LES HAVANERES DE ROM DE CANYA TANQUEN'DISSABTE LA SETMANA CATALANA AL SANTCUGATCEmRE COMERCIAL PÀGWA28

US 4 CANTONS „ Dijous.

10 de setembre de 1WH

El "diari" de Sant Cugat 225 ptes.

SVMARÍ

Aymerich anuncia que donaria suport a Lluís Recoder com a alcaldable per CiU

Pàgina 10

Intermón presenta la campanya Mou-te

amb l'Àfrica davant 300 persones

Pàgina 22

L'Ajuntament pot recaptar 250 milions si cobra TIBI a Autema i

Tabasa pels peatges Pàgina 28

El Sant Cugat Esport debuta amb derrota a la lliga i diumenge provarà

de puntuar a Olot Pàgina 34

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi al violinista santcugatenc

Gerard Claret Pàgina 39

VAL en la

" ~ compra de per LLENYA

CARBÓ

a la benzinera Griful Oil, s u Scrrai Eitació

L'edifici acollirà una escola taller, una exposició permanent amb obres de Josep Grau-Garriga i una sala de mostres itinerants. FOTO: XAVI LARROSA

Llum verda al museu de la Casa Aymat

L ajuntament aprova el projecte amb els vots favorables de CIU i el PP

Pàgina 38 i editorial

La senyera tornarà a onejar sola a VAjuntament

per la Diada Nacional Pàgines 9,10 i editorial Aquest és el segon any d'aquesta iniciativa. F.: A. B.

Compra - venta de aníigueaades y tratamiento mata - carcoma con gas.

Desalojo pisos enteros.

Miguel. Tel. 93 590 66 21 La Floresta

^Bfc.-jj;-«fcà.^S.·Sa&à.^.·

FORMAS PILAR HEREDIA

ESTILISTA

LA MÀGIA DE L'ESTIL

C / . Elías Rogent, 18A Tel. 9 3 6 7 5 4 0 0 6

.̂ASSESSORAMENT

D'IMATGE PERSONAL

EXCEL·LENT RELACIÓ

QUALITAT PREU

§ ^ NO TANQUEM A l MIGDIA

I X

C. Oi MONIMMAT

5 8 jÈfiUUS

up 9i MSfODf LA TOMC BLANCA l

m.

• CATALONIA CERÀMIC

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

VISITI LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS

A DISSABTE

Gra. Sani Cugat a Cerdanyola, Km 3.

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Texidooptica ÒPTICA TEXIDÓ

Examen visual gratuït

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un \5% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

Recolliu els vals per a una esplèndida pas­sejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.

SQUASH CLUB SANT CUGAT

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats. Informeu-vos-en al 589.62.82

CINESA: Sessions golfes de franc

Podeu reservar les vostres entrades per telè­fon, trucant a la redacció del diari, o bé pas-sar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuï­ta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

4 Grifui (Ml, s. L. Servei Estació

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

MASKOTA: Llaminadures de franc

per a gossos Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.

çr M O D A I N F A N T I L

NENS: 15% en tots els articles i de regal

una bonica gorra (per una compra superior a 3.000 ptes.)

Tots els subscriptors tenen un 159r de des­compte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

^ A'féti S'J'é 6

• • • • • • m # • e « • • • • « • • # # • • • • • • » • • • • • • • • • • • » • •

ÍVEN-TR* NEGOClOS

COMPANIAESPECIALIZADA

EN LOCALES COMERCIALES

N9 1 EN TRASPASOS

SI QUIERE VENDER SU LOCAL O ALQUILAR SU NEGOCIO ijLLÀMENOSü

93 590 28 00 •^^^^•ÉÜÉÉMMÉMI

CROISSANTERIA-GRANJA-BAR en Venta. En zona

Comercial cerca Ayuntamiento e Iglesia. Dispone de todo lo necesario.T/ 93 590.28.00

VENOO CARNICERIA en Cerdanyola.

Zona muy poblada. 11 93.590.28.00

CERDANYOLA TRASPASO BAR-FRANKFURT.

En zona escolar. Calle muy comercial. Caja 60.000. ptas/dfa.

Lo que estaba buscando. 11 93.590.28.00

TRASPASO BAR-COMIDAS en Centro de Cerdanyola, 70 m2, alquiler 65.000 ptas. Totalmente

equipado. Aire Acond. T/ 93.590.28.00

BAR-RESTAURANTE en Cerdanyola. Calle mucho paso. Fàcil Aparcamiento. Cafetera,

Homo para pizzas, etc... todo nuevo.

1193^90^8.00

BAR-RTE con VWIENDA. Junto RWa.-Egara. Cocina amplia.

Aire Acond. Patio interior 30 m2. Céntrico.

T/93JJM28.00

LOCAL en VENTA en Cerdanyola.

Chaflàn 12 metros. Ideal para almacén y ofioinas. Superfície: 35 m2. T/93.590.28.00

HERCADO FONTETAS Vendo parada 2 números con

camara. Actividad actual Comestibles. Todas las

Instalaciones de Acero Inox. 1793.590.28.00

TRASPASO DISCOTECA en pleno funcirjnamiento. Zona

oc». Dos ambientes y pàrking pri-vado 600 m2. Insonorizado. Salida Emergència. Todos tos pemiisos.

1793590.2&00

SE TRASPASA PASTELERIA-GRANJA DEGUSTACION con

magnifico obrador. Zona escolar Fàcil Aparcamiento.

1193.590.28.00

BAR EN ALQUILER Cerca Monasterío.

Totalmente equipado. Fàcil Aparcamiento.

1193.590.28.00

TRASPASO BAR-QRANJA Cerca Rbla. Celler. 15 anos traba-

jando. Zona Comercial Todas las instalaciones. 1193.590.28.00

^ Q U I E R E T R A S P A S A R S U N E G O C I O ?

j iLLAMENOSÜ 93 590 28 00

BAR-RESTAURANTE en Zona Semi-lnd. Gran Terraza.

Única. Fàcil aparcamiento. iQuiere verlo? V 93 590 28 00

TRASPASO BAR MUSICAL Zona 100% Juvenil.

Todos los permisos. Único! 11 93.590.28.00

BAR-COMIDAS Junto Estación St. Cugat.

Posibilidad Terraza. T/93.589.28.00

PELUOUERIA EM VENTA Cerca Estación.

Totalmente equipada. Aire Acond.

1193.590.28.00

JMSQMOTIENDA - •^000 A100"

en Zona C*f*o. Superfiae: 120m2.AlqÒÍwbaioy

Facturación demostrable. T/93.690.28.00

TIENDAOEANIMALES se traspasa en St. Cugat.

Facturación Alta. Superfície 70 metros. •

1193.590.28.00

VENDO Parada Mdo. Mpal. de Torreblanca. Congelados.

Precio a convenir. Doy Facilídades. 7193.590.28.00

VENDO TOCINERU en Mdo. Mpal.

Por no poder atender. Mismo dueno durante 20 anos.

1193^90^8.00

VENOO TOCMERIA en Mdo. Mpal. en la primera planta. Por no poder atender. Todas las instalaciones.

Solo 2.500.000.-ptas T/93.590.28.000

VENOOTOCMEMA en Mdo.

Mpal. de Rubí. Mismo dueno haca 20 anos.

| T/93-590-28.00

TRASPASO BAR-RESTAURANTE en Zona Alta de Barcelona. Con Terraza.

Único en la Zona. T/93.590.28.00

PIZZERIA en Traspaso junto Ayuntamiento.

Totalmente equipada. Única en la zona. T/93.590.28.00

TRASPASO RESTAURANTE en Zona Industrial. Jardín y Terraza

interiores. Alquiler bajo. Montacargas. Salida de humos. Aire Aconcüdonado. Único en la

zona. 1193.590^8.00 ^ 93 590 28 00

O S F I M A I M C I A R H A S T A E L S O ° / o D E L T R A S F » A S O 9 3 5 9 O 2 8 O O

HS4CAMDNS

£ 1 — El tema de la

hetmana Dijous, 10 de setembre de IWH

L ' I n i c i del curs

Els instituts de la ciutat implanten el 3r d'ESO i els batxillerats

Els centres han hagut d'incrementar els seus recursos Ja s'ha acabat la bona vida. Després de dos llargs mesos de vacances és hora de tornar a pensar en la disciplina escolar: llevar-se a quarts de vuit del matí, reprendre els llibres oblidats en algun calaix i carregar-se d'e­nergia per afrontar un nou curs. El 15 de se­tembre serà la data que en la majoria d'es­

coles del municipi donarà el tret de sortida a la nova temporada d'estudi, un curs que en­guany ve marcat per l'entrada en funciona­ment del tercer d'ESO i dels nous batxille­rats. Aquests dies, els mestres acaben d'organitzar-se per tal que quan la setmana vinent s'obrin les escoles tot estigui llest.

AURA COSTA

- Sant Cugat -

Hores d'ara és pràct icament impossible trobar plaça en cap de les escoles i sobretot dels instituts de Sant Cugat. Les da­des confirmen que l'ocupació frega gairebé el 100% mentre mestres i directors s'afanyen a ultimar l'organització del nou curs.

Des que va començar a im­plantar-se la reforma educativa ara fa dos anys, l'inici de la tem­porada escolar sempre és una incògnita que pares, mestres i alumnes afronten amb els mi­llors desitjós. Les si tuacions més caòtiques es donen als ins­tituts que, enguany, incorporen una doble novetat: la implan­tació del tercer curs d 'ESO i la dels batxillerats.

Els nous batxillerats consten

d'un cicle de dos cursos acadè­mics, que s'organitzen en qua­tre modalitats: arts, ciències de la naturalesa i la salut, humani­tats i ciències socials, i tecno­logia. Durant aquests dos anys els estudiants hauran de triar una d ' a q u e s t e s especia l i ta ts que hauran de combinar amb sis assignatures comunes a tots quatre mòduls. A Sant Cugat, tant el Leonardo Da Vinci com l'Arnau Cadell ofereixen la pos­sibilitat de cursar els batxille­rats tecnològic, de ciències de la natura i d 'humanitats , mentre que l'Angeleta Ferrer és l'únic que permet cursar totes quatre opcions, incloent l'artística.

Per fer front a aquesta nova etapa educativa, els inst i tuts han hagut d ' i nc remen ta r els seus recursos humans i mate­rials i els professors han hagut de seguir classes de reciclatge i

formació específica. Així, en el cas de l'Arnau Cadell s'han in­corporat dos professors nous a l 'equip i, segons informa el seu director, Jordi Beltran, a mitjan curs la Generalitat els instal·larà un barracó amb noves aules on poder impartir les assignatures optatives. El Leonardo Da Vin­ci també ha optat per l'amplia­ció. Ramon Casals, director del centre, indica: "A banda de tot el material nou que hem hagut d'adquirir, ens hem vist obli­gats a crear dues noves aules d ' informàtica per donar res­posta a les demandes de batxi­llerat tecnològic".

Tranquil·litat a primària

Les escoles de primària viuen l'inici de curs amb molta més tranquil·litat que els instituts, i és que pràcticament no es pot

La tomada a t'escola mobilitat miler f de nens i nenes de la ciutat. F()T():E4C

parlar de novetats respecte als anys anteriors. Les matrícules, t a m b é en a q u e s t cas, e s t a n pràc t icament tancades i res­pecte a l'aplicació del nou sis­tema d 'ensenyament imposat per la Reforma, només es la­menta no disposar de prou re­cursos. Un dels aspectecs en què s'hauria de fer incidència és en el que es coneix com a atenció a la diversitat, o el que és el mateix, donar atenció edu­cativa i un reforç als a lumnes que dins d 'un mateix curs te­

nen un nivell diferent al de la majoria. En una gran part de casos, però, aquesta mesura és inaplicable: "Si la Generalitat no destina més professors a les escoles, és impossible que pu­guem donar aquest servei", as­segura una mestra del C.P. Fer­ran i Clua. I és que actualment cada professor té sota la seva responsabilitat 25 alumnes, una xifra massa elevada que, segons els professors, no permet con­centrar-se en un grup particular d'estudiants.

awtSST

hogar

Lot COLHOGAR higiènic resistent 12 Rotlles higiènig hidrofil 4 Rotlles cuina 4 Rotlles mocadors perfumats 12 unitats

Lot Gel S-3 FRUITES 750 ml. + colònia FRESH 750 ml.

Lot 2 unitats arròs llarg LA FALLERA 1 kg

395

ELS MILLORS LO I s DE LATEMPORADA

Del 10 al23 de setembre

Cacau Instantani NESQUIK

3 kg.

1.219 m

Lot detergent DIXAN 3,75 kg.

suavitzant VERNEL 21. ESTRELLA llimona 1,51.

§§fj

Whisky ... . WILLIAM ^ $ y p j

LAWSON'S 70 cl.

1.045

1J95

PRVCA SANT CUGAT

4 Setmana ELSíCANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998

Nous estudis

UAngeleta Ferrer esdevindrà pioner en impartir el batxillerat artístic

LEscola Municipal cTArt cedirà espais i material per formar els alumnes

1' \< <

A. C .

- Sant Cugat -

L'Angeleta Ferrer és el centre de Sant Cugat que entra als bat­xillerats per la porta més gran, apostant per les quatre espe­cialitats possibles. HI que el di­ferencia dels altres instituts és el fet que ofereix la possibilitat de cursar el batxillerat artístic, una especialitat que requereix molt material i recursos addicionals. Tant és així, que l 'Ajuntament li ha ofert la poss ib i l i t a t de col·laborar e s t r e t a m e n t a m b l'Escola Municipal d'Art (EMA) per garantir una major qualitat educat iva i aprofitar l ' expe­riència que els mestres de TE­MA poden aportar, "tant als ma­teixos professors de batxillerat com als estudiants", ha expli­cat la regidora d'Educació, Àn­gels Ponsa. A banda d'aportar material i experiència profes­sional d'alguns dels seus pro­fessors, l 'EMA també cedirà al­guns espais als estudiants del nou cicle formatiu de l'Angele-ta Ferrer.

En el batxillerat artístic, les as­signatures relacionades amb el

garantits

ieb£ ningú en coneixia ftadaftah «fe, dl» no va dubtar a apostar pel XtWÜSkm artístic i amb Fesperit pïe de ganes de transmetre va oomençara estudiar a PIES del

El batxillerat a/lütii quebinipiiita.i ,i / '

món de l'art suposen un 60fr de la matèria, ment re que cl 40% restant correspon a les as­signatures comunes a totes les especialitats. Així, els estudiants que optin per aquesta possibi­litat treballaran aspectes com la imatge, el volum, el dibuix ar­tístic i tècnic o les tècniques d'expressió graficoplistica. Al

\nseleta henet s'onentnnestudiant* ijiti .it/yitnitirsai una tartera artístua EE4C

contrari del que es pugui pen­sar, per matricular-se en aques­ta especialitat no es requereix cap formació artística prèvia. Amb tot, s'aconsella que triïn aquesta opció aquells joves que pensin continuar la seva forma­ció amb estudis de grau superior orientats específicament al món de l'art, com ara Fotografia, Be­

lles arts, Comunicació audiovi-sual o Història de l'art.

L'Institut Vallès, emplaçat a Sabadell, va ser el primer cen­tre de la comarca on es va im­plantar aquest tipus d'èstudis, concretament l'any 1987. L'any passat ja eren 4 els centres que l ' impartien i enguany la xifra s'ha disparat fins als 12.

(que va trobar alià] per experi­mentar i sobretot la gran qualitat dels pprjícssors" U van facilitar ei pas iàgie a k carrera de Belies •hm, I aia> quan només té 23 anys, i Ja ditígeix Pou d'art, «na gaieria-tafler qae va obrir les seves por­tis a Sant Cugat el juny passat ^Wmm&mà» com està de )a seva pressió, no ha qüestionat mai 'ífefcgosadia que ia va empènyer a cursar uns estudis del tot prime­rencs, i ara només desitja que Virnpknttn amb igual profes-s»na6taí i il·lusió a tots eb centres d'estudis". Confessa que ei seu pas péí batxilierat artístic no H ha

universitaris

pcío com a mínim ha pogut evi­tar dteaif la sensació de perdre el temps*. Iésque quan l'art et buU ak» venes, estudiat lletres pures

Fart que s'imparteix a COU pot scf mès q«e frustrant- Un bana-llçrat per a persones amb idees ejares en un món sovint abstrac-

A c t i v i t a t s e x t r a e s c o l a r s

L?Ajuntament proposa actes més enllà

de P estricte programa acadèmic

El Pla de Dinamització Escolar engloba 45 activitats

IOLANDA PÀMIKS

Sembla que l'inici del curs es­colar se centri tan sols en la re­forma, però hi ha altres activitats que formen part de la vida esco­lar dels nens i joves santeugatencs. Un bon exemple n'és el Pla de Dinamització Escolar promogut des de l'Ajuntament. I és que tan important és que els nens cone­guin història, ciències o matemà­tiques com que siguin respec­tuosos amb el medi ambient , s'endinsin en el món de la dansa, llegeixin o visitin alguna empre­sa, per posar només alguns exem­ples. En aquest marc, s'ha pre­sentat aquest Pla de Dinamització que, com explicava Àngels Pon­sa, dnent d'alcalde de Serveis Per­sonals i regidora d'Educació, va encaminat, cada cop més, a "pre­sentar activitats per a l'ensenya­ment secundari obligatori d'una banda, i per a secundària en ge­neral de l'aitra". I és que quan va néixer, ara fa set anys, la majoria d'activitats estaven dirigides a

primària. En total, els alumnes de la ciu­

tat podran disposar de 45 activitats dividides en els vuit apartats ha­bituals: programes educatius, pro­grama d'activitats sobre els resi­dus , programa d ' ac t iv i t a t s mediambientals, visites i itinera­ris, tallers, exposicions, xerrades i conferències i activitats diverses.

Les novetats

Enguany es recupera el cicle de conferències sobre educació ober­tes al públic en general, després que en els dos darrers anys no es duguessin a terme. Quant a les activitats, si bé la majoria conti­nuen donat l'èxit que han obtin­gut en anys anteriors, n'hi ha al­g u n e s de noves , com ara les audicions musicals al Teatre-Au-ditori, que aniran a càrrec de l'Or­questra Simfònica Sant Cugat. Si bé aquesta activitat ja es realitza­va, Ponsa va explicar que enguany se li ha donat un tractament dife­rent i va remarcar el fet que "es­tan vinculades a una formació prò­

pia del municipi integrada per molts joves que són, alguns d'ells, a l u m n e s dels cen t re s de se­cundària".

Una altra novetat seran les Nar­racions a l'Aula, que farà un ron­dallaire tan reconegut com és Cesc Serrat, que l'any passat es­tava destinada a primària i, a cau­sa de l'èxit que va tenir, els res­ponsables de l'Ajuntament van decidir d'estendre-la a secundària. Enguany també s'inicia una col·la­boració amb la llibreria L'amic imaginari per fomentar la lectura en l'ensenyament primari.

Dins del Pla de Dinamització hi ha diverses visites i enguany se n'ha inclòs una de nova a l'Arxiu Nacional de Catalunya perquè els responsables municipals han pen­sat que "és un equipament prou important, que està molt vincu­lat a la ciutat i ens sembla impor­tant que els escolars tinguin la possibilitat de visitar-lo".

Aquestes són, doncs, algunes de les novetats que inclou el Pla de Dinamització Educativa per a aquest curs 1998-99.

Els alumnes visitaran alguns dels llocs més característics de la ciutat. E: E4C

Objectius de les açúvüats noves entre els centres

- Per fomentar l'iatetó* dels • fiagaï & fi@aa& £!«8fc wm: infant» i joves per la m&çfc* ,. ittt&ki - Peídesenvolupar ia sensífc*-: -Vol ser ua* proposta de ieç*

litat pfar Ift música com a mitjà tunupe*igjifó£fr<tty&t&ia de comumescio i piaer. * fiÉflfmtàma a Faula» - Per fertis de ta narració oral

tescïÏBfcdir«ràmbif delacba*

guatge oral, escrit

HS/CANTONS Dijous, 10de setembre de 1998 Setmana

Equipaments

La Generalitat reprèn la inversió amb l'Escola Collserola

Les obres no estaran acabades abans de dos anys ALBERT BALANZÀ

- Sant Cugat -

La direcció de l'Escola Coll­serola respira incertesa sobre el començament de les obres d'ampliació del centre d 'e­ducació infantil i de primà­ria. Ara que ha passat l'estiu, l'empresa adjudicatària GISA hauria de començar a posar els fonaments del nou edifi­ci amb la partida de 271 mi­lions de pessetes aprovada pel departament d'Ensenya­ment, però la directora de l'escola, Mercè Alejo, respon d'una manera taxativa. "No sabem res", indica. Alejo es mostra convençuda que les primeres actuacions són im­minents i dóna el setembre

de marge per rebre notícies de l'administració.

Els càlculs del centre, però, tenen present que una exe­cució d'urgència demana un

La massificaciódels centres fa que es reclami no ja la construcció d'un

quart institut, sinó la necessitat d'un cinquè

període mínim de 14 mesos i que, en cap cas, la primera lí­nia de primària, la segona de parvulari i altres serveis cor­responents a la primera fase

de les obres no estaran a punt abans del curs 2000-2001.

L'Escola Collserola és el pa­radigma actual del problema d 'equipaments d 'ensenya­ment que pateix el municipi i, després d'anys de deman­da, ha aconseguit tenir sobre la taula el compromís de con­vertir-se en la setena escola de primària de Sant Cugat.

Creixement del municipi

La massificació dels insti­tuts no ha estat atesa encara per l'administració autonò­mica i el ritme de creixement del municipi comporta que les associacions de pares i al­guns partits polítics reclamin no ja la construcció del quart

• L'empresa GISA ha de començar les obres en aquests terrenys. FOTO: X. L.

inst i tut , sinó la necess i ta t d'un cinquè. Mercè Alejo ad­voca per desconges t iona r l'Arnau Cadell, el Leonardo da Vinci i l'Angeleta Ferrer, tot i que ara com ara "sem­pre farem curt amb el quart institut".

Per experiència pròpia, Ale­jo creu que les sol·licituds en­

da r r e r i de s se s o l u c i o n e n "quan ja està tot dat i be­neït". Pares i mestres coinci­deixen a l'hora d'exigir més places i una política especí­fica de la Generalitat perquè els centres estiguin menys massificats, "Així no es pot fer una educació ad ien t " , conclou Alejo.

Els p r e u s

Dur un fill a l 'escola costa unes 3 0 . 0 0 0 pessetes de mitjana

I.P. -Sant Cugat -

Dimarts vinent, els passadissos i els patis dels col·legis tornaran a omplir-se amb els plors dels més petits i les rialles d'aquells que es retrobaran amb els companys d'es­tudi. aliens a les preocupacions dels grans. Ara bé, hi ha una queixa pre­sent cada any en les ments dels pares. Els preus del material esco­lar, els llibres i en alguns casos les bates i uniformes. Tot plegat fa que dur un fill a l'escola sigui força car. Per això, alguns pares demanen que l'ensenyament sigui realment gratuït i, per tant, l'administració subvencioni aquestes despeses.

La despesa

Per a cada fill en edat escolar es necessita una mitjana de 30.000 pessetes destinades a llibres i ma­terial escolar. En alguns casos, s'hi ha de sumar el cost de les bates, uniformes i xandalls esportius. Que la despesa sigui menor o major depèn no tan sols de les editorials recomanades per cada escola, sinó també de la qualitat dels materials o vestits que es compren. En

aquest sentit, José Garrote. d'U­niformes Terranova, afirma que una bata pot costar des de 2.200 a 3.500 pessetes aproximadament. Ciarrote ja fa uns 20 anys que con­fecciona bates i uniformes i expli­ca que en aquest temps hi ha ha­gut un canvi destacable en els costums dels pares, que actual­ment aprofiten més la roba escolar que no pas abans.

A totes aquestes qüestions cal su­mar-hi la compra de motxilles i al­tres elements que no són obliga­toris, però en molts casos sí que necessaris.

Els llibres

Segurament són els protagonis­tes dolents d'una pel·lícula ano­menada Retorn a l'escola i que es reestrena cada any entre inicis i mitjans del mes de setembre. Tot i ser imprescindible per dur a bon port la finalitat escolar d'ensenyar, el llibre és el centre de la polèmi­ca perquè representa una despesa molt gran per a les famílies, que es poden gastar una mitjana de 12.000 pessetes a primària, a les quals s'han de sumar les 10.000 del material escolar. Aquesta xifra va-

l,I pau dil iiuiliiiiil CIIIIIII i ili Is I libi t-. susatii un ili bat aU lligat unia nus de setembre. FOTO: XAVI I,ARRÒSA

ria segons els cursos i des de la lli­breria Paideia comenten que el més car és COL. I afegeixen que els preus no varien massa entre primària i secundària, però sí que incrementen en Batxillerats. C O l ' i Bl 'P; ara bé, la despesa és molt di­ferent segons les optatives cursa­des.

D'altra banda, en aquest terreny cal tenir en compte que el preu pot variar si es compra en una lli­breria o en una Associació de Parcs, que generalment ofereix material i llibres amb un increment mínim. Clara Espasa és membre de l'APA del col·legi Catalunya i explica que compren els llibres a preu de cost i hi afegeixen l'increment mínim,

de manera que "els podem ven­dre al mateix preu que l'Abacus". Per la seva banda, algunes llibreries i papereries es queixen de la com­petència deslleial que representa pera ells aquesta venda; així, Ma-riàngeles Domínguez, titular de Quadrícula, comenta que "és una competència deslleial perquè no paguen impostos i últimament ve­nen fins i tot el plàstic per folrar". I afegeix que, de mitjana, un pare es pot gastar entre 18.000 i 20.000 pessetes en llibres i entre 4.000 i 6.000 en material escolar. Però en­tre els pares també s'aixequen al­gunes veus crítiques que denun­cien que els descomptes de les APA no reverteixen en ells sinó en

els centres escolars. Tot plegat fa espinós l'inici esco­

lar, que cada any comença envol­tat de debat. Per aquest motiu, els pares van recollir l'any passat unes 6O0.(XX) firmes per demanar la gra­tuïtat dels llibres -90.000 a Cata­lunya- i el Parlament iniciarà els tràmits per convertir en llei aques­ta petició. De moment, és obligat que els llibres tinguin un període mínim de quatre anys de vigèn­cia. Ara bé. els pares denuncien que això no passa, en alguns casos. El que és clar, però, és que docu­ments com l'Estatut de Catalunya o la Declaració Universal dels Drets Humans estableixen la gra­tuïtat de l'ensenyament.

GASOIL Ports gratuïts

Tel. 93 580 77 62 <Z? s*\ . s r > A v^^\

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

6 Setmana IIS/CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998

Àngels Ponsa. Regidora d'educació.

"Hem de demostrar a la Generalitat que els nostres instituts estan plens"

AURA COSTA

—La setmana vinent comença el curs escolar 98-99 . Com afron­ta l 'Ajuntament aquesta nova etapa?

-Amb la voluntat de continuar amb el procés d'implantació de la Reforma i cl desig d'assolir els reptes que se'ns presenten en­guany: el de la implantació del 3 rd 'ESO i dels batxillerats. En­cara que no és competència di­recte de l'Ajuntament, mai ens hem volgut quedar al marge del tema educatiu i sempre ens hi hem involucrat molt. Per tant, co­mencem el curs amb la intenció de seguir molt de prop la Refor­ma educativa i esperant que se­gueixi el curs positiu que duu fins ara.

-Els instituts de la ciutat no són tan optimistes: es queixen de manca d'informació, de si­tuació caòtica.. .

- T i n c els meus dubtes que a hores d'ara encara hi hagi qui pu­gui dir que no s'informa prou d'u­na reforma que fa anys que s'a­plica. Durant aquest temps s'ha fet un desplegament molt im­

portant en l'àmbit de formació del professorat, i aquest ha res­post amb bastant entusiasme. En tenc que a vegades des de l'àmbit dels pares pugui costar readaptar-se a un pla d'estudis nou, quan ja en tens un d'assu­mit, però crec que la gent que no està al dia són casos aïllats. Avui per avui, un tant per cent eleva-díssim del professorat ha de saber exactament en què consisteix la Reforma, tots els canvis que ha suposat i com s'ha d'aplicar.

—I quan no es disposa de prou mitjans per dur a la pràctica el que exigeixen els nous plans d'estudis? -La Reforma ha suposat un can­

vi importantíssim en l'àmbit pe­dagògic i pot ser que en algun cas les dotacions d'infraestructures no arribin al mateix temps que s'apliquen els estudis. Cal dir, però, que les instituteions i tam­bé l'Ajuntament estem fent un esforç important en aquest sentit Per exemple, aquest any es co­mençarà a impartir el batxillerat artístic a l'Angeieta Ferrer, i per garantir l 'òptima aplicació d'a­quest, l'esmentat centre funcio­narà en estreta col·laboració amb

l'Escola Municipal d'Art, quanta cessió d'espais, material i infra-estructures perquè es pugui ofe­rir més qualitat. És un exemple de la implicació de l'Ajuntament amb els temes educatius.

-Parlant d'instituts. Què atura encara la construcció del quart? -Les xifres. En cl darrer Consell

Escolar Municipal vam poder constatar que Ics nostres dades no coincidien amb les que té la delegació territorial d'ensenya­ment. Per això hem format un grup de treball que intenta des­cobrir on hi ha el desencast. Hem de posar totes les xifres en con­sonància i poder demostrar que tenim suficients alumnes, que els nostres instituts estan plens i que la previsió de creixement en un parçll de cursos farà del tot insu­ficients els actuals equipaments.

-H i ha rumors sobre la possi­ble construcció d'un edifici pro­visional per acollir els estudiants sense plaça. Es una manera sub­til de pressionar la Generalitat?

- M é s que mesures de pressió s'han de fer evidents les dades que corroboren la necessitat d'a­quest equipament, i això és en el que estem treballant ara. Estic

Ponsa considera que el nivell' eduratiu públic és tan alt com el privat. FOTO: F.4C

segura que si la Generalitat veu evidències d'aquesta mancança farà el que calgui per implantar el quart institut.

—En general, com veu l 'equi­libri entre ensenyament públic i privat a Sant Cugat? - A la nostra ciutat l 'ensenya­

ment públic està a la mateixa alçada que el privat, cosa que no passa a tots els municipis de Ca­talunya. A Sant Cugat conviuen molt bé els dos sistemes i crec que ha de continuar així perquè d'aquesta manera contribueixen a atorgar al nostre municipi el prestigi d'una qualitat educativa general. Hi ha molta gent que tot i haver començat els estudis en

escoles privades, quan vénen a viure aquí aposten per les públi­ques.

-Pel que fa a les beques i les fa­cilitats de transport escolar, s'ha prepara t alguna nova mesura per a enguany? - Jo crec que la novetat és que

podem continuar oferint els ma­teixos serveis que l'any anterior. Tot i que el Parlament de Cata­lunya và assenyalar la no obliga­torietat del transport escolar gra­tuït, nosaltres h e m lluitat per continar mantenint-lo i, pel que fa a les beques, també continuen e n la mateixa línia. Per tant , aquests aspectes han deixat de ser un problema, sortosament.

Ramon Palacio. President de la Coordinadora d'APA de les escoles públiques

"Amb vista al curs 1999-2000 ha de funcionar un quart institut provisional"

IOLANDA PÀMIES

Ramon Palacio té 43 anys i durant el curs passat va ser president de la Coordinadora d'APA de les Es­coles Públiques de Sant Cugat Quan comenci el curs, cedirà el càrrec al seu successor o succes­sora, però ell continuarà treballant de prop amb el nou president.

—Com es presenta el nou curs? —Es presenta concinuista. Les

mancances i virtuts de l'escola pú­blica a Sant Cugat no varien radi­calment respecte al curs passat, i els reptes que tenim són els ma­teixos. —La Reforma preocupa enca­

ra a molts pares, en quina fase es troba? - L a Reforma està preocupant

molt globalment a Espanya i Ca­talunya, i a Sant Cugat no té unes característiques especials. En­guany a Sant Cugat s'inicien els tercers d'ESO. El que són els crè­dits variables, que és la caracte­rística fonamental d'aquest en­senyament, està bé, tot i que a tot Catalunya hi ha una manca de re­cursos als instituts per tractar di­versitat d'alumnat i diversitat de matèries, que és el que introdueix els crèdits variables. Però no pen­so que sigui una preocupació for­ta a Sant Cugat. Segurament hi ha una preocupació més gran pel que fa als cicles formatius, on sí que tenim unes mancances. A Sant Cugat tenim diversos pro­blemes i un d'ells és que les últi­mes previsions no adjudiquen la realització de la formació profes-

tfi DERIVA EDITORIAL

Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

sional a tots els instituts com seria desitjable. I, d'altra banda, els ci­cles formatius demanats per la co­munitat educativa i pel consell es­colar municipal de Sant Cugat no han estat tots concedits per la De­legació d'Ensenyament.

—I són algunes famílies concre­tes, que falten?

-Sí , hi ha hagut d'una banda unes al·legacions presentades pel Consell Escolar Municipal, pre­sentat a la Delegació d'Ensenya­ment el 28 d'octubre del 97, fent esment que el creixement de la població requereix més edificis. La resposta, amb data de 13 de març del 98, és bàsicament no, no i no per part del delegat territo­rial d'Ensenyament, Ramon Farré i Roure.

—I en vista d'aquesta resposta, què es pot fer ara?, perquè qui té les competències en ensenya­ment és la Generalitat.

-Quant a la necessitat de nous edificis, sí que podem fer alguna cosa immediata i s'està fent per iniciativa del Consell Escolar Mu­nicipal, i és que amb vista al curs 99-2000 funcioni un quart insti­tut amb locals provisionals i amb professorat cedit pels altres insti-

Palacio deixa enguany la presidència de la coordinadora. FOTO: X. LARROSA

tuts amb les mínimes garanties de qualitat educativa; que funcioni i intentar forçar d'aquesta manera que al curs següent poguéssim te­nir en marxa el quart institut ins­tal·lat de forma definitiva.

—Però això no és molt arriscat, es pot garantir realment una qua­litat de l'ensenyament?

-Sí. Aquí hi tenen molt a dir els professionals i ells, malgrat les di­ficultats evidents, ho veuen fac­tible.

- I a primària, quins problemes hi ha? -H i ha el risc de disminució del

transport públic. A Sant Cugat els centres s'han construït històrica­ment allunyats del centre urbà. La gestió la té el Consell Comar­cal. Els retalls pressupostaris cons­tants i petits que estem patint fan que cada vegada hi hagi més ame­naces de reducció o eliminació d'aquest transport escolar gratuït. A l'inici del curs 97-98 vam tenir aquestes pressions que van ser aturades, i en canvi no s'han pro­duït a l'inïci del 98-99; malgrat això, els pares entenem que és fo­namental continuar garantint aquest servei.

ELS/CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Setmana

L ' e n q u e s t a

Creu que l'oferta escolar ai Sant Cugat és prou completa?

- Sant Cugat -

Sant Cugat compta amb una població infantil i jove en augment. Cada any els alumnes són més, i tot aquest bé de déu de mainada necessita anar a escola. Ara, amb la Reforma, els instituts de Sant Cugat estan plens de nois i noies que cer­quen a les aules l'educació i la preparació per al dia de demà. Les escoles tam­bé omplen les seves aules amb una riuada de nens alegres i inquiets que apre­nen a estudiar i a descobrir el món. El mes de setembre comencen les escoles

i instituts i nosaltres hem volgut preguntar als pares i als joves què pensen de les escoles del poble. Són bones? Tenen unes instal·lacions com cal? Fa falta un nou institut al poble? Les respostes apunten que l'educació i les escoles, tant pú­bliques com privades, són en general bones; però en tot cas fa falta un nou ins­titut de suport als que ja tenim funcionant. Sembla que, actualment, a la ciutat falten places i l'afluència d'alumnes fa necessari un nou edifici. / M. S.

M O N T S E ESPUGA

38 ANYS

METGESSA

"Crec que, en general, la qua­litat és bona. Però fa falta un nou institut; fem curt d'espai. Com deia, però, l 'ensenyament és bo i jo estic contenta amb el tema."

SUSANA DE S O T O

38 ANYS

COMERCIAL

"Crec que fa falta alguna esco­la pública més de primària, i un institut. Falta espai per escollir. La qualitat de les que ja hi ha és bona, però falta espai."

MARTÍN DE NICOLÀS

46 ANYS

COMERCIANT

"Crec que l'escola a Sant Cu­gat està prou bé. L'ensenya­ment és bo i hi ha espai per a tots. Sí, crec que, parlant en ge­neral, és correcte."

INIGO GARCÍA D Í E Z

36 ANYS

ENGINYER T È C N I C

"Crec que falten escoles de ter­me mig. Vull dir que hi ha es­coles públiques o privades d'alt preu, i falta una escola subven­cionada, però no pública."

PAQUI A L T E T

26 ANYS

D E P E N D E N T A

"Crec que hi ha prou escoles públiques i que l 'ensenyament està prou bé; però falten més vigilants de pati i de passadissos i, sobretot, una educació cívica i de comportament."

SUSANNA A D E L L

11 ANYS ADMINISTRATIVA

"Crec que en general les esco­les funcionen i tenen tot allò que els fa falta. No crec que al poble ens manquin espais ni au­les, i crec que l 'ensenyament és prou correcte i bo."

JOSEP F E R R É

42 ANYS

PROFESSIÓ LIBERAL

"Personalment, crec que l'en­senyament privat és correcte i està prou bé. De l'altre no en conec la qual i ta t d ' ensenya­ment."

ENCARNA ALONSO

37 ANYS

BANCA

"Les escoles en general fun­cionen prou bé, encara que fa falta un nou institut per poder oferir més places i més oportu­ni ta ts d 'escol l i r allà on vols anar."

PILAR SANCHEZ

30 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Falta un institut per fer l 'E-SO. Jo tinc un noi en edat de començar-la i no vaig poder es­collir lloc per falta de places als instituts."

JAUME CANIHO

36 ANYS

VENEDOR

"Fa falta ampliar les instal·la­cions per a l 'ESO. Ara com ara cal un nou institut a Sant Cu­gat. Les places són prou justes i no es pot escollir."

moBiLiaRi' S A N T C U G A T

nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.

93 589 68 28

Barcelona - St. Cugat

•Missatgeria urgent: Serveis a/des de BCN. •Paqueteria: Serveis molt econòmics a BCN. Madrid i València (capitals) ~

•Courier Internacional. • Furgonetes de 400 i 1500 Kg.

Horar i d ' o f i c i na : 8 . 3 0 a 19 h Serveis 2 4 h al d i a , festius inclosos.

Per a serveis fora d ' h o r a r i : 9 0 9 38 7 4 4 9

D . ••-..•• ,•

i nos V;;.v.v animals

15 ANYS

D'EXPERIÈNCIA

I

PROFESSIONALÍTAT

ENS AVALEN

Avinguda Can Graells, 9

Telèfon i

Fax 93 674 37 17

Centre Comercial Sant Cugat

Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km.4 Telèfon i

Fax 93 674 30 10

Sant Cugat del Vallès

DIADA 11 DE SETEMBRE

DIMECRES 9 A les 22 h. JORNADES INTERNACJONAIS FOLKLÒRIQUES DE CATALUNYA. Música i dansa de Bolívia amb el Ballet Folciórico Nacional de Bolívia. Obrirà l'acte el Cos de Dansa de l'Esbart Sant Cugat. Org. Ajuntqment. - A la Plaça Barcelona.

WQMS10 ACTES DE CELEBRACIÓ DE LA DIACA DE L'I 1 DE SETEMBRE A les 22 h. HAVANERES. Amb el grup Les veus dels pescadors. Org. Convergència Democràtica aè Catalunya Sant Cugat. A la llotgeta del claustre.

DIVENDRES 11 ACTES DE CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE L' 11 DE SETEMBRE Ales 12 h.

- Actuació del Cos de Dansa de l'Esbart Sant Cugat. - Parlament - Cantada a càrrec de les corals santcugatenques.

Org. Ajuntament. A la plaça Barcelona Ales 18 h.

- Actuació dels Castellers de Sant Cugat - Bastoners de l'Esbart Sant Cugat. - Ballada dels gegants en Joan i la Marieta i de la Creu Roja - Ballada de sardanes amb la Cobla Principal del Llobregat. Org. Ajuntament

Als Jardins del Monestir (Creu del Terme}

D I A D A N A C I O N A L P E C A T A L U N Y A

. Ales 17.30 h. BALLADA DE SARDANES A LA FLORESTA. Amb la Cobla la Principal del Llobregat. Org. Ajuntament. Col. Agrupació Sardanista de la Floresta. Al Centre Social i Sanitari de la Floresta.

AURES ACTIVITATS

4S ALS TALLERS I ESCOLA CORAL Fins al 30 de setembre. . Cor InfonüM Jèvenil Sant Cugat. Al local del Cor Infantil i Juvenil. Sant Cugat

{c/ Orient, 56, tel. 93589 76-

Salums

• * •

CAIXA CATALUNYA C/Sant Antoni, 50

Tel. 93 674 57 52

DISTRIBtTi'DOR OFICIAL TELEFONIA MOBIL

'IIJ MoviStar

~§y MoviLine

• Autoràdios • Primeres marques • Alarmes de cotxe • Telefonia mòbil • Instal·lació "kits" mans lliures

CTRA. CERDANYOLA, 47 TEL. +3493 674 06 66 - FAX/+3493 589 82 18

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

HS4CANTO>S

Política Dijous, 10 de setembre de 19')H

11 de s e t e m b r e

Sota una sola bandera La senyera tornarà a onejar en solitari durant la Diada Nacional

La dualitat festiva-reivindicativa de la Diada Nacional tornarà

a posar-se de manifest aquest divendres a Sant Cugat per re­

cordar i homenatjar d'una o altra manera els defensors de Bar­

celona que, comandats pel conseller en cap Rafael de Casanova,

van caure derrotats l'11 de setembre de 1714 després del set­

ge a què va ser sotmesa la ciutat per Felip V a la fi de la guer­

ra de Successió. Els actes a la Placa Barcelona i al monument

de Rafael de Casanova s'acompanyaran del símbol d e la ban­

dera catalana onejant sola al balcó de l'Ajuntament.

AI.BERTBALANZÀ

- Sant Cugat -

Per segona vegada consecutiva i per decisió expressa de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, aquest 11 de setembre la senye­ra serà l'única bandera que es pen­jarà al balcó de l'Ajuntament. La decisió, que l'any passat ja va sus­citar polèmica per la forta oposició dels representants del Partit Po­pular, va fer-se pública dimarts i va satisfer la instància presentada per E R C el dia anterior en aquest sentit. "Nosaltres no traiem cap bandera, sinó que posem la cata­lana", ha adduït Aymerich empa­rant-se en el fet que el balcó de l'Ajuntament passa bona part de l'any sense cap ensenya.

Tot i que el consistori secundarà de fet la campanya "Un país, una bandera", que des de fa set anys convida els ajuntaments a fer one­jar només la senyera per la Diada, Aymerich ha precisat que la de­cisió a Sant Gugat ha estat de caràcter intern. L'alcalde de Sant Cugat ha descartat ampliar la ini­ciativa a totes les festes i actes ofi­cials de tot l'any, com han propo­sat enguany els organitzadors de la campanya. "La Diada té uns efectes polítics totalment dife­rents al que és una Festa Major", ha raonat Aymerich.

La decisió de l'alcaldia ha estat aprovada per la majoria dels par­tits polítics amb representació mu­nicipal, excepte el PP. Per part d'ÜDC, el seu president Joan Re­casens ha tret importància a la de­cisió i ha fet una crida a donar-li "un aire de normalitat". "Si fóssim un país normal, la posaríem tot l'any. Mentre no sigui així, s'han de fer sacrificis", ha afirmat.

El primer secretari del PSC, Jor­di Menéndez , ha valorat amb cert escepticisme la mesura i ha anunciat la distribució a entitats i associacions locals d'un text so­bre el futur del catalanisme amb motiu de la Diada. El document Per Catalunya reivindica la mi­

llora de l'autogovern prioritzant la cohesió social, la modernitza­ció del país i un catalanisme "de futur que no visqui del passat", ha explicat Menéndez. Més es-cuet ha estat el coordinador local d 'K' , Francesc Godàs, que ha subscrit la decisió, tot i que ha precisat que les banderes "no són la nostra guerra".

El president d ' E R C , Eduard Pomar, ha admès que des del partit s'esperava aquesta actua­ció i, si bé la bandera hauria d'a­nar sola tot l'any, segons Pomar, la iniciativa per la Diada és una "reacció de normalitat". E R C farà públic divendres un mani­fest en què insistirà en la recu­peració de les llibertats nacionals i en l'esperit reivindicatiu de la Diada. Més enllà ha anat el por­taveu d 'ERC, David Sempere, que ha criticat l'actitud del con­sistori de reduir I'l 1 de setembre a una "festa folklòrica" i ha la­mentat "l'oblit" d'Aymerich al compromís adquirit l'any passat de fer un acte d 'homenatge a Rafael de Casanova.

El Partit Popular ha estat, a tra­vés del seu portaveu Jaume Tar­ragó, menys dur que l'any pas­sat per la qüestió de la bandera. Segons Tarragó, la desaprovació

De nou, només la senyera presidirà els actes institucionals de la Diada a la Placa Barcelona. FOTO: A.B.

del partit per aquest fet no com­portarà la seva absència en els actes institucionals. "No crearem un cisma de tot això, però si les banderes estiguessin penjades tot l'any, no t indríem proble­mes", ha apuntat Tarragó.

En el capítol d'actes i com sol ser tradicional, la Diada viurà una prèvia festiva avui amb la canta­da d'havaneres organitzada per C D C a la llotgeta del claustre del Monestir. Enguany, però, no serà una edició com les altres, ja que s'arriba a la número vint. La presidenta Montserrat Rumbau ha anunciat el repartiment gratuït de senyeres per a tots els assis­tents a fi de contribuir a engala­nar els balcons l'endemà. El grup "Veus dels Pescadors" seran els encarregats d'animar la vetllada, que anirà acompanyada de l'i­nevitable rom cremat.

La totalitat de les formacions polítiques locals ja han confirmat la seva assistència en els actes institucionals de la Plaça de Bar­celona, centralitzats en el parla­ment de l'alcalde Joan Aymerich. Com a prèvia reivindicativa, CDC, UDC i ERC convocaran a primera hora del matí els mili­tants i simpatitzants davant el monument a Rafael de Casano­va. El partit independent i s ta completarà l'ofrena floral amb la lectura de poemes de Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix i Mi­quel Martí i Pol.

Dins de l'esquerra extraparla­mentària, l'assemblea local de Maulets ha anunciat que secun­darà avui la manifestació de Ter­rassa que, sota el lema El Vallès en marxa per la llibertat dels pobles i la Justícia social, recorrerà els car­rers de la vila.

Una diada no sempre és una festa

* S'eqaivequen, i ho saben, els qui diuen que Catalun­ya és un país qae celebra la festa nacional et dia de la derrota més gran de te seva història. Interessadament, confonen commemoració amb eeJebraeíé pej^iiè nx> els plau ja raó vénààieiaç la voluntat de mantenir viu ei record C*<|uell8 desfeta, amb la certeíia que només així, fe; serem < les. OiteeJÉsÇlQfce <sns van ser

SÍ, com va dir §*au Casals a la seo de les Nassions Uni- ' des> Catalunya va ser la més gran nació del món, a-vui no aspirem a tant; ens donarem per satisfets quan aquells que durant tres segles ens han obligar a Ytt*re de ge­nolls ««Minin el$,s«u pro­cés de maduresa espirituals „ Només aleshores, transmu- -cada la $eva ignorància en saviesa^lbt teva arrogància en K»«m|fggt, ta seva pte-potèàdl l '^a sensates*, i; ;

compassió en fermesa, la n o ^ à basarda es dignitat,

indolència es com-estaran en etmdi-

Is, d'esmenar la ini-comesa. \nmh

i i, nosaltres» *le re­re speete de la

setembre és una commemorativa, rw^

pas festiva. EI poble que

oWn là ;pe :pòria dels <pí, >^p&%kí^'í» Vida per « & |

Vint anys de VEstatut de Sau • Com ja ha succeït en els dos úl­tims anys amb la commemoració de les manifestacions de 1976 a Sant Boi i de 1977 a Barcelona, la Diada d'enguany marca vint anys de distància ara amb la re­dacció del projecte d 'Estatut d'Autonomia, anomenat popu­larment Estatut de Sau.

Sau va significar el primer con­sens de les forces polítiques ca­talanes per l'autogovem i va cul­minar un procés iniciat el mes de juny de 1978, quan una re­presentació dels partits va apro­var al Saló de Cent de l'Ajunta­ment de Barcelona la comissió redactora. La comissió dels vint va constituir-se en ponència.

Per decret de la Presidència de la Generalitat Provisional, els di­putats i senadors elegits a les cir­cumscripcions electorals de Ca-talunya van constituir-se en assemblea per aprovar l'Estatut. Sota la presidència de Josep Tar-radellas, l'assemblea va aprovar gairebé per unanimitat l'Esta­tut, que es va presentar tot seguit al Congrés. La Comissió Cons­titucional no va examinar el document fins l'any següent, després de les eleccions ge­nerals. Les posteriors nego­ciacions van rebaixar notable­ment els seus continguts, però el text definitiu va ser apro­vat en referèndum el 25 d'oc­tubre de 1979 pel 88 ,1% de vots afirmatius.

io Política ELS-íCANIUNS Dijous, 10 rie setembre de 1998

C u r s a e l e c t o r a l

Aymerich dóna tot el

suport a la candidatura

de Lluís Recoder

A. B. - Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va donar suport pú­blic dimarts a Lluís Recoder per primera vegada, des que el diputat s'ha perfilat com a candidat previsible de CiU per a les eleccions municipals del 13 de juny.

En una troba- L'alcaldeconsidera da amb els mit- j j i

jans de comú- reconduïdes les nicació locals i diferències amb comarcals a J

Ràdio Sant Cu- ÍExeCUtWa loCülpel

ï^níür Reh- P™* de designació coder com "una persona molt preparada i amb un do­mini parlamentari a Catalun­ya i a l'Estat per la seva ex­periència com a d ipu t a t " . L'alcalde va assegurar que, si fructifiquen les negociacions entre CDC i UDC, "Recoder tindrà tot el meu suport per tirar endavant la tasca".

Amb aquestes declaracions. Aymerich considera recon­duïdes les relacions amb l'K-xecutiva local de CDC, des­prés que la desautoritzés per com portava les negociacions amb el soci de govern. "Hi ha hagut més diferències que no pas friccions, però ara ja s'ha posat fil a l'agulla", va

precisar Ayme­rich. En clau comarcal i da­vant d'una pos­sible torna amb Sabadell, on el cand ida t serà de C D C , l'al­calde de Sant Cugat va advo­car perquè aquí

s* Segueixi en el mateix sen­tit, "però si s'arribés a acor­dar un c a n d i d a t d ' U n i ó i aquest seguís el programa i la meva línia política, també tin­dria cl meu suport". No obstant això, i al marge

d'aquestes opinions, Ayme­rich va recordar que el dia

Aymerich va aprofitar els micròfons de Ràdio Sant Cugat per fer un repàs al nou curs polític. FOTO: X. LARROSA

que va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a alcalde, el juliol de l'any passat, també va dimitir com a president de l'Executiva lo­cal per no interferir en el pro­cés de designació del seu suc­cessor. L'alcalde va raonar aquesta actitud, "perquè no es barregi amb l'acció de go­vern municipal" . "Ara bé, quan hi ha hagut coses que no m'han agradat, les he dit", va concloure.

Optimisme electoral

Aymerich va mostrar-se op­timista, d'altra banda, quan va aturar-se a analitzar les pers­

pectives d'èxit de la coalició nacionalista amb vista a les municipals i davant la pressió creixent de la resta de partits a mesura que s'acosta la cita electoral. Segons Aymerich, aquests comicis seran "dife­rents i durs, però tinc la con­fiança total i absoluta que la coalició seguirà guanyant, com sempre des de les eleccions generals de 1986". En la va­loració de la legislatura en ge­neral, l'alcalde va admetre que enguany hi ha hagut una opo­sició més dura des del princi­pi, a causa del pacte de Go­vern amb Esque r ra Republicana fins a aquest mes de gener, "que no va sentar

bé sobretot als altres partits d'esquerra".

En tant que diputat al Parla­ment de Catalunya, l'alcalde de Sant Cugat va mostrar la seva disposició a evitar "polè­miques absurdes" sobre qui ha d'ocupar el segon lloc dar­rere de Jordi Pujol. Tot i tro­bar "legítimes" les demandes d'UDC, Aymerich va limitar l'acord entre les dues forma­cions a Jordi Pujol i a Josep Antoni Duran Lleida: "estic ben convençut que s'hi posa­ran". "Ara, però, hauríem d'as-seure'ns, aturar aquest tema i treballar per a les eleccions que arribaran a final de febrer o a principi de març".

N o m e n a m e n t s

Josep Mayol aspira a la reelecció

al jutjat de pau de Sant Cugat El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té la paraula

A. B.

Amb el desig de ser "l'últim jutge de pau de Sant Cugat", com ha re i te ra t davant la manca d'un jutjat de primera instància, Josep Mayol ha es­tat ratificat pel ple de l'A­juntament de Sant Cugat per a la reelecció en el càrrec. Mayol, que s'ha presentat a la plaça en solitari, va dirigir fa uns dies una carta als par­tits polítics amb representació municipal perquè sabessin les seves intencions de continuar. El ple extraordinari de di­marts va aprovar per unani­mitat la candidatura de Ma­yol i ara la decisió definitiva

sobre el nomenament s'ha de prendre al Tribunal Superior de Jus t íc ia de C a t a l u n y a (TSJC).

Esperant la reforma

Josep Mayol ha manifestat la pretensió de seguir en el càrrec durant quatre anys més i espera que en aquest perío­de entri en vigor el Projecte de L le i de D emar cac ió i Planta Judicial, que es discu­teix al Congrés dels Diputats des del mes de març i que manté una esmena d'IC-EV per demanar la creació d'un jutjat de primera instància a Sant Cugat. Per Mayol, la sa­turació del jutjat de Rubí,

ocupat en un 40% per ges­tions relatives a Sant Cugat, és una "absoluta barbaritat", mentre es manté tancat a més el cinquè jutjat de la ciutat. Aquesta situació gairebé límit s'acusa des de l'any 1988, quan va entrar en vigor la llei Múgica. Aleshores, l'oficina de Sant Cugat ja havia passat de primera instància a jutjat de districte i per llei va esde­venir de pau. Mayol es mos­tra escèptic sobre la ràpida aplicació del projecte de llei, que implica una nova delimi­tació de les demarcacions ju­dicials. "Anant de pressa, això no estarà solucionat ni en dos anys", ha assegurat l'actual jutge de pau.

P a r t i t s

IC opta per la confederació amb Opció Verda i passa a

anomenar-se Iniciativa-Verds A. B.

L'escissió en tres branques d'Els Verds, soci de coalició amb Iniciativa, comença a te­nir conseqüències i la prime­ra és el canvi lleu però signi­ficatiu del nom oficial i. del logotip. L'entesa entre Ini­ciativa per Catalunya i Els Verds-Opció Verda s'anome­narà a partir d'ara Iniciativa-Verds i passarà de coalició a ser una confederació. Al lo­gotip s'ha modificat la dispo­sició del sol característic del moviment antinuclear per en­carar-lo amb la I d'Iniciativa i se li han dibuixat uns raigs més allargats. La nova imat­ge s'ha estrenat amb la cam­

panya Catalunya és més que un club, que pretén marcar di­ferències amb el model de país p romogut per Con­vergència i Unió (CiU). Tot i que en l'àmbit de mi­

litància la confederació no afectarà sensiblement el par­tit a Sant Cugat, el coordina­dor local d'IC, Francesc Godàs, ha valorat positivament el can­vi cap a una relació "més orgà­nica" amb POpció Verda lide-rada per Joan Oms. Godàs ha descartat, però, que aquest acord possibiliti l'entrada de membres del moviment eco­logista de Sant Cugat. La con­fluència de les dues formacions es concretarà totalment en la V Assemblea, convocada per al mes de novembre.

Gel Gasoil

Premsa calefacció

Gelats Carbó

Llenya Butà

^

£935004555

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "( SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

dem

EGB, FP, COU l ^ ^ j ESO (REFORÇ)

ADULTS: - ACCÉS UNIVERSITAT - GRADUAT ESCOLAR

í u ^ ' E S B A R J O I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

C O A P . ORIENTACIONS VOCACIONALS I

PROFESSIONALS: • ELABORACIÓ DE CURRÍCULUMS. . TRASTORNS APRENENTATGE.

C/VILLA, 22-Tel. 93 589 21 15 MATRÍCULA OBERTA

a

PAPERERIA PLANAS

GRAN ASSORTIMENT DE

MATERIAL ESCOLAR

Rambla CanMora (cantonada Vinolas) Tel. 93 674 16 82 Fax 93 589 33 80

08190 Sani Cugat del Valies

S PR 1NT I D I O M E S

Francesc Moragas, 8 Tel. 93 5892264

• Santiago Rusifiol, 2

Tel. 93 6741501 •

Valldoreix, 56 Tel. 93 6746635

08190 SANT CUGAT DEL VAUÈS

i fi IB!* IDIOMES • TRADUCCIONS Rius iTaulet 2, Pral.1.-Tel (93)674 82 15

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

15«/o Dte. material R0TWNG

10% Dte. en tot el material escolar

10% Agendes escolars

Santiago Rusifiol, 11 Tel. 93 589 14 78 Fax 93 589 24 15

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

t Av. Alfons Sala, 9

Av Francesc Macià, 61 Tel. 93 589 53 28

08190 St. Cugat del Vallès

HSIOWNTWS

12 Opinió

J ^ L ^ Dijous, 10 de setembre de 1998

EIS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Valies

« d* Sani Cuost, S.L .Sant Antoni. IS, fuiKos - W I W S M H Cugat dW Vïllei

tel .StWft'H.*- Kax5K9 20 91 Consoli d*Administració

Ramon Cïrau (president) Josep M. í̂ abrerizo. Pere KsqucnJu i Xavier Fornells (editor delegat)

Coordinadora d * Rsdsccto Aura Cosra

fWdseclo Polí t im/ l>onomia: Albert Balanza;

Enloni/OpíiHÓ: AutJ Gusu ; Societat: Iolanda Pàmies; Cultura: Josep Mana M i m .

r>|M»r1»: . \ l e \ L·ipcv; Radiografia i «MMJU«IH: Montse Sant;

Solidaritat: Mòn ie j Bernal>é; Districte*: Vivian Juan

Comare tal Ann.i }uj(ioh

Consoli Editorial Kamun í í r i í i i p r o i d c n O

Josep M. ( labrer i /o (̂ leeprcsident) Ykr.>r Alcxjndre.l·r.intt'M.· í l j r bò , Jordi ("asjs,

N j K Í s C j s U n ^ c r . A l b i r i I >c Pal·li». Pere Ksouerda, Wmcr l-'ornclís. Kri-fun Herh»M>cinicr.

Roneli Pcdr.'.. Ramon Pn.s, I . INIS l 'uiu. F.mili Kciïé, Marta Sobirà, I V . . .Soler. Josep A Teixidó.

Joan Tortosa, Josep M Sans lra%e, Joan I rm ano, Jaume lubau. I l eao r Vall. \ u r i a /a l ia la

Vira (l<ista (seereiàrial

Subscripcions Laura M.mtet

Fotografia Xau l.arrosa. Ave Beltran

Disseny I maquataclò Jordi Pascual

Corracclò \ l v j t Masllorens

Impressió Ri)timprcs)t*72)4U.I>5.tJ5

Distribució Maihnn Vallès SL. Tel SK«j.:.V7l

I)ipí«iileKal;<;i-40S-víÍ

El» -i C'.jiiloni C I P T C I M Út

cuptCMcn l'opinKi JH» !

Plir»llt.JCtA «Iheilrf.

(a)ACPC A-ÍWCÍMCIÓ C a t a l a n a de la Premsa C o m a r c a l

u l i Eh jroclc» tigrats

« • Ï J rtcceitirunicnt

E d i t o r i a l

Uonze, a les dotze

Des de fa unes setmanes, a través de les pàgines del diari Avui, s'ha fet

pública una campanya de mobi­lització ciutadana que, amb l'eslò­gan L'onze, a les dotze pretén que els ciutadans de (Catalunya es reu­neixin davant les places dels ajun­taments, a les dotze de demà per cantar Els segadors. Sota els aus­picis de diverses associacions de caire nacionalista i animada per l'incombustible Salvador Esca-milla, la campanya pretén que

l'essència i la significació de la Diada Nacional de Catalunya s'estengui per tots els pobles, vi­les i ciutats del país. Des de fa una colla d'anys, la

Diada es debat entre els parà­metres festa i/o reivindicació. Els promotors d'aquesta acció no en­tren en aquest debat, volen que la Diada no passi sense pena ni glòria a molts indrets del país. El que cerquen és que si els ciuta­dans apareixen a la plaça de la vila per cantar Els segadors, l'any

vinent el consistori acabarà orga­nitzant actes amb motiu de la Diada. La campanya L'onze, a les dotze

no ens cal a Sant Cugat. Sortosa­ment, i a diferència de moltes ciu­tats de Catalunya on no s'orga­nitza cap acte. al nostre municipi, a traves del consistori, les entitats i alguns partits, no podem dir que la nostra Festa Nacional passi de­sapercebuda. Mentre els babelians i alguns

altres, més o menvs disfressats,

ens volen portar cap a una visió d'un país sense arrels i sense història, el dia onze, a les dotze, tots serem, per demostrar tot el contrari, a la Plaça Barcelona, sota una única bandera, per veure ba­llar l'Esbart, escoltar el parlament del nostre alcalde i cantar Els se­gadors amb les nostres corals. I a la tarda, amb la mateixa motiva­ció, anirem als Jardins del Mo­nestir a fer pinya amb els caste­llers, a veure els gegants i a ballar sardanes.

Una gran notícia amb prejudicL·

Ens hem de felicitar pel pas endavant que l'Ajunta­ment ha donat en aprovar

un projecte cultural que cada cop pren més forma; aviat podrem ob­servar com l'antiga Casa Aymat es convertirà en el centre-taller del ta­pís gràcies, en gran part, a la sen­sibilitat i l'impuls de l'adminis­tració local. Ens hauríem de felicitar perquè

aquest projecte també representa la recuperació definitiva per a ta ciutat de l'artista santeugatenc Jo­sep Grau-Garriga, reconegut in­ternacionalment per la gran reno­vació de la tècnica del tapís. Només cal fer una ullada a les

grans enciclopèdies de l'art per adonar-se de la seva aportació, a més de la de les seves creacions en pintura, dibuix, escultura i envi-ronament. El retorn de la seva fi­gura, la seva obra (donarà un fons valorat en més de 300 milions) i el que pot suposar per a la ciutat el llegat de la seva experiència, ens ha d'omplir de satisfacció. La ciu­tat es tornarà a convertir en la capital catalana del tapís, una capitalitat que ja va tenir fa 30 anys de la mà de l'industrial Sa-maranch i del mateix Grau-Ga­rriga. Sant Cugat recuperarà un dels trets característics de la nos­tra història cultural.

Ens hauríem de felicitar per tot plegat, però l'alegria ha quedat una mica deslluïda per la reacció inesperada d'uns representants polítics que sembla que els inte­ressa burxar en allò que creuen que els pot donar alguna rendibi­litat electoral. PSC, IC i fins i tot ERC -que fa quatre dies es feia responsable de totes les iniciati­ves de l'equip de govern- no van votar favorablement aquesta pro­posta perquè no estaven d'acord en que el projecte contemplés una part de les instal·lacions com a ta-ller-vivenda de l'artista, i per aquest motiu acusen l'equip de govern "de fer un ús privat dels

diners públics". Senyors de l'o­posició, facin-s'ho mirar i facin una ullada a les diverses funda­cions d'aquest tipus que hi ha al país, recordin que es tracta d'un projecte que compta amb el suport de la Unió Europea, la Generalitat, l'Ajuntament i, tot plegat, perquè darrere hi ha el prestigi personal de Grau-Gar­riga, que amb això renuncia al seu intens treball a Anjou (França) on té tot el suport i gratitud de l'administració. I vostès li qüestionen un espai a casa seva, a Sant Cugat. Una reacció ben galdosa davant una gran notícia.

El l e c t o r escriu

Aclariment a un "aclariment"

Com a membres de la Comissió de Festes de la Floresta, volem fer el següent aclariment. En referèn­cia a les manifestacions de la senyora Cuadras, val a dir que quant a l'e­lecció de canells, no menteix sinó que tal vegada la resta de la Co­missió va interpretar de diferent ma­nera la seva crítica. Cuadras el que volia dir és que malgrat que l'elec­ció va ser encertada, la forma no. Quant al pregó i al pregoner, les

declaracions de Cuadras van ser una opinió personal i no, ni en cap mo­ment, una grolleria. Quant al tema d'El Molino, demanem serietat, si us plau. ( Aiadras en cap moment va pressionar la Comissió perquè es portés l'espectacle d'El Molino a la Floresta, ja que aquest estava em­paraulat en una altra població, ja ha­via actuat a la Floresta i tomava a Sant Cugat per la Festa Major.

Finalment, voldríem aclarir que la

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu aucor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

senyora Cuadras, senyors, fa trenta anys que està empadronada a Sant Cugat i actualment hi viu, però els de tota la vida saben que a la Flo­resta hi ha fet i segueix fent moltes coses, i sempre sense cap mena d'à­nim de lucre./ALTRES MEMBRES DE LA COMISSIÓ DE FESTES (La Floresta)

Quan seran gratuïtes?

Era un tema pendent i, ho sento, però per a mi ho continua sent Par­lo dels peatges de les autopistes. El que ens afecta més de prop, el de l'A-7 a l'alçada de la nostra ciutat, és un dels que ha entrat en el pa­quet de reduccions pactades a can­

vi d'allargar la concessió per a cinc anys més. Molt bé, ara pagarem la meitat de l'import, però no puc es­tar content. No puc acceptar que encara haguem de pagar, encara que sigui menys. A causa de la meva fei­na m'he de desplaçar diàriament i anar d'un lloc a un altre, i em toca molt la moral haver de pagar cada dia. Així que demanaria als nostres estimats polítics que, per un cop, fossin capaços d'arribar fins al fons de les qüestions i si han aconseguit una rebaixa del 50%, doncs que con­tinuï'n endavant amb la seva feina i no parin fins que n'obtinguin la gra­tuïtat. Potser pensaran que és molt fàcil parlar quan es veu des de fora, i és probable que tinguin raó. Però,

no és el mateix partit que ha acon­seguit aquesta rebaixa qui propug­nava allò de "La feina ben feta no té fronteres"? Doncs potser que co­mencin predicant amb l'exemple. /MARC PICANYOL (Sant Cugat)

Teatre del poble I per al poble

La setmana passada es publicava en aquest setmanari un ampli re­portatge sobre companyies locals de teatre. I una de les demandes que es recollia era que es fes un ci­cle de grups de la ciutat al Teatre -Auditori. Jo no puc més que estar-hi d'acord. M'agrada Veure els grans muntatges de les companyies que

JUVÉ, GAVARA. BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A, i iw«s&

BELL&

M|W*

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17'Tel. 93 674 1784 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

tenen més renom i, per tant, més diners, però també és molt interes­sant assistir a les representacions qdels actors i professionals de la ciu­tat I em sembla indignant que tin­guem un teatre a Sant Cugat que només programi la seva gent en comptades ocasions. Què passa, que és massa important per acollir els de casa? Està bé que portem els grans, però els d'aquí també hi han de tenir un lloc. Per això em sembla encertat crear un cicle paral·lel. Es tracta d'un esquema que, si no tinc mal entès, ja es du a terme en al­tres teatres del país. Per tant, dono suport als actors que plantejaven aquesta proposta i espero que aquest teatre sigui per al poble i del poble. ANNA SEGÚ (Valldoreix).

bpà^an, ptstm»%e\ mm dejfosep

Wt&mtoL· I I feomt oanWte ha

ELS /CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Opinió 13

La l l o t j a

Sant Tornem-hi i sensacions FRANCESC CARBÓ I SERINYANA

M olts hem tornat de v a c a n c e s a q u e s t s dies i a part de des­

cansar i estar amb els nostres hem c o n e g u t nous indre t s i sobre to t h e m e x p e r i m e n t a t sensacions.

La p r imera , la q u e n e c e s ­si tàvem tots d 'en t rada : és la de fer allò q u e v u l g u e m , al r i tme q u e v u l g u e m i s e n s e q u e n i n g ú

pe r fer v a c a n c e s , si t e n s la sort de ten i r -ne , no cal mar­xar, ja no d e p è n de tenir més o menys recursos sinó de te­nir aques t a idea de descon­nectar, d 'obl idar la feina. Al­tres ja no saben si descansen o no; és el cas, per exemple , dels que t e n e n nens o nenes pet i ts , que sí que els gaudei­xen, però a qui el r i tme que

por ten impede ix

ens obligui a Sempre he mantingut tmbar estoncs dc

res. Aques ta d e s c a n s . I, é s s e n s a c i ó d e que per fer V(lCCinCeS clar, quan voltes

no cal marxar, ja rio depèn de tenir més o menys recursos sinó

de tenir aquesta idea de desconnectar

relax, d estar dc panxa en­la i re o v ia t ­j a n t és t a n agradable q u e q u a n s' a c a b a e 1 període vaca-c i o n a l r e a l ­m e n t la t ro­bes a faltar. I n bon amic , q u a n a r r iben Ics vacances s empre explica q u e va comptan t els desper ­tadors que li q u e d e n per co-mençar- les , i quan necessi ta que l com i li d e m a n e s , sigui l 'època que sigui, et reclama un mes de vacances. I és q u e la cultura de l'oci del descans està tan arrelada q u e ha es­dev ingut bàsica i necessària. I s e m p r e he m a n t i n g u t q u e

certa eda t cal sa­ber què fer i com viure.

Sensacions com la de pujar a d a l t d ' u n p i c i veure muntanyes i m u n t a n y e s , o n a v e g a r e n u n ve le r i c reuar el mar, o estar asse-

g u t o b s e r v a n t u n p a i s a t g e m e r a v e l l ó s , o són e s t o n e s fantàs t iques q u e a juden a ti­rar el carro. Hi hauria un etcè­tera tan llarg que us deixo vo­lar la imaginació. Sense voler , i m i g obl igat ,

tornes , connec tes , i a terres a una veloci ta t ver t iginosa; ja el p r imer dia t o rnes a t en i r p rpb lemes i s i tuacions sobre la taula. I ja no és només la

feina sinó l 'inici de curs de les famílies, les activitats que fan els fills/es o tu mateix, els esports on c'has d 'apuntar , i tot és un plegat que t ' adones q u e aquel ls propòsits que t '­havies fet a l 'estiu e ren fruit de la imaginació i dc les bo­n e s v o l u n t a t s q u e q u e d e n eclipsades pel temps. Tant de bo que a molts Ics voluntats els hagin reeixit ara o en el futur. Arr ibaré abans

a casa, faré més esports, sortirem un cop al c inc ,

tat impor tan ts . I així, en un món tan compet i t iu i en crei­x e m e n t es fa difícil. La sen­sació que cada un va cada ve­gada m é s a la s eva . q u e la competència supera el treball conscient i que la crítica des ­t ruc t iva va més enl là de la constructiva, no ens ha de fer oblidar q u e tenim contrar ie­tats que costa captar i e n t e n ­

d r e , ja q u e

Sense oblidar les bona P a r t de

raó hi ha als

resp o nsabilitats d o s o t r e s p u n t s d ' o p i -d'aquells a qui

egiré un llibre pertoquen, Caldrà P e r m e t e u al t r imes t re , se­l e c c i o n a r é el que he de veure a la t e le , in ten ­t a r é d i a l o g a r i e x p l i c a r f e t s i p e n s a m e n t s a c a s a , t o t són propòsits que no saps perquè cal revisar i tirar endavant . I sobretot en aquel ls aspectes que d e p e n e n d 'un mateix.

Però a part d ' aques t s aspec­tes caldrà anotar alhora aque­lles sensacions que connec ­taran amb la feina que fas, els amics /gues q u e t ens , el po­ble on vius, que ens han de p e r m e t r e avançar cap a ni­vells de tolerància i solidari-

m c a l g u n e s que treballem en la sensacions calma esperant les p(;rs"nll's:

C o m p o d e p o d e m VaCatlCeS e n t e n d r e que

, e l p o b l e ha de créixer per necess i ta t ,

a q u e l l s q u e hi h e m v i s c u t anys i anys i q u e vam veu re posar el pr imer semàfor als 4 cantons?

C o m podem treballar en el diàleg i la solidaritat a casa si la competènc ia laboral o fins i tot en l 'àmbit d 'es tudis cada cop és més impor tan t Com podem queixar-nos que la fe ina a e n t i t a t s o lloc al­t r u i s t e s la fan els m a t e i x o s

q u a n a v e g a d e s no d o n e m prou canals de participació a qui ho demana?

Com ens que ixem que Sant Cugat encara no té un barri an­tic tancat i lliure, quan som els primers de sortir en cotxe?

C o m cons t a t em q u e el ca­talà re t rocedeix en aspec tes a la via pública i en general , quan som els pr imers q u e el nostre compromís l ingüíst ic l ' es tem oblidant?

C o m e s t e m d e m a n a n t un fu tur museu a San t C u g a t , i q u a n hi ha e x p o s i c i o n s al c l a u s t r e hi h e m ana t a co-r re-cui ta . A q u e s t e s són a l g u n e s d e

Ics sensacions de con t r ad ic ­ció q u e tens com a pe r sona i com a s a n t e u g a t e n c . I ho vius quan t o r n e s de vacan­ces i ho ob l idaves , i si hi r e ­f lexionaves era d e l luny e s ­t a n t . S e n s e o b l i d a r l e s r e sponsab i l i t a t s d ' a q u e l l s a q u i e ls p e r t o q u e n , c a l d r à q u e t r e b a l l e m e n la c a l m a e s p e r a n t les v a c a n c e s , as ­s u m i n t el n o s t r e a i r e r e s ­p o n s a b l e en to ts els à m b i t s i sabent que s e m p r e cal tro­ba r l ' e q u i l i b r i e n t o t a l lò q u e afecta les p e r s o n e s .

Ara q u e c o m e n ç a el n o u s c u r s , no e s t a r i a d e m e n y s q u e ens ho p r o p o s é s s i m .

El S e v e r i en T i t o

v \ - - • • ~ * * — ' - ' • • •

00 0-

i.

Ah. àe seWW

*—4

£ I t e r r a t

El golf no tanca a Vagost

uan arriba l'estiu la ciutat les buida: tothom se'n va de vacances i s'oblida del

fefixoc tarannà. En canvi, pels eco­logistes l'estiu és una època on toca estar alerta, i no tan sols pels incendis forestals. L'Adminis­t rac ió t e n d e i x a dona r to ta mena de llicències al juliol i les obres més polèmiques so­vint s'inicien a l'agost.

El club de golf s'ha apuntat a aquesta tradició, no tan sols posant una tanca de 6 km per delimitar els terrenys on pensa ampliar el camp, sinó excedint-se de la llicèn­cia atorgada per l'ajuntament, arra­sant el llit de la riera del Sant Crist i obrint pistes pel bosc.

Òbviament tothom té dret a de­limitar la seva propietat, però el club de golf no sembla compartir la sensibilitat ciutadana vers l'en­torn natural. Per què col·locar una tanca que impedirà el pas dels animals? Per què restringir l'accés a una zona de Collserola on molta gent hi va a passejar? Per què fer-ho de la manera més agressiva? La

KRISTIAN H E R B O L Z H E I M E R

major part de la serra de Collsero­la i dels espais naturals de Cata­lunya són de propietat privada. Si tots els propietaris seguissin l'e­xemple del club de golf, l'accés al medi natural es veuria sèriament restringit.

Ara que hi haurà la tanca perime-tral, els ciutadans ens farem la idea que aquests terrenys no són de tot-

Sembla que els paellers de cap de

setmana fan nosa per al model de ciutat que

volem

hom. Així, quan tornin a venir les màquines a arrasar la vegetació existent i substituir-la per una ca­tifa verda no ens agafarà per sor­presa.

L'ampliació del golf millorarà la imatge de la ciutat. Sembla que els paellers que diuen que hi cam­

pen els caps de setmana fan nosa per al model de ciutat que volem. Una magnifica gespa que es podrà mirar de lluny però no tocar (ex­cepte uns pocs privilegiats), que consumeix ingents quantitats d'ai­gua (de la que anem tan sobrats) i que necessita d'una àmplia gamma de productes agroquímics (herbi­cides, fungicides, adobs químics...) sí que donarà a entendre a qui arri­bi per la Rabassada que està en­trant en una ciutat modèlica.

Llàstima que a l'altre cantó de la carretera hi haurà un trist Parc Ru­ral, amb herba seca per manca de rec artificial, tot d'arbres (amb el greu risc d'incendi forestal que comporten) i ni una sola urbanit­zació que rendabilitzi el sòl. Serà el preu que haurà hagut de pagar la ciutat als quatre ecologistes radi­cals que mai han entès que per progressar cal créixer i que la pro­pietat privada és sagrada.

Cafè per a tots.

Kristian Herbolzheimer és membre del Grup de Natura del CMSC

14 Opinió ELS /CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998

El p o r x o

Roses sense olor FONTCUBERTA

H i ha dos diferents tipus de roses: les que fan olor i les que no en fan. La

passada Diada de Sant Jordi es van repartir 5 milions de roses a Catalunya. La majoria d'elles no feien olor. Olorar-les era igual que olorar una pedra. També hi ha dos tipus de pollastre: el que té gust a pollastre i el que té gust a qual­sevol altra cosa menys a pollas­tre. Així mateix, hi ha dos tipus de pel·lícules: les que únicament busquen fer passar l'estona i les que tracten de convertir el cine­ma en un art o un testimoni del nostre temps. I així podríem se­guir fins a l'infinit. La televisió escombraries; els films musicals; el pernil que s'ha de guardar a la nevera perquè no es faci malbé; el pa que només és bo durant unes hores; el llom que té gust a peix; el lluç congelat que sembla gel

adobat; la carn que deixa anar quantitat d'aigua quan la cous; l'orxata envasada; les paelles, les pizzes o les fideuàs precuinades; el doblatge fet a corre-cuita; els cantants que només canten en play-back...

Les roses sense olor són només la punta d'un gegantesc iceberg. La societat de consum ha de fer les coses d'una forma estàndard per poder arribar a tothom. L'augment de la població propicia i obliga a aquesta postura que, d'una ban­da és bona (un gran nombre de gent tenim accés a productes de tot tipus -menjar inclòs- que abans només eren a l'abast de cer­tes classes privilegiades), però per l'altra hi ha una pèrdua molt clara de la qualitat. Com que la societat de consum té el benefici com a principal objectiu de les seves ac­tivitats, la qualitat queda arraco­

nada en benefici de la quantitat. El pitjor és que aquesta tendèn­cia està provocant una pèrdua del gust o de les exigències dels con­sumidors, cada vegada més ac­centuada. Alarmant. No es podria trobar un terme mig? La gent accepta que les roses no

facin olor; els agraden els progra­mes de televisió-escombraries o les pel·lícules que idiotitzen; no troben diferències de sabor entre els pollastres i els porcs de pagès o els de granja, i creuen que les pa­elles, les pizzes o les fideuàs són igual de bones precongelades que fetes com cal. Es jutja la qualitat d'un actor estranger de cinema quan eldoblatge elimina el 50% dels valors de la seva interpretació (o és que la veu no compta?) i es porta als altars cantants que només són producte de laboratori i que no s'atreveixen a cantar en direc­

te. S'ha perdut la capacitat d'e­xigir la màxima qualitat i la me­diocritat, i els mediocres, es con­verteixen en ídols venerats. Només cal fer zàpping per des­cobrir que els llocs considerats de privilegi no estan ocupats pre­cisament per lluminàries.

Les roses sense olor repartides per Sant Jordi són un símptoma d'un canvi d'actitud de la nostra societat. De la nostra pèrdua del gust i de l'exigència. La gent s'ha ancorat en la passivitat i la seva acceptació sense protestes és, sense cap mena de dubte, l'ex­plicació de tantes i tantes desfe­tes que es produeixen de forma habitual, airejades pels mitjans de comunicació. Com més roses sense olor s'acceptin sense pro­testar, méspassota serà la nostra societat. I així, el nostre futur no serà precisament optimista.

«MJ -V J«A. j * t \a.r /**. .. A» *»«#*/•/

- • UÍ-4C éüt C*MMK * - " -\$p* ui*//]

<N

~nr

L ' e i x i d a

Senglar P. CORTIJOS

La peripècia experimentada per tres joves conductors a la carretera de la Rabassada ens fa advertir, a la traça, una evo­lució en els costums dels sen­glars de Collserola. No ens ha d'estranyar que el desenvolu­pament d'unes espècies es­devingui, a vegades, un des­torb per a unes altres. Amb tot, no volem deixar de mera­vellar-nos per certes variacions que es manifesten en el fet evolu t iu . Al senglar, per exemple, se'l pot observar, amb precaució, llaurant el so-tabosc com si volgués emular els inicis de l'agricultura. D'a­llí treu els mitjans que li per­meten anar creixent i trans­formar-se, a la llarga, en un exquisit civet de senglar que era, fins avui, segons els en­tesos, la culminació de la seva existència. S'ha descobert re­centment, però, que en un greu intent d'apropar-se a la civilització urbana, tot volent imitar una de les pràctiques característiques de l'espècie humana, un senglar va atro­pellar uns vehicles motorit­zats que circulaven emparats en la nit. Resultat: unes quan­tes destrosses entre els parti­cipants i la intervenció de la Guàrdia Urbana que a trets - 1 5 ! - d'arma de foc acabà amb les nobles aspiracions de la bèstia. Avís per a navegants.

£ I s o t e r r a n i

L'onze de setembre* una diada reivindicativa EDUARD POMAR

E ls darrers anys des d'alguns àmbits de la dre ta ca ta lana s'ha

qüestionat la celebració de l'Onze de setembre com la data més adequada per cele­brar la Diada Nacional de Ca­talunya i s'apuntava el dia de Sant Jordi com a data més in­dicada. Com era d'esperar, aquesta

idea no ha tingut gaire ressò entre la resta de forces políti­ques, culturals i socials de Ca­talunya.

Ens podríem preguntar a què obeeix aquesta idea. És clar que l'Onze de Setembre té unes connotacions històri­ques i reivindicatives que no té Sant Jordi. L'Onze de setembre de 1714

les forces franco-espanyoles de Felip V ocupaven Cata­lunya com ja havien fet el 1707 amb el país Valencià i com un any més tard farien

també amb Mallorca. Els Països Catalans vam per­

dre les nostres llibertats na­cionals i es va perseguir la nostra llengua. La repressió sobre el poble català va ser brutal. La ciutat dè Xàtiva, al

Lli de setembre no celebra una derrota, sinó que commemora

la resistència del poble català davant

els invasors

País Valencià, va ser arrasada i cremada com a càstig per la seva ferma defensa en ser ocupada. El general Moragues fou detingut i executat. El seu cap romangué penjant dins una gàbia al Portal del Mar durant 12 anys.

Si els Països Catalans van passar a dependre d'Espanya, no fou pas per la seva pròpia voluntat. Felip V va anul·lar les nostres institucions i ens dictà la seva llei: la llei del més fort. A tots els territoris catalans se'ls va imposar el decret de Nova Planta, pel qual totes les institucions prò­pies eren supr imides , així com totes les lleis dictades per aquestes, que van ser abo­lides, passant a dependre de les institucions espanyoles. Convé recordar aquests fets

per entendre el perquè l'On­ze de Setembre se celebra la Diada nacional, ja que mal­grat que algunes persones creuen que estem celebrant una derrota, la realitat és que es commemora la resistència del poble català davant dels invasors, lluitant fins al final per tal de mantenir els drets i la llengua que li eren pro­

pis. Un altre intent de desvirtuar

la Diada Nacional és el que des dels mateixos sectors intenten desprendre l'Onze de Setembre del sentit rei­vindicatiu i històric que té i

LI 1 de setembre ha de continuar sent Diada fins que Catalunya

recuperi totes les llibertats nacionals

perdudes

in tenten transformar-lo en una jornada simplement fes­tiva, sota l'argumentació que amb l 'Estatut d'Autonomia Catalunya ja disposa d'àm­plies cotes d 'autogovern, i que no hem d'estar sempre pensant en el passat.

És la tàctica d'intentar que els catalans oblidin la seva història, perquè ja se sap que: "qui perd els orígens, perd la identitat". Per tot això, l'Onze de Se­

tembre ha de continuar sent una diada clarament reivindi­cativa fins que Catalunya re­cuperi totes les llibertats na­cionals perdudes i esdevingui de bell nou una nació sobira­na dins d'Europa. Per acabar, vull fer una crida

a tots els santeugatencs que per la Diada d'enguany pen­gin banderes catalanes als bal­cons i que participin dels ac­tes d'afirmació nacional que s'han organitzat a la nostra ciutat. Celebreu i passeu tots una

bona Diada.

Eduard Pomar és president d'ERC a Sant Cugat

ELS4CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Opinió 15

* t J u ^ . A grans t r e t s

Kristian Herbolzheimer La força de la reivindicació

El dibuixant Frederic Cabana i la grafòloga Eugènia Barra-china retraten la personalitat d'aquest conegut membre del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat. L'estudi que segueix revela els trets ocults de la seva personalitat.

"/orrf Mir* *» «» ***"•* . f*r*' "*.

r·nuc*»

Quan observem el grafis­me de Kristian Her­bolzheimer no se'ns pot que és una persona do­

tada d'un caràcter fort, reivin­dicatiu i un xic dur externament, fets tots ells que contribueixen a mantenir-lo en tensió. La seva força de voluntat i fins

i tot la seva capacitat de sacrifi­ci poden arribar a oferir-nos al­guna garantia que tot allò que es proposa, ja sigui a curt o llarg termini, arriba a aconseguir-ho. Els seus traços cal·ligrafies

també mostren que té una bona disposició cap a les motivacions que ocupen el seu àmbit socio-professional, fins al punt que aquestes poden arribar a anul·lar, en certa mesura, les seves ne­cessitats com a individu, per pro­jectar-se i afavorir aquests àm-bits.És per això que sens dubte podem assegurar que és una d'a­quelles persones que s'involucra en el seu treball i compleix els

seus compromisos sense per­metre's errors. Tot i que és una persona re­

servada que sap mantenir el control sobre les seves emo­cions, és més apassionat del que vol semblar i amaga la seva sen­sibilitat adoptant una actitud au-toexigent i combativa. En un acarament dialèctic, pot arribar a adoptar respostes contundents i incisives, encara que no arriba a tal situació fins que no ha es­gotat tots els seus discursos dialèctics.

És intuïtiu i ràpid de reflexos, i encara que sotmet les seves idees a una profunda reflexió, les respostes acostumen a ser agudes. Amb la col·laboració:

M Q C R J P T SELECCIÓ-FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a-08011 Barcelona Tel 93 451 0439- - Fax93451 7396

C e n t r e C u l t u r a l Sant Cugat

EIS 4 CANTONS

Entorn 16 Dijous, 10 de setembre de IVyx

V e g e t a c i ó

Els pollancres de la rambla del

Celler es moren en quatre mesos Copcisa haurà de replantar-los assumint-ne els costos

AURA COSTA

- Saat Casat -

N o m é s han t i n g u t q u a t r e mesos de vida. Prop d 'un 60% de l s p o l l a n c r e s q u e es van plantar a la rambla del Cel ler a finals d ' aques ta pr imavera han mort. Segons els exper ts , el motiu més probable és la manca d'aigua - a q u e s t t ipus d ' a rbre creix n a t u r a l m e n t a les r iberes dels r ius - , el fet q u e s 'hagin p l an t a t fora de temporada o que hagi passat massa temps entre el moment de t reure ' ls d 'on eren i el de replantar-los a la rambla del Celler.

Des de l 'Ajuntament s'ha as­segurat que la responsabili tat

per la mort dels pollancres re­cau d i rec tament sobre l ' em­p r e s a a d j u d i c a t à r i a d e les obres, en aques t cas Copcisa, que s 'haurà d ' encar regar de substituir els arbres morts per altres de nous, assumint-ne el cost. Tot i que Copcisa és la màxima responsable del pro­jec te , el servei de jardineria el va contractar a Hidroplant , una companyia a m b la qual treballa hab i tua lment .

Malgrat el cas, l 'a lcalde de la ciutat , Joan Aymerich, ha rat i f icat q u e m a n t é la seva confiança en l 'empresa adju­dicatària de les obres sense tenir cap d u b t e que solucio­narà l'afer tan aviat com li si­gui possible. Així mateix, des

del consitori s'ha indicat que sempre q u e es fa una planta­da d 'arbres hi ha un percen­tatge que mor i que , per tant, no es tracta de cap s i tuació atípica.

E l c a s , p e r ò , és q u e e n aques ta ocasió la xifra d 'ar­bres malmesos és molt elevat. L e s cond ic ions de l 'hàb i ta t urbà on han estat plantats els pollancres segurament hi ha inf lu ï t de mane ra d e t e r m i ­nan t . To t i així, encara són m o l t e s les e m p r e s e s c o n s ­tructores que inclouen els po­llancres en els seus projectes urbanístics, ja que aquests ar­bres creixen amb molta rapi­desa, i un cop desenvolupa ts resul ten molt vistosos.

l'empresa concessionària haurà de reposar els arbres morts. FOTO: X. /,.

P r o j e c t e s

Els partits comencen a debatre la possibilitat de crear Peix vertebrador

A. C. - Sant Casat -

L ' e q u i p de g o v e r n ha co ­m e n ç a t a q u e s t a s e t m a n a la ronda de negociacions amb els partits de l'oposició per con-sensuar la conveniència d ' e ­xecuta r el pro jec te conegu t com a Kix Vertebrador. La idea és crear un nou espai a la ciu­tat - q u e abarcaria des de Ca­talana Occident fins a l ' A N C -on es combinaria la construcció d 'hab i ta tges a m b la de zona industrial, comercial i espais verds.

L'alcalde, Joan Aymerich, va reunir-se amb Joan Cava, por­taveu d'urbanisme del grup so­cialista, dimarts al vespre men­tre que ahir va trobar-se amb el portaveu del PP, Jaume Tarra­gó. Hs preveu que en els prò­xims dies es programarà la res­ta de trobades amb E R C i IC. Aymerich, però, és molt cons­cient que el projecte tot just comença a dibuixar-se: "Podria ser que arribéssim a aprovar-lo o fins i tot a iniciar-lo en l'ac­tual legislatura, però els resul­

tats no es veuran fins d 'aquí a 10 o 15 anys". De fer-se realitat, l'eix verte­

brador suposaria una injecció de població estimada en apro­ximadament 14.000 nous ciu­tadans. L'increment de pobla­ció obl igar ia el cons i s to r i a dotar aquesta àrea amb serveis sanitaris i educa t ius descen­tralitzats, per tal de cobrir les necessitats emergents . Preci­sament aquest punt és el que des d 'un principi ha preocu­pat el PSC local que , abans de l 'estiu, va fer unes dures de ­claracions mostrant-se contra­ri al projecte proposat per CIU.

Només les converses i el dià­leg q u e s ' e s t a b l e i x i e n t r e equip de govern i oposició dirà si el projecte tira o no enda­vant . De to tes mane res , Ay­merich confia força en els bons resu l ta t s : "Crec q u e un cop haguem exposat la idea, cap p a r t i t s 'h i oposa rà f ron ta l ­m e n t " . E n qualsevol cas, el cap de l 'executiu ha demanat a la resta de partits que "com a mínim" no es faci demagò­gia sobre aquest projecte.

Torre N e g r a

Aymerich accepta la dificultat de resoldre el procés en la seva legislatura Els juristes acaben d'estudiaries 66 al·legacions presentades

A.C.

L'alcalde Joan Aymerich ha admès la possibilitat que el pro­cés de protecció de Torre Negra es retardi tant que la seva reso­lució es posposi a quan ell hagi abandonat ja la vida política. "En tot cas ho celebraré com a ciu­

tadà de Sant Cugat i em sentiré igualment satisfet" ha dit Ay­merich, qui no descarta que l'as-sumpte acabi als tribunals i que­di paralitzat. Aques t ex t rem, però, ha assegurat l'alcalde, tam­poc perjudicaria excessivament la zona "ja que de totes mane­res i mentre el procés no avanci, la zona no es podrà urbanitzar".

L 'equip consistorial, amb tot, c o n t i n u a t r e b a l l a n t pe r fer avançar el procés. L'alcalde ja ha convocat la comissió de segui­ment per al 21 de setembre amb vista a informar els seus mem­bres de la resposta que es donarà a les 66 al·legacions presentades al projecte d'aprovació inicial del procés de preservació de l'espai.

U r b a n i s m e

Coll Fava disposarà en dues setmanes d'una rotonda per controlar el trànsit L'obra va ser una petició de P associació de veïns

A.C.

El barri de Coll Fava veurà sol-ventats els seus primers proble­mes de trànsit d'aquí a dues set­manes . Les brigades d 'obres treballen aquests dies per enlles­tir la rotonda que estan construint -des de la setmana passada- a

l ' enc reuament de l 'avinguda Francesc Macià i el carrer Salvador Espriu. L'objectiu d'aquesta obra és millorar la seguetat viària a la zona, ja que la rotonda obligarà els vehicles a disminuir la veloci­tat al temps que distribuirà el tràn­sit de forma esglaonada.

La iniciativa urbanística és la pri­mera resposta de l'Ajuntament a

les demandes que la recent crea­da Associació de Veïns de Coll Fava va plantejar abans de l'es­tiu. En la trobada que represen­tants d 'aquesta associació van mantenir amb l'acalde a finals de juny, Aymerich es va comprome­tre a tirar endavant aquest pro­jecte, així com a estudiar altres qüestions plantejades.

ELS/CAIVIIONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Entorn 17

T r a n s p o r t s

L'any vinent es podrà pagar als

FGC amb una targeta moneder La Generalitat està acabant de perfilar el projecte

A. C. - Sant Cugat -

La Generalitat ultima els de­talls per posar en marxa, a par­tir de l'any vinent, una targeta-m o n e d e r a m b q u è es p o d r à pagar al Metro del Vallès. L'u­suari haurà de carregar-la a les taquilles de les estacions o a les enti tats financeres associades -Caixa de Catalunya i Banc de Sabadel l - i després, quan ad­quireixi el bitllet o l'abonament, se li anirà descomptant l'import.

La instal·lació dels 130 punts de venda i de les 80 màquines validadores de les targetes co­mençarà l'abril de l'any vinent i al setembre ja entrarà en fun­cionament aquesta modalitat de

pagament. Ferrocarrils de la Ge­neralitat ( F G C ) no ha volgut pronunciar-se al respecte "fins que la Generalitat confirmi ofi­cialment quan i com s'implan­tarà aquesta modalitat", segons una portaveu de l 'empresa.

A diferència de les targetes-m o n e d e r c o n v e n c i o n a l s , aquesta estarà dotada d 'un mi-croprocessador. D'aquesta ma­n e r a e s p o d r à d i s p o s a r d e comptes d i ferents per pagar serveis diversos, com ara una trucada des d 'un telèfon pú­blic o una zona blava.

La iniciativa s 'ha c o n c e b u t amb vista a la comodi ta t del client que, així, no haurà de dur d i n e r s en metà l · l i c a sobre . Aquest nou sistema, però, re­

percutirà positivament en totes les parts implicades. F G C re­duirà en un 5% els costos dedi­cats a la venda de viatges i les entitats financeres aconsegui­ran m é s f i de l i t a t d e l s s e u s clients. Amb tot, la intenció no és aturar-se amb el Metro del Vallès, sinó que el sistema vol estendre's a tot Catalunya.

Aques ta iniciativa ja fa dos anys que funciona com a pro­va pilot en el transport públic de Granollers. Fonts del De ­par tament de Política territo­rial i obres públ iques han in­dicat que l'experiència, ara per ara, ha anat molt bé , ja q u e s'ha aconsegui t que un 30% dels usuaris de Granollers uti­litzin aquest sistema.

Les tmgetes es podran recamgara les taquilles i a les entitats bancàries. FOTO: X. L.

Equipaments

El PP es preocupa per la rebaixa del cost de les obres del Mercat de Torre Blanca Cl U assegura que els treballs es faran d*acord amb el projecte

A.C. -SantCugat -

La remodelació del Mercat de Torre Blanca ja té un responsa­ble: l 'empresa Promotores 99, S.L-Zelcons, S.A. La companyia ha obtingut l'adjudicació de les obres després que l'Ajuntament constatés que era l'única que op­tava al concurs públic per execu-tar-les. La seva designació, però, no ha estat exempta de debat do­nat que el projecte que ha pre­sentat contempla la possibilitat de rebaixar el preu de les obres entre un 30 i un 40%. El que en principi podria semblar una bona notícia per a les finances munici­pals, alguns polítics n'han fet tema de preocupació: "Temem que si fan les millores a un preu consi­derablement més baix que el que estava pressupostat pugui reper­cutir en la qualitat final dels tre­balls", ha dit el portaveu del PP, Jaume Tarragó. El grup polític que representa tem que es racio­nalitzin en excés materials i mà d'obra i que d'això en resulti una remodelació del mercat de poca

Després de les obres, el mercat comptarà amb una galeria romerctal. FOTO X I

qualitat "que en el futur ens po­dria portar problemes", ha ad­vertit Tarragó. I és que a banda d'executar les obres, l'empresa adjudicatària podrà explotar les noves instal·lacions "per un llarg període de 50 anys". L'equip de govern ha descartat el perjudici comercial d'una rebaixa del cost del projete. Joan Aymerich ha ass-

senyalat: "Mentre l'empresa se cenyeixi al projecte, el resultat serà bo. I si, a més, aconsegueixen rebaixar el preu de les obres, mi­llor, no ens hem de preocupar". L'alcalde ha recordat que és ha­bitual que les empreses aconse­gueixin preus més econòmics que els que preveuen els arquitectes en elaborar els projectes.

U r b a n i s m e

El passeig Rosella s'asfaltarà, s'hi faran voreres i es millorarà l'enllumenat. F: X.L.

Adjudicats els treballs d'urbanització de carrers de la Floresta i Mira-sol

A.C.

Les empreses CORVIAM S.A. i FCC Construcción, S.A. seran les responsables de la urbanitza­ció de diversos carrers de la Flo­resta i Mira-sol, respectivament, després que l'Ajuntament apro­vés en la darrera sessió plenària la seva victòria en el concurs pú­blic convocat per efectuar les obres. En el cas de la Floresta, els carrers afectats per les obres són els passejos Avellaners i Mimosa,

l'avinguda dels Til·lers i el carrer dels Cocos, que seran urbanitzats pròximament amb un pressupost d'uns 54,5 milions de pessetes.

L'actuació urbanística a Mira-sol serà de més envergadura. Malgrat que les vies afectades en aquest cas només són el passeig Rosella i el passeig Roser, la despesa des­tinada a adequar-les urbanística­ment ascendirà a gairebé 100 mi­lions de pessetes. Cal recordar que aquestes obres s'efectuaran amb els romanents econòmics de l'any anterior.

CENTRE DE LA IMATGE

NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10.

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

& OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de

en rodets de 135mm (el rodet tradicional)

o untanHÜ en APS.

30x45,

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor

laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la

millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica:

L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

*vmííw®mmmpm j ü f i ü f ^^Q'^J NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTONS

Societat 18 Dijous, 10 de setembn de 1998

Festes Majors

Les arts obren l'esbarjo Concerts i activitats culturals arriben aquesta setmana a Valldoreix

ViviAN JUAN

- ValMoralM -

Les obres pictòriques de qua-ranta-set artistes, la majoria vall-doreixencs, poden veure's du­rant aquesta setmana i fins al proper 20 de setembre al local de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Una expo­sició que reuneix artistes reco­neguts com la recentment guar­donada amb la Creu de Sant Jordi, Mercè Diogène, santeu-gatencs com l'Adolf o dibui­xants com Frederic Cabanas. La Mostra d 'aquesta cinquan­tena d ' a r t i s t e s ha servi t en­guany per donar el tret de sor­t ida a la l ' e s t a Major de Valldoreix, dues setmanes d'es­barjo i diversió que combinen actes cul turals , populars , es­portius, i on la canalla té gran protagonisme. A Pacte inaugu­ral de la Festa Major, celebrat el passat divendres, va assistir-hi Jaume Sanmartí, President de l 'En t i t a t Munic ipa l Des ­centralitzada de Valldoreix, qui va elogiar "la qualitat i la dedi­cació" amb què els artistes vall-doreixencs han presentat les seves obres. La XXXII edició de la Mostra, enguanv molt més

En les obres pictòriques dels quaranta-set autors predomina amb forca l'estil figuratiu. FOTO: XAVI LARROSA

nombrosa, ha estat definida per l'Adolf com una "mostra bàsi­cament figurativa" on té espe­cial rellevància la representa­ció humana.

Temps de t ea t re

Una de les a l t r e s ar ts q u e s ' h a n p o g u t v e u r e d u r a n t

aquesta setmana a la Festa Ma­jor ha estat l'obra Una estona amb vostès, dirigida i protago­nitzada per Eduard Araujo, del Grup Teatre Obert, acompan­yat pel pianista Fric Xirinachs. Un total d'onze monòlegs d'au­tors tan diversos com Shakes-peare, Joan Capri, García Lor­ca o Bertolt Brecht han teixit

un treball "unipersonal i pensat per divertir la gent, encara que jo sóc essencialment un autor dramàtic i aquest tipus de re­presentació teatral ha suposat per mi un gran esforç", explica Araujo, qui confessa que se sent atret especialment pel perso­natge de Marco Antonio , un monòleg que va tenir l 'oportu­

nitat d ' interpretar fa anys. La seva trajectòria com actor va ini­ciar-se als 13 anys i va conti­nuar sense interrupció fins als 33. Ara fa quatre anys, just quan va decidir venir a viure a Sant Cugat, va reprendre el fil in­terpretatiu.

E d u a r d Arau jo t a m b é va avançar a Els Quatre Cantons el proper projecte que té en t re mans: l'obra El poema de Na­dal, de Josep Maria de Sagarra, que es representarà a l'Església de Sant Cebrià el 2 de gener del pròxim any. Però ment re Sant Cugat espera l 'arribada d'aquest projecte, el futur im­mediat de Valldoreix és conti­nuar durant tota aquesta set­mana, i fins al 16 de setembre vinent, amb l'esbarjo i la dis­bauxa. Varietat i diversió n'hi ha per a tots els gustos: des d'u­na nit musical de rock amb el grup s a n t e u g a t e n c Paquita's Nipples, a c o m p a n y a t s d e l s Camàlics, passant per un con­curs de paelles o una festa d'es­cuma dissabte, un cercavila de bastoners d iumenge dia 13 o fins i tot l 'espectacle Nas Ver­mell, d i r ig i t per la bal lar ina Coco Comin, tot un homenat­ge al clown Charlie Rivel.

Tradició, música i esports es donen cita a la Festa

Major de les Planes

1()I.A\'I)\ P'Wlll-'.S - Les Planes -

Avui s'inicien els actes de la Festa Major d 'enguany de les Planes, que presenta un pro­grama que vol mantenir-se fi­del al q u e s 'ha fet s e m p r e , però introduint alguns canvis, segons manifesta una de les components de la ('omissió de Festes , Hegona Parareda.

Un dels actes més destacats d 'enguany és la paellada que es farà demà. I és que aques­ta activitat era, anter iorment , un dels m o m e n t s més asse­nyalats de la festa, ja que es reunia tota la família, explica Parareda. A causa de la nor­mativa contra incendis, però, es va haver de suspendre i en­g u a n y es r e c u p e r a . Ara b é ,

l'arròs s 'haurà de coure amb butà, per la impossibilitat de fer foc. Per aquest mateix mo­tiu també es va haver de sus­pendre la botifarrada.

En aquesta paellada popular actuarà un duo, Agustín y su teclado, que es presentarà per primer cop a les Planes, amb un repertori força variat i apte per a qualsevol Festa Major. " H e m intentat repartir les ac­tuacions perquè si no totes es fe ien a dal t , a la C r e u d ' e n Blau". Per aquest motiu tam­bé hi haurà música a la plaça M a r i a A n t ò n i a , on es farà aquesta paellada popular.

D'altra banda, els avis seran pro tagonis tes de l vespre de d issabte , ja q u e se ' ls h o m e ­natjarà amb un sopar i rebran la visita del mtster i de la miss,

/• h me*, pttits tambéapmteu el \eu gra

que passaran una estona amb ells. El motiu d 'aquest acte és que "els avis sempre es que­den desplaçats perquè la fes­ta és a fora i ells no la poden seguir", comenta Parareda. Per això, tindran també el seu mo­ment en aquesta Festa Major de les Planes. I després, la nit

dt uarn pei dona/ zitalita/a les celebracions del districte. FOTO:X. LARROSA

de l 'espectacle, amb la vede t Norma Iris, el duo musical Los Trompos, el presentador Car-los Or tega i l 'humor d'Alfon­so Serón.

l o t això i més conforma des d ' a v u i i f ins d i u m e n g e el

actes organitzats ín tegrament per la gen t del dis t r ic te , tant pe l s q u e fo rmen par t de la Comiss ió de Fes t e s com per les diveres en t i t a t s que hi ha al b a r r i , c a d a s c u n a d e les quals reali tza a lguna act ivi-

programa de la Fes ta Major tat durant aques t llarg cap de de les Planes. Es tracta d 'uns se tmana festiu.

ELS4 CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Societat 19

E n t i t a t s

El casteflano-manxec

de l'any, absent a les

XI jornades culturals v.j.

- Sant Cugat -

Les XI Jornades Culturals del Centro Castellano-Man-chego (CCM) de Sant Cugat del Vallès van iniciar-se dis­sabte passat amb la proclama­ció oficial del dos guardonats com a castellano-manxecs de l'any, que ha recaigut sobre Adolfo Salvador Gómez, al­calde de Moral de Calatrava, i el carrer santcugatenc de la Creu. Precisament, l'apertura de les festes va veure's una mica desl luïda a causa de l'absència de Salvador Gómez, que no hi va poder assistir per motius d'agenda. El batlle de Moral de Calatrava, però, sí que farà acte de presència al sopar que en honor als man­xecs de l'any se celebra aques­ta mateixa nit al Restaurant Gepetto.

Juan Carrasco, president de l'associació castellano-manxe-ga, explica els motius d'aquest nomenament quan comenta que Adolfo Salvador "és un home que amb nosaltres sem­pre s'ha portat molt bé, i si hem necessitat qualsevol cosa, dintre d'un ordre, sempre ens ho ha donat, i prova d'això és que durant quatre anys con­secutius ha portat fins a Sant Cugat l'Agrupació Musical La Lira. fent una important apor­tació econòmica, pagant l'au­tobús, etcètera, i jo crec que

ha fet quelcom important per­què sigui reconegut com a manxec de l'any". Pel que.fa a l'elecció del car­

rer de la Creu com l'entitat castellano-manxega de l'any, Carrasco comenta que respon a "l'orgull que vam sentir en conèixer que per tercer any engalanaven el carrer amb mo­lins de vent, quixots i pro­ductes típics manxecs". Jau­me Valls, p r e s iden t de l'Associació de Comerciants i Veïns del carrer de la Creu, es va mostrar molt feliç en conèi­xer el guardó i va confessar que els veïns estaven "molt c o n t e n t s " . Tant el nome­nament de l 'entitat com el personatge neixen de la pro-

Adolfo Salvador assistirà aquesta nit al sopar en

honor dels manxecs de l'any

posta que anualment realitza la Junta, i que ha de ser apro­vada pels socis de l'associació.

Gastronomia i cercavila

Després de l'oficialitat de la proclamació, el president del CCM, Enrique García, el vi-cepresident, Jaume Valls, i

: ' f j

El president del CCM va lamentar l'absència del guardonat com a castellano-manxec de l'any. FOTO: X. LARROSA

Joan Recasens,tinent d'alcalde de Serveis Urbans, entre al­tres personalitats, van gaudir amb un autèntic àpat castella­no-manxec, en què no hi van faltar plats típics com el pistó o la caldereta. Més tard, els carrers de Sant

Cugat van inundar-se amb les notes de l'Agrupació Musical La Lira de Moral de Calatrava (Ciudad Real), una banda amb cent cinquanta anys d'histò­ria. Però l'actuació mes im­portant va arribar quan La l.i-rava va actuar a la plaça Barcelona, on va oferir un con­cert amb peces de pasdobles i sarsueles.

El Centro Castellano-Man-chego realitza els quinze dies d'ebarjo per commemorar el tradiconal dia del Crist de Cas­tella la Manxa, que històrica­ment se celebra el dia 14 de setembre. I serà precisament un dia abans, el proper diu­menge, quan les XI Jornades Culturals es clouran amb un festival de balls regionals. Abans, però, queden uns dies per sentir-se manxec.

> í-#*í"

.•$*-•

IMLira té150 anys d'fastòna iaquestaza set la \eia quarta mtiuuin 1-070 A li.

I n s t a l · l a c i o n s

La Unió Santeugatenca podria recuperar la Sala Clavé

L'espai acolliria activitats de dansa, teatre o música

i. p. - Sant Cagat -

La setmana vinent els mem­bres de la junta de La Unió podrien recuperar la Sala Cla­vé, després dels molts entre­bancs que s'han produït en un procés que el seu presi­dent, Josep Puig, qualifica de "molt difícil". La sala, que pertanyia a la societat, estava gestionada des de fa uns deu anys per Antonio Víichez, la mateixa persona que du el bar de la Unió i que la socie­tat també vol recuperar més endavant.

L'elevat nombre de projec­tes que vol tirar endavant l'ac­tual junta fa que els quedin

petits els espais dels quals disposen. En aquest sentit, Puig assegura que tenen el teatre molt ple i per aquest motiu la sala serviria tant per a activitats teatrals com de dansa, o per a algun concert. Precisament, una de les per­

sones que se'n podria bene­ficiar és el director del Cor Aulos, Jordi Picorelli, amb qui La Unió ha contactat perquè es faci càrrec d'una secció de música que no tan sols hau­ria d'englobar la Coral i els Lluers de la Unió, sinó que també és previst que s'en­senyi solfeig i música de cam­bra. De fet, Josep Puig es re-fereix, fins i tot , a la possibilitat de crear una or­

questra a l'entitat. La sala Clavé pertanyia a la

Unió però anteriorment no era massa utilitzada, segons explica Puig. I davant d'a­questa inactivitat, Antonio Víichez -que ja s'encarrega­va del bar- va demanar que la hi lloguessin, i la societat hi va accedir, segurament per problemes econòmics, segons remarca l'actual president. I afegeix que gràcies a Víichez la sala s'ha conservat, ja que "ara la trobem en un estat òp­tim, mentre que ell la va aga­far en més males condicions". A més, Víichez hi tenia un e q u i p de so que la Unió podrà utilitzar mentre ell no el necessiti.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hareç.

ServiCaixa íK la (.ai xa

SUMINISTROS PARA LA CONSTRUCCIÒN

VALLDOREIX, S.L Materiales para la construcción y decoración

Herramientas, maquinaria, tubería, revestímientos, ceràmica y sanitarios

Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 • Tel. 93 674 14 90 • 08190 Valldoreix

Menú Diari - Bateigs - Comunions i Convencions Casaments reduïts - Carns a la brasa cuites amb carbó d'alzina

Plaça Mas Roig, 4 • Tel. 93 675 00 86 • 08190 VALLDOREIX (Barcelona)

• Targetes visita • Pai^cipatíons CL • Cartes,«% amb • Tabrwsris,

tarifes < • Sobres, • Cartell • Fullets

o

VAUDORBX j i j j l l !

sraGW

I · ' ^ ^ M L - J B B X vJLv — \ I rerx

|' SA*fD* J

TUhBSCE

Remou Mossèn J. «*«%««*, 35A/lèlèfcn 93 674^58 Fax93 5891472 06190 VAUDOREK (Barra)

fji Clasïa d«is Animals J L Centre Veterinari T P Perruqueria Canina

i» l lN ieM* LA-*-"*"

í, 93 589 05 71 Pea. üstatió, s/n

VALLDOREIX

FESTA MAJOR VAUDQREIX'98 CHA 4 DIVENDRES Valldoreix 19 h Inauguració «Mostra d'artistes de Valldoreix» Cursa Infantil: 1.700 m. Sortida: 10.30 h Del 4 al 20 de setembre Cursa Adults: 5.500 m. "Sortida: 11 h Lloc: Local de rAssociació Piscina gratuïta per ais concursants Org.: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix Org.: Associació de Veïns de Can Majó

DIA 5 DISSABTE Gimcana pera nens 10 h Open de Tennis Taula Edat: de 10 a 14 anys Categories Juvenils i Absolut Masculí i Femení Lloc: Local social / Org.: Associació de Propietaris i Veïns inscripció gratuïta al tel. 93 674 1117, abans del 4 de de Valldoreix setembre Començament Open: 16 h 11 h Concurs de Bitlles Uoe: Ctub Esportiu Valldoreix / Org.: Club Esportiu Tres categories: A. Nascuts 1984-1986 Valldoreix B. Nascuts 1938-1983

C. Nascuts abans 1938 Intel 12 h Futbol Sala Lloc: Local social / Org.: Associació de Propietaris i Veïns. H o r a * d e 9 h a 2 1 h . de Valldoreix /£• Edat de 6 a 14 anys • . ' * • '.,•&

Equ$s de 9 jugadors. Preu inscripció: 9.000 ptes. per equip 11h Concurs d e % í } ' r Inscripcions: Piscina Municipal de Valldoreix, del 31 d'agost Tres categories; A. NascuUM 985-1990 al 4 de setembre, d'11 a 19 h. Tel. 93 675 40 55 ,jB. Nascujií 1979-1986 Lloc: Pista Esportiva / Org.: Staf & | j p & t s Abans 1979

Lloc: Local social / Org!: Associació de Propietaris i Veïns 20 h Inauguració de l'Exposició de Fotografies -Entorn de Valldoreix Ecològic de Valldoreix» B«ees ai Casal de Cultura de Valldoreix 19,30h Teatre «Una estona amb vostès» Ltee: Casal de Cultura de Valldoreix Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: Teatre Obert QtQ,; Associació de Veïns de Can Casulteres Amb la col·laboració de: Foto Estudi M.A.P.E. Laboratori DIA 7 DILLUNS Professional i Estudi Fotogràfic ENFOC 10h Campionat Infantil i Juvenil d'Escacs

- Inscripcions al 93 674 50 99 DIA 6 DIUMENGE Uoc: Queviures Víctor (c. Ramon Escayola, 85) 12 h Futbol Sala Org.: Queviures Víctor / Col.: Club d'Escacs Sant Cugat Edat a partir de 15 anys • Equips de 9 jugadors. Preu Inscripció: 10.000 ptes. per 16,30h Simultània d'Escacs equip Lloc: Queviures Víctor (c, Ramon Escayola, 85) Inscripcions: Piscina Municipal de Valldoreix, del 31 d'agost Org.: Queviures Víctor / Col.: Club d'Escacs Sant Cugat al 4 de setembre, d'11 a f 9 h. Tel. 93 675 40 55 Uoc: Pista Esportiva / Org,: Staf DIA 9 DIMECRES

19h Ball amb música de sempre en viu 10h Open Termte Taula (continuació) Guillem i el seu piano màgic i els marxosos del Vallès Entrega de Premis a les 12.30 h Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: Casal d'Avis de Lloc: Club Esportiu VaSdoreix/ Org.: Club Esportiu Valldoreix Valldoreix

DIA 10 DIJOUS 10,30h Cursa Can Majó 18 h Espectacle d'Animació infantil arrtb Pep Callao Inscripcions: a partir de les 9 h, al Pavelló Esportiu de Lloc: Plaça det Casal de Cultura

Residència La Floresta

3c JOVENTUT C/ Diputació, 15 Tel.: 93 675 59 56

08190 LA FLORESTA Sant C u g a t de l Vallès (Barcelona)

VETERINARI OBERT NITS I FESTIUS

Dispensari Veterinari del Vallès / ^ P ^ ^ c o s t a t I

C/Sabadell. 23 fc^i^^ dels teu"1

URGÈNCIES 24 H %ÉÉ#animals

INPROSS

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

93 589 39 67 Av.Torre Blanca 2-8, 3r A, desp. 11-12 • Sant Cugat del Vallès

*5

;,2-1fek&tiMn37

Pel seu benestar.

Per la seva tranquiHitat-

ACCESSO&

Hotel Residència de 3a Edat Vila Valldoreix "Antic Hotel Rossinyol"

La nostra gent gran es mereix el millor. El millor entorn natural. El millor tracte, familiar i personalitzat. Les millors instal·lacions, amb assistència medica permanent. La millor cuina, casolana i saludable.

I tot això és el que els oferim a l'Hotel Residència de 3» Edat. Vila Valldoreix

Per a la seva tranquil·litat I benestar, confiï en la nostra experiència.

V A L L D O R f IX

l·l·ld Rcfcidrncia d* .1 Kdat

Av. Jun Borràs, mim 64 • 081K VALLDOREIX (Barctfona). Ttl. 93 589 62 58 • 33 065 27 07

Org.: EMD de VaHdoreix

22 h Pregó de Festa Major Lloc: Plaça de l'Estació

22,30h Havaneres amb "Port bo" Uoc: Plaça de l'Estació / Org..: EMD de Valldoreix

23,15h Gran Cremat Uoc: Plaça de l'Estació / Org.". EMD de Valldoreix

24h Grup Musical Hertria Uoc: Pista Esportiva / Org.: Staf

DtA 11 DIVENDRES 16 h Gimcana de Cotxes Uoc de sortida: Pàrquing de l'Estació Org.: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix

19 h Inauguració de l'exposició «Egiptomania» A càrrec de Marc Orriols Uonch Obert diumenges 13, 20, 27 i 4 d'octubre Matins de 10 a 13 h Organitza: Secció històrico-arqueològica del Museu de Valldoreix Col·labora: AVAV Amics de Valldoreix, Amics del Museu de Valldoreix i EMD de Valldoreix

23 h Nit de rock amb "Shell", "Paquita's Nipples" i "Camàlics* Uoc: Plaça del Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: EMD de Valldoreix

DIA 12 DISSABTE 9,15 h Concurs Infantil í Juvenil de Pintura Ràpida De 0 a 9 anys i de 10 a 16 anys en 5 categories Inscripcions: de les 9.15 a les 11.30 h Uoc: Plaça de l'Estació dels FGC de Valldoreix Repartiment de Premis: 13 h Org.: Associació de Veíns de Can Majó

10,30 h Visita comentada a l'Arxiu Gavtn A càrrec de Josep M. Gavfn. Es prega puntualitat. Av. Mas Fuster, 57

D e 1 0 h a 1 2 h Tirolina i Pont de Mico Uoc: Plaça del Casal de Cultura /Org.: ADF (Agrupació de Defensa Forestal)

12 h Festa d'Escuma i Remullada àmb Tirotítaina Uoc: Plaça del Casal de Cultura / Org.: EMD de Valldoreix

13,30 h Concurs de paelles Inscripcions: del 7 a I'11 de setembre al Casal d'Avis Lloc: E. Jaume Ferran i Clua / Org.: Casal d'Avis de Valldoreix

17 h Trofeu de Natació de Valldoreix A. Curses individuals per edats B. Curses familiars C. Curses d'obstacles D. Cursa americana 19 h Entrega de trofeus Informació i inscripcions: Piscina Municipal de Valldoreix Tel. 93 675 40 55. / Org.: Staf

18 h Espectacle Infantil Titelles Espiadimonis «Extraordmàrius» Uoc: Pista Esportiva /Org.: EMD de Valldoreix

21,30 h Teatre «Et món a fer punyetes» amb Teatre Espirat Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: Grup de Teatre Espiral

23 h Ball de Festa Major amb l'Orquestra Astoria Uoc: Ptaça Casal de Cultura / Org.: EMD de Valldoreix

DIA 13 DIUMENGE 9 h VI Trobada de Mountain Bike Plaça de l'Estació Informació i Inscripcions: a la seu de l'associació Tel. 93 674 21 97 Org.: Associació de Propietaris i Veíns de Valldoreix

10,30 h Cercavila de Bastoners de Sant Cugat, GraSers de Valldoreix, Gegants de Valldoreix i Creu Roja de Sant Cugat Sortida: EMD de Valldoreix / Org.: EMD de Valldoreix

11,30 h Ball de Gegants amb la Quadrilla 10è Aniversari dels Gegants de Vidldoreix Uoc: Plaça del Casal de Cultura de Valldoreix Org.: EMD de Vall#SWfi>t

12,30 h Lliurament StePtsirífa dels Actes de la Festa Major i dels Cartells Uoc: Ptaça Casa de Cultura

12,45 h Trobada (íalWéra amb tes Colles de Sani Cugat i Cornellà Uoc: Plaça del Casal de Cultura / Org.: EMD de Valldoreix

Espectacle infantil «Nas vermell» Coco Comin - Homenatge a Charlie Rivel Uoc: Plaça Casal de Cultura / Org.: EMD de Valldoreix

19,30 h Teatre «El món a fer punyetes» amb Teatre Espiral Uoc: Casal de Cultura de Valldoreix / Org.: Grup de Teatre

80 h Concert de Festa Major - Orquestra Barca Uoc: Pista Esportiva/Org.: EMD de Valldoreix

22 h Sardinada Popular «Ecològica» Uoc: Zona Esportiva Municipal Es prega que tothom porti el seu plat de casa (no de plàstic). Evitem deixalles Org.: Associació de Veïns de Can Majó i CEPA Col.: EMD de Valldoreix

22,30 Ball de Festa Major amb Orquestra Barca Uoc: Pista Esportiva / Org.- EMD de Valldoreix

DIA 16 DIMECRES 12 h Missa Major Lloc: Església de Sant Cebrià

13 h Vermut popular Lloc: Plaça de l'Era de l'Església de Sant Cebrià

Disseny i construcció de jardins i terrasses

Manteniment general de jardins

T<?

Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 130 Tel. 93 674 94 36 08190 VALLDOREIX

PUNT D€ S€RV€I Rbla. M. Cinto Verdaguer, 18

Tel. Fax 93 589 26 38 08190 Valldoreix

O y INSTAL·LACIONS

O. Zamora, sx. O r a . de la Floresta, 32

Tel. Fax 9 3 6 7 4 2 2 91

A p . Correus 5 0

0 8 1 9 0 Valldoreix

^/&SS/P&/— mwm PLAÇA MAS ROIG

• XARCUTERIA • FORMATGERIA • POLLASTRERIA • CARNISSERIA • FRUITA • AL IMENTACIÓ • BODEGA • POLLASTRES A L'AST • PEIX DE PLATJA

TEL. 93 674 35 34

MAC Dnirt 08190 VALLDOREIX

PÀRKING PER ALS CLIENTS

^\o I * \C iw«

COMANDES PER FAX

• FAX 93 675 04 58

J eluauería Jlionís errat

C/ Iglesia, 6 08190 VALLDOREIX

Tels. 93 674 11 47 93 674 82 57

22 Societat ELS/CANTONS Dijous, i0 de setembre de 1998

S o l i d a r i t a t

Intermón presenta al Centre Borja la campanya solidària del 2 0 0 0

El president de l'ONG destaca la importància del voluntariat VIVIAN JUAN

- Sant Cugat -

Mou-te amb l'Àfrica no és el tí­tol de cap cançó, reclam publi­citari o d 'un nou centre d 'es­barjo santeugatenc. Ks la nova Campanya 1998-2000 que In­termón va presentar el cap de setmana passat al centre Borja. una nova cita per LI tots aquells ciutadans solidaris que anv rere anv s 'apropen tins a la nostra ciutat per tractar tenies de coo­peració internacional.

Enguany, les jornades han t'q-calit/.at les seves ponències en tres àrees diferents: la millora de la seguretat alimentària a l'A-t'rica, la reflexió sobre els nous bancs solidaris per fer front al problema del deute extern que sacseja els països més pobres, i l'anàlisi de la comunicació en­tre les organitzacions governa­mentals i la societat, un element que preocupa especialment al president d'Intermón, Josep Mi­ralles. Per Miralles és molt im­portant que existeixi una bona relació entre aquests dos com-

IYi's 1/uerra a dreta: Santi Martfnez-Orozco, Aosa Viameqtie, Francesc Mateu i Ignasi Carreras. FOTO: X. LARROSA

ponents socials, així com defi­nir correctament la tasca dels voluntaris: "Són uns 800 en to­tal a tota Espanya, un nombre de persones per a nosaltres bà­sic". Miralles però afegeix que a Intermón "només estan alli­berades unes 150 persones, un nombre molt petit si tenim en compte que la nostra ent i ta t

c o m p t a a m b un p r e s s u p o s t anual de 4.500 milions de pes­setes".

Intermón està representada a l'exterior per Oxfam Interna­cional i des de 1993 realitza tas­ques de cooperació humana al Sudan, un país africà que en els darrers mesos està sent actuali­tat per la fam i la guerra que pa­

teix la població. L 'ONG va co­mençar amb jornades com les d ' enguany ara fa dotze anys, però ha estat en aquesta ocasió quan han tingut un major nom­bre d'assistents, un 325, que du­rant dos dics han seguit una de­sena de ponències, entre debats, projeccions de vídeo, sessions en grup i taules rodones.

Tres empreses donen 2 0 0 milions per al projecte LASPI

Ai :RA COSTA

Siemens, Retevisión i Deutsche Bank aportaran conjuntament un total de 200 milions de pessetes per finançar bona part del projec­te LASPI que lidera la nostra ciu­tat. Dilluns vinent els màxims representants d'aquestes corpo­racions signaran el conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat mitjançant cl qual fan donació d'aquesta quantitat a l'hora que se sumen a les expe­riències dels punts d'informació i el centre d'empreses. La sub­venció que en el seu dia va apro­var la Unió Europea se sumarà a les aportacions empresarials ara confirmades, de manera que amb el pressupost cobert els dos pro­jectes santeugatencs tenen tot cl que els cal per tirar endavant.

Els dos projectes LASPI pro­gramats a Sant Cugat han tingut tant d'èxit que les autoritats de Florència i Colònia s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per conèixer de prop l'experiència i mirar d'engegar-ne una de similar en aquestes ciutats. Dilluns vi­nent l'alcalde viatjarà a Escòcia per atendre una demanda també d'aquestes característiques.

E x c u r s i o n s

Els autors del col·leccionble fan realitat els itineraris per Collserola

Francesc Carbó, Jordi Roca i Pepe Rodríguez guiaran les sortides

Els tres excursionistes recuperaran 12 dels itineraris que van crear. FOTO: A. B.

U l l i

**. mm **»< *M***» f* ** ****»*<

A. C. - Sant Cugat -

Els ciutadans que després de llegir els itineraris del col·lec-cionable Collserola pels 4 Can­tons - ed i t a t per aquest setma­nari- es van quedar amb ganes d 'experimentar-los, ara en te­n e n l ' o p o r t u n i t a t . F r a n c e s c Carbó, Jordi Roca i P e p e Ro­dríguez duran a la pràctica tots els cone ixements que ja van demostrar que ten ien en es­criure el col·leccionable.

La in ic ia t iva és fruit d e la co l · l aborac ió e n t r e el C l u b M u n t a n y e n c S a n t C u g a t (CMSC) i Els 4 Cantons en un intent d'acostar als santeuga­tencs els racons més descone­guts de Collserola. Coincidint amb el 3r cicle de Passeigs per Col l se ro la q u e o rgan i tza el club, els autors dels itineraris han demanat de participar en tant que organitzadors i guies de sis excursions en les quals es faran alguns dels itineraris ma rca t s al c o l · l e c c i o n a b l e . Així, la primera sortida s'ha fi­xat per al dia 27 de se tembre ,

jornada en la qual es recorrerà el Turó de Can Camps seguint els que van ser itineraris 13 i 14 del col·leccionable. " H e m decidit fer més d 'un itinerari en un sol dia perquè si no els recorreguts eren massa curts en comparac ió a m b els q u e farà el C M S C dins el mateix c ic le" , ha expl ica t F rancesc Carbó. Així s'ha aconseguit es-

La primera sortida es farà el 21 de

setembre i durà els excursionistes pel

Turó de Can Camps

tablir excursions d 'una mitja­na de 10 q u i l ò m e t r e s . A m b tot, les sortides es programaran de tal manera que els qui no puguin seguir, puguin aban­donar-la un cop fet a lmenys un dels dos itineraris que in­clouran. Per això cada una de les so r t ides serà guiada per com a mínim dos dels tres au­

tors del col·leccionable que , a banda de dirigir l'excursió, do­naran les explicacions pert i ­nen t s en referència als llocs d ' in terès per on es vagi pas­sant, la història de masies o zones que es t raspassin o la fauna i flora dels espais visi­tats.

Els guies ja han anunciat que a b a n s q u e c o m e n c i e l c i -cled 'excursions tornaran a re­passar els itineraris "per asse­g u r a r - n o s q u e e l s c a m i n s cont inuen essent transitables, que no hi ha brossa i que no s ' h a n m o d i f i c a t " , c o n c r e t a Carbó.

•Totes les excursions s'han fet coincidir en d iumenge per fa­cilitar-ne l'assistència. La cita és a les 9 del matí i els grups són ober t s a t o thom que en vulgui formar part, sense que sigui necessària cap inscr ip­ció. Al marge de les excursions g u i a d e s p e l s 3 a u t o r s de l col·leccionable, el cicle cons­ta d 'altres vuit excursions di­rigides per diferents historia­d o r s , n a t u r a l i s t e s i b o n s coneixedors de la serra.

E L S 4 C A N T 0 N S Dijous. 10 de setembre de 1998 Societat 23

K/s bastoners de Sant Cugat es defineixen tt mig eamientre la dkersiú i la tradició. KOÏ'():XA\'l I.AKROSA

Els bastoners estableixen la seva escola a La Unió

La colla demana aficionats per ampliar les seves files

S o r t i d e s

IOLANDA PÀMIES

- Sant Cugat -

Amb l'inici del nou curs tam­bé comencen les activitats ex-traescolars, entre elles l'escola dels bastoners, dirigida a nens i nenes de 5 a 13 anys, i que enguany es farà per primer cop als locals de la Unió Santcuga-tenca. Coincidint amb el perí­ode d'inscripcions la colla bas­tonera de Sant Cugat ha fet una crida a la població perquè tots aquells que se sentin atrets per aquesta tradició s'incorporin a les files dels de Sant Cugat.

Ser bastoner significa "parti­cipar en totes les festes popu­lars i passar-ho bé, ser partícip de Ics celebracions del poble i no un simple espectador", co­menta Teresa Canas, una de les

persones que integren l'orga­nització de la colla bastonera de Sant Cugat. Canas afegeix que un dels trets característics dels bastoners de Sant Cugat és combinar el salt amb la mú­sica més festiva. En aquest sen­tit, la bas tonera recorda que fins i tot utilitzen temes de la Companyia Elèctrica Dharma. A diferència d'altres colles, els de Sant Cugat combinen "la picada amb el ball, mentre que d'altres fan la picada més forta i no ballen"; per aquest motiu, "necessitem molt d'espai", ex­plica Canas.

Si bé els grups de bastoners acostumen a ser de vuit perso­nes, per als més petits - e l s de l'escola- han muntat balls amb tan sols q u a t r e nens , ja q u e "sempre en falta algun perquè

està malalt o per qualsevol al­tre motiu". L'escola no té límit d 'a lumnes ja que, com mani­festa Teresa Canas, com més nens hi hagi, més monitors po­sarem. I és que de canalla, més aviat en falta que no pas en so­bra.

La colla santeugatenca va ser fa unes setmanes a Innsbruck, al Tirol, on va actuar en unes mani fes tac ions fo lk lòr iques amb colles d'altres localitats. "Els bastoners de Sant Cugat van agradar molt perquè són molt festius", assegurava Ca­nas. Aquesta és una de les ca­racterístiques que atribueix a la colla, el fet de passar-ho bé ballant. Una tret que bé pot animar, els que encara no go­sen, a endinsar-se en l'art de ballar a cops de fusta.

Joves de la ciutat viatjaran a Flandes per conèixer associacions

I. P. És cl cas d'Albert Ruiz, mem-• Sant Cugat - bre del CASC', per a qui va ser

un intercanvi molt positiu tot i que no van trobar cap asso­ciació semblant a la seva en a q u e l l a zona, "al là la g e n t d 'esquerra valora l 'objecció, no hi ha com aquí moviments d ' i n s u b m i s s i ó " . c o m e n t a . I enguany, per poc que pugui, vol anar a F l a n d e s . D e Bo-lonya , c o m e n t a q u e va ser molt interessant la visita a una casa okupada on enregis t ra ­ven maque tes i vídeos.

També per a la Maia Querol ( r e p r e s e n t a n t d e l ' E s c o l a d ' E x c u r s i o n i s m e ' d e l C l u b Muntanyenc Sant Cugat) l'ex­

p e r i è n c i a a a va

tots els representants ser mok P°S Í-

. tiva, tot i que

d entitats locals que e n g u a n y no

vulguin trobar el seu té prcvu,st de

d tornar-hi.

equivalentaFlandes comrAiben, no va t r o b a r cap associació semblan t a la

seva perquè en aquel la zona, segons comenta , no n 'h i ha, que treballin amb nens. Si bé li va agradar el viatge critica que en visitar les associacions "una persona sola t ' expl ica­va el que feien i no coneixies n ingú més de les e n t i t a t s " , n o m é s en a lgun cas e x c e p ­cional, encara q u e ho justifi­ca pe rquè en aque l les da tes l es e n t i t a t s no h a v i e n co ­mençat a treballar.

Diversos nois i noies de la ciutat aniran del 19 al 26 de setembre a Flandes per tal de conèixer el te ixi t associatiu d ' a q u e s t a z o n a . I ho faran amb un viatge organitzat per l 'associació Recursos d 'Ani­mació Interculrurals. Aques t és el segon any que l 'Ajunta­ment de Sant Cugat participa en a q u e s t a in ic ia t iva , s u b ­vencionant un 50% de les des­peses dels santeugatencs , de mane ra q u e a q u e s t s n o m é s hauran de pagar unes 20.000 p e s s e t e s ( a m b t r a n s p o r t i a l l o t j a m e n t in­closos).

Es previs t que els joves visitin l es c i u t a t s d e Gant i Anvers i des de l S e r v e i d'Informació Ju­veni l i n f o r m e n que s'ha de con­firmar una visita a Brussel·les. La finalitat d'a­quest viatge és conèixer la re­alitat associativa de F landes i per això és obert a tots els re­p r e s e n t a n t s d ' a s s o c i a c i o n s santeugatenques que vulguin trobar el seu e q u i v a l e n t en aquesta regió.

Alguns dels joves que l 'any passat van anar a aques t viat­ge, que va tenir com a des t í Bolonya, t enen previst de re­petir l 'experiència enguany.

T • j •> i p e r i e n c

La sortida s obre a Boionv;

C o m p e t i c i o n s

La quarantena marxa infantil incorporarà activitats lúdiques i tindrà dos recorreguts Lequip organitzador de la competició s'ha renovat completament

AURA COSTA

Quan el 18 d'octubre els més jo­ves de Sant Cugat s'apleguin de nou a la plaça Barcelona per par­ticipar en la 40 marxa infantil, s'a­donaran que moltes coses han canviat. I és que el Club Mun­tanyenc Sant Cugat (CMSC) arri­ba enguany a les quatre dècades de marxa amb una important re­novació. Després que el fins l'any passat equip organitzador advertís que volia deixar pas a noves ide­es, l'abril d'enguany el CMSC va començar a buscar un substitut que. finalment, s'ha concretat en un nou equip integrat per 8 socis de la secció de muntanya, coordi­nats per Joan Carles Alayo. Des d'aleshores l'equip ha treballat

"amb molta il·lusió i dedicació", segons Alayo, "per innovar i cre­ar una marxa diferent". EI resul­tat d'aquest esforç han estat dos grans canvis en la concepció de la prova: la creació de dos recorre­guts diferents -un de senzill, per a nens de 6 a 10 anys, i un de més llarg per als d' 11 a 14 anys- i la in­corporació de proves lúdiques dins el recorregut. "La gran quantitat de participants feia que durant la marxa hi haguessin alguns temps d'espera i vam pensar que aquests serien una bona ocasió per in­cloure activitats paral·leles perquè els nens aprenguessin coses no­ves i alhora es divertissin", ha jus­tificat Alayo. De moment, però, no ha pogut concretar cap d'a­questes activitats sobre les que els organitzadors encara treballen.

El que sí que ha avançat el co­ordinador del grup és la convo­catòria d 'un concurs de dibuix adreçat a joves d'entre 6 i 14 anys, el guanyador del qual veurà com el seu disseny s'imprimeix als car­tells i samarretes de promoció de la marxa. "No descartem que pu­gui haver-hi més d'un vencedor", diu Alayo. En aquest cas, un di­buix il·lustraria els cartells i l'altre la resta d'articles de promoció de la competició.

Les bases del concurs exigeixen que els originals incloguin només tres colors, que es presentin en format 30 x 26'cm, a ser possible vertical, i que vagin signats da­rrere amb el nom, adreça, telèfon i l'escola on estaran aquest curs. Els dissenys s'han de lliurar.al CMSC abans del 25 de setembre.

Disseny Ordinador

c/ Sant Domènec, 7-1r 1a

O I S S E N f ASS IST IT

r\lí*rrk IV/ c / a a m "omenec V O O t N / Tel. 93 589 78 86

' — SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

A L U M I N I E X P O S I C I Ó

i V I D R E V E N D A :

PI. Ajuntament C/Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres (7 Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

24 Societat H S /CANTONS Dijous, 10 de setembre de i 998

L A S E T M A N A EN IMATGES

COMENCEN A RESTAURAR L'ERMITA

DEL SANT CRISTDE LLACERES

El Centre de Restauració de béns mobles de la Generalitat s'ha posat mans a la feina a l'ermita del Sant Crist de

Llaceres. Treballant a contra rellotge i in situ, els experts ja salven a hores d'ara les esquerdes amenaçants i omplen

el buit que hi ha entre la paret de l'edifici i les pintures murals de Grau-Garriga. La subscripció popular de

l'APAC servirà d'empenta definitiva. Pàgina: 40. Foto: XAVI LARROSA.

RENEIX L'ESCOLA CATALANA DEL TAPÍS

ALA CASAAYMAT

La rehabilitació de la Casa Aymat farà encara més bona la màxima "Sant Cugat, terra d'artistes ",

sobretot pel retorn a la ciutat que el va veure néixer de Josep Grau-Garriga. l'acord municipal significa el

penúltim gran projecte de l'alcalde Joan Aymerich, que alhora veurà renéixer l'Escola Catalana del Tapís, de

la qual va ser un dels primers alumnes. Pàgina: 38. Foto: XAVI LARROSA

ELS ARBRES DE LA RAMBLA DEL CELLER

ES MOREN PER MANCA D'AIGUA No seria exacta aquí la dita "qui bé sembra, bé recull", però a vegades l'estètica dels arquitectes no casa amb les

demandes de la terra. Els pollancres són una espècie necessitada d'aigua; en cas contrari, la mort és segura.

Com també de savis és rectificar, Tempresa adjudicatària s'ha compromès aplantar nous arbres.

Pàgina: 17. Foto: XAVI LARROSA

ELS /CAIVKJNS Dijous, 10 de setembre de 1998 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

TEATRE OBERT ARRANCA SOMRIURES A

LA FESTA MAJOR DE VALLDOREIX

Ei director Eduard hrau jo s'ha atrevit aquesta vegada no amb un, sinó amb onze monòlegs d'autors tan diversos

com William Shakespeare, Bertolt Brecht, Federico García Lorca o Joan Capri. Per valorar la interpretació d'un dels gèneres més difícils, no hi va faltar el somriure

còmplice del públic. Pàgina: 18. Foto: AVE BELTRAN.

EL NOU SANT CUGAT ESPORT DE HANS

SCHÒNHÒFER PERD AMB EL GIRONA L'equip santcugatenc, que per segona temporada

consecutiva milita a la Primera Catalana, no ha començat amb bon peu el campionat de lliga. El Girona va imposar-se per 0 gols a 2 al camp municipal d'Esports, fet que ha

provocat que el conjunt vermell-i-negre ocupi la penúltima posició a la taula classiftcatòria, en zona de descens directe.

Pàgina: 34. Foto: AVE BELTRAN.

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat LES IDKIVS

MÉSFIUOSOLKS

FRANCESC MORACAS.33 - APARTAT DE CORREUS. 33

TEL. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 - F A \ 93 674 08 98 08190 SA\T Ci cvr DEL VALLÈS

26 Societat FLS /ÍJVIVHKN5 Dijous. 10 de setembre de IWX

La r a d i o g r a f i a

APAC

No tota la història de Sant Cugat es limita al Monestir;

les ermites també en

són

Ermites oblidades M O N T S E SANT

Associació: APAC Any de fundació: 1995 Socis: 9, més col·laboradors.

L'APAC és una societat de gent escassa en nombre però molt so­brada de ganes de fer coses i d'entusiasme. Volen vetllar per­què Sant Cugat no oblidi els seus tresors culturals, tresors pe­tits i amagats, que moltes vega­des - i potser per l'ombra impo­n e n t de l M o n e s t i r - , r e s t e n ocults, desconeguts de la gent. Cada cop més els santeugatencs obliden. Oblidem els llocs i els indrets, les històries i els camins i les fonts i, sobretot, oblidem les ermites. Tothom coneix Sant M e d i r . És una e r m i t a e m ­blemàtica i d 'anomenada, i és

molt estrany trobar qui no la co­negui . N ' h i ha moltes altres, però; ermites mig amagades i en ruïnes, dins del bosc o del poble. Al mateix cor de Sant Cu­gat, ara absorbides pel creixe­ment de la població, s'hi troben ermites oblidades i mig caigu­d e s , com és el cas de S a n t Domènec: una petita ermita mig en ruïnes al peu del dipòsit d'ai­gües de Sorea. Una ermita que pocs veuen, tot i que és al peu de la carretera de Rubí. Més pocs encara saben que allà s'hi va emplaçar una de les bateries d'artilleria quan la guerra del francès, o que en aquest indret se situa la llegenda de la resis­tència contra els invasors fran­

cesos. A l'altre extrem del poble, en

zona urbana, es troba una altra ermita. Des de fora no sembla tan malmesa com Sant Domè­nec; un petit jardí l'envolta i les parets són encara dretes i pin­tades, només emmascarades per l'incivisme que es plasma en els múltiples grafits. Tancada i bar­rada, l'ermita del Sant Crist de Llaceres és una desconeguda per a molta gent. Són pocs els qui saben que les parets senzi­lles amaguen uns dels tresors culturals més grans de l'art mo­dern de Sant Cugat: els murals de Grau-Garriga; unes pintures que decoren les parets amb un esclat d'art i de colors, fent sor­

gir de les pedres àngels, sants, llum. Malauradament, la petita esglesiola acostuma a estar tan­cada per por dels brètols que, tot sovint, pels forats de les fi­nestres, havien intentat repeti­dament fer de les seves. A ban­da, amb les obres d'urbanització dels jardins i amb la pavimen­tació de la carretera o les vibra­cions que produeix el trànsit, l'estructura ha patit danys que són urgents de reparar per poder conservar com cal aquest patri­moni cultural del poble. I, tot això, són els deures pendents d'aquest grup de gent entusias-ta-i amatent que vol restaurar i recuperar aques t s fragments oblidats de la nostra cultura.

ELS^CANTONS Dijous. 10 de setembre de 1998 Societat 27

La r a d i o g r a f i a

APAC

^ • • ' • ' , , ' > ' ' ' ' ' ' : ? : ' • ' . . . • • • ' # ï

Les pedres són les

plomes amb què s'escriu

la història d'un poble

Un dels membres d APAC mos • Són! AdjutüM Foto: E4C.

Somnis i trossets d'història M. S.

- Sant Cugat -

L'Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural (APAC), és una entitat nova. Encara no té els quatre anys i és molt reduï­da (nou socis), però compta amb un gan grup de col·laboradors entusiastes que els fan costat en toc i per a tot. Està fortament imbricada amb una altra de les societats més actives i desper­tes del poble: la Penya Re­galèssia. Des de la seva funda­ció ha fet molt "soroll" per fer sentir la veu de les coses obli­dades i reclamar-ne l'atenció. De bon principi van començar una lluita aferrissada per salvar

Sant Adjutori, una de les ermi­tes més singulars de les nostres contrades, ja que és de planta circular, molt escasses entre les restes del romànic català. L'er­mita es troba, però, en terrenys privats, i sense el permís dels propietaris poc s'hi pot fer, per ella. Tot i la lluita constant per signar convenis de cooperació i d'ajuda, tant amb l'ajuntament com amb els propietaris. I mal­grat que l'oposició d'una de les propietàries ha fet que la lluita d'APAC sigui encara lluny d'aconseguir la seva idea de res­taurar-la, l'esperança que algun dia no massa llunyà podran dig­nificar i restaurar aquest monu­ment no s'ha perdut, encara.

Una altra de les tasques de l'as­sociació està centrada, però, en altres ermites que també són susceptibles de ser restaurades o condicionades, perquè no es perdi la seva presència. I, so­bretot, està centrada en salva­guardar i donar a conèixer aquest patrimoni, bé programant visites -aquest any se'n van fer quatre diumenges seguits a Sant Crist de Llaceres, amb un èxit increïble d'assistència-, com buscant espònsor i ajuda per fer les reparacions d'urgència i les restauracions posteriors als edificis.

Ells van ser els qui van alertar l'any passat dels desperfectes molt greus de la teulada de l'er­

mita de Llaceres, que posaven en greu perill les pintures i l'es­tructura de l'esglesiola. Ells van ser els qui, amb el suport d'una empresa de construcció, van emprendre la reparació d'ur­gència de la teulada. I un cop solucionat el problema més greu, van engegar un estudi ar­quitectònic de les condicions de l'ermita, per fer una cam­panya de recerca d'espònsor i poder així restaurar i refermar l'estructura, que estava molt afeblida en els fonaments, gai­rebé inexistents. També vo­len iniciar converses amb els propietaris de l'altra ermita del poble, Sant Martí de Cam­panya, per atendre'n la seva

conservació. Una altra de les tasques en

què el grup ha posat la seva il·lusió i esforç és a recuperar i restaurar les creus de terme del poble.

Un dels seus somnis seria veu­re posada en un indret adient la creu de Coll Fava, una de les que se n'ha recuperat la base i que mitjançant documents po­drien refer-ne el creuer. I recu­perar fonts i camins, i donar a conèixer trossets d'història i mil projectes i somnis més que en­cara no es poden dur a terme, per falta d'espònsor o de diners. Aquest grup d'enamorats de Sant Cugat no perden l'espe­rança d'acomplir-ho tot.

28

EIS 4 CANTONS

Economia Dijous. 10<lcH-temlm-de IV'AS

Governació destina 27 milions a Sant Cugat

A. B. - Saat Cugat -

El departament de Governació de la Generalitat ha atorgat 27 milions de pessetes al municipi corresponents al resultat de la distribució de la participació dels municipis en els ingressos au­tonòmics. La partida ha entrat en els pressupostos d'enguany com a ingrés ordinari. D'acord amb cl que preveu la llei de pres­supostos de 1997. el repartiment al Vallès Occidental implica uns ingressos de 396 milions.

La ciutat més beneficiada del Vallès és Sabadell, que rebrà gairebé 100 milions de pesse­tes, seguida de Terrassa, amb 87 milions, i de Rubí, amb 28 milions. Al Vallès, la cocapita-litat obliga a fer la distribució pel volum de població.

Dues empreses locals entren al Centre Virtual Les empreses santeugatenques

Gràfiques Celler i Obulco S.A. són les dues representants locals, ara per ara, del Centre Virtual de Negocis del Vallès, un directori de 165 firmes que s'han agrupat per donar-se a conèixer en l'àm­bit mundial a través d'Internet. Gràfiques (Celler presenta a la xar­xa els seus serveis de disseny grà­fic i publicitat, mentre que Obul­co es dedica al reciclatge de ferros. HI Cen t re es troba a l 'adreça http://w\v\v.\ businessc.com. /A.B.

P e a t g e s

w sepal Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials, encarregats, dependen t s , administratius i tot t ipus d e pe r sones a m b qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax93 589 58 15 E-moil sepal@sumi.es

Aymerich no descarta cobrar l'IBI a les autopistes de Tabasa i Autema

Acesa queda fora de la sentència del febrer pera vies atorgades des de 1978 ALBERT BAL.WZÀ

- Sant Casat -

Després de l'acord entre Estat, Generalitat i Acesa per la rebaixa del peatge de Sant Cugat, l'alcal­de Joan Aymerich ha posat sobre la taula per primera vegada la pos­sibilitat de cobrar l 'Impost de Béns Immobles (IBI) a les con­cessionàries que gestionen l'au­topista A-17 (Autema) i els Tú­nels de Vallvidrera (Tabasa).

El Tribunal Suprem va invalidar al febrer les bonificacions a les concessionàries de la Generalitat, després d'un recurs de cassació presentat per la Federació de Mu­nicipis de Catalunya (FMC) con­tra una sentència del Tribunal Su­perior de Justícia de Catalunya (TSJC) que donava la raó a Au­tema, concessionària de l'autopista Terrassa-Manresa, de recórrer el rebut del 100% de l'IBI de 1994 de l'Ajuntament de Castellgalí (Bages). La sentència afecta les concessions de la Generalitat, ator­gades des de l'any 1978 o modifi­cades a partir d'aquest any, i im­pliquen uns 115 municipis, que queden autoritzats a enviar rebuts

a les empreses amb el 100% de l'IBI. La concessionària Acesa, protagonista de l'acord de rebaixa de la setmana passada, quedaria exclosa de l'impost ja que la seva llicència d'explotació és anterior al 1978.

Estudi de I"Ajuntament

Aymerich ha confirmat que un equip de tècnics de l'Ajuntament està elaborant des del febrer un estudi que es pronunciï sobre el cobrament de l'impost a les con­cessionàries de la Generalitat. "Ens estem jugant molts milions de pessetes", ha indicat l'alcalde. Segons fonts de la FMC, el paga­ment de l'IBI sencer pot aportar uns 250 milions anuals a les arques municipals i 1.000 milions més si s'aplica amb efecte retroactiu.

D'altra banda, el conseller de Política Territorial i Obres Públi­ques, Pere Macias, va anunciar dilluns que el Govern estudia bo­nificar amb una fórmula encara no decidida els usuaris de l'A-7 e n t r e Sant Cuga t i Manresa . Aquesta oferta, segons el conse­ller, no implicarà forçosament la

El cobrament de ÍIBI podria aportar 250 milions anuals al municipi. FOTO: X.L.

prolongació dels contractes de les empreses<;oncessionàries, ja que el Govern està estudiant les con­dicions particulars de cadascun dels peatges.

La rebaixa anunciada dels peat­ges ha rebut aquesta setmana la crítica de l'Associació per la De-fensa i Es tud i de la Na tu ra (Adenc), que ha condicionat els

peatges a la infrautilització de les vies i als consegüents problemes circulatoris en la xarxa secundà­ria de carreteres. En aquest sentit, l'Adenc ha adreçat a la Generali­tat i als partits polítics represen­tats al Parlament la proposta d'in­c loure en el Pla Terr i tor ia l Metropolità la supressió dels pe­atges de l'A-7, A-17 i E-9.

Comerç

Pryca commemora la setmana de la Diada amb

una oferta de 3 7 0 articles A. R.

- Sant Cugat -

L'hipermercat Pryca del Cen­tre Comercial Sant Cugat tan­ca aques t cap de se tmana la seva particular celebració de 1' 11 de se tembre , en què l'o­ferta de 370 p r o d u c t e s s 'ha combina t amb l 'organització d 'actes culturals. La campan­ya es mant indrà fins dissabte, a m b altres convocatòries pa­ral·leles com la cantada d 'ha­v a n e r e s de l s s a n t e u g a t e n c s Rom de Canya i una degusta­ció de rom cremat.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va presidir d iven­dres passat la inauguració de la Se tmana de la Diada, que va c o m p t a r a m b la par t ic ipació dels Cas te l le rs de Rubí i de

l 'Esbart Sant Cugat. Aymerich va felicitar la direcció de Pry­ca per u un i r la festa a m b la reivindicació política de Cata­lunya" . "Fa 20 anys era im­p e n s a b l e que un c e n t r e co­mercial dediqués una setmana a la Diada", va remarcar l'al­calde de Sant Cugat .

P r o d u c t e s de la t e r r a

El director de Pryca, José Luis Nie to , va subratllar les parau­les d'Aymerich i va definir la Setmana de la Diada com "la millor manera de celebrar l'I 1 de se tembre , oferint un ampli vental l d 'ofer tes i p roductes de la terra". L'acte va comple­tar-se amb la inauguració de sengles exposic ions sobre la història de Catalunya i sobre

L'Esbart Sant Cugat va donar el tocfolklòrit a l'obertura de la setmana. FOTO: X.L.

plats típics de cuina catalana. La representació institucional va completar la visita amb un recorregut per les instal·lacions del Cent re Comercial.

Dos anys després de la seva obertura, el Cen t re Comercial Sant Cugat dóna feina a 600 treballadors i aplica enguany un conven i d e col · laboració

a m b el C e n t r e Cu l tu ra l per destinar 3,5 milions de pesse­tes a les produccions del Con­cert de Nadal amb l 'Orques­tra Nac iona l d 'Uc ra ïna i de rÒrches t r e de Picardie. Tots dos e spec t ac l e s arr ibaran al desembre a Sant Cugat , dins de la programació del Cen t re Cultural .

H S í CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Economia 29

Les Empreses: AUTOESCOLA PERELLÓ FARRÉS Quan es porten gairebé vint anys ensenyant el codi de circulació, cal potenciar la imaginació, l'humor i el dinamisme perquè els conceptes no es fa­cin monòtons. És l'opció de Jaume Perelló, que es mostra molt crític amb la competència deslleial i no es priva de carregar contra els conductors com a responsables dels més de 5.000 accidents que cada any es registren a les nostres carreteres. Perelló desdramatitza la complicada circulació de Sant Cugat, però, malgrat que va en contra del negoci, fa una crida perquè la gent triï bicicleta en lloc de cotxe per a determinades ocasions.

J a u m e Perel ló. Propietari

"Un carnet et pot costar el que vulguis, però quan acabes el tens per a tota la vida"

ALBKRT BALANZÀ

-Com es troba l'atractiu quan expliques per enèsima vegada què s'ha de fer en un encreuament senyalitzat?

-Intento posar-li una mica de co-nya i improviso segons el trànsit o el caràcter de l'alumne. Cada persona és diferent: hi ha gent a qui li has d'explicar d'una manera i ho ente­nen perfectament, i hi ha gent que no. Tots han de veure que han de conviure i actuar amb tranquil·litat dins un món com el de la circulació, que per ell mateix és agressiu.

-Com són els alumnes? -Tenen un nivell alt i ho entenen

tot força bé. Estic molt content. Sa­ben que la teòrica és una llauna, però li poses una mica d'humor i diàleg perquè la classe sigui dinàmica. Si apreten, en un mes s'ho treuen.

-Sense dir noms, quin és l'alumne més ràpid i quin el més lent que has tingut per aprovar?

-Dels primers en tinc bastants, ja que molts vé­nen amb la lliçó apresa dels pares, que volen gastar-se els mínims diners possibles. El més rà­pid s'ho ha tret en quatre classes i anant directe a la pràctica. L'altre extrem és un senyor gran que por­ta més de 150 pràctiques. Va deci­

dir-se una mica tard a treure's el car­net, els examinadors apreten molt i la circulació no és com trenta anys enrere.

-Tothom diu que sou cars. -Dins del món del cotxe, l'auto-

escola és el primer esglaó que fas. A partir d'aquí, un carnet et pot costar el que vulguis, però quan acabes el tens per a tota la vida. En canvi, et compres un cotxe i l'has-de pagar durant anys, l'assegurança, la gaso­lina... És més car mantenir el vehi­cle que treure't el carnet No el con­sidero car perquè poses uns cotxes cada vegada més preparats a dispo­sició dels alumnes. Ara, hi ha qui diu que a Barcelona és més barat, però ningú t'ofereix duros a quatre pessetes. Aquesta gent fa classes de

tres quarts d'hora i van enganxant, i a vegades són com­partides. Fan una oferta amb límit i quan el passen, les classes valen el do­ble.

-Ara s'insisteix moh en la nova normativa de ciclomotors.

-Trobo que encara és fluixa. Aquests nanos, amb 14 anys, han de ser conscients almenys del que fan malament. En general tot el car-

Jaume Perelló es mostra críttc amb les ofertes d'algunes autoescoles. FOTO: X. L.

"Si hi hagués més vigilància, la gent trauria

més el peu del gas"

net hauria de ser més dur. —Es un nou "perill públic" ek mi-

nicotxes que no exigeixen carnet? -Potser l'any que ve sí que en

caldrà. Nosaltres recomanem que vinguin a l'autoescola com a mínim per saber les normes i anar més se­gur. Després cal conscienciació tam­bé a casa per part dels pares, per­què als 15 anys no se'n té gaire i agrada molt la velocitat. -Tot i les campanyes de conscien­

ciació, del número 5.000 no bai­xem. Algun dia tindrem menys ac­cidents? —Suposo que sí. Els accidents són

un tema complicat i jo penso que el culpable sempre és el conductor.

Per exemple, el marge d'error entre dos bitxos de dos metres i mig d'am­ple en una carretera estreta i transi­tada com la N-340 és mínim. Un problema també és que deixin fu­mar conduint: molta gent treu les mans del volant per encendre el ci-garro i a més, quan fa anys que es condueix, es va amb tanta seguretat que és llavors quan ve el problema.

—Es un miracle, doncs, que no hi hagi més accidents?

—Jo crec que sí. A vegades passes per carreteres i penses "com se'ns poden escapar, aquesta gent?". Es culpa molt la joventut, però déu n'hi do també amb la resta. Trànsit es posa en alerta, vigila i aleshores aga­

fa a tot déu. Si hi hagués més vi­gilància, la gent trauria més el peu del gas. -Seguim amb més problemes,

per a l'autoescola i per a la cir­culació: la baixa natalitat. —Es un problema greu. En Pujol ja

ens ho diu, que hem de fer més ca-talanets. Però crec que aquí a Sant Cugat no ho acusem tant, perquè arriben moltes parelles joves que comencen a tenir fills. Parles amb concessionaris de cotxes i t'assegu­ren que som el municipi de la co­marca que ven més cotxes familiars.

—Massa autoescoles. —Massa autoescoles i poques que

ensenyin com s'ha d'ensenyar. Puc ser molt dur en aquesta crítica, per­què n'hi ha que van massa a fer ne­goci. M'agrada una competència lleial, perquè t'hi esforces més i el client en surt beneficiat. Quan bai­xes els preus, la qualitat és pitjor. L'autoescola no és per fer-se ric.

—Quan serà Sant Cugat una ciu­tat fluïda? —Uff. Les modificacions que co­

mença a haver-hi de moment m'a­graden. Considero, però, que Sant Cugat té un problema greu: tothom agafa el cotxe per anar comprar el pa i el diari. No costa res anar a peu, a banda que és molt sa. El cotxe s'ha de deixar més al garatge i també es pot agafar més la bicicleta. Si ens mentalitzem, Sant Cugat serà més fluid. I la gent es treurà el carnet igualment.

O F E R T A D E T R E B A L L

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de la Fundació *La Cai­xa", d'Ajuts a projectes de cooperàeío internacional per ai desenvolupament 1998. Sol·licituds: fins al 28 de setembre de 1998, a la Fundació "La Caixa", Av, Dia­gonal, 621, 08028 Barcelona. Telèfon: 934.046.067.

Convocatòria de l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, del 5è Premi Joaquim Franch per a projectes d'educació en el lleure 1998. Sol·licituds: abans de les 14.00 hores, del 30 de setembre de 1998, a la Plaça Espanya, 5 08014 Barcelona. Telèfon: 934.023.663-934.023.564.

Convocatòria d'ÍMSERSO, Instituto de Migractones y Servicio» Sociales, dels Premis IMSERSO 1998. Sol·licituds: fins el 30 de setembre de 1998, a l'Av de la llustracién, e/vGin-zo de Limta, 58 28029 Madrid. Telèfon: 913.478.016.

Convocatòria del 8è Premi Barcelona Solidaritat. Sol·licituds: fins a les 14.00 hores, del 30 de setembre de 1998, a l'Ajunta­ment de Barcelona, Registre General, PI. St. Miquel, 4 08001 Barcelona. Telèfon: 934.027.260. Casal d'Associacions Juvenils de Bar­celona, carrer Ausiàs March, 60 08010 Barcelona. Telèfon: 901.515.253. Fax: 932.655.158.

xa, del Premí Bancalxa d'investigació 3Qbm Serveis SOGÍÉJS. Sol·licituds.: entre l i 141 ei 31 d'ootu-\m de 1098, a l&Fundacjó Bancatxa, Pi. Teiuàn, 23 46003 València. *' TeíèfíHi: 933>520.$2O.

Convocatòria de l'Escola d'Adminis­tració Pública de Catalunya, de Beques entre el personal de les administracions públiques catalanes per finançar les matrícules d'estudis universitaris de postgrau en matèries vinculades amb el seu lloc de treball. Sol·licituds: fins al 30 de setembre de 1998, al Registre de l'Escola d'Admi­nistració Pública de Catalunya (av. Pe-arson, núm. 28, 08034 Barcelona). (DOGCnúm. 2715/1-9-98)

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE J U N T E S

Cerdanyola: Constitució de l'empresa Avanti Labor, SL. Objecte social: l'assessorament, estudi i re­alització de tota classe de plans d'orga­nització i formació empresarial, etc. (BORMEnúm. 158/19-8-98)

Sant Cugat &>nstrfc«$^$e fempresa Qemrrta Berna) & Associ#8**$L. Objecta àociai; el disseny iridtístriai de tot tipus dè èfoductes, la coèierciaHtzacíó, venda i «xipiotació d'aqt$sts dissenys,

(BORME rtók. 138/19-8-9$

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Sant Cugat Fe­rreters, SL. Objecte social: la explotació del comerç menor d'articles de ferreteria, regal, etc. (BORME núm. 158/19-8-98))

Cerdanyola: Constitució de l'empresa Gharman Espana, SL. Objecte social: consultora empresarial i la producció, edició, etc, de publicitat de mit­jans de comunicació gràfics, etc. (BORME núm. 158/19-4-98)

^m&litudó d©Tefttp»$34ccfc«s Da Noi,

paçeïc., participaren espectacles, ©te. &0RME núm. 1S8/Ï9-4-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Vrtaltech Ibérica, SL Objecte social: la fabricació i comercialit­zació de productes de nutrició i d'ús hospi­talari. (BORME núm. 158/19-4-98)

SantQj0$: de l'empresa Kid's Models,

SL Objecte sectafc la «ntermediseioen ia con-

CoRstitució d© l'empresa Aiuperi Perfiles deCataluoa,SA ObVscte social: f^brteaci&,v«y4^<«a*rit*icS6

pÓRMEfiàn.'l

#QRME Mm. 158/19-4-98} .

DEP Selecció d ' In formac ió Of ic ia l Quatre Cantons

Generalitat de Catalunya

A la natura, qualsevol foc és molt perillós.

Aquest estiu, una simple burilla pot tenir la potència devastadora d'una bomba incendiària; només serà necessari que un inconscient la llenci per la finestra del cotxe, no l'apagui trepitjant-la o faci servir el bosc com un immens cendrer.

Aquest any, aquest estiu, el perill d'incendi és màxim. Qualsevol flama o espurna, per insignificant que pugui semblar, pot tenir conse­

qüències desastroses; per això, si us plau, aquest estiu no encengueu foc, enlloc.

Per a més informació: Teletext TV3, plana 626 Internet http://www.gencat.es/darp

Amb el suport de

Winterthur

, i w . - i » r * v . . · T i i

Ara és demà

ElSÍOfiVlOVS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 83 67444 69

•JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 9 3 6 7 5 3 4 5 4

ALIMENTACIÓ

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 2929 9 3 5 3 9 3 5 3 5

• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82

ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 2247

ARQUITECTURA

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 539 65 6* 908 49 4 5 ) 9

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 675 7* Í5

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada31 B3 4r 1a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 í*

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 935894147

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 93 589 30 65

• M* DEL MAR EJAROUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 93 401 78 80

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora. s/n 93 589 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL OE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 « 7 5 30 12

• MEDIFIATC Segura de assistèn­cia medica

Rbla. del Celler, 25. 93 589 34 62

«SSESSORIES

•ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 9 3 5 8 9 8 3 8 6

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9

AUTOESCOLES

•AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 5 8 9 4 * 7 *

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s 785 93 00

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 H 7 4 0649

•CUGART Torrent de la Bomba 14 93 674 43 90

BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric. 9

93674 05 53

• CARDONA Valldoreix, 41 93 674 «5 09

• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7

• CUINES j . DÍAZ

Rbla. del Celler, 17

93674 74 49

CONSTRUCCIONS

•BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 675 32 67 Fax. 936753209 E-mai-belsconxxi@nexo.e3 • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 93 6740503 93 6755854 • SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio cl 1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 4 9

CRISTALLERIES

•6ALVANY Alfons Sala, 29

93674*3 98

DECORACIÓ

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4

93 67438 92

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

93 675 25 02

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBÉLLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57 • VILAR ELECTROLLAR, S.A. Maria, 20 93589 02 7*

CARNISSERIES • ENSENYAMENT

• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 5 3 0 6 5

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 3 9 * 4 * 8

•SAGARRA Endavallada, 22 93674 0 * 6 0

•TUBAU Latorre, 14 93 6741285

• PAPIOL Venda i neteja Canovas del Castillo, 4 93 674 65 00

CENTRES DIS, PSÍQUICS

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 50 48

CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 93 589 54 43

COPISTERIES

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 93675 23 73

• L'ACADEMIA Balmes, 39 93675 44 58 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Canovas del Castillo, 20 9358928 19 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 58922 64 • TR1NITY Rbla. Can Mora. 18 93675 22 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 8215

ESCOLA THAU

SANT CUGAT ESCOLA THAV SANT Cl GAT.

DES DUS S ANYS EKS ALS HAMS

ESCOLA CONCERTADA.

F.SC()U:S ESPORTIVES.

SERVEI DE TRANSPORTI

MENJADOR

Via interpolar s/n

Ttf 9*5898108

TALLERS DE RELAT I

b o Q N E M O G R A F l C

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4*2*939 936749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 * 4 5 3 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6*72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Baixos 93 675 035* • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93674 3 0 8 * •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62 • UESC Canovas del Castillo, 9 93 675 23 90

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 93 674 03 08 •ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 93 674 01 74

FERRETERIES

• EL PONT Girona, 3 93 6750*75 • EUROPA Alfons Sala, 24 93 675 5260

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 * 3 8 * 93 675*820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39. 93674 *053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria. 8 93 589 64 75

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 674 15 46

PASTISSERIES

• LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71

FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93 • Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria. 14 93 675 56 74

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 67 48 93 674 70 68 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 -baixos 1 a 93 589 4753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882 • J. MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1-42 93 67)55353

HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD Plaça Pere San, 9 93 6740060 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 5 3

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

936743694

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 539 00 45 • HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93674 Jtt 85 • HÍPICA SEVERINÓ Pg. Calado. 12 93 674 1140

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93589 45 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 539 03 07 Fa* 93 589 JJ 0 4 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 67472 54 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 91674 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 93 539 73 74

Fincas Sant Cugat A/m/'ÜSÍr,!,'!,!!' ,/f 'tllüíS

A l'I

COMPRAS

VENTAS

ALQUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

Di)f Itn Murillo. 14 Tel. 9.1 674 OS 17

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió. 3 93 589 33 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 93 675 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 93 589 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

INSTRUMENTS MUSICA • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93 674 58 62

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 * 5 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 9 6

•AUGUET Santiago Rusinol,40 9 3 6 7 4 5 8 5 4 •FUSET Santiago Rusinol, 45 9358950 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 •SPÀDÀ Balmes, 39-1rd ta . 93 5895549 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7»

5Í • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 5894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 0* 74

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson. 36 93 589 78 00 93 589 78 60 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES McJi, 1

93 675 5» 05

•MAR MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5* 08

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * •MES MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 5893289

MAT, CONSTRUCCIÓ

• A P Rius i Taulet, 27 936740503 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• MRW Ildefons Cerdà. 4 local 11

93 675 1011

MERCERIES

• LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ • CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93674 *550 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 58922 32 •EGA MOBLES

Canovas del Castillo, 2 93 5 8 9 0 0 * 4 • MAJIK Sant Jordi, 29

935890266

us •MOUBRUC Av. Ragull, 9-19 9 1 5 8 9 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 9 3 5 8 9 6 * 6 3 • BENETTON Santa Maria, 21 9367486 02 •BUUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30h 16.30-20.30 h 93 6750267 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorel, 15 9 3 6 7 4 / 4 8 2 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 9 3 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5

vam •MOTOS ÀLVAREZ Sanf Domènech,28 93674 06 36

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 58926 49 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 7* •TJM.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 93 6755653

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 9 3 6 7 5 5 7 5 5 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 * 8

OBJ. REGAL FESTA

•MAVI Objectes de regal i bijuteria AlfonsSala. 12Botiga3

93 675 04 54

OBRES CONSTRUCCIONS

• CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93 539 0*5* •D4 CONSTRUC­CIONS Valdoreix, 10 9367465 98 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 05 07 •PROMUSA Av. Torreblanca 2-8 9 3 5 8 9 J 7 3 2 •SERRALLER1ATIE-RRAICOMASCB. Mozart,9. Barcelona 9 3 2 * 6 * 9 9 6

ÒPTIQUES

•SALVAT Santiago Rusinyol, 46

93675*299

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Via. 6

93674 03*6

PERRUQUERIES •ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 93589 3 5 8 9 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 •FORMAS Efes Rogent, 18 A 93675 4 0 0 6 •LOURDES Monastr 33, entresol 4 93 674 4 0 2 6 •NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Depilaciones, impieza, aromaterapia StUorenç, 7 93 674 6 2 8 8 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 93 58947** •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93 589 5785

PESCA SALADA I LLEGUM

• SALUMS

Sant Antoni, 50 93 674 5752

PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 935898129 908 9963 8*

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 58944 95

PASTISSERIES

• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7 • PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

93 5892529

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 675 13 89

INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L Mossèn Cintor Verda­guer, 18. 93 5 8 9 2 6 3 8 •MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93 674 60 58

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Sant Domènec, 10-baixos 9358923 71

ROBA INFANTIL •CUCARRO Santiago Rusinol, 30 936745580 •NENS Endevallada12

93 589 6 4 * 6

ROBA PER A U LLAR

•FALGUERA Villa, 1 93 675 24 0*

• PERYBEN Valldoreix, 45-47 93 674 5335 93674 5*04

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93 6 7 4 0 0 * 4

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 8 3 6 7 5 3 2 74 •REPARACIONS DE CALCAT i COPES DE CLAUS Sot 16

93674 9 0 9 7 •TATERS Sant Antoni, 62

936755506

SEGURETAT

•AUX-VYD Afers Sala, 50 9 3 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

•TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93674 3 6 8 8 • TALLER MECÀMC P. CANALS Sant Llorenç, 27 9 3 6 7 4 6 3 6 2 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35 93674 69 50 •TAUJERESMENA Passeig Torreblanca,13 93 674 53 01

TELEFONIA

•AIR TELECOM

Telefonia i

oorriunicacioris

Carretera de

Cerdanyola, 49 93 539 8 7 0 2

TINTORERIES • TMTORERIASANT CUGAT

Sant Antoni, 1 9 3 6 7 4 * * 8 2

•TINTORERIA SANT CUGAT

SarteopRusfcl,35 9 3 6 7 4 * * 8 3

•TMTORERIASANT CUGAT

Rbte. Ribatabda, 34 93 6752228

• TMTORERIASANT CUGAT

Alfons Sala, 2 936744*67

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 93 589 44 22 93 675 5* 5*

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 936746945 Tel. urgències 908 89 8 * 3 6 93 674 69 45

• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 13 05

• MASKOTA Villa. 5 93 675 0 * 5 2

• VETERINOS Rius i Taulet,31 93 589 7* 41

• USSIA TOURS Plana Hospital, 10 93 569 61 5 0 Fax 93 589 59 66

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 *

nS4C4NIO>S Classificats

un mi...'. > o Mk . R

• P1S0 NUEVO

Zona monasten

A R E N A S A

• DUPLEX NUEVO

Sup. 80m2. 2 hab. dobles, bano Z o n a c e n , r ° S uP 7 5 m2- 2 n a b - d o b l e s ' 2 b a t o s · a mP l K > s»1"

K S A

. . , . ., com., cocína con encimera vitroceràmica, armanos y focos completo, gran sal-com., tot. exterior, calefacción, gas,

empotrados. calef. elèctrica, trastero, suministros contratados. summistros contratados. Alq: 75.000 ptas. Pàrking opcional. .. . _ . ___ 935894666 835894566

• PISOS A ESTRENAR

Carrer Orient 4 hab., 2 bartos, arm y focos emp., pl.baias

con jardin. 93 m2. pi. pk., calefac gas. Alq: Desde 95.000

ptas.

935894566

• PISOS A ESTRENAR Collfavà. 3 y 4 hab., dos baftos, calef., gas, parquet. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 115,000 ptas. 935894566

P I S O S

-ORAN OFERTA DE ALOUILERES Estudiós, 1 -2-3-4 hab. Adosadas y urnfamüiares.

-PARC CENTRAL Obra nueva desde 29'5 mill. 2 plazas pàrking + trastero.

-COLL FAVA Obra nueva desde 23'5 mill. Con pàrking y trastero.

-ADOSADAS

De 180 m2 desde 32 mill.

-ADOSADAS

De280m2 desde 48 mill.

-CAN GANXET Obra nueva desde 29'5 mill. Con jardin prívado de 70 m2. Piscina y zona comunitària. Unifamiliares de todos los preciós.

"Recuerde.... H a v i m l viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93 589 73 74 - 93 589 81 61 F I I M C A S S A N T C U C A T

PISOS EN ALQUILER EN VARIAS ZONAS

• Calle Doctor Murillo. Junto estación. Piso 3 hab. Precio: 55.000 ptas mes. 93 674 0897

• Alfonso Sala. Junto estación. Piso amueblado, 4 hab., en perfecta estado, calefacción. Precio: 72.000 ptas mes. Comunidad inctuida. 93 674 06 97 • Otro. 120 m2 4 hab., sin muebles. Precio: 80.000 ptas mes. 93 674 08 97 • Calle Rosellón. Junto estación. Piso 3 hab., de 75 m2, barto reformado, etc. Precio: 11'5 mill. 93674069> _____

• P° VALLDOREIX Casa individual, estilo provenzal, con 500 m2 de jardin, 6 hab., estudio, salón-comedor a 2 niveles, 4 bafïos, garaje, jardin. Precio: 65 Mill. 53 674 08 97 _ _ _

• ZONA GOLF Preciosa torre adosada. muy bien situada, soleada, con 2 pequeiïos jardines y una terraza. Consta de tres hab. dobles, estudio amplio, 2 barïos y aseo. Amplio salón-comedor con chimenea. Garaje 3 automoviles. Precio : 57 MMI. 93 674 08 97

• MAS ROIG VALLDOREIX Torre individual, nueva. Planta y piso. Consta de 4 dormitorios, salón-comedor, cocina y dos baftos. Piscina. Jardfn de 500 m2, barbacoa. Mucho sol. Vistas inmejorables. Precio: 43.750.000 ptas. 93 674 06 97

• PLADELVINYET Torre adosada de 180 m2. 3 hab., 2 banjos y aseo. Estudio, terraza y jrdín privado. Garaje 2 automoviles, frastero. Precio : 36 MiH. 936740897 • PLA V1NYET-SAN JOSÉ Magnifica torre adosada esquinera de 260 m2, 4 hab.. estudio, salon-comedor con chimenea, cocina-office, garaje, trastero. lavadero. jardin, mucho sol. Precio : 51 Mill. 956740997

• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de lujo, 160 m2. 4 hab. dobles, salon-comedor de 45 m2, 2 banos completos. cocina office. Perfecto estado. Pàrquiing grande. Dos piscinas y jardin comuntario. Precio : 37 Mil. 93 674 06 97 • JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 en alquiler de 65.000 ptas/ mes. En venta : 12,5 Mill. Otro local C/ Dos de mayo de 132 m2 : 150.000 ptas /mes 93 674 06 97

F I N Q U E S C I R O I M E L L A » TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL

• ZONA GOLF 4 dormitonos, comedor-salón con parquet, cocina-office, lavadero, 2 bartos completos. àmplia lerraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 93 674 7254

• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitonos. comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos, armanos empotrados. ïftrraza.

93674 7254 ___.

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armaries, cofriedor-saJón.cocjna-qffice. 2 bar)os çompjetos. çalefa^çi^n. twraza. Parkina. Zona comunitària con piscina. ACAgAt 2£g00.Q00_Ptas

»72 54

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 banos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas 93 674 7254

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bafto completo, calefacción. balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 936747254

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón. cocina-office, 2 bafios completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93674 7254

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-officej lavadero, 2 baflos completos calefacción, pàrking TODO EXTERIOR 32.600.000 Ptas 93674 7254

• ZONA TRANOUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2,

cocina, 3 H. Dob., 2 b-, calefac, 2 p.p.. piscina comunit., 3

anos, todo exterior. Precio: 30.5 Mill 93 6753355. £-378

• APARTAMENTO

2 H., comedor, cocina 1 B., parquet, calefac, ant. 2 anos,

Precio: 15.550.000 Mill. 936753355. E-589

• VALLDOREIX

TORRE DE DISENO, solar 500 m2, const. 145 m2, salón 42

m2, cocina, 4 h.. 1 b.. 1 a. con ducha, calecfac, piscina,

barbacoa, etc, ant. 1 ano, Precio 43,5 Mill.

93 589 26 43. E-664

• P° ST. MAGÍ

81 m2, comedor, cocina, 3 h. (1 Suitte), 2 b, ascensor,

calefac, soleado, Precio: 14,3 Mili.

93 675 33 55. E- 5 »

• RBLA. RIBATALLADA

95 m2, salón con chimenea, cocina, 4 h. con arm. emp., 1 b.,

1 aseo, calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado.

Precio: 21 Mill 935892643. E-594

•RBLA. DEL CELLER 97 m2, reformado, comedor, cocina, 4 h. (dobles). 1b., A., vistas al Tibidabo, soleado. parquing incluido, Precio: 19 Mjll, 93 675 33 55. £-644

• SANT CUGAT-MIRA-SOL Cerca Estación, solar 520 m2, sup. Torre de 155m2endos plantas, salón con chimenea, cocina, 5 h.con armanos empotrados, 3 b., calef., piscina, barbacoa, etc, perfecto estado. Precio: 45 Mul. 936753355. &5B6

• ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h., 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, Precio: 51,5 Mill. 93 675 33 55. £-596

> ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c . Amplia zona de lavado y plancha, salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac. perfectisimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55. £-564

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, y tett. a pie de parcelà, Precio: 24,5 Mill. 93 675 33 55. £-682

Ò R G A N • ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor.. 2 banos, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 936743208

• RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2.. salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 banos, 1 aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk., arm. empot. 36,5 Mill. 9367432 08 _ . _ . . . .

• ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 bafíos. amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket Precio : 26 Mill. 93 674 32 08

• COLL FAVA Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor. cocina, 3 dormitorios, 2 banos, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mill 936743208

• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bano, 1 as. con ducha, sal-comedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 93 674 32 08

o F E R T E s ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Minim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat. PROFESSOR D'ANGLES, nadiu i titulat dóna classes particulars. Telf. 93 589 43 79 ES NECESSITA PROFESSOR PARTICULAR Visual C++ i MFC amb experiència. 8 hores a la setmana (per exemple de dilluns a dijous de 20:30 a 22:30. o més hores menys dies, algunes hores en dissabte?, etc). 2500 pts/hora. Podeu trucar al 93 674 81 68 (si no hi soc podeu deixar un missatge al contestador amb el vostre nom , tejefon i horari per trobar-vos).

• MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOf-TA LLUM lloc tranquil, fàcil apar­cament, ideal per a esHjGTPreuTHrooO ptr -

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 banos, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardin comunitario, piscina. 21 Mill. 93_6743208^

• PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, sal-comedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. 93 674 3208 _

• TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salón-comedor, cocina americana, i barto, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mill 93 674 3208

•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 banos, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill. 936743208

• L A FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bafto, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 93 674 3208

D E M A N O E S • AMPURIA BRAVA Lloguer casa canal nova, 3 habitacions. 85.000 Ptes. P/Setmana. 939 77 58 96

• AMPURIA BRAVA 1 ' línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Ptes. P/Setmana. 939 775896-97245 42 57

• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 60m* lloguer baix. 9358964 16 (matins)

per Oficina 93 674 72 08

D ptes. mensuals

• CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ 909 34 04 82 - 929 38 73 70

• ROSES Lloguer apartament nou V línia de mar, 35.000 Ptes. P/Setmana 939 7758 96

• OPORTUNITAT SANT FELIU DE GUÍXOLS Cèntric, 2 hab., reformat, planta baixa. 6,5 milions (negociables). 9367524 56

• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu 93 675 14 53

LLOM AMB TARONJA COL·LABORA : M. Àngels Cuadras

Ingredients : • 1 Kg de llom sencer (lligat amb un cordill) • 3 taronges •sal •oli • farina • mantega, crema de llet i llet

Preparació: S' agafa el llom i es posa a la cassola amb un xic d'oli. Deixem que es dauri per tots els costats. Quan el tenim gairebé cuit s'hi fa una reducció de conyac. En una paella hi posem una cullerada gran de farina amb mantega; a continuació hi afegim la crema de llet, després la llet i, en acabat, el suc de les taronges. Tallem el llom a rodanxes i el posem dins la salsa, amb rodanxes de taronja al voltant.

Consell: En barrejar la carn amb la salsa hi podem posar una mica de suc del mateix rostit. És convenient servir-ho calent.

Credi-Cotxe

Credi-Reformes

Credi-Llar

Per a estrenar el que vulgueu

11.937 ptes. al mes per milió el primer any. La resta 12.341 ptes. al mes. 7,5% interès nominal el primer any. La resta al 8,5% (9,20% TAE per 1 milió de ptes. a 8 anys

i 12,13% TAE a 1 any). Exemple de crèdit desemborsat l'1 de juliol amb quotes dobles als mesos de juny i desembre. Aquestes condicions estan subjectes a domiciliar la nòmina i tres rebuts.

*La Caixa de Terrassa podrà substituir aquest regal per un altre model o marca d'iguals o superiors característiques.

I CAIXA DE TERRASSA A M B LES P E R S O N ES

ELS4CANTON3

34 Dijous, 10 de setembre de 1998

Futbol

Un Sant Cugat encara en rodatge perd amb el Girona

Hans Schonhofer: "Amb un parell de setmanes hauríem d'estar 'atope'" Si la temporada passada el Sant Cugat Esport va debutar al campionat de üga amb una victòria al camp do la Barcelo-neta, enguany el conjunt Manuel 1 nsgie ha perdut al camp municipal d'esports amb el Girona per 0 gols a 2. L'equip ad­versari, amb un prosauport que diuwVa el de l'equip santeugatenc no va i

AI.KX L Ó P E Z

- Sant Casat -

Fil Sant (Aigat Esport no ha po­gut encetar la temporada oficial amb una victòria. El conjunt sant­eugatenc va perdre diumenge al camp municipal d'Esports davant el Girona per 0 gols a 2. El Sant Cugat Esport de Hans Schonho­fer va plantar cara en tot moment a un Girona, que té com a princi­pal objectiu pujar a Tercera Divi­sió. El conjunt visitant va dur la iniciativa, tot i que mai ho va fer amb un domini aclaparador. Així, l'entrenador vermell-i-negre as­segura que "el rival ha guanyat per 0 a 2 i per tant hem de consi­derar que ha estat superior" . Hans Schonhofer ha volgut in­sistir en les errades defensives del seu equip: "Est ic satisfet amb el joc que hem desplegat, però no amb les errades. H e m de ser crítics i valorar que les errades es paguen cares, com així ha estat. No ens podem per­metre el luxe de regalar gols per­què ens costarà marcar".

EI primer onze inicial del Sant Cugat Esport de la temporada va estar format pels següents juga­dors: Madir, Pujol, Alberto, Cris-tian, Jansà (capità), Juan Carlos, Hans, Javi Gonzalez, Carlos Ruiz, Bayo i Javi M é n d e z . H a n s Schonhofer va estrenar-se diu­menge com a jugador-entrenador., El santeugatenc ha explicat que "has de creure't la posició de ju­gador i sobre el mateix terreny de joc no pots corregir massa coses".

gaire més superior. Hans Schonhofer ha

criticat les onades defensives dels seus

jugadors, però ha destacat r 'actttud" dels

seus homes. Ara , el principal objectiu de

l'equip santeugatenc és puntuar diumen­

ge al camp de FOtot, un equip que va der­

rotar als santeugatencs la temporada pas­

sada en els dos enfrontaments que van

disputar. Aquest inici de '

ha estat gaire bo. Després d e la primera

jornada, el Sant Cugat Esport passa a

ocupar la penúltima posició a la taula,

sense punts. L'Olot, el proper rival, tam­

bé va perdre. El Cornellà el va superar

per 1 gol a O . El Girona, en canvi, ja és se­

gon a la taula classmcatòrla.

B Surt Cwjit Espai va «Untar a la Mai aik MM derrota al caaa aanicipal ftiaaü amat d Girona. Fttr. MI KUMN

Per al Girona, guanyar aquest en­frontament tenia un sentit molt especial i és que l'equip volia de­dicar la victòria al seu president, Pere Saguer, mort la setmana pas­sada a conseqüència d'una trom­bosi, als 78 anys. "Hauríem estat més contents si no li haguéssim hagut de dedicar la victòria. Men­tre el tècnic local observava un joc del Girona "seriós i ben col·locat sobre el terreny de joc", Gratacòs reconeixia haver estat "un partit complicat on el Sant Cugat ens ha posat les coses difícils, però si algú ha merescut vèncer aquest partit, ha estat el Girona, per joc i ocasions". Ara, el Sant Cugat és penúltim.

Partit a partit

Hans Schonhofer confia molt en el seu equip. El conjunt ver­mell-i-negre, cjue va començar tard la pretemporada-el 10 d'a­gost-, encara no està al cent per cent de les seves possibilitats. L'entrenador del primer equip creu que "amb un parell de set­manes hauríem d'estar amb un millor to físic" i que el que cal fer és "anar partit a partit". El tècnic ha reconegut en les da­rreres setmanes que estudia la possibilitat d'incorporar alguns jugadors. "Som conscients que la plantilla és una mica justa, però volem fer incorporacions que mi­

llorin el n ivel l q u e t e n i m " . Schonhofer ha matisat que el nombre de fitxatges serien dos.

Diumenge, el Sant Cugat Es­port es desplaça al camp de l'O­lot amb l'objectiu de puntuar. "Si no donem facilitats, tindrem oca­sions d'aconseguir algun punt. El més important en aquest des­plaçament és no perdre", ha as­segurat el tècnic. Amb les ja con-segudes baixes de Marc Llonch, sancionat, i Bruno, lesionat, el Sant Cugat Esport viatja a Olot per enfrontar-se a un equip que la temporada passada va derrotar als santeugatencs en les dues ve­gades que es van enfrontar. L'O­lot va caure diumenge a Cornellà.

Pr imera Cata lana

Cornellà-Olot 1-0 Perelada-Igualada 1-0 Tremp-Júpiter 1-1 Manresa-Barceloneta 2-3 Guíxols-Palafrugell 0-1 Ripollet-Masnou 0-2 L'Hospitalet Atlètic-Valls..2-2 Prat-Gramenet 3-2 Granollers-Rubí. 2-2 Sant Cugat Esport-Girona. 0-2

M « l » PJ PG P I

Masnou 1

( i i rona 1

Barcclnneta 1

Ptat I

Cornellà 1

Perelada 1

PalafruRcl ! 1

Valls 1

Rubí

L'Hospitalet

Cranollers

Júpiar

Tremp

Olot

Igualada

Guíxols

Gramenet

Manresa

Sant Cu^EBt

Ripollet

0

GF GC Punt.

0

o

<) 0

(I 0

L a propera (13 de setembre): Olot-Sant Cugat Esport; Igua-lada-Cornellà; Júpiter-Perelada; Barceloneta-Tremp; Palafrugell-Manresa;Masnou-Guíxols; Valls-Ripollet; Gramenet-l ' Hospita­le t A t l è t i c ; R u b í - P r a t , Girona-Granollers.

PETANCA

3a Divisió masculí Amigos de Cobasa-Sant Cugat

4a Divisió femení Mira-sol-Guadalhorcc

5a Divisió masculina Amics i Juv.-Atlètic Sant Cugat Can Déu-Sant Francesc Mira-sol-Ca N'Anglada

5a Divisió femenina Sant Francesc (descansa)

6a Divisió masculina La Miranda-Mira-sol

Sant Cugat-Santa Margarida

Adètic Sant Cugat-Sabadell Planada

Sant Francesc-Arraona Merinals

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es

Rambla de Catalunya 32, 1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Hans Unides Directe al Tercer M ó n © ta

gen (3 2

HLS4GUVIÜNÍ5 Dijous, 10 de setembre de 1998 Esports 35

H o q u e i p a t i n s

Pujar a Primera és el principal objectiu del PH Sant Cugat

Lentitat santcugatenca celebra el proper dia 18 una assemblea B sènior A del PH Sant Cugat provarà d'assolir l'ascens de ca­tegoria, un objectiu que la temporada passada va perseguir fins a l'últim moment. L'equip que dirigirà Lluís Sanchez per se­gona temporada consecutiva es va classificar la temporada passada en cinquena posició. El pronidont Antoni Pérez vol con­solidar un nou projecte de l'entitat.

ALEX LÓPEZ

"L'objectiu del sènior A del Patí Hoquei Sant Cugat és el d'inten­tar consolidar el projecte esportiu de pujar l'equip a Primera Cata­lana. Estic convençut que tant els jugadors com el cos tècnic treba­llaran per provar d'assolir aquesta fita". D'aquesta manera, Antoni Pérez, president de l'entitat, ha puntualitzat sobre quin ha de ser el principal repte del club aques­ta temporada. El cos directiu del PH Sant Cugat ha inscrit un altre equip -el sènior B-a Primera Ca­talana. Es tracta d'un nombre im­portant de jugadors júniors, que militaran tant en categoria júnior com en sènior. Segons Pérez, "aquesta és una fórmula perquè poguessin jugar més i desenvolu­par més el seu joc". El sènior A,

equip que dirigirà per segona tem­porada Lluís Sanchez, va iniciar la pretemporada el 2 de setem­bre. El conjunt santcugatenc no ha presentat cap baixa respecte la campanya anterior, però sí que compta amb una novetat: Ricard Benito, que prové del júnior.

EI 18, assemblea

La data que ha fixat la junta di­rectiva del Patí Hoquei per cele­brar l'assemblea general ordinà­ria ha estat el 18 de setembre, a dos quarts de nou en primera con­vocatòria a la Casa de Cultura. Els dies 19 i 20 de setembre, tots els equips de l'entitat excepte els dos sèniors disputaran un torneig a Mataró. La presentació oficial de l'entitat serà una el dia 3 d'octubre a les set de la tarda al pavelló mu­nicipal, una setmana abans que

i PéiK Negab il btting, ma revist* IMMMI sn «ati «I Mteix M San bsrt. Ftto: X.L

comenci la competició, el 10 d'oc­tubre. Per segon any el PH Sant Cugat

posarà en pràctica les II Jornades sobre les bases i fonaments tèc­nics per a l'ensenyament de l'ho­quei patins. Incidiren aquest pro­jecte que va néixer ra temporada passada amb el fi de formar mo­nitors és un altre dels objectius

que s'ha fixat el club. Antoni Pé­rez ha assenyalat que "és un rep­te molt important per a l'entitat" i ha avançat que enguany "s'a­profundiran i es tractaran temes molt més específics". Una altra novetat important és el fet que totes les categories del club s'e­xercitaran en tres sessions pre­paratòries a la setmana.

Tennis

Moya derrota Corretja en vuitens de l'Open USA

À.L. /

Àlex Corretja no podrà complir aquest any el somni més especial de la seva carrera esportiva: gua­nyar l'Open USA a les pistes de ciment de Flushing Meadows a Nova York. Si en la passada edició es lesionava quan havia d'afrontar els setzens de final i el % queia derrotat pel número 1 mundial Pete Sampras en quarts, en la pre­sent edició ha estat eliminat en vuitens per Carles Moya per 7-6 (14), 7-5 i 6-3. En l'últim Grand Slam de la temporada, el tennista santcugatenc havia superat, abans de la derrota amb Moya, Gianluca Pozzi, Jean-Baptiste Perlant i By-ron Black. Corretja, que era la pri­mera vegada que s'enfrontava amb el mallorquí en pista ràpida, ja va perdre la final de Roland Garros el passat 7 de juny davant el seu botxí a l'Open USA Del 25 al 27 de setembre, Àlex

Corretja afrontarà amb la selecció estatal les semifinals de la Copa Davis contra Suècia, l'actual cam­piona del món.

F e s t e s M a j o r s

L'esport centra una edició més de la Festa Major de Valldoreix Dissabte se celebra el Trofeu de Natació a la piscina de Valldoreix

A.L.

El futbol sala, l'atletisme i el ten­nis taula van convertir-se el cap de setmana passat en les princi­pals activitats de la Festa Major de Valldoreix, que un any més dóna a l'esport el protagonisme d'aquesta celebració. Dissabte al matí es va disputar a la pista po-liesportiva, situada al davant del pavelló de voleibol de Sant Cu­gat a Valldoreix, unes 12 hores de futbol sala destinades a jugadors de menys de 14 anys. Un total de set van ser els equips participants en aquest torneig, organitzat per l'STAF (Servei Tècnic d'Activi­tats Físiques). Després d'enfron­tar-se en una lligueta tots contra tots, els primers cinc classificats van ser els següents: Crazy Team, Banyeres, TARR, Quart D i Club Esportiu Adesa. Dissabte a la tar­da i al llarg de diumenge, l'STAF també va muntar una nova edició

per als més grans. Un total de 12 conjunts van inscriure's al torneig, dividit en dos grups de sis equips. El campió va ser l'All Stars, que en la final va superar en la tanda de

penals el 20 Par Negro, després que el xoc acabés amb empat a dos gols.

Més activitats

El Club Esportiu Valldoreix or­ganitza des de fa gairebé vint anys l'Open de Tennis Taula. El cap de setmana passat es va celebrar un torneig més, distribuït en tres categories: juvenil, amb 32 parti­cipants, sènior masculí, amb 32, i sènior femení, amb 12. En juve­nils, el vencedor va ser Àlex Lar-rea, que va derrotar Enric Suàrez per 20-22, 21-18 i 21-17. En sè­nior masculí, el guanyador va ser Oscar Casabona, que va vèncer Josep Antón per 21-16 i 21-15. Casabona ha guanyat aquest tí­tol en set ocasions, mentre que en quatre ha estat finalista. Final­ment, en sènior femení la guan­yadora va ser Anna Montells, que va derrotar Marta Salvador per 21-18 i 21-17.

La cursa Can Majó, organitzada per l'Associació de Veïns de Can Majó, va comptar amb la presèn­cia de 88 corredors, distribuïts en diferents categories. Els guanya­

dors van ser benjamí masculí: Al­bert Lloberas; benjamí femení: Júlia Fisher; aleví masculí: Albert Capdevila; aleví femení: Caria Turró; juvenil masculí: Dominic Rodríguez; juvenil femení: Maud Bailly; cadet masculí: Oriol Cas-calló; juvenil femení: Esther Cà-novas; júnior masculí: Sergio Manso; júnior femení: Anna Pahisa; sènior masculí: Jordi Ri­bas; Britta Stemmler; veterans masculí: Jaime Prat; veterans fe­mení: Maise Grau. Els inscrits en la cursa infantil van comple­tar un recorregut de 1.700 me­tres i els adults, 5.800 metres. Un concurs de bitlles i de tir i un campionat d'escacs han estat els altres esports practicats.

La festa continua

La Festa Major de Valldoreix que va començar el 4 de setembre aca­barà el 16 de setembre i comptarà amb més activitats esportives: el XIV Trofeu de Natació de Vall­doreix, aquest dissabte a les cinc de la tarda, i la VI Trobada de Mountain Bike, diumenge a les nou del matí.

CMIknMn ufa.f·fcMEHIMN

UcwufcCMlI·iivi·pl·farait·adfcM

36 Esports ELS ÍCAJVTOINS Dijous, 10 de setembre de 1998

F u t b o l s a l a

L'assemblea escull Subirats com a nou president de l'Olímpyc

Lexmandatari Pedró José Martín deixa el càrrec per motius personals L'Olímpyc de la Floresta ha escollit Joan Ramon Subirats perquè a partir d'ara si­gui el màxim responsable de l'entitat que, fins al moment, ha estat dirigida per Pe­dró José Mart ín . Aquest ja va anunciar

AlJ'.Y. Ldl'KZ

-SantCugat-

Joan Ramon Subirats va ser es­collit diumenge en l'assemblea ordinària celebrada a la l 'nió Re­creativa i Esportiva de la Flores­ta nou president de l'Olímpyc. L'assemblea va durar dues hores i mitja i unes 20 persones hi van ser presents. Subirats substitueix en el càrrec Pedró José Martín. que per motius personals va de­cidir abans de l'estiu no continuar dirigint l'entitat.

l 'n dels punts niés calents de l'assemblea va ser el punt núme­ro quatre, que tractava els pro­blemes d'ús de les pistes munici­pals de la Floresta. L'Ajuntament va comunicar a l'Olímpyc que a partir d'aquesta temporada, l'O-M K T (l'Oficina Municipal de l'Ksport per a Tothom) utilitzaria els dissabtes al matí les pistes de la Floresta. FI programa de Jocs Escolars obliga a buscar instal·la­cions municipals per dur a la pràc­tica les seves competicions. Però d'aquesta manera les categories inferiors del club, que en són mol­tes, es queden sense instal·lació per disputar els seus partits de lli­ga. En rebre la notícia, el club flo-restà no va aturar-se fins a dema­nar una entrevista amb Xavier

abans de l'estiu la seva intenció de dei­xar les seves funcions de president de l'entitat norestana. Sens dubte, el punt que va generar més polèmica a l'assem­blea va ser el fet que l'Ajuntament hagi

comunicat al club que enguany, dissab­te al matí, el programa de COMET ne­cessita l'ús de les pistes municipals de la Floresta. Subirats i Xavier Figueres po­drien, però, arribar aviat a un acord.

J·MRaM·SsMratsws·r

Figueres, regidor d'Esports del consistori, i Ferran Domínguez, tècnic d'Esports. Després de la reunió que van mantenir diven­dres passat ambdues parts, tot apunta que finalment arribaran a una bona entesa. Subirats n'ha tret les seves pròpies conclusions: "Te­nim uns problemes per resoldre amb l'Ajuntament quant a orga­nització i comunicació. Per a no­saltres, resoldre definitivament

Mneturt diimwng· m i pmMwrt to rMmpyc fe la

aquests problemes és summa­ment important".

A l'assemblea també es va apro­var el pressupost de la propera temporada, que serà de cine mi­lions i mig de pessetes, i es va con­firmar que el club va tancar la pas­sada campanya amb un superàvit de 85.000 pessetes. La seu social va ser un altre dels punts tractats. Segons Subirats, l 'Ajuntament s'ha comopromès a buscar una seu

FI·i·sta.F·toMEIBJMN

social per a l'Olímpyc.

Demà, presentació

Els vuit equips que integren l'O­límpyc de la Floresta es presenten oficialment demà al matí a les se­ves pistes, en la que serà la terce­ra edició del memorial Lluís Pu­jol. El primer equip s'enfrontarà a partir de la una del migdia a l'Eu-rogramenet.

H o q u e i h e r b a

Egara i ONmpia són els primers rivals del Júnior al

Campionat de Catalunya q u i p mascu l í del Jún io r co­mençarà el Campionat de Cata­lunya el 21 d'aquest mes i ho farà davant el Club Egara, juntament amb l'Atlètic de Terrassa, un dels favorits per endur-se el títol. Els jugadors que dirigeix Andrés Barrientos hauran de completar un total de set jornades en una lligueta integrada pels set equips de Divisió d'Honor. El Júnior haurà de rebre el Club Egara, l'Atlètic de Terrassa i el F C Bar­celona, mentre que haurà de des­plaçar-se als camps del C D Ter­rassa, RC Polo i Vallès Esportiu, descansant en l'ultima jornada d'aquest campionat, el 8 de no­vembre, una setmana abans que comenci la lliga. El primer ad­versari dels blau-i-negres serà el San Pablo Valdeluz. El partit es jugarà a Madrid. /A.L.

• Sant Cugat -

Kí C^luh K^uru, en categoria

masculina, i l 'Olímpia HC, en femenina, són els primers ad­versaris dels equips del Júnior al Campionat de Catalunya, pri­mera competició oficial de la temporada. El Júnior femení serà el primer conjunt que entrarà en competició. D'aquí a dos diu­menges, es disputaran els quarts de final del català amb la presèn­cia de vuit equips. El proper 27 de setembre es jugaran les se­mifinals, i una setmana més tard, el 4 d'octubre, la final d'aquesta nova edició. Una setmana més tard, el dia 11, l'equip santeuga-tenc es desplaçarà a Sant Sebas­tià per enfrontar-se en la prime­ra jornada de lliga a l 'ac tual campió, la Reial Societat. L'e-

F u t b o l s a l a

es presenta demà contra el Barca, amb

l'ascens com a objectiu

El nou Winterthur Sant Cugat que dirigeix José Luis Quifíoà es presenta demà a la tarda al pa­velló municipal davant el FC Barcelona, després d'haver apa­llissat dissabte el Vall de Tenes de Primera Nacional B per 8 gols a 2. L'entrenador santeugatenc s'ha mostrat satisfet pel treball que estan desenvolupant els seus jugadors des que el 24 d'agost van iniciar la pretemporada. En la presentació oficial de demà, el cos tècnic, integrat per José Luis Quifíoà i Albert López, tèc­nic del segon equip la tempora­da anterior, constatarà quins se­ran els jugadors que la campanya 98/99 defensaran la samarreta del Winterthur. Tot i que Quifíoà ha explicat que "l'equip no és en­

cara ni al cinquanta per cent de les seves possibilitats", el tècnic ha mostrat la seva satisfacció pel treball realitzat pels seus juga­dors. D'entre els jugadors que entrenen sota les seves ordres, l 'entrenador santeugatenc ha confirmat, sense voler dir noms, que abans de la presentació des­cartarà dos jugadors i un porter. Aquesta setmana, Nacho Rodrí­guez, un ala-tanca provinent de l'Ivansport de Primera Nacional A, ha estat entrenant amb el FS Sant Cugat i, segons Quifíoà, és molt probable que acabi fitxant, entre altres coses perquè és un jugador que coneix molt bé. A la presentació hi prendran part tots els conjunts de l'entitat: in­fantil masculí, cadet masculí i fe­mení, juvenil masculí i femení i primer equip. /A.L.

K à r t i n g

Campos debuta en un estatal amb bona nota

À.L. - Madrid / Sant Cugat -

El pilot santeugatenc Oliver Campos es va classificaren la 21a posició, de 34, al Campionat d'Es­panya, en categoria cadet, cele­brat el passat cap de setmana al circuit Los Santos de la Humosa de Madrid. Aquest campionat consta de dues proves: la prime­ra va celebrar-se a Múrcia, on Campos va acabar també 21è . i la segona, que s'ha disputat a Ma­drid. Aquesta ha estat la primera vegada que Campos ha pres part en una prova d'aquest tipus.

F u t I

Amistosos a Tercera Regional

- Sant Cugat -

La UD Mira-sol Adesa Bacó i la PB Sant Cugat, equips santeuga-tencs que militen a Tercera Re­gional, afronten compromisos amistosos abans que el proper 27 de setembre comenci la lliga. El Mira-sol va disputar dissabte pas­sat el seu primer xoc de pretem­porada davant el Juventud 25 de Setembre. L'equip que dirigeix Enrique Fortes va vèncer a la tan­da de penals, després que el par­tit acabés amb empat a dos gols. Els propers compronisos d'aquest equip seran els següents: Mira-sol-Can Oriach (avui, 20'30 ho­res), Júnior-Mira-sol (dissabte, 16 hores) i Mira-sol-EF Cerdanyola (20 setembre, 12 hores). Aquest últim partit servirà per fer la pre­sentació oficial del conjunt mira-solenc. La PB Sant Cugat va em­patar a dos gols dimarts a la nit amb el juvenil preferent de la Gramenet. /À. L.

R í t m i c a

Marfil i Garcia tornen de la selecció

Les gimnastes del Club Mun­tanyenc Sant Cugat, la sènior Gri-selda Marfil i la júnior Eriça Gar­cia, van tomar divendres passat de Vitòria on des del 25 de juliol han estat concentrades amb la se­lecció estatal de gimnàstica rít­mica. Eriça Garcia té possibilitats de ser convocada pel Campionat d'Europa que se celebrarà a Bu­dapest el maig vinent. /A.L

ELS/CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Esports 37

Futbol

El La Farga debuta diumenge a Sabadell contra el Rómulo

Aquest és l'únic equip santcugatenc que milita a Segona Regional El CE La Farga debuta diumenge al matí al campionat de lliga i ho fa a Sa­badell, davant el Rómulo Tronchoni. Després de les serioses dificultats que va patir la temporada passada el con­junt que dirigeix Antoni Barrachina,

ÀLKX LÓPKZ

- Sant Cugat -

el La Farga té com a fita, una tempo­rada més, mantenir la categoria. D'a­questa manera ho constata el tècnic: "El principal objectiu és salvar la ca­tegoria i, dins de les nostres possibi­litats, classificar-nos al més amunt

possible". Barrachina, però, opina que té un bon bloc i que amb els jugadors que té el conjunt pot acabar ocupant una posició tranquil·la a la taula. L'­hora de la veritat comença aquest cap de setmana.

Amb l'objectiu de mantenir-se a la Segona Regional, el Club Esportiu La Farga afronta diu­menge el primer compromís de lliga al camp del Rómulo Tron­choni de Sabadell. Aquesta temporada, aquest és l'únic conjunt santcugatenc que mi­litarà en solitari al grup cinquè d'aquesta categoria. En el que serà la sisena campanya conse­cutiva a Segona Regional, l'en­trenador d'aquest equip, Anto­ni Barrachina, que n'és tècnic fa uns vint anys, ha explicat qui­nes han de ser les fites que s'ha de marcar el La Farga: "El prin­cipal objectiu és salvar la cate­goria i, dins de les nostres pos­sibilitats, classificar-nos al més amunt possible". Amb tot, Ba­rrachina creu que "d'altra ban­da, tenim equip per estar en una classificació raonable i no patir com la temporada passa­da". L'entrenador del La Farga puntualitza també aquest ex­trem: "El que no pot passar en­guany és el que va succeir la temporada anterior, que fins a l'últim partit de lliga no vam assegurar-nos la permanència".

El conjunt santcugatenc va aca­bar situant-se la campanya pas­sada en la catorzena posició, de divuit equips, amb només 32 punts, a tres del descens direc­te. Una victòria al camp del Barberà en la darrera jornada per 1 gol a 3 va donar la salva­ció matemàtica als jugadors de Barrachina.

Una filoscífia particular •-

Des que fa més de vint anys que es va fundar aquest equip, el CE La Farga sempre ha seguit una mateixa filosofia. L'equip tan sols està integrat per alumnes de l'es­cola, exalumnes, pares d'escola o professors. La plantilla la formen

F·tr.XNnUUMtt

els següents jugadors: porters: Ri-cardo i Octavio; defenses: Ju-liàn, Marc, Fernando, Luís, Da­vid, Pérez i Alex; mitjos: Enric, Figueras, Luís, Gil, Guinart, Xavi i Nacho; davanters: Juan-jo, Cuatrecases, Clapés, Javier, Turi, Agustín i José. El La Far­ga va iniciar la pretemporada a principis de setembre.

R u g b y

L'infantil i el sènior del Sant Cugat, de pretemporada

À.L.

Els dos equips infantils del Club de Rugby Sant Cugat-Júnior han marxat aquest matí cap a la Cer­danya, on faran un stage de pre­temporada fins diumenge. En aquesta estada està previst que el conjunt santcugatenc s'en­fronti al Mossega en un partit de caire amistós. El sènior del CR Sant Cugat-Júnior també es des­plaça aquest cap de setmana a Maià (Girona) a fer un stage.

Motor

R u b e n X a u s a c a b a c i n q u è a F r a n k f u r t

Cugat-

El pilot santcugatenc Ruben Xaus va acabar en la cinquena posició, de 36 participants, en la vuitena i última prova del Cam­pionat d'Alemanya de superbi-kes, que es va celebrar diumen­ge a la ciutat alemanya de Frankfurt. A la classificació final d'aquest campionat, Xaus ha aca­bat en sisè lloc. A partir d'ara, el santcugatenc començarà a pre­parar-se per a la temporada vi­nent, que s'iniciarà al març. /À.L.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

OBJECTIUS:

• Incentivar la pràctica de l'esport en el marc de l'escola. • Fer una escola esportiva de primer nivell. • Donar uns coneixements esportius i formatius a tots els participants.

La preinscripció per al curs 1998/99 ja està oberta.

ORGANITZA: OMIET (Of ic ina M u n i c i p a l d e l 'Esport p e r a T o t h o m ! DINAMITZA: Fundac ió Unió Espor t iva San t C u g a t

PER A INFORMACIÓ I PREINSCRIPCIONS: OMET (Casa de Cul tura de Sant Cugat del Vallès)

De di l luns a divendres de 17.00 a 20.00 hores - Tel. 93 589 13 82

HS4CANTONS

Espectacles

Dijous. 10 de setembre de IVVft 38

S'i P a t r i m o n i

convertir

El projecte, de 200 milions, el subvenéonen la UE i la Generalitat L'ajuntament de Sant Cugat va aprovar aquest cfimarts en un ple extraordinari el projecte base per a la rehabilitació de la Casa Aymat, que acollirà el futur museu de l'escola catalana del ta­pís. CiU i el PP van votar a favor del projecte de l'arqutocto Uuis Samaranch, mentre que el PSC i IC hi van votar en contra i ERC es va abstenir. Tots ells van argumentar la falta de diàleg amb CiU en l'elaboració del projecte i van criticar que es doni una utilitat privada a una part de Pedmci, on el futur director del centre, Josep Grau Garriga, hi tindria un taller vivenda.

JOSKI' MARIA M I R Ó

Una de les principals necessitats de l'aprovació del projecte base és que l'ajuntament de Sant Cu­gat ha d'adjudicar les obres abans del 30 de desembre perquè, de no ser així, perdria la subvenció de 97 milions de pessetes que els atorga la Unió Europea. Aquesta també va ser la principal crítica d'Aymerich al PSC, IC i ERC, que no van votar a favor de l'a­provació del projecte.

El regidor d 'ERC, David Sem-pere, va felicitar el projecte però va abstenir-se perquè "no s'ha dis­cutit àmpliament pels grups. A més, s'hi contempla l'habitatge d'un particular". El portaveu so­cialista, Àngel Casas, va dir que el seu grup creu que "calia justi­ficar les característiques del pro­jecte" i que hi veuen "certa utili­tat que no és adient fer-la amb diners públics", fent referència al taller del seu futur director, l'ar­tista i impulsor del museu, Josep Grau-Garriga. El portaveu d'IC, Joan Martí Balada, va expressar-se en termes similars tot i conside­rar la rehabilitació de la Casa Ay­mat com "un projecte cultural im­por t an t " . Els t res grups van expressar el reconeixement a la figura i el seu respecte a l'artista Jo­sep Grau-Garriga. L'alcalde va res­pondre que no entenia l'actitud del PSC, IC i ERC. "No discu­teixen el projecte però, en canvi, no l'aproven. No neguen la vàlua de Josep Grau-Garriga però li ne­guen l'habitatge". Aymerich va

recordar "si el projecte tira enda­vant és gràcies a la personalitat ar­tística de Grau-Garriga". En re­ferència a la falta de dià leg, l'alcalde va respondre a Sempere que era "l'únic que no pot dir que no hi ha hagut diàleg, perquè fins al passat 8 de gener ERC forma­va part de l'equip de govern".

Després de l'aprovació del pro­jecte bàsic de l'arquitecte Lluís Samaranch, valorat en 115 milions de pessetes (el projecte global és de 200 milions de pessetes), s'o-brirà un període d'exposició pú­blica de 30 dies des del dia que es publiqui al butlletí oficial pro­vincial (BOP).

El projecte

La rehabilita statà 200 mtlwm de pessetes FOTO XAVILARROSA

lorades en 300 milions de pesse­tes que ha cedit l'artista Josep Grau-Garriga. En el segon espai hi haurà una mostra temporal de sis mesos que seleccionarà ell ma­teix. Està previst, segons ha ex­plicat Grau-Garriga, que a l'any s'hi facin unes tres exposicions de

El projecte global de rehabilita- caràcter temporal. Finalment, hi ció de la Casa Aymat està pressu- haurà un espai dedicat a tallers on postada en uns es treballarà i s'in-

200 milions de El centre tindrà dues ve^ rà la tècni-p e s s e t e s . La ca del tapis. Un Unió Europea ha Süks pCT d eXpOSictOUS dels principals ob-aprovat una sub­venció de 97 mi­lions d ins del programa d'ajuts F E D E R . La

General i ta t de ^ÇJ 3 Catalunya, que '* ''^™ ha donat el seu vistiplau al pro­jec te , aportarà 50 milions de pessetes. L'ajuntament treballa per aconseguir espònsors que s'encarreguin de ta resta de la part econòmica.

El museu de l'escola catalana del tapís es dividirà en tres espais. En una primera sala hi haurà una ex­posició permanent amb obres va-

/ també tallers per jectius del museu de l'escola català-

treballar i investigar na del taPís*se-f gons han explicat

la tècntCa del tapís ïalcalde i l'artista •S'Í. *llÉllfe' -'-' santeugatenc, és

- • ' , - ^ W C j U e "sjgUi u n es_ pai viu". Per això, s'hi faran els ta­llers però també conferències i de­bats de forma periòdica.

Grau-Garriga, "sorprès"

L'artista santeugatenc Josep Grau-Cïarriga, que resideix a An-jou (França) es va mostrar satisfet per l'aprovació del projecte, però

alhora "sorprès" per la votació del PSC, IC i ERC. "Em sorprèn que s'hi oposin i busquin aquest pre­text. Suposo que es tracta d'una reacció purament política", va dir.

En aques t s m o m e n t s Josep Grau-Garriga i el seu fill Jordi tre­ballen en la selecció del fons que cediran al futur museu i que estarà format per tapissos, pintures i tot t ipus de treballs sobre paper (aquarel·les, esbossos, etc.). A ban­da del material artístic Grau-Gar­riga també s'ha centrat en la re­cuperació de diaris i arxius de la casa Aymat, a més d'altres docu­ments sobre el tema. L'impulsor del projecte també ha iniciat nom­brosos contactes amb altres cen­tres artístics d'arreu del món, com el Metropolitan de Nova York. Grau-Garriga considera que el principal objectiu de la Casa Ay­mat és recordar el moviment ar­tístic de renovació de la tècnica del tapís nascut a Sant Cugat a mitjan anys cinquanta i que va te­nir el seú punt màxim als setanta. Per l'escola catalana del tapís hi van passar destacades figures de l'art contemporani català.

El banc d'imatge i so s'adscriu a l'ANC

J. M. M. - Sant Cugat -

El banc d ' imatge i so de Ca­ta lunya (BIS) s 'ha adscr i t a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), amb seu a Sant Cugat. D'aquesta forma, a partir d'a­ra tot el material que fins ara es podia trobar al Depa r t amen t de Governació de la Genera­litat es podrà trobar al centre de Sant Cugat.

El banc d ' imatge i so de Ca­ta lunya té com a object iu la creació d 'una base de dades amb tot el material fotogràfic, sonor i audiovisua! que pro­dueix el govern català. La ma­joria de documents d 'aquesta xarxa fan referència als dife­rents depar taments de la Ge­neralitat i tracten temes con­crets com l 'a rqui tec tura , les obres públiques o el turisme a Cata lunya . Ara, i a m b l 'ads­cripció a l 'ANC, aquest tipus de material del centre també passarà a formar part d 'aques­ta base de dades, que en l'ac­tualitat supera els 100.000 do­cuments. El BIS és de consulta lliure i oberta a tothom, tot i que només es pot fer des del mateix arxiu o bé per consul­ta de referència per telèfon. Amb vista al futur està previst que aquest material es pugui integraren una xarxa més àm­plia i, per tant, no s'hagi d'anar de forma expressa a l'arxiu per tal de fer la consulta. Actual­ment , tot el material del BIS també es pot trobar en suport C D - R O M . La cap del banc d ' imatge i so a Catalunya, Isa­b e l J o v e n , c o n s i d e r a q u e aquesta incorporació a l'Arxiu N a c i o n a l d e C a t a l u n y a "és molt positiva pel centre, ja que permetrà la informatització de bona part del seu fons docu­mental de t ipus audiovisual". Joven també ha destacat la ca­p a c i t a t d ' e m m a g a t z e m a t g e

d 'aquest sistema.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat v < W U i y Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l V a l l è s - ( B a r c e l o n a )

Lucas

ELS /CANTONS Dijous. 10 de setembre de 1998 Cultura 39

C o n d e c o r a c i o n s

La Generalitat premia Gerard Claret amb la Creu de Sant Jordi

Enguany el govern català lliurarà el guardó a dos santcugatencs JOSKP MARIA MIRÓ

- Sant Cagat-El violinista Gerard Claret rebrà el pròxim 4 de novembre la Creu de Sant Jordi de mans del conse­ller de cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals. El govern ca­talà premia així el músic per la seva casca de portar la música ca­talana arreu i també pel seu treball com a pedagog. El violinista con­sidera que "una tasca comple­menta l'altra" perquè "la feina d'intèrpret és un repte personal i alhora també hi ha el treball en equip de l'orquestra. En canvi, la tasca com a pedagog és una satis­facció a llarg termini, del retorn de l'aprenentatge". D'aquesta for­ma, Gerard Claret esdevé el se­gon santcugatenc que enguany rebrà aquest guardó de reconei­xement a la seva trajectòria en el camp cultural, científic, empre­sarial o professional (l'artista Mercè Diogène també rebrà aquesta condecoració). El mateix conseller de cultura de la Gene­ralitat de Catalunya va ser l'en­carregat d'anunciar la notícia a Claret. "Per mi és un gran honor

Gerard Claret va ser el pregoner de la Festa Major 1996. FOTO: E4C

rebre la Creu. Fa molts anys que conec el conseller i el fet que ell me la lliuri és per a mi doblement satisfactori", explica. En un prin­cipi Tacte de lliurament de la Creu de Sant Jordi s'havia de fer el 27 de novembre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, tot i que finalment s'ha retardat fins al dia 4 de novembre.

Claret és en l'actualitat director i concertino de l'Orquestra Na­cional de Cambra d'Andorra (ONCA) i també director del Conservatori del Principat. Tot i el seu treball a Andorra, fa dinou anys que viu a Sant Cugat, on s'ha integrat completament. Precisa­ment, el músic va ser l'encarre­gat de fer el tradicional pregó de

Festa Major el 1996. Claret va protagonitzar un moment espe­cialment emotiu quan des del bal­có de l'ajuntament va interpretar amb el seu violí la melodia del ball del Paga-li, Joan. "Per mi va ser motiu de satisfacció, quan l'al­calde em va oferir la possibilitat de fer el pregó i, per tant, conside­rant-me un santcugatenc més. Em va emocionar molt i ho re­cordaré sempre". Claret, que re­coneix "viure a cavall d'Andorra i Sant Cugat", té com a projectes immediats "continuar treballant", a més de diversos concerts al Prin­cipat, al Palau de la Música Ca­talana de Barcelona, al Festival d'Urdino a Itàlia i també a Por­tugal. A més, el músic també ha enregistrat fa poc temps amb la ONCA un disc d'autors catalans com Pau Casals, Xavier Montsal-vatge i Eduard Toldrà. En breu enregistrarà el segon disc d'a­questa sèrie, que sortirà al mer­cat el pròxim setembre. "Hi ha autors catalans als qui s'ha fet poca justícia, amb vista a altres països. Hi hauria d'haver més preocupa­ció perquè aquests autors es to­quessin fora d'aquí", assegura.

Hereu del treball i la

humanitat de Pau Casals

* Geraíd Claret va néixer a An­dorra i va veure's abocat al món de Ja música gràcies a i*estreta amistat del seu pare amb el com-posKsof Pau Casals, quealeshores viva a l'exili. *Eri aquell moment

despertar cap inquietud. La rela­ció del meu parc amb Casak va ser el punt 4'unío", explica. El mateix Casals va apadrinar elseu germà bessó, Uuís. El seu pare va decidir <toe ferien musica de* de ben petits. "A mi ic'm va do-nartjnvioJíJaen Lluís un violon­cel, penso que vanericertar-bo de pte*. Ei músic reconeix, perd, que va ser als 14 aays quan se li va

rnusíca.OaTetc^ce^skíçlaafor··

comCta&*$a^;MsddbaQ*

CiMfeie*»fcKa8&<|$iedeit,&Ís festegis de Pató* q«ao «msra

E s p e c t a c l e s

Teatre Arca estrena 'Vies paral·leles9 a la

mostra de Tàrrega J. M. M.

Teatre Arca de Sant Cugat pre­senta avui i demà en el festival de teatre de Tàrrega el seu darrer muntatge Vies paral·leles. Aquest espectacle, que es podrà veure a Sant Cugat el pròxim novembre, tracta sobre el sentiment que ge­nera la solitud humana. La for­mació continua així amb els seus espectacles "d'humor però alho­ra amb una visió crítica". Cargu-ment d'aquest nou muntatge parteix de dues vides simultà­nies i una sèrie d'estrambòtics aviadors. L'interrelació entre aquests personatges modificarà les seves vides. El director i ac­tor de Teatre Arca, Jesús Roche, diu que han volgut tractar so­bre la solitud col·lectiva perquè "és una malaltia social fre­qüent". Roche defineix l'obra com un espectacle "absurda­ment divertit".

La formació va iniciar els mun­tatges a la Unió recreativa i es­portiva de la Floresta. Xavier Vilardell s'ha encarregat del ves­tuari i Maria Ballado del decorat. Aquest és el cinquè any conse­

cutiu que Teatre Arca es presenta a la fira de teatre al carrer de Tàr­rega. Jesús Roche considera que "La fira de Tàrrega cada vegada està més racionalitzada" perquè "s'aposta per la qualitat" i "s'han anat resolent problemes com la massificació en els espectacles". El director de l'agrupació teatral considera que la mostra és una bona forma de donar-se a conèi­xer per la nombrosa assistència de públic, però sobretot per l'al­ta presència de programadors. La companyia Teatre Arca va

néixer ara fa vint anys. Actual­ment el grup l'integren unes di­vuit persones (en aquest últim muntatge hi intervenen vuit). La formació es dirigeix bàsicament a un públic infantil i juvenil, tot i que en aquesta ocasió ha apos­tat per un muntatge adreçat als adults. A banda del nou muntat­ge, Teatre Arca també continua amb les representacions de les funcions com Marco Polo i vice­versa, Villa del tresor i Uaneguet lleig. La formació teatral ha fet aproximadament uns vint mun­tatges durant la seva trajectòri-ca, entre els quals destaca l'obra La nit amb un diable.

Folklore

El Grup Mediterrània prepara un n o u muntatge amb PElèctrica Dharma

Divendres van actuarà les festes de la Mare de Déu del Tura J. M. M.

El grup Mediterrània de la Unió Santcugatenca participarà en un espectacle musical al costat de l'Elèctrica Dharma. Aquest és un dels principals projectes de la for­mació dansaire amb vista al prò­xim any. Els directors artístics del Grup de Dansa Mediterrània ja han començarà treballaren aquest nou muntatge, en homenatge a Esteve Fortuny, que seguirà la lí­nia de dansa tradicional catalana. L'espectacle servirà d'acompa­nyament en la gira de concerts que l'Elèctrica Dharma farà per presentar el seu nou disc com­pacte. Un dels membres del grup Mediterrània, Francesc Canas, diu que estan "molt il·lusionats tot i que és un projecte molt am­biciós". De moment la majoria de detalls sobre aquest nou mun­tatge i sobre una possible gira es­tan per definir.

El grup Mediterrània va co­mençar divendres passat les pri­meres actuacions de la nova tem­porada com a secció de La Unió. La formació va participar al festi­val folklòric de danses tradicio-

FJ Grup Mediterrània ha iniciat les actuacions de la nova temporada. FOTO: F.4C

nals de les festes de la Mare de Déu del Tura, a Olot, la Garrot­xa. Unes trenta persones del grup Mediterrània van oferir diversos fragments del seu espectacle Ses illes, un recull de diverses danses d'aquesta zona coreografiades per Salvador Melo. En aquest festi­val també van participar altres grups de dansa tradicional de

València i les Illes Balears. El dis­sabte el Grup Mediterrània tam­bé va actuar, tal com va fer l'any passat, en una convenció organit­zada a la Masia de Can Ametller. Aquestes actuacions i projectes del Grup Mediterrània inicien temporada després de la seva se­paració de l'Esbart Sant Cugat per integrar-se a La Unió.

40 Cultura HLS4QUVI10!>S Dijous, 10 de setembre de 1998

P a t r i m o n i

S'inicia la restauració dels frescos del Sant

Crist de Llaceres J. M. M.

- Sant Cugat -

Kl Centre de Restauració de béns mobles de la Generalitat de Catalunya, amb seu a les de­pendències del Monestir de Sant Cugat, ha iniciat aquesta matei­xa setmana les obres de restau­ració dels murals de l'ermita del Sant Crist de Llaceres. Kls fres­cos són obra del pintor santeu-gatenc Josep Grau-Carriga. que va realitzar-los el 1956 com a pri­mer encàrrec, poc després d'a­cabar cl servei militar.

Aquesta és una de les vint cam­panyes in situ (sobre el terreny) programades enguany pel Cen­tre de Restauració de béns mo­bles arreu de la geografia catala­

na. De moment, el Centre ha as­segurat aquelles parts que cor­rien més risc de desprendre's de la paret de l'ermita. L'operació més important que cal fer és co­brir les esquerdes i omplir el buit que hi ha entre la paret de l'edi­fici i les pintures murals. La hu­mitat ha estat un dels principals causants del deteriorament de les pintures de l 'ermita. L'es­fondrament d'una part de la teu­lada del monumen t també va tenir una repercussió molt ne­gativa en els murals que hi ha al seu interior.

Recaptació popular

La parròquia de Sant Pere Oc-tavià és una de les principals pro-

El Centre de Restauració de //e'ns mobles

motores de les obres de restau­ració de l'ermita. Per això, d'a­quí a pocs dies s'iniciarà una campanya amb l'objectiu de re­collir fons per a la recuperació de les pintures murals. Sota l'eslo-gan 2.000 per 5.000 es repartiran blocs de vint fulles (cada una de 5.000 pessetes) per alguns dels punts més representatius i fre-

restaurarà in situ els mura/s delSant Crist de Llaceres. FOTO: X.Wl I.ARROSA.

qüentats de la ciutat. Totes aque- fet per la recuperació d'aquest lles persones que adquireixin aquestes paperetes ajudaran en les tasques dé restauració de les pintures del Sant Crist de Lla­ceres però també tindran un 20% de descompte a l'hora d'efectuar el pagament de l 'impost de la renda. L'autor dels murals, Josep Grau-Garriga, s'ha mostrat satis-

treball "pel seu valor sentimen­tal", ja que va ser un dels seus primers treballs, i també per la iniciativa promoguda per diver­ses persones de la ciutat en dur a terme una recol·lecta popular. Les pintures són d'estil figura­tiu, molt allunyades de l'actual estil de l'artista.

T a l l e r s

Isabel Sàez imparteix cursos de guions i creativitat a la Unió

La novetat d'enguany és que s'adrecen a nens joves i adults

Isabel Sàez imparteix els cursos. FOTO: CEDIDA

J. M. M. - Sant Cugat-

La Unió santeugatenca ja ha o b e r t el termini per matricu-lar-.se als cursos de guió i crea­tivitat i relats, que començaran el pròxim mes d'octubre. Isabel Sàez s'encarregarà d ' impartir els dos cursos. Les matrícules es poden formalitzar a La Unió Santeugatenca, a les mateixes oficines o per telèfon.

El taller de creativitat, que es fa per primera vegada a Sant Cugat, té com a principal ob­jectiu que aquel les persones que hi participin aprenguin a construir relats. La principal novetat d 'enguany és que els tallers van adreçats als adults però també a nens i joves, de

10 a 16 anys, repartits en dos grups, per edats. Després dels exercicis, els a lumnes desen­voluparan el seu projecte. Un dels aspectes més importants, s egons I s a b e l Sàez , és q u e aprenguin les diferències de la literatura amb els gèneres au-diovisuals. "És molt important l'exercici. L'escriptor és un bus de la pròpia ànima. En aquest curs es t reballen sobretot els estímuls", explica Sàez.

Sàez també impartirà tallers de guió de cinema. L'objectiu d'aquest curs és aprendre a es­criure guions d 'una forma pro­fessional, ja sigui per a curt-m e t r a t g e s , l l a rgme t r a tge s o televisió. Una vegada finalitzat el curs els alumnes d'aquest ta­ller hauran pogut fer el que es

coneix com a la bíblia, és a dir, el material que es pot portar a la productora i sobre el qual es pot començar a treballar.

Isabel Sàez, que s'encarrega d'aquests cursos, és psicòloga i fisioterapeuta i treballa com a crítica de cinema a Els 4 Can­tons, El Triangle i Ràdio Gràcia. Sàez t ambé és guionista i ha col · labora t d u r a n t t res anys amb un director de producció belga, que va treballar en pel·lí­cules tan conegudes com Pat-ton o en diverses produccions dels anys 70 a Almeria. Sàez considera que la seva formació de psicoterapeuta la va ajudar a "reprendre l'escriptura de re­lats", una activitat que feia de petita i que ara practica de for­ma diària.

T e a t r e

Toc de Retruc actua a la Setmana del Club Natació Sant Cugat

Titelles, dansa i música es barregen en Fespectacle que oferiran demà

i.p.

Ja ho van fer diumenge passat i demà hi tomen. Els Toc de Retruc posen el seu toc teatral a la tradi­cional Setmana del Club Natació Sant Cugat. Diumenge, va por­tar-hi el seu espectacle de carrer, Tutti-frutti, en el marc de la festa fa­miliar. I demà, a les sis de la tarda,

és el torn de El Key-kry. Marta Albir, component de la

companyia, explica que en aquest espectacle que oferiran demà hi impliquen els nens, ja que hi in­tervenen uns titelles molt grans que es mouen damunt d'unes pla­taformes de rodes que la canalla pot manipular. Es una obra mul-tidisciplinària, ja que també hi han introduït la dansa i en van editar

un disc amb la música. A més de Toc de Retruc, hi ha al­

tres activitats en aquesta Setmana del CN Sant Cugat, com una gran festa del futur que es farà demà o les sardanes de diumenge, a més d'actes esportius i del lliurament de premis dels actes que s'han fet des que va començar aquesta ce­lebració, divendres de la setma­na passada. 'Els tres mosqueters' és una de ks obres presentades per la companyia. FOTO: E4C

ELS /GMVTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Cultura 41

E x p o s i c i o n s

'Miralls de C e l \ fotografies de finals

de segle a Sant Cngat VIVIAN JUAN

- Sant Cugat -

Des del passat divendres i fins al proper 27 de setembre, la Casa de Cultura de Sant Cu­gat presenta l'exposició fo­togràfica Miralls de Cel, la pri­mera mostra que enceta la temporada cultural d'aquest centre santcugatenc. La inau­guració de la mostra va comp­tar amb la presència de Manel Úbeda, del Centre Excursio­nista de Catalunya, Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Ser­veis Personals i Joan Troyano, cap de l'àrea de cultura del Club Muntanyenc Sant Cugat i vicepresident de l 'entitat. Tots tres van coincidir en la

gran importància que per a Sant Cugat té l'arribada d'u­na exposició d'aquestes ca­racterístiques, ja que "no tan sols existeix un interès docu­mental, sinó també perquè ajuda a entendre com ha evo­lucionat el territori, com han evolucionat els paisatges, els llocs o els esports", explica Manel Úbeda. Aquest fotògraf i excursionista també diu que la selecció de les fotografies no ha intentat respondre a cap més raó que la pròpia qualitat de les imatges, tant artística com documental.

L'arribada de Miralls del cel a la ciutat ha estat possible grà­cies a l'interès que la Funda­ció La Caixa va mostrar cap al

Mami i buui,Jj/abra/i membre del Centre Excursionista de Catalunya, va destacar la qualitat de les imatges FOTO :A.B.

Club Muntanyenc de Sant Cugat, en proposar-se aquesta entitat, amb cinquanta-quatre anys d'història, com l'eix ver-tebrador per a una exposició on es presenten obres de sis fotògrafs catalans aficionats a l 'excursionisme, només un dels quals és professional. Fo­

tografies de finals de segle passat i fins als anys trenta que reflecteixen les tècniques fo­togràfiques de l'època. Les imatges s'han agrupat en qua­tre apartats: retrat, paisatge, esport i societat, barrejant així la temàtica paisatgísitca amb escenes de la vida quotidiana.

I encara, però, que totes són còpies, s'ha intentat conservar les tècniques de reproducció originals. Miralls del cel és essencial­

ment una mostra sobre l'ex­cursionisme català, "una altra manera de fer país", segons confessa Àngels Ponsa.

G a l e r i e s

l'artista IIOÍTIIno defineix l'estil phlòric que plasma a les seves oltres FOTO: .\. R.

La Sala Pou d'Art estrena la seva primera

exposició individual N'J.

- Sant Cugat-

La joventut és un dels re­clams que la sala Pou d'Art de Sant Cugat utilitza per mostrar una temporada d'exposicons que va inaugurar-se divendres passat amb la presentació, per primera vegada, d'una obra in­dividual de Sandra Figueras. Aquesta jove pintora de Cale­lla, que ha acabat recentment els seus estudis universitaris de belles arts. mostra a la ga­leria santeugatenca una vinte­na d'obres on es barreja la tèc­nica de l'acrílic sobre tela amb cís dibuixos en paper. Kncaru que molts han emmarcat la seva obra dintre de l'expres­sionisme abstracte, la pròpia autora defensa la independèn­cia del seu treball i afirma que "no tan sols tinc influències

pictòriques, sinó que també m'he deixat influir pels es­criptors, el cinema, la gent... Sí, m' agraden coses que veig a les galeries, però no ne­cessàriament m'he hagut de deixar influenciar." La Sandra Figueras també confessa que no ha pretès amb aquesta obra res més enllà d'explicar-se co­ses a ella mateixa, i diu que li agrada que el públic que con­templa els seus quadres ob­servi coses diferents de les que ella ha intentat plasmar. Les pintures de Figueras han en­cetat una nova temporada a Pou d'art, on la seva directora, Maria Fabre, s'arrisca a pre­sentar les obres de més artistes joves. Per al proper mes d'oc­tubre, està prevista l'exposició del xilè Francisco Arrieta, i per Nadal les mostres individuals donaran pas a una col·lectiva.

A r t

Canals inaugura avui una col·lectiva per celebrar el seu dotzè aniversari Mostra les principals avantguardes d'autors santeugatencs

J. M. M. - Sant Cunat-

50 anys d'art a Sant Cugat és el títol de l'exposició que s'i­naugura aquesta tarda a Ca­nals Galeria d'art i que servirà per celebrar el dotzè aniver­sari d'aquest espai. L'exposició pretén recordar Ics principals avantguardes artístiques dels darrers 50 anys a la ciutat, a través d'obres d'autors tan re­presentatius com Josep (irau-Ciarriga, Mercè Diogcne, Car­les D e 1 c 1 a u x, M i q u e 1 i Francesc Cabanas o cl mateix propietari de la galeria, Josep Canals, entre altres. Aquesta col·lectiva es podrà veure en les dues sales de la galeria ja que des d'avui Canals recu­pera un segon espai que fins ara servia com a magatzem. "Vol ser un recull dels artistes més representatius que ha do­nat la ciutat en aquest període. L'exposició mostra que s'ha provocat la sensibilitat, que s'han remogut les entranyes artístiques", explica Canals.

Treballant per l 'ari

Canals Galeria d'Art va néi­xer després que el seu pro­pietari, Josep Canals, iniciés una primera etapa el 1977 en una altra sala, que portava per nom Galeria d'art del Vallès. Aquella va ser aleshores la pri­mera galeria de Sant Cugat. Nou anys més tard naixia Ca­nals Galeria d'Art de Sant Cu-

Grau-Ga triga és un dels artistes que participa en aquesta col·lectiva. F.: E 4 C

gat al carrer de la Creu, amb l'objectiu d'aplegar algunes de les mostres més representati­ves de Part contemporani del moment. A banda dels nom­brosos artistes que han passat per la sala, Canals també va ser el creador de la mostra d'art contemporani de Cata­lunya, una exposició itinerant d'art jove de Catalunya i cl Principat d'Andorra. Enguany la mostra, de caràcter biennal, ha arribat a la seva onzena edi­ció. En aquests moments, l'ex­posició d'enguany, que recull l'obra de 43 artistes i que va inaugurar-se a Sant Cugat, es pot visitar a la sala municipal Sant Joan de L le ida . En aquests dotze anys de treball,

Canals també ha popularitzat el lema Sant Cugat, terra d'ar­tistes a través de diverses sa­marretes que han il·lustrat di­versos artistes santeugatencs com Frederic Cabanas, Sergi Barnils o el passat estiu Josep Maria Mejan (que presentarà en breu una individual en aquest espai d'art). l.'na altra de les principals no­

vetats que Canals ha incorpo­rat en els últims anys ha estat la creació d'mxa pàgina v.i;b amb tot tipus d'informació so­bre la galeria, artistes i expo­sicions que es poden veure arreu de Catalunya. L'adreça d'aquesta pàgina de Canals a internet és http://www.stcu- gat.org/canals.

42 Cultura HS4CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998

E x p o s i c i o n s

I .'alcalde i els directors de Pryca i del Centre, José lMI'S Nieto i José Ramon Gonsàlez, a h inaugurada. FOTO: X. L.

El Centre comercial finalitza la setmana dedicada a Catalunya

Rom de Canya farà dissabte una cantada d'havaneres J.M.M.

- Sant Cugat-

La formació musical santcuga-tcnca Rom de d a n y a tancarà dissabte a Ics vuit del vespre la setmana dedicada a Catalunya al Sant Cugat Centre Comer­cial amb una cantada d 'have-nercs, amb alguns dels seus te­mes més r e p r e s e n t a t i u s (La vella Lo/a i Rimeu avi, no hi fal­taran) i també un repertori de valsets. Una de les novetats que introduiran serà la cantada d'un conjunt d 'havaneres a capella, sense fons instrumental. El ba­ríton Oriol Hernàndez, el tenor Eduard Castell a la guitarra, el baríton Josep Vila a l'acordió i els tenors Enric Azuaga i Ferran Campabadal són els cinc com­ponents d'aqueta formació que actuarà al centre. Un cop aca­

bada l'actuació hi haurà cremat per a totes aquelles persones que hi assisteixin. L'actc s'en­globa dins la setmana dedicada a Catalunya que la gran super­fície ha organitzat amb motiu de la Diada Nacional de Cata­lunya. Fins aquest dissabte es pot veure a la gran superfície comercial una dotzena de pla­fons que mostren aspectes tan diversos de Catalunya com la seva història o la gastronomia. En la mostra d'història, il·lus­trada per Pilarín Bayès, hi ha al­guns dels episodis més signifi­c a t i u s de la h i s t ò r i a d e Catalunya, des de la prehistò­ria passant per les invasions, dels fenicis, els romans, els sar­raïns o la pèrdua de llibertats a Catalunya el 1714. Així mateix, també s'hi poden trobar alguns fets més recents, com ara la re­

cuperació de les llibertats de­mocràtiques després de la mort de Franco. Les il·lustracions van acompanyades d'una breu, però clara, explicació que ser­veix al visitant de referència. En la mostra gastronòmica s'hi poden trobar a lgunes de les receptes més característiques de la nostra gastronomia. L'en­ti tat D o m Cugat es va enca­rregar de fer la selecció d'a­ques t e s r ecep tes , en t re més d 'un centenar.

A banda d'aquestes dues ex­posicions, el Sant Cugat Cen­tre Comercial també ha orga­n i t z a t d u r a n t a q u e s t s d i e s diverses activitats, com demos­tracions de balls tradicionals ca­talans -com el de bastons o la sardana. Aquesta és la primera vegada que el centre dedica una setmana a Catalunva.

C r í t i c a d ' a r t

La 'reentré' i el club deh romàntics actius

TATIANNA B L A N O I K

Avui és l'inici del que serà una nova temporada ar­tística. Avui és l'inici d'u­

na, espero, que molt bona amis­tat cultural, amb tot aquell públic que encara no s'ha incorporat a un grup de gent que ara per ara ja podem considerar-nos, amants apassionats, sensibles i sempre disposats incondicionalment a ac­ceptar qualsevol tipus d'art.

Som tots plegats un "club de romàntics vius", un grup que ha de començar a fer soroll, a donar la seva opinió, a escriure'm al dia­ri per compartir les nostres afini­tats artístiques.

Som tots nosaltres qui aconse­guim cada any, una miqueta més, arribar a prendre part de tot allò tjue s'ha presentat a la nostra ciu­tat en forma d'esdeveniment cul­tural. Ens hem anat endinsant en aquest món tan misteriós, tan per­

sonal, que mai ja no podrà dexair de ser un vici.

El fet de poder participar en aquest apartat de cultura, el poder ser capaç de fer-los arribar el meu parer sobre allò que he pogut te­nir el plaer o no de veure per poder-ne parlar posteriorment. s'ha convertit ara per ara en el meu vici personal. Però Ics coses s'han de compartir i ha arribat el m o m e n t q u e v o s a l t r e s , "romàntics vius", participeu en aquest, el meu vici.

Esclateu en un discurs de sen­sacions, argumenteu el perquè de les vostres emocions, discu­tiu les vostres disconformitats, deixeu-vos anar, plantegeu un diàleg frenètic de pinzellades artístiques perquè aquest any encara sigui més gratificant que l'anterior. Espero la vostra par­ticipació. Gràcies.

T a l l e r s

Adolf prepara diversos cursos de dibuix i pintura

per al curs 1 9 9 8 - 1 9 9 9 i .p.

El Casal de Cultura de Valldo­reix, la Galeria-Taller Pou d'Art i l'Ateneu Santcugatenc acullen di­versos cursos de dibuix i pintura impartits per l'artista Adolf.

Els cursos es dividiran en grups de persones que comencen i altres que ja tenen nocions de pintura i dibuix. Els primers estan dirigits

a persones que mai han dibuixat, mentre que en els segons es do­naran algunes coses per sabudes. Adolf ensenyarà a pintar utilitzant diverses tècniques; els principiants començaran amb el llapis i el car­bó per acabar amb els olis. És amb aquesta tècnica que començaran els qui ja en saben.

Les inscripcions en aquestes classes es poden fer als res­pect ius centres.

• Gases para ninos a partir de 8 aftos

• Cursillos especiales para colegios

• Excursiones de 1 dia por Collserola

• Profesor títulado técnico deportívo

de base en equitación

^FVFRÍNO *Venta*caballos*todas las razas

DldECCIÓN: ENBIQUE FARBES VlDALB T ° l : 9 3 6 7 4 ' ' 4 0

HÍPICA

, CENTRE D'ESIUCMS MUSICALS I HUMANS

VENDA DIN'STRIMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes, 11 -Tel. 93 674 58 62-Sant Cugat

C o l · l e c t i v a

Tres santeugatencs participen en una exposició d'Art Càblic

La mostra s'inaugura el proper dimecres 16 de setembre

i. p. - Saat Casat -

Són Lluís Masnou , Eve lyn Frei tag i Katrin Eckart . Tres artistes santeugatencs que han estat seleccionats per formar part de l 'exposició col·lectiva Art Càblic que s ' inaugura di­mec re s v inen t , dia 16, a El Cau Ple de Lletres , al Vapor Universitari de Terrassa.

Katrin Eckar t presenta una pintura, Crisàlide càblica, i un vitral l , F ibra d 'oceà . Per la seva banda , Eve lyn Fre i t ag portarà a Terrassa una col·lec­ció formada per diverses peces de ceràmica. I Lluís Masnou hi aporta L'últim alè de llum, una pintura que mostra "una

posta de sol des de casa tenint de fons Montserrat al mes de se t embre" , explica l 'artista, i afegeix que "pel cel, els nú­vols i la llum dóna la impres­sió que encaixa a m b el món d e l c a b l e " , u n m ó n e m i ­n e n t m e n t a e r i . M a s n o u és m e t g e i p i n t a d e s d e l ' any 1947, i c o m e n t a que bàsica­m e n t es dedica a fer paisat­g e s , p e r ò t a m b é b o d e g ó i "bas t an t e s coses de cel , so­b r e t o t a m b pas t e l s , p e r q u è és una tècnica agraïda".

Lluís Masnou és un dels re­p r e s e n t a n t s d e la c iu t a t en aquesta col·lectiva, en la qual part icipen un total de sis ar­tistes que provenen de diver­ses disciplines com la pintura,

l 'escultura, el vitrall o la cerà­mica. La mostra és organitzada pel

Cent re d 'Es tudis sobre el Ca­ble (CECABLE) i l'Associació per al Fomen t Cultural de T e ­rrassa ( A F C T ) . La importàn­cia del cable i les te lecomu­nicacions en general , que són cada dia més p resen t s en la vida m o d e r n a , e ls ha d u t a most rar a q u e s t a col · lec t iva , en la qual " h e m convocat ar­t i s tes d e to t e s les b r a n q u e s a aportar obres al · lusives a la revolució d e les t e l e c o m u n i ­cac ions" , manifestesn els or­ganitzadors.

Es tracta d ' una mostra que posa el pr imer esglaó per al Museu del Cable .

ELSiCANTOPS Dijous, 10desetembrede 1998 Cultura 43

El R e p o r t a t g e

L'oratori de sant Vicenç fa uns 1.000 anys que existeix a la vall veïna. Abans que fos cedida pel Monestir al bisbat -e l 1130- devia ser una ermita humil. Encara no era parrò­quia quan al 1065 una dona anomenada Sicardis fa donació d'uns alous. Ha viscut un mil·lenni de canvis des del primitiu romànic.

Sant Cebrià: Estils i variacions durant 10 segles (II)

"Res no és mesquí" (Joan Salvat-Papasseit) MARIÀNGKLA ROVIRA

- Sant Cugat -

L'església de sant Cebrià de Valldoreix era, com a oratori de sant Vicenç, una petita ermita romànica. De la construcció ori­ginal se'n conserva molt poc: les parets laterals (que van ser allar­gades) i un fragment d'absis que es descobrí fa pocs anys. Devia tenir un sostre de fusta.

Un bon coneixedor de la seva intensa història és l'historiador Juanjo Cortés, que ens explica els molts canvis soferts per l'e­difici. -L'oratori s'allargà al segle XIII

i al XIV s'hi afegí una capella lateral i la rectoria. La torre tam­bé és de l'època. Juanjo comença a dibuixar un

croquis per anar veient gràfica­ment els nombrosos canvis. S'havia dit que la sagristia po­dia ser la part més primitiva. - Amb l'excavació que vam fer

l'any 93 es demostrà que no. Quedà al descobert el fragment d'absis que es desconeixia, era estrany que no n'hi hagués en una capella romànica. La resta d'àbsida es desmuntà i s'apro­fità per fer la nova paret poste­rior; l'ampliació era només per­què hi cabés el retaule, al s. XVII.

Havien allargat dos metres l'es­glésia per encabir-hi aquest re­taule, encarregat a un dels mi­llors artistes de l'època. - El sostre el van desmuntar o

els va caure i van conservar la part feta quan l'ampliació del XIV, d'un estil gòtig rústic. Al 1560 van fer la sagristia on des­prés, al XVII i XVIII, hi vivien sis o set famílies com a maso­vers. Del XVII també n'és la ca­pella del Roser i el segon cam­panar.

A la petita plaça de davant s'hi entra per una arcada encapçala­da per la petita imatge del sant, còpia de la que es va perdre du­rant la guerra. Una paret que ja no existeix tancava el recinte del cementiri que hi havia i va ser traslladat al darrere. - Amb les excavacions va sor­

tir la necròpolis antiga, del XII. Però caldria fer una campanya d'excavació global i un estudi complet, que no s'han fet. Però no hi ha diners ni per a les ne­cessitats del museu.

L'historiador ens explica que l'altar del Roser està mal re­construït, les peces muntades fora del seu lloc. A la paret es­querra hi havia una finestra an­tiga que va ser tapada. - Era de l'habitació del rector

o vicari, que des d'allà vigilava

que el llum de l'altar no s'apa­gués mai. Es va tapar fa uns anys, en unes obres. L'any 89 es va descobrir l'arcada gòtica, de la que no se'n sabia res.

Romànic, gòtic, barroc... Molts estils per a una esglesiola hu­mil, que ha servat els ecos dels precs de fa tants i tants anys. - S'usava, al principi, com a er­

mita on anaven els monjos a re­sar. Era com una "pica en Flan-des", que la gent veiés sempre la presència inquietant del Mo­nestir. - Som aquí i us vigilem... - Sí, aquí i al castell de Canals.

Hi va haver molts conflictes en­tre senyors feudals i sempre els guanyava el Monestir.

Canals roges

Aquest nom encara s'utilitza en escriptures actuals. Una terra roja que ara s'amaga sota el ci­ment. E! nom d'un Valldoreix que s'uní a Sant Cugat per la seva proximitat. I per no tenir 50 habitants, al segle passat. - Només que hi hagués hagut

15 quilòmetres de distància, no s'hauria annexionat. - Aquesta església va recollir

la seu de la parròquia d'Aqua-longa... - Sí, aquell era un terme molt

Sant Cebrià r/amunt l'entrada de l'antic cementin. FOTO M A ROVIRA

extens, arribava fins al castell de Terrassa, Vallvidrera i sant Fe-liuet de Vilamilanys. Església feta amb pedra de Ca­

nals, tova -alguna peça és ja mig desfeta- i plena de fòssils... Hi entres i a la placeta hi ha dues là­pides gravades, sepultures de dos rectors (un d'ells anomenat Co­pons) que hi van ser traslladades de l'interior de la nau.

Rere, el museu és en obres i a punt d'obrir. Conserva el capitell usat com a pica d'aigua beneita. Un fragment de creu interessant i molts documents valuosos, molt antics. Una mica amagat, humil però valuós, aquest petit museu -que ha passat tràngols diversos-va néixer per iniciativa ciutadana, d'un grup de gent que el valo­

ren i s'hi dediquen. Entre ells el senyor Altet (ja mort) que durant la guerra evità que hi hagués més destrucció. La parròquia, ara, sembla que és un bon negoci. Aquest capitell valuós s'assem­

bla als de Sant Cugat, però no n'és; pot procedir del Pirineu, sense que hi hagi documents ni cap rastre de com arribà aquí. Una reconstrucció virtual de tots els canvis fets en la capella aju­darien a entendre i veure'n la plasmació. L'esbós fet per J. Cor­tés s'ha anat ampliant i les nom­broses variacions formen una sel­va...

Si un arbre molt vell ho hagués contemplat, seria una mirada eva­nescent, potser atònita o irònica, al llarg dels segles.

etnema C r í t i c a de

El monstre de les mil formes ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Phantoms Director: Joe Chapelle Actors: Ben Affleck, Peter O'Toole, Joanna Goitig Durada: 95 minuts

Phantoms està basada en una de les obres d'un dels autors de ter­ror més prolífics i llegits des de fa tres dècades. Dean Koontz és ja un antic conegut dels aficionats espanyols al gènere. El terror de Koontz ve acompanyat habitual­ment d'elements fantàstics, so­brenaturals i tocs certament mor­bosos. Koontz s'ha fet càrrec del guió

però malgrat això no ha pogut evitar el que ja ha quedat de­mostrar en a/tres adaptacions de les seves novel·les, vistes a tele­visió. Un cop eliminat l'estil li­terari, atractiu, àgil i caracteritzat per una certa introspecció psi­cològica dels seus personatges, gairebé sempre éssers turmen­

tats, les seves trames són com­plicades i forçades. Koontz sem­pre tracta d'anar més enllà en la pràctica de posar els pèls de pun­ta al personal. Això és Phantoms. Un primer terç on el misteri que planeja sobre el petit poble de muntanya està ben presentat i que ens manté a l'espera del desenvolupament. Després..., un pastitx descomu­nal. Cops efectistes sense treva amb una estranya amenaça que es concreta en mil i una formes. Tan aviat es manifesta com so­rolls, fenòmens de cases encan­tades, al·lucinacions, bèsties, bes­tioles o cadàvers dignes de la sèrie Expediente X. La "criatura" és una epidèmia,

es tracta del diable, d'un caos me­tafísic, un habitant de les pro­funditats de la terra o el magma de l'inconscient col·lectiu? Què serà, serà? Sort que sempre hi ha

a mà un científic incomprès, atret pels enigmes històrics, que des­vetllarà la veritat i que té el ros­tre del més que veterà Peter O'­Toole. Sense un punt de vista ben de­finit, representat per algun dels components del petit grup que queda atrapat al poble fantasma, aviat resulta fàcil perdre l'interès. Música funcional, composta per crear l'expectativa del següent ensurt, sovint macabre. EI tàn­dem Chapelle-Koontz treu tota la col·lecció de recursos sense pre­ocupar-se de justificar-los i els fan encaixar amb calçador, tot fiant-se de la bona voluntat de l'es­pectador. A Phantoms falla la creació d'una atmosfera apropiada, la credibili­tat i els personatges. El que no falla és la previsibilitat. Amb una única excepció: la composició de la "cosa", bastant inesperada.

ULTIMA EXPOSICIÓ Fins al 15 de setembre

Aguilar Morè Estrada Vilarrasa

Vives Fierro Capdevila

Mundó Villadelprat A. Gracia

Ricard Martí Andreu Fresquet

Danès Jordi J. Solà Puig

Amadeu Casals Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sínol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Rusütol, 52 - Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 47 51

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal

laTebbnca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

^

ENJAR? 9 BAR GLOPS

BAR MERMELADA BARPtCCOLO

BAR EL MONESTIR

BARBOKATA

BO I BE

CA L'EUGENI

CANCABASSA CASTANO

CAN EDO

CAN BARATA'

CAFÉ-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

Rosselló, 2 Valldoreix, 56

Valldoreix. 29

Plaça Augusta, 2

"Plana Hospital. 35-37

~Rbía. Celler, 131

Alfons Sala. 9

Puigmal, s/n

~Üeó, XIII

CASMET CAN CASOLETA

CHEZ PHILIPPE

EL JORDI'S

ELPEROLET

ELMESÓN

ENTRCHDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA I FONDA

SQUASH

ara. Rubi a Sabadell, km 15.200

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

Santa Maria, X7

Camí Can Ganxet, 47

Sant Bonaventura, 39 Baixos

Plaça Pep Ventura, 5

"Sant Jordi, 39

Av. Francesc Macià, 67

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

"Sol, 25 Ctra. Cerdanyola. 13

St. Antorn-plaça Barcelona

Alfons Sala, 24

Sant Bonaventura, 14

Plaça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

Sant Jordi, 33-35

93 674 36 36

" 93 589 VI 85

93589 11 98

93 589 54 92

93 589 19 72

"93~589 84 22

~93 5 8 9 Ï 9 0 T

~93 674 02 67

~93 692 24 24

93 697 06 52

93 674 67 21

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 84

93 674 VÍ 18"

93 675 53 03~

93 674 TO 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 81 97

93 584 2T32 -

93 674 08 10

93 675 35 « T

93 675 52 46

93 675 15 03

93 675 09 05

93 675 00 86

93 589 38 23

93 589 26 97

93 589 14 96

Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

Cafeteria i entrepans

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Live

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts

Menú diari

Cafeteria i pastes

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissantería

Cuina casolana

Pizzeria, creperia

Entrepans variats

Xai, entrecot a la brasa

Mexicà-menú català

Cuina catalana

Cafeteria, pizzes, menú

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

@s Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. /. Sàbat Bonich

Dr. I Sàbat Santandreu Dra. Al Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Especialitats vincti Centre MWic^

(Barcelona}

PEDIATRIA Dr. \. Barraran Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. I. Sorra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. ]. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA

PSIQUIATRIA

Revisions per a armes Carnets de conduir i esportius

Certificats especials

Santiaqo Rusinc

93 674 15 26

93 674 01 47

Guia Mèdica Centre de Rehabilitació « S U S A N A NICOLETt Sant Antoni, 74 • « 6 7 4 74 37

Cirurgia » DR. fERNÀNDÉZ LA-

arurïJB general. aparat) diges­tiu. ASC-Previasa-Sanitas Av. •R>o»bterte«. 2-B 2n, A1 San*

$804700

Consult. Centre Mèdic • C 0 I T R E M È D I C SA8AT CartHtaat» <íe conduir í amws. MMtCift*. interna. laBertar àpia. «f* Sw&aB» RBSlrtol, 2 . «ttoí.

Kurs familiars Gesti-o de Fta*. sidèrietes i d'sBr fermaria. Formació- <it Quimera, 3 08'90 Sant * 93 «7406 04

• INPROSS Atenció i companyia a grans, "CANGURS- avw í nafiBv· conto»ctemalalt», atuda a l » " " MnHommpagaj» Salut i * domícat Av. Torreblwicfliíj 3er,dap. 11112 SantCu9«t*<

«7

tóStSTENOSÏlïï 24 HORES.

Sarval d' ajuda a I** grtjr». mataffs crònics «cents, a quaiievat'" Ofeinft Sistema Bí gur 4 de poc cost. ca, 2-8. 3er A. "• 9BtW. « 9 3

Metge capcaleru »j.n. ESQUIÍ

A DENTAL A U -

general, imptaatots-proteste, odontopedatr», er-

mútues. Av. Torreblart-3S-6.2a.1i SantCugat « « 7 5 0 6 0 3

f & Ï W C A DENTAL

.SftrtotJilocia i Odontc4ogta ge-í»lwl,C/Santa Mana 9, ler, 2a :*«a«Cudat

7 0 4 0

RTODÓNCIA T E M P Q R O -

í « t A R 2-a.a)A,d*pafer.

waaetó^e-6752212 • CLÍNICA DENTAL MA­JOR <y Major, 23-25. r,3» « 9 3 6 7 4 72400

• ORA. M.JAUMR «AU­RA

"Otnlga dental. O adv,S-t3tiJ MKSGh PgSantMaft22.**-jsjs.S·ntCugtf « 9 3 674 23 3S

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Comtats amb tos principals mftwts CJ/,San­ts, «ana. 10. Sara Cugat « 9 3 5 8 9 5 1 0 6

•SttSAROMAPeiWS

Geriatr ia

AtefKüo a peraott»» 9Wr»«« «t «au dornjcSt. Assaasoraiiwnt e

«WSCi*-Ot, TMM« ->t»soo#, Qosanto* .«riwraittrtooi». tm. mima

Je« MW. 16. Sant Cugat. * 9 3 f l 8 9 5942 Urg. 970 27 98 58

«CEMTRE OENTAt I St&trRGHC AyCatefaRya.2l,hamM.Sl»*^ ^ 9 3 S«9 00 M-fw 99 88» 0913

Otor inolar ingòleg FERRAf ï F E R R A *

Wmt«rthur - PraVte»a • As-»lst*n<rfa sanitari* Madiftae. francaac Moragas.·W/erftr. 2B. Sarft Cugat « 8 3 6 7 9 4 8 9 »

Pedagogia Logopèdia

« Bf i t lQNn WHnïi l iWNMn Padagogla, logopí*». FroMa-«Ma Benguatg* í apranwitatge CÍVIa, S-7,1f 2*.S*fttCu9at « 9 3 5 B 8 t 2 1 í í

• JOSEP M. COROMI­NAS CASARAMONA Pediatria, asma intantil Heras convingudes Rbla. Ritjataitada, 20.1r 3a. Sant Cugat « 9 3 6747216

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria • Meetetna adcteecerrt. AÏ . Torraoianca, 2 - 8, 3r pia. Sant Cugat «93674 57 98 93 589 35 46

1 « J » _ • DRA. A N N A P Ü J a S E T ( CALDES Pediatria V3stetoSaMM«f#e» Sndavatada Í1, ter ras. Sant S i *

«9351 93 $74 26 7»

Podologia

* t JOSBI»« . fWEDCEDES MatorSe» tlal beu, orteets, ptao-tf8e» «rMpadlttNmft, papsotTies, ciruríjia &*,&&. jHo«ae a con-

« 9 3 989 63 Ï 3 92918 9$ 36

iPsicologia-Psíquiatria! •OEHTRE OS PSICOLO-CrtACtiNtCA Trastorr»d^apn(nèntalg«idíl» ttarl*. Nana, adwteecent* f adutts. Av. Catalunya 21,3r 1a. Sant Cugat « 9 3 «74 a« 73

« CENTRE PfflCOTERÀ-PtA DEL VALLÈS Psicoiogfa. psictuístria, logopè­dia. Plaça Or. Galtes. S, 2ix 3a. Sant Cugat « 9 3 5 8 9 4 0 5 1

• DRA. PALERM Pstcs4ogta. Ansietat, depresfi, dihctíitats de relació, trastorn» a l'adotóscència, psicoteràpia. Hores convingudes c/ Fran^ casc Mofaga», 2S-27, zu la ,

Sant Cugat « 9 9 6 7 4 3653 934184648

• l*»TJTUT PS1CO-

SANTCOGAT Pskailc^ cSnica, psatutaíria, daprasaranà, afòoholltma, taxi-' çemant» trastorn» d'ansiatat, estrès, tsbaqulsrw», A» !%«••* Wanea.2-8 3ar. A deep, « i M Sant Cugat. « 9 3 6 8 * 3 7 8 ?

Tocogiíiecologia-Obstetnda HSS^tíyÉMÈÏÈ

Tocoginacotogls, Hawtwnvttgu-

AK Catalunya, d l , * %SanrC»-

'""Hiti*

Traumatologi

t r » r r ^ a ( o d » . C < # # r * | » * í OjUMria Av< lonKbfattoa, 2-9. PeBeStSe*; :,>;.' jftwtCttïft ^ ^ - % -

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència. servei 24 hores

•"Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,.,

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Tofre Blanca 2-8,3r A. desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

ELS /CANTONS Dijous, 10 de setembre de 1998 Cultura 45

IIM mm Bar Restaurant Tota una tradició Menú diari,

però de diumenge!!

PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Com sí fos de tota la vida

la xocolata... 4 f v f K •Is entrepans... 4t+<th. el cafè... f fvff t . les pastes... f fv f fv el suis... * fvf fv

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

I I PI. Barcelona "Tel. 93 675 52 46

posa PELUQUERIA

FORMAS C/. Elias Rogent, 18A (junto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06-08190 St. Cugat del Vallès

%- " > s \

•C1NESA •YELMO

• C%

SarrtCugatl Yelmo 1

Oodzilla

Yelmo 2

Doctor Ooolittle

Yelmo 3

Species2

Yelmo 4

17,00-IMS-22,45

16,00-18,15-20,30-22,50

16,00-18,15-20,30-22,50

Slappy y los.VEn el ofo del.,16,30-18,30/20,15-22,15

SantCugaí2

Godzilta 16,10 • 19,00 - 22,00

Yelmo 1

Oodzilla

Yelmo 2

Doctor Ooolittle

Yelmo 3

Species2

Yelmo 4

17,00-IMS-22,45

16,00-18,15-20,30-22,50

16,00-18,15-20,30-22,50

$arrtCugat3

SefSdíasysietenocriM 16,00-18,15-20^0-22,45

Yelmo 1

Oodzilla

Yelmo 2

Doctor Ooolittle

Yelmo 3

Species2

Yelmo 4

17,00-IMS-22,45

16,00-18,15-20,30-22,50

16,00-18,15-20,30-22,50

Sant Cugat 4

Dr.Doolittle 16,30-18^0-20,30-22,30

Yelmo 1

Oodzilla

Yelmo 2

Doctor Ooolittle

Yelmo 3

Species2

Yelmo 4

17,00-IMS-22,45

16,00-18,15-20,30-22,50

16,00-18,15-20,30-22,50

Sant Cugat 4

Dr.Doolittle 16,30-18^0-20,30-22,30 Sdíasy 7noehes 1«,00-18,15- 20,39 -22,45

Yelmo 5

S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

l a trama

Yelmo 6

17,15-20,00-22,40 S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

Arma letal 4

Yelmo 7

Los artos bàrbaros

Yelmo 8

Los amantes del o

17,15-20,09-22,45

17,00-19.4&-22,45

rculo polar 17,15-19,45-22,45

6

ant Cugat 1

neiojodefhtíracàii 00,30

antCugat2

D

Arma letal 4

Yelmo 7

Los artos bàrbaros

Yelmo 8

Los amantes del o

17,15-20,09-22,45

17,00-19.4&-22,45

rculo polar 17,15-19,45-22,45 Godzilla 00,40 h

SantCugafS

SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h

SartfCugat4

Dr.Dolrte 00,30 h

Arma letal 4

Yelmo 7

Los artos bàrbaros

Yelmo 8

Los amantes del o

17,15-20,09-22,45

17,00-19.4&-22,45

rculo polar 17,15-19,45-22,45 Godzilla 00,40 h

SantCugafS

SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h

SartfCugat4

Dr.Dolrte 00,30 h

Yelmo 9

Godzilla 00,40 h

SantCugafS

SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h

SartfCugat4

Dr.Dolrte 00,30 h

Phantoms «M|0-18,15-2(M» «22*50

Godzilla 00,40 h

SantCugafS

SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h

SartfCugat4

Dr.Dolrte 00,30 h

'Diumenges i festius se0m matinals a fes 12.00 h

Godzilla 00,40 h

SantCugafS

SeísdíMysfetenoèheis 01,00 h

SartfCugat4

Dr.Dolrte 00,30 h *Pis$abtes sessions goígesaSaOi.OOh.

TPARÀDÀ • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ-• TANCAT DILLUNS NIT FONDAïl RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 93 589 26 97 ft

ELo

CANTONS

DIARI DE

SANT CUGAT

Carrer Sant Antoni, 15; baixos Tel. 93 589 62 82 Fax 93 589 20 91

• IV ) :U<«1 U

Me D O na i els _ v^mm^néu^s^

mi 1 S r N T CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA 3a SETMANA GOLFA EN V.O.S.E.

SALA 4:16,30-18,30-20,30-22,30 Golfa: 00,30 - APTA

SALA 1:16,30-18,30 APTA

SALA 1:20,15-22,15 GOLFA: 00,30 -18 ANYS

SALA 2:16,10-19,00-22,00 GOLFA: 00,40-APTA

DIVENDRES, 11 GOLFA V.O.S: EL FINAL DE LA VIOLÈNCIA

SALA 3:16,00-18,15-22,30-22,40

GOLFA: 01,00 - M»TA

Ü L Q ^ S sa.® m s CINESR Mm Dia de

Carnet Jove

Carnet d'estudiant Venda Carnet mes grans Reserva per Venda les 24 h. unfversHan anticipada de 65 anys telèfon als ServrCaixa

ss a @ Accessos Pagament amb Sessions

mínusvàlids Pagament amb

targeta de creo* Sessions

numerades 902-33 32 31

46 Cultura ELS4CAIVrCM>S Dijous, 10 de setembre de 1998

• • • :„ / L í A ..' R À D l 0 .:;MMM.'>:MS:W M ". ; ; i l l i l ï i j : . •!

De dilluns a divendres Dissabte

• l ) c X h a 9.00 h • De 8 h a 13 h Primera Plana, presentat ' per Jofre /•,/ parasol, presentat per Salva

Uonibart Yallvé i Raquel In testa • D e 9 .00 h a 1.2 h • De 13.00 h a 16.00 h Marins d'estiu, magazine presentat Aquells meravellosos anys, amb Jo­per Ales lildzquez sep M. Alvira • l)c 12.00 a 13.00 h • De 16.00 h a 19.30 h Tirainilles. el concurs de l >ere Pa/iis- Jukebox, presentat per Xavi Mon­

Sil tero • De 13 h a 13.30 • D e 19.30 h a <S h

Sant Cugat avui: Música al teu costat /' informatiu • De 13.30 h a 14.00H Diumenge 17"// l'estiu

• De 14h a 19 h • De 8.00 b a 14.00 h Tardes de música amb Roda d'amics de Testin, presenta­Salva Yallvé da per Pere Pa/iissa i Joan Fàbre­• De 19 h a 22 h gas. Tardes de música amb • De 14.00 h a 16.00 h Al ex liarfual Aquells meravellosos anys, amb Jo­• De 22.00 h a 8h sep M. Alvira Música al teu costat • De 16.00 h a 19.30 h

Jukebox, amb Xavi Montero • De 19.30 h a 8.00 h Música al teu costat

La p r o p o s t a

La paellada de la Festa Major de les Planes

El cap de setmana de la Diada sol estar ben marcat al calendari dels ciutadans de les Planes, ja que coincideix amb la festa grossa del districte i és l'excusa per al retrobament pausat entre els veïns, quan les vacances s'han acabat i el ritme diari encara no és prou intens. Una de les cites que històricament ha marcat aquest retrobament és la paellada, que amb els anys havia arribat a suspendre s a causa de la normativa contra incendis ("Foc al bosc, treu-t'ho del cap ") i ara s'ha tomat a recuperar amb la solució moderna del gas butà. La paellada popular anirà amenitzada perAgustín y su teclado. Altres actes puntals de la festa seran dis­sabte l'homenatge als avis i la nit de l'espectacle amb la vedet Norma Iris.

Exposicions

12 DISSABTE

13

FESTA MAJOR DE LES PLANIS , •Carrer» de Moufttain-Bike. A les 10v3&j%p H Antònia. •Campionat de petanca i «guifiote*. A fc*ÏÏ.O0 h. A la U.RJfcCaNi del PL •C^mptotta&de piag-pong (categoria üu*$, &U& 12.00b, A&U.E.IL •Paellada popular ao^mrzadà pel grup DÈ&Musical. A les Í4.O0halaPfa$aM. Antònia. •Campionat de Futbol sala infantil, femerÉ i partit entre casades t solteres, À k$ 17.00 h. •IHaldeia^e^AlesiaOOkAkpb^C^id'saiBku. \, •Camj»o«at!|de 4omtno. A les l.:00k^|te.E.R. •Cinema * la fresca amb la projecció de É|jKSÏ*!ieuía Hèmtfe À les 21.36 k. A la pista poJtesportíva. •Disco-raofeiÉ i fcaraoke amb els BCfeag^etef l. A les Mjfàh. A la plaça Gre« $ea Blau. <>ga»k^ÍaCk)missiódeFestósdel<^FÍàï}CS

•Jocs de taula» parxís, dòmino, triviaL. A les 17.00 h. CfeatroCasteílaiHi Manchega. •Vi d'honor. Ales 21.00 h. Centro Cksteftano Manchego

ACTES DE CELEBRACIÓ DE U l l DE SETEMBRE •Actuació a càrrec del cos de dansa de l'Esbart Sr» Cugat A les ï 2.00. Plaça Barcelona •Parlament institucional. Plaça Barcelona ^ •Concert Coral a càrrec de les corals santcugaaoíjues. Plaça Barcelona •Actuació dels Castellers Sant Cugat. •Actuació dels Bastoners de PEsbart Sant Cugat Tot seguit ballada de gegants amb en Joan i la Marieta i els Creu Soja. Ballada de sardanes amb la cobla Principal del Llobregat. Totes aquesees activitats es duran a terme a les 1S80 Ír.ab Jardins del Monestir

FESTA MAJOR DE LES PLANES •Sortida de te marató. A les 10.30 h; Bat MÈgueL,, •Campionats de petanca i ping>pogg; AJesJPLOG k A k ^Ï.£;R. Casal del Pi •Remullada popular amb cadó d*e^ÉpMffecm# $»#. A les 12.00b Pista poliespamba. •Partit de ftttbol sala entre casats i soltes*. h k» 17M h. •Campionat de dominó. A les 18.00 h. Ala U.E.% Casal del Fi •Sopar amb cfc avk A les 20.00 h. A la pm.preparava. •Nit d'espectacle. A les 23.00 h. A ta pista p^iespoftm, Oig^ Comissió de Festes de les Planes.

deia

DICMENGE

•Carit Coral. A les 21 h. Al Claustre del Monestir. Org: Centro Castellano Manchego

FESTA MAJOR D£ LES PLANES •Finals defe campionats. A les 11.00 h. A la UJEJt •Cercavila de Fi de Festa Major. A les 17.30 h.

BALLS •Festival de balls regionals. Actuació de diversos grups. A fes 17 b. Jardins de Sant Francesc.

SALES MUNICIPALS

• AI ira lis del Cel. Arxiu fo togrà f ic de l C e n t r e Excurs ionis ta de Cata­lunya. Casa de Cul tura . Del 4 al 27 de se tembre .

• "El passeig solitari" . F o t o g r a f i e s de P e r e F o r m i g u e r a . C l a u s t r e del Monestir. Del 10 de s e t e m b r e al 4 d ' o c t u ­bre.

SALES PRIVADES

• "Colors" . Pintures i li­tografies de Didier Lou-

I ren ço La Galeria (Sant lord i, 14) Fins al 30 d 'oc tubre

• " L e s n o s t r e s avan t ­guardes". Exposició com­memorativa del 12è ani­versari de la galeria.

Obres de Cabanas Al i -bau , M. C a b a n a s , Ca­nals, Codó, D&lclaux...

A Canals Galeria d'Art (C/ De la Creu, 16) Del 10 de se tembre al 4 d 'oc tubre

• "Sandra Figueras, pin-

PUOU d'Art (Balmes, 35) Del 5 de se tembre al 9 d 'oc tubre .

• " C o l · l e c t i v a p e r m a ­nen t " Al Ce l l e r C e n t r e , sala d 'art . Fins al 30 de se­t embre .

U S - / C A N T O N S Dijous, 10rleí,-t<-ml·irtlr 1WH Cultura 47

Ajuntament 93 5892288

Bombers Bellaterra 93 692 8080

Bombere Generalitat 085

Bombers Hubi- Sani Cugaf 936998080

CAP 93 5891122

CAP urgències 935894455

Casa de Cultura 935891382

Centre Social i Sanitari LF 93 5897800

Casal Valldoreix 936744599

Catalana de Gas 93 7252944

Centre Cívic la Floresta 93 5890847

Centre Cívic les Planes 93 6755105

Casal Cultvral Mira-sol 93 5892018

Cinemes St. Cugat (Resar.) 93 5890941

Correus 93 674 7096

Creu Roia Sant Cugat 936741234

Creu Roja Valldoreix 93 67424 59

Dbpensan La Floresta 93 674 76 15

Ent. Municipal Descentralít 93674 2719

ENHER flubi 93 6991892

FECSA (atenció al client) 90073 73 73

FECSA (avaries) 90074 74 74

FFCC 93 674 1934

Funerària 93 589 55 52

G. Civil (Mira-sol) 93 674 23 79

Hisenda 93 5891155

Jutjat 93 674 6696

Par-'òqua St PereOctavià

Parròquia Les Planes

93 6741163

93 204 7503

Parròquia Valldoreix 93 674 0569

Piscina Mjiicipal Valldoreix 93 6754055

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 7858

Urgències 091

Poüeia Municipal i Prat. Civil 092

Pol. Municipal (Vaídoretx) 908 79 51 25

Comissaria de Policia 93 674 7612

Taxi iparada.i 93 674 09 97

Ràdio Taxi 93 589 44 22

Repsol-Butà 93 8741580

Sant Cugat Comerç 93 6740322

SOREA 935890021

Valldoreix (parada) 936741111

Grua 936743371

Aigües La Floresta 936742089

AAPP i W Mira-sol 936742018

AAWVergeCarme\&a-$d 936741003

AAW Sant Joan Mna-soi 936747103

AAPPIWVtffdorw 9367421 97

AAPP i W C. Montserrat VSÍ.93 674 2105

AAPP W Can Majó Vall. 93674 5049

AA Prop. Í V * 5 La Floresta 9367420 89

AA W Aigualonga La Flor 936745129

Ass. Consumidors 9326845 67

DNI (Cita prèvia) 93589 3060

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 935891212

H.Valld'Habron 934272000

H. Sant Joan de Déu 93 2034000

Unitat Coronaria 932481040

Tel. de l'Esperança 93414 4848

Informació Carreteres 932042247

Informació Aeroport 934785000

Informació RENFE 934900202

tittormacióPort. 9331887 50

OMIC 935893188

Poticfínic Torreblanca 935891888

PROMUSA 935891732

ASDI 93 675 35 03

Arxiu Gav'n 936742570

Casal d'Avis SC 935891638

Llar d'Avis Parròquia 9358905 98

Club Muntanyenc 9367453 96

Coral de fa Unió 938741006

Esbart Sant Cugat 9387526 52

Tot Sant Cugat 938748661

Grup Sup. Immigrants 936749314

Ràdio Sant Cugat 936755959

Els 4 Cantons 93 5896282

[WSM WW'WWiMM CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i inscripcions:

De dimarts a divendres, €r ï1a13h. ide17a19h

Tel. i fax 93 589 82 69 {Casat de Cultura

de Valldoreix).

T A L L E R S C U R S 98 - 9 9 Oberta la inscripció

Per antics alumnes: del 17 al 22 de set. Nous alumnes: a partir del 23 de set.

• Jazz infantil i juvenil • Gimjazz per adults • Dibuix i pintura per a joves i adults

• Punt-taller de plàstica

• Estampació sobre roba i batik i seda • Joieria a la cera perduda

• Vitralls decoratius • Orfebreria • Cant Coral •Ioga • Escola de música

"Andante" • Teatre per a nens i

joves

HORARI AUTOBUSOS

Sortides des de Mas Janer.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h··08.0Qh i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C, de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: O7.OOh-O8.00rt>09.Q0 i a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40ri i als 40. minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. ela Sant Cugat

Recorregut Mas Janer, Estació Mtra~sot, Plaça Can Cacfera^ Estació St, Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, A/fons Sate, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

T UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16rt-06.46ri i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners, la sortida: Q6,23h-96.53h i als23 i 53 minuts dècada hora fins a tes 22„23h. -Dissabtes i festins. 1a sortida: 09.23fHJ9.53h i als 23 i 53 minuts ae cada t»ra fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC.

-Dies femers. 1 a sortida: 06.05h«06.35h i ais 05 i 35 Winuts domada Jioraflfisa les 22.35h. -Ofesabtesifestius.iasortkia:0UQ5^^

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, PiaçaC<É,MmMTmmaim,mms»tE^óó EGC, Colomer, Sant Domènec.

3. SANT CUGAT-U FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F, Çetom.

-Dies feiners. 1a $oftida:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'iètació,

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35H del mas* i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i feslius, la sortida: O8.05h del mati i cada hora i mitja fins a íes 21.35h.

Recorregut. F. COUÍB\ b Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Fkmsta, F. Colom.

V A i p i T ÇUGAT-RlIBlIfERRASSA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.4Qh-O6.25h SateJSiT*ïute*cadarKxaft»ale8»25n. -Dissabtes i festius. laaorgdaí 06.25h i ais25rniraitsdecattehorafinsaiBs22J^h. -Sortides addiciona*»a terrassa: 06\$5h, Q7.55h i 11 .$5h.(feinere)

mmmmmBmua-BimmúSÈk -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10H. -Dissabtes. 1a sor8da:0l15·<e.4O i 06.10hi ab 10 minuts de cada hora «ns a tes 22,10h. -Diumenges i festius, taéortida: 07.l0h i als ÍO minuts de cada hom Sns ales 22.10h, - S o r è d e s a d d i d o n a t e i ^ i d ^ ^

?! A m mmcmmA-mm CUGAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.4$ S als 15 i 45 -Dissabtes. 1a sortida; 95.45 i ala 45 -Diumenges i fes8us.la sorWa*06.45h i -Sortides addicionate a Cerdanyola: 22.15h (feiners .̂

ales 21 ateB21.45h.

E1S4CANIONS Dijous, 10 eíe setembre tte 1VW

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Carles Solà. Rector de la UAB

MARTA FALGUKRA

- Sant Cagat -

Viu a Sant Cugat des de fa vint anys. Va néixer a Xàtiva però. de ben jovenet, va anar a viure a València, on va estudiar la car­rera d'enginyeria química. Allà hi va fer de professor agregat durant un temps, fins que va ve­nir a l'Autònoma, a ocupar la cà­tedra del seu Departament. La seva implicació en el món edu­catiu i universitari el va empè­nyer a presentar una candida­tura per ser rector de la UAB i, des de fa quatre anys, n'ocupa el càrrec. Encara que és una feina que l'absorbeix, li agrada tenir una estona per sortir a córrer per Collserola. Aquests dies, a punt d'estrenar un nou curs, el proper 28 de setembre, ja s'ha engegat tota la maquinària universitària. Amb tot. ens dedica una esto­na...

-Quins objectius us heu traçat per a aquest curs? -Continuar en ia línia en què

estem treballant. Amb tot, des­tacaria la millora dels plans d'es­tudi i una millor atenció als es­tudiants.

- A vostès els agradaria po­der fer més investigació i per a això falten diners. D'on arri­ben abans, de les institucions o de les empreses privades?

-Ten im problemes en els dos casos. D'una banda, les indús­tries no dediquen prou diners a la investigació i, d'altra banda, no arriben prou recursos de l'ad­ministració. Sembla que la Mi-nistra Aguirre està més preocu­pada per Clemente. . . —Els Polítics no fan cas quan

se'ls demana que construeixin el futur sobre la base d'insti­tucions com la Universitat? - E l s polítics han passat per

constants processos d'eleccions i això els ha impedit elaborar es­tratègies d'aquest tipus, de llarg termini, que són les que han do­nat fruit a diversos països euro­peus . El que crec és que ara,

u Hem alimentat de professors les noves universitats"

Carles Solà porta quatre anys al càrrec. FOTO: X. LARROSA

que tornen a venir eleccions, po- tat s'hagi de regir per les lleis drien aprofitar l'avinentesa per fer propostes en educació i in­vestigació. Només han de pen­sar q u e a C a t a l u n y a t e n i m 200.000 estudiants universitaris i, per tant, possibles votants. Si pensem que cada estudiant té uns pares, uns germans, etc... fàcilment te­nim un quart de milió més de p e r s o n e s relacionades d ' una o altra m a n e r a a m b la Universitat. Doncs potser q u e s ' ho re - í í j plantegin... .*.-«.*»-

—Vostè es defineix com un na­cionalista d'esquerres. Què sig­nifica a ixò, avui dia? -Creure 'm ciutadà d'una enti­

tat que jo en dic Països Catalans - e n q u e d e m pocs q u e ho d i e m - , i d ' e sque r r e s pe rquè dono prioritat als valors de la so­lidaritat. No crec que la socie-

" Puc passejar tranquil- lament

pel campus i això també vol dir alguna cosa"

de la jungla i procuro fer tot el que puc, des del meu lloc de treball, perquè els joves tinguin un món millor. - E s dedicaria a la polí t ica,

ara? - N o . Però és que jo crec que

aquesta Universitat ja en fa, de política. És polí­tica università­ria. Mantenim el caràcter públic de la Universi­tat, i t rebal lem pel país i per la promoció de la cultura catalana.

—S'ha sa lvat la situació amb

què es va quedar la UAB des­prés que la Universitat Pom-peu Fabra li engolís un grapat de professors consagrats?

-Nosa l t res vam patir aquest problema, com altres universi­tats, però, afortunadament, ja ho hem solucionat i tenim els equips reconstituïts. Va ser un

problema puntua l però és cl destí de totes les bones univer­sitats, com Harvard, que gene­ren professors per a altres cen­tres. Nosaltres hem alimentat de professors les noves univer­sitats.

- F a poc s 'ha col·locat la pr i ­mera pedra de l 'Escola Tèc­nica Superior d'Enginyers, que s'enllestirà al 2 0 0 0 . Quina fun­ció té?

-D'una banda, incrementar l'o­ferta en estudis tecnològics, com a equilibri de les altres discipli­nes de la Universitat. Es una manera de créixer en compen­sació. D 'a l t ra banda , p r e t én aglutinar i coordinar els estudis d'enginyeria.

—Quan es preparava per ser rec tor , l'any 9 4 , va dir que lluitaria per millorar les rela­cions rector-universitat i pro-fessors-alumnes. Ho ha acon­seguit?

-Sempre hem tingut les nos­tres diferències però confiem en la nostra capacitat per dialogar. L'Autònoma té una tradició de cohesió institucional molt forta i al final sempre ens posem d'a­cord. És cert que m'agradaria tenir millor relació amb tots els grups, però puc passejar tran­quil·lament pel campus i això també vol dir alguna cosa.

-Fa quatre anys que ha pen­jat la bata. S'enyora?

-Sí, i de tant en tant m'escapo perquè m'expliquin què fan al Departament de Química. -Creu que s'ha de dignificar

la feina de professor? -Sí, perquè no hi ha una per­

cepció social adequada dels edu­cadors, en general, de's dels in­fan t i l s als u n i v e r s i t a r i s . L'educador no està suficient­ment reconegut. - I la vida de l'estudiant? - N o ho tenen tan fàcil com es

pensa la gent. Viuen molt an­goixats per la falta de treball i, a més, han d'estudiar molt. No­més cal veure les biblioteques a la nit plenes de jovent.

11-IX IORDI CASAS

Demà fa 25 anys d'aquell ig-nominiós cop militar, fet per al qual estàvem especialment sen­sibilitzats els qui havíem nascut i crescut en un medi social fill d'im altre cop d'estat militar, l<n Xile que ha assolit la democràcia. encara que no "mucho mas tem-prano que tarde" com va desitjar el seu president màrtir en les se­ves darreres paraules, recorda la dignitat-si és que el mot és d'a­plicació-amb la qual va assumir Salvador Allende la seva mort. El Xile democràtic i progressis­ta viu la seva Diada. Com la nos­tra, també representa el record d'una derrota col·lectiva. Amb totes les reserves que implica la paraula, ja que ni I'l 1 de setem­bre de 1973 ni el de 1714 van re­presentar una derrota per a tots el xilens i catalans. Sens dubte, però, hi ha diferències entre una data i l'altra. No debades la nos­tra ha tingut un paper estel·lar, durant més de 250 anys i amb major o menor presència, al nos­tre particular memorial de greu­ges. Encara que, això de cele­brar una derrota, no va agradar tothom quan es va consolidar a fi­nals de segle XIX. Per exemple, Enric Prat de la Riba preferia ce­lebrar alguna gesta vinculada a El Conqueridor (que no deixa de ser, per cert, un altre fet mi­litar). Sembla que la Diada, la nostra, ha entrat en un camí de normalització institucional que ha aparcat (per sempre?) el seu caràcter reivindicatiu. A mi, fran­cament, això de la normalitat de­mocràtica (amb la càrrega de re­lativitat que comporta el terme), m'agrada força. Coses a reivindi­car sempre n'hi ha; el que ja no està tan clar que hi pugui haver és la probabilitat de posar-nos d'a­cord en què reivindicar. I a mi, i ho dic amb la mateixa franquesa que abans, mentre alguns s'en­testin en patrimonialitzar el copy-rigfitàcX que és col·lectivament reivindicable, no em surt dels pebrots esforçar-me per trobar punts d 'encontre. Per a punts d'encontre, els que ens ofereix la "cartellera diadenca" del nos­tre municipi: havaneres, cant co­ral, dansa, castells, gegants i sar­danes. Perquè després diguin que la nostra cultura no és va­riada (i divertida)!!

a-Ll è PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60

Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs

fí·'Sí·tiÈK: