desigualtats socials i urbanes a...

Desigualtats socials i urbanes a Terrassa: Diagnosi de la cohesió social de la ciutat

INFORME FINALOctubre 2018

Ajuntament de Terrassa

Marc Martí-Costa ([email protected])Helena Cruz ([email protected])

Sergio Porcel ([email protected])

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona(IERMB)

mailto:[email protected]



Objectius inicials:

A. Anàlisi de les desigualtats a escala municipal i de l’entorn metropolità de Terrassa

B. Anàlisi de les desigualtats socioterritorials dins del municipi de Terrassa

Metodologia:

• Recollida, explotació i anàlisi de dades padronals, censals, registres municipals i altres estadístiques oficials.

• Seguiment per part de la comissió estratègica (5 i 27 de juliol)

Terminis de realització: fins cinc mesos després de la formalització de l’encàrrec (juny 2018)

Encàrrec de l’Ajuntament de Terrassa a l’IERMB

A. Dinàmiques sociodemogràfiques recents

B. Els barris vulnerables

C. Conclusions

Índex “La Cohesió Social i Urbana a Terrassa”

A. Dinàmiques sociodemogràfiques recents• Context• Preguntes• Metodologia• Resultats


C. Conclusions

Índex “La Cohesió Social i Urbana a Terrassa”

Context: Evolució de la població

Evolució de la població. Terrassa 1998- 2017

Font: IDESCAT. Elaboració pròpia

Des de 2008 Terrassa viu un període d’estabilitat demogràfica amb un lleuger increment en l’últim any.

140000

160000

180000

200000

220000

240000

20172016201520142013201220112010200920082007200620052004200320022001200019991998

Terrassa

Context: Evolució de la població a les principals ciutats metropolitanes

98

99

100

101

102

103

104

105

106

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Sabadell Terrassa Badalona L'Hospitalet Sta Coloma Mataró

Evolució de la població. Principals municipis RMB 2008-2017. Índex 2008

Font: IDESCAT. Elaboració pròpia

Tanmateix, respecte les principals ciutats metropolitanes, Terrassa i Mataró són les que més creixen durant el període de crisi. Mataró supera Terrassa a partir de 2016.

Context: evolució del moviment migratori

-1500

-1000

-500

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

201620152014201320122011201020092008200720062005

Migracions internes amb la resta de Catalunya saldo migratori

Migracions internes amb la resta d'Espanya saldo migratori

Migracions externes saldo migratori

Saldo migratori total

Font: IDESCAT

Saldo migratori a Terrassa (2005 – 2016)

El creixement de la població es deu, bàsicament, a les migracions externes.

Context: evolució del preu de l’habitatge

Evolució del preu de l’habitatge. Valor taxat mitjà 2008-2017.

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Terrassa Badalona L'Hospitalet de Llobregat

Mataró Sabadell Santa Coloma Gramanet

BarcelonaFont: Ministeri de Foment. Elaboració pròpia

Terrassa continua tenint un preu de l’habitatge inferior a la resta dels principals municipis de la Regió Metropolitana, però tendeix a reduir-se la diferència. Tanmateix, Barcelona augmenta la seva distància respecte la resta de ciutats mitjanes.



C. Conclusions

índex

Anàlisi de la mobilitat residencial recent

Preguntes

Quin és el perfil poblacional que marxa de Terrassa?

Quin és el perfil poblacional que arriba a Terrassa?

D’on marxen i a on arriben?



C. Conclusions

índex

S’ha analitzat el saldo migratori que correspon a la diferència entre altes i baixes percanvis de residència d’un municipi a un altre, a l’estranger o des de l’estranger,registrades en el Padró municipal.

Cal tenir en compte que el Padró inclou les altes per omissió i les baixes per inclusióindeguda o per caducitat. Aquestes no es corresponen estrictament amb movimentsmigratoris sinó que es tracta d’ajustos del registre de població. Així:

Les altes per omissió d’estrangers són altes per variació residencial procedentde l’exterior en les que no consta el país de procedència.

Les baixes per inclusió indeguda són baixes per variació residencial amb destí al’estranger en les que es desconeix el país de destí.

Les baixes per caducitat es produeixen quan no es renova la inscripció padronalque els estrangers no comunitaris sense autorització de residència han derealitzar bianualment.

Metodologia

Metodologia

Anàlisi de 2 períodes temporals: 2008-2012; 2013-2017

Altes i baixes del padró sense naixements i defuncions

Variables: edat, sexe, nacionalitat, nivell acadèmic, origen/destí

Anàlisi territorial per seccions censals categoritzades segons:

Centralitat

Població nascuda a Espanya

Població major 74 anys

Vulnerabilitat econòmica

Caracterització de les seccions censals

Centralitat Vulnerabilitat econòmica (PLIS, 2016)

Font: Padró municipal d’habitants, Ajuntament de Terrassa. Elaboració pròpia

La majoria de seccions amb molt alta vulnerabilitat econòmica es troben a la perifèria, especialment a la zona est de la ciutat.

Caracterització seccions censals: Població major de 74 anys

2008-2012 2013-2017


La majoria de seccions presenten nivells mitjans de concentració de població major de 74 anys. Les seccions amb alts nivells de població de més de 74 anys es troben majoritàriament al centre de la ciutat.

Caracterització seccions censals: Població nascuda a Espanya

2008-2012 2013-2017


La majoria de seccions presenten nivells mitjans de concentració de població nascuda a Espanya. Les seccions amb menys població nascuda a Espanya pràcticament són les mateixes en els dos períodes, i a la part est de la ciutat.

Evolució del moviment migratori

Anàlisi de les altes i les baixes agrupades en 2 períodes 2008-2012 i 2013-2017 amb dinàmiques diferents

2008-2012 2013-2017

Font: IDESCAT



C. Conclusions

índex

Resultats

Grup edat

Període 2008-2012 Període 2013-2017

Altes Baixes Saldo08-12

Altes Baixes Saldo 13-17

0-19 10.664 9.950 714 9.369 9.365 4

20-39 29.784 28.509 1.275 23.677 22.547 1.130

40-59 8.714 9.713 -999 10.372 11.044 -672

60-79 2.560 2.341 219 3.155 2.838 317

> 80 745 791 -46 851 957 -106

Total 52.467 51.304 1.163 47.424 46.751 673

S’analitzen els saldos migratoris, la diferència entre altes i baixes. Tot i que el primer període de l’evolució del moviment migratori és de davallada, en els primers anys (2010-12)

els saldos totals continuen sent alts. En el segon període, tot i que la tendència és a augmentar, els saldos totals són petits.


Grup edat

Mobilitat residencial 2008-2012

Saldo migratori Perfils amb major incidència

0-19 Saldo positiu +714

(saldo negatiu població espanyola)

•Homes•Nacionalitat fora UE •Seccions perifèria, mitjanament envellides, pocs nascuts ESP


(saldo negatiu homes)

•Dones•Nacionalitat fora UE i espanyola•Estudis superiors i primaris•Seccions entorn centre, mitjanament envellides i de nascuts ESP

40-59 Saldo negatiu-999

•Homes•Nacionalitat espanyola i fora UE•Estudis primaris no acabats i superiors•Seccions perifèria, mitjanament envellides i de nascuts ESP


(saldo negatiu població estrangera)

•Dones•Nacionalitat espanyola (sortida nacionalitat UE i fora UE)•Atracció estudis primaris•Seccions entorn centre, mitjanament envellides i de nascuts ESP

>80 Saldo negatiu-46

(saldo positiu homes)

•Dones•Nacionalitat espanyola i fora UE•Estudis primaris no acabats•Seccions perifèria, mitjanament envellides, pocs nascuts ESP

Grup edat

Mobilitat residencial 2013-2017

Saldo migratori Perfils amb major incidència


(saldo negatiu homes)

• Dones• Nacionalitat fora UE (sortida població espanyola)• Seccions entorn centre, mitjanament envellides, de nascuts ESP i

vulnerabilitat econòmica


(saldo negatiu població espanyola)

• Dones• Nacionalitat fora UE (sortida població espanyola)• Estudis superiors i primaris• Seccions entorn centre, mitjanament envellides, de nascuts ESP i


40-59 Saldo negatiu-672

• Homes• Nacionalitat espanyola i UE• Estudis primaris• Seccions perifèria, mitjanament envellides i de nascuts ESP i baixa



• Dones• Nacionalitat espanyola• Estudis primaris i secundaris• Seccions entorn centre, mitjanament envellides, de nascuts ESP i


<80 Saldo negatiu-106

(saldo positiu població estrangera; pocs efectius)

• Dones• Nacionalitat espanyola• Estudis primaris no acabats • Seccions perifèria i entorn centre, mitjanament envellides, de nascuts ESP i


Resultats

Per grups d’edat, el sentit postiu dels saldos es manté en els dos períodes, si bé en elsgrups 0-19, 40-59 i <80 canvia el volum.

Les dones de 20-39 anys es el perfil que presenta major atracció, sobretot durant elperíode 2008-2012 (+1406 efectius de saldo) i es mantenen durant 2013-2017 (+881efectius).

Els homes 40-59 anys són el grup que perd més població entre 2008 i 2012 (-988efectius), i mantenen la tendència en el segon període (-853 efectius).

Durant el període 2008-2012 s’atreia població 0-19 anys, una atracció que s’atura en elsegon període. Aquests majoritàriament eren amb nacionalitat de fora la UE (+1377efectius) i estrangers de la UE (82 efectius). Una configuració que es manté en el segonperíode (903 efectius fora de la UE i 63 efectius amb nacionalitat UE).

En general, no s'atrau població que no sap llegir ni escriure ni amb estudis primaris noacabats, ja que tots els grups d'edat presenten percentatges negatius, especialment altsels més joves.

La població amb estudis primaris és el col·lectiu que presenta atracció en tots els grupsd’edat de més de 20 anys, amb més incidència en els majos de 40.

Els grups d’edat 40-59 anys, 60-79 anys i <80 anys perden població amb estudissuperiors. Només els de 20-39 anys atrauen població amb aquest nivell d’estudis enambdós períodes, tot i que amb menys intensitat en el segon període.

Saldo migratori per seccions censals

Saldo migratori 2008 - 2012 Saldo migratori 2013 - 2017

Font: Padró municipal d’habitants, Ajuntament de Terrassa. Elaboració pròpia.

Els saldos migratoris en general són baixos. Cal tenir en compte que quan es reparteixen en les seccions representen a poques persones.

Seccions censals amb atracció i expulsió de població

Zones que atrauen i zones que “expulsen” (2008 – 2017)


Tot i la distribució de mosaic que conformen les seccions censals que tant atrauen població com de les que en marxen, s’identifiquen alguns eixos de concentració de seccions amb saldos positius.

Seccions censals amb atracció i expulsió de població

Zones que atrauen i zones que “expulsen”

(2008 – 2017)



B. Els barris vulnerables• Preguntes i marc teòric• Metodologia• Resultats descriptius• Factors explicatius

C. Conclusions

índex

Els barris vulnerables a Terrassa

Preguntes

Quina ha estat l’evolució de la vulnerabilitat urbana a Terrassa?

Quina és la situació actual?

Quins són els factors determinants?

La vulnerabilitat urbana

“Término que se refiere a la movilidad social descendiente y

que viene a significarse como antesala o caída de la

exclusión social y residencial. Con frecuencia se suele

referir tanto a colectivos sociales como a territorios o

lugares en situación de riesgo o de declive, aunando por

tanto el doble vinculo entre espacio y estructura social (…) En

definitiva, las áreas vulnerables urbanas no son otra cosa que

la expresión de una producción social del espacio que se

origina en un contexto general de desigualdad social”

(Alguacil, 2006: 161).

Àrees d’atenció especial, sensibles, en declivi,

desafavorides….

Dimensions teòriques de la vulnerabilitat urbana

Sociodemogràfic

Envelliment

Immigració

Tipus de llars (monoparentalitat)

Socioeconòmic

Nivell d’estudis

Ocupació

Ingressos

Atur

Habitatge

Any de construcció / Estat de l’habitatge

o de l’edifici

Mida / Infrahabitatges

Sobreocupació

Accessibilitat / Serveis bàsics de

l’habitatge

Barri / Àrea

Conflictivitat Social / Delinqüència

Àrees verdes / Equipaments i

serveis

Transports / Accessibilitat

Petit comerç / mixticitat d’usos

Font: Elaboració pròpia


B. Els barris vulnerables• Preguntes i marc teòric• Metodologia• Resultats descriptius• Factors explicatius

C. Conclusions

índex

Metodologia

Càlcul del índex de vulnerabilitat urbana (IVU) a Terrassa entre 1991 i 2011 a partir del Cens

Actualització de l’IVU en el 2016 a partir de registres i dades padronals

Harmonització i imputació de les dades segons les seccions censals del 2016

L’Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU) a Terrassa

Dimensió IVU 91 – 01 – 11 IVU 16

Vulnerabilitat

socioeconòmica

% Població amb estudis primaris o inferiors (sobre el total de població <24 anys)

% persones amb estudis primaris o inferiors (sobre total població <24 anys)

Taxa d'atur% persones amb acció de millora laboral

(sobre total actius)% població ocupada no qualificada

Vulnerabilitat

sociodemogràfica

% Població estrangera de fora UE-15 % població estrangera (sobre població total)

% Llars amb tots els seus membres de 75 anys o més

% persones amb tots els seus membres de la llar majors de 75 anys

Vulnerabilitat

residencial

% Edificis en estat deficient, mal estat o estat ruïnós

% Habitatges per sota de -1 desv. respecte el preu cadastral mig de Terrassa

% Llars que viuen en habitatges de menys de 50 m2

% Habitatges amb sobreocupació (amb 6 o més membres, sobre total de llars)

L’IVU pels anys 91, 01 i 11 s’han fet amb dades del Cens de Població i Habitatges. Per l’actualització del 2016 s’han seleccionat indicadors similars provinent del padró i registres administratius, però no són els mateixos. Això pot suposar que una part de les diferències

entre 2011 i 2016 s’expliquin per la metodologia i no pels canvis reals en el territori. També hi ha hagut canvis metodològics importants entre el cens de 2001 i 2011


B. Els barris vulnerables• Preguntes i marc teòric• Metodologia• Resultats descriptius

• Evolució índex de vulnerabilitat 1991 – 2001 – 2011 – 2016• Anàlisi IVU 2016 per indicadors

• Factors explicatius

A. Conclusions

índex

Evolució IVU Terrassa. 1991

La distribució espacial de la vulnerabilitat presenta un patró concèntric molt clar l’any 1991. Les seccions amb menys vulnerabilitat es concentren al centre mentre que les seccions amb més vulnerabilitat es troben en les perifèries més allunyades. Entre els dos extrems trobem les zones de transició

Resultats IVU Terrassa 2001

El patró tan clarament concèntric del 1991 es desdibuixa l’any 2001. El centre tradicional es manté en verd. Hi ha millores relatives en el nord al voltant de la zona esportiva i un empitjorament al voltant del Segle XX. També es reflexa un empitjorament de la zona de Can Anglada. El canvi en la tonalitat de les seccions censals en la zona de Vallparadís i St. Pere podria ser donada per canvis en la distribució de seccions censals respecte el 1991.

Evolució IVU Terrassa. 2011

A l’any 2011 es van consolidant les tendències que es s’apuntaven en la dècada anterior, si bé es veu més clarament com les zones perifèriques tant a l’est com a l’oest de la ciutat presenten baixos nivells de vulnerabilitat urbana. La zona de Can Anglada és la zona amb major seccions amb alta vulnerabilitat i tota la corona est al llarg de Can Palet, Can Anglada, Egara, St. Pere Nord i Pla de Bon Aire és on es concentra la vulnerabilitat, juntament amb la Maurina i els seus voltants.

Evolució IVU Terrassa 2016 (canvi d’indicadors)

L’any 2016 es confirma la distribució espacial de la dècada anterior pel que fa a) les zones més vulnerables i b) la millor posició relativa de tot l’eix sud-nord central i dels extrems est i oest de la ciutat. El canvi metodològic dóna més nitidesa per la identificació dels patrons espacials de vulnerabilitat. Entre les seccions més allunyades del centre, no es pot oblidar la situació de les seccions nord de Can Parellada.

Comparativa 1991 - 2016

Aquesta mapa compara la situació de 1991 respecte a la de 2016 per tal de veure més clarament quines seccions milloren, quines empitjoren i quines mantenen un IVU elevat entre el periode. Sant Llorenç, Vilardell i algunes seccions de Sant Pere Nord, Can Anglada, la Maurina i de Can Parellada són les que es mantenen com a barris intensament vulnerables. Les millores sobretot es centren amb alguns dels barris més perifèrics

IVU Terrassa 2016: factors

Comunalidades

1,000 ,581

1,000 ,880

1,000 ,830

1,000 ,024

1,000 ,758

1,000 ,837

Baixa_formació

Acció_mil lora

Nacionalitat_estrangera

Més75a

HabValorcadastralbaix

H_sobreocupació

Inicial Extracción

Método de extracción: Anális is de Componentes principales .

Entre els indicadors seleccionats per l’IVU de l’any 2016, quin té més “pes” en l’indicador global de vulnerabilitat urbana? Els indicadors amb més “pes” són

el nombre de persones amb accions de formació ocupacional, el nombre d’habitatges sobreocupats i el % de persones de nacionalitat estrangera. El que té menys “pes” és el % de persones majors de 75 anys. Això indica que

l’envelliment no reprodueix les mateixes lògiques de distribució espacial que la resta d’indicadors, més correlacionats entre si.

IVU Terrassa 2016 per indicadors: persones de 75 i més

IVU Terrassa 2016 per indicadors: accions formatives

IVU Terrassa 2016 per indicadors: habitatge amb sobreocupació

Resultats IVU Terrassa 2016 per indicadors: nacionalitat estrangera

IVU Terrassa 2016 per indicadors: valor cadastral

IVU Terrassa 2016 per indicadors: nivell d’estudis


B. Els barris vulnerables• Preguntes i marc teòric• Metodologia• Resultats descriptius

• Evolució índex de vulnerabilitat 1991 – 2001 – 2011 – 2016• Anàlisi IVU 2016 per indicadors

• Factors explicatius

A. Conclusions

índex

Factors explicatius

Exploració de possibles factors explicatius de la vulnerabilitat urbana en el 2016:

Augment de l’atur entre 2001 i 2011

Augment de persones de nacionalitat estrangera entre 2001 i 2011 i entre 1991 i 2011

Any de construcció dels habitatges

Factors explicatius: augment d’atur (2001 -11)

Entre l’any 2008 i 2011* hi va haver un augment important de l’atur com a conseqüència de la crisi econòmica amb patrons espacials diferenciats. Malgrat que en algunes seccions amb més vulnerabilitat urbana també són les seccions on ha augmentat més l’atur, també hi ha altres zones no vulnerables on es detecta aquest augment.

* Es compara 2001 i 2011 perquè és quan tenim dades a nivell de secció comparables

Factors explicatius: increment nacionalitat estrangera 01-11

Terrassa i el conjunt de l’Estat ha viscut dues onades migratòries importants. L’última i més intensa va ser en la dècada 2000 i la primera en els anys 90. Les seccions on més va créixer la població de nacionalitat estrangera entre els anys 2001 i 2011 no són aquelles zones amb major índex de vulnerabilitat urbana.

Factors explicatius: increment nacionalitat estrangera 91-01

Respecte el mapa anterior, hi ha una major correlació espacial entre aquelles seccions amb més increment de persones de nacionalitat estrangera entre l’any 1991 i 2001 i les zones de vulnerabilitat urbana. Tanmateix, aquest augment migratori també es dóna en aquelles seccions amb poca vulnerabilitat urbana.

Factors explicatius: any de construcció de l’habitatge (1950-75)

Finalment, s’ha sobreposat aquelles seccions amb un alt percentatge d’habitatges construïts entre el 1950 i 1975 amb el mapa de vulnerabilitat urbana. En general es detecta una alta correspondència, especialment en les zones on la vulnerabilitat és més alta (el polígon de Can Vilardell és de 1976).



C. Conclusions

índex

Conclusions I

Hi ha un canvi en la distribució espacial de la vulnerabilitat urbana a Terrassa respecte el 1991.

• La zona menys vulnerable, que es concentra en el centre de la ciutat, s’allarga cap el nord i el sud però es fa més estreta.

• Les zones més vulnerables passen d’estar en la perifèria a ubicar-se a la primera corona de la ciutat pel creixement de la ciutat. Diferents zones perifèriques milloren en el període.

En l’actualitat, les zones més vulnerables es concentren en el nord de la Maurina, Montserrat, Can Vilardell, la zona nord de Can Anglada i la zona sud de can Palet. Altres zones vulnerables són Can Boada i la zona de Egara.

Entre els factors que expliquen la permanència de la vulnerabilitat, destaca l’any de construcció (1950-1976) que va a associat a una determinada tipologia d’habitatges (polígons). Aquest sembla ser el factor més estructural dels avaluats. Els patrons d’assentament dels inmigrants durant la dècada dels 90 vindrien a reforçar aquesta distribució de la vulnerabilitat a la ciutat.

Conclusions II

És important estudiar amb més profunditat tant els polígons d’habitatges dels 60-70 amb menys nivells de vulnerabilitat com les zones amb altres tipologies però que també presenten alta vulnerabilitat urbana. Permetria entendre millor les causes de la vulnerabilitat i les polítiques per fer-hi front.

No es detecten grans sortides o arribades a les zones vulnerables, la mobilitat residencial, encara baixa, es redistribueix entre les diferents zones de la ciutat.

El perfil de les persones que arriben són de 20 a 39 de nacionalitat estrangera, amb estudis superiors i primaris. També de 60 a 79 anys.

El perfil de les persones que marxen són de 40 a 59 anys, de tots els nivells d’estudis i sobretot espanyols i de la resta de la UE. També els majors de 80.

Línies de treball futures

Actualització periòdica del Índex de Vulnerabilitat Urbana i completar-ho amb altres indicadors de les característiques del barri (ex. Àrees verdes i equipaments de proximitat)

Estudi longitudinal i comparatiu amb mètodes mixtes (qualitatiu i quantitatiu) amb una mostra de barris amb polígons previs de 1976 amb diferents trajectòries de vulnerabilitat per tal d’aprofundir en els factors explicatius específics Barris amb vulnerabilitat cronficada Barris amb trajectòries d’empitjorament Barris amb trajectòries de millora

Analitzar i potenciar la implicació sociocomunitària en el municipi dels residents en les noves zones de desenvolupament més perifèriques

INFORME FINALOctubre 2018

Ajuntament de Terrassa

Marc Martí-Costa ([email protected])Helena Cruz ([email protected])

Sergio Porcel ([email protected])

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona(IERMB)

Desigualtats socials i urbanes a Terrassa: Diagnosi de la cohesió social de la ciutat




desigualtats socials i urbanes a...

Documents