diumenge 18 de juny de 2006 minical · 2006-06-15 · verteix en testimoni directe de l’evolució...

Entrevista Niña Pastori «El futur serà de les coses vertaderes» PÀGINA 5. Entrevista Mayte Vieta PÀGINA 7. Reportatge El renai-xement àrab a Internet Joves immigrants segueixen des de Girona la realitat dels seus països a través de blocs PÀGINES 8 i 9.

Dom

inic

alDiumenge 18de juny de 2006

Diari de Girona

ReportatgeUn Castell de conte

La Biblioteca del Castell de Peraladadedica la seva exposició anual als

contes il·lustrats. PÀGINES 2, 3 i 4

MisterSofà

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda)Tel./fax 972 20 82 14 - GIRONA

2 DominicalDiumenge 18de juny de 2006

DominicalPasseig General Mendoza, 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (INÉS PADROSAMOSTRA UN CONTE DESPLEGABLE, A L’EXPO-SICIÓ DE LA BIBLIOTECA DEL CASTELL DE PE-RALADA)

18 de juny de 2006

5 EntrevistaNiña PastoriLa cantant andalusa, quedissabte passat presentavaa Girona el seu últim disc, fagrans elogis del públic català.

6 ReportatgeLa Seu Vella de Lleida

7 EntrevistaMayte VietaLa jove artista blanenca exposahabitualment en diferents païsosd’Europa i es mostra atretapels conceptes intemporals.

8 i 9 ReportatgeEl renaixement àrabEls joves immigrants podenseguir des de les comarquesgironines la realitat dels seuspaïsos a través d’Internet.

11 ArquitecturaBlocs de pisos a Girona

14 Col·leccionismeMundials de futbol

SUMARI

Un Castell de

conteCom cada any, la Biblioteca del Castell de Peralada mostra unapart dels seus fons amb una exposició monogràfica que aquest

cop pretén transportar el visitant a la infantesa a través dels contes.

TEXT: ESTEFANIA GRATACÓS SONNEVILLE/INÉS PADROSA GORGOT

FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

Pertanyo a la meva infantesa com a unpaís», va escriure Antoine de Saint-Exu-péry. L’escriptor francès és un dels pro-

tagonistes de l’exposició que es pot visitar finsa finals d’any a la Biblioteca del Castell de Pe-relada, i que pretén retre homenatge als quihan participat en la història del llibre infan-til: els recopiladors, els autors, els il·lustra-dors, els impressors i les editorials.

Durant molts segles, els contes s’havientransmès per via oral, i no és fins a principisdel segle dinou quan s’imprimeixen. Amb lapaulatina incorporació d’il·lustracions i coin-cidint amb els inicis de l’escolarització delsinfants, acaben emprant-se com a eina peda-gògica: malgrat ser un gènere literari consi-derat menor, facilitava l’aprenentatge de l’in-fant per la via de la fantasia i de la imatge.

Si durant la seva història la literatura infantilha sofert alts i baixos en funció de les circums-tàncies politicoeconòmiques de cada país,en els darrers anys ha experimentat un im-puls considerable palès en la proliferació d’edi-cions i en l’ampliació de la secció infantil ales biblioteques públiques, a més de les nar-racions de contes i altres campanyes.

El recorregut de l’exposició de la Bibliote-ca del Castell de Peralada s’inicia amb una se-lecció d’obres històriques de fabulistes comIsop, Iriarte, Samaniego o La Fontaine, recullsde contes anònims orientals com Les mil i unanits, que tant influïren en l’obra d’Andersen,obres de petit format destinades al camp pe-dagògic i antologies de contes com les deTerenci Thos i Codina, Joan Amades o RamonMenéndez Pidal. Hi ha versions de grans con-tistes estrangers com Charles Perrault, conside-rat el pare de la literatura infantil; els germansGrimm, recopiladors de contes tradicionals;Hans Christian Andersen, recopilador i au-tor; i grans il·lustradors com Rackham, WaltDisney, Pinchon, Hergé (pseudònim de Geor-ges Rémi i creador de Tintin), Bartolozzi (l’in-troductor de Pinotxo a Espanya), o Penagos,assidu col·laborador de l’editorial Calleja.

La presència de la dona com a il·lustrado-ra i contista queda representada amb la cone-

guda Comtesse de Ségur (Sophie Rostopchi-ne), qui va iniciar-se en el gènere en exercird’àvia; Elena Fortún (pseudònim d’EncarnaciónAragoneses), creadora del personatge Celia iel seu cercle familiar fomat per Cuchifritín iMatonkiki; Lola Anglada; Maria Claret; MercèLlimona; Pili Blasco; Elvira Elias; Leonor delCorral i Mary Greenwalt, entre d’altres.

Hi queda reflectida també la important tas-ca d’editorials com Maucci, Juventud, Aralu-ce, Sopena, Maravilla o Molino, amb un es-ment especial per a l’editorial Calleja, queva contribuir de tal manera a la popularitza-ció dels contes que es va estendre la dita«tiene más cuento que Calleja».

D’entre els molts il·lustradors catalans decontes, es fa especial ressò dels artistes vin-culats a El Patufet, com Joan Llaverias, GaietàCornet, Joan García-Junceda, Clovis Eimeric(pseudònim de Lluís Almerich), els germansFolch i Torres, i Ramon Folch i Camarasa.

I, per descomptat, herois i heroïnes comDon Quixot, la bretona Becassine, Tintin, Mas-sagran, en Patufet, el Petit Príncep, la Celia,Mickey, Dumbo, Els tres porquets,...

NOMS PROPIS– Elena Fortún, pseudònim d’EncarnaciónAragoneses (Madrid, 1886-1952): A la dèca-da dels 20 va col·laborar en revistes infan-tils; quan va esclatar la Guerra Civil va escriurea la premsa diària; i després de la contesa viat-ja a l’Argentina, període en el qual la seva cre-ativitat experimenta un parèntesi fins la tor-nada a la Península, moment en què recuperal’estat anímic necessari per desenvolupar lainspiració. Elena Fortún va traslladar moltesde les seves vivències a la seva principal pro-tagonista, Celia, la qual va ser il·lustrada perdiferents artistes com Boni, Molina Gallent,Palacios o Regidor i va ser tan famosa queva arribar a eclipsar l’autora. Celia, junta-ment amb altres membres del cercle familiarfictici com Cuchifritín, Mila i Matonkiki, sónuns personatges molt propers als lectors perles peripècies i entremaliadures quotidianes,la curiositat i les opinions pròpies.

1

– Lola Anglada (Barcelona, 1892-Tiana,1984): Els contes de Lola Anglada de la biblio-teca peraladenca són llibres de bibliòfil, nu-merats, i dedicats i signats per l’autora a Mi-quel Mateu. Alumna d’Antoni Utrillo i JoanLlaverias, es troba inclosa dins del movimentnoucentista tant per l’estil dels dibuixos comper la seva pretensió pedagògica. Va començarcol·laborant a Cu-cut! i a En Patufet. En els

dibuixos destinats a contes infantils pren espe-cial protagonisme el gènere animal i les esce-nes d’infants, recordant les de la seva prò-pia infantesa. Les seves il·lustracions prime-renques tenen reminiscències de la pràcticade la tècnica del gravat i altres denoten lainfluència del dibuixant anglès Arthur Rack-ham, i tota la seva obra es caracteritza pelprotagonisme del color. Va guanyar una becadel Govern francès (1918) i va residir a Pa-rís, on va treballar per a diverses editorialscom Nathan o Hachette. Alguns dels seus tí-tols més coneguts són En Peret (1928), Mar-garida (1928), Monsenyor Llangardaix (1929)o Narcís (1930). A El parenostre interpretatper als infants (1927), les il·lustracions a laploma són emprades com a missatge reli-giós per fer entenedora l’oració. Durant laGuerra Civil va il·lustrar El més petit de tots(1937) per encàrrec de la Generalitat, llibreque explicita el seu compromís amb Cata-lunya. Després de la contesa es va instal·lar

a Tiana i va estar molts anys sense publicar.– Bécassine: Bécassine és una heroïna per

casualitat. El dia 1 de febrer de 1905, un diaabans del tancament de l’edició del nou setma-nari parisenc La Semaine de Suzette, desti-nat a nenes d’entre 8 i 14 anys, la seva redac-tora en cap s’adona que l’última pàgina estàen blanc. Improvisa una historieta inspiradaen la seva minyona, i la fa dibuixar urgent-ment per Joseph Porphyre Pinchon, pintor iil·lustrador. Bécassine ja és una realitat i moltaviat obté un èxit notable, les joves lectoresno deixen de reclamar-la en les successivesedicions de la revista. Durant anys, apareix idesapareix de la publicació, fins que el 1913es publica el primer àlbum.

A principis del segle XX, la criada bretonaés una figura emblemàtica parisenca. La misè-ria empeny moltes joves bretones a l’èxoderural. A la capital, són obreres, minyones,dides o fins i tot prostitutes. En aquest con-text neix el personatge, però també en aques-ta època neix el seu rebuig pels militants na-cionalistes bretons i per una part de la po-blació. Maurice Languereau, autor de leshistòries, és un catòlic legitimista, desitjósde preservar l’originalitat de les provínciesfranceses. Manifesta un interès real per la Bé-cassine i té el pressentiment que només dig-nificant-la podrà convertir la minyona en unaheroïna de còmic. El 1913 i 1914 publica dosàlbums on la infantesa i l’aprenentatge de labretona li procuren una família, un passat iun estat civil. La Bécassine travessa un segleon tot s’accelera, tot es transforma i es con-verteix en testimoni directe de l’evolució dela societat, dels seus invents i de les sevesmodes. Fullejar els àlbums de la Bécassineés també fullejar la història de França. Podemveure-hi arribar les noves tecnologies, unaBécassine que participa activament en elsgrans conflictes bèl·lics (valenta i patriòticaa Bécassine pendant la Grande Guerre), fetque provocarà la retirada dels seus àlbumsdurant l’Ocupació, però una Bécassine quetambé protagonitza l’aparició de nous mèto-des educatius, contraris a la repressió de l’edu-

cació tradicional. Més que un reflex del seutemps, és un personatge avantguardista. Unasèrie de 27 àlbums escrits per Maurice Lan-gueraeu i il·lustrats per Pinchon, al llarg delsquals Bécassine s’ha convertit en una heroï-na femenina que sobrepassa el marc delscòmics per convertir-se en un mite atempo-ral. Quatre generacions de francesos han su-cumbit al seu encant.

– Tintín: L’intrèpid reporter apareix per pri-mer cop el 1929, a les pàgines del Petit Vig-tième, suplement infantil de Le vingtième siè-cle, un diari belga de reconeguda ideologiaprofeixista. D’aspecte jove i amb un inconfu-sible tupè, és el gran protagonista i heroi deles aventures creades per Hergé. Sempre llui-ta contra el mal, defensa els més dèbils itambé sap perdonar. Valent, imaginatiu, insu-bornable, fidel als seus

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, un conte de laComtesse de Ségur.1Una edició antigad’un llibre de faules.2Una versió desple-gable del clàssic«Hansel i Gretel».3Edicions en miniatu-ra publicades perEdiciones TBOdels contes més co-neguts.4Un dels aparadorsque formen l’exposi-ció, ple de contes.5Inés Padrosa, biblio-tecària del Castellde Peralada, ambEstefania Gratacós iDolors Rodríguez,guies del museu,observant un delsexpositors.

(Continua a la pàgina 4)

2

3

4 5

amics, prudent i intel·ligent,destaca per moltes qualitats. S’adapta a totesles circumstàncies i sempre surt victoriós dela lluita cos a cos. Gràcies a la seva amistat isinceritat ha conegut molts amics al llarg deles seves aventures: el Capità Haddock, elprofessor Tornassol, els Dupondt-Dupont(aquí Hernàndez i Fernàndez), la Castafiore,en Xang, ... Però la seva lluita pel bé tambél’ha enfrontat amb enemics de totes menes.

El seu creador, Georges Rémi (Hergé) neixel 1907 en una família catòlica de classe mit-jana. Als set anys comença a dibuixar histo-rietes. L’any 1921 s’incorpora als boy-scouts,i dos anys després entra a formar part de larevista Le Boy-Scout Belge, on ja començà a

firmar amb el pseudònim d’Hergé.Les aventures de Tintín apareixen a Le pe-

tit vingtième fins que el maig de 1940 Bèlgi-ca és envaïda pels alemanys i desapareixenel diari Le Vingtième Siècle i el seu setmana-ri juvenil. Llavors Hergé passà a ser redactoren cap del suplement Soir Jeunesse, que per-tanyia a Le Soir, un diari controlat pels ale-manys, Quan Bèlgica és alliberada el 1944,els aliats acusen Hergé de col·laboracionistaamb els alemanys i l’aparten de tota publi-cació. Tintín reapareix el 1946, quan es co-mença a publicar el setmanari belga Tintín.

Els còmics de Tintín han estat traduïts a mésde 60 idiomes i dialectes i se n’han venut mésde 200 milions d’exemplars a tot el món.

El seu creador va tractar en les seves histò-ries els successos internacionals de la sevaèpoca. Als seus àlbums hi trobem la Revolu-ció Soviètica, el colonialisme, l’ascensió delfeixisme, la conquesta de l’espai, la guerrafreda, les dictadures llatinoamericanes i l’es-poli del tercer món.... Remi mor el 3 de marçde 1983 a Brussel·les, de leucèmia. No vavoler que ningú continués amb les aventuresde Tintín. El 1986 es publicà Tintín i l’art-

alfa, l’última i inacabada obra d’Hergé.– El petit príncep: Antoine de Saint-Exu-

péry va ser un aviador i literat francès nas-cut a Lió l’any 1900 i mort el 1944, quan vadesaparèixer en una missió de reconeixement,mentre sobrevolava la França ocupada pelsnazis, durant la Segona Guerra Mundial. Saint-Exupéry comença escrivint en prosa líricavivències de caràcter novel·lesc i, posterior-ment, continua amb diaris, informes i cartes.Els seus textos són conseqüència de refle-xions profundes de tipus humanista i de crí-tica a la cultura. La seva obra més famosa ésEl Petit Príncep. Publicat inicialment als Es-tats Units el 1943, on l’autor s’havia refugiatde la invasió nazi, El Petit Príncep és el lli-bre francès més venut al món (uns vuitantamilions de llibres) i se n’han fet entre 400 i500 edicions. A més, és l’obra literària méstraduïda, a unes 160 llengües o dialectes, del’aranès a l’amazigh, passant pel xhosa, unade les onze llengües oficials de Sudàfrica.

Segons els experts, Saint-Exupéry tenia elpersonatge en ment des de feia temps, i jaen els seus dibuixos dels anys 30 se’l sol tro-bar. Malgrat tot, no és fins el 1942 quan esdecideix a escriure un llibre sobre aquest jo-venet. L’editor americà Eugéne Reynal li sug-gereix que el converteixi en l’heroi d’un con-te infantil després de veure’n un dibuix en untovalló del restaurant on dinaven plegats.Sis mesos després neix El Petit Príncep, pu-blicat als Estats Units en francès i anglès. El31 de juliol, Saint-Exupéry desapareix a borddel seu avió, sense poder veure El Petit Prín-cep publicat al seu país natal, on no apareixfins al 1946, un any després de la Guerra.

El petit príncep viu en un asteroide, quecomparteix amb una flor capritxosa i tres vol-cans. Quan comença a experimentar la soli-tud decideix abandonar l’asteroide en buscad’un amic. Recorre diversos planetes fins quearriba a la Terra i coneix l’aviador. Malgratla seva simplicitat, El Petit Príncep planteja uninterrogant que condiciona la nostra existèn-cia. Es tracta d’una inversió dels valors. Totel que els homes creuen important és banalals ulls del petit príncep, però tot el que elshomes consideren intranscendent constitueixla seva raó de viure. En les seves planes s’evo-quen els valors més ferms i essencials de l’hu-manisme: solidaritat, bondat, enteresa, tena-citat, companyonia i entusiasme pel conei-xement. El llibre és un símbol de la cerca

permanent de l’home, d’aquells principis queenriqueixen l’esperit i que porten pau infini-ta a l’ànima: «Heus aquí el meu secret. És moltsenzill: només hi veiem bé amb el cor. Totel que és essencial és invisible als ulls».

– Walt Disney (Chicago, 1901-1966): Wal-ter Elias Disney neix i passa la infantesa a Chi-cago, i als 16 anys s’allista a l’exèrcit, que eltrasllada a França amb motiu de la PrimeraGuerra Mundial. En el camp de batalla esdedica a conduir ambulàncies de la Creu Rojai les estones lliures les passa dibuixant cari-catures. Un cop acabada la Guerra torna alsEstats Units i acaba els seus estudis en dife-rents Escoles de Belles Arts. Els seus iniciscom a professional se centren en la publici-

tat, però el 1922, amb el seu germà i UbIwerks, creen el seu propi negoci, que ambels anys es convertirà en el Disney Studios.

El 1928 neix el seu personatge més inter-nacional, Mickey, i durant els anys 30 arri-ben els altres personatges emblemàtics de lacompanyia (Donald, Pluto, Goofy, Minnie,etc...). El 1937 produeixen el primer llarg-metratge: Blancaneus i els set nans, als quevan seguir Fantasia (1941) i Bambi (1942).Les produccions se succeeixen amb èxit, finsque als anys cinquanta l’empresa travessa unacrisi important: una part dels empleats, tipsde la tirania de Disney, decideixen abando-nar la companyia i formar la United Produc-tions of America. És dins d’aquest marc queDisney decideix aprofitar els personatges i leshistòries més llegides pel públic infantil percrear els Clàssics Disney, versions adaptadesdels arguments dels contes més populars.

Home ric i reconegut, però de salut precà-ria, el 1966 va morir durant una operació.Sobre la seva mort circula una llegenda queassegura que es va sotmetre a un procés decrionització (congelació), en espera de trobarun remei a la seva malaltia.

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, una caixa ple-na de contes.6 i 7Dos dels contes quees poden veure enl’exposició d’aquestany a la Bibliotecadel Castell de Pera-lada, que estaràoberta fins a finalsd’any.

(Ve de la pàgina 3)

6 7

L a filla de l’artista gitana Pastori ha madu-rat. Com tants gitanos, du la música direc-tament enganxada a la sang. Gairebé

és una passió tribal. Niña Pastori (Cadis, 1978)és modesta. Segurament perquè valora l’èxit,però no l’obsessiona. Encara que sap quela crítica sempre la tracta molt bé. I ha obertcamins que el flamenc no podia arribar a so-miar. Joyas prestadas, el seu darrer disc, elsisè, potser és el més pop de la seva carre-ra. I s’atreveix amb versions de vaques sa-grades de la música. El va presentar dissab-te passat al nou Auditori de Girona, en unaactuació molt esperada –i molt existosa, enun recinte ple de gom a gom d’un públic queva aplaudir amb insistència l’artista– desprésde la suspensió, fa uns mesos, del concertque havia de fer a La Mirona de Salt. Parloamb ella mentre es dirigeix a l’estudi degravació, a Madrid, i el seu marit condueix.S’acomiada amb un «adéu!», així, en català, iun petó.

Què queda de la nena que als set anyses va presentar a un concurs musical aCadis? (riu). Poca cosa. Ara ja queda pocacosa. Conserves poques coses de la infan-tesa. Com tothom. La infància és molt im-portant. Ens marca a tots una mica. He tin-gut la sort d’estar al costat de gent bona, demolta gent que m’ha fet madurar.

Per cantar, s’ha de tenir «duende»? Esnecessita comunicar alguna cosa des deles entranyes, o només es canta i punt?El «duende» el tenen els grans artistes. És unacosa especial que no es pot explicar. Hi hagent que transmet.

Al seu últim dic, Joyas prestadas, s’atre-veix amb cançons de Machín, Juan LuisGuerra... Què creu que aporta als temesclàssics d’alguns dels monstres de la mú-sica? Home!... Porto aquests temes a la mevamanera de cantar, al meu estil de marca.Escullo la cançó, duent-la a la meva formade cantar. Res més.

No la posa nerviosa que tanta gent cre-gui que el seu últim disc és tan bo? Ho dicperquè l’enveja és una tradició que aquíno ens podem treure mai del damunt.(riu). No. Ha passat amb altres treballs meus.Agrada al públic, a la mateixa gent d’abans,i en ser un disc més obert, arriba a més gentencara. Arriba a altres llocs, i a un públic mésampli.

Ha parlat amb Serrat de la seva versióde Mediterráneo? Què li diria al mestre?No he parlat amb ell. Li diria que espero queli agradi la meva versió. He fet les versionsamb molt de respecte per tots els autors i,sobretot, amb molt de respecte per la músi-ca.

El públic català, per exemple, el de Gi-rona, creu que connecta amb el seu rit-me flamenc? Molt. Crec que sí. És un granpúblic. Vaig fer el meu primer gran concertal Palau de la Música de Barcelona. En tincun gran record. També hi ha molts andalu-sos a Catalunya, i tenim una sensibilitat moltpropera. Aquí em sento molt a gust.

L’acompanya gent com el guitarrista Jo-semi Carmona, ex de Ketama. Què li apor-ten col·laboracions d’aquest nivell? Mol-tes coses. Josemi és un peaso de músic. Tocamolts tipus de música. Escolta música de totamena, i això es nota. Arriba a molta gent.

Abans semblava que el flamenc més pu-rista era una cosa molt seriosa, i moltdura. La seva música és alegre. Fa som-riure. És colorista. Bé... tampoc faig exac-tament flamenc. És un altre aire. Si hi hauna música que sigui meva, no tinc cap dub-te, és el flamenc. Però no sóc gens purista.Faig cançons amb el meu estil.

Porta un milió de discos venuts. Aquest

és el sisè treball que publica. Què mésli queda per demanar a la música? Tam-poc no li he demanat res.

I si li demanés alguna cosa? (riu) Si li de-manés alguna cosa? Demanaria seguir fent elque faig. Els discos que m’agrada fer. Con-nectar amb la gent.

Potser aquest és el seu secret? Sí. Deixar-te conduir pel teu cor és el més important.

Diuen que a la gent que no li agrada elflamenc, li agrada molt la seva música.Com s’arriba a tant de públic des d’unes

arrels flamen-ques? Jo no hefet res d’espe-cial! Mira, ahir ala tarda escolta-va a la ràdiouna anècdotade Picasso. Unnen li deia a Pi-casso: «Els teusquadres m’agra-den, però no elsentenc». I ell liva dir: «T’agra-den les po-mes?». «Sí», vacontestar elnen. «I les en-tens?», li va pre-guntar ell. No hiha més misteri.(riu) És com a lacuina, a la mú-sica tu li posesels ingredients.

Que el seu des-cobridor fosCamarón de laIsla, marca laseva carrerap o s t e r i o r ?Home!... és im-portant. Crecque hi va influirmolt. Tota lagent que t’en-volta t’influeixmolt. Són unasèrie de granetsde sorra en elcamí de la tevavida, que ac-tuen al teu fa-vor. També n’hiha que ho fanen contra.

Com a cantantque es moudins la músicaflamenca, sem-pre ha inno-

vat. Ha estat la primera a gravar un de-vedé. Aquest darrer disc diuen que és moltpop. El futur de la música és la fusió? Elfutur no el sap ningú. El futur serà de lescoses vertaderes. D’allò que sents, amb es-timació, i estan ben fetes. És el que intentofer.

Què seria del món sense el flamenc? Pera mi... (riu) seria un món molt avorrit. Per-què és una forma de desfogar-me. És unaforma d’expulsar sentiments bons i tambédolents. Ara, si no sabés que existeix el fla-menc, seria una altra cosa. No el trobaria afaltar.

Entrevista


NIÑA Pastori Cantant, acaba de presentar a Girona el seu últim disc, «Joyas prestadas»

Un milió de discos venuts. Una cantant que beu de les arrels del flamenc, però que engresca mi-lers de persones a les quals no agrada el flamenc, perquè sap tocar-te la fibra. Dissabte passat, dia10 de juny, va actuar a la sala simfònica, plena de gom a gom, del flamant nou auditori de Girona.

“El futur seràde les cosesvertaderes”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: KIKO HUESCA/EFE

“El públic

català és ungran públic.

Vaig fer el meuprimer granconcert alPalau de laMúsica deBarcelona. En tinc un

gran record.També hi ha

moltsandalusos

a Catalunya,i tenim unasensibilitat

molt propera.“

L leida, l’antiga Iltirta dels ilergets, i Iler-da dels romans, situada a la riba dretadel riu Segre enmig d’una horta riquís-

sima en fruiters, i caracteritzada per la SeuVella que s’alça sobre el turó que domina lacapital del Segrià, sol resultar un lloc de pasper als gironins. Avui, ratllant els 120.000habitants, ha esdevingut el centre cultural icomercial indiscutible de les terres de Ponent.I si fa temps que no s’hi han aturat, els con-vido a una visita a la Seu Vella, des d’on po-dran contemplar-la a vol d’ocell…

Lleida fou conquerida el 1149 pels comtesde Barcelona i Urgell, que cediren al bisbede Roda totes les mesquites de la ciutat. Ala principal d’elles, situada a la Roca mitja-na, s’hi va construir la primera catedral, San-ta Maria l’Antiga. Tingué una vida curta, per-què el 26-VII-1203, el bisbe Gombau de Cam-porrells posava la primera pedra de la novacatedral, sota la direcció de Pere Sacoma. Fouconsagrada el 31-X-1278 pel bisbe Guillemde Montcada, quan tot just les obres eren forçaavançades.

Malgrat el llarg període de temps que abraçala construcció en la seva totalitat (més de dossegles, vist que la construcció del claustre res-tà interrompuda als inicis del segle XIV i noculminà fins al bastiment del campanar, noacabat fins a la primera meitat del segle XV),els especialistes parlen d’un edifici construïtmolt ràpidament, si el comparem amb lescatedrals gòtiques. I això gràcies a respondrea un pla inicial que estructurà l’església ambuna planta de tres naus, rematades a llevantper un transsepte al qual s’obre una capça-lera, molt desenvolupada, de cinc absis, ambprofunds presbiteris, dels quals només avuien resten el central i una absidiola del nord.

ROMÀNIC LLUMINÓSLes naus i el transsepte són dividits per arcstorals i formers en trams coberts amb voltesde creuaria nervades, llevat del tram d’inter-secció de la nau central amb el transsepte, ones dreça una volta octogonal sobre trompes.Els pilars que suporten els arcs són de sec-ció en creu, suavitzada per la presència dedobles columnes que suporten els arcs, i co-lumnetes per als nervis de les voltes i elsressalts, cosa que conforma un feix de co-lumnes que assuauja els perfils i la formadel pilar. Tot plegat sembla pertànyer a lalògica constructiva gòtica, però la concep-ció de l’espai i de la llum, especialment dela capçalera original, encara pertany al mónromànic. A diferència de molts edificis romà-nics, però, la catedral de Santa Maria és espe-cialment lluminosa gràcies a tres grans ros-sasses. Això fa que el visitant pugui gaudirde la bellesa de la decoració escultòrica (enla primera fase sembla que hi treballà un mes-tre vinculat al taller del gran escultor llom-bard Benedetto Antelami). Als capitells de lesnaus centrals i laterals es recreen passatgesdel Nou Testament i escenes de l’Antic Tes-tament al creuer i als absis.

Les portes principals –la de l’Anunciata (ode les Núvies) i la dels Fillols– s’obren al can-tó sud i ambdues, especialment la segona,constitueixen un dels màxims exponents delque s’anomena «Escola de Lleida», síntesi d’in-fluències tolosanes i d’arrel sarraïna, que mar-ca el darrer i gran moment creatiu de l’ar-quitectura i l’escultura gòtica catalana. Aixòtambé es repeteix a les tres portes que do-nen al claustre situades als peus del temple.El portal major o dels Apòstols, amb cincarquivoltes, columnes trencallums i timpà,pertany ja a la fase gòtica. La imatge que lapresidia, anomenada Verge del Blau, és ac-tualment a la catedral nova. A l’altra banda,a la capella Sescomes, es pot gaudir d’un vi-deo sobre la construcció.

A ponent de l’església, a manera de nàrtex,es troba el claustre, de planta trapezoidal,amb naus de cinc trams amb voltes d’ogiva,i amb una particularitat extraordinària, que

només es repetirà a Vic: la galeria sud no éstancada exteriorment, sinó que s’obre damuntla ciutat. Els elegants calats i les florituresgòtiques dels finestrals no trenquen l’har-monia unitària del conjunt, encara que non’existeixi cap de decorat igualment.

Una altra particularitat és que es troba des-centrat en relació amb l’eix de l’església, endirecció al sud, perquè a tramuntana hi hal’església de Santa Maria l’Antiga, de la quales conserva un mur de clara factura romàni-ca del segle XII i que més tard es convertíen la Pia Almoina de la catedral.

LA TORRE MÉS ALTAA l’angle sud-oest del claustre, s’alça l’esveltcampanar, una torre de 60 metres d’altura,la més alta de Catalunya, que constitueix undels millors i més reeixits exemples d’aquesttipus en tota l’arquitectura gòtica catalana(s’imitaria en la construcció del Miquelet dela Seu de València). Encara que són, si horecordo bé, 238 graons en una escala de car-gol, val la pena l’esforç de pujar-hi, perquèla panoràmica sobre la ciutat encara esdevémés espectacular.

Des d’aquells temps fins a 1707, la Seu estrobava immersa en la trama urbana del cen-tre de la ciutat, juntament amb el palau epis-

copal i les dependències canonicals. Al nordde l’edifici, però dins el recinte emmurallat,s’hi alça la Suda o Castell del Rei, primitivafortalesa musulmana del segle IX. Degut al’explosió d’un polvorí el 1812, en resta solsl’ala sud. Però l’edifici va ser llar, del 1031 al1036, del darrer califa de Còrdova, el des-tronat Hixam III. I també va ser testimonidel casament de Ramon Berenguer IV ambPeronella, enllaç que comportà la unificaciódel casal de Barcelona amb la casa d’Aragó.

Malauradament, amb la caiguda de la ciu-tat el 1707 en poder de les tropes borbòni-ques de Felip V, tot el conjunt fou convertiten caserna i fortalesa, mentre era arrasat elcentre de la ciutat. L’ocupació de la Seu per-durà fins a l’any 1947, per bé que abans, el1918, s’havia aconseguit declarar-la Monu-ment Històric i, el 1926, decretada la sevaconservació. Fou en aquesta època quan elcomandant d’enginyers José Combrelles, ambmà d’obra militar, en començà la recupera-ció, especialment quan descobrí les claraboiesdel claustre. El procés de restauració –servi-dor no hi havia tornat des de feia més de tren-ta anys, quan encara era una ruïna perdu-da– continuà amb els arquitectes AlexandreFerran i F. Pous i Sorolla. L’estat actual delmonument es mereix una visita.

La Seu Vella de LleidaAquest monument històric i artístic medieval ha estat objecte d’un ambiciós programa de

restauració i ha esdevingut el símbol d’una ciutat que acostuma a ser lloc de pas per als gironins.

TEXT I FOTOGRAFIA: LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA

Reportatge


Fotos:1La porta de Sant Be-renguer amb el cim-bori.2La Seu Vella de Llei-da.3L’angle nord-est delclaustre.4Edificis en restaura-ció de la banda detramuntana.

2 3

4

1

Mayte Vieta (Blanes, 1971) fa honor a lacita de Picasso, quan deia que espera-va que la inspiració li arribés treballant.

Des del seu refugi al bosc de Santa Bàrbara,és una infatigable cercadora de la bellesa efí-mera, versàtil en l’ús de tècniques i mate-rials. A més de vendre i portar la seva obraper fires de tot Europa, exposa regularmenta galeries de Barcelona, Santander, Madrid oPalma de Mallorca.

Com va crear la seva última exposició Cen-dres, la fragilitat del món? Aquesta és unasèrie que vaig començar a treballar l’any 2004.Les imatges abans les vaig somiar: em troba-va amb un arbre solitari, completament ver-mell, amb les arrels enfonsades dins l’aigua.Tot pensant on localitzaria un arbre d’aques-tes característiques, vaig decidir escapar-mea Escòcia per trobar-lo i fotografiar-lo. Final-ment, vaig retocar la fotografia digitalment peraconseguir un fullatge de color vermell sang.

Creu que aquest arbre té una significacióespecial? M’agrada que els espectadors in-terpretin el que vulguin, però per a mi aquestarbre és un anunci de la mort . Està clar queaquest arbre, negat, morirà. És un símbol dela vida, fràgil, efímera. Hi ha una altra d’uncirerer de casa meva que s’està morint, lesflors són de la primavera passada, aquestany ja no ha florit. En una altra, veiem unacaseta en un lloc desolat: la fotografia accentuala sensació de realitat, però la gespa de co-lor vermell, que evoca el foc, és esfereïdora.M’interessa també parlar de la fragilitat de lallar. Estem vivint uns moments en què l’espe-culació immobiliària provoca inestabilitat,no tenim arrels; però la meva crítica és sote-rrada..

En el seu muntatge combina projeccionsfotogràfiques amb elements escultòrics.Quin efecte cercava? Sempre faig un estu-di de l’espai on exposaré. A la sala de Tarra-gona, l’espai és enorme i està fragmentat entres parts. Hi ha sis fotografies als laterals, ien l’últim tram, al mig, nou escales amb di-versos ocells fets amb resina, cent en total.El recinte és tancat i no hi entra llum natural

alhora que les projeccions tenen una grannitidesa. L’espectador s’envolta de les imatgesen tons vermells i projecta la seva ombra. Pro-curo fixar-me en el tractament de la llum. Tam-bé hi ha so: l’anunci d’una tempesta, els ocellscanten, cau la pluja i es comencen a sentirels trons.

Vist en retrospectiva, veu una línia de con-tinuïtat en els temes exposats? En tots elsmeus treballs plasmo el joc entre la realitat iel somni, és un engany bell però a fi de comp-tes, fals. Hi ha una cadena d’esdevenimentsvitals que impregnen la meva obra. Ara esticen un moment en què m’assetja la malenco-nia, trobo a faltar els meus avis que van mo-rir, la sensació de protecció de la infància, lapèrdua de referències, d’arrels... Evidentmentsi ets una persona sensible, també t’afectenels temes d’actualitat. Em poso amb els ullsd’una nena per reflexionar sobre el futur queespera a les pròximes generacions. D’una ma-nera subtil i poètica, pots mostrar aquest ma-lestar i que la gent ho senti.

Ha utilitzat per a les seves creacions man-díbules de taurons o enormes mudes depells de serp. Quin és el repte artístic mésdifícil amb el qual s’ha enfrontat? La mevaobra parla de la meva vida. En ocasions reflec-teix sentiments dolorosos que cal explorar persublimar-ho artísticament, com el desamor o

la malaltia. Durant una època exterioritzavade manera visceral aspectes dels quals no eraconscient i ara em sorprèn. A vegades pro-duïa sense parar, sense aturar-me a gaudir delprocés. Ara ja no, conec les meves motiva-cions, tinc més control de mi mateixa i de lameva creació. Estic en una etapa més sere-na i reflexiva. Hi ajuda l’experiència.

Obres seves s’han venut a Boston, expo-sa regularment a Itàlia, Alemanya, França,ara a Hongria ... Quin racó reserva per aBlanes? La meva infància, la meva família.Sento Blanes d’una manera molt especial iem fa mal veure com l’estan destrossant. Jom’he creat el meu propi món, com una bom-bolla, aquí, enmig del bosc. En la meva obrahi ha moltes fotos de la costa i de molts ra-cons del poble. Em sento molt mediterràniai d’això te n’adones molt quan viatges a l’es-tranger. El mar forma part de la nostra memò-ria, del nostre tarannà.

Com reacciona el públic davant del seutreball? Tinc molta sort, ho fa d’una maneramolt emotiva. Una vegada vaig arribar tard auna exposició i em vaig trobar una periodis-ta plorant davant d’una de les meves foto-grafies, on sortia jo abraçant-me a un fantas-ma. Li vaig preguntar què passava i em vadir que ella estava passant pel mateix enaquells moments. Ens vam mirar, ens vamabraçar i van sobrar totes les paraules.

Suposo que alguna crítica també s’hauràemportat... El pitjor que m’han dit és que re-flecteixo la bellesa de les coses. En l’aspecteconceptual, encara arrosseguem les teoriesdels vuitanta, que promulguen la bellesa comun element negatiu en l’esperit artístic. Peròa mi em sembla que, moltes vegades, nomésse cerca la provocació fàcil en l’espectador,un sensacionalisme orientat a aparèixer en elsmitjans de comunicació. A mi m’interessa laintemporalitat, conceptes com la vida, la mort,el dolor, la felicitat, la memòria... Coses queens afecten a tots els éssers humans de totesles èpoques. També em captiva la contempla-ció de la realitat, ja que vivim moments d’unbombardeig constant d’informació.

Entrevista


MAYTE Vieta Artista

Obres seves s’han venut a Boston, exposa regularment a Itàlia, Alemanya, França, a la fira Arco deMadrid..., i aconsegueix molt bones crítiques cada cop que mostra la seva obra. L’artista blanencaMayte Vieta ha portat ara a Tarragona la seva última exposició, «Cendres, la fragilitat del món».

“Moltes vegades només secerca la provocació fàcil”

TEXT: SALVADOR TORDERA

“Una vegadavaig arribartard a una

exposició i emvaig trobar

una periodistaplorant davant

d’una deles mevesfotografies“

STE

PH

AN

E A

ZZ

ON

I

STE

PH

AN

E A

ZZ

ON

I

Una reunió entre amics amb una pipa d’ai-gua (la tradicional sheesha) celebrada enun discret establiment del centre del Cai-

re és una bona manera de tractar els proble-mes del país. Sense aixecar gaire la veu, aixòsí. Però si l’interessat a mantenir-se informatsobre la situació actual d’Egipte viu a milersde quilòmetres i no confia en els mitjans decomunicació oficials, controlats fèrriament perles autoritats, ha de buscar una alternativa. I,de moment, els immigrants en aquesta situa-ció han trobat un remei a Internet. Algunslocutoris, biblioteques i domicilis de les comar-ques gironines ja han començat a convertir-se en seus d’aquestes tertúlies virtuals.

Cada cop hi ha més joves àrabs establertsa Catalunya que recorren als quaderns de bità-cora digitals, els populars blocs, per saber quèpassa a la seva terra. Dia a dia i amb la possi-bilitat d’incorporar-hi les seves opinions. «Lapremsa generalista no ens convenç i tampocen tenim prou amb els periòdics publicats aquíexpressament per a la nostra comunitat, tot ique alguns, com ara l’Attawassul, no estanmalament», opina Youssef, un marroquí de 27anys resident a Girona, més conegut com Pepe.«Els mitjans àrabs no reflecteixen la vida dela gent del poble, de les persones com no-saltres», es queixa Amina, una estudiant de 36anys, també del Marroc, resident a Barcelo-na, on, a més, treballa de cambrera. Des delseu punt de vista, «els blocs són més lliures icompten amb l’avantatge que, en molts ca-sos, les autoritats encara no els han detec-tat». «La televisió i els diaris àrabs estan bé siúnicament vols saber com ha quedat la tevaselecció en els Mundials de futbol però, òb-viament, hi ha temes que no tocaran mai. Sóntabú», assenyala Pepe. Per Amina, «també hiha blocs que intenten manipular-te, o sigui,que sempre has d’estar alerta. Malgrat tot, coma mínim, ells són més variats que els mitjanstradicionals».

Aquests dos joves coincideixen a lamentarels «prejudicis» de la societat occidental quanes parla d’Internet i el món àrab. «Suposo quedeu ser veritat que Al-Qaeda fa servir la xar-xa per difondre els seus missatges –argumentaPepe–, però els demòcrates també la utilit-zem. La globalització pot resultar molt nega-

tiva per a alguns. No obstant, per a nosal-tres, és positiva. Ens permet obrir-nos i pre-sentar al món una altra cara, distinta dels tò-pics de sempre. A més, el fet d’estar contraels Estats Units no significa defensar el ter-rorisme», addueix aquest assidu als locutoris.

CONTRA LA CENSURALa periodista egípcia Sahar Talaat, que estàcursant els estudis de Doctorat a la Universi-tat Complutense de Madrid, emmarca aquestfenomen «dins dels canvis que està experi-mentant el panorama dels mitjans de comu-nicació àrabs». Amb aquesta denominació in-clou els següents estats i zones d’Àfrica i Àsia:Algèria, l’Aràbia Saudita, Bahrein, les Comors,Djibouti, Egipte, els Emirats Àrabs Units, el Ie-men, l’Iraq (l’Iran no, perquè el seu idiomaoficial és el persa), Jordània, Kuwait, Líban,Líbia, Mauritània, el Marroc, Oman, Palestina,Qatar, Síria, el Sudan i Tunísia.

L’actuació estricta dels règims totalitaris dela regió ha anul·lat durant dècades qualsevolproposta per modernitzar els àmbits polític,social, econòmic i cultural. Però ara, a partirde la Guerra de l’Iraq, iniciada en el llunyà2003, està prenent força un moviment refor-mista denominat Al Nahda, és a dir, «el Re-naixement». La premsa, la ràdio, la televisiói, sobretot, Internet són decisives en aquestatransformació. Talaat sosté que els ciutadanstenen nous motius per recuperar l’esperança.Models fins ara desconeguts, vinculats a lesinnovacions tecnològiques, i una mentalitatmés oberta estan contribuint a sanejar la co-municació autòctona.

L’interès per la tecnologia amb l’objectiud’alliberar el mercat mediàtic de l’entorn àrabva sorgir en la Guerra del Golf, el 1991. L’efec-te propagandístic de les emissions en direc-te dels atacs sobre Bagdad per part de la ca-dena nord-americana CNN era demolidor. I larèplica televisiva de l’altre bàndol tampocresultava gaire imparcial. Per aquest motiu,un grup de xeics va optar per establir a Lon-dres el primer canal àrab independent persatèl·lit: la Middle East Broadcasting Corpo-ration (MBC). Van escollir el Regne Unit per-què tradicionalment el seu poble havia escol-tat l’emissora pública BBC, conscient del seuprestigi i credibilitat. Començava llavors unatransformació que segueix viva.

L’EXEMPLE D’AL JAZEERAEl nombre de televisions transnacionals persatèl·lit va créixer considerablement durantels anys noranta. Així, quan va aparèixer lainfluent Al Jazeera, ja n’hi havia més de 130.Però, més enllà de la quantitat de l’oferta,aquesta emissora va revolucionar la manerade fer periodisme en el món àrab. Els es-pectadors no estaven acostumats als debatsen directe i, encara menys, a les crítiques adeterminats governs i sistemes polítics, ambuna participació notable de l’audiència.

Sahar Talaat recorda que set de cada deucadenes de televisió de la zona estan actual-ment supervisades pels governs. La mateixacrítica que formulen Youssef des de Girona iAmina des de Barcelona. Malgrat això, la pe-riodista egípcia subratlla que iniciatives com

El renaixement àrab

a InternetJoves immigrants que desconfien dels mitjans de comunicació oficials segueixen des de les

comarques gironines l’actualitat dels seus països a través dels blocs que proliferen a la Xarxa.

TEXT: JOSEP LLUIS MICÓ


1

2

Reportatge


la d’Al Jazeera han trencat aquest monopolide la comunicació i han ajudat a informar ambuna certa llibertat una població amb un ele-vadíssim percentatge d’analfabetisme.

Uns 284 milions d’habitants integren la po-blació àrab. Però més de 67 milions d’aques-tes persones encara no saben llegir ni escriure.Les nacions que, en ple segle XXI, pateixenmés intensament aquest fenomen són Egip-te, Sudan, Algèria, el Marroc i el Iemen, se-gons les dades de la Unesco. Les restriccionsen l’edició de llibres impedeixen que bestse-llers com El codi da Vinci, de Dan Brown,superin les 5.000 còpies venudes en totsaquests països. Els àrabs disposen de 53 dia-ris per cada 1.000 habitants, mentre que elsciutadans de les zones desenvolupades en te-nen 285. Per cada 1.000 persones, en aques-ta àrea hi ha 18 ordinadors. L’índex interna-cional és de 78 computadores per miler d’in-dividus.

A parer de Talaat, la censura obstaculitzala llibertat i, per tant, el desenvolupament cul-tural. Les produccions dels mitjans oficials,desconnectades de la realitat, no es correspo-nen amb les necessitats del seu públic, aixíque sorgeixen experiments imaginatius al mar-

ge del gran mercat. Un informe recent de l’or-ganització Reporters Sense Fronteres (RSF) re-vela igualment que el conflicte d’Iraq ha de-sencadenat nombroses transformacions.

CANVIS SENSE PAUSAInternet ha propiciat algunes solucions alter-natives a la repressió estatal, com ara els qua-derns de bitàcora. Però també hi ha canvis ne-gatius. De fet, molts periodistes han acabatentre reixes només per fer la seva feina. Amés, el Líban ha perdut el lideratge àrab enmatèria de respecte a la llibertat d’expressiói ha passat a situar-se en la posició 106 en lallista mundial de nacions amb més censura.

Els reporters recorden igualment un atemp-tat contra el canal Futur TV del Kuwait. Elsportaveus de RSF denuncien que les autori-tats de l’Àrabia, Síria, Líbia i Oman emprentots els mitjans que tenen al seu abast perimpedir que emergeixi una premsa lliure.Les expectatives dipositades en Mohamed VIquan va pujar al tron del Marroc no s’han com-plert i el cas d’Alí Lmrabet, condemnat per-què suposadament va atacar el rei amb di-versos articles i dibuixos satírics, n’és un exem-ple, segons els experts.

De manera que Internet s’ha convertit pràc-ticament en l’única sortida per als àrabs quenecessiten estar informats. El 4% d’aquestcol·lectiu navegava per la xarxa el 2003. Unany després, ja resultava més fàcil connec-tar-s’hi i el nombre de pàgines web en aques-ta llengua seguia incrementant-se. Els especia-listes calculen que si aquest ritme es manté,un 11% del poble àrab estarà en línia a finalsde 2006. Les estadístiques nacionals destaquenque Egipte i l’Aràbia Saudita són els estats queestan millorant més ràpidament les seves in-fraestructures.

Documents com l’Arab World Competiteve-ness Report evidencien que aquesta culturaestà arribant a la resta del planeta mitjançantles noves tecnologies. Els joves i les dones,dos dels grups socials que viuen més sotme-sos en alguns d’aquests països, són parado-xalment els principals usuaris d’Internet. Mal-grat això, els ciutadans que no pertanyen ala classe benestant es queden fora dels càl-culs. Per a ells, la transició cibernètica és mas-sa cara. La majoria dels ciutadans de la zonaignora com funcionen els ordinadors i tam-poc no coneix altres idiomes. Però els usua-ris que hi ha són extremadament actius, enca-ra que han de lluitar contra barreres com l’esta-blerta el 1997 al Sudan, que va acceptarl’entrada d’Internet després d’acordar que lapolicia supervisaria tot aquest trànsit d’infor-mació. L’Aràbia Saudita, Síria, Tunísia i el Ie-men també apliquen filtres per detectar webs«inapropiats» per als seus valors. Els EmiratsÀrabs Units, Bahrein i Jordània es preocu-pen sobretot de rastrejar les pàgines políti-ques i Qatar, els llocs pornogràfics. A més,el preu d’accés a la xarxa continua sent prohi-bitiu al Marroc, el Iemen i el Sudan.

DEBATS CIUTADANSL’especialista egípcia insisteix: «Un dels ele-ments que està depurant l’ambient saturat delsmitjans tradicionals són els blocs, malgrat quetendeixen a fer-ho des de l’exili». Molts delsautors d’aquests quaderns digitals, general-ment dinàmics, operen des d’Espanya, França,Itàlia, la Gran Bretanya i, sobretot, els EstatsUnits i el Canadà. Van començar a escriure enanglès perquè el programari en àrab encarano estava disponible a la xarxa. Aquesta situa-ció ja ha canviat i, en el present, més de lameitat de les bitàcores estan confeccionadesen la seva llengua. «La majoria dels blocairestenen entre 20 i 30 anys. Són originals i, so-vint, molt sarcàstics. Combinen hàbilment tex-tos, fotografies, vídeos i arxius sonors, i por-ten a terme aquesta activitat perquè volen ex-pressar-se lliurement», aclareix Sahar Talaat.Els responsables d’aquests espais no són perio-distes ni pretenen ser-ho. Tot i això, no dub-ten a corregir les informacions que proporcio-nen alguns professionals dels mitjans quanreuneixen les proves suficients per demostrarque estan mentint per afavorir els seus go-verns. «Ja n’hi ha pràcticament un miler i s’es-tan fent molt forts», comenta l’estudiant de laUniversitat Complutense.

Els enllaços que inclouen en els seus qua-derns els han permès crear comunitats moltunides. Els blocaires àrabs vehiculen els inter-nautes que consulten les seves pàgines a websamb continguts similars. Les relacions en lo-cutoris i biblioteques públiques acaben deconsolidar aquests grups. D’aquesta manerahan aconseguit el suport d’organitzacions nogovernamentals i de mitjans de comunicacióinternacionals.

La campanya que han promogut els autorsd’aquestes pàgines per debatre la qüestió del’homosexualitat en la regió ha comptat ambmés participants que qualsevol altra impul-sada per un mitjà convencional. «Les discus-sions sobre l’integrisme islàmic o el paperde la dona en la societat també hi són fre-qüents», afegeix Amina.

El primer bloc en el món àrab, Salam Pax,va arrencar entre finals de 2002 i principisde 2003. Va coincidir amb el moment més crude la Guerra d’Iraq i va servir per presentarals ciutadans una visió ben diferent de les ver-sions elaborades pels governs i els mitjans ofi-cials. Aquesta bicàtora digital, que ha inspi-rat llibres i debats arreu el món, exposavaexperiències humanes, emocions, conversesi impressions personals... Un complement im-prescindible al periodisme de grans titulars.El ciberquadern pioner es va extingir el 2004.Però el seu breu exemple ja havia servit persembrar unes llavors que han germinat per totel territori i més enllà de les seves fronteres.

7

3

4

5 6

Fotos:1Joves navegant perInternet en un locu-tori públic.2Portada d’un dels lli-bres dedicat a «Sa-lam Pax», el primerbloc que va aparèi-xer en el món àrab.3Un dels blocs queels emigrants àrabsutilitzen per seguirdes de l’estrangerl’actualitat no oficialdels seus països.4La pàgina a Internetde la cadena de te-levisió Al Jazeera.5 i 6Imatges de nensàrabs que els mit-jans de comunicacióoficials acostumen ano mostrar, i que encanvi sí que es po-den trobar als blocs.

Establimentsantics


B ona part de la informació dels arxiusmunicipals de l’Ajuntament de Sant Joande les Abadesses va desaparèixer du-

rant la Guerra Civil. Per aquesta raó no es co-neixen amb precisió dades dels inicis d’es-tabliments antics com la Casa Rudes, ni tam-poc la història fidedigna dels seus primersanys. Amb tot, s’explica que el fundador dela nissaga va ser Josep Serrat i Faget, quehavia nascut al mateix municipi. L’any 1893era titular d’una taverna al carrer Major, ons’hi feien menjars per a la gent que estavade pas per la vila i per als pagessos que elsdiumenges al matí hi anaven a esmorzar. Tam-bé anaven a Casa Rudes molts pastors i ra-maders, ja que Sant Joan de les Abadessesera zona de pas obligatori per al bestiar trans-humant, que als hiverns pasturava a la Gar-rotxa i als estius anava als prats del Ripollèsi la Cerdanya, fins i tot més enllà de la fron-tera amb França.

Casa Rudes també era molt visitada peralguns treballadors i directius de les minesde carbó d’Ogassa, que a finals del segle XIXproduïen més de 40.000 tones anuals d’hu-lla i donaven molta riquesa a la zona.En elsprimers anys del segle XX, a Josep Serrat iFaget el va substituir el seu fill, Joan SerratMarcè, que va incorporar a l’establiment unapetita botiga d’alimentació. La casa de men-jars i la taverna no es van deixar, sinó ques’hi va intensificar l’activitat degut al pas delbestiar i a les mines de carbó, que havien cre-at molts llocs de treball a la comarca.

MENJARS CASOLANSDurant la Guerra Civil el negoci no va tan-car mai. Expliquen quea la Casa Rudes hi ana-ven a menjar persones de diferents convic-cions polítiques, però que ningú no hi dis-cutia mai. El més important era poder ferun bon àpat. Gairebé al final de la guerra,Sant Joan, Camprodon i Molló es van veureenvaïts per una allau de gent que volia creuarla frontera cp a França. Eren persones quehavien lluitat en el bàndol republicà i fu-gien de la persecució de les tropes franquistes.Com que sabien que les fronteres de la Jon-quera i Portbou estaven molt controlades per

la part francesa, no eren pocs els que inten-taven pasar per Prats de Molló i Coll d’Ares.La vigilància, però, era gairebé la mateixa iels refugiats acabaven tancats en un camp deconcentració.

A la postguerra, la Casa Rudes va mante-nir la mateixa activitat, malgrat que la po-blació de Sant Joan de les Abadesses va anardecreixent a mitjans dels anys seixanta per-què les mines es van anar esgotant i tambéles pedreres calcàries d’Ogassa. No obstantaixò, durant els anys vuitanta el restaurantera punt de trobada de molts viatjants que

visitaven la vila iels pobles veïns.

De FlorenciSerrat i Viñas,Casa Rudes passaa mans de la sevaafillada, LeonorTrinidad Lorenzo,que continua elnegoci amb elmateix tarannà desempre, ambl’ajuda del seumarit, Esteve Ri-card Coma, i lesseves filles, Mont-serrat i Lídia Ri-card Trinidad.

Des de fa al-guns anys l’esta-bliment s’ha es-pecialitzat enagrobotiga, i s’hivenen productesnaturals de la ter-ra i d’altres pro-ductes de fabri-cació artesanal.Al restaurant escuinen plats ca-solans nomésamb productesde la zona. Laclientela que ac-tualment té CasaRudes és de Gi-

rona i Barcelona, així com també personesque fan la ruta del romànic i de les vies ver-des o del ferro.

Durant tots aquests anys per l’establimenthi han passat molts personatges famosos tantde la política com artistes, escriptors i can-tants, com l’expresident Jordi Pujol, l’humo-rista Joan Capri, l’escriptor Màrius Serra, elcantant Joan Manel Serrat, actors d’El cor dela ciutat de TV3, Eva Nasarre, Ricard Bofill,Josep Tero, etc... La família preveu, en un fu-tur, habilitar unes quantes habitacions al pisde dalt de la botiga-restaurant.

Casa RudesSant Joan deles Abadesses

Va néixer com una petita taverna que amb el temps tambévendria aliments, i en l’actualitat és una agrobotiga i un restaurant

especialitzat en la cuina elaborada amb productes del país.

Història

El negoci va co-mençar comuna petita taver-na al carrer Ma-jor de SantJoan de lesAbadesses, ontambé es feienmenjars. Al capd’uns anys s’hiva afegir unabotiga que ve-nia una mica detot i que eramolt freqüenta-da per la gentdel poble. L’es-tabliment sem-pre ha mantin-gut la seva acti-vitat de botiga irestaurant almateix temps.Actualment ésagrobotiga, is’hi despatxenproductes natu-rals de la terra.Tot el que escuina al restau-rant és del país.

Origen1893.FundadorJosep Serrat iFaget.Propietàriaactual Montserrat Ri-card i Trinidad.TreballadorsRègim familiar.ActivitatRestaurant iagrobotiga ambvenda de pro-ductes naturals.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Els arquitectes Francesc Hereu i JoaquimEspañol aporten amb aquest projecte unaresposta claríssima a una pregunta recor-

rent: és possible fer conviure la funcionalitati l’estètica? Dit d’una altra manera, és possi-ble satisfer les necessitats del mercat de l’ha-bitatge –que vol espais per ser habitats– ambproductes que al mateix temps aportin el va-lor afegit d’una estètica exterior agradable?Hereu i Español han construït un conjunt detres blocs de pisos, en una zona de l’Eixam-ple de Girona que, a més de satisfer les ne-cessitats d’habitatge d’un centenar de famí-lies, milloren la imatge de la zona on estan si-tuats. És segurament la manera brillant comhan aconseguit aquest doble objectiu el queva portar el jurat del Premi d’Arquitectura deles comarques gironines de l’any passat a con-siderar aquest projecte com l’obra finalistadins de l’apartat d’arquitectura.

I això que, d’entrada, l’enunciat del projectees podria prestar per una de les tantesconstruccions anodines que poblen les ciu-

tats: «El projecte consisteix en l’agrupació detres blocs lineals amb un total de cent habi-tatges que desenvolupa el Pla Especial de mi-llora urbana del barri residencial Migdia», deta-llen Hereu i Español al catàleg dels premis.

El solar on s’aixeca aquest conjunt de blocsde pisos té forma rectangular i està limitat pelscarrers Riu Ser, Saragossa i Àngel Blanch i peruna zona lliure pública. I a partir d’aquí comen-cen les decisions dels arquitectes que conver-teixen aquesta obra en singular: «Els tres blocs,d’altures diferents, s’han disposat de maneraque l’espai mancomunat que alliberen entreells proporcioni una bona qualitat ambientali urbana». Entre els tres blocs s’ha generat unaàmplia zona no edificada, en la qual s’hi haplantat gespa, que evita la sensació d’aglo-meració que es produeix en blocs semblants.

Altres decisions tenen a veure amb la como-ditat de les persones que viuen en aquests ha-bitatges, i que no són perceptibles des de l’ex-terior: «La disposició interior dels habitatgesha estat concebuda per treure el màxim ren-

diment de l’espai, reduint passos i accessos,però, sobretot, per aportar qualitat lumínicaa les estances principals».

El que sí és clarament apreciable des de l’ex-terior és l’aposta per uns determinats acabats,per unes determinades formes, per uns deter-minats volums: «A fi de contenir la màximasimplictat de materials, formes i colors, l’ex-terior s’ha projectat en forma de diferents em-bolcalls d’obra vista clara, unificant les cober-tures i procurant dosificar els contrapuntsvolumètrics, que se situen en punts estratè-gics». El resultat és un conjunt realment estè-tic, que millora la imatge de la zona, envolta-da d’edificis sense gens d’interès arquitectò-nic. Situat just al costat de l’església de SantPau, en un sector amb una notable densitatde població però al mateix temps amb es-pais per a ús públic que l’espongen, el resultatde la feina d’Hereu i Español és la prova mésevident que el boom de la construcció pot do-nar resultats que van molt més enllà de la puracreació de nous espais per ser habitats.

Arquitecturagironina


Funcionalitat i estèticaEls blocs de pisos dels arquitectes Hereu i Español milloren la imatge de la zona on estan situats.

Conjunt d’edificis d’habitatges al barri residencial Migdia (Girona)

Mésinformació

– Demarcació deGirona delCol·legi d’Arqui-tectes de Cata-lunya, plaça Ca-tedral, 8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Girona

Fitxatècnica

ProjecteConjunt d’edifi-cis d’habitatgesd’un sector delbarri residencialMigdia.Adreçac/ Riu Ser, c/ Sa-ragoss, c/ÀngelBlanch, Girona.Autors Francesc Hereui Joaquim Espa-ñol, arquitectes.PromotorMontiel, s.a.ConstruccióHoms, s.a.Col·laboradorsFerran Canals,aparellador; Jo-sep Bellmàs, en-ginyer; G.M.K. -M. Llorens, es-tructura; IsoldaGilabert, arqui-tectura; SebastiàTroya, encarre-gat d’obra.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

Segur que a molts de vostès com més els agra-da el xai és rostit en forn de llenya, com els agra-

daran les seves costelletes fetes sobre sarments, lapaella cuinada amb foc de taronger, les sardinesrostides sobre unes bones brases... Des que, enun passat remot, l’home va aprendre a domesticarel foc i es va adonar que els aliments cuinats perl’acció de la calor resultaven, en general, més agra-dables que sense ella, han estat molt diverses lesfonts d’energia que ha utilitzat per cuinar, des deles pedres calentes i la llenya fins a les actualsplaques elèctriques d’inducció.

En principi va ser la llenya. Durant mil·lennis esva utilitzar gairebé com a única font de calor. L’homeva anar descobrint que cada tipus de fusta té les se-ves pròpies qualitats i defectes, i les seleccionavaen conseqüència. Tots sabem que la fusta comu-nica al que s’hi cuina els seus propis aromes; d’aquíel sòlid prestigi que tenen les costelletes de xai fe-tes precisament amb sarments, i no amb un altretipus de llenya. Mentre els europeus cuinàvem ambllenya, ja els xinesos, com explica Marco Polo al se-gle XIII, usaven el carbó, que per al viatger vene-cià va ser tota una novetat. Carbó mineral, carbóvegetal, carbó de coc... Tenia els seus avantatgessobre la llenya, però també alguns inconvenients,com el de la brutícia. Amb el carbó va començarla nostra dependència dels combustibles fòssils. Decarbó s’alimentaven aquelles cuines «bilbaïnes» o«econòmiques» que alguns encara recordaran.

El gas és una cosa d’ahir mateix. Gas ciutat, enprincipi; després va venir el triomf del butà, i avuis’imposa el gas natural. El gas dóna una flama vivai neta, i elimina el problema de l’emmagatzemat-ge de combustible sòlid, com la llenya o el carbó,però mai s’ha tret del tot de sobre l’estigma de laseva suposada perillositat. Substituïm les cuinesde gas per les elèctriques; el seu principal proble-ma era que aquests focs tardaven molt més a arri-bar a una temperatura adequada que la instantà-nia flama de gas. Es van afegir a aquestes cuines

focs «ràpids»... però el triomf definitiu va arribarde la mà de les plaques de vitroceràmica, la qua-litat més apreciada de les quals va ser la facilitatde neteja. Avui, quan el seu preu les ha fet ja forçaassequibles, s’imposen les plaques d’inducció: ca-lor instantània. Mai no oblidaré el meu primer con-tacte amb una d’aquestes plaques. Me la va ense-nyar, al seu restaurant, Juan Mari Arzak. Va posarsobre ella un cassó amb aigua, i en qüestió de se-gons el líquid va arribar a la temperatura d’ebulli-ció. Llavors Juan Mari, sense previ avís, em va aga-far una mà i la va prémer contra la superfície dela placa, a pocs centímetres del cassó amb aiguabullint. Abans que em tingués temps de pensarcap improperi, em vaig adonar que no només noem cremava, sinó que la placa estava freda.

Les coses han avançat molt, i no parlem avui deforns de vapor, de convecció o dels centenars d’ar-tefactes que permeten cuinar en condicions de pres-sió o temperatura que elegeix el cuiner. El que éscuriós és que, tradicionalment, aquests avenços sem-pre es veuen amb recel; quan el gas ciutat va subs-tituir el carbó no van faltar veus, fins i tot de pro-fessionals dels fogons, que van clamar escandalit-zades perquè el menjar «ja no tindrà el mateix gust».

Doncs... sí que el té. Avui són inimaginables aque-lles cuines fosques i no gaire higièniques contra lesquals carregava Ángel Muro a El Practicón a finalsdel XIX: mana la neteja. Avui, cuinar és més còmo-de que mai; en conseqüència, hauríem de cuinarmillor que mai... però això no ho tinc tan clar.Que les cuines semblin laboratoris és bo... mentreno acabin sent, més que res, això: laboratoris.

I, de totes maneres, a l’estiu, quan vénen de gustunes sardines, preparem unes bones brases; i quantenim ganes d’un xaiet rostit, busquem un lloc do-tat d’un bon forn de llenya. Això, quedi clar, no im-plica en absolut la negació del progrés; és que, sen-zillament, hi ha coses que són molt difícils de mi-llorar... encara que també l’entorn influeix en lesnostres percepcions.

De llenya a induccióCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

De color gra-nat intens.

Aroma de fruitsvermells i espè-cies, ambpredomini detorrats i fondobalsàmic. Laseva fermenta-ció amb llargamaceració ambles peles delraïm li hapermès l’ex-tracció de tot elseu potencialtànic. Criançade vuit mesosen bótes deroure i poste-rior evolució a

l’ampolla abans de sortir al mer-cat. Rodó i harmònic. En bocaés carnós, ple i amb llarg i per-sitent reregust. És un vi molt ade-quat per a carns roges i salsa-des. Elaborat totalment amb la va-rietat Cabernet Sauvignon, queestà demostrant la bona qualitatque dóna aquest raïm al Somon-tano.

El celler elaborador: Bodegasy Viñedos Olvena, empresa rela-tivament nova de la DO Somon-tano, va ser fundada l’any 2001.Està situada a Barbastro (Osca) is’ha situat en poc temps com unade les millors de la comarca. L’eti-queta és un disseny de l’artistaIsidro Ferrer, premi nacional dedisseny gràfic de l’any 2002.

Olvena

El vi

Criança 2002

El cogombre (Cucumis stivus) és una deles hortalisses més estimades pels àrabs:és, per la seva composició, una autèn-

tica i refrescant reserva d’aigua (a l’entorn del97% del total). Té poques calories i té un ex-cel·lent contingut en potasi, ferro, calci, fòs-for i vitamines A, B1 i C. Segons uns és origi-nari d’Àfrica, i segons d’altres del nord delsubcontinent indi, a sota l’Himàlaia; de fet, enaquesta zona n’hi ha varietats silvestres. Enllibres alemanys sobre hortalisses es diu, apartir d’aquest origen, que és un cultiu sub-tropical o tropical, cosa del tot incerta: defet és a la Mediterrània on prospera molt bé.Es cert que arreu –incloent també la Medi-terrània– es pot pot cultivar en hivernacles, iaixí Europa pot disposar de cogombres fres-cos tot l’any mercès als cultius d’Almeria, elmajor productor. És una cucurbitàcia, per tant,parenta de la carbassa i del meló –de fet,doncs, una fruita–. Ara bé, té, arreu, una granimportància com a hortalissa, ja que se situa,pel seu cultiu arreu del món, en quart llocdesprés de les cols, els tomàquets i les cebes

Els cogombres poden ser més o menysamargs, a causa d’una substància anomena-da elastemirida, que se sol concentrar on s’in-sereix la tija, per la qual cosa, popularment,abans de manipular-lo es diu que és la partque cal tallar primer. La pell, tot i ser comesti-

ble, se sol descartar, si més no en part –excep-tuant el cas dels cogombres o cogombrets con-fitats–. A causa de la substància amargant, ano-menada «verinada» a Mallorca, és corrent pur-gar abans el cogombre tenint-lo, ja tallat, ambsal, en una superfície inclinada o un coladoro amb aigua i sal i, a vegades, vinagre.

DIVERSES VARIETATSEls cogombres poden ser de pell més o menysrugosa, de color groguenc o verdós, aquestsmillors, ja que com menys madurs són menysllavors tindran. Els que es troben als EstatsUnits i a Almeria són de pella gairebé llisa.Poden fer de 30 a 40 centímetres de llargada–sobretot els d’Almeria–, però altres varie-tats són més curtes. A més, hi ha els cogom-brets, de mides petites, que es fan servir per

conservar en vinagre. Al Japó hi ha els co-gombres kyuri, que procedeixen també del’Himàlaia. Són de pell que presenta uns pe-tits bonys, de color verd fosc, i són força allar-gats, fins a uns 20 centímetres. No solen pre-sentar llavors aparents.

En aquell país se solen menjar en cru, ambuna mica de miso vermell. Aquí, en canvi,mengem el cogombre tallat a rodelles i ama-nit amb sal, oli i vinagre, i, tot i que no tot-hom n’hi posa, el pebre negre hi és excel.lent.Per a molts, se n’ha de fer una amanida a part,ja que el seu fort gust impregna la resta delsproductes que acompanya. Una forma ex-cel·lent de menjar-lo és a l’estil de Grècia, Tur-quia, els Balcans i el Pròxim Orient: ratllat iacompanyat amb iogurt, així com all, oli, anet,pebre, nous, etc.

Gastronomia


És una de les hortalisses més apreciades i, de fet, és la quarta méscultivada al món, darrere de les cols, els tomàquets i les cebes.

JaumeFàbrega

El cogombre

El tzatziki o tsatsiki (pronuncieu «txatxi-qui») és tan popular a tot Grècia coma la resta de països balcànics –tarator–

i a Turquia –cazik–, i fins al Pròxim Orient.A Xipre s’anomena talatouri (o talatturi) i s’ela-bora amb un riquíssim iogurt local, espès igustosíssim, que té poc a veure amb elsindustrials. El podeu subtituir per iogurt ar-tesà o iogurt grec, que a vegades es trobaen algun establiment, com Hipercor i El Cor-te Inglés. La seva fama ha depassat les fron-teres originàries, i ho trobem preparat i en-vasat fins i tot en forma de salsa, en vendaa la major part dels supermercats. Però,de fet, és més aviat una amanida o guarni-ció, que a Xipre se serveix amb els altresplats, excel.lent per a l’estiu i que, elaboratper vosaltres mateixos, els comensals usagrairan.

ElaboracióPeleu el cogombre i talleu-lo a petits dauso tires –com més petits millor– o ratlleu-lo.Trinxeu o aixafeu l’all en un morter i barre-

geu-lo, en un bol, amb la sal i el suc de lli-mona. Poseu el cogombre en un bol i, demica en mica, aneu-hi tirant el iogurt i l’ama-niment, sense parar de remenar fins quetot quedi ben unit i lligat. Guardeu-ho a lanevera i serviu-ho, amb una mica de men-ta picada, com a entrant, com a amanida,com a guarnició de plats de carn o de peix...

NotesLa menta –que pot ser seca; l’oriental (comla que troba a Egipte i en botigues de pro-ductes orientals) és més perfumada que lad’aquí– també es pot incorporar a la mes-

cla; pot ser julivert picat i fins anet (o fonollfresc), per guarnir. Ho podeu decorar ambcogombre retallat de forma artística o unaoliva negra.– Si ho serviu com a salsa, ho podeu pas-sar per la batedora.– Les proporcions poden canviar: hi ha quihi posa més alls o més oli, i la mateixa quan-titat d’oli i vinagre. També s’hi pot afegirpebre.– Hi ha qui un cop ratllat el cogombre, el salauna mica i el fa reposar almenys una horaembolicat amb un drap o bé en un coladoro superfície inclinada, a fi que es purgui. Tra-dicionalment, per treure-li la verinor, es ta-lla i pica pels caps o puntes.– Tot i que el iogurt grec és més ric i densque el nostre, suggereixo posar-lo en un drap–com qui fes mató– i deixar-lo penjat unparell d’hores, a fi que quedi ben escorre-gut. En canvi, no em sembla una bona ideaafegir-hi formatge cremós, com fan en algunpaís europeu, interpretant aquesta receptaa la seva manera.

Ingredients

● 1 cogombre pe-tit o mitjà.● 3 pots (o tasses)de iogurt.● 2 grans d’all.● 1 o 2 cullerades

d’oli d’oliva.● 1 pols de sal.● 1 cullerada desuc de llimonaacabada d’espré-mer.● Menta.

Amanida de cogombre, iogurt i mentaLa recepta

Dd

eG

Després dels Jocs Olímpics, seguramentels Campionats Mundials de Futbol s’hanconvertit en l’esdeveniment universal

que provoca més edicions d’objectes, que sóncompilats per tota mena de persones, siguin ono aficionades a l’esport rei o a qualsevol mo-dalitat del col·leccionisme popular. Es podencol·leccionar tota mena de coses, i a més lesadministracions postals de tot el món dediquenuna gran atenció al Mundial.

Una recollida simple de segells, de sobresde primer dia, de màximes postals, o de targe-tes i fotografies, sense oblidar edicions de mésvolum i oferta documental com ara els llibres,les revistes i els diaris, poden servir perquè ca-dascú conformi una veritable història delsMundials, competició que va néixer a l’Uru-guai ara fa 76 anys. Auesta informació darre-rament es veu ampliada de forma aclaparado-ra gràcies a Internet.

D’entre les diferents disciplines del col·lec-cionisme, potser la més completa i alhora se-guida per més aficionats hagi estat la de la fi-latèlia: l’autèntica, la que fa de notària de l’ac-tualitat, la que aporta cultura i esbarjo, que nopas l’especulativa i d’inversió, molt despresti-giada aquests dies. Després del fenomen olím-pic, amb més abast i possibilitats, el futbol ésmotiu i eix per a una quantitat d’emissions enocasions desmesurada, fins al punt que, comja va passar amb els Mundials d’Espanya’82, esva produir tal quantitat de material, aprofitantel ganxo d’una pràctica esportiva tan estesa ipopular, que moltes persones confiades es vangastar molts diners en efectes el valor delsquals no sobrepassava en alguns casos el delpaper i la tinta amb què havien estat confec-cionats.

El col·leccionista d’un cert nivell intentaràque al seu fons no hi faltin objectes que li re-cordin els diferents campionats celebrats finsal present: Uruguai, 1930; Itàlia, 1934; França,1938; Brasil, 1950; Suïssa, 1954; Suècia, 1958;Xile, 1962; Anglaterra, 1966; Mèxic, 1970; Ale-manya, 1974; Argentina, 1978; Espanya, 1982;Mèxic, 1986; Itàlia, 1990; Estats Units, 1994;França, 1998; Corea-Japó, 2002; Alemanya,2006; i l’adjudicat a Sud-àfrica per a l’any 2010.Hi falten els que haguessin correspost als anys1942 i 1946, no celebrats per culpa de la Sego-na Guerra Mundial, tal com va passar amb elsJocs Olímpics.

MOLTES POSSIBILITATSUna compilació més acurada i universal ver-sarà igualment sobre les diverses subtemàti-ques que es poden treballar, com ara la delscamps de futbol –molts d’ells emblemàtics,como el de Maracanà de Rio de Janeiro, queamb un aforament de prop de 200.000 per-sones és el major estadi esportiu aixecat finsara– o altres varietats com les dels equips,seleccions, jugadors i tècnics, tant de con-junt com individuals, a base de fotografies,banderins, pins, enganxines, cartells i targe-tes. Carnets de socis; entrades a partits im-portants; calendaris de lligues, que informende les diferents categories i que regularmentsón editats i repartits gratuïtament, costejatsper les mateixes federacions o per cases co-mercials, en especial les de licors...

Quant a les modalitats més conegudes i as-sequibles del paper imprès, des dels inicis delscampionats s’han editat col·leccions de cro-mos, de fotografies i de postals, a banda delssegells de correus, que seqüencien tant un par-tit sencer, com els diferents incidents del joc,els participants, i altres al·legories. Molt curio-ses són unes col·leccions de postals humorís-tiques, fins i tot anteriors a l’any 1930, litogrà-

ficament confeccionades –una de les qualsil·lustra aquest reportatge–, amb passatges bensimpàtics dels partits de futbol.

EL MUNDIAL ESPANYA 82La celebració del Mundial de 1982 a l’Estat es-panyol va aixecar una gran expectació –tot iel trist paper de la selecció espanyola–, i en

el camp de la filatèlia, perexemple, ja l’any 1980s’emetria la primera delas tres sèries, de dos fa-cials cadascuna, anun-ciadores de l’esdeveni-ment –la segona aparei-xeria el 1981, i la tercera,el mateix 1982–. Arriba-des les dates anteriors ala inauguració de la com-petició, l’eclosió vindriaen forma d’una sèrie dequatre targetes enter-postals, il·lustrades perdiverses informacions del

Mundial; i unes fulletes-bloc que oferien elsescuts de les ciutats seu de partits, i de mo-tius al·lusius a la pràctica d’aquest esport.

Igualment, el futbol en el seu conjunt ha es-tat l’objecte de destacats treballs de recerca idivulgació, com el que elabora des de fa 25anys el mallorquí Joan Miquel Llompart, el mà-xim guardonat espanyol en aquesta modalitat.

Col.leccionisme


Mundials de futbol

XavierRomero

El segon esdeveniment esportiu més mediàtic genera una gran quantitat de material col·leccionable.

NECESSITEM

SOLARS INDUSTRIALS I NAUS PER ALS NOSTRES CLIENTS

Tel. 661 814 351

Per primera vegada s’han reunit els pa-cients afectats de cefalea en el Congréscelebrat a València. L’objectiu, segons la

presidenta de l’Associació Espanyola de Pa-cients amb Cefalea (AEPAC), Elena Ruiz dela Torre, «és que els afectats puguin rebre lamajor quantitat d’informació sobre la sevamalaltia de la mà dels experts més recone-guts a nivell internacional». La majoria deles persones que pateixen aquesta patolo-gia no coneixen els diferents tipus de cefa-lea que hi ha, els seus símptomes o on hand’anar. Potser per això més de la meitat delspacients mai no consulten amb el metge laseva situació i decideixen, per contra, inten-tar solucionar-la ells mateixos, sense saberque l’automedicació en aquests casos pot pro-duir l’empitjorament i, fins i tot, la cronifica-ció de la malaltia. Però, a més d’una majorquantitat d’informació, els pacients reclamenmés conscienciació, tant dels professionalssanitaris com de la societat, sobre aquestamalaltia. «Encara avui molts metges seguei-xen sense concedir-li la importància que téel mal de cap primari i, en molts casos,argumenten que es tracta d’un problema denervis o d’estrès».

Mobilitzar el major nombre possible de pa-cients és, segons el parer d’Elena Ruiz de laTorre, necessari per reivindicar la transcen-dència de la seva malaltia i aconseguir quecomencin a produir-se canvis. L’objectiu fi-nal que es planteja AEPAC és clar: «Que la ce-falea primària passi a la història», declara lapresidenta de l’Associació. Malgrat això, men-tre no arriba aquest moment, la prioritat ésmillorar la qualitat de vida dels pacients,que passa, entre d’altres aspectes, perquè «elscentres de salut comptin amb un especialis-ta en cefalees que pugui atendre el pacientquan estigui tenint una crisi i no hagi d’es-perar uns dies a ser atès, quan els símptomesja han remès», afirma Ruiz de la Torre.

LA CAMPANYA DE L’OMSDurant els últims dos anys, la Campanya deSensibilització en Cefalees promoguda perl’Organització Mundial de la Salut (OMS) hapretès traslladar a la població general la im-portància d’aquesta malaltia (ja que l’OMSja la reconeix com a tal) i les seves possi-bles repercussions, aconseguint reduir lesconseqüències que té entre la població.

A Espanya, la Campanya ha comptat ambel suport del Ministeri de Sanitat i Consum,l’Institut de la Dona, l’Organització MèdicaCol·legial, el Consell General de Col·legis Ofi-cials de Farmacèutics, la Fundació Farmain-dustria, la Societat Espanyola de Medicina Fa-miliar i Comunitària, les Societats Espanyo-les de Medicina General i de Medicina Rurali Generalista i el Grup de Treball en Cefale-es de la Societat Espanyola de Neurologia.Durant aquest temps han estat nombroses lesactivitats que s’han desenvolupat amb la fi-nalitat de divulgar la major informació pos-sible sobre la malaltia: des de la creació dematerials divulgatius, una pàgina web o un

telèfon on els pacients poden consultar elsseus dubtes sobre la matèria, passant per lacelebració del Dia Nacional de la Cefalea iel Premi de Periodisme a la millor informa-ció sobre aquest tema, fins a la realitzaciód’una enquesta per valorar el coneixementque la població té sobre les cefalees.

LA CEFALEA AL MÓNLes cefalees constitueixen el més freqüent detots els dolors que afecten l’ésser humà. Defet, el 95% de la població pateix algun epi-

sodi de cefalea al llargde la seva vida. A Es-panya, sabem que el70% de la poblaciópateix cefalees ten-sionals, les més co-muns i menys greus,i el 12% pateix mi-granyes, amb alta in-capacitat per a qui lespateix. El mal de capés el primer motiu deconsulta dins de laNeurologia i un delsprincipals de consul-ta en Atenció Primà-ria, malgrat que mésde la meitat dels pa-cients migranyosos noconsulten la seva con-dició.

Als països desen-volupats, només la ce-falea tensional afectados terços d’homes iel 80% de les dones.Les xifres d’incidènciaassociades a la cefa-lea crònica diària nosón tan ben conegu-des, però sí igualmentalarmants: un de cada20 adults té aquest ti-pus de mal de capcada dia o gairebédiàriament.

Entre d’altres con-seqüències impor-tants, el mal de capprovoca en l’actuali-tat la pèrdua de propde 20 milions de jor-nades laborals a Es-panya, fet que supo-sa un cost aproximatde 2.000 milions d’eu-ros. Una persona mi-granyosa s’absenta dela seva feina aproxi-madament 8 dies al’any pels trastornsocasionals pel seu do-lor.

Com explica el doc-tor José Miguel Lái-nez, «el mal de cap

pot arribar a ser molt incapacitant, no no-més per les hores de feina que la personaque en pateix perd al llarg de la seva vida,sinó també perquè sol limitar i perjudicarseriosament les seves relacions familiars i so-cials». Al costat d’aquests problemes, Láinezdestaca la cronificació de la malaltia, que estàclarament associada amb l’automedicació, irecorda que en molts casos no es dóna a lescefalees la consideració de problema de sa-lut, ni existeixen mesures d’educació sobreaquestes.

Salut


RamónSánchezOcaña

Els afectats de cefalea, reunits en un congrés, reclamen més i millor informació, però també que hihagi més conscienciació sobre la seva malaltia, tant entre els metges com en el conjunt de la societat.

Mal de cap (i II)

MA

RTI

FE

RR

ER


1

2

3

4

Carita:Protectors solars

antiedat, per a cosi contorn d’ulls.

Decléor:Bronzejador i

autobronzejadoren esprai.

Lakmé:Gamma de

productes perprotegir els cabells.

Ecran Aftersun:L’especialista enproductes per adesprés del sol.

Tendències


1Taronja i ambcintes en blanc,de Lacoste.2De Love Store,amb franges ho-ritzontals.3Elegant i sensualen negre, deBora-bora. 4Estampat floral,per a cossos es-culturals: dosMa-res.5Guillermina Bae-za deixa les es-patlles a l’aire.6NafNaf barrejacolors i dibuixos.7Aire ètnic i escothalter: First Com-pany. 8Amb l’estampatde moda. De CrisZarel. 9Disseny d’Evelynen tons roses. 10Amb culot, unaaltra de lestendències del’estiu. Speedo. 11Motius de cash-mere blaus sobrefons blanc, d’ala-gua.12Flors i colors viusen un biquini moltsexy de Mostaza.

Mínima expressióSostenidors halter i de triangle i culots o calces molt escotades marquen la tendència en biquinis per

a aquest estiu, una peça que no perd vigència tot i que només llueix al 100% en cossos perfectes.

ANNA ESTARTÚS

5 6 7

111098

12

CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGAL

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

PACK ELÈCTRIC

MATALÀS: MASSEN DUES VERSIONS1.MASS LÀTEX (molles i làtex)

2.MASS VISCO (molles i viscoelàstica)

MATALÀSBURDEOS

L’ART DELDESCANS

Làtex 100%5 zones de descans

Canals transversals de ventilació

TèrmicSistema de doble ventilació

Teixit stretchAlçada 20±1 cm.

Làmines de faig de color grisElements de suspensió dobles

5 nivells ergonòmicsBastidor color roure

775 €En la mida 90 x 190 x 15 cm.

SOMIERELÈCTRIC 2005

350 €En la mida 90 x 190 x 20 cm.

A lbert Pla ha titulat Vida y milagros elseu nou àlbum, el primer recopilatorien directe que enregistra, mentre pre-

para un espectacle en el qual barreja cinema,teatre i música. «Estic resignat a estar fora delloc», diu aquest peculiar i controvertit jo-glar. Vida y milagros apareix en format CD-DVD, que recull una actuació exclusiva da-vant d’un públic de convidats per a aquestagravació, en la qual el cantautor es va en-voltar de músics «amb els quals tenia ganesde treballar». Així, Quimi Portet, d’El Últimode la Fila, és el productor de l’àlbum i l’acom-panya a la guitarra elèctrica, Carles Bena-vent al baix, Tino de Geraldo a la bateria, Jor-ge Pardo, al saxo i flauta, Diego Cortés a laguitarra espanyola i Judit Farrés als cors.

La dejo o no la dejo, Joaquín el necio, Elsol de verano, El bar de la esquina, Marceli-no Arroyo del Charco o Carta al rey Mel-chor formen part de les quinze cançons quecomponen Vida y milagros, en el qual no fal-ten les seves versions de Lou Reed, amb Ellado más bestia de la vida i de Jeanette, aSoy rebelde. «Vaig elegir cançons que gau-

deixo tocant, amb les qualsm’ho passo bé o m’ho hepassat bé», explica AlbertPla, que creu que aquestnou àlbum té un «regust»especial, el del directe i elque li han donat «uns mú-sics genials que han di-buixat molt bé les diferentsintensitats».

Les seves històries tra-gicòmiques, com la d’unguàrdia civil que s’enamo-ra d’una terrorista o la d’unrepublicà que vol casar-seamb la filla d’un rei, li hanvalgut problemes de totamena, que ell cataloga coma «cruels coincidències ambl’actualitat». «Hi ha reac-cions tan dispars a cadacosa que ja no fas cas», ex-plica per després apuntarque no li importa que lestelevisions no el cridin peractuar en horaris de bonaaudiència perquè «jo tam-poc no vull ser-hi».

A partir d’aquest estiu, lavida d’aquest cantant, laveu del qual s’ha escoltata les bandes sonores depel·lícules com El día de labestia, Airbag, Carne tré-mula i Los que aman es-tarà centrada en un nouprojecte, El malo de la pe-lícula, que estrenarà el 3de juliol al Festival Grec deBarcelona. «És una pel·lí-cula que es projecta men-

tre a l’escenari Judit Farrés i jo donem expli-cacions i fem el tonto. Tracta d’un advocatque treballa per a una immobiliària que trans-formarà una zona rural en un polígon in-dustrial i dels pensaments que li travessenel cap mentre viatja en cotxe per una carre-tera bucòlica», explica Pla. Cineastes com Juan-ma Bajo Ulloa, Cesc Gai i Joaquim Jordà par-ticipen com a actors en un projecte que «noés reivindicatiu, no estem rescatant cap zonaverda. És una comèdia, almenys nosaltres ensho estem passant molt bé fent-la».

Després d’estrenar-la a Barcelona, el 20agost inicia a Mèxic una gira per Hispano-amèrica que s’acabarà el 20 d’octubre, quantornarà a l’Estat espanyol. I no és que AlbertPla, que ja va fer teatre amb Caracuero, hagidecidit canviar la música per l’art dramàtic,sinó que per a ell tot està relacionat. «Jo sem-pre vaig fent cançons, mai m’assec a escriu-re-les, ho faig de memòria quan de sobterecordo algun comentari o fet que mesosenrere em va impactar, després les vaig col·lo-cant aquí i allà. A El malo de la película hiha quatre o cinc cançons noves».

Música


Un disc amb regust

especialEl cantautor Albert Pla presenta «Vida y milagros», el seu primeràlbum recopilatori en directe, i és a punt d’estrenar «El malo de

la película», un projecte en el qual barreja música, cinema i teatre.

Bandes sonores

Novetats

El código Da VinciHans ZimmerDecca

Com el film, a-questa banda so-nora havia aixecatmolta expectació.I segurament comla pel·lícula, tindràdefensors i de-tractors. HansZimmer ha escrituna partitura allu-nyada dels seusscores més cèle-

bres. Combina música electrònica i simfònica, se-guint el camí iniciat amb La delgada línea roja oHannibal. Destaca la seva imponent obertura, DiesMercurii i martius, on presenrta les línies mestresdel treball. Zimmer ha donat un gran protagonis-me al violí i a altres instruments de corda –violon-cel, arpa...–, però també als cors i a la veu d’unasoprano que apareix en un dels moments mésesfereïdors –Poisoned chalice– de la partitura. Labanda sonora traspua una gran espititualitat, ambpassatges commovedors d’una tràgica bellesa.El músic alemany també rebaixa la tensió i aportafragments més emotius i sensibles, com el temaassociat a Sophie. Lluís Poch

José Luis Perales

Amb més de 530 cançons compostes i 27 àlbumspublicats, José Luis Perales, que acaba d’editar unnou disc, Navegando por ti, assegura que escriu«per necessitat, com un periodista a la recerca denotícies», i es pren cada projecte amb «l’entusias-me del principiant». Alhora, Perales, l’autor de clàs-sics com Soledades, Y te vas, Un velero llamadolibertad o Y quién es él, es confessa «mandrós al’hora de gravar un nou disc, sobretot pel que téde dur el directe», encara que alhora «tornar-se atrobar amb el públic i el seu aplaudiment calma moltla vanitat de tot artista», explica.

Sexy Sadie: «Translate»El grup mallorquí de rock Sexy Sadie ha editat Trans-late, el seu sisè àlbum d’estudi i l’onzè de la sevadiscografia. Segons la banda, Translate (Tradueix)és una declaració d’intencions perquè, per un cos-tat, «tradueixen» per reivindicar que no deixarande cantar en anglès, a la vegada que amb «tra-dueix» li demanen al públic que traslladi les seveslletres al seu propi món interior. Veus i bateriesdistorsionades, guitarres intenses, molts més pia-nos i una actitud rabiosa marquen aquest nou disc.

La Frontera: «Veinte años y...» El grup La Frontera ha celebrat dues dècades derock amb Veinte años y un día, amb noves grava-cions dels seus disset millors temes, tres talls nous,les veus d’Andrés Calamaro i Coque Malla i un DVD.«Volem que la gent sàpiga com sonem ara», diuel vocalista Javier Andreu. El títol del treball defi-neix bé el grup madrileny. «Vint anys» han passatdes que el 1985 van guanyar el Festival de Rockde Madrid, amb el seu Duelo al sol; i aquest «i undia» vol dir que la banda «encara se sent viva».

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Guapa LaOreja de VanGogh2 ▲ Me sientoviva Rosa3 ▲ Rocío...siempre RocíoJurado4 ▲ Limón y salJulieta Venegas5 ▼ Stadium ar-cadium Red HotChili Peppers

REGNE UNIT

1 ▲ Smile, itconfuses peo-ple Sandi Thom2 ▲ Twelvestops and homeThe Feeling3 ▲ Bring youhome Ronan Ke-ating4 ▲ SurprisePaul Simon5 ▲ Riot cityblues PrimalScream

ESTATS UNITS

1 = Taking thelong way DixieChicks 2 = BSO HighSchool MusicalDiversos3 ▲ Stadium ar-cadium Red HotChili Peppers4 ▲ Me and mygang RascalFlatts5 ▼ AmericanIdol, season 5:Encores Diver-sos

TEXT: ISABEL LAGUNA FOTOGRAFIA: IVÁN FRANCO/EFE

Agenda de Girona L’agenda d’accés més completa. www.agendadegirona.com

Munich

Director: Steven Spielberg.Intèrprets: Eric Bana, DanielCraig, Mathieu Kassovitz.Distribuïdora: Universal.Durada: 155 minuts.Spielberg torna a superar-se amb una magnífica bar-reja de drama i thriller enquè incideix en el sentimentde culpa i la legitimitat de lavenjança amb una sorpre-nent neutralitat política. Hi

ha moments –com el de l’aparició d’una nenaen un atemptat– dignes de Hitchcock. P. P.

Dicen por ahí...

Director: Rob Reiner.Intèrprets: Jennifer Aniston,Kevin Costner, Mark Ruffalo.Distribuïdora: Warner.Durada: 95 minuts.A partir de la història realque va inspirar la pel·lículaEl graduado, el despistatReiner construeix una comè-dia cinèfila que, tot i la sevarutinària confecció formal,resulta prou divertida. El mi-

llor és la contribució de secundaris com ShirleyMacLaine, Richard Jenkins, Mena Suvari i unsorprenent Kevin Costner. P. P.

Love me tender

Director: Joel Zwick.Intèrprets: Kim Basinger,John Corbett. Distribuïdora: Filmax.Durada: 100 minuts.Zwick, autor de Mi gran bo-da griega, es retroba amb elprotagonista d’aquell film,John Corbett, en una comè-dia molt més marciana so-bre una venedora de cos-mètics que coneix l’home

dels seus somnis durant un viatge per la icono-grafia d’Elvis. Per a fans de la Basinger. P. P. No van ser pocs els admiradors de Ja-

mes Bond que van posar el crit al celen veure que el substitut de Pierce Bros-

nan seria Daniel Craig. Els fòrums d’Internetanaven plens de comentaris irats, queixes iinsults d’allò més enginyosos, i fins i tot ungrup de fans del personatge va obrir una pà-gina web per recollir adhesions contra lal’actor. Realment, n’hi ha que tenen poca fei-na. El cas és que la sensació generalitzadaera que Casino Royale seria un fracàs de pú-blic davant la quadriculada i exagerada re-acció del seu públic potencial al fitxatgedel protagonista.Però les coses hancanviat. I, a més,radicalment: n’hiha hagut prou ambel minut i mig quedura el primer trài-ler del film perquèels escèptics haginrectificat i els es-mentats fòrums s’hagin omplert d’excitaciói bon rotllo.

El motiu? La certesa, ara que ja hi ha imat-ges de la pel·lícula, que l’aposta per Craigno és arbitrària, sinó que forma part d’unprocés necessari de renovació del mite i, so-bretot, un retorn a les essències d’Ian Fle-ming. És a dir, que Bond, a diferència delque van (mal) entendre Roger Moore i Pier-ce Brosnan, és un paio dur, malcarat i mésaviat antipàtic, manipulador, cínic i, per des-comptat, un home més d’acció que de pa-raula. Per a aquells que no l’hagin vist (el

passaven davant d’El codi Da Vinci: no caldir que resultava molt més estimulant quela mateixa pel·lícula de Ron Howard), la cosava així: comença amb un pròleg en blanc inegre on queden molt clares les diferèn-cies de criteri entre Bond i M, de nou inter-pretada per Judi Dench, per després mos-trar un avançament de les que s’apunten comunes esplèndides seqüències d’acció. Res defocs d’artifici com a Muere otro día; aquísembla que l’espectacle tendeix a la seque-dat i la contundència, prescindint de filigra-nes acrobàtiques. I hi ha, és clar, el sorpre-

nent Craig, que dóna al personatge un airede sobrat i maliciós que recorda l’estil quehi imprimia el gran Sean Connery. La com-paració no és gens gratuïta: la primera apa-rició de Craig en el tràiler, entre ombres iaixecant la vista de manera amenaçant, bus-ca la identificació iconogràfica amb el pri-mer actor que va interpretar l’agent 007. Així,s’ha passat del pessimisme més extrem aun desconcertant optimisme. Ara tothom pro-nostica un èxit aclaparador de Casino Royalei una nova era per al personatge. Com deiaMamet, les coses realment canvien.

Les coses

canvienEl primer tràiler de «Casino Royale» no només ha donat untomb a les expectatives comercials del film, sinó que fins i

tot ha fet rectificar bona part dels detractors de Daniel Craig.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

La huella del silencioPeter NashelNettwerk

El desconegut Pe-ter Nashel –pobre,el seu nom ni apa-reix a la caràtulad’aquest CD– haestat l’escollit perfer la banda sono-ra de l’última pel.lí-cula protagonitza-da per RichardGere. El popularactor participa so-

vint en projectes d’escassa repercussió comercial,com aquest, que tracta sobre la complexitat de lesrelacions familiars en una societat tan frenètica coml’actual. En actiu des de començaments d’aques-ta dècada, Nashel té una filmografia que encarano arriba a la mitja dotzena de títols. D’acord ambla trama de la pel.lícula, el compositor ha creat unscore dramàtic i intimista –que recorda la músicade Thomas Newman–, ple de passatges atmosfè-rics i melodies minimalistes, en els quals desta-quen instruments com l’arpa i el piano. Comple-ten el soundtrack un tema de Bach i una cançód’Ivy, el projecte paral·lel del líder de Fountains ofWayne. Lluís Poch

Un James Bond més expeditiuEl nou agent 007 és menys seductor i xerraireque Pierce Brosnan, però recupera el cinisme i la mala bava de les cintes de Sean Connery

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Itot anant per la vida, sovint ens sorprenem denosaltres mateixos perquè, de vegades, ni ens

reconeixem. Guaitem enrere i, malgrat els anys quehan transcorregut, ens sobta sentir bategant dins lesentranyes emocionals allò tan nostre que ja cop-sarem en la llunyania de la més primerenca infan-tesa. La sensació de saber-te tu mateix.

Naixem, doncs, amb una empremta personal i al-hora intransferible: el nostre jo. I aquest jo –nucliprou especial i íntim– permet la fusió i la interco-nexió dels aspectes biològics i mentals.

Passen els anys i si hom no està per la labor enstrobem que aquella magna escultura dels déus,aquell jo virginal, brillant i àvid de vida, s’empol-sa, s’embruta, s’esquerda, s’esmicola...

I així com aquell qui no vol la cosa, les vivèn-cies esdevenen l’una rere l’altra; qui dia passa,any empeny i tal dia farà un any. I amb aquesttreballar per viure sovint malentès com un viure pertreballar ens adonem de la pluralitat de rols queportem a terme. Mil i un rols, mil i un papers a re-presentar damunt l’escenari de la vida. Ser proge-nitor, ser fill, ser cònjuge, ser amic, ser treballador,ser veí, ser germà, ser consumidor, ser amant, serconfident, ser... Múltiples rols que ens enriquei-xen com a persona tot i que també ens podrienconfondre si no estem a l’aguait.

I és que per més rols que desenvolupem no ga-rantim la concentració del jo si no és que efec-tuant un acte de reflexió ens ho proposem de for-ma plenament conscient. Cal no oblidar que ca-dascú de nosaltres és molt més que el resultat delsumatori dels respectius rols psicològics empratsal llarg del camí. Algú podria afirmar que quan un

rol ens «posseeix» ho fa per enaltir el nostre ego oper compensar carències personals.

Potser la clau de la jugada rauria a saber-se cen-trat, ajustat en si mateix i tocant de peus a terra;traient-se simbòlicament tot l’atrezzo dels diferentsmoments i enfocant la visió interior amb tal pers-pectiva que ens permetés cercar on reposa aquelljo tan nostre. I aleshores en localitzar-lo caldriaestablir un profund diàleg –o monòleg– per sabersi aquesta nostra essència, si aquest nostre jo ba-tega en consonància amb la vida que portem aterme o per contra pot ser que resulti tan elevat elgrau de malestar que l’individu es prometi a simateix restar adduït per algun dels rols a fi i efec-te de no haver d’escoltar ni de sentir de mala ganala pròpia consciència.

La confusió de rols –per part nostra o per partde qui ens envolta– ens pot portar a generar unaimatge prou diferent del que en realitat som. Quies deixa enlluernar pel món de les aparences d’al-tri acostuma a patir una mena de vista cansadapsicològica que no li permet percebre el fons d’aque-lla persona i conseqüentment el fa reaccionar d’unaforma esbiaixada amb apropament o rebuig en fun-ció dels interessos de l’espectador.

Malgrat tot, en darrera instància potser el més co-herent fóra que un mateix tingués clara l’equacióde la seva pròpia imatge personal en el sentit doncsde desitjar que la proporció entre ambdues –imat-ge interna i externa– fos equilibrada i anant enca-ra una mica més enllà no estaria de més tractar decopsar, de tant en tant, el nostre grau d’autojusta-ment en la qüestió de la imatge personal internaque tenim de nosaltres mateixos. Que hi hagi sort!

Eren negres, rodons, humits,tristos. Aquells ulls ho deien

tot. Li va acaronar el llom. Te-nia el pèl suau. El va acabard’examinar i li va fer prendreun barreja aigualida. Al cap dedos dies va tornar a entrar enaquell estable. Els ulls, igual denegres, ara brillaven de vida ialegria. «No parlen, però sabendonar les gràcies millor quemoltes persones que conec».

Joan Arderius Benjol va néi-xer a Figueres el 1841. Dels seusprimers anys de vida no se’n sa-ben massa coses, només quedesprés de fer el batxillerat vaseguir els estudis necessaris perconvertir-se en veterani, unaprofessió que no només vapracticar sinó que va defensari dignificar al llarg de tota laseva vida. En aquest sentit, vafundar revistes com La Alian-za Veterinaria i El Ampurda-nés, on es publicaven articlesper donar a conéixer els darrersavenços en els múltiples campsde la seva feina. Ell mateix varealitzar algunes investigacionssobre aspectes de màxima ac-tualitat: la triquinosi, la tuber-culosi i, fins i tot, la fil.loxera.La qualitat dels seus treballs vameréixer diverses distincions dela Societat Econòmica d’Amicsdel País.

A més, Joan Arderius Benjolva tenir un destacadíssim paperen la vida política de Figueres.Quan només tenia 23 anys, el1864, ja ocupava la secretariad’un comitè republicà constituïta la ciutat. Quatre anys més tardva començar el Sexenni De-mocràtic després d’un alçamentmilitar progressista liderat pelfamós militar reusenc Joan Prim.Aleshores, Arderius va ocuparuna de les regidories del consis-tori figuerenc, fins que el 1872va ser escollit alcalde.

Finalment el 1874 un altre copmilitar va acabar amb la PrimeraRepública i un any després elsBorbons ja tornaven a ser reisd’Espanya en la figura d’AlfonsXII. En aquesta nova cojuntu-ra, les formacions republicanesvan quedar marginades dels cà-rrecs públics sobretot per cul-pa de les anomenades «tupina-des», és a dir, les manipulacionselectorals perpetrades per lesoligarquies que volien conser-var el poder.

Malgrat això, i tot i el pas delsanys, la memòria de l’experièn-cia republicana es va mantenirviva gràcies a diversos partits iassociacions disseminades pertot el territori. El mateix JoanArderius Benjol va col.laborara mantenir present el record re-publicà al llibre Historia críti-ca de los hombres del republi-canismo catalán en la últimadécada (1905-1914). Ell hi vaescriure un capítol titulat «El re-publicanismo ampurdanés des-de 1868 hasta 1914».

Joan Arderius Benjol va mo-rir el 1925, quan tenia 84 anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

La imatge interna

JoanArderiusBenjol

XAVIER CARMANIU

ISABEL COCH

Gironins delsegle XIX

Governant l’Imperi Romà l’emperador TiberiusGlaudius Nero, al segle VIII de la fundació de

Roma; sent Ponç Pilat governador de la Judea –queintegrava la província Romana de Síria–; Herodes,tetrarca de la Galilea; el seu germà Filipo, tetrarcad’Iturea, de la província de Traconite i Lisanias,tetrarca d’Abilina; i trobant-se de Summes Sacerdotsdels jueus Anàs i Caifàs, va ser crucificat qui s’au-toanomenava «El Fill de l’Home». Era conegut coma Jesús i havia nascut, sembla ser, a Betlem, enca-ra que també es diu que va ser a Natzaret, on vaviure alguns anys amb els seus pares, Josep, de pro-fessió fuster i Maria. La seva crucifixió es va pro-duir després de dos processos successius, el primerdavant del Sanedrí jueu i, el segon davant del go-vernador romà Ponç Pilat, dictant-se en tots dos ca-sos sentència de mort, que només podia fer efec-tiva –com així ho va fer– Ponç Pilat, que va orde-nar posar a la creu, en llatí, en grec i en arameu–aquest últim idioma habitual de Jesús– la inscrip-ció: «Jesús Natzarè, Rei dels Jueus», la qual cosa vamolestar molt els membres del Sanedrí, que li vandemanar que la traiés. Però Ponç Pilat va ordenarque es mantingués.

La crucifixió era la forma més cruel i més lentade matar una persona. Consistia, després d’haverfuetejat el reu, a fer-li portar un tros de fusta, elpatibulum, sobre les espatlles i per darrere del cap,durant un trajecte més o menys llarg: en el cas deJesús, uns 600 metres, fins el Gòlgota o Calavera,un turó, fora dels murs de Jerusalem. En arribar,al reu se li clavaven els braços pels canells, nopels palmells de les mans, com s’ha representat du-rant 20 segles en escultures i pintures. Si l’hagues-sin clavat pels palmells, el cos li hauria anat avallen postura vertical, en ser col·locat el «patibulum»sobre l’altre tros de fusta, l’«esteba», que ja estavaclavat al terra, al lloc de l’execució. Per això, apart dels claus als canells, se li clavaven també elspeus, creuant-lo l’un sobre l’altre, amb un sol clau,més gruixut. S’aixecava el patibulum amb una es-cala i amb cordes fins a recolzar-lo a la fusta ver-tical, en la qual es posava un tros de fusta perquèel cos quedés recolzat a l’entrecuix del reu. Elsbraços també se solien lligar al patibulum amb cor-des, per reforçar la subjecció dels claus, i així es-tava el cos crucificat durant dos o tres dies, fins quees produïa la mort per asfíxia, cosa que se solia

avançar, trencant amb una maça els genolls delscrucificats per així accelerar-ne la mort. Això es vafer amb Jesús, ja que va morir aviat, i per asegurarla seva mort se li va clavar una llançada en uncostat, malgrat que ja havia perdut la vida. Als al-tres dos reus que van ser crucificats amb Jesús–Dimes i Gestes, que no eren «lladres», sino zelotscontraris a la dominació romana– només els vantrencar les cames.

Quan Josep d’Arimatea i Nicodem van fer bai-xar el cadàver de Jesús, la creu, amb les sevesdues fustes, va continuar fixada al Gòlgota i no hiha notícies de què se’n va fer, encara que el mésnormal era que les fustes s’anessin llençant o subs-tituint per altres. Segons la tradició, l’emperadriuHelena –mare de Constantí I el Gran (emperadordel 307 al 337 dc), que es va convertir al cristia-nisme l’any 313, influenciat per la seva mare–, des-prés d’entrar a Jerusalem l’any 328, sembla ser queva trobar la fusta horitzontal o patibulum on vaser crucificat Jesús. D’aquesta fusta es van anartreient trossets que avui son relíquies i que es con-serven a Roma, a Jerusalem, a Santiago de Com-postel·la, a Santo Toribi de Liébana (Santander, onhi ha el tros més gran) i Caravaca de la Cruz (Múr-cia). Menys en aquest últim lloc, als quatre ante-riors hi he estat, però, són autèntiques aquestesrelíquies? En principi sembla que sí…

Juan Eslava Galán, que va obtenir el Premi Pla-neta 1987 per la seva novel·la En busca del uni-cornio, va publicar a la mateixa editorial el 1997 unllibre demolidor, El fraude de la Sábana Santa y lasreliquias de Cristo, que vaig llegir i que vaig repli-car amb un article en aquest Diari de Girona. Toti l’estil del llibre, no pot dubtar-se que, en forçacoses, té raó i encara que el llibre es refereix prin-cipalment a les relíquies de Crist, val la pena. Ésque totes les relíquies de la crufixió que es con-serven són falses? Després de les meves lectures ivisites a les ciutats abans citades, crec que els tros-sos de la creu a què abans m’he referit semblenautèntics, així com la llança –que es conserva alMuseu Vaticà–, la fusta amb la condemna que es vaposar a la creu, i un dels claus. De les espines dela corona, es diu que n’existeixen unes 800, sem-bla ser que 28 a Espanya. I del que no tinc cap dub-te és de l’autenticitat del Sant Sudari de Torí…Però aquesta és una altra història.

Vestigis de la crucifixióMIGUEL PÉREZ CAPELLA

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

Per a quan la tercera temporada dePorca Misèria? La decisió final és delsprogramadors, però, en principi, estarà

llesta per a la tardor.

I, després de la tercera, en vindran d’al-tres? Això és anar molt lluny, però esperoque sí, per mi no serà. Si el públic respon,jo espero continuar.

Fins ara han tingut una molt bona res-posta... Sí, estem per sobre de la mitjana d’au-diència de TV3. Tenim un públic molt fidel,i un tipus d’espectador molt interessant perals publicistes: gent d’entre 25 i 50 anys, ambun cert poder adquisitiu... i és un públic in-quiet, que busca alguna cosa més que entre-teniment pur.

De fet, hi ha gent que és addicta a PorcaMisèria... Com s’ho fa? No tinc explicació!Però estic molt content, perquè és el que sem-pre busques: que la gent quedi atrapada ambels personatges i les històries. Quan vam pen-sar a fer Porca Misèria, estàvem molt farts delsproductes de ficció, en general, de totes lescadenes, que de vegades falten a la intel·ligèn-cia de l’espectador: són fàcils, poc comprome-sos...

I Porca Misèria és una sèrie comprome-sa? (Pensa) Jo diria que no es queda en la pri-mera capa de les coses, que intenta anar unamica més enllà, però entretenint alhora, demanera que passi ràpid però que també to-qui temes de veritat. La televisió estatal s’haconvertit en una fàbrica de personatges i tra-mes. Cal més ànima, més compromís.

Per una d’aquestes trames amb compro-mís va tenir algun problema amb l’Es-glésia... Que quedi clar que una cosa és elcristianisme i l’altre l’Església catòlica, una en-titat que ha governat molts anys i que ho se-gueix fent, i que diu coses aberrants com ainstitució –el posicionament sobre temes coml’avortament, el condó, l’homosexualitat...–quan molta gent a les seves files són pedò-fils. Això cal criticar-ho. Si es molesten per-què una sèrie de gent no està d’acord ambla seva política social... què volen, pensamentúnic? Amb aquella trama volíem tocar les in-congruències històriques de l’Església al se-gle XXI. El meu personatge deia que no do-naria res de la seva declaració de renda a l’Es-glésia. Això no és incitar la gent a res, ésllibertat d’expressió, però tenen una idea dela democràcia molt desviada, perquè és difí-cil compaginar dogma i opinió. Qualsevolpensament lliure és dur per a la gent quevol que els altres estiguin domesticats.

I tot perquè el seu personatge parlava dela declaració de renda... Sí. També ens vancriticar perquè en Pere, el meu personatge,renegava de l’espoli fiscal que pateix Cata-lunya. El problema és que és veritat, per aixòes molesten!

La sèrie també fuig d’elements «grocs»: se-grestos, suïcidis, incestos... És una apostaclara per trobar un públic fart d’històries pu-jades de to, llunyanes...

És de l’opinió que la tele, a més d’entre-tenir, ha d’educar? La tele no ha d’educarmai! (Pensa) Bé, també depèn de quina ca-dena. Sempre que obres la boca vols influiren l’altre: això vol dir que has de creure enel que fas, però no que vulguis educar. Caldistreure i transmetre valors positius. Jo faiguna sèrie i prou, no sóc el conseller.

És director, guionista i actor. Té temps per

a alguna altra co-sa, a més de la sè-rie? En això estic:intentant treballarmenys i viure més.

A més, també s’haimplicat activa-ment en la cam-panya pel no al’Estatut. Calia? No,no cal. Sens dubte,com més allunyatsestem de la políticaels actors, més con-tents estaran els po-lítics. Ara, si em pre-gunten, jo contesto.Estic implicat en laindependència delmeu país des de faanys. Per a mi, el re-ferèndum és ver-gonyós, perquè noés el meu Estatut.Em sembla indigne.Jo no crec en l’Es-tatut, jo vull un Es-tat. Em sembla ter-rible, votaria quatrevegades que no. I jahauria votat que noel 30 de setembre.

La fama té més co-ses bones o do-lentes? Jo ja no hosé. Sóc famós alsPaïsos Catalans, pe-

rò si surto d’aquí sóc el tiu més normal delmón, ningú no em coneix. La meva és unafama molt casolana. A més, si no vols ser fa-mós, no surtis a la tele.

Ha fet cinema, teatre i televisió. Si haguésd’escollir, amb què es quedaria? Uffff...aquesta pregunta ja la podríem descartar,no? Fa mandra, l’he contestat moltes vegades.Està bé poder-ho compaginar tot, la gràciaestà a poder anar variant. La feina, en defi-nitiva, és la mateixa, dalt d’un escenari o da-vant d’una càmera. Actuar és mentir bé i jaestà, els actors som mentiders professionals.

Sap quina cadena emet el Mundial de fut-bol? Una pregunta molt bona! No en tinc niidea, és un cacau! La Sexta? La veritat és queno ho sé. A més, no tinc La Sexta. De fet, elMundial no m’interessa, jo espero que guan-yi el Brasil, sempre he anat amb el Brasil, jaabans d’en Ronaldinho.

Televisió


TEXT: ANNA ESTARTÚS

JOEL Joan Actor, director i guionista

“Actuar és mentir bé”

Immers en el rodatge de la nova temporada del seu darrer èxit, la sèrie de TV3 «Porca Misèria», JoelJoan assegura que no sap quines són les claus de l’èxit d’aquesta producció que uneix comèdia idrama i que ha enganxat milers de catalans.

La mosca de Girona us vol obsequiar amb CULTURA DE LA NOSTRA CIUTAT i com a novetat hem tret per a tots vosaltres

L’AUCA DE SANT NARCIS i LA LLEGENDA DE LES MOSQUES.Ara ja a la venda a la llibreria Carlemany de Girona i amb mosca incorporada.

Fes-la volar ben ràpid al teu vehicle, t’està esperant!i ara tot plegat tan sols pel preu de llançament de 3 euros.

A la venda les miraculoses mosques de Sant Narcís en color

LA MOSCA DE GIRONA

Dilluns 19 de juny22 DominicalDiumenge 18de juny de 2006

Els més vistos(del 7 al 13de juny)

Catalunya

Espanya - CroàciaDimecres 7 de juny,TVE-1. 856.000 es-pectadors (31,3%).

Hospital CentralDimecres 7 de juny,Tele 5. 817.000 es-pectadors (33,1%).

Final Roland GarrosDiumenge 11 dejuny, TVE-1. 813.000espectadors(39,3%).

VentdelplàDilluns 12 de juny,TV3. 808.000 espec-tadors (25,9%).

Aquí no hay quienvivaDijous 8 de juny, An-tena 3. 805.000 es-pectadors (30,6%).

CSIDilluns 12 de juny,Tele 5. 805.000 es-pectadors (25,7%).

Espanya

Espanya - CroàciaDimecres 7 de juny,TVE-1. 5.906.000 es-pectadors (40%).

Aquí no hay quienvivaDijous 8 de juny, An-tena 3. 805.000 es-pectadors (30,6%).

Hospital CentralDimecres 7 de juny,Tele 5. 4.905.000 es-pectadors (31,1%).

CSIDilluns 12 de juny,Tele 5. 4.586.000 es-pectadors (26,1%).

Final Roland GarrosDiumenge 11 dejuny, TVE-1.4.382.000 especta-dors (37%).

Fórmula 1Diumenge 11 dejuny, Tele 5.4.165.000 especta-dors (38,8%).

15.30

21.00

K3Planeta TerraLes meduses són éssers petits, transparents,fets per un 99% d’aigua i que no es podenmoure de manera independent. Tot i així,és l’organisme més perillós de la Terra, iataca més persones que el temut tauró blanc.Les meduses poden estar llargs períodesde temps sense menjar, utilitzant elsexcedents del seu cos, que es redueix al mí-nim.

Cuatro/La SextaEspanya - TunísiaLa selecció encara el seu segon partit delMundial davant dels guanyadors de la Copad’Àfrica de l’any passat, un equip amb unadefensa molt ferma que pot portar proble-mes als espanyols.

TV3Un lloc estranySabem pujar els fills, o són els fills els qui enspugen a nosaltres? Els catalans podem dirque som ben educats? L’adolescència ésmés tonta aquí que en altres llocs? Diver-sos estrangers donen la seva opinió de comels catalans eduquen els seus cadells.

Tele 5CSI Las VegasUn control policial en una carretera. L’agentInsko demana el carnet a un conductor. Men-tre comprova la documentació i pren dades,rep un tret i el vehicle fuig. A més, el seu com-pany desapareix misteriosament. Horatio iel seu equip hauran d’intentar esbrinar quèha passat.

Antena 3BlowAdaptació del llibre de Bruce Porter sobreGeorge Jung, el primer americà que va trac-tar amb la màfia colombiana per introduir lacocaïna als Estats Units. Johnny Depp dónavida al protagonista, en un retrat que té duesparts clarament diferenciades: la primera ésinteressant, però la segona és horrible.

La 2El abrazo partidoAmb la crisi argentina com a rerefons, la pel·lí-cula ens introdueix en la vida quotidiana d’unamodesta galeria comercial de Buenos Ai-res de la mà d’un jove d’origen jueu, Ariel,que vol aconseguir la nacionalitat polonesaper emigrar a Europa. A través dels seus ullses mostra un microunivers en extinció, les vi-des dels integrants del qual amagen histò-ries insospitades. Una comèdia coral quedesprèn vitalitat i ironia i aconsegueix cons-truir un eficaç i demolidor retrat del presenti el futur de l’Argentina.

Dimarts 20 de juny

15.05

21.55

22.00

22.00

22.55

21.35

22.00

22.00

22.40

K3RanmaSentaro diu que vol convidar Ranma i Aka-ne a casa seva, però en realitat el que volés una noia per sacrificar-la. Ranma i Aka-ne es prenen un te que els deixa incons-cients. En despertar-se, Ranma està solaamb Sentaro, que li diu que es vol casar ambella.

CuatroHouseEl doctor Wilson comença a preocupar-sepel creixent dolor que experimenta Housea la cama, i li recomana que torni a anar arehabilitació. Wilson, però, és optimista, per-què pensa que el dolor pot indicar que elsnervis de la cama es regeneren. House, però,en lloc d’anar a rehabilitació, intentarà acon-seguir morfina.

Antena 3Independence DayUn refregit milionari d’elements de tot el cinede ciència-ficció previ, especialment la pro-ducció dels anys 50. La magnificació de lapàtria americana i un desenvolupament bar-roer acaben d’enfonsar el projecte, deixantde banda la interpretació dels protagonis-tes...

TVE-1Mujeres desesperadasLes dones de Wisteria Lane tornen al primetime per intentar fer pujar l’audiència de ladebilitada televisió estatal. Susan i Karl sem-bla que poden tornar-se a casar, encara queEdie no en sap res, Gabrielle s’enfronta a laseva mare amb el suport de Carlos, Breees desmaia i Tom i Lynette segueixen dis-cutint...

CuatroAnatomía de GreyMeredith i Derek segueixen ocultant la sevarelació als seus companys. Però aviat es de-laten i, després de passar una nit junts, tot-hom comença a sospitar. La doctora Bai-ley, que ja coneix la relació, torna a reco-manar a Meredith que deixi de sortir amb elmetge, ja que pot perjudicar greument laseva trajectòria professional. D’altra banda,George comença a sospitar que un anes-tesista beu a la feina, i intenta buscar una so-lució. Mentrestant, Izzie ha de tractar ambun pacient que no vol deixar la seva relacióamb la seva nòvia.

Dimecres 21 de juny

10.30CuatroMil acentosPer a Luis, els diumenges a Espanya sen-se veure el River són molt durs. Per la res-ta, aquest argentí viu il·lusionat: ven pisos iaviat es casarà a Buenos Aires amb Ana,una noia espanyola. Jerónimo, de BocaJuniors, arriba tard al partit. Després de tresanys, ha aconseguit deixar de ser il·legal.Fernando, també de Boca, sent una grannostàlgia per la seva terra...

La 2Mi fantasma favoritoChristine, una actriu de telesèries, i el seu fillKevin viatgen acompanyats per Tony, l’amantd’ella, a un país de l’est d’Europa. Allà hanllogat un castell antic que Tony vol conver-tir en un balneari. Kevin odia Tony, i al cas-tell troba un aliat contra ell: Sofia, una fan-tasma de la mateixa edat que el nen.

K3UtenaQuè és, l’eternitat? Una pregunta sense con-testar però que a través dels últims esde-veniments està cada vegada més a propde ser contestada. L’Akio, l’Anthy i la Ute-na seran els protagonistes d’aquest episo-di resum, que obrirà les portes al final de lasèrie.

Tele 5Hospital CentralUn emblemàtic edifici d’oficines es crema.Entre els ferits, el Samur descobreix queun dels treballadors ha mort d’un tret: l’as-sassí ha d’estar entre els supervivents. Amés, la relació entre Vilches i Maca es de-teriora cada vegada més. I el mateix els pas-sa a Esther i Maca, que segueixen distan-ciant-se a causa de Toñi. Com a mínim, Car-los i Laura són feliços i es plantegen fer unaltre pas en la seva relació.

La 2Fucking AmalPrimers amors adolescents, encara que pocortodoxos, dins l’institut d’una remota ciu-tat sueca, l’Amal del títol. Escrita pel seu ma-teix realitzador, estableix bé l’ambient demonotonia, avorriment i falta de perspecti-ves, i no reflecteix malament la psicologiadels personatges, en un conjunt d’evidentverosimilitud. Tot i que no aporta res espe-cial, destaca dins el cinema suec coetani.Justificadament va aconseguir un cert èxiten els circuits europeus d’«art i assaig».

22.00

22.35

11.00

14.40

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Guia TV


Divendres 23 de juny

08.00

16.00

22.05

23.45

00.45

21.35

K3Wickie, el víkingEnsenyar els més petits a valorar la intel·ligèn-cia i l’astúcia per sobre de la força bruta ésun dels valors més importants d’aquesta sè-rie de dibuixos animats. El protagonista ésWickie, un petit víking de la població nòrdi-ca de Flake, plena d’homes forts i braus,acostumats a la lluita contra els seus ene-mics. Però la intel·ligència i imaginació deWickie serà clau per treure tot el poble demolts problemes...

Cuatro/La SextaAràbia Saudita - EspanyaEls homes de Luis Aragonés s’enfronten aldarrer xoc de primera ronda del Mundial. Enaquesta ocasió, el rival és una selecció quereflecteix els esquemes tàctics típicamentbrasilers, però que manca de capacitat físi-ca i, per tant, practica un futbol vistós peròpoc eficaç.

TV3Pràcticament màgiaAdaptació de la novel·la d’Alice Hoffman su-peditada al lluïment de Sandra Bullock, Ni-cole Kidman i Dianne Wiest, i concebudades d’una hibridació genèrica poc efectiva(de la comèdia sentimental al costumismemacabre).

33GoomerDecebedora traducció fílmica del personat-ge de còmic homònim, original del tàndemRicardo/Nacho. Tot i el meritori treball d’ani-mació, la pel·lícula només funciona, i a es-tones, pel record del punt de referència.

TV3Els justiciers de l’OestUn marshall amb aspiracions poítiques uti-litza l’home que acaba de capturar per op-tar a un càrrec important. Segon llargme-tratge realitzat per Kirk Douglas: un títol taninteressant com insòlit, on ell es va reservarel francament odiós paper protagonista. Moltben escrita, dirigida i intepretada.

CuatroEl apartamentoLa vida inútil, gris, del petit treballador ame-ricà tractada amb bones dosis d’acidesa ihumor. Baxter, un insignificant administra-tiu d’una companyia d’assegurances, acon-segueix ascendir quan cedeix als seus su-periors el seu modest apartament per a lesseves aventures extramatrimonials. Els pro-blemes de Baxter comencen quan s’ena-mora de l’amant d’un dels seus caps. Un filmantològic, alhora tendre, crític i desesperat.

Dijous 22 de juny

15.50TV3El cor de la ciutatAvui surt l’Àngela de l’hospital. I la Cinta tél’últim examen. En Peris no sap a qui anar abuscar... S’acosta el judici per la custòdia il’Àlex demana a en Fidel que pacti amb laIsabel. La situació a casa dels Benjumeaés insuportable. Avui peta de veritat i persempre. En Roger vol recuperar la Carme,però l’Andreu també. I en Cristian i la Yessicontinuen jugant a fer d’amants secrets i enJon n’està fart.

K3Comic PartyEstrena d’un anime de 13 capítols centrat enel món dels còmics amateurs. El protago-nista és en Kazuki Sendoh, un noi de 17 anysque estudia l’últim curs a l’institut i que que-da fascinat pel món dels còmics. A partird’aquí, decidirà fer un fanzine i guanyar laComic Party de l’any vinent.

CuatroCrossing JordanUna noia que ha estat violada acusa un fa-mós esportista, i l’oficina investiga els fetssota una gran pressió. A més, al dipòsit hiarriba un cadàver d’una manera molt inu-sual: en un enorme bloc de gel. Un cop des-fet el gel, es descobreix que és el cos d’unpilot de combat de la guerra de Corea. Amés, Jordan està cada vegada més gelo-sa de la relació entre Woody i Lu.

TVE-1Nacer para morirGràcies a la seva astúcia, carisma i expe-riència en les arts marcials, Tony Fait evitaels perills amb precisió, ocupant-se dels ne-gocis i del seu equip de lleials professio-nals amb una dedicació només superadaper l’amor que sent per la seva filla Vanes-sa. Després d’un robatori de diamants, Faites veu enfrontat a Su, un agent del Governtaiwanès que ha buscat les pedres precio-ses per tot el món.

TV3The tic codeMiles és un nen que té un do extraordinariper tocar el piano, però pateix una malaltianeurològica, la síndrome de Tourette, que lifa tenir nombrosos tics nerviosos. Miles tocael piano en un club de jazz i un dia apareixTyron Parker, un saxofonista famós al qualMiles admira molt. El noi es posa tan ner-viós que els tics li impedeixen acabar l’ac-tuació... però Tyron parla amb el noi i li ex-plica que ell té el mateix problema.

Dissabte 24 de juny

10.30

15.45

22.10

23.45

02.00

19.00

TVE-1Motociclisme. Gran Premi d’HolandaDes del circuit d’Assen, transmissió de lestres curses corresponents al Campionat delMón de Velocitat: la de 125cc (11h), la de250cc (12.15h) i la de Moto GP (14h, i quepassarà a La 2 una hora més tard).

Antena 3John QEncadenat de drama amb denúncia sociali thriller d’acció, protagonitzat per un homedisposat a solucionar com sigui el problemamèdic del seu fill. El resultat és insubstancial,tot i que la interpretació de Denzel Washingtoni les col·laboracions d’alguns actors con-trastats (James Wods, Ray Liotta, Robert Du-vall) ajuden a millorar-lo.

33El sopar dels idiotesVersió de l’obra de teatre homònima, escri-ta i realitzada pel seu propi autor. Els prota-gonistes són membres de l’elit parisina quedecideixen organitzar un «sopar dels idio-tes» amb els comensals més estúpids quepuguin trobar. El desenvolupament funcio-na en un registre de comèdia satírica quetambé admet altres ingredients i sempre esrecolza en els actors.

33ComandanteOliver Stone canvia un cop més de gènereper presentar un retrat intimista de Fidel Cas-tro. Després de tres dies de rodatge, Stoneofereix un retrat íntim i humà del líder cubà,extret de més de 30 hores d’entrevistes i con-verses.

La 2La noche temáticaBilly Wilder (1906-2002), director, guionistai productor de cine, és un dels grans mes-tres de la història del cinema. Les sevespel·lícules van de la sàtira social al drama re-alista. El programa l’homenatja en el cente-nari del seu naixement, amb l’emissió de dosdocumentals –Billy Wilder, la comedia hu-mana i Billy Wilder, el artista– i la pel·lícula¿Qué ocurrió entre mi padre y tu padre?, unacomèdia encantadora protagonitzada perJack Lemmon i Juliet Mills.

Antena 3Licencia para matarCine d’aventures realitzat i protagonitzatper Clint Eastwood, que aquí interpreta unpeculiar professor d’art que també fa d’as-sassí a sou i cobra els seus treballs en qua-dres.

20.35

21.55

22.00

01.55

RecomanemTres colors:Blau

Dijous 223301.00 h.

La primera part dela trilogia que el di-rector va dedicarals colors de labandera francesa.El blau seria, se-gons Kieslowski, lallibertat, i la pel·lí-cula narra la com-movedora històriad’una dona queperd el seu marit ila seva filla en unaccident, i comcanvia la seva vi-da a partir d’a-quest fet tràgic. Lafotografia combi-na amb saviesa elcolor, la llum, les fi-gures i el dibuix, ical destacar tam-bé l’excel·lent ban-da sonora.

Any1994.PaísFrança, Suïssa,Polònia.DirectorKrzysztof Kies-lowskiIntèrpretsJuliette Binoche,Benoit Regent,Florence Pernel.

AllotjamentUn petit allotjament rústic de luxe,decorat fins a l’últim detall seguintl’estil propi de la masia peròadaptant-lo a les necessitats delsnostres temps.

El Mas Solà disposa de quatrehabitacions diferents, totalmentindependents i envoltades d’unaexepcional zona ajardinada ambpiscina i instal·lacions esportives.

Totes les habitacions estanequipades amb aire condicionat,caixa forta, telèfon directe, minibari televisió.

www.massola.comCtra. de Sils, km 2 • 17430 Santa Coloma de Farners (Girona)Tel. 972 84 04 48 • Fax 972 84 35 59 • [email protected]

UN ENTORN AMB ESTIL PROPIInstal·lacionsesportives i d’oci

PiscinesEl nostre complex disposa detres piscines envoltades d’unextens jardí per a que vostè iels seus puguin gaudir d’untemps saludable i relaxant.

Tennis, futbol i padleDues pistes polivalents degespa artificial per a l pràcticadel tennis i el futbol sala.Completem l’oferta esportiva id’oci del nostre complex ambuna pista de padle.

Jardí infantilA Mas Solà trobarà l’espaiadequat per a que els méspetits també gaudeixin del seutemps.

Entre les nostres instal·lacionstrobaran un parc infantil i unampli jardí per a l’esbarjo.