CC

EA

PRESÈNCIA DELS NITRATSA LES NOSTRES AIGÜES

Núm. 56MAIG 06

INFORMACIÓ TÈCNICACentre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Menorca)

DL: ME 233 / 2006

INTRODUCCIÓ.- A Menorca pràcticament no hi ha cursos d'aigua superficial dels quals es pugui abastar

la població. La nostra font de consum és ben particular, ja que tota l'aigua que empram prové del subsòl

(aqüífers), i és la nostra única font de recursos potables.

Els aqüífers s'alimenten de l'aigua de pluja. La pluja cau i, al seu pas a través del sòl, s'emporta amb ella

part dels seus components. Si en el sòl hi ha algun contaminant o excés de nutrients, la pluja els pot

arrossegar i contaminar l’aigua de l'aqüífer.

El temps de permanència mitjà de l’aigua en un aqüífer és de cent anys. La seva renovació és molt lenta i

la seva purificació molt difícil. D'aquí la importància de preservar-los lliures d'elements que els puguin

alterar.

������������� ��������������� � �� ����

������������� ���

������� ��� ��������������������� ������������ ���� ��

A Menorca patim problemes de

contaminació per nitrats a les aigües de

consum. En alguns punts de l’illa, la

concentració de nitrats a l’aigua detectada és

prou preocupant (un 33% de 79 pous

analitzats) i ens ha fet plantejar una actuació

d’informació i conscienciació a Menorca, entre

el Departament de Medi Ambient i el

Departament d’Economia del Consell Insular

de Menorca, per tal d’evitar la persistència de

concentració de nitrats per damunt del que

preveu la normativa (Reial decret 140/2003,

d’aigües de consum humà). Aquesta

normativa marca la concentració de nitrats en

50 mg/l (mg/l = ppm) com a límit tolerat per a

la seva ingestió.

0-25 ppm25-50 ppm50-75 ppm75-100 ppm> 100 ppm

LLEGENDACONTINGUT DE NITRATS

Contingut de nitrats dels aqüífers de MenorcaAny 2004

������ ���� ��!��"����������� ���������# ��

Proj

ecte

AQ

UA

NE

T20

02-0

1-4.

4-F-

011

1. Contaminació fecal d’origen humà.- Les aigües fecals que no són gestionades correctament -ja sigui

per pèrdues en la xarxa de clavegueram, per deficiències en el tractament (depuració) o per mala

impermeabilització de les fosses sèptiques que les emmagatzemen- poden infiltrar-se en el subsòl i

contaminar l’única font d’aigua de consum de què disposam a Menorca: els aqüífers. Els pous negres en

són l'exemple més clar, ja que filtren directament les aigües fecals cap al subsòl.

����

PROCEDÈNCIA DELS NITRATS A L´AIGUA.- L'origen de la contaminació per nitrats en un

territori dependrà de les activitats que s’hi desenvolupin. El control d'aquesta contaminació passa per

modificar les pràctiques que la generen.

Els nitrats poden arribar a afectar l’aigua subterrània per tres vies principals:

$% &'(

)*+, - $(

+DESPESES

+ CONTAMINACIÓ

+FERTILITZANT

3. Contaminació per excés de fertilització.- L'excessiva utilització de fertilitzants en horts i camps de

cultiu suposa un excedent de nutrients en el sòl que, tard o d'hora, acabaran contaminant les aigües.

2. Contaminació fecal d’origen animal.- L'acumulació de residus ramaders en punts no

impermeabilitzats poden provocar la infiltració de líquids carregats de nitrats (els lixiviats) cap al subsòl i

contaminar l'aigua subterrània. Aquesta contaminació es pot produir per diversos motius: excessiva

producció de fems i purins en explotacions intensives amb elevada càrrega ramadera i/o acumulació de

residus ramaders i/o animals en parcel·les no impermeabilitzades.

����� � ��������� ��.����� � ����/��������� ���� ��# �/����

������������000

+$( 1, - ( �+2 3 2 , $+(�4$3 ( �

15 41� +2 &165 (

&����� ���������������

Proj

ecte

AQ

UA

NE

T20

02-0

1-4.

4-F-

011

����

EMMAGATZEMATGE I MANEIG DELS RESIDUS RAMADERS.- Els residus ramaders són

compostos naturals i orgànics formats per les dejeccions sòlides (fems) i líquides (purins) del bestiar.

Tants uns com altres, es degraden de manera espontània en el sòl. Històricament han estat utilitzats en

l’agricultura ja que milloren l’estructura i l’activitat biològica dels sòls, augmenten la matèria orgànica i, a més,

aporten una sèrie d’elements nutritius, motiu pel qual poden substituir els adobs minerals.

SÒLIDSRepartir abans

de sembrar

SÒLIDSPlataformade formigó

LÍQUIDSFossa de purins

LÍQUIDSRepartir després de

segar o del pastoreig

2 �� � ����������� ������ ������������ �����

����������������� ����������������������� �

�7�� ���������������� ����� ������!������������� ��������������������!��

$ ������ �������� ����� � �!��/�� ��!���� ����� ���� ��������7��������������

Per tant, el sistema més lògic i econòmic per a l’eliminació d’aquests residus serà la seva aplicació al sòl,

sempre que es compleixin una sèrie de condicionants, com:

• Evitar efectes negatius per al medi ambient

• Compostar els residus durant 6 mesos i després adobar els sòls en el moment adequat

• Procurar no superar els 170 kg N/ha i any (aportats pels fems i/o purins + adobs minerals)

��8��9!����5��8��9!����):6;��<��9!����=:6

��� ������� ����������� ��������000

Proj

ecte

AQ

UA

NE

T20

02-0

1-4.

4-F-

011

• Quan adobam en excés l’única cosa que aconseguim és contaminar. Els aportaments excessius denitrogen provoquen efectes adversos en els cultius i contaminen les aigües subterrànies.

• Per obtenir una major eficàcia i una menor pèrdua de l’adobatge nitrogenat, és recomanable fraccionar-nela distribució al llarg del cicle vegetatiu del cultiu.

• Els adobs que estan en forma nítrica són absorbits immediatament per les plantes, per la qual cosas’utilitzaran només en cobertora, quan els cultius mostren una major capacitat d’assimilació (primavera); maien sementera.

• A l’hivern, o quan hi ha risc de pluges, s’utilitzaran preferentment adobs en forma amoniacal onítricoamoniacal.

����

CONSIDERACIONS RELATIVES A L’ADOBAMENT NITROGENAT.- Quan adobem els cultius,

hem d’intentar ser prudents i tenir en compte les següents consideracions:

M. Allès (M. AMBIENT), J. Bustamante, A. Allés, M. Espadas (CCEA)Centre de Capacitació i Experiències Agràries

Ctra. de Fornells, km 2; Apt. correus 35, 07700 MAÓTel.: 971 35 63 17 Fax: 971 35 09 28Adreça electrònica: jbp.cime@silme.es

www.cime.es/ca/ccea.htm

• Adequar el disseny i la construcció de fosses de purins a les dimensions necessàries segons la càrrega

ramadera de la finca i a les condicions d’impermeabilitat.

• Evitar que les construccions, sitges, fosses o estables estiguin propers a pous, cisternes o torrents.

• Separar les aigües pluvials per tal d’augmentar el contingut de matèria seca dels purins i estalviar despeses

d’emmagatzematge i distribució.

• Tenir cura del maneig de palla o forratges per tal d’evitar que vagin a parar a les fosses, ja que podrien

embossar la mànega d’aspiració.

• Integrar els fems i purins en les pràctiques habituals d’adobament, aplicant dosis correctes i en èpoques

apropiades, en substitució dels fertilitzants químics, amb el consegüent estalvi econòmic.

Consells per millorar el maneig dels residus ramaders:

• Les lleguminoses (enclòver, alfals, trèbols, fasols, fesolí, etc.)

tenen una característica comuna: són capaces de transformar

el nitrogen atmosfèric en nitrat (gràcies a l’acció d’uns bacteris

anomenats Rhizobium que constitueixen els nòduls a les

arrels). Per aquest motiu, tenen necessitats mínimes o nul·les

d’adobs nitrogenats, motiu pel qual és recomanable alternar el

cultiu de lleguminoses.

• Un cultiu obté els nutrients mitjançant tres vies: el sòl, l’aigua

de reg i les aportacions externes d’adob, per la qual cosa una

dosi d’adobatge correcta estarà en funció de les quantitats

disponibles en el sòl (analítiques de sòl) i les necessitats del

cultiu (producció).

Proj

ecte

AQ

UA

NE

T20

02-0

1-4.

4-F-

011