diversitat funcional
DESCRIPTION
Caracterització del concepte de diversitat funcional en relació als tradicionals termes diagnòstics de retard mental o discapacitatTRANSCRIPT
Caracterització del concepte de Diversitat Funcional.
JOAN MARTÍNEZ ABELLÁN Educador Social
Estudiant de Psicopedagogia a la UOC Educador ocupacional a Fundació Tallers
El terme “Diversitat” fa referència a “varietat”, però alhora a “diferència”. És clar que
des d’una consideració genèrica del concepte tots i totes som diversos y diverses. La
diversitat caracteritza a la natura humana. Però a efectes sociològics aquesta
consideració no és més que una altra manera d’homogeneïtzar (tots i totes som
diferents).
Però en el sentit que ens ocupa, fem referència a la singularitat funcional. És a dir, a allò
que és distintiu de la semblança i, per tant, a allò que és alternatiu a l’ús comú, al fet
habitual, típic i estadísticament normativitzat.
Funcional fa referència a les funcions, i a com aquestes es porten a terme recolzades en
suports diversos (percebre, raonar, desplaçar-se, aprendre, sentir, comunicar-se,...)
Així, Diversitat Funcional entenem que explicita les maneres alternatives de funcionar
adaptativament amb suports diferents als comuns i habituals donada la pròpia
singularitat.
Cal ser conscients que no parlem d’una categoria diagnòstica o d’un constructe
científic en el sentit estricte, sinó d’una opció ideològica escollida intencionalment
prenent com referència els valors que explicitem i que orienten la nostra acció. Es
tracta, en definitiva, d’una resposta específica a les característiques individuals i
diferencials.
Per altra banda, pesem que aporta un principi de normalització, tant en la mateixa
concepció dels processos i procediments d’assessorament, orientació i intervenció
psicopedagògica, com en la provisió d’aquests.
Cal recordar, que aquest és el terme que les mateixes persones amb Diversitat
Funcional prefereixen.
Una explicació complementària
El concepte de discapacitat que hem utilitzat tradicionalment, és només una categoria
diagnòstica, una classificació operativa, que posa l’èmfasi en les limitacions, mentre
que allò que ens preocupa i ocupa són les possibilitats de les persones i els suports que
cal dissenyar i establir per afavorir el seu màxim desenvolupament possible. No ens
preocupa (o no hauria) “què és” la persona, sinó quines oportunitats li oferim, com de
variats i rics són els contextos on establim relació, com la persona participa activament
en el seu progrés, com ajudem a desenvolupar les seves habilitats funcionals, quines
són les seves necessitats i els ajuts que requereix, o com podem facilitar que accedeixi
als estàndards de qualitat de vida habituals en el seu context sòcio-cultural.
La categoria diagnòstica no identifica res de valuós en aquest sentit. Això no treu que
identifiquem quines són les seves limitacions en el seu funcionament en el context
concret on intervenim o accedim, donat que tal circumstància li ha de representar
determinats desavantatges en el funcionament en àrees específiques o en algunes
habilitats concretes de la seva conducta adaptativa. Però saber-ho i ja està tampoc
serveix de res. Ho volem saber per oferir-li els suports ajustats a les seves necessitats i
interessos.
El concepte de Diversitat Funcional situa les limitacions del funcionament de cada
persona en relació al context social on això li pot suposar un desavantatge, i que
s’expressa en alguna de les habilitats de la conducta adaptativa que s’adquireixen en el
desenvolupament personal i social per tal de funcionar en els diferents entorns socials.
Es tracta, doncs, de diversitat en relació a la conducta adaptativa típica i en la
manifestació comú d’aquestes habilitats.
Tal diversitat funcional entenem que cal ser considerada dins els entorns laborals i
comunitaris típics en relació als iguals en edat i variables culturals. Suposa considerar
que aquesta diversitat inclou punt forts que cal promocionar i punts febles
susceptibles de ser desenvolupats amb els suports individualitzats necessaris i
sostinguts durant el temps que es requereixi.
D’aquesta manera, considerem que la persona no és el resultat exclusiu de les
característiques pròpies, sinó el resultat de la interacció de tals característiques amb
els contextos on es desenvolupa la seva vida. El desenvolupament d’aquesta persona
depèn, per tant, de la vàlua de les experiències que se li facilitin i de la riquesa dels
contextos on es desenvolupi, més que no pas de les seves limitacions. Aquest impacte
és el que entenem determina el funcionament adaptatiu de la persona.
Les seves limitacions no són un atribut, sinó el resultat del seu funcionament variable
en funció de les exigències del context i dels suports que rebi.
REFERÈNCIES.
American Association on Mental Retardation (2002). Mental Retardation. Definition, Classification, and Systems of Supports. Washington, DC: AAMR.
M. Ángel Verdugo, (1992). Calidad de vida y educación especial. Aportaciones de la nueva definición de retraso mental de la Asociación Americana sobre Retraso Mental Aula de Innovación educativa.Barcelona. Ed. Graó.
Romanach, J., Lobato, M. (2005). Diversidad funcional.Nuevo término para la lucha por la dignidad en la diversidad del ser humano. Foro de Vida Independiente. Disponible a: http://centrodocumentaciondown.com/uploads/documentos/1dcb1a899435d2b2806acdf5dbcf17aa941abd8d.pdf [data de consulta: setembre de 2012]