l’euroregió de l’arc mediterranieuroregioeuram.eu/new/media/memòria-15-anys-euram1.pdf · ha...

Institut Ignasi Villalonga

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani

Quinze anys de cooperació econòmica i empresarial

L’Euroregió de l’Arc MediterraniQuinze anys de cooperació econòmica i empresarial

Disseny i maquetació: Josep Andrés

Impressió: Guada Impressors, S. L.

Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, 2014Sant Ferran, 12. 46001 ValènciaTelèfon: 96 315 77 99 Fax: 963155165

www.euroregioeuram.eu

Sumari

Presidents i Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga

L’Institut Ignasi Villalonga. Eixos de treball

L’EURAM en xifres

Congressos

Fòrums empresarials i nits econòmiques de l’Euroregió

Cercles EURAM

Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM

La càtedra Ignasi Villalonga

Estudis i investigació

Publicacions

Institucions i empreses col·laboradores

Ponents col·laboradors

p. 9

p. 13

p. 21

p. 29

p. 51

p.69

p. 91

p. 92

p. 101

p. 107

p. 111

p. 119

10 L’Euroregió de l’Arc Mediterrani


Eliseu Climent Secretari Editor

Joan Server Pérez Vicepresident President del Grup ROLSER

Pere Carles Freixas Vocal per Catalunya President de Grup Carles

Francesc Joan Vendrell Vocal per Catalunya Soci del Gabinet BurgMaster, SL

Ramon Soler Tresorer President d’ATEVAL (Associació d’Empresaris Tèxtils) de la Vall d’Albaida

Ferran Villalonga, 2007- 2012Diplomàtic. Cònsol general a Nova York (2008-2011)

Antoni Serra Ramoneda, 2013Catedràtic d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona

Llorenç Huguet, 2005-2007 Rector de la Universitat de les Illes Balears

Òscar Ribas, 1999-2004 President d’Andorra (1982-1984, 1990-1994) i d’Andbank

11Presidents i Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga

Rafael Beneyto Vocal pel País Valencià Analista financer

Josep Capó Capella Vocal per les Illes Balears Representant institucional de PIMECO (Petita i Mitjana Empresa del Comerç)

Josep Joan Pastor i Pastor Vocal pel País Valencià President de Transpassar

Miquel Serra i Magraner Vocal per les Illes Balears President del Grup Serra

Carles Onsurbe Vocal pel País Valencià President d’Estudi80. Enginyeria integral

Joan Casas Vocal per Catalunya Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Antoni Aguiló Lluna Vocal per les Illes Balears Síndic de comptes de les Balears

Robert Guichet Vocal per la Catalunya Nord President del Grup PYRESCOM

Francesc Robert Vocal per Andorra Director de la Televisió d’Andorra


L’Institut Ignasi Villalonga.Eixos de treball


L’Institut Ignasi Villalonga

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa ha dedicat quinze anys a l’impuls de l’economia i l’empresa i a la cooperació entre els territoris que formen l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Catalunya, el País Valencià, les Balears, Andorra i la Catalunya Nord formen el nucli central d’una regió econòmica del sud d’Europa on es concentra el 40 % de les exportacions i de la producció industrial que es generen anualment a l’Estat espanyol. Seguint el model d’unes altres entitats de cooperació regional a Europa, al Bàltic, als territoris que hi ha a les fronteres d’Alemanya i Holanda, a les regions del Danubi, les euroregions van esdevenint, cada vegada més, les entitats de gestió més adequades per a abordar la política econòmica i especialment d’infraestructures a la Unió Europea. Europa es va convertint, cada dia més, en una entitat de regions unides segons els criteris de la cooperació i definides pels fluxos de la mobilitat, la població i els intercanvis comercials.

L’Institut Ignasi Villalonga és una institució que agrupa empresaris, professionals i institucions del món de l’economia i l’empresa amb objectiu principal de dotar de contingut l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM), elaborar instruments per a analitzar-la i estudiar-ne el funcionament, i defensar l’interès col·lectiu econòmic dels territoris que en formen part. Organitzant des de l’any 1999 prou més de cent activitats (congressos, trobades empresarials, fòrums empresarials, nits econòmiques i conferències), l’Insitut Ignasi Villalonga ha creat una xarxa àmplia de complicitats dins del món empresarial de l’Arc Mediterrani.

Els congressos han abordat, a més a més, una gran varietat de temes. Des que es va fer el primer a Alacant, en el qual es va presentar, el juny del 2002, la càtedra d’estudis d’economia, empresa i territori, l’Institut Ignasi Villalonga ha abordat la situació de les infraestructures, la relació entre el turisme i les ciutats, la gestió empresarial, els reptes del sector tèxtil, la competitivitat, el sector del moble, l’agricultura o la cooperació empresarial. En els congressos i en les activitats que ha organitzat hi han participat més de setanta entitats de tota mena i hi han assistit fins a cinc mil persones. Les trobades empresarials han tingut lloc a Barcelona, València, Sueca, Ontinyent, Mallorca, Perpinyà, Vic o Lleida. Algunes institucions com la Generalitat de Catalunya, la Generalitat valenciana o el Govern balear, diferents organitzacions empresarials, les universitats que formen la xarxa Joan Lluís Vives i diversos ajuntaments i sindicats de tot l’Arc Mediterrani han confiat en l’Institut Ignasi Villalonga per a participar conjuntament en les seues activitats.

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa

15L’Institut Ignasi Villalonga

Infraestructures

Motor indispensable per al funcionament de l’economia en l’era de la globalització, les infraestructures han estat un dels eixos principals de treball de l’Institut Ignasi Villalonga, sobretot les que han facilitat un consens més gran entorn de la necessitat d’articular l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM).

El fet més important per a les infraestructures de l’EURAM durant aquests quinze anys ha estat la declaració del Corredor Mediterrani com un dels eixos prioritaris de la Xarxa Transeuropea de Transports. El novembre del 2011, la Comissió Europea va decidir incloure el Corredor Mediterrani entre els deu eixos que formen la xarxa prioritària bàsica de transports del continent. Fins a arribar aquest punt es va passar per un procés de revisió que havia començat l’any 2004, quan el Corredor Mediterrani encara no era considerat prioritari. Durant aquells anys l’Institut Ignasi Villalonga va col·laborar amb les institucions europees presentant al·legacions en els processos de consultes oberts per la Comissió Europea el 2009 dins del projecte del Llibre verd del transport de la Unió Europea i presentant, el 2010, el Llibre blanc de les infraestructures de l ’Euroregió de l ’Arc Mediterrani en el procés final de revisió de la Xarxa Transeuropea de Transport.

En aquest camí, l’Institut Ignasi Villalonga ha organitzat una vintena de congressos dedicats a les diferents infraestructures estratègiques de l’EURAM (eixos viaris, trànsit aeri i portuari, infraestructures ferroviàries o de telecomunicacions). Els més importants i definitius per a donar suport a la decisió europea favorable al Corredor Mediterrani foren el que es va fer «pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani» el 7 maig de 2010 al Palau de Congressos de València, en el qual van participar més de cinc-cents empresaris; el de l’1 de desembre del mateix any al Parlament europeu de Brussel·les per a les institucions europees amb més de dos-cents empresaris, i el del 22 de febrer de 2013 al castell de Peníscola amb més de cent cinquanta empreses, que tenia per objecte reivindicar la finalització del Corredor Mediterrani a l’eix Castelló-Tortosa-Tarragona.

La reivindicació del Corredor Mediterrani ha esdevingut la qüestió amb referència a la qual hi ha hagut el consens més gran en el món econòmic i empresarial en molts anys. Hi han confluït les organitzacions empresarials i econòmiques, els sindicats, les universitats i les institucions públiques de tota l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.

Els eixos de treball de l’Institut Ignasi Villalonga


Finançament

Els territoris que formen l’EURAM han generat una balança fiscal negativa que amb la crisi econòmica ha evidenciat un problema real per al finançament dels serveis públics a Catalunya, el País Valencià o les Balears. El model de finançament autonòmic es presenta insuficient. No cobreix les necessitats bàsiques per a mantenir el nivell de les inversions en sanitat, educació i en el conjunt de serveis que presta l’Administració autonòmica. Les xifres del País Valencià diuen que la seua societat s’ha empobrit i que avui la seua renda per capita és inferior a la mitjana. Aquesta situació l’hauria de fer beneficiària de fons de l’Estat, més que no contribuïdora neta.

Com les infraestructures, el finançament ha unit els interessos de catalans, valencians o balears al voltant d’una qüestió que els és d’una importància vital per a assegurar l’equilibri pressupostari i el benestar dels seus ciutadans, sobretot tractant-se de les comunitats autònomes que fan un esforç fiscal més gran.

L’Institut Ignasi Villalonga hi ha dedicat importants congressos, jornades i conferències i ha impulsat el debat sobre el finançament en l’opinió pública amb diversos estudis i publicacions. Entre els que han generat un efecte més important es pot destacar l’obra L’espoli f iscal: una asfíxia premeditada, de l’economista i membre del Parlament europeu Ramon Tremosa.

Una altra de les obres fonamentals que ha elaborat l’Institut Ignasi Villalonga ha estat el Llibre blanc de les empreses de l ’EURAM, un text complet que aporta informació sobre més de seixanta mil empreses de tot l’EURAM i que diagnostica la situació econòmica i financera de les empreses i dels sectors econòmics per a obtenir una visió completa de la situació estratègica de totes. En aquesta obra hi participaren més de seixanta professors de les vint-i-dues universitats que formen la xarxa Joan Lluís Vives, totes les de l’Arc Mediterrani.



Cooperació empresarial

Els territoris que formen l’Arc Mediterrani generem un important flux d’intercanvis comercials a l’interior del seu territori. En relació amb el comerç interregional de l’Estat, Catalunya, el País Valencià i les Balears s’han consolidat com a origen i destinació de bona part dels béns i serveis que s’exporten o importen a cada un dels seus territoris. Els sectors industrials han generat clústers que s’han complementat amb la cooperació entre territoris. Els sectors tèxtil, agroalimentari, del joguet, del moble i de l’automoció, el món editorial i del disseny o el de la publicitat generen un intercanvi constant de negocis a l’interior de l’EURAM.

L’Institut Ignasi Villalonga ha organitzat durant aquests quinze anys més de cinquanta congressos amb més de dos-cents ponents i vora cinc mil participants. S’hi ha parlat d’una gran varietat de sectors en què és present la cooperació entre els diferents territoris de l’Arc Mediterrani (el turisme, els sectors tèxtil, agroalimentari i del moble, la logística portuària, l’agricultura, l’automoció, l’exportació i la internacionalització, la innovació tecnològica, les telecomunicacions o les infraestructures de transport del Corredor Mediterrani).

A més dels congressos, ha organitzat fòrums empresarials i nits econòmiques de l’Arc Mediterrani i set edicions de la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM. Ha generat més de cent estudis i publicacions sobre les qüestions clau d’aquest territori. En aquesta memòria hi ha una representació la diversitat de llocs on s’han fet totes aquestes activitats i els estudis i publicacions que s’han editat. Barcelona, València, Sueca, Ontinyent, Mallorca, Perpinyà, Vic, Castelló de la Plana, Alacant, Andorra, Tarragona, Eivissa, Menorca o Lleida. Han participat en les activitats organitzades per l’Institut Ignasi Villalonga institucions com la Generalitat de Catalunya, la Generalitat valenciana, el Govern balear, el Consell General dels Pirineus Orientals, el Govern d’Andorra, les universitats que formen la xarxa Joan Lluís Vives, diferents ajuntaments, totes les cambres de comerç, les associacions empresarials, les organitzacions sindicals de tot l’Arc Mediterrani i diversos membres del Parlament europeu, de governs regionals i d’universitats de tot Europa.



L’Euroregió

L’Institut Ignasi Villalonga s’ha posat com a objectiu principal crear l’Euroregió de l’Arc Mediterrani i aconseguir que sigui reconeguda oficialment per les institucions europees, com ja ha reconegut més de cinquanta euroregions de tot el continent. Planteja la necessitat de coordinar aquesta plataforma territorial, l’EURAM, arribar al nivell més elevat possible de reconeixement i generar recursos i oportunitats per a la seua economia i la seua societat. Un primer pas ha estat la consideració del Corredor Mediterrani com a eix prioritari per al transport de mercaderies i persones de la Unió Europea.

L’EURAM pot aspirar a convertir-se en un altre espai de cooperació, com uns altres que ja existien a la península Ibèrica (entre Galícia i el nord de Portugal o entre el País Basc i Aquitània). L’EURAM és una iniciativa que naix de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i que ha rebut el suport d’institucions públiques i empresarials de tots els seus territoris. Té una dimensió adequada per a l’articulació de les euroregions del continent, un entorn que supera els catorze milions d’habitants. Són unes regions amb un intercanvi comercial mutu intens, una interdependència estructural i fins i tot una tradició d’elements comuns històrics o culturals.

Durant els darrers anys han emergit a Europa un gran nombre d’euroregions en les quals participen institucions públiques de nivells diferents, grups de regions o agrupacions de ciutats, associacions civils i empreses o xarxes d’empreses, al marge de les fronteres polítiques i de l’organització territorial interior dels estats. Hi ha una gran varietat d’estratègies de cooperació que poden ser transfrontereres o no ser-ho, tenir continuïtat territorial o no tenir-ne, ser impulsades exclusivament per les institucions públiques i els governs regionals o per unes altres institucions, i adoptar fórmules jurídiques diferents per a dur a terme activitats de lobby en relació amb unes altres institucions, per a resoldre problemes concrets que afecten les persones o les empreses, com per exemple creant serveis de transport en ciutats veïnes situades a banda i banda d’una frontera nacional, o per a fer treballs de planificació estratègica conjunta, com a les ciutats mitjanes franceses i alemanyes al llarg del Rin.



Euroregió d’Ems-Dollart (EDR)Euroregió entre Holanda i el nord d’Alemanya.

Euroregió del BàlticEn aquesta zona es dóna la cooperació al sud-est de la regió de la mar Bàltica amb la participació de vuit regions de Dinamarca, Lituània, Polònia, Rússia i Suècia.

Euroregió de Benelux-MiddengebiedEuroregió situada entre Bèlgica, Luxemburg i Holanda.

��×��Ȃ��èȂ��èȂTiszaEuroregió situada entre Sèrbia, Hongria i Romania.


L’EURAM en xifres


La població de l’EURAM

La població en percentatge respecte al total de l'Estat espanyolCatalunya 16,02%

País Valencià 10,69%

Balears 2,36%

Andorra 0,16%

Catalunya Nord 0,96%

EURAM 30,20%

Total de l’Estat espanyol 100,00%

Fonts: IDESCAT, IVE, Ibestat, INSSEE, Departament d'Estadística d'Andorra (2013).

La població en milers de persones

Catalunya 7.490.365,00

País Valencià 5.000.145,00

Balears 1.104.604,00

Andorra 76.246,00

Catalunya Nord 448.543,00

EURAM 14.119.903,00

Total de l’Estat espanyol 46.756.862,00

Fonts: IDESCAT, IVE, Ibestat, INSSEE, Departament d'Estadística d'Andorra (2013).

23L’EURAM en xifres

Els sectors industrials de l’EURAM

El pes dels sectors industrials de l’EURAMEURAM / EE*

Indústria extractiva, i del petroli, l'energia i l'aigua 28%

Alimentació, begudes i tabac 32%

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 60%

Fusta i suro 31%

��ǡ��×��Ƥ�� 39%

��ï��À�� 53%

��ï��°�� 40%

Productes minerals no metàl·lics diversos 39%

Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 24%

�� 30%

��°��ǡ��Ö��Ö�� 38%

Material de transport 34%

Indústria manufacturera diversa 41%

Fonts: IDESCAT, IVE, Ibestat, INSSEE, Depatament d'Estadística d'Andorra (2011) . (*) Resta de territoris de l'Estat espanyol.


Empreses per sector d’activitat

Euram / EE*

Indústria 33,75%

Construcció 33,03%

Serveis 31,62%

Fonts: IDESCAT, IVE, Ibestat, INSSEE, Departament d'Estadística d'Andorra (2011).(*) Resta de territoris de l'Estat espanyol.

Els sectors d’activitat


Producte interior brut de l'EURAM per sectors

EURAM / EE*

Agricultura 19,05%

Energia 23,13%

Indústria 36,77%

Construcció 28,57%

Serveis 30,75%

Impostos nets / producte 30,74%


El PIB de l’EURAM


Despesa en I+D de l'EURAM

Euram / EE*

Administració pública 27,37%

Ensenyament superior 32,46%

Empreses i IPSAL 31,41%


Recerca i innovació a l’EURAM


Exportacions de l'EURAM

Expotacions (en milions d'euros) Euram / EE*

Catalunya 58.283 26,31%

País Valencià 20.880 9,43%

Illes Balears 1.012 0,46%

Catalunya Nord 1250 0,56%

Andorra 72 0,03%

EURAM 81.497 36,79%

Conjunt de l'Estat espanyol 221.517

Fonts: Informe sobre el comerç interregional a l'Estat espanyol, Cambra de Comerç de Perpinyà, Departament d'Estadística d'Andorra (2012).(*) Resta de territoris de l’Estat espanyol.

La internacionalització de l’EURAM

L’Institut Ignasi Villalonga ha organitzat durant aquests quinze anys més de cinquanta congressos amb més de dos-cents ponents i més de cinc mil participants. Els congressos han abordat una gran varietat de temes, com

les infraestructures, la relació entre el turisme i les ciutats, la gestió empresarial, els reptes del sector tèxtil, la competitivitat, el sector del moble, l’agricultura o la cooperació empresarial.

En aquesta memòria es fa una relació dels diversos llocs on s’han celebrat (Barcelona, València, Sueca, Ontinyent, Mallorca, Perpinyà, Vic, Castelló, Alacant, Andorra, Tarragona, Eivissa, Menorca o Lleida). Han participat en alguns

d’aquests congressos institucions com la Generalitat de Catalunya, la Generalitat valenciana, el Govern balear, el Consell General dels Pirineus Orientals, el Govern d’Andorra, les universitats que formen la xarxa Joan Lluís Vives,

diferents ajuntaments, totes les cambres de comerç, les associacions empresarials, les organitzacions sindicals de tot l’Arc Mediterrani i diversos membres del Parlament europeu, de governs regionals i universitats de tot Europa.


Congressos


Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus; Josep Vicent Boira, director de la càtedra Ignasi Villalonga, i Misericòrdia Carles, degana de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Rovira i Virgili.

L’eix Tarragona-Castelló (I).Homenatge a Romà Perpinyà Grau

REUS. 13 de març de 2003 Des que va ser creat, un dels propòsits de l’Institut Ignasi Villalonga ha estat recuperar els noms de la gent que en el camp de l’economia o de la política ha treballat per l’entesa entre tots els territoris de l’Arc Mediterrani. Per això l’Institut Ignasi Villalonga no podia deixar passar l’oportunitat d’organitzar i impulsar un homenatge a Romà Perpinyà Grau (Reus, 1902-1991), un dels defensors més ferms de la col·laboració econòmica entre valencians i catalans a la primera meitat del segle XX. El congrés «Infraestructures a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani», fet a Reus, la ciutat que el va veure nàixer, va servir per a homenatjar l’autor de l’obra L’interès col·lectiu econòmic a Catalunya i València, de l’any 1932. Aquell any, Perpinyà Grau escrivia la conferència «L’interès col·lectiu econòmic a Catalunya i València», en la qual defensava una col·laboració econòmica més estreta entre les societats catalana i valenciana.

El turisme de ciutats a l’EURAM

BARCELONA. 8 i 9 d’abril de 2003 Barcelona es va convertir, l’abril del 2003, en punt de trobada per a empresaris, experts i representants municipals relacionats amb el sector del turisme, amb motiu del congrés «Turisme i ciutats a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani: una entesa necessària». La trobada, a la qual van assistir una setantena d’experts procedents de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, tenia com a objectiu posar en relleu el paper important que pot tenir la xarxa de ciutats grans i mitjanes en l’atracció de turistes.

El congrés va servir per a constatar que en un context en què es potencien les grans rutes turístiques cal aprofitar l’ocasió per a estructurar una xarxa de ciutats turístiques a l’Arc Mediterrani, tal com va assenyalar Jordi Portabella, regidor de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona i encarregat de llegir les conclusions de la jornada. «Intentar dir que entre totes aquestes ciutats no hi ha competència seria faltar a la realitat, però també és cert que es poden estrènyer llaços en determinades actuacions», va explicar Portabella, per al qual «té sentit que

31

Assistència d’empresaris i tècnics del sector del turisme de ciutats de l’EURAM.

Inauguració de la I Jornada de Gestió Empresarial de l’EURAM, organitzada pel Cercle EURAM d’Osona i Supermercats Bon Preu.

establim vincles entre les ciutats que són riques en prestacions de serveis turístics».

Els ponents van posar de manifest el pes que, per elles mateixes, tenen ciutats com Barcelona i València. Amb milions de turistes cada any, han esdevingut exemples clars de destinacions que han aconseguit fer-se un lloc en un mercat altament competitiu. Aquesta mateixa circumstància ha d’empènyer l’Administració i la iniciativa privada a «dinamitzar nous espais i possibilitats també en ciutats mitjanes i petites per a aprofitar-ne la singularitat», segons va remarcar Vicent M. Monfort, director de les jornades i professor associat de la Universitat Jaume I. «S’ha d’utilitzar el turisme urbà com a especialització productiva en els nuclis que no tenen més recursos per a millorar la renda i la qualitat de vida dels seus ciutadans», va afegir. Tarragona, Elx, Girona o Terrassa són alguns exemples de les urbs que han optat per aquest model.

La trobada va servir, a més, per a constatar la diversitat de models turístics que conviuen a l’EURAM i que, lluny de ser incompatibles, són complementaris i necessaris els uns per als altres, segons es va destacar en la lectura de les conclusions.

I Jornada de Gestió Empresarial

VIC. 24 d’abril de 2003 La I Jornada de Gestió Empresarial a l’EURAM, que va tenir lloc l’abril del 2003 a Vic, va posar de manifest els projectes i les mancances que cal combatre a fi de desenvolupar aquesta regió econòmica.

L’acte, organitzat per l’Institut Ignasi Villalonga, Supermercats Bonpreu i l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, va abordar amb especial èmfasi el dèficit fiscal a l’EURAM. En aquesta qüestió, els polítics, els empresaris i els membres de l’executiva de l’Institut van estar d’acord: cal reequilibrar la balança fiscal perquè l’Arc Mediterrani deixe de ser el «financer» de l’Estat espanyol, segons les paraules de Joan B. Casas, avui degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Durant la I Jornada de Gestió Empresarial a l’EURAM, els assistents també van tenir l’oportunitat de conèixer la feina que han fet empreses capdavanteres en l’àmbit econòmic de l’EURAM, com Freixenet, el Grup Colomer-Revlon o Bon Preu. Els seus màxims responsables van explicar a l’auditori quines han estat les cinc decisions que en la trajectòria de l’empresa respectiva, els han permès de liderar el sector en què cadascuna exerceix la seua activitat empresarial.

Congressos


L’eix Tarragona-Castelló (II)

CASTELLÓ DE LA PLANA. 13 de juny de 2003 La consecució d’una xarxa d’infraestructures adequades a les necessitats de l’EURAM ha estat, d’ençà que va ser creat, una de les preocupacions principals de l’Institut Ignasi Villalonga, cosa que s’ha concretat en la publicació de diversos estudis i en l’organització de diferents seminaris sobre aquesta matèria. Al juny del 2003 tenia lloc el congrés «Infraestructures de transport a l’Arc Mediterrani. Tarragona-Castelló» a la capital de la Plana Alta. Els participants van tenir l’oportunitat de constatar les endèmiques mancances que té l’EURAM en matèria de xarxa ferroviària. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va intervenir amb una conferència titulada «L’interès col·lectiu econòmic de valencians i catalans», en què exposava una bona pila de semblances entre les economies catalana i valenciana: un potencial basat en l’empresa petita i la mitjana, la vocació exportadora, l’alt desenvolupament industrial, el paper central del turisme i sobretot la necessitat de «connectar-nos» amb Europa. En aquest sentit, Pujol va ratificar una tesi exposada en una taula rodona segons la qual la via d’ample europeu és una «prioritat absoluta» per al País Valencià i Catalunya, molt més rellevant que no pas el tren d’alta velocitat.

I Trobada d’Economistes i Empresaris de l’EURAM

TORTOSA. 3 i 4 d’octubre de 2003 Tortosa —la «ròtula» que articula el territori de l’EURAM, segons va afirmar en l’acte de tancament de les jornades el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol— fou l’escenari triat per acollir la I Trobada d’Economistes i Empresaris de l’EURAM, que va tenir lloc els dies 3 i 4 d’octubre del 2003. La Trobada, a la qual van assistir més d’un centenar d’economistes i empresaris de tot l’Arc Mediterrani amb el propòsit d’avançar cap a la potenciació de l’EURAM, tenia com a objectiu abordar les condicions necessàries per a garantir la competitivitat de les empreses de l’Arc Mediterrani, quan faltaven tot just vuit mesos per a la creació de l’Europa de vint-i-cinc membres. La Trobada es va articular en quatre taules, en les quals van participar una quinzena de ponents.

La I Trobada d’Economistes i Empresaris de l’EURAM es va tancar amb un sopar a què van assistir més de cent cinquanta persones vinculades amb el món econòmic i empresarial de l’EURAM.

Jordi Pujol en un moment de la seua intervenció, «L’interès col·lectiu econòmic de valencians i catalans». A la seua dreta, Òscar Ribas Reig, i a l’esquerra, Francisco Toledo, rector de la Universitat Jaume I de Castelló.

La Cambra de Comerç de Tortosa durant la inauguració de les jornades. D’esquerra a dreta, Valentí Faura, president de la Cambra; el president Jordi Pujol, i Eliseu Climent, secretari de l’Institut Ignasi Villalonga.

33

Cooperació empresarial en el sector agroalimentari

LLEIDA. 25 de març de 2004 L’Institut Ignasi Villalonga es va presentar el 25 de març de 2004 a Lleida i ho va voler fer tractant d’un dels pilars bàsics de l’economia lleidatana: el sector agroalimentari. Durant la jornada que hi va organitzar, en la qual va participar el conseller d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya Antoni Siurana, tots els participants van coincidir en la importància de fomentar l’associacionisme empresarial per a garantir la modernització adequada del sector agroalimentari. Només d’aquesta manera, van insistir, aquest sector continuarà sent competitiu en el mercat.

«Tenim una indústria agroalimentària molt potent i hem d’impulsar una política comuna que ens permeti aprofitar més els recursos de què disposem», va explicar Siurana, que va recordar que Catalunya, el País Valencià, les Illes, Andorra i el Llenguadoc-Rosselló constitueixen una població de disset milions d’habitants. Siurana va animar les empreses a buscar la col·laboració per a ser més fortes i més potents en el mercat europeu. Eliseu Climent, secretari de l’Institut Ignasi Villalonga, va insistir en aquesta tesi i va recordar que aquesta classe de partenariats no sorgeixen «d’unes relacions forçades, sinó que d’ençà de la creació de l’Institut hem tingut ocasió de comprovar que els lligams econòmics ja existien i eren molts forts».

Uns quants centenars de persones vinculades al sector agroalimentari, entre empresaris, càrrecs administratius i tècnics del sector, van participar en la jornada, que va ser inaugurada pel president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín.

Reptes del sector tèxtil de l’EURAM

ONTINYENT. 12 de desembre de 2003 «Reptes del sector tèxtil davant la liberalització el 2005» fou el títol d’una jornada organitzada a Ontinyent al desembre del 2003. Hi van assistir unes cent cinquanta persones entre empresaris, tècnics municipals i investigadors de les universitats de València i Alacant. Concepció Ferrer, eurodiputada i presidenta del Fòrum Parlamentari Europeu del Tèxtil, la Confecció i el Cuir, va defensar la millora en qualitat i competitivitat del sector com la millor estratègia per a garantir la competitivitat dels productes comunitaris en el mercat mundial. Ferrer va explicar la seua experiència com a màxima responsable d’un fòrum que fou creat el 1990 com a plataforma de diàleg per a defensar els interessos específics d’aquest sector. L’Institut Ignasi Villalonga i l’Ajuntament d’Ontinyent, organitzadors de la jornada, van comptar amb la col·laboració dels ajuntaments de Muro i Cocentaina (Comtat), Banyeres de Mariola (Alcoià), Agullent i Bocairent (Vall d’Albaida), la qual cosa posa de manifest l’interès d’aquestes localitats, tradicionalment tèxtils, per la nova conjuntura en què es trobava un sector, el tèxtil, en el qual han basat aquestes poblacions la seua economia.

Congressos

Els salons Cúgol d’Ontinynet durant la celebració de la jornada.


L’impacte econòmic del turisme a les comarques litorals valencianes

DÉNIA. 15 de setembre de 2004 Dénia va acollir, al setembre del 2004, el seminari «L’impacte econòmic del turisme a les comarques litorals valencianes». L’acte va ser una bona ocasió per a parlar de la situació d’un sector econòmic fonamental per a l’Arc Mediterrani, tal com demostren les xifres: a les Illes Balears, 36 de cada 100 euros derivats de la producció en serveis procedeixen de l’hostaleria i la restauració; a Catalunya i al País Valencià la proporció se situa entorn de l’11 %. Les estadístiques també diuen que el 32,5 % de les empreses que donen serveis turístics estan establertes a l’EURAM.

El seminari arribava poques setmanes després d’haver-se generat una polèmica al voltant del model de turisme al qual havia d’aspirar la costa mediterrània. En aquest sentit, tots els ponents van coincidir en la necessitat de millorar la qualitat de l’oferta turística de l’Arc Mediterrani per a fer front a la competència d’uns altres territoris.

En la jornada hi va intervenir Raimon Martínez Fraile, secretari general de Turisme del Govern central, que va expressar la voluntat de renovar l’oferta turística adaptant-la a les necessitats i els gustos dels mercats emissors europeus, en especial l’anglés i l’alemany.

Alguns dels participants en la taula rodona «El turisme de ciutats».

“El moble: disseny i innovació”, celebrada a la ciutat de València l’any 2004.

El sector del moble a l’Arc Mediterrani

VALÈNCIA. 21 d’octubre de 2004 València va acollir, a l’octubre del 2004, la jornada «El moble: disseny i innovació», en la qual més d’un centenar d’empresaris, professionals de les escoles i associacions de dissenyadors van analitzar la situació del sector del moble a l’Arc Mediterrani i van defensar la innovació i el disseny com a línies de treball a seguir. La jornada tenia molta raó de ser per la importància d’aquest sector a l’Arc Mediterrani, atès que el 40 % de tota la producció de l’Estat té l’origen en aquest territori i el 16 % es genera a l’àrea metropolitana de València.

Les persones que van intervenir coincidiren en la necessitat d’elaborar estratègies amb les quals s’afrontés la particular conjuntura d’aquest sector, és a dir, el fet que durant el primer trimestre del 2004 les importacions superassen les exportacions de mobles per primera vegada en la història. En la seua conferència, titulada «El moble: perspectives dels sectors industrials a Europa», Joan Trullén Thomàs, secretari general d’Indústria del Govern central, va tractar de les mesures per a protegir les manufactures locals en el context de la globalització.

35Congressos

La sala d'actes de la Pedrera. Al mig, el conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells. Al seu costat, Eliseu Climent, secretari de l'Institut Ignasi Villalonga, i el desaparegut Pere Esteve, conseller de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

L’EURAM, motor de l’Euroregió

BARCELONA. 17 de desembre de 2004 La ciutat de Barcelona fou l’escenari escollit per a presentar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani en el congrés «L’Euram, motor de l’Euroregió». Si totes les persones que es van reunir el 17 de desembre del 2004 a l’auditori de la Pedrera de Barcelona estaven d’acord en alguna cosa, aquesta és que una euroregió efectiva i eficaç només és possible si hi ha unes bones infraestructures que l’articulen. Al voltant d’aquesta premissa, l’Institut Ignasi Villalonga va organitzar el congrés esmentat, al qual van assistir destacades autoritats polítiques i del món acadèmic i que va servir per a analitzar la situació econòmica de l’Arc Mediterrani.

La jornada es va obrir amb un discurs del conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells. Després de la intervenció de Castells, va arribar el moment d’avaluar amb més detalls la situació de les infraestructures de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani mitjançant una conferència que va servir per a radiografiar els eixos de transport de l’EURAM. El director delegat de Projects Directorate (European Investment Bank), Mateu

Turró, va destacar la importància del sistema de transports des de tres punts de vista: el de l’entrada i sortida de mercaderies i turisme; el del trànsit nord-sud, i el de la xarxa de distribució d’activitats. Aquesta xarxa, segons Turró, ha de destinar-se als serveis, des d’una perspectiva interregional, no urbana i integrada en les xarxes transeuropees. Gregorio Martín, catedràtic de telemàtica de la Universitat de València, va alertar que l’absència d’un corredor mediterrani causa perjudicis greus a l’economia de l’EURAM i especialment al País Valencià. Martín va destacar la precarietat d’infraestructures ferroviàries i portuàries ben planificades o el fet que són inexistents. Aquestes infraestructues permeten connectar amb les regions més industrialitzades d’Europa.

En el cicle «Les infraestructures de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani», Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, va posar l’accent en el dèficit que té l’EURAM pel que fa a àmbits diversos: béns públics socials (sanitat, educació, cultura...), protecció social (serveis socials o promoció de l’ocupació,...) i béns públics econòmics (infraestructures de recerca).


Imatge de la inauguració de la Jornada del sector agrícola a Sueca, que va comptar amb la presència de Salvador Gil, alcalde de Sueca; José Ramón Pascual, director general de Producció i Comercialització Agrària de la Generalitat Valenciana; Salvador Puig, director general de Producció de la Generalitat de Catalunya; Francisco Rodríguez, de la Sociedad Estatal de Infraestructuras Agrarias; i Cristina Lobillo, de la Direcció General d’Agricultura de la Unió Europea.

Assistents a la jornada sobre cooperació transfronterera al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà

Cooperació empresarial a l’EURAM

PERPINYÀ. 31 de març de 2005 Perpinyà va acollir el congrés «La cooperació transfronterera entre empreses de les dues Catalunyes». Prop de dues-centes persones, entre empresaris i representants d’associacions empresarials i econòmiques de tot l’Arc Mediterrani, van assistir a una cita que va posar de manifest la necessitat d’estrényer llaços perquè l’EURAM esdevinga una força econòmica potent a la Unió Europea. En el congrés, que va servir perquè els empresaris d’ambdues bandes de la frontera intercanviaren experiències sobre la implantació d’empreses, els assistents van recordar que els diferents territoris que formen l’EURAM tenen la resta de membres com a proveïdors principals de productes, la qual cosa «ens fa pensar que una col·laboració més gran reportaria beneficis per a tothom», segons es va destacar en la inauguració.

Els ponents van explicar que la Catalunya Nord té un nivell elevat de creació d’empreses que opten per obrir negocis al sud i que les empreses del País Valencià i Catalunya disposen d’una implantació important al nord de la frontera, fet que palesa la dependència d’uns territoris dels altres. En vista d’aquesta realitat i de les conseqüències que en resulten, els empresaris es van comprometre a establir les bases d’un acostament més sòlid basat en el treball conjunt en matèria d’infraestructures, logística o desenvolupament empresarial.

El sectorial agrícola de l’EURAM

SUECA. 26 de maig de 2005 Sueca va acollir, al maig del 2004, la «Jornada del sector agrícola de l’EURAM», dedicada a avaluar la situació actual de l’agricultura de la Mediterrània i els reptes que suposen la internacionalització dels mercats i les reformes agràries fetes a la Unió Europea. Els participants van coincidir en la necessitat de treballar de forma conjunta per a garantir la viabilitat de l’agricultura en el mercat europeu. A la Jornada hi van assistir més de dues-centes persones, entre empresaris agrícoles, representants sindicals i tècnics de l’Administració.

Hi va haver la presència de representants de la Unió de Pagesos, la Unió de Llauradors, la Cooperativa Valenciana del Camp, Denominació d’Origen Arròs de València, les cooperatives agrícoles de Carlet, Alginet i Algemesí, els ajuntaments de Sueca, Pals, Palafrugell, Benimodo, Alginet, l’Alcúdia i Algemesí i la Universitat Politècnica de València. Cristina Lobillo, de la Direcció General d’Agricultura de la UE, va parlar de les repercussions de la reforma de la PAC al Mediterrani.

37

Les infraestructures centren el debat en el primer congrés de l’Institut Ignasi Villalonga a Andorra

ANDORRA. 10 de novembre de 2005 L’Institut Ignasi Villalonga va organitzar, el 10 de novembre de 2005, el seu primer congrés en terres andorranes. L’Institut volia consolidar la seua presència en un territori de cruïlla bàsic per a entendre què és l’EURAM i participar en el debat social i econòmic sobre una qüestió tan important com són les infraestructures, lligades especialment al desenvolupament econòmic, turístic i industrial del nostre país.

El congrés es presentava com una jornada econòmica i empresarial sota el títol «Horitzó infraestructures 2025». Hi van assistir una vuitantena de persones, entre les quals hi havia representants del món empresarial i experts en la matèria. Es van plantejar qüestions com la situació d’Andorra en la trama d’infraestructures de l’Arc Mediterrani, el finançament i la gestió de les vies de comunicació i els projectes que a mitjà i llarg termini tenen plantejats els governs francesos i espanyol. La jornada, organitzada amb la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, va cloure amb la presència del ministre d’Ordenament Territorial.

Experts d’arreu del món debaten sobre el turisme del segle XXI en el Congrés Internacional de Turisme

MALLORCA. 17 i 18 de novembre de 2005 Palma de Mallorca va acaparar les mirades del sector turístic internacional per la celebració del Congrés Internacional de Turisme, que va organitzar l’Institut Ignasi Villalonga els dies 17 i 18 de novembre de 2005. Una cinquantena d’experts d’arreu del món van participar en aquest Congrés, en el qual es va tractar del turisme del segle XXI i al qual van assisitir prop de tres-centes persones durant els dos dies de celebració. Les conselleries de Turisme de Catalunya, València i les Illes Balears van col·laborar per a organitzar-lo.

El Congrés es va dividir en dues jornades de treball. En la que va tenir lloc el dijous 17 de novembre, es va debatre la qüestió del turisme i l’activitat empresarial i es van tractar temes com el paper dels operadors turístics, els factors interns i externs de competitivitat o la qualitat turística com a horitzó. Hi van participar Jafar Jafari, professor de la Universitat de Wisconsin, i José Manoel Gandara, professor de la Universitat de Paranà, al Brasil, i un gran expert en turisme i desenvolupament sostenible.

Congressos

D’esquerra a dreta, Miquel Vicens, president de Foment del Turisme de Mallorca; Josep Huguet, conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya; Joan Flaquer, conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears; Joana Barceló, presidenta del Consell Insular de Menorca, i Llorenç Huguet, president de Caixa de Balears, Sa Nostra, i de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa.


La inauguració del Congrés. D’esquerra a dreta, Eliseu Climent, secretari de l’Institut Ignasi Villalonga; Josep Huguet, conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, i Josep Gonzàlez, president de la Mesa d’Entitats de la Petita i Mitjana Empresa de l’Arc Mediterrani (MEPIMED).

Cooperar per a competir

BARCELONA. 16 de desembre de 2005 L’Institut Ignasi Villalonga va proposar en el congrés «Cooperar per a competir», que es va fer el 16 de desembre de 2005 a la Pedrera de Barcelona, una jornada sobre cooperació empresarial destinada a la petita, la mitjana i la gran empresa des del punt de vista de l’àmbit territorial i sectorial. Aquestes entitats constitueixen, actualment, una part molt important del teixit empresarial de l’Arc Mediterrani.

La globalització de l’economia i l’obertura de mercats fan molt vulnerables les petites i mitjanes empreses. Aquesta nova situació els obliga a cercar estratègies per a enfortir la seua posició en el mercat i fer front a la competència. En aquest sentit, l’Institut Ignasi Villalonga, a través d’aquesta jornada, els va voler oferir una fórmula clau per a aconseguir-ho: la cooperació.

Els assistents van conèixer l’experiència d’empreses de diferents sectors i grandàries gràcies a professionals de les escoles de negoci més importants de l’EURAM, que van oferir exemples pràctics i les argumentacions teòriques pertinents per a garantir la màxima comprensió. Així, es va pretendre donar una visió pràctica i clara dels avantatges i les oportunitats que ofereix la cooperació empresarial.

Sagunt, centre logístic de l’Arc Mediterrani

SAGUNT. 27 d’abril de 2006 El 27 d’abril de 2006, l’Institut Villalonga va organitzar a Sagunt un congrés dedicat a la logística i l’activitat portuària de l’Arc Mediterrani amb la participació de l’Ajuntament de Sagunt, la Fundació Bancaixa i l’Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre (ASECAM). En el congrés hi van intervenir una quinzena de ponents experts en logística, a més de representants dels àmbits econòmic i institucional del País Valencià i Catalunya. Hi assistiren uns dos-cents empresaris del sector i de Parc Sagunt. L’acte inaugural va anar a càrrec de l’alcaldessa de Sagunt, Gloria Calero; José Vicente González, president de la Confederació Empresarial Valenciana, i Pedro Coca, secretari autonòmic d’Empresa.

Els directors de Transports de la Generalitat valenciana, Vicente Dómine, i del Departament de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal.

39

La cooperació econòmica entre Andorra i la Unió Europea

ANDORRA. 24 de febrer de 2006 En la inauguració hi van ser presents Òscar Ribas, excap de govern d’Andorra i president d’honor de l’Institut Ignasi Villalonga; Anna M. Zamora Bonet, presidenta de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA); Francesc Pallàs Viladomat, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, i Juli Minoves Triquell, ministre d’Afers Exteriors, Cultura i Cooperació. Immediatament després d’aquest acte, va començar la conferència «De l’acord duaner del 1990 a l’acord de cooperació del 2005», presentada per Eva Descarrega, directora d’Afers Bilaterals i Unió Europea del Govern d’Andorra. El ponent convidat per a aquesta ocasió va ser Marc Maresceau, de la càtedra Jean Monnet i professor de la Universitat de Gant (Bèlgica), que analitzà l’evolució de les relacions econòmiques entre totes dues parts els quinze anys anteriors i exposà quins havien estat els canvis i els avenços des del primer acord duaner fins a l’acord de col·laboració.

L’última taula tenia com a títol «Les experiències de cooperació comunitària. Projectes per a Andorra» i va tenir com a protagonista Joan Ruiz, director de l’empresa Eurodialog i assessor de la Cambra de Comerç andorrana en afers comunitaris, a qui va presentar Francesc Pallàs. L’acte de cloenda, com a colofó d’aquest intens matí, va ser presidit per Juli Minoves Triquell, ministre d’Afers Exteriors, Cultura i Cooperació del Govern d’Andorra, que havia estat un dels patrocinadors de la jornada.

L’alta velocitat i els efectessobre les empreses de la Catalunya Nord

PERPINYÀ. 2 de juny de 2006 La cita va tenir lloc al Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà. A l’acte d’obertura hi van assistir Joan Armangué, alcalde de Figueres; Robert Guichet, vicepresident de l’Institut Ignasi Villalonga i president del G-16, i el president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, acompanyat del seu vicepresident, Marcel Mateu.

En el seu discurs Bourquin va fer un dur atac contra la política aplicada fins aleshores pel Govern francès. Al seu parer, en tots els països que tenen TGV (train à grande vitesse), la seua estructura beneficia únicament el centre i perjudica clarament la perifèria. El TGV que surt de París arriba només fins a Montpeller. Per tant, s’atura a 100 quilòmetres de Perpinyà, una distància que el Govern sembla no voler reduir. Per aquest motiu, Perpinyà mira cap a Barcelona i confia que el tren d’alta velocitat trencarà el seu aïllament secular per ferrocarril unint aquesta ciutat amb París i amb Barcelona.

Congressos

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà.


Representants del sector agroalimentari d’Israel i de Marroc al congrés celebrat a Lleida.

La innovació agroalimentària a l’EURAM

LLEIDA. 24 de setembre de 2006 El 24 de setembre de 2006, l’Institut Ignasi Villalonga va reunir més de dues-centes persones per a escoltar empreses, administracions i centres d’investigació del sector agroalimentari de l’Arc Mediterrani. Entre les intervencions de l’acte inaugural va destacar la del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, Jordi William Carnes, que va remarcar la necessitat que les empreses reserven una part del seu pressupost a la inversió en innovació També hi van intervenir l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el president de la Diputació d’aquesta província, Isidre Gavín, que va posar en relleu la importància de la indústria agroalimentària per a l’economia de Lleida; el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, i el secretari de l’Institut Ignasi Villalonga, Eliseu Climent.

Al congrés hi van assistir, a més, membres de les empreses més emblemàtiques del sector, com també empreses consolidades i altres de noves (Dulcesol, Món Orxata o Borges).

El sector de les telecomunicacions a Andorra

ANDORRA. 18 d’octubre de 2006 Organitzat per l’Institut Ignasi Villalonga i la Cambra de Comerç d’Andorra, el congrés va centrar els debats a parlar dels avantatges d’un sector competitiu de les telecomuniacions. El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, va aprofitar la jornada per a plantejar l’inici del debat sobre el futur del sector de les telecomunicacions a Andorra amb relació al fet que sigui més convenient mantenir el monopoli del Servei de Telecomunicacions d’Andorra o, al contrari, obrir un procés de liberalització.

També va participar a la jornada el director de Tecnologia de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Pere Vila.

Inauguració del congrés sobre les telecomunicacions i les oportunitats empresarials a Andorra.

41

Les fires comercials de l’EURAM

IGUALADA. 30 de novembre de 2006 L’Institut Ignasi Villalonga va participar en una de les taules centrals d’aquest congrés sobre les fires comercials de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani amb ponents de Catalunya, les Illes Balears, Perpinyà i el País Valencià. També la veïna Aragó va participar en aquest debat.

El Congrés Anual de les Fires de Catalunya, com ja és habitual, va ser organitzat per la Federació de Fires de Catalunya (FERIC) i la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya. L’edició d’aquell any va ser inaugurada per Emili Valdero, secretari general del Departament de Comerç, i per l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí. Amb vora dos-cents assistents, aquella edició va ser la de més participació de totes les que s’havien fet fins llavors. Ente les intervencions, cal destacar la del periodista Josep Cuní amb una ponència titulada «La fira de la televisió», en la qual va relacionar el món de les fires comercials amb el paper de la televisió com a aparador en què es mouen també una gran part dels processos econòmics de la societat. Cuní va explicar que «la televisió és una fira per si mateixa perquè és un gran mostrari de totes les realitats juntes».

En el decurs d’aquest 13è Congrés de Fires de Catalunya es van lliurar els premis de la innovació firal, que van ser atorgats a la Fira de Calella per la seua trajectòria en l’activitat firal i a l’Alt Maresme per haver emprès un projecte sòlid d’innovació consistent a avançar en un model de gestió que aportava millores significatives en l’àmbit de la planificació, així com resultats en tot el procés organitzatiu de la fira.

«Best practices» en el comerç internacional de l’EURAM

SABADELL. 12 de desembre de 2006 El Cercle EURAM del Vallès de l’Institut Ignasi Villalonga, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya i la Caixa de Sabadell, va organitzar un congrés dedicat a les bones pràctiques en el comerç internacional de les empreses de l’EURAM. La jornada va tenir lloc a l’Auditori de la Caixa de Sabadell amb la presència de més d’un centenar d’empresaris. La presentació de l’acte va ser presidida per Jordi Mercader, economista, president del Cercle EURAM del Vallès, administrador de MercaConsult i conseller delegat de BCN Licensing 2005. Va intervenir en les taules de debat Maite Ardèvol, directora de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA, per a parlar de la internacionalització de l’empresa catalana i de les empreses d’assessorament empresarial en l’exportació, com ara l’assessoria Jordi Piella, representant de Sudemai (Hong Kong). També es van presentar casos d’empreses de l’EURAM amb una forta presència en el sector exportador, com també de les que lideren des de fa un quant temps l’activitat importadora de la nostra economia. Aquesta segona part pràctica d’exportació i d’importació va anar a càrrec de Marc Arza, responsable de l’Àrea de Management de Valira.

Congressos

D’esquerra a dreta, els empresaris Jordi Cuixart, AraNow; Marc Arza, Valira; Jordi Mercader, president del Cercle EURAM del Vallès i administrador de MercaConsult, i Jordi Piella, assessor i representant de Sudemai (Hong Kong).


D’esquerra a dreta, els representants dels ports de València i Barcelona, i de les conselleries d’Infraestructures de les generalitats valenciana i catalana, unides per un front portuari comú en defensa del Corredor Mediterrani a l sud d’Europa.

D’esquerra a dreta, Mariano Navas, president de Ports de l’Estat; Rafael Aznar, president de l’Autoritat Portuària de València; J. Ramon García Antón, conseller d’Infraestructures i Transports de la Generalitat valenciana; Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i Joaquim Coello, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona.

Congrés Internacional d’Activitat Portuària

VALÈNCIA. 14-15 de desembre de 2006 A l’hotel Les Arenes, a la platja de la Malva-rosa de la ciutat de València, s’hi van reunir per primera vegada en un acte públic els presidents dels ports de València i de Barcelona. El Congrés Internacional d’Activitat Portuària de l’Arc Mediterrani també va fer aplegar els ports de Tarragona, Castelló de la Plana, Palma de Mallorca, Marsella, Algesires, Haifa, Constança, Rotterdam i Hamburg. A més dels ports, el Congrés va organitzar taules dedicades

a l’organització del trànsit marítim en cooperació amb uns altres mitjans, com ara el ferrocarril. Ho va explicar Joan Amorós, president del lobby Ferrmed, al qual pertany l’Institut Ignasi Villalonga des de la seva creació. El Congrés, que va superar els dos centenars d’assistents al llarg dels dos dies de durada, va ser inaugurat pels presidents de les autoritats portuàries de València i Barcelona amb la presència del conseller d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal; el conseller d’Infraestructures i Transports de la Generalitat valenciana, José R. García Antón, i el president de Ports de l’Estat, Mariano Navas.

43

El secretari d’indústria aborda el futur del sector tèxtil

ONTINYENT. 15 de febrer de 2007 Al febrer del 2007, el secretari general d’Indústria, Joan Trullén, va fer una conferència a Ontinyent sobre el futur de la indústria valenciana i, en concret, sobre el del sector tèxtil. La conferència va tenir lloc com a cloenda d’un procés que el 2004 es posava en funcionament amb el pla estratègic per al sector tèxtil a les comarques centrals valencianes (CCV). El sector industrial valencià i el de l’Arc Mediterrani han viscut una evolució semblant: a la necessitat de redreçament dels sectors industrials tradicionals s’ha afegit la inquietud dels agents econòmics, socials i institucionals dels territoris amb una concentració important del sector tèxtil. Amb el pla estratègic ja desenvolupat, s’obren noves oportunitats per a la competitivitat i la diversificació econòmica, gràcies a les mesures territorials, a la diferenciació sectorial, a l’obertura de nous mercats, a la cooperació empresarial i als plans socials i financers. A més de l’Ajuntament d’Ontinyent, van participar amb Joan Trullén l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees, CCOO a les CCV, la UGT a la Ribera, la Safor i la Vall d’Albaida, l’associació empresarial tèxtil, la Confederació Empresarial de la Vall d’Albaida i l’Ajuntament de Muro (el Comtat).

Congressos

El transport de passatgers i mercaderies a l’EURAM

BARCELONA. 22 de febrer de 2007 Organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga conjuntament amb el lobby Ferrmed, el Col·legi d’Enginyers i el port de Barcelona, la jornada «Infraestructures de transport a Catalunya» tenia com a pretensió fonamental presentar l’estat de les infraestructures de transport a Catalunya i tractar de les necessitats, els reptes i els problemes que n’entrebanquen el desenvolupament. La jornada es va estructurar al voltant de tres grans eixos: el transport aeri, el marítim i el ferroviari, tant per a passatgers com per a mercaderies.

El Corredor Mediterrani és el projecte prioritari. Però cal millorar les infraestructures actuals i crear-ne de noves per a garantir una interconnexió real i eficaç. Només amb una bona xarxa de transport podrem aspirar al desenvolupament social i econòmic no sols de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, sinó també del gran eix que travessa Europa des d’Estocolm fins a Algesires passant pels dos grans motors de la Unió Europea, França i Alemanya.

Taula amb tots els participants (de dreta a esquerra): Montserrat Mata, del Col·legi d’Enginyers; Joan Amorós, secretari general de Ferrmed; Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers; el professor Ramon Tremosa, i Josep Oriol Carreras, representant de l’Autoritat Portuària de Barcelona.

Joan Trullén, secretari general d’Indústria, va participar en una jornada sobre el sector industrial a Ontinyent, un dels centres d’activitat del sector tèxtil més importants a l’Arc Mediterrani.


La sala de la Cambra de Comerç de Barcelona durant una de les taules amb Manuel Lage, d’IVECO; Joan Vivet, de SEAT, i José Pérez, de Ford.

La indústria de l’automoció a l’EURAM

BARCELONA. 8 de febrer de 2007 L’Institut Ignasi Villalonga i la Cambra de Comerç de Barcelona organitzaren la jornada «La innovació per a afrontar els reptes del futur de la indústria de l’automoció», a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Les diverses intervencions que es van succeir al llarg del matí del 8 de febrer de 2007 van tractar de la problemàtica que afronta actualment el sector i les possibles vies per a superar els obstacles amb èxit, sempre des de la perspectiva de la innovació.

A la trobada hi van ser presents Ferran Villalonga, president de l’Institut Ignasi Villalonga, i Antoni Soy, secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya, que va remarcar que «el model industrial i econòmic de Catalunya està canviant. Si volem afrontar la globalització, el camí no pot ser cap altre que la formació de les persones, el capital físic i el tecnològic, amb un suport ferm de l’Administració».

Després de la introducció, a càrrec de Xavier Ricart, representant del Grup de Treball de Motor i Automoció de la Cambra de Comerç de Barcelona, els assistents a l’acte van tenir

l’oportunitat d’escoltar les exposicions dels representants de les principals empreses automobilístiques que hi ha a casa nostra, començant per Meritxell Garcia, gestora de projectes de política sectorial del CIDEM, que va parlar dels reptes actuals i futurs del sector. Va cedir la paraula a Manuel Lage, director del Natural Gas Vehicle Department d’IVECO, empresa líder del sector del transport col·lectiu i de camions. Lage va exposar els avantatges del gas natural com a combustible per a aquesta classe de vehicles, una alternativa que va qualificar de real, f iable, econòmica i immediata.

Els ponents van coincidir en la diagnosi del sector de l’automòbil a l’Arc Mediterrani: les exigències dels consumidors, que volen vehicles assequibles econòmicament però que incorporen l’última tecnologia de seguretat, fiabilitat, connectivitat, entreteniment i qualitat, han pressionat les marques europees i les dels Estats Units, que s’enfronten al gegant asiàtic i als països de l’Est, integrats recentment a la Unió Europea. Ofereixen preus més econòmics i dissenys que, externament, són competitius. Per a contrarestar això només queda una sortida: la innovació i l’aposta per la millor tecnologia i els dissenys potents i fiables.

45

Complements al turisme de neu

ANDORRA. 9 de maig de 2007 El 9 de maig de 2007, el Cercle EURAM del Principat d’Andorra, un dels molts cercles que integren la xarxa impulsada per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, va organitzar, amb la col·laboració de l’entitat bancària Crèdit Andorrà, la conferència congrés titulada «Complements al turisme de neu» a l’edifici Crèdit Centre d’Andorra la Vella.

La conferència i la taula rodona que hi va haver a continuació van abordar els obstacles que ha de superar el turisme andorrà, tradicionalment massa dependent de la neu. Els participants van insistir en la necessitat d’afavorir la creació d’oportunitats que complementen aquest turisme estacional, que, òbviament, també cal continuar explotant.

La jornada fou presentada per l’empresari Francesc Robert, membre de la Junta Directiva de l’Institut Villalonga i president del Cercle EURAM d’Andorra. Durant la primera intervenció prengueren la paraula diversos representants del Govern del principat pirinenc i de localitats veïnes, com ara Domènec Biosca, president i fundador del Fòrum Turisme i

Congressos

Els participants en el congrés: Domènec Biosca, president i fundador del Fòrum Turisme i Qualitat; Sergi Nadal, secretari d’Estat de l’Agenda Andorra 2020; Joan Planella, alcalde de Puigcerdà; Valentí Giró, cap de projecte de Pas Grau Internacional, i Miquel Medina, conseller delegat de l’estació d’esquí Vallnord.

Qualitat; Sergi Nadal, secretari d’Estat de l’Agenda Andorra 2020; Joan Planella, alcalde de Puigcerdà; Valentí Giró, cap de projecte de Pas-Grau Internacional, i Miquel Medina, conseller delegat de l’estació d’esquí Vallnord.

Biosca va exposar molt clarament quina ha de ser la nova estratègia del sector turístic andorrà: «crear una cistella de distraccions», és a dir, posar a la disposició dels visitants una oferta àmplia i diversificada que comprenga totes les èpoques de l’any. Nadal va posar sobre la taula les principals línies d’actuació del Govern, que anaven des de la rehabilitació del paisatge fins al potenciament del patrimoni històric del Principat.

Valentí Giró va exposar dos exemples que calia seguir: la regió d’Sportregion Zell i See Kaprun, a Salzburg, i la ciutat de Whistler, al Canadà, seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 2010. Ambdues havien estat capaces de treure rendiment dels paquets elaborats d’una manera personalitzada per a una demanda cada vegada més segmentada. Multiplicar l’oferta i potenciar el turisme d’estiu havia de ser, doncs, l’objectiu a curt termini.


L’eix Alacant-Elx. Creixement econòmic i ordenació territorial

ALACANT. 22 de novembre de 2007 L’eix econòmic Alacant-Elx, amb una població total de sis-centes mil persones, és també la punta de llança d’una economia que s’articula entre les valls del Vinalopó (calçat), les valls d’Ibi i Onil (joguet), el turisme de la costa de Benidorm i les comarques de la Marina Alta i Baixa, a més de la mateixa activitat que generen les dues ciutats de més importància d’aquesta part del Mediterrani sud-occidental. Al novembre del 2007, la seu de la Universitat d’Alacant (l’antic edifici de l’Escola de Comerç, al port) va acollir el congrés «Creixement econòmic i ordenació territorial a l’eix Alacant-Elx». L’establiment dels reptes per a l’economia d’aquesta zona a fi d’evitar els perills d’un estancament o una recessió per la baixada de l’activitat d’alguns sectors va centrar els debats i les conferències d’una jornada que es va iniciar a les deu del matí amb la inauguració, la qual va anar a càrrec de Ricardo Regalado Tesoro, president de la Comissió d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Habitatge de la Cambra de Comerç d’Alacant.

D’esquerra a dreta, Enric Belda, de la Direcció General de Trànsit; Juan Ferrer, director general del port d’Alacant, i Manuel Hernández, exdirector de la Direcció General d’Afers Econòmics de la Unió Europea.

En la taula següent, dedicada a estudiar l’evolució de l’economia alacantina, Carlos Gutiérrez Hita, professor d’economia a la Universitat Miguel Hernández, va advertir de l’important dèficit energètic actual —nomes es produïa el 0,5 % de l’energia que consumia el conjunt de l’activitat econòmica—. Clemente Hernández, professor d’economia aplicada a la Universitat d’Alacant, va posar en relleu la necessitat de comptar amb plans col·lectius per a tots els municipis que permeten un creixement conjunt i ordenat del territori.

En la taula posterior, titulada «Infraestructures i ordenació del territori», hi van intervenir Joan Ferrer, per l’Autoritat Portuària d’Alacant; Enric Belda, de la Direcció General de Trànsit, i l’economista i exdirector de la Direcció General d’Afers Econòmics i Financers de la Unió Europea, Manuel Hernández. Tots tres van destacar que el creixement econòmic dels anys anteriors, l’augment del moviment de la població i l’ocupació del territori situaven les ciutats d’Alacant i Elx com un dels eixos econòmics i urbans més dinàmics del sud-oest europeu.

47

Cooperar, innovar a l’Arc Mediterrani

BARCELONA. 19 de juny de 2008 El dia 19 de juny tingué lloc a Barcelona, a l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, un congrés dedicat a l’economia cooperativa de l’Arc Mediterrani. Aquesta classe d’economia ha esdevingut un model que ofereix solucions a moltes necessitats actuals de la societat i que comença a ser considerada una alternativa empresarial amb capacitat d’afrontar els reptes de l’economia globalitzada. El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va col·laborar a organitzar el congrés, en el qual van participar la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Confederació de Cooperatives del País Valencià, la Unió de Cooperatives de Treball de les Illes Balears i la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat. L’acte fou inaugurat per Mireia Franch, directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya, i per Joan B. Casas, vicepresident de l’Institut Ignasi Villalonga. Entre les ponències que s’hi van presentar cal destacar la de Leire Barañano, directora general d’Eroski, que va parlar d’aquesta empresa cooperativa com a exemple d’èxit en el sector de l’agroalimentació. També hi va haver dues taules rodones, una de dedicada a les estratègies per a la creació de cooperatives agràries a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani i una altra sobre els socis cooperatius i el comerç. En la cloenda de la jornada, hi participaren Pepa Muñoz, presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya; Nardi Alba, directora de la Confederació de Cooperatives del País Vaencià, i Lluís Ysasi, gerent de la Unió de Cooperatives de Treball de les Illes Balears.

La gestió de les àrees metropolitanes

VALÈNCIA. 1 de desembre de 2008 València va acollir un congrés dedicat a la gestió de les àrees metropolitanes de Barcelona i València, els dos nuclis principals de l’Arc Mediterrani, en el qual el procés de creixement de les ciutats ha convertit aquestes dues ciutats en grans àrees urbanes. València i Barcelona són, més que no pas ciutats, unes àrees metropolitanes en què participen molts altres municipis que comparteixen i gestionen la ubicació residencial, la localització d’indústries i serveis diversos, les infraestructures de transports i el mercat laboral, entre moltes altres qüestions.

Aquesta jornada es va fer a l’Octubre Centre de Cultura Contemprània amb la participació del degà del Col·legi d’Arquitectes de Valènica, Lluís Sendra; Josep Sorribes, professor d’economia urbana de la Universitat de València; Josep V. Boira, geògraf; José Díez Climent, del gabinet de la Conselleria d’Infraestructures de la Generalitat valenciana; Rafel Boix, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, i Emmanuel Cellier, responsable de l’Agència d’urbanisme i estudis de l’espai metropolità Lió—Saint-Étienne.

Congressos

José Díez Climent, de la Conselleria d’Infraestructures de la Generalitat valenciana, i Josep V. Boira, de la Universitat de València, s’adrecen als assistents al congrés.


El corredor ferroviari i l’Euroregió de l’Arc Mediterrani

GIRONA. 25 de gener de 2013 El 25 de gener de 2013 tingué lloc a Girona una jornada dedicada a les relacions econòmiques i territorials de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Aquest espai, format pels territoris de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, Andorra i les Balears, comparteix uns interessos comuns, com s’ha demostrat en el cas del corredor ferroviari del Mediterrani, i presenta moltes oportunitats per a la cooperació dels sectors econòmics i per a ser present de forma conjunta en els mercats internacionals.

Amb l’entrada en funcionament de l’alta velocitat entre Barcelona i Girona, i aviat fins a Perpinyà, l’EURAM ha d’encarar la seva vertebració per tot el Corredor Mediterrani cap al sud, finalitzar el tram entre Vandellòs i Tarragona i habilitar les connexions per a

les mercaderies amb els seus principals ports. Són unes accions necessàries per a assegurar la competitivitat d’aquest territori europeu i aprofitar les conseqüències de la cooperació territorial d’un dels principals eixos econòmics i poblacionals de la Unió Europea.

A la jornada hi participaren els eurodiputats Ramon Tremosa i Maria Badia, a més de les cambres de comerç de Perpinyà, Girona i València, i també Biarthean, la plataforma de cooperació de les cambres de Guipúscoa i Baiona. També hi foren presents les universitats de Girona i Perpinyà, i l’Institut Europeu de la Mediterrània.

L’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, i el president accidental de la Diputació, Miquel Noguer, foren els encarregats d’inaugurar la jornada amb el president de l’Institut Ignasi Villalonga, Antoni Serra Ramoneda. La cloenda anà a càrrec del conseller de Territori i Mobilitat, Santi Vila.

D’esquerra a dreta, Miquel Noguer, president accidental de la Diputació de Girona; Carles Puigdemon, alcalde de Girona, i Antoni Serra Ramoneda, president de l’Institut Ignasi Villalonga.

49

El sector agroalimentari aposta pel seu futur a l’Arc Mediterrani

GANDIA. 18 d’abril de 2013 El 18 d’abril de 2013 va tindre lloc a la ciutat de Gandia una jornada de treball dedicada al sector agroalimentari, un sector que en el context actual de crisi econòmica té les millors opcions per a afrontar amb optimisme el futur.

Segons unes dades de l’Institut Valencià d’Estadística, el sector agroalimentari valencià representava més del 20 % de les exportacions de l’any anterior. A Catalunya, un altre referent per al sector, les empreses del subsector carni eren les que havien crescut més els anys anteriors i s’havien convertit en les segones més importants pel percentatge total de vendes. Dos exemples que demostren la importància d’aquest àmbit per a l’economia de l’Arc Mediterrani. En la jornada es va plantejar el debat sobre el sector agroalimentari com una aposta en un sector en creixement continu en què les empreses locals tenen una tradició important i una gran capacitat de penetració en els mercats internacionals. La internacionalització de la nostra economia és una estratègia fonamental en què intervindran diversos factors; entre ells, les infraestructures del Corredor Mediterrani per a garantir una circulació ràpida i eficient dels productes cap als

Congressos

mercats internacionals, i també la innovació i la cooperació de les empreses i les cooperatives per a afrontar el repte de créixer mitjançant l’enfortiment del sector agroalimentari.

En la jornada hi van intervenir experts en la política agroalimentària comunitària, membres de diversos departaments vinculats amb la investigació i el desenvolupament del sector de la Universitat Politènica de València i representants d’empreses representatives del sector agroalimentari valencià i de les organitzacions empresarials i de les cooperatives.

Convé destacar Albert Massot, del Departament d’Estudis Parlamentaris-Agricultura del Parlament europeu; José Mª García Álvarez Coque, catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Politècnica de València i membre del Grup d’Economia Internacional (GEI); Llorenç Capsí, membre de la Comissió Executiva de la Unió de Llauradors; Juan Salvador Torres Domingo, secretari general de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA); Francisco Javier Quiles Bodí, director de relacions externes de CONSUM; José Gallo Cuesta, secretari de Formació, Medi Ambient i Desenvolupament de la Federació Agroalimentària de CCOO; Pablo Calatayud, president de l’Associació de Viticultors i Productors dels Alforins; Teodoro Mora, pastisser artesà i responsable d’Hijo de Teodoro Mora, SA, fundada l’any 1759; José Vicente Guillén Ruiz, enòleg i doctor enginyer agrònom; Josep Gomar, president de la Pastisseria Tano de Gandia; Elena Melià Martí, directora del Centre d’Investigació en Gestió d’Empreses (CEGEA); José Vicente Segarra Tirado, director de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana; José L. Pastor Sostrada, professor d’Esic, BUSINESS&MARKETINGSCHOOL, i Aleix Torné, director comercial d’Interempresas.net.

Inauguració de la jornada sobre el sector agroalimentari. Al mig, Arturo Torró, alcalde de Ganida. A la seua dreta, Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana. A la seua esquerra, Ramon Soler, president del Cercle d’Economia de la Safor.

Els fòrums empresarials de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani han aplegat les institucions econòmiques d’aquest territori des de l’any 2002. Alacant, Barcelona, Valènica, Palma de Mallorca, Castelló de la Plana,

Terrassa, Perpinyà o el castell de Peníscola han estat els escenaris on el món ecomnòmic i empresarial de l’Arc Mediterrami s’ha reunit en uns actes públics amb força repercussió en la premsa. Les cambres de comerç, les

universitats, les associacions empresarials i el món institucional han acudit a les diferents trobades per a mostrar la unitat d’interessos dels territoris que formen l’Arc Mediterrani. Fòrums empresarials i nits

econòmiques de l’Euroregió


La creació de la càtedra Ignasi Villalonga d’estudis d’economia, empresa i territori

ALACANT. Juny del 2002 El primer fòrum empresarial de l’Arc Mediterrani va tenir com a escenari la ciutat d’Alacant, on davant de diversos representants del món econòmic i empresarial de tot l’Arc Mediterrani va tenir lloc la presentació de la càtedra d’estudis Ignasi Villalonga, a través de la qual s’ha articulat tot el treball acadèmic d’aquesta institució. En aquest acte hi van ser presents Salvador Ordóñez, aleshores rector de la Universitat d’Alacant i després director general d’Universitats del Govern central; Joaquín Juan Marhuenda, degà de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat d’Alacant; Carme Martínez Mora, directora de l’Escola d’Empresaris d’Alacant; Ferran Villalonga, director de la Fundació Telefònica, i Josep Vicent Boira, director acadèmic de la càtedra.

Durant l’acte, Marhuenda va expressar l’esperança que la càtedra serviria «per a reduir el diferencial que hi ha entre el món acadèmic i l’empresarial; ha de bastir ponts, ha d’actuar com un canal de transmissió de coneixements

en dues direccions». «Necessitem que les empreses ens diguen què volen de la universitat perquè puguem formar en conseqüència», va afegir Ordóñez.

Després de l’acte a la seu universitària d’Alacant, es va fer un dinar de presentació de l’Institut Ignasi Villalonga en què van intervenir Francesc Joan Vendrell, director general de Bankpyme; Gregorio Martín, director de l’Institut de Robòtica de la Universitat de València, i Antoni Aguiló, conseller de Sa Nostra. Entre les més de dues-centes persones que hi van participar també hi havia representants de Caixa Catalunya, Banco Santander Central Hispano, Bancaixa, la CAM o la Caixa.

Abans del dinar es va fer un homenatge a l’economista alacantí Germà Bernàcer i al fundador del Banc de València, Ignasi Villalonga.

Acte de presentació de la càtedra Ignasi Villalonga a la seu universitària de la ciutat d’Alacant, l’any 2002. Josep Vicent Boira, al mig, dirigeix la presentació d’aquesta càtedra durant el primer fòrum empresarial de l’Arc Mediterrani.

53

Els presidents de les federacions de les petites i mitjanes empreses de Catalunya (Pimec-Sefes), el País Valencià (L’Empresarial, Pimev-COVACO) i les Illes Balears (Mallorca, Eivissa i Formentera).

El segon fòrum empresarial es centra en l’eix Castelló de la Plana-Tarragona

CASTELLÓ DE LA PLANA. Juny del 2003 En l’edició del 2003, l’Hotel Intur de Castelló de la Plana va acollir el segon fòrum empresarial de l’EURAM, en el qual van ser presents més quatre-cents representants del món acadèmic, econòmic i empresarial de tot l’Arc Mediterrani, reunits gràcies a l’Institut Ignasi Villalonga.

L’excap del Govern d’Andorra i president honorari de l’Institut, Òscar Ribas, va obrir l’acte parlant de la necessitat de treballar per l’articulació de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Ribas va recordar que uns altres territoris d’Europa ja s’estructuren en regions econòmiques al voltant de grans nuclis urbans i eixos de comunicació. A continuació va intervenir Salvador Ordóñez, rector de la Universitat d’Alacant —on hi ha la càtedra Ignasi Villalonga—, per a donar pas al primer lliurament de les beques d’aquesta entitat a una vintena de joves investigadors.


Jordi Pujol, que ja havia intervingut a la vesprada amb la conferència «Els interessos col·lectius econòmics de valencians i catalans» a la Cambra de Comerç de Castelló de la Plana, també va adreçar unes paraules al públic assistent a l’Hotel Intur. Dedicà bona part de la seua intervenció a Agustí Escardino i a la importància de l’eix mediterrani per a l’economia catalana i també del País Valencià.

Al llarg de la nit, també van intervenir Lluís Arola i Ferrer, rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Francisco Toledo, rector de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, i Francisco Tomás, rector de la Universitat de València. Les veus del cor de l’Acadèmia d’Orfeu, que van interpretar la peça Cant de futur, composta per Matilde Salvador, van posar el punt final a segon fòrum empresarial de l’EURAM.


A dalt, Òscar Ribas, president d’honor de l’Institut Ignasi Villalonga, en un moment de la seua intervenció.A baix, Salvador Ordóñez, aleshores rector de la Universitat d’Alacant i després secretari d’estat d’Universitats, durant el seu parlament.

Homenatge al sector de la ceràmica en el fòrum empresarialde Castelló de la Plana

La presència de l’Institut Ignasi Villalonga a Castelló de la Plana es va aprofitar per a homenatjar Agustí Escardino (València, l’Horta, 1934), una de les persones que han treballat més en la investigació del sector ceràmic, un puntal de l’economia castellonenca. En són una bona mostra la publicació de més de dos-cents quaranta articles d’investigació i comunicacions i la seua participació en més d’una seixantena de projectes d’R+D. D’Escardino, que en aquell moment dirigia l’Institut de Tecnologia Ceràmica de Castelló de la Plana, se’n va destacar el paper capdavanter per a convertir els centres d’investigació universitaris en el lloc de conreu dels coneixements que necessita el món industrial.

Al seu càrrec de secretari autonòmic de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència entre els anys 2004 i 2006, cal sumar-hi la direcció del Col·legi Universitari de Castelló de la Plana des del 1972 fins al 1986, i el vicerectorat de la Universitat Jaume I. La seua tasca com a professor i investigador ha estat ben reconeguda: premi Cerdà Reig de la Institució Alfons el Magnànim (1974), premi Solvay (1994), menció honorífica d’Ascer (1994), premi Fedin (1995), medalla Gascó Oliag del Col·legi Oficial de Químics de València (1996), soci d’honor i insígnia d’or de l’Associació Nacional de Tècnics Ceràmics (1998), premi nacional Juan de la Cierva del Ministeri de Ciència i Tecnologia (2001), medalla de la Universitat de València (2001) i premi Jaume I de Noves Tecnologies (2002).

55

Salons del l’Hotel Ritz de Barcelona durant el sopar del tercer fòrum empresarial de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.

El model de les euroregions es presenta en el fòrum empresarial de Barcelona

BARCELONA. Febrer del 2004 L’ Hotel Ritz de Barcelona va ser l’escenari triat per a celebrar el tercer fòrum empresarial de l’EURAM. Per tercer any consecutiu, el món econòmic, polític i acadèmic de l’EURAM es va reunir gràcies a una iniciativa de l’Institut Ignasi Villalonga. La trobada va posar de manifest el dinamisme i el futur de l’Arc Mediterrani. La presència important de públic (vora cinc-centes personalitats) es va aprofitar per a aprofundir en algunes de les línies de recerca en què treballa l’Institut Ignasi Villalonga. Entre els assistents hi havia els consellers de la Generalitat de Catalunya Antoni Castells, Montserrat Tura i Carles Solà; Salvador Ordóñez, secretari d’estat d’Universitats; Antoni Aguiló, síndic de comptes del Parlament balear; Christian Bourquin, president del Consell General dels Pirineus Orientals; Josep Lluís Bonet, president de Freixenet; Antoni Serra Ramoneda, expresident de Caixa Catalunya; Adolf Utor, president de Baleària; Ferran Villalonga, president de la Fundació Telefónica; Salvador Alemany,

director d’Abertis, i Rafael Poveda, president de Bodegues Salvador Poveda, entre molts altres.

Durant el sopar, tots ells van tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà els instruments tècnics i acadèmics que han de guiar l’articulació de l’EURAM: el Llibre blanc de les infraestructures de l’EURAM, el Llibre blanc de les empreses de l’EURAM, L’espoli fiscal: una asfíxia premeditada (Edicions 3i4) —una obra que aborda amb rigor el dèficit fiscal entre l’Estat espanyol i els territoris de l’EURAM— i l’observatori estadístic EURAM- Llenguadoc, una completa base de dades d’informació estadística a la disposició dels membres de l’Institut i del públic en general.

En el tercer fòrum empresarialde l’EURAM també hi va intervenir Òscar Ribas, president d’honor de l’Institut, que es va felicitar perquè «aquestes trobades es consoliden any rere any, igual que l’EURAM». També es van lliurar les beques de la càtedra Ignasi Villalonga.



Sala de convencions de l’Hotel Gran Melià Victòria de Palma de Mallorca. Inauguració del sopar del quart fòrum empresarial de l’EURAM a càrrec de Miquel Vicens, president de Foment de Turisme de Mallorca, que el 2005 va celebrar cent anys d’història.

El turisme, el sector global de l’Arc Mediterrani, al fòrum empresarial de Palma de Mallorca

PALMA DE MALLORCA. Desembre del 2005 Palma de Mallorca va ser la ciutat triada per l’Institut Ignasi Villalonga per al quart fòrum EURAM. Més de tres-cents representants del món econòmic i empresarial de tot l’Arc Mediterrani van assistir a aquesta trobada anual. D’aquesta manera, l’Institut complia l’objectiu de celebrar els fòrums empresarials en una de les ciutats més importants de l’Arc Mediterrani.

Després del Congrés Internacional de Turisme, celebrat els dies 17 i 18 de novembre de 2005, un sopar de gala als salons de l’Hotel Gran Melià Victòria de Palma de Mallorca va cloure el quart

fòrum empresarial de l’EURAM. Va obrir la nit l’empresari mallorquí Miquel Vicens, president de Foment de Turisme de Mallorca, una entitat dedicada a l’impuls de l’activitat turística a les Illes Balears que aquell 2005 commemorava el centenari de la seva fundació, cosa que li permet ser de les més antigues d’Europa. Òscar Ribas, president d’honor de l’Institut Ignasi Villalonga, i Salvador Ordóñez, secretari d’estat d’Universitats, van ser els encarregats de continuar els parlaments i van saludar els més de tres-cents assistents al fòrum empresarial de l’EURAM a Palma de Mallorca.

57

El fòrum empresarial de Palma de Mallorca ret homenatge al sector hoteler L’Institut Ignasi Villalonga va lliurar els premis al reconeixement per la trajectòria del sector hoteler balear durant el fòrum empresarial de l’Arc Mediterrami celebrat l’any 2005 a Palma de Mallorca.

Felicià Fuster Jaume, enginyer de Santa Margarida i president d’honor d’Endesa i Gesa, va rebre el premi Nit Econòmica de l’EURAM pel seu paper en el desenvolupament de la indústria energètica internacional. Gregori Bibiloni Juan, fundador de Carob, SA, empresa pionera en la indústria de la goma, va ser premiat pel seu paper en la innovació científica i tecnològica aplicada a l’empresa. L’Institut també va reconéixer el paper en l’impuls del sector de les agències de viatges i del turisme de Gabriel Barceló Oliver, fundador d’Empreses Barceló. El quart premi Nit Econòmica de l’EURAM va ser per a Gabriel Escarrer Julià, fundador de Sol Melià, pel seu paper emprenedor en el sector mallorquí i internacional, representat pel seu fill.

Avel·lí Blasco, rector de la Universitat de les Illes Balears, va presentar les conclusions del Congrés Internacional de Turisme, que havia tingut lloc els dies anteriors, mentre que Oriol Amat, catedràtic d’economia i membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga, anunciava les primeres conclusions del primer gran estudi de l’Institut, el Llibre blanc de les empreses de l ’EURAM. Carles Solà, conseller d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, presentava la convocatòria de la segona escola d’estudis econòmics de l’EURAM, organitzada per segon any consecutiu a Morella. Per a acabar aquesta primera part del sopar es va lliurar la tercera convocatòria d’ajudes a la investigació de l’EURAM amb la presència de les caixes d’estalvis de l’Arc Mediterrani i les empreses que patrocinen aquestes beques per a estudiar la realitat econòmica de l’EURAM.

La segona part de la nit, la van obrir els premis que l’Institut Ignasi Villalonga va atorgar a quatre persones que havien destacat de forma rellevant per la seua contribució al món econòmic de les Illes Balears: Felicià Fuster Jaume, Gregori Bibiloni Juan, Gabriel Barceló Oliver i Gabriel Escarrer Julià.

Tot seguit es va llegir l’acta de relleu presidencial de l’Institut Ignasi Villalonga, per la qual Òscar Ribas —que havia exercit com a president executiu fins al 2005, any en què va passar a ser el president d’honor— era substituït per Llorenç Huguet. Eliseu Climent, secretari de l’Institut, va fer la lectura de l’acta.

Finalment, la cloenda de l’acte va anar a càrrec de Lluís Ramis de Ayreflor, conseller d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears.

D’esquerra a dreta, de dalt a baix, Salvador Ordóñez, secretari d’estat d’Universitats; Gabriel Barceló, del Grup Barceló; Felicià Fuster, d’Endesa; Gregori Bibiloni, de Carob, SA; Avel·lí Blasco, rector de la UIB; Llorenç Huguet, president de l’IIVEE; Gabriel Escarré fill, del Grup Sol; Lluís-Àngel Ramis, conseller d’Economia del Govern balear, i Eliseu Climent, secretari de l’Institut.



El paranimf de la Universitat de València durant la celebració de l’acte d’homenatge a Ignasi Villalonga.

El cinquè fòrum empresarial de l’EURAM ret homentage al financer valencià Ignasi Villalonga

VALÈNCIA. Novembre del 2005 Després del Congrés Internacional d’Activitat Portuària, celebrat els dies 14 i 15 de desembre de 2006 als salons de l’Hotel Les Arenes de València, va tenir lloc la cloenda de les V Jornades Econòmiques de l’EURAM. La vesprada del 15 de desembre, al paranimf de la Universitat de València, es va fer un acte d’homenatge a l’economista i financer valencià Ignasi Villalonga en l’escaiença dels cinquanta anys d’haver-li concedit la medalla d’or de la ciutat de València. Sota la presidència del rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs, van compartir la taula d’intervencions Josep Vicent Boira, professor de geografia, que va parlar de l’important paper del financer valencià en el procés d’industrialització i modernització de l’economia valenciana i de l’Estat. També va parlar Trinitat Cassassús, degana de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València, i Ferran Villalonga, president de l’Institut i representant de la famíla Villalonga.

La cloenda de l’homenatge va anar a càrrec d’un convidat especial, Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, gran defensor i entusiasta del paper dels empresaris que, com Ignasi Villalonga, van contribuir al progrés econòmic de la nostra societat i van aportar una visió de país i de projecte econòmic comuna a les regions que avui formen l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Cal destacar la presència en l’acte d’homenatge de la regidora delegada de Cultura de l’Ajuntament de València, María José Alcón, com també la de representants del Banc de València, de la família Villalonga o del president de la Confederació Empresarial Valenciana, José Vicente Gonzàlez.

Finalment, es van lliurar les quartes ajudes a la investigació de l’EURAM amb la presència de les caixes d’estalvi i les entitats encar regades del patrocini d’aquestes beques.

59Fòrums empresarials i nits econòmiques de l’Euroregió

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, fou l’encarregat principal de la dissertació sobre Ignasi Villalonga, sobre el seu compromís amb l’economia i amb la necessitat d’infraestructures per al Corredor Mediterrani i amb la fidelitat a la llengua del seu país.

Ignasi Villalonga i Villalba va nàixer el 13 de juliol de 1895 a la ciutat de València i va morir a Benicàssim el 1973. Va estudiar al col·legi Sant Josep dels jesuïtes i es va llicenciar en dret a la Universitat de Deusto el 1915. Fundador el 1916 de la Joventut Valencianista i, més tard, de la Unió Valencianista, el 1918 el jove valencià pronuncià la conferència «Substantivitat del valencianisme», base doctrinal d’aquell moviment. Des del 1931 formà part de la Dreta Regional Valenciana, de Lluís Lucia, i va ser escollit diputat a Madrid el 1934 i el 1936. Entre el novembre i el desembre del 1935 fou governador general de Catalunya. En el camp de l’economia va format part del Banc de València des del 1927 i de la Cambra de Comerç des del 1929, de la qual va arribar a ser president, així com del port de València. El 1929 va fundar el Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Durant la dècada dels anys 30 va tenir una gran amistat amb l’economista de Reus Romà Perpinyà Grau, que el 1932 va

Homenatge a Ignasi Villalonga i Villalba (1895-1973)

pronunciar la famosa conferència «L’interès col·lectiu econòmic a Catalunya i València», precursora dels debats posteriors entorn de l’Arc Mediterrani. Com a empresari, Villalonga fou responsable de l’èxit i, en alguns casos, de la creació d’empreses com CEPSA, Dragados y Construcciones, MACOSA o Unión Naval de Levante, a més d’haver contribuït a fundar companyies com FECSA.

El 9 de desembre de 1956, l’Ajuntament de València va concedir a Ignasi Villalonga la medalla d’or de la ciutat. En l’acte d’homenatge, Villalonga va recordar la seua joventut en el camp de la política i de l’economia, i adreçant-se als congregats, els va dir, entre altres coses: «Respecte a mi, em cal dir-vos que reste fidel al meu amor a València. I encara que visc a Madrid, parle cada dia la nostra llengua i puc assegurar-vos que moltes decisions importants de les quals dins de la nostra esfera cal aportar es tracten parlant valencià».


El sisè fòrum empresarial reuneix les entitats esportives de l’Arc Mediterrani

TERRASSA. Maig del 2008 El sisè fòrum empresarial de l’EURAM es va celebrar a la ciutat de Terrassa. Concretament, als locals de l’Escola Universitària Caixa Terrassa-Euncet. Els dos temes que centraren els debats foren l’esport i el sector energètic. També s’hi varen lliurar les cinques ajudes a la investigació de l’EURAM i s’hi va fer la primera trobada de cercles EURAM. El fòrum el van inaugurar el conseller d’Innovació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet; el ministre d’Afers Estrangers, Cultura i Cooperació del Govern d’Andorra, Juli Minoves; Francesca Vives, per la consellera de Comerç, Indústria i Energia de les Illes Balears; el president de Caixa Terrassa, Francesc Astals, i el president de l’Institut Ignasi Villalonga, Ferran Villalonga.

Després es va fer una conferència sobre el creixement econòmic i el sector energètic a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, en la qual van participar Vicent Serradell, catedràtic de tecnologia nuclear de la Universitat de València i de la Universitat de Pennsilvània (EUA); Mariano Marzo, catedràtic d’estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, i Andreu Moya, doctor en física i enginyeria mecànica i membre del Departament de Física de la Universitat de les Illes Balears. En el debat, moderat per la periodista experta en qüestions mediambientals Maria Josep Picó, es va insistir molt en la necessitat de disposar d’energia barata, neta i abundant per a fer viables molts projectes econòmics previstos.

Francesc Soriano, vicepresident econòmic del Barça, entre Julià Garcia Candau, periodista esportiu, i Vicenç Grande, president del Mallorca FC. Al fons, Ricard Pérez Casado, comissionat de la Copa Amèrica.

61

Inauguració del setè fòrum empresarial de l’EURAM, fet a Perpinyà, a la sala canigó del Consell General. D’esquerra a dreta, Marcel Mateu, vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals; el conseller Josep Huguet; Jaume Roure, regidor de l’Ajuntament de Perpinyà, i Robert Guichet, president de la Unió Empresarial de la Catalunya Nord G-16 i president del Cercle EURAM de l’Institut Villalonga a Perpinyà.

Perpinyà, la connexió europea de l’Arc Mediterrani, seu del setè fòrum empresarial

PERPINYÀ. Octubre de 2009 Perpinyà va acollir el setè fòrum empresarial de l’EURAM el 23 d’octubre de 2009, que es va dedicar a diferents qüestions: les relacions transfrontereres, l’espai català transfronterer, les regions metropolitanes de l’Arc Mediterrani, la mobilitat empresarial i les energies renovables. També s’hi van fer dos col·loquis, un amb Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya entre el 2003 i el 2006, i un altre amb Carles Manera, conseller d’Economia del Govern balear. Es va lliurar la sisena convocatòria d’ajudes a la investigació de l’EURAM, patrocinades per diferents empreses i entitats econòmiques de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord. L’endemà de la jornada, els assistents van fer una visita guiada del Palau dels Reis de

Mallorca, edificat pel fill de Jaume I, Jaume II, el 1276, per a consolidar la posició de Perpinyà com a capital del seu reialme. Un dels temes als quals els ponents van dedicar més intervencions va ser el de les relacions econòmiques i empresarials a banda i banda dels Pirineus. Els retards de les connexions de l’alta velocitat han estroncat moltes operacions transfrontereres i han frenat iniciatives de tota mena. Aquests retards són especialment per la necesitat d’acabar la connexió amb Barcelona i posar Perpinyà més a prop de les infaestructures portuàries i aeroportuàries centrals de l’Euroregió. En aquest sentit, Robert Guichet, president de l’associació d’industrials G16 de la Catalunya Nord, es mostrà conscient de la necessitat d’enllestir les infraestructures. La inauguració de la jornada va anar a càrrec de Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.



cambres de comerç, els col·legis d’economistes i d’enginyers industrials, les associacions empresarials, els sindicats i les universitats. En total, tres-centes seixanta-sis entitats en els trenta-tres debats duts a terme.

Aquest informe es va presentar el 2010 al Palau de Congressos de València i al Parlament europeu a Brussel·les.

El Palau de Congressos de València reuneix el món econòmic i empresarial de l’Arc Mediterrani

Des de la seua constitució, l’Institut Ignasi Villalonga ha treballat a favor d’un eix mediterrani d’infraestructures de transport i per la cooperació entre les institucions econòmiques i empresarials de Catalunya, València, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord amb l’objectiu de fer real un eix de comunicacions que és vital per a la nostra economia. En aquest sentit, a més dels informes i estudis elaborats, s’han fet més d’una desena de congressos dedicats a les infraestructures de transports de l’Arc Mediterani: sobre l’eix Castelló de la Plana-Tarragona, sobre l’alta velocitat i les mercaderies de transport al Corredor Mediterrani, sobre l’activitat portuària per a organitzar un front de col·laboració marítima a l’Arc Mediterrani, sobre les infraestructures aèries i viàries, i també sobre el finançament d’aquestes infraestructures.

El 2009 durant el procés relacionat amb el Llibre verd del transport i posteriorment durant l’etapa de consultes públiques oberta el 2010 per la Comissió Europea, l’Institut Ignasi Villalonga presentà l’informe «Infraestructures i qüestions socioeconòmiqes a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani», en el qual demana que el corredor multimodal de l’eix mediterrani siga declarat com a eix prioritari de la nova Xarxa Transeuropea de Transport.

Aquest informe és inclòs en el Llibre blanc de les infraestructures de l ’EURAM. L’objectiu d’aquest llibre ha estat fer un diagnòstic de les necessitats principalment de transport i oferir una proposta d’estratègies relatives a infraestructures i serveis, i models de finançament, de gestió i explotació. Per tal d’elaborar-lo, es van fer reunions amb les

Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes, al Palau de Congressos de València. El 7 de maig de 2010 s’hi reuniren més de cinc-centes empreses de tot l’EURAM per a demanar el reconeixement europeu de l’eix mediterrani.

63

El Palau de Congressos de València reuní les empreses, els col·legis professionals, els sindicats, les organitzacions agràries, les universitats i les institucions públiques de tota l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.

VALÈNCIA. 7 de maig de 2010Cinc-cents empresaris van omplir l’auditori del Palau de Congressos de València en l’acte pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani amb motiu del vuitè fòrum empresarial de l’EURAM. En un espai on els interessos econòmics i els reptes són compartits, els matisos d’ideologia política van quedar difuminats. S’hi presentà el Llibre blanc de les infraestructures de l’EURAM, resultat de tres anys de feina coordinada per l’Institut Ignasi Villalonga. Totes les cambres de comerç de l’EURAM i fins a sis-centes empreses i experts en infraestructures havien intervingut per a elaborar-lo. El llibre va ser present en el procés de consultes obertes per la Direcció de Mobilitat de la Comissió Europea per a la modificació de les xarxes transeuropees de transport, pel qual, finalment, es va incorporar el Corredor Mediterrani en aquest conjunt de xarxes.

Presentació del «Llibre blanc de les infraestructures de l’EURAM»

La tradició industrial i els valors de l’esforç i el treball que comparteixen tots els territoris de l’EURAM van unir els sectors i les persones amb responsabilitats en la societat i amb capacitat de pressionar l’executiu espanyol i Brussel·les. Des del 1964, quan el Banc Mundial va recomanar al franquisme la construcció d’una autopista de la Mediterrània que unís Alacant amb Europa (l’AP7), que el potencial de les economies de l’Arc Mediterrani no ha parat de créixer, tot i haver estat l’eix oblidat dels successius governs espanyols. Ha estat un aïllament que molt probablement respon a un projecte ideològic que només sap mirar-se l’Estat espanyol sota la radialitat més absoluta, malgrat que això comporti, com va afirmar en la seua intervenció el president de l’Institut Ignasi Villalonga, Ferran Villalonga, «la bogeria de matar la gallina dels ous d’or de l’Estat espanyol».



Declaració de València

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa constata que1. Els territoris que formen l’Euroregió de l’Arc Mediterrani generen el 40 % del PIB de l’Estat i gairebé el 50 % de les exportacions, gràcies a un teixit empresarial amb milers d’empreses de sectors extraordinàriament diversificats.

2. Tot i que el 1964 el Banc Mundial ja va recomanar al Govern central que, entre altres mesures per a reactivar l’economia, focalitzara la inversió pública en l’eix mediterrani, quatre dècades després l’economia d’aquests territoris es troba en un carreró sense sortida, atrapada en una infraestructura viària saturada i una connexió ferroviària amb Europa molt deficient.

3. Aquests territoris són els principals perjudicats pel sistema de solidaritat interterritorial, amb una espoliació fiscal extrema i un dèficit d’inversions en infraestructures que frenen en sec el potencial de creixement d’aquesta àrea econòmica.S’ha prioritzat un disseny radial per damunt d’una perifèria exportadora, dinàmica i connectada amb Europa.

4. És cert que l’eix mediterrani ja apareix en l’agenda política de Madrid i Brussel·les, gràcies al treball i a la pressió que s’han fet tots aquests anys i en un acte com el que avui celebrem. Però no s’han fet les passes fermes per a desencallar els colls d’ampolla de Castelló de la Plana-Tarragona i Montpeller-Perpinyà, que interrompen aquest corredor vital.

5. Per això, en el context d’un món globalitzat sense fronteres econòmiques i davant la imminent revisió per la Comissió Europea de les xarxes transeuropees de transport:

l’Institut Ignasi Villalonga demana:

A. Que l’Arc Mediterrani s’articule com un lobby econòmic potent amb l’objectiu de tenir veu a Madrid i Brussel·les.

B. Que la societat civil –el món empresarial, sindical i social– de l’Arc Mediterrani aposte, conjuntament amb les administracions, per construir una nova configuració geogràfica europea, tal com ja han fet euroregions emergents com la Bàltica, l’Adriàtica o, més a prop nostre, l’euroregió de Galícia-nord de Portugal.

C. Que aquesta Euroregió de l’Arc Mediterrani es convertesca en la plataforma logística del sud d’Europa en un contrapès a l’eix del nord del continent.

D. Que aquest acte del Palau de Congressos pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani no siga la culminació d’un projecte, sinó el primer pas per a bastir un gran eix econòmic i social amb una posició forta en la nova Europa que es dibuixa.

E. Per tot això, l’Institut Ignasi Villalonga es compromet a continuar treballant perquè la Unió Europea reconega l’eix mediterrani com una llançadora de primer ordre per a l’exportació en una economia cada vegada més internacionalitzada.Un fet que implicarà un salt qualitatiu per a tots els europeus i per a la projecció de la Unió Europea a la resta del món.

Signa: La Junta Directiva de l’InstitutIgnasi Villalonga, reunida a la ciutatde València el 7 de maig de 2010.

65

L’acte de l’Institut Ignasi Villalonga al Parlament europeu, a Brussel·les, al desembre del 2010 durant la presentació del Llibre blanc de les infraestructures de l’EURAM.

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani es presenta a Brussel·les

BRUSSEL·LES. 1 de desembre del 2010Dos-cents representants del món empresarial, sindical i polític, convocats per l’Institut Ignasi Villalonga i provinents del País Valencià, Catalunya, les Balears i la Catalunya Nord, es van reunir al Parlament europeu durant la presentació del Llibre blanc de les infraestructures de l ’Euram a Brussel·les.

L’acte es va centrar a demanar el reconeixement de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani per la Unió Europea.El president de l’Institut Ignasi Villalonga i cònsol general d’Espanya a Nova York, Ferran Villalonga, ho va deixar clar en el seu parlament inaugural. Villalonga va recordar que l’EURAMrepresenta el 40 % del PIB i el 50 % de les exportacions de l’Estat espanyol i va invocar les euroregions Bàltica i de Galícia-nord de Portugal com a exemples de territoris que

aprofiten les sinergies per a competir de manera conjunta cap a l’exterior. En la mateixa direcció es va expressar l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que va reivindicar la vocació mediterrània –«que a voltes hem vist com una desgràcia»– com a valor positiu i amb capacitat de desenvolupament. Al cap i a la fi, l’EURAM aspira a reequilibrar Europa convertint-se en contrapès dels països del nord, tal com van coincidir a afirmar el professorde la Universitat Politècnica de Barcelona i exdirectiu del Banc Europeu d’Inversions, Mateu Turró; Santiago Garcia Martí, vicepresident per a Europa i Àfrica de l’Associació Internacionalde Ports, i Andreu Mas-Colell, secretari general del Consell Europeu de Recerca entre el 2009 i el 2010. Aquell mateix dia hi va haver un sopar en un hotel pròxim al Parlament europeu amb la participació de les associacions empresarials, les cambres de Comerç i empreses que havien viatjat des de diferents punts de l’EURAM a la capital europea per a assistir a l’acte.



Les diputacions de Tarragona i Castelló; les cambres de comerç de Castelló de la Plana, Tortosa, Reus, Tarragona i Valls, i els departaments d’infraestructures de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat valenciana, junts a la trobada que es va fer al castell de Peníscola.

Novè fòrum empresarial de l’EURAM al castell de Peníscola

CASTELL DE PENÍSCOLA. 22 de febrer de 2013Diferents empresaris i representants econòmics de Catalunya i el País Valencià es trobaren en el congrés «El Corredor Mediterrani a l’eix Castelló de la Plana-Tortosa-Tarragona», que, organitzat per l’Institut Ignasi Villalonga, es va fer al castell de Peníscola. L’acte va servir per a palesar la conveniència d’aprofitar les sinergies entre els territoris de l’Arc Mediterrani per a crear l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.Els representants polítics i empresarials van fet notar que la reivindicació pel Corredor Mediterrani ferroviari havia fet convergir els interessos de catalans i valencians. Aquest consens havia de ser el punt de partida per a continuar trenant complicitats que permetessen crear riquesa i ser més competitius en els mercats internacionals.En el seu parlament, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, va fer una crida a «superar els límits administratius i avançar cap a la

creació de l’Euroregió». Vila va recordar que els organismes europeus propugnaven «la col·laboració entre territoris» i que Catalunya i el País Valencià compartien unes característiques econòmiques, comercials, territorials i d’estil de vida que «tenen un gran potencial». «Hem d’afermar-nos com una de les regions europees importants.»En aquesta mateix sentit es va manifestar la consellera d’Infraestructures de la Generalitat valenciana, Isabel Bonig, que va fer una crida a «aprofitar sinergies per a formular una gran macroregió». «Hem d’aprendre dels errors del passat i començar a dissenyar el futur –va afirmar Bonig-. Els ciutadans esperen dels polítics unió, capacitat per a col·laborar i responsabilitat.» Eixa demanda requeria, segons Bonig, invertir en projectes rendibles econòmicament, com ara el Corredor Mediterrani. «Units aconseguim més que separats», va afegir.El president de l’Institut Ignasi Villalonga, Antoni Serra Ramoneda, també va insitir en la idea de configurar una euroregió. «Sembla que aconseguirem que el Corredor Mediterrani siga una realitat –va dir-. Aconseguit això,

67

Sala gòtica del castell de Peníscola. En presència dels consellers valencià i català, els empresaris i les institucions de l’eix Castelló de la Plana-Tortosa-Tarragona van demanar l’acabament de tot l’Arc Mediterrani.

cal plantejar-se si no ha arribat el moment de posar una nova peça al teler: cal començar a pensar en una euroregió i parlar-ne. Cal aprofitar les complementarietats i donar un impuls a aquesta àrea per a esdevenir un centre important d’Europa.»

Acabar el Corredor Mediterrani a l’eix Castelló de la Plana-Tortosa-TarragonaDurant la jornada es va donar veu als principals representants del món econòmic, polític i empresarial d’aquest eix. Intervingueren Andrés Martínez, alcalde de Peníscola; Josep Poblet i Tous, president de la Diputació de Tarragona; Javier Moliner, president de la Diputació de Castelló; Miguel Àngel Moliner, vicerector de la Universitat Jaume I; Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili; Ferran Bel, alcalde de Tortosa; Xavier Tarrés, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona; Miguel Ángel Mulet, segon tinent d’alcalde

de l’Ajuntament de Castelló de la Plana; Salvador Martí Huguet, president de la Cambra de Comerç de Castelló de la Plana; Marcel·lí Morera, de la Cambra de Comerç de Valls; Agustí Domènech, de la Cambra de Comerç de Tarragona; José Luis Mora, president de la Cambra de Comerç de Tortosa; Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus; Manuel Niño González, director general de Ferrocarrils del Ministeri de Foment; Enric Martí, gerent de logística de SEAT; Joaquín Piñón, secretari general d’Ascer; Joan Maria García Girona, vicepresident de l’Associació Empresarial Química de Tarragona; Josep Andreu i Figueras, president del port de Tarragona; Roberto Arzo, director general del port de Castelló de la Plana; Josep González, president de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya; Josep Vicent Boira, professor de geografia de la Universitat de València, així com els representants de les conselleries i de l’Institut Ignasi Villalonga.


Els cercles EURAM de l’Institut Ignasi Villalonga són unes xarxes empresarials transversals d’àmbit comarcal que tenen una estructura local autònoma i vinculada a la defensa dels interessos econòmics i empresarials

de l’Arc Mediterrani. Apleguen els socis de l’Institut Ignasi Villalonga a les diferents comarques dels territoris de l’Euroregió de l’Arc

Mediterrani. Tenen una estructura pròpia per a desenvolupar la seua activitat territorial, atenent sempre la realitat i el context econòmic i empresarial de cada comarca, en coordinació amb les activitats que fa l’Institut Ignasi

Villalonga en el conjunt del territori de l’EURAM.Cercles EURAM


Cercles EURAM


Un eix estratègic al sud de l’Arc Mediterrani

ALACANT Alacant fou la ciutat on es va crear la càtedra Ignasi Villalonga, al juny del 2002. Des d’aleshores, s’han organitzat diverses activitats a les comarques d’Alacant i Elx.

Al febrer del 2005, una vintena d’empresaris van assistir a la presentació de l’Institut Ignasi Villalonga a la ciutat d’Alacant. La trobada, que va tenir lloc a l’Hotel Melià d’Alacant, va servir perquè diversos empresaris dels sectors del turisme i de les manufactures de les comarques d’Alacant i Elx, principalment, conegueren de primera mà les iniciatives que fins llavors havia fet l’Institut.

La trobada també va servir per a presentar els projectes més immediats i les línies de treball. Els empresaris alacantins van tenir l’oportunitat de conèixer els treballs que es feien en matèria d’investigació, com ara l’edició de llibres o la publicació de llibres blancs.

Els interessos econòmics de catalans i valencians

ELX L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va ser a Elx a l’octubre del 2005 per a pronunciar la conferència «Els interessos econòmics de valencians i catalans». Després d’una visita a la casa museu d’Azorín, a Monòver, i a les instal·lacions de la fàbrica de Carmencita, a Novelda, amb l’empresari Rafael Poveda, Pujol es va traslladar de vesprada al Palau de Congressos d’Elx. L’acte, organitzat per l’Institut Ignasi Villalonga, va congregar més de quatre-centes persones a la capital del Baix Vinalopó. Durant el seu parlament, Pujol va remarcar el caràcter secular de les relacions entre els empresaris del País Valencià i del Principat, i va recordar que les xarxes empresarials de tots dos territoris són imprescindibles per a enfortir l’economia de l’EURAM. A la taula rodona amb Jordi Pujol hi eren també l’alcalde d’Elx, Diego Macià; Eliseu Climent, secretari de l’Institut Ignasi Villalonga, i Frederic Moncunill, president de la denominació d’origen Torró de Xixona.

D’esquerra a dreta, Frederic Moncunill, president de la denominació d’origen Torró de Xixona; Diego Macià, alcalde d’Elx; Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, i Eliseu Climent, secretari de l’Institut Ignasi Villalonga.

71

L’exemple tèxtil de Sabadell, a l’Alcoià

ALCOI L’Institut Ignasi Villalonga va organitzar al novembre del 2004 una conferència que va fer Antoni Farrés, alcalde de Sabadell durant dues dècades (1979-1999) a la ciutat d’Alcoi amb l’objectiu d’acostar el model de reconversió industrial de la ciutat catalana a la comarca del l’Alcoià.

Antoni Farrés va explicar les mesures que a mitjà i llarg termini va emprendre com a màxim responsable municipal de Sabadell i que van possibilitar que l’economia d’aquesta localitat afrontara amb garanties les noves perspectives comercials i productives dins del sector tèxtil. Cal no oblidar que l’Alcoià forma, juntament amb unes altres comarques valencianes, un dels clústers tèxtils més importants de tot l’Estat espanyol.

L’acte, al qual van assistir més de cinquanta persones, formava part d’unes jornades monogràfiques pel foment de la innovació i la competitivitat organitzades per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i l’Agència de Desenvolupament Local d’Alcoi. La intervenció de Farrés fou precedida per una presentació de León Grau, president de l’Associació Comarcal d’Empresaris Tèxtils.

Debats sectorials, finançament i infraestructures

BARCELONA Al gener del 2005 es va presentar per primer vegada en públic l’obra L’espoli f iscal, una asfíxia premeditada (Edicions 3i4, 2004) a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. A l’acte, organitzat per l’Institut Ignasi Villalonga, hi assistiren nombroses persones entre economistes, empresaris, periodistes dels principals mitjans de comunicació i representants de la Generalitat de Catalunya. A més de l’autor de l’obra, Ramon Tremosa i Balcells, hi van intervenir el conseller Joan Carretero i Grau, encar regat de presidir la taula; Jacint Ros i Hombravella, catedràtic d’economia política de la Universitat de Barcelona; Alfons López Tena, membre del Consell General del Poder Judicial, i Joan B. Casas, membre de la Junta Directiva de l’Institut.

Al juliol del 2007 es va presentar al Col·legi d’Economistes de Barcelona el Llibre blanc de les empreses de l ’EURAM. Va ser un acte dirigit pel degà del Col·legi, Artur Saurí, en què també van participar Oriol Amat, catedràtic de comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de l’obra, els economistes Antoni Serra Ramoneda i Guillem López Casasnovas, i el secretari

Cercles EURAM

A l’esquerra, León Grau, president de l’Associació Comarcal d’Empresaris Tèxtils de l’Alcoià. A la dreta, Antoni Farrés, alcalde de Sabadell entre els anys 1979 i 1999.

Presentació de l’obra L’espoli fiscal, una asfíxia premeditada a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya


d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Morillas, en representació del conseller, Antoni Castells.

Aquest llibre presta molta atenció als sectors amb més pes de l’economia de l’EURAM. En l’àmbit de Catalunya, el document analitza amb més deteniment els sectors vitivinícola, de la química bàsica i industrial, del material de transport, de l’alimentació i del tèxtil. Quant al País Valencià, aborda el sector industrial del moble i els de la joguina, de l’automòbil i de la ceràmica. El sector hoteler acapara l’atenció en l’estudi de les Illes Balears.

El 8 de juny de 2006 es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya l’últim treball editorial del professor de la

Universitat de València Josep Vicent Boira, que porta per títol València i Barcelona. Retorn al futur. El cercle EURAM de Barcelona va congregar novament empresaris, socis de l’Institut Ignasi Villalonga i públic interessat en la matèria per a conèixer de més a prop aquest nou treball.

Presentació de l’obra València i Barcelona. Retorn al futur al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona. D’esquerra a dreta, Joan B. Casas, Eliseu Climent, Oriol Bohigas i Josep V. Boira, autor del llibre .

73

Benicàssim debat el futur del sector turístic

BENICÀSSIM Benicàssim (Plana Alta) va acollir, al març del 2004, la conferència «Turisme: gestió hotelera i sostenibilitat», adreçada a tècnics i directors d’hotels de la Costa dels Tarongers. El ponent de l’acte, el catedràtic de la Universidat Federal del Paranà (Brasil) José Manoel Gandara va explicar quines havien estat les estratègies seguides pels hotelers brasilers per a combinar la millora de l’oferta turística i el respecte envers el medi ambient. Gandara va assegurar que és possible diversificar l’oferta turística sense que això tinga una repercussió negativa en el medi ambient, i ho va exemplificar amb el cas del Brasil.

L’eix Tarragona-Reus, el debat de l’àrea metropolitana

TARRAGONA-REUS L’Institut Ignasi Villalonga ha organitzat diverses activitats amb la col·laboració de les entitats econòmiques i empresarials de l’eix metropolità format pel triangle de les ciutats de Reus, Tarragona i Valls. L’any 2004 va organitzar una trobada amb l’Associació Reus Empresarial per a presentar el projecte de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que aleshores iniciava el seu camí.

Per l’abril del 2008 l’economista i professor de la Universitat de Barcelona Ramon Tremosa va fer una conferència a Tarragona. Aquesta activitat va tenir lloc a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona.

Al maig del 2009, hi va haver una trobada entre els alcaldes de Reus i Tarragona, Lluís Miquel Pérez i Joan Miquel Nadal, respectivament, organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga i presentada per Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i vicepresident de l’Institut.

Cercles EURAM

Els alcaldes de Tarragona i Reus, amb Marc Arza, de l’Institut Ignasi Villalonga de Tarragona, i Joan B. Casas, vicepresident de l’Institut Villalonga l’any 2009.

L’alcalde de Benicàssim; Josep M. Colomer, al centre de la taula; i l’aleshores regidor de turisme; Josep M. Cassany


El Cercle EURAM de l’Empordà, un «lobby» empresarial a l’espai transfronterer de l’EURAM

L’EMPORDÀ El 14 de setembre de 2006 es presentà el Cercle EURAM de l’Empordà amb la conferència «Reptes i futur del turisme a l’Empordà» al municipi de Figueres. La conferència pretenia posar en relleu quin serà l’impacte de l’EURAM sobre el turisme de les comarques empordaneses. Com destacava la presentadora de l’acte, Marysé Olivé, responsable de Relacions Comercials Transfrontereres i Institucionals de l’empresa TAX d’economistes i advocats, la col·laboració entre els territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani afavoreix accions comunes que permeten dinamitzar el món empresarial, comercial i turístic. Miquel Ferrer, alcalde de l’Alcúdia (Mallorca), i Ramon Ramos, president del Patronat de Turisme de la Costa Brava-Girona, van centrar les seues intervencions en les experiències turístiques de les àrees respectives. Carles Pàramo, alcalde de Roses i president de la Diputació de Girona, va ser l’encarregat de cloure la conferència.

Després d’aquesta activitat, una trentena d’empresaris empordanesos van constituir el Cercle EURAM de l’Empordà, que s’afegia a uns altres col·lectius semblants de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. A l’acte hi van ser presents

Robert Guichet, president del Cercle EURAM de Perpinyà; Antoni Vives, soci fundador de l’Institut Ignasi Villalonga i director de la Fundació Trias Fargas, i Xavier Isern, coordinador a Catalunya de l’Institut Ignasi Villalonga. La Junta Gestora del Cercle EURAM de l’Empordà era presidida per Pere Padrosa (Transports Padrosa) i integrada per una desena de representants de les principals empreses de la comarca.

El Cercle EURAM de l’Empordà ha continuat la seua tasca de dinamització econòmica i empresarial amb l’organització de diverses activitats durant el 2007. Des de la seua presentació el 2006, ha organitzat diverses jornades i taules rodones i manté els seus objectius d’esdevenir un fòrum de debat permanent i un lobby capaç de promoure opinions útils per als empresaris de l’àrea.

Des del 2006 el Cercle EURAM de l’Empordà ha estat un dels dinamitzadors més actius de tot l’Arc Mediterrani. Pere Padrosa, empresari del sector del transport; Joan Gironellla, de l’empresa TAX, i Agustí Consesa, de les empreses HECO i MINERALIA, han presidit un lobby empresarial fonamental per a la comarca, un eix estratègic de les connexions amb tot l’espai transfronterer de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.

L’economista Xavier Sala i Martín adreçant-se als assistents a l’acte organitzat pel Cercle EURAM de l’Empordà i Figueres Tribuna Oberta.

75

L’eix de les infraestructures de transport de l’EURAM

GIRONA El Col·legi d’Enginyers de Girona va acollir, al gener del 2005, una taula rodona en què l’Institut Ignasi Villalonga va avançar algunes dades que apareixen en el Llibre blanc de les infraestructures de l’EURAM. En l’acte, que tenia per objectiu acostar la qüestió de les infraestructures als experts en la matèria, hi van participar Jaume Feliu, professor de geografia de la Universitat de Girona; Andreu Esquius, membre de l’equip que havia elaborat el llibre, i Joaquim Farnós, professor de geografia de la Universitat de València. En la taula rodona també hi va ser present Francesc Joan Vendrell, membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga.

També a Girona, al saló d’actes de la Cambra de Comerç, al març del 2007 l’economista Ramon Tremosa hi va pronunciar una conferència sobre infraestructures aeroportuàries, una qüestió que afecta Girona plenament. El de Girona és un dels pocs aeroports que genera beneficis; dissortadament, aquests beneficis s’utilitzen per a cobrir les pèrdues de la resta, la majoria, que són deficitaris. Als empresaris, als socis i al públic en general que havien acudit l’acte, Tremosa els va explicar l’altre entrebanc important: la manca de vols intercontinentals. Tenir un hub aeri d’abast internacional com el de la capital de l’Estat és un dels elements necessaris per a la competitivitat de l’economia i de les empreses ubicades al seu hinterland.

El model de gestió aeroportuària, a debat

MANRESA L’Institut Ignasi Villalonga, la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Manresa-FUB, el rotatiu Regió7 i Edicions 3i4 van ser les entitats responsables de portar Ramon Tremosa a Manresa el 8 de març de 2007, en concret a l’edifici Can Jorba, on va presentar el seu llibre en compa-nyia de Gonçal Mazcuñán, president executiu del diari Regió7; Àlex Puig, director de l’esmentada Escola Universitària, i Manel Rosell, president de la Cambra de la ciutat, a més del representant de l’Institut Ignasi Villalonga.

Finançament autonòmic i creixement econòmic

LLEIDA L’Institut Ignasi Villalonga ha organitzat diverses activitats a Lleida; per exemple, al maig del 2005, amb la col·laboració del Cercle d’Economia de Lleida, un debat sobre el finançament autonòmic en què va participar l’economista Ramon Tremosa, autor de L’espoli fiscal: una asfíxia premeditada, o l’any 2013, la presentació del llibre L’error de les caixes, del catedràtic Antoni Serra Ramoneda, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Lleida.

Cercles EURAM

Ramon Tremosa parlant de les connexions aèries internacionals a Catalunya.

Antoni Serra Ramoneda, segon per l’esquerra, president de l’Institut Ignasi Villalonga des del 2013, presentant el libre L’error de les caixes a la Cambra de Comerç de Lleida.


L’evolució del sector del turisme a les Illes Balears

MALLORCA L’Institut Ignasi Villalonga va organitzar, amb el Cercle EURAM de Palma, el 8 de juny de 2006, la presentació d’un informe dedicat al turisme europeu, un tema que interessa molt als territoris de l’EURAM, atesa la importància d’aquest sector per a la seua economia i molt especialment a les Illes. L’informe en qüestió analitza les principals tendències del turisme europeu per als cinc anys següents, una mena de baròmetre per a preveure quines serien les destinacions preferents i com s’organitzarien els viatges.

La conferència va tenir lloc a la sala Apol·lo de l’Hotel Melià Palas. La va fer el doctor Josep Francesc Valls, catedràtic del Departament de Direcció de Màrqueting i del Centre de Direcció Turística d’ESADE.

En una altra conferència es va presentar el Llibre blanc de les empreses de l’EURAM. Va ser a la Cambra de Comerç de Mallorca amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, la Universitat i Sa Nostra. Al saló de plens de la Cambra de Comerç de Mallorca s’hi van aplegar

L’espai insular econòmic de l’Arc Mediterrani

MENORCA Un dels objectius de l’Institut Ignasi Villalonga ha estat ser present en tots els territoris de l’EURAM. Amb aquest objectiu, el 4 d’octubre de 2002 va tenir lloc la presentació d’aquesta institució a Menorca. A l’acte hi van assistir, entre altres, la presidenta del Consell Insular de Menorca, Joana Barceló; el conseller d’Hisenda i Pressupostos del Govern balear, Joan Mesquida; Francesc Obrador, president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears; Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears; Josep V. Boira, director de la càtedra Ignasi Villalonga; Guillem López Casasnovas, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra; Gregori Martín Quetglàs, director de l’Institut de Robòtica de la Universitat de València, i Eliseu Climent, de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga.

Presentació del Llibre blanc de les empreses de l’EURAM a Palma de Mallorca. Joan Gual de Torrella, president de la Cambra de Comerç; Fernando Alzamora, president de Sa Nostra, i Eliseu Climent, secretari de l’Institut.

per a donar-lo a conèixer el seu president, Joan Gual de Torrella; Fernando Alzamora, president de Sa Nostra, i Eliseu Climent, secretari de l’Institut Ignasi Villalonga.

77

El turisme i les infraestructures, valors clau per a la comarca de la Marina MARINA ALTA El Cercle EURAM de la Marina Alta va ser el primer a constituir-se, al setembre del 2002. Potser per això, des d’aleshores és un dels més dinàmics de tot el territori de l’EURAM amb l’organització d’activitats que han aconseguit aplegar més de tres-cents empresaris i economistes.

Les primeres trobades van ser ben aclaridores per als qui, com l’empresari Joan Server, en van detectar des del principi el potencial. «Com a resultat d’aquells primers sopars —explica Server—, els mateixos empresaris que hi érem ens vam preguntar per què no ens reuníem més vegades per a parlar de més coses. Vam veure que la gent en tenia ganes i demanava que aquella no fóra l’última reunió.» La primera activitat fou la presentació del llibre Euram 2010: la via europea, en la qual els assistents van conèixer les xifres que, pel que fa al transport i al tràfic de mercaderies, justifiquen l’impuls d’una euroregió a l’eix mediterrani.

Entre les activitats fetes es poden destacar la conferència debat amb el director de l’Institut Cavanilles d’Alts Estudis Turístics, Oto Luque, al voltant de la situació del sector turístic a la Mediterrània. També s’han fet més col·loquis; per

Cercles EURAM

L’expresident Jordi Pujol durant la seua intervenció a l’Hotel Marriot, a la comarca de la Marina Alta, davant de tres-cents empresaris l’any 2012.

exemple, sobre les fires comercials amb l’empresari i expresident de Fira València Ramón Cerdà o sobre els reptes de l’economia productiva amb el diputat del Parlament de Catalunya Josep Huguet. Al març del 2004, Joan Vendrell, exdirectiu del Banc de la Petita i Mitjana Empresa i membre del Club de Màrqueting de Barcelona, va analitzar els reptes a què s’havien d’enfrontar les empreses de l’Arc Mediterrani per a mantenir la seua competitivitat en una Europa ampliada a vint-i-cinc membres.

Un dels actes amb més èxit fou el sopar debat «València i Catalunya a l’eix mediterrani» als salons de l’Hotel Marriot de la Xara el 24 de maig de 2012, a càrrec de l’expresident Jordi Pujol. Hi va haver més de tres-cents assistens en un acte amb què van col·laborar el Cercle EURAM de la Marina, l’Associació de Joves Empresaris d’Alacant ( JOVEMPA), el Cercle d’Empresaris de la Marina Alta (CEDMA) i l’empresa ROLSER.

Uns altes debats i cicles de conferències durant l’any 2013 es van fer amb la col·laboració de la Fundació Baleària, com ara diverses conferències sobre «territoris socialment responsables». N’és un exemple la taula rodona sobre educació, formació i emprenedoria com a base per a la creació de territoris socialment responsables. Hi van participar Josep Vicent Mascarell, Daniel Jover, Lola Orihuel i Manuel Alcaraz.


El finançament, la indústria agroalimentària i les infraestructures, a debat al Cercle EURAM d’Osona

OSONA El Cercle EURAM d’Osona ha estat un dels més actius de tot l’Arc Mediterrani, fet que ha quedat ben palès en la seua agenda d’activitats. Durant aquest temps, els responsables d’aquest Cercle han organitzat tres sopars empresarials que han estat molt útils com a punt de trobada i fòrum per a debatre les debilitats i els punts forts del teixit empresarial d’aquesta comarca.

Durant el sopar que es va fer a l’abril del 2003, els empresaris participants, entre els quals hi havia Joan Font, director del grup Bon Preu i president del Cercle EURAM d’Osona, van tenir l’oportunitat de parlar de la internacionalització de l’empresa. En la conferència anterior al sopar, que va tenir lloc a la vila de Tona, hi van intervenir Josep Torrents, director general de Germans Boada, que va detallar el procés d’exportació seguit per la seua empresa de maquinària, i Albert Collado, consultor de Garrigues Advocats.

En una línia molt semblant, al mes d’abril del 2004 i sota el títol «Osona, l’oportunitat perduda?», els membres de l’Institut Ignasi Villalonga van debatre el futur de la comarca,

Presentació del Llibre de les Empreses de l’Euram. Oriol Amat, a la dreta, al costat de Joan Sabartés, de la junta directiva de l’Institut Ignasi Villalonga

tot just coincidint amb la publicació de l’Anuari estadístic de la comarca d’Osona. Els ponents d’aquesta conferència van ser Santiago Ponce, professor de la Universitat de Vic; Joan Ramon Rovira, en representació de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Joan Sabartés, membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga.

El sopar d’empresaris de l’EURAM, que va tenir lloc el mes de setembre del 2004, va ser presidit pel conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya Antoni Castells. A l’acte hi van assistir més de cinquanta empresaris.

Al novembre del 2004, el president de Convergència i Unió, Artur Mas, va visitar el Cercle EURAM d’Osona per a tractar de les perspectives econòmiques de Catalunya.

Al desembre del 2004, els membres del Cercle EURAM d’Osona van participar en la presentació del llibre L’espoli f iscal: una asfíxia premeditada (Edicions 3i4).

L’1 de març de 2006, Vic va acollir el sisè sopar d’empresaris del Cercle EURAM. Aquest sopar, que ha estat organitzat pel Cercle EURAM d’Osona des de l’inici (2002), va tenir lloc al restaurant Torre Simón, i hi va participar l’expresident de la Generalitat de Catalunya,

79

El perfil del turisme durant els pròxims anys

BENIDORM L’Institut Ignasi Villalonga va iniciar, al novembre del 2003, les activitats a la Marina Baixa amb una conferència del director de la càtedra Ignasi Villalonga, l’especialista en geografia urbana Josep V. Boira. La conferència va tenir lloc als salons de l’Hotel Bali, a la platja de ponent. A més de trobades amb empresaris de la zona i participacions en alguns dinars empresarials organitzats a la ciutat, a l’octubre del 2006 es va presentar a la ciutat de Benidorm l’informe «Viatgers europeus 2010», del doctor Josep Francesc Valls, catedràtic del Departament de Direcció de Màrqueting i del Centre de Direcció Turística d’ESADE. L’acte va ser organitzat per l’Institut Ignasi Villalonga i l’Associació d’Hostalers i Hotelers de la Costa Blanca (Hosbec). El seu president, Pere Joan Devesa, fou l’encarregat de presentar el professor Valls a la sala d’actes de la CAM, situada al centre de la ciutat, vora l’Ajuntament i la platja de llevant. A l’acte hi van assistir hotelers destacats de Benidorm i gerents de les principals cadenes hoteleres presents a la comarca. Al juny del 2007, el secretari de l’Institut Ignasi Villalonga, Eliseu Climent, va presentar el projecte de l’EURAM als assistents al dinar setmanal del Club Rotary de Benidorm en un cèntric hotel de la ciutat.

Cercles EURAM

A l’esquerra, Pere Joan Devesa, president de l’Associació Empresarial Hostalera de Benidorm i la Costa Blanca (HOSBEC), al costat de Josep Francesc Valls, d’ESADE, a la sala de conferències de la CAM a Benidorm.

Jordi Pujol. També hi eren socis i amics de l’Institut, a més de representants de l’empresa Bon Preu i el seu director general i membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga, Joan Font.

Una altra activitat que va dur a terme el Cercle EURAM d’Osona durant el 2006 va ser la presentació dels treballs elaborats en el procés de redacció del Llibre blanc de les empreses de l ’EURAM, en la qual va ser present el coordinador de l’obra, el catedràtic d’economia i membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga, Oriol Amat. Al desembre del 2006 es va organitzar un sopar tertúlia amb la presència de Carlos Losada, director general d’ESADE i president de la Comissió d’Estratègia, Inversions i Competència de Gas Natural, a més de president de la companyia aèria Clickair.

Els anys 2012 i 2013 el Cercle EURAM d’Osona va continuar organitzant trobades empresarials en què van participar diferents ponents, com Antoni Serra Ramoneda sobre l’error de les caixes o Javier Albarracín, director de relacions empresarials de l’Institut Europeu de la Mediterrània.

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, en un sopar del Cercle EURAM d’Osona. A l’esquerra, Joan Font, president de Bon Preu.


La ciutat de València centra els debats sobre el corredor ferroviari del Mediterrani

VALÈNCIA L’Hotel Reina Victòria de la ciutat de València va acollir, al juny del 2005, l’acte titulat «Castelló-Tarragona. L’eix mediter rani pendent», que es va aprofitar per a presentar Ferrmed, un projecte d’eix ferroviari per a tot l’Arc Mediterrani fins al nord d’Europa. El secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, va assegurar que aquesta iniciativa és «l’única viable, perquè no té cap desnivell que l’impossibilite tècnicament». «En canvi, el que passa per Madrid hauria de fer front a mil metres de pendent», va afirmar amb referència a unes informacions fetes públiques el juny anterior segons les quals la patronal CEOE i diversos operadors ferroviaris apostaven per un eix que des d’Algesires travessara el centre de la Península i aïllara el País Valencià. En vista d’aquesta proposta, Amorós va recordar que els beneficis directes de Ferrmed arriben a noranta milions de persones, xifra que representa el 21 % del PIB de la Unió Europea. La veu d’Amorós s’unia, d’aquesta manera, a la de la Confederació Empresarial Valenciana, que també va mostrar el seu rebuig a la proposta de la CEOE.

L’abril del 2012 hi va haver la conferència «Contra l’Espanya radial», de Pere Macias, diputat al Congrés per Convergència i Unió i autor del llibre Via ampla, ment estrtea. A l’acte hi participaren diversos experts en les infraestructures de transport del Corredor Mediterrani, com ara els enginyers Gregori Martín Quetglàs, Mateu Turró i Josep Vicent Colomer; Miguel Muños, en representació del Col·legi d’Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana, i els professors Josep Vicent Boira i Vicent Soler.

El futur de l’empresa catalana, a debat a les Terres de l’Ebre

TORTOSA Tortosa ha acollit diversos debats de l’Institut Ignasi Villalonga, alguns d’organitzats amb l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE), que agrupa bona part dels empresaris d’aquest territori. N’és un exemple la conferència «El futur de l’empresa catalana. Innovació, patents i marques».

Durant el 2012 es va fer la presentació conferència del llibre L’error de les caixes amb la participació del seu autor, Antoni Serra Ramoneda, i del president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora Bertomeu.

A València s’ha creat el Cercle EURAM de l’Horta, que ha permès l’expansió d’activitats cap a poblacions de l’àrea metropolitana de València, com ara Alboraia, Torrrent o Moncada.

El president de la Cambra de Comerç de Tortosa amb Antoni Serra Ramoneda durant un debat sobre la crisi de les caixes d’estalvi a l’Arc Mediterrani.

Al mig, Pere Macias, diputat al Congrés per Convergència i Unió, durant la seua intervenció a València per a parlar de la xarxa ferroviària de l’Arc Mediterrani.

81

L’impuls de les comarques centrals valencianes

LA SAFOR El Cercle EURAM de la Safor es va creac l’any 2002 com a xarxa empresarial, transversal i d’àmbit comarcal amb una estructura local autònoma, vinculada a la defensa dels interessos econòmics i empresarials de l’Arc Mediterrani i molt lligada a la realitat de la subregió de les comarques centrals valencianes.

Per l’abril del 2004 va organit zar la jornada d’economia i empresa «El sector turístic: la diversificació econòmica de les ciutats de l’Arc Mediterrani», a la qual van assistir mig centenar d’empresaris i persones relacionades amb aquest sector de l’economia. Hi van participar el professor de la Universitat Politècnica de València, Joan Cambrils, i el president de Foment de Turisme de Mallorca, Miquel Vicenç, que van exposar els models turístics de Gandia i les Illes Balears, respectivament. El Cercle EURAM de la Safor va rebre la visita, a l’octubre del 2004, de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que va ser a la capital de la Safor convidat per l’Institut Ignasi Villalonga i el Fòrum de Diàleg de Gandia. Pujol va pronunciar la conferència «L’interès col·lectiu econòmic entre valencians i catalans».

Cercles EURAM

S’han fet unes altres activitats amb l’Espai d’Economia de la Safor, com una taula de debat econòmic en què també van participar el Cercle d’Economia de la Safor, les universitats de València i Politècnica de València, el Fòrum de Diàleg i el diari Levante. En aquestes activitats hi han pres part diversos conferenciants, com Rubèn Figueres, membre de l’equip assessor de Barack Obama durant les eleccions presidencials del 2012; Arcadi Oliveres, membre de la Fundació per la Pau; diversos dirigents empressarials de l’àmbit del País Valencià i de les comarquses centrals, així com investigadors i professors de les universitas valencianes i del conjunt de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.

El Cercle EURAM de la Safor manté una activitat important a diversos pobles de la comarca, com Oliva, Tavernes i Villalonga, a banda de la ciutat de Gandia. A més de crear contactes empresarials d’àmbit comarcal i mantenir una important xarxa social a internet, publica setmanalment una columna d’opinió al diari Levante sobre diferents aspectes relatius al debat econòmic i empresarial comarcal i al conjunt del Corredor Mediterrani.

Germà Bel, autor del llibre Espanya, capital París —que tracta de la història del disseny radial de les infraestructures de l’Estat—, entrevistat per la televisió de Gandia durant un acte organitzat pel Cercle EURAM de la Safor.


Debats sobre el model aeroportuari centralitzat de l’Estat

SABADELL L’Auditori de Caixa Sabadell va acollir, al juny del 2005, la presentació de L’espoli f iscal: una asfíxia premeditada per Ramon Tremosa, coautor del llibre amb Jordi Pons. Més de cent cinquanta empresaris de Sabadell van assistir a aquest acte, en el qual Tremosa va explicar els resultats d’estudiar les balances fiscals dels territoris de l’EURAM.

També hi van participar Joan B. Casas, membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga, i Anna Maria Montseny, d’EcoConcern Sabadell.

Al juny del 2006, a l’auditori de Caixa Sabadell es va presentar l’obra de Josep V. Boira València-Barcelona. Retorn al futur. La presentació va anar a càrrec de Lluís Brunet, president de Caixa Sabadell, i van intervenir Joan B. Casas, economista i membre de la

Acte sobre el futur de l’aeroport de Sabadell i la gestió d’AENA. Al mig de la imatge, Joan B. Casas i Josep Bové, assessor d’empreses i soci de l’Institut Villalonga.

Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga, i Josep Llobet, director de la Fundació Bosch i Cardellach. Anna Maria Montseny, membre del Cercle EURAM del Vallès i presidenta d’EcoConcern Sabadell, va ser l’encarregada de moderar l’acte.

Entre el febrer i el març del 2007, el llibre Estatut, aeroports i ports de peix al cove va ser presentat pel seu autor, el professor Ramon Tremosa. La Cambra de Comerç de Sabadell, en primer lloc, el dia 15 de febrer, i Sant Cugat Trade Center, just un mes després, el 15 de març, van ser els llocs de les presentacions. La segona fou organitzada pel Diari de Sant Cugat en col·laboració amb Sant Cugat Trade Center, PIMEC-Vallès Sud i l’Institut Ignasi Villalonga. Aquest acte, com l’anterior, va ser obert al públic en general i anava adreçat, especialment, al sector empresarial.

83

L’estratègia europea del tèxtil

ONTINYENT Al maig del 2004, Ontinyent va acollir una conferència que, sota el títol «Els reptes de la política comercial europea», tractava d’un dels temes d’interès de bona part dels empresaris d’aquesta comarca. Pronunciada per Salvador Maluquer, vicepresident de l’Associació Industrial Tèxtil de Procés Cotoner, la conferència va servir perquè una setantena d’empresaris s’informessin, entre altres coses, de l’impacte de la liberalització comercial sobre el sector tèxtil i de les posicions en aquest sentit de la Unió Europea. Maluquer va recordar que Catalunya i el País Valencià absorbeixen dues terceres parts de l’ocupació que proporciona aquest sector en el conjunt de l’Estat. Maluquer va ser presentat per José Serna, secretari general d’ATEVAL.

Un altre conferenciant va ser el professor Ramon Tremosa, que va tractar del finançament autonòmic en un acte amb què va col·laborar la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Ontinyent i que va tenir lloc al saló d’actes de la seu universitària d’Ontinyent, després d’una presentació de Rafael Benyto, analista financer i membre de la Junta Directiva de l’Institut Villalonga.

El comerç i les infraestructures

ANDORRA «Les infraestructures de transport a Andorra» va ser el títol d’una taula rodona que es va fer el 23 d’octubre de 2007 a l’edifici Crèdit Andorrà d’Andorra la Vella. Hi intervingueren Francesc Robert, president del Cercle EURAM d’Andorra; Xavier Jordana, ministre d’Ordenament Territorial; Ramon Tremosa, economista, i Andreu Ullied, de la consultora Mcrit, especialitzada en estudis estratègics sobre el transport i que va treballar amb l’Institut Ignasi Villalonga en l’elaboració del Llibre blanc de les infraestructures de l ’EURAM. el 25 de novembre de 2009 va tenir lloc una taula rodona dedicada al sector del comerç a l’Arc Mediterrani, amb representants municipals d’Andorra, Barcelona i Benidorm.

Cercles EURAM

A l’esquerra, Salvador Maluquer, vicepresident d’Intertèxtil; al seu costat, José Serna, secretari de l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (ATEVAL).

Taula rodona amb representants de diferents municipis de l’Arc Mediterrani. Entre els regidors de Comerç de Benidorm i de Barcelona hi ha Òscar Ribas.


Una de les presentacions de l’Institut Ignasi Villalonga a Perpinyà, amb la participació de la Unió Patronal de la Catalunya Nord, G-16 i la Regió del Llenguadoc- Rosselló, el mes de gener del 2009.

L’Arc Mediterrani a la Catalunya Nord

PERPINYÀ El Cercle EURAM de la Catalunya Nord es va constituir l’any 2008, després d’un parell d’anys durant els quals s’havien organitzat diferents conferències i congressos.

Es va constituir el 12 de febrer de 2008 a Perpinyà amb un acte que es va fer a la seu de la Union Pour les Entreprises (UPE) i al qual assistiren una trentena d’empresaris de diferents sectors econòmics de tota la Catalunya Nord. Va ser nomenat per al càrrec de president Robert Guichet, president també del grup d’empreses de G-16 de la Catalunya Nord, i com a vicepresident Marc Espí, de l’empresa Iberco. En la reunió es va acordar que aquest nou cercle naixia amb l’objectiu de potenciar les relacions comercials interfrontereres de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, així com les culturals i institucionals. El Cercle EURAM de la Catalunya Nord s’uní a la cadena de centres de reflexió que ja funcionaven en altres zones de l’Arc Mediterrani.

El 25 de novembrede 2008 hi va haver una jornada de debat transfronterer sobre economia i infraestructures, organitzada pel Cercle

EURAM de la Catalunya Nord al restaurant Au Clos des Lilas, de Perpinyà.

El 27 d’abril de 2011 es va fer una jornada transfronterera de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani a la Chambre de Métiers dels Pirineus Orientals. Hi participaren les entitats més representatives del món econòmic i empresarial de la Catalunya Nord i les comarques del nord de Girona: la Union Pour les Entreprises, la Cambra de Comerç de Perpinyà, la Chambre de Métiers et de l’Artisanat, la Cambra Agrícola de la Catalunya Nord, el Consell General dels Pirineus Orientals, l’ Aglomeració Perpinyà Mediterrània, la Casa de la Generalitat a Perpinyà, les universitats de Perpinyà i Girona, l’Institut Català Transfronterer, i els cercles EURAM del Ripollès, la Garrotxa, Andorra, l’Empordà i la Catalunya Nord.

Les organitzacions empresarials i les institucions econòmiques de la Catalunya Nord, a la jornada de treball de la Chambre de Métiers de Perpinyà.

85

Per l’acabament de tot el Corredor Mediterrani

OLOT El 16 de juny de 2009 es presentà el Cercle EURAM de la Garrotxa. En l’acte, al qual assistiren empresaris i economistes d’aquesta comarca, hi intervingué Francesc Joan Vendrell, economista i membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga, per a parlar sobre la crisi econòmica. El 15 d’octubre de 2009 es va fer una taula rodona dedicada al comerç asiàtic.En els debats hi han participat ponents de diferents sectors econòmics i àmbits d’interès, com ara Damià Calvet, secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; Mateu Turró, catedràtic de transports i director executiu del Banc Europeu d’Inversions; Ramon Tremosa, diputat al Parlament europeu; Salvador Cardús; el conseller d’economia Andreu Mas Colell, o l’economista Eduard Hugh.

A més de les activitats públiques, el Cercle EURAM de la Garrotxa ha fet una important tasca institucional i ha impulsat propostes per a incentivar el comerç de la comarca, com ara la marca Olot 100 %. Ha estat el

primer Cercle EURAM de fer la campanya de mocions als ajuntaments per a acabar el Corredor Mediterrani. Aquesta campanya ha permès donar valor a la declaració de prioritari que es va aconseguir per al Corredor Mediterrani la tardor del 2011 amb un manifest que demana acabar les obres estratègiques sobre aquest eix: les connexions amb amplada europea als ports, la finalització del tram Vandellòs-Tarragona perquè es deixe de circular per la monovia i el manteniment d’un projecte que assegure una infraestructura ferroviària adequada per a les necessitas de les mercaderies i els passatgers de tota l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, és a dir, doble via per a mercaderies i passatgers amb amplada europea des d’Alacant fins a Montpeller.

Aquest manifest ha estat signat per més de dos-cents ajuntaments de Catalunya i el País Valencià i es va presentar a l’acte que l’Institut Ignasi Villalonga va fer al castell de Peníscola el mes de febrer del 2013, en el qual eren presents els consellers de mobilitat i infraestructures de Catalunya i el País Valencià.

Al mig, Mateu Turró, catedràtic de transports i director executiu del Banc Europeu d’Inversions. A la seua esquerra, Òscar Rodríguez, president del Cercle EURAM de la Garrotxa. Un moment de la jornada dedicada a la xarxa ferroviària per a mercaderies a les comarques de Girona.

Cercles EURAM


Inici de la campanya per l’acabament del Corredor Mediterrani

RIPOLL Una altra comarca on els empresaris tenen un cercle EURAM és el Ripollès. En aquesta comarca, més concretament a la ciutat de Ripoll, va tenir lloc, al novembre del 2004, un sopar col·loqui al qual van assistir una quinzena de representants empresarials i econòmics del Ripollès. Hi va ser present Joan Casas, membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga, que en va donar a conèixer les diverses línies de treball, i Eudald Batlle, empresari de la comarca.

El 19 de juny de 2012 es va organitzar la jornada «Actuar ens dóna oportunitats de negoci i de país», en què va participar Xavier Costa, de l’empresa Leuké, que va pronunciar la conferència «El món no s’atura. Una experiència d’èxit empresarial català». Durant

aquest mateix acte, tot i que la campanya l’havia iniciat l’Ajuntament de la Garrotxa, el Cercle EURAM del Ripollès fou el primer de presentar la campanya de recollida de signatures «Manifest per l’acabament del Corredor Mediterrani». La intenció de la campanya i de l’acte de presentació era fer palès, d’una banda, el consens que hi havia en la societat civil per a fer complir els plans europeus que el mes d’octubre del 2011 havien inclòs el Corredor Mediterrani com un dels deu eixos prioritaris de transport de la xarxa transeuropea, i de l’altra, reclamar l’acabament dels accessos als ports i al trànsit transfronterer, i de l’adaptació del triangle Castelló de la Plana-Tortosa-Tarragona, el nucli estratègic del Corredor, motiu principal de l’acte que es va fer a Peníscola el mes de febrer del 2013 amb la presència de les principals institucions i del món econòmic i empresarial de Catalunya i del País Valencià.

Pere Anton, segon per la dreta, president del Cercle EURAM del Ripollès, durant la conferència sobre casos d’èxit de les empreses catalanes al món. En aquest mateix acte es va presentar l’inici de la campaya «Manifest per l’acabament del Corredor Mediterrani».

87

La logística i el transport aeri

IGUALADA El 14 d’abril de 2008, Igualada va acollir la presentació del llibre de Ramon Tremosa Catalunya serà logística o no serà a la seu de la Unió Empresarial de l’Anoia. En el debat que hi va haver, es va parlar de l’aeroport d’Òdena i les seues possibilitats d’ús en el sector de la logística, sobretot per a mercaderies i vols corporatius. També es va parlar de les connexions de la comarca amb l’autopista A-2 i del ferrocarril per a mercaderies. Assistiren a l’acte, entre altres persones, representants de la Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Fira d’Igualada.

Conferència organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga sobre infraestructures a la seu de la Unió Empresarial de l’Anoia.

Vicent Soler, catedràtic i degà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, durant la seua intervenció a Xixona.

Una crisi damunt d’una altra

XIXONA El mes de març del 2011 tingué lloc a Xixona una conferència pronunciada pel catedràtic d’economia i degà de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València, Vicent Soler. La conjuntura de crisi econòmica a Europa ha coincidit amb un balanç negatiu per al País Valencià dels darrers deu o quinze anys. La pèrdua d’una estructura financera pròpia o la desaparició progressiva de sectors industrials que van contribuir en el passat al creixememt econòmic ha deixat una economia

Cercles EURAM

Catalunya, país emergent

MONTBLANC El 10 de desembre de 2008, a la capital de la Conca de Barberà, a la seu del Consell Comarcal, es va fer la presentació del llibre Catalunya, país emergent. L’acte va anar a càrrec del seu autor, l’economista Ramon Tremosa. Vora un centenar i mig de persones assistiren a aquesta activitat, organitzada amb la col·laboració de l’Institut Ignasi Villalonga. Entre el públic hi havia empresaris locals en què destacaven els del sector del comerç i alcaldes i regidors de les corporacions municipals de la comarca. A més de l’autor del llibre, hi va intervenir el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, David Rovira i Minguella.

que avui és a sota de la mitjana estatal, i una estructura ocupacional en què es dóna una presència important del sector de serveis i del turisme, i una forta temporalitat de l’ocupació.


Sala d’actes de la Cambra de Comerç de Castelló durant la taula rodona dedicada a la crisi econòmica que es va fer al novembre del 2008.

La connexió valenciana per a l’Arc Mediterrani

CASTELLÓ DE LA PLANA L’Institut Ignasi Villalonga va organitzar els anys 2008 i 2009 diverses activitats amb la Cambra de Comerç de Castelló, entre les quals hi va haver unes quantes reunions per a tractar del Llibre blanc de les infraestructures de l ’EURAM.

El 25 de novembre de 2008, a la seu de la Cambra de Comerç de Castelló, l’Institut Ignasi Villalonga va organitzar, amb la col·laboració d’aquesta institució, la Universitat Jaume I i l’Institut d’Economia Internacional, la taula rodona «La crisi econòmica: conjuntura econòmica i estratègies de futur», a la qual assistiren més d’un centenar de persones. En la primera part de l’acte hi intervingueren els economistes Manuel Illueca, de la

Universitat Jaume I i membre de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, i Vicente Pallardó, director de l’Observatori de Conjuntura Econòmica de l’Institut d’Economia Internacional. L’acte fou presentat per Dolores Guillamón, vicepresidenta primera de la Cambra de Comerç de Castelló, que va parlar de la necessitat de superar la conjuntura econòmica viscuda des del final del 2008 per a arribar en condicions al moment de recuperació quan es presenti. En la primera part de l’acte, també es va presentar l’informe de conjuntura econòmica del darrer trimestre del 2008, elaborat per l’Observatori Estadístic de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, el qual va ser explicat per l’economista i investigadora de la consultora DVSTAT Ester Azorín.

89

L’alta velocitat i el seu efecte sobre el territori

MOLLERUSSA El 10 de desembre de 2008 es va presentar a Mollerussa, capital del Pla d’Urgell, Catalunya, país emergent, de l’economista Ramon Tremosa, en un acte a la seu del Consell Comarcal del Pla d’Urgell en què va participar el seu president i a què van assistir l’alcaldessa de Mollerussa, Teresa Ginestà Riera, i l’alcalde del Poal, Rafael Panadès Farré, entre altres personalitats de la comarca. Entre el públic que va omplir la sala d’actes del Consell Comarcal hi havia representants econòmics dels sectors més representatius de la comarca, sobretot de l’agroalimentari. Alguns dels temes sobre infraestructures que van despertar més interès durant el debat foren la ruta entre Lleida i Barcelona per l’A-2 i el futur de l’aeroport de Lleida-Alguaire, situat a uns quaranta quilòmetres de Mollerussa. També es parlà de la situació del transport ferroviari per a mercaderies i per a passatgers i es va valorar la posada en marxa de l’estació del TGV a Lleida.

Sala d’actes del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, a Mollerussa, durant la conferència organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga.

Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, durant la seua intervenció. Darrere seu, Vicent Cervera, vicerector d’Infraestructures de la Universitat Jaume I de Castelló.

Cercles EURAM

En la segona part de l’acte hi va intervenir el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, que va ser presentat pel vicerector d’Infraestructures de la Universitat Jaume I, Vicent Cervera. Hortalà, catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, va pronosticar, parlant de la crisi econòmica, entre deu i dotze mesos de dificultats en els mercats borsaris del món i una recuperació progressiva que no seria total fins al cap dos o tres anys. El públic es va interessar, amb diverses intervencions, per conèixer l’opinió del president de la Borsa de Barcelona sobre l’evolució de l’economia, i també sobre les alternatives que s’estudiaven i aplicaven a Castelló i en altres zones del territori mediterrani.

Al juny del 2002, l’Institut Ignasi Villalonga va crear, amb la Universitat d’Alacant, la càtedra d’estudis d’economia, empresa i territori a través d’un conveni amb l’Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, que aplega

totes les universitats de l’EURAM. El professor de geografia de la Universitat de València Josep V. Boira en va ser el primer director. Aquesta càtedra ha impulsat la recerca sobre els processos econòmics

i territorials que tenen lloc a l’EURAM i ha creat la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM, iniciada l’any 2005 a Morella i que ha reunit en les seues sis edicions investigadors

de les diferents universitats de l’Arc Mediterrani.


Universitat d’Estudis

Econòmics de l’EURAM.

La càtedra

Ignasi Villalonga


D’esquerra a dreta, Ferran Villalonga, el rector Salvador Ordóñez i Josep

Vicent Boira, primer director de la càtedra.

Acte de presentació de la càtedra d’estudis Ignasi Villalonga a la seu

universitària de la ciutat d’Alacant, l’antiga Escola d’Estudis de Comerç.

Al juny del 2002, l’Institut Ignasi Villalonga va crear, a Alacant, la càtedra d’estudis d’economia, empresa i territori amb la participació de la xarxa d’universitats Joan Lluís Vives, que aplega totes les universitats de l’EURAM. La càtedra ha tingut per objecte, des de la seua creació, promoure la recerca sobre els processos econòmics i territorials que tenen lloc a l’EURAM.

A més de les beques d’investigació concedides des del 2003 fins al 2009 (vegeu la secció final d’aquest llibre), les quals han produït més de setanta investigacions sobre diferents àrees relacionades amb l’economia i l’empresa de l’Arc Mediterrani, la càtedra ha impulsat la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM, que ha implicat unes trobades acadèmiques sobre l’Arc Mediterrani per les quals han passat més assistents i ponents de diferents països que no pas per les altres que s’han fet a Catalunya, el País Valencià i les Balears.

Signatura del conveni de creació de la càtedra d’estudis Ignasi Villalonga amb el degà de la Facultat d’Economia, Joaquín Marhuenda; Ferran Villalonga, de l’Institut

Ignasi Villalonga, i el rector de la Universitat d’Alacant, Salvador Odóñez, a la seu universitària de la ciutat d’Alacant al juny de l’any 2002.

93

Alumnes i professors assistents a la I Universitat d’Estudis Econòmics de

l’EURAM a les escales de l’Ajuntament de Morella.

I Universitat.

El teixit empresarial de l’EURAM

MORELLA. 29 de setembre-1 d’octubre de 2005 La primera edició de la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM —una ocasió «per a lligar acadèmics i universitaris», segons va destacar Oriol Amat, membre de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga— es va celebrar entre els dies 29 de setembre i 1 d’octubre de 2005 a la ciutat de Morella (Ports). La Universitat, en què van participar una quarantena d’alumnes i una dotzena de professors, es va organitzar en tres tallers diferents: «Teixit empresarial de l’EURAM. Una anàlisi economicofinancera», «Estratègies d’un nou finançament a l’Arc Mediterrani», i «Territori i economia a l’EURAM. Riquesa, infraestructura i polítiques regionals».

Entre els professors participants hi havia David L. Prytherch, de la Universitat de Miami; Joan Costa i Font, de la London School of Economics; Alberto Alberdi, assessor de la Conselleria d’Indústria del Govern basc, i Ramon Tremosa, professor de la Universitat de Barcelona. També hi van ser presents el catedràtic de finances públiques


de la Universitat de Barcelona, Joaquim Soler i Vilanova, i el director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.

«Des de l’aparent disparitat en la temàtica dels grups de treball, és possible que a poc a poc arribem a perspectives molt més homogènies que no semblava al principi», va assenyalar Josep Vicent Boira, director de la càtedra Ignasi Villalonga, després que es van haver llegit les conclusions de cadascun dels tallers. «Igual que fa falta un nou sistema de finançament, necessitem un nou sistema de territorialització», va afegir com a síntesi.

Els tallers van tindre la virtut de posar sobre la taula un diagnòstic acurat de la situació de les infraestructures, les finances i el teixit empresarial de l’EURAM i alhora proposar estratègies de futur. El professor de la Universitat Politècnica de València David Pla, en una visió que «no vol ser fatalista, sinó realista», va abordar la situació dels principals clústers de l’EURAM en el taller «Teixit empresarial de l’EURAM. Una anàlisi economicofinancera». «El posicionament d’aquestes empreses —segons va advertir Pla— és delicat i el futur és prou incert.» Aquest professor de la Universitat Politècnica de València va explicar que «el canvi d’adaptació a les noves condicions competitives serà costós i es perdrà una bona part de la indústria», per la qual cosa va recomanar seguir el model de les empreses que s’han afermat en el mercat.

En el taller «Territori i economia a l’EURAM. Riquesa, infraestructura i polítiques regionals», sota la coneguda premissa que «la situació de les infraestructures de l’EURAM no es correspon amb els fluxos reals i potencials», tal com va destacar Boira, els participants van identificar les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de la xarxa ferroviària, aeroportuària i de carreteres.


II Universitat.

Evolució dels sectors econòmics

de l’EURAM

MORELLA. 28-30 de setembre de 2006 Entre els dies 28 i 30 de se tembre de 2006, Morella, capital de la comarca dels Ports, va ser, per segon any consecutiu, la seu de la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM.

En aquesta segona edició, la Universitat es va estructurar en tres tallers i en els corresponents eixos temàtics: l’emprenedoria empresarial i la creació d’empreses; l’evolució dels sectors econòmics i l’economia de l’EURAM dins de la societat global del coneixement. Entre els professors hi havia Jordi Mercader, president-conseller delegat de BCN Licensing 2005 i president del Cercle EURAM del Vallès; Daniel Tirado, de la Universitat de Barcelona, o David Castillo, de la UOC. Les sessions dels tallers es van completar amb conferències d’economistes experts, com ara Oriol Amat, catedràtic de comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, o Isidre Ramos, catedràtic del Departament de Sistemes Informàtics i Computació de la Universitat Politècnica de València. La cloenda va ser presidida per l’alcalde de Morella, Joaquim Puig.

Després de dos anys organitzant-se a la capital dels Ports, la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM va traslladar les activitats a la ciutat de València. L’estructura triada per a les activitats fetes en aquesta ciutat ha estat diferent de la que es va seguir a Morella. Les dues primeres edicions es van organitzar seguint el model de tres eixos temàtics diferents amb sessions col·lectives. La Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM es va idear per a acollir

investigadors que estigueren especialitzats en algun dels eixos acadèmics que centren l’activitat de l’Institut Ignasi Villalonga (infraestructures, finançament i cooperació empresarial). Les edicions posteriors s’han obert a temes més ambiciosos des del punt de vista de la repercussió internacional, com les relacions econòmiques al Mediterrani, la globalització econòmica, les relacions comercials amb la Xina i l’Índia o la configuració dels eixos de transport a Europa. En les edicions fetes a València, l’afluència de públic ha estat més gran, i en cadascuna hi han participat més d’un centenar de persones, formades per estudiants dels darrers cursos d’universitat i investigadors en ciències econòmiques i empresarials, ciències socials i ciències jurídiques de diferents universitats de l’Arc Mediterrani.

Sala d’actes de l’Ajuntament de Morella durant la II Universitat d’Estudis

Econòmics de l’EURAM.

95

III Universitat.

L’EURAM en la globalització

econòmica

VALÈNCIA. 2 i 13 de juliol de 2007 La tercera edició es va fer a les aules de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i es va centrar en la relació econòmica de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani amb els emergents mercats internacionals, com a conseqüència del procés indeturable de la globalizació. Hi van participar personalitats destacades dels mons empresarial i acadèmic no solament de casa nostra, sinó també d’uns altres llocs, com ara Algèria, el Marroc o Polònia.

El professor Ramon Tremosa va pronunciar la conferència inaugural, que va dedicar a la dimensió de les empreses de l’EURAM dins dels mercats globals. Tremosa va voler subrat llar la capacitat d’adaptació i la vocació exportadora que tradicionalment han caracteritzat les nostres empreses. Però no es va estar d’esmentar-ne també les mancances: més del 80 % del teixit industrial de l’EURAM és format per petites i mitjanes empreses que són fàcils d’ofegar justament per les seues dimensions reduïdes.

Les taules rodones de la vesprada d’aquesta primera jornada es van dedicar, en primer lloc, al paper dels ports de l’EURAM en el context mundial i, en segon lloc, a l’economia del Marroc i a la seua relació amb els nostres territoris. La primera taula rodona va obrir el debat sobre les infraestructures, que es reprendria en les sessions següents per a parlar dels aeroports i els corredors. Alexandre Monferrer, degà de la Facultat de Nàutica de la UPC; Romà Puiggermal, vicedegà de Relacions Internacionals de la UPC; Enric Ticó, president del Shortsea Promotion Centre-Spain; Arturo Monfort, director d’R+I+D de la Fundació València Port, i Ricard Marí, professor de gestió de ports de la UPC, van analitzar els canvis profunds a què obliga la globalització en la concepció dels nostres ports. Els ponents van insistir en la peremptorietat d’estretir la col·laboració entre els grans ports de València i Barcelona amb l’objectiu d’obtenir un percentatge més gran de les mercaderies que ens arriben de la Xina, unes mercaderies que de moment acaben als ports del nord d’Europa, especialment al potent port d’Anvers.

Després va arribar el torn de Nadia Salah, cap de redacció del diari L’Économiste del Marroc, i de Mohamed Rakki, representant del Departament d’Economia Agrària del Govern de Rabat. El Marroc és un país molt proper a nosaltres, encara que només siga geogràficament; per aquest motiu hi compartim alguns objectius estratègics. D’aquesta coincidència d’interessos en van parlar els convidats marroquins en la seua xerrada.

La jornada del 13 de juliol es va encetar ben de matí amb la conferència de Germà Bel, catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona. Bel va dedicar la ponència a la importància dels aeroports en la millora de l’economia i va reivindicar clarament la conveniència de connectar com més aviat millor l’aeroport del Prat amb tots els continents.

La sala d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València,

durant la intervenció de l’economista Ramon Tremosa, de la Universitat

de Barcelona.



IV Universitat.

El món asiàtic i l’EURAM. La Xina

i l’Índia

VALÈNCIA. 17 i 18 de juliol de 2008 L’auge de la Xina i, més recentment, de l’Índia és un dels esdeveniments principals en l’evolució de l’economia mundial del final del segle XX i del començament del XXI. Les raons principals són que aquests estats són dos gegants des del punt de vista de la població. Si els pròxims decennis aquesta situació no canvia, el mapa econòmic del planeta canviarà profundamaent.

Pel que fa a l’Índia, la ciutat de Bengaluru, denominada la Silicon Valley de l’Índia, representa el salt qualitatiu de l’economia d’aquest estat pel fet de liderar el sector del programari a tot Àsia i ser un clar competidor d’Europa i dels Estats Units.

La importància a Àsia de les economies de la Xina i l’Índia és bàsica per a les relacions econòmiques amb Europa i, dins d’aquesta, amb l’Euroregió de l’Arc Mediterrani.

El pes de la Xina i de l’Índia en el comerç internacional de béns i serveis ha adquirit

Debat sobre la cultura empresarial a Àsia. En primer terme, el professor Minkang Zhou, director del màster EU-Xina a la UAB.

una dimensió considerable. Pel que fa a les mercaderies, va aconseguir el 8 % l’any 2005 (el 3,5 % l’any 1995). En els serveis, va ser del 5,5 % l’any 2005, una proporció molt superior al 2,5 % de deu anys abans. Es tracta, per tant, de dos estats molt importants no sols des del punt de vista poblacional o energètic —són grans consumidors i importadors de petroli—, sinó també des del punt de vista comercial.

La quarta edició de la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM va tenir lloc a la ciutat de València els dies 17 i 18 de juliol. Hi van participar més d’un centenar de persones, provinents de les universitats de l’Arc Mediterrani, d’empreses i institucions econòmiques relacionades amb el comerç internacional i amb presència directa o indirecta en estats asiàtics com la Xina o l’Índia. Les sessions van ser als salons de conferències de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. En l’acte d’inauguració hi intervingueren els degans dels col·legis d’economistes de València, Joaquim Rodrigo, i de Catalunya, Joan Casas, a més de la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques de València, Trinitat Casasús.

97

V Universitat.

La Mediterrània i Europa: una

nova etapa econòmica i social

VALÈNCIA. 16 i 17 de juliol de 2009 El 16 de juliol de 2009, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i vicepresident de l’Institut Ignasi Villalonga, Joan B. Casas, obrí les sessions de la V Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM, que es va dedicar a analitzar la imbricació de la Mediterrània (concretament, la riba meridional) amb Europa. A la taula inaugural hi participaren, a més de Casas, Senén Florensa, director general de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IeMed); Juan Manuel Pérez Mira, vicepresident del Col·legi d’Economistes de València, i Trinitat Casasús, degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de València. En aquesta sessió, a més, hi va intervenir un grup d’experts, en el

qual hi havia Javier Albarracín, responsable de Desenvolupament Socioeconòmic de l’IeMed; Saïda Mendili, directora d’Assumptes Econòmics del Secretariat General de la Unió del Magrib Àrab (UMA); Youssef Courbage, de l’Institut Nacional d’Estudis Demogràfics de París; Sacki Aciman, director del Centre d’Estudis del Transport per la Mediterrània Occidental (CETMO); Samir Radwan, de l’Economic Research Forum d’Egipte; Cristina Villó, de l’Institut Valencià de l’Exportació, o José Luís Pardo, subdirector general d’Assumptes Generals de la Unió Europea. Aquesta edició de la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM es va fer a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Guillermo Ardizone, conseller d’Assumptes Euromediterranis a Brussel·les, i Samir Radwan, de l’Economic Reserach Forum d’Egipte.


98 � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � � � �

� U� � � � � � � � � � � � � � I � � � � � � � U� � � � �

VALÈNCIA. 25 i 26 de novembre de 2010La sisena edició de la Universitat d’Estudis Econòmics de l’EURAM es va dedicar a analitzar la mateixa Euroregió de l’Arc Mediterrani, les seues infraestructures de transport i els seus sectors econòmics en relació amb la geografia europea. La conferència inaugural anà a càrrec de Ian Gordon, del Departament de Geografia i Medi Ambient de la London School of Economics (LSE), i duia per títol «L’articulació territorial europea i l’encaix en l’economia-món». Les taules rodones foren «L’Arc Mediterrani, porta d’Europa» —amb Mateu Turró, catedràtic de Transports de la UPC i director honorari del Banc Europeu d’Inversions, i Leandro Garcia, professor d’economia de la Universitat de València i director de la Fundació València Port— i «L’activitat portuària de l’Arc Mediterrani» —amb Santiago Garcia-Milà, vicepresident per a Europa i Àfrica de l’Associació Internacional de Ports (International Association of Ports and Harbors (IAPH)); Manuel Guerra Vázquez, director de Planificació d’Infraestructures i Integració Territorial de l’Autoritat Portuària de València, i Francesc Triay, president de l’Autoritat Portuària

de Balears—. També van intervenir en els debats Francesc Sánchez, director de l’Autoritat Portuària de Tarragona; Roberto Arzo, director de l’Autoritat Portuària de Castelló de la Plana, i Juan Ferrer, director de l’Autoritat Portuària d’Alacant.

De l’estructura econòmica i l’activitat empresarial en parlaren Cecilio Tamarit, catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat de València; Vicent Soler, catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat de València; Elisenda Paluzie, professora titular de teoria econòmica i degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona; José Luis Hervàs, doctor en organització d’empreses de la Universitat Politècnica de València, i Antoni Riera, director del Centre de Recerca Econòmica (Universitat de les Illes Balears-Sa Nostra, Caixa Balears).

Els sectors industrials i del transport van ser representats per Enric Martí, responsable del Departament de Logística de SEAT; Lluís Rafecas, responsable del Departament de Logística de FORD; José Mª Galeano, director del Centre de Distribució de NISSAN; Jordi Juan, director comercial de SPANAIR, i un representant de la companyia AIR NOSTRUM.

� � � � � � � � � � � � � I � � � � � � � � � � � � � � � � � � � U� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � I � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � U� � � �

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �


Estudis i investigació


Des de l’any 2003, la càtedra Ignasi Villalonga d’estudis d’economia, empresa i territori ha impulsat les ajudes a la investigació de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que s’han concretat en més d’un centenar de treballs elaborats per diferents investigadors de les universitats de l’Arc Mediterrani. Les principals entitats financeres del territori i algunes empreses i institucions molt importants han col·laborat per a patrocinar-les.

Universitats participantsUniversitat Abat Oliba-CEU Universitat d’Alacant Universitat d’Andorra Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat de Lleida Universitat Miguel Hernández Universitat Oberta de Catalunya Universitat de Perpinyà Via Domitia Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Universitat de València Universitat de Vic

Entitats col·laboradoresAssociació Catalana de Compatibilitat i DireccióAssociació de l’Empresa Familiar d’AndorraBaleàriaBancaixaBanc de SabadellBankpimeCaixa de CatalunyaCaixa Girona

Caixa ManlleuCaixa ManresaCaixa PopularCaixa SabadellCaixa TarragonaCaixa TerrassaCAM/Universitat d’AlacantInstitució Alfons el VellSa NostraMepimedFundació Jaume BofillGas NaturalGrup RolserPromocions DracPyrescomBodegues de Salvador Poveda

Convocatòria del 2003Heterogeneïtat i diversitat de models competitius per a les pimes del sector tauleller de Castelló. Anàlisi empírica i diagnòstic de competitivitat. Josep Lluís Hervàs.

El creixement de les empreses a l’Arc Mediterrani. Evolució i potencialitat. Mercedes Teruel Carrizosa.

Iniciatives de cooperació territorial a l’EURAM. Diagnosi, prognosi i propostes d’actuació. Mauro Payà Abad.

La indústria al territori de l’EURAM. Diagnosi i propostes. Josep Vicent Soler.

La indústria farmacèutica a l’Arc Mediterrani: un exemple a seguir. Meritxell Estruch i Gubern.

Concentració industrial a l’Arc Mediterrani. Lluís Miret Pastor.

Aeroports 2010: oportunitats de creixement i integració territorial a l’EURAM. Xavier Fageda Sanjuán.

103Estudis i investigació

Metropolització a l’EURAM: canvis d’escala, polítiques de desenvolupament i implicacions per a la governabilitat. Jordi Boixader Solé.

Burgesia mallorquina i les transformacions econòmiques. Segles XIX i XX. Antònia Albertí Vaquer.

Mesura del capital intel·lectual de les empreses de l’EURAM; recursos humans, processos interns, clients i finances. Ester Oliveras Sobrevias. Ordenació del territori de l’EURAM. Una perspectiva europea. M. Inmaculada de la Fuente Cabero, llicenciada en dret per la Universitat de Lleó, i Santiago González-Varas, professor de la Universitat d’Alacant.

Estudi comparatiu del sector immobiliari a l’EURAM. Cristian Amer i Capdevila.

Les relacions transfrontereres als Pirineus des del vessant comunicatiu, econòmic i cultural. De València al Llenguadoc. Carles Pont Sorribles.

La internacionalització de les pimes en un districte industrial: el tèxtil d’Alcoi-Ontinyent. Francesc Puig Blanco.

La potencialitat de l’EURAM com a regió europea: principals eixos de desenvolupament econòmic. Ana M. Ripoll Penalva.

Mutualisme i cooperativisme laic al País Valencià. 1834-1936. Francesc A. Martínez Gallego.

L’obra social de les caixes d’estalvi de l’EURAM. Olga Gastón Puyó.

Estudi de les característiques socioeconòmiques dels turistes estrangers a Catalunya i València. M. Àngels Cabases Piqué.

Convocatòria del 2004L’impacte del cabotatge marítim en les noves tecnologies de les infraestructures i l’organització portuària de l’EURAM. José Huguet Monfort.

Importància de la implantació de les NIC en el teixit empresarial de l’EURAM. Ramon Bastida Vialcanet.

La importància de la investigació en el context de l’economia i el territori de l’EURAM. Jordi Perramon i Costa. El capital intel·lectual de l’EURAM. Yulia Kasperskaya.

Anàlisi empírica i diagnosi de competitivitat del País Valencià. Estratègies i cadenes de valor a les pimes del moble. Josep Lluís Hervàs i Oliver.

El creixement econòmic regional europeu: anàlisi comparativa al cas de les illes mediterrànies occidentals. Jaume Garau Taberner.

L’EURAM policèntric? Sistema territorial actual i noves visions. Álvaro Paricio Carreño.

El clúster tèxtil a la regió de la Mariola. Sandra Obiol.

La transformació industrial dels productes agraris de l’EURAM. Joan Mateu Sampol.

Creixement endogen, innovació i emprenedoria a l’EURAM. Daniel Liviano Solís.

Situació actual i expectatives de futur de la gestió de les relacions externes en les empreses de l’EURAM. Josep Sucarrats i Garriga. Distribució de la renda i dinàmica salarial a l’EURAM. Maximilià Nieto Fernàndez.


Estudi de les zones d’activitat econòmiques del Conflent (Catalunya Nord). Gilles Planas.

Creixement de l’ocupació i economies d’aglomeració a l’EURAM. Miguel Ángel García López.

El cooperativisme confessional al País Valencià. Vicent Comes.

Bases per a la valoració de les externalitats ambientals relacionades amb l’activitat turística de Mallorca. Catalina Maria Torres Figueroles.

Fluxos de població i moviments laborals a l’EURAM. Un mapa d’interrelacions demogràfiques i econòmiques. Miguel Aguilar.

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), treball i canvi organitzatiu. Una aproximació a les transformacions empresarials i a les implicacions individuals del treball en xarxa. Pilar Ficapal i Cusí.

Fluxos tangibles i intangibles en l’organització empresarial. El cas balear a l’EURAM. Honorat Jaume.

La imatge de marca als països de l’EURAM. Ignasi Coll Parra.

Convocatòria del 2005Valoració d’empreses de l’entorn EURAM. Santiago Alcover.

La intensitat dels fluxos d’intercanvi entre les regions frontereres espanyoles i franceses. Lionel Artige.

Mercats d’aigua a les regions de l’Arc Mediterrani. Milagro Bravo Sellés.

Comparació econòmica del sector hoteler de la Costa Daurada. Fernando Campa.

El sistema d’innovació en les decisions de les empreses. M. Teresa Fibla Gasparín.

L’impacte dels aeroports en la configuració dels nuclis empresarials. Ricardo Flores Fillol.

Cicle d’evolució de la destinació turística. Lluís Garay Tamajón.

Tendències emergents en els models de gestió entre les empreses i les ONG. Patrícia Gonzàlez Garcia.

Activitat urbanística i delictes contra l’ordenació del territori al País Valencià. Javier Guariola.

Capital intel·lectual al País Valencià. Josep Lluís Hervàs i Oliver.

Els sectors industrials tradicionals valencians. Esmeralda Linares Navarro.

Immigració i canvis en el teixit residencial de les ciutats. Daniel Miravet Arnau.

Els operadors turístics britànics i alemanys i l’estratègia del turisme sostenible a les Illes Balears. Llorenç Munar.

La xarxa de ciutats de l’Arc Mediter rani nord-occidental. Xavier Oliveras.

Producció i consum de cultura en català. Núria Pinent García.

Competitivitat i efecte districte del tèxtil valencià. Francisco Puig Blanco.

Anàlisi dels drets d’identitat presents en les comunicacions dels operadors turístics i institucionals. Joan Ramon Rodríguez Amat.

105Estudis i investigació

Evolució de l’estructura d’ocupació a les comarques d’Alacant els darrers 30 anys. Federic Sabater.

Definició d’un model de capital intel·lectual per a les cooperatives de crèdit mediterrànies. Elies Seguí i Mas.

Processos de desenvolupament local a l’EURAM. Maria Verdú Segarra.

Determinació de les emissions de gasos contaminants al transport de l’EURAM. Xavier Vergés. Convocatòria del 2006Noves tendències en control de gestió: la comptabilitat de gestió a les corporacions locals de l’EURAM. Llorenç Bagur Femenías.

El procés de reforma comptable a les empreses de l’EURAM: adaptació i efectes del nou pla general comptable. Josep Lluís Boned.

Desenvolupament dels nous productes turístics: el cas de la comarca d’Osona. José Antonio Corral Marfilo.

Medi ambient i nous sectors econòmics a l’EURAM. Alexandre Duran Grau.

Evolució economètrica de la política de formació ocupacional a l’EURAM. Javier Hernán Gutiérrez.

Anàlisi de competitivitat del sector turístic al País Valencià. Josep Lluís Hervàs i Oliver.Perspectiva històrica del potencial de mercat a les regions de l’EURAM. Julio Martínez Galarraga. Mobilitat quotidiana per treball: una anàlisi comparativa entre les regions de l’EURAM dins de l’Estat espanyol. Antonio José Medina Cruz.

Implantació de les normes internacionals de comptabilitat a les empreses de l’EURAM. Soledad Moya Gutiérrez.

Anàlisi d’intensitats energètiques i emissions de CO2 a l’EURAM. Helena Pérez Viétiez.

Implicacions econòmiques de la qualitat de l’aire a Catalunya. Laia Pié Dols.

Distribució espacial de l’activitat econòmica a l’EURAM. Marta Roig Casanova.

L’impacte dels nous usos dels ports de l’EURAM sobre el districte industrial de la ceràmica. Lorena Sales Pallarés.

Importància de la investigació en el context de l’economia i el territori de l’EURAM. Daniel Sánchez Serra.

La gestió del capital intel·lectual a les infraestructures portuàries. Eliseu Seguí i Berta Manzano.

Recerca de la competitivitat internacional dels sectors manufacturers tradicionals. David Toral Pla.

El comerç intraindustrial al País Valencià. Josep Antoni Valdés Calabuig.

Convocatòria del 2008Les cooperatives d’ensenyament al País Valencià. Carme Agulló i Andrés Payà.

The Impact of the 32nd America’s Cup on the Economic Growth of the region of Valencia. Jordi Andreu Corbaton i Javier Hernán Gutiérrez.

El produte industrial valencià i català en el marc de les regions espanyoles (1860-2007). Un enfocament des del compte del capital. Marc Badia Miró.


Implementació del project f inance en l’Arc Mediterrani: una enquesta Delphi i anàlisis sobre orientacions legislatives, convenis de garanties públiques i arbitratges. Milagro Bravo Sellés.

Tecnologia, intangibles i creació de valor EURAM. David Castillo i Merino.

Anàlisi de l’estructura i dels factors de competitivitat de l’oferta hotelera en l’Arc Mediterrani. Magda Cayón Costa.

Diagnòstic economicofinancer de les empreses de Vila-seca. Patrícia Crespo i Sogas.

Qüestions controvertides amb relació a la titularitat de les infraestructures portuàries a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Patricia Escribano Tortajada.

Equitat i disseny de finançament i la provisió pública de la dependència a l’EURAM. Anna García González.

Utilització d’energia elèctrica, infraestructures i sanitat del turisme. Antoni Bosch Oliver i Josep Mateu Sbert.

Per què invertir en les comarques centrals valencianes? Una anàlisi de les seues capacitats distintives. Francisco Puig Blanco.

El model de gestió eficient en el sector aeroportuari de la zona de l’EURAM. Ane Elixabete Ripoll Zarraga.

Comparativa del pes de les despesses en les empreses hoteleres de Catalunya i les Illes Balears. Mª Victoria Sánchez Rebull.

La gestió de la responsabilitat social corporativa (RSC): anàlisi qualitativa del

Govern corporatiu de les entitats financeres de l’EURAM. Elies Seguí i Mas.

El desenvolupament empresarial en el marc de l’EURAM durant el trienni 2003-2006. Claus politicoeconòmiques del desenvolupament societari. Anton Verdeny i Fort.

Convocatòria del 2009Propostes per a la planificació territorial de les comarques centrals valencianes. Una comparativa amb les comarques centrals de Catalunya. Joan Ignasi Cervera Arbona.

Atles urbanístic de l’activitat econòmica de l’EURAM. M. Lluïsa Marsal i Llacuna.

Anàlisi economicofinancera comparativa dels ports de l’Arc Mediterrani. Lucía Clara Banchieri.

La política econòmica de la Mancomunitat de Catalunya. Pere Aragonés i Garcia.

Anàlisi comparativa de la legislació turística entre Catalunya i València. Xavier Isern i Abadia.

L’eix Alacant-Elx i la seua demarcació provincial: interaccions socioeconòmiques amb el seu hinterland. Lluís Català i Oltra.

Anàlisi de la competitivitat dels sectors manufacturers davant la globalització. Cristina Villar García.

Anàlisi de la capacitat d’absorció tecnològica en les empreses de l’EURAM i el seu efecte en la innovació. Jose Luis Hervàs i Oliver.

Complementarietats dels ports de València i Barcelona. Pol Adarve Panicot.

107


Publicacions


Sèrie «Documents de l’EURAM»

Document 1. Les relacions comercials a l’eix mediterrani.Una síntesi de l ’informe fet per la CAM, Ibercaja, Sa Nostra, la Caixa i Caixa Catalunya.

Document 2. El cost de la insularitat balear.Miquel Payeras

Document 3. Transports per carretera i fluxos interregionals. El paper de l’eix mediterrani.Josep V. Boira i Maiques

Document 4. Les fires comercials a l’eix mediterrani: balanç actual i perspectives.Antoni Durà i Pilar Riera

Document 5. La producció i la transformació agràries a l’eix mediterrani.Jordi Peix i Massip

Document 6. Les euroregions. La cooperació regional a Europa. Acords interregionals, euroregions i la nova política de cohesió territorial.Josep V. Boira i Maiques

Sèrie «Dossiers econòmics de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani»

1) El transport de mercaderies per carretera a l’eix mediterrani.

2) Les fires comercials de l’EURAM.3) Radiografia de les relacions econòmiques

entre la Catalunya Nord i l’EURAM.

4) Reedició de la conferència de Romà Perpinyà Grau «L’interès col·lectiu econòmic a Catalunya i València».

5) Germà Bernàcer, l’economista d’Alacant.

6) Ignasi Villalonga, notes biogràfiques.

Sèrie «Estadístiques ràpides de l’EURAM»

Núm. 1: El turisme Núm. 2: L’energia Núm. 3: La innovació Núm. 4: Els transports Núm. 5: El capital humà Núm. 6: L’evolució demogràfica Núm. 7: El mercat de treball Núm. 8: El comerç exterior Núm. 9: El teixit empresarial Núm. 10: Mercat de treball i immigració Núm. 11: El mercat de treball femení Núm. 12: La precarietat laboral Núm.13: Les relacions laborals

Sèrie «Estudis sobre l’Euroregió de l’Arc Mediterrani»

1. Alacant-Elx i Tarragona-Reus. Els eixos auxiliars de l’EURAM (2009)

2. Les comarques centrals valencianes (2009)3. El nou model de finançament autonòmic.

Resultats de la liquidació (2011)4. Distribució territorial de la inversió pública a

l’Estat espanyol (2012)5. Indicadors territorials de la despesa de

sanitat, ensenyament i serveis socials de l’EURAM (2012)

6. L’eix Castelló-Tortosa-Tarragona. El node central de l’Arc Mediterrani (2013)

109

� � � � � � � � � � � � � � �

EURAM 2010. La via europea (2002)EURAM 2010. La via europea (2002)EURAM 2010. La via europeaJosep V. Boira Maiques

L’espoli fiscal: una asfíxia premeditada (2006)L’espoli fiscal: una asfíxia premeditada (2006)L’espoli fiscal: una asfíxia premeditadaJordi Pons i Novell / Ramon Tremosa Balcells

València i Barcelona. Retorn al futur (2006) València i Barcelona. Retorn al futur (2006) València i Barcelona. Retorn al futurJosep V. Boira Maiques

Llibre blanc de les empreses de l’EURAM(2006)Oriol Amat (coord.)

Homenatge a Ignasi Villalonga (2006)Homenatge a Ignasi Villalonga (2006)Homenatge a Ignasi VillalongaFrancisco Tomàs, Josep V. Boira Maiques, Jordi Pujol

Recerca i innovació a l’EURAM (2006) Elena Castro Martínez, Ignacio Fernández de Lúcio, Jordi Font-rodona, Daniel Gabaldón Esteban, Joan Miquel Hernández, Alberto Pezzi, Enric Tortosa Martorell

Catalunya serà logística o no serà (2007)Ramon Tremosa Balcells

El sector energètic a l’EURAM (2007) Mariano Marzo, Vicent Serradell, M. Pérez Tórtola

El mercat de treball a l’EURAM (2008)Observatori estadístic de l ’EURAM

La internacionalització de les empreses de l’EURAM (2009)Diego Romà Bohorques, Miquel Llimona Balcells, Margarita Rohr Trushcheleva

L’EURAM, centre o perifèria (2009) L’EURAM, centre o perifèria (2009) L’EURAM, centre o perifèriaJoan B. Casas / Patrícia Crespo

L’EURAM, porta d’Europa (2010)L’EURAM, porta d’Europa (2010)L’EURAM, porta d’EuropaMateu Turró

Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Euram (2010) Mcrit (coord.)

� � � � � � � � � �

Economia, població i infraestructures al node central de l’arc mediterrani

L’eix Castelló-Tortosa-Tarragona

111Congressos


Institucions i empresses col·laboradores


Entitats i organitzacions econòmiques i empresarials1. Abertis2. Acció, agència de suport a la

internacionalització de Catalunya3. Acció Cultural del País Valencià4. Ace & Niu Consulting5. Acertis Corp, SL6. Adec Assessors7. Adlypse8. Aeroport de Castelló9. Aeroport de Sabadell10. Agrolés, Productes Agroalimentaris de la

Mediterrània (Lleida) 11. Agbar12. Agència per a la Qualitat de

l’Ensenyament Universitari13. Agència Valenciana de Tursime14. Agroalimen15. Agrupació d’Empreses de Perpinyà, G-1616. Aidima, Institut Tecnològic del Moble 17. Ainia, Centre Tecnològic dels Aliments18. Air Berlin19. Air Europa20. Air Nostrum21. Aiterm 200222. Aitpa23. Alba Andrea Divisió24. Albogarden25. Aluminis del Montseny26. 32nd America’s Cup27. Andreu World28. Anrúbia i Tomàs Advocats29. Anselem, SL30. Antaix31. Aranow Packaging Machiner32. Arrossaires del Delta de l’Ebre33. Argon Informàtica, SA34. Articultura de la Terra, cooperativa

valenciana35. Ascer (associació dels fabricants de taulell)36. Assessoria Jordi Piella (representant de

Sudemai-Hong Kong)37. Asistencia Cuántica de Elementos, SA38. Associació Comarcal d’Empresaris Tèxtils

(Alcoi)

39. Associació d’Agències de Viatges d’Andorra

40. Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees

41. Associació de Comerciants de Benidorm42. Associació de Comerciants de la Garrotxa43. Association pour le Nouvel Aéroport

Toulouse Ariège-Pyrénées44. Associació de Restauració de Mallorca45. Associació d’Empresaris del Camp de

Morvedre46. Associació d’Empresaris de les Comarques

de l’Ebre47. Associació d’Empresaris Tèxtils de la

Comunitat Valenciana (ATEVAL)48. Associació Catalana de Comptabilitat i

Direcció 49. Associació Catalana de Professionals50. Associació Comarcal d’Empresaris Tèxtils

d’Alcoi51. Associació de Consultors i Empreses de

Geologia Aplicada de Catalunya52. Associació d’Empresaris Turístics d’Elx53. Associació Empresarial Química de

Tarragona54. Associació Hotelera de Benidorm i la

Costa Blanca-HOSBEC55. Associació Hotelera Salou-Cambrils-la

Pineda56. Associació Independent de Comerciants

de Benidorm57. Associació Intersectorial de Petits i

Mitjans Empresaris de Formentera58. Associació Reus Empresarial59. Associació Valenciana d’Agències de

Viatges60. Associació Valenciana d’Empresaris (AVE)61. Associació de Viticultors i Productors dels

Alforins62. Association pour le Nouvel Aéroport

Toulouse Ariège-Pyrénées63. Associació de Tècnics Informàtics64. Associació de Tècnics Tributaris de

Catalunya i Balears65. Aupa Hogar, SL66. Auren, Consultors i Auditors67. Auto Ampuria, SA68. Auto Christian, SA69. Avaluació i Planificació del Risc, SL

113Institucions i empresses col·laboradores

70. Avinguda del Moble (Sedaví)71. Avuí72. Badinter, SL73. Bagués-Masriera, SA74. Baleària75. Bellpart / Strain76. Betelgeux, SL77. Black&Green78. Bodegues Salvador Poveda79. Bodegues Torres80. Bon Preu81. Borges82. Borsa de Barcelona83. Borràs Sabater, SL84. Bufet Pi Costa Associats85. BurgMaster86. Camión World, SL87. Camper88. Campus d’Alimentació de la Universitat

de Barcelona89. Can Pipa, SL90. Carbongen, SA, tèxtil 91. Carob, SA, fabricació de goma de garrofa 92. Casa Riera Ordeix, SA93. Castany Consultoria94. Catalogne Export95. Cecot, patronal de petites i mitjanes empreses96. Celler de la Muntanya 97. Center for Tourism and Service

Economics d’Innsbruck (Àustria)98. Centre Català d’Anàlisi i Informació

Internacional99. Centre Cultural de l’Albereda Can

Laporta100. Centre de Recerca Econòmica101. Centre d’Investigació en Gestió

d’Empreses (CEGEA)102. Cera Bronce, SL103. Cercle d’Economia de Barcelona104. Cercle d’Economia de Lleida105. Cercle d’Economia de la Safor (CES)106. Clinica Onyar107. Cercle d’Empresaris de la Marina Alta

(CEDMA)108. Centre d’Estudis dels Transports de la

Mediterrània Occidental (Cetmo)109. Centre d’Innovació i Desenvolupament

Empresarial (Vallès)110. Centre d’Investigació Agroalimentària

(AINIA)

111. Centre Tecnològic Balear de la Fusta112. Cercle d’Infraestructures113. Chias Marketing114. Cidem 115. Clickair116. Club de Màrqueting de Barcelona117. Club Rotary de Benidorm118. Colectividades Caterguai, SL119. Colefruse Internacional, SA120. Colomer Rifà, SL121. Coempco122. Confederació Empresarial de la Província

d’Alacant (COEPA)123. Confederació Empresarial de Castelló (CEC)124. Confederació Empresarial de la Vall

d’Albaida (COEVAL)125. Comercial Aduanera Llorente, SA126. Comercial CBG, SA127. Comercial Lladó128. Comercial Masoliver, SA129. Comercial Nim130. Comerç Figueres Associació131. Comunitat General de Regants Canal

Segarra Garrigues132. Confemadera133. Confederació de Cooperatives de

Catalunya134. Confederació de Cooperatives de la

Comunitat Valenciana 135. Confederació Empresarial del Comerç

Valencià (COVACO)136. Confederació Empresarial Valenciana (CEV)137. Confederació d’Associacions Empresarials

de les Illes Balears (CAEB)138. Confederació Empresarial Andorrana (CEA)139. Confederació de la Petita i Mitjana

Empresa de les Illes Balears (PIMEB)140. Confederació de la Petita i Mitjana

Empresa Valenciana (CEPYMEV)141. Confederació d’Organitzacions

Empresarials de la Comunitat Valenciana (CIERVAL)

142. Confederació Valenciana de Comerç143. Consell Empresarial d’Osona144. Consell Regulador Xufa de València 145. Consorci de Promoció Comercial de

Catalunya146. Construccions Riera147. Construcciones y proyectos Siena, SA148. Consum


149. Cooperativa Agrícola d’Algemesí150. Cooperativa Agrícola d’Alginet151. Cooperativa Agrícola de Carlet152. Cooperatives Agroalimentàries de la

Comunitat Valenciana153. Cooperativa Valenciana del Camp154. Cooperativa Verntallat155. Corporació Sanitària Parc Taulí156. Cotopur157. Creuat 158. Criteri159. Croissanteries Associades, SL160. Cubus SL161. Dantoni162. Decor Horta163. Denominació d’Origen Arròs de València164. Despatx Padrol Munté165. Devstat, Assessoria i Serveis Estadístics166. Diari d’Andorra167. Diari Empordà168. Diari de Sant Cugat169. Diesel Injecció, SL170. Direcció General de Trànsit171. Distribuïdora Rotger172. Divasa-Farmavic, SA173. Dossier Econòmic174. DS Advocats i Economistes175. Dulcesol176. EcoSabadell177. Edicions 3i4178. Editorial Terminus179. Edicions la Campana180. Elaborats i Transformats, SL181. El 9 Nou 182. El Temps 183. Embotits Espina, SA184. Empresa Familiar Andorrana185. Endesa186. Equip Tècnic Santandreu, SA187. Equipo DRT Diseño Realización Textil188. Eroski189. Estació d’Esquí Vallnord190. Estudi d’Arquitectes Josep Blesa, SLP191. Estudio 80192. Euro Institut Català Transfronterer193. Eysa Confección, SL194. Faura-Casas Auditors-Consultors, SL 195. Faura Sanmartín Advocats

196. Federació d’Associacions Empresarials de la Safor

197. Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

198. Federació Empresarial de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME)

199. Federació Empresarial de la Fusta i el Moble de la Comunitat Valenciana (FEVAMA)

200. Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB)

201. Federació d’Hosteleria de Lleida i Província

202. Federmueble203. Ferrmed204. Federació Empresarial de la Fusta i el

Moble de la Comunitat Valenciana 205. Federació de Fires de Catalunya206. Figueres Tribuna Oberta207. Fira d’Igualada208. Fira Barberà Innova209. Fira de València210. Fira de Barcelona211. Firesa Ecoserveis212. Foment de Turisme de Mallorca213. Foment del Treball Nacional214. Foment d’Agricultura, Indústria i Comerç215. Font Salem, SL216. Fontaneria i Calefacció Paco Català217. Ford218. Fòrum de Diàleg de la Safor219. Fòrum Turisme i Qualitat220. Frigorífics Ferrer, SA221. Frigorífics l’Empordà, SA222. Friolisa, SA223. Fundació Bosch i Cardellach224. Fundació Catalana de Cooperació225. Fundació Cavanilles d’Alts Estudis

Turístics226. Fundació Cultura227. Fundació Gadeso228. Fundació Jaume Bofill229. Fundació La Jonquera en Acció230. Fundació Lluís Carulla231. Fundació Occitano-Catalana232. Fundació PuntCat233. Fundació Roca i Galès

115

234. Fundació Telefònica235. Fundació Trias Fargas236. Fundació València Port237. Futbol Club Barcelona238. Gabinet Europeu d’Assessorament239. Galetes Camprodon, SA240. Garatge Sala, SA241. Garrigues Advocats242. Gas Natural-Fenosa243. Gestunión, SL244. Gil Carrió, SL245. GLS Consorcio del Hormigón, SLU246. Gràfic Set Publicitat Comunicació i

Imatge, SL247. Grossen, SA248. Grup 20249. Grup Bali250. Grup Barceló251. Grup Baucells252. Grup Carles Gestió i Projectes, SL253. Grup Cofme254. Grup Colomer-Revlon255. Grup d’Economia Internacional (GEI)256. Grup Freixenet257. Grup G-16 (Catalunya Nord)258. Grup H10259. Grup Mondragón260. Grup Rolser261. Grup Serhs262. Grup Tau-Icesa263. Grup Six-Constructors264. Grup Sol265. Gtd-Enginyeria, Sistemes i Software266. Consell Intertèxtil Espanyol267. Havas268. Hispagrex, SL269. Hora Nova, SA; Grup Serra270. Hotel Fiesta Park271. Hotel Madeira Centro272. Hutchison-Europa273. Industrias Conesa, SA274. Industrias Fita, SA275. Infonomia276. Informatic Maresme277. Innovem-Montaverner278. Institut Agronomique et Vétérinaire

Hassan II279. Institut Alfons el Vell

280. Institut d’Economia Internacional281. Institut d’Economia de Barcelona282. Institut Europeu de la Mediterrània

(IEMED)283. Institut Municipal de Promoció i

Economia de Vic284. Institut Municipal de Turisme d’Elx285. Institut Oftalmic de Mallorca286. Institut de Recerca de Tecnologies

Alimentàries de Catalunya287. Institut de Robòtica de la Universitat de

València288. Institut Tecnològic de la Ceràmica289. Institut Tecnològic del Joguet (AIJU)290. Institut Tecnològic del Sector Tèxtil

(AITEX)291. Institut Valencià de l’Exportació (IVEX)292. Institut Valencià d’Investigacions

Econòmiques (IVIE)293. Interempresas.net294. Interplast, SA295. Iveco296. Joaquim Albertí, SA297. Jordivayreda298. Joves Empresaris de la Província

d’Alacant–Marina Alta ( JOVEMA)299. Julià Tours300. Justícia i Pau301. Just Consulting Advocats302. Kiko Port303. Laboratorios Hipra304. La Fageda, SCCL305. L’Empresarial306. Léuké307. Lervante-EMV Edició de la Safor308. Lorca Germans, SA309. Manxa 1901, SL310. Marketing System311. Marriot-La Sella312. Mass Media Catalonia, SL313. Masymas314. Mcrit, assessoria en mobilitat i plans

estratègics315. Mecanitzats de la Fusta Kim, SL316. Mepimed (Associació de la Mitjana i

Petita Empresa de l’Arc Mediterrani)317. Mercaconsult318. Metal·lúrgica Ros, SA



319. Mintsmind320. Miquel Alimentació Grup, SA321. Món Orxata322. Moncunill & Soldevila, SL323. Mondragón Internacional324. Mora Carbonell, SA325. Mora Tèxtil326. Nissan Motor Ibérica327. Noel Alimentaria, SA328. Nova Traductors i Intèrprets, SL329. Obres Cantallops, SL330. Observatori de Mercats Exteriors del

COPCA331. Odec332. Oficina d’Innovació Empresarial d’Andorra333. Oficina Ponti334. Oleandre, SL335. Oller Associats, SA336. Òmnium Cultural 337. Openclock338. Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i

Comarca339. Patronat de Turisme de la Costa Brava-

Girona340. Pastisseria Tano341. Pastisseria Mora 342. Pasa Grup (Gallina Blanca)343. PC Biseroques, SLU344. Pérez Sapena Asociados345. Petita i Mitjana Empresa de Catalunya

(PIMEC)346. Petita i Mitjana Empresa de Castelló347. Petita i Mitjana Empresa del Comerç de

les Balears (PIMECO)348. Petita i Mitjana Empresa de Mallorca349. Petita i Mitjana Empresa de Menorca350. Petita i Mitjana Empresa de València351. Petita i Mitjana Empresa d’Eivissa i

Formentera352. Petrem Distribució, SA353. Pimec-Vallès Sud354. Pintur, SA355. Plantalech356. Paslfesa357. Pons Químicas, SL358. Prevensa359. Promic, SA360. Promocions Drac

361. Promociones Veterinarias, SA362. PSA International363. Punt Mobles364. Pyrescom365. Quality Internet Solutions, SL366. Reed Estudios Investigación de Mercados367. Regió7368. Reig Patrimonia369. Renfe370. Repsol371. Rieju, SA372. Rolser373. RTVA374. Safe Truck Trade Center375. Samart376. Sanchis Alemany, SL377. Sant Cugat Trade Center378. Sarl Prat Dumas379. Seat-Volkswagen380. Sendra Marco, SL381. Servei de Telecomunicacions d’Andorra382. Shipping Transport383. Shortesa Promotion Centre-Spain384. Simon Montolío y Cia, SA385. Sierra Advocats386. Sistemes Informàtics ICON387. Six Constructors388. Societat per a la Difusió de les Realitats

Culturals Africanes389. Sodeca390. Solter Soldadura, SL391. Stela Andorrana, SA392. Takenobu393. Tane Hermetic, SL394. Tax Assessoria i Gestió395. Tax-Olot-Assessoria Empreses396. Tesi, SL397. Tevos398. Textil Mora, SAL399. Tick Translations400. Torneria Romans, SL401. Toro Advocats402. Transpassar403. Transports Padrosa404. Transports Tresserras 405. Telesafor406. Thomas Cook407. Turrones Picó, SA

117

408. Turisme de Barcelona409. Turisme de Catalunya410. Turisme Valencia Convention Bureau411. Unió de Cooperatives de Treball de les Balears412. Unió Intersectorial d’Empresaris de la

Garrotxa413. Union Pour les Entreprises de la

Catalunya Nord414. Unió Empresarial de l’Anoia415. Viajes Gandia, SL416. Victran, SA417. Viena Edicions

Entitats financeres418. Banco Bilbao-Vizcaya419. BancSabadell420. Banc de València421. Bancaixa422. Bankpime423. La Caixa424. Caixa Catalunya425. Caixa Girona426. Caixa Manlleu427. Caixa Manresa428. Caixa Ontinyent429. Caixa Penedès430. Caixa Pollença431. Caixa Popular432. Caixa Rural433. Caixa Rural Vinaròs S Coop de Crèdit V434. Caixa Sabadell435. Caixa Tarragona436. Caixa Terrassa437. CAM438. Crèdit Andorrà439. Sa Nostra, Caixa de Balears

Cambres de Comerç440. Cambra de Comerç d’Alacant441. Cambra de Comerç d’Alcoi442. Cambra de Comerç, Indústria i Serveis

d’Andorra443. Cambra de Comerç de Barcelona444. Cambra de Comerç BIARTHEAN,

transfronterera de Guipúscoa i Baiona 445. Cambra de Comerç de Castelló446. Cambra de Comerç de Dénia447. Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera448. Cambra de Comerç de Girona

449. Cambra de Comerç de Lleida450. Cambra de Comerç de Mallorca451. Cambra de Comerç i Indústria de Manresa452. Cambra de Comerç Menorca453. Cámara Oficial de Comercio e Indústria

de Orihuela454. Cambra de Comerç de Perpinyà i dels

Pirineus Orientals455. Cambra de Comerç de Palamós 456. Cambra de Comerç de Reus457. Cambra de Comerç de Tarragona458. Cambra de Comerç de Tàrrega459. Cambra de Comerç de Terrassa 460. Cambra de Comerç, Indústria i Navegació

de Tortosa461. Cambra de Comerç de Sabadell462. Cambra de Comerç de Sant Feliu de

Guíxols463. Chambre de Métiers et de l’Artisanat de la

Catalunya Nord464. Cambra de Comerç de València465. Cambra de Comerç de Valls

Ports466. Port d’Alacant467. Port d’Alexandria468. Port d’Algesires469. Port d’Anvers 470. Port de Barcelona471. Ports de Balears472. Port de Castelló473. Port de Constança474. Puertos del Estado475. Port de Haifa476. Port d’Hamburg477. Port de Marsella478. Port d’Odessa479. Port de Palamós 480. Port de Rotterdam481. Port de Sant Carles de la Ràpita482. Port de Tarragona483. Port de València

Col·legis professionals484. Col·legi d’Arquitectes d’Andorra485. Col·legi d’Arquitectes de València486. Col·legi d’Economistes de Catalunya487. Col·legi d’Economistes de Mallorca488. Col·legi d’Economistes de València489. Col·legi d’Economistes d’Alacant



490. Col·legi d’Economistes de Castelló491. Col·legi d’Economistes de Barcelona492. Col·legi d’Economistes d’Andorra493. Col·legi d’Enginyers Industrials de

Catalunya494. Col·legi d’Enginyers Industrials Superior

de Balears495. Col·legi d’Enginyers Industrials de la

Comunitat Valenciana 496. Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i

Ports de la Comunitat Valenciana 497. Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i

Ports de Catalunya498. Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de

Girona499. Col·legi de Periodistes de Catalunya

Sindicats i organitzacions agràries500. Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-

ASAJA)501. Chambre Agricole de la Catalunya Nord502. Comissions Obreres del País València503. Comissions Obreres de Catalunya504. Comissions Obreres de les Balears505. FIA-UGT506. FITEQA-CCOO507. Intersindical Valenciana508. Intersindical-CSC (Confederació Sindical

de Catalunya) 509. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya510. Sindicat de Treballadors i Treballadores-

Intersindical de les Illes Balears511. Unió General de Treballadors de

Catalunya512. Unió General de Treballadors del País

Valencià513. Unió General de Treballadors de les Illes

Balears514. Unió de Llauradors i Ramaders del País

Valencià515. Unió de Pagesos de Catalunya516. Unió de Pagesos de Mallorca517. Unió de Pagesos de Menorca518. USTEC-IAC Intersindical Alternativa de

Catalunya

Partits Polítics519. Coalició Compromís 520. Convergència i Unió (CIU)521. Esquerra Republicana de Catalunya522. Esquerra Unida del País Valencià 523. Iniciativa per Catalunya524. Partit Popular de la Comunitat Valenciana525. Partit Popular de les Illes Balears526. Partit Socialista de Catalunya527. Partit Socialista de les Illes Balears528. Partit Socialista del País Valencià

Ajuntaments529. Agència del Desenvolupament Local

d’Alcoi530. Agència Valenciana de Turisme531. Aglomeració Perpinyà-Mediterrània 532. Ajuntament d’Agullent533. Ajuntament d’Aielo de Malferit534. Ajuntament d’Albaida535. Ajuntament d’Alboraia536. Ajuntament d’Alcoi537. Ajuntament d’Alcúdia (València)538. Ajuntament d’Alcúdia (Mallorca)539. Ajuntament d’Algemesí540. Ajuntament d’Alginet541. Ajuntament d’Amposta542. Ajuntament de Banyeres de Mariola543. Ajuntament de Barcelona544. Ajuntament de Benetússer545. Ajuntament de Benicàssim546. Ajuntament de Benidorm547. Ajuntament de Benimodo548. Ajuntament de Bocairent549. Ajuntament de les Borges Blanques550. Ajuntament de Calvià551. Ajuntament de Canals552. Ajuntament de Castelldefelds553. Ajuntament de Castelló554. Ajuntament de Cocentaina555. Ajuntament de Dénia556. Ajuntament d’Elx557. Ajuntament d’Eivissa558. Ajuntament d’Énguera559. Ajuntament de Figueres560. Ajuntament de Gandia561. Ajuntament de Girona562. Ajuntament de Llançà

119

563. Ajuntament de Lleida564. Ajuntament de Maó565. Ajuntament de Martorell566. Ajuntament de Mollerussa567. Ajuntament de Montaverner568. Ajuntament de Montblanc569. Ajuntament de Morella570. Ajuntament de Muro571. Ajuntament d’Olot572. Ajuntament d’Onda573. Ajuntament d’Ontinyent574. Ajuntament de Palafrugell575. Ajuntament de Palma de Mallorca576. Ajuntament de Pals577. Ajuntament de Pedreguer578. Ajuntament de Peníscola579. Ajuntament de Perpinyà580. Ajuntament de Poal581. Ajuntament de Reus582. Ajuntament de Roses583. Ajuntament de Sagunt584. Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita585. Ajuntament de Sant Celoni586. Ajuntament de Sant Cugat587. Ajuntament de Sedaví588. Ajuntament de la Sènia589. Ajuntament de Sueca590. Ajuntament de Tordera591. Ajuntament de Tortosa592. Ajuntament de Vic593. Ajuntament de Vila Real594. Ajuntament de Vila Nova i la Geltrú595. Ajuntament de Vinaròs596. Ajuntament de Xilxes

Entitats metropolitanes, consells comarcals i diputacions597. Àrea Metropolitana de Barcelona598. Consell Comarcal de la Conca de Barberà599. Consell Comarcal del Pla d’Urgell600. Casa de la Generalitat a Perpinyà601. Consell Comarcal del Segrià602. Consell Comarcal del Baix Ebre603. Consell Insular d’Eivissa604. Consell Insular de Mallorca605. Consell Insular de Menorca606. Diputació de Barcelona607. Diputació de Castelló608. Diputació de Girona

609. Diputació de Lleida610. Diputació de Tarragona611. Federació Valenciana de Municipis i

Províncies612. Institut Municipal de Turisme d’Elx613. Mancomunitat de Municipis de la Vall

d’Albaida614. Mancomunitat de la Taula del Sénia

Governs615. Consell General dels Pirineus Orientals616. Consell Regional Llenguadoc-Rosselló617. Consell Regional Nord-Pas de Calais618. Generalitat de Catalunya619. Casa de Perpinyà de la Generalitat620. Conselleria de Política Territorial i Obres

Públiques 621. Conselleria de Turisme622. Corporació Catalana de Telecomunicacions623. Delegació de la Generalitat de Catalunya

a Girona624. Departament d’Universitats i Centres

Acadèmics, Recerca i Societat de la Informació

625. Departament d’Agricultura626. Departament de Territori i Sostenibilitat627. Departament d’Empresa i Ocupació628. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya629. Generalitat valenciana630. Conselleria d’Agricultura631. Conselleria de Transports632. Conselleria de Turisme633. Conselleria d’Infraestructures i Transports634. Govern de les Illes Balears635. Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat636. Conselleria d’Economia, Hisenda i

Innovació637. Conselleria de Turisme i Esports638. Govern d’Andorra639. Ministeri d’Afers Exteriors, Cultura i

Cooperació640. Ministeri d’Ordenament Territorial, Medi

Ambient i Agricultura641. Oficina d’Innovació Empresarial642. Govern central643. Ministerio de Ciencia e Innovación644. Ministerio de Industria, Turismo y

Comercio645. Ministerio de Fomento


Institucions europees646. Associació de Col·lectivitats Tèxtils

d’Europa (ACTE)647. Banc Europeu d’Inversions 648. Comissió Europea649. Direcció General d’Agricultura650. Direcció General d’Afers Marítims 651. Direcció General de Mobilitat652. Eems Dollard Regio (Holanda-Alemanya)653. Eurodistricte de l’Espai Català

Transfronterer654. Euroregió Pirineus-Mediterrània655. Euroregió del Tirol (Itàlia-Àustria)656. Euroregió Belàsica (Grècia-República de

Macedònia-Bulgària)657. Euroregió del Bàltic (Dinamarca-Lituània-

Letònia-Polònia-Rússia-Suècia)658. Euroregió Meuse-Rin (Alemanya-Bèlgica-

Països Baixos)659. Institut Nacional d’Estudis Demogràfics

(París)660. Parlament europeu 661. Patronat Català Pro Europa662. Transmanche Euroregion (França-

Anglaterra)

Institucions internacionals663. Casa Àsia664. Economic Research Forum (Egipte)665. Organització Mundial del Turisme666. Ministeri de Noves Tecnologies del

Govern de l’Índia667. Unió del Magrib Àrab

Centres universitaris668. ESADE669. Escola d’Hosteleria de Vilamalla670. Escola d’Hosteleria i Turisme de les Illes

Balears 671. Escola Universitària d’Estudis

Empresarials de Manresa-FUB672. Escola Politècnica Superior d’Alcoi673. IESE674. Institut Català Transfronterer675. London School of Economics676. Shanghai Maritime University677. Universitat Abat Oliba–CEU678. Université d’Abou Bakr Belkaid-Tlemcen

de l’Alguer

679. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

680. Universitat d’Alacant (UA)681. Universitat d’Andorra (UDA)682. Universitat de Barcelona (UB)683. Universitat de Cracòvia (Polònia)684. Universitat Jaume I (UJI)685. Universitat d’Estudis Econòmics de

Cracòvia686. Universitat de Fudan (Xangai)687. Universitat de Gant (Bèlgica)688. Universitat de Girona (UdG)689. Universitat Internacional de Catalunya

(UIC)690. Universitat de les Illes Balears (UIB)691. Universitat de Lió692. Universitat de Lleida (UDL)693. Universitat Miguel Hernández d’Elx

(UMH)694. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)695. Universitat Politècnica de Catalunya

(UPC)696. Universitat Politècnica de València (UPV)697. Universitat Pompeu Fabra (UPF)698. Universitat Ramon Llull (URL)699. Universitat Rovira i Virgili (URV)700. Universidade Federale do Paraná (Brasil)701. Universitat de Perpinyà Via Domitia

(UPVD)702. Universitat de Sàsser (UNISS)703. Universitat de València (UV)704. Universitat de Venetto705. Universitat de Vic (UVIC)706. Universitat de Wisconsin707. Xarxa Joan Lluís Vives d’universitats i

centres acadèmics

121




Aciman, SakiDirector del Centre d’Estudis dels Transports de la Mediterrània OccidentalValència 2006Adell, JosepConseller delegat de Julià ToursBarcelona 2003Aguilar, JoséCap del Departament de Transports de la Uni-versitat Politècnica de ValènciaValència 2006Aguiló, AntoniSíndic de comptes del Parlament balearBarcelona 2004Agulles, MiguelPresident del Cercle d’Empresaris de DéniaDénia 2003Alay, VicençMinistre d’Ordenament Territorial, Medi Am-bient i Agricultura del Govern d’AndorraValència 2010Alba, NardiDirectora de la Confederació de Cooperatives del País ValenciàBarcelona 2008Albarracín, Javier Director de Relacions Econòmiques i Empresa-rials de l’IEMEDGironaAlberto, LluísSoci director de Tax LegalFigueres 2007Alcaraz, ManuelProfessor de dret constitucional a la Universitat d’AlacantDénia 2013

Alcázar, JoanRector de la Universitat Internacional de Gandia - Universitat de ValènciaGandia 2009Alcón, María JoséRegidora delegada de Cultura de l’Ajuntament de ValènciaValència 2006Aldomà, IgnasiProfessor del Departament de Geogra!a i Soci-ologia de la Universitat de LleidaBarcelona 2008Alegre, AntonioDegà de la Facultat d’Economia de la Universi-tat de BarcelonaBarcelona 2007Alemany, SalvadorDirector d’AbertisBarcelona 2004Aloy, JosepDirector general d’Ordenació Turística del Go-vern de les Illes BalearsMallorca 2005Álvarez Coque, José Mª GarcíaCatedràtic d’economia aplicada de la Universitat Politècnica de ValènciaGandia 2013Álvarez, FranciscoExpresident de la Borsa de París Dénia 2013Álvarez, Josep MSecretari general de la Unió General de Treballa-dors de CatalunyaValència 2010Alzamora, FernandoPresident de Sa NostraMallorca 2007

La relació següent conté les persones que han participat en les activitats organitzades per l’Institut Ignasi Villalonga. Moltes han participat en més d’una activitat i en localitats diferents durant aquests quinze anys. En aquest cas, tan sols s’hi ha inclòs una activitat per a permetre que la llista siga consultada de la manera més homogènia possible.

123Ponents col·laboradors

Amat, OriolCatedràtic d’economia i membre de la Junta Di-rectiva de l’Institut Ignasi VillalongaPalma de Mallorca 2005Amorós, JoanSecretari general de FerrmedSagunt 2006Andrè, MarienProfessora titular d’economia aplicada Barcelona 2003Andreu, Josep President del port de TarragonaPeníscola 2013Anguera, JosepProfessor d’economia de la Universitat de GironaPerpinyà 2011Ardèvol, MaiteDirectora de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCASabadell 2006Arias, AlfredoDegà del Col·legi O!cial d’Enginyers Industri-als Superiors de les BalearsValència 2010Armangué, JoanAlcalde de Figueres i cap del projecte Interreg sobre el TGVPerpinyà 2006Arola, LluísRector de la Universitat Rovira i Virgili de Tar-ragonaCastelló 2003Arza, MarcResponsable de l’Àrea de Gestió de ValiraSabadell 2006Arzo, RobertoDirector general del port de CastellóPeníscola 2013Astals, FrancescPresident de Caixa TerrassaTerrassa 2008

Auster"eld, AdamDirector de projectes per a Europa de la London School of EconomicsBrussel·les 2010

Aznar, RafaelPresident de l’Autoritat Portuària de ValènciaValència 2006Azorín, EstherConsultora de l’empresa DVSTATCastelló 2008Badia, Maria Membre del Parlament Europeu pel PSC a l’S&D GroupGirona 2013Baixauli, AntoniPresident de FEVAMAValència 2004Baker, CharlesPresident de Hutchison-Europa (Xangai)València 2006Balaguer, JavierRegidor de l’Ajuntament d’AlboraiaValència 2013Barañano, LeireDirectora general del grup EroskiBarcelona 2008Barat, José ManuelCatedràtic en ciència i tecnologia dels aliments.Gandia 2013Barceló, JoanaPresidenta del Consell Insular de MenorcaMallorca 2005Barrufet, Josep MariaDelegat del CIDEM de LleidaLleida 2006Bassols, AndreuDirector general de l’Institut Europeu de la Me-diterrània (IEMED)Girona 2013Baucells, PereDirector general del Grup BaucellsLleida 2003Bautista, FernandoGerent de COFACBarcelona 2008Bel, Ferran Alcalde de TortosaPeníscola 2013


Bel, GermàProfessor titular de política econòmica de la Universitat de BarcelonaReus 2003Belda, EnriqueSotsdirector general adjunt de Circulació de la Direcció General de TrànsitAlacant 2007Beleta, JaimeDirector general de Servicios de Gestión Tele-fónica, SALleida 2003Bellés, EnriqueGerent de la Federació de Cooperatives Agràries de la Comunitat ValencianaBarcelona 2008Benet, Josep M.Fruit FuturLleida 2006Beneyto, Rafael Analista !nancerGandia 2012Benkhelil, Jean Vicepresident de projectes europeus i euroregi-ons de la Universitat de Perpinyà Girona 2013Bigné, EnricCatedràtic de màrqueting i cap del Departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de ValènciaMallorca 2005Blasco, Avel·líRector de la Universitat de les Illes BalearsPalma de Mallorca 2005Benavides, FrancescInspector de Treball i de la Seguretat SocialFigueres 2009Bohigas, OriolArquitecteBarcelona 2003Boira, Josep V.Doctor en geogra!a per la Universitat de ValènciaValència 2003

Boix, RafaelInstitut d’Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaValència 2003Bonet, Josep LluísPresident de FreixenetBarcelona 2004Bonig, Isabel Consellera d’Infraestructures de la Generalitat valencianaPeníscola 2013Bonnafous, AlainLaboratoire Économie des Transports, Univer-sité Lyon IIPerpinyà 2006Bonnefoi, MelAdvocada especialista en dret comunitariPerpinyà 2005Botella, JosepSecretari general de la Unió de Llauradors i Ra-madersValència 2010Bouckaert, StevenDirector de desenvolupament per a Europa de PSA InternationalValència 2006Bourquin, ChristianPresident del Consell General dels Pirineus Ori-entalsBarcelona 2004Bové, JosepConsultor empresarialSabadell 2006Brunet, JosepPresident de Caixa SabadellSabadell 2007Brunet, VíctorPresident del Club Nàutic de Sant Carles de la RàpitaSant Carles de la Ràpita 2008Brusca, JoanSecretari general de la Unió de Llauradors i Ra-maders del País ValenciàSueca 2005

125

Busheri, MattheoConsultor internacional en el sector energèticValència 2008Caball, JoanCoordinador nacional d’Unió de Pagesos de Ca-talunyaSueca 2005Cabrer, BernardíProfessor d’econometria de la Universitat de Va-lènciaXàbia 2008Cadona, PepaCap del Departament de Turisme de l’Ajunta-ment de DéniaDènia 2003Calatayud, PabloPresident de l’Associació de Viticultors i Pro-ductors dels Alforins Gandia 2013Calero, GlòriaAlcaldessa de SaguntSagunt 2006Calvet, DamiàSecretari de Territori i Mobilitat de la Generali-tat de CatalunyaOlot 2012Camacho, SalyExecutive coach i directora general de l’empresa SalyMan & AssociatesAndorra 2006Cambrils, Joan CarlesEconomista, professor del Departament d’Eco-nomia i Ciències Socials de la UPV-Campus de GandiaGandia 2013Camiade, MartinaProfessora de la Universitat de PerpinyàCamisón, CésarCatedràtic d’organització d’empreses de la Uni-versitat Jaume I de CastellóTortosa 2003Campillo, XavierRegidor de Promoció Econòmica de l’Ajunta-ment de SuecaSueca 2005

Campos, HerickDiputat a les Corts pel PSPV-PSOE d’AlacantDénia 2011Cañete, AntoniGrup CofmeBarcelona 2005Capó, JosepRepresentant institucional de Pimeco Mallorca 2009Caprani, GeraldinaEuroinstitut Català Transfronterer de la Univer-sitat de PerpinyàCapsí, LlorençMembre de la Comissió Executiva de la Unió de LlauradorsGandia 2013Carbó, SantiagoAssessor de la Reserva Federal dels Estats Units Gandia 2011Cardús, SalvadorDoctor en ciències econòmiques per la Universi-tat Autònoma de BarcelonaOlot 2013Carles, MisericòrdiaDegana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i VirgiliReus 2003Carles, PereGrup Carles Gestió i ProjectesIgualada 2006Carlos, JoséEconomista i professor d’ICADEGandia 2013Carod, Apel·lesSecretari de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat de CatalunyaPerpinyà 2005Carretero, JoanConseller de la Generalitat de CatalunyaBarcelona 2006Casañ, Josep AntonRegidor de l’Ajuntament de BenicàssimBarcelona 2003



Casas, Joan B.Degà del Col·legi d’Economistes de CatalunyaGirona 2013Cascant, JoanPresident d’ELVIARTGandia 2013Cassassús, TrinitatDegana de la Facultat d’Economia de ValènciaValència 2006Castany, Maria ÀngelsCercle EURAM del RipollèsCastellana, FrancescSecretari executiu de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE)Ontinyent 2003Castells, AgustíArrossaires del Delta de l’EbreSueca 2005Castells, AntoniConseller d’Economia i Finances de la Genera-litat de CatalunyaBarcelona 2004Cellier, EmmanuelResponsable de l’Agència d’Urbanisme i Estudis de l’Espai Metropolità Lió—St.-ÉtienneValència 2003Cerdà, Ramon Empresari del moble i expresident de Fira de ValènciaDénia 2003Cervera, José LuísDirector de la consultora en plans estadístics DVSTATValència 2004Cervera, VicentVicerector d’infraestructures de la Universitat Jaume I Castelló 2008Chapapría, Vicent EstebanDepartament d’Enginyeria i Infraestructura dels Transports de la Universitat Politècnica de ValènciaSagunt 2006Chavarría, José MaríaVicepresident primer de la Cambra de Comerç de TortosaTortosa 2008

Chias, JosepDirector de Chias Marketing, consultor i expert en plans estratègics per al turismeMallorca 2005Cinca, JordiMinistre de Finances i Funció Pública d’Andorra Andorra 2009Císcar, JoséDelegat del Consell a la Província d’AlacantDénia 2011Claver, José AntonioCooperativa d’Arrossers de SuecaSueca 2005Climent, EliseuEditor i secretari executiu de l’Institut Ignasi Vi-llalongaVic 2003Climent, RafaelAlcalde de MuroOntinyent 2007Coca, PedroSecretari d’Empresa de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència de la Generalitat valencianaSagunt 2006Codina, JacintAlcalde de VicVic 2003Coello, JoaquimPresident de l’Autoritat Portuària de BarcelonaValència 2006Collado, AlbertConsultor de Garrigues AdvocatsTona 2003Colomer, CarlesConseller delegat del Grup Colomer-RevlonVic 2003Colomer, Josep M.Alcalde de BenicàssimBenicàssim 2004Colomer, Josep VicentDirector del Departament d’Enginyeria i Infra-estructures del Transport de la Universitat Poli-tècnica de ValènciaCastelló 2003Compés, Raül Departament d’Economia i CCSS-UPVGandia 2013

127

Contreras, JesúsProfessor d’antropologia de la Universitat de BarcelonaSueca 2005Corredor, ManuelAlcalde de SedavíSedaví 2006Costa, AntoniFacultat d’Economia de les Illes BalearsMallorca 2011Costa, JoanProfessor del Departament de Teoria Econòmi-ca de la Universitat de Barcelona i investigador de la London School of EconomicsTortosa 2003Costa, MariaRegidora de Turisme de l’Ajuntament de TerrassaBarcelona 2003Costa, XavierDirector de l’Escola de Disseny Elisava (Barcelona)València 2004Costa, XavierDirector de LéukéRipoll 2012Cucarella, VicentInvestigador de l’Institut Valencià d’Investigaci-ons Econòmiques (IVIE)Dénia 2007Cuesta, MauriciRegidor de Turisme de l’Ajuntament d’EivissaBarcelona 2003Cuixart, JordiPresident d’AraNow, Packaging MachinerySabadell 2006Cuní, JosepPresentador d’Els matins de TV3Andorra 2006Dazhen, XuProfessor de la Shanghai Maritime UniversityValència 2006De Borja, FrancescPresident del Consell Regulador «Xu!a de València»València 2013De Delàs, IgnasiDirector de Turisme de CatalunyaMallorca 2005

De Deu, JordiAntaix (la Sénia)València 2004De Manuel, EugeniCap del Departament de Turisme de la Federa-ció Valenciana de Municipis i ProvínciesMallorca 2005Dedéu, JoanEnginyer i delegat de l’Autoritat Portuària de Barcelona a la XinaGandia 2011Delmas, M.Director del Sindicat Mixt Pirineus-MediterraniPerpinyà 2005Devesa, Pere JoanPresident de l’Associació Empresarial de Beni-dorm i Costa BlancaMallorca 2005Díaz, FrancescDelegat d’ACC10 a ParísFigueres 2012Díez, JoséGabinet de la Conselleria d’Infraestructures de la Generalitat ValencianaValència 2003Domènech, Agustín President de la Comissió d’Ordenació del Terri-tori de la Cambra de Comerç de TarragonaPeníscola 2013Dómine, José VicenteDirector general de Transports de la Generalitat valencianaSagunt 2006Donat, VicentSecretari de COEVALOntinyent 2007Durà, AntoniProfessor de geogra#a urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona Cambrils 2007

Duran, Pere director general de Turisme de Barcelona Barcelona 2003

Eltomy, HassanDirector de Relacions Externes del port d’Ale-xandriaValència 2006



Escaler, PilarDirectora de la CCISAndorra 2006Espadalé, DomènecPresident de la Cambra de Comerç de GironaFigueres 2007Espasa, AntoniCatedràtic de foment de l’anàlisi econòmica a la Universitat Carlos III de MadridDénia 2011Espí, Marc Director de relacions transfrontereres de la Cam-bra de Comerç de PerpinyàGirona 2013Esquius, AndreuEnginyer, consultor d’MCRITGirona 2005Estany, EronDirector del Ministeri d’Ordenament Territorial del Govern d’AndorraAndorra 2005Estapé, SalvadorProfessor de la Universitat Pompeu FabraCambrils 2007Esteve, PereConseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de CatalunyaDénia 2003Estruch, VicentUniversitat Politècnica de ValènciaSueca 2005Farinós, JoaquimProfessor de geogra!a de la Universitat de ValènciaGirona 2005Farrés, AntoniConsultor en temes d’administració local i noves tecnologies i alcalde de Sabadell (1979-1999)Ontinyent 2003Febres, XavierPeriodista d’EchosPerpinyà 2006Feliu, JaumeProfessor de geogra!a de la Universitat de GironaGirona 2005

Fernández, FrancescPresident del Consorci de Construccions RieraBarcelona 2005Fernández, FrancescRegidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de SaguntSagunt 2006Fernàndez, FrancescPresident de Construccions RieraFigueres 2009Fernández, ManuelSecretari general del Comitè Olímpic AndorràTerrassa 2008Ferrando, RafaelPresident de CIERVALValència 2010Ferrer, ConcepcióDiputada del Parlament europeu i presidenta del Fòrum Parlamentari Europeu del Tèxtil, la Con-fecció i el CuirOntinyent 2003Ferrer, JoaquimDirector del Departament Internacional de la PIMECBarcelona 2008Ferrer, JuanDirector general de l’Autoritat Portuària d’AlacantAlacant 2007Ferrer, MiquelAlcalde d’Alcúdia (Mallorca)Mallorca 2005Ferri, EduardE. Ferri Interbags (Albaida)Sabadell 2006Figueres, RubènAssessor en la campanya electoral de Barack ObamaGandia 2012

Flaquer, JoanConseller de Turisme del Govern balearMallorca 2005

Flores, Mario Conseller d’Infraestructures i Transport de la Generalitat valenciana València 2010

Follia, JordiDirector general de Carreteres de la Genralitat de CatalunyaAndorra 2005

129

Font, JoanDirector general de Bon PreuVic 2003Fontdecaba i Buj, JosepDirector general de CREUATBarcelona 2007Fornés, José JuanPresident del grup MasymasDénia 2010Franch, MireiaDirectora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Cata-lunyaBarcelona 2008Fuentes, VíctorProfessor d’economia aplicada a la Universitat de ValènciaGandia 2008Gallego, JavierMembre de l’Organització Mundial del TurismeDénia 2003Gallo Cuesta, José Secretari de Formació, Medi Ambient i Desen-volupament de la Federació Agroalimentària de CC.OOGandia 2013Galobardes, IsabelDirectora general de Turisme de la Generalitat de CatalunyaMallorca 2005Gamero, EduardDirector general de Promoció Turística del Go-vern de les Illes BalearsMallorca 2005Gandara, José ManoelCatedràtic de la Universidade Federale do Pa-raná (Brasil)Benicàssim 2004García Álvarez-CoqueMembre del Departament d’Economia i Ciències Socials de la Universitat Politècnica de ValènciaSueca 2005García Vereda, AntonioDirector tècnic d’Infoinvest (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales)Sagunt 2006

García, AntónResponsable d’R+D+I de MónOrxata, produc-ció d’orxata ecològica Lleida 2006Garcia, J.RamonConseller d’Infraestructures i Transports de la Generalitat valencianaValència 2006Garcia, Joan MariaVicepresident de l’Associació Empresarial Quí-mica de TarragonaPeníscola 2013Garcia, JuliàEscriptor i periodista esportiuTerrassa 2008García, LeandroFundació València PortValència 2006García, MeritxellGestora de Projectes de Política Sectorial del CIDEMBarcelona 2007Garí, Antonipresident del Cercle Euram de LleidaLleida 2006Garía-Milà, SantiagoPresident de l’Associació Internacional dels Ports per a EuropaValència 2010Garrigós, José EnriquePresident de la Cambra O"cial de Comerç, In-dústria i Navegació d’AlacantValència 2010Gasòliba, Carles A.Secretari general del Patronat Català Pro Europa i membre del Parlament europeuTortosa 2003Gaubí, JaumeDirector de la Casa de la Generalitat de Catalu-nya a PerpinyàGavín, IsidrePresident de la Diputació de LleidaLleida 2003



Germa, MeAdvocat i especialista en dret !scalPerpinyà 2005Gichet, RobertPyrescom i vicepresident de l’Institut Ignasi Vi-llalongaPerpinyà 2005Gil, SalvadorAlcalde de SuecaSueca 2005Gimeno, CelestíProfessor d’economia de la Universitat Jaume IDénia 2008Ginesta, TeresaAlcaldessa de MollerussaMollerussa 2008Girbau, RamonAdvocat i soci del despatx d’advocats GarriguesLleida 2003Gironella, JoanPresident del Cercle EURAM de l’EmpordàGirona 2013Gomar, AntoniRegidor d’Economia de l’Ajuntament de GandiaGandia 2007Gomar, Josep President de la Pastisseria Tano de Gandia.Gandia 2013Gómez, AntoniSoci director d’AUREN, Consultors i EditorsTortosa 2003González, FranciscoPresident del Cercle d’Economia de la SaforGandia 2008González, José VicentePresident de la Confederació Empresarial Va-lencianaValència 2010Gonzàlez, JosepPresident de la Petita i Mitjana Empresa de Ca-talunyaPeníscola 2013Goze, PaulPresident de l’equip de rugbi USAP de PerpinyàTerrassa 2008

Gramaje, SamuelPresident del Consell d’Administració de Mora TèxtilSabadell 2006Grande, VicençPresident del Mallorca FCTerrassa 2008Gratacós, LluísArquitecteFigueres 2009Grau, Francesc XavierRector de la Universitat Rovira i Virgili Peníscola 2013Grau, LeonPresident de l’Associació Comarcal d’Empresa-ris TèxtilsAlcoi 2004Gregori, SalvadorProfessor de la Universitat Politècnia-Campus de Gandia Gandia 2012Gual de Torrella, JoanPresident de la Cambra de Comerç de MallorcaMallorca 2005Guallar, MichelPresident de la Chambre AgricoleGuerra, ManuelSubdirector general de Plani!cació d’Infraes-tructures del Port de ValènciaGandia 2011Guichet, RobertPresident de l’Associació d’Industrials G-16 de Catalunya NordPerpinyà 2009Guillén, José Vicente Enòleg i doctor enginyer agrònomGandia 2013Guillamon, DoloresVicepresidenta primera de la Cambra de Co-merç de CastellóCastelló 2008Gurissatti, PaoloProfesssor i consultor de la Universitat del VenettoBarcelona 2005

131

Gutiérrez Hita, CarlosProfessor d’economia de la Universitat Miguel Hernández a OriolaAlacant 2007Gutiérrez, AntonioSecretari general de Comissions Obreres 1987-2000 i diuptat al congrés pel PSOEGandia 2011Helman, ChantalDirectora d’Estratègia i Finances del port de MarsellaValència 2006Hernández, ClementeProfessor d’economia aplicada a la Universitat d’AlacantAlacant 2007Hernández, ManuelProfessor de la Universitat d’Alacant i exdirector de la Direcció General d’Afers Econòmics i Fi-nances a la Comissió EuropeaAlacant 2007Herrasti, JesúsPresident de Mondragón InternacionalBarcelona 2005Homs, Francesc Conseller d’Economia i Finances de la Genera-litat de CatalunyaVic 2003Horaci Simó, JoanPresident de la Cambra de Comerç de LleidaLleida 2012Hortolà, JosepPresident de la Borsa de BarcelonaCastelló 2008Hugh, EdwardEconomista de la London School of EconomicsOlot 2012Huguet, JosepConseller d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de CatalunyaPerpinyà 2009Huguet, LlorençPresident de Caixa Balears «Sa Nostra» i de l’Institut Ignasi VillalongaMallorca 2005

Illueca, ManuelProfessor d’economia a la Universitat Jaume I Castelló 2008Insa, LinaAlcaldessa d’OntinyentOntinyent 2009Irastorza, Olga Directora de Biarthean, cambra de comerç trans-fronterera de Guipúscoa i BaionaGirona 2013Ivars, JosepProfessor de la Universitat d’Alacant especialit-zat en plani!cació i desenvolupament turísticMallorca 2005Jafar JafariProfessor del la Universitat de Wisconsin-StoutMallorca 2005Joan, FrancescSoci director del Gabinet BurgmasterGirona 2005Jordan, Josep MariaCatedràtic d’economia aplicada de la Universitat de ValènciaValència 2008Jordana, Jorge Conseller de Presidència de la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i BegudesGandia 2013Jordana, XavierMinistre d’Ordenació Territorial d’AndorraAndorra 2009Jover, DanielPresident d’Aprise-PromocionsDénia 2013Juan, Rafael Conseller delegat de Dulcesol i president de la Federació d’Associacions Empresarials de la Sa-for (FAES)Gandia 2013Junqueras, OriolEurodiputat, MEP Greens-EFA Group, d’ERCBrussel·les 2010Jutglar, JosepPresident de la Cambra de Comerç de Barcelo-na, delegació d’OsonaVic 2003



Kazatsai, ZDirector adjunt de la DG Move. Comissió EuropeaBrussel·les 2010Kinder, CarlesConseller delegat de GTD-Enginyeria, Sistemes i Software Industrial SATortosa 2003Kuster, InésProfessora de la UVOntinyent 2003Lage, ManuelDirector del Natural Gas Vehicle Departament d’IVECOBarcelona 2007Langreo, AlicíaAssessora de la Direcció General d’Agricultura de la Unió EuropeaSueca 2005Larrea, EfrainCoordinador d’estudis de logística d’MCRITIgualada 2011Lecuona, ManuelCatedràtic de gestió del disseny de la Universitat Politècnica de ValènciaValència 2004Linares, JesúsAndreu World (Xiva)València 2004Llimona, MiquelDS Advocats i EconomistesValència 2007Llobet, ÀngelDegà del Col·legi d’Enginyers Industrials de CatalunyaBarcelona 2004Llopis, EmiliDirector general de Turisme de la Generalitat valencianaMallorca 2005Llorens, Vicentdirector de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de GandiaBarcelona 2003

Lobillo, CristinaMembre del Departament d’Unitat de Fruites i Hortalisses de la Direcció General d’Agricultura de la UESueca 2005López Tena, AlfonsConsell General del Poder JudicialBarcelona 2006López, GuillemCatedràtic d’economia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Banc d’EspanyaBarcelona 2005Losada, CarlosDirector general d’ESADEVic 2006Lozano, Federico President de la Petita i Mitjana Empresa de Cas-tellóPeníscola 2013Luque, OtoProfessor de la Universitat de València i respon-sable de la Fundació Cavanilles d’Alts Estudis TurísticsBarcelona 2003Macià, DiegoAlcalde d’ElxElx 2005Macias, PereDiputat al Congrés per CIUValència 2012Maluquer, SalvadorSecretrai general del Consell IntertèxtilOntinyent 2006Mampel, Ramon Secretari de la Unió de Llauradors del País ValenciàValència 2013Manera, CarlesConseller d’Economia del Govern balearPerpinyà 2009Máñez, AlexandreAdvocat i economista València 2006Maragall, PasqualPresident de la Generalitat de CatalunyaPerpinyà 2009

133

Margenat, ArturSecretari general d’AbertisAndorra 2005Marhuenda, Joaquín JuanDegà de la Facultat d’Econòmiques d’AlacantAlacant 2002Marius, MirceaDirector general del port de ConstançaValència 2006Martí, SalvadorPresident de la Cambra de Comerç de Castelló Peníscola 2013Martí, EnricLogistic manager-SeatBrussel·les 2010Martí, Jean JacquesServei d’Estudis del la Cambra de Comerç de PerpinyàPerpinyà 2011Martí, JosepShipping TransportGandia 2013Martiche, FlorentResponsable de relacions transfrontereres del Consell General dels Pirineus OrientalsMartín, GregoriCatedràtic de telemàtica de la Universitat de Va-lènciaBarcelona 2004Martínez , Andrés Alcalde de PeníscolaPeníscola 2013Martínez, CarmeDirectora de l’Escola d’Empresaris d’AlacantAlacant 2002Martínez, RaimonSecretari general de Turisme del Govern espanyolDénia 2003Martínez, VicentePunt Mobles (Paterna)València 2004Martínez, Víctor D. Departament d’Economia i CCSS-UPVGandia 2013

Martorell, OnofreVicedegà del Col·legi d’Economistes de MallorcaValència 2007Marzo, MarianoCatedràtic d’estratigra"a de la Facultat de Geo-logia de la Universitat de BarcelonaTerrassa 2008Mas, ArturPresident de Convergència i UnióVic 2004Mascarell, Josep V.Director de Projectes de la Fundació BaleàriaMallorca 2005Mas-Colell, AndreuSecretari general del Consell Europeu de Recer-ca (2009-agost 2010) i president de la Barcelona Graduate School of EconomicsBrussel·les 2010Masip, RicardSecretari d’Agrosolar CabacésBarcelona 2008Massot, Albert Departament d’Estudis Parlamentaris-Agricul-tura. Parlament europeuGandia 2013Mateu, MarcelVicepresident del Consell General dels Pirineus OrientalsMallorca 2005Mayor, AntoniPresident de l’Associació d’Hotelers de Beni-dorm (HOSBEC)Dénia 2011Mazcuñan, GonçalPresident de l’empresa editora del diari Regió7Manresa 2007Melià, ElenaDirectora del Centre d’Especialització en Gestió d’Empreses Agroalimentàries de la Universitat Politècnica de ValènciaSueca 2005Méndez, José RamónDirector de l’Escola de Disenho Industrial de la Universidade da CoruñaValència 2004



Mercader, JordiPresident del Cercle EURAM del Vallès, admi-nistrador de MercaConsult i conseller delegat de BCN Liesing 2005Sabadell 2006Mesquida, JoanConseller d’Hisenda i Pressupostos del Govern de les Illes BalearsMenorca 2002Mesquida, MartaDirectora del Centre Tecnològic Balear de la Fusta (Manacor)València 2004Minoves, JuliMinistre d’Afers Estrangers, Cultura i Coopera-ció del Govern d’AndorraTerrassa 2008Miralles, JoanPresident de l’Associació de Restauració de Ma-llorcaMallorca 2005Mirapeix, EudaldAmbaixador de la Missió MediterràniaTortosa 2003Mitjavila, RaymondEmpresari i membre del G-16Perpinyà 2005Molas, JoanConseller delegat del grup H10Barcelona 2003Molina, PacoSecretari general de Comissions Obreres del País ValenciàValència 2010Moliner, Javier President de la Diputació de CastellóPeníscola 2013Moliner, Miguel ÁngelVicerector de Plani!cació Estratègica, Qualitat i Comunicació de la Universitat Jaume I Peníscola 2013Molins, JaumeConseller delegat del grup Six ConstructorsTortosa 2003

Moncunill, FedericPresident de la denominació d’orígen Torró de XixonaElx 2005Monfort, ArturoFundació València PortValència 2006Monfort, VicentEconomista de la Generalitat valenciana i pro-fessor de la Universitat Jaume I Mallorca 2005Montolio, SimonPresident d’ASECAMSagunt 2006Montseny, Ana Maria EcoSabadellSabadell 2007Monzó, QuimEscriptor i periodista esportiuFigueres 2013Mora Mas, Francisco Vicerector de Plani!cació de la Universitat de ValènciaGandia 2013Mora, José LuisPresident de la Cambra de Comerç de TortosaPeníscola 2013Mora, Teodoro Pastisser artesà, responsable de l’empresa Hijo de Teodoro Mora, SA, fundada l’any 1759.Gandia 2013

Morales, NathalieDS Advocats i Economistes València 2008

Morata, José VicentePresident de la Cambra de Comerç de ValènciaGandia 2011

Morera, EnricSíndic del Grup de Compromís Dénia 2011

Morera, Marcel·lí President de la Cambra de Comerç de VallsPeníscola 2013

135

Morillas, AndreuSecretari d’Economia de la Generalitat de Ca-talunyaBarcelona 2006Moya, AndreuDoctor en física i enginyeria mecànica al De-partament de Física de la Universitat de les Illes BalearsTerrassa 2008Müler, HansCap de contractació a Espanya i Portugal de !omas CookMallorca 2005Mulet, Miguel ÁngelSegon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Castelló Peníscola 2013Munar, AntoniConsultor de turisme a les Illes BalearsMallorca 2005Muñoz, MiguelJunta del Col·legi O#cial d’Enginyers Industrials de la Comunitat ValencianaValència 2012Muñoz, PepaPresidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de la Federació de Cooperatives de Treball de CatalunyaBarcelona 2008Muria, JosepPresident del TESIGandia 2012Nadal, Joan MiquelAlcalde de TarragonaTarragona 2008Nadal, JoaquimConseller de Política Territorial i Obres Públi-ques de la Generalitat de CatalunyaValència 2006Nájera, MargaridaAlcaldessa de l’Ajuntament de CalviàBarcelona 2003Navarro, EnricSoci de Terra i Xu$aValència 2013

Navarro, Josep LluísCap de Projecció Exterior del port de TarragonaValència 2006Navarro, Salvador President de la Confederació Empresarial Va-lencianaGandia 2013Navas, MarianoPresident de Ports de l’EstatValència 2006Nel·lo, OriolSecretari de Plani#cació Territorial de la Gene-ralitat de CatalunyaVic 2007Nieto, JustoRector de la Universitat Politècnica de ValènciaValència 2004Niño González, Manuel Director general de FerrocarrilsPeníscola 2013Noguer, MiquelPresident accidental de la Diputació de GironaGirona 2013Not, MartinaAglomeració de Perpinyà-MediterràniaNueno, PedroProfessor de l’Escola IESEBarcelona 2005Olbiol, EmiliProfessor de turisme de la Universitat de ValènciaAlbaida 2007Olive, MaryséDelegada de la Generalitat de Catalunya a ParísFigueres 2006Oliver, JosepPresident de la Confederació Empresarial de les Illes BalearsMallorca 2005Oliveres, ArcadiPresident de Justícia i Pau Gandia 2013Olmos, Pasqual Director executiu de RepsolDénia 2009



Onsurbe, CarlesPresident d’Estudio 80València 2013Ordóñez, SalvadorRector de la Universitat d’AlacantOntinyent 2003Or!lia, FrancinaProfessora d’economia a la Universitat de les Illes BalearsMallorca 2007Orihuel, EnriqueConseller delegat de l’empresa Betelgeux, SLGandia 2011Orihuel, LolaGerent del Consorci per a la Recuperació Eco-nòmica de la Marina AltaDénia 2013Orts, JosepAssociació d’Empresaris Turístics d’ElxDénia 2003Ortuño, Roberto Director d’assistència tecnològica i anàlisi d’Ai-nia, Centre Tecnològic.Gandia 2013Padrol, HeribertSoci director de Padrol MuntéVic 2003Padrosa, PerePresident de Transports PadrosaFigueres 2006Palau, RamonDirector del Centre de Recerca i Innovació de les Indústries Turístiques de la Universitat de GironaLa Jonquera 2008Palauzie, ElisendaDegana de la Facultat d’Economia de la Univer-sitat de BarcelonaValència 2010Pallardó, Vicente Director de l’Institut d’Economia InternacionalCastelló 2008Pallàs, FrancescPresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’AndorraAndorra 2005

Panadès, RafaelAjuntament del PoalMollerussa 2008Pàramo, CarlesAlcalde de Roses i president de la Diputació de GironaFigueres 2006Paredes, RamonPresident del Grup de Treball de Motor i Auto-moció de la Cambra de Comerç de BarcelonaBarcelona 2007Paredis, LouisPlant Group Manager Ford EuropaBrussel·les 2010París, JosepPresident de la Comunitat de Regants del Canal Segarra GarriguesIgualada 2011Pascual, José RamónDirector general de Producció i Comercialitza-ció Agrària de la Generalitat valencianaSueca 2005Pascual, MontseDirectora del Patronat de Turisme de TarragonaBarcelona 2003Pastor Sostrada, José L. ESIC, BUSINESS&MARKETINGSCHOOL Gandia 2013Pastor, JavierProfessor de la Universitat Politècnia de ValènciaSedaví 2006Pastor, José Director de l’Escola Politècnica Superior de Gan-dia de la Universitat Politècnica de València.Gandia 2013Pastor, Josep JoanPresident de Transpassar Alacant 2005Peix Massip, JordiConseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de CatalunyaSueca 2005Pellicé, SalvadorPresident de l’Associació Hotelera de SalouMallorca 2005

137

Pellicer, RemigioPresident de FEDERMUEBLEValència 2004Perelló, AndrésEurodiputat, MEP S&D Group, del PSOEBrussel·les 2010Pérez Casado, RicardComissionat del Govern a la Copa AmèricaTerrassa 2008Pérez Ledo, PauProfessor de la Universitat Politècnica-Campus de Gandia Gandia 2012Pérez, JoaquimDirector general de l’Hotel BaliBarcelona 2003Pérez, JoséDirector de Relacions Públiques de FordBarcelona 2007Pérez, José ManuelDegà del Col·legi d’Economistes de ValènciaValènica 2011Pérez, Lluís MiquelAlcalde de ReusReus 2003Pérez, María Luisa Vicerectora de Política Internacional de la Uni-versitat de Girona Girona 2013Pérez, RafaelSecretari general de la Federació Valenciana del Moble Sedaví 2006Pi, MiquelPresident d’ImpeVicVic 2003Picó, Maria JosepExperta en temes mediambientalsTerrassa 2008Piella, JordiEconomista, censor jurat, president de l’asses-soria Jordi Piella i representant de Sudemai (Hong-Kong)Sabadell 2006

Piera, MònicaPresidenta de l’Associació per a l’Estudi del Mo-ble (Barcelona)València 2004Pineda, EnriqueGerent de l’Institut Municipal de Turisme d’ElxDénia 2003Pitarch, JosepPrimer tinent d’alcalde de Sant Carles de la RàpitaSant Carles de la Ràpita 2008Pitxer, Josep VicentProfessor de la Universitat de ValènciaValència 2013Pla, JoséDirector del Departament d’Empresa de la Uni-versitat de ValènciaValència 2004Pla, Joan IgnasiSecretari general del Partit Socialista del País Valencià Dénia 2004Pla, RafaPresident de la Confederació Empresarial de la Vall d’AlbaidaOntinyent 2011Pla, VíctorPresident de la Taula del SéniaPerpinyà 2005Poblet, JosepPresident de la Diputació de TarragonaPeníscola 2013Ponce, SantiagoProfessor de la Universitat de VicVic 2004Pons, FrancescSecretari general de FEDERMUEBLEValència 2004Pons, JoanAssociació de Tècnics InformàticsBarberà del Vallès 2008Pons, LeopoldoDegà del Col·legi d’Economistes de ValènciaGandia 2011



Pons, ManelMinistre d’Ordenament Territorial del Govern d’AndorraAndorra 2006Pont, EmparRegidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de ReusReus 2003Pont, JosepPresident de Borges Lleida 2006Portabella, JordiRegidor de Turisme de BarcelonaBarcelona 2003Poveda, RafaelPresident de Bodegues Salvador PovedaBarcelona 2004Puig Blanco, FranciscoProfessor de la Universitat de ValènciaOntinyent 2003Puig i Pascual, AlbertDirectiu de Miquel TorresBarcelona 2005Puig, ÀlexDirector de l’Escola Universitària d’Estudis Em-presarials de ManresaManresa 2007Puig, IgnasiGerent d’InterSportBarcelona 2008Puig, SalvadorDirector general de Producció, Innovació i In-dústries Agroalimentàries de la Generalitat de CatalunyaSueca 2005Puig, Toni Investigador de l’Institut d’Investigació en Ges-tió Integral per a les Zones Costeres (IGIC)Gandia 2013Puig, XimoAlcalde de MorellaMorella 2005Puigdemont, Carles Alcalde de GironaGirona 2013

Pujol, EnricDirector de la Casa de la Generalitat de Catalu-nya a PerpinyàPerpinyà 2005Pujol, JordiPresident de la Generalitat de CatalunyaCastelló 2003Puxeu, JosepDirector general d’AgrolésLleida 2003Quiles, Francisco Javier Director de relacions externes de CONSUMGandia 2013Rakki, MohamedInstitut Agronomique et VétérinaireLleida 2006Ramis de Ayre!or, LluísConseller d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes BalearsPalma de Mallorca 2005Ramos, JacquesPeriodista d’EchosPerpinyà 2005Ramos, RamonPresident del Patronat de Turisme de la Costa Brava-GironaFigueres 2006Regalado, RicardoPresident de la Comissió d’Ordenació del Terri-tori, Urbanisme i Habitatge de la Cambra O!-cial de Comerç, Indústria i Navegació d’AlacantAlacant 2007Reguart, ManuelAlcalde d’OntinyentOntinyent 2007Reig, ErnestCatedràtic d’economia aplicada de la Universitat de ValènciaTortosa 2003Reig, Joan TomàsPresident de l’Empresa Familiar AndorranaAndorra 2005Reig, PedroPresident de la Confederació Valenciana de Co-merçBarcelona 2005

139

Ribas, ÒscarAmbaixador d’Andorra a la Unió Europea i cap de govern d’Andorra (1982-1984, 1990-1994)Brussel·les 2010Ribera i Pi, XavierPresident de la Fundació la Jonquera en AccióLa Jonquera 2008Ribera, Xavier Periodista econòmicGandia 2013Rico, EnriquePresident de la Cambra de Comerç d’AlcoiAlcoi 2004Riera, Juan BautistaDelegat de la Cambra de Comerç d’Alacant a DéniaDénia 2003Robert, FrancescPresident del Cercle EURAM d’AndorraAndorra 2009Robert, JordiDirector de l’OIEAndorra 2006Rodrigo, JoaquínDegà del Col·legi d’Economistes de ValènciaValència 2008Rodríguez, FranciscoSociedad Estatal de Infraestructuras AgrariasSueca 2005Rodríguez, JorgeAlcalde d’OntinyentAlbaida 2013Rodríguez, ÒscarPresident del Cercle EURAM de la GarrotxaGirona 2013Rodríguez-Piñero, InmaculadaSecretaria general d’InfraestructuresGandia 2010Romero, TeoPresident d’ACTEOntinyent 2007Romeva, RaülEurodiputat, MEP Greens-EFA Group, d’ICVBrussel·les 2010

Ros, ÀngelAlcalde de LleidaLleida 2006Ros, JacintCatedràtic d’economia política a la Universitat de BarcelonaBarcelona 2006Rosell, JoanPresident de Foment del Treball NacionalValència 2010Rosell, ManelPresident de la Cambra de Comerç de ManresaManresa 2007Roselló, JoanProfessor titular d’economia aplicada de la Uni-versitat de les Illes BalearsTortosa 2003Rotger, VicentPresident de Distribuïdora RotgerVic 2003Rotllan, JordiComerç Figueres AssociacióFigueres 2007Roure, JaumeRegidor de l’Ajuntament de PerpinyàBarcelona 2003Rovira, DavidPresident del Consell Comarcal de la Conca de BarberàMontblanc 2008Rovira, Joan RamonCambra de Comerç d’Osona-Economia i Infra-estructuresVic 2004Rubiralta, Màrius Director del Campus d’Alimentació de la Uni-versitat de BarcelonaGandia 2013Ruiz, ErnestEconomista i interventor de l’Ajuntament de RosesMallorca 2005Ruiz, JoséSecretari de la UGT a les CCVOntinyent 2007



Sabartés, JoanGrup BonpreuVic 2004Sagreras, OliverSecretària general de Turisme del Govern de les Illes BalearsBarcelona 2003Sala i Martín, XavierProfessor de la Columbia University (Nova York)Figueres 2008Salinas, JoséDirector gerent de Turisme de València Conven-tion BureauBarcelona 2003Salles, JeanPresident de la Chambre de Métiers et de l’Ar-tisanatSalmeron, CarlesDirector de l’editorial TerminusValència 2012Salvat, JaumeDirector de STAAndorra 2006Sánchez, FrancescDirector d’Estratègia de l’Autoritat Portuària de ValènciaValència 2006Sancho, EmparMembre de l’Institut d’Economia Internacional i professora de la Universitat de ValènciaMallorca 2005Sanromà, Isaac President de la Cambra de Comerç de ReusPeníscola 2013Sastre, FrancescDegà de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de la Universitat de les Illes BalearsMallorca 2006Saurí, ArturDegà del Col·legi de Periodistes de BarcelonaBarcelona 2006Schoenmarker, VictorDirector per a Europa i Afers Internacionals del port de RotterdamValència 2006

Segarra, AgustíCatedràtic d’economia aplicada de la Universitat Rovira i VirgiliReus 2003Segarra, José Vicente Director de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat ValencianaGandia 2013Seguí, Joana M.Catedràtica de geogra!a de la Universitat de les Illes BalearsReus 2003Sendra, LluísPresident del Col·legi Territorial d’Arquitectes de ValènciaValència 2003Senén, FlorensaDirector general de l’IEMEDValència 2009Senent, JoanEnginyer, professor de la Universitat Politècnica de ValènciaDénia 2005Serna, PepeSecretari d’ATEVALOntinyent 2007Serra, AntoniPresident de Caixa Catalunya i soci fundador de l’Institut Ignasi VillalongaBarcelona 2004Serra, MiquelPresident del Grup SerraMallorca 2006Serradell, VicentCatedràtic de tecnologia nuclear de la Universi-tat de València i de la Universitat de PennsilvàniaTerrassa 2008Serrat, DavidRector de la Universitat de VicVic 2003Server, JoanPresident executiu del Grup Rolser i vicepresi-dent de l’Institut Ignasi Villalonga Vic 2003

141

Server, MireiaDirectora d’exportacions del Grup RolserGandia 2013Server, PaquibelDirectora comercial del Grup RolserDénia 2013Server, Ricardo Director del Departament d’Economia i Ciènci-es Socials de la UPVGandia 2013Shackleford, PeterOrganització Mundial del TurismeBarcelona 2003Sibiana, FrancescAdministrador del Grup TauIcesaTortosa 2003Sigalat, Enric President del Cercle EURAM de la SaforGandia 2013Siurana, AntoniConseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de CatalunyaLleida 2003Snowdon, JeremyChief Electronics Engineer, Jersey AirportAndorra 2006Sobrequés, TomàsRegidor de Turisme de GironaBarcelona 2003Solà, CarlesConseller d’Universitats de la Generalitat de Ca-talunyaPalma de Mallorca 2005Solà, PereDirector general d’urbanisme de la Generalitat de CatalunyaVic 2008Soler, Ramon President del Cercle d’Economia de la SaforGandia 2013Soler, VicentCatedràtic d’economia aplicada de la Universitat de ValènciaMallorca 2005

Solsona, JavierCap de serveis d’estudis de l’Agència Valenciana del TurismeDénia 2003Sontja, DietzPresidenta del Cercle d’Empresaris de la Marina Alta (CEDMA)Dénia 2012Sorgenfrai, JurgenDirector de màrqueting del port d’HamburgValència 2006Soriano, FerranVicepresident econòmic del Futbol Club BarcelonaTerrassa 2008Sorribes, JosepProfessor d’economia urbana a la Universitat de ValènciaValència 2003Soy, AntoniSecretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de CatalunyaBarcelona 2007Subirach, SebastiàDirector general d’AINIA (Centre d’Investiga-ció Agroalimentària)Lleida 2006Suriñac, JordiCatedràtic d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona i vicerector de Política Cientí!caBarcelona 2003Tarragó, JosepDirector general de l’Institut de Recerca i Tec-nologia Agroalimentàries (IRTA)Lleida 2006Tarrés Aznarez, Xavier Tinent d’alcalde i conseller delegat de Projectes, Obres, Habitatge i Esport de l’Ajuntament de TarragonaPeníscola 2013!eander, MajCap del Departament de la Direcció de Projectes del Banc Europeu d’InversionsBrussel·les 2010Ticó, EnricPresident del Shortsea ShippingSagunt 2006



Toledo, FranciscoRector de la Universitat Jaume ICastelló 2003Tomás, FranciscoRector de la Universitat de ValènciaCastelló 2003Tomàs, JoanDirector de l’EFAAndorra 2006Torné, Aleix Director comercial d’Interempresas.net.Gandia 2013Torras, CarlesDirector de projectes d’Innovació.netBarberà del Vallès 2008Torrent, Eduard Director general de la Cambra de Comerç de Girona Girona 2013Torrent, PatrickCoordinador de màrqueting i promoció de Tu-risme de CatalunyaMallorca 2005Torrents, JosepDirector general de Germans BoadaTona 2003Torres, JoanPresident de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)Andorra 2005Torres, Juan SalvadorSecretari general de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA)Gandia 2013Torró, Arturo Alcalde de GandiaGandia 2013Torró, J.M.Regidor d’Economia de l’Ajuntament d’OntinyentOntinyent 2007Torró, LluísDiputat d’Esquerra Unida a les Corts ValencianesDénia 2011Tort, XavierProfessor de la UPC, director del Departament d’Estadística i Investigació OperativaAndorra 2006

Tremosa, Ramon Membre del Parlament europeu per CiU a l’Alde GroupGirona 2013

Trullén, JoanSecretari general d’IndústriaOntinyent 2007Tura, MontserratConsellera de la Generalitat de CatalunyaBarcelona 2004Turégano, JavierCap del Departament de Logística i Tecnologia d’AIDIMAValència 2004Turró, MateuDirector associat de la Direcció de Projectes del Banc EuropeuAndorra 2005Ulied, AndreuConsultor i soci director de MCRITCastelló 2003Utor, AdolfPresident de BaleàriaBarcelona 2004Uzani, AmosDirector general del port de HaifaValència 2006Valls, BernatRegidor de Promoció Econòmica i Turisme de Vilanova i la GeltrúBarcelona 2003Valls, EsteveAglomeració de Perpinyà-MediterràniaPerpinyà, 2011Valls, Josep FrancescCatedràtic d’ESADEMallorca 2005Vaskov, YuriyDirector general del port d’OdessaValència 2006Verger, JoanPresident de l’Autoritat Portuària de BalearsValència 2006Vicenç, MiquelPresident de Foment de Turisme de MallorcaDénia 2003

143

Vicens, GabrielConseller de Medi Ambient i Mobilitat del Go-vern de les Illes BalearsValència 2010Viciano, Francisca R.Alcaldessa de DéniaDénia 2003Vigneau, Jean-LouisVicepresident de l’Association pour el nouvel Aéroport Toulouse Ariège Pyrenees (ANA-TAP) i exdirector general del Conseil Général de L’AriègeAndorra 2005Vila, PereDirector de tecnologia de la CCRTVAndorra 2006Vila, SantiConseller de Territori i Sostenibilitat de la Ge-neralitat de CatalunyaPeníscola 2013Villalante, ManelPresident de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi d’Enginyers Industrials de CatalunyaReus 2003Villalonga, FerranPresident de l’Institut Ignasi Villalonga i cònsol general d’Espanya a Nova YorkValència 2010Villarreal, EnriqueDegà de la Facultat d’Economia de la Universi-tat de ValènciaOntinyent 2003Villatoro, VicençPeriodista i escriptorFigueres 2009Villó, CristinaDirectora d’internacionalització de l’IVEXOntinyent 2009Viñas, JoanRector de la Universitat de Lleida i president de la xarxa Joan Lluís Vives d’universitatsValència 2010Vives, AntoniPresident de la Fundació Trias FargasFigueres 2006

Vives, FrancescaConsellera de Comerç, Indústria i Energia de les Illes BalearsTerrassa 2008Vives, FranciscoPresident de Joves Empresaris de la Província d’Alacant ( JOVEMPA)Dénia 2012Vivet, JoanGerent de Desenvolupament de Conceptes de SEATBarcelona 2007Weiermair, KlausDirector del Center for Tourism and Service Economics d’InnsbruckMallorca 2005Williams, JordiConseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de CatalunyaLleida 2006Ybarra, Josep A.Professor de la de la Facultat d’Economia de la Universitat d’AlacantOntinyent 2003Ysasi, LluísGerent de la Unió de Cooperatives de Treball de les Illes BalearsBarcelona 2008Yus, EliseoPresident de l’Associació Independent de Co-merciants de BenidormDénia 2003Zamora, Anna M.Presidenta de l’Empresa Familiar AndorranaAndorra 2006Zeltzer, ShayGranja Har EitanLleida 2006Zhou, MinkangDirector del màster EU-Xina de la UABValència 2008
