deixa’t portar per la natura - el llobregat · castelldefels són “la joia de la corona” de...

6

lll DEIXA’T PORTAR PER LA NATURA

DEIXA’T PORTAR PER LA NATURA

lll

7

ESTIU AL BAIX 2018

Les platges són la joia de la corona del Baix Llo-bregat. Són el principal encant turístic de la co-marca, tant per als visitants que arriben d’altres

parts del món com per als ciutadans de l’àrea metro-politana, que compten amb aquests oasis lúdics a un salt de casa. Tanmateix, l’acció de l’home les està malmetent. Des de fa uns anys, les administracions estan alertant del perill de la regressió de la sorra, un fenomen que amenaça amb fe desaparèixer les platges a llarg termini.

Segons Mariano de Gràcia, cap de Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el mar està guanyant cada any entre 4 i 6 mil·límetres a la sorra. De Gràcia assegura que no ens hem d’amoï-nar per les platges, ja que continuaran sent-hi, però sí que reconeix que la tendència és que vagin cada any a menys. De moment, la principal actuació per frenar aquest fenomen és l’aportació de sorra des d’altres punts, com Port Ginesta.

Les obres al Port i els temporals que han castigat el litoral de la comarca aquest hivern i principi de primavera –provocats pel canvi climàtic- han gene-rat imatges espectaculars com la platja de Castellde-fels inundada o l’aigua arribant a només uns metres de les cases a Gavà. Imatges que posen de manifest el fenomen de la regressió i són un crit d’alerta per impulsar mesures per protegir el litoral. III

Actius del Baix a cuidar

El moviment de la sorra, el gran desconegut

Un equip de la UPC de Castelldefels està estudiant sobre el terreny els fenòmens

que afecten les platges. La científica Fran-cesca Ribas, que participa en el projecte, explica que “és complicat saber com es mou la sorra”, i que encara no saben per què uns temporals provoquen que es mogui més o menys. Aquests poden fer que la sorra vagi cap al sud -de fet, Port Ginesta fa de mur i retén tota la que hi arriba del nord- o bé de fora a dins del mar. Aquest últim, anomenat “transversal”, és sobre el qual hi ha encara moltes incògnites. A més, Ribas assegura que l’única manera de combatre la regressió és fer les aportacions de sorra.

Les platges:

L’AMB s’encarrega de mantenir les platges en estat òptim. Crèdit: Robert Ramos

Les platges de la comarca i els seus voltants són els espais més concorreguts de l’estiu. Crèdit: Robert Ramos

Prendre el sol o fer esport, activitats per a tots els gustos a la platja. Foto: Robert Ramos

Un grup de persones fa senderisme per la platja. Crèdit: AMB

8


E ls usuaris puntuen les platges de la metròpoli amb un notable alt (7,8 sobre 10), mentre que la

satisfacció se situa en un 110%. És a dir, la qualitat que percep la ciuta-dania quan visita la platja és superi-or a les expectatives que tenia abans d’anar-hi. Aquests dos valors són els més alts obtinguts des que es van ini-ciar els estudis de satisfacció. En l’es-tudi anterior, fet dos anys enrere, la puntuació se situava en un 7,2.

Els banyistes sobretot aprecien la tranquil·litat, la facilitat d’accés a la platja, el paisatge, l’entorn, la informació de l’estat del mar, la

Les dunes híbrides es continuen estenent

L es dunes híbrides són una de les grans particu-laritats de les platges del sud de la metròpoli.

L’ecosistema dunar que formen està permetent naturalitzar les platges del Baix Llobregat. El projecte Dunes Híbrides, finançat per l’AMB, reforça les dunes i en crea de noves.

Aquest any es crearan 5.000 metres més de dunes, es plantaran 7.000 plantes autòctones i es retiraran 40.000 quilos de vegetació invasora. Es tracta de plantes com l’ungla de gat o l’atzavara, que impedeixen el creixement de la flora autòc-tona dels espais dunars i afecten també totes les espècies de fauna que en depenen.

Els usuaris puntuen les platges amb un notable

Imatge aèria de la platja de El Prat. Crèdit: Ajuntament del Prat

proximitat, les dutxes i la senya-lització. En canvi, l’aspecte més mal valorat són els lavabos, que se situen a la part baixa de la classi-ficació. Tot i això, per primer cop van aprovar, amb una valoració de 5,5, un punt més que en l’enquesta anterior.

Amb tot, els usuaris escullen les platges de la comarca per la seva varietat. Castelldefels i Gavà repre-senten un model turístic més típic, tot i que la seva gran extensió evita amuntegaments. Al Prat i Viladecans, per la seva banda, la tranquil·litat i el valor de la natura és el punt fort. III

La platja de Viladecans, espai de tranquil·litat. Crèdit: Consorci de Turisme

Platja de Castelldefels.

lll

9

ESTIU AL BAIX 2018

Un altre dels animals estrella de l’estiu són les meduses. El bon

temps va arribar a la comarca de la mà de plagues de meduses, com la de principis de maig amb l’anomenada ‘barqueta de Sant Pere’, coneguda pel seu intens color però que no és gairebé urticant per als éssers hu-mans –se’n van treure 5 tones entre el 26 d’abril i l’1 de maig a la comarca-. La que sí que és perillosa per a les persones és la temuda caravel·la por-tuguesa, la picadura de la qual causa un fort dolor o fins i tot la mort. El maig es va alertar que enguany sí que hi havia la possibilitat que arribés al litoral andalús i valencià.

“El temor hi és present”, reconeix el cap de Platges de l’AMB, Mariano de Gràcia, que tanmateix s’afanya a enviar un missatge de tranquil·litat assegurant que “no hi ha eines” per saber si hi haurà episodis de plaga

d’aquest animal a les costes del Baix. Marc Folch, portaveu de l’entitat eco-logista La Saboga, coincideix en opi-nar que “no se sabrà si venen fins que no hi arribin” i avisa que les plagues de meduses, en general, tenen origen en una descompensació de l’ecosiste-ma, amb depredadors naturals com les tortugues que estan anant a menys.

Sigui com sigui, la retirada d’aquests animals gelatinosos s’ha de fer manualment, una a una, ja que les màquines les trencarien i deixari-en restes a la sorra que continuarien sent urticants. Les meduses recolli-des s’han de posar en bosses de plàs-tic identificades com a residu biolò-gic i portades a una zona habilitada, on s’estenen i es reguen amb aigua dolça per desactivar les cèl·lules ur-ticants i desfer-les. Un procediment que ajuda a reduir emissions de CO2 i problemes de pudors. III

I què passa amb les meduses?

L’AMB va retirar 5 tones de meduses de la ‘barqueta de Sant Pere’ a l’abril. Crèdit: Roger Solé

Una altra perspectiva de la plaga de finals d’abril. Crèdit: Raquel Goás

Hi ha la possibilitat que la temuda caravel·la portuguesa arribi a les costes de la comarca

La ‘barqueta de Sant Pere’ no és gairebé urticant per als humans. Crèdit: Roger Solé

10


Un any més, la bandera blava onejarà a les platges de Castelldefels. Aquest símbol, que certifica la qualitat ambiental i de serveis

d’aquests espais a escala internacional, serà visible a les platges de La Pineda, Lluminetes i Del Baixador durant la temporada de bany. De fet, aquest any la ciutat ha revalidat la bandera blava a la Del Baixa-dor, ja que l’any 2016 no la va rebre en estar afectada per les obres del passeig Marítim. A més, aquest any les platges de la ciutat han rebut el reconeixement de Compromís Biosphere de sostenibilitat turística.

Per a l’alcaldessa María Miranda, les platges de

La platja de Castelldefels, subscrita a la bandera blava

Castelldefels són “la joia de la corona” de la ciutat, però el risc de regressió de la sorra hi continua sent present. Aquest any, els tècnics han alertat d’aquest fenomen que és una barreja de l’acció de l’home i dels temporals, que aquest hivern i inicis de la pri-mavera han castigat especialment el litoral de la co-marca. En concret, a Castelldefels les pluges van fer desaparèixer la sorra durant unes hores.

Sigui com sigui, les platges de Castelldefels tor-naran a oferir aquest any una oferta d’oci molt va-riada, des de les típiques guinguetes fins a rutes per descobrir la flora i fauna local, passant per activitats

Castelldefels compta amb gairebé 5 quilòmetres de platges. Crèdit: Ajuntament

com kitesurf o la foto obligada al banc gegant que s’hi va instal·lar l’any passat.

Per arribar-hi la millor opció és la parada de Ro-dalies, que deixa els viatgers a la platja del Baixa-dor –enguany Rodalies ha augmentat la freqüència de trens que paren en aquesta estació-, tot i que els busos L94 –des de Barcelona fins a les platges-, L95, L96 i L97 també són una opció alternativa al vehicle privat, amb el qual, per altra banda, s’hi pot arribar per l’autopista C-32, agafant la sortida ‘Castelldefels sud’ o per la C-31, sortint per ‘Cas-telldefels Platja’. III

La platja del Baixador ha revalidat la bandera blava. Crèdit: Ajuntament

Passejar per la vora del mar, una manera de relaxar-se a les tardes d’estiu. Crèdit: Ajuntament

lll

11

ESTIU AL BAIX 2018

La bandera blava torna enguany a onejar a la platja de Gavà. Juntament amb les tres de Castelldefels, la gavanenca es consolida com

una de les millors de la comarca. Un municipi que té prop de 4 quilòmetres de sorra dividits en dues platges, la de Gavà i la de l’Estany, que és la més petita i limita amb Viladecans.

Per altra banda, la qualitat de la platja de Gavà està acreditada pels reconeixements Q de Qualitat Turística, la bandera EcoPlayas, i el de SIQTED (Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació). A més, el litoral gavanenc conté una riquesa natural important i un sistema de du-nes únic, acompanyats de pinedes de 400 metres que arriben fins al mar.

Però, a l’igual que la resta de platges de la co-marca, la pèrdua de sorra és una amenaça contra la qual les administracions estan prenent mesu-res. Durant el mes de juny s’han aportat 8.000 metres cúbics de sorra entre els carrers de Pala-mós i de Pals, en total, 1 quilòmetre. Es tracta d’una actuació que executa el Ministeri d’Agri-cultura, Alimentació i Medi Ambient per mitigar els danys ocasionats pels temporals d’hivern i de principis de la primavera. I és que la línia de mar va arribar a col·locar-se a només 20 metres de les primeres cases en alguns punts.

L’Ajuntament tornarà a apostar enguany per una mobilitat sostenible a la zona, fomentant l’ús del

La platja de Gavà, el retorn de la bandera blava

transport públic i la bicicleta per accedir a les plat-ges. En aquest sentit, el Gavabús serà gratuït tots els caps de setmana fins a l’11 de setembre, amb una freqüència de pas de 20 minuts. A més, els carrers de Llançà i de Vandellòs passen a ser d’ús exclusiu per a vianants, per tal que els usuaris de les línies de bus L94 i L95 puguin arribar-hi sense complica-cions. També es redistribuiran les zones taronges, d’aparcament restringit a vehicles censats a Gavà, per millorar la mobilitat a la zona. III

Quatre quilòmetres de costa per gaudir. Crèdit: Jordi Surroca/AMB

Les pinedes de Gavà ocupen 400 metres i arriben fins al mar. Crèdit: Ecologistes en Acció

La qualitat dels serveis de la platja de Gavà és alta. Crèdit: María José Reyes/AMB

12


L ’extensa pineda de pi pinyer que pinta de color verd tot el blau marí. Un contrast de colors que té lloc en un autèntic paradís de

dunes com són les platges de Viladecans. Són quatre en total, cadascuna d’elles amb caracte-rístiques diferents que les fan úniques en el seu entorn.

Començant per la de la Murtra, fronterera amb Gavà i des d’on es pot passejar fins a arribar a la Pineda, un espai protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000, una sèrie d’espais al conti-nent conservats per la seva flora i fauna. Es tracta d’una platja natural on s’ha aconseguit regenerar tot l’ecosistema. Sempre amb respecte, els ba-nyistes tenen alguns serveis en aquesta platja per gaudir-la al màxim.

Però una mica més endavant trobem la de Cal Francès, un espai pràcticament solitari al qual s’hi pot accedir a peu on en bicicleta a través del camí de l’Espai Natural del Remolar. Aquí, pre-cisament, no es fa el garbellat de la sorra, perme-tent que les aus s’alimentin de les restes orgàni-ques que arriben del mar.

Per últim hi ha la platja del Remolar, situada al nord de Viladecans i limitant amb els espais

La platja de Viladecans, un llenç natural

protegits del Delta. Gran part d’aquesta platja està poblada per vegetació dunar i basses d’aigua temporal, una riquesa paisatgística i natural digna d’admirar. De fet, hi ha un mirador des d’on ob-servar la fauna de la zona.

Tanmateix, la regressió de la sorra no és aliena a les platges viladecanenques. A finals de l’any passat, el Ple va reclamar a la Generalitat i a l’Es-

Les platges de Viladecans, un espai tranquil per relaxar-se. Crèdit: Jordi Surroca/AMB

tat mesures per frenar el deteriorament del litoral, provocat per l’acció de l’home i els violents tem-porals ocasionats pel canvi climàtic.

Per arribar a les platges de Viladecans, es pot fer a través de les línies de bus L94 i L95, amb Renfe –tot i que el camí fins a la platja és llarg però es pot fer amb bicicleta- o amb cotxe a tra-vés de la C-31.

La riquesa de flora i fauna de la platja és incontestable. Crèdit: Jordi Surroca/AM

La platja, un espai amb moltes possibilitats d’oci. Crèdit: Consorci de Turisme

lll

13

ESTIU AL BAIX 2018

La del Prat és possiblement la platja més sin-gular de la comarca. Més de cinc quilòmetres de sorra, dividits en cinc platges –El Remolar,

La Roberta, Can Camins, la naturista i La Ricarda- que s’estan salvant del turisme de masses: no hi ha pràcticament oferta hostalera i només s’hi poden trobar algunes guinguetes ancorades a la sorra. Un oasi natural al costat de la desembocadura del riu que està en perill a causa de l’acció humana. I és que la remodelació i creixement de zones portuàri-es, amb la construcció afegida de dics submarins, han trencat el moviment natural de la sorra.

Per aquest motiu, l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Barcelona van posar en marxa al juny les tasques d’aportació anual de sorra a les platges del Prat. Són accions que es porten a ter-me com a compensació per la regressió de la cos-ta provocada per les dàrsenes portuàries. Aquest any s’ha fet una aportació d’entre 105.000 i 110.000 metres cúbics de sorra. L’abocament de la sorra es va fer des de l’espigó de sortida de l’estany de l’illa –una mica al nord del Centre Municipal de Vela- fins a la primera guingueta.

De totes maneres, la platja del Prat segueix sent un punt important per a observar i conèixer l’entorn natural del Delta del Llobregat, amb els diversos

La platja del Prat, un oasi natural

que cal protegir

Els esports aquàtics, una bona opció per gaudir de la platja del Prat. Crèdit: Ajuntament

miradors que s’hi erigeixen i el Centre de Recupe-ració d’Animals Marins (CRAM). Per altra banda, els amants de les fotos d’avions o spotters tenen un racó privilegiat al llarg de la carretera de la platja, amb diferents zones on hi ha bancs de pedra per es-tirar-se i gaudir del pas rasant de les aeronaus.

Una bona manera d’arribar-hi és a peu o en bicicleta seguint els carrils que uneixen el terme municipal amb la platja o els que ressegueixen la vora del riu. Si s’opta pel transport públic, hi ha el bus PR3 o el Platja Exprés, mentre que si s’hi vol arribar en cotxe, hi ha zona d’aparcament gratuïta a l’estiu per als pratencs que portin un distintiu acreditatiu del veïnatge. III

El valor natural de la Platja del Prat és una joia que cal conservar. Crèdit: Jordi Surroca/AMB

Els tornejos continus de voleibol amenitzen la temporada d’estiu a la platja. Crèdit: Ajuntament

La platja, un bon destí per gaudir en família. Crèdit: Jordi Surroca/AMB

14


Las características excepcionales de la larga playa de El Prat, de moda dentro y fuera del municipio, ha derivado en un éxito que,

obviamente, plantea como en el resto de playas del litoral baixllobregatense el reto de la movili-dad. La mejora del transporte público con la nu-eva línea Platja Exprés, que se suma al PR3, am-bos con frecuencias de media hora; la ampliación considerable, en los últimos años, de las zonas de aparcamiento; el incentivo del acceso a pie o en bicicleta y la política de pago del vehículo priva-do no consigue reducir la cantidad de coches que llegan a El Prat.

En este sentido, este año contamos con una importante novedad, muy celebrada por los aficionados a la bici-cleta. Y es la prolongación del carril bici con una vía paralela a la playa, hasta el final de la misma, y en el que además se ha dejado a la vista el espacio verde del antiguo campo de golf.

Donde no hay cambios es en la política de pago del vehículo privado, en el que los coches que pagan el impuesto de matriculación en El Prat y, por tanto, se entiende que son vecinos de la ciudad, cuentan con

La zona azul de El Prat exime el pago a los vehículos que paguen el impuesto de circulación en El Prat. Imanol Crespo

una pegatina de color con la matrícula en cuestión que está exenta de pago. De esta manera, se da prioridad a los vecinos pratenses frente al resto de usuarios que sí tienen que pagar, como en el resto de ciudades cos-teras. El precio para estas 1.500 plazas aproximadas va desde los 30 céntimos para diez minutos, hasta los 3 euros para dos horas o 9 euros para más de 5 ho-ras. Las tarifas son válidas hasta el 30 de septiembre y

cuentan, también, con un abono de 20 euros para los usuarios de El Prat habituales de servicios de renting, leasing o parecidos.

Equipamientos únicosAdemás de los espacios lúdicos que son habituales en cualquier playa metropolitana, la de El Prat cuenta con dos equipamientos únicos. Por un lado, el Centro de Recuperación de Animales Marinos (CRAM) que ya ha recuperado y liberado a más de 500 tortugas marinas, ha asistido al varamiento de 400 delfines y ballenas y ha realizado una cincuentena de proyectos científicos y de conservación. Cifras que, seguro, van al alza desde su nuevo espacio, ubicado al inicio de la playa, al lado, precisamente, del Centro Municipal de Vela. Éste es el segundo equipamiento destacado de la playa y que hace valer el espíritu polideportivo del territorio, en este caso, vinculado a los deportes de mar. Patín catalán, catamarán, windsurf, paddelsurf, kayac de mar y surf son los deportes del centro, que cuenta con distintos cursos de iniciación y otras expe-riencias náuticas. lll

El reto de la masificación en la playa de El Prat

Estiu al Baix 2018

Una producció de: Amb la col·laboració de:Amb el suport de:

www.elllobregat.comwww.bcncontentfactory.com

Tot el que pots fer a prop de casa

El Llobregat es desborda!

Gaudeix del teu millor estiu a:elllobregat.com/estiualbaix2018

Ja tens disponible, gratis i online, tot l’oci, patrimoni, esport, cultura, gastronomia, etcètera. El lector de tot Catalunya descobrirà el més destacat del nostre territori gràcies a uns recorreguts amb els diferents transports públics, a més a més de seccions temàtiques.

un estiu d’aventura

traGOs deL BaiX

de L’HOrt a La BOCa

saBOrs

GA

STR

ON

OM

IA

102

lll SECCIÓ

un estiu espOrtiu

12

lll SECCIÓ

en famiLia

rOdaLies

tramBaiX

16

econòmicsotenibleecológic

TUR

ISM

E

fGC

metrOReportatges de la secció de

‘Turisme amb transport pùblic’ realitzats per

Dayana garcia blas

deiXa’t pOrtar per La natura

lll

15

ESTIU AL BAIX 2018 lll

15

ESTIU AL BAIX 2018

El riu Llobregat, és sens dubte l’element que vertebra la nostra comarca. Ens dóna nom i ens proporciona l’aigua necessà-

ria per dur a terme les nostres activitats, com per exemple regar els camps de cultiu del Parc Agrari.

Resseguint el camí que marca el riu Llobregat podem descobrir tot l’encant del Baix Llobre-gat d’una manera exhaustiva des de Montser-rat, fins al delta del Llobregat. L’estiu és una molt bona època per fer aquesta excursió que et permetrà veure la comarca de punta a punta.

Ruta, Seguint el riuSortint de l’estació de Ferrocarrils de la Gene-ralitat (FGC) de l’Aeri de Montserrat, just on comença el terme d’Esparreguera, podeu pren-dre el camí ample i en bon estat que es dirigeix

Segueix el riu i descobreix el Baix Aquest estiu podeu fer el camí del riu descobrint l’encant de la comarcat de dalt a baix

Gaudiu de la seva naturalesa i dels principals atractius dels municipis per on passa

Pere-Juventí Balcells Recha

Amb el camí del riu pots arribar de Montserrat al Delta del Llobregat.

aigües avall. En arribar a la carretera, haureu de continuar amb molta cura pel voral direcció Olesa de Montserrat. Un cop arribeu a Olesa de Montserrat, haureu de passar pel camí que hi ha entre la C-55 i la zona industrial. Des-prés baixareu a l’areny del Molí, on s’enllaça amb l’àrea d’esbarjo del municipi. En arribar a la riera del Morral del Molí, enllaçareu amb el GR 97, que segueix fins al pont del Diable de Martorell per un tram de pista.

Un cop arribeu al pont del Diable, l’eix del riu us enllaçarà amb el camí del marge esquerre, habilitat per l’AMB que us permetrà seguit el riu Llobregat, pel camí de riu fins a la platja del Prat de Llobregat.

Per la llera esquerra del riu, trobareu una con-nexió amb la llera esquerra a partir del pont per a vianants i ciclistes que hi ha a Castellbisbal, que fa de nexe d’unió amb els dos marges. No serà fins a Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat i Cornellà on trobareu nous passos

per creuar per sobre el riu. El camí de la llera esquerra acaba a l’altura de la C-31 i canvia al marge dret pel pont de la Gran Via de l’Hospi-talet de Llobregat.

Un cop arribats al nostre destí, al Prat de Llo-bregat, el camí ofereix una variant cap al sud oest que permet apropar-se directament al cen-tre urbà del Prat i accedir pel camí de la Marina a la platja del Prat. Si decidim no entrar al Prat i continuem tot recte pel camí del riu, arribareu a un meravellós Mirador des d’on podreu ob-servar la desembocadura del riu Llobregat, el riu que haureu acompanyat des d’amunt de la comarca fins al mar Mediterrani.

Patrimoni a la vora del riu Durant tota aquesta magnífica ruta pel camí del riu, a més a més de gaudir de la natura, també podreu descobrir la comarca des d’un punt de vista patrimonial, ja que anireu trobant els ele-ments més destacats quan passeu per les dife-rents poblacions.lll

16


Del Llobregat al Besòs, la serra de Collse-rola s’alça com un imponent massís verd que regna en l’skyline metropolità. Una

superfície d’11.000 hectàrees que és un privile-gi per als ciutadans de l’àrea metropolitana, que tenen accés fàcil accés a un entorn natural molt important. Tot plegat, un autèntic pulmó verd per desconnectar de la vida urbanita i oxigenar-se.

Parc Natural des del 2010, a la serra s’hi pot accedir des de diversos municipis de la comarca, des d’Esplugues fins a Sant Andreu de la Barca,

Collserola, un privilegi a un pas de la ciutat

passant abans per Sant Just Desvern, Sant Feliu, Molins de Rei i el Papiol. Les ac-tivitats que s’hi poden portar a terme van des d’esportives, com per exemple anar a fer esport per les diverses vies adjacents, fins a excursions per descobrir la flora y fauna, gastronòmiques –un aspecte en el qual està destacant darrerament Collse-rola, com és amb l’impuls de vins o de productes com tomàquets autòctons- o de culturals per a tota la família.

Amb tot, una manera de gaudir d’aquest paisatge espectacular sen-se haver de marxar lluny. Un tresor que els ciutadans han de valorar i respectar perquè l’àrea me-tropolitana seguei-xi tenint un oasi de calma i natura al bell mig d’una de les zo-nes amb més densi-tat de població. III

El mot Collserola prové de l’ar-caic Coll s’Erola, un coll ubi-cat entre el Tibidabo i el Turó de Santa Maria. Actualment hi passa la carretera de la Rabas-sada, tristament famosa pels nombrosos accidents que hi tenen lloc, a causa de la con-ducció temerària i de l’alta po-blació de senglars. Sigui com sigui, el nom del massís va de-rivar d’aquella veu antiga que feia servir l’article salat. Un fe-nomen comú a la comarca, amb els casos de Sant Joan Despí o Sant Just Desvern.

www.parcnaturalcollserola.cat

El valor paisatgístic i natural de Collserola és innegable. Crèdit: Viquipèdia

Un dels emblemes de Collserola, la seva espectacular torre de telecomunicacions que la corona. Crèdit: Torre de Collserola

Collserola ens sorprèn amb els seus salts d’aigua. Crèdit: Wikiloc

El Pantà de Vallvidrera, un dels punts més atractius de la serra. Crèdit: Ajuntament de Barcelona

lll

17

ESTIU AL BAIX 2018

És un espai relativament recent –tot i que va començar a formar-se fa 18.000 anys, va anar agafant la forma que té avui dia en època ro-

mana i va anar creixent fins al segle XIX- però que s’ha convertit en el símbol de la lluita per la conservació del medi ambient a la comarca. Una zona rica en flora i fauna però fràgil i molt mal-mesa per l’acció dels éssers humans –desviació del cabdal del riu inclosa-, el Delta del Llobregat és el segon de Catalunya, després del de l’Ebre, i presenta característiques úniques. I és que és un espai on conviuen zones naturals úniques amb ciutats, indústries i fins i tot un aeroport.

El Delta compta amb una capa d’aigües sub-terrànies, un aqüífer que ha permès la transfor-mació de l’agricultura i ha facilitat que se’n fes un ús humà intensiu. No debades, es tracta d’una de les zones agrícoles més riques de tota la Me-diterrània.

És necessari dividir el Delta en dues zones, la del marge esquerre, on avui dia no hi ha terrenys naturals a causa del desenvolupament econòmic, i la del dret, on sí que hi ha espais que s’han con-servat i d’altres que s’han recuperat en els últims anys, quan la consciència ecologista s’ha fet més palesa a la societat. Tanmateix, avui dia només es conserva el 5% dels hàbitats i zones humides originals del Delta.

La seva riquesa de fauna, sobretot pel que fa a les aus, va fer que el Consell de les Comuni-tats Europees el declarés ZEPA (Zona d’Espe-

El Delta, un mosaic de paisatges

cial Protecció per a les Aus) més de 900 hectàrees d’aquest, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000, mentre que 500 d’aquestes són Reserva Natural Parcial.

Sigui com sigui, el Delta del Llobre-gat està deixant enrere l’estigma de zona castigada i contaminada i, cada dia més, esdevé un espai per visitar i gaudir amb familiars i amics, sigui passejant, anant en bici, descobrint platges gairebé verges o observant les aus. III

L’acció de l’home ha fet desaparèixer els espais naturals originals del marge esquerre del riu. Crèdit: Arxiu

La riquesa de la fauna, sobretot pel que fa a aus, al Delta és aclaparadora. Crèdit: Viquipèdia

Els aiguamolls litorals depenen de l’aqüífer subterrani. Crèdit: Viquipèdia

Els aficionats als avions i a fotografiar-los tenen al Delta un espai únic per fer-ho. Crèdit: Viquipèdia

18


T ot i que aquest massís dóna nom a la co-marca veïna, bona part de l’extrem oriental d’aquest està inclòs al Baix Llobregat. Ma-

terials que formen un conjunt geològic que data del Triàsic inferior, quan els dinosaures regna-ven a la Terra. A la costa, la seva línia litoral, des de Castelldefels fins a Sitges, està formada per penya-segats i petites cales que s’ha convertit en autèntics paradisos per als banyistes.

Els experts consideren que la morfologia d’aquest massís és tot un exemple tant a nivell nacional com internacional, ja que recull totes les

El massís del Garraf, natura agresta per gaudir-la

Descobrir el Garraf a peu o en biciAquesta zona és ideal per practicar sen-derisme i BTT amb rutes que solen ser de senzilles a moderades. Un dels seus con-traforts, les Muntanyes de l’Ordal, són una zona ideal per caminar o anar amb bici-cleta mentre que es gaudeix del paisatge. Una opció és sortir des de Vallirana i anar en direcció a la riera de Can Bagunyà i se-guir el camí, mentre que una altra manera de descobrir la zona és llogar un segway per gaudir de l’entorn de Begues i el Parc Natural del Garraf d’una manera diferent i amb un vehicle sostenible, ja que no produ-eix cap emissió contaminant a l’atmosfera.

El massís vist des del castell de l’Eramprunyà. Viquipèdia

formes típiques de la morfologia càrstica fòssil, amb avencs i dolines espectaculars. En aquest punt, és important destacar l’avenc de l’Esquer-rà, el més profund del Parc del Garraf que pot ser visitat de la mà de Fundesplai. A més, el Garraf compta amb una vegetació pròpia, l’espècia més coneguda de la qual és el margalló. El Garraf tam-bé destaca pels seus vins, atès que és una zona productora amb molts anys de tradició, encara que molt desconeguda pel gran públic, ja que forma part de la DO Penedès. Tot plegat, condicions que han servit per considerar-lo Parc Natural. III

Els avencs són un element característic de la zona. Crèdit: Viquipèdia

Paisatges característic de la part oriental del Garraf. Diputació

El Garraf és una zona ideal per gaudir-la en bici o caminant. Viquipèdia

lll

19

ESTIU AL BAIX 2018

É s possiblement un dels paisatges més espectaculars ja no de la co-marca, sinó de tota la península

Ibèrica. Un escenari que cal visitar per admirar el que pot arribar a con-formar la natura, a través de l’acció de l’erosió i els moviments tectònics. Un massís que s’aixeca de manera abrupta a un costat del riu Llobregat i que ha estat epicentre espiritual des d’èpoques immemorials.

La talla de la verge que corona el monestir que s’hi va edificar el segle IX d.C. Des del 880, diu la llegenda, s’hi venera un dels símbols de Cata-lunya, la Mare de Déu de Montser-

Montserrat: misteriosa, captivadora i, per sobre de tot, un símbol

Misteris per a tots els gustos

Heinrich Himmler va arribar a Montserrat el mateix dia que Hitler i Franco es reunien a Hendaia, el 23 d’octubre del 1940. Què buscava el cap de les SS nazis? Doncs estava convençut que aquesta muntanya guardava el Sant Graal, la copa que va fer servir Jesús al seu darrer sopar. Aquesta història real posa de manifest l’influx que ha provocat tradicionalment aquest massís, on també cada dia 11 de mes un grup d’aficionats a la ufologia es reuneixen per detectar naus extraterres-tres. Si sou amants del misteri, no podeu deixar de visitar Montserrat. No quedareu pas decebuts.

rat, coneguda popularment com ‘la Moreneta’ pel seu color fosc, que li ha provocat el pas del temps. Tan-mateix, aquesta característica ha despertat al llarg de la història diver-ses teories sobre el motiu de per què aquesta talla de la verge és negra. Fins i tot, hi ha que diu que l’autènti-ca talla es guarda en una església de Barcelona, a Sant Just i Pastor.

Misteris religiosos relacionats amb el Sant Graal i visions de llums estranyes al cel que, juntament amb el simbolisme nacional que té el con-junt, ha convertit Montserrat en un lloc de pelegrinatge important. III

Una bona manera de visitar Montserrat és agafar el funicular. Crèdit: Generalitat

Els dies de bon temps, sense núvols ni calitja, es pot arribar a veure des del punt més alt de Montserrat la serra de Tramuntana, a Mallorca. Viquipèdia

El Monestir de Montserrat té el seu origen en el segle IX. Generalitat

20


P er conèixer com és la flora i fau-na de la rereduna mediterrània, el millor és visitar la Pineda de

Can Camins, al Prat, una de les poques zones de Catalunya que la reprodueix amb un estat de conservació excepci-onalment bo. Aquest espai és conegut per les varietats d’orquídies i fongs que hi creixen, mentre que la fauna es compon d’ocells boscans, com la ma-llerenga carbonera o el raspinell.

La Pineda de Can Camins, paradís de les orquídies

Les visites s’han de concertar amb anterioritat. Crèdit: Ajuntament del Prat

Ajuntament del Prat

Can Camins, una visita obligada per als amants de les orquídies.

La pineda té una superfície de 31 hectàrees i hi abunda el pi pi-nyer –amb edats de 65 i 70 anys de mitjana-, que creix sobre antigues dunes de sorra de la platja i crea un ambient ombrívol on s’hi poden tro-bar les famoses orquídies. De fet, en aquest indret s’han trobat 15 de les 21 espècies d’orquídies citades al Delta, algunes d’elles amb categoria de rares o úniques. Per tot plegat,

aquesta pineda va ser inclosa a la Xarxa Natura 2000, que proporcio-na la màxima protecció comunitària a espais d’alt interès natural, com és aquest. Això ha de comportar una major garantia de preservació d’un espai singular.

El delicat equilibri que s’hi viu a Can Camins fa que no sigui un lloc al qual es pugui accedir lliurement. Per gaudir d’aquest paisatge únic, cal re-

servar una visita guiada. Es fan els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 1 del migdia. Per inscriure’s-hi, cal trucar al telèfon 93 479 32 01 o bé enviar un correu electrònic a administració@consorcidelta.org abans de la 1 del migdia del di-vendres anterior a la realització de l’activitat. També es pot reservar de manera presencial a l’Oficina de Turisme de Can Camins. III

El pi pinyer abunda a Can Camins. Ajuntament del Prat

Can Camins, un espai per relaxar-se i deixar-se encisar per la natura. Consorci de Turisme

lll

21

ESTIU AL BAIX 2018

E l riu que vertebra i dóna nom a la comarca pot ser resseguit de dalt a baix a través de ca-mins paral·lels. Les anomenades Vies Blaves

formen part d’un projecte que pretén comunicar a través de camins transitables el naixement de riu, a Castellar de n’Hug, i la seva desembocadura al Prat. El camí entre el Prat i Martorell ja hi és, i ara només falta connectar aquesta ciutat amb Caste-llar de n’Hug, a 140 quilòmetres de distància.

Es tracta d’un camí que permetrà descobrir racons espectaculars de la geografia catalana, des de Sant Benet de Bages o una quinzena de colòni-es tèxtils del Llobregat, símbol del desenvolupa-ment lligat històricament al riu. Un projecte que quedarà aprovat a principis de l’any vinent.

Mentrestant, els visitants podran transitar la llera del riu des de Martorell fins al Delta, en uns camins ideals per a ciclistes i per fer senderisme mentre que s’observa la flora i fauna del riu. Les Vies Blaves, de fet, volen ser un instrument més de dinamització

De Castellar de n’Hug al Prat: resseguir el riu per descobrir el Baix

del turisme, en aquest cas el vinculat estretament a la natura. A més, però, busca divulgar els valors na-turals, culturals i patrimonials del territori.

Tot plegat, una bona proposta per fer excur-

sionisme en família o una ruta en bicicleta en un traçat senzill i lliure de cotxes i motos, alhora que es consciencia de la importància del riu i de la necessitat de la seva conservació. III

Projecte únic a Europa

La voluntat d’unir el naixement i la desembocadura d’un riu a través de camins transitables a peu o en vehicles no motorit-zats és única al continent. Aquests camins recorreran una de les àrees més dinàmiques d’Europa, ja que aplega 58 municipis de set comarques diferents que tenen més de 400.000 habitants. També cal destacar que el 70% dels catalans -5,2 milions de persones- hi viuen o són a menys de mitja hora de distància d’aquests vials.

Camí del riu arribant a la desembocadura. Crèdit: Arxiu

Sigui a peu o en bicicleta,

la llera del Llobregat és un

lloc ideal per fer

activitat física. Molins de Rei

El riu vertebra la comarca i és un element cohesionador. Crèdit: Ajuntament d’Abrera

Vies Blaves: natura en estat pur. Diputació

22


Barcelona també és la marca turística ‘Barcelona és Molt més’, de la Diputació de Barcelona que presenta un

ric ventall d’activitats d’oci i cultu-ra en un territori ampli, ric i divers situat entre el Pirineu i la Medi-terrània que compta amb el litoral més extens de Catalunya. A tocar de Barcelona, el visitant podrà tro-bar mil fórmules per gaudir d’un merescut parèntesi en l’atrafegada vida quotidiana.

Entre aquestes activitats també destaquen la possibilitat de viure en primera persona, entre amics o en familia, l’emoció de les festes populars a la Patum de Berga, la Diada castellera de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès,entre d’al-

Barcelona és una gran demarcació que ocupa un vast terri-tori que va més enllà de la mateixa ciutat. Els seus ciutadans i els que la visiten poden gaudir durant tot l’any de rutes per la muntanya, de les platges banyades pel Mediterrani, camps de golf, activitats culturals, rutes per vinyes de somni, llocs tocats per la mística religiosa per a tot tipus de famílies. Barcelona és, per tant, un important pol d’atracció turística que inclou diverses comarques, algunes banyades pel mar i, d’altres, esculpides per l’orografia de cadenes muntanyoses.

Barcelona, molt més

tres. El visitant de la demarcació de Barcelona també pot estendre la tovallola en una de les moltes plat-ges dels més de cent quilòmetres de litoral, i col·leccionar moments especials, ja sigui construint cas-tells de sorra amb els més petits, cabussant-se al mar amb els amics o fent passejades amb la teva pare-lla. També pot aprofitar per visitar un museu, sopar en un restaurant

amb estrella, practicar el seu esport favorit, fer un tast de vins, anar a un santuari, o penjar-se la motxilla a l’esquena i recórrer els boscos i les muntanyes d’algun dels setze parcs i espais naturals situats al voltant de la ciutat de Barcelona. Què més es pot demanar?.

Les platges i els pobles mariners de la costa, les vinyes i els cellers del Penedès, Alella i el Pla de Ba-

lll

23

ESTIU AL BAIX 2018

ges, les muntanyes del Berguedà i les planes d’Osona i Anoia... Tot això s’engloba en les tres marques turístiques de la demarcació de Barcelona Costa Barcelona, pai-satges Barcelona i Pirineus Barce-lona- i les seves comarques, amb mar i platges, paisatges d’interior, art i patrimoni cultural, gastrono-mía amb els millors productes de la terra i el mar, així com la riquesa d’un important passat industrial o els beneficis de les aigües termals. El visitant podrá combinar al seu gust tota l’oferta turística dels po-

Pla A: Arribar a Cardona i passejar pel centre històric, vi-sitar el seu impressionant castell i la col·legiata de Sant Vicenç i les rutes a peu pel Parc Cultural de la Muntanya de Sal. > www.cardonaturisme.cat

Pla B: Apropar-se a la ciutat de Vic! Visitar la catedral i no es pot perdre les pintures de Josep M. Sert, gaudir del millor art romànic i gòtic al moderníssim Museu Episcopal, o gaudir de l’encant del casc antic, presidit per la plaça del Mercadal, on s’instal·la el famós mercat a l’aire lliure el dimarts i el dissabte. Després, el visitant podrà apropar-se als encantadors pobles de Rupit i Pruit, passant pel pantà de Sau.> www.victurisme.cat // www.rupitpruit.cat

Pla C: Sentir la brisa de la mar a Sitges, on es pot passejar pels romàntics carrerons o el passeig marítim, els museus, gaudir del seu ambient bohemi, dels restaurants i dels locals nocturns. És parada obligada una visita a la veïna Vilanova i la Geltrú, amb museus com el del Ferrocarril, el Centre d’Interpretació del Romanticisme o la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. > www.sitgestur.cat // www.vilanovaturisme.cat

bles i les ciutats de les comarques de Barcelona i veurà que gaudirà d’una escapada perfecta.

Passejar pel nucli antic d’una ciutat medieval, fotografiar-se da-vant l’horitzó d’un poble mariner o descobrir l’increïble patrimoni industrial de molts llocs. Aquestes són algunes de les activitats que es poden realitzar en els pobles i les ciutats de les comarques de Barce-lona. A continuació es proposen di-versos plans per gaudir de la histò-ria medieval de les ciutats properes a Barcelona:

24


E l projecte de les Vies Blaves, pioner al sud d’Europa per la seva dimensió, és estratègic dins el Pla d’Actuació de Mandat 2016-2019 (PAM) de la Diputació de Barcelona i neix com un

instrument prioritari per a la dinamització turística de les comarques de Barcelona. La columna vertebral del projecte és la Via Blava Llo-bregat, que resseguirà la llera del riu Llobregat. Aquesta Via Blava recorrerà 186 quilòmetres, des de les fonts de Castellar de n’Hug fins a la desembocadura d’El Prat, passant per indrets com Sant Be-net de Bages o Montserrat, i recorrent les comarques del Berguedà, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. També s’adequaran 110 quilòmetres de variants i accessos Els principals afluents del riu Llobregat, el Cardener i l’Anoia, tam-bé seran Vies Blaves. Les Vies Blaves passaran per 58 municipis i recorreran 3 parcs naturals, 12 espais naturals protegits, 8 espais turístics i més de 5.000 places d’allotjament. Tota aquesta àrea in-flueix a més de 5 milions de persones, el 70% dels catalans.

Un treball conjunt de la Diputació de Bar-celona i la Cambra

de Comerç ha fet impul-sar un distintiu de “Com-promís per la sostenibi-litat Biosphere”. Aquest reconeixement, el qual ja han recollit 245 empreses i serveis de la demarcació, té com objectiu crear un distintiu de compromís per la sostenibilitat turística i fomentar les bones practi-ques en gestió sostenible de les empreses turístiques i serveis.

Es garanteixen la qualitat i sostenibilitat dels serveis turísticsLa Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona reconeixen 245 empreses amb el distintiu de “Compromís per la sostenibilitat Biosphere”

Vies blaves

lll

25

ESTIU AL BAIX 2018

Durant tot l’any es té cura de la prevenció de incendis, però a l’estiu per causa de les altes temperaturas la prevenció és més forta. Per això, la Diputació de Barcelona inicia el Pla d’informació i vigilancia contra

incendis forestals (PVI) que desplega cada any, en col·laboració amb ajunta-ments, agrupacions de defensa forestal i altres institucions.

La campanya, que dura fins el 1 de setembre està formada per un equip de 257 persones contractades per aquest dispositiu, de les quals sis són responsa-bles de control, 29 operadors de comunicacions, 40 guaites i 182 informadors. Atendran a 91 rutes mòbils amb 103 vehicles en el conjunt de més de 475 mil hectàrees de territori forestal de Barcelona. Per aquest motiu, la Diputació inverteix 2.160.322 euros en aquest pla.

La finalitat principal del Pla d’informació i vigilancia és evitar els incendis forestals i limitar-los en els seus efectes. El programa desenvolupa accions informatives a la población i dissuasives de practiques amb risc, aicí com d’anticipació a l’inici i propagació d’un incendi forestal.

Cal remarcar, tal i com fa el vicepresident primer de la Diputació de Bar-celona i responsable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Dionís Guiteras “la

Prevenir els incendis a l’estiu és molt importantLa Diputació de Barcelona destina més de dos milions d’eu-ros a sensibilitzar contra els incendis forestals aquest estiu

Consells onada de calor-teleassistència

importancia de la sensibilització, en especial a les burilles llençandes des dels cotxes”, i recorda que aquest pla és “un dispositiu de prevenció, no d’emer-gència”.

A més El Pla d’Informació i Vigilància s’estructura en tres sectors de pre-venció, que engloben aproximadament l’equivalent a tres comarques. A cada sector hi ha dos centres de control ubicats a parcs de bombers de la Genera-litat. En aquests centres de comunicacions hi ha un operador/a que està per-manentment en contacte amb els punts de vigilància fixa i amb les diferents unitats mòbils d’informació i vigilància.

El Servei Local de Teleassistèn-cia de la Diputació de Barcelona

és un servei d’atenció domiciliària que presta a més de 80.000 perso-nes usuàries amb col·laboració dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona.

Garanteix la seguretat i dona tranquil·litat i acompanyament a les persones que poden estar en si-

tuació de risc per factors d’edat, fra-gilitat, solitud o dependència, les 24 hores del dia i els 365 dies a l’any, detectant situacions d’emergència i donant resposta immediata a aques-tes.

Com cada estiu, el Servei Local de Teleassistència activa el Protocol de Temperatures Extremes (TEX) per fer front als riscos de la calor.

Els consells:

n Evitar sortir al carrer entre les 12 h i les 17 h; n Beure de 6 a 8 gots d’aigua al dia; n Evitar el consum de begudes alcohòliques, amb cafeïna o sucre; n Baixar les persianes quan toqui el sol o bé obrir les finestres i ventilar durant la nit.

A les persones que pateixen patologies cròniques com ara cardía-ques, problemes respiratoris, diabetis, persones amb obesitat i/o mo-bilitat reduïda es fa més èmfasi en considerar-les més sensibles.

Qualsevol incidència o cas especial en l’habitatge que pugui ge-nerar una major vulnerabilitat davant dels efectes de la calor és co-municat als Serveis Socials de l’ajuntament corresponent així com també s’està en permanent contacte amb els serveis d’emergència de la comunitat davant qualsevol emergència.

En aquest sentit, diàriament des del centre d’atenció es reben avisos del Centre de Coordinació Opera-tiva de Catalunya (CECAT) sobre possibles alertes per altes tempe-

ratures dels diferents territoris de la demarcació de Barcelona. Des de l’1 de juny, dia en què es va activar el protocol i la campanya “Consells per afrontar la calor”

26

lll SECCIÓ

deixa’t portar per la natura - el llobregat · castelldefels són “la joia de la corona” de...

Documents