1

Darwin1

Darwin i l’evolució

L’origen de les espècies

Darwin2

Introducing Darwin & EvolutionJ. Miller & B. van LoonIcon Books , 1982

2

Darwin3

Darwin: interès de vida i obra

• l’èxit acadèmic de jove no és essencial• s’ha de saber “mirar” el món• amor pel coneixement• com evoluciona la ciència• lluita contra els interessos inconfesats,

– conflicte ciència i religió– inèrcies socials injustificades

• dubtes, atreviments, retrocessos• es destapen més interrogants• s’avança• ...

Darwin4

Índex

• El llibre• Preconcepcions

– Creacionisme• Deu i càstics divins• Progressionisme• Disseny diví

– Essencialisme (Plató)

• S.XVIII: tot trontolla– Uniformitarianisme

3

Darwin5

Publicació

Darwin6

“Pressa” per publicar el llibre

– En rebre un resum, fet per un altre cient ífic, de la teoria que havia estat elaborant durant 20 anys

4

Darwin7

– Huxley (científic famós de l ’època) en va entendre la importància revolucionària i es va dedicar a promocionar-lo

» agafant fama de gos guardià

» Tanmateix, està escrit en un llenguatge i una lògica ben senzilles

1859: atmosfera científica saturada...

...amb la possibilitat de l’evolució

Darwin8

Bestseller

No indesxifrable com:

Principia de Newton

5

Darwin9

Per què va ser el 1r en adonar-se’n?

Darwin10

Per què ningú abans...???

– ... malgrat les dades disponibles?

• Va concebre una teoria que podia expressar-se en llenguatge quotidià

– tot i que D. es reconeixia amb poca formació acadèmica

6

Darwin11

D. va veure el que altres no veien

• Una bruixa o una jove?

Darwin12

Cub o racó?

Conill o ànec?

7

Darwin13

Preconcepcions

– impedeixen veure-ho d’altra manera

» Darwin va ser capaç de veure més enllà

– noció bíblica de la creació– noció filosòfica grega de Formes Ideals

Darwin14

1a teoria: la Bíblia

8

Darwin15

El Creacionisme

Gènesi: Deu va crear el món i els éssers vius

Darwin16

Es va fer en uns pocs dies...

– això eliminava la possibilitat de canvi gradual

– .. fins que la ciència va dir:» edat de la Terra:

milers de milions d’anys

9

Darwin17

Terra: invariable

• L’aparença de la Terra es devia a:

– la forma que Deu li va donar

– destruccions divines: càstigs– diluvi: va excavar valls i fer muntanyes

• Res no canviava– i menys els éssers vius!!

Darwin18

Éssers vius: invariables

– Extinció?– Canvi d’espècies?

– Ni parlar-ne!

• Fòssils: ignorats!– jocs divins:

» rèpliques ornamentals d’éssers vius

10

Darwin19

Reconegut el caràcter orgànic dels fòssils...

...problema:• Moltes espècies de mariscos perdudes,

en contra del que deien els filòsofs» era admetre imperfeccions en el

món» manca de preservació de l’obra

divina!

(J. Ray , naturalista, s.XVII)

En lloc d’admetre la desaparició accidental d’unspocs tipus imperfectes

era menysembarasós admetre que Deuhavia destruït i refet tot, per donar una lliçò als humans.

Darwin20

Capes de vida extinta...

• ...descobriments geològics• Al final del s.XVIII:

– s’acceptava que les roques contenien l’historial de l’existència prèvia

Per no acceptar la blasfèmia del canvi continu: teoria de catàstrofes intermitents en càstig div í (la darrera, la de Noé)

Després, Deu repoblava generosament el món

Però els fòssils mostraven que les espècies no eren sempre iguals, avançaven: invertebrats à peixos à rèptils i ocells àmamífers i humans

11

Darwin21

Progressionisme

– Deu deixava que la Naturalesaes desenvolupara en etapes successives

• “Progressionisme”: res a veure amb l’evolució!

» Cada capa: un únic acte de creació.

» Cap relació directa entre faunes d’èpoques diferents.» Els peixos del paleozoic no eren els avantpassats dels

rèptils del secundari» ni l ’home descendeix dels mam ífers que el van precedir en

el terciari...

Darwin22

L’argument del “Disseny”

• Darrere del dogma del Creacionisme– idea del disseny providencial intel·ligent

• La recerca biològica del s.XVIII mostrava l’adequació i eficiència dels éssers vius:

» plomes, cors, pulmons...s’adaptaven admirablement a les funcions que feien

• Semblava impossible que hagueren sorgit espontàniament, i menys per atzar

– Havia d’haver un dissenyador

– Era un argument racional a favor de l’existència de Deu

12

Darwin23

Evidència de cristianitat (bisbe Paley)Darwin va crèixer quan l’argument del disseny era una objecció poderosa a l’evolució

Darwin24

Aplicat a l’ull...

– Darwin coneixia el llibre de Paley de memòria

– la lògica li semblava perfecta»Fins i tot Huxley:creació intel·ligent: l’explicació més plausible de la bellesa eficient de la Naturalesa

• A principi del s.XIX aquesta argumentacióencapçalava l’atac sobre el pensament evolucionista

13

Darwin25

Estabilitat social• Dogma del creacionisme:

• va retardar el pensament evolucionista

– UK: església anglicanadins l ’estructura de l’Estat!

» atac a l ’ortodòxia cristiana amenaça a l ’estabilitat social

Darwin26

2a teoria: Plató

14

Darwin27

Europa (continental)

• Creacionisme coexistia amb l’idealisme filosòfic de Plató

• “essencialisme” o “formalisme”

Darwin28

Essencialisme (Plató)• Món físic

– miratge del qual no podem extraure informació

Idees i formes:úniques coses que realment existeixen, invariables

Objectes del món físic: ombres d’aquestes substàncies permanents inalterables

– Canvi i variació són meres il·lusions

» La realitat genuïna: consisteix en tipus fixes, sempre diferenciats entre sí

(Corrent metaf ísic segons el qual cada realitat té una essència ideal prefixada amb anterioritat i que defineix la naturalesa de cada cosa)

15

Darwin29

Idees de Plató:impedien el canvi biològic

• Variacions entre generacions de girafes:• exemples d’una girafa ideal permanent

» els mecanismes d’herència en garanteixen l’existència

Darwin30

Com es manté la forma biològica d’una generació a l’altra?

– 2 teories en conflicte

• Aristòtil

• Preformació (s.XVII)

16

Darwin31

Com es manté la forma biològica...?

• Aristòtil:

• el desenvolupament d’un fetus és la materialització d’una idea

– L’ou fertilitzat conté un poder espiritual cap a un fi predeterminat

Darwin32

Aristòtil

17

Darwin33

2a: teoria de Preformació (Malpighi, s.XVII)

• Desenvolupament:

– revelació i engrandiment d’un model preexistent de l’adult• Per a cada tipus viu, Deu o la Providència havia fet un conjunt de

nines russes

– La reproducció preserva automàticament les caracter ístiquesdel tipus inaugural:

no hi pot haver cap canvi!

• Teoria molt popular en el s.VXIII

• no permetia cap canvi:– bloqueig insuperable al

pensament evolucionari!

Darwin34

Mecanisme de l’herència

• ...va ser incomprès fins el final dels XIX

• I fins que van comprendre

• com es manté la forma biològica– d’una generació a la següent,

no va ser possible explicar... » com es pot modificar

18

Darwin35

Visió estàtica de la Naturalesa (<s.XVIII)

• Plató:– Teoria de Formes i Idees, associada amb la

doctrina de la Gran Cadena del Ser

• Aristòtil– Naturalesa: escala ordenada:

» matèria inanimada / plantes simples / animals primitius / peixos / rèptils / pardals / mam ífers / l’home

– L’home:• a meitat de camí (mig cos mig esperit)

– Per damunt:

» ordres d’àngels sense cos... i Deu

Darwin36

Visió estàtica– Molt d’interès:

• per a qui vol preservar l’estructura tradicional de la societat

» cadascú hi té el seu lloc

• Per això: reconeixement del canvi en la Naturalesa

transformació revolucionària de la societat

19

Darwin37

Finals del s.XVIII:els dogmes trontollen

• 1859 “L’origen de les espècies”» un món científic preparat per a acceptar el que anava a dir

– Canvis ja en:» física, astronomia, geologia... » Edat mitjana: l ’U era un sistema tancat, centrat en l ’home i

dirigit a DeuImatge transformada irreversiblement a poc a poc

Darwin38

Dogmes trontollen

s.XIX:• la Terra era un planeta més• l’U tancat va donar lloc a un U infinit

– els esdeveniments físics eren governats per lleis naturals» tot i que Deu n’era l’autor

ja no hi calia la intervenció personal per explicar com es feien les coses

– L’èmfasi va passar del Sobrenatural al Natural, del miraculós al mundà

20

Darwin39

L’Uniformitarianisme

“Teoria de la Terra”(Hutton, 1788, escocès)

– Globus:– no un monument en ruïnes

» desfigurat per cataclismes històrics

• científics del s.XVIII– canvis continus en el globus:

» vent, pluja, gelades, corrosió, sedimentació, activitat volcànica...

Darwin40

Fotogrames...pel·lícula

• Canvia la història catastròfica del món:– no quadres separats

» pel·lícula a càmera lenta!

• Idees de Hutton: ignorades fins s.XIX:Charles Lyell:

» no admetia la transformació de les espècies» però la seua teoria del canvi geològic

va fer l’evolució biològica inevitable

21

Darwin41

1830: Fets a favor de l’evolució, abans de D.

a) seqüències de fòssilsb) organismes rudimentarisc) pla subjaentd) desenvolupament embrionarie) reproducció d’animals i plantesf) lluita per l’existènciag) exploracions de la Terra

...

Darwin42

A) Seqüències de tipus de fòssilsGrans buits:

• reforçaven la impressió d’una sèrie de creacions separades• separades per catàstrofes miraculoses

En trobar més evidències geològiques

• la noció de transformació contínuaes va fer més convincent

22

Darwin43

Evidència: els cataclismes no eren tan complets...

• com suposaven teòlegs• alguns tipus persistien

invariables

• Si les capes geològiques estaven unides per supervivents no modificats

potser estaven unides pel procés de transformació

Darwin44

B) Existència d’organismes rudimentaris

• Finals s.XVIII:– sabien que els animals vius contenen

petits residus d’òrgans sense cap funció– Insectes que no volen i equipats amb

ales petites– Algunes serps retenen fragments

avortats de membres inútils

• Fets que no tenien sentit des de l’argument del Disseny

– D. : es podien explicar millor amb la hipòtesi:

• criatures descendents d’avantpassats equipats amb òrgans totalment desenvolupats

– i els havien perdut gradualment en adaptar-se a noves formes de vida

23

Darwin45

C) Evidència d’un pla subjacent comú• Identitat subjacent d’estructura bàsica

• Sota les diferències superficials dels membres dels vertebrats• (anatomia comparativa, principi s.XIX)

• D. sorprès: la mà d’un » home, per agafar» d’un talp per a cavar» la pota d’un cavall

» les pales d’una marmota» l’ala d’una rata penada,

– El mateix patró:» mateixos ossos en mateixos llocs

• Essencialistes :– evidència d’un pla uniforme del creador

• Hipòtesi de D.:– tots descendien d’un avantpassat comú

• i l’estereotip primitiu s’havia alterat de manera cont ínua

– adaptaci ó a diverses maneres de viure

Darwin46

D) Evidència de desenvolupament embrionari?

• Anatomia comparativa, s.XVIII:• en desenvolupar-se, les criatures seguien fases que recordaven les

formes adultes de tipus m és primitius– fetus humà: té fenedures semblants a les agalles del peix

• En algunes fases del desenvolupament, és molt difícil distingir entre embrions de rèptils, pardals i mamífers

• Els podem interpretar com a evidència d’un esquema del dissenyador

• D. ho va reconèixer com un fet més a favor d’un descendent comú

24

Darwin47

E) Reproducció d’animals i plantes• Grangers i ramaders sabien:

• ramat de la mateixa espècie: formes molt diverses

• moltes s’hereten de generació en generació

– La reproducció selectiva podia donar lloc a noves varietats

• Per als obstinats en essències permanents o tipus: eren transformacions o variacions negligibles

– D.: eren un model experimental del que ocorria permanentment en la Natura

• La realitat era variació i diferència• la il·lusió era estabilitat i permanència

Darwin48

F) La lluita per l’existència

– Els animals es reprodueixen molt més ràpidament que el menjar disponible

• ho reconeixien:– naturalista francès Comte de Buffon– l’avi de D., Erasmus

– D. va ser el 1r científic a comparar:

– selecció exercida per la Naturalesa– elecció que feien els ramaders

25

Darwin49

G) Evidències de les exploracions

• Explicació bíblica de la creació...

• molt pertorbada per descobriments (exploradors s.XVI i XVII)

» animals no esmentats en el Gènesi

Darwin50

Tots eren fets coneguts– ... i va haver intents de suggerir la

transformació contínua de la Naturalesa.

• Buffon (1707-1788) naturalista francès, 1749:

» edat de la Terra molt major que s’estimava

» els éssers vius probablement havien patit moltes alteracions, però no va explicar com

– Buffon:» considerat el primer evolucionista en

sentit estricte» no va arribar a manifestar el seu

pensament en aquest camp per por a la reacció dels seus contemporanis

26

Darwin51

Lamarck

• Lamarck (deixeble de Buffon):• progrés cap a dalt dirigit per 2 forces

naturals: 1) l’impuls inherent de la matèria viva cap

a la complexitat creixent 2) el poder de l’entorn de donar forma

– Per exemple, un au que camine per aigües poc profundes:

» estirarà les cames per mantenir el cos sobre la superf ície

» ho passarà als descendents

» I a l’inrevés: si no s’utilitza una estructura, automàticament s’encongirà, i també s’heretarà

Darwin52

Teoria de Lamarck

• D., com els col·legues del s.XVIII– creia en la doctrina de la Gran Cadena

d’Éssers– ordenats dels simples i microscòpics, als

més grans i complexos

• Però Lamarck imaginava – una escala mecànica– més que una escalinata

» Tota criatura lluita per arribar a ser tan complexa com els humans

» Per emplenar els esglaons inferiors, que s’anaven buidant: generacióespontània

(1862, Pasteur li posà a aquesta idea)

27

Darwin53

Lamarck va influir D.

• La teoria de Lamarck contenia menys veritats que la de Buffon

» però li va influir m és

– 1844: el m ón respectable es va enfurismar per la publicació d’un llibre anònim:

Els vestigis de la Història Natural de la Creació

Darwin54

Escàndol: “Els vestigis de la Història Natural de la Creació”

– Successió de tipus de fòssils:

– evidència d’una transformació incessant

» del que Deu havia creat al principi dels temps

• Va escandalitzar tota Europa

28

Darwin55

D. va postposar la publicació• de la seua teoria, per aquest enrenou

• El 1838 ja havia formulat les línies generals de la que seria

“L’origen de les espècies”

• I li va confiar a un amic la idea de la transformació de les espècies.

– 1859: D. va superar els escrúpols; el món científic ja estava familiaritzat amb el tema de l’evolució

Darwin56

Vida de D.

29

Darwin57

1809: naix D.

– Pare metge

– avi: Erasmus Darwin– biòleg, i ja parlava

de l ’evolució

Darwin58

D. no va tenirèxit en l’escola

– Però col·leccionava– minerals– insectes– ous d’aus

» A son pare no li feia gràcia

30

Darwin59

1825: inicia medicina

– a Edinburgh, l’Atenes del Nord des dels 1750s

Darwin60

Però no li agradava la medicina

31

Darwin61

Llegia...

– diseccionava espècies marines

– i feia col·leccions

Darwin62

Taxidèrmia...

1 amic li va ensenyar a dissecar aus

• Li va venir molt bé per al seu viatge pel món

32

Darwin63

Amic d’un zoòleg...

• d’Edinburgh

• qui li va explicar la teoria de Lamarck de l’evolució

Darwin64

Soci de la Plinian Society...

• ...club acadèmic

– En una reunió un membre va parlar de visions materialistes de la naturalesa de la vida

» el van censurar i esborrar el discurs de les actes per blasfemar

– Aquesta experiència pot haver influït en el retard de 20 anys en publicar D. la seua teoria

33

Darwin65

Fer-se rector

• Accepta el “suggeriment”de son pare

Darwin66

Col·legi de Crist, Cambridge, 1827

• entra, malgrat haver

fallat en grec

– Seguia sense interessar-se pels estudis

– sí per la cacera...

34

Darwin67

Interessat en la Història Natural...

• Amb botànics, cercaven plantes

• amb amics geòlegs: l’interès per la formació de la Terra

Darwin68

2 llibres li van influir

1) “Introducció a l’estudi de la filosofia natural”

Alexander Humboldt• Diari de viatges (científics), ben

popular

35

Darwin69

2 llibres li van influir

2) “Introducció a l’estudi de la filosofia natural”

(llibre d’astronomia)

• el va introduir en el pensament científic rigorós

– Li va ensenyar:» dificultat de conjugar hipòtesis i fets» a tenir coratge i precaució

Darwin70

Vacances d’estiu

– a Gales amb un geòleg

» a estudiar les capes de sediments

36

Darwin71

Principis de Geologia, Lyell

Va convertir D. del Catastrofisme a l’Uniformitarianisme, de moda

– Des d’aleshores també veuria la Terra com un terreny en transformació

» sota la influència de forces que també actuaven en cada moment

» per això el nom també d’Actualisme

Darwin72

Naturalista a bord

– En tornar de les vacances d’estiu de 1831 l’amic Henslow el convida com a naturalista

• a bord d’un vaixell reial

37

Darwin73

Son pare s’enfada

• suposava més retard en la carrera!

• però el seu oncle el va convèncer

Darwin74

cap. FitzRoy de HMS Beagle

• ...quasi no l’accepta

• Era un devot de la ciència de la Fisonomia, de moda,

– i el nas de D. li semblava » d’una persona vaga i

dubtosa

38

Darwin75

D.: Maldecaps pels nervis...

• pel retard de setmanes de la partida

Darwin76

Salpen 10-XII-1832

• Dura 5 anys

» més de l ’esperat

39

Darwin77

D. feia llarguesexcursionsper terra

– per Sud Amèrica• per muntanyes• pampes...

Darwin78

2 homes, 2 pols– FitzRoy: cristià Evangelista, creacionista declarat

• Oposat a tot el que D. defensava– Totalment partidari de l’ordre polític i social establert

» considerava l’esclavatge una expressió de l’ordre natural de les coses

• Els 2 representaven els pols oposats del pensament del s.XIX:

a) temperament mutafílic: celebra el canvi, progrés, millora

b) temperament mutafòbic: contrari al canvi, a favor de l ’ordre establert: tradició, reialesa, obediència, pietat

40

Darwin79

Xocs i shocks

• No és que D. no fóra creient• era un cristià en salpar• i probablement també un

creacionista

– Però les seues opinions socials el van fer xocar amb el Cap. FitzRoypels temes d’esclavatge

• D. estava horroritzat pels rigors inhumans de la disciplina naval

– Però li desagradava la discussió i es mossegava la llengua.

» Aquest disgust per provocar enrenou seria un altre motiu per retardar la publicació de la seua controvertida teoria

Darwin80

S’acontentava treballant molt

– Col·leccionava grans quantitats d’espècimens,• dissencionant-ne• dessecant-ne

– Va observar l’escenari geològic:• va trobar confirmació fresca

– de l’Uniformitarianisme geològic

• Va renàixer amb molt energia lluny del paresuperambiciós i de l’Anglaterra Victoriana

41

Darwin81

L’experiència moral i espiritual del viatge

• ...va permetre ordenar idees

– Com Alícia en creuar l ’espill» li permetia veure les

coses com eren

• li va permetre experimentar determinats fets crucials

– i cristal·litzar la gran teoria

Darwin82

No hi ha evidència...

– que D. pensara durant el viatge conscientment» sobre la mutabilitat de les espècies

• Emplenava quaderns amb observacions...

de biologia i història natural

– però no ho analitzava en termes d’evolució

42

Darwin83

Llibre contra Lamarck• el rep el 26/X/1832

– El geòleg Lyell (visió Uniformitarianista )• criticava feroçment la teoria de Lamarck de la transmutació de

les espècies

• Probablement l’inconscient de D. va prendre nota del conflicte:

• teories geològiques de Lyell• biologia Creacionista de Lyell

Darwin84

3 grups de fets

• Més tard D. va resumir les observacions biològiques del viatge

– 3 grups de fets que feien difícil acceptar laimmutabilitat de les espècies:

• La successió de tipus• Tipus representatius• L’evidència d’illes oceàniques

43

Darwin85

La successió de tipus

I’m struck...

Més tard va usar aquesta successió vertical com a evidència dels descens continu amb modificació

Darwin86

Tipus representatius

• Les semblances entre successors històricss’acompanyaven de similituds entre veïns geogràfics

– Per la Pampa va observar formes d’estruços que gradualment eren reemplaçats per tipus similars però diferents

• Cada àrea la poblava una forma representativa diferent.

– D. à no era el resultat de creacions separades

» sinó conseqüència inevitable de separaciógeogràfica

» I ja no podien creuar-se

44

Darwin87

L’evidència d’illes

oceàniques

• Va visitar les Illes de Cap Verd (Àfrica) i lesGalápagos

– L’argument del disseny faria esperar que tots els tipus de les illes serien semblants

– perquè Deu les havia creat per a les mateixes condicions físiques

• Sorpresa!: les semblances entre els habitants de les 2 illes eren molt menors que les semblances entre els habitants de Cap Verd i el continent Africàv eí

– I va reconèixer una altra vegada la descendència comuna:

» els pardals d’Àfrica i de Cap Verd eren similars perquècompartien unancestrecomúcomparativament recent

Darwin88

Exemples: illes volcàniques Galápagos

• Cada illa: població diferent d’animals i pardals– malgrat que les condicions

ecològiques eren molt semblants d’illa a illa

• Però sargantanes i pinsans sobre cada una eren inconfusiblement diferents de l’altra illa

• D. se’n va adonar que la fauna sobre les illes venia d’una mateixa branca:

– la separació oceànica havia fet que les poblacions variaren independentmentunes d’altres

45

Darwin89

Primeres pistes

– D. va veure i anotar aquestos fets

– sense reconèixer quèrepresentaven

– Cap al final del viatge• en posar les notes en

ordre– va reconèixer les

primeres pistes del pensament evolucionista

Darwin90

Inconscient creatiu• D. no va apreciar el que havia experimentat en el

viatge fins que ho va oblidar i recuperar del seu inconscient creatiu

• El procés de record meditatiu va ocórrer durant 18 mesos, en tornar a UK

46

Darwin91

Celebritat, en tornar del viatge• Es va dedicar a catalogar les espècies que havia enviat

durant el viatge• va supervisar la publicació de l’informe científic del viatge i va escriure

el “Diari de viatge del Beagle”, que esdevindria tan popular com les narracions de viatge de Humboldt

– Va escriure sobre la formació d’esculls de coral, la geologia de Sud Am èrica...

• Lyell va fer que l’elegiren secretari de la Societat Geològica

• Es va fer amic de socis que després el recolzarien, com ara del botànic Hooker i de Huxley