digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciosocialscatalunya3eso.docx · web viewles...

PROJECTE TANGRAM

Ciències socials: geografia i història

3r d’ESO Catalunya

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya

METODOLOGIA.............................................................................................................................4

Unitats didàctiques...................................................................................................................6

Treball per projectes.................................................................................................................7

Taxonomia de Bloom................................................................................................................8

OBJECTIUS....................................................................................................................................9

COMPETÈNCIES..........................................................................................................................11

Tractament de les competències en Tangram........................................................................27

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................28

Itineraris per nivells................................................................................................................28

Tipologia d’activitats...............................................................................................................30

Intel·ligències múltiples..........................................................................................................32

PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................34

Unitat 1. Edat Moderna: segle XVI.........................................................................................34

Unitat 2. Edat Moderna: segle XVII........................................................................................41

Unitat 3. L'activitat econòmica..............................................................................................49

Unitat 4. El sector primari......................................................................................................56

Unitat 5. El sector secundari..................................................................................................63

Unitat 6. El sector terciari......................................................................................................70

Unitat 7. L'activitat econòmica a Europa i Espanya...............................................................77

Unitat 8. El desenvolupament humà desigual.......................................................................83

Unitat 9. L'organització política i territorial...........................................................................90

Projecte 1. Entrevista als Reis Catòlics...................................................................................96

Projecte 2. Línia del temps de l’edat moderna......................................................................98

Projecte 3. Fem un telenotícies!............................................................................................99

Projecte 4. Volem canviar el món........................................................................................101

Projecte 5. Organitzem unes eleccions................................................................................102

AVALUACIÓ...............................................................................................................................103

Criteris d'avaluació................................................................................................................103

Indicadors competencials.....................................................................................................105

Criteris de qualificació...........................................................................................................105

Rúbriques d'avaluació...........................................................................................................105

UNITAT 1 – Edat Moderna: segle XVI................................................................................107

UNITAT 2 – Edat Moderna: segle XVII...............................................................................109

UNITAT 3 – L'activitat econòmica.....................................................................................111

UNITAT 4 – El sector primari.............................................................................................113

UNITAT 5 – El sector secundari.........................................................................................115


UNITAT 6 – El sector terciari.............................................................................................117

UNITAT 7 – L'activitat econòmica a Europa i Espanya......................................................119

UNITAT 8 – El desenvolupament humà desigual..............................................................120

UNITAT 9 – L'organització política i territorial..................................................................121

Projecte 1. Entrevista als Reis Catòlics - AVALUACIÓ........................................................123

Projecte 1. Entrevista als Reis Catòlics - AUTOAVALUACIÓ..............................................124

Projecte 1. Entrevista als Reis Catòlics - COAVALUACIÓ...................................................125

Projecte 2. Línia del temps de l’edat moderna - AVALUACIÓ...........................................126

Projecte 2. Línia del temps de l’edat moderna - AUTOAVALUACIÓ..................................127

Projecte 2. Línia del temps de l’edat moderna - COEVALUACIÓN....................................128

Projecte 3. Fem un telenotícies!- AVALUACIÓ..................................................................129

Projecte 3. Fem un telenotícies!- AUTOAVALUACIÓ.........................................................130

Projecte 3. Fem un telenotícies!- COAVALUACIÓ.............................................................131

Projecte 4. Volem canviar el món - AVALUACIÓ...............................................................132

Projecte 4. Volem canviar el món - AUTOAVALUACIÓ......................................................133

Projecte 4. Volem canviar el món - COEVALUACIÓN........................................................134

Projecte 5. Organitzem unes eleccions - AVALUACIÓ.......................................................135

Projecte 5. Organitzem unes eleccions - AUTOAVALUACIÓ..............................................136

Projecte 5. Organitzem unes eleccions - COAVALUACIÓ..................................................137


METODOLOGIA

La següent programació correspon a la matèria de Ciències socials: geografia i història del primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

A l'àrea de Ciències socials: geografia i història en l'3er curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:

Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.

Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.

Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.

Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.

Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.

Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.

Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:

Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

Atenció a la diversitat i educació personalitzada.


Classe invertida (Flipped classroom).

Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.

Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:

Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.

Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.

Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.

Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.

Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.

Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.

Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.

Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.

Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.

Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció


de conclusions.

Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.

Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.

Unitats didàctiques

Els llibres de Ciències socials: geografia i història del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:

BLOCS Unitats

HISTÒRIA 1. Edat Moderna: segle XVI2. Edat Moderna: segle XVII

GEOGRAFIA

3. L'activitat econòmica4. El sector primari5. El sector secundari6. El sector terciari7. L'activitat econòmica a Europa i Espanya8. El desenvolupament humà desigual9. L'organització política

Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D'APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d'aprenentatge és encapçalat per una activitat de coneixements previs destinada a motivar a l'alumnat, abans de la lectura de l'exposició teòrica dels continguts. Tanquen l'objecte d'aprenentatge una sèrie d'activitats finals per consolidar l'aprenentatge dels continguts teòrics. La proposta de treball del nivell avançat completa els continguts del OA mitjançant aprofundiment, ampliació o especialització.

Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.

Les activitats de CONSOLIDACIÓ treballen els diversos temes de la unitat de manera interrelacionada i competencial.


Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.

Treball per projectes

El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.

Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d'Aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i curs són:

BLOCS Projectes

HISTÒRIA

Entrevista als Reis Catòlics

Fer un podcast en el qual els alumnes s’han de posar dins la pell dels monarques i respondre les preguntes.

Línia de temps

Crear una línia de temps interactiva segons la temàtica que li correspongui a cada grup.

GEOGRAFIAFem un telenotícies!

Crear un telenotícies temàtic sobre la crisi econòmica actual amb entrevistes a testimonis que la pateixen o que hi han fet front de diverses maneres.

Volem canviar el món

Anàlisi de la vida de les persones més desprotegides, com els nens i nenes i les dones, als països en vies de desenvolupament.

Organitzem unes eleccions


Elaborar tot el procés electoral: crear un partit polític, preparar el programa electoral, planificar la campanya política, constituir una taula electoral, fer les votacions, recompte de vots i escons, etc.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). D’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.

Les dimensions són les següents:

Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.

Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.

Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.

Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.


Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.

Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.

En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.

OBJECTIUS

Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu


cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:

Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.

Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..

Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.


COMPETÈNCIES

Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d'aprenentatge de final d'etapa.

Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:

El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.

El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.


Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:

o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.

o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..

o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.

o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació


dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..

o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.

o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.

o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::

Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la


resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc

o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.

Competència digital

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:

És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.

Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.

La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al


tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.

La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.

La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.

Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.


o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.

o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els


quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:

La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.

La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.

Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.

Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en


declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres

Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:

El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.


L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.

El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.

La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.

L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.

La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.

El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.

A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.

Els àmbits i competències són els següents:

Àmbit lingüístic

La competència comunicativa i lingüística, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les


qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat lingüística i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..

Competències de cada dimensió:

Dimensió de comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.

Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.

Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.

Dimensió de comunicació oral

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.

Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió literària

Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.


Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

Àmbit matemàtic

La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.


Resolució de problemes

Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

Raonament i prova

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.


Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.

Connexions

Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.

Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Comunicació i representació

Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a

partir d’idees matemàtiques. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i

estructurar idees o processos matemàtics.

Àmbit científic-tecnològic

Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.


En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.


Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.

Medi ambient


Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Salut

Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.

Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social

Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.


Dimensió històrica

Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.


Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió cultural i artística

Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Dimensió ciutadana

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Àmbit digital

L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.

Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.


Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.


Instruments i aplicacions

Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.

Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració

Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.

Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:

Àmbit artísticÀmbit de l’educació física

Àmbit de cultura i valors


Tractament de les competències en Tangram

L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Ciències socials: geografia i història com les d’altres àrees de coneixement.

En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d'aprenentatge.

Els projectes es plantegen per treballar no solament les competències lingüístiques, sinó també altres competències i habilitats. L'enfocament didàctic dels projectes proposa una línia d'aprenentatge que potencia:

- Competència en l’àmbit cientificotecnològic i competència matemàtica: Les diverses activitats plantejades permeten ordenar l’experiència pròpia relativa als fets culturals i naturals, per tal d’elaborar el propi pensament.. La presentació de les teories científiques en forma de model, que afavoreix en l’alumnat la construcció del seu pensament de manera paral·lela al procés científic.

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Les activitats inicials de la unitat i l’OA parteixen sempre de situacions quotidianes, en les quals l’alumnat pot recuperar la seva experiència i analitzar-la sota el prisma del rigor científic.

- Competència social i cívica: Molts continguts i activitats són enfocats i presentats a partir de la reflexió sobre l’impacte de determinades actuacions en diferents aspectes de la realitat i a partir de la premissa de la construcció col·lectiva. Permeten entendre les característiques de la història i la societat com a construcció cultural col·lectiva i adquirir habilitats de pensament per tal d’esdevenir un ciutadà reflexiu i amb posicionament davant dels fets històrics i de la societat contemporània.

- Competència en l’àmbit digital: Els projectes, així com altres activitats, interrelacionen els continguts d’una manera aplicada i requereixen l’ús d’un repertori ampli d’eines i entorns digitals per a la cerca d’informació i per a la creació i comunicació d’un producte propi.

- Competència en l’àmbit lingüístic: Moltes de les activitats plantejades, i especialment els projectes, requereixen l’exercitació de la competència lingüística tant en la cerca d’informació com en la seva elaboració i la producció i comunicació mitjançant diferents llenguatges i suports del producte final.

- Competència de consciència i expressions culturals: Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre en el desenvolupament dels projectes,.

- Competència d’aprendre a aprendre: Les activitats autocorrectives, les rúbriques d’avaluació i els objectius de cada OA que tenen els alumnes a la seva disposició, per tal d’afavorir la responsabilitat i implicació en el propi procés d’aprenentatge. Les activitats de consolidació de la unitat interrelacionen continguts de manera que els nois i noies hagin


d’aplicar els coneixements en contextos nous. Els interactius permeten a l’alumne experimentar els continguts treballats, de manera que se’n reforça l’aprenentatge significatiu. Les activitats de consolidació de la unitat interrelacionen continguts de manera que els nois i noies hagin d’aplicar els coneixements adquirits en contextos nous.

- Competència del sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor: Nombroses activitats potencien el treball autònom i autocorrectiu, i en molts casos permeten a més que l’alumne vagi més enllà de les propostes de partida.

A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Segons el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d'acord amb els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d'atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.

Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d'aprenentatge.

Itineraris per nivells

El llibre de text digital del Projecte Tangram ofereix un recorregut pels continguts curriculars establerts per a cadascun dels cursos segons tres nivells de dificultat dels OA: bàsic, clau i avançat.

ClauEl nivell clau és l'estàndard, tracta els continguts curriculars i va una mica més enllà oferint recursos, contingut complementari, activitats extra, etc. perquè el professor pugui adequar-lo a cada situació..

Bàsic


El nivell bàsic tracta els continguts mínims establerts pel currículum de forma més pautada, pensant en aquells alumnes que tenen un ritme d'aprenentatge més lent o irregular. Disposa d'una adaptació particular en cada tipus de contingut.

Basat en els mateixos recursos i propostes didàctiques que el clau, es distingeix d'aquest per presentar a la pàgina expositiva les característiques següents:

Un apartat inicial que llista els objectius d'aprenentatge amb el títol Aprendràs. Un apartat final que repassa els continguts apresos, amb el títol Has après. Unes curiositats dintre de l'exposició (com a motivació) amb el títol Ho saps? Uns apartats simplificats, amb recursos associats seleccionats, amb l'objectiu

de no saturar els alumnes amb massa informació. Una exposició simplificada (quant al contingut i el redactat), que utilitza més

elements visuals i amb més termes de glossari.

També les activitats formatives estan adaptades per a aquest itinerari en dues línies complementàries:

Activitats completament diferents de l'itinerari clau, amb plantejaments més senzills i més visuals.

Versions simplificades de les activitats de l'itinerari clau a través d'una redacció més senzilla, aportació d'elements visuals de suport, reducció dels apartats o enunciats més detallats i pautats.

Quan l'activitat inicial de l'OA és individual es basa en el mateix recurs però pot tenir un plantejament específic per a cada nivell, que en el bàsic es completa amb apartats més pautats. Quan és grupal, coincideix per als dos nivells, tot i que en alguna ocasió es completa amb algun apartat per treballar de manera individual més pautada.

El nivell bàsic és visualment equiparable al clau per evitar discriminació o percepció negativa.

Avançat

L'avançat consta d'una proposta de treball per a aquells alumnes que han superat el contingut curricular de l'itinerari clau. Des d'aquest itinerari l'alumne pot accedir en tot moment al clau.

La proposta de treball no exposa nou contingut, sinó que es basa en el contingut de l'itinerari clau i convida a avançar a través d'un treball de recerca, exploració, etc. Són els mateixos alumnes els qui, de manera guiada, han de descobrir nous continguts o aspectes del tema tractat.

El mòdul del professor permet establir una avaluació de nivell prèvia a l'aprenentatge d'un contingut específic per avaluar el nivell de l'alumne respecte a aquest contingut. La finalitat d'aquesta avaluació és determinar quin dels tres nivells és més adequat per a cada alumne (o grups d'alumnes) a partir dels resultats d'aquesta avaluació.


És a dir, el llibre digital pot oferir un itineraris específic i adaptat a cada alumne en funció dels resultats de la seva avaluació de nivell en cada tema - o en algun d'ells – si així ho determina el professor.

El professor pot decidir no utilitzar aquesta avaluació de nivell, utilitzar-ho solament en determinats continguts o modificar l'itinerari proposat per a un alumne o diversos alumnes en concret si ho considera necessari.

Així mateix, el professor pot realitzar l'avaluació de nivell per comprovar el nivell d'un grup- o d'un alumne- sense que això signifiqui crear itineraris automàticament.

En cadascun dels nivells dels llibres, el professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:

Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.

Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.

Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.

Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.

Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).

Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.

Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.

Tipologia d’activitats

1. Formatives

Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d'aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.

Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d'aprenentatge.

Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.


Els activitats dels nivells clau i bàsic es diferencien segons característiques adaptades al nivell de complexitat.

3. D'aprofundiment i ampliació

Aquest tipus d'activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d'aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d'ampliació s'estendran els coneixements adquirits.

4. Consolidació

Tant les activitats de secció com les activitats de l'apartat anomenat “Consolidació” en cada unitat del Projecte Tangram interrelacionen els principals aspectes dels OA que tracten mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basen en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.

5. D'avaluació sumativa

En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d'aquesta unitat.

Aquest tipus d'activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d'aquesta programació. En tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.

A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.

6. Projectes

Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.


Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

7. Complementàries

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]

Activitat - Tasca Localització Data Observacions

Intel·ligències múltiples

La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.

Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::

Lingüisticoverbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.


Logicomatemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.

Espaciovisual: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.

Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.

Cineticocorporal: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.

Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.

Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.

Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).

El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Ciències socials: geografia i història també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.

Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.


PROGRAMACIONS D'UNITAT

Unitat 1. Edat Moderna: segle XVI

En aquesta unitat parlarem de la modernitat i de tots els canvis que va suposar la seva arribada, tant a nivell històric, social i polític com cultural. Els alumnes hauran de ser capaços d’entendre les implicacions que comporten aquest canvis i el concepte de descobriment geogràfic (la idea d’expansió del món), aprofundint en els factors que hi influeixen. Identificaran com amb els viatges marítims començarà aquesta nova etapa històrica i sorgirà el nou eix: l’obertura de noves rutes comercials. Analitzaran la idea d’avenç científic i tècnic i les seves conseqüències, i englobaran les causes que van donar lloc als grans descobriments geogràfics dels segles XV i XVI. Treballaran com aquests nous avenços tècnics i sobretot cartogràfics van afavorir l’exploració de les noves rutes marítimes.

Serà interessant parlar dels diferents subjectes que configuraran aquest moment històric, com ara Cristòfor Colom, les diferents civilitzacions indígenes americanes, etc. Els classificarem i en descriurem la situació, l’actuació i el pensament. Aquesta descripció permetrà als alumnes entendre el significat de molts conceptes clau i el context propi de l’època. Quan s’acabi la unitat, els alumnes hauran de tenir clara la diferència entre els regnes medievals i les monarquies modernes, i conèixer trets de les polítiques internes i les relacions exteriors dels segles XVI i XVII a Europa. També haurien de saber elaborar i interpretar mapes, esquemes conceptuals (on resumeixin les idees clau) i gràfics de diferents tipus (lineals, de barres i de sectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixin informació econòmica i demogràfica de països i àrees geogràfiques a partir de les dades proposades o escollides. En aquest punt es fa imprescindible la pràctica del comentari de text o d’una obra d’art (o imatge), on es treballarà de forma global mitjançant un fragment o una imatge el conjunt de l’exposició teòrica que cal aprendre. Mostreu-los les diferents maneres de fer un comentari de text i ensenyeu-los a elaborar representacions gràfiques i/o conceptuals.

Un dels punts més importants de la unitat és que, en acabar-la, els alumnes puguin interpretar un mapa geogràfic i, després de fer-ne una anàlisi, siguin capaços de treure’n conclusions i argumentar-les. Això afavorirà la comprensió de dades teòriques i històriques mitjançant una imatge.

Durant la unitat, els alumnes també hauran de definir els moviments artístics que van aparèixer, com l’Humanisme i el Renaixement, i a nivell eclesiàstic, els de la Reforma i la Contrareforma. Prepareu un conjunt d’exemples perquè dominin la lectura i interpretin les imatges de cada moment. Aprofundireu, en conseqüència, en la història del pensament i en la obra El príncep de Maquiavel.

Comenteu la possibilitat d’utilitzar diferents eines TIC per construir representacions gràfiques (taules, gràfics, mapes, etc.). És possible que ja en coneguin alguna, però encara és aviat perquè les sàpiguen utilitzar; per això, podeu fer que anomenin les que coneixen i afegir-n’hi alguna més.

Traieu profit d’aquesta circumstància per treballar les competències social i ciutadana, així com la competència del coneixement i la interacció amb el món físic, valorant el desenvolupament competencial dels alumnes en aquest àmbit.


Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

El gran viatge

OBJECTES D'APRENENTATGE

Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball

L'edat moderna i la modernitat 1. L'edat moderna Grans descobriments

La formació de les monarquies autoritàries

2. Els estats moderns. Les monarquies autoritàries

Monarques i estadistes

Els Reis Catòlics 3. Els Reis Catòlics Unió dinàstica

Erasme de Rotterdam 4. L'Humanisme Francesco Petrarca

Comentari d'una obra d'art 5. El Renaixement La Capella Sixtina

Luter i Erasme 6. Reforma i Contrareforma Luter i el luteranisme

L'arribada dels europeus a Amèrica

La forma de la Terra7. Els grans descobriments

geogràficsL’intrèpid Cristòfor Colom

Les civilitzacions indígenes americanes

8. Les civilitzacions indígenes americanes

Les primeres fotografies de Machu-Picchu

La caiguda de l'imperi inca 9. La conquesta d'Amèrica Hernán Cortés, conqueridor o cap d’una rebel·lió indígena?

Els productes més preuats del Nou Món

10. L'explotació de les colònies americanes

La xocolata

ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ

Descobriments meravellosos La vida dels indígenes després de la conquesta Mapa dels Reis Catòlics Com és el David?

Competències

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Identificar models d’organització política, econòmica, territorial i les desigualtats socials

i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.


Interpretar el passat a partir de la cerca, anàlisi i validació de diferents tipus de fonts històriques tot utilitzant el vocabulari històric adient.

Analitzar fonts textuals, gràfiques i cartogràfiques que reflecteixin nivells de consum contrastats entre països així com els problemes derivats del comerç desigual i el deute extern entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament.

Usar correctament el vocabulari històric específic. Identificar dades susceptibles de ser tractades digitalment: numèriques i textuals i

transmetre la informació resultant de diverses formes. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals,

escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.

Objectius

Reconèixer les implicacions a tots els nivells del pas a la modernitat i els conceptes tant de descobriment geogràfic com de conquesta i colonització.

Definir de quina manera al segle XVI les grans monarquies europees van reforçar el poder dels monarques sobre els seus territoris i la figura dels Reis Catòlics.

Recordar les principals característiques del pensament humanista i del Renaixement, els seus representants més destacats i la importància de l’aparició de la impremta.

Relacionar les causes i les conseqüències de la Reforma protestant i la reacció de l’Església catòlica, contra la difusió d’aquesta, responent-hi amb la Contrareforma.

Dissenyar les aplicacions de les diferents fonts representatives per a cada tipus d’informació i analitzar-los argumentant les conclusions.

Conèixer la terminologia específica i utilitzar-la en els treballs i activitats realitzades o proposades.

Utilitzar diversos recursos TIC per dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfics (línies cronològiques) i mapes.

Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, i contextualitzar-los, per analitzar la seva repercussió en la societat en què vivim..

Criteris d'avaluació

Sintetitzar les causes que van dur als grans descobriments geogràfics dels segles XV i XVI.

Contrastar interpretacions diverses sobre la conquesta i colonització d’Amèrica. Distingir les característiques dels règims monàrquics autoritaris, absoluts i

parlamentaris. Descriure les característiques de l’Humanisme i del Renaixement i identificar-ne algunes

obres rellevants. Analitzar les causes de la Reforma protestant i la seva difusió. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de

fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions tot utilitzant el vocabulari específic.



Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a la seva salvaguarda i transmissió a generacions futures.

Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics.

Indicadors competencials

Descriu els diferents conceptes que giren entorn de edat moderna i identificar els diferents conceptes al voltant de descobriment geogràfic i avenços tècnics i cartogràfics.

Classifica les tres civilitzacions més destacades de l’Amèrica precolombina i identificar les característiques fonamentals de cadascuna d’elles.

Descriu el concepte de virregnats de l’Imperi espanyol a Amèrica, en les possessions portugueses i en l’anomenada Nova Espanya.

Discuteix la figura dels Reis Catòlics i com van consolidar la unitat territorial d’Espanya i van centralitzar el poder sota la Corona.

Explica les principals característiques del pensament humanista, els seus representants més destacats i la importància de l’aparició de la impremta, i les etapes del Renaixement i els artistes principals que el van configurar, tant en l’arquitectura com en l’escultura i la pintura.

Identifica les relacions que en sorgeixen, a través de recursos visuals i textuals. Indica les causes i les conseqüències de la Reforma protestant i la reacció de l’Església catòlica, contra la difusió d’aquesta, responent-hi amb la Contrareforma.

Tria el marc conceptual més adient per representar una informació determinada en qualsevol tipus de context.

Analitza qualsevol tipus de font visual i n’extreu conclusions. Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de l’anàlisi de

qualsevol representació. Defineix, ubica i reconeix la utilitat de la creació d’eixos cronològics per a l’aprenentatge

de fets històrics. Utilitza els recursos TIC adients. Estudia, valora i analitza la repercussió dels canvis

històrics d’aquest moment en la societat en què vivim.


Lingüística - verbal Naturalista Visual - Espacial Interpersonal Logicomatemática Intrapersonal


Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar Crear


MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 1 – Edat Moderna: segle XVI OBJECTES

D'APRENENTATGE

L'Edat ModernaL'arribada dels europeus a Amèrica

Els estats moderns. Les monarquies autoritàries

Els Reis Catòlics

L'HumanismeEl Renaixement Reforma i Contrareforma

Objectius

Reconèixer les implicacions a tots els nivells del pas a la modernitat i els conceptes tant de descobriment geogràfic com de conquesta i colonització.

Definir de quina manera al segle XVI les grans monarquies europees van reforçar el poder dels monarques sobre els seus territoris i la figura dels Reis Catòlics.

Recordar les principals característiques del pensament humanista i del Renaixement, els seus representants més destacats i la importància de l’aparició de la impremta.

Relacionar les causes i les conseqüències de la Reforma protestant i la reacció de l’Església catòlica, contra la difusió d’aquesta, responent-hi amb la Contrareforma.

Competències

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.

Identificar models d’organització política, econòmica, territorial i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.





Sintetitzar les causes que van dur als grans descobriments geogràfics dels segles XV i XVI.

Contrastar interpretacions diverses sobre la conquesta i colonització d’Amèrica.

Distingir les característiques dels règims monàrquics autoritaris, absoluts i parlamentaris.

Descriure les característiques de l’Humanisme i del Renaixement i identificar-ne algunes obres rellevants.

Analitzar les causes de la Reforma protestant i la seva difusió.


Descriu els diferents conceptes que giren entorn de edat moderna i identificar els diferents conceptes al voltant de descobriment geogràfic i avenços tècnics i cartogràfics.

Classifica les tres civilitzacions més destacades de l’Amèrica precolombina i identificar les característiques fonamentals de cadascuna d’elles.

Descriu el concepte de virregnats de l’Imperi espanyol a Amèrica, en les possessions portugueses i en l’anomenada Nova Espanya.

Discuteix la figura dels Reis Catòlics i com van consolidar la unitat territorial d’Espanya i van centralitzar el poder sota la Corona.

Explica les principals característiques del pensament humanista, els seus representants més destacats i la importància de l’aparició de la impremta, i les etapes del Renaixement i els artistes principals que el van configurar, tant en l’arquitectura com en l’escultura i la pintura.

I Identifica les relacions que en sorgeixen, a través de recursos visuals i textuals.

Indica les causes i les conseqüències de la Reforma protestant i la reacció de l’Església catòlica, contra la difusió d’aquesta, responent-hi amb la Contrareforma.


Lingüística - verbalNaturalistaVisual - EspacialInterpersonal

Visual – EspacialLingüística - verbal

Visual – EspacialLingüística – verbalInterpersonal


Taxonomia de Recordar Recordar Recordar Recordar


Bloom Comprendre Comprendre Comprendre

OBJECTES D'APRENENTATG

ETOTS TOTS TOTS TOTS

Objectius

Dissenyar les aplicacions de les diferents fonts representatives per a cada tipus d’informació i analitzar-los argumentant les conclusions.


Utilitzar diversos recursos TIC per dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfics (línies cronològiques) i mapes.

Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, i contextualitzar-los, per analitzar la seva repercussió en la societat en què vivim.

Competències

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions tot utilitzant el vocabulari específic.







Usar correctament el vocabulari històric específic.

Identificar dades susceptibles de ser tractades digitalment: numèriques i textuals i transmetre la informació resultant de diverses formes.

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.



Analitza qualsevol tipus de font visual i n’extreu conclusions.

Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de l’anàlisi de qualsevol representació.

Defineix, ubica i reconeix la utilitat de la creació d’eixos cronològics per a l’aprenentatge de fets històrics.

Utilitza els recursos TIC adients. Estudia, valora i analitza la repercussió dels canvis històrics d’aquest moment en la societat en què vivim.


LogicomatemáticaLingüística - verbalVisual - Espacial Intrapersonal

NaturalistaVisual - Espacial Intrapersonal

Visual - EspacialNaturalista Intrapersonal

Lingüística - verbalVisual - EspacialNaturalista Intrapersonal


Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAnalitzar

RecordarComprendre

AplicarCrear

AplicarAnalitzarAvaluar


Unitat 2. Edat Moderna: segle XVII

En aquesta unitat parlarem de la societat en l’època dels Àustria en general, i de tots els canvis que va suposar la seva arribada, tant a nivell històric, social, polític com cultural. Els alumnes hauran de ser capaços d’entendre les implicacions que comporten aquest canvis i el concepte de crisi, profunditzant en els seus factors. Identificaran com afecta a Catalunya i les conseqüències que hi van succeir, com la revolta dels segadors. Analitzareu la idea d’absolutisme i la comparareu a la de parlamentarisme, i tractareu la revolució científica amb les seves conseqüències, treballant els passos del mètode científic.

Serà interessant parlar dels diferents personatges que configuraran aquest moment històric, com poden ser els monarques de la casa dels Àustria, o bé importants artistes representatius de l’art barroc com Rembrandt o Velázquez, etc. Els classificareu i descriureu la seva situació, la seva actuació i el seu pensament. Aquesta descripció permetrà als alumnes entendre el significat de molts conceptes claus i el context propi de l’època. Quan s’acabi la unitat, els alumnes hauran de tenir clara la diferència entre els regnes medievals i les monarquies modernes i conèixer trets de les polítiques internes i les relacions exteriors dels segles XVI i XVII a Europa. També haurien de saber com elaborar i interpretar mapes, esquemes conceptuals (on resumeixin les idees claus) i gràfics de diferents tipus (lineals, de barra i de sectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixin informació econòmica i demogràfica de països, àrees geogràfiques a partir de les dades proposades o escollides. En aquest punt és fa imprescindible la pràctica del comentari de text o d’una obra d’art (o imatge) on es treballarà de forma global mitjançant un fragment o una imatge el conjunt de l’exposició teòrica que cal aprendre. Mostreu-los les diferents maneres de fer un comentari de text i ensenyeu-los a elaborar representacions gràfiques i/o conceptuals.

Un dels punts més importants de la unitat és que, en acabar-la, els alumnes puguin interpretar i crear un mapa geogràfic, i després de fer una anàlisi, siguin capaços de treure conclusions i argumentar-les. Això afavorirà la comprensió de dades teòriques i històriques mitjançant una imatge.

Durant la unitat, els alumnes també hauran de definir el moviment artístic que va aparèixer, el Barroc o el segle d’or espanyol. Prepareu un conjunt d’exemples perquè dominin la lectura i interpretin les imatges de cada moment. Aprofundireu, en conseqüència, en les característiques de l’arquitectura, l’escultura o la pintura barroca i també en els seus màxims representants.

Podeu comentar també, la possibilitat d’utilitzar diferents eines TIC per a construir representacions gràfiques (taules, gràfiques, mapes, etc.). És possible que ja en coneguin alguna però encara és aviat perquè les sàpiguen utilitzar, per això, podeu fer que anomenin les que coneixen i afegir-ne alguna més.

Traieu profit d’aquesta circumstància per a treballar les competències social i ciutadana, així com la competència del coneixement i la interacció amb el món físic, valorant el desenvolupament competencial dels alumnes en aquest àmbit.

Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - CatalunyaContinguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

L'Edat Moderna: segle XVII



Els Àustrias

Felip II 1. L'època dels Àustria El Escorial

La vida quotidiana2. La vida en l'època dels

ÀustriaLa societat de El lazarillo de Tormes

Revolta Catalana3. Catalunya dins la monarquia

hispànica dels Àustria (segles XVI i XVII)

Serrallonga

Guerra dels Trenta Anys 4. Europa al segle XVIILa ronda de nit i La rendició de Breda

Sistemes polítics 5. Les monarquies absolutes El Palau de Versalles

John Locke 6. El parlamentarisme anglès El Parlament

Grans avanços científics 7. La revolució científica El mètode científic

Caravaggio 8. El Barroc Bernini

Les Meninas de Velázquez 9. El Barroc hispànic Diego Velázquez


Monarquies absolutes Nicolás Copèrnic Barroc

Competències

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Identificar models d’organització política, econòmica, territorial i les desigualtats socials

i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Interpretar el passat a partir de la cerca, anàlisi i validació de diferents tipus de fonts

històriques tot utilitzant el vocabulari històric adient.

Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que

condiciona el futur. Usar correctament el vocabulari històric específic. Identificar dades susceptibles de ser tractades digitalment: numèriques i textuals i

transmetre la informació resultant de diverses formes. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.

Objectius

Reconèixer la forma de vida i la societat del segle XVII governada pels Àustria. Reconèixer com era la societat catalana als segles XVI i XVII i les institucions catalanes

dins de la monarquia hispànica de l’època. Descriure les causes i les conseqüències de la Guerra dels Trenta Anys i la signatura de

la pau de Westfàlia i el tractat dels Pirineus. Definir detalladament en que consistia l’absolutisme monàrquic i la idea de dret diví i el

parlamentarisme. Reconèixer quines connotacions històriques i científiques va tenir la Revolució científica

i descriure el mètode científic. Definir les principals característiques de l’art barroc i els seus representants més

destacats i del Segle d’Or espanyol. Conèixer la terminologia específica i utilitzar-la en els treballs i activitats proposades.

Utilitzar diversos recursos TIC per a dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfiques (línies cronològiques) i mapes o obres artístiques.

Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, contextualitzar-los, per a analitzar quina repercussió tenen en la societat en què vivim.


Analitzar aspectes del funcionament de l’economia al món i a Europa en particular, destacant la interdependència entre països i algunes de les diferents polítiques econòmiques.

Descriure l’organització politicoadministrativa de les diverses escales de l’organització territorial dels estats analitzant les formes adoptades a Espanya i a la divisió comarcal de Catalunya.



Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament. Descriure les característiques del Barroc i identificar-ne algunes obres significatives.

Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de

fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions tot utilitzant el vocabulari específic.





Descriu i argumenta els diferents conceptes que giren entorn al concepte de crisi i identifica’ls.

Descriu com era la societat catalana als segles XVI i XVII i les institucions catalanes dins de la monarquia hispànica de l’època.

Identifica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i texts. Descriu les causes i les conseqüències de la Guerra dels Trenta Anys i la signatura de la

pau de Westfàlia i el tractat dels Pirineus. Examina detalladament en que consistia l’absolutisme monàrquic i la idea de dret diví. També, el parlamentarisme i quins eren els seus objectius. Classifica les connotacions històriques i científiques que va tenir la Revolució científica i

discutir sobre el mètode científic. Descriu les principals característiques de l’art Barroc i del Segle d’Or espanyol. També

dels seus representants més destacats. Tria el marc conceptual més adient per representar una informació determinada en

qualsevol tipus de context. Analitza i extreure conclusions, de qualsevol tipus de font visual. Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de l´anàlisi de

qualsevol representació. Defineix, ubica i reconeix la utilitat de la creació de eixos cronològics per a

l’aprenentatge de fets històrics. Utilitza els recursos TIC adients. Estudia, valora i analitza quina repercussió tenen els canvis històrics d’aquest moment

en la societat en la que vivim.


Lingüística - verbal Naturalista Visual - Espacial Interpersonal Logicomatemática Intrapersonal


Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar

Crear


MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 2 – Edat Moderna: segle XVII

OBJECTES D'APRENENTATGE L'època dels Àustrias

La vida en l'època dels Àustrias

Europa al segle XVII Catalunya dins la monarquia hispànica dels Àustria

(segles XVI i XVII)

Les monarquies absolutesEl parlamentarisme anglès

La revolució científica El BarrocEl Barroc hispànic

Objectius

Reconèixer la forma de vida i la societat del segle XVII governada pels Àustria.

Reconèixer com era la societat catalana als segles XVI i XVII i les institucions catalanes dins de la monarquia hispànica de l’època.

Descriure les causes i les conseqüències de la Guerra dels Trenta Anys i la signatura de la pau de Westfàlia i el tractat dels Pirineus.

Definir detalladament en que consistia l’absolutisme monàrquic i la idea de dret diví i el parlamentarisme.

Reconèixer quines connotacions històriques i científiques va tenir la Revolució científica i descriure el mètode científic.

Definir les principals característiques de l’art barroc i els seus representants més destacats i del Segle d’Or espanyol.

Competències






Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.




Descriure l’organització politicoadministrativa de les diverses escales de l’organització territorial dels estats analitzant les formes adoptades a Espanya i a la divisió comarcal de Catalunya.

Analitzar fonts textuals, gràfiques i cartogràfiques que reflecteixin nivells de consum contrastats entre països així com els problemes derivats del comerç desigual i el deute extern entre països desenvolupats i en vies de


Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament.

Descriure les característiques del Barroc i identificar-ne algunes obres significatives.


desenvolupament.




Identifica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i texts.

Descriu les causes i les conseqüències de la Guerra dels Trenta Anys i la signatura de la pau de Westfàlia i el tractat dels Pirineus.

Examina detalladament en que consistia l’absolutisme monàrquic i la idea de dret diví.

També, el parlamentarisme i quins eren els seus objectius.

Classifica les connotacions històriques i científiques que va tenir la Revolució científica i discutir sobre el mètode científic.

Descriu les principals característiques de l’art Barroc i del Segle d’Or espanyol. També dels seus representants més destacats.


Lingüística - verbalNaturalistaVisual - EspacialInterpersonal






Taxonomia de Bloom

Recordar RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre




OBJECTES D'APRENENTATGE TOTS TOTS TOTS

Objectius

Conèixer la terminologia específica i utilitzar-la en els treballs i activitats proposades.


Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, contextualitzar-los, per a analitzar quina repercussió tenen en la societat en què vivim. (

Competències






Usar correctament el vocabulari històric específic. Identificar dades susceptibles de ser tractades digitalment: numèriques i textuals i transmetre la informació resultant de diverses formes.




Analitza i extreure conclusions, de qualsevol tipus de font visual.

Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de l´anàlisi de qualsevol representació.

Defineix, ubica i reconeix la utilitat de la creació de eixos cronològics per a l’aprenentatge de fets històrics.

Utilitza els recursos TIC adients.

Estudia, valora i analitza quina repercussió tenen els canvis històrics d’aquest moment en la societat en la que vivim.


NaturalistaVisual - Espacial Intrapersonal

Visual - EspacialNaturalista Intrapersonal

Lingüística - verbalVisual - EspacialNaturalista Intrapersonal

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

AplicarCrear

AplicarAvaluarCrear


Unitat 3. L'activitat econòmica

En aquesta unitat parlarem de l’activitat econòmica i les necessitats que tenen els éssers humans. També identificarem els sectors econòmics i els factors de producció, per donar pas, d’aquesta manera a l’explicació dels sistemes i agents econòmics i poder relacionar sense dubtes tots els elements que prenen part en aquest joc que configura, en última instància, el mercat del treball.

Seguidament, analitzarem el concepte de canvi climàtic i totes les implicacions que poden anar acompanyades de la seva mà, com són els problemes mediambientals que se’n deriven. A continuació, classificarem els recursos naturals i, per últim, definirem desenvolupament sostenible i analitzarem les seves tres dimensions.

Els alumnes també haurien de saber com elaborar i interpretar mapes, esquemes conceptuals (on resumeixin les idees claus) i gràfiques de diferents tipus (lineals, de barra i de sectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixin informació econòmica i demogràfica de països, àrees geogràfiques a partir de les dades proposades o escollides. En aquest punt és fa imprescindible aquesta pràctica, la de comentar, per exemple, una imatge o una gràfica, on es treballarà de forma global el conjunt de l’exposició teòrica que cal aprendre. Mostreu-los les diferents maneres d´elaborar representacions gràfiques i/o conceptuals.



Traieu profit d’aquesta circumstància per a treballar les competències social i ciutadana, així com la competència del coneixement i la interacció amb el món físic, valorant el desenvolupament competencial dels alumnes en aquest àmbit..

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Economia



Les nostres necessitats quotidianes

1. L'activitat econòmica L'activitat econòmica

Activitats d'abans i d'ara2. Els sectors econòmics i els

factors de produccióOcupació i sectors econòmics

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 52


Públic, privat o mixt 3. Sistemes i agents econòmics Empreses del nostre entorn

Buscar feina 4. El mercat de treballLes conseqüències de la crisi econòmica

Economia de subsistència i economia capitalista

5. Els sistemes econòmics Els sistemes econòmics

L'impacte de l'activitat econòmica

Els efectes del canvi climàtic6. El canvi climàtic i els

problemes mediambientalsL'eficiència energètica

La nostra relació amb els recursos naturals

7. Els recursos naturalsL'extracció de gas natural: el fracking

El nostre dia a dia és sostenible?8. El desenvolupament

sostenibleL'explotació sostenible del bosc


Els sectors i factors de producció El treball del futur Canvi climàtic

Competències



Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.


Construir un pensament crític i complex per formar-se una opinió pròpia i fonamentada dels fets i fenòmens socials.

Objectius

Reconèixer el concepte d’activitat econòmica, analitzar les necessitats del éssers humans i identificar els sectors econòmics i els factors de producció.

Reconèixer els sistemes i els agents econòmics i identificar els elements en joc en el mercat de treball.

Reconèixer els diferents sistemes econòmics. Reconèixer el concepte de canvi climàtic i els problemes mediambientals que se’n

deriven. Descriure els recursos naturals i classifica’ls, i el significat de matèries primeres.


Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Relacionar la definició de desenvolupament sostenible i les seves tres dimensions. Conèixer la terminologia específica i utilitzar-la en els treballs i activitats proposades. Utilitzar diversos recursos TIC per a dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfiques

(línies cronològiques) i mapes o obres artístiques. Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, contextualitzar-

los, per a analitzar quina repercussió tenen en la societat en què vivim.



Analitzar els espais agraris i agrícoles i distingir els principals tipus de paisatges agraris i agrícoles del món, Europa, Espanya i Catalunya, tot comentant ordenadament i d’acord amb pautes clares algunes de les seves característiques principals.

Descriure i analitzar els espais industrials i distingir-ne alguns tipus. Localitzar les principals àrees de producció industrial i centres de producció del món i

identificar els factors de localització i deslocalització actuals dins de la globalització econòmica.

Identificar els principals paisatges naturals protegits de Catalunya i d’Espanya així com els principals paisatges humanitzats reconeixent-los en les seves respectives comunitats autònomes.

Analitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències i identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.

Usar correctament el vocabulari històric específic. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, esquemes, gràfics i taules estadístiques,

i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals,



Descriu el concepte d’activitat econòmica, analitza les necessitats del éssers humans i identifica els sectors econòmics i els factors de producció.

Descriu els sistemes i els agents econòmics i identifica tots els elements en joc del mercat de treball.

Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Descriu els diferents sistemes econòmics. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Descriu el concepte de canvi climàtic i els problemes mediambientals que se’n deriven. Identifica els recursos naturals i classifica’ls, i el significat de matèries primeres. Enuncia la definició de desenvolupament sostenible i les seves tres dimensions.


Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Triar el marc conceptual més adient per representar una informació determinada en

qualsevol tipus de context. Analitzar i extreure conclusions, de qualsevol tipus de font visual. Argumentar correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de la anàlisis

de qualsevol representació. Definir, ubicar i reconèixer, la utilitat de la creació de eixos cronològics per a

l’aprenentatge de fets històrics. Utilitzar els recursos TIC adients. Estudia, valora i analitza quina repercussió tenen els canvis històrics d’aquest moment

en la societat en la que vivim.


Interpersonal Visual – Espacial Lingüística – verbal Naturalista

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 3 - L'activitat econòmicaOBJECTES

D'APRENENTATGE L'activitat econòmicaEls sectors econòmics i els

factors de producció

Sistemes i agents econòmicsEl mercat de treball

Els sistemes econòmics El canvi climàtic i els problemes mediambientals

Els recursos naturals El desenvolupament sostenible

Objectius

Reconèixer el concepte d’activitat econòmica, analitzar les necessitats del éssers humans i identificar els sectors econòmics i els factors de producció.

Reconèixer els sistemes i els agents econòmics i identificar els elements en joc en el mercat de treball.

Reconèixer els diferents sistemes econòmics.

Reconèixer el concepte de canvi climàtic i els problemes mediambientals que se’n deriven.

Descriure els recursos naturals i classifica’ls, i el significat de matèries primeres.

Relacionar la definició de desenvolupament sostenible i les seves tres dimensions.

Competències









Analitzar els espais agraris i agrícoles i distingir els principals tipus de paisatges agraris i agrícoles del món, Europa, Espanya i Catalunya, tot comentant ordenadament i d’acord amb pautes clares algunes de les seves característiques



Descriure i analitzar els espais industrials i distingir-ne alguns tipus. Localitzar les principals àrees de producció industrial i centres de producció del món i identificar els factors de localització i deslocalització actuals dins de la globalització econòmica.

Identificar els principals paisatges naturals protegits de Catalunya i d’Espanya així com els principals paisatges humanitzats reconeixent-los en les seves respectives comunitats autònomes.

Analitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències i identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.


Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunyaprincipals.




Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals.

Descriu els diferents sistemes econòmics.


Descriu el concepte de canvi climàtic i els problemes mediambientals que se’n deriven.

Identifica els recursos naturals i classifica’ls, i el significat de matèries primeres.

Enuncia la definició de desenvolupament sostenible i les seves tres dimensions.


Lingüística - verbalInterpersonal

Visual – EspacialLingüística – verbalInterpersonal


Lingüística – verbalInterpersonal



Taxonomia de Bloom

Recordar Recordar Recordar RecordarComprendre

RecordarComprendre

Recordar



OBJECTES D'APRENENTATGE TOTS TOTS TOTS

Objectius




Competències





Usar correctament el vocabulari històric específic. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, esquemes, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.



Triar el marc conceptual més adient per representar una informació determinada en qualsevol tipus de context.

Analitzar i extreure conclusions, de qualsevol tipus de font visual.

Argumentar correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de la anàlisis de qualsevol representació.

Definir, ubicar i reconèixer, la utilitat de la creació de eixos cronològics per a l’aprenentatge de fets històrics.

Utilitzar els recursos TIC adients.



NaturalistaVisual - Espacial

Visual - EspacialNaturalista

Lingüística - verbalVisual - Espacial Intrapersonal

Taxonomia de Bloom

RecordarAplicar

AplicarCrear

AnalitzarAvaluar



Unitat 4. El sector primari

Aquesta unitat va encaminada, al començament de l’exposició, a familiaritzar l’alumnat amb el sector primari, els recursos naturals i les matèries primeres, i a que tinguin un coneixement exhaustiu del mateix al final de l’explicació.

Es començarà l’exposició amb un esquema sobre el sector primari i els seus subsectors, per a la familiarització amb els continguts de la unitat per part de l’alumnat, amb ell hauran de prendre consciència de la importància del sector primari per a la humanitat en qüestió d’alimentació, i del valor que té als països del món en els que ocupa encara a una part importantíssima de la població activa.

L’explicació continuarà amb els recursos naturals i les matèries primeres, distingint entre recursos renovables i infinits, per a crear consciència de consum responsable en l’alumnat. A continuació, es classificaran les nombroses activitats econòmiques del sector en quatre subsectors: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal, incloent en aquest darrer la silvicultura.

Després s’explicaran detingudament els subsectors, començant per l’agricultura on es tractaran aspectes com els paisatges agraris, tradicionals i tecnificats, la intervenció de factors físics i humans en l’evolució d’aquests paisatges i les diferents tècniques agrícoles mundials.

Es continuarà amb el OA dedicat a la ramaderia on s’incidirà en la diferenciació entre ramaderia extensiva i intensiva, i les seves variacions regionals.

Seguidament es parlarà de l’explotació forestal, els usos tradicionals i comercials de la fusta, la ubicació de les grans masses boscoses al món i els principals problemes que les afecten, com la desforestació.

Després es tractarà el tema de la pesca i la seva importància, es distingiran sistemes tradicionals i tècniques industrials, s’explicarà el concepte de calador i el seu esgotament, i s’observarà, encara que en un OA posterior, l’aqüicultura com una bona solució a la sobreexplotació dels recursos aquàtics.

Per a finalitzar es tractarà l’impacte ambiental del sector primari, contemplant l’agricultura i la ramaderia com a causants de desforestació, erosió i contaminació química i ambiental, així com el causat per la pesca excessiva, la desforestació o l’obtenció de recursos minerals.

Durant tota la unitat, es recomanarà l’ús de eines i recursos TIC per a desenvolupar les competències digitals i es suggerirà que consultin mapes, atles i altres obres de referencia, en el format més adequat, amb la fi de consolidar la terminologia i el vocabulari geogràfic.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Dieta mediterrània





El sector primari de l'economia 1. El sector primari Fes el teu propi mapa

Els paisatges agraris del món 2. L'agriculturaDescriure i interpretar un paisatge agrari

El ranxo més gran del món 3. La ramaderia Ramaderia i geografia

Queden boscos? 4. L'explotació forestal L'explotació forestal

L'almadrava 5. La pesca La pesca d'arrossegament

L'aqüicultura com a alternativa 6. L'aqüicultura A la peixateria

La indústria de la carn contamina més que el transport

7. L'impacte mediambiental del sector primari

Desforestació, reforestació i aprofitament dels boscos a Espanya


Espais agraris Captures pesqueres Agricultura i ramaderia de subsistència

Competències


Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic.

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals..

Objectius

Definir el sector primari com aquell que obté productes o matèries primeres de la natura i classificar les seves activitats en quatre subsectors: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.

Reconèixer els paisatges agraris, tradicionals i tecnificats, com a resultat de la intervenció de factors físics i humans, i diferents tècniques agrícoles.

Diferenciar els diversos tipus de ramaderia arreu del món i les seves variacions regionals, segons el seu caràcter extensiu, intensiu o de subsistència.



Reconèixer la importància econòmica dels boscos del món, especialment els de clima temperat i els tropicals, en els seus usos tradicional i comercial.

Explicar els sistemes tradicionals i industrials de pesca, juntament amb les seves tècniques, així com el concepte de calador, i els seus problemes, ubicant els més importants a nivell mundial.

Definir l’aqüicultura i les seves modalitats, i identificar-la com a solució alimentaria sostenible davant els problemes mediambientals causats per la pesca excessiva.

Analitzar els problemes causats per les activitats del sector primari i formular solucions per a un desenvolupament sostenible al planeta.

Utilitzar eines i recursos TIC per a buscar informació sobre el sector primari, la seva importància econòmica i els seus problemes, i escollir els més rellevants.


Caracteritzar i analitzar els espais agraris i distingir els principals tipus de paisatges agraris del món, Europa, Espanya i Catalunya grans espais agrícoles tot comentant ordenadament i d’acord amb pautes clares alguns de les seves característiques principals paisatges agraris del món, Europa, Espanya i Catalunya.

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC-TAC..


Defineix el sector primari com aquell que obté productes o matèries primeres de la natura.

Classifica les principals activitats econòmiques del sector primari en quatre subsectors: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.

Explica els factors físics i humans que intervenen en la formació de paisatges agraris tradicionals i tecnificats.

Identifica diferents tècniques agrícoles i les relaciona amb els paisatges agraris. Defineix modalitats ramaderes d’acord amb el seu caràcter extensiu, intensiu o de

subsistència. Defineix explotació forestal com l’aprofitament, tradicional o comercial, dels boscos

amb fins econòmics. Relaciona les grans masses forestals del món amb els boscos de clima temperat i els

tropicals. Distingeix entre sistemes tradicionals i industrials de pesca. Defineix el concepte de calador, identifica els seus problemes i els ubica dins del

mapamundi. Explica el concepte d’aqüicultura i les seves modalitats, així com la seva utilitat per a

produir aliments d’una manera sostenible.



Identifica la desforestació, l’erosió i la contaminació química i ambiental com a problemes mediambientals causats pel sector primari i proposa solucions ecològiques.

Cerca informació sobre el sector primari i utilitza eines i recursos TIC d’una manera responsable.

Utilitza els termes geogràfics adequats en relació amb els principals conceptes relacionats amb el sector primari.


Lingüístic-verbal Interpersonal Naturalista

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 4 – El sector primari OBJECTES

D'APRENENTATGE El sector primari L'agricultura La ramaderia L'explotació forestal

Objectius

Definir el sector primari com aquell que obté productes o matèries primeres de la natura i classificar les seves activitats en quatre subsectors: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.

Reconèixer els paisatges agraris, tradicionals i tecnificats, com a resultat de la intervenció de factors físics i humans, i diferents tècniques agrícoles.

Diferenciar els diversos tipus de ramaderia arreu del món i les seves variacions regionals, segons el seu caràcter extensiu, intensiu o de subsistència.

Reconèixer la importància econòmica dels boscos del món, especialment els de clima temperat i els tropicals, en els seus usos tradicional i comercial.

Competències

Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic.





Caracteritzar i analitzar els espais agraris i distingir els principals tipus de paisatges agraris del món, Europa, Espanya i Catalunya grans espais agrícoles tot comentant ordenadament i d’acord amb pautes clares alguns de les seves característiques principals paisatges agraris del món, Europa, Espanya i Catalunya.Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC-TAC.




Indicadors Defineix el sector primari com aquell que Explica els factors físics i humans que Defineix modalitats ramaderes d’acord Defineix explotació forestal com



competencials

obté productes o matèries primeres de la natura.Classifica les principals activitats econòmiques del sector primari en quatre subsectors: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.

intervenen en la formació de paisatges agraris tradicionals i tecnificats.Identifica diferents tècniques agrícoles i les relaciona amb els paisatges agraris.

amb el seu caràcter extensiu, intensiu o de subsistència.

l’aprofitament, tradicional o comercial, dels boscos amb fins econòmics.Relaciona les grans masses forestals del món amb els boscos de clima temperat i els tropicals.


Lingüístic-verbalInterpersonalNaturalista

Lingüístic-VerbalInterpersonalNaturalista

Naturalista InterpersonalNaturalista

Taxonomia de Bloom RecordarComprendre

Recordar Analitzar Recordar

OBJECTES D'APRENENTATGE La pesca L'aqüicultura L'impacte mediambiental del sector

primariTOTS

Objectius

Explicar els sistemes tradicionals i industrials de pesca, juntament amb les seves tècniques, així com el concepte de calador, i els seus problemes, ubicant els més importants a nivell mundial.

Definir l’aqüicultura i les seves modalitats, i identificar-la com a solució alimentaria sostenible davant els problemes mediambientals causats per la pesca excessiva.

Analitzar els problemes causats per les activitats del sector primari i formular solucions per a un desenvolupament sostenible al planeta.

Utilitzar eines i recursos TIC per a buscar informació sobre el sector primari, la seva importància econòmica i els seus problemes, i escollir els més rellevants.

Competències




Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic.Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.









Distingeix entre sistemes tradicionals i industrials de pesca.Defineix el concepte de calador, identifica els seus problemes i els ubica dins del mapamundi.

Explica el concepte d’aqüicultura i les seves modalitats, així com la seva utilitat per a produir aliments d’una manera sostenible.


Cerca informació sobre el sector primari i utilitza eines i recursos TIC d’una manera responsable.Utilitza els termes geogràfics adequats en relació amb els principals conceptes relacionats amb el sector primari.


Lingüístico-VerbalNaturalista

Lingüístico-VerbalNaturalista

InterpersonalNaturalista


Taxonomia de Bloom Comprendre RecordarComprendre

AnalitzarCrear

AplicarAvaluar



Unitat 5. El sector secundari

L’objectiu inicial d’aquesta unitat és familiaritzar l’alumnat amb el sector secundari i l’origen de les matèries primeres.

L’exposició comença diferenciant entre béns i serveis, entre recursos d’origen artificial i natural, ja siguin minerals, animals o vegetals, alhora que s’incideix en la necessitat de transformar pràcticament totes les matèries primeres perquè puguin ser utilitzades. A continuació, s’explica de manera detallada les diferents matèries primeres i els productes que se’n deriven.

Seguidament, s’aborda el tema de la mineria, es destaca la utilització dels minerals com a matèries primeres i es presenta la diferència entre metàl·lics i no metàl·lics; es parla també dels tipus d’explotacions i es fa referència als dos tipus que podem trobar: a cel obert i subterrànies. L’exposició continua amb les fases d’explotació d’un jaciment i, cap al final, s’analitza l’impacte mediambiental d’aquesta activitat.

En el següent apartat s’expliquen les fonts d’energia, se’n fa una definició i es presenta una doble classificació: renovables i no renovables, tradicionals i alternatives. Després, s’explica amb detall cada un dels tipus.

S’aborda a continuació la definició d’activitat industrial, se n’expliquen els orígens i les diferents revolucions Industrials que ha viscut la humanitat al llarg del temps. Es parla també dels diferents tipus d’indústria: en primer lloc, es fa referència a les indústries de base, després a les de béns d’equip i, en darrer lloc, a les de béns de consum. L’exposició conclou amb una descripció dels elements del procés industrial així com dels diferents sistemes d’organització empresarial.

Seguint amb el fil del tema, s’aborda després la divisió del treball, s’incideix en el concepte de divisió tècnica, se’n descriuen els objectius i se n’expliquen els diferents models: taylorisme, fordisme i toyotisme. Després es tracten aspectes més humans com la divisió social del treball i, finalment, s’analitzen les desigualtats, en primer lloc per qüestions de gènere i en segon lloc por raons ètniques.

A continuació, es treballen els conceptes de localització i deslocalització industrial, es veuen quines són les principals regions industrials del món i les que romanen al marge dels grans circuits. Després, s’incideix en els principals factors de localització industrial: històrics, físics i humans, i s’acaba el tema parlant sobre la deslocalització industrial i quines conseqüències genera.

En el següent epígraf del tema s’explica què són els espais Industrials i es relacionen els diferents tipus que podem trobar: centres industrials, complexos, regions, parcs i paisatges.

Cap al final de la unitat, es fa referència als impactes mediambientals de la indústria, i s’analitzen amb detall els danys que poden causar l’artesania, la indústria, la construcció, l’obtenció d’energia i la mineria.

Durant tota la unitat, es recomana l’ús d’eines i de recursos TIC per desenvolupar les competències digitals i suggereix que els alumnes consultin mapes, atles i altres obres de referència, en el format més adequat, per tal de consolidar la terminologia i el vocabulari geogràfic.



Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Una nova cultura industrial



Amb què està fet? 1. El sector secundariEls minerals rars o estratègics

Els efectes de l'activitat minera 2. La mineriaLes mines més grans del món

La torre Eiffel 3. Les fonts d'energiaEls riscos de les centrals nuclears

La indústria

El procés industrial 4. L'activitat industrial Fem d'empresaris

Treball en cadena 5. La divisió del treball Temps moderns

La volta al món d'una samarreta6. Localització i deslocalització

industrialLes maquilles

On estan les indústries més properes?

7. Els espais industrialsParcs tecnològics especialitzats: el cas de TechnoPark MotorLand

Espanya és el vuitè país europeu en contaminació atmosfèrica industrial

8. L'impacte mediambiental del sector secundari

Residus industrials i delictes ecològics


Productors de minerals Deslocalització industrial Fabricació d'un cotxe

Competències

Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat. Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat. Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca,


Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunyaanàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic..

Objectius

Definir les matèries primeres com a recursos artificials o naturals, l’origen dels quals pot ser mineral, animal o vegetal.

Classificar-les en renovables i no renovables, i explicar que són transformades per la indústria

Reconèixer la mineria com l’activitat que extreu diferents tipus de minerals de l’escorça terrestre, mitjançant diferents tipus de mina, i que posseeix un enorme poder contaminant.

Comparar els dos grans blocs d’energia, renovables i no renovables, tradicionals i alternatives, i definir-ne alguns dels exemples més representatius

Explicar l‘evolució de l’activitat industrial i classificar les indústries segons siguin de base, de béns d’equip o de béns de consum, tot definint el procés industrial i els elements que en formen part.

Definir la divisió tècnica del treball i distingir els principals models que podem trobar, explicar la divisió social del treball, fent referència a les desigualtats de gènere i ètniques.

Ubicar les regions industrials més importants del món i les que romanen al marge del desenvolupament industrial, identificar els factors de localització industrial i comprendre les causes i conseqüències de la deslocalització.

Distingir els enclavaments tradicionals i els enclavaments actuals de la indústria, i explicar-ne les característiques.

Analitzar els problemes mediambientals causats per les activitats del sector secundari i formular solucions per a un desenvolupament sostenible en el planeta.

Utilitzar eines i recursos TIC per cercar informació sobre el sector primari, la importància econòmica que té i els problemes que genera, i escollir els més rellevants.


Analitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.

Descriure i analitzar els espais industrials i distingir alguns tipus de paisatges industrials., Localitzar les principals àrees de producció industrial centres de producció del món i

identificar els factors de localització i la de deslocalització actuals dins de la globalització econòmica.

Descriure i analitzar els espais industrials i distingir alguns tipus de paisatges industrials.



Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Defineix les matèries primeres com a recursos transformats per la indústria, l’origen

dels quals pot ser artificial o natural (d’origen mineral, animal o vegetal) Identifica i diferencia les matèries primeres minerals, de les vegetals i animals. Defineix la mineria com l’activitat que consisteix a extreure minerals, la classifica en el

sector secundari i diferencia els tipus de mines. Identifica les diferents fases de recerca, extracció i explotació dels minerals, i també la

immensa capacitat contaminant de l’activitat minera. Defineix les fonts d’energia com a recursos naturals que ens permeten obtenir energia i

les classifica com a tradicionals i alternatives. Explica les característiques de les energies renovables i no renovables, i també les

perspectives de futur i poder contaminant que les caracteritzen. Defineix l’activitat industrial com la que utilitza i transforma els recursos naturals en

productes elaborats o semielaborats, i en descriu l’evolució històrica. Defineix procés industrial i classifica les indústries segons siguin de base, de béns

d’equip o de béns de consum. Identifica les possibles divisions del treball, tals com tècnica i social, i també les causes i

conseqüències que se’n deriven.


Lingüístic-verbal Interpersonal

Naturalista

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 5 – El sector secundari OBJECTES D'APRENENTATGE

El sector secundari La mineria Les fonts d'energia L'activitat industrial La divisió del treball

Objectius

Definir les matèries primeres com a recursos artificials o naturals, l’origen dels quals pot ser mineral, animal o vegetal. Classificar-les en renovables i no renovables, i explicar que són transformades per la indústria

Reconèixer la mineria com l’activitat que extreu diferents tipus de minerals de l’escorça terrestre, mitjançant diferents tipus de mina, i que posseeix un enorme poder contaminant.

Comparar els dos grans blocs d’energia, renovables i no renovables, tradicionals i alternatives, i definir-ne alguns dels exemples més representatius

Explicar l‘evolució de l’activitat industrial i classificar les indústries segons siguin de base, de béns d’equip o de béns de consum, tot definint el procés industrial i els elements que en formen part.

Definir la divisió tècnica del treball i distingir els principals models que podem trobar, explicar la divisió social del treball, fent referència a les desigualtats de gènere i ètniques.

Competències






Criteris d'avaluacióAnalitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.Descriure i analitzar els espais industrials i distingir alguns tipus de paisatges industrials., Localitzar les principals àrees de producció industrial centres de producció del món i identificar els factors de localització i la de deslocalització actuals dins de

Analitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.Descriure i analitzar els espais industrials i distingir alguns tipus de paisatges industrials., Localitzar les principals àrees de producció industrial centres de producció del món i identificar els factors de localització i la






la globalització econòmica.


Defineix les matèries primeres com a recursos transformats per la indústria, l’origen dels quals pot ser artificial o natural (d’origen mineral, animal o vegetal)Identifica i diferencia les matèries primeres minerals, de les vegetals i animals.

Defineix la mineria com l’activitat que consisteix a extreure minerals, la classifica en el sector secundari i diferencia els tipus de mines.Identifica les diferents fases de recerca, extracció i explotació dels minerals, i també la immensa capacitat contaminant de l’activitat minera.

Defineix les fonts d’energia com a recursos naturals que ens permeten obtenir energia i les classifica com a tradicionals i alternatives.Explica les característiques de les energies renovables i no renovables, i també les perspectives de futur i poder contaminant que les caracteritzen.

Defineix l’activitat industrial com la que utilitza i transforma els recursos naturals en productes elaborats o semielaborats, i en descriu l’evolució històrica.Defineix procés industrial i classifica les indústries segons siguin de base, de béns d’equip o de béns de consum.

Identifica les possibles divisions del treball, tals com tècnica i social, i també les causes i conseqüències que se’n deriven.

Intel·ligències múltiplesLingüístic-verbalInterpersonalNaturalista

Lingüístic-VerbalInterpersonalNaturalista

Lingüístic-verbalNaturalista


Lingüístic-VerbalNaturalista

Taxonomia de Bloom Recordar Recordar RecordarAnalitzar

RecordarComprendre

RecordarComprendre

OBJECTES D'APRENENTATGELocalització i deslocalització industrial Els espais industrials L'impacte mediambiental del sector

secundariTOTS

Objectius

Ubicar les regions industrials més importants del món i les que romanen al marge del desenvolupament industrial, identificar els factors de localització industrial i comprendre les causes i conseqüències de la deslocalització.

Distingir els enclavaments tradicionals i els enclavaments actuals de la indústria, i explicar-ne les característiques.

Analitzar els problemes mediambientals causats per les activitats del sector secundari i formular solucions per a un desenvolupament sostenible en el planeta.

Utilitzar eines i recursos TIC per cercar informació sobre el sector primari, la importància econòmica que té i els problemes que genera, i escoliir els més rellevants.

Competències

Identificar models d’organització política, econòmica, territorials i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.



Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals







Analitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC-TAC.Descriure i analitzar els espais industrials i distingir alguns tipus de paisatges industrials., Localitzar les principals àrees de producció industrial centres de producció del món i identificar els factors de localització i la


Defineix regió industrial, ubica les més importants del món i reconeix àrees mundials que romanen al marge del desenvolupament industrial.Defineix els conceptes localització y deslocalització, i explica també les causes i conseqüències que se’n deiven.

Reconeix i explica les característiques dels enclavaments industrials, tradicionals i actuals.

Identifica els problemes mediambientals generats per la indústria, la construcció, l’obtenció d’energia i la mineria, i formula solucions realistes per fer-hi front.

Cerca informació sobre el sector secundari i utilitza eines i recursos TIC d’una manera responsable.Utilitza els termes geogràfics adequats en relació amb els principals conceptes relacionats amb el sector secundari.

Intel·ligències múltiples Lingüístic-VerbalNaturalista




Taxonomia de Bloom Comprendre Analitzar AnalitzarCrear

AplicarAvaluar



Unitat 6. El sector terciari

En aquesta unitat parlarem del que és el sector terciari i quaternari i de les activitats que se’ls hi relacionen, com ara el comerç, els serveis financers i sanitaris, el turisme, el transport i les comunicacions. Explicareu també la diferència entre els serveis socials i els serveis al consumidor, per assolir conceptes, diferenciant quins són els serveis que ofereixen i a quins països i predominen més.

Emfatitzareu la reflexió sobre el que es treballa més en aquests sectors i perquè i fareu que observin el mapa proposat tot comentant entre tots on estan localitzats els països amb un major pes. Així estareu promovent el treball en grup i la reflexió sobre els continguts, d’una manera més pràctica. Els hi parlareu del concepte, la bretxa digital que fa referència a les dificultats que té una part de la població per accedir a les noves tecnologies. Les causes poden ser molt diverses, des d’una deficiència en les infraestructures (no tenir accés a ordinadors connectats a la xarxa) fins a la manca dels coneixements necessaris per utilitzar aquestes eines. Podreu parlar-ne extensament a classe, creant un debat sobre el tema i anotant totes les idees que sorgeixin. D’aquesta manera, estareu promovent el treball en grup i la reflexió sobre els continguts.




Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ El sector serveis



Què és el sector de serveis? 1. El sector terciariEl pes del sector terciari al mercat laboral espanyol

Què és el sector quaternari? 2. El sector quaternariEls serveis informàtics al núvol: el cloud computing

La nostra pròpia botiga 3. El comerç El màrqueting digital



El consumidor responsable 4. El consum responsableUna experiència de consum responsable

Per a què serveixen els bancs? 5. Els serveis financers La banca ètica

L’estat de la salut al món 6. La sanitat La medicina natural

Els fluxos de transport a escala mundial

7. El transport El canal de Panamà

El turisme internacional 8. El turismeL’Organització Mundial del Turisme (OMT)

Les xarxes socials 9. Les comunicacions La bretxa digital

Alerten sobre la contaminació a les platges de la turística Rio de Janeiro

10. L'impacte mediambiental del sector terciari

Embalatges i envasos, i el seu impacte en l’entorn


La costa mediterrània La sanitat Crisis Xarxa de transports

Competències





Objectius

Reconèixer i identificar el sector terciaris i els seus serveis. Examinar el sector quaternari i les seves activitats. Reconèixer tots els elements en joc al parlar de comerç. Reconèixer el que significa consum responsable. Reconèixer quins són els serveis financers i els serveis sanitaris. Reconèixer i identificar el servei del transport i el turisme. Reconèixer i identificar la importància del món de la comunicació. Reconèixer les causes de l’impacte ambiental del sector terciari. Conèixer la terminologia específica i utilitzar-la en els treballs i activitats proposades.







Identificar la diversitat de serveis del sector terciari valorant la importància de les xarxes de comunicacions i de transport en el desenvolupament econòmic i analitzant el pes del sector juntament amb els sectors primaris i secundaris per concloure’n l’índex de desenvolupament.




Indicadors d'assoliment

Descriu i identifica el sector terciari i els seus serveis. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Descriu

i identifica el sector quaternari i les seves activitats. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Enuncia

tots els elements en joc al parlar de comerç. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Reconeix el que significa consum responsable. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Defineix

quins són els serveis financers i els serveis sanitaris. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Descriu

i identifica el sector del transport i el turisme. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Descriu

i identifica la importància de la comunicació. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Reconeix i identifica les causes de l’impacte ambiental del sector terciari Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Triar el marc conceptual més adient per representar una informació determinada en


de qualsevol representació.




Utilitzar els recursos TIC adients. Estudiar, valorar i analitzar quina repercussió tenen els canvis històrics d’aquest

moment en la societat en la que vivim.


Visual - Espacial Naturalista Lingüística - verbal Intrapersonal

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 6 – El sector terciari

OBJECTES D'APRENENTATGEEl sector terciari El sector quaternari El comerç El consum responsable Els serveis financers

La sanitat

Objectius Reconèixer i identificar el sector terciaris i els seus serveis.

Examinar el sector quaternari i les seves activitats.

Reconèixer tots els elements en joc al parlar de comerç.

Reconèixer el que significa consum responsable.

Reconèixer quins són els serveis financers i els serveis sanitaris.

Competències













Descriu i identifica el sector terciari i els seus serveis.


Descriu i identifica el sector quaternari i les seves activitats.


Enuncia tots els elements en joc al parlar de comerç.


Reconeix el que significa consum responsable.


Defineix quins són els serveis financers i els serveis sanitaris.


Intel·ligències múltiples Lingüística - verbalInterpersonal







Taxonomia de Bloom Recordar Recordar Recordar Recordar Recordar

OBJECTES D'APRENENTATGEEl transportEl turisme Les comunicacions L'impacte mediambiental del

sector terciari TOTS

Objectius

Reconèixer i identificar el servei del transport i el turisme

Reconèixer i identificar la importància del món de la comunicació.

Reconèixer les causes de l’impacte ambiental del sector terciari



Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, contextualitzar-los, per a analitzar quina repercussió tenen en la societat en què vivim. (

Competències







Criteris d'avaluació Identificar la diversitat de serveis del sector terciari valorant la importància de les xarxes de comunicacions i de transport en el desenvolupament econòmic i analitzant el pes del sector juntament amb els sectors primaris i secundaris per concloure’n l’índex de desenvolupament.




Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, esquemes, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses



les TIC.


Descriu i identifica el sector del transport i el turisme.


Descriu i identifica la importància de la comunicació.


Reconeix i identifica les causes de l’impacte ambiental del sector terciari







Estudiar, valorar i analitzar quina repercussió tenen els canvis històrics d’aquest moment en la societat en la que vivim.

Intel·ligències múltiplesLingüística - verbalInterpersonal





Lingüística - verbalVisual - EspacialIntrapersonal

Taxonomia de BloomRecordar Recordar

RecordarRecordarAplicar

AplicarCrear

AnalitzarAvaluar



Unitat 7. L'activitat econòmica a Europa i Espanya

En aquesta unitat parlarem de l’activitat econòmica i les necessitats que tenen els éssers humans a la Unió Europea i analitzareu les diferències que existeixen entre aquest sector, el de la indústria i el dels serveis. És important que us ajudeu d’exemples de la vida quotidiana per a explicar als alumnes el contingut teòric, perquè d’aquesta manera assoliran millor els conceptes i els hi proporcionareu eines per futures qüestions relacionades amb la temàtica. Treballareu les activitats destacades tant al sector primari com secundari i terciari a Espanya i Catalunya, analitzant la distribució dels principals mitjans de les activitats mitjançant l’observació del mapa adjunt orientatiu per comunitats.

Per finalitzar, investigareu en vers el concepte de crisi i la seva magnitud. Podreu utilitzar la pissarra per anotar les idees que es vagin plantejant a classe, treballant els conceptes més representatius elaborant un quadre conceptual per fer visualment més aclaridor el contingut.

També haurien de saber com elaborar i interpretar mapes, esquemes conceptuals (on resumeixin les idees claus) i gràfiques de diferents tipus (lineals, de barra i de sectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixin informació econòmica i demogràfica de països, àrees geogràfiques a partir de les dades proposades o escollides. En aquest punt és fa imprescindible aquesta pràctica, la de comentar, per exemple, una imatge o una gràfica, on es treballarà de forma global el conjunt de l’exposició teòrica que cal aprendre. Mostreu-los les diferents maneres de elaborar representacions gràfiques i/o conceptuals.

Un dels punts més importants de la unitat és que, en acabar-la, els alumnes puguin interpretar i crear un mapa geogràfic, i després de fer una anàlisi, siguin capaços de treure conclusions i argumentar-les. Això afavorirà la comprensió de dades teòriques i històriques mitjançant una imatge. Podeu comentar també, la possibilitat d’utilitzar diferents eines TIC per a construir representacions gràfiques (taules, gràfiques, mapes, etc.). És possible que ja en coneguin alguna però encara és aviat perquè les sàpiguen utilitzar, per això, podeu fer que anomenin les que coneixen i afegir-ne alguna més.


Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ La Unió Europea



Com vivíem abans de la UE?1. L'activitat econòmica en la

Unió EuropeaPetit atles d’Europa

La sostenibilitat de la pesca 2. El sector primari a Espanya Denominació d’origen



Geografia de l’activitat agrària 3. El sector primari a Catalunya Geografia de l’espardenya

La producció industrial a Espanya

4. El sector secundari a EspanyaLes principals empreses espanyoles

La distribució geogràfica de la indústria a Catalunya

5. El sector secundari a Catalunya

La indústria catalana, avui

El turisme a Espanya 6. El sector terciari a Espanya Els espais naturals protegits

Activitat inicial 7. El sector terciari a CatalunyaComerç, turisme i... bon menjar

Una realitat difícil 8. La crisi econòmica Donar-ho a conèixer


La població ocupada La indústria a Europa i Espanya El turisme a Espanya

Competències





Objectius

Explorar el concepte d’activitat econòmica a la Unió Europea. Examinar el sector primari a Espanya i Catalunya. Examinar el sector secundari a Espanya i Catalunya. Explicar el sector terciari a Espanya i Catalunya. Explorar el concepte de crisi. Conèixer la terminologia específica i utilitzar-la en els treballs i activitats proposades. Utilitzar diversos recursos TIC per a dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfiques

(línies cronològiques) i mapes o obres artístiques. Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, contextualitzar-




Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Caracteritzar i analitzar els espais agraris i agrícoles i distingir els principals tipus de

paisatges agraris i agrícoles del món, Europa, Espanya i Catalunya, tot comentant ordenadament i d’acord amb pautes clares algunes de les seves característiques principals.

Descriure i analitzar els espais industrials i distingir-ne alguns tipus. Localitzar les principals àrees de producció industrial i centres de producció del món i identificar els factors de localització i deslocalització actuals dins de la globalització econòmica.







Enuncia el concepte d’activitat econòmica a la Unió Europea. Descriu el sector primari a Espanya i Catalunya.

Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Descriu el sector secundari a Espanya i Catalunya. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Descriu el sector terciari a Espanya i Catalunya. Explica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i textuals. Examina el concepte de crisi. Triar el marc conceptual més adient per representar una informació determinada en


de qualsevol representació. Definir, ubicar i reconèixer, la utilitat de la creació de eixos cronològics per a

l’aprenentatge de fets històrics. Utilitzar els recursos TIC adients. Estudia, valora i analitza quina repercussió tenen els canvis socials i econòmics d’aquest




Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Lingüística - verbal Visual - Espacial Intrapersonal Naturalista

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 7 – L'activitat econòmica a Europa i Espanya

OBJECTES D'APRENENTATGE L'activitat

econòmica en la Unió Europea

El sector primari a EspanyaEl sector primari a Catalunya

El sector secundari a EspanyaEl sector secundari

a Catalunya

El sector terciari a EspanyaEl sector terciari a Catalunya

La crisi econòmica TOTS

Objectius

Explorar el concepte d’activitat econòmica a la Unió Europea.

Examinar el sector primari a Espanya i Catalunya.

Examinar el sector secundari a Espanya i Catalunya.

Explicar el sector terciari a Espanya i Catalunya.

Explorar el concepte de crisi.




Competències










Descriure i analitzar els espais industrials i distingir-ne alguns tipus. Localitzar les principals àrees de producció

Caracteritzar i analitzar els espais agraris i agrícoles i distingir els principals tipus de paisatges agraris i agrícoles del món,

Descriure i analitzar els espais industrials i distingir-ne alguns tipus. Localitzar les principals àrees de producció

Identificar la diversitat de serveis del sector terciari valorant la importància de les xarxes de comunicacions i de

Analitzar aspectes del funcionament de l’economia al món i a Europa en particular, destacant la interdependència


Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, esquemes, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques,



industrial i centres de producció del món i identificar els factors de localització i deslocalització actuals dins de la globalització econòmica.

Europa, Espanya i Catalunya, tot comentant ordenadament i d’acord amb pautes clares algunes de les seves característiques principals.

industrial i centres de producció del món i identificar els factors de localització i deslocalització actuals dins de la globalització econòmica.

transport en el desenvolupament econòmic i analitzant el pes del sector juntament amb els sectors primaris i secundaris per concloure’n l’índex de desenvolupament.

entre països i algunes de les diferents polítiques econòmiques.

d’anàlisi i síntesi. gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.


Enuncia el concepte d’activitat econòmica a la Unió Europea.

Descriu el sector primari a Espanya i Catalunya.


Descriu el sector secundari a Espanya i Catalunya.


Descriu el sector terciari a Espanya i Catalunya.


Examina el concepte de crisi.






Estudia, valora i analitza quina repercussió tenen els canvis socials i econòmics d’aquest moment en la societat en la que vivim.










Taxonomia de Bloom

Recordar Recordar Recordar Recordar RecordarComprendre

Aplicar AplicarCrear

AnalitzarAvaluar



Unitat 8. El desenvolupament humà desigual

En aquesta unitat parlarem de progrés i de desenvolupament, definint i contextualitzant els conceptes. Podreu investigar els diferents webs que es proposen al contingut teòric i classificar els dos conceptes fonamentals per entendre el sentit implícit del terme desigualtat: colonialisme i neocolonialisme.

Explicareu la importància de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i dels diversos organismes que vetllen per protegir els drets humans i per contribuir al desenvolupament humà. Seguidament, comentareu el que és i el que representa el terme Primer Món i com configura un sinònim de món desenvolupat, promovent la reflexió i comparant el que s’ha après fins ara amb el que significa el Quart Món, es a dir, la població que viu en condicions precàries o de desprotecció social dins els països més desenvolupats. Treballareu el paper destacat d’Europa occidental i Rússia, en aquest marc. Emfatitzareu també, el paper d’Amèrica del Nord, amb Estats Units i Canadà, i explicareu, de la mateixa manera, el paper d’ Austràlia, el Japó i la Xina.

Parlareu del paper que juga el que anomenem el Tercer Món, deixant clars els països que el formen utilitzant els recursos visuals que acompanyen als continguts. Definireu el paper que hi juga Àfrica i Iberoamèrica, destacant l’observació detinguda dels recursos visuals que acompanyen i reforcen els continguts. També el paper de la Índia i del Sud-est asiàtic. És important, que reflexionin sobre les desigualtats existents dins d’un mateix país.

Ressaltareu el significat i com es contextualitzen en el nou marc, conceptes com el capitalisme, el neoliberalisme o sobirania, com també les tres institucions internacionals: el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el G8; i el moviment altermundista amb les diverses tendències polítiques i filosòfiques que en ell s’engloben: ecologisme, socialisme, feminisme i pacifisme.







Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Organització de les Nacions Unides



La fam al món1. El desenvolupament humà

desigual: països desenvolupats i països empobrits

L’índex del planeta feliç

Països desenvolupats 2. Espais del món desenvolupatL’OCDE i l’índex per a una vida millor

Objectius de desenvolupament3. El món en vies de

desenvolupamentEl món en vies de desenvolupament

D'on vénen els productes que consumim?

4. La globalització econòmicaLes dues cares de la globalització


La fam al món Es pot acabar amb la pobresa? Comerç just

Competències





Objectius

Examinar el desenvolupament de certs països i de l’empobriment d’altres. Reconèixer els espais del món desenvolupat. Explorar les característiques del món subdesenvolupat. Examinar el terme globalització econòmica. Interpretar les diferents fonts representatives per a cada tipus d’informació i analitzar-la

argumentant les conclusions.


Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Conèixer la terminologia específica i utilitzar-la en els treballs i activitats realitzades o

proposades. Utilitzar diversos recursos TIC per a dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfiques

i/o mapes Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, contextualitzar-









Identifica el desenvolupament de certs països i l’empobriment d’altres. Treballa els espais del món desenvolupat. Assimila les característiques del món subdesenvolupat. Aprendre el terme globalització econòmica. Tria el marc conceptual més adient per representar una informació determinada en

qualsevol tipus de context. Analitza i extreu conclusions, de qualsevol tipus de font visual. Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de l’anàlisi de

qualsevol representació. Defineix, ubica i reconeix, la utilitat de la creació de gràfiques i mapes per a

l’aprenentatge de fets històrics.Utilitza els recursos TIC adients. Estudia, valora i analitza quina repercussió tenen els canvis socials i econòmics d’aquest



Lingüística – verbal Interpersonal Visual - Espacial Intrapersonal Naturalista



Taxonomia de Bloom

Recordar Analitzar Aplicar Avaluar

Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 8 – El desenvolupament humà desigual

OBJECTES D'APRENENTATGE El desenvolupament

humà desigual: països desenvolupats i

països empobrits

Espais del món desenvolupat

El món en vies de desenvolupament

La globalització econòmica

TOTS

Objectius

Examinar el desenvolupament de certs països i de l’empobriment d’altres.

Reconèixer els espais del món desenvolupat.

Explorar les característiques del món subdesenvolupat.

Examinar el terme globalització econòmica.

Interpretar les diferents fonts representatives per a cada tipus d’informació i analitzar-la argumentant les conclusions.


Utilitzar diversos recursos TIC per a dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfiques i/o mapes


Competències










Analitzar aspectes del funcionament de l’economia al món i a Europa en particular, destacant la




Analitzar fonts textuals, gràfiques i cartogràfiques que reflecteixin nivells de consum contrastats


Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, esquemes,

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites,



interdependència entre països i algunes de les diferents polítiques econòmiques.




entre països així com els problemes derivats del comerç desigual i el deute extern entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament.

gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.


Identifica el desenvolupament de certs països i l’empobriment d’altres.

Treballa els espais del món desenvolupat.

Assimila les característiques del món subdesenvolupat.

Aprendre el terme globalització econòmica.


Analitza i extreu conclusions, de qualsevol tipus de font visual.


Defineix, ubica i reconeix, la utilitat de la creació de gràfiques i mapes per a l’aprenentatge de fets històrics.









Visual - Espacial Visual - EspacialNaturalista

Lingüística – verbalIntrapersonal

Taxonomia de Bloom

RecordarAnalitzar

Recordar Recordar Recordar CrearAnalitzar

RecordarAplicar

AplicarCrear

AvaluarCrear



Unitat 9. L'organització política i territorial

En aquesta unitat parlarem de les implicacions que giren en torn al concepte de democràcia i la divisió de poders en executiu, legislatiu i judicial, definint i contextualitzant els conceptes. Podreu investigar els diferents webs que es proposen al contingut teòric.

Explicareu la importància dels estats, de les seves funcions i organització i el diferenciarem del concepte de nació. Seguidament, comentareu el que és i el que representa els diferents tipus d’estat, realitzant un recorregut històric dels estats medievals a l’estat social. Treballareu el paper destacat de conceptes com el totalitarisme, democràcia, monarquia o república.

Parlareu del paper que juguen els estats al món i les relacions internacionals, derivant en conflictes internacionals. És important, que reflexionin sobre les desigualtats existents i de la importància de l’ONU i la Declaració Universal dels Drets Humans en tots aquests processos estatals.

Ressaltareu el significat de monarquia parlamentària i estat democràtic a Espanya i com es contextualitzen en el nou marc, i el mateix amb l’organització política de Catalunya i la seva divisió territorial.




Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Sense democràcia no hi ha llibertat



Una societat democràtica o una autoritària?

1. La societat democràticaLes primeres eleccions democràtiques a Espanya

Els estats



L’estat és necessari? 1. Els estats El contracte social

L’estat liberal 2. Classes d’estatsEstat unitari, estat federal i els moviments sobiranistes

L’estat federal3. Els estats: organització

territorial i relacions exteriors

Anàlisi d’un conflicte internacional

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

4. Les organitzacions supraestatals

Petit atles de les OIG

Les comunitats autònomes5. L’organització política i

territorial d’EspanyaHistòria de la Constitució espanyola

L’organització política i territorial de Catalunya

6. L’organització política i territorial de Catalunya

Les vegueries


L’esperit de les lleis Democràcia directa Països del món

Competències





Objectius

Examinar les implicacions del concepte democràcia Reconèixer el concepte d’estat i les diferents classes d’estats. Explorar les conseqüències de les relacions exteriors. Examinar el terme d’organitzacions supraestatals. Examinar l’organització política i territorial a Espanya i Catalunya Interpretar les diferents fonts representatives per a cada tipus d’informació i analitzar-la

argumentant les conclusions. Conèixer la terminologia específica i utilitzar-la en els treballs i activitats realitzades o

proposades. Utilitzar diversos recursos TIC per a dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfiques

i/o mapes


Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Valorar la importància dels canvis socials, polítics, econòmics i culturals, contextualitzar-






i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.



Examina les implicacions del concepte democràcia. Treballa el concepte d’estat i les diferents classes d’estats. Assimila les conseqüències de les relacions exteriors. Aprendre el terme d’organitzacions supraestatals. Examina l’organització política i territorial a Espanya i Catalunya . Tria el marc conceptual més adient per representar una informació determinada en

qualsevol tipus de context. Analitza i extreu conclusions, de qualsevol tipus de font visual. Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de l’anàlisi de

qualsevol representació. Defineix, ubica i reconeix, la utilitat de la creació de gràfiques i mapes per a

l’aprenentatge de fets històrics.Utilitza els recursos TIC adients. Estudia, valora i analitza quina repercussió tenen els canvis socials i econòmics d’aquest



Lingüística - verbal Visual - Espacial Intrapersonal

Naturalista

Taxonomia de Bloom


Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 3r d’ESO - Catalunya Recordar Analitzar Crear Aplicar Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 9 – L'organització política i territorialOBJECTES D'APRENENTATGE

La societat democràtica Classes d’estats Els estats: organització territorial i relacions exteriors

Les organitzacions supraestatals L’organització política i territorial d’Espanya i Catalunya

ObjectiusExaminar les implicacions del concepte democràcia

Reconèixer el concepte d’estat i les diferents classes d’estats.

Explorar les conseqüències de les relacions exteriors.

Examinar el terme d’organitzacions supraestatals.

Examinar l’organització política i territorial a Espanya i Catalunya

Competències












Indicadors competencials Examina les implicacions del

concepte democràcia Treballa el concepte d’estat i

les diferents classes d’estats. Assimila les conseqüències

de les relacions exteriors. Aprendre el terme

d’organitzacions supraestatals. Examina l’organització

política i territorial a Espanya i Catalunya

Intel·ligències múltiples Lingüística – verbalInterpersonal





Taxonomia de Bloom RecordarAnalitzar

RecordarAnalitzar

RecordarAnalitzar

RecordarAnalitzar

RecordarAnalitzar



OBJECTES D'APRENENTATGETOTS

Objectius

Interpretar les diferents fonts representatives per a cada tipus d’informació i analitzar-la argumentant les conclusions.


Utilitzar diversos recursos TIC per a dissenyar i interpretar diferents tipus de gràfiques i/o mapes


Competències








Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, esquemes, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.






Defineix, ubica i reconeix, la utilitat de la creació de gràfiques i mapes per a l’aprenentatge de fets històrics.



Intel·ligències múltiplesLingüística - verbalVisual - EspacialIntrapersonal

Visual - Espacial Visual - EspacialNaturalista

Lingüística – verbalIntrapersonal

Taxonomia de Bloom AnalitzarCrear

RecordarAplicar

AplicarCrear

AvaluarAnalitzar



Projecte 1. Entrevista als Reis Catòlics

OrganitzacióGrups de 4 o 5 persones

Durada8 hores

TascaEnregistrament d'un programa de ràdio amb entrevistes a personatges il·lustres de l'edat

moderna. Els enregistraments es presentaran en format podcast.

EinesOrdinador/ tauleta

Continguts L'Edat Moderna Els grans descobriments geogràfics Les civilitzacions indígenes americanes La conquesta d'Amèrica L'explotació de les colònies americanes Els estats moderns. Les monarquies autoritàries Els Reis Catòlics

Objectius

Generals Conèixer el període històric estudiat. Dur a terme una investigació històrica de forma autònoma. Comprendre les dades recollides i saber-les ordenar segons la seva importància i

cronològicament. Desenvolupar la creativitat i la imaginació.

Específics Analitzar el regnat dels Reis Catòlics. Conèixer l'expansió dels regnes d'Aragó i Castella pel món. Entendre els processos de conquesta i colonització i les seves conseqüències.


Dur a terme una investigació d'un període històric. Aplegar dades i estructurar-les en ordre cronològic. Analitzar el regnat dels Reis Catòlics com una etapa de transició entre l'edat mitjana i

l'edat moderna. Conèixer els esdeveniments principals de l'expansió d'Aragó i de Castella pel món. Entendre els processos de conquesta i colonització i les seves conseqüències. Explicar les diferents causes que van permetre als europeus arribar, conquistar i

colonitzar Amèrica. Contrastar diferents interpretacions sobre la conquesta i colonització d'Amèrica.



Projecte 2. Línia del temps de l’edat moderna

Organització5 o 6 persones

Durada 6 hores

Tasca Desenvolupar una línia del temps de l’edat

moderna que inclourà diferents esdeveniments de l’àmbit polític, artístic, filosòfic, científic,

religiós...

Eines Ordinador o tauleta

Continguts Els grans descobriments geogràfics Les civilitzacions indígenes

americanes La conquesta d’Amèrica L’explotació de les colònies

americanes Els estats moderns. Les monarquies

autoritàries Els Reis Catòlics L’Humanisme El Renaixement

Reforma i Contrareforma L’època dels Àustria La vida a l’època dels Àustria Catalunya sota els Àustria Europa al segle XVII Les monarquies absolutes El parlamentarisme anglès La revolució científica El Barroc El Barroc hispànic

Objectius

Conèixer les fites més importants d’aquest període en diferents àmbits.Generals

Posar en pràctica i fixar els coneixements adquirits sobre l’edat moderna. Establir una perspectiva global del període i copsar la correlació dels esdeveniments

que hi van tenir lloc.Específics

Classificar els esdeveniments segons l’àmbit a què pertanyen. Destriar els esdeveniments més importants d’un període. Documentar-se, aprofundir en els fets específics i il·lustrar-los.


Capacitat per detectar els fets més importants del període i classificar-los segons els àmbits que s’han demanat.

Implicació en tot el procés de preparació i participació. Grau de coneixement general del període. Grau de coneixement de l’àmbit treballat i aprofundiment en les fites.



Participació en la sessió final de revisió del projecte i capacitat de correlacionar esdeveniments de diferents àmbits.



Projecte 3. Fem un telenotícies!

OrganitzacióGrups de 4 o 5 persones

Durada13 hores i 45 minuts

Tasca Telenotícies en format de vídeo

EinesCàmera de vídeo/telèfon mòbil

Ordinador/ tauleta

Continguts L'activitat econòmica Els sectors i factors de producció Sistemes i agents econòmics El mercat laboral Els sistemes econòmics Problemes mediambientals i canvi climàtic Els recursos naturals El desenvolupament sostenible El sector primari L'agricultura La ramaderia L'explotació forestal La pesca L'aqüicultura L'impacte mediambiental del sector primari El sector secundari La mineria Les fonts d'energia L'activitat industrial La divisió del treball

Localització i deslocalització industrial Els espais industrials L'impacte mediambiental del sector secundari El sector terciari El sector quaternari El comerç El consum responsable Els serveis financers La sanitat El transport El turisme Les comunicacions L'impacte mediambiental del sector terciari L'activitat econòmica en la Unió Europea El sector primari a Espanya El sector primari a Catalunya El sector secundari a Espanya El sector secundari a Catalunya El sector terciari a Espanya El sector terciari a Catalunya La crisi econòmica

Objectius

Generals Participar de manera dinàmica i activa en el procés d'aprenentatge. Treballar les noves tecnologies, en especial l'ús del vídeo. Organitzar el treball en equip de manera pràctica i eficient. Saber comunicar correctament de forma oral.

Específics Estructurar el contingut del projecte de manera coherent. Aprendre a destriar la informació per tal d’incloure les idees i conceptes més rellevants. Fer ús de les noves tecnologies, sobretot a través del treball de recerca, amb vídeos de

YouTube i, per a tasques de realització i muntatge, amb PowerPoint, Movie Maker (PC) o iMovie ( iMac).




Mostrar interès per aprendre. Utilitzar les noves tecnologies per obtenir informació i resoldre les activitats. Treballar en equip i contribuir activament a buscar informació i resoldre les activitats

proposades. Revisar i contrastar la informació que s'ha trobat a Internet i saber aplicar-la per

resoldre les activitats. Conèixer el tema que ha estat objecte de la càpsula informativa. Presentar la informació de manera clara i comprensible. Aprofitar tots els recursos disponibles per al format del telenotícies



Projecte 4. Volem canviar el món

Organització 5 o 6 persones

Durada 5 hores

Tasca Desenvolupar una iniciativa solidària en forma de petició de signatures mitjançant una plataforma

solidària.

Eines Ordinador o tauleta

Continguts

El desenvolupament humà

desigual: països desenvolupats i països empobrits

Espais del món desenvolupat

El món en vies de desenvolupament

La globalització econòmica

Objectius

Generals Posar en pràctica els coneixements adquirits sobre l’estudi de les desigualtats al món. Reconèixer la importància del treball en equip per assolir coneixements complexos de

l’àmbit socioeconòmic.Específics

Identificar problemàtiques socials i aprendre a contextualitzar-les. Sensibilitzar-se amb les problemàtiques socials i compartir-les amb l’entorn per motivar

un canvi. Fer ús de les TIC de manera col·laborativa, aplicades a l’àmbit de la solidaritat. Estimular la creativitat en la recerca de solucions a problemes reals.


Capacitat per detectar i traslladar els conceptes de desigualtat i solidaritat a exemples concrets i actuar-hi en consonància.

Implicació en tot el procés de preparació i participació. Grau de coneixement de la problemàtica i el seu context polític, social i econòmic. Consciència de la importància del consens i el treball en equip en un projecte

d’aquestes característiques.



Projecte 5. Organitzem unes eleccions

Organització 4 o 5 persones

Durada 7 hores

Tasca Organitzar unes eleccions

Eines Ordinador/tauleta

Càmera i editor de vídeos d’un mòbil

Continguts

La democràcia Els Estats Tipus d’estats Organització territorial dels Estats Les organitzacions supraestatals

Organització política i territorial d’Espanya

Organització política i territorial de Catalunya

Objectius

Generals

Identificar un dels pilars del sistema democràtic: les eleccions. Entendre el funcionament d’un procés electoral. Desenvolupar el treball col·laboratiu i de competitivitat entre equips. Posar en pràctica un dret bàsic de la ciutadania en tota democràcia.

Específics Estimular la creativitat a través de l’ús del llenguatge, el disseny i les noves tecnologies

aplicades a un procés electoral. Identificar els elements afins al context polític, econòmic i social del sistema democràtic

actual. Reconèixer els diferents punts de vista que es poden tenir sobre un mateix objecte

polític. Acceptar les regles del joc democràtic.


Entendre els diferents elements que conformen la maquinària d’un procés electoral. Elaborar un discurs polític coherent. Analitzar i interpretar el procés i el resultat d’unes eleccions. Detectar similituds i diferències amb el context polític actual a Espanya i amb la d’altres

sistemes polítics al món.



AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d'aprenentatge.

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d'això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Ciències socials: geografia i història tenint en compte els criteris d'avaluació, que es relacionen a continuació.


Els criteris d'avaluació establerts per 3r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, per a la matèria de Ciències socials: geografia i història són els següents:

Criteris comuns de l’etapa (història)

1. Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament (comú als cursos de 3r i 2n).

2. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú als cursos 3r i 2n).

3. Usar correctament el vocabulari històric específic.

Criteris comuns de l’etapa (geografia)

1. Distingir les diverses temàtiques i escales i tipus de mapes cartogràfics amb què se solen representar els espais de la superfície de la Terra (comú als cursos de 3r i 3r).

2. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú als cursos de 3r i 3r).

3. Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.



Criteris d’avaluació de 3r d’ESO

1. Analitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències, i identificar les mesures de suport al desenvolupament sostenible.

2. Analitzar aspectes del funcionament de l’economia en el món i a Europa en particular, destacant la interdependència entre països i algunes de les diferents polítiques econòmiques.

3. Caracteritzar i analitzar els espais agraris i distingir els principals tipus de paisatges agraris del món, Europa, Espanya i Catalunya. Grans espais agrícoles, tot comentant ordenadament i d’acord amb pautes clares algunes de les seves característiques principals. Paisatges agraris del món, Europa, Espanya i Catalunya.

4. Descriure i analitzar els espais industrials i distingir alguns tipus de paisatges industrials. Localitzar les principals àrees de producció industrial, centres de producció del món, i identificar els factors actuals de localització i de deslocalització dins de la globalització econòmica.

5. Identificar la diversitat de serveis del sector terciari valorant la importància de les xarxes de comunicacions i de transport en el desenvolupament econòmic i analitzant el pes del sector juntament amb els sectors primaris i secundaris per concloure’n l’índex de desenvolupament.

6. Analitzar fonts textuals, gràfiques i cartogràfiques que reflecteixin nivells de consum contrastats entre països, així com els problemes derivats del comerç desigual i el deute extern entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament.

7. Identificar els principals paisatges naturals protegits de Catalunya i d’Espanya, així com els principals paisatges humanitzats reconeixent-los en les seves respectives comunitats autònomes.

8. Analitzar l’organització politicoadministrativa de les diverses escales de l’organització territorial dels estats analitzant les formes adoptades a Espanya i a la divisió comarcal de Catalunya.

9. Descriure i analitzar les característiques de la monarquia hispànica i les relacions amb Catalunya.

10. Sintetitzar les causes que van dur als grans descobriments geogràfics dels segles XV i XVI.

11. Distingir i analitzar les característiques dels règims monàrquics autoritaris, absoluts i parlamentaris.

12. Contrastar interpretacions diverses sobre la conquesta i colonització d’Amèrica.



13. Descriure les característiques del Renaixement i del Barroc, i identificar-ne algunes obres rellevants.

14. Analitzar les causes de la Reforma protestant i la seva difusió, així com de la Contrareforma.

Les criteris d'avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 3r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d'assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.

Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d'avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.


Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. D’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.

En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..

Criteris de qualificació

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:

Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d'avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5% Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%

10 100%

Rúbriques d'avaluació

La rúbrica configura el sistema d'avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i, per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Els indicadors es classifiquen



segons quatre nivells d'aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d'aprenentatge.

La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d'adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d'aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d'aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.

A continuació presentem les rúbriques d'avaluació de cada unitat i de cada projecte.



UNITAT 1 – Edat Moderna: segle XVI

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS

Descriu els diferents conceptes que giren entorn d’edat moderna i identifica’ls.

Desconeix els diferents conceptes que configuren l’edat moderna i, per tant, no els identifica.

Identifica alguns conceptes i pot esmentar-ne algun.

Explica els diferents conceptes de l’edat moderna, els identifica i els pot arribar a comparar amb una altra època o moment històric.

Descriu, identifica, classifica i diferencia els diferents conceptes correctament.

Descriu els diferents conceptes que giren entorn de descobriment geogràfic i avenços tècnics i cartogràfics.

No és capaç d’explicar les relacions ni els conceptes clau dels descobriments ni dels avenços, ni tan sols a través de recursos o mitjans visuals.

Coneix, a grans trets, en què consisteixen els conceptes. No és capaç d’utilitzar, com a suport, recursos o mitjans visuals.

Descriu correctament algunes idees sobre les implicacions dels descobriments, i sap fer-ho a través de mitjans o recursos visuals.

Descriu la majoria de conceptes rellevants i demostra, a través de diferents recursos o mitjans visuals, com els relaciona.


Desconeix els diferents tipus de representacions conceptuals i el procés de representació. No és capaç de fer una tria, perquè no sempre entén l’estructura de la informació que ha de representar.

Distingeix les diferents representacions gràfiques, però no és capaç de fer-ne una tria tot i que entengui la informació que ha de representar.

És capaç de triar el marc conceptual més adient per representar una informació que comprèn.

És competent per triar el marc conceptual més adient per representar una determinada informació, perquè l’entén en qualsevol tipus de context.

Analitza qualsevol tipus de font visual i n’extreu conclusions.

Desconeix les diferències entre els diferents tipus de fonts visuals, i la seva utilitat, i per tant no és capaç d’analitzar-les, ni de treure conclusions del que visualitza.

Coneix algunes fonts visuals i la utilitat que tenen, però li resulta molt difícil analitzar-les i treure conclusions dels que visualitza.

Analitza qualsevol tipus de font visual i en treu conclusions, a través de qualsevol tipus de mitjà visual.

Pot descriure i desenvolupar qualsevol representació i totes les seves parts i característiques diferencials. És conscient de la utilitat que tenen i pot treure’n conclusions argumentades després d’analitzar-les.


No és capaç d’argumentar ni de forma escrita ni oral les conclusions tretes d’una anàlisi d’una representació o font visual, perquè no pot analitzar-les.

Coneix algunes representacions i les comprèn, i d’aquestes en pot fer, a grans trets, una anàlisi, de la qual en treu alguna conclusió, tot i que li és molt difícil argumentar-la.

Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions tretes de l’anàlisi de qualsevol font visual i també textual.

Analitza qualsevol tipus de representació visual i textual i en treu conclusions argumentades de forma excel·lent, tant escrites com orals.

Defineix, ubica i reconeix la utilitat de crear eixos cronològics per a l’aprenentatge de fets històrics.

No comprèn la utilitat de crear eixos cronològics. Per tant, no pot reconèixer dades, ni situar-les.

Tot i que en comprèn la utilitat, li resulta molt difícil situar-les. Coneix dades i fets històrics.

Sap què són i en coneix l’ús. Pot situar dades i coneix dades i fets històrics.

Defineix amb precisió les dades històriques i en coneix la utilitat Les situa clarament i coneix la història.

Estudia, valora i analitza la repercussió dels canvis històrics d’aquest moment en la societat en què vivim.

No comprèn el concepte de repercussió en la nostra societat. No és capaç d’analitzar-ho.

Tot i que comprèn, a grans trets, el concepte, li resulta molt difícil analitzar aquests canvis històrics.

Els analitza i els saps detectar en el nostre moment social.

Els defineix amb precisió. Els situa, sense errors, i els analitza sense problemes.


Té dificultats per utilitzar qualsevol tipus de recurs TIC per a la recerca d’informació o per portar a terme les activitats interactives proposades.

Utilitza alguns recursos TIC, però li costa aplicar-los per resoldre les activitats proposades a la unitat.

Utilitza recursos TIC i els aplica correctament.

Utilitza recursos TIC i coneix diferents eines per representar o per trobar ell recursos interactius.

Enuncia les principals característiques del pensament humanista i renaixentista, els seus representants més destacats i la importància de l’aparició de la

Té dificultats per detectar i enunciar les característiques i contextualitzar el pensament dins d’un moment històric.

En detecta alguna característica, però no acaba de veure la globalitat de pensament.

En descriu algunes de rellevants i és capaç de comparar-les amb les d’altres pensaments.

Coneix i enuncia les diferents característiques de l’Humanisme i el Renaixement i les pot comparar, creant esquemes o marcs conceptuals aclaridors (visualment).



impremta.

Explica les causes i les conseqüències de la Reforma protestant i la reacció de l’Església catòlica, contra la difusió d’aquesta, responent-hi amb la Contrareforma.

No pot identificar ni, per tant, explicar les causes ni les conseqüències de la Reforma.

Coneix i defineix el concepte, però no pot triar el més adequat per explicar-ne el perquè.

Identifica i enuncia algunes de les causes de la Reforma i les seves conseqüències.

Identifica i explica perfectament tant les causes com les conseqüències de la Reforma i la reacció de l’Església catòlica.

Descriu la figura dels Reis Catòlics i com van consolidar la unitat territorial d’Espanya i van centralitzar el poder sota la Corona.

No comprèn la importància d’aquests canvis ni la figura dels Reis Catòlics en aquest procés.

No acaba d’entendre quan i per què es produeixen les relacions entre els fets històrics treballats.

És competent per valorar la importància dels canvis històrics i per reconèixer la importància de la figura dels Reis Catòlics.

És capaç de descriure i explicar perfectament com va tenir lloc tot i de representar-ho amb l’elaboració d’un eix cronològic (per exemple).

Explica el concepte de virregnats de l’Imperi espanyol a Amèrica, a les possessions portugueses i a l’anomenada Nova Espanya.

No comprèn la importància del concepte i, per tant, no entén la globalitat dels fets històrics.

Li costa entendre quan i per què apareixen dels virregnats.

Defineix com, quan i per què i analitza la repercussió que tenen els canvis en la societat.

Defineix i demostra com, quan i per què perfectament, i relaciona els esdeveniments sense problemes.



UNITAT 2 – Edat Moderna: segle XVII

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



Desconeix els diferents conceptes que configuren l’Edat Moderna i, per tant, no els identifica.

Identifica alguns conceptes i pot esmentar-ne algun.

Descriu i argumenta els diferents conceptes de l’Edat Moderna, els identifica.

Descriu els diferents conceptes, els identifica, classifica i diferencia correctament. Els pot arribar a comparar amb una altra època o moment històric


Identifica les relacions que sorgeixen d’ells, a través de recursos visuals i texts.

No és capaç d’explicar les relacions ni els conceptes clau, ni tan sols a través de recursos o mitjans visuals.

Coneix, a grans trets, en que consisteixen els conceptes. No és capaç d’utilitzar, com a suport, recursos o mitjans visuals.

Descriu correctament algunes idees sobre les implicacions, i sap fer-ho a través de mitjans o recursos visuals.



Desconeix els diferents tipus representacions conceptuals i el procés de representació. No és capaç de fer una tria, perquè no sempre entén l’estructura de la informació que ha de representar.


És capaç de triar el marc conceptual més adient per a representar una informació que comprèn.

És competent per a triar el marc conceptual més adient per a representar una determinada informació, perquè l’entén en qualsevol tipus de context.


Desconeix les diferències i la utilitat entre els diferents tipus de fonts visuals i, per tant, no és capaç d’analitzar-les, ni de treure conclusions del que visualitza.

Coneix algunes fonts visuals i la utilitat que tenen, però li resulta molt difícil analitzar-les i treure’n conclusions del que visualitza.

Analitza i treu conclusions, de qualsevol tipus de font visual, a través de qualsevol tipus de mitjà visual.

Pot descriure i desenvolupar qualsevol representació i totes les seves parts i característiques diferencials. És conscient de la seva utilitat i pot treure conclusions argumentades després d’analitzar-les.

Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de lánàlisi de qualsevol representació.

No és capaç d’argumentar ni de forma escrita ni oral les conclusions tretes d’un anàlisi d’una representació o font visual, perquè no pot analitzar-les.

Coneix algunes representacions i les comprèn i d’aquestes pot fer, a grans trets, un anàlisi del que en treu alguna conclusió, tot i que li és molt difícil argumentar-les.


Analitza qualsevol tipus de representació visual i textual i treu conclusions argumentades de forma excel·lent, tant escrites com orals.

Defineix, ubica i reconeix, la utilitat de la creació déixos cronològics per a l’aprenentatge de fets històrics.

No comprèn la utilitat de la creació dels eixos cronològics. No pot, per tant, reconèixer dades, ni situar-les.

Tot i que comprèn la utilitat, li resulta molt difícil situar-les. Coneix dades i fets històrics.

Defineix, ubica i reconeix, la utilitat de la creació déixos cronològics per a l’aprenentatge de fets històrics..

Defineix amb precisió les dades històriques i coneix la seva utilitat Les situa clarament i coneix la història.


No comprèn el concepte de repercussió a la nostre societat. No és capaç d’analitzar-ho.



Defineix amb precisió els canvis històrics, els situa, sense errors i els analitza sense problemes.

Utilitza els recursos TIC adients

Té dificultats per utilitzar qualsevol tipus de recurs TIC per a la recerca d’informació o per portar a terme les activitats interactives proposades.

Utilitza alguns recursos TIC però li costa aplicar-los per a resoldre les activitats proposades a la unitat.


Utilitza recursos TIC i coneix diferents eines per a representar o per trobar ell recursos interactius.

Enuncia les principals característiques de l’art Barroc i del Segle d’Or

Té dificultats per detectar i enunciar les característiques de lárt

Detecta alguna característica de l’art Barroc i del Segle d’Or

Enuncia les principals característiques de l’art Barroc i del Segle d’Or

Coneix i enuncia les diferents característiques del



espanyol. També dels seus representants més destacats.

Barroc i el Segle d´Or espanyol, i contextualitzar el pensament dins d’un moment històric

espanyol però no acaba de veure la globalitat de pensament.

espanyol. També dels seus representants més destacats.És capaç de comparar-les amb altres pensaments.

Barroc i el segle d’Or i les pot enunciar, creant esquemes o marcs conceptuals aclaridors (visualment).

Classifica les connotacions històriques i científiques que va tenir la Revolució científica i discuteix sobre el mètode científic.

No pot identificar, i per tant explicar les seves connotacions ni les conseqüències connotacions històriques i científiques que va tenir la Revolució científica .

Coneix i defineix el concepte de Revolució científica, però no pot triar el més adequat per a explicar el perquè

Classifica les connotacions històriques i científiques que va tenir la Revolució científica i discuteix sobre el mètode científic..

Identifica i explica perfectament tant les connotacions com les conseqüències de la Revolució científica i la pràctica del mètode.

Examina detalladament en què consistia l’absolutisme monàrquic i la idea de dret diví.

També, el parlamentarisme i quins eren els seus objectius.

No comprèn la importància d’aquests canvis i la figura dels monarques en el procés.

No acaba d’entendre quan i perquè es produeixen les relacions entre els fets històrics treballats.

És competent per a valorar la importància dels canvis històrics i per reconèixer la diferència entre els conceptes.Coneix els objectius dels conceptes tractats.

És capaç de descriure i explicar perfectament la diferència entre absolutisme i parlamentarisme i com van ocorre els fets.



UNITAT 3 – L'activitat econòmica

ALUMNE/A __________________________________________________________________.

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



Desconeix el concepte que defineix l’activitat econòmica i, per tant, no ho identifica.

Identifica el conceptes i els sectors econòmics, però no els defineix.


Descriu els diferents conceptes, els identifica, classifica i diferencia correctament.




Coneix, a grans trets, en què consisteixen els conceptes. No és capaç d’utilitzar, com a suport, recursos o mitjans visuals.

Descriu els sistemes i els agents econòmics i identifica tots els elements en joc del mercat de treball, i sap fer-ho a través de mitjans o recursos visuals.

Descriu els conceptes i demostra, a través de diferents recursos o mitjans visuals, com es relacionen.




És capaç de triar el marc conceptual més adient per a representar una informació que comprèn en qualsevol tipus de context.

És competent per a triar el marc conceptual més adient per a representar una determinada informació, perquè l’entén i domina en qualsevol tipus de context.



Coneix algunes i la utilitat que tenen, però li resulta molt difícil analitzar-les i treure’n conclusions dels que visualitza.



Argumenta correctament, de forma escrita i oral, les conclusions extretes de la anàlisis de qualsevol representació.


Coneix algunes representacions i les comprèn i d’aquestes pot fer, a grans trets, una anàlisi del que en treu alguna conclusió, tot i que li és molt difícil argumentar-les.



Defineix, ubica i reconeix, la utilitat de la creació de gràfiques per a l’aprenentatge de fets històrics.

No comprèn la utilitat de la creació de les gràfiques. No pot, per tant, reconèixer dades, ni situar-les.

Tot i que comprèn la utilitat, li resulta molt difícil situar-les. Coneix dades.


Defineix amb precisió les dades i coneix la seva utilitat Les situa clarament i coneix el perquè.


No comprèn el concepte de repercussió a la nostra societat. No és capaç d’analitzar-ho.



Defineix amb precisió. Situa, sense errors i els analitza sense problemes.


Té dificultats per a utilitzar qualsevol tipus de recurs TIC per a la recerca d’informació o per portar a terme les activitats interactives proposades.





Té dificultats per a detectar i enunciar les característiques i definir el concepte.

En detecta alguna característica però no acaba de veure la globalitat del concepte.


Coneix i enuncia les tres dimensions i crea gràfiques, esquemes o marcs conceptuals



aclaridors (visualment).


No pot identificar, i per tant explicar ni el concepte ni les seves connotacions i conseqüències.

Coneix i defineix el concepte, però no identifica tots els problemes que se´n deriven.


Identifica el concepte i explica perfectament tant les connotacions com les conseqüències del canvi climàtic.

Identifica els recursos naturals i classifica’ls, i el significat de matèries primeres.

No sap identificar els recursos naturals ni classificar-los. No entén la importància dels recursos naturals.

No acaba d’entendre quan i perquè es produeixen les relacions i els significat de matèries primeres, encara que identifica els recursos naturals.

Identifica els recursos naturals i els sap classificar, a més de conèixer el significat de matèries primeres.

És capaç de descriure i explicar perfectament la importància i la significació dels recursos naturals i les matèries primeres.

Descriu els diferents sistemes econòmics.


No comprèn la importància ni la classificació dels sistemes econòmics.

Li costa entendre perquè es produeixen els sistemes econòmics.

Descriu els diferents sistemes econòmics, sap definir-los correctament i analitzar la repercussió que tenen.

Defineix i demostra perquè perfectament i relaciona els esdeveniments relacionats amb els diferents sistemes econòmics sense problemes.



UNITAT 4 – El sector primari

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Defineix el sector primari com aquell que obté productes o matèries primeres de la natura

No defineix el sector primari ni el relaciona amb les activitats extractives de béns de la natura.

Defineix de manera erràtica sector primari afegint exemples, però confonent béns amb productes.

Defineix correctament sector primari, com aquell que obté matèries primeres de la natura, sense proposar exemples.

Defineix convenientment sector primari com aquell que obté productes o matèries primeres de la natura, proposant exemples d’ambdós.

Classifica les principals activitats econòmiques del sector primari en quatre subsectors: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.

Barreja les activitats econòmiques del sector primari, sense ser capaç de classificar-les en subsectors.

Classifica les diferents activitats del sector primari en agricultura, ramaderia i pesca.

Classifica les principals activitats econòmiques del sector primari en subsectors: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.

Classifica correctament les principals activitats econòmiques del sector primari en quatre subsectors: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.

Explica els fctors físics i humans que intervenen en la formació de paisatges agraris tradicionals i tecnificats..

Amb prou feines és capaç d’anomenar factors físics o humans que intervinguin en la formació de paisatges agraris.

Explica solament els factors humans que intervenen en la formació de paisatges agraris.

Explica factors físics i humans que intervenen en la formació de paisatges agraris, però no distingeix entre tradicionals i tecnificats.

Explica correctament els factors físics (clima, relleu i sòl) i humans (tradició i capacitat d’adaptació) que intervenen en la formació de paisatges agraris.

dentifica diferents tècniques agrícoles i les relaciona amb els paisatges agraris

Anomena algunes tècniques agrícoles i no es capaç de relacionar-les amb paisatges agraris.

Identifica tècniques agrícoles de secà i regadiu i les relaciona de manera erràtica amb diferents paisatges agraris.

Identifica tècniques agrícoles (secà o regadiu; intensives o extensives) i les relaciona amb diferents paisatges agraris, però no és capaç de classificar-los.

Identifica tècniques agrícoles (secà o regadiu; intensives o extensives), relacionant-les amb diferents paisatges agraris, classificats en funció de parcel·les, sistemes de cultiu i població.

Identifica els principals tipus de ramaderia existents al món segons les seves variacions regionals.

No es capaç d’identificar diferents tipus de ramaderia al món d’acord amb les seves variacions regionals.

Identifica alguns tipus de ramaderia existents al món.

Identifica els principals tipus de ramaderia existents al món, però no és capaç d’associar-ho a variacions regionals.

Identifica els principals tipus de ramaderia com a extensiva (tradicional i de clima temperat) i intensiva (explotacions especialitzades).

Defineix modalitats ramaderes d’acord amb el seu caràcter extensiu, intensiu o de subsistència.

Ofereix una definició vaga de ramaderia, però sense al·ludir al seu caràcter extensiu, intensiu o de subsistència.

Defineix ramaderia i anomena modalitats ramaderes d’acord amb el seu caràcter extensiu, intensiu o de subsistència.

Defineix ramaderia i alguns dels seus subtipus de ramaderia, com la de subsistència o la de clima temperat.

Defineix subtipus de ramaderia, tals com ramaderia de subsistència intertropical, de països monsònics, de zones àrides i de clima temperat (extensiva i intensiva).

Defineix explotació forestal com l’aprofitament, tradicional o comercial, dels boscos amb fins econòmics.

És incapaç de definir l’explotació forestal ni l’aprofitament econòmic real dels boscos.

Defineix vagament explotació forestal sense distingir l’aprofitament dels boscos, tradicional o comercial.

Defineix explotació forestal com l’aprofitament dels boscos amb fins econòmics sense aturar-se en exemples tradicionals o comercials.

Defineix explotació forestal com l’aprofitament dels boscos amb fins econòmics, i dóna exemples d’explotació tradicional i comercial.

Relaciona les grans masses forestals del món amb els boscos de clima temperat i els tropicals.

No defineix massa forestal i és incapaç de situar els grans boscos del món en un mapa.

Identifica grans masses forestals solament amb alguns tipus de bosc, situant-los de manera una mica erràtica en un mapa.

Relaciona les grans masses forestals del món amb els boscos de clima temperat i els tropicals, però comet errors a l’hora de situar-los al mapamundi.

Identifica les grans masses forestals del món amb els boscos de clima temperat i els tropicals, i els situa al mapamundi.

Distingeix entre sistemes És incapaç de distingir Defineix sistemes Distingeix i defineix Distingeix i defineix les



tradicionals i industrials de pesca. sistemes tradicionals i

industrials de pesca.tradicionals i industrials de pesca, però no ofereix exemples.

algunes tècniques tradicionals i industrials de pesca.

tècniques de pesca tradicionals (mitjançant arpons, xarxes...) i industrials (pesca costanera, d’altura i de gran altura).

Defineix el concepte de calador, identifica els seus problemes i els ubica dins del mapamundi.

Defineix amb vaguetat el concepte de calador, però no enumera els seus problemes ni és capaç de situar-los al mapamundi.

Defineix el concepte de calador i identifica algun dels seus problemes, però li resulta molt difícil situar-los en un mapa.

Defineix el concepte de calador, identifica els seus problemes i situa els més importants, però no defineix les ZEE.

Ubica els caladors més importants a nivell mundial, defineix ZEE i identifica els seus problemes (sobreexplotació o contaminació de les aigües costaneres)

Explica el concepte d’aqüicultura i les seves modalitats, així com la seva utilitat per a produir aliments d’una manera sostenible.

Amb prou feines esbossa el concepte d’aqüicultura, no coneix les seves modalitats, ni la reconeix com una bona solució a la fam.

Defineix aqüicultura i anomena les seves modalitats, però no valora les seves implicacions socials.

Defineix l’aqüicultura i les seves varietats de manera correcta, però no la presenta com a solució real a la sobreexplotació dels recursos aquàtics.

Defineix aqüicultura, explica les seves varietats extensiva, intensiva i semiintensiva, així com la continental i marina, i la presenta com a solució a la sobreexplotació dels recursos aquàtics.


No identifica cap problema mediambiental causat pel sector primari, ni proposa cap solució.

Identifica alguns problemes mediambientals derivats del sector primari, però proposa solucions irreals i extravagants.

Identifica problemes mediambientals com la desforestació, l’erosió o la contaminació química i ambiental, però les seves solucions són poc reflexionades.

Identifica els principals problemes mediambientals com la desforestació, l’erosió o la contaminació química i ambiental, reflexiona sobre les seves causes i proposa solucions sostenibles.

Cerca informació sobre el sector primari i utilitza eines i recursos TIC d’una manera responsable.

Amb prou feines cerca informació respecte al sector primari i no mostra cap interès en les TIC.

Cerca informació poc rellevant sobre el sector primari i utilitza alguns recursos TIC.

Cerca i selecciona certa informació rellevant sobre el sector primari, però amb un ventall de recursos TIC pobre.

Cerca, selecciona i sintetitza informació rellevant sobre el sector primari, utilitzant diferents recursos TIC aplicats a les Ciències Socials.

Utilitza els termes geogràfics adequats en relació amb els principals conceptes relacionats amb el sector primari.

No és capaç d’utilitzar adequadament els termes geogràfics referents al sector primari.

Utilitza alguns termes geogràfics referents al sector primari en les seves explicacions.

Utilitza d’una manera acceptable termes geogràfics del sector primari per a definir algunes tasques agrícoles i ramaderes.

Utilitza adequadament termes geogràfics del sector primari per a definir tasques agrícoles, ramaderes, pesqueres o forestals.



UNITAT 5 – El sector secundari

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Defineix les matèries primeres com a recursos transformats per la indústria, l’origen dels quals pot ser artificial o natural (ja sigui mineral, animal o vegetal).

No és capaç de definir el concepte matèria primera.

Defineix les matèries primeres com a recursos transformats per la indústria, però no en distingeix quin origen tenen (artificial o natural).

Defineix les matèries primeres com a recursos transformats per la indústria i les subdivideix en artificials o naturals.

Defineix correctament les matèries primeres com a recursos transformats per la indústria, les divideix en artificials o naturals, i classifica aquest darrer tipus segons tingui un origen mineral, animal o vegetal.

Identifica i diferencia les matèries primeres minerals, de les vegetals i animals.

No diferencia les matèries primeres minerals de les vegetals i les animals.

Identifica i diferencia de manera difusa matèries primeres minerals, vegetals i animals.

Identifica i diferencia correctament matèries primeres minerals, vegetals i animals, però no ofereix exemples de cadascuna.

Identifica i diferencia correctament les matèries primeres minerals, les vegetals i les animals, i ofereix exemples de cadascuna.

Defineix la mineria com l’activitat que consisteix a extreure minerals, la classifica en el sector secundari i diferencia els tipus de mines.

No és capaç de definir mineria, però sí que l’associa al sector secundari.

Defineix de manera breu la mineria i la classifica dins del sector secundari.

Defineix la mineria com l’activitat que consisteix a extreure minerals, l’associa al sector secundari i nomena les mines.

Defineix correctament mineria com l’activitat que consisteix a extreure minerals, la classifica en el sector secundari i diferencia els tipus de mines (subterrànies i a cel obert).

Identifica les diferents fases de recerca, extracció i explotació dels minerals, i també la immensa capacitat contaminant que té l’activitat minera.

No és capaç d’identificar les diferents fases d’extracció dels minerals.

Nomena les diferents fases de recerca, extracció i explotació dels minerals sense explicar-les.

Identifica les diferents fases de recerca, extracció i explotació dels minerals i aborda sense gaires detalls l’alta capacitat de contaminació de l’activitat minera.

Identifica correctament les diferents fases de recerca, extracció i explotació dels minerals, i exposa l’altíssima capacitat contaminant de l’activitat minera.

Defineix les fonts d’energia com a recursos naturals que ens permeten obtenir energia i les classifica com a tradicionals i alternatives.

No és capaç de definir font d’energia, per la qual cosa no pot classificar els diferents tipus.

Defineix les fonts d’energia com a recursos que ens permeten obtenir energia, però no les classifica.

Defineix fonts d’energia com a recursos naturals que ens permeten obtenir energia i n’aporta alguns exemples.

Defineix fonts d’energia com a recursos naturals que ens permeten obtenir energia, les classifica com a tradicionals i alternatives, i n’aporta exemples.

Explica les característiques de les energies renovables i no renovables, i també les perspectives de futur i el poder contaminant que les caracteritzen.

No sap distingir entre energies renovables i no renovables.

Explica de manera breu algunes característiques de les energies renovables i no renovables, però no en descriu les perspectives de futur.

Explica les característiques de les energies renovables i no renovables, n’ofereix exemples, parla del poder contaminant que tenen, però no fa referència a les perspectives de futur.

Explica correctament les característiques de les energies renovables i no renovables, incloent el poder contaminant que tenen, n’ofereix exemples i dóna una perspectiva de futur.

Defineix l’activitat industrial com la que utilitza i transforma els recursos naturals en productes elaborats o semielaborats i en descriu l’evolució històrica.

És incapaç de definir activitat industrial i tampoc sap descriure’n l’evolució històrica.

Defineix de manera breu activitat industrial i en descriu l’evolució històrica de manera vaga.

Defineix activitat industrial de manera correcta, parla de productes elaborats o semielaborats, i descriu l’evolució d’aquest tipus d’activitat amb alguns apunts històrics.

Defineix correctament activitat industrial, com la que utilitza i transforma els recursos naturals en productes elaborats o semielaborats, i descriu amb detall l’evolució històrica d’aquest tipus d’activitat.

Defineix procés industrial i classifica les indústries segons siguin de base, de béns d’equip o de béns de

No sap el que és un procés industrial, per la qual cosa no pot

Defineix succintament procés industrial i confon les indústries de

Defineix de manera correcta procés industrial i en numera

És capaç de definir procés industrial, i classifica les indústries



consum.classificar les indústries en diferents subtipus.

base amb les de béns d’equip i de consum.

els diferents subtipus. segons siguin de base, de béns d’equip o de béns de consum.

Identifica les possibles divisions del treball, tals com tècnica i social, i també les causes i conseqüències que se’n deriven.

No és capaç de definir si existeixen divisions de tipus tècnic o social en el treball.

Esbossa una explicació succinta de la divisió tècnica i social del treball, però no fa referència ni a les causes ni a les conseqüències.

Explica la divisió tècnica i social del treball, i n’aporta algunes causes i conseqüències.

Explica la divisió tècnica i la divisió social del treball, i n’identifica les causes i les conseqüències.

Defineix regió industrial, ubica les més importants del món i reconeix àrees mundials que romanen al marge del desenvolupament industrial.

És incapaç de definir regió industrial i tampoc sap ubicar regions o buits industrials.

Defineix regió industrial però no és capaç de fer-ne la ubicació.

Defineix regió industrial i és capaç d’ubicar algunes de les més importants del món, però no ho sap fer en el cas dels buits industrials.

Defineix encertadament regió industrial i és capaç d’ubicar en un mapamundi les més importants del món i també ho sap fer en el cas dels buits Industrials.

Defineix els conceptes localització i deslocalització, i també les causes i les conseqüències que se’n deriven.

No és capaç de definir cap dels dos conceptes, i tampoc fa referència a les causes i conseqüències que se’n deriven.

Esbossa els conceptes localització i deslocalització però no és capaç d’explicar-ne les causes ni tampoc les conseqüències.

Defineix localització i deslocalització i aporta algunes causes i conseqüències que se’n deriven.

Defineix encertadament els conceptes localització i deslocalització, i aporta causes i conseqüències reals d’aquests dos fenòmens.

Reconeix i explica les característiques dels enclavaments industrials, tradicionals i actuals.

Es limita a enumerar algunes característiques del sector secundari.

Esbossa algunes característiques dels enclavaments industrials actuals, però oblida les dels tradicionals.

Reconeix una quantitat acceptable de característiques d’enclavaments industrials, tant tradicionals com actuals, però no n’aporta exemples.

Reconeix i explica les característiques principals i secundàries dels enclavaments industrials, tradicionals i actuals, i il·lustra l’explicació amb exemples.

Identifica els problemes mediambientals generats per la indústria, la construcció, l’obtenció d’energia i la mineria, i formula solucions realistes per a cadascun.

No reconeix els problemes mediambientals causats pel sector secundari, per la qual cosa tampoc aporta solucions per fer-hi front.

Identifica alguns problemes generats pel sector secundari, però aporta solucions poc creïbles.

Identifica els principals problemes generats pel sector secundari y formula molt poques solucions, tot i que són realistes.

Identifica els principals problemes mediambientals generats per les activitats del sector secundari, formulant solucions realistes i enginyoses.

Cerca informació sobre el sector secundari i utilitza eines i recursos TIC d’una manera responsable.

Gairebé no cerca informació relacionada amb el sector secundari i no mostra cap interès en les TIC.

Cerca informació poc rellevant sobre el sector secundari i utilitza alguns recursos TIC.

Cerca i selecciona certa informació rellevant sobre el sector secundari, però amb un ventall de recursos TIC pobre.

Cerca, selecciona i sintetitza informació rellevant sobre el sector secundari, utilitzant diferents recursos TIC aplicats a les Ciències Socials.

Utilitza els termes geogràfics adequats en relació amb els principals conceptes del sector secundari.

No és capaç d’utilitzar adequadament els termes geogràfics que fan referència al sector secundari.

En les pròpies explicacions utilitza alguns termes geogràfics referents al sector secundari.

Utilitza d’una manera acceptable termes geogràfics del sector secundari per definir algunes tasques industrials o mineres.

Utilitza adequadament termes geogràfics del sector secundari per tal de definir recursos naturals d’origen mineral, animal o vegetal, així com energies renovables i no renovables.



UNITAT 6 – El sector terciari

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Descriu i identifica el sector terciari i els seus serveis.

Desconeix el concepte que defineix l’activitat econòmica, per tant, no ho identifica.

Identifica el concepte i el sector terciari, però no els defineix.

Explica els diferents conceptes, els identifica i, els pot arribar a relacionar.

Descriu els diferents conceptes, els identifica, classifica, diferencia correctament.

Descriu i identifica el sector quaternari i les seves activitats.

Desconeix el concepte que defineix l’activitat econòmica, per tant, no ho identifica.

Identifica el concepte i el sector quaternari, però no els defineix.





















Sap què són i el seu ús. Pot situar dades i coneix dades.




Tot i que comprèn, a grans trets,el concepte, li resulta molt difícil analitzar aquests canvis històrics.








Enuncia tots els elements en joc al parlar de comerç.



En descriu algunes de rellevants i és capaç de relacionar-les amb el concepte.

Coneix i enuncia les tres dimensions i crea gràfiques, esquemes o marcs conceptuals aclaridors (visualment).

Reconeix el que significa No pot identificar, i per tant explicar les seves

Coneix i defineix el concepte, però no pot

Identifica i enuncia alguns dels problemes.

Identifica i explica perfectament tant les



consum responsable. connotacions ni les conseqüències .

triar el més adequat per a explicar el perquè

connotacions com les conseqüències del consum que no és responsable.

Defineix quins són els serveis financers i els serveis sanitaris.

No pot identificar, i per tant explicar les seves connotacions ni les conseqüències .

Coneix i defineix el concepte, però no pot triar el més adequat per a explicar el perquè


Identifica i explica perfectament tant les connotacions com les conseqüències de consum que no és responsable.

Descriu i identifica el sector del transport i el turisme.

No comprèn la importància ni la classificació de les activitats

Li costa entendre perquè es produeixen.

Defineix com i perquè i analitza la repercussió que tenen.

Defineix i demostra perquè perfectament i relaciona els esdeveniments sense problemes.

Descriu i identifica la importància de la comunicació.

No comprèn la importància ni la classificació de les activitats

Li costa entendre perquè es produeixen.



Reconeix i identifica les causes de l’impacte ambiental del sector terciari.

No comprèn la importància de l’impacte ambiental

Li costa entendre perquè es produeixen, és a dir, les seves causes.


Defineix i demostra perquè perfectament i relaciona els esdeveniments i les seves causes sense problemes.



UNITAT 7 – L'activitat econòmica a Europa i Espanya

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Enuncia el concepte d’activitat econòmica a la Unió Europea

Desconeix el concepte que defineix l’activitat econòmica, per tant, no l’ identifica.

Identifica el conceptes i els sectors econòmics, però no els defineix.


Descriu els diferents conceptes, els identifica, els classifica i els diferència correctament.































Descriu el sector primari a Espanya i Catalunya





Descriu el sector secundari a Espanya i Catalunya





Descriu el sector terciari a Espanya i Catalunya







Examina el concepte de crisi

No comprèn la importància ni la magnitud del concepte.

Li costa entendre perquè es produeix

Defineix com i perquè i analitza la repercussió que té


UNITAT 8 – El desenvolupament humà desigual

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Identifica el desenvolupament de certs països i l’empobriment d’altres

Desconeix el concepte que engloba l’acció i, per tant, no ho identifica.

Identifica certs conceptes, però no els defineix.



Treballa els espais del món desenvolupat





































Assimila les característiques del món subdesenvolupat





Aprendre el terme globalització econòmica




Identifica i explica perfectament tant les connotacions com les conseqüències del terme globalització.

UNITAT 9 – L'organització política i territorial

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Identifica les implicacions del concepte de democràcia

Desconeix el concepte que engloba l’acció i,per tant, no ho identifica.

Identifica certs continguts, però no els defineix.



Treballa el concepte d’estat i les diferents classes d’estats.































Té dificultats per a utilitzar qualsevol tipus

Utilitza alguns recursos TIC però li costa aplicar-


Utilitza recursos TIC i coneix diferents eines



de recurs TIC per a la recerca d’informació o per portar a terme les activitats interactives proposades.

los per a resoldre les activitats proposades a la unitat.

per a representar o per trobar ell recursos interactius.

Assimila les conseqüències de les relacions exteriors.





Aprendre el terme d’organitzacions supraestatals.

No pot identificar, i per tant explicar les seves connotacions ni les conseqüències.



Identifica i explica perfectament tant les connotacions com les conseqüències del terme.

Examina l’organització política i territorial a Espanya i Catalunya




Identifica i explica perfectament tant les connotacions com les conseqüències del terme.



Projecte 1. Entrevista als Reis Catòlics - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Conèixer el període històric estudiat

No situa el període històric estudiat.

Reconeix l’Edat Moderna però pot millorar el seu coneixement del període.

Coneix el període històric que estem estudiant.

Situa els personatges i els fets en el moment històric corresponent i ho relaciona amb dades estudiades a la unitat.

Dur a terme una investigació històrica de forma autònoma.

Presenta moltes dificultats per dur la investigació de forma autònoma.

Ha consultat dades però només les recomanades pel docent.

Ha dut a terme una investigació i ha aplegat i contrastat dades.

Ha aplegat dades, ha contrastat la informació amb diverses fonts mostrant interès per descobrir dades rellevants.

Comprendre les dades recollides i saber-les ordenar.

Presenta dificultats per entendre i ordenar els moments més rellevants del període.

Situa els fets més rellevants i els sap ordenar cronològicament.

Aplega dades i estructura l’ordre cronològic.

Comprèn les dades, les ordena i té una visió global de l’època a nivell històric, cultural i social.

Desenvolupar la creativitat i la imaginació.

Presenta un exercici poc original.

L’activitat que presenta no és gaire original però mostra interès per millorar-la.

Aporta idees al grup cooperatiu. Presenta una gravació i un portfoli original i creatiu.

Utilitza fonts d’informació i eines per gravar i editar innovadores, resultant un producte creatiu i molt original.



Projecte 1. Entrevista als Reis Catòlics - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

Conèixer el període històric estudiat.

Dur a terme una investigació històrica de forma autònoma.

Comprendre les dades recollides i saber-les ordenar segons la seva importància i cronològicament.

Desenvolupar la creativitat i la imaginació.

Analitzar el regnat dels Reis Catòlics.

Conèixer l’expansió dels regnes d’Aragó i Castella pel món.

Entendre els processos de conquesta i colonització i les seves conseqüències.

TOTAL ____



Projecte 1. Entrevista als Reis Catòlics - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.



Dins del grup de treball

Hem tingut una actitud adequada a l'hora de posar en comú la informació.

Ens hem repartit les tasques equitativament.

Hem escoltat les aportacions dels companys.

Hem gravat amb claredat la informació que hem aplegat.

En la realització del podcast

La gravació és original.

Les entrevistes són entretingudes i estan ben estructurades.

El podcast se sent bé, sense sorolls de fons.

Es tracten tots els punts que el projecte havia de contenir.

TOTAL ____



Projecte 2. Línia del temps de l’edat moderna - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Conèixer els fets més importants de l'Edat Moderna en diferents àmbits.

Li falta capacitat per destriar les fites importants d'aquest període.

Detecta algunes de les fites més rellevants d'aquest període.

Detecta i descriu les fites més rellevants d'aquest període.

Explica les fites més rellevants d'aquest període i descriu les principals causes i conseqüències.

Posar en pràctica i fixa els coneixements adquirits sobre l'Edat Moderna.

Li falta capacitat per fixar els coneixements adquirits sobre l'Edat Moderna.

Posa en pràctica alguns coneixements adquirits sobre l'Edat Moderna.

Té facilitat per posar en pràctica els coneixements adquirits sobre l'Edat Moderna.

Posa en pràctica i fixa els coneixements adquirits sobre l'Edat Moderna.

Establir una perspectiva global del període i reconeix la correlació dels esdeveniments que hi van tenir lloc.

Coneix poc el període i no relaciona els esdeveniments que hi van succeir.

Coneix el període i relaciona alguns esdeveniments que hi van succeir.

Coneix el període general i correlaciona els esdeveniments que hi van succeir.

Estableix una perspectiva global del període i correlaciona els esdeveniments que hi van succeir.

Classificar els esdeveniments segons l'àmbit al que pertanyen.

No classifica els esdeveniments segons l'àmbit al que pertanyen.

Classifica els esdeveniments segons l'àmbit al que pertanyen.

Classifica bé els esdeveniments segons l'àmbit al que pertanyen.

Classifica molt bé els esdeveniments segons l'àmbit al que pertanyen.

Destriar els esdeveniments més importants d'un període.

No destria els esdeveniments més importants d'un període.

Destria els esdeveniments més importants d'un període.

Destria bé els esdeveniments més importants d'un període.

Destria molt bé els esdeveniments més importants d'un període.

Aprofundir en fets específics amb documentació complementària.

Aprofundeix amb dificultats en fets generals.

Aprofundeix en alguns fets específics i els documenta.

Aprofundeix bé en fets específics i els documenta.

Aprofundeix molt bé en fets específics i els documenta amb múltiples recursos.



Projecte 2. Línia del temps de l’edat moderna - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Participo activament en tot el procés de preparació de la línia de temps.

Creo la fitxa de cada esdeveniment aportant la informació necessària.

Treballo en equip.

TOTAL ____



Projecte 2. Línia del temps de l’edat moderna - COEVALUACIÓN

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





S’ha tingut una actitud adequada a l’hora de repartir i posar en comú les propostes.

S’han tingut en compte les aportacions de tots els companys per arribar a un consens.

S’han repartit les diferents tasques i l’elaboració de fitxes de manera equilibrada entre tots els membres de l’equip.

S’ha tingut una actitud adequada a l’hora de repartir i posar en comú les propostes.

En la preparació de les fitxes

La feina que calia dur a terme s’ha organitzat de manera eficient.

Per a la documentació de les fitxes s’ha comptat amb la participació de tots.

La preparació i redacció de les fitxes s’ha fet de manera eficaç.

La participació de tots els membres de l’equip en les diferents fases ha estat satisfactòria.

El resultat final és una bona mostra del treball en equip.

TOTAL ____



Projecte 3. Fem un telenotícies!- AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Participar activament en el procés d’aprenentatge.

Participa poc en el procés d’aprenentatge.

Participa sovint en el procés d’aprenentatge.

S’implica en el procés d’aprenentatge.

S’implica en l’aprenentatge i empra eines per millorar-lo.

Fer ús de les noves tecnologies.

Fa molt poc ús de les noves tecnologies.

Utilitza de tant en tant les noves tecnologies.

Busca informació i fa treballs utilitzant les noves tecnologies.

Utilitza les TIC per buscar i contrastar informació i coneix els programes que ha d’utilitzar en cada cas.

Assumir que el treball en equip és un valor positiu.

Li costa valorar la importància del treball en equip.

A vegades li costa valorar la importància del treball en equip.

Considera important el treball en equip.

Valora el treball en equip i aporta idees per millorar-lo.

Crear, amb l’ajuda de les TIC, un vídeo informatiu.

No acaba les tasques proposades.

Crea els recursos, però hi manca informació.

Crea els recursos i demostra que sap utilitzar els recursos TIC.

Crea els recursos utilitzant les TIC adequadament i utilitza altres programes per millorar-los.

Prendre consciència de la importància de contrastar les dades.

Valora poc la importància de contrastar les dades.

Contrasta algunes de les dades i de la informació que troba.

Contrasta totes les dades que troba.

Contrasta les dades utilitzant diferents recursos i fonts.

Descriure el concepte de crisi i les seves conseqüències.

Desconeix el concepte de crisi i les seves conseqüències.

Té nocions sobre el concepte de crisi i les seves conseqüències.

Defineix el concepte de crisi i les seves conseqüències.

Descriu el concepte de crisi i les seves conseqüències.



Projecte 3. Fem un telenotícies!- AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Participar activament en el procés d’aprenentatge.

Fer ús de les noves tecnologies.

Assumir que el treball en equip és un valor positiu.

Crear, amb l’ajuda de les TIC, un vídeo informatiu.

Prendre consciència de la importància de contrastar les dades.

Descriure el concepte de crisi i les seves conseqüències.

TOTAL ____



Projecte 3. Fem un telenotícies!- COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





Hem tingut una actitud adequada a l'hora de posar en comú la informació.

Hem escoltat les aportacions dels companys.

Hem exposat amb claredat la informació que hem trobat.

En la realització del

telenotícies

El telenotícies conté la informació més rellevant sobre la càpsula informativa escollida.

La informació ha estat desenvolupada de manera clara.

La tècnica i el guió del vídeo són correctes.

El vocabulari és adequat i s'han fet servir conceptes clau.

La informació és entenedora.

TOTAL ____



Projecte 4. Volem canviar el món - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Capacitat per detectar i traslladar els conceptes de desigualtat i solidaritat a exemples concrets i actuar en consonància.

Li falta capacitat per detectar i traslladar aquests conceptes.

Té capacitat per detectar i traslladar aquests conceptes, però li costa actuar.

Té capacitat per detectar, traslladar i actuar en consonància.

Detecta, trasllada i actua de manera molt satisfactòria, aplicant altres coneixements.

Implicació en tot el procés de preparació i participació.

Ha participat poc. Ha participat prou. S'ha implicat per a la realització de l'iniciativa.

S'ha implicat molt i ha utilitzat eines per millorar-la.

Grau de coneixement de la problemàtica i el seu context polític, social i econòmic.

No coneix res de la problemàtica i el seu context.

Coneix la problemàtica i el context parcialment.

Coneix bé tota la problemàtica i context.

Coneix molt bé tota la problemàtica i context i aprofundeix.

Prendre consciència de la importància del consens i el treball en equip en un projecte d'aquestes característiques.

Li ha costat assumir la importància del treball en equip.

A vegades li ha costat assumir la importància del treball en equip.

Ha assumit la importància del treball en equip.

Ha assumit el treball en equip i ha aportat idees per millorar-lo.



Projecte 4. Volem canviar el món - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Participo activament en tot el procés de preparació de la iniciativa solidària.

Creo, amb l’ajut de les TIC, els diferents elements necessaris per dur a terme la petició solidària.

Assumeixo que el treball en equip en un procés d’aquestes característiques és un factor clau.

TOTAL ____



Projecte 4. Volem canviar el món - COEVALUACIÓN

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





S’ha tingut una actitud adequada a l’hora de posar en comú les propostes.

S’han tingut en compte les aportacions de tots els companys per arribar a un consens.

En la preparació de la

iniciativa solidària

S’han repartit les diferents tasques del projecte de manera equilibrada entre tots els membres de l’equip.

S’han organitzat la feina que calia desenvolupar de manera eficient.

Per a la recerca del projecte s’ha comptat amb la participació de tots.

La preparació i redacció de les peticions s’ha fet de manera eficaç.

TOTAL ____



Projecte 5. Organitzem unes eleccions - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Creació del partit polític, elaboració del programa electoral i disseny de la campanya.

Ha participat poc. Ha participat prou. S'ha implicat en l'organització.

S'ha implicat en l'organització i ha utilitzat eines per millorar-la.

Crear, amb l'ajuda de les TIC, els diferents elements requerits.

No ha acabat les tasques proposades.

Ha creat els diferents elements del projecte però li ha faltat informació.

Ha creat els diferents elements i ha demostrat que sap utilitzar els recursos TIC.

Ha creat els diferents elements del projecte utilitzant les TIC adequadament i ha utilitzat altres addicionals.

Assumir que el treball en equip és un factor clau en un projecte d'aquestes característiques.

Li ha costat assumir la importància del treball en equip.

A vegades li ha costat assumir la importància del treball en equip.

Ha assumit la importància del treball en equip.

Ha assumit el treball en equip i ha aportat idees per millorar-lo.

Ús de les noves tecnologies.

Ha fet poc ús de les noves tecnologies.

Ha utilitzat de tant en tant les noves tecnologies.

Ha buscat informació i ha fet les tasques proposades utilitzant les noves tecnologies.

Ha utilitzat les noves tecnologies per buscar i contrastar informació i elaborar les propostes.

Coneix els programes que cal utilitzar en cada cas.



Projecte 5. Organitzem unes eleccions - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Participar activament en el procés de creació del partit, el programa i la campanya.

Crear, amb l’ajuda de les TIC, els diferents elements requerits.

Assumir que el treball en equip en un procés d’aquestes característiques és un factor clau.

Fer servir les noves tecnologies.

TOTAL ____



Projecte 5. Organitzem unes eleccions - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





S’han tingut en compte les aportacions de tots els companys i companyes.

S’han consensuat entre tots i totes les diferents idees.

En l’organització del procés

electoral

La participació en l’organització i disseny del partit polític, el programa electoral i la campanya ha estat equilibrada entre tots els membres de l’equip.

El programa electoral és clar i exposa de manera adequada les propostes consensuades.

L’elaboració del guió i l’enregistrament del vídeo electoral han estat satisfactoris a nivell tècnic i d’equip.

La campanya electoral ha aconseguit transmetre bé el missatge que volia fer arribar l’equip.

TOTAL ____


digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciosocialscatalunya3eso.docx · web viewles...

Documents