ANY. VIII - NÚMERO 141 15 DE FEBRER 1988 PREU: 75 PTES.

de MallorcaPUBLICACIÓ INDEPENDENT DE LA COMARCA DE S'ARENAL

Els nins 1 nines del Coll d'En Rabassa aprenen Iluita japonesa a les instal.lacionsdel Gimnàs lroy a la Plaga de Sant Marino.

•

Molta de gent de S'Arenal va acudir a la festa amb motiu de la inauguració de labotiga d'aparells d'imatge i so que han obert en Carles Mayero i en Miguel Risso al

carrer de Sant Cristòfol. A aquesta botiga també hi haurà un vídeo-club.

Les nines fan gimnástica rítmica a les ordres de na Tita. Perquè no diues els núme- El pont de la nova carretera de Llucmajor a l'altura de Ses Cadenes se va esbucarros en mallorqur Tita, aquestes nines són totes mallorquines. Nascudes a Mallor- quan hi posaven el ciment. Un desastre que costará una punta de milions a l'em-

ca. presa constructora alhora que retardará les obres.

TENIM UNA GRAN VARIETAT DE BROLLADORS, COLL DECISTERNA, ESTATUES, JARDINERES I COSSIOLS PER

DECORAR EL VOSTRE JARDIVISITAU-NOS SENSE COMPROMIS

n

MATERIAL DE CONSTRUCCIO -MARÍ

CARRETERA DE MANACOR, 403 - TELF.: 24.02.25SON FERRIOL

DISSABTES DEMATI, OBERT

Canyelles: per un futur digne

No m'han agradat gens les inter-pretacions que els polítics de la nostrasocietat han fet de les declaracions delSr. Canyelles.

El Sr. Canyelles ha dit que no esresoldrà el problema de l'atur a Ba-lears si segueixen venint més treballa-dors de fora: això és una veritat comuna casa de pagès que no mereix méscomentan.

El Sr. Canyelles ha dit que con --vendria estudiar la conveniencia demodificar un apartat de la Constitució:Dir això, evidentment, no és anticons-titucional.

El Sr. Canyelles no ha dit resmés, no ha parlat de fer fora a ningú,no ha parlat de racismes ni de xenofò-bies. A partir d'ací tot s'ho han inventatels altres, fins a la pardalada máximadel Sr. Francesc Alberti de dir que elsque sobren son els portuguesos y elsàrabs. El . Sr. Canyelles no ha pariat deodi cap a ningú, ni ha dit que sobri

. J. Baltasar Llompart

ningú. El Sr. Canyelles ha vengut a dirque ací ja no n'hi caben més: ha tretcomptes, això és tot. Quan a unaparcament posen l'avís de 'COM-PLET seis pot acusar . de partidistes,racistes i xenòfobs? Direm que treguindefora els cotxes grocs i que deixiuentrar els carabassa? Senzillamentestá ple. A Balears ha - vengut moltagent de fora des de fa temps i ningú noha dit res ni ningú no ha parlat de fer-los defora. Senzillament ara está ple.

El Sr. Serra del PSM ens farecordar que molts de mallorquinsemigraren a América, naturalment! Iben acollits que foren; a América feiafalta molta gent. També acolliren moltsd'immigrants" als Estats Units fins quetrobaren que hi havia prou. Austrália -encara ara acolleix immigrants. Éssenzillament un problema de treurecomptes en el qual estam d'acord elsmallorquins i els immigrants: ací jaestá ple.

He volgut analitzar d'on podennéixer tots els comentaris contra lesdeclaracions del Sr. Canyelles i no-més podem ésser fruit de la malaconsciencia; només han vist un supo-sat costat xenòfob perquè la sevainconfessada xenofòbia no els deixaveure'n d'altre. De la mateixa forma siels espanyols peninsulars ens esti-men, si tampoc volen veure Balearsconvertides en macrópolis olerles d'a-turats i de contaminació, comprendranel punt de vista del Sr. Canyelles ioferirar l'estudi de la modificació d'a-quest apartat de la Constitució. I hofaran amb el mateix esperit que tenimtots quan deim que en una habitacióno posam mes de dos fills o que dinsun autobús no hi caben més dequaranta persones.

Jo no hi veig ací un problema dexenofòbia sinó un problema d'higiene,un problema de comptabilitat, un pro-blema de visió de futur.

artes

Telèfons útils a

S'Arenal

A la part de

Ciutat

Aj untan] en t 727744Tota casta de desperfectes a la vía pública (entre les

1330 i 15'00 727643-727644Bombers 281250-290017Residencia de l'assegurança social 289100Creu Roja de Ca'n Pastilla 264040Policía Nacional 091Policia Municipal 092Policia Municipal de S'Arenal 490503La Porciúncula 260002Tele-Taxi 401414Radio-Taxi -Platj a -255440

T axi -T ele f on 273722

Ala part de

Llucmajor

Ajuntamcnt 660050Oficina de S'Arenal 264071Bombero 660756Policia Municipal 661767Guardia Civil 264121Taxi 263745-263538Parròquia 263265Aigua potable a domicili 261426Associació de Veïnats 265005Grues Sampol 264193Servici Municipal d'aigues SOGESUR 262493

1

FORN CAS DAMIÀTOTA CLASSE DE PANS 1 DE

PASTISSOSPLAÇA DELS NINS,

CANTONADA CARR. MILITAR irabs i portuguesos, perquè perjudiquen la mi d'obra espanyola 1 creendelinqüència».

2S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

a canviar. És l'única (i l'última) espe-rança de trencar, encara que siga parci-alment, el malefici anticatalá(nista).També és, a hores d'ara, l'instrumentmés efectiu de qué disposem per trae-tar d'aturar l'accelerat i avançat procésde substitució lingüística i de patuesit-zació (barreja amb el castellá) de la

I lengua catalana, sobretot a les ciutatsde Valencia i d'Alacant.

I TV3 pot ajudar, i de fet está aju-dant, a aturar una mica aquest procés.Encara que, com concretaré en unapropera carta, podria ajudar-hi encaramés. Albert Peris i Esteve (Valéncia,aforra).

El Parlament debatrá la,política autonbmicad'inmigració

Josep PonsCIUTAT DE MALLORCA — ElParlament de les illes Balears cele-brari durant la primera setmana demuy un ple extraordinari per debatrela política del govem respecte als irn-migrats. Aquest debat ha estatdema-nat pels grups parlamentaris delPSOE i de l'Entesa de l'Esquerra deMenorca - PSM.

Les declaracions del president delgovern balear, Gabriel Caitellas,entorn a la necessitat de modificar laConstitució pel que fa a la Mute resi-dencia dels ciutadans espanyols i con-trolar ahí la immigració a les Illes,han motivat una dura polémica. Totsels partits de l'oposició (PSOE, CDSi nacionalistes) han criticat les pa-raules del president, mentre que AP 1Unió Mallorquina, forces que donensuport al govern balear, mantenen untímid silenci.

Cañellas ha explicat que «la meyaobligació és vetllar per tots els habi-tants de les Illes i controlar lacreixent immigració, perquè en unany hem creat 14.000 llocs de treball,i aquesta dada no es reflecten en unareducció dels índexs d'atur».

A més dels partits d'oposició,també la delegació del govern centralha criticat les paraules de CaitellasEn canvi, el president de la patronalbalear, Francesc Alberti, ha manifes-tat recentment que «a les Illes sobren

S'ARENAL DE MALLORCA. Publicació independent de la Comarca de S'A-renal. Edita: Associació de Veïns. Director: Mateu Joan i Florit. Depósit LegalPM 473-80. Imprimeix Hora Nova, S.A. Publicitat i subscripcions: Camí Cante-res, 132 - Apartat de correus 124 - 07600 - S'Arenal de Mallorca. Telèfon:265005.

1.1111•L

Aquest periòdic surt cada quinzedios. Se pot trobar als quioscos deS'Arenal, Ca'n Pastilla, Es Coll, SonFerriol i Sant Jordi Subscriviu-vos-hi

BOLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Carrer

Població Tel.

M'interessa una subscripció:

El SEMESTRAL 900 Ptes.

Forma de pagament:

Rebut domiciliat a un Banc

Banc Suc.

Compre n.° Titular

Comptat Firma

Ompliu aquesta tarja i enviau-la al Cami

Canteres, 132, S'Arenal.

Les entitatsciutadanescontra elcobriment dela Riera

Davant la possibilitat de con-vertir el llit de Sa Riera en aparca-ments, les entitats sotasignantsvolen manifestar el següent:

1"r) La Riera constitueix unpaisatge urbà singular amb uhvalor històric indiscutible. Es trac-ta d'un patrimoni collectiu a con-servar que des de sempre hatengut un gran protagonismeciutadà.

2°n) Ningú dubta que l'aspec-te actual no és el desitjable i ésclar que necessita una, millora. LaRiera ha d'esdevenir un parc pú-blic i una zona yarda atractiva perals ciutadans.

3°r) La Riera s'ha de convertiren una zona yarda que ha deconstribuir a la bellesa de Ciutat iun element geogràfic que ha deperpetuar la seva memória históri-ca. Es clar que són responsables

* davant els nostres avantpassats i

els nostres descendents de laseva conservació.

4,t) El projecte de cobrir laRiera suposa una disminució delnivell de seguretat davant la pos-sibilitat de torrentadet i gransavingudes d'aigua. Recordem elsdiversos desbordaments de laRiera durant aquest segle.

5) La necessitat d'aparca-ments és un tema que no té res aveure amb el cobriment de laRiera, ique té altres solucions.

6) En tot cas l'intent de taparla Riera constitueix un error ur-banístic i un atemptat cultural 1històric, a més d'una privatitzacióespeculativa inacceptahle.ARCA, F. AA.VV, GEM, SAL,

GOB4OCB

TV3 i ValènciaA la ciutat de Valencia i comarca del'Horta (trenta-cinc per cent del PaísValencia, quinze per cent de la naciócatalana), a banda de la televisió espa-nyola, el diari Las Provincias(d'influència semblant a la que té LaVanguardia a Barcelona) és l'únic

canal d'informació per a moltíssimagent, amb el que això implica de Inésde vint anys de_ programació mental'anticatalana i anticatalanista.

Grácies a TV3, això está començant

LEPANTO, S.A.

COMPANYIA D'ASSEGURANCES I REASSEGURANCESAVINGUDA ARGENTINA. 18- PRINCIPAL

TELÈFONS: 231306 - 285321 •

PREUS ESPECIALS PER A LA GENT DELA COMARCA DE S'ARENAL

N\I

1S

Teneis Arenal izar • • • • ES

SON VERI TELEFONS: 26 38 34 - 7631 12 514° 7f &4'7".

A‘ GTaell* 1)

ti,«I»_catetelia 5112.C11-15115-3111

éss‘.1 t43t1

111:: a cal ?el CIIIC

-Penya Mallorquiniata S'Arenal.

Local Social

Club Petanca

SON VER1

U. E. S'Arenal

ESTAM AL SEU SERVEI

Magnífica PISCINA amb hamaques i tcrtaces cnrevoltades de pins.Piscina infantil amb tobogan.

Piscina amb trampolí.Tobogan hidrotub de vint-i-cinc metres de recorregut.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988 3

S Arenal

Presumte«conductorsuïcida»

Un primer cas de «conductor suïcida»s'ha donat a l'autopista de S'Arenal - Palmaa la manera dels de Madrid. Juan AntonioL.V., natural de Madrid, de 31 anys, ha estatdetingut per la Policia quan anava en sentitcorltrari per l'autopista a gran velocitat.

El vehicle, un Seat 124, fou perseguit perfins a quatre cotxes de la Policia, estant apunt de col.lisionar amb alguns d'ells queintentaven interceptar-lo. En pocs momentses muntà una gran persecució de l'infractorque acabà amb la seva detenció prop delParc del Mar.

El presumpte «conductor suïcida» al.legàque s'havia equivocat de carril a l'entradade l'autopista de la banda de S'Arenal.

Per altra banda, la Policia ja havia rebutdiverses denúncies d'irregularitats d'aques-ta mena a l'autopista de S'Arenal i s'havienmuntat els dispositius de captura dels in-fractors. Juan Antonio L.V. és el primer pre-sumpte «conductor suïcida» que es deté ales carreteres mallorquines. Esperem queaquesta moda no s'implanti entre nosaltres.

Son Ferriol

Accident mortalProp de Son Ferriol es produí un greu ac-

cident de trànsit en concret al quilòmetre3.300 de la carretera de Palma. Xocaren

frontalment dos turismes, un Renault-11 iun Citroén BX. Com a conseqüència del xocfrontal el conductor del primer vehicle, Mi-guel Crespí Montserrat, de 29 anys, resultàamb ferides greus, mentre que el conductorde l'altre cotxe, Joan Antoni Sampedro Gar-cia, de 21 anys, moda als pocs minuts del'accident.

Son Banya

Un pagès ferit en untiroteig

Dins el poblat gitano de Son Banya es produí un tiro-teig, sembla que amb escopetes d'aire comprimit. Un delsbalins ferí un dels pagesos d'un hort dels voltants.

El pagès vaser traslladat a la Casa de Socors on fou atèsde lesiones de carácter lleu. La Policia Municipal acudí allloc dels fets on efectuà la investigació del cas.

Cap dels residents de Son Banya resultà ferit, o almenyscap d'ells acudí a la Casa de Socors. Els pagesos de lazona es dolen de ser víctimes innocents de Is disputesentre els gitanos de Son Banya.

MASCRESPO, S.A.

CARNS 1 ALIMENTS MAS CRESPO, S.A.C.A'N CAIMARI, 10 - TELÉFON: 26.53.04

TELEX: 68825 MASC E07007 COLL D'EN RABASSA

S'ARENAL. Oficines, Magatzem i Exposició:Historiador Diego Zaforteza, 3- Telèfons: 263772-260087.

LLUCMAJOR. Magatzem i Exposició:Ronda de Mitjorn s/n. Telèfon: 660701.

CIUTAT DE MALLORCA.Magatzem i Exposició: Polígon de Son Castelló.

Gran Via Asima, 1 - Telèfons: 204702-204764.Magatzem: Carrer d'Aragó, 139- Telèfons: 272356-272364.

almacenesfemenías..materiales de construcción

Els professionals

4 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

Jutjat l'acusat de disparar contramenbres del Clan Amaya

Josep ManuelManzano Batista haestat jutjat per lasecció primera del'Audiència Provin-cial de Palma acusatde dos delictes d'as-sessinat en grau defrustració. Se l'acu-sa d'haver disparatcontra dos membresde la família Amaya,fets que passaren aSon Banya l'estiu de

1984. El fiscal delcas reclamà per alprocessat la penade desset anys,quatre mesos i undia de presó menor.

L'advocat de l'acu-sat demanà la lliureabsolució. RosarioVargas Amaya, queresulté ferida, noacudí a testificar es-sent la cinquena ve-

gada que ha estatcitada.

L'origen dels fetses troba en l'ene-mistat entre les fa-mílies Manzano iAmaya, que data dela primavera del 84quan un integrant dela família Amayamona per haverbegut una botella devi. Els Amaya culpa-ren els Manzano delfet i es produí un pri-mer tiroteig entre lesfamílies que s'acabàamb la mediació delpatriarca de SonBanya, el Quico,que posé pau mo-mentàniament. ElsAmaya i els Manza-no hagueren d'a-bandonar el poblat.

El poblat fou l'es-cenad d'un segon ti-roteig durant la mati-nada de dia 23 a 24d'agot de 1984. Ro-sario Vargas Amayaresultà greument fe-rida de bala a la gar-gamella i la tráquea.El seu fill Antoni so-fria lesions I leus.

Josep ManuelManzano negà du-rant el judici la sevaimplicació en elsfets. Assegurà quel'endemà dels fetsva saber que la fa-mília Amaya l'esta-ven cercant com a

responsable delsfets per matar-lo.Dies després Man-zano es presenté alJutjat de Guàrdiaper «por de perdrela vida».

Rosario VargasAmaya es presentéuna única vegada atestificar declarantque «no havia pas-sat res», cosa que fapensar que ho arre-glaran entre ells,sota la llei gitana,sense que els orga-nismes públics en-carregats d'aquestscasos hi interven-

guin. Els represen-tants del jutjat handeclarat que ésinadmissible queaquest assumpteacabi en venjança,sense fer cas delsconductes regla-mentaris de la Justí-cia.

L'advocat de

Manzano al.ludífalta total de provesque inculpin el seuclient, demanant lalibre absolució i re-criminant al fiscall'absència de méstestimonis, a part delde Rosario Amayaque, ja ho hem dit,no pensa testificar.

El pil.larinerJosep Garí i Thomás fou detingut a S'Arenal on residia.

La casa en vivia el nét de l 'avia morta

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

Dos mallorquins detinguts per

tráfic de 'droguesUn d'ells és pil.lariner

F. Seguí

Dos mallorquins hanestat detinguts, un d'ells aMarbella i l'altre a S'Arenal,per la seva presumta rela-ció amb el tràfic d'haixixdes del Marroc a la penín-sula i les Baleares. Es creuque els dos detinguts sónels «capos" d'una àmpliaorganització del narcotrá-tic. Segons sembla, els dosmallorquins detinguts enaquesta operació policial,en la qual hi han participatagents de les Jet atures Su-periors de Palma i Málaga ide la comissaria de Carta-gena, tenien antecedentscom a contrabandistes detabac, activitat delictivaque han canviat per l'acualtràfic d'estupefaents ambqué s'obtenen major sbe-neficis econòmics. Les in-vestigacions, de cara a de-sarticular la xarxa dirigidapels dos mallorquins, s'ini-ciá fa uns cinc mesos iacabà amb la detenció deJosep Garí Tomás, de 59anys i resident a S'Arenal,encara que nascut a EsPi.larí.

La gran quantitat d'haixixque circulava per l'illa moti-và que la Policia sospitásque cenes persones ambresidència a Mallorca parti-cipassin en aquestes ope-racions d'introducció dedroga a les Balears. Peraixò, la secció d'estupe-faents de la Jefatura Supe-rior de Policia inicià les per-

tinents investigacions alrespecte.

Les sospites se centra-ren en dos ex-contrabandistes que, du-rant els darrers mesos, vin-gueren mantenint succes-sius contactes amb perso-nes relacionades amb elnarcotràfic, tant dinscom a la península on viat-javen sovint.

Els dos individus forensotmesos a una intensa vi-gilància, d'aquesta maneraes pogué establir que fa unmes un d'ells, Miguel Van-rell Mascaró, de 60 anys,s'embarcava amb el seuautomòbil de cap a Barce-lona.

AL SUD D'ESPANYA

Des de la Ciutat Comtal,on desembarcà, MiguelVanrell continuà el viatgeper carretera fins a Marbe-lla (Málaga) on funcionarisdel Cuerpo Nacional de Po-licia proseguiren la seva vi-giláncia i seguiment.

Els agents de la comis-saria marbellenca pogue-ren conèixer els contactesque Miguel mantenia aaquella zona. Durant elsprimers dies de gener l'al-tre detingut, Josep GaríaTomás, es traslladavaamb avió fins a Málaga on,al mateix aeroport, erarebut per Miguel Vanrell, di-rigint-se els dos a Marbellaon s'allotjaren al mateixhotel.

.Durant alguns dies, elsdos homes es dedicaren aviatjar per la costa andalu-sa, fins i tot arribant a Gi-braltar, contactant ambpersones vinculades al trà-fic de substándes estupe-faents, al mateix temps quemostraven el seu interéspel vaixell pesquer de tret-ze metres «Baute", matri-culat a Tenerife i el propie-tari del qual era BenitoTova! Garcia que havia fetalguns negocis a Mallorca.

Després d'uns dies aMarbella, Josep Garí tornàa Palma, mentre que Mi-guel Vanrell continuava elviatge cap a la ciutat marro-quí de Tánger, juntamentamb dos individus de Car-tagena.

COMPRA DE LADROGA

Al Marroc, el mallorquí iels altres dos que l'acom-panyaven gestionaren lacompra d'una importantquantitat d'haixix, que pa-garen amb un taló bancariamb l'import d'alguns mi-lions de pessetes.

Després de pocos diesd'haver-se tancat el negoci,el pesquer «Baute» salpa-va des de Málaga cap alnord d'Af rica on havien decarregar la mercaderia. Elsfuncionaris del Cuerpo Su-perior de Policia de la co-missaria de Cartagena sa-

bien que el pesquer atraca-ria a una zona pròxima alport de Palos.

DETENCIO

El temporal que hi haviaa la zona sud del Medite-rrani motivà que el pesquerno pogués travessar l'es-tret de Gibraltar. A prime-res hores del dia 25, em-barcacions del Servei deVigilància Duanera localit-

zaven el «Beute» davantles costes de Cartagena. Ales set del matí del dia 26s'abordà el pesquer on hihavia, en aquells moments,fins a set tripulánts.

Els ocupants de l'embar-cació reberen a tirs elsagents policials mentreanaven tallant els caps deles boies als que estavenfermats els farcells amb ladroga per tal que aquestaes perdés dins la mar.

A pesar de tot, la Policiaaconseguí incautar vint-i-cinc quilógrams dhaixix enforma d'ous de dos-centsgrams cada un. Al mateixtemps es detenia a Carta-gena als implicats en el trà-fic de drogues i a MiguelVanrell Mascará a l'habita-ció de l'hotel on s'allotjava.Josep Garí i Thomás va serdetingut a la seva casa deS'Arenal moments des-prés.

Detinguts dos joves de disset anysper assassinar ravia d'un d'ellsL'Hospitalet/Enric Pereda / Ángels Marín

0 Javier González Romero, dedisset anys d'edat, será posatavui a disposició del jutjat del'Hospitalet com a presumpteautor de les ganivetades quediumenge van causar la mortde la seva àvia, Felisa AmayaTorrescusa, de 77 anys d'edat.El noi i un altre jove, tambédetingut en relació amb l'as-sassinat, Manuel RamblaAguilar, de disset anys, sónacusats de matar Felisa Amayaper robar-1i 700 pessetes, unacadena d'or, dos anells i les arra-

cades que duia.El cadáver de Felisa Ama-

ya presentava ferides de grani-vet al coll i al pubis, i una feri-da al cap provocada per JavierGonzález, que ta va colpejarper evitar que cridés. La donava morir diumenge entre lessis i dos quarts de vuit de latarda, pero) el cadáver no elvan trobar fins dilluns, quanuna veïna va entrar al pis,estranyada de trobar-se ambla porta oberta. El cadáverestava estirat al sofá i el pispresentava senyals de grandesordre.

El fet que Felisa Amaya

no rebés habitualment visitesva fer suposar a la policia queels assassins eren personespròximes al seu entorn fami-liar. La vella, que des de feiatres anys feia servir unes cro-ses per poder caminar, cobra-va una pensió de quinze milpessetes i no acostumava asortir de casa.

Anava "passat de pastilles"En el moment de ser detin-

gut, dilluns a la nit, JavierGonzález es va limitar acomentar els agents que eldetenien que "anava molt pas-sat de pastilles" quan van suc-

ceir els fets. Segons la policia,els dos joves consumeixen"algun tipus de drogues". Elsdetinguts tenen diversos ante-cedents policials per robatoriamb intimidació.

La família de Javier Gon-zález viu en els baixos d'unbloc de pisos del barri dePubilla Casas. El seu pare, queestá aturat des de fa temps,estava ahir visiblement afectatpels fets. L'home no parava dedir que "el meu fill mal nohavia pres pastilles a casa",mentre la mare plorava amar-gament. Javier González és elpetit de tres germans.

PO CA-10L1A.~AA/MIL st.PiTtAIAEN

De LA Sala»!

NEO & POST

L A fill

Montesol

EL 44E0 Alf 130 -1" 15-011E 502-A lilff LA le 1/4

(ALTA Abç

r.....\(---.........

WVAAM I !

Egi,

?-'1-4k73 "mol"-

c.nk

flAMIA

DEPALMA

P.+

URBANISA TORRE

Sortida prolongació autopista.A la carretera de S'Arenal al Cap Blanc

quilòmetre 7'50.Venda de solars devora la mar.

Visites: cada dia manco els dimecres.

Arenalera morta persobredosis

Dolors Zaragoza i Gomes, una arenalera de 20anys que havia nascut i viscut al carrer Zama devantl'hotel Veracruz, fou la primera víctima de la heroinad'enguany. La jove, fou trobada en estat greu a l'in-terior dels lavabos del mercat de Santa Catalina ambuna xeringa aficada al braç. A primeres hores del di-jous dia 4, na Dolors deixaba d'existir.

Pareix esser que aquesta al.lota duia un parelld'anys enganxada a l'heroina i que havia seguit untratament de desintoxicació a un dels centres d eElPatriarca on va estar durant tres mesos. Llavors vatornar a S'Arenal i va tornar a provar el «cavan». Elfet de ser trobada al Mercat de Santa Catalina ambuna agulla hipodérmica clavada al braç, fa suposarque moments abans havia comprat una dosi mortala qualque punt de venda d'estupefaents que hi ha ala barriada des Jonquet. El cadaver de l'al.lota foutransladá a l'Institut Anatòmic forense per paracticar-li l'autopsia i així coneixer amb més exactitut les cau-ses reals de la mort.

COMA PROFUND

Al mitjan matí del dimecres dia 3, la propietariad'un dels llocs del mercat, va anar als lavabos i a l'o-brir la porta, va trobar el cos de l'al.lota estirat a terra,la pell totalment blanca, els ulls aclucats i una agullahipodérmica clavada al braç dret. La dona assusta-da, va sortir cridant: «Aquí dins hi ha una al.otamorta!» La gent hi va anar i presenciaren l'especta-cle, coincidint tots que la jove era morta. Mentrestantun home va avisar el 092 que va arribar de seguida.Un dels policies va prende el pols de l'al.lota i vacomprovar que bategava encara que de maneramolt debil. Hi havia senyals de vida. Amb tota urgen-cia la Policia va dur l'al.lota a Son Dureta on fou in-gresada a la Unitat de Cures Intensives en estat decoma profund.

Com que no duia cap documentació, no se vapoder sebre la seva identitat fins l'endema, desprésque la Policia Municipal va averiguar. Va resultaresser na Dolors Zaragoza i Gomes de 20 anys, resi-dent a S'Arenal. No tenia antecedents penals i maihavia estat ingressada a la presó de Palma.

ATURADA CARDIACA

Durant el dijous, l'alota va anar empitjorant mal-grat els intents dels metges per salvar-li la vida. A lesset i mitja del vespre, el seu cor jove se va aturar,trenta i sis hors després haver-se injectar la queseria la seva darrera oosi d'heroina. Al costat de

hi ha estar tot el dia son pare i sa mare ambqui vivia la jove Dolors.

6

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE F_I3RER DE 1988

Llucmajor Assassinat a S'AtalaiaFrederic Martínez Sánchez, de 38 anys, que tre-

ballava a la possessió de S'Atalaia, Llucmajor, vamorir a causa dels tirs efectuats sobre ell pel seucompany de treball. Antoni Villar Hernández, de 53anys.

Els fets passaren passades les tres del migdia delpassat 4 de gener. La víctima estava per Antoni Vi-llar amb una escopeta de caça.

Després de l'assassinat, l'autor llençà l'escopetaen terra i agafà la motocicleta per anar fins al quarterde la Guardia Civil de Llucmajor ha declarar quehavia matat un home. Els guàrdies, de principi, nocreien el que deia Antoni Villar a causa dels moltsdetalls que donava de la tragedia.

Jesús Escamilla Garcia, un altre deis treballadorsde la pssessió no hi trobava cap mena de justificaciódels fets: «Al matí Antoni va mantenir una estúpidadiscusió amb Frederic sobre assumptes Antoni vamantenir una estúpida discusió amb Frederic sobreassumptes de feina, però poc temps després totsemblava oblidat. Després de migdia Antoni, en unrampell, disparas a Frederic».

Sembla que efectivament discutiren i que Antón itorna a la casa on agafar una vella escopeta i un pa-rell de cartutxos per després tornar al lloc on hi haviaFrederic, que es trobava dalt del tractor segant l'al-fals. Se suposa que aquest rebé el primer tir ambtotal sorpresa. Rebé l'impacte a la part dreta de lacara, intenta allunyar-se corrent cap a la casa. però

Antoni recarregà l'escopeta i torna a disparar sobreFrederic, quasi a boca de canó, al seu pit.

El conductor d'un camió que es disposava a carre-gar l'alfals descobrí el cadáver: «Va venir fins a lapossessió plorant i sense donar crèdit al que haviavist. Amb veu tallada intenta dir-nos que Frederic eramort», diu jesús Escamilla.

A lmateix temps que això succeïa, l'assassí es tro-baba de camí cap a Llucmajor per entergar-se volun-tàriament a la Guardia Civil. Al lloc dels fets s'hi per-sona el titular del Jutjat d'Instrucció número 4 dePalma per instruir les diligencies del cas, ordenantque el cadáver fos traslladat a l'Institut Anatòmic Fo-rense.

Antoni Villar feia uns dotze anys que treballava aS'Atalaia, mentre que Frederic martínez en feia propde dos, vivia a Campos i estava casat amb dos fills,un de tres anys i l'altre d'un i mig.

Els que han tractat Antoni Villar diuen que és unhome excessivament nerviós, amb un cert grau d'a-gressivitat. Però no s'explican que fos capaç de pro-tagonitzar uns fets d'aquestes característiques.

A la foto se pot veure l'arma emprada per Villarper cometre el crim.

Sembla que els motius de la discussió que presumi-blement origina la tragedia eren purament de carác-ter laboral.

Joan Bauçá, regidor -d'AP., vol el millorpasseig marítim de l'illa

Joan Balicé Barceló,director d'un dels hotelsde S'Arenal - Can Pasti-lla, és regidor aliancistade l'Ajuntament de Ciu-tat.

Ara que la qüestió dela peatonització de la pri-mera línea és un temacalent pel qual hi estaninteressats amplis sec-tors de la nostra comuni-tat, hem volgutunes p-nuntes, saber laseva opinió sobreaquest tema.

Joan Bauçá ho té moltclar: «Abans, la cons-trucció d'aquestes duesvies de primera línia vaser una necessitat, acausa de la manca decarrers o carreteres decomunicació. Avui nosón necessàries sotacap aspecte. Es per això

que s'ha de peatonitzar,almenys parcialment, enqué la peatonització arri-bará algun dia. I a més,s'ha de tenir en compteque la platja ha de millo-rar, quant a amplada iprestacions. Durant elsmesos d'estiu ens estáquedant petita».

Bauçá Barceló asse-gura també: «Podemtenir el millor passeigmarítim de Mallorca. Te-nint en compte la bonaautopista que hi ha a lapart del darrere dels edi-ficis i els carrers inte-riors, hem de pensar quela peatonització és duràa terme. S'han de teniren compte, això sí, lasenyalització de les pa-redes deis autobuses icoses per l'esti I

NOVA OBERTURAELECTRONICA

EXPOSICIÓ I VENDAD'ANTENES PARABÓLIQUES I

NORMALS. EQUIPS DE SOHI-FI, TV COLOR I PANTALLA

GEGANT. SERVEI TÉCNICGARANTIT FINS A QUATRE

ANYS.VIDEO SCARRER DE SANT CRISTÒFOR, 82

TEL.: 263423S'ARENAL DE MALLORCA

P U B-509'1991'

1-A NIT MES LLARGA

olliátrá•00

CHINAosTAURANr

CiJoaquin Verdaguer . 12Arenal Tel 26 67 21

ESCOLA EÝINFAHTSI

PaiKelletGUARDERIA

C1 SANT CRISTÒFOL, 55S'ARENAL. TEL. 267315

Les associacions arenaleres registraren 4.000 instàncies al batle de Ciutatdemanant la peatonització de la vora de mar de S'Arenal.

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988 7

.11,01111d111111 11111 111111111111111 11 1111ibb a.

Quatre mil firmes demanantla peatonització

Representants del'Associació de Veïnats,de l'Agrupació Hotelera ide l'Agrupació de Co-merciants de S'Arenal -Can Pastilla entregarenquatre mil instàncies al'Ajuntament de Palma ila Conselleria d'Ordena-ció del Territorisol.licitant la peatonitza-ció parcial de la primeralínia de la platja per al'estiu que ve.

La mesura s'ha duit aterme a causa de lescontínues promeses quees farà i els problemesd'última hora que, unaadministració o altra, hitroben al projecte. Men-tre uns diuen que l'acordés bo, paraules de Jero-ni sáiz, altres diuen queno és bo, paraules del

batle de Palma, RamonAguió.

L'Ajuntament dePalma, quan es preveiaque tots els problemeshavien quedat resolts—veure S'ARENAL DEMALLORCA de núme-ros anteriors—, ha ditque la peatonització noés possible si abans noes compleixen una seriede punts com el canvi delloc d'uns semàfors, elcanvi de la línia d'auto-busos de l'EMT i la pavi-mentació de forma dife-renciada del tram quepassarà de carretera acarrer de peatons.

La Conselleria consi-dera que són problemesde fácil solució. Però elproblema és més defons que de forma. L'A-juntament no té intencióde fer front a les inver-siones que aquests can-vis suposen. Per altrabanda, l'Ajuntament, encontra del parer de laConselleria, no conside-ra que l'actual projectesigui vàlid de cara alfutur ja que es el temade les competències,l'Ajuntament diu que,des del moment queserá zona peatonal, éscompetencia de l'Ajunta-ment. Jeroni Sáiz diuque aquest tema no estractà en les reunionsprévies entre les admi-nistracions.

Tomeu Sbert, gerentde l'Agrupació d'Hote-lers, afirmà que «volemla peatonització parcial iprovisional enguarty ma-teix, per demostrar que

no es tracta d'un temaque afecti només als ho-telers, aquí hi a les ins-táncies dels veïnats ideis comerciants». Elsrepresnetants d'aques-tes entitats ciutadaneses dirigiren a l'Ajunta-ment on es registrarenles instàncies presenta-des. A la Conselleriad'Ordenació del Territoriles instàncies foren re-gistrades una a una, enlloc de totes de cop coms'havia fet a l'Ajunta-merr.

Antoni Marí, presidentde l'Associació de Veï-nats, juntament ambTomeu Sbert i Maria An-tònia Munar en nom delscomerciants, assenyala-ren que «el fet que es seseguí el procediment deles instàncies ha supo-sat que no poguéssimpresentar més firmes,però aquestes augmen-taran considerablementamb els fulls que entre-garem quan es reco-mencin les conversa-cions. Aquesta zona ne-cessita urgentment lasemi-peatonització, ex-perimental o definitiva.La veritat és que el temano es pot ajornar més.Necessitam la novaimatge i aquesta depénen un 90 per cent de lapeatonització de la pri-mera línia de la platja.Necessitam un bé so-cial, tranquil.litat pelspeatons, seguretat vial,recuperar el turisme fa-miliar, un lloc del pas-seig pels ciutadans».

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓPalma de Mallorca.

Exposició: Arx. L. Salvador, 84 - Tela.: 251631-292997.Magatzem: Pol. S. Castelló-Gran Via Asima - Tel.: 294004.Mag: Pol. La Pau (Ca'n Valero), 4 de Novembre, 11 - Tel. 206666.Mag. Sócrates, 8 (Ca'n Blau) - Tels.: 270161-279795.

LlucmajorOficines, Fábrica i Exposició: Bisbe Pere Roig, 29 - Tels. 660150 -660154.

S'Arenal de MallorcaExposició i magatzem: Ctra. Militar, 522 - Tel. 262238.

Cala D'Or Expogició: Avinguda de Bélgica, 14 - Tel.: 657562.

A5CIENSORE5

ASIPIE A

MUNTATGE 1 CONSERVACIOEL NOSTRE ASCENSORISTA!

C/, MARINETA, 7 - TEL. 26 62 32 - 54 - EL ARENAL - (MALI ORCA)

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

Llucmajor

Renavació del catastreL'actualitat económica de Llucmajor ve marcada

per la renovació del catastre i pels nous pressupostsper enguany que augmentaran uns tres-cents cin-quanta milions, per bé que l'augment real seránomés d'uns cent milions de pessetes.

El PI a del Puig d'En Rosno prospera

J.J. Ciar Coll

L'áprovació de la modificació del Pla Parcial de laurbanització Puig d'En Ros consumí una hora de lespoc més de dues que durá el pie ordinari. La polémi-ca havia començat, per a l'oposició, uns dies abansamb les presses de la Comissió de Govern per a laseva aprovació, que es fa fer amb el vot en contradel senyor Artigues, d'AP.

Per al portaveu del grup popular «el nou projectees presenté a l'Ajuntament sense el vist i plau delCol.legi d'Enginyer, a més hi hagué molt poc margede temps fins que es tractà al ple, i encara la Comis-sió d'Urbanisme no doné lloc, per manca de temps,per estudiar el projecte en profunditat. A la vista delpoc que sabem del nou Pla, creim que aquest ante-proyecte és perjudicial per a Llucmajor. Per si nobastás, no hi ha un estudi complet d'un pla a l'altre. Amés, es contempla que puguin edificar-se fins a lesquatre plantes i augmenta en un deu per cent laquantitat de deu mil persones previstes anterior-ment. Aquest nou Pla permet la massificació, el nos-tre grup considera que és nefats pel poble. Conside-ram que s'ha de quedar damunt la taula per a qués'estudiï amb temps.

Tomás Garcias, tinent de batle d'Urbanisme, de-fensà el nou pla per adaptar-se perfectament al noudecret Cladera, que obliga a 60 metres quadrats dezona verda per plaça hotelera, a més de cedir unsolar de 3.500 metres quadrats a l'Ajuntament.

Arribats a la votació, el PSM voté en contra, «aqu-seta nova proposta és negativa», segons paraulesde Macià Garcias, Miguel Manresa, del PDP, asse-gurà que «els informes tècnics són favorables, elmeu vot és afirmatiu». Miguel Clar, d'UM, no hi era.El CDS demanà que tornás passar per comissió.Amb aquests resultats el PSOE no voté i TomásGarcies ordené que el nou Pla del Puig d'en Rospassás de nou per comissió per a qué es dugués aterme un estudi més profund del projecte.

El president de la Comissió de Comptes i Hisendade l'Ajuntament, Domingo Aguiló, ha manifestat quel'actual catastre data de 1973 i está absolutamentdesfasat. la renovació del catastre va ser un delspunts forts de la passada campanya electoral. D'unaentrevista concedida pel delegat de Comptes al diariBaleares n'extreim alguns passatges.

A la pregunta de en quina situació es troba la re-novació del catastre, Aguiló respon: «No está, coms'ha dit, paralitzat. La renovació mateixa no s'ha ini-ciat encara a causa de les anomalies que han con-corregut en el procés començat fa quatre anys. Crecque, actualment, comptam amb el suport eficaç d'Hi-senda així com de la voluntat decidida de dur aterme l'esmentada renovació enguany mateix. Lespasses efectuades per Hisenda, a instàncies de l'A-juntament de Llucmajor, a partir del passat mes d'oc-tubre, s'han encaminat a la rescinsió del contracteanterior (que, per altra banda, s'ha demostrat com-pletament inoperant) i a la preparació d'un de nou,amb un plec de condicions que es reu que es podranadjudicar a finals de febrer».

Respecte a l'agument dels imposts, Aguiló ha res-post així: «La llei 26/1987, de l'onze de desembre,per les quals es regulen els tipus de gravámens deles contribucions rústica i urbana, defineix que eltipus de gravamen a aplicar sobre la base liquidableper determinar la quota tributària de la ContribucióTerritorial urbana será d'un 20 per cent. Al mateixtemps, els ajuntaments podran incrementar aquestamena de gravamen fins a uns límits determinats que,en el cas de l'Ajuntament de Llucmajor, arriba a un32 per cent. La base imponible, en tots els casos, ésel 4 per cent del valor catastral. El Consistori, en ses-sió plenária del 28 de desembre, i seguint les tesisanunciades pel PSOE de Llucmajor durant la passa-da campanya electoral, decidí mantenir el tipus im-positiu del 22 per cent, acordat pel Consistori ante-rior».

Respecte a deutes contrets per l'anterior Consis-tori, Domingo Aguiló manifesté: «El volumen de nopagats dels darrers cinc anys és d'uns 100 milionsde pessetes. Aquests mateixos dies de l'any passat,la xifra arribava als cent trenta milions, cosa que sig-nifica que hi ha hagut una reducció del 23 per centen un any».

Domingo Aguiló, regidor d'Hisenda, afirma quela revisió del catastre és una simple actualitzaciósobre la que s'aplica el mateix barem que abans.

Ple de l'AjuntamentAl ple ordinari de l'Ajuntament del passat 25 de

genei es va poder veure els extrems on pot arribar laparticipació ciutadana en l'apartat de precs i pregun-tes.

Després de llegir i aprovar ben aviat els tres pri-mers punts de l'ordre del dia es passà al punt quetractava de la contractació d'un professor de catalàpel reciclatge dels funcionaris, punt que quedé da-munt la taula sense saber si l'assistència a les clas-ses seria obligatòria o voluntària.

El capítol de precs i preguntes, en el qual els ciuta-dans hi poden participar, va resultar polémic, acausa de l'enfrontament verbal entre Tomás Gar-cias, portaveu del PSOE, i Manuel Garcia, dirigentdel PCPE. Comn que no hi érem no sabem massabé la causa de l'enfrontament. De tota manera, s'had'agrair —encara que no funcioni com hauria de fun-cionar— la voluntat de l'alcaldia perqué el ciutadánormal pugui fer sentir la seva veu a l'Ajuntament.

Aqua-Citornarb aobrirA la darrere roda de premsa que l'Ajunta-

ment Ilucmajorer ve fent des de que el PartitSocialista és al Govern es plantejà el temade l'Aqua-City de s'Arenal. El batle diguéque durant tot l'hivern els responsables delcomplex ha anat arreglant les deficiènciesque presentaven les instal.lacions i es pre-veu que, quan totes aquestes estiguin re-soltes, l'Ajuntament concedirà la llicènciad'obertura.

les deficiéncies són sobretot de carácterhigiénic, la construcció d'una planta depura-dora per netejar les aigües que s'empren ales instal.lacions és el principal problema alqual s'han hagut d'enfrontar els responsa-bles del complex.

El recurs contenciós que interposà PalmaPark, S.A. —empresa explotadora del com-plex— el passat 7 de gener —recollit en elBotlletí Oficial del Govern Balear— en con-tra de la ressolució de l'alcaldia del 3 de se-tembre de 1987 que decretava el tanca-ment de les instal.lacions d'Aqua-City haestat retirat davant dels tribunals desprésde la promesa del batle que es podria tornara obrir si es complien tots els requisits esta-blerts per l'Ajuntament.

EL CARRER DOS DE MAIG

Un altre dels temes que es- tractaren enaquesta roda informativa va ser el referental projecte de remodelació de la zona delcarrer Dos de Maig. El responsable d'Urba-nisme, Tomás Garcias, convocà els afec-tats a una reunió informativa el passat 4 defebrer, al saló d'actes de l'Ajuntament.

Unificades les juntes locals d'APde S'Arenal Llucmajor

Les dues juntes locals d'Alianza Popularque fins ara hi havia al terme de Llucmajor,una a la mateixa ciutat i l'altra a S'Arenal,s'han unificat. Des d'ara, només un comitécoordinará les activitats del partit conserva-dor.

La junta local ha quedat així: President,Gaspar Oliver Mut; vice-president: AntoniFont Fluixá; secretari: Jaume Manresa Bur-guera; vice-secretari: Jaume Garau Clar;

tresorer: Esteve Cirerol Puig; vocals: JoanMiguel Catany, Josep Mójer Noguera,Mateu Montserrat Pastor, Sebastià ArtiguesBoscana, Alfred Titos Valverde i SebastiàVerger Cerdà. Els sis últims actualment re-gidors de l'Ajuntament.

El portaveu de la junta local manifestàque es pretén dur endavant successivesreunions informatives de cara al poble deLlucmajor, de S'Arenal, S'Estanyol i altresurbanitzacions de la costa Ilucmajorera.

Un atentat contra el nostro patrimoni cultural

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988 9

D ESDE una posició total-ment apolítica, la meyaconsciencia de ciutadà

amic dels nostros valors cultu-rals, m'impulsa a dirigir-mepublicament a les dignes per-sones que formen part delConsistori de Palma amb l'ob-jecte d'expressar la meya opi-nió totalment contraria a la de-safortunada idea de fer desapa-rèixer un dels elements més ca-racterístics de la nostra ciutatmoderna, de cada dia mésanodina i falta de personalitat:"Sa Riera".

La necessaria brevetatd'aquest adiete faria inoportunauna ressenya de la forma en laque el temps històric es va dura terme en els segles XVI i XVIIuna obra tan monumental co-mo la de les nostres muradesque eren un dels recintos mésimportants del Mediterráni. I almateix temps, del canvi de re-corregut de la corrent d'aigües,de règim tragicament torrencialque partint del "salt de SonFortesa" travessana la ciutatmedieval, per tal de fer-la pas-sar l'any 1.601 pels fossatsdeponent de l'obra que s'ana-va bastint amb els esforços dela "Universitat" del nostro Reg-ne i de tot el poble. El temad'aquesta història es realmentsuggerent i pens dedicar-li unaltre article.

El sistema defensiu de lesmurades de Palma, comparableamb els d'altres plaçes fortes,mes afortunades que la nostraen quant a conservació —comMalta, o' la mateixa Eivissa— va

ser enderrocat a partir dels pri-mers anys del nostro segle. Elsurbanistes d'avui haurien trobatsegurament altres solucions perresoldre l'expansió urbana sen-sa necessitat d'aquestes de-molicions massives. Però elserrors urbanístics solen ser irre-versibles. Aixó no obstant laciutat ha pogut salvat no sola-ment una gran prt de la "mura-da de la mar" sobre els dos im-ponents bastions de "Sant-Pe-re" i "del Príncep", sino la partmés bella del fossat de ponentpel qual s'havia fet passar elnou Hit de "Sa Riera".

Sa Riera, tal com la con-templam actualment, es unelement urbà de gran bellesa.El seu traçat en zig-zag creasuccessives perspectives ac-centuades pels tres punts, undels quals, el de la Porta deSanta Catalina, del mateixsegle XVII, ha donat motiu adistints pintors per obres impor-tants.

Els elements complementa-

111~1111111~111~~I

Gabriel Alomar

ris de Sa Riera, están de mo-ment sense acabar, per()fer-ho, no ha de ser dificil nicostós. S'han d'arraglar, enprimer lloc els bancals ajardi-nats col.laterals, avui tan des-cuidats i s'ha de substituir peruna barandilla digna tot el para-pet de marés bast que tancalas aceres deis dos costats.Tambe s'hauria de donar unacerta noblesa al paviment queforma el Hit propiament dit de latorrentera.

Aquesta part subsistent deles murades, la base de la "es-cama" i la totalitat de la "con-traescarpa", constitueix sensedupte un vestigi important delPatrimoni Cultural del nostrepoble, protegit explícitamentper les Ileis i per la mateixaConstitució.

Hi ha un decret vigent (el de22 d'abril de 1949) que prote-geix contra tota demolició icontra tot ocultament, els cas-tells i els recintes fortificats detots elsterritoris hispànics. Algú

podrá dir que un decret deltemps de la dictadura es uninstrument legal de massa pocrang jurídic per esser aplicatamb eficacia. Per() s'ha de teniren compte la jurisprudencia a laque ha donat lloc l'aplicaciód'aquest Decret. El Decret, peraltra part, es bassa en la "Lleide Defensa del Patrimoni Artís-tic i históha" de 13 de maig de1933, que promulgada entemps de la II República, en elsanys de la mateixa Guerra Civil,va ser respectada, reglamenta-da i aplicada pels dos govemsenfrontats.

Però encara hi ha més. L'ar-ticle 46 de la Constitució vigent,diu textualment que "els poderspúblics garantizaran la conser-vació del Patrimoni Cultural i Ar-tístic d'Espanya i dels bens quel'integren" i que "la Llei penalsancionará els atentats contraaquest Patrimoni". --

En (a premsa local d'aquestdies passats, algú ha suposatgratuitament que la majoriadeis- ciutadans estava a favorde la cubrició de La Riera, deá-truYnt o al menys ocultantaquesta part miraculosamentsalvada fins ara, dels que foren,i que es en part, un record im-portant del nostro passat histó-ric. S'hauria de comprovar siaquesta suposició es ceda. Entot cas estic segur de que que-dará un nombre suficient de ciu-tadarr arnics del nostros valorshistòrics i urbanístics per a fercumplir les Beis vigents. I arri-bant, si es necesari al recursdevant el Tribunal Constitucional.

1111111111fin iiimllowommu.,

Nova escola pública a S'Arenal

Les obres ja han començat

Les obres de la novaescola pública de S'Are-nal començaren aqusetasetmana passada.

NORCA, una empresaforastera va guanyar lasubhasta per valor d'uns150 milions de pessetesque havia estat convo-cada a finals d'any.Setze unitats d'EGB queseran suficients pelsgrans, però no pels pár-vuls que se quedaran al'escola vella construïdaen temps de la Repúbli-ca.

Aquest edifici, estarácompost de planta baixai dos pisos, casa pelconserge, aules, labora-tori, biblioteca, menjador

i altres dependències; amés, una porxada demés de mil metres qua-drats. pareix que pelmes de setembre d'en-guany, les obres estaranacabades, Ilavors, lestres aules llogades apisos de davant l'escolaactual i les dues de laguarderia seran desa-llotjades i la gent sepodrá instal.lar a la novaescola, tots menys elpàrvuls que continuarana l'escola vella.

Això será la culmina-ció d'una Iluita de cincanys, duita a terme perl'APA, que presideixJúlia Llopis, qui agraeixel recolzament que sem-pre ha tingut de pares,

professors i alumnes delcentre. Un centre educa-tiu modèlic amb serveid'informàtica i amb en-senyança en català que,per acabar d'arrodonir-ho, estrenará edifici noua finals d'any.

Volem resenyartambé, que el proper dia22 d'aquest mes de fe-brer, una trentena d'a-lumnes de vuitè d'a-questa escola catalanade S'Arenal aniran enviatge d'estudis a Lon-dres a descobrir novasterres i a perfeccionarl'anglès. La gent de S'A-renal ho té clar, a aixó del'anglès com a segonaIlengua.

10

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

Júlia Llopis, presidenta de l'APA, ha Iluitat molts d'anys per aconseguir aquesta nova escola.

L'home grisGrisa la tarda, la vore-

ra, l'espera, l'home grisquasi no es veia, recol-

Les muscleresEm fan rabia les muscle-res,altives elles,paoroses,postisses,voluminoses,pomposes,de moda,negres,donant la impressió al quiles porta d'indiot estufat,empetiteixen els colls,engrandeixen les espatlles

espanten els corbs.Els corbs que esperen im-pacients la desgràcia del'altreper nodri-se'n.Corbs impacients que ja nosaben esperar...

Novembre 87

zat a la façana agrisadapel temps immens.

Del finestral del xam-frà d'estil aràbic brollavauna simfinoa inharmóni-ca amb la grisor de l'am-bient.

L'àmfora, enmig delpati, evocava él triomfdels arqueòlegs.

Es tragué el barret dejueu i gratant-se el caps'adona que de cop hohavia perdut tot: la feina,els amics, la il.lusió, fins itot la memòria.

Perquè es trobava allá?Només una cosa li erafamiliar: el seu rellotge.No era de polsera, ni debutxaca, ni d'hores.Era de cor i colors.Dotze colors exactamentII marcavan el ritme de laseva vida.Havia arribat al colorgris, a l'onzè color.

Qué es feu deis altresdeu? .Ni el record tenia d'ells.

Sabia que o li arribariaaquest moment, però nopensà que fos ambaquest color; si ara eraaixí, que seria d'ell quanarribas al negre? L'obs-curitat total, la foscanegra, l'hora punta, deci-sòria...

Un cusset que corriaper entre les sevescames el va fer travalar,el tira en terra i... tic-tac,tic-tac, el rellotge, ques'havia quedat aturat,torna començar a funcio-nar:

L'home vermell, blau,groc, verd, bru, blanc, decolors, després d'unbreu parèntesi torna a laseva vida quotidiana.

Tardor 87

Un aspecte de la campanya publicitària de la Televisió Valenciana

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988 11

Televisió de Catalunya aconsegueix en rbcord histbric d'espectadorsS.R. / A.R. / J.E

BARCELONA — Televisió de Catalu-nya, TV3, ha batut un nou récordd'audiència, ja que la mitjana setmanales va situar en un 53,% en el periodecompres entre els dies 2 i 8 de novem-bre del 1987. Aquestes dades correspo-den a l'últim estudi dut a terme per laCorporació Catalana de Ràdio i Televi-sió, que compren des del dia 19 d'octu-bre al 15 de novembre, i s'han d'inter-pretar, bàsicament, segons laCC-RTV, com una conseqüència delbon acolliment que ha tingut la novaprogramació de tardor de TV3.

Aquest 53 % assolit no és una fitaafilada, ja que la setmana següentd'haver-hi arribat (és a dir, entre el 9 iel 15 de novembre), la mitjana d'audi-éncia es mantenia encara en el 50%(uns 2.300.000 telespectadors). L'audi-ència de TVE-1 va ser del 72% i laTVE-2 del 21% en el període estudiat.

Pe! que fa a la fidelitat d'aquesta

audiencia, cal dir que s'ha detectat unaugment generalitzat, que es localitzaen el pas de la tardor a l'hivern; elpunt més alt de l'any se situa en un

. 16% de l'audienciá, índex al qual nos'arribava des del mes de gener del1981. La causa d'aquest augment és,sens dubte, la potenciació de la franjahoraria de 20 a 22 hores, amb progra-mes d'emissió diària.

D'altra banda, TVE-1 també conso-lida la fidelitat de la seva audiencia,amb un augment constant i progressiuque ha arribat al 33%. I TVE-2 tambéexperimenta un augment, sobretotgràcies a l'emisió de pel.lícules i deprogrames esportius especials.

El programa més vist

El concurs de Salvador Alsius Blanco negre, una de les novetats de la pro-gramació de TV3 de la present tempo-

rada, ocupa des del primer dia d'emis-sió el primer lloc al ránking de progra-mes, amb un 33% de mitjana. El puntmés àlgid es va assolir el dia 5 de no-vembre, amb un 38% d'audiènciaqiáxima, percentatge al qual no s'haviaarribat des que s'emetia la serie nord-americana Dallas, que havia assolit un41%. Els concursos, en general, solentenir bona acceptació, ja que l' Un, dos,tres de TVE-1 va arribar a un 55%d'audiència, amb els percentatges mésalts assolits pel programa d'Ibáñez Ser-rador al llarg de tota la seva història.

Tanmateix, l'audiència del cap desetmana de TV3 és inferior en 18punts (810.000 telespectadors) en rela-ció amb els dies feiners. Aquesta dis-minució no suposa el pas deis especta-dors fidels a TV3 a les altres cadenes,ja que está comprovat que tant TVE-1com TVE-2 presenten percentatges si-milars als dies feiners.

També tenen un bon nivell d'audi-

ència els espais iftformatius i cinemato-gràfics. Així, l'edició de les treS de latarda del Telenoticies va rebre un consi-derable impuls gràcies a l'emissió delconcurs Migdia, amb un 16% de mitja-na. Pel que fa a TVE-1, tant L'Informa-tiu (16%) com el Telediario (24%) man-tenen els seus percentatges. A la nit,par, l'audiència deis informatius ésclarament favorable a TV3, j que sesitua en un 24% d'audiència. Aquestfet es deu, fonamentalment, a duesraons: l'emissió del concurs Filiprim,que a la setmana del 9 al 15 de novem-bre va arribar a un 26% de mitjana, i elfet que TVE-1 continua emetent elsseus espais-estrella a partir de les deude la nit. Els informatius del cap de set-mana, en general, es mantenen esta-bles en relació als períodes precedents,tant a TV3.com a TVE-1.

Quant als espais cinematogràfics,TV3 assoleix un 22% amb Cinema 3, elprograma-estrefia en aquest àmbit i La

pel. lícula del dissabte se situa en un15%. Pel que fa a TVE-1, les pellículescontinuen assolint els percentatgesmés alts de la programació.L'augment més important correspon al'espai Domingo cine, que ha arribat al35%. Viernes cine ha arribat al 39%, toti que cal destacar que el dia 14 de no-vembre, amb l'emissió de la pel.lículaViernes, 13, es va arribar a un 50%, un

dels percentatges més alts assolit maiper un film de TVE-1.

La resta de programes de TV3 haobtingut aquest nivell d'audiència:Tres estrelles, un 24%; A cor obert, un22%, Angel Casas Show, un 20%; Per/yMason i Filiprim, un 19%; InformatiuCinema, Magnum i Gol a g« un 17%;30 minuts, un 16%; Radio Cincinatti, un15%; el concurs Migdia i la serieCarson i Carson, advocats, un 13°Io; engeneral, les series infantas ijuvenils sesituen en un 12 'Yo, mentre que elTeatre arriba al 10°/o.

o

La "TV val-enciana es veurá a tots els Països Catalans

Tona CalalúVALENCIA — La Generalitat Valen-ciana no descarta la possibilitat que lafutura Televisió Valenciana (TVV)ampliT el seu senyal d'emissió a tot elterritori dels Paisos Catalans, quan co-menci a funcionar, segons han infor-mat a l'AVUI fonts de la presidènciadel govern valencia. L'ampliació delsenyal a tot el Principat es faria com aresposta a les emissions de TV3 quefan arribar elseu senyal fins al territorivalencia, a través de diversos repeti-dors, instal«lats per Acció Cultural delPaís Valencia en punts claus de les co-marques valencianes.

La presidència de la Generalitat Va-lenciana farà una anàlisi de la situació,tenint en compte, sobretot, les possibi-litats e¿onómiques a l'hora de compe-tir en un nou mercat i la rendibilitatefectiva en tots els aspectes. Aixímateix, segons va manifestar LluísSanz, enginyer de telecomunicacions idirector - coordinador del projecte dela TVV, en unes declaracions a lapremsa, Televisió de Catalunyaestá utilitzant, a hores d'ara, en lesemissions que arriben al País Valencia,la freqüència que emprarà la futuraTVV en iniciar la seua programació».També va informar que els mitjanstècnics de qué disposarà la TVV-serandels més avançats d'Europa, .

Presènciaales Illes

Maria Garcia Lliberós, directora ge-neral de Mitjans de ComunicacióSocial de la Generalitat Valenciana, vaassegurar que l'obra del centre de pro-ducció de programes de la TVV estarállesta per entrar en funcionament apartir del setembre d'aquest any. Elpersonal de la TVV haurà de sercontractat abans de novembre pertenir un marge de temps que permeti

als< professionals adequar-se al majá ipreparar la programació que s'emetràa partir del febrer del 1989.

L'Obra Cultural Balear va trametre,fa uns dies, al president de la Generali-tat Valenciana, Joan Lerma, una cartaen la qual demanava que la futura Te-levisió Valenciana adrecés també lesseves ones a les Illes, de la mateixamanera que ho está fent TV3. Ambaixò, els habitants de les Illes tindrienaccés a les dues televisions dels Països

Catalans i ampliarien així el ventalld'ofertes culturals.

Segons afirmen les fonts consultadesper la redacció de l'AVUI, les qüesti-ons que es valoraran a l'hora d'accedira aquesta petició són més de tipus cul-tural i econòmic que no pas polític, jaque les institucions valencianes s'hanpronunciat públicament diverses vega-des respecte al tema a favor que a lafutura Televisió Valenciana s'incloguiun projecte de col•laboració i intercan-

-vi depossibles produccions amb TV3.Aquest mes de febrer es firmará un

conveni amb Televisió Espanyola peracceda a les xarxes d'enllaços. Aquestacord té el vist-i-plau de la directorageneral de Radiotelevisió Espanyola,Pilar Miró, i comportará un gran estal-vi econòmic per a la Generalitat Valen-ciana. El lloguer per al manteniment ila utilització d'aquesta xarxa es faráefectiu quan s'amortitzin les inversi-ons.

Onpnit.a

SÁrenal41 de Mallorca

Patrocina

coris91, INSULAR DE MALLORCA

Tercer concurs de redacció en ¡lengua catalana

SE CONVOCA EL III CONCURS DE REDACCIÓ EN [LENGUA CATALANA,ENTRE ELS ALUMNES DE LES ESCOLES I INSTITUTS PUIILICS I PRIVATS DEI.TERME MUNICIPAL DE LLUCMAJOR i ,ELS POBLES DE S'ARENAL, ES COLL, ESMOLINAR, SON FERRIOL I SANT JORDI, pEL TERME MUNICIPAL DE CIUTAT.

L'EXTENSIO DE LA REDACCIO SERA-DE TRES QUARTS DF: FOLI MANUSCRITS,TEMA LLIURE, PREFERENTMENT SOBRE EL RESPECTIU HARRI I NECESSITATSDELS REDACTORS.

SE PREMIARAN EN METALIC, REGALS I LA PUBLICACIÓ A S'ARENAL DE MA-LLORCA, LES CINC MII,LORS REDACCIONS DE CADA CENTRE ESCOL4R.

EL JURAT QUALIFICADOR ESTAR,A FORMAT PER LA DIRECCIÓ DE CADACENTRE ESCOLAR I PER LA DI RECCII) DE S'ARENAL DE MALLORCA.

El darrer vellmaríGabriel Janer Manila

N ingú no es recorda a les Illes, ni els pescadors més veas, dequan desaparegué de les nostres costes el darrer ve//mar

Fa molts d'anys que no se'n veuen i diuen que l'últim que mata-ren va esser a Cala Tuent, la primavera de 1958.

No és estrany que ningú no se'n recordi. Durament perseguits,els velknarins, foren relativament abundaras al nostre marfas ales primeres dècades d'aquest segle. Hi ha en la toponimiamarina nombrosos testimonis de la seva presencia: la Coya desVellmarins, etc. Lentament, emperò, la població sha anal extin-gint fins que el vellmarí —la foca mediterrània— ha desapareguttotalment d'aquestes illes.

Fa més de quinze anys, un jove adolescent, ecologista comba-d'', Joan Mayol, va guanyar el premi Sa Pobla de narració 1971amb un relat d'una força dramática excepcional que portavaaquest tito!: El darrer vellmarí. Es tracia de 1 a descripció de labatuda que un pescador porta a terme amb a intenció de caparun vellmarí que li destrossa les xarxes. El relat, bé que el recordera bell i expressiu tenia l'encert de situar el lector davant eldrama de a mort d'un animal en vies d'extinció.

Actualrnent, la situació dels vellmarins al Mediterrani occiden-tal és més que dramática. fis enrerts asseguren que es trobaentre les deu especies animals amb més passIbIlhats dex11d56en un terrnini breu de temps. Fins al punt que d'aquí a vint otrenta anys podria esser solament un animal de llegenda.

Tot partint d'aquesta situació es va constituir a Palma, encarano fa un mes, el FFM (Fons pera la Foca del Mediterrani) ambl'objectiu de fomentar el coneixement i protecció del vellmari.Es piar:teja possibilitat d'una efkap reintroducció a l'arxipèlagde Cabrera, d'organitzar una gran campanya de divulgació, decaptar l'atenció dels organismes internacionaLs, d'estimular la in-vestigació sobre la presencia del vellmari a la ribera nord d'Afri-ca, en les costes del Marroc, Akéria i Tunísia.

12 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

III Concurs de Redacció Escola de Sant Vicenç de Paül delt111-4. Coll d'En Rabassa

trv-kim=rttlIvrv

El meu barri és el Colld'En Rabassa, és unazona d'hiver i d'estiu, osigui, que hi ha gant du-rant tot l'any.

Té, encara que nomolts, arbres i palme-res, i també zones ver-des per a qué els nins ju-guen. Els jovens, encaraqu eno hi ha molts dellocs on divertir-se, s'hopassen bé. Llocs cultu-rals n'hi ha pocs, sola-ment una biblioteca, laqual és bastant petita iincompleta, (falten 'li-bres).

Encara que és un barripetit hi ha molts de cot-xes i, en qualque ocasióper creuar la carreteratrigues molt. Es un barribastant renover, sobretoto perquè la carreteraés una de les principals,

EL COLL D'ENRABASSA SENCERDIGUEM: NO A LES

FABRIQUES

Hola, el meu nom ésJack Chester i soc an-glés. En aquest momentem brobo dins la'avió endirecció al meu país. Heestat un mes a Mallorca im'ha agradat molt,menys algunes coses. Elque més m'ha cridat l'a-tenció ha estat el Colld'En Rabassa.

Per exemple, anavaamb el meu Ford FiestaIlogat quan én vam pujaral nas unes olors mortí-feres; ràpidament vaigtancar la finestra, peròaquella pudor moribun-da, que pareixia volerasfixiar-me seguia dinsel meu cotxe. Desprésvaig girar el cap, cap a la

i arnés travessa el Coll.Es renouera sobretotperqué quasi tots els jo-vens utilitzen la motacom a mitjà de transport,i per aixó és una de leszones més sorollores dePalma.

També té, a més delsoroll, la depuradora,que d'ençà que ens laposaren ens venen unesolors molt desagrada-bles, una altra cosa quemolesta molt és la fábri-ca i el fum que surt deles seves ximeneies, iper culpa del qual quasino podem respirar.

Però amb les sevescoses bones i les sevescoses dolents, m'agradael meu barri.

Miquelina A. GarcíaMartín

dreta i vaig veure una fá-brica que pareixien lesdepuradores del Táme-sis.

Però només em vapassar això, passejantvaig veure un cartell quepasava: «Aquesta nit,gran partit, La Salle - Co-Ilerense» i se'm va acu-dir d'anar a veure'l.

Estàvem en els 15 mi-nutos de partit i la Salleperdia 1-0, quan un fumtòxic enrevoltá tot l'esta-di, el camp pareixia unaximenea i el partit va sersuspès. Quan vaig ser afora, vaig veure unesxiemenees que no feienmés que expulsar fum,fum i fum, em vaig acos-tar a la fábrica i em vaigdir:

—Quina pena, unaciutat tan maca i destrui-da per unes fábriques,

(la mini-central de Txer-nobil i la depuradora),però no és el meu país,la decissió és de vostés.

EL MEU BARRI

Són les sis del matí,encara no es veu el sol ipels petits i estrets ca-rrerons es veu nomésl'obscura i gerperudaombra d'una vella queha tret el seu ca a pas-setjar.

A poc a poc és vaveient, cada vegadaamb- més claretat, elsobscurs i llargs edificisque semblen gegantssense alegria sense co-lors, gegants sense pie-tat que immóbils miren elseu entorn.

Cada vegada hi hamés claretat i la gent co-mença a pasar-se enmoviment. Se sent elrenou dels vehicles quecirculen pels carrers,mentres fan sonar el seucláxo. Així va pasant el

COLL D'ENRABASSA

Es un barri on hi heviscut tota la vida, i si undia d'aquests no rebentahi seguiré vivint. Jo crecque el Coll en aquestsdarrers anys Ii hauriende canviar el nom, queseria el següent: «Femermunicipal de Palma»,perquè tristement ésaixí.

Abans, quan el meupare era nin el barri eramolt bonic, però ara lihan col.locat un parell decoses, que li donen unambient que fa oi: la fá-brica d'electricitat, la de-puradora, l'aeroport, lamerdera, l'escorxador,

Adéu, i recordeu lesparaules que vos he dit.

Antoni AdroverBea

dia fins que arriba latarda i la gent está méstranquil.la degut al diatan agitat que han hagutde passar.

Els nins surten de l'es-cola, contents perquè nohauran d'anar més alcol.legi fins l'altre dia.

Pels carrers se sen-tent els crits dels ninsque es barallen i el conti-nu xiu-xiu de les vellesque no paren de parlar.

Lentament arriba la niti lagent és dirigeix a lesseves cases com abe-lles a la seva bresca, percomençar, un altre cop,al dia següent.

Aquesta és la descrip-ció del meu barri dia adia.

M. IsabelMontesino Gálvez

però per deixar millor elbarri, ens col.locaranC.A.M.P.S.A. i el Gas.No sé com els estran-gers tenen el coratge depassar les vacances alColl.

Quan rebem visita, lameya mare tria mitja bo-tella de perfum per lacasa, eprqué li fa ver-gonya que els convidatssentin l'aroma de la«merdera».

1 no només és aixó,sinó que els nins notenim ni un parc ni caplloc on jugar, i això ja esmassa; bono, ja veuremque ens posen per Torred'En Pau.

Antoni VergerPlanells.

EL MEU POBLE -ES COLL D'EN

RABASSA

Es Coll d'En Rabassaés un poble molt her-mós. Té platges per lesque s'hi pot passejar itambé costes amb ro-ques per anar-hi a pes-car. Té els carrers nets iben cuidats.

El que m'agrada mésd'aquest poble és l'es-glésia que té, tan bonica,i ara que l'han reformadaa més de bonica és mo-derna.

Els habitants d'aquestpoble estan molt ben

servits, de metges per-qué tenen un ambulatorinou i també tres escolesperquè tots els nins delpoble puguin aprendre.

També hi ha una gransala perquè els ancianspuguin anar -hi a passarel temps. -

El que jo trob que fafalta són parcs i jardinsperquè els nins hi puguinjugar i divertir-se aixòseria fácil de fer, ja quehi ha molt d'espai encarasense edificar.

Eleutéria TàpiaVallespir

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988 13

Xafarderi esTrenta milions de pessetes és el presu-

post d'enllumenat d'Es Pil.larí. Les obreshan començat de manera que ben prest elpoble tendrá una nova imatge, amb faro-les modernes i molta Ilum durant la nit.Una bona millora que no costará res alsvernats ja que será pagada íntegramentper l'Ajuntament, que som tots.

Els qui no tendran millores per ara, sónels habitatnts de Bellavista de Ses Cade-

nes. Si el 60 % de la propietat no firma de-manant que s'urbanitzi, morirem de vells ino tendrem aquesta important zona deS'Arenal urbanitzada. I és una llàstimaperquè Bellavista podria ser una de leszones residencials més elegants de SA-renal.

Ses Cadenes s'han convertit en l'entra-da natural de S'Arenal, és per això que les

associacions arenaleres demanaren unaactuació municipal per embellir el carrerprincipal. El projecte está en marxa. Voar-vies, faroles. arbres... donaran un nou aireal Ilogaret que fins ara pareixia un trossetde l'Oest Americà.

Nou porcellins robaren a l'Amo EnMateu Campet aquesta setmana passa-da.

Els porcellins de 20 dies estaven amb

sa mare, tancats amb pany i clau a la fincaveinada de S'Hort Vell de Son Sunyer. Elpany no va impedir que els lladres fessincarn.

La Caixa de Llucmajor subvenciona elparvulari i la biblioteca. Uns bons milionsque reverteixen a Llucmajor. El poble hau-ria d'estar agraït a aquesta entitat. L'Ajun-tament no té present i els está agraït.

Això del bilingüisme no va bé. No va bé de cap manera. Arriben els e3stellans i esborren elrètol en català. Arriben els mallorquins i esborren el rétol en castellà. Llavors nomes ens que-

den els símbols. Aquesta foto, la feren a l'entrada de Son Ferriol la setmana passada.

Biel Fornés Mateu, campaner de 43 anys,nou delegat de La Caixa a l'oficina Platja a

S'Arenal.

En Jaime Alzamora, director de Viatges SA-renal i antic col.laborador de S'ARENAL DEMALLORCA, és el director de la nova revistaarenalera Sa Unió de S'Arenal. En Jaime, re-centment retirat com a comandant de l'Exèr-cit, home inquiet i emprenedor ha entrat almón de la comunicació escrita. Li desitjam

molla de sort.

La cantonada d'aquesta casa a la Plaça dels Molins de Vent de Sa Casa Blanca va quedar commostra la fotografia a causa de l'impacte d'un cotxe. Afurtunadament ningú dormia dins el

cuarto de la cantonada a les dues de la matinada, hora en qué se va produir el fet.

Jaime Tugores I Duran de Son Ferriol ha obert una vidrieria a Sa Casa Blanca. En Jaume, queva aprendre l'ofici a Cristalmar on va fer feina durant 7 anys, pot fer un bon servid l als habi-tants del Pla de Sant Jordi i de tota la nostra comarca a un lloc bo de trobar I amb facilitat

d'aparcament.

Jutjat per cremar la vagina a la seva dona

Barcelona /J.G. Albalat

O El ministeri fiscal va dema-nar ahir, durant un judicicelebrat a la secció primera del'Audiència de Barceio-na,quinze anys de presó, onzed'ells per assassinat en graude temptativa, per RicardoOlivar •Trigueros, de 46 anys,acusat de maltractar la sevadona cremant-li la vagina ambuna barra de ferro calent.

La fiscal Maria TeresaCompte va modificar les seves

- conclusions provisionals i vaacusar el processat d'un Øelic-te en grau detemptativa, tesi defensada perl'acusació párticular, exercida

per l'advocada Maria JoséVarela. La defensa va sol-lici-tar sis mesos de reclusió pelseu client per lea lesions.

Ricardo Oliva es va decla-rar alcohòlic als perits que vanexaminar-lo. És fill d'unafamilia nombrosa i quan erapetit es va escapar d'un inter- ,nat. El dia 26 d'octubre de1986, el processat es va bara-llar amb la seva dona CarrnenCardenas, a causa de la con-

ducta d'aquesta amb un amiccomú. Ricardo va ordenar a laseva dona que nb sortís d'unahabitació. L'acusat va apos-tar-se a la porta per impedirque Carme sords, ni per dinar,ni per beure.

Calar foc al pisAl dia següent, a les set de

la tarda, el processat vaencendre foc sobre la taulaque obstruïa la sortida de l'ha-

bitació on era Carmen. Vaescalfar una barra metAllicad'una cortina. Amb això vaagredir la seva dona a diversesparts del cos i Ii va produircremades a la vagina i a lescarnes.

El foc que va encendredamunt la taula amb diarisroba va començar, minutsdesprés, a propagar-se pel pisdel carrer Joc Florals, número50, de Barcelona. Ricardo va

dir a Carme que l'anava acremar viva i no va evitar,segons el fiscal, que les flamesarribessin a l'habitació on ellas'amagava.

Els bombera, que havienestat alertats pels veins, esvan personar a l'immoble.Quan el processat es va ado-nar que eran a la porta decasa seva, va agafar unagalleda d'aigua per intentarapagar les flames i perquè no

descobrissin el que haviafet.Els feta, segons la fiscal,

són constitutius d'un delicte dedetenció il-legal, ja que l'acu-sa/ tenia pràcticament segres-tada la seva dona en una habi-tació; lesions i assassinat engrau de temptativa. Les feri-des que va rebre Carmen Car-denas van trigar .més de centdies a curar-se.

L'acusació particular, enrepresentació de la dona, vaexplicar al judici que RicardoOliva va maltractar .1a sevadona amb cops i estirant-lapels cabells, abans d'agafar labarra metá.l-lica, d'aproxima-dament un metre de longitud, icremar-li la vagina.

BONA - BONA PELS NINSTel. 260090.

BONA PELS Carrer J. Verdaguer, 26GASEOSA PADRINS S'Arenal de Mallorca.

REPARTIDA PER GASO ES RIONTSERRAT S. A.

.Ho veu així:PERQUE NO HI VEU:

VIGILI 1#4,11sELS SE1jS ULLS. 11,‘

oÉs un consell de la CAMPANYA DE PROTECCió OCULAR.

CI

E9CA ZAMAtui

1.."%e•-/c;%•-•LEE CIJ

ELECTRÓNICAo; 1,1_11

-'11:1L-i S'ARENALDIN1 VENTA 1 REPARACIÓ

IV - VIDEO - Hl Fl

TEL 265774

A NACIONAL

PAIN. 7 I

14 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

BORSAIMMOBILIARIA

URGEIXEN PISOSPER LLOGAR.

FINQUESAMENG UAL.

Sant Cristofol, 16.Tel. 269250.

TRASPAS floristeria platja.Exclusiva Interflora. A con-venir. AMENGUAL.269250.

OCASION, TRASPAt;Hamburgueseria a S'Are-nal per no poder atendre.3.000.000 ptes. AMEN-GUAL. 269250.

PALMA, zona Institut. Pispreciós, semiamoblat, cale-facció. 80.000 ptes. AMEN-GUAL. 269250.

EDIFICI PULLMAN estudiamoblat amb dret a piscina,Marivent, davant cal Rei,venc per 1.500.000. Tel.260395.

CRISTALLERIATORRES

VIDRES, CRISTA1S, MIRAL1S,MARCS, ALUMINI

CARRER LIS804 35TELS.: 266517 - 491785S'ARENAL DE MALLORCA

CAN PASTILLA, xalet 3dormitoris, amoblat, banys,terrasses, telèfon, aparca-ment, vistes, jardí. AMEN-GUAL 269250.

CALA GAMBA, pis 2 dormi-toris a estrenar, completa-ment amoblat, vistes bahía.40.000 ptes. AMENGUAL269250.

XALET 3 dormitoris, amo-blat, garatge, jardí, zonatranquil.la. 50.000 ptes.AMENGUAL. 269250.

S'ARENAL, pis amoblat, 3dormitoris, rentadora, vis-tes a la platja. 35.000 ptes.AMENGUAL. 269250.

TRASPAS BOUTIQUE aS'Arenal, prop de la platja,bon estat, preu a convenir.AMENGUAL. 269250.

S'ARENAL, magatzem 250m2., ben situat, traspàs.300.000 ptes. Lloguer:70.000 ptes. AMENGUAL.269250.

LLUCMAJOR, casa 2 dor-mitoris, amoblada, corral,garatge. AMENGUAL.269250.

S'ARENAL, apartamentper a 3 persones, amoblat,terrassa, per mesos.25.000 ptes. AMENGUAL.269250.

CERC LOCAL de 40 m 2 ,per agència de viatges. Tel.461454.

CA'N PASTILLA, estudiamoblat, bany, cuina, te-rrassa. 25.000 ptes.AMENGUAL. 269250.

PALMA NOVA, xalet 3 dor-mitoris, dos banys, amo-blat, dues terrasses, renta-dora. 75.000 ptes. AMEN-GUAL. 269250.

S'ARENAL: Primera línia,quart pis, amoblat, 3 dormi-toris. 400.000 ptes. AMEN-GUAL: 269250.

S'ARENAL, pis 2 dormito-ris, amoblat, terrassa, totesles despeses incloses, totl'any. 36.000 ptes. AMEN-GUAL 269250.

S'ARENAL, pis 3 dormito-ris, amoblat, rentadora.55.000 ptes. AMENGUAL.269250.

LOCAL 30 m2. a S'Arenal,terrassa. 30.000 més IVA.AMENGUAL. 269250.

AVDA. ARGENTINA, pis 4dormitoris, amoblat, dosbanys, cuina. 35.000 ptes.AMENGUAL. 269250.

CONTESTADORS AUTO-MATICS, telèfons sensemans, telèfons sense fils.ELECTRONICA EL GAU-CHO. Carrer Mallorca, 2.Tel. 263423.

ESPORLES, casa amobla-da de luxe, 3 banys, renta-dora, 3 ximenees, telèfon,terrasses. 150.000 ptes.AMENGUAL. 269250.

VENC UNA QUARTERA-DA divisible en set par-cel.les a Bellavista, de SesCadenes. Tel. 467193.

CERC PLANTA BAIXA aS'Arenal. Tel. 263423.WASPAS LOCAL de 250rn2 a l'altura del balneari 8de S'Arenal, per tres mi-lions de pessetes, Iloguer70.000 ptes. Tel. 261671.

PALMA NOVA, apartament1 dormitori, terrassa, sofá-Ilit. AMENGUAL. 269250.XALET a estrenar a CalaSantanyí, 1.000 m2. solar,264 m2. edificats, venc pervint milions. Tel. 653363.

SERVEISPROFESSIONALS

INSTALLACIONS SANI-TARIES i reparacions. Ser-vei ràpid. Tel. 263493.

MOBLES DE TOTA CLAS-SE, bon preu i bon tracte.MI MUEBLE. Exercit Es-panyol, 6. Tel. 261629.

METALURGIGA S'ARE-NAL. Reixats, barandilles,ferro forjat, treballs enalumini per a obres, sol-dadura eléctrica i autóge-na, treballs al torn. PereCanals i Quetgles. CarrerMenorca, 10. 'feléfon:263910- S'Arenal.

FERRERIA DE N'ANTO-NI SEGUI. Ferro i alumini.Carrer de Castillejos, 53.Tel. 262592. Coll d'En Ra-bassa.

PINTOR-RETOLISTA, fa-ganes, furgonetes, tendals,cristalls. TALLERSLLUMS. Tel. 265616.

PLANXISTERIA, pintura,mecánica. Tz-ller "SANFRANCISCO". Camí deSon Fangos. Tel. 4903 14-Es Pil.larí.

VIDRIERA S'ARENALCristalleria, alumini, secu-rit. Carrer Cuartei, 31 -S'Arenal. Tel. 263632.

INSTAL.LACIONS elèctri-ques i sanitàriesCE.JU.CB., instal.ladorsoficials de gas ciutal, propài butà. Carrer Marqués deTenerife, 77. Tel. 24 9593 -Son Ferriol.

TELEVISORS, vídeos, ra-dio-cassettes, arreglam.ELECTRONICA J. GAR-CIES. Carrer FrancescFrontera, 10. Tel. 264333-Coll d'En Rabassa.

MATERIAL DE CONS-TRUCCIO, rajoles i pavi-mentació. JOSEP MARTI-NEZ. Carrer Canonge M.Rotger, 9. Tel. 260091.

TINTORERIA CALTOR.Netetja de catifes, mantes,cortines, cobertors i totaclasse de peges de vestir.Carrer Torrent, 9 - S'Are-nal. Tel. 265447.

PAPERERIA CERVERA.Material escolar i d'oficina.Llibres de comptabilitat.Cardenal Rossell, 82 - Colld'En Rabassa.

PNEUMATICS BRASIL,pegats ràpids, bateries, co-rreges de ventilador, cam-vis d'oli, greixar. Carreterade Manacor, 391 - SonFerriol. Tel. 270645.

MECANICA GENERAL,equilibrats i netetja de mo-tors. TALLERS VIDAL.Carretera de Son Fangos,280. Tel. 262048 - Es Pillan.

CRISTAL.LERIA TO-RRES. Carrer Lisboa, 35-S'Arenal de Mallorca. Tel.266517.

ARREGLAM rentadores,màquines registradores, ti-dio-cassettes de cotxes,porters electrònics. Elec-tronica EL GAUCHO. Ca-rrer Mallorca, 2. Telèfon:263423.

TOT INFORM. Comptabi-litat per ordinador, asses-sorio fiscal i jurídica. Trasi-meno, 36. Tel. 268450.

NEUMATICS SON FE-RRIOL, equilibrats derodes, canvi de rodes i pe-gats. Avinguda del Cid, 73.Tel. 413155 - Son Ferriol.

MAGATZEM DE PINSOS,adobs i cereals. Distribui-dor de pinsos PIEMA. Avin-guda del Cid. 77. Tel.243725 - Son Ferriol.

BORSA DELMOTOR

SI DESITJA UN COTXEnou de la nostra gamma,vingui i en parlarem.AGENCIA OFICIAL RE-NAULT. Tel. 413867 -Son Ferriol.

VOLKSWAGEN POLO,Ford, Supercinco, Fiat Uno.Venc amb facilitats. Tel.278603.

R-18 quasi nou. PM-AD,venc amb facilitats. Tel.278603.

OPEL CORSA CITY, PM-AH, venc amb facilitats.Tel. 278603.

VENDES

VENC , porta vidriera90x218 per 30.000 ptes.Tel. 261237.

LLIBRERIA DE VERD ENBLAU. Llibres en català i encastellà. Especialitat enlectures juvenils i infantils.Comandes de llibres en 24hores. Avinguda del Cid,56. Tel. 248360 - Son Fe-rriol.

LLIBRERIADE VERDEN BLAUAVINGUDADEL CID. 56TEL.: 248360

SON FERRIOL

CRISTALLERIAEL ESPEJO

VIDRERESEMPLOMADES,

GRAVATS ARTÍSTICS,VIDRES DE

SEGURETAT,TANCAMENT DEGALERIES AMB

ALUMINI I CRISTALL,VIDRES I MIRALLS ENGENERAL, MAMPARES

DE BANY.CARRETERA DEMANACOR, 426

CASA BLANCA- TLF.: 249039

Petits anuncisAquests anuncis poden ser remesos a la nostra re-

dacció, Camí Canteres 132. Tel. 265005 i a totes lesagencies de Publicitat.

Cada paraula, 10 pessetes.

VIAGES

erencilBillets d'avio i de vaixell

Vols xárters.Crediviatge.

Lloguer de cotxes.Reserves per telèfonentrega de billets a do-

micili. Amilcar, 16. Tels.266673-261265.

S'Arenal de Mallorca.

DefensorelsdretshumansHaIliberiatcostamolt

Fes-te soci de lallibertat. T'associes a

la lluita contra latortura?

Nom .: ............Adreca.: ....... ......

Vui rebre informada(Enviarlo correr Sant

Miguel, 26, oficina B.07002 - (iutat)

AMNESTY INTERNACIONAL

JA NO CAL ANAR A CIUTATPER SES ULLERES O LENTILLES

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988 15

1VIATGES

VIATGES XALOKL Ba-llets de vaixell i d'avió.Telefon: 267450.

VIATGES KONTIKL Bi-llets d'avió i de vaixell,lloguer de cotxes sense xo-fer, minitours, preus espe-cials per a coLlegis. Avin-guda Nacional, 29. Tels.265900-266535 - S'Arenalde Mallorca.

VIATJES S'ARENALBillets d'avió i de vaixell

Vols xirterCrediviatge.

Lloguer de cotxes.Reserves per telèfon i en-trega de billets a domicili.Telèfons: 266673-261265.

S 'Arenal.

PERRUQUERIESJAUME, barber de Ses Ca-denes. Tel 262065.

PEPE ROMERA, perru-quer de senyors. Tall a lestisores i a la navalla. Dofí,4. Tel. 262856 - Ca'n Pas-tilla.

BLANCA Perruquera.Gran i General Consell,36- S'Arenal. Tel. 265109.

MIQUELLA PERRUQUE-RA. Ne teja de cutis, mani-cura i pedicura. CarrerMallorca, 3 - S'Arenal. Tel.263423.MAKA Perruquera. Pedi-cura i manicura. BotbnicGermà Bianor, 19. Tel.260756.

1ENSENYANCES

AcademiaBARCELO

49 19 16

MECANOGRAFIA

8rOSTAICBK/NILICrS BANCACALCUtl)

C. BALEARES,25-2

'11 Areual

ACADEMIA BARCF LO.Informática, banca, meca-nografia, comptabilitat in-formatitzada, comptabili-tat personalitzada, idio-mes... Carrer de les Ba-lears, 25-2. S'Arenal deMallorca.

CENTRE CULTURALCA'N PASTILLA. Gimnás-tica de manteniment feme-ní, aerbbic, gim-jazz, gim-nástica rítmica i taekwon-do. Professors titulats.Preus molt econòmics. Lo-cal darrera l'església deCa'n Pastilla.

GIMNAS IROY. AbansChon-Ma II, Taekwondo,G. de manteniment, pesos,g. rítmica, jazz. Professors:Tita, Manolo Garcia i Do-mingo Peláez. Plaga deSant Marí, 6. Tel. 267994.Con d'en Rebassa.

ANGLES, francés, ale-many 1, fins a deu idiomes,ensenyam a xerrar, llegir iescriure per 4.000 ptes. almes. Carrer Marineta, 7 -baixos - S'Arenal de Mallor-ca.

ANIMALS DECOMPANYIA

PRODUCTES PEL CAMP.pinsos, insecticides, animalde companyia. "PAJARE-RIA" S'ARENAL Plaçadels Nins, 26, S'Arenal.

CL1NCA VETERINARIAS'ARENAL Dr. Daniel A.Magrini Consulta al carrerJoaquim Verdaguer, 17.Dematins de 10 a 13'30.Horabaixes de 16'30 a 20.Tel. Clínica: 490153. Tel.urgències: 207919.

CONSULTORI VETERI-NARI. Carrer Exercit Es-panyol, 23 - baixos. Tels.491736 - 296097. De di-Iluns a divendres, de 17 a20 hores.

RESIDENCIA I ESCOLAd'ensinistrament de cans.Venda de cadells. "CRIA-DERO LOS VALIENTES".Tel. 662136.

PERSONALS

CERC DONA entre 30 i50 anys per a reladó en-grescadora i antidepresiva.Escriu-me a l'Apartat 124.de S'Arenal. Ref. 113.

DIVORCIADA, 33 anys,dos fills petits, sense pro-blemes econòmics, cercahome per a relacions serio-ses. Carretera Militar, 297-2, de S'Arenal. Carme.

SEPARADA de bona posi-ció, negoci propi, 41 anys,de carácter agradable i sin-cer. Cerc home d'una cin-quantena d'anys, formal iamb la vida solucionada.209566.

SEPARADA, 38 anys, fillsgrans, bona figura i estatu-ra mitjana, molt amorosa,cerca senyor fins a 48anys, sense problemes iamb bons sentiments.209566.

AL.LOTA de 41 anys, se-parada, mestressa decasa, un fill, bona persona.Cerc home formal fins a 50anys, simpàtic, tranquil,comprensiu. Tel. 209566.

SENYORA, comerç propi,elegant i atractiva. 40 anys,separada, amb una filia.Cerca senyor de bona posi-ció d'una quarentenad'anys que sia amorós i noestigui gras. 209566.

EMPRESARIA, 42 anys,divorciada, fills majors,sense cap mena de proble-ma, negoci de pell, cercsenyor de 39 a 48 anys,treballador, bona persona,nivell cultural mitjà.209566.

AZAFATA, fadrina de 29anys, un fill, elegant, 168d'alçada, ben proporciona-da, sense problemes, vulltrobar un bon home fins als38 anys. 710087.

INDUSTRIAL separat, fillsmajors independents, 57anys, vida acomodada,embarcació, pis, xalet, cercsenyora de posició, since-ra, amb cultura general.710087.

ASPIRANT a universitària,24 anys, simpàtic, agrada-ble, 164 d'alçada, 54 quitó-grams, voldria trobar jovesenzill, bona persona i tre-bailador fins als 32 anysper estimar-nos. 710087.

SOM DE POBLE, fincagran, m'agraden els ani-mals i la vida tranquil.la.Som viduo i tenc 56 anys.M'agradaria trobar donatranquil.la a qui agradi viurea un poble, bona mestres-sa de casa. Tel. 209566.

TECNIC ENGINYER, 43anys, 172 d'alçada, pre-sencia excel.lent, tràmitsde divorci, sense fills, vol-dria conèixer senyora edu-cada per :elacions serio-ses. 710087.

SENYORA DE 70 anys.Alta, bona salut, simpática imallorquina. M'agrada pas-setjar i m'agrada la mar.Cerc home alt, bona perso-na i simpàtic. Sense pro-blemes econòmics. Tel.209566.

SEPARADA 41 anys, faigfeina a una fábrica, somprou atractiva, tenc pis ibon sou, corc horno, bonapersona, alegre i casolàd'una cinquantena d'anys.Tel. zTi9566.

GASTRONOMIA

RESTAURANT AMEN-GUAL. Cuina económica.Carretera Militar, 171. Tel.267896- Ses Cadenes.

HOSTAL MARACAIBO,cuina mallorquina casola-na. Devora les Escoles deCan Pastilla. Tel. 263017.

RESTAU RANT CASAJUAN. Especialitat en cui-na espanyola. Internacio-nal Golden Crown. Carrerde Sant Cristòfor, 3. Tel.269988. S'Arenal de Ma-llorca.

CA FE CA' N REAGAN.Berenars i soparets. Llocde trobada dels pagesos delPla de Sant Jordi. Tel.411266 - Casa Blanca.

LA PANOCHA DEL MA-CHO. Restaurant dirigitper l'antic propietari de"Paco el Macho". Cuinagraciosa i salerosa. CarrerGrúa, cantonada carreterade S'Arenal. Ca'n Pastilla.Tel. 269219.

RESTAURANT SA BO-LERA. Cuina feta comDeu mana. Si frissau, novengueu. Carrer Acapulco,4. Sortida, n. 3 - Les Mera-veles. Tel. 265188.

CAFETERIA SENON.Plats combinats, gelats ibegudes a la vorera de mar.Avinguda Nacional, 22.Tel. 490005 - S'Arenal deMallorca.

"PEQUEÑO MUNDO".Servei a la carta, cada diamanco els dimarts. Proviel nostre cabrit al forn,toston de Segovia, ossbu-co, etc., etc. Buffets i totaclasse de serveis a domicili.Batejos, bodes, comunionsi dinars de companyonia,celebracions, etc. Son Gar-cia del Pinar, Col d'EnRabassa. Tel. 268661.

RESTAURANT CARABE-LA. Cuina casolana. CarrerSalut, 24 - S'Arenal deMallorca. Tel. 266205.

EL PARADIS DE L'HAM-BURGUESA. Hamburgue-ses, salxitxes i pollastres al'ast. Marbela, 43. Devorael quarter de la Policia Na-cional.

RESTAURANT DELFINDORADO. Bodes, comu-nions, dinars d'empreses.Dini per un milenar depessetes. Carrer Joand'Austria, 13 - Badfa Gran.

OS CANTEIROS RES-TAURANT. A casa galegado Ca'n Pastilla. Comidase vinhos galegos. Av. Bar-tomeu Riutort, s/n. Tel.262674 - Ca'n Pastilla.

BAR RESTAURANT AN-DREU. Cuina variada i ta-pes. Sopars deportius i decompanyonia. Carrer de laGrúa, 6 - Ca'n Pastilla.

CAFETERIA COSMOPO-LITA. Pop a la galega. Pei-xos, marisc i carns. Vinhosda terra galega. Terra, 44S'Arenal de Mallorca. Tel263099.

CA'N QUIRANTE. Cuinamallorquina. Sopes mallor-quines, xot rostit. Tel.265785. Sant Jordi.

RESTAURANT CAN VER-DERA. cada vespre mancoels dilluns, obert de 19 a 4de la matinada. Carrer Par-cel.les, 52. Tel. 261057.

AQUESTESPAI VAL

1.050PTES.

IVA INCLÒS

Petits anuncis

OPTICA S'ARENAL

1

SArenal.4 de Mallorca

l'elefon: 265005

EL MILLOR SUPORT pu-blicitari de la seva empresa

a la nostra comarca.

16 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

Pere A. Noguera i Rigo, restaurador—Tu has triumfat.

Com començares?—Als 16 anys vaig en-

trar a la TRASMEDITE-RRANEA. No m'agrada-va i vaig entrar per vo-luntari al servei militar.Una vegada acaba emvaig posar a vendre bra-gues i sostens, desprésvaig ser representant dejoeria, després de la pu-jada de l'or ho vaig dei-xar anar. L'any 72 vaigcomprar a Galeries CU-PIDO dues botigues de

roba. Després vaig mun-tar dos locals de jocs re-creatius. Ara ja tenc 19locals: sales de joc,bars, botigues de moda,tot això en règim fami-liar, el meu germà JOANi jo mateix.

Vaig anar a Llucmajoron hi vaig viure fins als13 anys. Vaig anar a es-cola a SANT MIGUEL i acas frares. Després ensmudàrem a Palma i vaiganar a SANT FRAN-

CESC on hi vaig fer elbatxillerat.

—El teu restaurant esdiu PUNXUAT, clm ésque li posares aquestnom?

—Fa nou anys vaigcomprar el monumenthistóric artístic que esdiu PUNXUAT. N'esticmolt orgullós, i he traslla-

dat el nom al restaurantde S'ARENAL.

--Com és Punxuat?—Les cases de Pun-

xuat daten del segle XIII,eren del pare de RamonLlull i estan carregadesd'història, des dels po-blats prehistòrics, torrede defensa, capella,aljub grandiós.

Felip Puigserver i Ferrer va ~ir fa poc a S'Arenalals 62 anys. Feia 10 anys que estava invàlid a causad'una trombosi cerebral. En Felip, nascut a SantJordi, va venir a S'Arenal l'any 62, a regentar el CaféNou del carrer Lisboa. L'any 65 va construir l'hotelFelip de S'Arenal. En Felip fou molt aficionat al ciclis-me i durant algunes temporades el seu hotel va estarple de ciclistes.

A la seva vídua, Esperança Ramis, donam la nos-tra més sincera condolença.

Uns contenidors ben elegants per recollir ampo-lles hem pogut veure a la Plaga de les Meravelles

de S'Arenal.

ÉL SALTIRÓ DE LA CARDINA

Pageseta moreneta,vull cantar-te una cançó;vull dir-te d'una vegadaque també t'estimo jo.

Com es mimen i s'estimenper les branques els ocells,perqué no hem d'amanyagar-nostu i o, com fan ells?

No sens com refila la cardinaque al niu enyora tota solaal company vulgut de ploma finaque ha alçat el vol, de cara al sol,i no ha tornat?A cercar-lo ja he voladJa de retorn el gai ocellrefila entre les fulles;fent saltirons va la femellaa n'ell l'ocell la té.Perque has trigat aixf?Qué hi manca, al niu,de nostre amor l'encis?I ell Ii respon: —Que ocella, petita i bella,seguint a saltironsde nostres II lusions, l'estrella.I tot saltironant per la verdor,canta l'amor, la, la, la.Veig. pageseta, que et tornes roja,tos ulls em diuen ben clar que si;com l'ocella a son ocelltu m'estimaràs a mi.De tos llavis un petó voldria lo.Tu m•han pres amb tos ulls negres el meu cor.Ets ma vida, ets ma ¡ola i mon tresor.Com el cant de la cardina, nostre cantserá dolc, será amorós i triomfant

Lletra de J. M. Francés

Música del Mtre. Bou

El matrimoni d'apotecaris Romà Muret i Majoral i Maria F. Ramon i Ordinesinauguraren mesos enrera aque - ta apotecaria al centre de Son Ferriol nomassa enfora de l'ambulatori. Una farmácia que té molts de parroquians,

cosa no gens rara, donat la simpatia i professionalitat dels seus titulars.

DEPARTAMENT DE NERBODIETtTICADEL CENTRE TÈCNIC SANITARI ANTONI

GUTIÉRREZFISIOTERAPEUTA - NATURÓPATA COLG. N. 1908

PLANTES MEDICINALS - ALIMENT DE RÈGIM -COMPLEMENTS VETAMÍNIGCONSULTk HORES CONCERTADES

CARRER BARTOMEU CASTELL 27 - TEL: 490164COLL D'EN RABASSA

CENTRE MLDIC

MIRAMAR

Centre de reconeixement mèdic-psicològic,per a conductors i caçadors.

MEDICINA GENERALdasses A-1, A-2, LCC, C, D, E.

ACUPUNTURAC/. Miramar, 9 - Tel: 490222 S'Arenal (Mallorca)

CONSTRUCCIONSI EDIFICACIONSDE S'ARENAL, S.A.

CONSTRUCCIONS I REPARACIONS

EN GENERAL

ESPECIALITAT EN CONSTRUCCIÓDE PISCINES

AMB EL SISTEMA •GUNITE-

C/, Cabrera, 18 baixos - Tel. 26 53 54 - S'Arenal (Mallorca)

RESTAURANTBRASILIA

BANQUETS DE BATIMOS, NOCES, PRIMERES COMUNIONS IFESTES SOCTAIS

AVINGUDA DE BARTOMEU RIUTORT, ENTRE BALNEARIS112

CA'N PASTILLA - TELS.: 26 01 19 7 26 45 63

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988 17

l'hotel liIler, naturalment:

—Com et trobes?—Millor.

—Qué t'ha dit el metge?—No m'ha dit res. No ha

vengut.Macià pegà un vot i sortí

corrent a reclamar el quedevia de la visita médica.

—Ja ho crec que heestat a ca seva. —Afirmé eldoctor amb força— Enho-rabona!... Vaig arribar justa temps.

—A temps de qué? En-horabona de qué?

Es molt possible que elsturistes americans no esti-guin massa forts en geo-grafia, per cert, confonguinMallorca amb Menorca aixícom la confonen amb Bom-bay, peró que això passi aun metge de S'Arenales,com a mínim, sorprenent.

Bé, la veritat és que l'e-rrada no fou del metge sinóde la criada, que prenguémalament l'avís.

Vet aquí com fou la his-tòria:

Feia poc temps queMacià i Antònia s'haviencasat, venint a residir aS'Arenal en un piset del ca-rrer Menorca. Allá hi vis-queren fangos, dins el queés possible, si tenim encompte que la jove mullerquedé ben prest en estatde bona esperança.

Un matí, de matinada,Antònia tengue uns vòmitsque l'assustaren bastant icom macla anava en aque-lls moments a la feina cel'hotel, on havia de prepa-rar els berenars de la clien-tela, s'aturà un moment acasa del doctor per deixar-lil'encárrec que anás a visi-tar la seva dona.

A aquestes hores elmetge encara no s'haviaIlevat, així que fa ser lacriada qui prengué l'encà-rrec.

— Digau-li, al doctor, perfavor que passi per cameya que la meya dona noes pot aixecar.

—I on viu vostè?—Al carrer Menorca, nú-

mero tal.— Bé, no es preocupi que

toto d'una que pugui hianirà.

qué ha de ser? Del'hermós infant que ha ten-gut.

—La meya dona ha ten-gunt un infant? Però si en-cara no li toca, está de tresmesos.

— Vostés devion estarequivocats en la data. Totha anat molt bé.

—Es possible?... I nom'ha dit res.

—Doncs hi vagi corrent iho veurà.

Astorat i sorprès Maciàsortí disparat de cap a caseva.

—On és el nin, Antònia?—Quin nin?—El nostre, quin ha de

ser...?Peró quines bestieses

dius... T'has tornat boig?—Mira, no m'enganyis,

Antònia, que amb aquestescoses no s'hi juga.

—Però si no sé de quéparles.

—Que m'ho ha dit elmetge. Hem tengut un fillben sa.

— Idó mira quienescoses! Ni jo mateixa men'he adonat.

—No t'hauran dormit?—No, he estat ben des-

parta.— Però el metge no pot

haver-me enganyat, crec.—Doncs t'ah pres el pèl,

i ben pres.—Ara mateix vaig a veu-

re'l i a rompre-li la cara.

—No li rompis res i averi-gua qué és el que passa.

Total, que després deispros i dels contres, Maciàes va convencer que encarano li havia arribat l'hora deser papá.

I tot per confrondre duesilles.

Una sorpresaJosé Alvarado

I, en afecte, hi anà.Sois que la criada s'equi-

vocá i en lloc de Menorcadigué Mallorca.

Al carrer Mallorca, núme-ro tal, es presenté el doc-tor, i molt a temps, per cert,ja que la senyora que allávivia eslava a punt dedonar a Ilum en aquell pre-cís moment.

El metge, caigut del cel,ajud à a venir al món unhermós infant i , amb laconsciencia tranquil.laseguí curant malalts.

Quan Macià torné de

demanà a la M U- —De

Torna l'esplendor I bull del carnaval arenaler. (Foto Quintln).

18 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

Esberta des altres coses Cuida aquestaplana TomeuSbert

La festa carnavalescadel dia 13 és l'esdeveni-ment de l'hiver arenaler.Bulla i esplendor unides,unificant alegries de gentvinguda de Ilunü, de quasitots els indrets de la Terra.la nostra amplia zona turís-tica és coneguda interna-cionalment, i carácter inter-nacional té l'esmentat«Carnaval Platja dePalma».

•••

Les baranes laterals delTorrent dels Jueus es tro-ben en mal estat, molt de-teriorades. Es un tema con-flictiu des de sempre.

Les baranes del torrentque separa els dos munici-

pis, Palma i Llucmajor, ne-cessiten urgentment ma demestre. A qui correspon co-mençar primer? A l'Ajunta-ment de Palma? Chi lo sa...

• • •

L'Aqua-City o ciutat del'aigua 'de s'Arenal de Lluc-major prest tindrà totes lesbenediccions pel que es re-fereix als permisos oficialsdefinitius i no provisionalsmunicipals Ilucmajorers.

Al fabulós complex deSon Verí s'hi efectuen totesles obres o adobs que elscorresponents tècnics hanmanat.

Ha imperat la lógica i unpoquet d'humilitat...

I és que els de l'Agua-

City es creien poder cantar:«Yo soy el rey de todo elmundo.., la, la, la...». O no?

***

Ens alegram que elspressuposts Ilucmajorersdel 1988 S'Arenal hi tenguiatencions que són justes iabundants.

aré.

Dos ex-batles Ilucmajo-rers, Bartomeu Sastre i Ga-briel Ramon, els dos ja de-sapareguts, rebran home-natge i testimoni de gratitudper la seva encomiabletasca duita a terme l llargdels respectius mandats al'Ajuntament.

Mateu Montserrat, ex-tinent de batle de Cultura iactual regidor Ilucmajorer,está preparant la necessà-ria documentació per entre-gar al batle, Joan Montse-rrat. Després es decidirá ensessió plenaria.

•• •

Guillem Barceló él el noupresident del «Club PescaEs Cap Roig».

•• •

A S'Arenal de Llucmajorels quintos del 57 celebra-ren un dinar d'amistat i re-trobament. Ho passarenmolt bé i ara cada any esreuniran. Bona mesura ienhorabona. Salut i permolts d'anys!

En Climent Guerret oMartín fou el coordinador.

***

A Ca'n Pastilla es faranunes obres importants demillora dels serveis. L'Ajun-tament que presideixRamon Aguiló ha tinguttambé molt en compte CanPastilla als pressuposts de1988.

•• •

Això de la peatonitzacióde la primera línea será unfet d'aquí a pocs mesos.Tothom hi está d'acord enqué, després de- construir-se la prolongació de l'auto-pista per darrere els edifi-

cis, la semipeatonització ésuna necessitat.

Esperem i desitgem queels tècnics municipals ciu-tadans informin com perto-ca al batle Aguiló ja queaquest és lúnica autoritatencartada dins el manifestque no claudica com convéa tothom.

Nosaltres creim que laculpa no és del batle, sinódels que tenen el deured'informar-lo sense parti-dismes i coneixent de propla problemática de la circu-lació, de la recerca d'unabona imatge, dels atrope-Ilaments innecessaris deturistes que travessen, d'u-nes vies que en altre tempsforen necessàries però queavui no tenen raó de ser.

•••

Els dies 20 i 27 d'aquestmes tenim proves ciclistesa la nostra zona turística,aprofitant l'estada de corre-dors de diferents nacionali-tats que es troben a Mallor-ca preparant=se per la im-minent temporada ciclistainternacional.

•••

Al col.iegi Sant vicent dePaül se celebra una confe-rència titulada «Padres, es-pejo de vuestros hijos».

El dia 3 de març hi hauràuna altra conferència, a les630 del capvespre, amb eltíti I d'«Adolescencia».

I el dia 21 d'abril, terceraconferència versant sobreel tema «Orientación Profe-sional».

C000rdina l'Associacióde Pares d'Alumnes, quepresideix Francesc FerréCampuzano.

1.•

El conseller de Turisme,Jaume Cladera, ha estatacusat per Xisco Quetglas,cap del grup polític delCentre Democràtic i Sociala l'illa.

Tot el sector turístic hadonat el seu suport a Cla-dera. I és que en JaumeCladera és un dels homesdel turisme mallorquí quemés i millor ha treballat alIlarg de tota la història.

La nostra zona hoteleraha parlat i ha dit que JaumeCladera és un gran profes-sional, entussiasta, ambexperiéncia i sana il.lusió.

•••

Antoni Galmés Riera haestat distingit pel Patronatde Sant Antoni de Mana-cor. Una preciosa serigrafiaIi fou entregada, firmadapel president del Patronat,mossén Mateu Galmés, ipels altres membres delPatronat, inclós el batle,Jaume Llull.

Enhorabona, don Antoni!

•••

Acte cultural celebrat al

Saló de Congressos del ca-rrer Marbella. Actuaciódestacada del pianistaWolfgang Leibnitz, que in-terpreta obres de Chopin iSchubert.

Molt de públic, entradade franc i mambelletes arompre per l'artista.

•••

Antoni Moreno, el vice-president de la U.D. Arenaldeixà el càrrec. Ningú saples vertaderes raons. Elcert i segur és que AntoniMoreno i el president, Ra-fael Gómez Hinojosa,tenen idees diferents en elque respecta a l'equip titu-lar del Camp Roses.

Ara ja no es discutirá ales reunions de la junta di-rectiva.

•••

Francesc Ferré Campu-zano ha passat a ocupar lavice-presidència del S'Are-nal.

•••I un de mort a fora vila.

Un vertader desastre. A lapossessió de S'Atalaia, de-vora S'Estanyol, rebé unesescopetades el majoral dela finca, anomenat FredericMartínez Sánchez, de 38anys.

Un missatge de 53 anys,n'Antoni Villar Fernández, hdisparà a traició sensedonar-li temps a defensar-se o fugir.

Aquell vell carterM. San tolaria

L'organigrama del servei actual de Correus, pelque es veu i es palpa, és aberrant; la manca de pre-visió dels anomenats «allaus» i atascos de corres-pondència, que no s'han produit en un any, ni com aconseqüència del nadal, sinó d emolts anys i moltsNadals, ha estat de «suspensió de feina i sou». I noha passat res; no han «botit» caps perquè vivim enun país on els caps mai «boteixen. Els alts càrrecsdirigents de Correus han viscut en la inòpia, sensevisió de creixement, de futur ni de servei. Les cartescostaven, quan es franquejaven, tres pessetes i elservei era immillorable, els carters eren carters i lacorrespondència ni es retrassava ni es perdia, ni estraspaperava cap a una senda ignota. Les tres pes-setes tenien un valor de predicament i agraïment.Avui, els alts nivells del cost, quan el segell costa 17pessetes o més, la nostra correspondència valmenys, importa menys, gairebé no importa res a jut-jar pels retrassos, les pèrdues i els trasvassamentsd'adreces. Si portássim la carta nosaltres arribariaabans, de segur. Potser que sigui modern, però noés pràctic. El missatger sempre será el missatger. Elque passa és que, avui, el servei, en essència, és larepera. No funciona, no respecta l'home -carter»com era tradicional, no serveix, no garanteix el ser-vei bé i a punt i no respon del que es perdi. El dany, ala població, és gravíssim com bé tots sabem en el di-namisme, l'economia, l'afectivitat, la societat, la fa-mília, en el tracte i en la relció, en la imatge a tots elsnivells. Pel que sigui, el carter —al marge de com-plexs burocràtics que el oguin— ja no és el carterd'ahir. Treballa amb la moral destrossada, ambmanca de professionalitat, carència de vocació,presses, desconeixent el que és i ha de ser un boncarter i sense una noció clara de la «gran responsa-bilitat» que té entre les mans. El carter llest, savi iamic és un subjecte desconegut. La freda mecánicaens serveis de ben poc, cara i dolenta.

Porellostrum AGENCIA PLATJA DE PALMA I S'ARENALTota mena d'assegurances. - Tramitad 1 pagament de sinistres.

Plaça Major, 1 - Telf. 265374.- Carrer Marbella, 39. Telf. 267654-58.I ARA OFERIN UNES ASSEGURANCES NORMALS GRATUITES DURANT L'ANY 1988, SI EN AQUESTMES DE DESEMBRE DEL 87 I EN EL GENER DEL 88 COMPRAU CON COTXE MARCA .AUSTINROVER».UNICA CONDICIO: COMPRAR EL COTXE MITJANÇANT GESTIO A LES AGENCIES D'ASSEGURAN-CES MARE NOSTRUM.SEGUROS Y REASECUROS

VIDEO CLUB MALLORCACaner Joaquim Verdaguer, 15

VIDEOTECA BALEARCaner Sard Cristòfor, 24S'ARENAL DE MALLORCA

MÉS DE 6.000 T1TOLS1 TOTES LES NOVETATS

S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988 19

ncesc Ferreri Gironbs

Jordi Vendrell

S enador i membre del'Orde dels Ratafiaires.

Autor de dos best-sellers poli-tics: La persecució política de la!lengua catalana —del qual pre-para una edició en espanyol, òb-viament amb un altre títol— iCatalunya light...? ELs espanyolsno són catalans. Sempre va en-ganxat a una pipa que canvia so-vint. Al cotxe n'hi du unesguantes. Popularment és el se-nador de la Ilengua. És trist quenomés n'hi hagi un.

J.V. Comencem parlant deparaules. El poble català ésmesell?

F.F. Home, jo cree que en elterreny lingüístic... Potser noho és en el terreny esportiu—amb el Barca també ho ésuna mica, no?, però reaccionao pot reaccionar. En canvi,amb la Ilengua. sembla que jahi estigui bé en una situació desubmissió. Esta sotmès i ja s'hiha avingut i no sap que pot reac-cionar; i l'element, jo cree, méscivilitzat, més pausat i més na-tural és el de dir: no! en el temalingüístic no volem cap llenguade fora, volem la nostra. 1 enda-vant.

J.V. Una altra paraula quem'al•luc-ina és glotofágia. Queus l'heu inventat vós?

F.F. No, no. &izó ve d'un ca-tedràtic de lingüística francésque es diu Jean-Louis Calvet ique ha fet I libres sobre, I 'actitudque té la llengua francesa re-specte a les altre llengües i enva dir glottophagie. 1, evi-dentment, si d'una persona queperla moltes Ilengues se'n diupoliglot, un senyor que esmenja llengües és un glotófag.

J.V. Un ¡libre important esLa persecució política...; del 77ençà en sortiria un de mésgruixut?

F.F. Jo cree que hi ha materi-

al per fer-lo. Hi ha tantes coses

i tantes frases que s'han dit encontra de la llengua catalana,

des de la via judicial, des de lavia administrativa, des de reso-lucions purament polítiques odiscursos que, evidenment, jocree que es podria fer un llibreforca graixut.

J.V. El fareu?F.F. Bé, jo vaig recopilant el

material. El que passa és queara amb un altre company—Josep Cruanyes, advocat—

estem fent un llibre sobre elsdrets lingüístics dels catalans.El que intentem és passar de

l'acció, diguem-ne, passiva al'activa. Volem que els catalanssàpiguen quins són els seus

drets lingüístics i els utilitzin atort i a dret. Perquè, com que

som tan mesells, ens pensemque encara no tenim dret a uti-

litzar el català a les comissaries,davant del Govern Civil, etc.

J.V. Sou gaire federal, vós?

.F.F. No ho sé... jo sóc federal

europeu. El meu ideal seria que

el meu país estigués federat aEuropa.

J.V. Hi ha una altra paraulaque heu posat de moda: light.Aquest federalisme del PSCaprovat pel PSOE no es super-lighe

F.F. Jo diria que ser light és

ser bla, ser tou, ser mediocre,

ser feble. Jo cree que el federa-

lisme que s'ha posat amb això

del congrés del PSOE caldrà

veure com l'emplenen, els con-

tinguts que hi posaran. O sigui,

si pPisat un any es veu que la

policia autonómica no serveix,si l'Estat continua considerantque la ¡lengua catalana no ésuna llengua seva sinó que ésuna llengua aliena, etc. Alesho-

res és per donar-se de baixa...no del PSC, no; de l'Estat, eh?

J.V. Creieu posible un nou

lerrouxisme?F.F. Bé, jo diria que és possi-

ble en les clases socials di-

rigents.J.V. Qué dieu ara!F.F. Sí. Per exemple: quan

va venir Felipe González aLloret per a aquelles jornadessobre economia, on hi havia elpresident Pujol també, les clas-ses dirigents econòmiques deCatalunya es van queixar ques'ensenyava massa català a !'es-cola. Per tant jo el lerrouxismeel vaig veient en la gent que ésdel Col«legi d'Advocats i que

utilitza el castellà habitualmenten els jutjats desconeixent elsdrets que té a fer-ho en catalá;el veig en aquells directiusd'empresa que tenen els rètols,

totes les fulles salarials, elscontractes i els convenis labo-rals en castellà. Jo el veig en

aquest tipus de gent.J.V. Corre la brama que no

us deixaran apuntar a les !listesdel PSC, com a independent, ales pròximes eleccions.

F.F. Bé, un independentquan s'acaba la legislatura sen'ha d'anar a casa seva a seureen una cadira i ha d'esperar quevinguin. Poden venir o no. Osigui, que no ho sé, no sé quepassarà. A més, fa 12 o 13 anysque sóc senadori pot ser que re-posi. Ja será hora, no?

J.V. Sou optimista o no, decara al futur de la llengua?

F.F. Hi ha dies que estic ab-solutament pessimista, quecrec que no hi ha solució niamb federalismes ni amb res; ihi ha dies que m'aixeco i ve elcorreu i en Barrionuevo em diuque sí a una cosa que li vaig de-manar. M'enteneu? Sempre ésfruit d'una insistència que de

vegades dura; un o tres anys.Jo dic sempre que sóc optimista

si el poble lluita. Ara, si el

poble queda mesell i endormis-cat no fotem res.

Coses de la llenguaCom está la salut de la Ilengua ara mateix? Vet ací una pregunta di-

fícil de contestar fins i tot per als astròlegs. La cosa no marxa o marxamolt a poc a poc, i en aquest tema convé que anem llevant-nos —aquellsque estam interessats en la qüestió, és clar— les ulleres optimistes decolor de rosa que ens posarem fa uns quants d'anys confiant en qué, dela mà del canvi de règim polític i de l'estatut d'autonomia, tot era qües-tió de temps, bona voluntat i ganes d'anar per feina.

La realitat és una altra. Sí, ja sé que quan es llegeixin aquestes qua-tre radies n'hi haurà que pensaran que ja hem tocat aquest tema altresvegades, que esfám insistitnt potser fins i tot avorrint-- sobre lamateixa qiiestió. No queda altre remei que tocar el tema una vegada imoltes vegades, totes les vegades que calguin... fins que la normalitatlingüística del català en la nostra terra sigui una realitat, si és que qual-que dia podem arribar a veure fet realitat aquest desig, és clar.

Hi ha qüestions pendents, interrogants i espectatives que no acla-reixen massa el futur de la nostra llengua ara i aquí. Es realment el ca-talà llengua oficial a Mallorca? Es el català la segona llengua oficial deMallorca, o potser llengua de segona? Per qué les institucions públiquespròpies de les nostres illes no utilitzen més sovint el català? Per qué noarriba l'ús de la nostra llengua a les institucions públiques en formageneralitzadora? Qué passa amb el monolingüisme dels diaris fets a Ciu-tat? S'acompleix la Llei de Normalització Lingüística? Avança l'ensenya-

-rnent del català a l'escola básica? Per qué hi ha una certa tendència ainstitucionalitzar el bilingüisme? Ha superat ja el nostre poble el com-plexe lingüístic que arrossegam de fa molts d'anys? Estam realmentconscienciats en el tema de la recuperació lingüística? Existeix realmentuna reivindicació majoritària de la llengua? I, finalment, estam interes-sats en aconseguir que el català de Mallorca assoleixi el lloc que li cor-respon?

El fet lingüístic —s'ha de reconèixer— a hores d'ara no és una rei-vindicació prioritaria per a una gran part dels habitants de les Balearsi Pitiüses. Hi ha arguments que confirmen aquesta impressió, perb sien tot cas no és aquesta la realitat, el que és cert és que la conscièncialingüística está tan ben dissimulada que francament es veu ben magra.

Na fa massa temps un home em feia el següent comentan:«Més mallorquí que jo, ningú! Jo em sent molt mallorquí, xerr es

mallorquí, xen- a sa meya dona i es meus fills en maorquí, xerr sempreque puc es mallorquí i llegesc ses Rondalles, però em pareix una barba-ritat que sigui obligatori aprendre es mallorquí a s'escola».

Sí, clar, això d'estimar molt Mallorca está molt bé, peró pensau que,-per exemple, també s'estimen molt la nostra illa els nord-americans iles companyies de tozirs-operators del nord d'Europa, tot i que sigui permotius diferents que tothom coneix. També está molt bé això d'estimarmolt el mallorquí i xerrar-lo en familia i amb els amics, però de quéens servirá tanta estimació si la llengua no surt de l'àmbit familiar i,fora de la familia i dels amics ja no té cap altra utilitat práctica?

Una dona de Ciutat em comentava:«Es que jo no sé qué volen aquests mallorquinistes! On s'ha vist

mai aboa de demanar que es diaris, es rebuts de s'ajuntament, ses - decla-racions d'Hisenda i ses retolacions públiques s'escriguin en mallorqui?;Qué passarà quan venguin es turistes i se trobin que tot está escrit en:mallorquí? No entendran res!».

Sí, és clar que si venen turistes nòrdics a la nostra illa i es trobenque els impresos de l'hotel, els cartells, les indicacions, o les factures delrestaurant estan escrites en català no entendran rés, però tal vegadaDquests turistes entenen l'espanyol?

I ja vos contaré la darrera... per avui, perquè més endavant, si no-vos sap greu, pens seguir amb aquesta qüestió:

Xerrava amb una dona, mare de dos fills, manxega de naixement,immigrada a la nostra illa fa devers deu anys i casada amb un treballa-dor de l'hoteleria, també de La Manxa com ella.

«Jo ho tinc clar —em parlava en català, no vos pens•m— jo hevengut a viure i treballar a Mallorca i he d'adaptar-me a sa llengua i sagent d'aquí, i si sa gent d'aquí xerra mallorquí jo i es meu horno xerrames mallorquí, tot i que a ca-nostra xerram es castellà. Es meus fills tambéhan aprés es mallorquí i ben contenta que n'estic que a s'escola apren-guin a llegir-lo i escriure'l». •

Casos com aquests són els que ens poden fer recuperar l'esperançai la confiança.

Mirant ara objectivament els tres casos que vos he contat, quípensau vosaltres, benvolguts lectors, que demostra estimar més Mallorcai• el mallorquí?

RAMON TURMEDA

NEO & POST

Montesol

AtAADEuS SoF(

UNA PARE LLA 4Mi6A

AIED ;Porr

QUÌEJ 5S et. 1EU PROBLEMA?SE4rrim-145. , .

tELUEuPeoBLEPAA S S

LA iADEI-i -rtrr!

.1(-TiA QUE FAI

-TiA Que.

PISA cok,(JA MOTO

PAR(S-DAKAR.

i-rv

LA'11/FiDE1-117fro

IN/A-TuRALMEIrr /

lío ,-riooee

QUE M PriSA

CALEArrA.

HOTEL 'CUPIDO

t

wilhGALERIAS JUEGOS

CUPIDOí

funntatBONA CUINA MALLORQUINA

.ZestattraitteOLEANDER I

POLICEBOMBEROS

RTE. PtinXIIitt•

GRANFIESTA

KONTIKI ROYAL

PLAYA DEPALMA

20 S'ARENAL DE MALLORCA, 15 DE FEBRER DE 1988

Z.f2.0 Et- QUE 4°supoe-ro E'Š 4)01 ELS

--reuS ArnAArrs pispilias CALÇOTETS!

L uriA co(Acot.A1 mg .r

--__

PO'

— 1— , y cy, oh si

4

1»1° is 1J6 1 , , e y : 1

,

a a a

........< < ,

444,is . 1 .: y t. ; A, 7

-raiim EL Ltirme-s coKICO2_nE6trrQUE LA UNFE7t7LIA

CEI CoftrE itd6LE-S

jO rEU SEP. -Ti

QUiNIA"ze,

oo5 -rinic ACArAf

2-1 0-9 3-3

4-15-33-23-0

Hotel Helios de S'Arenal.

Fútbol d'Empresa

Ca Na Paulina, del Coll d'En Rabassa,está en segon lloc a la classificació ge-neral darrera d'A. Llompart, d'Inca. Elsarenalers de l'Hotel Henos van tercers C. Marí-V. La Real amb 26 punts, Igual que els collers. A. Esc. Levante-C.D. A. LlompartL'Autoescola Levante de Son Ferriol 1 CD. Zarza-Beta Colord'Algaida, nomás té '12 punts igual que Sant Marc-Ca Na Paulina el Bar Pou de Llucmajor 1 el Comercial V.Sta. Ponsa-C.D. PorvenirMar( del Coll d'En Rabassa que és el R. Mallorca-Hotel Helios

Cuan Patro A. Grimalt-Bar Pou

Comercial Mari d'es Coll d'En Rabassa.

CLASSIFICACIO

C.D. A. LlompartCa Na PaulinaHotel HeliosBeta

JORNADA 19 c.D. ZaColor

rzaGRUPO B Sant Marc

V. Sta. PonsaHotel Helios-C. Marí 1-1 R. MallorcaBar Xilvar-A. Esc. Levante 0-2 Patro A. GrimaltC.D. A. Llompart-C.D. Zarza 4-1 C.D. PorvenirBeta Color-Sánt Marc 2-1 Auto Esc. LevanteCa Na Paulina-Patro A. Grimalt 6-5 V. La RealBar Pou-V. La Real 2-2 Bar PouC.D. Porvenir-R. Mallorca 1-0 C. Marí

JORNADA 18GRUPO B

Torneig Consell Insular J. P.18 2718 2618 2618 2518 2417 2317 1518 1417 1418 1418 1317 1217 1218 12

AVDA. NACIONAL PAELLA - PORCELLA ROSTIDA - PEIX I MARISCBONA QUALITAT A PREUS RAONABLES

AVINGUDA NACIONAL, 15- GALERIES CUPIDOTEL.: 264984 - S'ARENAL DE MALLORCA

BUS I BALNEARIO 4