DIVENDRES · 28 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14773 - AVUI / Any XL. Núm. 13643 - EL PUNT

1,20€

1380

81-1

1713

42®

8294

30-1

1822

91L

El ministre de Ciència va utilitzar unasocietat per comprar un xalet a Xàbia

Europa-Món P24

Duque donant explicacions ahir ■ EFE

Duque, nou problemaper a Pedro Sánchez

El testimoni de la presumpta víctimad’abús sexual deixa tocat Kavanaugh

En suspens la confirmaciódel jutge de Trump

Europa-Món P22,23

El corredormediterrani,ara pel 2021PROMESA · Aquest és l’enèsim termini per a aquesta infraestructuraclau FET · No es preveu l’enllaç als ports de Barcelona i Tarragona

NACIONAL P17

CULTURA-ESPECTACLES P23

AAddeeuuaa CCaarrlleessCCaannuuttEl popular actor va morirahir a l’edat de 74 anys

“Vaig trobar admirablel’actitud delsvotants l’1-O”

Dimitrij Rupel Portaveu dels observadors interna-cionals del referèndum de l’1 d’Octubre Ja són 24

els agentsestatalsimputatsper lescàrregues

P16-12

L’ESPORTIU

El Barça renoval’escut del club

Futbol

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE SETEMBRE DEL 20186 |

Ábalos garanteixque estarà acabatel 2021 davant delsempresarisvalencians

El nou partitpresentarà les basesa Manresa al’octubre i es crearàal desembre

El futur delcorredorferroviari delMediterrani

Constitucióde la Cridaper laRepúblicaNacional

El líder del PSC, MiquelIceta, va aprofitar la confe-rència que ahir feia a Ma-drid per reforçar els gestosque el govern espanyol hamostrat les darreres set-manes en vista a un alleu-geriment de la situaciód’empresonament dels lí-ders polítics i cívics inde-pendentistes. Iceta, que java ser el primer socialistade l’Estat a posar en dubteel delicte de sedició contraSànchez i Cuixart pel 20-Si a llançar la hipòtesi d’unfutur indult durant lacampanya electoral, ahirreblava les paraules re-cents de la vicepresidentaCarmen Calvo a favor deposar fi a la presó preventi-va que ja dura gairebé unany sense que es coneguidata de judici.

I anant més enllà de laposició pública del governdel PSOE, Iceta reafirma-va ahir dues coses evi-dents, que a Espanya esveu que no ho són: que l’oc-tubre passat a Catalunyano hi va haver cap rebel·liósegons la preveu el CodiPenal espanyol, i que,avui, no hi ha cap indicid’un imminent pas unila-teral i anticonstitucionaldel govern i la majoria in-dependentista de JxCat iERC. L’estratègia dels so-cialistes és reforçar el“canvi de clima” políticque ha reconegut tothomal si dels dos governs iacompanyar el diàleg ini-ciat amb gestos políticscap als presos. Avui peravui, passos encara insufi-cients per a una majoria

independentista que elsdemana un gest de la novafiscal general de l’Estat,María José Segarra –ungest del qual marca distàn-cies la direcció del PSC de-fensant la independènciade criteri de la fiscal un copja ha estat nomenada pelgovern de Sánchez.

La presó “dura massa”Pel que fa a l’empresona-ment dels dirigents cata-lans, Iceta va afirmar quela presó preventiva “estàdurant massa”. Ho soste-nia en la línia apuntada lavigília de la Mercè per la vi-cepresidenta espanyola,Carmen Calvo, que vamostrar-se en una entre-vista a La Vanguardia afavor de posar fi a la presóprovisional si el judici esfeia esperar “massa”; re-baixar un graó la condicióde presó preventiva supo-sa la llibertat provisionalen espera de judici.

Iceta reblava ahir lesparaules de Calvo davantde la ministra MeritxellBatet; la delegada de l’Es-tat a Catalunya, TeresaCunillera; l’exlehendakariPatxi López; l’expresidentMontilla o el portaveu delPDeCAT al Congrés, Car-les Campuzano. Fins i totel ministre d’Exteriors,Josep Borrell, s’ha mos-trat aquest 11-S en des-acord amb la presó pre-ventiva en una entrevistaa la BBC britànica. Davantla pregunta en què el pe-riodista no dubtava a com-parar amb una “farsa dejudici polític” el procés ju-dicial a què s’enfronten elslíders catalans, Borrellresponia: “Jo personal-

ment preferiria queaquesta gent estigués enllibertat provisional. Crecque hi ha altres maneresd’assegurar que no fugin.”També Borrell –que ha es-tat el més bel·ligerant enparaules i accions– acabade recórrer al TSJC contrala reobertura de les delega-cions de la Generalitat al’exterior.

Sánchez no veia rebel·lióIceta també reafirmavaahir a Madrid el que ja hadit algun cop a Catalunya:

que no comparteix que espugui atribuir el delicte derebel·lió als actes del go-vern i el Parlament cata-lans, l’octubre de l’any pas-sat. Així, Iceta afirmavaque no veu “com encaixa eldelicte de rebel·lió amb elque va passar a Catalunyaen aquella hora i vuit se-gons d’independència”.

Sobre aquesta qüestió,el govern espanyol guardasilenci i només l’expresi-dent Felipe González il’ex-secretari d’estat per laUE Diego López Garridos’hi van pronunciar clara-

ment. Mentre el primertambé dubtava de l’acusa-ció, López Garrido, que vaser un dels ponents delnou Codi Penal, afirmavaobertament, ja l’octubrede l’any passat, que “el Co-di Penal deixa clar que, sino s’alcen violentament ipúblicament, no hi ha de-licte de rebel·lió”. De fet, elpresident Pedro Sáncheztambé el va posar en dubteperò de manera sibil·linaquan era a l’oposició. Ensortir d’una reunió a LaMoncloa amb Mariano Ra-joy, al 16 de maig, Sánchez

va defensar una reformadel Codi Penal perquè unadeclaració d’independèn-cia pacífica però sense per-mís de l’Estat sigui consi-derada rebel·lió. Que era elmateix que dir que el jutgeinstructor, Pablo Llarena,no s’ajustava al Codi Penalactual.

Sense risc de secessióDe més a més, i en contrade la visió que propaguenCiutadans i el PP sobre ungovern i Parlament cata-lans a un pas de la seces-sió, Iceta defensa que avui

NOU PAS · El líder del PSC reforça laposició de La Moncloa favorable a lallibertat provisional dels presosESTAT · El govern espanyol va fent l’ulletper consolidar el clima de diàleg iniciat

Xavier MiróBARCELONA

Gestos polítics conIceta, ahir, durant la conferència aMadrid ■ EMILIO NARANJO / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Fórmula màgicaL’APUNT restitució del president fet cessar a través del 155 per

l’Estat, que es va sentir “desafiat”. La suspensió i la ces-sió dels seus drets com a diputat el despullen, per ara,de tota possibilitat de ser reelegit president, tot uncompromís electoral de JxCat. I ahir el Constitucionalencara ho va barrar més mantenint suspesa la llei d’in-vestidura a distància. Queden fórmules?Emma Ansola

L’acord entre Junts per Catalunya i ERC per determinarl’estatus dels diputats que són a la presó i a l’exili uncop el jutge Llarena en va dictar el processament té unprotagonista principal, Carles Puigdemont. En ell recaul’interès a banda i banda del conflicte, com a cap decartell del grup parlamentari que ostenta el govern deCatalunya, que té entre els seus principals objectius la

“no hi ha el risc que el Par-lament de Catalunya de-clari la independència” nique el govern convoqui unnou referèndum. Per pri-mer cop des del 21-D, elprimer secretari del PSCreconeix clarament uncanvi en l’executiu català:“Crec que des del governde la Generalitat s’estanemetent senyals d’accep-tar errors comesos i notornar-los a tenir en el fu-tur.” Però el fet que l’exvi-cepresident i els exconse-llers continuïn a la presó,advertia Iceta, “dificulta el

procés de pacificació polí-tica” perquè els presossón, segons ell, el majorfactor de cohesió entreERC i el PDeCAT.

Res a veure en el to,

aquest cop, amb declara-cions recents de Borrell,qui considerava que Cata-lunya està més a prop deperdre l’autonomia qued’aconseguir la indepen-

dència. En una reflexió di-rigida a tots els partits –nonomés als independentis-tes–, el president Sánchezadvertia ahir des de NovaYork que si generen con-flicte en comptes de co-operar, caldria convocareleccions tot i la seva vo-luntat d’acabar el mandat.Iceta va tornar a rebutjarun referèndum d’autode-terminació i va defensarvotar “un acord” entre lesinstitucions acompanyatd’un pacte d’estat amb elreconeixement nacionalde Catalunya. ■

ntra la presóTot i que va ser el primer a des-tapar la caixa dels trons pro-posant l’indult als presos du-rant la campanya electoral del21-D, ahir Iceta va rebutjaraquest debat perquè conside-ra que prefigura una condem-na i se salta la presumpciód’innocència. De fet, la direc-ció del PSC va concloure, des-prés dels resultats del 21-D i lavictòria de Ciutadans per pri-mer cop, que la petició d’indultva perjudicar els socialistesperquè va ser entesa com unaaproximació als independen-tistes. “Hi ha qui em critica pelfet de demanar l’indult, peròalgú a Catalunya ha de pensaren com cosirem les ferides. Ino m’importa pagar un preuper pensar en escenaris de re-conciliació”, afirmava el 14 dedesembre, en plena campa-nya. L’endemà, enmig de la po-lèmica, reconeixia que era unapresa de posició “prematura”.Aquest cap de setmana pas-sat, el cas es repetia amb ladelegada Teresa Cunillera. Almatí defensava l’indult i a latarda reconeixia que era “pre-matur” quan no hi havia ni da-ta de judici. El líder del PP, Pa-blo Casado, ho havia arribat aconsiderar una “humiliació” aEspanya.

“A la políticacorrespon buscarsolucions, i si no hi hareconciliació hauremfracassat”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No acabo de veurecom encaixa el delictede rebel·lió amb elque va passar aCatalunya, en aquellahora i vuit segonsd’independència”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

De l’indult a lapresumpciód’innocència

Carme Forcadell conti-nuarà en presó provisio-nal. El ple del TribunalConstitucional ha deciditper unanimitat denegar lapetició de la defensa del’expresidenta del Parla-ment perquè suspenguil’ordre del seu empresona-ment dictada pel jutge ins-tructor del Tribunal Su-prem Pablo Llarena i con-firmada per la sala penaldel Suprem.

Els representats de For-cadell havien demanatempara al Tribunal Cons-titucional adduint que elSuprem havia vulneratl’article 24.2 de la Consti-tució i el dret a un judicijust. Els magistrats evitenentrar encara a estudiar elfons de la petició d’emparade l’expresidenta de lacambra catalana, que re-soldran més endavant, pe-rò sí que tanquen la porta ala petició concreta de sus-pensió del seu empresona-

ment, perquè “accedir-hiequivaldria a atorgar demanera anticipada l’em-para demanada”.

El TC rebutja d’aquestamanera un punt clau de lapetició d’empara que la de-fensa de Forcadell haviareclamat el 25 de maig,quan va denunciar la vul-neració del dret a un jutgeimparcial, del dret a la tu-tela judicial efectiva i a unprocés amb totes les garan-ties, a més de la seva lliber-tat ideològica, d’expressió iel dret a la participació i a larepresentació polítiques.

Precisament ahir la de-fensa de Jordi Sànchez,Jordi Turull i Josep Rulltambé va alertar que man-tenir els seus clients enpresó preventiva durant lacelebració del judici potafectar la seva “atenció iconcentració” i el seu dretde defensa. “Amb sort, elseu estat de salut no es veu-rà afectat”, hi afegeix l’ad-vocat Jordi Pina en un es-crit presentat al TribunalSuprem. ■

El Constitucionalrebutjal’excarceració deCarme Forcadell

RedaccióBARCELONA

a El TC resoldrà més endavant lapetició d’empara feta per la defensade l’expresidenta del Parlament

Carme Forcadell en una imatge del gener al Parlament deCatalunya ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

1564

73-1

1939

42Q

El dictamen que es portaavui a aprovació en comis-sió parlamentària, abansd’arribar a ple la setmanaque ve, permetrà que elsdiputats processats quesón a la presó i a l’exili ce-deixin els drets, de formatemporal, a un companyde grup. Això serà possiblesempre que avui tiri enda-vant el segon puntd’aquest informe acordatentre Junts per Catalunyai ERC després de tres me-sos de negociació. Un puntque a hores d’ara semblaque ja tindria el vistiplaude Catalunya en Comú.

Aquest grup, conjunta-ment amb el PSC, va des-cartar ahir a la nit presen-tar esmenes a l’articulatdel text, tot i que per moti-us ben diferents. Els socia-listes no estan d’acordamb les formes; rebutgenque l’aplicació de la resolu-ció de Llarena hagi de pas-sar per comissió i recor-den que els diputats ja es-tan suspesos. En canvi, elscomuns sí que serien par-tidaris que sigui el ple quies pronunciï. Quant alcontingut, tant el PSCcom Catalunya en Comúsón partidaris de buscaruna solució de desbloqueigque mantingui les majo-ries a la cambra, els dretsdels diputats i posi a fun-

cionar el Parlament. Enaquest sentit, aquest grupi el PSC ja es van mostrarfavorables a aplicar unafórmula bastant similarque el president del Parla-ment, Roger Torrent, vo-lia aprovar al juliol a la me-sa del Parlament. Llavorsva topar amb el rebuig deJxCat que no volien que elpresident Puigdemont re-sultés afectat per la mesu-ra. Ara, amb el nou acord,seran els mateixos dipu-tats processats, i no la me-sa, els que hauran de deci-

dir si deleguen el seu voten un company o bé nol’exerceixen.

El dictamen també in-clou un punt anterior enquè es vol deixar constàn-cia que el Parlament no es-tà d’acord amb la “suspen-sió” que dicta Llarena si

bé, a través del segonpunt, la fa efectiva perme-tent la cessió dels drets.

Més contrària és laCUP, que anit en el mo-ment de tancar aquestaedició estava decidint sipresentava esmenes a untext que, d’entrada, no elsha agradat perquè suposaun acatament de les or-dres del jutge Llarena. Alvoltant d’aquesta posiciópodrien girar les esmenesdels anticapitalistes quepossiblement acabaranpresentant avui.

Ciutadans, en canvi,s’hi ha definit totalmenten contra i ahir la presi-denta del grup, Inés Arri-madas, tornava a reiterarque lluitaran contraaquesta decisió tant desde la via constitucionalcom la penal. “Un Parla-ment no pot votar si liagrada una resolució judi-cial”, insistia.

En espera del que acabipassant aquest matí en co-missió i del vistiplau finalque podria obtenir en elple, que es podria celebrar

dimarts al matí poqueshores abans del debat depolítica general, el focuses trasllada també a l’Es-tat i al Tribunal Suprem,per veure quina serà laresposta. Si el presidentPedro Sánchez decideiximpugnar la mesura alTC, l’acord quedaria ensuspens, la qual cosa afec-taria el debat de políticageneral, ja que la majoriaparlamentària quedariavulnerada sense el vot delsset diputats en presó pre-ventiva. Si Sánchez no hofa, caldrà esperar si Llare-

na accepta la mesura acor-dada o opta per suspen-dre-la, la qual cosa tambéafectaria el desenvolupa-ment del ple i tornaria afer evident la confrontacióentre institucions. Si, pelcontrari, la substituciódels processats tira enda-vant, es desbloquejaranles votacions que fins aras’han realitzat a la cambralegislativa en comissió–no s’han fet plens en es-pera de resoldre la situa-ció– i es podrà pensar aaprovar el pressupost. Lasessió d’avui està presidi-da per la diputada i alcal-dessa Marta Madrenas. ■

La substitució dels diputatspassa avui el primer filtre

Emma AnsolaBARCELONA

aNi el PSC ni Catalunya en Comú presenten esmenes al text de l’acord entre JxCat i ERC aLadesignació d’un substitut a qui cedir els drets dels processats podria tirar endavant amb els comuns

El president Roger Torrent i el vicepresident, Josep Costa, artífex de l’acord, en una reunió de la mesa ■ EFE

28.09.18Comissió de l’Estatut queavui ha d’aprovar el dictamensobre els vots dels diputats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

02.10.18Debat de política general quehaurà de comptar amb elsvots dels processats per tirarendavant els acords

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

Emissió de la comissióa partir de les 11.30 h

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

118028-1195622L

El naixement de la CridaNacional per la Repúblicaja té calendari. La novaforça política celebrarà el27 d’octubre, coincidintamb l’aniversari de la de-claració d’independència,la seva convenció funda-cional a Manresa, un llochistòric per al catalanismeque, a més, és a prop deLledoners, on avui hi ha lamajoria dels presos polí-tics, i es formalitzarà final-ment com a partit en elcongrés constituent quecelebrarà a principi de de-sembre a Barcelona. Aixího van avançar ahir elsseus tres portaveus –el de-legat del govern a Madrid,Ferran Mascarell, i els di-putats de JxCat GemmaGeis i Toni Morral–, quejuntament amb CarlesPuigdemont, Quim Torra iJordi Sànchez formen elnucli dur i les cares visi-bles del nou moviment.“Iniciem el recorregutd’una nova formació polí-tica al país, inèdita, excep-cional, innovadora i enor-mement ambiciosa”, resu-mia Morral, que recordavaque el seu objectiu princi-pal serà unir esforços perfer efectiva la República, ique un cop assolida es dis-soldran. Com que no es de-fineixen “ni d’esquerres nide dretes”, sobre afers sec-

torials Geis deia que entre-tant “s’habilitaran espaisde reflexió, negociació iacords”. “Volem superarels llindars de la partito-cràcia que ara dificulta launitat”, exposava Morral.

Després d’haver pre-sentat el 16 de juliol el ma-nifest fundacional, la Cri-da ha assolit uns 50.000adherits a les xarxes, a quiara, amb una nova campa-nya comunicativa llança-da ahir –en què apareixenels fills de Sànchez i de Jor-di Turull, i els presidentsTorra i Puigdemont dient“no parlem de mi, parlem

de tu”–, se’ls demanaràque es converteixin enfundadors, tot omplint unnou formulari al web i ambun donatiu mínim de 10euros que serviran per fi-nançar els preparatius.“Ens adrecem a persones ino a altres partits polí-tics”, insistia Morral, querecordava que la Crida éscompatible amb la mili-tància en altres forces, jaque busquen la transver-salitat. Tots els fundadors(tot i que serà obert a quivulgui) seran convocats eldia 27, a dos quarts de setde la tarda al pavelló del

Nou Congost, en un acteen què es presentaran elsesborranys de la ponènciapolítica, que coordinaSànchez, i l’organitzativa,a càrrec de Geis. En les set-manes següents, tots dosdocuments se sotmetrantelemàticament a un pro-cés obert d’esmenes, queels fundadors podran pre-sentar i votar després en elcongrés constituent peraprovar els textos definiti-us. Aquell dia també estriarà la direcció del noupartit i les sigles definiti-ves, tot i que ahir ja apun-taven que estan en trà-mits per inscriure’s amb elmateix nom de Crida Na-cional per la República, uncop ho han fet ja com a as-sociació, amb la qual cosala denominació de Juntsper Catalunya –que va serinscrita pel PDeCAT– que-darà reduïda al grup parla-mentari d’on surten la ma-joria dels impulsors.

La irrupció electoralEntre els dos grans concla-ves la formació haurà dedefinir també l’estratègiaamb vista a les cites electo-rals del maig, tant munici-pals com europees. “Hodeterminaran els òrgansde govern, perquè serà unpartit amb acció política”,aclaria Mascarell. Els im-pulsors evitaven entrar endetalls, en espera de cons-tituir-se, però confien arri-bar a tenir prou força peresdevenir “punt de troba-da” de candidatures inde-pendentistes. En tot cas,Mascarell admetia que famesos que hi ha conversesi contactes amb forces po-lítiques, sobretot el PDe-CAT, amb vista a coordi-nar-se, per tal que la irrup-ció de la Crida no arribitard i per sorpresa, i pertant hi hagi bona part delcamí de preparació fet. ■

La Crida celebrarà el 27-O laseva convenció fundacional

Òscar PalauBARCELONA

a El nou partit presentarà les bases a Manresa, i es constituirà després en un congrés a Barcelona aprincipi de desembre a Els impulsors ja mantenen contactes per coordinar-se per a les municipals

La candidata del PDeCAT al’alcaldia de Barcelona, NeusMunté, va anunciar ahir queFerran Mascarell, JoaquimForn, Jordi Sànchez i ella ma-teixa s’han “conjurat per tre-ballar units i seguir sumantper Barcelona”. En la seva in-tervenció a l’assemblea deli-berativa dels associats delPDeCAT a Barcelona, Muntéva subratllar l’aposta per con-figurar una “candidaturatransversal i d’unitat sobira-nista” que sigui “guanyado-

Toni Morral, Gemma Geis i Ferran Mascarell, ahir en la presentació del projecte polític de la Crida Nacional ■ ORIOL DURAN

ra” i va explicar que divendrespassat, acompanyada perMascarell, es va reunir, a lapresó de Lledoners, ambSànchez i Forn. “Continua-rem parlant i treballant junts,amb persones que represen-ten la transversalitat”, va dirMunté. Per la seva part, Mas-carell admetia ahir que se-gueix treballant per promou-re una candidatura d’unitat aBarcelona, i que ho seguiranfent “com a mínim fins queveiem que no és possible”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suports a Munté per “sumar”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

A mesura que avança la in-vestigació del jutjat d’ins-trucció número 7 de Barce-lona per les càrregues poli-cials de l’1-O creix el nom-bre d’agents de la PolicíaNacional imputats, tot ique part de les causes ober-tes per l’actuació policial encentres de votació barcelo-nins han quedat arxivades.Són ja 24 els policies espa-nyols que han estat citatscom a investigats pel ma-gistrat Francisco Mirallesdels 63 que han estat iden-tificats per actes presump-tament delictius. Entreells, quatre dels vuit inspec-tors en cap que van actuar aBarcelona. Els últims a afe-gir-se a la llista han estat uninspector i un agent quevan intervenir a l’escola pú-blica Dolors Monserdà. L’A-juntament, que s’ha pre-sentat com a acusació po-pular en les 27 causes ober-tes per la repressió policialen 27 centres, en va tenir

notícia dimecres.L’alcaldessa, Ada Colau,

i el tinent d’alcaldia deDrets de Ciutadania, Jau-me Asens, van fer ahir unbalanç de l’estat de l’acusa-ció popular i van explicarque 17 de les 27 causesobertes han estat arxiva-des. El consistori ha recor-regut contra 12 arxiva-ments –a la resta no hantrobat prou elements perfer-ho–, darrere dels qualshi ha, en molts casos, la im-possibilitat d’identificar elsagents. “És agredolç cons-tatar que hi ha fets delictiusper actuacions despropor-cionades i que no es podenidentificar els agents”, valamentar Asens.

L’Ajuntament ha dema-nat que el coronel DiegoPérez de los Cobos, coordi-nador del dispositiu poli-cial de l’1-O, declari com atestimoni i aclareixi irre-gularitats com ara l’ús depilotes de goma, prohibi-des a Catalunya i causantsde la pèrdua d’un ull a Ro-ger Español, i l’entrada en

escoles concertades, jaque l’ordre del TSJC d’im-pedir la celebració del refe-rèndum es refeia només aedificis públics. “Estem enespera de resposta, i espe-rem també responsabili-tats polítiques del governque va ordenar una actua-ció brutal i infame”, va de-clarar Colau.

Cares llargues al CNIMentrestant, el directordel CNI, Félix Sanz Rol-dán, va reconèixer ahir, enel transcurs d’unes jorna-des en les quals va partici-par, que “es podria haverfet millor” per aturar el re-ferèndum de l’1 d’octubre.Félix Sanz va subratllar,però, que la informacióque es va recollir va ser“útil” per al govern espa-nyol, segons va explicatque li havia manifestar elmateix Rajoy. Tot i això,Sanz Roldán no va amagarque el 2 d’octubre va veure“moltes cares llargues”quan va arribar a la seu delCNI. ■

Ja són 24 elspolicies imputatsper les càrreguesde l’1 d’octubrea El jutjat investiga quatre dels vuit comandaments quevan actuar en escoles a L’Ajuntament demana que Lópezde los Cobos testifiqui com a responsable del dispositiu

Rosa M. BravoBARCELONA

Els Mossos van desallotjarahir una seixantena de mem-bres dels CDR que protesta-ven davant la porta del TSJCcontra la decisió de la fiscaliade demanar dos anys i mig depresó per a 11 dels seus mem-bres pel bloqueig de la seu delmateix tribunal fa set mesos.Aquesta acció va tenir lloc el23 de febrer passat i va ser

Càrregues policials a l’escola Ramon Llull, on hi va haver 33 ferits ■ JUANMA RAMOS

“no violenta”, segons van re-cordar els concentrats.

Un grup de persones vaseure a les escales d’accés atres quarts de vuit del matídavant d’un cordó policial i,en menys de dues hores, lapolicia va retirar els concen-trats un a un sense queaquests oferissin resistència.Els agents van identificar di-

versos manifestants. Entreells hi havia el diputat de laCUP Carles Riera i altresmembres de la formació. Se-gons els CDR, no tenien la vo-luntat d’obstruir els accessosa la seu judicial. Van qualificarl’actuació policial de “despro-porcionada i abusiva” i vanexigir la dimissió del consellerd’Interior, Miquel Buch.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els Mossos desallotgen una protesta dels CDR al TSJC

El govern va reobrir ahir la de-legació de la Generalitat a laGran Bretanya i Irlanda, tor-nant a obrir l’oficina a Lon-dres. L’acte es va fer amb lapresència del conseller d’Ac-ció Exterior, Relacions Institu-cionals i Transparència, ErnestMaragall, i del nou delegat,Sergi Marcén. El govern man-té el “pla de reobertura i crea-ció de noves delegacions” al’exterior, malgrat el recurspresentat per l’executiu cen-tral contra la decisió de la Ge-

Escridassen Torra en lavisita a l’IES El Palau

Venturós cedeix la firmad’alcaldessa a un regidor

Una cinquantena de personesvan escridassar ahir el presi-dent de la Generalitat, QuimTorra, en arribar a l’institut ElPalau de Sant Andreu de laBarca. El president va volertraslladar el seu suport alclaustre del centre en l’inici decurs, i es va trobar amb cin-quanta persones cridant con-signes espanyolistes a l’entra-da de l’institut. Torra i el con-seller Josep Bargalló van re-unir-se amb els professors delcurs actual, i els van fer arri-

El govern reobre ladelegació a Londres

La CUP no substituirà l’alcal-dessa de Berga, Montse Ven-turós, durant els sis mesosd’inhabilitació als quals ha es-tat condemnada per no haverretirat una estelada durantuna campanya electoral, peròun altre regidor assumirà lafirma jurídica com a alcalde ihi haurà un nou regidor per noalterar la majoria. La CUP nodesitjava acatar la condemnad’inhabilitació, però ha trobatuna fórmula que li permetràseguir exercint “políticament”

neralitat d’obrir oficines alRegne Unit, Alemanya, els Es-tats Units, Itàlia, Suïssa i Fran-ça. L’advocacia de l’Estat vainterposar dimecres un recursdavant del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya con-tra el decret aprovat al junyper la Generalitat per establirles esmentades delegacions.La Generalitat va informar elministeri d’Afers Estrangersde la reobertura de les prime-res sis delegacions, tancadesper l’article 155. ■ REDACCIÓ

com a alcaldessa encara quelegalment no ho serà, vaavançar Venturós. La CUP varetirar el recurs que havia pre-sentat contra la sentènciacondemnatòria, la qual cosacomporta que la inhabilitaciója sigui ferma, i que probable-ment comenci a aplicar-se lasetmana que ve. L’Ajuntamentde Berga celebrarà en els prò-xims dies un ple extraordinarique servirà per autoritzar unregidor a assumir legalmentl’alcaldia. ■ REDACCIÓ

bar el seu suport total a la lli-bertat de càtedra. Tot i que lavisita no figurava en capagenda pública, la presènciapolicial va alertar alguns pa-res, que van acabar concen-trant-se. L’IES ha viscut uncurs difícil en ser denunciatsdiversos professors per humi-liar els fills dels guàrdies civils,tot i que ja només quatre figu-ren com a investigats en lacausa. Una trentena de pro-fessors van demanar eltrasllat.■ ACN

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE SETEMBRE DEL 2018

1433

29-1

1950

20L

La conselleria d’Interiorha decidit canviar de llocdues concentracions polí-tiques de tarannà oposatprevistes per demà al matíal centre de Barcelonaamb l’objectiu d’evitar in-cidents. La primera de lesconvocatòries és de col·lec-tius independentistes, ques’han citat a partir de les 7del matí de demà a la plaçade Sant Jaume per ocuparl’espai i barrar el pas a unasegona manifestacióanunciada per a les 12 delmigdia. Aquesta segonaconcentració la convocal’associació Jusapol, queagrupa policies i guàrdies

civils que reclamen l’equi-paració de sou amb elsseus col·legues de les poli-cies autonòmiques.

L’activitat reivindicati-va de Jusapol va créixer demanera exponencial des-prés de l’1 d’octubre del’any passat, quan va rebreel suport de partits políticsunionistes que considerenun greuge afegit el fet quepolicies i guàrdies civilsque, segons el seu criteri,treballen per la unitatd’Espanya cobrin menysque els Mossos d’Esqua-dra, que, també segons elseu criteri, treballen a fa-vor del moviment inde-pendentista. En aquestsentit, no és casualitat quela manifestació de demà se

celebri a les portes de lacommemoració de l’1 d’oc-tubre.

Des de Jusapol es vaemetre un comunicat enquè denuncien que la con-selleria d’Interior no harespectat el seu dret a ma-nifestació, tot argumen-tant que van ser ells els quevan sol·licitar el permís perconcentrar-se a la plaça deSant Jaume. Jusapol volpresentar un recurs i a úl-tima hora d’ahir no haviaanunciat cap altre itinera-ri de la seva concentració.

La concentració policialté el suport de partits comara VOX i UPyD, mentreque l’acte independentistaestà convocat per diversosCDR i també l’AssembleaNacional Catalana, ANC,ha fet una crida a agafar unllibre i anar a llegir a la pla-ça de Sant Jaume a partirde les 7 del matí.

L’itinerari definitiud’una i altra manifestacióse sabrà avui. Si alguna deles parts presenta recurs al’ordre d’Interior de no tre-pitjar la plaça de Sant Jau-me s’haurà de pronunciarel TSJC ratificant o noaquesta decisió. ■

Interior intenta evitar undissabte calent a Barcelona

Jordi PanyellaBARCELONA

a La conselleria modifica el lloc de concentració de dues manifestacions de signe divers per evitarque coincideixin a Crida a ocupar la plaça de Sant Jaume per barrar el pas a policies i guàrdies civils

Antifeixistes barrant el pas el diumenge 16 a una manifestació de Hablamos Español contràriaal sistema de immersió lingüística ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE SETEMBRE DEL 201814 | Nacional |

ocat, tocat de gravetat, peròno enfonsat. És l’estat del cosde la policia catalana, formatper 17.000 agents, dels quals

un 1% dels 7.000 mossos que vantreballar per garantir la seguretatciutadana durant el referèndum del’1 d’octubre passat són investigatsjudicialment per unes decisions delsseus superiors.

A tres dies del primer aniversaride l’1-O, un total de 143 agents i co-mandaments estan inclosos en dili-gències judicials i, d’aquests, 72 hanestat citats com a investigats per laseva actuació l’1-O, segons dades fa-cilitades pel Departament d’Interiora una pregunta parlamentària deCs, a finals de juliol passat. Enaquesta setantena d’investigats,s’inclouen el major dels Mossosd’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i laintendent Teresa Laplana, proces-sats pel delicte de sedició (dos, elmajor), juntament amb el directordels Mossos, Pere Soler, i el secreta-ri general d’Interior, Cèsar Puig, alsquals també se’ls acusa de formar

Tpart d’un grup criminal per “haverposat el cos dels Mossos al serveidels interessos secessionistes”, se-gons la jutgessa de l’Audiencia Na-cional Carmen Lamela, en la sevaresolució de processament.

En la providència, la magistradaLamela qüestiona el dispositiu dis-senyats per la direcció de la policiacatalana per complir l’ordre delTSJC d’aturar la votació, tot i ques’oblida el “sense afectar la normal

convivència ciutadana”, que orde-nava la magistrada Mercedes Ar-mas, de l’alt tribunal català. Així, in-dica que el dispositiu Àgora, amb7.000 agents, era molt inferior als12.000 que es mobilitzen per unacontesa electoral. El dispositiu “eraenganyós i fraudulent per no haverde complir el mandat” del TSJC ivan “infrautilitzar” les unitats decontrol de l’ordre públic, com són

l’ARRO i la Brimo, sosté la jutgessa,que fins i tot cita comunicats delssindicats dels Mossos SPC i Uspac,que expressaven la seva “preocupa-ció” perquè temien que els agentsrebrien les conseqüències de no po-der complir el mandat judicial.

Cap responsable dels sindicatsdels Mossos vol valorar ara les impu-tacions dels seus afiliats, la majoriaagents, dels quals sí que assegurenque estan “molt preocupats”, per-què el delicte de desobediència im-plica inhabilitació professional. Lasetmana passada, una jutgessa deManresa va arxivar la denúncia con-tra dos agents, afiliats a SAP-Fepol,en considerar que no va haver capresistència a l’actuació de la Guàr-dia Civil en un centre de Sant Joande Vilatorrada, sinó que feien demediació amb les concentrats. És elprimer cas d’arxivament i s’esperaque aviat el jutjat d’instrucció 3 delVendrell arxivi la causa contra 30agents investigats, tal com defensenla fiscalia i els sindicats.

Si la majoria agents dels Mossossón investigats pel delicte de des-obediència, 24 dels 4.500 agents dela Policía Nacional i la Guàrdia Civil

(rotaven en una plantilla de 6.000),que van participar en intentar atu-rar l’1-O, són investigats pels delic-tes de lesions i contra la integritatmoral per la brutalitat d’algunescàrregues. Part d’aquests agentss’han salvat de ser investigats per-què no es pot veure el seu númerod’identificació als vídeos.

Ni en la resolució contra la cúpulade la policia ni en les causes obertescontra mossos, res es diu que es vanusar els criteris de “congruència,proporcionalitat i oportunitat” da-vant la gran concentració de ciuta-dans als centres. La magistrada La-mela tampoc recull, com va aportarla defensa de Trapero, exercida perla penalista Olga Tubau, que el ma-jor va alertar el llavors presidentPuigdemont dels perills de realitzarl’1-O, i que, quan el Parlament va ferla declaració d’independència, elmajor va trucar al president delTSJC, Jesús María Barrientos, perposar-se a la seva disposició el 27d’octubre. A Trapero, però, no el vancreure ni el president Puigdemontni el president del TSJC.

En una de les causes obertes, eltitular del jutjat d’instrucció núme-ro 3 de Cornellà de Llobregat va pre-guntar a Interior qui tenia la res-ponsabilitat del disseny del disposi-tiu de l’1-O, i se li va dir que el majorTrapero, quatre comissaris, dos in-tendents, més la cap de l’assessoriajurídica de la policia. Davant la im-portància dels càrrecs, va enviar lacausa a la jutgessa Lamela, la qualno en va voler saber res, però el jut-ge de Cornellà l’ha remès al Supremperquè dirimeixi qui ho ha d’investi-gar. Un torpede més contra el cospolicial, tot i que aquests comanda-ments ja han estat substituïts. ■

Mossos torpedinatsAFECTATS · Una setantena d’agents són actualment investigats als jutjats per no haver aturatles votacions del referèndum d’autodeterminació com ordenava el TSJC, a banda que la cúpulapolicial hagi estat escapçada i acusada de sedició pel 20-S i l’1-O RESULTAT · El delicte dedesobediència implica inhabilitació professional, un fet que preocupa molt els policies

82requeriments ju-dicials ha rebut ladirecció de la policiade la Generalitat so-bre l’actuació d’a-gents i comanda-ments durant el re-ferèndum de l’1-O.

2agents per cadaun dels 2.259 centresde votació hi havial’1-O. Alguns jutgesqüestionen aquestdispositiu format per7.000 agents, quanen unes eleccionsse’n mobilitzen12.000. També escritica que els grupsde control de l’ordrepúblic, els ARRO i laBrimo, van ser “in-frautilitzats”, aquell1-O.

Mayte PiulachsBARCELONA

Mossos investigats per l’1-O

Dispositiuspolicialsdel dia delreferèndum

Dispositiu Àgora

7.000 agents

dels Mossos d’Esquadra

Dispositiu Copérnico

4.500 agents de la policia

espanyola i de la Guàrdia Civil

Resposta judicial

Investigats de la policia catalana

143agents dels

Mossos inclosos en diligències

judicials

72agents dels Mossos

investigats (la majoria per delicte de desobediència)

24agents de la policia

espanyola i la Guàrdia Civil (delicte de lesions i contra la integritat)

Per categories

·· Major...................................1

· Comissari/a ........................ 5

· Intendent/a ........................ 3

· Inspector/a ......................... 2

· Sostsinspector/a............... 10

· Sergent/a............................ 9

· Caporal/a............................ 5

· Mosso/a ............................ 37

Per destinació

· Prefectura de la policia ...... 3

· Comissaria General Tècnicade Planificació de laSeguretat.............................. 3

· Comissaria Superior de Coordinació Central.............. 3

· Divisió d’Afers Interns ........ 2

· Regió Policial Central (ABS Bages) ...................................1

· Regió Policial del Camp de Tarragona........................... 41

-ABP Baix Penedès ............34

-CD Salou ............................. 2

-ABP Tarragonès.................. 5

· Regió Policial Girona ...........1

· Regió Policial de les Terresde l’Ebre ................................1

· Regió PolicialMetropolitana Nord............. 11

ABP Terrassa ....................... 5

Sala regional decomandament .....................4

RPMB.................................... 2

· Comissaria General de Recursos Operatius .............. 6

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A Trapero no el va creureni el president Puigdemontni el president del TSJC enposar-se a la seva disposició

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 28 DE SETEMBRE DEL 201816 | Nacional |

Dimitrij Rupel Portaveu de la delegació internacional que va visitar Catalunya l’1-O convidada pel Diplocat

REACCIÓ · “El comportament de les autoritats espanyoles va ser escandalós” EUROPA · “La reacció de la Unió Europea, i enespecial del president de la Comissió Europea, va ser molt decebedora” PROCÉS · “Tenia clar que la independència trigaria aarribar i encara ho penso” FUTUR · “Cal que el nou president espanyol i els jutges deixin lliures els líders independentistes”

Marta MembrivesBARCELONA

imitrij Rupel va ser elportaveu d’una delega-ció internacional de 33diputats de diversos pa-

ïsos que va arribar convidadapel Diplocat per seguir sobre elterreny l’1-O. El mateix dia, aprimera hora del matí, la dele-gació, amb Rupel al capdavant,va manifestar la seva “preocu-pació” pel que considerava queeren “interferències de l’Estatespanyol” per impedir el refe-rèndum. Ja a la nit, des del cen-tre internacional de premsa, enun comunicat conjunt signatpels membres de la delegació illegit per l’exministre eslovè,van lamentar que Europa nohagués mediat i va elogiar quela consulta s’hagués fet amb “to-tal normalitat tot i l’obstruccióde l’Estat”.

Quin és el record més viu que téde l’1-O?L’entusiasme i el comporta-ment cívic dels votants. L’am-bient del concert de la vigília delreferèndum va ser inoblidable.

Per què va fer d’observador?Em va convidar el Diplocat perla meva comprensió del procéscatalà. Volia veure amb elsmeus propis ulls com es desen-volupava. A més, vaig tenir unareunió molt interessant abansdel referèndum amb el conse-ller Romeva a Ljubljana.

Per què va creure que la sevatasca com a observador podiaser útil?Primer perquè soc una personaindependent, vinculada al mónacadèmic del meu país, no vaigrebre cap remuneració per ve-nir a fer d’observador. En segonlloc, pel meu coneixement delsfets semblants que van passar aEslovènia l’any 1991.

Què en sabia del procés catalàabans de venir?Entenia el marc general però no

D

“Vaig trobar admirablel’actitud dels votants l’1-O”

era conscient de la possibilitatd’una confrontació violenta. Hovaig entendre millor després deveure el que va passar els diessegüents.

A quins llocs va ser durant l’1-O?A Barcelona i a Girona.

S’esperava la reacció policial?La veritat és que no.

Què va pensar de l’actitud delsvotants?La vaig trobar admirable.

El mateix dia el grup d’observa-dors va fer un comunicat decondemna cap a Europa per lamanca d’implicació. A què atri-bueix aquesta actitud?La reacció de la Unió Europea, i

en especial del president de laComissió Europea, va ser moltdecebedora. Imagino que lapressió de Rajoy devia ser enor-me. Va afectar tot el grup delPartit Popular Europeu i va fermal a la reputació de tots elspartits que en formen part.

Com a portaveu de la delegacióinternacional, va ser difícilacordar el comunicat que va lle-gir la mateixa nit?La majoria dels meus col·legueseren més radicals que jo, peròvam arribar a un acord ràpida-ment.

Es va quedar més dies desprésde l’1-O?Lamentablement no em vaigpoder quedar més enllà de l’en-demà.

Què va creure que podia passarquan va marxar?Qualsevol cosa podia ser unasorpresa, però en tot cas teniaclar que la independència triga-ria a arribar i encara ho penso.

S’imaginava que hi hauria em-presonaments i exiliats pel pro-cés?Crec que el comportament deles autoritats espanyoles va serescandalós. Els estats democrà-tics no posen els opositors polí-tics a la presó.

Quin valor va tenir l’1-O?Va ser important fer-lo. El resul-tat va ser impressionant, si te-nim en compte les pressions iles dificultats.

Un any després, com veu la si-

tuació catalana?Va a poc a poc en bona direcció.Rajoy ha pagat cars els seus er-rors, però ara cal que el nou pre-sident espanyol i els jutges dei-xin lliures els líders indepen-dentistes.

Va ser un error fer creure a lagent que el procés seria ràpid?No crec que Puigdemont o Ro-meva creguessin que seria unprocés ràpid, però és evidentque als polítics els agrada ferpromeses atractives.

Quin paral·lelisme hi ha entre elprocés català i el camí l’Eslovè-nia cap a la independència?El dret d’autodeterminació deles nacions ha estat acceptat ar-reu del món. Els catalans estanseguint el mateix procés quevam seguir els eslovens, però enel cas d’Eslovènia gaudíemd’una situació històrica particu-lar. Ens esperàvem la reacció iu-goslava però, com a país comu-nista, havíem de lluitar tambéper la democràcia.

Creu que Catalunya serà un es-tat europeu independent?Estic convençut que Catalunyaserà un estat independent i unmembre de ple dret de la UnióEuropea. No sé quan, però hoserà. He escrit un parell d’arti-cles sobre aquest tema on ano-meno el procés català Catale-xit. ■

Ministre ialcaldeDimitrij Rupel(Ljubljana,1946) va ser mi-nistre d’AfersEstrangers d’Es-lovènia entre elsanys 1990 i 1993i entre el 2000 iel 2008. En elparèntesi entretots dos man-dats, va ocuparel càrrec d’ al-calde de Ljublja-na, entre el 1994i el 1997, i va serl’ambaixadord’Eslovènia alsEstats Units del1997 al 2000.L’any 2005 vaocupar el càrrecde president del’Organitzacióper a la Segure-tat i la Coopera-ció Euro-pea. ■ ACN

Dimitrij Rupel va ser el portaveu de la delegació internacional convidada pel Diplocat l’1-O ■

❝Estic convençut queCatalunya serà unestat independent.No sé quan, però hoserà