amics de la gent gran / memòria 2011

Memòria2011

MEMÒRIA 2011 › AMICS DE LA GENT GRAN 1

Índex

1. Un any en paraules Paraules d’una persona gran: Odette Aragonès Paraules d’una voluntària: Inés Prats Paraules d’un soci: Marc Vilaseca Paraules del president: Maurici Blancafort Patronat i equip tècnic

2. Amics per sempre – In memoriam

3. Jornada Internacional de Soledat

4. Resultats4.1 Gent gran4.2 Voluntariat4.3 Acció social Programes d’acompanyament Programes de socialització4.4 Sensibilització i comunicació4.5 Les xifres

5. Tot és camí (paraules de futur)

6. Agraïments

2

4

6

8

16

18

Memòria2011

AMICS DE LA GENT GRAN › MEMÒRIA 2011 2

Paraules d’una persona gran: Odette Aragonès

“AMICS DE LA GENT GRAN PER MI SÓN UNA SEGONA FAMILIA”

Fent un petit repàs dels bons records que tinc sé que l’ONG Amics de la Gent Gran m’ha facilitat moltes ajudes quan jo ho he necessitat.També m’han convidat a participar en algunes acti-vitats, com petites reunions de berenars, visitar llocs interessants com alguns museus o el Gran Teatre del Liceu, i sortides de vacances: tenen una especial gràcia en organitzar-ho molt bé tot.Per Nadal, ens reunim més de 450 persones cada any, tant el 2010 com el 2011 van ser molt esplèndids. El dia de Sant jordi em varen sorprendre amb la visita a casa meva del president Artur Mas i la seva senyora per regalar-me la rosa i el llibre.

El 5 de juny, vaig anar convidada al Col·legi de Notaris per assabentar-me de moltes coses que són interes-sants, són consells per a gent gran que normalment desconeixem, i espero sempre amb il·lusió la revetlla de Sant Joan.

Estic convençuda que Amics de la Gent Gran per a mi són una segona família, per pocs o molts anys que visqui no oblidaré mai el que han fet i fan per mi.

Una velleta de 92 anys molt agraïda i també del voluntariat.

Paraules d’una voluntària: Inés Prats

“UN COMPROMÍS MOLT GRATIFICANT”

Fa tres anys que sóc voluntària d’Amics de la Gent Gran. Vaig conèixer la fundació per mitjà de la meva filla que és voluntària des de fa cinc anys. Em vaig animar a formar part en veure el seu entusiasme.

Sóc del sector sociosanitari. He treballat en institucions i en l’atenció domiciliària com a treballadora familiar. I conec el dia a dia de la gent gran: pateixen rebuig, malalties i del que són més conscients, la pròpia sole-dat. Una realitat entre la nostra gent gran.

Tot el 2011 ha estat un any molt intens, ja que he pogut participar en moltes activitats i programes de l’organització com sortides, la revetlla de Sant Joan, les estades a Calaf durant l’estiu, el Gran Dinar de Nadal, i el programa Una Família per Nadal, en què vàrem compartir el dinar del dia de Nadal de la meva família amb dues persones grans: la Mercè i la Joana.

He viscut l’ambient d’amistat i confiança naixent entre els voluntaris on tots tenim el desig sincer de ser útils, on tots som un a l’hora de participar per crear mo-ments de felicitat a les persones grans, perquè es sentin estimades i contribuir a trencar per unes hores la sevasituació d’aïllament.

I el més important d’aquest any és fer l’acompanya-ment setmanal a la Pilar, de 89 anys, que amb el temps ha esdevingut una gran amiga. Quan toco el timbre ja comença a parlar-me des del passadís i a l’obrir la porta m’acull amb una forta abraçada que em treu tot el cansament acumulat del dia. No parem de parlar en les dues hores que estem juntes i quan la veig riure, em fa feliç i és quan sento que estem fent un intercanvi real: compartim, donem i rebem totes dues. D’altra banda, de vegades, quan marxo, el seu rostre es tanca una mica i puc sentir la fragilitat de la seva vida, la fragilitat de la vida de tantes persones grans que viuen soles.

Amics de la Gent Gran és una eina essencial per com-batre aquestes situacions.

1. Un any en paraules


Paraules d’un soci: Marc Vilaseca

“AJUDAR LES PER-SONES GRANS ENS FA UNA MICA MÉS GRANS PERSONES”

Tot i el moment de crisi actual crec que és important, en la mesura de les possibilitats de cadascú, ajudar als que tenen problemes. Tothom pot necessitar suport alguna vegada, i un dels col·lectius més desfavorits en una societat “pensada per ser jove eternament” és el de la gent gran.

Jo tinc els pares grans, amb 84 i 83 anys, amb la sort de tenir-se un a l’altre i també de rebre l’ajuda de la família i l’acompanyament dels seus veïns i veïnes. Però no to-thom té això, hi ha moltes persones grans que se senten soles i abandonades i penso que entre tots cal que femtot el possible per evitar-ho.

Quan vaig decidir fer-me soci d’una entitat sense ànim de lucre no vaig dubtar en fer-ho amb Amics de la Gent Gran, perquè fan una gran feina de voluntariat, acom-panyen als avis i les àvies, els hi organitzen activitats, en definitiva, els hi donen vida i si la meva aportació fa que això sigui possible, estic més que content. Ajudant les persones grans, tots som una mica més grans persones.

Paraules del president: Maurici Blancafort

“LES MANCANCES LLUNY D’ATEMORIR-NOS ENS MOTIVEN”

En els últims temps s’està posant a prova la nostra capacitat de superació. Les dificultats econòmiques i financeres del nostre país han marcat un clar retrocés de les polítiques socials marcades, fonamentalment, per falta de liquiditat. Això ha comportat que els ajuts disponibles, per part de les administra-cions, a les polítiques avesades a la Gent Gran, hagin minvat fins a punts im-pensables fa uns anys. La nostra entitat ha lluitat amb totes les seves forces per mantenir el suport institucional i l’acció social que impulsa. Davant d’aquest escenari, tant poc encoratjador, nosaltres no defallim. Les mancances, lluny d’atemorir-nos, ens motiven: cal multiplicar els nostres esforços. Aportem el nostre gra de sorra a la societat amb la nostra capacitat de compromís.

Personalment, del que em sento més orgullós, és de la nostra ferma voluntat de difondre a la societat de la situació real viscuda de milers d’avis. Hem denun-ciat la seva precarietat i alarmat que molts d’ells que es troben aïllats i sols. Hem demostrat, també, que aquesta situació els pot portar, si no hi posem remei, a l’exclusió social i la pèrdua d’esperança i qualitat de vida. Injust si tenim en compte que són ells els que ens ho han donat tot. Per aquest motiu, el 2011, vàrem convocar la Jornada Internacional de Soledat, que ens va permetre conèixer amb més profunditat la realitat d’aquesta situació cruenta i silenciosa que viuen milers de persones grans. Una conclusió: tenim molta feina per davant, doncs la soledat pot matar, i no ens ho podem permetre.

Equip tècnic · Oriol Alsina, director gerent

· Mònica Lucena, coordinadora dept. social

· Laia López, tècnica social (fins maig 2011)

· Ramon Simón, tècnic social

· Eva Martínez, tècnica social

· Sandra Alanzor, tècnica social

· Magda Civit, tècnica social (Cambrils)

· Antonia Tamayo, tècnica social

(Vilanova i la Geltrú)

· Mari Carmen Fernández, tècnica social

(Badalona i Santa Coloma de Gramenet)

· Albert Quiles, coordinador departament

de voluntariat i RRHH

· Núria Serrano, tècnica de voluntariat

· Mònica Palasí, coordinadora departament

de comunicació (fins a l’octubre de 2011)

Patronat· Maurici Blancafort Planas, president

· Francesc Patricio Domínguez, vicepresident

· Josep Vicedo Borrell, secretari

· Ignasi Torrent i Portabella· Alejandro Jiménez Marconi· Antoni Salvà Casanovas· Mercè Guardiola Amat· Mercè Mas Quintana· Sergio Vila-Sanjuán

· Marisa Torrents, coordinadora dept. de comunicació (fins al novembre de 2011)

· Anna Martínez, tècnica de comunicació

(actes)

· Àlex Gutiérrez, tècnic de comunicació

(a partir del maig del 2011)

· Mark Frantz, coordinador departament

de captació de fons

· Isabel López, tècnica de captació de fons

· Xavier Pascual, tècnic de captació

de socis i donants

· Mònica Maté, coordinadora departament

d’administració

· Antònia Vergara, recepció

· Loli Jurado, neteja


Durant el 2011 alguns amics i amigues han marxat per sempre. Ells ens han donat força per seguir endavant amb la nostra tasca.

Volem retre homenatge a aquestes persones amb aquest conte del Pablo Gómez.

2. Amics per sempre–In Memoriam


Aquesta és la història d’un home que un dia va

somiar la Mort. Fins aquí, res fora del normal, perquè

tots hem tingut somnis “estranys” alguna vegada.

El nostre personatge n’estava una miqueta fart, de

la vida en general, i la veritat és que gairebé tenia

ganes de desaparèixer per sempre d’aquest món

cruel i inhòspit que no entenia. Es deia Manel, però

de petit els seus pares li deien Nel. I amb Nel es va

quedar, o sigui que jo també li diré Nel.

Uns dies després del somni, quan encara era al llit,

es va girar i va tornar a veure la Mort, però aquesta

vegada no dormia. Estava ben despert. O això pen-

sava. Es va espantar i no va poder evitar deixar anar

un “Hòstia!”. La imatge de la Mort era l’estàndard:

cadavèrica, alta amb roba negra i la dalla.

En Nel va intentar tranquil·litzar-se, i va dir a la Mort:

–L’altre dia et vaig somiar.

–Ja ho sé –va contestar ella.

En Nel es va començar a inquietar i va preguntar-li:

–Véns a buscar-me?

–Sí –va respondre.

Al nostre amic Nel, li van venir tots els mals,

i ja no sabia què dir. Va començar a quequejar:

–Bé, jo, en realitat, no és que no em vulgui morir,

però és clar, així de sobte, doncs… no ho sé…no sé si

en aquestes circumstàncies...

Aleshores la Mort es va posar a plorar desconsola-

dament, amb molta tristesa. I vinga plorar.

En Nel, desconcertat, li va preguntar:

–Però, què et passa? Per què plores?

I la Mort va respondre entre sanglots:

–És que ningú em vol! Tothom em rebutja perquè soc

lletja, i faig por! Fins i tot els que es volen

morir, com tu, es fan enrere quan vaig a buscar-los.

En Nel, ara ja una mica més tranquil, va afirmar:

–És que has d’entendre que, de fet, la vida és l’única

cosa que tenim, i tu véns a prendre’ns-la.

–Si sabéssiu on us porto, potser no hi posaríeu

tantes traves.

–I on ens portes?

–Això no t’ho puc dir ara. Ja ho sabràs quan toqui.

I gairebé sense que el Nel se n’adonés, la Mort se

li va anar acostant a poc a poc i, quan es trobava

tot just a un metre d’ell, li va dir, amb una veu suau

molt suau i tendra:

–Vols que et faci un petó?

En Nel tenia molta por perquè sabia que això seria

el final de la seva vida, però, d’altra banda, sentia un

impuls irrefrenable envers aquella figura que l’atreia.

Quan els seus llavis ja es trobaven a pocs centíme-

tres, en Nel va notar l’alè càlid de la Mort. I va pensar

per un segon: “Com pot ser que la Mort tingui un

alè càlid? A veure si resultarà que la Mort té vida?”

Els seus llavis es van tocar un instant de manera

molt suau i en aquell moment la Mort es va

transformar en una noia maquíssima, una cosa

increïble. Era molt rossa, amb uns ulls clars d’una

profunditat eterna i una cara que transmetia una

sensació extraordinària de bondat i amor.

En Nel no entenia res, però, si la figura de la Mort

l’havia atret d’alguna manera, la seva transformació

en aquella noia tan bella representava una atracció

incomprensible però total.

La noia se li va tornar a acostar a poc a poc i van

unir els llavis de manera inexplicable, sense baixes

passions, en un petó com d’infant: sincer, noble i

desinteressat. Aquell petó es va fer llarg, i en Nel

va sentir com l’envaïa lentament una bonior cada

vegada més profunda.

Estava totalment relaxat i sentia que flotava,

flotava… Fins que es va adormir.

I va reposar en pau.

No ens ha de fer por la mort, perquè és el final,

ineludible, d’aquest parèntesi que és la vida.

Quan una persona mor, es diu que “transita”, o sigui,

que es desplaça cap a un altre lloc… (Cap a on?)

Només vull recordar dues frases fetes: “Que descansi

en pau” i “Ha passat a millor vida”. Si quan una per-

sona mor descansa (per fi) en pau i passa a una vida

millor, de què ens hem de preocupar? De res.

La MortDedicat, afectuosament al Doctor Jordi Domingo


El passat 22 de novembre del 2011, la Pedrera de Barcelona va acollir un esdeveniment únic: la primera Jornada Internacional a l’Estat espanyol centrada exclusivament en comprendre les formes, causes i conseqüències de la creixent soledat que viuen les persones grans.

A continuació trobareu, de forma esquemàtica,les principals conclusions.

3. Jornada Internacional de Soledat


La soledat està solaAixí com la soledat i l’aïllament social sempre han estat absents de les polítiques socials, en l’àmbit acadèmic la soledat també està sola. Hi ha poca recerca, pocs experts, pocs observatoris i poca infor-mació especialitzada sobre el tema. Es per això que a la Jornada Internacional de Soledat vàrem haver d’abordar el tema des de disciplines tan diverses com la sociologia, la demografia, la medicina o l’economia.

Queda clar, doncs, que aquesta Jornada va ser única i que en bona mesura va obrir via! Un petit pas cap a un futur en el qual el fenomen de la soledat sigui pres seriosament tant des de la pràctica com des de la teoria!

Ens fem grans... bon senyal!L’envelliment sol abordar-se des de la demografia i, més concretament, des d’una visió catastrofista que situa la creixent població de gent gran com a una gran amenaça estructural a l’Estat del Benestar. Per sort, el demògraf Julio Pérez ens va recordar que una alta esperança de vida està directament relacio-nada amb el nivell de benestar i salut d’un país, de forma que el fet que hi hagi molta gent gran és el principal èxit de qualsevol societat.

Això no vol dir que l’envelliment de la població no plantegi grans reptes, com el de l’aïllament social que viuen tantes persones grans. Distingint soledat i aïllamentNo és el mateix l’aïllament social (absència objecti-va de contactes socials) que la soledat (sentiment negatiu associat a la falta de relacions socials), ni totes les soledats són iguals. Distingir bé els con-cepte és la base per poder fer dues coses aparent-ment contradictòries: defensar com un dret de les persones grans el fet de voler viure soles –un fet que demostra major competència social i personal entre la població gran– i denunciar els milers de persones que han de viure soles i/o se senten soles sense haver-ho triat.

Com a societat, no hauríem d’admetre que algú estigui sol sense voler-ho!

Un problema amb moltes arrelsLa soledat és un feno-men complex que té causes molt diverses: la substitució del mo-del de família extensa per un model on les diferents generacions ja no viuen sota un mateix sostre, els estereotips negatius vinculats a la vellesa, els problemes de conciliació que tan difícil fan que moltes famílies –on tots dos membres de la parella han de passar llargues jornades de treball en un mercat laboral cada cop més precari– tinguin cura dels més petits i els més grans, l’entronització de l’ individualisme com a valor cultural de referència, etc.

La soledat mata!Diversos estudis científics, com el que ens va presentar la neurobiòloga de la Universitat de Chicago, Louise Hawkley, mostren que la soledat té un impacte negatiu directe sobre les persones que la pateixen; més risc de malalties cardiovasculars, relació amb el desenvolupament de malalties com l’Alzheimer i és un factor de risc sobre el suïcidi, l’ansietat, la depressió i la salut mental en general.

Poca broma: estar sol perjudica seriosament la salut!

Propera estació: pobresaCom ens va explicar el sociòleg Joan Subirats, per a les persones grans la soledat representa un factor determinant del risc que tenen de caure en situacions d’exclusió social. Com menys persones al nostre voltant, menys relacions de reciprocitat te-nim, més incomunicats estem, més ens abandonem i més fràgils estem davant les sacsejades de la vida.

Junts podrem!En tractar-se d’un fenomen tan complex, lluitar contra la soledat passa per la implicació i acció com-binada de Tercer Sector, sector públic i sector privat, amb iniciatives com el voluntariat amb gent gran sola, la recuperació del bon veïnatge, els sistemes de flexibilització de la jornada laboral, les polítiques pú-bliques orientades a fomentar els vincles socials, els esforços per fomentar una visió positiva de la gent gran o l’aposta de les universitats per començar a estudiar seriosament aquest fenomen social.


Un any ple de reptes i compromisos adquirits, que ens segueixen donant empenta per afrontar el futur amb il·lusió i per fer que cada cop hi hagi menys persones grans que es trobin soles.

4. Resultats


4.1 Gent granAl segle XX, s’ha produït un augment de 20 anys en l’esperança de vida de les persones, fins arribar a una mitjana de 66 anys en tot el món. Això vol dir que un milió més de persones arriben als 60 anys, la gran majoria (80% estimat) pertanyen als països desenvolupats. Per altra banda, es preveu que al 2050 Espanya sigui el segon país del món que pro-porcionalment tingui una població més envellida.

Aquest creixement presenta un desafiament en els àmbits econòmics, socials i psicològics de la socie-tat. Per tal de fer front a aquest repte és necessari treballar en la promoció de la salut física, mental i emocional a totes les etapes de la vida, facilitant, en la darrera etapa, un envelliment saludable.

La societat ha de proveir d’oportunitats per que tots els individus puguin arribar a una edat avançada amb habilitats per adaptar-se als canvis, per con-tribuir productivament amb bona salut i amb una xarxa de suport familiar i social. Estem doncs en un canvi de paradigma on les persones grans s’estan convertint en agents actius en la societat, formant part del desenvolupament econòmic i social.

A tal efecte, cal desenvolupar unes polítiques favo-rables a l’envelliment actiu i saludable, fer promoció de la solidaritat entre generacions, i treballar en la prevenció y control de les malalties cròniques no transmissibles.

La bona salut i l’envelliment satisfactori es defi-neixen per la capacitat per funcionar de forma autònoma en un context social determinat. Si és social i intel·lectualment activa, la persona gran pot considerar-se sana, encara que tingui una malaltia crònica i prengui medicaments.

Actualment, anem cap a una estructura social on les persones podem fer el que volem en qualsevol mo-ment de la vida adulta dins una societat integradora social, segons declaren els sociòlegs Matilda i John Riley. Aquest fet ens indica que es desenvolupin iniciatives socials que promoguin i facilitin la qualitat de vida de les persones en tots els estrats d’edat, en els propers anys.Amics de la Gent Gran som una organització de voluntariat que tenim l’objectiu de donar suport emocional i augmentar la xarxa social d’aquelles persones grans que estan en situació de solitud, malaltia o marginació. Des d’Amics de la Gent Gran reivindiquen l’atenció bio-psico-social de la persona gran, i fomentem l’envelliment actiu i la millora de la qualitat de vida, oferint ajuda emocional, com-panyia i amistat. Durant el 2011 hem donat suport a 852 persones grans de les 6 poblacions on Amics de la Gent Gran té delegació. La ciutat de Barcelona concentra el 81% dels beneficiaris. Majoritàriament les persones grans ateses són dones d’entre 80 i 90 anys que viuen soles o amb una xarxa social molt escassa o poc freqüent.

Total

15 (2%)

94 (11%)

388 (46%)

335 (39%)

20 (2%)

852

Edat

<65

66-75

76-85

86-95

>96

Total

Dones

12

76

343

304

19

754 (88%)

Homes

3

18

45

31

1

98 (12%)

GÈNERE I EDAT

17 (2%)Badalona

17 (2%)Santa Colomade Gramenet

31 (4%)Cambrils

32 (4%)Vilanovai la Geltrú

62 (7%)Mollet del Vallès

693 (81%)Barcelona

BENEFICIARIS PER DELEGACIÓ 577 (68%)

Viu sol

109 (13%)Parentesc de primer grau

78 (9%)Parella

56 (7%)Residència

25 (3%)Parentesc desegon grau

7 (1%)Altres

BENEFICIARIS PER NUCLI DE CONVIVÈNCIA

852852


4.2 Voluntariat La tasca social desenvolupada durant el 2011 ha estat possible gràcies als 763 voluntaris que desin-teressadament ofereixen el seu temps per dedicar companyia i amistat a les persones grans benefi-ciàries d’Amics de la Gent Gran. L’entitat segueix amb l’augment constant de persones voluntàries, ja experimentat durant el 2010.

Majoritàriament, la persona voluntària de l’entitat respon a un perfil de dona d’entre 25 i 45 anys.

El 2011 s’ha convertit en l’any que l’àrea de volunta-riat d’Amics de la Gent Gran ha desenvolupat més activitat de la seva història, oferint un total de 52 sessions informatives a més de 330 persones. A més, i per tal de seguir millorant la qualitat de la tasca del voluntariat de l’entitat, s’han ofert un total de 15 sessions formatives on el voluntariat més implicat ha rebut formació en:

· Problemes de la gent gran· Maltractament i abús a la gent gran· Recursos per la gent gran en situació de dependència· Demències· Animació per a gent gran· Sexualitat i gent gran· Suport en el procés de pèrdua, mort i dol

Una de les activitats més enriquidores i emotives va ser la Trobada Anual de Voluntaris, celebrada el passat mes de novembre al Seminari Conciliar de Barcelona, on es va oferir un homenatge als volunta-ris de més antiguitat, com a reconeixement a la seva tasca, el seu compromís i la seva dedicació constant envers les persones grans.Paral·lelament, Amics de la Gent Gran és cada cop més activa en els principals fòrums del sector construint un missatge de voluntariat, convertint-se gràcies als voluntaris i voluntàries, en un referent per al tercer sector.

Mostra d’això és el guardó que durant el 2011, i en reconeixement a la tasca de voluntariat que la Fe-deració Amigos de los Mayores, de la qual Amics de la Gent Gran n’és membre, van rebre gràcies al seu esforç. Es tracta del Premi Estatal al Voluntariat So-cial 2011, un guardó lliurat pels Prínceps d’Astúries (foto) i que s’atorguen anualment per reconèixer públicament la tasca de persones o entitats en activitats de promoció del voluntariat.

Enquesta al voluntariatAmics de la Gent Gran, amb l’objectiu de seguir millorant la seva tasca de foment i capacitació del voluntariat, va realitzar una enquesta a més de 145 voluntaris.

Les principals qüestions tractades anaven encami-nades a conèixer el grau de satisfacció, el nivell i la qualitat de la comunicació de l’entitat envers el voluntariat, i la valoració sobre el nivell de participa-ció del voluntariat en l’activitat de l’entitat. Les principals conclusions extretes de l’enquesta han estat:

· El 87% dels voluntaris enquestats es mostres satisfets del vincle amb l’entitat· El 45% d’aquests estan disposats a participar més· El 72% se sent representat en l’entitat· El 70% consideren que reben el suport i la formació suficient tant de l’Equip Tècnic com del Departament de Voluntariat.

El voluntariat d’Amics de la Gent Gran, per tant, afronta un futur en què se seguirà creixent i man-tenint i, en tot cas, millorant la qualitat, mentre es reconeix incansablement aquesta tasca.

Total

87 (11,4%)

305 (40%)

232 (30,4%)

139 (18,2%)

763

Edat

<25

26-45

46-65

>66

Total

Dones

71

199

163

95

528 (69,2%)

Homes

16

106

69

44

235 (30,8%)

GÈNERE I EDAT

763PERSONES

VOLUNTÀRIESEL 2011

489PERSONES GRANS

HAN REBUT VISITESSETMANALS


4.3 Acció social PROGRAMES D’ACOMPANYAMENT

Acompanyament a domiciliUn dels entorns on més latent i nociva és la soledat és als propis domicilis de les persones, on passen la major part del temps amb molt poca o cap activitat social. Aquest fet s’agreuja encara més quan la persona, a més, pateix d’algun impediment físic o motriu.

Des dels inicis, Amics de la Gent Gran desenvolupa el programa Acompanyament a Domicili on, mit-jançant la visita setmanal d’un voluntari, la persona gran rep el seu acompanyament, potenciant-ne la xarxa relacional i alleugerint la situació d’aïllament.En l’actualitat 489 persones grans reben la visita setmanal de voluntaris d’Amics de la Gent Gran. Una tasca que permet que es germinin vincles personals que sovint es converteixen en relacions d’amistat. Un tret important a remarcar és el compromís que pren Amics de la Gent Gran amb cadascun dels beneficiaris d’aquest programa: la persona gran gaudirà de la companyia i l’acompanyament fins la seva mort.

Acompanyament al malaltEls beneficiaris d’aquest programa són persones gran que pateixen malalties terminals, amb una esperança de vida limitada. Els voluntaris d’aquest programa els visiten un cop per setmana oferint el seu suport a malalts i als seus cuidadors principals.A més, Amics de la Gent Gran i els equips dels cen-tres sociosanitaris oferim conjuntament el servei d’Acompanyament al Malalt dins els centres. El servei consisteix en la visita setmanal d’un volun-tari o voluntària que ofereix suport afectiu, basat en la comunicació interpersonal i les relacions huma-nes, a persones majors de 65 anys que pateixen una malaltia en fase terminal o crònica i estan ingressa-des en centres sociosanitaris.

PROGRAMES DE SOCIALITZACIÓ

Les activitats tenen un sentit social, cultural i lúdic amb la intenció de millorar la qualitat de vida de les persones que se senten soles, potenciant les relacions intergeneracionals i interpersonals.

Tallers Tertúlies Grupals Trobades quinzenals de voluntaris i persones grans on es dinamitzen activitats i tallers.

64

265

421

T.G. realitzades

Usuaris assistents

Hores de voluntariat

253

227

5.456

T.D. realitzades

Usuaris assistents


Tertúlies a domicili Reunions perquè la gent gran comparteixi una tarda amb altres persones grans i voluntaris.

17Usuaris participants

Una família per NadalEls voluntaris conviden la gent gran que ho desitgi a compartir amb ells i les seves famílies un dels àpats típics del Nadal.

42

19

9.576

Beneficiaris participants

Voluntaris participants


Vacances amiguesPer combatre les situacions de soledat, cada estiu (entre els mesos de juliol i setembre) s’organitzen torns de vacances adaptades.

Sortides Sortides culturals i d’oci que ajuden a les persones grans a desenvolupar les seves capacitats socials i enriquir el seu dia a dia.

32

251

208

1.089

Nombre de sortides

Beneficiaris participants

Usuaris participants


26

1.309

2.590

Usuaris

Serveis realitzats


489

23.539

46.595

Usuaris

Serveis realitzats



4.4 Sensibilització i comunicació

Un dels pilars fonamentals de l’acció social d’Amics de la Gent Gran és la sensibilització de la societat sobre el problema de la soledat i l’aïllament social que pateixen les persones grans.Les campanyes, els actes i la presència als mitjans de comunicació ens ajuden a fer arribar el missatge de la importància de ser al costat de les persones grans més vulnerables.

Roses Contra l’Oblit“Jo li donaré la rosa a la meva mare. A la gent gran, els fa falta molta motivació per tirar endavant el dia a dia. La soledat es la pitjor malaltia que poden patir, per això, la millor medicina que se’ls pot donar és fer-los companyia i fer petar la xerrada una bona estona”. Aquest és un dels 170 missatges de solidari-tat que es van enviar a la web de la campanya Roses Contra l’Oblit, perquè la ciutadania se sumi a la iniciativa de regalar una rosa a una persona gran del seu entorn. Per a aquesta campanya, voluntàries i voluntaris de les 6 ciutats on Amics de la Gent Gran desenvolupa la seva acció social es van mobilitzar el dia de Sant Jordi. L’objectiu: que les persones grans celebrin aquesta festa cultural i cívica en companyia. Amb la voluntat de sensibilitzar els més joves sobre la situació de soledat i aïllament que pateixen les persones grans a Catalunya, Amics de la Gent Gran va portar novament Roses Contra l’Oblit a les escoles. Representants polítics i culturals es van acostar per l’estand de l’avinguda de la Catedral de Barcelona, des d’on es van adreçar a diferents do-micilis per a lliurar una rosa i un llibre a una persona gran de l’entitat.

Amics de la Gent Gran va rebre el Premi Civisme als Mitjans de Comunicació 2010 en la categoria pàgina web de contingut cívic per la campanya Roses Contra l’Oblit.

Campanya d’estiuProp de 350 persones, entre voluntaris i gent gran, van celebrar la revetlla de Sant Joan 2011, en un acte que va estar marcat per la música, el ball i so-bretot la satisfacció de compartir un dinar en bona companyia. Aquesta celebració serveix per donar el tret de sortida a la campanya d’estiu, amb accions per ser al costat de les persones grans que es troben soles, un sentiment que s’accentua en el període estival. Els torns de Vacances Amigues, en què per-sones grans gaudeixen d’uns dies fora de la ciutat en companyia d’altres persones grans, voluntaris i voluntàries de l’entitat, són l’acció més destacada. “L’estima amb què ens han tractat totes les persones que van anar a les vacances de Calaf no l’oblidaré en la vida. Als meus 80 anys no m’imaginava que sentiria aquesta felicitat”, explicava la Bonifacia, que va viure aquesta experiència. Els altres dos torns van ser a Vic, i a Charmanon (França). La sortida al país veí es va compartir amb beneficiaris de l’organització germana Les petits frères des Pauvres. Les accions durant l’estiu es van completar amb les substitucions de voluntaris, l’enviament de cartes amb recomanacions per evitar els cops de calor i les trucades de seguiment. També es va posar en marxa de manera experimental les Tardes a la Fresca, en què parelles de persones grans i voluntaris que viuen a prop comparteixen un gelat, un cafè o simplement prenen la fresca plegats.

Campanya de Nadal“Una bona vellesa és una vellesa acompanyada. Avui n’he vist un bon exemple”. Són les paraules de l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, després de rebre el Premi Amics de la Gent Gran 2011, atorgat durant la celebració del tradicional Gran Dinar de Nadal. Espinàs, de 84 anys, va elogiar la tasca de voluntariat d’Amics de la Gent Gran. 477 persones, entre gent gran, voluntaris i volun-tàries, a més de representants d’entitats col·labora-

dores i del món polític i cívic, es van reunir a la sala Marquès de Comillas del Museu Marítim de Barcelona, en un dels actes més esperats de l’any i que serveix per iniciar la campanya de Nadal. El Nadal és una època de l’any especialment difícil per a les persones grans que es troben soles, ja que són dies que s’acostumen a compartir amb la família i les amistats. El sentiment de soledat s’agreuja en aques-tes dates, en part també per la situació econòmica, que afecta molt especialment aquest sector de la població.


Per fer front a tot plegat posem en marxa una campanya de sensibilització, accions i captació de recursos. L’acció més destacada és Una Família per Nadal, en què les persones grans que acompanyem poden compartir la taula, el caliu i les tradicions pròpies amb una persona voluntària i la seva família, que els acull. El 2011, 17 persones grans van gaudir d’aquesta proposta.

Dia Internacional de les Persones GransL’1 d’octubre del 2011, la plaça de Sant Jaume de Barcelona va ser l’escenari de sortida i arribada de la 3a Marxa d’Homenatge a la Vellesa, que va recórrer alguns carrers de Ciutat Vella i va passar per llocs emblemàtics de la capital catalana com el mercat de Santa Caterina, per commemorar el Dia Interna-cional de les Persones Grans. Durant el recorregut, voluntaris i voluntàries van regalar fins a 2.000 clavells, cedits per Mercabarna Flor, a totes aquelles persones grans que es van trobar al seu pas.

La commemoració del Dia Internacional de les Per-sones Grans va tenir un vessant cultural. La soprano Beatriz Jiménez, el tenor Albert Deprius, el baríton Miguel Rosales i el pianista Ricardo Estrada van posar veu i música al Gran Concert d’Òpera solidari que va acollir al vespre l’església de la Mare de Déu de la Bonanova. Més de 400 persones van gaudir d’aquest concert per recaptar fons per a l’acció social d’Amics de la Gent Gran. L’entitat va celebrar el Dia Internacional de les Persones Grans en coordinació amb la Federació Amigos de los Mayores (Catalunya, Madrid i Valèn-cia) i la Federació Internacional Les petits frères des Pauvres-Friends of the Elderly. Més de 80.000 flors es van regalar a tot Europa per homenatjar les persones grans.

224

30.275

704

381

Comunicació externa

Impactes a mitjans

Visites al web

Amics al Facebook

Seguidors Twitter

DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ

990

348

477

184

Nombre de participants en actes

Sant Jordi

Sant Joan

Gran Dinar de Nadal

Dia Internacional de les Persones Grans

3.324

761

Nombre de persones que van rebre els butlletins electrònics

Nombre de destinataris del butlletí postal

Total

19

30

24

6

145

Mitjà

Televisió

Ràdio

Premsa

Revistes

Digital

Autonòmic

16

25

6

3

Local

1

5

1

0

Estatal

16

25

6

3

Barcelona

2

0

5

2

ABAST

65%Digital

13%Ràdio

11%Premsa

8%Televisió

3%Revistes

NOMBRE D’APARICIONS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

224

37%Portals notícies

20%Portals espe-cialitzats

3%Portals genèrics

1%Blogs

39%Institucions i entitats

IMPACTES DIGITALS

145


4.5 Les xifresUs exposem el compte de resultats abreujat de l’exercici 2011, tal i com consta en l’informe oficial d’auditoria elaborat per l’empresa Auren Auditors (Registre Mercantil de Barcelona tom 20.713, foli 29, full b-11.351) i aprovat pel Patronat d’Amics de la Gent Gran en la reunió del 30 de maig de 2012.

Enguany, les despeses (+10,4%) han augmentat proporcionalment més que els ingressos (+4,8%), però s’ha aconseguit tancar l’any amb un pressupost equilibrat (superàvit de 100,36€).

En relació a les despeses, l’augment s’explica essen-cialment per l’organització de la Jornada Interna-cional de Soledat i l’augment de les despeses de

personal (consolidació de l’equip professional i posada en marxa d’un equip intern de captació de fons al carrer).

Pel que fa als ingressos, seguim reduint la depen-dència del finançament públic (40% gràcies al constant increment de la nostra base de socis i donants, al suport de fundacions privades i al bon funcionament de les accions de merchandising (roses venudes a la campanya Roses Contra l’Oblit).

La davallada del finançament públic i de les Obres Socials, doncs, s’ha vist compensada per la genero-sitat de donants individuals i col·lectius, que al 2011 ha estat més de 1200.

COMPTE D’EXPLOTACIÓ

1. Ingressos per les activitats

1.1 Vendes i prestacions de serveis

1.2 Ingressos rebuts amb caràcter periòdic

1.3 Ingressos de promocions, patrocinadors i col·laboracions

1.4 Subvencions oficials a les activitats

1.5 Donacions i altres ingressos per activitats

1.6 Altres subvencions, donacions i llegats de l’exercici incorporats al resultat de l’exercici

2. Ajuts concedits i altres despeses

2.1 Ajuts concedits

5. Aprovisionaments (**)

5.1 Consum i deteriorament d’existències

6. Altres ingressos de les activitats

6.1 Altres ingressos accessoris i altres de gestió corrent

7. Despeses de personal (**)

8. Altres despeses d’explotació (**)

8.1 Serveis exteriors

8.1.1 Investigació i desenvolupament

8.1.2 Arrendaments i cànons

8.1.3 Reparació i conservació

8.1.4 Serveis professionals independents

8.1.5 Transports

8.1.6 Primes d’assegurances

8.1.7 Serveis bancaris

8.1.8 Publicitat, propaganda i relacions públiques

8.1.9 Subministraments

8.1.10 Altres serveis

8.2 Tributs

9. Amortització de l’immobilitzat (**)

10. Subvencions, donacions i llegats traspassats al resultat

13. Altres resultats

I) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13)

14. Ingressos financers

15. Despeses financeres (**)

II) RESULTAT FINANCER (14+15+16+17+18)

III) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (I+II)

19. Impostos sobre beneficis

IV) RESULTAT DE L’EXERCICI (III+19)

HAVER (DEURE) 2010

601.331,45

8.652,50

102.206,21

48.296,96

150.815,00

175.295,78

116.065,00

-20.000,00

-20.000,00

-13.656,49

-13.656,49

796,77

796,77

-352.765,38

-176.800,34

-174.844,82

0,00

-5.181,97

-7.410,58

-28.915,88

-10.013,22

-1.768,53

-3.864,05

-52.774,41

-9.106,49

-55.809,69

-1.955,52

-13.157,56

9.664,13

476,81

35.889,39

268,66

-81,46

187,20

36.076,59

36.076,59

HAVER (DEURE) 2011

633.756,66

21.486,73

112.113,49

71.224,26

145.422,08

168.570,10

114.940,00

0,00

0,00

-18.063,41

-18.063,41

0,00

0,00

-434.920,53

-178.604,94

-176.553,91

0,00

-3.704,52

-6.181,40

-24.826,45

-8.482,53

-1.586,78

-4.150,12

-44.454,62

-13.364,90

-69.802,59

-2.051,03

-11.945,84

7.624,81

1.876,28

-276,97

418,49

-41,16

377,33

100,36

100,36


Aquests darrers 5 anys hem vist com centenars de persones decidien donar-nos un cop de mà, malgrat la terrible situació econòmica i social que pateix el país des de finals de 2008, un fet que demostra que la solidaritat de la ciuta-dania està més viva que mai.

Amics de la Gent Gran ha vist com es triplicava el nombre de donants i es multiplicava per cinc el de persones que han decidit oferir un compromís econòmic estable, tot fent-se socis, superant els 1.200 socis i donants durant el 2011.

Tots ells fan possible que la nostra ajuda arribi a les persones grans que ho necessiten i, a la vegada, contribueixen a expandir el nostre missatge entre els seus familiars, amics i propers, esdevenint així uns grans ambaixadors de la lluita contra la soledat i la marginació de les persones grans.

160.000,00

140.000,00

120.000,00

100.000,00

80.000,00

60.000,00

40.000,00

20.000,00

0,00

Acomp.a domicili

Sensibilització Captació de fons

DISTRIBUCIÓ DE LES DESPESES PER PROGRAMES

Actes desocialització

Activitats desocialització

Acomp. al malalt i esporàdics

150.

271,

53 €

79.7

76,8

9 €

89.3

74,3

5 €

108.

385,

29 €

113.

466,

22 €

102.

301,

60 €

ORIGEN DELS INGRESSOS 2011

300.000,00

250.000,00

200.000,00

150.000,00

100.000,00

50.000,00

0,00Subvencions Caixes i bancs Donants

particularsFundacionsEmpreses Activitats

pròpies

20112010


5. Tot és camí(paraules de futur)Ara que el foc de la crisi crema descontrolat, posant en perill vides, pobles i moltes de les coses que havíem construït i cregut, és el moment d’alçar la vista al celper intentar entendre cap a on bufarà el vent.


No sabem molt bé com ens ho farem. Haurem de començar a donar ajudes assistencials? Hauremd’entrar a les residències? Com aconseguirem que la nostra solidaritat arribi als milers de persones grans que viuen a municipis on no hi estem presents?

Us convido a participar en l’aventura de donar resposta a aquests interrogants. Perquè un Pla Estratègic no és més que una llarga conversa entre aquells que, tant des de dintre de l’organització com des de l’entorn més proper, estimem la gent gran i col·laborem d’una forma o altra des d’Amics de la Gent Gran per millorar la vida d’aquells que tant es mereixen, però tant poc reben.

Si anem tots junts i aconseguim posar-nos d’acord en el camí a seguir, segur que l’encertarem. Com diu una cançó tradicional catalana: tot es camí, tot es drecera, si ens dem la mà.

Oriol Alsina i Español, director gerent d’Amics de la Gent Gran

A Amics de la Gent Gran ja ens hem posat mans a la feina, donant llum verda a l’elaboració d’un Pla Estratègic 2013-15 que neix amb l’objectiu de tenir d’aquí a nous mesos un full de ruta que ens indiqui cap on hem de dirigir els nostres esforços en els propers tres anys.

Les coses estan canviant de forma tant ràpida i profunda que, sincerament, no sabem del cert com serà el futur que ens espera a mig termini. Això sí, podem arriscar-nos a intuir algunes coses.

Intuïm que viurem en una societat on la proporció de gent gran serà la més gran de la història i les per-sones de més de 80 anys ja no seran una excepció estadística.

Suposem que l’Estat del Benestar seguirà sent retallat i que mai tornarà a ser com abans, deixant centenars de milers de persones sense la protecció social que fins ara havíem gaudit.

Imaginem que, davant de la claudicació dels go-verns als mercats, serà en bona part la societat civil la que sortirà al rescat dels ciutadans més febles.

Somniem que les ONG assumiran amb decisió un rol polític de transformació social que la majoria de partits polítics semblen haver oblidat.

Ens atrevim a pronosticar que els voluntaris deixaran de ser només “aquells nois tan simpàtics” per esdevenir veritables motors de l’acció social del nostre país.

Intuïm, en definitiva, que en el futur hi haurà molta gent gran que viurà en condicions indignes i que necessitarà ajuda. Us proposo que siguem humana-ment ambiciosos i que Amics de la Gent Gran ens oferim públicament per fer el possible per ajudar a totes aquestes persones grans.


6. Agraïments Amics de la Gent Gran som una organització de voluntariat que lluitem, des de fa 25 anys, contra la soledat i la marginació de les persones grans mit-jançant l’acció de voluntaris i voluntàries i la sensibilit-zació de la societat.

A tots els voluntaris i voluntàries, persones grans, socis, donants, professionals, patrons i equip tècnic per fer possible un any de reptes, il·lusions i complicitats:

Gràcies!


COL·LABORADORS:

Fundacions i entitats:

Fundació Jaume Espona, Fundació Josep Moncusí, Fundació Salarich Calderer, Fundació Claror, Fundació Banc dels Aliments, Pallassos sense Fronte-res, Seminari Conciliar de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, Banc de recursos no alimentaris de Barcelona, Associació de Productors i Majoristes de Mercabarna Flor, Col·lectiu Autònom de Treballadors dels Mossos d’Esquadra, Casal Municipal de la Gent Gran de Cambrils i Rotary Club.

Empreses:

Grup Mutuam, Haribo, Elis, Barcelona Digital Centre Tecnològic, Floristeria Mayflowers, Ferrero Ibérica, Mango, Sumarroca, Cacao Sampaka, Caprabo, Danone, Llet Nostra, Dress Art, Hotel Melià Barcelona, Mercès, Grupo Planeta, Grupo Océano, Editorial Laertes i International Sound Studio.

Persones:

Orquestra Duo Parfills, Meritxell Górriz, Jaume Mateu, Nolvenn Le Goff, Paco Guirao,Xabier Moreno, Cesc Gelabert, Mingo Ràfols,Aaron Wilson, Jordi Serra, Sarah Colomer,Julien Lagarde, Jordi Jové i Jorge Hernández.

AMB EL SUPORT DE:


AMICS DE LA GENT GRANC/ Grassot 3, 1r. 08025 Barcelonawww.amicsdelagentgran.orgfacebook.com/amicsdelagentgranTwitter: @Amicsgentgran

DELEGACIONS

BarcelonaTel. 93 207 67 [email protected]

BadalonaTel. 93 460 61 [email protected]

CambrilsTels. 977 79 52 95 / 977 79 51 [email protected]

Mollet del Vallès (Programa “Al teu costat”)Tel. 93 571 95 75 (ext. 9723)[email protected]

Santa Coloma de GramenetTel. 93 460 61 [email protected]

Vilanova i la GeltrúTel. 659 70 58 [email protected]

Membre de la Federació Amigos de los MayoresCatalunya, Madrid i València

Membre de la Federació Internacional Friends of the ElderlyAlemanya, Canadà, Espanya, Estats Units, França, Irlanda, Polònia i Suïssa

Aquest document s’ha imprès amb paper ecològic procedent de plantacions de gestió forestal sostenible.

Fotografies: Paco Guirao (pàg. portada, 2, 6, 17 i 18)Maite Parellada (pàg. 8 i 16)Julien Lagarde (pàg. 12)José Cabalar (pàg. 10)Nolvenn Le Goff (pàg. 15)Sarah Colomer (pàg. 4)Cecilia dos Santos (pàg. 20)Disseny gràfic: Gonell comunicació

Producció: La Trama

amics de la gent gran / memòria 2011

Documents