56Dissabte, z: il'abril del 20uwww.elpun¿cat

EI,PNmataro@elpunt.caLA 93227 66 OO. Fax 93 227 66 06. D¡pds¡t ¡egal¡ Gl-A94-1997

La Contrapoftad? r","," Mánquez

De peluts, cdpgrossos i carbonersLa xarxa de biblioteques municipals del Maresme torna a s0rprendre per Sant Jordi ambun divertit i singular recull de la majoria dels malnoms de les poblacions de la comarca

oc en devia ser conscient el pilotd'una nau de cabotatge que feia eltrajecte entre Vilanova i la frontera

amb Franga de les conseqüéncies que tin-dria en el fuiur una cangoneta que es vaentretenir a enfilar amb els malnoms debona part dels municipis de la costa delMaresme- Aquests gentilicis pejoratius, la

majoria posats pels pobles delcostat,s'han anat perdent amb el temps i nomésla gent gran en fa memória. D'alguns, finsitot, ningú en sap dir I'origen iestavencondemnats a I'oblit. Amb la voluntat derecuperar la tradició i aquest costum ca-talá tan nostre, la xarxa de bibliotequesmunicipals del Maresme s'ha tornat a em-pescar un projecte engrescador que veula llum per Sant Jordi ique reculltotsaquells malnoms que han caracteritzat lespoblacions i que, de vegades, donen raóde moltes de les peculiaritats dels seusveins. L'experiment ha donat com a resul-tat un llibre amb espiral, fácilment consul-table, amb la col'laboració de personesdels 24 municipis on arriba la xarxa. Talcom indiquen els responsables, es trobena faltar gentilicis tan coneguts com elsd'Argentona: repicatruges, o de Sant Pol:quina hora és?, peró la mancanga responal fet que en aquests pobles no hi ha, en-cara, biblioteca pública. També expliquenque en algunes poblacions ha estat im-possible recuperar el malnom. En aquestscasos s'ha optat per recuperar I'origen delnom de I'indret.

Perd anem per feina. Que dels de Mata-ró en diuen capgrossos no és descobrirres. Perd que elqualificatiu prové d'unelement ornamental que hi havia en unportal de I'antiga muralla construida el se-gle XVI segur que sorprén a més d'un. I

els de Pineda? Sembla que eren conegutscom a males cares o també, com a nyer-ros. Nyerros era el nom d'un dels dos bán-dols en qué estava dividida la noblesa ca-

talana a finals delXVl i principis del XVll.Evidentment, icom marca la histórica ri-valitat, si a Pineda eren nyerros, a Calellaeren cadells, I'altre bándol. El mot gafar-rons pels habitants de Premiá de Mar téquatre orígens. Un d'ells parla de la vendamassiva d'aquests ocellets a les paradesde les Rambles com a producte autdctonde la població maresmenca. Els dos Vilas-sar es disputen la paternitat d'un malnomespecialment cruel amb els animals. Els

diuen penja-ases en memória del pobreruc que van hissar amb una corda perquées mengés unes herbes del campanar. A

Malgrat eren carboners, perqué carrega-ven molt de carbó en els vaixells que an-coraven prop de la platja ia Canet eren gi-tanos perqué a finals del segle XV se n'hiva instal'lar un important assentamentque va col.laborar en la construcció d'em-barcacions. A Cabrils són peluts com a si-ndnim de difícils de dominar ial Masnou,geperuts perqué, com a poble pescadorque era, quan els homes arribaven a casadeixaven les jaquetes molles d'aigua demar en el pom de I'escala iquan se lestornaven a posar havien agafat la formade bony. H

lmatge d'arxiu de la festa de sant Joan de Vilassar de Mar i la penjada de I'ase I ¡.c