1. Els dialect s del catalMireia Asensio, Carla Gimnez, Judit Renau, Ins Romero, Sandra Vidal

2. Origen del catal Del 1000 al 218 a.C. diferents pobles sestableixen en el que avui dia coneixemCatalunya. Al segle I a.C. comena la romanitzaci. Cada zona tenia la seva forma de parla del llat degut a les llenges indgenes. Al segle 5 lImperi Rom comena a descompondres , el llat per fora. Naixement de les llenges romniques. 3. Mapa de dialectes -Mapa de dialectes:- El catal nord occidental- El valenci- El rossellons- El catal central- El baleric- Lalguers 4. Septentrional oRossellons- Septentrional de transici - Salat Central- XipellaDialectes Catal oriental - Barcelon - Tarragon - MallorquBalear - Menorqu - EivissencCatal occidentalAlguers - Ribagora Nord-occidental - Pallars - Tortos- SeptentrionalValenci - Apitxat - Meridional 5. Caracterstiques generals del catal oriental Fontica Els sons [a] i [e] en posici tona sonen igual, la vocalneutra.Els sons [o] i [u] en posici tona sonen igual [u].La i del grup ix s muda.En general no pronuncia la r final. Morfosintaxi Plurals acabats en s darrere de vocal tona.s de les formes reforades o redudes dels pronomsfebles.Increment eix o esc en els verbs incoatius. LxicMirall, xai, escombra 6. Catal septentrional orossellons s parlat per 100.000 persones a el Rossell, el Conflent, el Vallespir, elCapcir i lAlta Cerdanya. Noms la coneixen passivament Revitalitzaci creixent (canons, classes...) Han sofert una imposici poltica i cultural de la llengua francesa. T trets comuns amb loccit i ,a vegades, influenciats per ella. Subdialecte: el Capcins (arcatzant i occitanitzat) 7. Caracterstiques generals Pas de la O tancada tnica en U . Desaparici de la A al final de la terminaci IA.Fontica Existncia duna E i una O mitjanes. Absncia de mots esdrixols. La primera persona del sing. del pres. d indicatiu amb i final.Morfosintaxi El plural del mots aguts acabats en N es fa noms amb -S Abundncia de participis en it Negaci amb pas Mots exclusius: nugues (nous), aper (arada) Lxic Occitanismes: fedes (ovelles), veire (got) Gallicismes : roba (vestit) 8. Catal oriental central Sestn per les conques dels rius Fluvi, Ter, Tordera, Bess, Llobregat, Foix,Gai, Francol i llurs afluents Inclou la provncia de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i lamajor part de la de Girona menys el dialecte de transici. Es considera la llengua estndard. La frontera amb el catal nord-occidental coincideix amb la de la divisi entredialectes orientals i occidentals. Els seus lmits sn poc clars amb el rossellons (catal septentrional detransici). 9. Caracterstiques generals El sistema voclic ton consta de tres valors: /i/, /u/ i vocal neutra. El sistema voclic tnic, de set : /a/, /e/, //, /i/, /o/, i /u/. Sons [a] i [e] en posici tona es pronuncien igual. Fontica Sons [o] i [u] en posici tona es pronuncien igual. Emmudiment de la t en el grups nt i lt. Ioditzaci a moltes comarques: palla( pronunciat paia, ull (pronunciat ui). La desinncia [u] de la 1a persona del sing. del present dindicatiu.Morfologia Desinncia [s]en la 1a i 3a pers. del sing. de limperfet dindicatiu. Formes reforades o redudes dels pronoms febles .LxicEscombra, papallona, noi, mirall... 10. SubdialectesTarragon: Localitzaci:Tarragons, Alt Camp, el Baix Camp i la Coca de Barber Zona de transici entre el catal oriental i loccidental Caracterstiques: Presncia dafinitats lxiques Pervivncia del fonema lbio-dentalBarcelon: Localitzaci: Barcelona i algunes zones de rodalies. Caracterstiques: Ensordiment dalguns sons palatals Africaci de fricatius No neutralitza algunes vocals tones i nobra de tancades s de castellanismes 11. El salat: Localitzaci: Cadaqus, zona costanera entre Begur i Blanes. Caracterstiques: s dels articles es, sa i ses. Els articles procedeixen dIPSE/IPSAEl xipella: Localitzaci: Alt Urgell, Segarra, Conca de Barber Caracterstiques: pas de la e final a la i final 12. Balear Es parla a les Illes Balears i a les Pituses T origen en el catal central Al segle Xll sn repoblades per persones procedents del Principat de Catalunya Lallament geogrfic li ha perms conservar arcaismes 13. Caracterstiques generalsFontica Pronunciaci neutra de la e tancada en posici tnica. Distinci entre els sons [u] i [o] en posici tona . Emmudiment de la a quan acaba en ia. Pronunciaci generalitzada de la t i de g/c. Ioditzaci. Reducci dels grups qua i gua a [ko] i [go]. Distinci entre b i v.Morfosintaxi No es pronuncia la o final de la 1a pers. sing. Infinitiu. s de larticle salat es. s dels articles personals en/na. s del jo darrere de preposici. s de les formes plenes dels pronoms .LxicCa(gos), nin (nen), arena (sorra). 14. SubdialectesEl mallorqu: Parlat a lilla de Mallorca. Format per la colonitzaci des de lrea del catal central. La seva caracterstica principal s larcaisme.El menorqu: Parlat a lilla de Menorca. s una variant molt uniforme del catal. La diferncia entre la fontica de Mallorca i Menorca s el tancament de la o en u.Leivissenc: Parlat a Eivissa. A Formentera pren el nom de formenterer. 15. Alguers Es parla a lAlguer i a Sardenya. El seu origen es troba en la repoblaci feta pel rei catal PereIII durant el segle XIV. El seu distanciament geogrfic i poltic el fan fora peculiar idifcil dentendre. 16. Caracterstiques generalsFontica No t vocal neutre, per totes les a i les e sonen com a [a] Les consonants l i d entre vocals es pronuncia [r]. El dgraf ll, davant de consonant i a final de mot es pronuncia [l]Morfosintaxi No es pronuncia la o en la primera p. del sing. del present dindicatiu. Present dind. del verb ser: s, ss, s, sem, seu, sn. s generalitzat dels articles lo s [l] i los s [ls]LxicItalianismes: assai (prou/bastant), ecco(vet aqu), autista(taxista) Sardismes: anca (cama), mestre de llenya(fuster), molendo (ase) Arcaismes i mots propis: mes (per), calqui (algun), llong (llarg) 17. Caracterstiques delcatal occidentalFontica Els sons [a] i [e] en posici tona es distingeixen Els sons [o] i [u] en posici tona es distingeixen La i del grup ix es pronunciaMorfosintaxi Plurals acabats en ns darrere vocal tona. s de les formes plenes dels pronoms febles. Increment ix o isc en els verbs incoatius.LxicEspill, cordell, granera 18. Catal nord-occidental Es situa a les comarques del riu Segre fins lEbre i els seus afluents. T unes zones de transici, com sn les de la plana alta, Alcalatn,Maestrats i els Ports de Morella, constitueixen una zona de transicientre el valenci i el nord-occidental. Tamb se situa a la franja entre Catalunya i Arag on es parla el catal,aquesta zona sanomena franja oriental dArag. 19. Caracterstiques Nord-Occidentalfontica El sistema voclic tnic igual que el central, per no coincideixen en la distribuci. Distinci entre la a i la e en posici tones. Distingeix tamb la o i la u.Morfosintaxi Els plurals dels antics mots esdrixols llatins acabats en nasal tenen terminaci ns . Larticle mascul s lo/los. La 1a pers. sing. pres. dindicatiu de la 1a conjugaci t el morfema [o]. Increment ix en els verbs incoatius tenen . Els pronoms personals solen mantenir la forma plena. Els possessius femenins sn: meua, teua,...LxicMots exclusius: mix, sill, etc.. 20. SubdialectesPallars: Se situa en les comarques del Pallars (Juss i Subir). Noms es caracterstica daquesta zona ja que est allada. Utilitzen articles les per mots masculins i abundncia del mot eva iva en imperfets.Ribagor: Se situa al sud de la Vall dAran fins sud de Tamarit de Llitera Consonantisme en grups cl, pl, fl. Ensordiment africanes i s sonora Plural femen acabat en asTortos: Se situa a les comarques del Baix Ebre, Terra Alta i Montsi . s un dels dialectes de transici que comparteix caracterstiques amb el catal nord- occidental i el valenci. 21. El valenci El parlen tres quartes parts del territori valenci. En la part occidental de Valncia mai han sigut catalanoparlant, snterres que es parla laragons, aquest fet t un origen histric. s una llengua problemtica avui en dia, ja que en les zones rurals esparla el catal per a les grans ciutats com Alacant i Valncia es parlasobretot el castell. A Valncia no accepten que el valenci sigui un dialecte del catal,han convertit aquest en una qesti poltica. 22. Histria del valenci Diverses teoriesSanchis Guarner Alarcos Llorach Darrers ltims anys Repobladors orientals Aragonesos i occidentals rabs no van abandonar com a repobladors del pas.el pas quan Jaume I el causa substrat pre- conquerir.rom Hiptesi no molt clara, ja que noms podria servir Al 1609 expulsi romanitzaci i per la ciutat de Valncia. moriscos.arabitzaci.Zones que shavien quedat catal oriental delsdespoblades socupen percolonialitzadors modificatmallorquins, catalans iaragonesos incrementantel castell. 23. Caracterstiques generalsFonticaPronunciaci de la g i la j com a tj.Pronunciaci de la r final.Pronunciaci generalitzada de la t en els grups nt, -lt i de nc/g en posici final.Emmudiment de la d- intervoclica.MorfosintaxiDesinncia e en la 1a persona del singular del presentindicatiu, verbs 1a conjugaci.s de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.Desinncies ara, -era, -ira a limperfet de subjuntiu.Eliminaci article personal.En les combinacions pronominals de CI(sing) + CD, -li mai nopren la forma hi.s dels demostratius este, eixe, aquell/esta, eixa...s dels possessius meua, teua, seua,...Lxic Arabismes: alfics, dacsa...Mots propis: vesprada, vrer, xic, pareixer 24. SubdialectesValenci septentrional Se situa a les comarques del ports de Morella alt i baix Mestrat, Alcalatn i Plana alta. Les caracterstiques de la seva llengua son de transici al catal nord occidental.Valenci apitxat. Es el parla valenci amb ms diferncia. Ocupa la zona central del Pas Valenci Lensordiment de les consonants z en s , tg en tj , tz en ts.Valenci meridional Limita el nord amb lapitxat i el sud i a loest amb el castell. En el consonantisme es destaca la caiguda molt acusada de la d- intervoclica i la r final. Larticle plural adopta la forma es per al mascul i femen . El lxic mostra formes dobles a partit de la barreja de pobladors de les comarques. 25. Diferncies lxiquesCatal central Baleric Valenci jovejove tjovedinersdobbsdinshomehomo homa noi allotxic gat moixgat pet besada bes nenninxiquet escombra graneragranera