Les relacions entre el monestir de Sant Cugat i el Castell de Masquefa

Andrea Velázquez Roche

Doctoranda de Cultures Medievals al Dept. d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona

1. Introducció: límits

• Delimitació cronològica: dels segles X al XIII

• Delimitació geogràfica: el comtat de Barcelona i l’actual vila de

Masquefa

• Delimitació documental: documents del cartulari de Sant Cugat

del Vallès

2. Fonts documentals

• 61 documents d’un abast cronològic dels segles X al XIII.

• Del 30 de març del 963 al 29 de gener del 1239.

• Documents de diverses tipologies que permeten veure la

relació entre el monestir de St. Cugat i el terme de Masquefa.

3. Marc històric

• Abans del 963: Comte Miró de Barcelona, Girona i Osona (†966), fill de

Sunyer I i Riquilda de Tortosa.

• Donació de Riquilda l’any 946 d’un alou al castell de Masquefa al monestir de Sta.

Cecília de Montserrat

• Del 963 al 998: Ènnec Bonfill (†1003), procurador de la Casa Comtal de

Barcelona.

• Ambaixador a la cort de Còrdova d’al-Hakam II (971)

• Del 998 al 1449: abadia de Sant Cugat del Vallès.

3. Marc històric

963 març 30. Masquefa.

Miró, comte i marqués de Barcelona, ven a Ènnec [Bonfill] el castell de Masquefa juntament amb els seus termes i primícies, fent-ne algunes excepcions. Cart. Sant Cugat, núm. 65.

“In nomine Domini, Ego Mirone, gratia Dei comes et marchio, vinditor sum tibi Ennego, que vocant Bonofilio, emptore. Per hanc scriptura vindicionis mee vindo tibi castrum Machizepha, simul cum fines et terminos suos, et

cum ipsa parrochia s. Petri eiusque ecclesia, et cum primiciis et decimis earum termines [...]”

“En nom de Déu, jo Miró, per gràcia de Déu comte i marquès, venc a Ènnec, que diuen Bonfill, comprador. Per aquesta escriptura venc el meu castell de Machizepha, així com els seus termes, la seva parròquia de Sant Pere, les seves primícies i els delmes dels seus termes”.

3. Marc històric

998 març 30. Castellví de Rosanes.

Ènnec Bonfill permuta amb l’abat Odó el castell de Masquefa, amb els seus termes, un alou a Torres Beces, cases i terres a Olorda, Horta, Moguda i el Vall Olofret, pel castell de Gelida, amb la seva església, delmes i altres pertinències. Cart. Sant Cugat, núm. 331.

“Conmuto quoque vobis vestreque ecclesie s. Cucufati, et in vestra conmutacione dono in primiscastrum meum alium que vocant Machchefa, simul cum fines et termines suos, et cum ipsa parrochias. Petri, eiusque ecclesia [...]”

“Canvio amb la vostra església de Sant Cugat, i en la commutació dono el meu castell que anomenen Machchefa, així com els seus termes i la parròquia de Sant Pere, la seva església”.

4. Els documents: què ens poden dir?

4.1. Fronteres del terme

L’any 963:

“De parte orientis in termino de Apierola minoris, vel de castrum Vetulo, de meridie in termino de predicto castulo Vetulo, vel in

termino de castrum Gellito, de occiduo in terminio de Apiaria maiore predicta vel in termino de Casteleto” Cart. Sant Cugat, núm. 65.

“De l’est al terme de Pierola, i el castell de Castellví, del sud el terme de Castellví i el terme

del castell de Gelida, d’oest el terme de Piera i al nord del terme de Castellet”

L’any 1234:

“Castrum de Maschefa sicut terminatur ab oriente in rupe de Milayons et vadit per sumitatem illius terre que dicitur de Corvo et

descendit per torrentem Moy usque ad ecclesiam s. Andree, a meridie in serra ubi dicitur Col de Portell sicut aque discurrunt versus

Maschefam et versus Gelidam, ad occiduo in via publica que vadit per ipsum Portellum [...] a circio in Castelet et in Apierola” Cart.

Sant Cugat, núm. 1320.

“De l’est al penya-segat de Milayons que passa per la terra del Corb i descendeix pel

torrent Moll a l’església de St. Andreu, al sud la serra que diuen Coll de Portell i que va de

Masquefa a Gelida, a occident a la via pública de Portrell [...] a l’oest a Castellet i Piera”

4.2. Toponímia i onomàstica

• Toponímia:• Alous: Vuiteza, Ramie, Unguilberga, Elsael, Gontefret,

• Palacio Siccho (Palau Sec): podria trobar-se a Can Bonastre de Santa Magdalena

• [Fortalesa de] Matoses

• Fonte (Font)

• Onomàstica: • Femení: Dalmiziana, Erius, Bonadona, Eldregodo, Tota, Beleta, Frugelle,

Ermengardis...

• Masculí: Umbertus, Gerberto, Ugoni, Chixulo, Onofredo, Eudisclo, Sendredus, Adrovario...

4.3. Context feudal

• J.M. Salrach: moviment de terres = sistema d’explotació de masos i alous*

• El mas a partir del segle X-XI: unitat de la família pagesa i instrument senyorial

• Contractes agraris: el monestir entrega la terra a pagesos o senyors a canvi d’un cens (són els que trobem a la documentació de Masquefa)

• Donacions amb reserva d’usdefruit o precàries: els pagesos o senyors entreguen la terra al monestir a canvi d’un cens o reserva d’usdefruit

*Alous: peces de terra l’explotació de la qual es trobava subjecte al pagament d’un cens o servei.

4.4. L’interès del monestir

• Expansió del domini del monestir a partir del 998.

• Compres, permutes i donacions al terme de Masquefa

• Al segle XI: 19 possessions (el 3er territori amb més adquisicions)

• Al segle XII: 9 possessions (5è amb més adquisicions)

• Dels segles X al XII: 32 terres al terme de Masquefa

Masquefa 32

Piera 6

La Pobla de Claramunt 6

Pierola 5

Capellades 5

Igualada 4

Argençola 3

El Bruc 1

Cabrera 1

Castellolí 1

Els Prats del Rei 1

5. Tipologies documentals

• Compra-venda: dels 13 documents, 7 són vendes de pagesos al monestir i 6 són contractes entre pagesos i/o senyors

23

8

13

5

15

6

6

1 2

Contracte agrari

Judici

Testament

Compra-venda

Permuta

Donació

Definició

Confirmació

Empenyorament

Altres

5.1. Donació

• 15 documents

• Document pel qual un individu dóna uns béns que té en possessió a un altre individu o conjunt.

1158 juny 23.

Ramón de “Rubió” i Ermesenda donen al monestir el seu fill Ramón com a monjo, asignant-li com a dot el mas Ulzina.Cart. Sant Cugat, núm. 1017.

“Nostrum filium [...] ad monachum monasterii s. Cucufatis faciendum, propterremedium nostrarum animarum sive parentum nostrorum”

“El nostre fill [...] per que faci de monjo al monestir de St. Cugat, pel remei de la nostra ànima i la dels nostres parents”

5.2. Compra-venda

• 13 documents

• Document pel qual un individu venen una possessió a canvi d’un pagament en metàl·lic o en espècies (renda, usdefruit...).

1008 abril 6.

Adrover i la seva filla Bonadona venen a l’abat Odó unes terres, cases i vinyes a Masquefa i Castellet per quatre mancusos d’or.Cart. Sant Cugat, núm. 417.

*1 unça = 7 mancusos. 1 sou = 2,6 mancusos. 1 mancús = 17 diners.

5.3. Testament

• 8 documents

• Document pel qual un individu dóna una propietat a un altre en el moment de la seva defunció.

1089 febrer 21.

Testament d’Humbert fet abans d’anar a Jerusalem i Terra Santa.Cart. Sant Cugat, núm. 731.

“Ego Umbertus, volo pergere in partibus Iherusalem et ad s. Sepulcrum [...] terris et vineis quomodo habeo infra ipso termine de Mazchefa ”

“Jo Humbert, vull anar a Jerusalem i al Sant Sepulcre [...] les terres i vinyes que tinc al terme de Mazchefa”

5.4. Definició

• 6 documents

• Document pel qual un individu defineix els límits de la seva propietat motivat per un conflicte o bé per vendre’l.

1153 novembre 1.

Arnau i Guillerma defineixen a l’abat Ramón l’honor de l’Olm a Masquefa.Cart. Sant Cugat, núm. 994.

“Ego Arnallus et uxor mea [...] difinimus atque evacuamus [...] in loco vocitato Lom”

“Jo Arnau i la meva muller [...] definim i desocupem [...] el lloc que en diuen L’Olm”

5.5. Confirmació

• 6 documents

• Document pel qual un individu amb autoritat confirma els béns d’un altre que es troba sota la seva jurisdicció

1002 desembre.

El papa Silvestre II confirma al monestir les esglésies, propietats i rentes que posseeix des de la seva fundació, posant-lo sota protecció apostòlica.Cart. Sant Cugat, núm. 382.

“Et castrum qui dicunt Mazchefa cum terminis et adiacentiis, et ecclesia s. Petri ibidem fundata, cum decimis et primiciis”

“El castell que diuen Mazchefa, els seus termes i adjacents, l’església de Sant Pere, aquí fundada, els delmes i primíces”

5.6. Permuta

• 5 documents

• Document pel qual un individu canvia amb un altre individu una possessió per una altre d’igual valor (si és major hi afegeix un pagament)

1084 gener 9.

Baro i Arsendis permuten amb el monestir l’alou que posseeixen a Masquefa pel mas Gualter, amb les seves terres i possessions.Cart. Sant Cugat, núm. 714.

“Baro et ad uxor mea Arsendis [...] pro commutacione de ipsum mansum de Gualter, cumterris et vineis quod nos a vobis accepimus”

“Baro i la meva esposa Arsendis [...] per la commutació del mas de Gualter, amb les terres i vinyes, que nosaltres acceptem”

5.7. Judici

• 3 documents

• Document pel qual es resol una querella o un conflicte per mitjà d’un arbitratge.

1153 gener 7.

Judici entre l’abat Ramón i Ramón Mir de Masquefa per la possessió d’una peça de terra del terme. Cart. Sant Cugat, núm. 989

“Quem campum iam dictus abbas et eius monachi dicebant esse apertum s. Cucuphatis. Predictus Raimundus Mironis et eius amicis negantes hoc”

“Que el camp que diu l’abat diuen que és obertura de Sant Cugat. El mencionat Ramón Miró i els seus amics ho neguen”

5.8. Contracte agrari

• 2 documents

• Document pel qual un senyor dóna una peça de terra a un pagès o terratinent a canvi d’un cens.

1002 febrer 7.

L’abat Odó concedeix a Arnulf i Ermesinda l’alou de Castellet i l’alou de Laceres per onze unces d’or. Cart. Sant Cugat, núm. 554.

1063 juny 26.

L’abat Andreu entrega a Umbert i a la seva muller Dalmisana l’alou d’Espiells, amb l’església de Sant Benet, i el monestir rep la tasca del pa i del vi, i la meitat de l’església de Masquefa amb els seus alous i batllies. Cart. Sant Cugat, núm. 633.

5.9. Empenyorament

• 1 document.

• Document pel qual un individu dóna a un altre una possessió a canvi d’un pagament amb possibilitat de recuperar-lo per una suma d’igual o superior valor.

1041 abril 22.

Elliardis empenya a Mir, levita (diaca), uns alous que tenia a Masquefa. Si per Tots Sants torna a Mir 10 unces d’or, finalitzarà l’empenyorament. Si no, perdrà la possessió.

Cart. Sant Cugat, núm. 554.

5.10. Altres

• Document núm. 864:

1123 gener 27.

Pere Albert de Gelida torna a l’abat Roland la castlania de Masquefa i els drets que usurpava

• Document núm. 992:

1153 agost 9.

Ponç, prior de Montserrat i monjo de Sant Cugat, entrega al monestir la castlania de Masquefa

*Castlania: béns o drets que depenien d’un castell. Podien ésser unes terres dins el terme castral o bé una quantitat en metàl·lic.

6. Les relacions entre el monestir i Masquefa

• Relacions contractuals i d’explotació agrària

• Monestir de Sant Cugat: senyors de les terres del terme a partir de 998

• Relacions fluïdes i molt habituals

• Domini eclesiàstic: castell i l’església• L’església de Sant Pere i la Santa Creu (s. XII) no és la que va vendre

Ènnec Bonfill al monestir, que era anterior

• Influència del monestir en la nova església

7. A tall de conclusió

• Masquefa, un important centre rural: alous, cases, masos i esglésies (Sant Pere i la Santa Creu, i Santa Maria de Palau)

• Masquefa, el municipi de l’Anoia amb més possessions del monestir

• Sant Cugat guanya les terres gràcies a les donacions i les compres

• La documentació és rica i extensa, requereix un estudi per entendre la Masquefa medieval i quina va ser la seva importància

Bibliografia

• BENET I CLARÀ, A., CARABASSA I VILLANUEVA, L.; JUNYENT I MAYDEU, F.; MAZCUÑÁN I BOIX, A. “Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès i l’Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992.

• BOLÒS I MASCLANS, J. Catalunya medieval: una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana. Barcelona: Pòrtic, 2000.

• BOU, E. “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?” a Diplomatari, 9, 1982, p. 20-22.

• DALMAU, R. (ed.). Els castells catalans, vol. V. 1976, p. 259.265.

• GARCIA-PEY, E. Recull Onomàstic de Masquefa. Motius, Renoms, Malnoms i Noms de Casa. Ajuntament de Masquefa. L’Alzinar, 1999.

• MAURI, A. (coord.); REDONDO, S.; JUTGE, C. L’església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 1998.

• MAURI, A.; REDONDO, S. (2000). Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l’església de Sant Pere, Masquefa, Anoia. Memòria dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 2000.

• RIUS I SERRA, J. Cartulario de Sant Cugat del Vallès. CSIC, Barcelona, 1945.

• RUIZ I CULELL, J. “El monestir de Sant Cugat durant l’abadiat d’Odó (985-1010): la resposta a la nova estructuració comtal”, Medievalia 12, 1995, p. 41-50.

• SALRACH, J. Ma., “Formació, organització i defensa del domini de Sant Cugat en els segles X-XII”, Acta Mediaevalia 13, 1992, p. 127-173.

• SAMPER I ROVIRA, N.; RUBIO I MANUEL, D. “Masquefa, carrer de Barcelona”. Miscel·lània penedesenca, vol. II: el Penedès, pp. 273-284. Institut d’Estudis Penedesencs, 1994.

• SOLÀ I SOLÉ, J. M. “Etimologia árabe de Masquefa”. Miscellania Aqualatensia. CECI, 1949, p. 148-152.

• SOLER SALA, M. “Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII.” Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 23, 2000, p. 69-101.

https://barcelona.academia.edu/andreavelazquez