dac “impacte ambiental de l'edificació i rehabilitació energètica”

7
DAC “IMPACTE AMBIENTAL DE L’EDIFICACIÓ I REHABILITACIÓ ENERGÈTICA” GRAU EN ENGINYERIA DE L’EDIFICACIÓ Diploma d’Ampliació de Competències en Impacte ambiental de l’edificació i rehabilitació energètica 1.- INTRODUCCIÓ Segons dades de l’Agencia d’Energia de Barcelona, quasi un 60% del consum energètic anual es dóna entre el sector terciari i el sector domèstic, és a dir, en els edificis construïts a la ciutat. Així mateix, segons l’Agència de Residus de Catalunya, fins a un 40% dels residus que es generen provenen de la construcció i la demolició. Aquestes dues dades serveixen per fer-nos una idea de l’impacte ambiental que el sector de l’edificació té en el nostre entorn i per conscienciar-nos de la responsabilitat que tenim, al respecte, com a enginyers en edificació. L'energia, o més concretament l'estalvi energètic és, sense dubte, primordial a l'hora de parlar d’impacte ambiental, d’estratègies de consum i de canvi climàtic. A partir de la crisi del petroli dels anys 70, l'estudi i l'aplicació d'energies renovables ha fomentat que les fonts d'energia tradicionals siguin poc a poc reemplaçades. No obstant això, hi han molts altres aspectes que fan que un projecte sigui sostenible. Aspectes socials o econòmics tenen un paper molt important, així com un eficient consum dels recursos. Aquest diploma vol integrar tots aquest conceptes en tres assignatures que parteixen de la vessant més sociològica de la necessitat d’un canvi de paradigma fins a la rehabilitació energètica com a necessitat d’aquest canvi de model. A l’hora de dissenyar la composició del diploma ens hem basat en assignatures d’arquitectura i enginyeria civil i ambiental de les universitats de Berkeley 1 i del Massachusetts Institute of Technology 2 i en l’experiència que ens avala. 2.- DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DEL DAC “IMPACTE AMBIENTAL DE L'EDIFICACIÓ I REHABILITACIÓ ENERGÈTICA” El sector de la construcció ha estat en els darrers anys un dels motors econòmics del país, amb uns impactes ambientals associats molt importants que cal reconsiderar per tal de reduir-los i

Upload: vuthu

Post on 04-Feb-2017

216 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: dac “impacte ambiental de l'edificació i rehabilitació energètica”

DAC “IMPACTE AMBIENTAL DE L’EDIFICACIÓ I REHABILITACIÓ ENERGÈTICA”

GRAU EN ENGINYERIA DE L’EDIFICACIÓ Diploma d’Ampliació de Competències en Impacte ambiental de l’edificació i

rehabilitació energètica

1.- INTRODUCCIÓ

Segons dades de l’Agencia d’Energia de Barcelona, quasi un 60% del consum energètic anual es dóna entre el sector terciari i el sector domèstic, és a dir, en els edificis construïts a la ciutat. Així mateix, segons l’Agència de Residus de Catalunya, fins a un 40% dels residus que es generen provenen de la construcció i la demolició. Aquestes dues dades serveixen per fer-nos una idea de l’impacte ambiental que el sector de l’edificació té en el nostre entorn i per conscienciar-nos de la responsabilitat que tenim, al respecte, com a enginyers en edificació.

L'energia, o més concretament l'estalvi energètic és, sense dubte, primordial a l'hora de parlar d’impacte ambiental, d’estratègies de consum i de canvi climàtic. A partir de la crisi del petroli dels anys 70, l'estudi i l'aplicació d'energies renovables ha fomentat que les fonts d'energia tradicionals siguin poc a poc reemplaçades. No obstant això, hi han molts altres aspectes que fan que un projecte sigui sostenible. Aspectes socials o econòmics tenen un paper molt important, així com un eficient consum dels recursos.

Aquest diploma vol integrar tots aquest conceptes en tres assignatures que parteixen de la vessant més sociològica de la necessitat d’un canvi de paradigma fins a la rehabilitació energètica com a necessitat d’aquest canvi de model.

A l’hora de dissenyar la composició del diploma ens hem basat en assignatures d’arquitectura i enginyeria civil i ambiental de les universitats de Berkeley1 i del Massachusetts Institute of Technology 2 i en l’experiència que ens avala.

2.- DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT DEL DAC “IMPACTE AMBIENTAL DE L'EDIFICACIÓ I REHABILITACIÓ ENERGÈTICA”

El sector de la construcció ha estat en els darrers anys un dels motors econòmics del país, amb uns impactes ambientals associats molt importants que cal reconsiderar per tal de reduir-los i

Page 2: dac “impacte ambiental de l'edificació i rehabilitació energètica”

fer-los més sostenibles. Les oportunitats de millora en aquest sentit són prou considerables i, de fet, cada vegada existeixen més eines i recursos per donar una formació en aquest sentit rigorosa, aplicable i avaluable, la societat es mostra més exigent, i la universitat es veu més obligada a donar resposta als reptes que suposa una construcció adequada als nous escenaris.

Quan parlem d’impacte ambiental de l’edificació hem d’incorporar en el nostre llenguatge conceptes com: ecologia urbana, canvi climàtic, industrialització, polítiques energètiques, economia global, mercats d’emissions construcció “Low-Tech” i cooperació al desenvolupament; també hem de parlar i saber mesurar l’eficiència energètica, fer diagnosi per fer rehabilitació energètica d’edificis, assumir paràmetres de confort, entendre el que és la certificació ambiental d’edificis, fer auditories energètiques, apostar per les energies renovables, conèixer el concepte Passive House, i assumir la monitorització, les simulacions i el programari com a eines imprescindibles per avançar en el coneixement. Cal finalment saber el que és l’Anàlisi del Cicle de Vida, les Ecoetiquetes, les possibilitats i oportunitats del reciclatge de materials, i plantejar-nos la recerca en materials innovadors, etc.

Aquest és l’àmbit del DAC que presentem: una edificació actualitzada a les noves exigències.

3.- OBJECTIUS ACADÈMICS

Es tracta d’oferir a l’estudiantat de Grau en Enginyeria d’Edificació un itinerari formatiu que coordini assignatures optatives i el Projecte de final de Grau en uns continguts homogenis en l’àmbit d’una edificació respectuosa amb el mediambient i energèticament eficient. Aquesta ampliació de competències ha de permetre a l’alumnat acabar els seus estudis amb una bona base per poder-se especialitzar en la realització de diagnosis ambientals dels edificis, projectes d’intervenció en edificació nova i existent contemplant tots els aspectes mediambientals que li són inherents i dirigir obres noves i de rehabilitació considerant les exigències mediambientals. 4.- CONTINGUTS

Edificació i mediambient (3 crèdits)

- Conflictes ètics i l’obsolescència - Paràmetres i indicadors: petjada ecològica - Edificació, Cooperació i Desenvolupament Sostenible - Low tech - Edificació i conflictes territorials - Ecologia urbana i metabolisme de la ciutat - Edificació i canvi climàtic. Factors d’impacte - Prefabricació i sostenibilitat - Industrialització i impacte ambiental - Càlcul d’emissions de CO2 associades - Passiv House vs edificis energívors - El cicle de vida dels materials (ACV) - Ecoetiquetes i Sistema DAPc - Desenvolupament de materials reciclats - Innovació i recerca en materials “ecològics”

Page 3: dac “impacte ambiental de l'edificació i rehabilitació energètica”

Limitació de la demanda energètica (3 crèdits)

- Panorama energètic - Mercats d’emissions i polítiques energètiques - Aspectes tèrmics d’un edifici. - Eines de certificació ambiental d’edificis (VERDE, LEED, BREEAM) - Eines de verificació del document CTE-HE : Limitació de la demanda (LIDER) - Certificació energètica (CALENER) - Càlcul d’emissions de CO2 associades - Energies renovables i mercat energètic. Estratègies de futur. - CTE-HE Energia solar i Energia fotovoltaica - Marc Normatiu: Decret d’Ecoeficiència, CTE, Ordenances solars - Geotèrmia, Biomassa, microgeneradors

Diagnosi i rehabilitació energètica d’edificis (3 crèdits)

- Auditories energètiques com a eina de diagnosi - Línies d’actuació en edificació existent - Intervenció en edificació existent: la pell de l’edifici - Rehabilitació energètica de façanes (exterior, interior, intersticial) - Proteccions solars i factors d’ombra - Rehabilitació energètica de cobertes - Intervenció en edificació existent: els sistemes - Paràmetres de confort: acústic, tèrmic, qualitat d’aire interior - Condicionament acústic - Acústica mediambiental - Eficiència en il·luminació,verificació CTE-HE3 - Monitorització i sistemes de control - Maquinari, eines per a la diagnosi - Simulació com a eina de projecte de rehabilitació - Formació dels professionals

Projecte final de Grau (24 crèdits) El PFG es podrà desenvolupar en qualsevol dels àmbits relacionats amb els continguts de les assignatures impartides. Des d’una vesant de recerca aplicada d’un aspecte parcial o des de la globalitat d’una aplicació pràctica en un projecte d’edificació nova o de rehabilitació. Està previst promoure projectes en empreses especialitzades i en el marc d’accions concretes de col·laboració amb la industria, les agències de l’energia, els Col·legis Professionals i també amb ONG’s i altres organismes. 5.- AVALUACIÓ L’assistència a les classes és obligatòria i es farà un seguiment mitjançant activitats a realitzar a classe que seran avaluables. Per tenir dret a l’avaluació, cal una presencialitat demostrada mínima del 80% de les activitats realitzades a classe. Cada assignatura avaluarà els coneixements adquirits mitjançant activitats dirigides, activitats presencials i un Treball final d’assignatura que pot tenir un pes en l’avaluació final d’entre el 30 i el 50% de la nota final. La nota final del DAC vindrà donada per la mitjana ponderada dels 33 crèdits existents.

Page 4: dac “impacte ambiental de l'edificació i rehabilitació energètica”

6.- COL·LABORACIÓ D’EMPRESES DEL SECTOR I ALTRES ORGANITZACIONS

El sector de l’edificació està molt sensibilitzat en l’impacte ambiental que genera la seva activitat. De fet, la societat en conjunt es veu obligada a reconsiderar la seva actitud envers el medi i és per aquest motiu que les empreses i organismes estan mostrant des de fa anys un interès creixent per col·laborar amb la Universitat. Tot i que és intenció de l’equip docent que presenta aquest DAC incrementar i potenciar aquest tipus de cooperació societat/universitat, hores d’ara ja podem comptar amb les següents col·laboracions:

- Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers en Edificació a través

de l’Agenda de la Construcció Sostenible. En els darrers anys ja han participat en diferents actes de difusió de la tasca que es fa des de l’entitat i del desenvolupament de noves eines d’avaluació ambiental. També han col·laborat en el finançament i difusió dels projectes de Cooperació que s’han tutorat durant anys pel professorat implicat en aquest DAC.

- Institut Català de l’Energia (ICAEN) amb els que ja es va signar fa anys un Conveni de Col·laboració, van concedir Beques de formació a estudiantat del Centre i van cofinançar la publicació del llibre “Avaluació energètica d’edificis”.

- Agencia de l’Energia de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. També es va signar un Conveni de Col·laboració per a l’aplicació de l’Ordenança Solar en edificis municipals i s’han establert contactes per a futures col·laboracions en l’àmbit de l’avaluació i la diagnosi energètica dels edificis municipals.

- Agència de l’Habitatge de Catalunya (ADIGSA), amb la que s’ha col·laborat en l’elaboració d’informes de diagnosi energètica d’edificis.

- Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, per a co-dirigir Projectes Finals de Grau en Cooperació i Desenvolupament Sostenible.

- Centre per a la Sostenibilitat UPC, amb el que s’ha col·laborat permanentment en diferents activitats formatives, desenvolupament del Pla d’Eficiència en el Consum de Recursos (PECR), l’elaboració de 28 auditories energètiques sobre edificis UPC, publicacions, convenis amb Ajuntaments, etc.

- ETSAV: Col·laboració en el projecte Living LAB LOW3. - MATER Centre de Materials del FAD: amb aquesta entitat s’ha col·laborat en

diferents projectes que tenen garantida la continuïtat com són les visites guiades al Centre de Materials.

- Col·laboració com a experts en edificació en el Concurs Solar Decathlon. - Empreses del sector: ZICLA, per a desenvolupament de materials reciclats;

Prefabricats Pujol, per a processos industrials i habitatge prefabricat; Aykos Advanced Engineering, modulació, industrialització i prefabricació; Pont de Querós per a construccions vegetals; Weber, TEXSA, ROCKWOLL, i altres.

Page 5: dac “impacte ambiental de l'edificació i rehabilitació energètica”

7.- PROFESSORAT

Montse Bosch González

Arquitecta Tècnica, Llicenciada en Humanitats i ha realitzat el Màster en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme de la Càtedra UNESCO UPC, amb data prevista d’entrega de Tesina Final de Màster Juny 2011; autora del llibre “Avaluació energètica d’edificis. L’experiència de la UPC, una metodologia d’anàlisi” i tutora de més de 30 TFCs i PFGs relacionats amb la implantació de l’Ordenança Solar de Barcelona, Avaluació energètica d’edificis i d’Auditories energètiques en edificis públics; Col·labora amb el Laboratori de Materials per a qüestions relacionades amb avaluació energètica d’edificis; ha col·laborat amb l’Ajuntament de Sabadell per a la realització d’auditories energètiques en edificis municipals; ha impartir més de 100 hores de docència a professionals i col·legiats en eficiència energètica i implantació del CTE-HE. Té una línia de TFCs i PFGs en Cooperació i Desenvolupament Sostenible. Membre del grup de Recerca GICITED, reconegut per la Generalitat de Catalunya.

Inmaculada Rodríguez Cantalapiedra

Arquitecta Tècnica i Doctora en Ciències Físiques. Desenvolupa la seva recerca en l’àrea d’edificació i física, en particular en la caracterització de pastes i morters de cal i en metodologies per la realització d’auditories energètiques. Té més de 50 publicacions en revistes (25 indexades) i autora del llibre “Avaluació energètica d’edificis. L’experiència de la UPC, una metodologia d’anàlisi” ; Ha col·laborat en 15 projectes col·laboratius d’R+D finançats per diverses entitats ( Dirección General Investigación Científica y Técnica, Human Capital and Mobility programme contract, The European Economic Comunity; Dirección General de Enseñanza Superior, Ministerio de Ciencia y Tecnología, Comissionat per a Universitats i Recerca, Inco Copernicus, European Commision i Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología), membre del grup de Recerca GICITED, reconegut per la Generalitat de Catalunya. Per últim dir que ha estat tutora de més de 50 TFCs i PFGs relacionats amb la implantació de l’Ordenança Solar de Barcelona, Avaluació energètica d’edificis i d’Auditories energètiques en edificis públics; es directora del laboratori d’Acústica i Estalvi Energètic.

Enric Álvarez Lacalle

Llicenciat en Física i Doctor en Física; ha realitzat l’estada postdoctoral al Weizmann Institute of Science, Rehovot Israel, (2004-2006) i des del desembre del 2006 s’incorpora al departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb un contracte d'investigador "Juan de la Cierva", actualment és professor Lector. Ha realitzat estades i/o col·laboracions amb professors de la Universitat d'Essen, la Universitat de Bristol, la Universitat de Pernambuco i la Universitat de Ginebra.

Xavier Casanovas Boixareu

Arquitecte Tècnic i Diplomat en Arqueologia Hispànica, Coordinador de l’Àrea de Rehabilitació i Medi Ambient del CAATEEB; Col·laborador expert de la UNESCO i del Consell d’Europa; Professor visitant en diverses universitats europees, hispanoamericanes i mediterrànies, en temes de rehabilitació; Director de diversos projectes internacionals de recerca a l’entorn de la rehabilitació i els aspectes mediambientals dels edificis; Autor i coautor de diverses publicacions especialitzades en l’àmbit de la rehabilitació, el manteniment i el medi ambient en l’edificació; President de l’Associació RehabiMed

Page 6: dac “impacte ambiental de l'edificació i rehabilitació energètica”

Oriol Marín Gordi

Arquitecte Tècnic, especialista en construcció industrialitzada, gerent d’Aquidos Arquitectes, Mànager de l’Àrea Internacional. Ha guanyat diversos concursos per a equipaments públics amb sistemes industrialitzats i ha participat en nombrosos projectes en col·laboració amb Batlle i Roig Arquitectes, amb diferents premis, mencions i candidatures finalistes de concursos d’arquitectura i dels premis FAD. Actualment treballa en l’expansió de projectes d’industrialització de sistemes constructius a Brasil, Marroc, Algèria, Albània i Xina.

Angelina Peñaranda

Llicenciada en Ciències Físiques i Doctora en Ciències Físiques; desenvolupa la seva recerca en Formació de patrons, Estudi de superconductors utilitzats com a detectors de baixa energia, Estudi de polímers de cadena lineal amb propietats semiconductores, i Acústica Arquitectònica. Les seves publicacions són en revistes indexades, així com presentacions a congressos internacionals. Ha dirigit nombrosos projectes d’acústica arquitectònica

Judith Ramírez Casas

Arquitecta Tècnica; ha realitzat el Màster en Tecnologia a l’Arquitectura, Línia de Restauració amb data prevista d’entrega de la tesina Final de Màster setembre 2011. Professora de materials, ha codirigit TFCs en l’àmbit de l’Anàlisi del Cicle de Vida dels materials: participa en projectes de diagnosi i rehabilitació dins el Laboratori de Materials; Membre del grup de Recerca GICITED, reconegut per la Generalitat de Catalunya.

Joan Ramon Rosell Amigó

Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Organització Industrial; Director del Laboratori de Materials de l’EPSEB; Autor de diversos projectes de rehabilitació i participant en multitud d’equips pluridisciplinars en etapes de diagnosi en projectes singulars; Autor i coautor de diverses publicacions especialitzades en els àmbits de la rehabilitació i els materials de construcción; Inventor en diverses patents del sector dels materials de construcción; Professor en diversos cursos de post grau; Membre del grup de Recerca GICITED, reconegut per la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia

[1] ARCH 140 ENERGY AND ENVIRONMENT:

http://www.ced.berkeley.edu/courses/sp11/arch140/Calendar/SYLLABUS.htm

[2] 1.964 Design for Sustainability: http://ocw.mit.edu/courses/civil-and-environmental-

engineering/1-964-design-for-sustainability-fall-2006/index.htm

4.42J Fundamentals of Energy in Buildings: http://ocw.mit.edu/courses/architecture/4-42j-

fundamentals-of-energy-in-buildings-fall-2008/

4.401 Introduction to Building Technology: http://ocw.mit.edu/courses/architecture/4-401-

introduction-to-building-technology-spring-2006/index.htm

Page 7: dac “impacte ambiental de l'edificació i rehabilitació energètica”

Proposta realitzada pels Departaments

Construccions Arquitectòniques II Física Aplicada

Signatura del Cap de Departament Signatura de la Cap de Departament

Data 23 de maig de 2011