departament de benestar social · 2012. 12. 19. · la gent gran, una prioritat per al consell de...

Departament de Benestar SocialInstitut Mallorquí d’Afers Socials

Autors i autores

Amer Riera, Maria Isabel (Psicòloga)Barceló Ginard, Bartomeu (Psicòleg)Cuart Sintes, María Isabel (Psicopedagoga)Farré i Secall, Roger (Psicòleg)Fiol i Amengual, Joana Maria (Psicòloga)Garcia Garí, Catalina (Treballadora Social)Homar Santaner, Maria de les Neus (Educadora Social)Pocoví Fernández, Margalida (Educadora Social)

Disseny gràfic i edició: Equip de Vellesa i FamíliaSecció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors

Correcció lingüística: Servei d´Assessorament Lingüístic del Consell de Mallorca

Disseny Portada: Roger Farré i Secall

Impressió: Son Espanyolet Industrias Gráficas S.L.

Dipòsit Legal: PM-1505-2011

ISBN: 978-84-694-6955-2

Edita: Consell de Mallorca

E S T I M U L A C I Ó C O G N I T I V A

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 3

La gent gran, una prioritat per al Consell de Mallorca

L’atenció a la gent gran és un dels eixos de la política que vol impulsar el nougovern del Consell de Mallorca. De fet, cap actuació institucional inscrita en elmarc de les actuacions socials es pot entendre si se’n deixa fora el col·lectiu dels

majors, autèntics i indispensables transmissors dels valors que sustenten la societat.

En aquest sentit, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), organisme dedicat aimpulsar les polítiques de caire social del Consell de Mallorca, té ben present queresoldre i atendre com cal les necessitats de la gent gran ha de ser sempre,inexcusablement, una de les màximes prioritats. És, precisament, des d’aquesta dinàmicai en funció d’aquests objectius que l’IMAS, a través de la seva Secció de Foment del’Autonomia per a Persones Majors, ha convocat una nova edició dels Tallers de Memòriai d’Habilitats Socials.

Gràcies a aquesta iniciativa, la gent major que necessita exercitar la seva capacitatmemorística i potenciar el seu marge d’autonomia personal té l’oportunitat d’aprendreestratègies i tècniques que els faciliten aquest camí. De fet, malgrat que la medicina i laciència segueixen sense trobar una solució definitiva a les disfuncions cognitives, elsavanços assolits en matèria de prevenció ens parlen de cada vegada més d’esperança.Actualment, se sap que la participació en tallers i cursos com els que ofereix l’IMASmillora substancialment la situació, present i futura, de les persones usuàries, i lescapacita per afrontar el dia de demà amb moltes més possibilitats d’èxit.

Aquestes i altres constatacions fan que el Consell de Mallorca, que tenc lasatisfacció de presidir, consideri més important que mai donar continuïtat a un projectecom el que ens ocupa. Vull aprofitar, també, l’ocasió per transmetre el meu agraïmentals professionals de l’IMAS que, amb el rigor i la seriositat que els caracteritzen, duenendavant les activitats compreses en el Taller de Memòria i d’Habilitats Socials.

A tots ells, i a les persones que hi prendran part, els faig arribar la meva salutaciómés afectuosa en nom de tots els representants institucionals del Consell de Mallorca.

Maria Salom CollPresidenta del Consell de Mallorca

Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors - EVIF

4 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

Millorar el benestar dels nostres majors és una de les línies mestres dela Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors. Per això,el departament de Benestar Social del Consell de Mallorca vol donar

continuïtat i potenciar una iniciativa que consideram ben important peracomplir aquest objectiu: els Tallers de Memòria i d’Habilitats Socials, adreçatsa la gent gran de l’illa, per proporcionar-los els recursos necessaris per afrontarel procés d’envelliment i tot el que comporta.

Cada vegada sou més les persones majors que participau en aqueststallers amb els quals teniu l’oportunitat de millorar les vostres capacitats,adquirir nous coneixements, exercitar les vostres habilitats i aconseguir uneseines útils per afrontar aquesta nova etapa de la vida, així com conèixer altrespersones i establir nous vincles. Personalment, crec que aquests tallers són unabona eina per encarar els canvis que representa envellir.

Com a consellera de Benestar Social del Consell de Mallorca i presidentade l’Institut Mallorquí d’Afers Socials us vull animar, un any més, a participar enaquestes activitats i a gaudir-ne, gràcies a la feina de l’equip de professionalsencarregat de dur-les a terme. La nostra intenció és posar un petit gra d’arenaperquè aquesta etapa de la vostra vida sigui plena i satisfactòria.

Catalina Cirer AdroverConsellera executiva de Benestar Sociali presidenta de l’IMAS



ÍNDEX

Pròleg de l’Equip de Vellesa i Família ........................................ 7

Primera sessió Funcionament general de la memòria .................................... 9Equip de Vellesa i Família

Segona sessió Funcionament general de la memòria .................................... 13Equip de Vellesa i Família

Tercera sessió Habilitats socials .................................................................................................. 17Equip de Vellesa i Família

Quarta sessió Juguem amb les paraules ........................................................................ 21Margalida Pocoví Fernández, Educadora Social

Cinquena sessió Allò que no viu ..................................................................................................... 29Bartomeu J. Barceló Ginard, Psicòleg

Sisena sessió Mesurem Brou ......................................................................................................... 37Joana Maria Fiol i Amengual, Psicòloga

Setena sessió Feines fetes .................................................................................................................. 43Maria de les Neus Homar Santaner, Educadora Social

Vuitena sessió Quins sons són sensats, Sansó? ........................................................... 47Bartomeu J. Barceló Ginard, Psicòleg

Novena sessió Maltractament a les persones majors ........................................ 53Maria Isabel Amer Riera, Psicòlogai María Isabel Cuart Sintes, Psicopedagoga

Desena sessió Mai no és tard quan arriba, l’orientació temporal......... 59Roger Farré i Secall, Psicòleg

Onzena sessió Envelliment actiu.................................................................................................. 65María Isabel Cuart Sintes, Psicopedagoga

Dotzena sessió Sant Antoni és un bon sant .................................................................... 71Catalina Garcia Garí, Treballadora Social

Tretzena sessió Apropament a l’educació ambiental........................................... 79Maria de les Neus Homar Santaner, Educadora Social



CALENDARI 2011-12

Catorzena sessió Les rutes de la memòria .............................................................................. 85Joana Maria Fiol i Amengual, Psicòloga

Quinzena sessió Coses de cases........................................................................................................... 93Catalina Garcia Garí, Treballadora Social

Setzena sessió No perdem el nord, l’orientació espacial .............................. 99Roger Farré i Secall, Psicòleg

Dissetena sessió Dia internacional de la dona................................................................. 111 Margalida Pocoví Fernández, Educadora Social

Devuitena sessió Oblit i record ............................................................................................................. 119 Equip de Vellesa i Família

Annex 1 ..................................................................................................................................................... 123 Equip de Vellesa i Família

Annex 2 ..................................................................................................................................................... 133 Equip de Vellesa i Família

Processos cognitius treballats......................................................................................................................... 144

Març 2012dl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 45 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 1819 20 21 22 23 24 2526 27 28 29 30 31

Octubre 2011dl dt dc dj dv ds dg

1 23 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 2324 25 26 27 28 29 3031

Desembre 2011dl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 45 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 1819 20 21 22 23 24 2526 27 28 29 30 31

Febrer 2012dl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29

Novembre 2011dl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 4 5 67 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 2728 29 30

Gener 2012dl dt dc dj dv ds dg

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930 31



SA SOMERETAAls companys de l’Equip de Vellesa i Família

Això era i no era, bon viatge faci la cadernera,un almud per a tu i per a mi una barcella.

Temps ençà, a un poble de Mallorca d’aquells que tenen unes coves que arriben fins a l’infern,hi vivien tres germanes, na Maria, na Tonina i na Catalina. Totes eren garrides com un sol, però de sestres, només una tenia es cor gran com un sementer.

Eren pobres i no tenien pare ni mare. Un dia que veren es rebost de ca seva que ja feia esbategot, decidiren veure món, perquè això de trescar no és cosa permesa sols an es fills de rei, sinótambé consentida a ses al·lotes decidides.

—No res —va dir sa major—, me’n duré sa somereta a veure mem si trob remei per llevar-mossa talent.

I què fa ella? Prepara s’animal, agafa un sarró i ja és partida a cercar fortuna. Amb això, quecompareix pes camí una jaia geperuda i molt arrugada que caminava xano xano ben acalada, amb sosmorros per sa terra. Quan sa jaia veu na Maria damunt sa somereta ja li escomet:

—Filleta meva dolça, tu que ets tan agraciada, que no voldries donar consol an aquesta pobrajaia, que ja no puc dar ni una passa més?

—Jesús, madona! —li entimà na Maria tota rabenta—. I, tanmateix, just per sa cara quepassetjau ja és ben coneixedor que no vos queden molts de rosaris per passar. Sobretot, jo no vulltractes amb la mort abans d’hora. Au, au, passau, passau, que sa somereta m’entreteniu i a mi també.

Quan sa jaieta va sentir aquelles comandacions, ja podeu creure i pensar, i pensar i creure, queromangué sense paraula. Se retirà a sa vorera i sa somereta i na Maria varen seguir es seu camí. I ellquè me’n direu, quan varen esser un tros enfora, sa somereta se retgirà d’una serpetona quetravessava es camí; va fer una estamenetjada un poc forta i na Maria pegà amb sos morros per sa terra,amb tanta mala sort que se rompé s’ansa des coll.

I, coses que passen, sa somereta, que pareixia del Bon Jesús, girà en coa i tornà de cap allà onera venguda. Quan ses germanes de na Maria veren s’animal tornar tot sol, ja sospitaren cosa.

—No res —digué també sa segona—. Ja hi aniré jo, idò, a cercar fortuna, i mem si puc afinaron diantre s’és amagada aquesta germana meva, que tot serà que hagi trobat menjar a balquena peromplir-se es gavatx i que per això se’n fa trons de noltros dues!

I què fa ella? Prepara s’animal, agafa un altre sarró i ja és partida de d’allà més frissosa que undimonió. Amb això que compareix pes camí una jaia geperuda i molt arrugada que caminava xanoxano ben acalada, amb sos morros per sa terra. Quan sa jaia veu na Tonina damunt sa somereta, ja liescomet:

—Filleta meva dolça, tu que ets tan agraciada, que no donaries consol an aquesta pobra jaia,que ja fa dies que em som perduda i es cas és que no trob ses cases?

—Jesús, madona! —li entimà na Tonina tota rabenta—. I, tanmateix, just per sa cara quepassetjau ja és ben coneixedor que heu perdut es seny. Sobretot, són altres coses que he de trobar jo,i no carregar-me una jaia sense memòria. Au, au, passau, passau, que sa somereta m’entreteniu i a mitambé.

Quan sa jaieta va sentir aquelles comandacions ja podeu creure i pensar, i pensar i creure, que



romangué sense paraula. Se retirà a sa vorera i sa somereta i na Tonina varen seguir es seu camí. I ellquè me’n direu, quan varen esser un tros enfora, sa somereta se retgirà d’una altra serpetona quetravessava es camí; va fer una estamenetjada un poc forta i na Tonina pegà amb sos morros per saterra, amb tanta mala sort que se rompé s’ansa des coll.

Ell, com sa primera vegada, sa somereta, que pareixia del Bon Jesús, girà en coa i tornà de capallà on era venguda. Quan na Catalineta va veure tornar s’animal un altre pic tot sol, es cor li vatrabucar de dins es pit i va estar a punt de perdre es polsos. Quan se recobrà, ho pensà millor i va dir:

—Jesús, Bon Jesús! I que serà ver que he perdut ses meves germanes? I, tanmateix, si m’esticaquí mans plegades se pot morir s’ase de rialles i no en sabré res. El que hagi d’esser que sia. A cercar-les manca gent!

I què fa ella? Prepara s’animal, li dóna aigo i un grapat de favó, hi munta i demana que ladugui allà on són ses seves germanes. Sa somereta gira en coa i tira tira ja és partida a tornar fer esseu camí. Amb això que se topen amb una jaia geperuda i molt arrugada que caminava xano xano benacalada, amb sos morros per sa terra. Quan arriba a devora ella, na Catalineta tota decidida ja lipregunta amb una veu més dolça que la mel:

—Germaneta, i a sa vostra edat, què feis per aquestes terres tan aspres? Que vos sou perduda?Que potser estau cansada? Si voleu, ara mateix vos posaré damunt sa somereta i totes dues anirem allàon mos dugui.

Així ho va fer i, tan bon punt tengué sa jaia asseguda damunt sa somereta, aquella jaia esconvertí en una fada. Na Catalineta, tota esverada, va recular tan aviat que poc li faltà per no caured’esquena.

—No passis ànsia, filla meva, demana el que necessitis i t’ho concediré, perquè es teu cor estàmés pendent de ses jaies que veu que d’ell mateix, i per mor d’això t’ha salvat de caure de sa someretai morir, com així va passar a ses teves germanes.

Quan na Catalineta va sentir això va rompre en uns plors tan desconsolats que tocava essentiments, fins i tot an ets animals que la sentien. Quan li espassà es tràngol, digué a sa fada:

—Talment com m’ho oferiu vos ho deman: que tornin viure ses meves dues germanes i queentenguin que ses jaies són com noltros mateixes d’aquí no-res, perquè es temps mos passa de pressaa tothom.

Sa fada va mirar na Catalineta i sense pensar-s’ho més va dir:

—Per fat i fat que la mia mare m’ha comanat i un punt més, que el que ara diré sigui ver iveritat: que tornin viure na Maria i na Tonina i que totes dues tenguin es cor més gran que unsementer.

I així va esser. Na Maria i na Tonina tornaren viure i, vegent na Catalineta, s’hi aferraren pescoll i botaren d’alegria en veurer-se juntes una altra vegada. Agafaren sa somereta per sa brida,donaren gràcies a sa fada i se’n tornaren cap a casa. Quan hi arribaren, i sense témer-se’n, se posarena fer feina.

En aquells temps, i qui sap si encara ara, de sa feina ve es profit. O això deien. I es qui noho cregui, que ho vagi a cercar. Amèn.

Bartomeu J. BarcelóEquip de Vellesa i Família

Setembre de 2011



Primera sessió Data............/............/............

FUNCIONAMENT GENERAL DE LA MEMÒRIAEquip de Vellesa i Família

El nostre cervell està format per neurones, substàncies químiques iimpulsos elèctrics. Els records són dades que es codifiquen, es guarden i esrecuperen segons un procés de minúscules interaccions elèctriques iquímiques.

Quan no s'exercita la memòria, no sols es va perdent aquesta facultat,sinó que es multiplica el risc de patir alguna malaltia neurodegenerativa.

Els científics han descobert que la pèrdua de memòria no ésirreversible ni inevitable amb el pas del temps, sinó que va associada a lamanca d'activitat mental i a l'abús d'ocupacions passives, com ara veure latelevisió. Per tant, s'ha de llegir més i veure menys televisió, perquè quanens posam davant la pantalla la ment es posa en punt mort.

LES PERSONES GRANS TENEN PROBLEMES DE MEMÒRIA?

La capacitat de la memòria va minvant amb l’edat. Això és un fetacceptat i és probable que no li passi únicament a l’ésser humà, sinó tambéa molts d’animals, especialment a gran part de les espècies de mamífers.

En realitat, quan deim que amb l’edat minva la memòria no volem dirque aquest fet passi a tothom. Hi ha molts individus que conserven unamemòria i unes facultats intel·lectuals meravelloses durant tota la vida. Peròhi ha una majoria que, per moltes causes i ben diverses, té una memòriapitjor en la vellesa que en la joventut. D’aquestes persones deim que tenenpèrdua de memòria associada a l’edat. No hi ha una única causa, sinó quehi intervenen factors diferents.

Les causes dels problemes de memòria per l’edat són les següents:

• Canvis orgànics: transformacions en el cervell que dificulten elsprocessos de memòria (disminució de neurones, disminució d’alguns



neurotransmissors cerebrals, modificació de la circulació cerebral…),problemes de vista i d’oïda que impedeixen captar bé la informació, etc.

• Canvis psicològics o de comportament: s’utilitzen menys les facultatsque quan s’és jove, pensaments negatius sobre la capacitat pròpia com «jasom vell i no puc fer-ho millor», estrès, preocupacions, etc. Tot el que esrelacioni amb l’alentiment per l’edat, la manca d’utilització d’estratègies ofer-ne un ús inadequat, poc esforç davant un problema de memòria, etc.

• Canvis socioculturals: disminució de les relacions amb els altres,aïllament, manca d’interès per les coses, etc.

TIPUS DE MEMÒRIA

La memòria humana és la facultat que permet a l’ésser humà retenirexperiències passades.

Es divideix en una sèrie de sistemes, cadascun amb diferents funcions,com per exemple, emmagatzemar informació per uns pocs segons o per a totala vida, informació conceptual o esdeveniments de la vida quotidiana, etc.

Memòria sensorial o immediata: serveix per enregistrar lessensacions o impressions que arriben a través dels cinc sentits (per la vista,l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte).

Memòria visual (o icònica): es refereix a la memòria visual de lesparaules escrites i de la resta de signes ortogràfics (informació gràfica perreconèixer les paraules). Recordar allò que es veu, la imatge, el color.

Memòria auditiva (o ecoica): es refereix a la que comprèn unreconeixement d’una sèrie de sons. Aquest tipus de memòria sensorial esmantindrà més temps que la icònica amb la finalitat d’aconseguir lacomprensió del llenguatge o de la música.

Memòria tàctil: permet recordar objectes en estar-hi en contacte ipermet poder-ne descriure les característiques.

Memòria olfactiva: recordar olors.


Memòria gustativa: recordar sabors.

Memòria a curt termini o de treball: és de capacitat limitada, laseva reproducció és immediata i té un temps de permanència breu (inferiora un minut, uns 20-45 segons) i serveix per retenir informació que s’oblidaràpidament (per exemple, un número de telèfon, una imatge que acabamde veure...).

Quan, per exemple, presentam una llista de coses per recordar comparaules, dibuixos o accions, al cap d'una estoneta, es recorden amb majorfacilitat les idees que es troben al principi (primacia) i al final (recència ) dela llista, però no tan bé les que són al mig de la llista.

L’efecte de primacia disminueix com més llarga és la llista, però el derecència no. L'explicació que es dóna és que les persones poden repassarmentalment els primers elements fins a emmagatzemarlos en la memòria allarg termini, a costa de no poder-ho fer amb els elements intermedis. Elsdarrers elements, per la seva banda, queden a la memòria de treball desprésde finalitzar l'aprenentatge, per la qual cosa serien més accessibles a l'horade recordar la llista.

Memòria a llarg termini o remota: és il·limitada. Conté tot elconeixement de la persona, per tant, està implicada i és necessària per quasitotes les activitats. Hi ha diversos tipus de memòria a llarg termini queemmagatzemen tipus d’informació diferents:

Memòria episòdica: és la capacitat per recordar experiències anteriorsque han tingut lloc en un temps i lloc concret, que serveixen com areferència per recordar-los.

Memòria prospectiva: implica recordar què, com i quan fer algunaacció en el futur.

Memòria semàntica: emmagatzema coneixements objectius i culturals queno necessiten un context temporal per evocar-los (fluïdesa verbal, vocabulari,taula de multiplicar, capitals dels països). Són els coneixements adquirits.

Memòria procedimental: permet reproduir les habilitats adquiridescom és el cas de conduir o de pentinar-se. Aquests procedimentss’automatitzen i no precisen d’una execució conscient.




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



Segona sessió Data............/............/............

TIPUS D’AJUDES PER A LA MEMÒRIAEquip de Vellesa i Família

LA MEMÒRIA I ELS PROCESSOS COGNITIUS

A grans trets, la memòria està vinculada amb altres capacitatshumanes, com el llenguatge, la intel·ligència, la creativitat, l’atenció i la percepció…

Quan emmagatzemam dades a la memòria, ho feim segons elsignificat (codificació semàntica). També el so del llenguatge i lesrelacions que podem establir ens faciliten el record.

El treball continuat per mantenir la memòria possibilita reforçar idesenvolupar diferents funcions intel·lectuals humanes, com ara lacapacitat de càlcul, de concentració, d’abstracció, de percepció, etc.

La memòria es relaciona amb el pensament imaginatiu o creatiu.Utilitzant la imaginació podrem memoritzar amb més facilitat.

A més, la memòria està influenciada pel grau de motivació, l’estatafectiu i emotiu, i pel grau d’inhibició del subjecte.

Les funcions cognitives són aquelles funcions i processos pels qualsl’individu rep informació i emmagatzema i processa la informació relativa aun mateix, als altres i a l’entorn.

FASES DE LA MEMÒRIA

Per utilitzar la informació que ens ha arribat de l’exterior hi ha tresetapes:

1. Enregistrament. La primera etapa és la recepció o l’adquisició de lainformació, que s’enregistra. Per percebre correctament aquestainformació són fonamentals l’atenció i la concentració.

2. Retenció. Després, cal conservar i fixar la informació que hem enregistratprèviament. En aquesta etapa ens convé utilitzar recursos mnemotècnics



i estratègies mentals per poder retenir el que volem, com ara lavisualització, la categorització, l’associació, etc.

3. Record. És la fase en què recuperam la informació emmagatzemadaprèviament, ens serà més fàcil si utilitzam referències espacials i/otemporals i altres mecanismes.

TIPUS D’AJUDES PER A LA MEMÒRIA

• Ajudes externes: són les que utilitzen recursos de memòria aliens alsubjecte (per exemple, prendre notes o fer llistes de la compra).

• Estratègies generals de retenció: són «operacions normals de lamemòria» que no requereixen un entrenament específic (per exemple: elrepàs, l’organització o l’elaboració).

• Mnemotècnies formals: són procediments per incrementar la retenciói que necessiten un aprenentatge especial i que es basen en l’ús tant decodis verbals com d’imatges mentals.

Les tècniques principals són les següents:

La visualització. Les tècniques de visualització es basen en lacapacitat de crear imatges visuals, és a dir, de crear una imatge mental, unafotografia mental, que pot ser de dos tipus: real o imaginària. La imatged’un objecte o situació real implica una observació activa: et concentres enel que veus i fas un esforç conscient per fixar aquesta imatge visual. Encanvi, les imaginàries són les creades a partir dels records i de les fantasiespersonals. La memòria retén millor les imatges acolorides i brillants, i tambéaquelles amb moviments, en tres dimensions i molt detallades. Com mésdetalls tengui la imatge, més fàcil ens serà recordar-la més tard.

L’associació. És un dels mecanismes més efectius que utilitza lamemòria. Associar és relacionar o unir qualsevol cosa que volem recordaramb allò que ja coneixem. Es relacionen tot tipus d’elements: fets, números,formes, imatges, paraules, etc. Les associacions són personals: unes sónlògiques i altres, il·lògiques; unes, conscients i altres, inconscients. Com mésassociacions facem més bé recordarem les coses.

L’organització. És disposar com s’ha de fer una cosa i preparar tot elque es necessita: sempre és més fàcil recordar les coses que tenen un certordre que les que estan desordenades. Una manera d’organitzar és agrupar


materials utilitzant-ne alguna de les característiques comunes. Aquestprocés s’anomena categorització (organitzar en grups) i, així, quan volemun objecte determinat sabem on és. L’organització funciona com un sistemad’estalvi, atès que, per exemple, no necessitam recordar on són cada un delscentenars d’objectes que tenim a la llar, a la feina...

ALTRES PROCESSOS QUE DONEN SUPORT A LA MEMÒRIA

L’atenció és un procés mitjançant el qual se seleccionen, d’entre totsels estímuls que envolten el subjecte, els que s’han de processar i en quinsaspectes. D’aquesta manera, allò a què no s’ha atès no serà recordat.L’entrenament d’aquesta tècnica té com a finalitat desenvolupar lacapacitat per prestar atenció.

La concentració ens permet adquirir una actitud conscient adreçadaa observar amb detall i precisió una cosa, a dirigir la ment cap a lacomprensió d’aquella cosa.

El llenguatge ens serveix per emmagatzemar la informació a lamemòria després de donar-li significat i, així, potenciar la retenció i elrecord. Fer exercicis de llenguatge millora totes les fases de la memòria.

El càlcul, fer càlculs mentals suposa activar tot el cervell, ja que esposen en funcionament diverses àrees cerebrals. En el càlcul intervenendiversos tipus de memòria i, a més, afavoreix el desenvolupament de lacapacitat d’atenció, la concentració, la visualització i l’agilitat mental.

L’orientació és el conjunt de funcions psíquiques, principalmentperceptives, mitjançant les quals prenem consciència en cada moment de lasituació real en què ens trobam. Per orientar-nos no tan sols necessitam laintegritat del nostres òrgans sensorials, que ens informen del món exterior,sinó també diverses estructures psicològiques com la memòria, l’atenció, elpensament racional i la comprensió.

Podem entendre l’orientació espacial com la capacitat perreconèixer la posició, la localització i la ubicació del nostre propi cos i delsobjectes dins l’espai.

Podem entendre l’orientació temporal com la capacitat que tenimde reconèixer les categories que emprem el temps i ubicar-les tant en elnostre propi temps com en el de la resta de persones i objectes, per exemplesaber a quin dia ens trobam, quina hora és, si es estiu o hivern...




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Tercera sessió Data............/............/............

QUÈ SÓN LES HABILITATS SOCIALS?Equip de Vellesa i Família

"Es defineixen les habilitats socials com la capacitat per interactuaramb els altres en un context social d’una forma determinada per noperjudicar els altres".

Es pot definir la conducta hàbil com aquella que expressa«sentiments, actituds, desigs, opinions, drets d’un individu d’unaforma adequada a la situació, respectant els altres.» Per tant, es potdir que una persona és hàbil quan «sap reaccionar i dir les coses de formaapropiada adaptant-se a cada situació».

Per ser socialment hàbil són necessaris tres elements:

A) Ser hàbil socialment quant a pensaments.Suposa conèixer els processos i elements necessaris per unacomunicació eficaç i aspectes com les expectatives, les distorsionscognitives, els sistemes de percepció i interpretació humana.

B) Ser hàbil quant a conductes.

Suposa posar en pràctica tots els recursos i estratègies verbals i noverbals per comunicar-nos de forma més eficaç.

C) Ser hàbil quant a emocions.Pel que fa a les emocions, suposa partir d’uns valors, actituds isentiments bàsics com la democràcia, la igualtat de drets, lasolidaritat, la dignitat humana, etc. en les relacions humanes.

Per què serveixen les habilitats socials?

1. Per aconseguir tot allò que cercam mitjançant una comunicació social.

2. Per millorar les relacions amb els altres, per comprendre’ls millor (perexemple, quan aprenem a expressar les nostres queixes de forma que noels causin malestar, ajudam que els altres puguin mostrar-nos les sevesopinions sense que ens facin sentir malament).




3. Per mantenir la satisfacció personal ja que som capaços d’expressar elsnostres pensaments sense ofendre ningú (les habilitats socials ens fansentir millor i conseqüentment suposen una disminució dels problemesamb els altres al temps que incrementen la nostra autoestima i la nostraascendència social i professional).

Característiques més importants de les habilitats socials.

- S’adquireixen mitjançant l’aprenentatge (observació, imitacióassaig i informació).

- Inclouen comportaments verbals i no verbals.

- Suposen iniciatives i respostes efectives i apropiades.

- Augmenten el reforç social.

- Són recíproques per naturalesa i suposen una correspondènciaefectiva i apropiada.

- La seva pràctica rep les influències de les característiques del’entorn. És a dir, factors com l’edat, el sexe, l’estatus del receptorafecten la conducta social de l’individu.

Quines són les habilitats socials necessàriesen diferents situacions?

Hi ha habilitats socials bàsiques i altres de més complexes, sense lesprimeres no podem aprendre i desenvolupar les segones. Cada situaciórequerirà mostrar unes habilitats o unes altres, segons les característiquesde la situació i la seva dificultat.

ESCOLTAR: LA PRIMERA HABILITAT SOCIAL

L’habilitat d’escoltar és un dels comportaments més difícilsd’aconseguir perquè escoltar bé és escoltar amb comprensió, posant-himolta d’atenció.

Aquesta habilitat ens permet esbrinar (aclarir) de què està parlantl’altra persona, el que ens diu i que és el que intenta comunicar-nos.

L’escolta implica psicològicament estar disponibles i atents al missatgedel nostre interlocutor. Això és molt important perquè moltes personessembla que estan escoltant quan realment estan distretes, pensant en altresassumptes o simplement estan més ocupades en el que han de contestarque en comprendre’t .


Per què és important escoltar?

1) Ens convertim en una persona amb credibilitat.

2) Transmetem acceptació i interès a l’altre.

3) Estimulam a mantenir la comunicació.

4) Si escoltam podem comprendre millor el que ens diuen.

5) Si escoltam augmenta la probabilitat que ens escoltin a nosaltres.

6) Només escoltant millorarem el clima i reduirem les tensions.

7) Escoltant ensenyam els altres a escoltar.

ESTRUCTURACIÓ DE LES HABILITATS SOCIALS

• GRUP 1: Primeres habilitats socials- Escoltar- Iniciar una conversa- Mantenir una conversa- Formular una pregunta- Donar les gràcies- Presentar-se- Presentar altres persones- Fer un compliment

• GRUP 2: Habilitats socials avançades- Demanar ajuda- Participar- Donar instruccions- Seguir instruccions- Disculpar-se- Convèncer els altres

• GRUP 3: Habilitats relacionades amb els sentiments- Conèixer els propis sentiments- Expressar-los- Comprendre els sentiments dels altres- Enfrontar-se amb l’enfadament dels altres- Resoldre el temor- Expressar afecte- Autorecompensar-se




• GRUP 4: Habilitats alternatives a l’agressió- Demanar permís- Compartir- Ajudar els altres- Negociar- Utilitzar l’autocontrol- Defensar els propis drets- Respondre a les bromes- Evitar els problemes amb els altres- No ficar-se en baralles

• GRUP 5: Habilitats per afrontar a l’estrès- Formular una queixa- Respondre a una queixa- Demostrar esportivitat després d’un joc- Defensar els amics- Respondre a la persuasió- Resoldre la vergonya- Respondre al fracàs- Enfrontar-se als missatges contradictoris- Respondre a una acusació- Preparar-se per a una conversa difícil- Fer front a les pressions del grup

• GRUP 6: Habilitats de planificació- Tenir iniciativa- Discernir sobre la causa d’un problema- Establir objectius- Determinar les habilitats pròpies- Recollir informació- Resoldre els problemes tenint en compte la

seva importància- Prendre decisions- Concentrar-se en una tasca


Quarta sessió Data............/............/............

JUGUEM AMB LES PARAULESMargalida Pocoví Fernández, Educadora Social

Molts dels problemes que vivim sorgeixen com a conseqüència d’una malacomunicació. Interferències, malentesos, rumors, inseguretats, malesintencions… contaminen, embruten l’acte de la comunicació i interfereixen enel missatge i, per tant, en la capacitat de comprensió i entesa. Aquesta societatd’alta velocitat, sobrecarregada d’estímuls, plena de pantalles, construeixinfinitat de missatges i d’estratègies per comunicar, per fer arribar una idea o unmissatge. I, en canvi, hi ha la sensació que estam més mal comunicats que mai.

En aquesta sessió parlarem de diferents definicions, les treballarem i hijugarem. Són conceptes que ens faran pensar i filar molt prim sobre lanostra manera de xerrar i d’entendre.

Paula,para la taula,para-la bé que el pare ja ve.

EXERCICI 1

Un embarbussament és una paraula o frase que juga amb ladificultat de pronunciar-se a partir de la similitud dels sons que conté, quefa que el parlant els intercanviï i creï un efecte còmic.

En aquest quadre trobareu les paraules que manquen alsembarbussaments. Escriviu-les al lloc corresponent.




En .................................. li va dir a en Pinxo: ¿Vols que et .................................. amb un

punxó? I en .................................. li va dir a en Panxo: .................................. però a la panxa no.

Tinc una .................................., una gana i una .................................., que no dormo, ni

menjo, ni .................................., si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em

..................................

.................................. jutges d’un .................................. mengen fetge d’un ...................................

El penjat era un bon .................................. que per .................................. havien penjat.

El cel està .................................., qui el desenrajolarà? El .................................. que el

desenrajoli bon desenrajolador ...................................

Dels embarbussaments que coneixeu, quins vos agraden més? Vosatreviu a crear un embarbussament? I a dir-lo al grup?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 2

A continuació, presentam unes imatges que es corresponen ambparaules compostes (formades per dues paraules o més).

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

Què vos sembla si jugam amb les paraules? Relacionau les paraules deles dues columnes i es formaran paraules compostes tal vegada un pocdiferents... Vos hi animau? Ben segur que sí!




CAGA LLAUNES

LLEVA FLOR

VENTA NIU

PENYA DOLÇ

TORRA FOCS

PARA MANS

ENGANA FIRMES

AGRE VERGONYA

BOCA PIPES

GUARDA SEGAT

RENTA SOL

OBRE CAPS

POCA BADAT

FIGA BOSC

PORTA PASTORS

Siguem creatius! Vos convidam a posar en marxa la vostra imaginació.Inventau paraules compostes i després explicau-nos quin significat tenen.Per exemple:

Guardaclosques: recipient per guardar les closques .

Trencataps: aparell que trenca els taps de suro.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Un significat per a diferents paraules!

Quan dues o més paraules tenen un significat igual o molt similar sónsinònimes. De fet, la sinonímia total no existeix gairebé mai, perquè cada


paraula aporta un matís nou o tendeix a usar-se en un context propi. Hi havarietats geogràfiques (es prefereix una paraula pròpia de la zona a unaaltra, per exemple: be, xai, corder o anyell), per formalitat del discurs (elscultismes són més freqüents en la llengua formal, per exemple: cefalea omal de cap), i per grup social de pertinença (no parlen igual joves queadults o membres de diferent classe, per exemple: robar o fotre).

EXERCICI 4

A continuació, vos proposam cercar diferents paraules per a unadefinició, tenint en compte matisos i algunes diferències.

1. Planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. El nom s'aplica tambéa la seva llavor, que és comestible. És de color verd i rodó.

S A

O

I X

2. És la part del dia compresa entre el migdia i el vespre. Si bé el seu ús ésbastant subjectiu, se sol considerar l'horari entre les 14 h o 15 h, o haventdinat, fins que es pon el sol, aproximadament a les 18 h o 19 h a l’hivern,o les 20 h a l’estiu.

O X

P E




E A

3. És una coca dolça típica de Mallorca, especialment del municipi deValldemossa, es pot aromatitzar amb canyella en pols. Els ingredientsbàsics d’aquest dolç són: farina, ous i patata.

C E

O B

A N

4. Persona, llicenciada en dret i que exerceix professionalmentl'assessorament i el consell en matèria legal, així com la direcció i ladefensa de les parts en judici i tota classe de processos judicials iadministratius.

U T

L A

D O

I S



5. És el pagament que rep un treballador o assalariat per la feina. Es potrebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feinespuntuals o de baixa qualificació, dient-se setmanada), quinzenalment oper una tasca determinada.

O

G

L R

O D

R A

6. Activitat que fan dues o més persones per comunicar-se.

E R

L A

R



7. Aquesta paraula ve de l’expressió llatina hora sexta, que designa el lapsedel dia comprès entre les 12 h i les 15 h del migdia, moment en què esfeia una aturada de les tasques per descansar i recuperar forces.

I D

E D

R A

8. És un petit objecte (generalment de la mida d'una butxaca) utilitzat pera guardar-hi i portar-hi monedes, targetes de crèdit i bitllets, entre altresarticles.

O D

R E

O S

Sabeu altres paraules que tenguin significats semblants?.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Cinquena sessió Data............/............/............

ALLÒ QUE NO VIUBartomeu J. Barceló Ginard, Psicòleg

Com érem vius anàvem per los rius;i ara que són mortsanam per los horts.

Estudiants de la sopa. Rondalles mallorquines. Vol. XIV

Aquests darrers anys, com sabeu, solem dedicar una sessió al tema deldol que sentim quan ens deixa una persona que estimam o apreciam. Laintenció no és pretesament morbosa ni per fer patir. Precisament, ho femper ésser capaços de plantejar-nos temes delicats i, a més, de fer-ho en grup,per compartir opinions i distintes maneres d’enfocar aquest tema.

Enguany, a més de tornar a recollir les pautes tècniques per afrontaraquestes situacions, voldríem centrar-nos a conèixer precisament lessolucions que la gent no especialista posa en marxa per superar-les i, ambl’experiència de tots, veure quines són les més usades i com les valoramsegons les diverses situacions.

No oblidem, però, que aquests temes sempre i a moltíssimes culturestambé ha tingut connotacions humorístiques i sarcàstiques. Vol dir això quela mort fa riure? Que els pobles se’n riuen dels que pateixen per ella? Sabemque no és així, sinó que es tracta d’una manera més d’entendre i conformar-nos amb el destí final que ens espera a la terra i no tenir-li gaire por.

Així, idò, volem donar-vos de bon principi les gràcies per la vostradisposició a treballar aquesta sessió dedicada al dol i, per tant, pel vostrecoratge per parlar d’allò que no viu... O, en realitat, sí que encara viu ennosaltres?



EXERCICI 1

Cada curs ens apropam a una expressió poètica relacionada amb lamort. Enguany us proposam de llegir aquest poema de Pablo Neruda,pseudònim de Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto (1904-1973), poeta xilèmolt proper a la gent més desafavorida, que rebé el premi Nobel deliteratura l’any 1971.

El podríem llegir o bé en veu alta un de nosaltres per a tot el grup ocadascú per a si mateix. Mirarem de seleccionar les cinc idees o frases queconsideram que són les més adients, les que trobam més encertades, les quemés ens han agradat. Pensau en l’atmosfera que es crea quan només feimvoltes als temes de la desaparició física o a la manca de conhort percontinuar cap endavant. Després, entre els que som, les comentarem:

UNA SITUACIÓN INSOSTENIBLEPablo Neruda (El corazón amarillo, 1974)

Tanto se habló de los difuntos en la familia de Ostrogodoque pasó una cosa curiosa, digna de ser establecida.

Hablaban tanto de los muertoscerca del fuego todo el día,del primo Carlos, de Felipe,de Carlota, monja difunta,de Candelario, sepultado,

en fin, no terminaban nuncade recordar lo que no vivía.

Entonces en aquella casade oscuros patios y naranjos,en el salón de piano negro,en los pasillos sepulcrales,

se instalaron muchos difuntosque se sintieron en su casa.

Lentamente, como ahogadosen los jardines cenicientos

pululaban como murciélagos, se plegaban como paraguas

para dormir o meditary dejaban en los sillones un olor acre de tumba,

un aura que invadió la casa, un abanico insoportable

de seda color de naufragio.

La familia Ostrogodo apenassi se atrevía a respirar:era tan puro su respeto

a los aspectos de la muerte.

Y si aminorados sufríannadie les escuchó un susurro.

(Porque hablando de economíaaquella invasión silenciosano les gastaba los bolsillos:

los muertos no comen ni fuman,sin duda esto es satisfactorio:




EXERCICI 2

Tots hem tengut, d’una manera o d’una altra, alguna experiència queté a veure amb algú estimat que ens ha deixat. Imaginau que us demanenconsell per a una persona que acaba de perdre un ésser estimat. Què lidiríeu? Què hauria de fer? Tots pensarem alguna proposta i després laposarem en comú. Si voleu, les podeu deixar escrites:

1. ....................................................................................................................................................................................................................

2. ....................................................................................................................................................................................................................

3. ....................................................................................................................................................................................................................

Una vegada comentades les vostres propostes, revisarem lesrecomanacions professionals que solen fer-se per ajudar les persones aelaborar un procés de dol normal i procurarem fer-ne una comparacióconstructiva, que sàpiga integrar les diferents posicions.

pero en verdad ocupaban más y más sitios en la casa.)

Colgaban de los cortinajes,se sentaban en los floreros,

se disputaban el sillónde don Filiberto Ostrogodo,

y ocupaban por largo tiempoel baño, puliendo tal vez

los dientes de sus calaveras;lo cierto es que aquella familia

fue retirándose del fuego,del comedor, del dormitorio.

Y conservando su decorose fueron todos al jardín

sin protestar de los difuntos,mostrando una triste alegría.

Bajo la sombra de un naranjocomían como refugiadosde la frontera peligrosade una batalla perdida.

Pero hasta allí llegaron ellosa colgarse de los ramajes,

serios difuntos circunspectosque se creían superioresy no se dignaban hablar

con los benignos Ostrogodos.

Hasta que de tanto morirellos se unieron a los otros

enmudeciendo y falleciendoen aquella casa mortal

que se quedó sin nadie un día,sin puertas, sin casa, sin luz,sin naranjos y sin difuntos.



1. Facilitar que la persona que viu el dol pugui desfogar-se amb qui puguientendre i compartir el seu dolor.

2. No ésser gaire exigents en la vivència del dolor propi ni amb lesdemandes de suport dels altres.

3. El patiment no sempre desapareix ni es redueix si fugim o ens allunyamde la situació dolorosa o de la persona que ens recorda l’absent.

4. Treballar els processos interiors que duen a l’acceptació de la realitat.

5. Fer canvis externs que ens portin a normalitzar la vida quotidiana i aassumir la pèrdua de la persona estimada.

6. Ni capficar-se en la soledat ni fugir-ne volent estar sempre acompanyat oamb molta gent. La naturalitat a l’hora d’afrontar el dol és una bonarecomanació; per tant, l’adaptació ha de ser segons les circumstàncies.

7. El mateix del punt anterior passa amb la decisió de guardar els objecteso les pertinències de la persona difunta o de donar-los.

8. En cas d’observar que la persona afectada du el dol de maneracomplicada o patològica, convé donar-li suport, aconsellar-la bé iproposar que es posi en contacte amb un professional (per exemple, unmetge o un psicòleg) que l’ajudi a disminuir el sofriment o a evitar-lo.

EXERCICI 3

Fins fa poques dècades i, en certa manera, encara ara, és un fetrelativament freqüent als pobles tenir animals de ploma, de pèl o bestiardivers, ja sigui als corrals o al tros. També podem recordar el nombrós grupd’aficionats que a fora vila es dedica a la caça. És un fet. Això vol dir que,més prest o més tard arriba l’hora de fer matances. Amb aquesta paraulaens solem referir més a matar el porc, però molts d’anys s’han fet matancesdel me per a Pasqua i d’animals més petits quan convé o n’és la temporada.

El que hem d’anotar és quin animal solíem matar, en quina època del’any i per fer-ne quina menja. No els hem de confondre amb els animalsque podem anar a comprar.


ANIMALS TEMPORADA MENJAR

1. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

2. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

3. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

4. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

5. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

6. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

7. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

8. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

9. .................................................................... .................................................................... ....................................................................

EXERCICI 4

Pel que veim, quan parlam de la mort la gent solem pensar en la mortfísica, però hi ha altres tipus de mort? Quines? Poden fer també molt de malo són inofensives? Quan hàgim recollit diversos tipus d’aquestes morts, lescomentarem. Finalment, es pot reeixir d’aquestes altres morts?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 5

Tothom, d’una manera o una altra, té consciència ecologista. Elsnostres padrins ho aprofitaven tot i no eren de cap organització verda.Certament, la industrialització no havia posat en circulació tants dematerials ni productes com ara. Per això mateix, la Terra pateix processosmortals, processos que destrueixen la vida d’espècies o que rebaixen lanostra qualitat de vida. Per això, també cal reforçar la consciència deprotegir el medi ambient.

Així mateix, una de les coses que poden passar després de la mort deles persones és que s’hagi de llegir el seu testament. Considerant aquestprocés de destrucció de riqueses importants del nostre planeta, imaginauque la Terra ha decidit fer testament dels seus béns per a les generacionsfutures. A cadascú de vosaltres la Terra us crida i us demana que l’ajudeu adecidir:

1. Quins béns de la Terra s’han de conservar i com?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

2. Quins desastres o malifetes volem que s’acabin i com?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 6

D’al·lots jugàvem a fantasmes. Hi havia jocs en què participavenapareguts... llençols damunt el cap, llums de llanterna davall la barra, festade llanternes... els estudiants de la sopa! Efectivament, amb aquest títol esconeix una rondalla recollida per en Jordi des Racó, pseudònim de mossènAntoni Maria Alcover, on apareixen un grapat de fantasmes.

No sabem si algú de vosaltres ha conegut algun fantasma de bon deveres. No fa res, però, perquè volem riure un poc i pensar quines situacionsfeim les persones que semblen pròpies de fantasmes, que són fantasmals ofantasmades! No val dir noms de persones conegudes, si és per agreujar.Són anècdotes o situacions gracioses que solen passar per als pobles i queens han de permetre fer una rialla sana! 1

1 Imatge de la rondalla Estudiants de la sopa, dins l’aplec de rondalles mallorquines d’enJordi des Recó. Volum XIV, pàgina 81. Editorial Moll.




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



Sisena sessió Data............/............/............

MESUREM BROUJoana Maria Fiol i Amengual, Psicòloga

La teoria del coneixement

La humanitat, des de la més remota antiguitat, ha procurat tenir al’abast els elements necessaris per poder amidar, pesar i mesurar totes lescoses que l’envolten en la vida quotidiana.

Comptar fou, sens dubte, una de les primeres activitats cultes que lahumanitat desenvolupà. Comptar els dies i les nits, els queviures, lesjornades emprades per recórrer un camí no tan sols ens aporta un primerconeixement del món, sinó també l’apreciació de la quantitat.

Normalment distingim entre mides, mesures i pesos. La mida fareferència a longituds, i les mesures s’apliquen a superfícies i capacitats.

Les antigues unitats de mesurestenien l’inconvenient que no ereniguals a tots els llocs; finalment, es vacomprendre la necessitat d’utilitzarunitats invariables i iguals per atothom, i així es va arribar al sistemainternacional d’unitats.

EXERCICI 1

- Quines coses i quantes són les que mesuram durant un dia, una setmana,un mes a la nostra vida? I com les mesuram?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



- Quines mesures empraven abans, i per a què les empraven?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quines eines coneixem per mesurar?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Estam tan envoltats de nombres que gairebé pensam que són reals.Feis la prova d’observar en una petita passejada tots els nombres quetrobau a ca vostra.

A la metrologia mallorquina, com amoltes altres, quasi tots els productes tenienles pròpies mides i mesures, sobretot elslíquids, com el vi, el quartí, la mesura per al’oli, el cadaf per a la llet, el quartó per a

l’aiguardent i els licors.

Per mercadejar oli, hi havia, i encara hi ha, duesmaneres: quan es compra o es ven a l’engròs, a pes, i ala menuda, amb mesures de capacitat.

La mesura a Mallorca era la lliura. L’oli estransportava generalment dins odres. L’odre és el cuirosencer d’un quadrúpede, normalment una cabra, giratde dins a fora, i que es pot tapar i destapar per una deles potes. Normalment, hi caben 3 mesures, o sia, 48,663litres que pesen 45,500 quilos.


PER MESURAR OLI

1 somada 2 odres 97,326 litres

1 mesura 2 gerres o 4 quartans 16,221 litres

1 quartà 9 lliures 4,055 litres

1 lliura 12 unces 0,451 litres

1 unça 0,038 litres

PER MESURAR VI

El quartí era una mesura de vi, i també una bóta de petites dimensionscom el borratxel·lo, que era una boteta de forma planera i ovalada de fusta,que solia tenir cabuda de 3 quartes i 1/4, o sia, 3,334 litres.

1 carretada 20 quartins 533,520 litres

1 quartí 4 quartarons 26,676 litres

1 quartinel·lo 2 borratxel·los 6,664 litres

1 borratxel·lo 3 quartes i 1/4 3,334 litres

1 quarta 2 quarterons 1,026 litres

1 quarteró 2 quartons 0,500 litres

1 quartó 0,195 litres

Per mesurar la llet (aquestes no eren oficials)

1 cadaf 12 mesures 2,318 litres

1 mesura 0,193 litres

EXERCICI 3

Podríeu fer les equivalències amb litres de les mesures següents:

2 mesures de llet

...........................................................................................................................................................................................................................




2 quartons de vi

...........................................................................................................................................................................................................................

2 odres d’oli

...........................................................................................................................................................................................................................

2 borratxel·los de vi

...........................................................................................................................................................................................................................

2 lliures d’oli

...........................................................................................................................................................................................................................

2 cadaf de llet

...........................................................................................................................................................................................................................

4 mesures de llet

...........................................................................................................................................................................................................................

3 lliures d’oli

...........................................................................................................................................................................................................................

2 quartons i 1 quartó de vi

...........................................................................................................................................................................................................................

3 borratxel·los de vi

...........................................................................................................................................................................................................................



EXERCICI 4

Dites populars de: mesures, nombres... Si no les coneixeu, lespodreu aprendre i, si ja les coneixeu, no les podeu deixar perdre.

Qui dia passa any empeny.

El ciri és molt curt i la processó, molt llarga.

Tants caps, tants barrets.

Això són vuits i nous i cartes que no lliguen.

Preu per preu, sabates grosses.

Pagant, sant Pere canta.

Gallina vella fa bon brou.

Qui oli mesura els dits se n'unta.

Qui aigua atura blat mesura.

Justa la fusta.



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

BIBLIOGRAFIA

Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll (1998). Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Editorial Moll.

Claudi Alsina, Gaspar Feliu i Lluís Marquet (1996). Diccionari de mesurescatalanes. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

Maria de Fàtima Lladó Mas et altri (2002). Entre poc i massa sa mesurapassa. Pesos i mesures de Mallorca abans del Sistema Mètric Decimal.Consell de Mallorca, Catàleg de l’exposició homònima.


Setena sessió Data............/............/............

FEINES FETES!Maria de les Neus Homar Santaner, Educadora Social

Fer randa

Pereta, si vols fer randa,t’has d’aixecar dematí;

pega coça an es coixíI fe’l’nar de banda a banda.(Glosa popular mallorquina)

En aquesta sessió treballarem quin ha estat tradicionalment el rolsocial de l’home i la dona, i com això ha afectat en els diferents àmbits dela vida; com el treball, la família... A més de fer memòria, treballaremalguns estereotips de gènere, que s’han reproduït des d’antic.

L’organització de les activitats inherents a les unitats familiars estavenen funció del sexe i l’edat dels membres de la família. Aquesta norma, quepodia ser flexible en determinats casos, era respectada per tota la família.

EXERCICI 1

D’antic, a què es dedicaven les dones? I els homes? Quinesfeines solien compartir homes i dones?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 2

Pensau una llista d’oficis antics que, tradicionalment, ha assumit ladona. Recordau algunes cançons (gloses, dites...) que cantàveu lesdones fent algun d’aquests oficis o feines de les quals sempres’encarregava la dona?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

Segur que alguna vegada heu sentit a dir: Això és feina de dones.Quines pensau que són les feines de dones? I quines pensau que sónfeines d’homes? Per quines raons diferenciau entre un tipus defeines i unes altres?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 4

Des de fa 50-60 anys enrere fins a l’actualitat, i tenint en compte elreconeixement d’alguns drets a les dones (com ara el dret al vot), la sevaincorporació al món laboral, etc. Què pensau de l’evolució del rol socialde les dones? En què han canviat el rol i les funcions de les dones?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 5

Comentada l’evolució del rol de la dona i recordades les tasques quenormalment les assumien les dones, quines feines o fets duites a termeper una dona estaven mal vistes (encara ara)? I quines feines o fetsduites a terme per un home estaven mal vistes?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 6

Recordau els vostres padrins? Quina imatge teniu de cadascund’ells? Quin paper exercien cadascun d’ells?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

BIBLIOGRAFIA

Bàrbara Genovard Darder (1989). Tall de dones. Palma: Editorial Institutd’Estudis Baleàrics.

Juliet Mitchell (1977). La condició de la dona. Barcelona: Edicions 62.Traducció de Josep Vallverdú.

Joan W Scott; Louise A. Tilly (1984). El trabajo de la mujer y la familia enEuropa durante el siglo XIX. Barcelona: Nash, Ediciones del Serbal.

Antoni Gili i Ferrer (1995). Aportació del Cançoner Popular de Mallorca(Tom II). Palma: Editorial El Tall.


Vuitena sessió Data............/............/............

QUINS SONS SÓN SENSATS, SANSÓ?Bartomeu J. Barceló Ginard, Psicòleg

Sa ballera em du, fadrineta garrida,sa ballera em du, deixa’m que balli amb tu.

(Copeo matancer)

La música… Ai, la música! Qui pot estar sense ella? Ens bressola elsnaixements i ens acomiada els moriments!

Què té la música que fa mil·lennis que ens acompanya, que ensenamora, que ens alegra, que ens fa ballar?

La música és un comportament específic de l’ésser humà, talment comla parla. Ja, per descomptat, sabem que ens direu que també tenim el cantdels ocells, però aquest segueix un patrons limitats i repetitius, molt bells,certament, però animals.

És molt coneguda la capacitat de la música per estimular el cervell iembolcallar els sentiments. La música pot cantar-se, tocar-se, parlar-se,caminar-se, multiplicar-se i dividir-se, amb la música sumam i restam,aprenem idiomes i l’art d’estimar… hem de seguir?

Naturalment que sí! Però fent i escoltant música, i a qualsevol edat.Molta gent encara no ho sap; alguns científics, de tant de mirar enfora, hohan oblidat, i és que la música… fa tornar joves!!

Voleu que ho provem? Si és que sí… fantàstic, però abans avisau lesvostres famílies!




EXERCICI 1

Tanta importància que li donam a la música i, si ho pensam bé, per a quèserveix? A continuació tenim dos classificadors. El de l’esquerra és peranotar-hi els valors que té la música, mentre que dins el de la dreta hiposaríem les utilitats pràctiques. Per exemple: La música uneix les persones—valors—, i la música pot servir de despertador —usos—. D’acord?

VALORS USOS

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................

EXERCICI 2

Fa una estona ja que parlam de música i... com podem definir-la? Quèli diríeu a una persona que volgués saber què és la música? I el silenci, tambéés música? Quina diferència hi ha entre música i renou? Hem preparat unagraella on hem d’afinar l’enginy i col·locar a dins cada espai un tipus de soque acompleixi les característiques dels conceptes que té a dalt. Cadascú potdir-ne un amb l’orientació del conductor del grup.

MÚSICA RENOUSAGRADABLE DESAGRADABLE AGRADABLE DESAGRADABLE



EXERCICI 3

Parlar de música és com parlar d’amor: convé parlar-ne i fer-ne. Peraixò, fora por i començam a aclarir la veu, que a aquestes hores encara potestar enterbolida. Vegem: Si haguéssiu de triar tres cançons, de dir-ne tresque us fessin més gràcia, quines serien? Les heu d’anotar al llibre o dir algrup. Hem de triar la que surti més vegades i sigui possible cantar-la. Lateniu? Perfecte. Ara: de què està feta? Ens explicam. Per llevar-nos la talent,preparar un plat que ens vengui de gust és bon remei. Per tant, la preguntade quins ingredients necessitam és pertinent, no és ver? Per fer música, queés un altre tipus de talent, quins ingredients són necessaris? Mirau detrobar-ne almanco vuit i en posarem un a cada nombre.

1 .................................................................................................... 5 ..................................................................................................

2 .................................................................................................... 6 ..................................................................................................

3 .................................................................................................... 7 ..................................................................................................

4 .................................................................................................... 8 ..................................................................................................

EXERCICI 4

Amb la cançó que hem triat o amb les que us presentarà el conductordel grup, mirarem de fer una roda entre tots en la qual cadascú en cantaràun o dos compassos. El més important és procurar no perdre el compàs. Siens ha anat bé, ho podem provar fent l’amic invisible, tal com us mostrarà elprofessional responsable del grup: o repetint un fragment o senserepeticions, fent la cançó seguida.

EXERCICI 5

Ara el professional del grup farà quatre cèl·lules rítmiques senzilles. Lesheu d’escoltar amb atenció. Després en farem la imitació i, per acabar, lesintentarem reproduir sense model previ. Són aquestes.



I II I I

II II I I

I II I I

II II I Z

Són totes iguals? Quines sí? Pel que fa a la imitació després del model,us ha anat bé? Què és el que més ha costat? Per fer memòria auditiva i rítmica,deixau passar entre cinc i deu segons abans de fer la repetició? Què tal?

EXERCICI 6

Provarem de fer dos o quatre grups, segons les possibilitats. Cada grupha d’executar els ritmes que apareixen sobre les línies. Primer assajarem líniaa línia. Després provarem de fer-ho plegats.

EXERCICI 7

Si important és la memòria musical, també ho és, i molt, l’efecteemocional de la música sobre nosaltres.

Comentam tres tipus de cançons:


a. Les que acompanyaren la vostra infantesa

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

b. Les cançons amb les quals us enamoràreu

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

c. Les cançons que més us agrada ballar

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 8

Ja que hem parlat de balls, quins coneixeu? Per parelles o grups elscomentarem: com són? D’on vénen? Com es ballen? Si són d’aferrat... Algunss’animen?




EXERCICI 9

Podem fer l’amic invisible si l’hem apresa.

Quant sumen tots els quinze que hem dit?

Quantes síl·labes cantam?

Quantes notes feim?

Per què comptam quinze? I si marcau la pulsació?

Ve de gust fer-ho en cànon?

EXERCICI 10

Coneixeu aquesta cançó? Va molt bé per fer un cànon i per acabar lasessió amb el bon gustet d’unió i compenetració entre les persones que dónala música!


Novena sessió Data............/............/............

MALTRACTAMENT A LES PERSONES MAJORS

Maria Isabel Amer Riera, Psicòloga i María Isabel Cuart Sintes, Psicopedagoga

EXERCICI 1

Pensau i anotau a continuació què enteneu per maltractament a lespersones grans:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Definició de maltractament a les persones grans

Conjunt d’actuacions que es duen a terme sobre les personesde 65 anys o més, per part dels cuidadors familiars, d’altrespersones properes, de les institucions, o la mateixa personamajor, que no en garanteixen el benestar físic, psicològic i/osocial.




Negligència

Abandonament

Maltractamentfísic

Maltractamentemocional

Maltractamentfarmacològic

Maltractamentinstitucional

Abús patrimonial

Abús sexual

Autonegligència

TIPOLOGIES

Incomplir les funcions que corresponenal cuidador/a.

Abandonar la persona dins una institucióo en altres llocs.

Usar la força física que produeix dolor,lesions o perdre les funcions.

Infligir actes verbals i no verbals queprodueixen angoixa i patiment.

Subministrar medicació deforma inadequada.

Actuar de manera inadequada per partde professionals cap a la personaresident dins una institució.

Apropiar-se indegudament del patrimonio dels diners de les persones majors.

Mantenir contacte sexual no consentit.

La persona no vol o no és capaç decuidar-se a si mateixa.


EXERCICI 2

Us recordau d’aquest actor?

Ara, llegiu i comentau aquesta notícia:

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

..................................................................................................

La ciutadania té l’obligació moral de denunciar o avisar sobre lessituacions de maltractament quan una persona major, per la seva situació,no pot prendre decisions adequades.




EXERCICI 3

Llegiu les frases següents i comentau si és tracte adequat o inadequat.

1. Augmentar la dosi d’un medicament perquè la persona gran estiguimés tranquil·la sense consultar el metge.

ADEQUAT INADEQUAT

2. Tancar la persona major sola dins l’habitació durant tot el matí.

ADEQUAT INADEQUAT

3. Canviar el bolquer dues vegades al dia.

ADEQUAT INADEQUAT

4. Fer signar documents d’apropiació de la seva casa sense explicar-li elmotiu.

ADEQUAT INADEQUAT

5. No entregar-li el correu rebut.

ADEQUAT INADEQUAT

6. La persona major es nega a rentar-se i el cuidador la dutxa unavegada cada quinze dies.

ADEQUAT INADEQUAT

7. Sopar cada vespre d’un tassó de llet amb galetes.

ADEQUAT INADEQUAT



8. Fer-li menjar diàriament tota sola.

ADEQUAT INADEQUAT

9. Parlar-li sempre amb un to de veu alt i, a vegades insultar-la.

ADEQUAT INADEQUAT

10. Encendre poc l’estufa per estalviar.

ADEQUAT INADEQUAT

EXERCICI 4

A l’activitat següent s’enumeren accions que es poden dur a terme pera prevenir el tracte inadequat.

Escriviu exemples de com ho feis dins la vostra vida quotidiana:

• Visió positiva

• Entorn respectuós

• Reconeixement de les potencialitats

• Empatia

• Interacció

• Comunicació efectiva

• Tolerància

• Respecte

• Reconeixement social

CARACTERÍSTIQUES DEL BON TRACTE



• Autonomia, independència

Per exemple: fent-se el dinar o rentar-se la roba.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Autoestima.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Evitar l’aïllament.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Fer activitats gratificants.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Tenir expectatives davant noves habilitats.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Controlar les pertinences, pensió, telèfon…

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Control sobre la pròpia vida.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Desena sessió Data............/............/............

MAI NO ÉS TARD QUAN ARRIBA,L’ORIENTACIÓ TEMPORAL

Roger Farré i Secall, Psicòleg

L’orientació temporal, per a la majoria de les persones, és percebre eltemps. Aquest fet és el mateix que tenir consciència de la realitat existenciala partir del canvis produïts en un determinat període.

La noció del temps és una elaboració psicològica de les persones, queens permet adaptar-nos als canvis del medi. Està unida a l’espai i al mateixcos (espai i cos, on em trob en aquest moment).

Per poder entendre el conjunt d’una situació, la persona té lanecessitat de percebre les relacions espacials i temporals existents.

Tot i així, s’ha de tenir en compte que hi ha dues classes de temps, untemps subjectiu i un altre d’objectiu. Els temps subjectiu és el que ens creamper les nostres pròpies impressions i varia segons cada persona (perexemple, «t’has torbat molt a venir»), i el temps objectiu és «dia 2 d’octubretens hora al metge».

Farem un poc de feina amb totes aquestes qüestions i ben segur ambalguna més; ens situarem en un calendari i posarem moltes fites, festes,fires, calendari agrícola.

EXERCICI 1

Avui, amb les grans superfícies de distribució d’aliments i els processosindustrials de refrigeració i logística pràcticament podem obtenir quasiqualsevol aliment sigui de temporada o no. Però, un temps, la nostra dietamediterrània venia marcada pel cicle agrícola que ens deia què i quan havíemde menjar, sembrar o recollir. Si la continuam seguint i menjam producteslocals i de temporada, menjarem més saludable, saborós i ecològic. Aixídoncs, aquí hi ha unes preguntes per anar a plaça ben preparats!




1- Què collirem primer, tomàtigues o albergínies? .........................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

2- Tenim pastanagues tot l’any? ............................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

3- Què menjarem primer, cebes o porros? ................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

4- I entre cebes o alls? .........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

5- Quan arriben els cogombres i els carabassons? ...........................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

6- I fins quan n’hi ha de temporada? ..............................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

7- Què menjarem abans, pèsols o faves? ....................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

8- Tenim cols tot l’any? ......................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

9- I ravenets? ..................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

10- Quan són bones les colfloris i el bròquil? ........................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 2

Al voltat del cicle agrícola s’han bastit moltes festes, religioses o no, imoltes fires. Ompliu el calendari següent amb totes les dates tradicionalsassenyalades en les nostres tradicions.


GENER

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

FEBRER

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

MARÇ

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

ABRIL

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

MAIG

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

JUNY

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

JULIOL

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

AGOST

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

SETEMBRE

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................



EXERCICI 3

La nostra terra ha tingut molts moments importants a nivell històric.Tants que, a vegades, se’ns pot fer difícil saber què ve abans i què vedesprés. Tots aquest fets ens han marcat i encara en ressonen alguns ecosen l’actualitat. Sabríeu ordenar els fets següents, de més antic a mésmodern?

Època paleocristiana Guerra de Successiói Decret de Nova Planta

La Guerra Civil Regne privatiu de Mallorca

La Revolta dels Forans Època romanai les Germanies

La Guerra del Francès Retorn a la Corona d’Aragó

Dominació musulmana L’Autonomia i el Consell de Mallorca

La Renaixença Època talaiòtica

Conquesta catalana

OCTUBRE

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

NOVEMBRE

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

DESEMBRE

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................



1r

2n 9è

3r Època paleocristiana 10è la Guerra del Francès

4t 11è

5è 12è

6è Regne privatiu de Mallorca 13è

7è

EXERCICI 4

Repassau l’exercici 2 amb les dates que ara us indicam. Si n’hi haalguna en què no havíeu pensat, afegiu-la al mes que li correspon.

Sant Esteve Sant Sebastià

L’Estendard Dijous Bo

Sant Marc Sant Joan

Sant Pere Sant Marçal

Santa Margalida Sant Abdó i Sant Senén

Moros i cristians de Pollença Sant Antoni

Sant Agustí Matines

Cavallets de Pollença Moros i cristians de Sóller

Sant Jaume

8è la Revolta dels Forans i les Germanies



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

BIBLIOGRAFIA

<www.galeon.com/peremas/poda.html>

<www.conselldemallorca.cat/altramallorca/catala/cap4/index.htm>

<www.enciclopedia.cat>

<dcvb.lecat.cat>

<www.uniopagesos.org>

GENER

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

FEBRER

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

MARÇ

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

ABRIL

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

MAIG

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

JUNY

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

JULIOL

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

AGOST

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

SETEMBRE

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

OCTUBRE

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

NOVEMBRE

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

DESEMBRE

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................



Onzena sessió Data............/............/............

ENVELLIMENT ACTIUMaría Isabel Cuart Sintes, Psicopedagoga

El Parlament Europeu ha declarat l’any 2012 «Any europeu del’envelliment actiu» perquè els estats membres de la Unió Europeapromoguin l’envelliment actiu i facin actuacions per mobilitzar el potencialde la gent gran i impulsar la solidaritat intergeneracional.

Amb les activitats d’aquesta sessió el que pretenem és prendreconsciència de les mesures que podem impulsar per a aconseguir que elmateix procés d’envelliment sigui al més «actiu» possible, i així podergaudir més d’aquesta etapa de la vida.

Promoure l’envelliment actiu:

Primerament, veurem de què parlam quan deim envelliment actiu:

«L’envelliment actiu és el procés d’optimitzar les oportunitats de salut,participació i seguretat per tal de millorar la qualitat de vida a mesura queles persones envelleixen.» (OMS, 2002)

Per optimitzar les oportunitats de salut, entre altres coses, calmantenir un nivell adequat d’activitats a nivell físic, mental i social. Aqueststres nivells d’activitats es beneficien mútuament. Està demostrat, perexemple, que fer activitat física millora el rendiment cognitiu de la gentgran, i també l’estat d’ànim. Si, a més, feimactivitat física en companyia, com anar acaminar amb amics, el contacte social tambébeneficia l’estat d’ànim i el rendimentcognitiu.

En aquest taller pretenem estimularconjuntament l’activitat mental i lainteracció social, per això, com heucomprovat, les activitats proposades a cadasessió van dirigides a aquesta finalitat.



EXERCICI 1

Ara farem una activitat amb la qual treballarem conjuntament lamemòria i la interacció social…, i a més riurem un poc.

Es tracta de memoritzar i reconèixer la cara dels companys, però noper la vista, sinó pel tacte. Per a això, ens posarem en grups de quatre o cincpersones: primerament, cadascú explorarà amb les mans la cara delscompanys, en memoritzarà les característiques, i després les hauràd’identificar amb el tacte tenint els ullstancats.

Amb aquesta activitat seguramentnotareu que és més difícil memoritzar ireconèixer pel tacte, perquè no hi estamacostumats. També és una bona activitatper prendre consciència que totsnecessitam contacte físic, a qualsevol edat.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

De vegades, a més de fer freqüentment tasques per mantenir la mentactiva, cal emprar estratègies que ens ajudin a compensar els descuits, quea mesura que un es va fent més gran poden esser, encara que nonecesàriament, més freqüents.

EXERCICI 2

Al quadre següent es descriuen algunes d’aquestes estratègies. Heu deposar una creu a la columna que correspongui per indicar si les emprau ono i, si veis que les emprau poc, tal vegada caldria dur-les a terme méssovint:



Anotar cites a una agenda.

Consultar diàriament el calendario l’agenda per veure si s’had’anar a una cita, telefonar,escriure o felicitar qualcú.

Planificar les activitats diàries isetmanals, mentalment o ambllistes.

Fer llistes de la compra.

Col·locar en un lloc destacat unobjecte per recordar alguna cosa(p. ex.: canviar el rellotge de mà).

Repetició (per exemple, perretenir el nom d’una persona,repetir moltes vegades el seunom a una conversa amb ella).

Associació (per exemple, associarel nom que s’ha de memoritzaramb una característica:Magdalena, dona amb una veudolça)

Visualització (fixar-se bé en elsdetalls, per exemple, que la carade na Magdalena és rodoneta…)

Verbalització (descriurementalment els detalls d’allò quevolem recordar: per exemple,dient mentalment: em vullrecordar del nom de naMagdalena, és una dóna amb unaveu dolça i les galtes rodonetes)

D’altres (especificau quina)

ESTRATEGIA mai de vegades sempre



Per optimitzar les oportunitats de participació, i mobilitzar elpotencial de la gent gran, primerament cal ésser conscient que qualsevolpersona és útil i valuosa a qualsevol edat. L’OMS, a la seva guia Ciutatsglobals amigables amb els majors (2007), indica que «la participació enactivitats comunitàries de recreació, socials, culturals i espirituals, així comen activitats familiars, permet a les persones grans seguir exercint la sevacompetència, gaudir de respecte i estima, i mantenir o establir relacions desuport i cura; fomentar la integració social, i és clau per sentir-se informat»,en aquest sentit, la guia cita l’experiència d’un programa d’una ciutat delJapó, denominat «Demanau-ho a una persona major», en què es convidagent gran que posseeix experiència en un àmbit determinat a fer unaxerrada o ensenyar sobre aquest tema.

EXERCICI 3

En quines activitats teniu més experiència o coneixements?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Us heu plantejat compartir aquestes experiències amb altra gent?

Parlau en grup de com podríeu organitzar qualque activitat percompartir aquestes experiències al vostre municipi.


EXERCICI 4

Impulsar la solidaritat intergeneracional:

Llegiu aquests exemples d’iniciatives de programes intergeneracionals,experiències que ajuden a millorar l’autoestima, el suport social, lacomunicació, la tolerància i els vincles entre persones de diferents generacions.

Després, per parelles, comentau què us han semblat aquestesiniciatives, i pensau-ne d’altres que es podrien dur a terme al vostremunicipi, per a compartir temps i experiències amb persones més joves. Lespodeu incloure a la darrera filera del quadre.

Processos treballats: planificació


Ajuntamentde Palma

Consell deMallorca

Ajuntament deSalamanca

Grup de majorsdel municipi de

..............................................

Viure i conviure és un programaintergeneracional que consisteix en laconvivència durant tot el curs escolar (desetembre a juny) o un grapat de mesos delcurs escolar entre una persona,preferentment de més de 60 anys, i unestudiant universitari. Amb aquestaperspectiva intergeneracional, es fomental’intercanvi i l'apropament entre joves imajors. (Regidoria de Benestar Social del’Ajuntament de Palma, 2010)

Taller de conversa: amb la finalitat depromoure l’intercanvi intergeneracional ilingüístic entre persones majors i jovesimmigrants escolaritzats al Port de Pollença

Teatre intergeneracional. Formació d’ungrup de teatre amb persones entre 14 i 85anys (d’una associació de joves i una demajors) per a «poder conviure, gaudir, riure itreballar junts oblidant la diferència d’edat iaprenent els uns dels altres.» (IMSERSO, 2010)

Envigor

2004-2006

2006

2012?

ENTITAT DURADA INICIATIVA



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

BIBLIOGRAFIA

Red Intergeneracional. IMSERSO. (2010). Teatro intergeneracional Salamanca.Recuperat l’1 de juny de 2011 de:<http://www.imserso.es/InterPresent1/groups/imserso/documents/binario/pedrocelnamorlprogramaintergen.pdf>.

Regiduria de Benestar Social, Ajuntament de Palma. (2010). Programa Viure iConviure. Recuperat el 2 de juny de 2011 de:<http://www.benestarsocialpalma.com/post/95032>.

OMS (2002). Active ageing: a policy framework.Geneva: World Health Organization.

OMS (2007). Ciudades Amigables con los mayores, una guía. Geneva: WorldHealth Organization.


Dotzena sessió Data............/............/............

SANT ANTONI ÉS UN BON SANTCatalina Garcia Garí, Treballadora Social

La festa de sant Antoni constitueix, amb un seguit de celebracions dela segona quinzena de gener, l'anomenada setmana dels barbuts, de la qualformen part també les festes de sant Pau ermità (15 de gener), sant Maure(18 de gener) i sant Vicenç màrtir (22 de gener). Aquests barbuts recordenSaturn, incorporat al santoral cristià amb les Saturnalia, en el canvi d’any,origen remot dels Darrers dies (carnaval). O també, podria relacionar-seamb rituals precristians a l’entorn de l'home salvatge, el geni de lamuntanya, que pobla la simbologia d'aquests moments per tot Europa.

D’esquerra a dreta, podem veure sant Maure, els goigs de sant Pau ermità, sant Vicençmàrtir i sant Antoni abat




VIDA DE SANT ANTONI

Sant Antoni va viure entre els segles III i IV. Sant Atanasi ens en vacontar la vida i va dir que va ser un monjo cristià pioner de l’eremitisme. Lallegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un deferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, el qual, per mostrar-lil’agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida. La llegendaexplica també que, en el transcurs de la seva vida, sant Antoni va haver desuportar innumerables temptacions dels dimonis.

EXERCICI 1

Reconeixeu els sants barbuts? Podríeu posar-los el nom a cada un d’ells?

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................


A MALLORCA

Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protectordels sembrats, del foravila i també dels animals, especialment els domèsticsque conviuen amb les persones (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó(cavalls, someres, ases, rucs, muls...). Igualment, és el protector delsmanescals, els ferrers, els porquers, els cerers, els forners, els pastissers, elsconfiters, els traginers, els jugadors de cartes i els fossers.

Els elements simbòlics de la festa són:

- L’encesa de foguerons: forma part delsprimitius rituals del culte al Sol. Elsdimonis peguen bots, fan cabrioles perdamunt el foc o ballen al seu voltant. Elfoc representa la victòria de la llum sobreles tenebres, simbolitza el renaixementdel sol, element masculí que fertilitza laterra. Alguns avantpassats estavenconvençuts que agafar les cendres dels foguerons de sant Antoni iescampar-les pels sementers afavoriria les collites.Els foguerons (presents a les revetlles de sant Antoni i de sant Joan),les danses i els balls en rotlo són símbol de la força del sol. Provad’això són els refranys que fan referència al fet que les horesd’irradiació solar es recuperen:

Per Nadal, creix el dia una passa de gallper sant Esteve, una passa de llebre,

pels reis, una passa de vell,per sant Antoni, una passa de dimoni.

- Els dimonis, segons els experts en culturapopular, són reminiscències dels antics xamans obruixots, que entorn del foc dirigien els ritualsper afavorir la fecunditat del grup humà al qualpertanyien, a fi d’assegurar-ne la supervivènciai les bones collites. Es considera que el Foc és filldel Sol i que va arribar a la Terra a través delllamp. El nostre calendari és eminentment solar, encara que incorporiel còmput de setmanes i mesos dels antics calendaris lunars.




- Les beneïdes, són el ritual d’invocació desant Antoni, mitjançant l’aspersió de l’aiguabeneïda per sobre de persones i animals.Recordem que l’aigua és un element moltimportant per als pagesos. En els anys desequera, era costum intercedir davant santAntoni perquè, com a protector de la pagesiai dels animals, afavorís la pluja. L’aigua de lesbeneïdes és la mateixa aigua del ritual del baptisme cristià, que entén l’aiguacom a mantenidora de la vida en un cicle constant que mai no s’atura.

EXERCICI 2

Sabríeu dir algun element simbòlic més de la festa de sant Antoni aMallorca?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

La persona que ha enregistrat aquestes gloses s’ha deixat paraules,seríeu capaç d’acabar-les d’omplir?

Sant Antoni ha vengut A desset, és Sant Antoni

amb un ase amb quatre ..........................., i, a vint, ......................................................................

amb un covo d’ ..................................................... Qui bones obres farà,

i una botella de .................................................... no tendrà por del ..........................................


Sant Antoni i el ..................................................... Sant Antoni repicava

jugaven a trenta-u; repicava ......................................................................

el dimoni va fer .................................................... com és s’encenia es foc

i sant Antoni, trenta-u. més .......................................................... torrava.

Sant Antoni gloriós Sant Antoni és un bon ............................

guardau-nos aquesta ..................................., qui té un ..................................... l’hi dóna

Si no en voleu cap gota perquè mos guard s'animal,

ja .............................................. noltros per vós. tant si és de ................... com de ..................

Sant Antoni de Viana I assistiu a lo elogi

dia .................................. de gener d’un Sant que hem de venerar

qui beu primer o ................................................. i ara per acabar

sempre beu de ..................................... gana. digau .............................................................................




EXERCICI 4

Ens podríeu contar quins eren els costums propis d’aquest dia al vostrepoble. Estava mal vist fer matances? Es considerava festa per als animals iper això no se’ls feia treballar?

I AVUI...

A principis del segle XXI, en una cultura més basada en allò que ésmaterial que en el que és espiritual, en una societat majoritàriament laicao, si més no, aconfessional, en la qual la pagesia no té la importànciad’abans, ni prop fer-hi, i en què, d’animals de feina, pocs se’n fan servir; enuna societat marcada per una meteorologia alterada per l’anomenat canviclimàtic i en la qual ben poc sentit semblen tenir els rituals de fertilitat perpropiciar el pas de l’hivern a la primavera, ens demanam com és que encaracontinua viva la festa de sant Antoni?

La festa continua a partir de reforçar tot un conjunt d’elementspresents a la celebració: els foguerons, els dimonis, les beneïdes, elsmenjars, etc., independentment de la significació original; són útils en elmoment actual perquè afavoreixen la creació d’espais de relació, d’esclatlúdic o d’intervenció participativa en la col·lectivitat per a determinatssectors de la població. O perquè, en conjunt, els antics rituals adquireixenun nou sentit com a referents d’identitat de grups que troben les arrels enuna població d’origen.

S’ha passat de la invocació a sant Antoni com a referent religiós a unreferent laic. Els diferents tipus de festes que han sorgit a l’entorn del’antiga celebració de sant Antoni ens mostren diverses estratègiesd’adaptació de la festa que en possibiliten la pervivència o la suposadacontinuïtat en el temps.

EXERCICI 5

Després d’haver llegit sobre sant Antoni i altres coses relacionadesamb aquesta festivitat, vegem si podem assenyalar la resposta més correctaen cada cas:


1) Els sants barbuts del gener són:

a. Sant Antoni, sant Esteve i sant Maure.

b. Sant Pau ermità, sant Maure, sant Vicenç màrtir i sant Antoni.

c. Sant Pau ermità, sant Antoni, sant Maür i sant Sebastià.

2) Sant Antoni va viure:

a. entre els segles III i IV.

b. entre els segles X i XI.

c. en el segle XVIII.

3) Sant Antoni és el protector:

a. de la pagesia i de tots els animals (domèstics i salvatges).

b. dels ocells de tota casta.

c. dels sembrats, dels animals, especialment dels domèstics i delbestiar de peu rodó.

4) També és protector, entre d’altres:

a. dels manescals, els ferrers, els pastissers, els jugadors de cartes...

b. dels banquers, els manescals, els mestres...

c. dels traginers, els confiters, els jugadors de futbol...

5) El foc dels foguerons que s’encenen per la festivitat de Sant Antoni:

a. és per encalentir l’ambient, ja que, al mes de gener, fa molt defred.

b. és per poder fer caliu per torrar sobrassada i botifarrons, ja queés l’essència de la festa.

c. representa la victòria de la llum sobre les tenebres i estàrelacionat amb la fertilitat de la terra.




6) Les beneïdes són:

a. desfilades d’animals.

b. el ritual d’invocació de sant Antoni mitjançant l’aspersió d’aiguabeneïda sobre persones i animals.

c. una forma de batejar els animals.

Antònies, Tonis, Tonines... MOLTS D’ANYS I BONS

i aquest que no compt!

BIBLIOGRAFIA

Joan Amades (1983). Costumari Català. El curs de l’any. Barcelona: SalvatEditors, Edicions 62.

Antoni Gili (1997). Sant Antoni Abat, festa popular d’Artà.Palma: Documenta Balear.

Salvador Palomar (2002). «Sant Antoni, festa i canvi.» Caramella VI, 6-8.



Tretzena sessió Data............/............/............

APROPAMENT A L’EDUCACIÓ AMBIENTAL Maria de les Neus Homar Santaner, Educadora Social

L’educació ambiental és un procés permanent en el qual els individusi les comunitats adquireixen consciència del seu entorn i aprenen elsconeixements, els valors, les destreses, l’experiència i també la determinacióque els capacita per a actuar, individualment i col·lectivament, en la resolucióde problemes ambientals presents i futurs (Congrés Internacionald’Educació i Formació de Medi Ambient, Moscou, 1987).

EXERCICI 1

Llegiu el text referent al terme educació ambiental i després enrespondreu algunes preguntes.

L’educació ambiental és un corrent de pensament i acció,d’abast internacional, que adquireix gran ressò a partir delsanys 70, quan la destrucció dels hàbitats naturals i la degradacióde la qualitat ambiental comencen a ser consideradesproblemes socials. S’accepta comunament que elreconeixement oficial de la seva existència i de la sevaimportància es produeix en la Conferència de Nacions Unides(Estocolm, 1972), encara que ja n’apareguin referènciesexplícites en documents d’anys anteriors.

El repte de l’educació ambiental és promoure una novarelació de la societat humana amb l’entorn, a fi de procurar enles generacions actuals i futures un desenvolupament personali col·lectiu més just, equitatiu i sostenible, que pugui garantir laconservació del suport físic i biològic sobre el qual se sustenta.

L’educació ambiental és «educació per a l’acció». Preténfacilitar la comprensió de les interaccions complexes entre lasocietat i l’ambient, a través d’un coneixement més bo dels



processos ecològics, econòmics, socials i culturals, i tambéfacilitar la comprensió de la seva relació amb models de gestiói accions humanes. Per tant, l’educació ambiental implical’individu i la col·lectivitat.

L’educació ambiental afronta el repte no ja de resoldreproblemes concrets, sinó d’implicar la col·lectivitat en laconstrucció d’un model de societat que no generi problemesambientals de forma implícita.

Ha de generar en les persones consciència de la capacitat perintervenir en la resolució dels problemes, superant la impressiód’impotència que provoca la informació tenyida decatastrofisme o fatalisme. En aquest sentit, ha de mostrar iajudar a construir alternatives d’acció positiva.

Actualment, es poden constatar diferents avenços. Des de lesadministracions (general, autonòmica i local), el sistemaeducatiu i les associacions ciutadanes, es promouen nombrososprogrames i activitats, de temàtiques variades, que arriben amés població i més diversa. La literatura i els materialsrelacionats amb el tema han experimentat un creixement viu.S’ha consolidat un sector professional lligat al disseny i laproducció de serveis i recursos d’educació ambiental. A més,nous promotors, entre els quals destaquen empreses alienes almón educatiu, s’han incorporat a la creació d’equipaments imaterials. És la concepció de vetllar des de la transformaciósocioeconòmica cap a la sostenibilitat. En conferències,jornades i programes, es fa referència a l’educació ambientalcom instrument imprescindible per al desenvolupamentsostenible.

No obstant això, després de 25 anys de reconeixement oficial, ia part de la seva innegable expansió, hem de reconèixer l’abastencara limitat de l’educació ambiental i la contribució escassa ala resolució efectiva dels problemes. El primer s’explica perquè,durant molt temps, ha predominat un enfocament molt parcialde l’educació ambiental, centrat en els aspectes naturalistes iadreçat, principalment, a dos grups destinataris: escolars ivisitants d’espais naturals protegits.


De què tracta el text? Podríeu resumir-ne algunes idees?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Podrieu subratllar les paraules que apareixen en el text relacionadesamb educació ambiental? (S’hi accepten paraules compostes.)

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Recordau alguna proposta i/o activitat de caire ecologista en la qual hihagueu participat activament? Ens la podrieu explicar?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Formau part d’alguna associació ecologista? Com hi participau?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Dins l’organigrama del Consell de Mallorca s’inclou el Departamentde Medi Ambient, entre d’altres. En aquest sentit, sabeu qui s’encarrega defer les carreteres de Mallorca netes? Del manteniment dels boscos? Delspunts verds a cada municipi?




Un dels objectius de l’educació ambiental és mostrar i ajudar aconstruir alternatives d’acció positiva. Per a vós, i pensant en el vostreentorn més immediat, quines són les accions més necessàries?

En aquests dos darrers anys, s’ha instaurat en els diferents municipisde Mallorca el sistema de recollida selectiva de fems. Què pensau d’aquestanova manera d’arreplegar els fems? Alguna queixa? Alguna proposta novarespecte d’aquest sistema?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

La informació i la divulgació són instruments bàsics dins d’unaestratègia d’educació ambiental en el medi social. Els mitjans decomunicació tradicionals (premsa, ràdio i televisió) han ocupat un papermolt important no només en l’aproximació al gran públic de la informacióambiental, sinó també en la creació d’una certa consciència col·lectivad’aquests temes.

Recordau algun programa de televisió, programa de ràdio, secció dediari o alguna revista d’educació ambiental? Entre tot el grup en podeu feruna llista.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 4

Dels problemes ecològics globals, podem destacar-ne una llarga llista.Intentau classificar-los segons facin referència a un tipus de recurs natural oun altre. Posau una creu en la columna que cregueu que correspon. Unmateix problema pot ser classificat en dues o més columnes.



Terr

itor

iTr

ansp

ort

Ener

gia

Mat

eria

lsBi

odiv

ersi

tat

Atm

osfe

raSo

lA

igua

Mancança d’aigua

Contaminació del sòl

Canvi climàtic

Destrucció de la capa d’ozó

Destrucció dels boscos

Pèrdua de diversitat biològica

Contaminació dels oceans

Gran producció de residus

Dependència de fonts d’energia no renovables

Concentració de la població en ciutats

Degradació de la qualitat d’aigua

Pèrdua de terra cultivable

Flora i fauna amenaçades

Model depenent d’automòbil i avió

Sobreexplotació dels aqüífers

Ús ineficient de recursos hídrics

Pluja àcida

Desertització

Destrucció d’altres ecosistemes

Ocupació de les ciutats pel cotxe

Acumulació de residus tòxics i radioactius

Contaminació acústica

Desaprofitament de recursos energètics

Pèrdua de diversitat biològica

Alta incidència d’incendis forestals



EXERCICI 5

El Llibre blanc de l’educació ambiental assumeix com a propis elsobjectius següents:

1. Contribuir a la construcció d’un nou model de societat basat en elsprincipis de la sostenibilitat.

2. Donar suport al desenvolupament d’una ètica ambiental que promogui laprotecció del medi des d’una perspectiva d’equitat i solidaritat.

3. Ampliar la comprensió dels processos ambientals en connexió amb elssocials, els econòmics i els culturals.

4. Afavorir el coneixement de la problemàtica ambiental que afecta tant elmateix entorn com el conjunt del planeta, i també de la relació entre elsdos plans: el local i el global.

5. Capacitar les persones en estratègies d’obtenció i anàlisi crítica de lainformació ambiental.

6. Afavorir la incorporació de nous valors proambientals i fomentar unaactitud crítica i al mateix temps constructiva.

7. Fomentar la motivació i les formes per a la participació activa de lespersones i els grups en els assumptes col·lectius, i potenciar el sentit deresponsabilitat compartida cap a l’entorn.

8. Capacitar en l’anàlisi dels conflictes socioambientals, en el debatd’alternatives i en la presa de decisions, individuals i col·lectives,orientades a la seva resolució.

9. Afavorir l’extensió de pràctiques i maneres de vida sostenibles en elsdiferents contextos vitals, basats en l’ús racional i solidari dels recursos,així com en el gaudi respectuós del medi.

Ara que ja coneixem cadascun dels objectius generals de l’educacióambiental, els podríeu comentar. Coneixent el vostre entorn més proper,què millorarieu? Teniu alguna proposta de millora?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Catorzena sessió Data............/............/............

LES RUTES DE LA MEMÒRIA Joana Maria Fiol i Amengual, Psicòloga

Una de les rutes de la història de la nostra terra, aquest és el contingut,el coneixement que volem treballar en aquesta sessió, a partir de fets conegutso desconeguts, depèn de laproximitat del nostre poble al’indret a on han succeït els fets,perquè a Mallorca, la nostrapreciosa illa, si les coses nopassen a cal veïnat, no sabem onhan passat; per això farem unrecorregut històric cultural peruns fets molt importants per a lanostra història, això ens ajudaràa conèixer, comprendre, fermemòria i, per què no?, poder-ho contar als qui ho desconeixeni fer d’aquesta manera que elnostre patrimoni cultural ihistòric, que és el més estimatque tenim, no quedi a l’oblit.

La ruta de la conquesta

El rei Conqueridor, autèntic genearca de Mallorca i més en generaldels països de parla catalana, ha transcendit la història, però també lallegenda en sentit estricte. Efectivament, la figura de Jaume I brilla perdamunt d’altres, la seva figura es troba envoltada de mites, llegendes i fetsreals, com les potades del seu cavall, el pare segrestat dins una cova i el seurescat, la influència en els topònims de diferents pobles...

Aquest itinerari es fa seguint la ruta de l'arribada de les tropes aMallorca, el seu desembarcament, les batalles inicials, el setge a la ciutat ila seva caiguda i ocupació per part de les hosts de Jaume I.




1. Sant Elm. És el lloc on varen fondejar les embarcacions en arribar a Mallorca,concretament entre l’illa de sa Dragonera i la platja actual de Sant Elm, llocconegut llavors amb el nom de la Palomera. D'acord amb una tradició local,a l'illot des Pantaleu es va celebrar la primera missa en terres insulars.Una rondalla explica que una àguila duia un congre i, en passar per on era elrei, el va amollar, i llavors l’au va passar a dir-se àguila reial.

2. Santa Ponça. Hi ha la creu commemorativa del desembarca-ment, a laGran Via de la Creu.

3. Capella de sa Pedra Sagrada (entre Palma Nova i Santa Ponça). Fouedificada el 1929 i, al seu interior, hi ha una pedra que, segons lallegenda, fou utilitzada com altar improvisat en la primera missacelebrada en terra mallorquina. Segurament, es tracta d’una pedraobjecte de culte des de temps remots.

4. Coll de sa Batalla. La seva ubicació, entre Santa Ponça i Palmanova,coincideix amb el lloc on va tenir lloc una de les batalles més importantsentre musulmans i cristians.

5. Puig del Rei, també al mateix lloc, rere la capella, relacionat amb labatalla.

6. Creu dels Montcada. Commemora la mort de Guillem i Ramon deMontcada, oncle i nebot, respectivament, grans senyors feudals catalansque moriren en la lluita. Es tracta d’una creu de ferro forjat, moltestilitzada i bella, que fou patrocinada per l’arxiduc Lluís Salvador iinaugurada el 1887. Relacionada amb l’entorn, hi havia la llegenda del pidels Montcada, on haurien mort els dos nobles.

7. Castell de Bendinat. Al costat de l’autopista Palma – Palma Nova, a màdreta en sentit cap a Palma. És una possessió molt antiga, de l’èpocaislàmica (tot i que l’actual castell és neogòtic), relacionada amb unallegenda famosíssima a Mallorca que conta que el nom es deu al fet que,allà, hi menjaren les tropes, però davant l’escassesa de queviures noméspogueren dinar d’alls i, en acabar, el rei digué: «Ben dinat». En realitat,el topònim és d’arrel islàmica, catalanitzat.

8. Serra de na Burguesa. El rei Jaume I es va referir al lloc i a la sevamagnífica vista sobre la medina musulmana per la posició dominant en elpaisatge: «I vérem Mallorques, i semblà'ns la plus bella vila que maihaguéssem vista, jo ni aquells qui amb nós eren».


9. Monestir de la Real. Sembla que fou per l’entorn on acampà el reidurant el setge, però no està del tot clar. Segons la tradició, el nom dellloc és per aquest fet, però no correspon a la realitat. D’allà parteixl’anomenat camí del Rei, que arriba fins al coll de sa Batalla, però moltsde trams antics ja no es conserven o han estat aprofitats per bastir lesnoves vies de comunicació.

10. Porta de la Conquesta. Allà s’hi trobava la porta de la murallamusulmana (denominada porta de Bab al-Kofol o Bab al-Kahl) quevaren abatre els cristians. A partir d'aquell moment la porta va passar adenominar-se de diferents maneres: Porta de la Conquesta, de SantaMargalida, de l’Esvaïdor o Porta Pintada. Segons el relat del Llibre delsfeits, en el combat hi hauria participat un cavaller muntat sobre el seucavall blanc, identificat com sant Jordi, llegenda que sol repetir-se sovinten els enfrontaments entre cristians i musulmans. Després de laconquesta, la porta va ser reconstruïda fins a ser demolida el 1912,alguns anys després d'haver-ho estat la muralla, malgrat que es tractavad'un monument protegit. De la seva existència només queda una làpidacommemorativa situada al carrer de Sant Miquel.

«Vergonya, cavallers, vergonya!»

11. Església de Sant Miquel. Segons sembla ser, fou aquí on després de lacaiguda de la ciutat va tenir lloc la primera missa cristiana a l'interior delrecinte. Llavors era una mesquita, que va ser habilitada convenientmentper fer-hi les cerimònies cristianes. El fet demostra l'absència depoblació cristiana a Mallorca en el moment de la conquesta, ja que vaser necessari condicionar una mesquita. Val a dir que a la capella de laVerge de la Salut es troba una talla gòtica de marbre que, segons latradició, va acompanyar el rei en l’expedició a Mallorca (pel tipus detalla, és posterior). Sengles pintures en la part superior de les paretslaterals així ho indiquen.

12. Castell de l'Almudaina. Va ser la seu reial a l’illa durant el regneprivatiu de Mallorca (1276-1343), durant els regnats dels tres citats reis,fins a passar a la corona d'Aragó amb Pere IV d'Aragó i III de Catalunya.El 31 de desembre de 1229, després de tres mesos de setge a la ciutat, laresistència musulmana ser finalment vençuda. Molts de musulmanssupervivents varen fugir cap a les muntanyes. El castell de l'Almudainaes va rendir a canvi que fossin respectades les vides dels seus defensors iAbu Yahya va ser capturat.




EXERCICI 1

1. Coneixeu altres esdeveniments relacionats amb la figura de Jaume I?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

2. Quin són els que més us han cridat l’atenció d’aquests que hem llegit?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

3. Quin és el peix que va agafar l’àguila?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

4. De què varen dinar a Bendinat?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

5. Què commemora la creu dels Montcada?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

6. A quin indret es va celebrar la primera missa a l’illa?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


7. Quin temps dura la conquesta?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

8. A on és trobava la porta de la Conquesta?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

9. On desembarcaren les tropes de Jaume I?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

10. On finalitzà i quin dia fou?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

11. Quina és la verge que es diu que va dur amb el seu vaixell?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

12. Coneixeu quines festes i a quins municipis es duen a terme a la nostrailla relacionades amb Jaume I i amb la conquesta de Mallorca.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




La llista de llocs relacionats amb el rei és molt més extensa i trobampotades (pota del Rei) aquí i allà (camí del Raiguer, camí vell desCorreu o camí del Rei entre Esporles i Banyalbufar, es Coscolls a SantaMaria, sa Capitana a Campanet...). Contribueix a aquesta abundàncial'atribució al rei de fets realment protagonitzats pels seus descendents. Aixíqui tenia problemes respiratoris i passava temporades a la zona des Teix(Valldemossa) era el seu nét Sanç, el qual ens ha llegat alguns topònims a lazona: ses casetes del Rei Sanxo, puig del Rei Sanxo.

EXERCICI 2

Coneixeu les llegendes dels noms de Sineu, Bendinat, Felanitx...atribuïdes a Jaume I? Les podeu explicar.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

El rei Jaume I, també el podem trobar com a protagonista denombroses rondalles. Per a aquesta tasca, tenim un recopilador d'excepció,mossèn Antoni Maria Alcover, qui en el cinquè tom de les RondallesMallorquines féu un deliciós aplec dels llocs que el poble de Mallorcarelaciona amb la figura llegendària del Rei En Jaume.

EXERCICI 3

Sabríeu dir a quin municipi es troben?

Sa Gruta: on es conta que el rei alliberà son pare, que havia estatempresonat pels moros.

Municipi: ..............................................................................................................


Puig de ses Bruixes: on el rei i un parell de capellans plantaren una creuper aturar les malifetes de les bruixes de la contrada. L'escolà que elsacompanyava seguí l'escena des d'un puig proper, anomenat des de llavorses puig de s'Escolà.

Municipi: ..............................................................................................................

Sa Pota del Rei: on quedà marcada la pota del cavall del rei després depegar un bot des del puig Major per anar a lluitar contra els moros.

Municipi: ..............................................................................................................

Son Pancuit, font de na Ropit: on el rei alliberà del pagament d'impostsa tota la contrada en agraïment d'un tassó d'aigua de la font que li oferí unhomenet vell.

Municipi: ..............................................................................................................

Castell d'Alaró: on també quedaren marcades les potes del cavall del reidurant la lluita contra els moros que defensaven el castell.

Municipi: ..............................................................................................................

Avenc d'en Corbera: on el rei impedí els intents dels moros de tallarl'aprovisionament d'aigua al seu campament quan tenia lloc el setge deMadina Mayurqa.

Municipi: ..............................................................................................................

Es Pantaleu: on es conservava una pica on abeurà el cavall del rei i lloc ones va dir la primera missa de la conquesta de Mallorca.

Municipi: ..............................................................................................................

Coll de sa Batalla: on es conserva la pedra sagrada sobre la qual es va dirla primera missa a terra ferma.

Municipi: ..............................................................................................................




Puig des Tresor: on els moros amagaren els seus tresors en fugir davantl'empenta del rei.

Municipi: ..............................................................................................................

Punta de n'Amer: on el rei guanyà els moros fins i tot després de mort.

Municipi: ..............................................................................................................

Es Teix: on el rei passava temporades per alleujar els problemesrespiratoris.

Municipi: ..............................................................................................................

BIBLIOGRAFIA

Catalina Valdriu i Tomàs Vibot (2005). El rei Jaume I: un heroi històric, unheroi de llegenda. Palma: Edicions La foradada. Olañeta.

RUTA DE LA CONQUESTA. La petjada del rei Jaume I.

<http://www.balearsculturaltour.es/ficharuta.php?codcss=1_1&idioma=ca&id=17&pag=2>. Jaume I (1995).

Llibre dels fets de Jaume I. transcripció i actualització a cura d’en ToniFerrando i Viçens Josep Escarpí. València: Edicions El Contemporani.


Quinzena sessió Data............/............/............

COSES DE CASES Catalina Garcia Garí, Treballadora Social

Podríem dir que un habitatge és un «espai protegit, adequat comallotjament per a l'ésser humà. Tant si es tracta d'una humil barraca o d’unsofisticat palau, i al marge del seu interès arquitectònic, l'habitatge sempreofereix un refugi segur i és el centre de la vida quotidiana».

A Mallorca podem trobar habitatges temporals (coves, barraques icasetes), les cases rurals i les urbanes, així com les antigues cases de possessió.A més, també tenim construccions diverses relacionades amb les activitatsagrícoles, etc. Es tracta de construccions que tenen elements característicsque ens permeten diferenciar-les. Vegem si realment les podem distingir!

EXERCICI 1

Aquestes fotografies són de diferents tipus de barraques, podríeuposar-los nom?

................................................................................................ ...............................................................................................




................................................................................................ ...............................................................................................

EXERCICI 2

I què em direu dels molins? Reconeixeu els quatre tipus de molins ques’han emprat a Mallorca? Relacionau amb fletxes el nom amb la imatge.

Molí de sang per fer oli (trull)

Molí fariner

Molí d’aigua

Molí de sang per fer farina


EXERCICI 3

Vegem si amb les pistes podeu completar aquests mots encreuats.Sabem que són construccions fetes per transformar o emmagatzemardiferents productes del camp, i algunes per allotjar-hi el bestiar.

1. Recipients grans, generalment de pedra, amb unes posts horitzontalsentravessades, dins els quals es trepitja el raïm i es deixa el vi perquèfermenti.

2. Espais coberts per resguardar els vehicles i altres estris, que també s’hanfet servir de magatzem i que generalment estan a un costat de la casa.

3. Espais de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres dediàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls iseparar la palla del gra.

4. Llocs on es guarda el gra.

5. Eres on es posen els canyissos per a assecar fruita.

6. Llocs coberts on s'allotja el bestiar

7. Llocs on s'elabora i guarda el vi, així com altres coses d’alimentació (oli,farina, porquim, etc.)

(Definicions Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll)




Quines construccions més, i que no s’han esmentat, trobam a les casesrurals i de foravila?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Reconeixeu aquest tipus de construcció?

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................

................................................................................................ ...............................................................................................

I què podem dir de les nostres cases?

Les característiques de cada casa depenen de molts factors: el terreny,els materials disponibles, les tècniques constructives, el clima, la classe socialo els recursos econòmics dels propietaris.

Aquestes construccions han variat al llarg del temps i s’han adaptat anoves necessitats, costums, etc. A Mallorca, la realitat no ha estat diferent.Alguns de vosaltres tal vegada encara viviu a la casa on vàreu néixer, però


segurament hi ha hagut variacions. Lesnostres cases s’han adaptat a les novesnecessitats que ens hem creat. Entre lesinstal·lacions domèstiques, s’ha introduïtl’aigua corrent calenta i freda, lescambres de bany interiors (abans erenfora), fins i tot la calefacció o altressistemes d’encalentiment diferents delsusats abans.

EXERCICI 4

Ara hem de pensar un poc en ca nostra. Què us pareix si feim unexercici mental? Imaginau-vos casa vostra i contestau aquestes preguntes:

Quantes portes hi ha? ..........................................................................................................................................................

Quantes finestres? ...................................................................................................................................................................

Si sou a l’entrada, per on heu de passar per arribar a la cuina?

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................

................................................................................................................................

«Caseta mia per pobra que sia»




EXERCICI 5

I ara que tenim un "mapa mental" de casa nostra posarem a provaun mètode anomenat mètode del lloc o loci i que pot ser útil permemoritzar llistats de coses, etc.

Seguint les instruccions del professional, anem a completar aquestataula:

Sense mirar, i pensant en els diferents espais de casa vostra, podeurecordar el llistat d’objectes que heu apuntat?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

1

2

3

4

5

6

7

8

9

LLOC/ESPAI OBJECTE


Setzena sessió Data............/............/............

NO PERDEM EL NORD,L’ORIENTACIÓ ESPACIAL

Roger Farré i Secall, Psicòleg

L’orientació espacial és la capacitat de sabersituar-se en l’espai. Suposa seguir un procés per mitjàdel qual les persones utilitzen els sentits per saber enquina posició es troben en relació amb els objectesque les envolten.

Qualque vegada ens feim la pregunta de no saber on em trob?

Quan és la primera vegada que anam a qualque banda, o qualcú ensacompanya a una botiga on no havíem estat mai, a un hospital nou, de viatge,a un carrer que ja és fosc i no hi anam molt sovint... segur que més d’unavegada us heu sentit perdut o perduda en situacions noves o poc freqüents.Aquest fet és normal i no és d’estranyar, si és el primer pic que sou allà, que nosapigueu molt bé cap a on sortir o cap a on heu de prendre... el que sí hem deconèixer és el nostre entorn i sentir-nos situats i orientats per saber en totmoment què hi ha a la dreta i a l’esquerra, on és el meu poble, enmig de quinsaltres pobles es troba, on el podem ubicar en un mapa.

Aquest és el tipus d’exercicis que farem a continuació i són per practicaraquesta estratègia tan important ique forma part de la memòria, que had’estar sempre activa.

Com que aquest entorn nostre,Mallorca, no és excessivament gran,ens permet fer-hi una volta. Aniremarran de mar, a les ermites, als castellsi als santuaris. A més, passarem pertota l’artesania més nostrada i, devegades, un poc oblidada.

Així és que voltarem sense perdre elnord!




EXERCICI 1

Artesania són les obres materials que fan les persones amb les mans,sense utilitzar per fer-les tècniques i maquinàries modernes. Les obresd’artesania mai són totes iguals. Cadascuna és elaborada independentmenti, tot i que segueixen un model tradicional i la seva mida és similar, semprehi ha petites diferències que les identifiquen com a peça única.

A Mallorca, els gremis artesanals sempre han tengut molta vinculacióal territori. Sabríeu dir-nos a quins pobles o comarques vinculamtradicionalment els principals oficis artesans de la nostra illa?

Artesania del fang: .................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania de l’ornamentació i de les arts sumptuàries: ...........................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania de la pedra: ........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania del ferro i similars: ......................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania de la música: .....................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania de la fusta i derivats: .............................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Artesania del vidre: ................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania de la pell i del cuir: ..................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania del calçat: .............................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania de la roba de llengües: .......................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Artesania de llata: ...................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

El nostre patrimoni arquitectònic és molt ric i extens. Us proposam queseguiu les pistes i identifiqueu una sèrie de santuaris, ermites i castells. Amés, cal que situeu el municipi Mallorca on es troben aquests monuments.

Comarca de Tramuntana

1-. S’hi arriba per carretera, agafant la desviació cap alMal Pas. Un senyal, al cap d’uns cinc quilòmetres, ensindica el camí. La seva construcció es remunta alsegle XIV, tot i que fou reformada al segle XVIII. Térestaurant i hostatgeria.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................




2-. Està ubicat sobre el petit turó, al qual es pot accedir en cotxe o a través dels365 esglaons d’una escalinata. La seva façana és barroca, de 1795, tot i queincorpora elements manieristes i neoclàssics. La tradició diu que la imatgede la Mare de Déu del Peu de la Creu, venerada a l’oratori, fou trobada peruns pescadors a la cala de Sant Vicenç. Es tracta d’una talla del segle XVI.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................

3-. És potser el castell més màgic i llegendari de tot Mallorca. No només perser el darrer reducte de resistència musulmana a la conquesta catalana,sinó sobretot pel setge que sofrí a mans de Pere IV el Cerimoniós. Elcastell, situat sobre un promontori de 492 metres a la finca de Ternelles,va servir de talaia més que no recinte de defensa durant els seglesposteriors. L’abandonament li arribà al segle XVIII. A principi dels anys 90s’hi varen començar obres de rehabilitació, sobretot de les murades.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................

4-. És lloc de peregrinació des de temps antics. El seu mateix nom ens informadel caire màgic i místic del que podríem anomenar cor de la serra deTramuntana. Segons la llegenda, la imatge de la Verge fou trobada perun pastor i un monjo entre unes roques. S’aixecà un oratori al lloc de latroballa. A partir d’aquesta primera capella (1268), s’hi edificà el centrede peregrinació que avui coneixem. L’actual església fou acabada al 1691.És el santuari més potent de l’illa, el que té una càrrega simbòlica mésintensa, l’ull de la font de la mallorquinitat.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................

5-. Per arribar-hi, cal agafar el camí que du al Verger, sempre pel camíasfaltat que arriba a les cases de Son Ferrà, que cal deixar a l’esquerra ianar pel portell que inicia una pujada. És una ermita construïda el 1888sota l’advocació de la Verge del Carme. D’aquí ve el seu curiós nom:‘estrella de mar’, en referència a la patrona dels mariners.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................


Comarca del Raiguer

6-. Es tracta, com Sant Pere d’Escorca, d’una de lesesglésies rurals que s’aixecaren just després de laconquesta de Mallorca pel rei Jaume I. Pertanyarquitectònicament al gòtic primitiu i és una de lescapelles més petites, ja que donava servei acomunitats que ja tenien parròquia a Sant Llorençde Selva.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................

7-. A un quilòmetre del nucli urbà del poble s’aixeca aquest oratori,construït el 1878 pel comte d’Aiamans, Pasqual-Felip Sanglada i Ballesterde Togores, i impulsat pel vicari, Miquel Arbona. Segons la llegenda, unpastor musulmà al segle XIII trobà la imatge d’una verge vora el torrentd’Almedrà, en una roca on encara avui es conserva un forat depropietats curatives. Qui posa els dits en el Didalet (aquest és el nom delforat) quedarà protegit contra la malaltia. L’oratori o ermita celebra ladiada el dimecres de Pasqua, quan els habitants de tota la comarca hivan a venerar la Verge.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................

8-. L’oratori de Santa Magdalena se situa al puig del mateix nom. Estàdocumentada l’existència d’una ermita poc després de la conquestacatalana de 1229. Consta d’una nau dividida en quatre seccions per tresarcs diafragmes, coberta per un enteixinat de fusta. La façana és moltsenzilla, té un portal amb arc de mig punt amb una rosassa i acaba, comés comú en aquestes ermites gòtiques, en un cloquer. Al puig s’establirenal segle XVI unes monges clarisses, però per poc temps, i lesdependències foren emprades com a Col·legi de Gramàtica Llatina finsben entrat el segle XVIII. El Diumenge de l’Àngel és la seu d’unpancaritat que arreplega pelegrins de tota la contrada.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................




Comarca del Pla

9-. De camí cap a Randa trobarem, a la dreta, ladesviació cap a Gràcia. Els orígens d’aquest santuaries troben a la cova de s’Aresta, on els monjosfranciscans, al segle XV, acudiren a complir els votsde pobresa. La primitiva ermita que en sorgí esconvertí al llarg del temps en aquest santuari, un llocde multitudinària peregrinació. El primer que sorprèn del santuari il’hostatgeria és la ubicació, sota un gran penya-segat. A l’interior del’església destaquen els mosaics de la capella de Santa Anna, del segleXVIII, la imatge de la Verge i l’absis del primitiu oratori conservat en laprimera capella del lateral esquerre.

Lloc:........................................................................................ Municipi: .............................................................................

10-. És troba al massís de Randa, a un puig on al segle XIV ja hi havia unapetita ermita. Posteriorment, a final del segle XV, la família Dusai vapagar en bona part la construcció de l’oratori actual, d’estil gòtic, ambsuccessives reformes. Cal destacar, en primer lloc, el claustrepentagonal, únic a Mallorca, així com el retaule gòtic damunt l’altarmajor, el qual conté la imatge de la verge que li dóna nom. Téhostatgeria amb només tres cel·les i restaurant.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................

11-. La primitiva ermita fou construïda al segle XIII. Almanco estàdocumentada l’any 1285. Això no obstant, res queda de la primitivaconstrucció. L’actual oratori fou edificat l’any 1820. En destaca laimatge de santa Margalida, del segle XVI, obra de Gabriel Mòger.Devora l’oratori hi ha un restaurant.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................


Comarca de llevant

12-. Fou fundada l’any 1805 pels ermitans de la Trinitat.Se n’ha de destacar el Crist de l’Agonia, per laveneració que aquesta imatge rep. Gairebé res noha mudat des de la seva fundació. Avui com ahir, éshabitada per una comunitat d’ermitans. El primerde maig és el punt d’arribada d’una peregrinació.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................

13-. Aixecat l’any 1300 per ordre del rei Jaume II damunt el que fou unaalqueria musulmana. La tradició conta que el rei En Jaume encenguégrans fogueres en aquest lloc perquè els musulmans de Menorcapensassin que els amenaçava un gran exèrcit i que, gràcies a aquestestratagema, s’aconseguí el tractat del poble pel qual Menorca esconvertí en tributària de la corona d’Aragó. Durant molts anys serví derefugi dels veïnats. En temps de corsaris, el recinte fou de gran ajut, però al segle XVIII elpoble havia crescut molt i les cases ja s’aixecaven fora del recinte. Alcapdamunt de tot el conjunt arquitectònic es pot apreciar el templededicat a sant Joan, on se serva la imatge de Nostra Senyora del’Esperança.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................

14-. Es va aixecar al segle XIV un recinte fortificat sobre les restes d’unesantigues murades romanes. També fou almudaina àrab i no debadesfou un dels castells moros que més resistí l’envestida de la conquesta deJaume I al 1229. En destaquen les torres quadrades, excepte la del’Homenatge, de planta circular.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................




Comarca de Migjorn

15-. És un dels oratoris de l’arquitectura delrepoblament, construït sobre els esquemes delgòtic primitiu poc després de la conquesta. Té unampli i modern jardí amb porxada, on hi hadiferents escultures a l’aire lliure.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................

16-. Es troba anant cap a s’Alqueria Blanca. Es tracta d’un temple edificat alsegle XV sobre un turó de 200 metres d’altitud. És destacable el retaulede la Verge i el pati amb la cisterna d’aigua potable.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................

Comarca de Palma

17-. Fou construït al segle XIII, poc després de laconquesta catalana. El monestir pertany a l’ordedels Missioners dels Sagrats Cors. Cada 19 d’agosts’hi celebra una multitudinària peregrinació des dela plaça de Cort de Palma fins al monestir. Segons latradició, apaga la calor.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................

18-. La ubicació d’aquest castell únic sobre el que fou anomenat puig de laMesquita és la causa del seu nom: Castrum de Pulchro Viso. La sevaconstrucció, a principi del segle XIV, es deu a la voluntat del rei JaumeII: fou concebut, precisament, com obra inèdita en l’arquitectura militard’aquell temps. La més famosa d’entre les torres del castell és, sensdubte, la de l’Homenatge, amb 33.37 metres d’altura, i a l’interior de laqual es troba el calabós tristament famós, ja que aquest va ser el paperdel castell al llarg de molts segles.

Lloc: .................................................................................... Municipi: .............................................................................


EXERCICI 2

Situau al mapa els fars de Mallorca.

1-. Far de Portopí: Portopí és el tercer far enfuncionament més antic del món, després dela torre d’Hèrcules de la Corunya i el Fanal deGènova.

2-. Far de sa Riba (fora d’ús): Durant 79 anys va ser elfar del port de Palma fins que es va decidir apagar-loi traslladar-lo pedra a pedra fins a la seva novaubicació als molls comercials.

3-. Far del Cap de Formentor: En un delsenclavaments més impressionants de totMallorca, es troba ubicat el far deFormentor. Una cita obligada per a totvisitant de Mallorca.

4-. Far de la punta de l’Avançada: Lapenínsula de Formentor amaga en un delsseus sortints un preciós far del principi delsegle XX, que en l’actualitat es troba integraten el recinte militar d’una base d’hidroavions.

5-. Far de la torre d’en Beu: Sembla una balisa, però ésun far perquè té un abast de més de 10 milles nàutiques.

6-. Far de sa Creu: El primer far que va serelectrificat a les Balears, el gener de 1918.




7-. Far del cap de ses Salines: Al punt mésmeridional de Mallorca hi ha situat un farque ara és també lloc de recerquescientífiques.

8-. Far de la punta de ses Crestes: A un dels portsnaturals amb més encant de Mallorca, que, a més,guarda en la seva història una llarga tradiciómarinera.

9-. Far d’Alcanada: En aquest petit illot varenviure durant cent anys els guardians del far.

10-. Far del cap Blanc: Un dels dos fars que marquen elsextrems de la badia de Palma.

11-. Far del cap Gros – la Muleta: L’arribada aaquest far gratifica amb unes vistesimpressionants de la serra de Tramuntana.

12-. Far de Capdepera: Mirant cap a Menorca, hiha aquest far de nom singular, que Joan ManuelSerrat va incloure en una de les seves cançonsmés conegudes.

13-. Far de Cala Figuera: L’únic far del qual pots veureles llampades des de l’avió quan arribes de nit aMallorca, gràcies a la seva llanterna aeromarítima.

14-. Far de sa Mola: Aquest far es va construirel 1974 i és un dels darrers de les IllesBalears.



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

BIBLIOGRAFIA

<www.conselldemallorca.cat/altramallorca/catala/cap10/index.htm>

<www.farsdebalears.org/ca/>

<dlc.iec.cat>

<ca.wikipedia.org/wiki/portada>


Dissetena sessió Data............/............/............

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA8 DE MARÇ

Margalida Pocoví Fernández, Educadora Social

El curs passat vàrem iniciar aquest tema parlant de lahistòria de la commemoració del Dia Internacional deles Dones. El moviment sufragista va ser l’eix central delnostre viatge en el temps, perquè conèixer la històriaens ajuda a poder entendre els canvis socials de l’èpocaactual. Seria interessant fer una pinzellada delmoviment feminista. Què us pareix? A continuació, uspresentam aquesta ressenya, que ens pot ajudar aencetar un espai en el qual podem parlar, debatre i

dialogar sobre aquest tema, que moltes vegades ha estat polèmic.

Una definició de feminisme seria: «conjunt d’idees i accions que alllarg del temps cerca afavorir els interessos de les dones en situacions desubmissió al poder masculí per modificar posicions de desigualtat i violènciaenvers les dones.» Moltes vegades s’afirma que el feminisme va néixer afinals del segle XVIII i principis del XIX, quan la gent va començar a percebreque la dona era oprimida per una societat patriarcal. El primer movimentorganitzat comença amb la primera convenció pels drets de la dona, a NovaYork, l’any 1848. Així va ser el segle XIX quan la consciència feminista es vacomençar a transmetre a altres dones i s’inicia el feminisme com amoviment social i polític. Dins del feminisme podem trobar diversos correntsteòrics, alguns dels quals són: el socialista, el radical, el liberal o elpostmodern, entre d’altres. Algunes feministes destacades són NeusCampillo, Maria Dolors Calvet i Lidia Falcón, advocada, política i editora dela revista feminista més antiga a Espanya. A l’any 2007, a l’Estat espanyol esva promulgar la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtatefectiva de dones i homes.




EXERCICI 1

Ordenau aquests esdeveniments històrics protagonitzats per dones.

ABANS DE 1900

1867 Neix Marie Curie, científica polonesa. Premi Nobelde Física (1903) i Química (1911).

1797 Neix Mary Shelley, escriptora anglesa, autora delclàssic Frankenstein.

1759 S’estudia el primer esquelet femení (fins llavors s’utilitzaval’estructura masculina per investigar).

1869 Neix a Mallorca Mª Antonia Salvà. Escriptoria i poetessa.

1748 Neix Olímpia de Gouges, autora d’Els drets de la dona i laciudadania.

ENTRE 1901 I 1930

1918 S’institueix el vot de les dones al Regne Unit.

1904 Neix a Àvila Mª Pilar Losada, primera dona pilot del’Estat espanyol.

1905 Bertha Von Sutner, primera dona Nobel de la Pau per la novel·la Deposeu les armes!

1909 Neix Rita Levi-Montalcini, Nobel de Fisiologia iMedicina l’any 1986.

ENTRE 1931 I 1975

1966 Indira Gandhi és elegida primera ministra de l’Índia.

1933 Les dones espanyoles participen per primera vegada en uneseleccions democràtiques.

Pòstersufragista

britànic de 1905


1963 Valentina Treshkova, primera dona astronauta,circumdà la terra 48 vegades.

1934 A Noruega, les dones poden accedir a càrrecs oficialsde l’estat i de l’església.

1947 Neix Maria del Mar Bonet, cantat representant de laNova Cançó.

1960 Surt al mercat la primera píndola anticonceptiva.

1930 Neix Sandra Day O’Connor, primera dona jutgessa a la CortSuprema dels Estats Units.

ENTRE 1975 I 1995

1978 Carmen Conde, escriptora, es convertí en la primera dona de laReal Academia de la Lengua Española.

1977 Maria Dolors Calvet presenta un projecte de lleid’amnistia per a la dona a la mesa del Congrés delsDiputats, pel qual es demana, entre d’altres,l’eliminació dels delictes d’adulteri, úsd’anticonceptius i avortament.

1988 Premi Nobel de Fisiologia i Medicina Gertrude Belle, bioquímica ifarmacòloga americana, destaca pel descobriment del primertractament contra la leucèmia.

1991 Aung San Suu Kyi, política birmana que va rebre el Nobel de laPau en ple arrest domiciliari i no pogué anar a recollir el premi.

1975 La Llei 14/75 modifica la situació jurídica de les dones casades.

DE 2000 FINS A L’ACTUALITAT

2005 Maria de la Pau Janer, guanya el Premi Planeta ambl’obra Passions Romanes.

2002 La cantant Antònia Buades Vallespir, coneguda com




Madò Buades, rep el Premi Ramon Llull.

2007 Lliurament de la Creu de Sant Jordi a Maria Antònia Oliver per laseva trajectòria com a escriptora.

2011 Christine Lagarde, primera dona directora gerent del FonsMonetari Internacional.

2004 Maria Teresa Fernández de la Vega, primera dona vicepresidentadel Govern de l’Estat espanyol.

2003 Montserrat Caballé, guardonada amb el Premi Nacional deMúsica que concedeix la Generalitat de Catalunya.

2011 Yingluck Shinawatra, primera dona que governa a Tailàndia.

Quin paper han tengut les dones a l’esport?

El món de l’esport no ha estat una excepció i, amb el pasdels anys, la integració i l’èxit de les modalitats femeniness’estan convertint en una realitat.

La història de les dones en els Jocs Olímpics és la de laprogressiva integració en un món que històricament haviaestat dels homes, igual que ocorria amb els altres dretsuniversal fonamentals, com el del sufragi, que es va introduirprogressivament als diferents països occidentals ben entrant elsegle XX.

A les Olimpíades de l’antiguitat les dones no tenienpermesa la participació i fins i tot la seva presència comassistents a les competicions estava prohibida.

No va ser fins a l’any 1900, a París, on varen participar perprimera vegada set dones. El primer gran punt d'inflexió varenser els Jocs d'Amsterdam de 1928, al país holandès a les atletesse'ls va deixar participar en competicions d'atletisme, fet queva generar molta polèmica, ja que, en acabar, diverses donesvaren sofrir indisposicions.

Abans d'aquestes darreres fites, la història de les donesesportistes va fer un pas de gegant tan llegendari comimportant.


Són moltes les dones que s'han obert pas en la història del'esport i han aconseguit fer-se eternes pel dur treball, laconstància i la dedicació a l'especialitat que estimen. Moltesd'elles, fins i tot, han aconseguit portar els esports a un graude reconeixement molt superior al que tenien abans de la sevaarribada i potenciar l’esport en equip. Un exemple és l’equipde natació sincronitzada, que al Jocs Olímpics de Pequín de2008 va obtenir dues medalles de plata en la modalitat deparella i equip.

EXERCICI 2

Intentau esbrinar quines esportistes són. Teniu en compte que hi hauna sopa de lletres on apareixen els noms complets, seguidament els podeuescriure a l’espai en blanc.

1-. ............................................................................................................................................................., a néixer aSant Llorenç des Cardassar el 9 d’abril de 1972. És una ciclistamallorquina que ha obtingut cinc títols de campiona del món. Vaaconseguir una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney de 2000.El 2001 va obtenir el Premi Ramon Llull i el 2008 se li concedí el PremiJaume II a la campiona del món en la modalitat de bicicleta demuntanya, però molt especialment a una vida, una trajectòria esportivad’èxit i una esportista que ha dignificat el nom de Mallorca.

El seu nom correspon a una flor.

2-. ............................................................................................................................................................., nascuda aBarcelona el 12 d’abril de 1977, és una nedadora de sincronitzadacatalana, considerada una de les millors nedadores mundials de tots elstemps de la seva especialitat. Entre el seu palmarès destaquen 27medalles d'or, 18 de plata i 12 de bronze entre campionats mundials,europeus i jocs olímpics. El desembre de 2008 va ser nomenada «Milloresportista catalana de l'any».

Té nom de mineral, roca o material petrificat que, en ser tallat ipolit, es pot usar en joieria.




3-. ........................................................................................................................................................................., nascuda el 14de novembre de l’any 1985 a Manacor. Ha estat campiona del món degimnàstica artística. Es traslladà a Madrid, on fou entrenada per JesúsCarballo. Als 20 anys, el gener de 2006, anuncià la seva retirada oficial enno poder superar els greus problemes físics que li impediren de competirdes del Jocs d’Atenes.

El seu primer llinatge comença per G.

4-. ............................................................................................................................................................., nascuda aPalma el 16 de maig de 1980, és una tennista professional mallorquinatot i que actualment resideix a Barcelona. La seva trajectòria de doblesha estat més reeixida amb un total de 14 títols. La majoria d'èxits, els haaconseguit fent parella amb María José Martínez Sánchez i especialmentdurant la temporada 2009, amb set títols, entre els quals hi ha la CopaMasters femenina.

El seu primer llinatge recorda un insecte herbívor, caracteritzatperquè bota molt i als països asiàtics és un menjar exquisit.

5-. ............................................................................................................................................................., nascuda aPalència el 3 de novembre de 1975), ha estat campiona del món dels3.000 metres obstacles. El 1992 aconsegueix ser campiona d'Espanya de3000 metres llisos. Amb 17 anys es proclama campiona d'Europa Escolar,amb 18 campiona d'Europa Júnior i amb 19, subcampiona del MónJúnior, tots tres títols en 1500 metres llisos. Ha aconseguit la medalla d'oral mèrit esportiu i el premi Reina Sofia a la millor esportista femenina del'any.

El seu nom està compost de cinc lletres i fa la festa el 29 de juliol.

6-. ............................................................................................................................................................., nascuda aBarcelona el 1971, és una tennista professional catalana que ja s'haretirat de la competició. Va arribar al número 1 del rànquing del món.Durant la seva carrera va guanyar quatre títols del Grand Slam encategoria individual, sis en dobles i quatre en dobles mixts. És l'esportistaespanyola amb més medalles olímpiques. Ha participat en cinc JocsOlímpics i ha guanyat dues medalles de plata i dues de bronze. Va


anunciar la seva retirada del tennis actiu el desembre de l'any 2002. Noobstant això, va tornar-hi el 2004 per jugar alguns tornejos de dobles idisputar els seus cinquens Jocs Olímpics a Atenes.

Pertany a una família de tennistes molt coneguda.




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Devuitena sessió Data............/............/............

OBLIT I RECORDEquip de Vellesa i Família

TENIR PROBLEMES DE MEMÒRIANO ÉS SINÒNIM DE DEMÈNCIA

Algunes persones tenen trastorns de memòria, com quan no recordensi han apagat el gas, si han tancat la porta, on han deixat certs objectes...

Les persones que pateixen aquestes alteracions tenen pèrdua dememòria associada a l’edat. Aquesta alteració no és una malaltia: es dónaen una persona sana, sense malalties orgàniques ni psicològiques, i estàcomprovat que si aquestes persones fan programes d’entrenament de lamemòria —en les quals se’ls ensenya a practicar estratègies i tècniques—milloren molt els problemes d’oblits quotidians que presenten.

En canvi, en la demència es veu afectada la memòria de manera moltmés greu i, a més, s’alteren altres funcions corticals superiors que no sónafectades en les persones que no la pateixen: el llenguatge, el judici, elcàlcul, l’orientació, el control emocional, etc.

La memòria humana és un sistema complex i no infal·lible.

Els oblits més freqüents són:

• No poder recordar una paraula, el que és conegut popularmentcom el fenomen de «a la punta de la llengua», o oblidar el nomd’una persona.

• No saber on s’han posat les coses o haver de comprovar diversesvegades si s’ha fet una determinada tasca que solem tenirautomatitzada, com apagar el gas, tancar la porta, desendollar laplanxa, apagar el llum…

D’altra banda, al voltant de 7 de cada 10 persones grans poden tenirproblemes per recordar un canvi d’activitats fora de la rutina o alguna cosaque ha passat en un període de temps proper, oblidar cites (anar al metge),oblidar aniversaris...




Recordau:

De les persones que pateixen aquestes alteracions es pot dir quepateixen una pèrdua de memòria associada a l’edat (PMAE).

Aquesta alteració no és una malaltia, ja que es dóna en una personasana, sense malalties orgàniques ni psicològiques.

Alteracions associades a l’edat:

Podem distingir entre oblits senils benignes i oblits senils malignes odeteriorament cognitiu lleu.

a) Oblit senil benigne: són queixes repetides i oblits freqüents (nomsde persones conegudes, llista d’objectes, fets recents), queapareixen de forma fluctuant i en relació a canvis d’humor.Entre el 25-50% de la gent major de 60 anys presenta unadisminució de la seva capacitat de memòria. S’afecten sobretot elsprocessos d’aprenentatge i de recuperació. Poden aprendre unaquantitat d’informació similar a la de la gent jove, però es redueixla velocitat d’aprenentatge de la nova informació. Tot i que la sevacapacitat per registrar informació no es veu afectada, tenenproblemes per consolidar la informació com a memòria de llargtermini i per recuperar la informació emmagatzemada.

b) Oblit senil maligne o deteriorament cognitiu lleu: escaracteritza per una pèrdua de memòria superior a la que s’hauriad’esperar tenint en compte l’edat i el nivell educatiu del pacient ipot estar causat per diferents factors. Entre el 10-15% evolucionenanualment cap a la malaltia d’Alzheimer, comparat amb l’1-2% enpoblació sana de la mateixa edat.

Oblit: per què oblidem les coses?

Per un esvaïment, pel pas del temps. Si no s’activa la informació, esperd. Amb les claus de recuperació podem recordar una informació queteníem disponible però no accessible.

Per una interferència, fa que el que passi, per exempleimmediatament després d’un accident, s’oblidi perquè es bloqueja el procésde transvasament. Com més semblants siguin dos temes seguits, mésinterferències creen.


Per un desplaçament, la nova informació “desplaça” l’antiga, perexemple, en una llista de paraules les darreres desplaçaran les primeres.

QUÈ ES POT FER PER MANTENIR LA MEMÒRIA VIVA?

La memòria, com ja hem dit, és la capacitat d’emmagatzemarinformació, retenir-la i reproduir-la. Gairebé sempre es perd perquè nos’exercita, és a dir, no es manté viva. L’atenció, la concentració, l’interès,l’entusiasme i la motivació són imprescindibles per activar i mantenir lanostra memòria.

Què cal fer?

1. És imprescindible mantenir actiu el cervell fent exercici intel·lectual.

2. Convé utilitzar estratègies per millorar l’aprenentatge de cosesnoves i per afavorir el record.

3. Cal estar atent al que es fa per evitar que les accions quotidianesesdevenguin rutinàries o automàtiques.

4. L’interès i la motivació són necessaris per aprendre i per recordar.

5. També és important aconseguir el benestar psicològic. L’ansietat i ladepressió incideixen en un pitjor funcionament de la memòria.

6. Aprendre tècniques de relaxació ajuda a controlar l’ansietat quegeneren els aprenentatges nous i la possibilitat de l’errada.

7. No s’ha de pretendre no tenir cap oblit o equivocació. Voler serperfecte i ràpid només genera més ansietat. Amb el pas dels anys, elcervell continua funcionant bé, però necessita més temps per actuar.

8. També és útil preocupar-se per mantenir un bon estat físic i perestablir hàbits saludables.




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


ANNEX IEquip de Vellesa i Família

1. A continuació teniu una llista de tasques que han desenvolupattradicionalment homes o dones, podríeu classificar-les a lagraella segons corresponguin a cada categoria?

Empeltar arbres, escurar, espigolar, enfilar tomàtigues, agranar, cavar, ferconfitura d’albercocs, torrar pebres, espolsar, llaurar, fer pastilles de sabó,garbejar, sembrar, fregar, fer pa, encendre la rentadora, batre, desinfectar,tomar ametles, assecar figues, aclarir, trempar olives, capolar llenya, escatarpeix, bullir ciurons, podar, tondre ovelles, tallar verdura


ALIMENTACIÓ NETEJA I HIGIENE CAMP



2. Intentau ordenar cadascuna d’aquestes 10 sèries de paraulesdesordenades per crear 10 frases.

1. lleixiu s’encarregaven aigua de fer de dones Les

...........................................................................................................................................................................................................................

2. família finals tomar A anava d’estiu a la ametlles

...........................................................................................................................................................................................................................

3. sargia de forats interior els roba la padrina La

...........................................................................................................................................................................................................................

4. homes física els que treballs més força requerien feien Els

...........................................................................................................................................................................................................................

5. pròpia La d’arbres sembra una homes feina dels era

...........................................................................................................................................................................................................................

6. bèstia llauraven Els una homes amb

...........................................................................................................................................................................................................................

7. tenia l’infant de dida cura La

...........................................................................................................................................................................................................................

8. pa dona el La feia

...........................................................................................................................................................................................................................


9. és dones Això feina de

...............................................................................................................................................................................

10. garbes el les L’home carro carregava en

...........................................................................................................................................................................................................................

3. Podríeu dir de quin país són els balls o lescançons que segueixen?

Tango

Siciliana

Napolitana

Havanera

Vals

Mateixa

Rock-and-roll

Polca

Allemande

Sardana

Xotis

Sevillanes

Zortziko

Sirtaki




4. Podríeu cercar a la sopa de lletres les 7 professions que hi ha acontinuació i que pertanyen a l’àmbit de l’educació ambiental?

FEMETER ANTROPÒLEG

GESTOR DE RESIDUS BIÒLEG

FORESTAL TÈCNIC AMBIENTAL

GUARDA DE CAMP


5. Ecologia, educador ambiental i biodiversitat són 3 paraulesrelacionades amb l’educació ambiental. En podríeu trobar (com amínim) 6 paraules més? Després amb cadascuna, intentau-neconstruir una frase.

.......................................................... ........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

.......................................................... ........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

.......................................................... ........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

.......................................................... ........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

.......................................................... ........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

.......................................................... ........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




6. El tema dels malnoms o sobrenoms és un fenomen universal i aMallorca han estat sempre presents, sobretot a la part forana,com a identificatiu de les persones pertanyents a determinadesfamílies. Tampoc en foren excepció els reis medievals. Semblaque els malnoms o sobrenoms eren necessaris quan es repetia unnom propi i un llinatge, una manera d’identificar qui era qui.

Intentau relacionar cada nom amb el seu identificatiu:

Pere II el Conqueridor

Felip III el Just

Jaume I la Catòlica

l’ArditAlfons III

d’AragóPere IV

d’HongriaJaume II

el FrancElionor

Violant el Gran

Isabel el Cerimoniós


7. I ara anam de nombres romans, podríeu tornar a escriure aquestsnombres en format aràbic?

Podríeu ordenar de més petit a més gran els nombres següents:

I podríeu posar la data del vostre naixement?




8. Quants triangles podeu comptar en aquest dibuix? Teniu encompte que poden ser de moltes mides.

I us atreviu a comptar quants quadrats hi ha en aquest altre dibuix?



9. De vegades, quan volem dir una paraula, ens bloquejam i no enssurt, tenim la sensació de «tenir-la en la punta de la llengua».Quan ens feim més grans, de vegades això ens passa amb mésfreqüència. Per aquest motiu, practicarem un poc aquestahabilitat, que es diu «fluïdesa verbal». En el següent quadre heud’escriure 30 SENTIMENTS o EMOCIONS:

Amb quina d’aquestes emocions us identificaríeu en aquestmoment?

...........................................................................................................................................................................................................................



10. I ara, uns exercicis per a calcular. Llegiu els enunciats i intentauresoldre’ls.

La temperatura del Port de la Bonaigua dia 5 de gener ha estat de –16graus, i la de Vall de Núria –7 graus. Un turista ha viatjat de la Bonaiguaa Núria: ha notat una pujada o una baixada de la temperatura? Dequants de graus?

...........................................................................................................................................................................................................................

En les darreres hores, la temperatura a Lluc ha pujat 2 graus cada hora.La temperatura a les 12 del migdia és de 15 graus.

a. Quants graus menys hi havia fa 7 hores?

.................................................................................................................................................................................................

b. Quina temperatura hi havia?

.................................................................................................................................................................................................

Un caragol és al fons d’un cup de 2 metres de fondària. Vol sortir del cupi durant el dia ascendeix 50 centímetres, peròdurant la nit descendeix 10 centímetres. Quantsdies es torbarà a poder sortir del cup?

.....................................................................................................................................................

Ha fet una ventada i un arbre ha caigut enmig del camí, han vengut elsde protecció civil i n’han fet 7 trossos. Per xapar cada tros amb la serramecànica han emprat 2 minuts. Quants minuts hi han invertit?

...........................................................................................................................................................................................................................

En el compte corrent del banc hi tenc 5.036,40 €, he pagat una facturade 24,50 € i una altra 35,23 €. Faig un ingrés de 100 € i em descomptenla contribució, 250 €. Quin saldo em queda?

...........................................................................................................................................................................................................................


ANNEX IIEquip de Vellesa i Família

11. Continuau les següents seqüències:




I ara una de difícil, us atreviu?

12. Per pensar una estona...

1. S’han fet targetes numerades de l’1 al 100 per organitzar com s’asseuràla gent a l’obra de teatre que es fa el proper dissabte, ara tenim la tascade numerar les cadires i una de les sòcies ha dit que pot fer els númerosella. Quantes vegades haurà de repetir el número 9?

...........................................................................................................................................................................................................................

2. N’Antònia i na Margalida tenen els mateixos doblers. Quants de doblersha de donar n’Antònia a na Margalida perquè na Margalida tengui 10euros més que n’Antònia?

...........................................................................................................................................................................................................................

3. Tenint en compte que en una mà hi ha 5 dits, en 2 mans hi ha 10 dits, enspodríeu dir quants dits hi ha en 10 mans?

...........................................................................................................................................................................................................................

4. Un pagès té 12 caramulls de palla al sementer i 8 dins el paller. Si elsajunta tots, quants caramulls tendrà?

...........................................................................................................................................................................................................................

5. En Pep té una petita guarda d’ovelles i li diu al seuveïnat Benet: «si et don una de les meves ovelles, tu entendràs el doble que jo. Però si tu me’n dones una deles teves, tendrem les mateixes.» Ens podríeu dir,quantes ovelles té en Pep i quantes en té en Benet?

......................................................................................................................................................................


13. Seguint les instruccions, podríeu dibuixar:

1. Un gerro a la part més alta de la prestatgeria.

2. Un llapis a la part més baixa de la prestatgeria.

3. Una pilota a la dreta del gerro.

4. Una calculadora a l’esquerra del llapis.

5. Una flor dins del gerro.

6. Un telèfon al prestatge d’enmig.

7. Un llibre al prestatge que queda buit.




14. Ordenau les paraules següents perquè les dites tenguin sentit:

1. va coix Qui al un cap amb any d’un tots ho són dos

...........................................................................................................................................................................................................................

2. dia que passa Allò no en un passa any en un

...........................................................................................................................................................................................................................

3. un coix Troben mentider abans un que

...........................................................................................................................................................................................................................

4. tengui cames Qui que té cap no

...........................................................................................................................................................................................................................

5. l’apaga i l’encén Margalida Santa Bernat Sant

...........................................................................................................................................................................................................................

6. miris no gep i Mira’t el altres teu dels el

...........................................................................................................................................................................................................................

7. ha pitjor que escoltar vol No sord hi que el no

...........................................................................................................................................................................................................................

8. del no paner el Flor gener omple

...........................................................................................................................................................................................................................


15. Qüestió de mides. Ompliu els buits següents. Fixau-vos enl’exemple:




16. El sistema Braille és un alfabet ideat l’any 1825 per Louis Braille,amb un sistema de punts en relleu, mitjançant el qual es podenrepresentar totes les lletres, nombres, signes de puntuació i,fins i tot, símbols matemàtics i musicals. Gràcies a aquest sistema les persones amb discapacitat visualpoden accedir a tota la informació escrita.

A continuació amb l’ajuda de la taula anterior, heu dedesxifrar el fragment següent de l’obra d’Antoine deSaint-Exupèry: El petit príncep:


17. Intentau associar les paraules següents. Les combinacionspoden ser múltiples, depèn de la vostra imaginació.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




18. Escriviu 10 paraules de cada grup de manera que la darreralletra de la paraula sigui la primera de la següent. Observaul’exemple.


19. Vegem si podem aclarir aquests embulls de parentiu:

- Qui és la filla de ta mare que no és la teva germana?

.......................................................................................................................................................................................................

- Na Maria té un retrat damunt la caixa de l’entrada i li demanaren:de qui és aquesta fotografia? Ella va respondre: «Ni germans nigermanes tenc, però la mare d’aquesta dona és la filla de mon pare.»De qui és la fotografia?

.......................................................................................................................................................................................................

- Tenc 6 fills. Cada fill té una germana. Quants fills tenc?

.......................................................................................................................................................................................................

- La meva tia Antònia és germana de ma mare. Na Margalida és lagermana de la meva tia, però no és la meva tia. Qui és?

.......................................................................................................................................................................................................

- Diuen que en una tomba d’un cementiri hi ha el següent epitafi:

.......................................................................................................................................................................................................

I resulta que només són 3 persones. Qui són?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




20. I ara per què no intentau posar nom a les accions que podeuobservar en aquestes vinyetes?

............................................................... ............................................................. ....................................................................

............................................................... ............................................................. ....................................................................

............................................................... ............................................................. ....................................................................

............................................................... ............................................................. ....................................................................


21. I finalment, per acabar amb bon gust de boca, a veure si podemcompletar aquests mots encreuats observant les imatges.


departament de benestar social · 2012. 12. 19. · la gent gran, una prioritat per al consell de...

Documents