El procés respiratori es pot dividir en 4 parts:

• 1. Ventilació pulmonar• 2. Intercanvi de gasos• 3. Transport de gasos• 4. Respiració a nivell cel.lular

1. Ventilació pulmonar

Cada pulmó està envoltat de 2 sacs anomenats pleures, la pleura parietal adherida a la caixa toràcica i la pleura visceral, adherida a la sup del pulmó. Entre elles es troba el líquid pleural per a disminuir la fricció

• Volumen basal quantitat d’aire que entre al pulmó en una inspiració (en repòs) = 500 ml

• En una inspiració forçada s’expulsen 1500 ml més Volumen de reserva

• Tot i així queden 1500 ml que no es poden expulsar Volumen residual

• Frecuencia respiratoria normal por edadFrecuencia respiratoria normal por edad

• Recien nacidos: alrededor de 44 respiraciones por minuto

• Niño: 20–40 respiraciones por minuto• Pre Adolescente: 20–30 respiraciones por minuto• Adolescente: 16–25 respiraciones por minuto• Adulto: 12–20 respiraciones por minuto• Adultos a ejercicios moderados: 35–45

respiraciones por minuto• Atletas: 60–70 respiraciones por minuto[1]

• La respiració té un control nerviós i un control per CO2:

– El control nerviós situat al bulb raquidi, que rep els nervis sensitius procedents dels músculs costals i dels pulmons i d’ells ixen fibres cap als músculs costals i el diafragma.

– No obstant podem controlar voluntariament el nostre ritme respiratori fins que intervé el control per CO2, quan aquest s’acumula en excés accelera la seua pròpia expulsió.

2. Intercanvi de gasos• Diferències entre l’aire que entra (inspirat) i el que ix (espirat)• INSPIRATOxígen = 21 %Diòxid de carboni = 0%Nitrògen i altres = 79 %

Per tant existeix un intercanvi de gasos:- Als alvèols: [ O2] alvèols > [O2] sang fluxe net de O2 cap a la

[CO2] sang > [CO2] alvèols sang i de CO2 cap als alvèols- Als teixits: [O2] sang > [O2] cels fluxe net de CO2 cap a la sang i

[CO2] sang < [CO2] cels de O2 cap les cels

• ESPIRATOxígen = 16 %Diòxid de carboni = 5 %Nitrògen i altres = 79 %

• 3. Transport de gasos L’O2 i el CO2 el transporta un pigment que hi ha dins dels glòbuls rojos anomenat hemoglobina (l’Hb s’unix a 4 molec d’ O2)– L’Hb té més afinitat pel CO que per l’O2 per tant si al

medi hi ha més CO serà aquest el que es transportat

4. Respiració a nivell cel.lular es la conversió de l’Energia química de les moledc orgàniques en E utilitzable per al metabolisme de les cels

Bronquitis: inflamació de la mucosa dels bronquis per infecció

Enfisema: destrucció alveolar

Asma: els bronquis es fan més estrets

Refredat: infecció per un virus

Pneumònia: infecció aguda del teixit pulmonar (Streptococcus pneumoniae)

Tabaquisme

Altres aparells respiratoris

• A l’aigua la forma més simple de respiració és per difusió simple

• L’altra forma de respirar a l’aigua és mitjançant brànquies que poden ser externes (alguns mol.lusc, larves d’insectes i amfibis i crustacis inferiors ) i internes (molusos gasteòpodes marins, bivalves, los cefalòpodes, crustácis i peixos

• En la respiració cutànea l’intercanvi de gasos es produix a través de tota la superficie corporal del animal. Está present en els animals lligats a medis aquàtics o a ambients molt húmits.

• Les tràquees són sistemes interns de tubs ramificats que s’obrin a l’exterior per orificis anomenats espiracles.

• L’intercanvi de gasos es fa per difusió directa als teixits. Están presents als artròpodes terrestres.

• Les aranyes, els escorpins i els mol.luscs gasteròpodes terrestres tenen un tipus especial de pulmons que s’anomenen pulmons de difusió Són una serie de 15 a 20 làmines apilades molt vascularitzades que s’obrin en la part anterior del abdomen L’intercanvi es fa de forma passiva per difusió

• Pulmons de ventilació:– Amfibis soc sacs molt simples amb els plegs

interns molt poc desenvolupats. Respiren amb la boca tancada agafant l’aire pels orificis nasals i guardant-lo a la cavitat bucofaríngea. També cutànea

– Rèptils sacs amb tabicació interna més desenvolupada que als amfibis, que desnvoquen en ambdos bronquis

– Cal destacar que NO hi han bronquiols

• Aus a través de la tràquea i els bronquis l’aire arriba a unes estructures mot fines q omplen la massa pulmonar que s’anomenen parabronquis on es produix l’intercanvi de gasos. A més els pulmons estan conectats als sacs aeris i aquests a espais buits de l’interior dels òssos aumenta l’emmagatzement

d’aire facil.lita el vol