curs gestio del pressupost temari.complert

8/18/2019 Curs Gestio Del Pressupost TEMARI.compLERT

http://slidepdf.com/reader/full/curs-gestio-del-pressupost-temaricomplert 1/129

Curs virtual de gestió del pressupostElaboració dels materials: 2007Darrera actualització: setembre 2013

Objectius1. Adquirir nocions sobre diversos aspectes del pressupost: la seva definició, el marc

legal, la planificació pressupostària, el procediment d’elaboració i el concepte de pressupost per programes .

2. Aprendre la normativa reguladora, els principis pressupostaris i l’estructura delpressupost.

3. Conèixer totes les fases d'execució pressu postària, els seus documents comptables iels diferents tipus de modificació del pressupost.

SumariBLOC 1. TEORIA PRESSUPOSTÀRIA

Unitat 1:Planificació de l'activitat pública. Pla de Govern. Pressupost orientat a resultatsUnitat 2:Normativa pressupostàriaUnitat 3: Àmbit institucional dels pressupostos de la GC. Els subsectors i lesagrupacionsUnitat 4:Principis pressupostaris

Unitat 5:El cicle pressupostari. Preparació, discussió i aprovacióUnitat 6:Estructura del pressupost. Classificació de l'estat de despesesUnitat 7:Estructura del pressupost. Classificació de l'estat d'ingressos

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/principis_pressupostaris.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/normativa_pressuposta_ria.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/pressuposts2011.gif








http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/estructura_del_pressupost._classificacio_de_l_estat_de_despeses.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/estructura_del_pressupost._classificacio_de_l_estat_d_ingressos.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/planificacio_de_l_activitat_publica._pla_de_govern._pressupost_orientat_a_resultats.html


http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/el_cicle_pressupostari._preparacio_discussio_i_aprovacio.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/ambit_institucional_dels_pressupostos_de_la_gc._els_subsectors_i_les_agrupacions.html





BLOC 2. EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST

Unitat 8:La consolidació i l'estabilitat pressupostàriaUnitat 9:Crèdits pressupostaris. Concepte i formació de les bosses de vinculacióUnitat 10:Execució del pressupost. Comptabilització de les fases de l'estat de despesesUnitat 11: Procediments especials d'execució de les despeses. Pagaments a justificar Unitat 12:Execució del pressupost. Comptabilització de les fases de l'estat d'ingressos

Unitat 13:Les modificacions pressupostàries. Conceptes, marc legal i tipologiaUnitat 14: Aprovació dels expedients de modificacióUnitat 15: Altres casos d'afectació dels crèdits pressupostaris

Seguiment del cursEl curs se seguirà des de l'Aula Virtual de l'EAPC, on trobareu les indicacions didàctiques

corresponents així com les activitats a realitzar.

AutoriaEls continguts d'aquest curs han estat elaborats per Meritxell Masó, Joan Ruiz Culell i Àlex Sobrepera.Coordinació tècnica i pedagògica: Eva Gea (Secció de Formació no Presencial del'EAPC)

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusiódel coneixement i seguint l'establert a la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestióde la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa cosa que n'autoritza l'ús

citant-ne font i autoria;amb finalitats no comercials;per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb elmateix tipus de llicència.

L'obra de Gestió del pressupost està subjecta a una llicència de Reconeixement-Nocomercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons

Així mateix, s'inclouen referències a materials d'altres autors i autores degudamentconsignades per a l'ús de les quals caldrà avenir-se a les corresponents llicències.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/les_modificacions_pressupostaries._conceptes_marc_legal_i_tipologia.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/execucio_del_pressupost._comptabilitzacio_de_les_fases_de_l_estat_d_ingressos.html

http://virtual.eapc.cat/

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.ca

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/credits_pressupostaris._concepte_i_formacio_de_les_bosses_de_vinculacio.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/execucio_del_pressupost._comptabilitzacio_de_les_fases_de_l_estat_de_despeses.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/procediments_especials_d_execucio_de_les_despeses._pagaments_a_justificar.html

http://www20.gencat.cat/portal/site/eapc

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/la_consolidacio_i_l_estabilitat_pressupostaria.html

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/altres_casos_d_afectacio_dels_credits_pressupostaris.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/aprovacio_dels_expedients_de_modificacio.html



MAPA MENTAL SOBRE EL CURS DE GESTIÓDEL PRESSUPOSTMapa mental

U1. Planificació de l'activitat pública. Pla degovern. Pressupost orientat als resultats

1.1. Què és el pressupost?1.2. El concepte de planificació1.3. El pressupost orientat als resultats1.4. Estructura dels programes pressupostaris1.5. Documentació

1.1. Què és el pressupost? Abans d'iniciar l'explicació dels conceptes de planificació i programació pressupostària és

recomanable fer una breu introducció al concepte de pressupost .Són diverses les definicions que podem trobar de pressupost :

DEFINICIÓ TRADICIONALSi seguim la definició que als inicis dels anys seixanta del segle passat va fer l’economistaalemany Fritz Neumark en l'obra que va redactar juntament amb Wilhelm Gerloff,Tractat defina nces (Han dbuch der Finanzwissenschaft , Frankfurt, Alemanya Occidental, 1961), elpressupost es pot definir com un document en el qual s'expressen de manera quantificada,conjunta i sistemàtica, les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer lesadministracions públiques (en aquest cas, la Generalitat de Catalunya i les seves entitatsautònomes) i els drets que poden liquidar-se durant l'exercici pressupostari. Aquestesobligacions i aquests drets s'elaboren amb caràcter anual i s'expressen amb un llenguatgecomptable. El pressupost actua com un document de previsió, d'anticipació als fetseconòmics de l'exercici següent. És un estat econòmic equilibrat entre ingressos i despeses:no es poden pressupostar despeses que no tinguin associats els recursos necessaris per poder fer front al seu pagament.

DEFINICIÓ RELACIONADA AMB LA PLANIFICACIÓL’exercici pressupostari de l’any 2006 marca una fita important en la definició i l'ús delpressupost. L’Ordre ECF/241/2005, de 31 de maig, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2006 , defineix el

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gestio_del_pressupost.pdf



http://virtual.eapc.cat/file.php/293/continguts/bloc1/unitat2/media/ordreecf241_2005elapres2006.pdf


http://en.citizendium.org/wiki/Fritz_Neumark



pressupost com un

"instrument a través del qual s'explicita l'estratègia política delGovern, definida mitjançant un procés de presa de decisions iassignació de recursos a partir de les relacions entre les forcespolítiques i socials del país".

El pressupost és el principal mecanisme de planificació del sector públic, ja que concreta igaranteix el pla econòmic del Govern per a un període determinat. La normativa estableixpressupostos anuals, tot i que en els últims anys ja s'ha planificat mitjançant escenarispluriennals. L'adopció de determinades polítiques d'ingressos i despeses permet prendremesures que incideixin d'una manera molt sensible en el creixement econòmic i, alhora,complir un dels seus objectius principals: la justa redistribució de la renda i la riquesa (aixòes pot fer, per exemple, mitjançant progressivitat impositiva, beneficis fiscals, finançament dela sanitat, ensenyament, infraestructures, serveis, subvencions, etc.). Com a eina

d'assignació, gestió i control dels recursos públics, el pressupost ha de tenir els següentsprincipis rectors: transparència, eficiència i eficàcia.

EN L'ÀMBIT DEL SECTOR PÚBLICEl pressupost es pot definir com un document que presenta una triple vessant: política, jurídica i comptable.

1. Política , perquè constitueix el principal instrument de què disposa el Govern per expressar i aconseguir els objectius que s'ha proposat.

2. Jurídica , perquè és un document en el qual es formulen una autorització del Parlamentsobre el màxim que el Govern pot gastar i una previsió dels ingressos que es preveuque s'obtindran durant l'exercici pressupostari. Aquest document s'aprova per mitjàd'una llei del Parlament.

3. Comptable , perquè es presenta d'acord amb unes normes que permeten fer-ne uncontrol i un seguiment.

MARC HISTÒRICFormalment, el concepte de pressupost públic sorgeix cap a finals del segle XVIII a

Anglaterra. Posteriorment, es va estenent per Europa i pels EUA i es van introduint diferentsmètodes i tècniques de pressupostació.

En un principi, el pressupost del sector públic era concebut, bàsicament, com un instrumentde control sobre les actuacions polítiques, sobretot per tal d 'establir límits als recursos quetenien a la seva disposició les persones que es dedicaven a la gestió dels diners públics.

A partir de la segona meitat del segle XX , el desenvolupament econòmic dels països mésavançats, l'extensió de l'estat del benestar i l'aparició de noves necessitats de la societat, fanque la ciutadania jutgi els seus governs, no tant per les seves intencions, sinó pel seusresultats. La ciutadania demana més al pressupost públic. Les situacions de restricció de ladespesa que han d'afrontar els governs, juntament amb l'augment de la demanda de serveispúblics, obliguen a "fer més amb menys". Hi ha, per tant, una exigència creixent i una pressiópolítica sobre els "resultats" dels serveis públics.



És el primer nivell de la planificació. En aquest nivell es defineixen les grans orientacionspolítiques, les grans línies d'actuació, que són elaborades pel Govern, i els grans objectiusde l'organització, que implicaran els agents executors d'aquesta política: departaments,entitats autònomes i empreses públiques. El termini en què s'estableix el seudesenvolupament acostuma a ser com a mínim de quatre o cinc anys (un pla de govern hade considerar com a mínim la durada del mandat legislatiu —quatre anys—) i pot arribar finsals deu anys (superar aquest marge no seria gaire recomanable). Els objectius d'aquest

nivell, evidentment, són els més difícils de concretar, però és obligació (i necessitat) delGovern saber-los definir, ja que són vitals per a l'organització.

2. EL NIVELL ESTRATÈGIC

El seu nivell de concreció és més gran que no pas el del nivell polític. Tot i això, els seusobjectius són generals. Caldrà valorar el potencial de l'organització i la disponibilitat derecursos per saber si estan realment connectats amb els objectius polítics. L'abast d'aquestnivell acostuma a coincidir amb el mandat legislatiu: quatre anys. La concreció de les sevesactivitats adopta la forma de programa (en terminologia pressupostària parlarem de

programa pressupostari ). Aquest nivell estaria definit pels alts càrrecs de l'Administració.

3. EL NIVELL OPERATIU

És el nivell més diversificat i el que justifica les activitats més ordinàries i quotidianes. Lautilització de tots els mitjans de què disposa l'organització —humans i materials— ésplanificada molt detalladament, ja que influirà de manera molt sensible en el dia a dia delsdepartaments. La seva durada és de curt termini i va lligada a l'any en curs. En aquest nivell,la concreció de totes les accions i de les dates d'execució és fonamental.

EL PLA DE GOVERN 2011-2014

El Pla de govern 2011-2014 és el compromís del Govern amb la ciutadania i detalla lesactuacions que pensa dur a terme l'Executiu durant aquest període de temps. És l'eina quereuneix en un sol document els principals objectius del Govern i les accions que escompromet a dur a terme durant aquesta legislatura. És un exercici de transparència que hade servir per a una gestió més eficaç i facilitar posteriorment el retiment de comptes a laciutadania.

El Pla s’emmarca en un context general de crisi que ve determinat per:

la crisi econòmica i les seves conseqüències socials,la crisi de relacions entre Catalunya i Espanya,la crisi de confiança en les institucions.

I és en aquest marc que es vol donar resposta a un seguit de reptes de país quecondicionaran la seva evolució futura en un termini mitjà.

Aquests reptes són:

1. Creació d’ocupació2. Millora de l’educació i la formació al llarg de la vida3. La sostenibilitat de l’estat del benestar

4. L’abastament d’energia i aigua5. La seguretat de les persones i béns6. Les relacions entre Catalunya i Espanya7. La immigració i la seva integració



8. La cultura, la identitat i la internacionalització en un entorn de globalització9. La transparència en la vida pública i lluita contra la corrupció

10. La millora de la situació financera de l’administració. Reducció del dèficit

El Pla de Govern 2011-2014 s'estructura en 8 eixos, 65 àmbits i 475 objectius:

Els eixos procedeixen bé del programa electoral, bé del pacte de Govern i són lesformulacions que agrupen i inspiren el conjunt de l’obra de Govern. Els àmbits escorresponen amb diferents nivells de les polítiques de despesa.

Eix 1: ECONOM IA I SECTORS PRODUCTIUS

Àmbits:

1. Ocupació2. Fiscalitat3. Finançament de l’activitat productiva4. Austeritat en l’administració pública. Reducció del dèficit

5. Innovació6. Internacionalització7. Esperit emprenedor 8. Estructura del teixit productiu: agricultura, ramaderia i pesca, sector forestal, indústria,

serveis, comerç, turisme, i cultura9. Desenvolupament empresarial

10. Recerca i desenvolupament11. Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

12. Consum i qualitat dels productes i serveis de mercatEix 2. ENSENYAMENT

Àmbits:

1. Dret a l’educació en un marc de llibertat2. Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar 3. Fer de cada centre un centre de qualitat4. Formació professional i educació al llarg de la vida

5. Administració educativa6. Universitat

Eix 3. SALUT

Àmbits:

1. Sostenibilitat i progrés del sistema sanitari català2. Millora de l’eficiència i l’agilitat de l’administració sanitària3. Model d’atenció assistencial adaptat a les noves necessitats sanitàries de la població4. Millora de la gestió, els resultats i l’excel·lència de la sanitat pública5. Model de salut pública que reforci la protecció i la promoció de la salut, la prevenció de

la malaltia i la seguretat alimentària6. El paper del professional sanitari en la governança i la gestió del sistema7. Implicació i coresponsabilització de la ciutadania en la seva salut



8. Reconeixement de la complementarietat del sistema de sanitat privada9. Recerca i innovació

10. Marca “Q” Salut Catalunya, pública i privada, com a referent d’excel·lència

Eix 4. POLÍTIQUES SOCIALS I DE FAMÍLIA

Àmbits:

1. Promoció de la família i de la natalitat2. Promoció de l’autonomia personal3. Discapacitat4. Inclusió social i lluita contra la pobresa5. Gent gran6. Infància i adolescència7. Tercer sector i voluntariat8. Immigració

9. Joventut10. Polítiques de dones11. Desplegament de la llei de serveis socials12. Esports13. Afers religiosos

Eix 5. SEGURETAT

Àmbits:

1. Seguretat de les persones2. Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra3. Model integral de les emergències4. Seguretat viària5. Millora de les infraestructures de suport a la seguretat i les emergències6. Execució penal

Eix 6. POLÍTICA TERRITORIAL I SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbits:

1. Eficiència i equitat territorial2. Infraestructures sostenibles per a la cohesió i la competitivitat3. Transport públic4. Sostenibilitat ambiental i valorització dels espais naturals i la biodiversitat5. Polítiques d’aigua i de residus. Estalvi, eficiència i aprofitament dels recursos6. Energia i canvi climàtic7. Polítiques d’habitatge, construcció ecoeficient i millora urbana

Eix 7. ADMINISTRACIÓ Àmbits:

1. Reforma de l’administració de la Generalitat



2. Funció pública3. Organització territorial i administració local4. Administració de Justícia5. Dret i societat6. Transparència de l’administració i de l’acció de govern

Eix 8. NACIÓ, LLENGUA I CULTURA

Àmbits:

1. Un model de finançament propi per a Catalunya2. Defensa i millora de l’autogovern3. Política lingüística4. Cultura5. Afers exteriors

ELS PLANS DEPARTAMENTALSUna planificació eficient de l'activitat pública comporta que els departaments han d'elaborar els corresponents plans estratègics a mitjà termini per al conjunt de les seves actuacions,que, evidentment, han de ser coherents amb les prioritats polítiques del Govern i hand'incloure tant els àmbits d'actuació del propi departament com els de les entitats que tinguiadscrites. Aquests plans s'han d'elaborar d'acord amb les línies d’actuació definides en elPla de Govern i per mitjà de les directrius que estableixin els departaments competents enmatèries de coordinació interdepartamental i de finances públiques.

Els plans departamentals han d'identificar els objectius estratègics i els objectius operatius ,els resultats a assolir i les activitats a realitzar , així com els indicadors i els sistemesd'informació que en permetin elseguiment i l'avaluació .

Aquests plans també han de contenir les previsions pressupostàries, que han de ser coherents amb els escenaris previstos (els quals s'han d'elaborar tenint presents lesprevisions macroeconòmiques, el cost de les polítiques actuals i el cost de les novesiniciatives) i hauran de concretar anualment el pressupost necessari.

1.3. EL PRESSUPOST ORIENTAT ALS RESULTATSL’any 2006 la Generalitat de Catalunya va iniciar una reforma pressupostària que va

comportar l'abandonament de la utilització del pressupost tradicional per avançar cap a unpressupost orientat als resultats.

Aquesta reforma està justificada per la situació actual de la majoria de les administracionspúbliques, en què la manca de recursos evident, la major pressió de la demanda de mésproductes i serveis i de millor qualitat, l'increment de la competitivitat en el marc deglobalització de mercats amb canvis constants de l'entorn i el desenvolupament d'espaissocioeconòmics i polítics internacionals, entre altres factors, fan necessària la milloraconstant de la gestió de les administracions públiques.

Aquesta millora es realitza mitjançant reformes estructurals: implementació de canvisimportants en l'organització, millora en la gestió dels recursos, consciència del cost delsserveis públics, informació objectiva, fiable i rellevant obtinguda amb uns bons sistemes decaptació de la informació, coneixement exhaustiu dels objectius de l'organització i utilitzaciód'un sistema d'indicadors que permeti efectuar un seguiment i una avaluació correctes.



La utilització dels indicadors de gestió proporcionaria els avantatges següents:

clarificar els objectius,

obtenir informació sobre les activitats dutes a terme,

conèixer els resultats,

prendre decisions correctes,

comparar amb altres referents,

millorar la rendició de comptes,

controlar i millorar la utilització dels recursos, i

motivar el funcionariat i incentivar-lo amb retribucions segons els resultats obtinguts.

La millora de l'eficiència assignativa i l'eficiència operativa s'aconsegueix des de laperspectiva del pressupost orientat als resultats, entès com un instrument que vincula elfinançament dels programes i el resultat o l'impacte que se n'espera obtenir. El model mésconegut és el pressupost per programes, que contribueix a maximitzar l'eficàcia i l'eficiènciaen l'assignació i la gestió dels recursos disponibles. A la Generalitat de Catalunya, ladefinició dels programes i la identificació dels elements que els componen han estat fetes per la Direcció General de Pressupostos.

Un dels pilars en què es basa el pressupost orientat als resultats és la informació deresultats que s'obté dels indicadors establerts amb aquesta finalitat i de l'avaluació que se'nfa posteriorment. El pressupost orientat als resultats no significa renunciar a tenir informaciósobre els inputs (recursos) i sobre els outputs (béns i serveis produïts), sinó que significa fer un pas endavant i centrar part de l'esforç en els resultats i en l'anàlisi del seu impacte en laciutadania. Encara que sigui difícil de mesurar, dóna més importància als resultats que nopas als outputs.

A diferència del pressupost tradicional, que es limita a un exercici pressupostari, l'orientat alsresultats té una òptica a mitjà i llarg terminis i es caracteritza per ser molt més flexible que elprimer en la gestió dels seus crèdits.

El pressupost orientat als resultats ha d'anar lligat a la planificació estratègica del Govern: laseva vinculació amb l'estratègia és imprescindible. El seguiment, l'avaluació i la presentaciódels resultats són necessaris i cal mesurar-los. Disposar d'aquesta informació permet millorar

la rendició de comptes i assignar més eficientment els recursos públics. Tanmateix, ésnecessari un canvi de cultura en l'organització, i per a això es necessita molt de temps.

1.4. ESTRUCTURA DELS PROGRAMESPRESSUPOSTARISPer tal de tenir uns coneixents adequats sobre aquest tema és necessari llegir la Guia per ala planificació estratègica de la Generalitat de Catalunya que el Departament de laPresidència, conjuntament amb el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitatde Catalunya, van editar el gener de 2011 per tal que els departaments elaboressin elsplans departamentals del període 2011-2014 i els pressupostos per al 2012 i els anyssegüents.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/guiaplanificacioestrategica2011.pdf



1.5. DOCUMENTACI

Taller d’elaboració de programes pressupostaris en elmarc de la pressupostació orien tada a resultats

Esther Pallarols, coordinadora tècnica en matèria pressupostàriadel Gabinet Tècnic de Programació i Avaluació; Cristina Aranda,analista de la Subdirecció General d’Anàlisi PressupostàriaSectorial; Jordi Baños, tècnic del Gabinet Tècnic de Programaciói Avaluació. EAPC, Barcelona, 22 de maig de 2009

.

La pre ssupostació orientada a re sultats (octubre 2010)

Els dies 28 i 29 d'octubre van tenir lloc unes jornades sobrepressupostació orientada als resultats. Aquestes jornades vanestar organitzades per la Direcció General de Pressupostos.

Unitat 2 >>

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/presresul.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/economia/menuitem.835e3e02e3a8916af813ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=dc02c2f5ffe3c210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=dc02c2f5ffe3c210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default




U2. Normativa pressupostària

2.1. Estatut d'autonomia de Catalunya

2.2. Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes

2.3. Llei general pressupostària

2.4. Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

2.5. Ordre ECF/241/2005, de 31 de maig, per la qual es dictenles normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat deCatalunya per a l'any 2006

2.6. Ordre ECO/27/2013, de 19 de febrer, per la qual es modifical’Ordre ECO/166/2012, de 18 de juny, per la qual es dicten lesnormes per elaborar els pressupostos de la Generalitat deCatalunya per a l’any 2013

2.7. Decret 170/2012, de 27 de desembre, pel qual s’estableixenels criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al 2012 mentre no entrin en vigor els del 2013

2.8. Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per a l'any 2012

Les lleis i normes són cosa de tothom. Les administracions en faciliten l'accés i la publicitat através de diferents espais web i bases de dades en línia. Serviu-vos-en!

Les fonts normatives que regulen pràcticament la totalitat dels aspectes relacionats amb elpressupost són les que s'esmenten a continuació.

2.1. Estatut d'autonomia de Catalunya

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/logosinstdiv.jpg








Llei orgànica 6/2006 de 19 de juliol

Article 212: “El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes lesdespeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i

les empreses que en depenen. Correspon al Govern d'elaborar i executar el pressupost, i alParlament, d'examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos nopot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.”

2.2. Llei orgànica de finançament de les comunitatsautònomes

Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre

L’article 21 especifica que els pressupostos de les comunitats autònomes tenen caràcter anual i igual període que els de l’Estat, i que s’hi inclouen la totalitat de les despeses i elsingressos dels organismes i les entitats que en formen part.

També especifica que si els pressupostos no s’aproven abans del primer dia de l’exercicieconòmic corresponent, queden automàticament prorrogats els anteriors.

Finalment, regula que els pressupostos de les comunitats autònomes han de ser elaboratsamb uns criteris homogenis per tal de poder consolidar-los amb els de l’Estat.

2.3. Llei general pressupostària

Llei 47/2003, de 26 de novembre

La Llei general pressupostària, de la mateixa manera que les altres lleis sobre finances,segueix la definició que al seu dia va formular Neumark, el qual va considerar el pressupostcom el resum sistemàtic i xifrat, periodificat, de les despeses previstes i els ingressosestimats.

L’article 32 defineix el pressupost com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets iles obligacions a liquidar durant l’exercici per cadascun dels òrgans i les entitats que formen

part de sector públic estatal.L’article 33.2 afegeix:

“2. Els pressupostos generals de l'Estat determinen:

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/eac2006.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/lofca.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu2_lleigenpres.pdf



a) Les obligacions econòmiques que, com a màxim, poden reconèixer els subjectes queesmenta el paràgraf a) de l'apartat anterior.

b) Els drets a reconèixer durant l'exercici corresponent pels ens esmentats en el paràgraf anterior.”

(…)

2.4. Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

DECRET LEGISLATIU 3/2002, de 24 de desembre, pel quals'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques deCatalunya

L’article 27 defineix més acuradament el pressupost de la Generalitat:

"1. El pressupost de la Generalitat de Catalunya constitueix l’expressió quantificada, conjuntai sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer la Generalitat i les sevesentitats autònomes, i dels drets que poden liquidar-se durant l’exercici corresponent. 2. Elpressupost de la Generalitat de Catalunya ha d’aprovar-se equilibrat entre l’estat d’ingressosi l’estat de despeses."

L’article 28 determina que el pressupost ha de coincidir amb l’any natural i l’article 29especifica que el pressupost de la Generalitat ha d'incloure la totalitat de les seves despesesi ingressos.

Una altra característica que s’ha de remarcar és indicada en l’article 34.1, que diu que elsingressos i les obligacions reconegudes s’hauran d’aplicar al pressupost pel seu importíntegre.

Finalment, cal destacar el que indica l’article 35 sobre el fet que els crèdits per a despesess’han de destinar a la finalitat exclusiva expressada explícitament en el pressupost i que, amés, tenen un abast limitatiu, per la qual cosa no es poden adquirir compromisos en unaquantia superior als seus imports.

2.5. Ordre ECF/241/2005, de 31 de maig, per la qual esdicten les normes per elaborar els pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per a l'any 2006

ORDRE ECF/241/2005, de 31 de maig, per la qual es dicten lesnormes per elaborar els pressupostos de la Generalitat deCatalunya per a l’any 2006.

L’elaboració del pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2006 va estar marcada per un canvi important en la forma d’entendre el pressupost. Fins a la publicació del’Ordre ECF/241/2005, el pressupost es definia com una expressió quantificada, conjunta isistemàtica de les obligacions i dels drets que podien reconèixer la Generalitat i les seves

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/lfpc.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/ordre2005.pdf



entitats autònomes durant l’exercici. Ara, en canvi, sorgeix una nova forma d'entendre elpressupost, que en l'Ordre s'entén com “l'instrument a través del qual s'explicita l'estratègiapolítica del Govern, definida mitjançant un procés de presa de decisions i assignació derecursos a partir de les relacions entre les forces polítiques i socials del país”.

A partir de l'exercici 2006, el pressupost deixa de ser una expressió xifrada i sistematitzadadels recursos econòmics i es converteix en un instrument de gestió.

Aquesta Ordre, a més, emmarca els pressupostos de la Generalitat de Catalunya en les

normatives europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària, que exigeixen a lesadministracions públiques, d’acord amb la normativa del sistema europeu de comptes(SEC95), l'objectiu d'aconseguir el dèficit públic zero i que l’Administració pública que nol’assoleixi hagi d’elaborar un pla de sanejament amb un horitzó de compliment a mitjà termini.En el cas de la Generalitat de Catalunya, existeix un pla de sanejament mitjançant el qual el2008 s'haurà d'haver arribat al dèficit zero.

2.6. ORDRE ECO/27/2013, de 19 de febrer, per la qual esmodifica l’Ordre ECO/166/2012, de 18 de juny, per la qual esdicten les normes per elaborar els pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per a l’any 2013

ORDRE ECO/27/2013, de 19 de febrer, per la qual es modifical’Ordre ECO/166/2012, de 18 de juny, per la qual es dicten lesnormes per elaborar els pressupostos de la Generalitat deCatalunya per a l’any 2013

2.7. DECRET 170/2012, de 27 de desembre, pel quals’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga delspressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012mentre no entrin en vigor els del 2013

DECRET 170/2012, de 27 de desembre, pel qual s’estableixenels criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al 2012 mentre no entrin en vigor els del 2013

2.8. Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al 2012

Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitatde Catalunya per al 2012

PREÀMBUL

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu2_lleipres.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/ordredelaboraciopressupost201322213.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/2012decretprorroga2013.pdf



Els pressupostos de 2012 s’han elaborat en un marc de gran incertesa, ja que a laproblemàtica que implica haver de pressupostar en l’actual context econòmic i financer –moltinestable–, s’hi afegeix la inseguretat que afecta els ingressos –i, a més, en l’apartat mésimportant. Aquesta inseguretat és conseqüència del fet que l’Estat, arran de la convocatòriad’eleccions generals, hagi de recórrer a prorrogar els pressupostos. Malgrat lescircumstàncies descrites, però, no convé retardar en excés la definició de les línies mestresque han d’orientar l’assignació dels recursos públics durant l’exercici 2012, per la qual cosa

es fa necessari impulsar la tramitació d’aquesta llei.Els comptes de l’exercici 2010 es van tancar amb desequilibris importants. És per aquestmotiu que en els pressupostos per al 2011 es van adoptar mesures de caràcter extraordinariorientades a reconduir els comptes de la Generalitat i a no arriscar ni la sostenibilitat nilacredibilitat de les nostres finances públiques. És en aquest sentit, i atesa la magnitud deldèficit, que no resultava viable abordar l’ajustament necessari en un únic exercici; per tant,els pressupostos del 2012 donen continuïtat als criteris de racionalització incorporatsl’exercici 2011, que han de ser examinats des d’aquesta perspectiva conjunta. D’altra banda,l’escenari de consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea també centra els esforços més

significatius en els exercicis 2011 i 2012. Així, els principis que van guiar l’elaboració dels pressupostos del 2011 -austeritat, prioritaten la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat-, continuen tenint vigència plena. D’altrabanda, i entre els instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya, una de les líniesestratègiques en què aprofundeixen aquests pressupostos és la que consisteix a impulsar elprocés de reactivació econòmica, ja que només per aquesta via es pot recuperar elcreixement i l’ocupació.

Esdevé una prioritat, doncs, consolidar l’esforç d’austeritat iniciat el 2011. Aquesta és la

millor recepta per avançar cap a unes finances públiques sanejades i que resultinsostenibles a mitjà termini. No és admissible traslladar la càrrega del deute a les generacionsfutures ni tampoc que aquesta càrrega constitueixi un llast cada cop més feixuc respecte dela capacitat de despesa per atendre les necessitats de la ciutadania i de l’economia. Enconseqüència, es preveu donar continuïtat a les mesures de reorganització i simplificacióadministrativa que s’han començat a aplicar. D’altra banda, en una Administració com lanostra, on la prestació de serveis públics com l’educació, la sanitat o els serveis socialsconstitueix el gruix de la despesa pública, l’increment de l’eficiència amb què opera el sector públic pot ser una de les millors contribucions per superar les dificultats presents que had’afrontar la nostra economia. En conseqüència, els pressupostos per al 2012 tenen com aobjectiu reduir el dèficit fins a l’1,3% del PIB, d’acord amb el vigent Programa d’estabilitat iconvergència. A més, per reforçar el compromís amb l’objectiu d’estabilitat i per garantir en elfutur la sostenibilitat de les finances, el Govern de la Generalitat ha impulsat, també enaquest exercici, un Projecte de llei d’estabilitat pressupostària de Catalunya, amb el qual esvol evitar que les finances de la Generalitat arribin a nivells elevats de desequilibri fiscal en elfutur. Finalment, cal assenyalar que el fet de disposar d’unes finances públiques sanejadeses condició imprescindible per poder desenvolupar amb garanties l’autogovern i preservar l’estat del benestar de què ens hem dotat.

La prioritat en la despesa social és un altre dels principis bàsics dels pressupostos per al2012. En primer lloc, perquè és en aquest àmbit que se centra el paper del sector públic enles modernes societats democràtiques occidentals, com a garant dels serveis bàsics a laciutadania, i Catalunya té voluntat de situar-se en aquest marc. Aquest rol, però, cal que



Article 3. Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost

CAPÍTOL II. Règim de les modificacions pressupostàrie s

Article 4. Modificació d'ingressos

Article 5. Modificació de despeses. Principis generals

Article 6. Transferències de crèdit

Article 7. Generació de crèdits Article 8. Crèdits ampliables

Article 9. Incorporació de romanents de crèdit

Article 10. Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries

Article 11. Retencions de saldos pressupostaris

Article 12. Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats autònomesadministratives i altres del sector públic

Article 13. Comptabilització de les transferències internes

Article 14. Fons de contingència

TÍTOL II. Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 15. Execució anticipada d'inversions

Article 16. Pressupostos de les universitats públiques

Article 17. Limitació de l'augment de la despesa

Article 18. Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

Article 19. Despeses afectades a ingressos finalistes

Article 20. Recurrència de despeses en exercicis futurs

Article 21. Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs

Article 22. Identificació i seguiment pressupostari dels projectes d'inversió

Article 23. Mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats

TÍTOL III. Despeses de personal

CAPÍTOL I. Retribucions del personal Article 24. Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

Article 25. Retribucions del personal no sotmès a la legislació laboral

Article 26. Retribucions del personal funcionari

Article 27. Acreditació de retribucions

Article 28. Retribucions del personal laboral

Article 29. Retribucions dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu

Article 30. Retribucions variables en funció d'objectius

Article 31. Pensions

Article 32. Pla de pensions



Article 33. Acció social i ajuts per al menjar

Article 34. Altres mesures de reducció de la despesa de personal per al 2012

CAPÍTOL II. Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 35. Limitació de l'augment de despeses de personal

Article 36. Contractació temporal de personal laboral

Article 37. Oferta pública d'ocupació Article 38. Suspensió d'acords i pactes i inaplicació de convenis col·lectius

TÍTOL IV. Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Article 39. Operacions d'endeutament a llarg termini

Article 40. Operacions d'endeutament a curt termini

Article 41. Avals de la Generalitat

Article 42. Avals de l'Institut Català de Finances

Article 43. Informació sobre endeutaments i avals

Article 44. Operacions de cobertura de risc

Article 45. Fons per a les indústries culturals

TÍTOL V. Normes tributàries

Article 46. Cànon de l'aigua

Article 47. Tarifa d'utilització d'aigua

Article 48. Taxes amb tipus de quantia fixaTÍTOL VI. Participació dels ens locals en e ls ingressos de l'Estat i de la Generalitat icompensacions econòmiques a favor de ls ajuntaments perquè abonin re tribucionsa dete rminats càrrecs electe s locals

Article 49. Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat

Article 50. Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat

Article 51. Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments

Article 52. Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals

Article 53. Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades

Article 54. Tramesa de documentació

Article 55. Compensacions econòmiques a favor d'ajuntaments

TÍTOL VII. Normes de gestió pressupostària de l Parlament i d'altres institucions iorganismes

Article 56. Parlament de Catalunya

Article 57. Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes iOficina Antifrau

Article 58. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual deCatalunya, i



DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Interès legal del diner i interès de demora

Segona. Fons de competitivitat

Tercera. Règim retributiu dels funcionaris

Quarta. Destinació de l’eventual estalvi en despeses de personal

Cinquena. Ingressos propis en matèria de serveis sanitarisSisena. Construcció de centres d’atenció primària

Setena. Convenis de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i ServeisSocials

Vuitena. Cartera de serveis socials

Novena. Indicador de renda de suficiència

Desena. Prestacions socials de caràcter econòmic

Onzena. Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per adeterminats col·lectius

Dotzena. Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació dedependència

Tretzena. Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec

Catorzena. Prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat

Quinzena. Prestació per a menors d’edat en situació de risc

Setzena. Mesures excepcionals de contenció i d’equilibri pressupostari de les universitatspúbliques

Dissetena. Entitats dependents de les universitats públiques

Divuitena. Programes de foment de la recerca

Dinovena. Import màxim de garantia per a obres d’interès cultural rellevant

Vintena. Dotació pressupostària de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

Vint-i-unena. Construcció de centres educatius

Vint-i-dosena. Manteniment de les dotacions i aportacions als centres de formacióprofessional i d’educació especial de Terrassa

Vint-i-tresena. Impost d’establiments turístics

Vint-i-quatrena. Atenció a les víctimes del terrorisme a Catalunya

Disposició transitòria

Disposicions finals

Primera. Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

Segona. Imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat

Tercera. Modificació de les estructures pressupostàries

Quarta. Entrada en vigor



Unitat 3

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/ambit_institucional_dels_pressupostos_de_la_gc._els_subsectors_i_les_agrupacions.html



U3. Àmbit institucional dels pressupostos dela Generalitat de Catalunya: els subsectors iles agrupacions

3.1. Introducció3.2. Subsectors

3.2.1. Subsector Generalitat3.2.2. Subsector de les entitats autònomes administratives3.2.3. Subsector de les entitats autònomes comercials i

financeres3.2.4. Subsector de les entitats de dret públic3.2.5. Subsector de les societats mercantils3.2.6. Subsector dels consorcis3.2.7. Subsector de les fundacions

3.3. Les agrupacions

3.1. IntroduccióDes d’un punt de vista institucional, l’actuació pública de la Generalitat de Catalunya es du aterme per mitjà de la institució mateixa de la Generalitat —departaments del Govern, òrganssuperiors i altres òrgans— i, també, per un bon nombre d’altres entitats públiques dediverses tipologies jurídiques.

L'article 212 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya determina l’àmbit institucional delspressupostos de la Generalitat:

El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i incloutotes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i tambéels dels organismes, les institucions i les empreses que endepenen .

A l'efecte pressupostari, aquesta dependència es concreta en el criteri objectiu departicipació majoritària de la Generalitat en les entitats.

En els pressupostos per al 2010 es culmina l’ampliació de l’àmbit institucional delspressupostos per incorporar totes les entitats que complien el criteri de participaciómajoritària però encara no hi estaven incloses. Així, en conjunt, els pressupostos de la



Generalitat de Catalunya per al 2010 inclouen un total de 224 pressupostos corresponents ala mateixa Generalitat i a les diferents entitats participades de forma total o majoritària queconstitueixen l’àmbit institucional del sector públic.

El programa d’acció del Govern de la Generalitat preveu elaborar i aplicar un pla desimplificació, aprimament i redefinició del complex institucional del sector públic.

L’objectiu del Pla de Govern és reduir un mínim del 20-25% el nombre d’entitats l’any 2014

en relació amb el 2010. Actualment la reducció del nombre d’entitats en els pressupostos 2012 és del 5% (12entitats) i s’estan tramitant fusions o supressions d’un 10% addicional (23 entitats).

Per tal de tenir una visió de conjunt, el pressupost es presenta per subsectors o bé per agrupacions departamentals.

3.2. SubsectorsEls subsectors estan formats per vuit conjunts d'entitats del mateix o similar tipus jurídic.

L'Ordre ECF/183/2009, de 8 d’abril, per la qual es dicten les normes per elaborar elspressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2010, determina perfectamentl'àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat en l'article 5:

Àmbit institucional5.1. Els pressupostos del sector públic de laGeneralitat de Catalunya per al 2010 han d’incloure elspressupostos corresponents als organismes següents:

a) L’Administració de la Generalitat, en la qual s’inclouen el

Parlament i els organismes estatutaris i consultius, elsdepartaments del Govern i els fons pressupostaris nodepartamentals.b) El Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut il’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/op_gpu3_nombreentitats.gif



c ) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.d ) Les entitats autònomes de caràcter comercial i financer.e) Les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat.f ) Les societats mercantils en què la Generalitat participad’una manera total o majoritària.g ) Els consorcis amb participació majoritària de laGeneralitat.h) Les fundacions amb participació total o majoritària de laGeneralitat.

3.2.1. El subsector GeneralitatEl subsector Generalitat està format per tots els departaments del Govern, els òrgans

superiors de la Generalitat i els fons no departamentals, que són seccions pressupostàriesque contenen despeses transversals a diversos departaments o despeses que per la sevanaturalesa no es poden assignar a les competències d’un departament concret i, per tant,han de figurar en el pressupost com a seccions pressupostàries no departamentals.

Una característica del subsector Generalitat és que està format per tants estats de despesacom organismes el componen i només un únic estat d' ingresos, del qual és resposable el/laconseller/a del Departament d'Economia i Finances.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/op_gpu3_subsectorgene.gif



(Guia ràpida de conceptes pressupostaris. Pàgina web del Departament d’Economia iConeixement, secció pressupostos)

3.2.2. Subsector de les entitats autònomes administrativesLes entitats del subsector de les entitats autònomes administratives estan regulades

mitjançant el dret públic. Quant a les activitats, les diferents entitats autònomesadministratives realitzen activitats de naturalesa administrativa per compte del departamental qual estan adscrites, que és el titular de la competència.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/op_gpu3_subsectorgene1.gif



3.2.3. Subsector de les entitats autònomes comercials ifinanceresLes entitats dels subsectors de les entitats autònomes comercials i financeres, les entitats dedret públic i assimilades i les societats mercantils, estan regulades mitjançant el Decret

legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, del'Estatut de l'empresa pública catalana. Aquestes entitats tenen personalitat jurídica pròpiadiferenciada i realitzen, en règim de dret privat, activitats de naturalesa industrial, comercial ofinancera en condicions comparables amb les de mercat. Tanmateix, dins del subsector de

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/seaa001.jpg



les entitats de dret públic i a l'efecte exclusivament pressupostari, s’hi han inclòs també elsens públics, les normes de creació dels quals no estableixen de forma expressa que realitzenl’activitat en règim de dret privat però que, en general, presenten característiquesassimilables a les del subsector en què s’han inclòs.

3.2.4. Subsector de les entitats de dret públic

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/seacf001.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu2_004.gif



3.2.5. Subsector de les societats mercantils

3.2.6. Subsector dels consorcisEl subsector dels consorcis està integrat pels consorcis amb participació majoritària de la

Generalitat. Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis decol·laboració formalitzats amb altres administracions o entitats públiques o privades senseànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès públic o d’utilitat social. Tenenpersonalitat jurídica pròpia diferenciada i actuen sotmesos plenament al dret públic.

3.2.7. Subsector de les fundacionsEl subsector de les fundacions està constituït per les fundacions amb participació majoritàriade la Generalitat. Correspon a aquestes entitats la realització d’activitats de foment o de

caire social que no puguin ser prestades directament per l’Administració o pels seus ensautònoms administratius. Les fundacions del sector públic de la Generalitat es regeixen per la legislació catalana de fundacions.




3.3. Les agrupacionsLes entitats incloses en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 tambées presenten reunides en agrupacions , formades cadascuna d’aquestes per un departamenti totes les entitats que aquest té adscrites. Això permet tenir una visió completa del conjuntde despeses que es gestionen sota la responsabilitat d’un departament. Així, en elspressupostos de la Generalitat de Catalunya es defineixen quinze agrupacions

departamentals (una per a cadascun dels departaments) i dues agrupacions específiques,formades pel conjunt dels òrgans superiors i altres òrgans i pel conjunt de fons nodepartamentals.

Unitat 4




U4. Principis pressupostaris

4.1. Definició4.2. Principi de legalitat i reserva de llei4.3. Principi d'equilibri4.4. Principi d'unitat i universalitat4.5. Principi de no afectació dels ingressos4.6. Principi d'especialitat4.7. Principi d'anualitat

4.1. DefinicióHem d'entendre els principis pressupostaris com les regles o els criteris generals als qualss’han ajustar l’elaboració i l’execució del pressupost. Aquests principis apareixen en lalegislació i els més representatius, agrupats per àmbits, són :

4.2. Principi de legalitat i reserva de llei















El principi de legalitat, de competència legislativa, és sens dubte el principi pressupostarifonamental. El pressupost és un acte legislatiu, una llei que dóna eficàcia i valor jurídic alprocés de presa de decisions polítiques i a la seva assignació de recursos econòmics.

Per què cal una llei per aprovar el pressupost? El pressupostestà finançat amb els diners que aporten tots els ciutadans (a

través d'impostos personals o bé a través d'impostos sobrel'activitat empresarial). Atès que l'origen dels fons dineraris sónels ciutadans, només aquests poden autoritzar el Govern arealitzar un pla de despesa. El Parlament representa la veu detots els ciutadans i per aquest motiu el Govern li ha de presentar el pressupost, per tal que els representants dels ciutadansaprovin el pla de despesa mitjançant l'únic mecanisme que espot utilitzar: una llei. Si el pressupost s'aprovés mitjançant undecret, no estaria autoritzat per la ciutadania que el finança.

La reserva de llei es defineix en l'article 55.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, ons'especifica que és el Parlament qui ha d'aprovar les lleis de pressupostos.

El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova elspressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció políticai de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme ies fa públic el debat polític.

L’article 32 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:

El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i ladocumentació annexa es remetran al Parlament de Catalunyaabans del 10 d’octubre de cada any, per al seu examen, esmenai aprovació.

4.3. Principi d'equilibriL’article 27.2 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix que elsingressos i les despeses han d’estar equilibrats en el moment de l’aprovació del pressupost.És a dir, el total de l’estat d’ingressos ha de coincidir amb el total de l’estat de despeses.

Article 27.2. El pressupost de la Generalitat de Catalunya had'aprovar-se equilibrat entre l'estat d'ingressos i l'estat dedespeses.



La Llei general d’estabilitat pressupostària (Llei 18/2001, de 12 de desembre) i la lleiorgànica que la complementa dins l’àmbit autonòmic (Llei orgànica 5/2001, de 13 dedesembre) afegeixen el concepte d’ estabilitat , entès com un equilibri entre els ingressos i lesdespeses no financeres.

4.4. Principi d'unitat i universalitatPrincipi d’unitat

L'article 212 de l’Estatut d'autonomia estableix que el pressupost de la Generalitat és únic,és a dir, que inclou totes les despeses i tots els ingressos tant dels òrgans que configuren elsubsector de la Generalitat (òrgans superiors, departaments i fons no departamentals) comdels ens que configuren tots els altres subsectors (Servei Català de la Salut, ICS i ICASS;entitats autònomes administratives; entitats autònomes comercials i financeres; entitats dedret públic; societats mercantils; consorcis i fundacions).

La unitat del pressupost també fa referència al fet que només s'aprovarà un únic pressupostper exercici, de manera que no és possible la presentació de pressupostos complementaris.

L’article 55 de la mateixa disposició, en la lletrab , parla del principi d’unitat de caixa,materialitzat en la Tresoreria de la Generalitat, i diu:

b) Servir el principi d’unitat de caixa, mitjançant la centralitzacióde tots els cabals i valors generats per operacionspressupostàries i extrapressupostàries (tot i que el principi

d'unitat aplicat a la caixa és un principi de gestió de la tresoreria,no del pressupost).

Principi d’universalitat

L’Estatut d'autonomia (art. 49) i el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya(art. 29.1) estableixen que el pressupost de la Generalitat ha d'incloure la totalitat de lesdespeses i els ingressos de la Generalitat, així com els de les seves entitats autònomes iempreses públiques.

4.5. Principi de no afectació dels ingressos

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/subsectors001.jpg



L'article 8 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix queelsingressos de la Generalitat i de les seves entitats autònomes i empreses públiques esdestinen a satisfer el conjunt de les obligacions respectives , llevat que per mitjà d'una lleis’estableixi l’afectació d’alguns recursos a finalitats determinades.

El principi de no afectació dels ingressos diu que el conjunt dels

ingressos garanteix l'execució del conjunt de les despeses.

En canvi, el concepte d'afectació significa la destinació d'uningrés al finançament exclusiu d'una determinada despesa per mitjà d'una llei.

4.6. Principi d'especialitatEl principi d’especialitat, recollit en el Text refós de la Llei de finances públiques deCatalunya (art. 35.1 i 2, i 38.1), expressa les limitacions que el poder legislatiu imposa alpoder executiu:

Especialitat qualitativa . Els crèdits pressupostaris únicament es poden utilitzar amb lafinalitat per a la qual s’han aprovat, és a dir, per a la naturalesa de la seva destinació(material d'oficina, aigua, manteniment…).

Article 35 1. Els crèdits per a despeses es destinaran a la finalitatexclusiva que en motiva la dotació.

Especialitat quantitativa . Els crèdits tenen caràcter limitador. No es poden adquirir compromisos de despesa per un import superior als imports consignats a cada crèditpressupostari. Per crèdit pressupostari cal entendre cadascun dels conjunts departides que compleixen les regles que determina l’article 3 de la Llei 25/2009, les qualspermeten vincular els imports dotats a cada partida pressupostària per formar un crèditpressupostari o una bossa de vinculació (el concepte de crèdit pressupostari o bossa

de vinculació s'explica en la unitat 10 d'aquests materials).

Article 35 2. Els crèdits consignats als estats de despeses delpressupost tenen un abast limitatiu i, en conseqüència, no espodran adquirir compromisos en quantia superior als seusimports.

Especialitat temporal . A càrrec dels crèdits consignats en el pressupost, tan sols es

poden contreure obligacions derivades de despeses que s’efectuïn durant l’exercicipressupostari.



Article 38 1. A càrrec dels crèdits consignats al pressupost tansols es poden contreure obligacions derivades de despeses ques'efectuïn durant l'any natural de l'exercici pressupostari.

4.7. Principi d'anualitatL'article 21.1 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes determina elprincipi d’anualitat.

Los presupuestos de las comunidades autónomas tendráncarácter anual e igual período que los del Estado, atenderán alcumplimiento del principio de estabilidad presupuestaria,incluirán la totalidad de los gastos e ingresos de los organismosy entidades integrantes de la misma, y en ellos se consignará elimporte de los beneficios fiscales que afecten a tributosatribuidos a las referidas comunidades.

I l'article 28 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:

L’exercici pressupostari coincidirà amb l’any natural i s’imputaran:a ) Els drets liquidats durant aquell any mateix, encara queprocedeixin d’exercicis anteriors.b) Les obligacions reconegudes fins al 31 de gener de l’any

següent, corresponents a qualsevol mena de despesesefectuades abans d’acabar l’exercici pressupostari amb càrrecals crèdits respectius.

Unitat 5

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/el_cicle_pressupostari._preparacio_discussio_i_aprovacio.html



U5. El Cicle pressupostari: preparació,discussió i aprovació

5.1. L'elaboració del pressupost5.2. La tramitació parlamentària5.3. La pròrroga del pressupost

(Diapositiva de la presentació de la xerrada col·loqui “L’elaboració del Projecte de llei depressupostos”, a càrrec del senyor Salvador Maluquer, director general de Pressupostos,que es va fer al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació el dia 12 de

juny de 2008)

5.1. L'elaboració del pressupostMARC LEGAL

Els articles 31 i 32 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableixen elprocediment d’elaboració del pressupost de la Generalitat de Catalunya:

Article 31 (modificat per la llei 7/2004, paràgraf 4 a )




"El procediment d’elaboració del pressupost de la Generalitat s’ajustarà a les normessegüents:

1. Els organismes superiors de la Generalitat i els seus departaments trametran al conseller o a la consellera d’Economia i Finances, abans de l’1 de maig de cada any, els seusavantprojectes dels estats de despeses, degudament ajustats a les lleis que siguind’aplicació i a les directrius aprovades pel Govern a proposta de l’esmentat conseller oconsellera. Així mateix, lliuraran els avantprojectes dels estats d’ingressos i de despeses, i,quan s’escaigui, de recursos i dotacions de les entitats autònomes i empreses públiquesformant un sol avantprojecte per a cadascun, que comprengui totes les seves activitats.

2. L’estat d’ingressos del pressupost serà elaborat pel Departament d’Economia i Finances.

3. El Departament d’Economia i Finances, tenint en compte els esmentats avantprojectes dedespeses i l’estimació dels ingressos, formularà el Projecte de llei de pressupostos i elsotmetrà a l’acord del Govern.

4. S’adjuntarà al Projecte de llei de pressupostos la documentació següent:a ) El compte consolidat dels projectes relatius a la Generalitat i a les seves entitatsautònomes, distingint separadament les operacions corrents i les de capital, tenint en comptela distribució sectorial i territorial de les despeses d’inversió. Els projectes d’inversiós’identifiquen mitjançant el codi d’actuació que tenen assignat, amb la finalitat d’establir-ne elseguiment pressupostari. Les modificacions dels programes d’inversió que impliquen l’inici denous projectes requereixen l’assignació dels codis corresponents, d’acord amb elDepartament d’Economia i Finances.

b ) Una memòria explicativa.

c ) Una memòria sobre els aspectes pressupostaris de la funció pública, la seva adequació ala plantilla orgànica vigent, el detall de les plantilles de totes les seccions i organismesautònoms i la seva política de contractació.




d ) Una memòria explicativa dels criteris aplicats en les subvencions corrents i de capital.

e ) La liquidació del pressupost de l’any anterior i un estat d’execució del vigent.

f ) Una memòria justificativa assenyalant l’oportunitat dels arrendaments o de les compresd’immobles incloses en el pressupost.

g ) Un informe econòmic i financer.

h ) El pressupost classificat per programes, en tots els departaments." Article 32

"El Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i la documentació annexa es remetranal Parlament de Catalunya abans del 10 d’octubre de cada any, per al seu examen, esmena iaprovació."

5.2. La tramitació parlamentària

De la mateixa manera, els articles 119-122 del Reglament del Parlament de Catalunya,aprovat pel Ple del Parlament en la sessió del dia 22 de desembre de 2005 (DOGC núm.4553, de 18 de gener), tracten sobre la tramitació del projecte de llei de pressupostos.

El projecte de llei de pressupostos

Article 119. Presentació i tramitació

1. La tramitació del projecte de llei de pressupostos es fa pel procediment que estableixaquest apartat, i supletòriament, s'hi aplica el procediment legislatiu comú.

2. El projecte de llei de pressupostos té preferència en la tramitació respecte als altres

treballs parlamentaris.

3. La Mesa del Parlament, un cop admès a tràmit el projecte de llei de pressupostos, had'obrir dos per íodes d'esmenes que s'inicien el mateix dia; un període, d'una durada noinferior als deu dies naturals, per a presentar les esmenes a la totalitat, i un altre període,d'una durada no inferior als vint dies naturals, per a presentar les esmenes a l'articulat i alsestats de despeses.

4. Les esmenes al projecte de llei de pressupostos que comporten augment de crèdit enalgun concepte només són admeses a tràmit si, a més de complir els requisits generals,proposen alhora una baixa d'una quantia igual, com a mínim, en algun altre concepte del'estat de despeses del mateix departament del Govern i dels organismes, les entitats i lesempreses que en depenen.

Article 120. Els debats de totalitat del projecte de llei de pressupostos

1. En la tramitació del projecte de llei de pressupostos només es poden admetre com aesmenes a la totalitat les presentades pels grups parlamentaris que proposen el re torn delprojecte al Govern o que proposen el retorn de l'estat de despeses d'una secciópressupostària corresponent a un departament del Govern.

2. El debat de les esmenes a la totalitat que proposen el retorn del projecte al Govern es téúnicament en el Ple, abans de començar la tramitació en comissió, i d'acord amb elprocediment següent:



a ) El debat s'inicia amb la presentació del projecte a càrrec d'un membre del Govern; totseguit, els grups que han presentat esmenes a la totalitat poden intervenir per defensar-lesper un temps màxim de trenta minuts cada un.

b ) Un cop feta la defensa de les esmenes, es pot fer un torn en contra per un temps màximde trenta minuts, si només un grup parlamentari havia presentat esmena a la totalitat, o per aquest temps incrementat en quinze minuts més per cada esmena addicional, si més d'ungrup n'havia presentades.

c ) Si hi ha hagut un torn en contra, els grups que han defensat esmenes i els que s'hi hanoposat poden intervenir de nou durant un temps màxim de cinc minuts cada un.

d ) Els grups que no han intervingut en el debat poden manifestar llur posició per un tempsmàxim de quinze minuts cada un.

e ) Un cop finit el debat, s'han de sotmetre a votació conjuntament totes les esmenes. Si elPle acorda el retorn del projecte, aquest es té per rebutjat. Altrament, es tenen per fixades laprevisió d'ingressos i la despesa global màxima que resulti del projecte presentat, i ladistribució d'aquestes per seccions.

Article 121. El debat de totalitat de les seccions pressupostàries

El debat de totalitat de les seccions pressupostàries es té en sessions públiques convocadesamb caràcter específic a les comissions legislatives que correspongui d'acord amb elprocediment següent:

a ) La Mesa del Parlament, d'acord amb la Junta de Portaveus, ha de determinar lescomissions competents per raó de la matèria per a tramitar cada esmena a la totalitat de lesseccions.

b ) La sessió de cada comissió s'inicia amb la presentació de les línies bàsiques delpressupost del departament a càrrec del conseller o consellera del departament del Governafectat o, si escau, del conseller o consellera que en tingui encarregat el despatx; tot seguit,els grups que han presentat esmenes a la totalitat poden intervenir per defensar-les per untemps màxim de quinze minuts cada un. Als efectes del debat, es considera que elpressupost del departament inclou també el dels organismes, les entitats i les empreses queen depenen.

c ) Un cop feta la defensa de les esmenes, es pot fer un torn en contra per un temps màximde quinze minuts si només un grup parlamentari havia presentat esmena a la totalitat, o per

aquest temps incrementat en cinc minuts més per cada esmena addicional, si més d'un grupn'havia presentat.

d ) Si hi ha hagut un torn en contra, els grups que han defensat esmenes i els que s'hi hanoposat poden intervenir de nou durant un temps màxim de cinc minuts cada un.

e ) Els grups que no han intervingut en el debat poden manifestar llur posició per un tempsmàxim de deu minuts cada un. f ) Un cop finit el debat, s'han de sotmetre a votació lesesmenes en la comissió que les ha debatudes.

g ) Si una de les comissions acorda el retorn d'una secció, el president o presidenta de la

comissió ho ha de comunicar al president o presidenta del Parlament, a fi que la ratificacióde l'acord se sotmeti al Ple. Si el Ple ratifica l'acord, la secció pressupostària es té per rebutjada i s'ha de tornar al Govern perquè en presenti una de nova.



h ) Si el Govern no retira el projecte de llei de pressupostos, la tramitació del projecte en elPle resta en suspens fins que el Govern no trameti un nou pressupost de la secció rebutjadai aquest sigui acceptat pel Ple.

Article 122. Els debats de l'articulat i els estats de despeses

1. El debat i la votació en la comissió competent en matèria pressupostària s'han de referir al'articulat i a l'estat d'autorització de despeses, sens perjudici de l'estudi d'altres documents

que acompanyin el projecte de llei del pressupost. La sessió de la comissió en què es téaquest debat sempre és pública.

2. Després de closos els debats de totalitat, es pot passar al debat detallat del text articulat il'estat de despeses en la comissió competent en matèria pressupostària. A aquest efecte, lamesa de la comissió pot establir directament la re lació ordenada d'esmenes presentadessense que calgui el nomenament de ponents. La sessió de la comissió no pot començar abans que hagin transcorregut com a mínim dos dies hàbils sencers des de la data en què larelació ordenada d'esmenes hagi estat distribuïda efectivament entre els grupsparlamentaris.

3. Els grups parlamentaris i els diputats poden reservar per a defensar i votar en el Ple lesesmenes rebutjades per la comissió.

4. En el debat final en el Ple els grups intervenen per fixar llur posició sobre el conjunt delstreballs fets per la comissió i sobre les esmenes reservades. Cada grup pot intervenir per untemps màxim de vint minuts.

5.3. La pròrroga del pressupostLa pròrroga té la finalitat d’evitar el buit normatiu que es produeix en el cas que no s’aprovi elpressupost.

L’article 33 del Text refós de la Llei de finances públiques diu:

Article 33

En el supòsit que l’1 de gener, per qualsevol motiu, no resultésaprovat el pressupost, es considerarà prorrogat automàticamentel de l’any anterior en els seus crèdits inicials fins a l’aprovació ila publicació dels nous en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya . La pròrroga no afectarà els crèdits per a despesescorresponents a serveis o programes que finalitzin durantl’exercici del pressupost prorrogat.

La pròrroga del pressupost comporta iniciar l'exercici pressupostari amb els crèdits en fase"provisional". S'ha d'executar amb la màxima prudència, atès que, en no haver-se aprovat elpressupost definitiu, es pot donar el cas que s'executi en un crèdit que no s'arribarà a

aprovar.

Unitat 6

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/estructura_del_pressupost._classificacio_de_l_estat_de_despeses.html



U6. Estructura del pressupost: classificacióde l'estat de les despeses

6.1. Documentació6.2. Definició d'estructura6.3. La classificació de l'estat de despeses

La classificació orgànicaLa classificació econòmicaLa classificació funcional i per programesLa classificació territorial

6.4. El pressupost per programes

El pressupost administratiu o clàssicEl pressupost per programes

6.1. DocumentacióLa classificació orgànica (Art.3.1.a.1)

Classificació d'altres e ntitats classificades dins de l Sector Administració Pública dela Generalitat, d'acord amb la metodologia de l SEC 1 (Art.3.1.a.2)

Classificació econòmica de les despeses (Art.3.1.d)

Explicació de la classificació econòmica de la de spesa

Classificació per programes de les despeses(Art.3.1.c)

Explicació de la classificació per programes

6.2. Definició d'estructuraPer estructura pressupostària s'entén el model d’ordenació dels estats de despeses id’ingressos del pressupost, d'acord amb determinats criteris de classificació.

Aquesta estructura s'ajustarà a la normativa que amb caràcter general es disposi per alsector públic de l’Estat.

Amb aquesta mesura es pretén homogeneïtzar les estructures dels pressupostos de l’Estat

amb les dels pressupostos de les comunitats autònomes, per tal de poder consolidar-los,segons l'article 21.3 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de lescomunitats autònomes (el concepte de consolidació s'explica en la unitat 8 d'aquestsmaterials).

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/programes1.pdf


http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/expdespesa1.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/despeses1.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/organica2-2013.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/organica2013.pdf









Els pressupostos de les comunitats autònomes s'han d'elaborar amb criteris homogenis per tal que sigui possible la sevaconsolidació amb els pressupostos generals de l'Estat.

L'article 30.3 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:

El pressupost de la Generalitat s'ajustarà, quant a estructura, ala normativa que amb caràcter general es disposi per al sector públic de l'Estat, i n'assumirà l'adequació el conseller o laconsellera d'Economia i Finances.

Les estructures pressupostàries es publiquen cada any en l'ordre d'elaboració delspressupostos i són genèriques i comunes per a totes les entitats que han d'elaborar elpressupost.

6.3. La classificació de l'estat de despesesSeguint l'article 30.2 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya:

L'estat de despeses reunirà la classificació orgànica, funcional ieconòmica i per programes. S'hi inclourà la classificació territorialper àmbits comarcals i supracomarcals, quan escaigui, de lesdespeses d'inversió.

LA CLASSIFICACIÓ ORGÀNICALa classificació orgànica (Art.3.1.a.1)

Classificació d'altres e ntitats classificades dins de l Sector Administració Pública dela Generalitat, d'acord amb la metodologia de l SEC 1 (Art.3.1.a.2)

CONCEPTE



http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/partida001.jpg



La classificació orgànica mostra l’estructura interna i la forma en què s’organitzal’Administració per al compliment de les seves missions. Permet conèixer quin òrgan és elresponsable de la pressupostació i posterior execució dels diferents programes de despesaals quals s’han assignat unes dotacions econòmiques concretes.

Respon a la pregunta: QUI gasta?

CONFIGURACIÓ

La configuració del codi orgànic varia segons l'organisme que estigui identificant:

ADMINISTRACIÓ GENERAL (SUBSECTOR GENERALITAT)

Formalment, la classificació orgànica està configurada per un codi de quatre caràcters que alllarg del temps ha anat canviant per adaptar-se a la realitat de cada moment. Actualment és

un codi alfanumèric de quatre posicions: les dues primeres defineixen la secciópressupostària amb dues lletres, i les dues últimes defineixen el servei pressupostari ambdos números.

SECCIÓ SERVEI

PR 02 PRESIDÈNCIA SECRETARIA DEL GOVERN

EN 07 EDUCACIÓ SECRETARIA DE POLÍTIQUES EDUCATIVES

SA 04 SALUT DIRECCIÓ GENERAL DE SALUT PÚBLICA

ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL (RESTA DE SUBSECTORS)

El codi orgànic dels ens que configuren l’Administració institucional està format per quatrecaràcters numèrics.

Configuren l’Administració institucional els següents subsectors, dels quals es mostrenalguns exemples de les entitats que en formen part:




Entitats autònomes administratives:

6010 Institut Català de les Dones

6030 Escola d’Administració Pública de Catalunya

Entitats autònomes comercials i financeres

6240 Entitat Autònoma de Difusió Cultural

6210 Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de laGeneralitat

Entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses a l'ordenament

jurídic privat i altres ens públics6360 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

6760 Institut Català de les Indústries Culturals

Societats mercantils

6260 Televisió de Catalunya, SA

6420 Túnel del Cadí, SAC

Consorcis

7520 Consorci per a la Normalització Lingüística

8250 Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

Fundacions

8780 Fundació La Marató de TV3

8220 Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música deCatalunya

LA CLASSIFICACIÓ ECONÒMICAClassificació econòmica de les despeses (Art.3.1.d)

Explicació de la classificació econòmica de la de spesa

CONCEPTE





La classificació econòmica ordena les despeses segons la seva naturalesa econòmica imostra l'objecte de la despesa, és a dir, en què es gasta.

La classificació econòmica, per tant:

mostra la naturalesa de la despesa que s'efectua, i

respon a la pregunta: EN QUÈ es gasta?

DESGLOSSAMENTLa classificació econòmica es pot desglossar en:

Capítols

Articles

Conceptes

Subconceptes

Aplicacions

Subaplicacions

FORMAT

El codi que defineix la classificació econòmica està configurat per la lletraD i nou posicionsnumèriques.

La primera posició numèrica determina el capítol; les dues primeres posicions numèriques,l’article; i les tres primeres, el concepte. El grup format per la quarta, cinquena, sisena isetena posicions defineix el subconcepte. Les set primeres posicions formen l’aplicació i les

dues últimes posicions marquen la subaplicació.

ELS CAPÍTOLS

L’agrupació més genèrica en què es pot ordenar la despesa és la dels capítols. El capítolestà determinat per la primera posició del codi econòmic. En l’estat de despeses trobem noucapítols:

Capítol 1. Remuneracions de personalCapítol 2. Despeses de béns corrents i de serveis




Capítol 3. Despeses financeresCapítol 4. Transferències correntsCapítol 5. Fons de contingència d’execució pressupostàriaCapítol 6. Inversions realsCapítol 7. Transferències de capitalCapítol 8. Variacions d’actius financers

Capítol 9. Variacions de passius financers

CAPÍTOL 1. REMUNERACIONS DE PERSONAL

S’aplicaran en aquest capítol les depeses següents:

Tot tipus de retribucions del personal al servei de la Generalitat, per raó del treball realitzat .Cotitzacions obligatòries als ens gestors del sistema de previsió social.Diverses despeses de naturalesa social realitzades en compliment de les disposicionsvigents.

CAPÍTOL 2. DESPESES DE BÉNS CORRENTS I DE SERVEIS

Aquest capítol recull els recursos destinats a atendre les despeses corrents en béns iserveis, necessaris per a l’exercici de les activitats de l’Administració de la Generalitat, lesentitats autònomes i els altres ens públics, que no signifiquin un increment de capital o delpatrimoni públic. Són imputables a aquest capítol les despeses originades per l’adquisició debéns que reuneixin algunes de les característiques següents:

Ser béns fungibles.Tenir una vigència previsiblement inferior a l’exercici pressupostari.No ser susceptibles d’inventariar.Ser, en principi, despesa recurrent.

No s’imputaran als crèdits d’aquest capítol les despeses destinades a satisfer qualsevol tipusde retribució pels serveis prestats o treballs realitzats pel personal dependent delsdepartaments, les entitats autònomes o altres ens públics.

CAPÍTOL 3. DESPESES FINANCERES El capítol 3 agrupa les depeses provinents de:

La càrrega financera per interessos de tot tipus de deutes i préstecs emesos, contrets

o assumits per la Generalitat, les seves entitats autònomes o altres ens públics, tant eneuros com en divises.Despeses d’emissió, modificació i cancel·lació dels deutes esmentats.Càrrega financera per interessos de tot tipus de fiances i dipòsits constituïts. Altres rendiments implícits i diferències de canvi.Despeses bancàries derivades de la gestió dels pagaments que efectua l’Administracióde la Generalitat.

El capítol 3 de despeses només es trobarà en les entitats quegestionen el seu estat d'ingressos del pressupost, és a dir, totesles que no formen part del subsector Generalitat.



La part corresponent als interessos en la devolució d'un préstec(bé mensual, trimestral…) es comptabilitza en el capítol 3. Lapart corresponent a l'amortització de capital de la mateixadevolució s'aplicarà al capítol 9, tal com veurem a continuació.

CAPÍTOL 4. TRANSFERÈNCIES CORRENTS

S’hi inclouen les transferències, les subvencions i els ajuts que el destinatari utilitzarà per finançar les seves operacions corrents.

S’entén per transferència qualsevol aportació dinerària que faci l’Administració de laGeneralitat a favor d’entitats autònomes o altres ens públics dependents o vinculats, obé a favor de corporacions i ens locals, que es destinin a finançar globalment lesoperacions corrents de cada ens en l’àmbit propi de les seves competències.

S’entén per subvencions i ajuts les aportacions dineràries per operacions de despesacorrent que faci l’Administració de la Generalitat a persones físiques o jurídiques sensecontraprestació directa dels beneficiaris amb finalitats de foment, promoció o protecció.

També s’hi inclouen les subvencions o els ajuts en espècie de caràcter corrent, referitsa béns o serveis que s’adquireixen o es contracten amb l’única finalitat de lliurar-los alsbeneficiaris.

S'entén per operació corrent la despesa que conceptualment coincideix amb alguna deles definicions dels capítols 1 al 4 de l'estat de despeses del pressupost.

Així, són despeses corrents els pagaments de les remuneracionsdel personal, les despeses de béns corrents i serveis i lesdepeses financeres.

CAPÍTOL 5. FONS DE CONTINGÈNCIA D'EXECUCIÓ PRESSUPOSTÀRIA

Es tracta d’un fons de reserves destinat a atendre despeses no previstes inicialment en elpressupost i que puguin sorgir al llarg de l’exercici. La dotació i la gestió del crèdit destinat aaquest fons és competència exclusiva del Departament d’Economia i Finances.

El fons de contingència va néixer l’any 2004 en el marc de les lleis d’estabilitatpressupostària. La seva finalitat és poder afrontar o suavitzar l’impacte que sobre la despesai el dèficit tenen les caigudes imprevistes dels ingressos o els increments inesperats de ladespesa. El volum total del fons sol representar entre un 1 % i un 3 % del total de lesdespeses pressupostàries i, en cas que la seva aplicació no sigui necessària, es destina areduir el volum d’endeutament existent.

CAPÍTOL 6. INVERSIONS REALS

En aquest capítol s’inclouen les despeses realitzades directament per l’Administració de laGeneralitat, les seves entitats autònomes i altres ens públics, destinades a la creació ol'adquisició de béns o de naturalesa material o immaterial de capital, així com les destinadesa l’adquisició de béns de naturalesa inventariable necessaris per al funcionament operatiudels serveis.CAPÍTOL 7. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL



S’hi inclouen les transferències, les subvencions i els ajuts que el destinatari utilitzarà per finançar les seves operacions de capital en forma d'inversions de caràcter permanent.

S’entén per transferència qualsevol aportació dinerària que faci l’Administració de laGeneralitat a favor d’entitats autònomes o altres ens públics dependents o vinculats, obé a corporacions i ens locals, que es destinin a finançar globalment les operacionscorrents de cada ens en l’àmbit propi de les seves competències.

S’entén per subvencions i ajuts les aportacions dineràries per operacions de despesacorrent que faci l’Administració de la Generalitat a persones físiques o jurídiques sensecontraprestació directa dels beneficiaris amb finalitats de foment, promoció o protecció.També s’hi inclouen les subvencions o els ajuts en espècie de caràcter corrent, referitsa béns o serveis que s’adquireixen o es contracten amb l’única finalitat de lliurar-los alsbeneficiaris.

S'entén per operació de capital la despesa que conceptualment coincideix amb algunade les definicions dels capítols 6 i 7 de l'estat de despeses del pressupost.

Així, són despeses de capital la construcció d'immobles, lacompra de vehicles, de mobiliari, de maquinari i programariinformàtic…

CAPÍTOL 8. VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS

En aquest capítol s’inclouen els crèdits destinats a l’adquisició d’actius financers, que puguinser representats en títols valors, anotacions en compte, contractes de préstecs o qualsevolaltre document que inicialment els reconegui. S'hi inclouen, també, els crèdits destinats a laconstitució de dipòsits i fiances.

CAPÍTOL 9. VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS

En aquest capítol s'inclouen els crèdits destinats a l'abonament dels passius financers. Sónpassius financers l'amortització de deutes emesos, contrets o assumits per la Generalitat i elsseus organismes públics, ja siguin en euros o en divises, ja siguin a curt o a llarg termini.

La part corresponent a l'amortització del capital en la devoluciód'un préstec (bé mensual, trimestral…) es comptabilitza en elcapítol 9. Ja s'ha comentat que la part corresponent alsinteressos es comptabilitza en el capítol 3.

AGRUPACIÓ DELS CAPÍTOLS PER TIPOLOGIA DE DESPESA

Els capítols, conceptualment, es poden agrupar en tres tipologies de despesa i duesprocedències, sense efecte en la codificació econòmica. L'import del fons de contingència noes pot classificar en cap tipologia, ja que inicialment no se sap quina destinació tindrà.



CONCEPTE

Continuant el procés d’aproximació a la naturalesa de la despesa, trobem el conceptepressupostari, format per les tres primeres posicions del codi econòmic.

El concepte determina força clarament el tipus de despesa a realitzar. A tall d’exemple es potdir que de l’article 12, "despeses del personal funcionari", el concepte 120 recull lesretribucions bàsiques i el 121 recull les complementàries, o que de l’article 22, "material,subministraments i altres", el concepte 220 correspon a material d’oficina, el 221 asubministraments corrents, el 222 a comunicacions, el 226 a despeses diverses, el 227 atreballs realitzats per altres empreses, etc.




SUBCONCEPTE

L’últim nivell de definició de la naturalesa de la despesa és el subconcepte .

El subconcepte està format per la quarta, la cinquena, la sisena i la setena posicions del codieconòmic i es caracteritza per la seva doble funció:

Completar el detall conceptual que ofereix el concepte pressupostari: el subconcepteserveix com a comptador per a cada definició del concepte.

Dins del concepte 227, "treballs realitzats per altres empreses",podem trobar:

227.0001 Neteja i sanejament

227.0002 Seguretat

227.0003 Valoracions i peritatges

227.0004 Processos electorals

227.0005 Estudis i dictàmens

…




Servir d’element diferenciador d’una partida nominativa: les partides nominatives sónles que contenen en la seva definició el nom de l'entitat que ha de rebre el crèditconsignat. Si l'entitat aprova els seus pressupostos a través del Parlament i figura en laLlei de pressupostos de la Generalitat, el seu codi orgànic s'utilitza com a subconcepte.És possible que una entitat que no formi part del pressupost de la Generalitat i que, per tant, no disposi de codi orgànic, constitueixi una partida nominativa. En aquest cas, elsubconcepte serà del format numerador, com s'acaba de veure ara mateix.

Dins el concepte 430, "A entitats autònomes administratives de laGeneralitat", podem trobar:

D/430.6030 A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya

D/430.6050 A la Institució de les Lletres Catalanes

D/430.6080 A la Biblioteca de Catalunya

D/430.6100 Al Consell Català de l’Esport

…

APLICACIÓ

L'aplicació pressupostària és la suma del concepte i el subconcepte. És a nivell d'aplicacióque el Parlament aprova la Llei de pressupostos.

Aplicació pressupostària D/230.0001 Dietes, locomoció i trasllats

SUBAPLICACIÓ

Finalment, els dos últims dígits del codi econòmic configuren la subaplicació. Aquests dosdígits serveixen per desglossar una despesa concreta segons els criteris que cada centregestor pugui establir internament. Es tracta d’un desglossament en l'àmbit de la gestió i que,per tant, no aprova el Parlament.

Si en un edifici hi ha dos ascensors i una escala menànica i esvol controlar la despesa que generen, es pot desglossar l'aplicació 210.0001, "Conservació, reparació i manteniment deterrenys, béns naturals, edificis i altres construccions", de lamanera següent:

D/210.0001.01 Manteniment ascensor 1

D/210.0001.02 Manteniment ascensor 2

D/210.0001.03 Manteniment escala mecànica

ORIGEN DEL CRÈDIT



A partir de l’exercici pressupostari del 2010, el format de la partida pressupostària afegeixuna barra i quatre dígits. És el que s'anomena origen del crèdit :

L’origen del crèdit, com el seu nom indica, proporciona informació sobre la procedència delscrèdits pressupostaris a mesura que es va executant el pressupost. Els crèditspressupostaris poden tenir diverses procedències, però la més habitual és la seva aprovacióen el pressupost inicial:

Amb aquesta classificació es pretén controlar que l’execució pressupostària dels crèditss’ajusti al seu origen i, per tant, a la finalitat per a la qual van estar dotats.

LA CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL I PER PROGRAMESCONCEPTE






L'objectiu de la classificació funcional i per programes ésagrupar les despeses que esrealitzen per obtenir una finalitat concreta (programa), independentment de quin és el centregestor que la realitza i fins i tot sense considerar la seva naturalesa.

D’aquesta manera, el codi funcional assoleix un caràcter transversal , ja que permet agrupar les despeses dels diversos departaments i ens públics de la Generalitat, sempre que la sevafinalitat sigui coincident.

La classificació funcional i per programes de la despesa respona la pregunta: PER A QUÈ es gasta?

CONFIGURACIÓ

Classificació funcional i per programes

El codi funcional està format per tres dígits:

El primer dígit correspon a l’àrea de despesa. Hi ha definides 9 àrees de despesa.

El segon dígit correspon a la política de despesa. Hi ha definides 34 polítiques dedespesa.

I, finalment, el tercer dígit enumera el programa. Actualment hi ha definits 110programes.

LA CLASSIFICACIÓ TERRITORIALL’article 30.2 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya expressa: “2.L’estat de despeses reunirà la classificació orgànica, funcional i econòmica i per programes.S’hi inclourà la classificació territorial per àmbits comarcals i supracomarcals, quan escaigui,de les despeses d’inversió.”

És a dir, les despeses corresponents als capítols 6 i 7 que puguin ser imputades a unterritori, seran codificades per al seu tractament i formaran part de l’annex d’inversions reals(AIR).

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu6_clfude.pdf




La classificació territorial de la despesa respon a la pregunta: ONes gasta?

6.4. El pressupost per programesS’ha explicat abans que l’estructura del pressupost està composta per una triple classificació:

la classificació orgànica (qui),

la classificació econòmica (en què), ila classificació funcional o per programes (per a què).

La diferent vinculació entre cadascuna d’aquestes tres classificacions definirà elfuncionament intern del pressupost administratiu (clàssic) enfront del pressupost per programes.

EL PRESSUPOST ADMINISTRATIU O CLÀSSICEl pressupost administratiu o clàssic posa en relleu la unió entre la classificació orgànica il’econòmica, i deixa la classificació funcional o per programes en un segon terme, com unelement necessari atesa la seva obligada existència segons el Text refós de la Llei definances públiques de Catalunya.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/ppp0001.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu6_air2012.jpg



Aquesta tipologia pressupostària ofereix, com a conseqüència d’aquesta unió, informaciósobre qui és el responsable d’una despesa pressupostada i sobre la naturalesa econòmicad'aquesta, i deixa com a element residual la seva finalitat (cal recordar que, dins d’unamateixa partida pressupostària, els crèdits estan vinculats funcionalment i, per tant, per realitzar qualsevol moviment d’imports d’un programa a un altre no cal cap mena demodificació pressupostària; fins i tot, si el que es vol és regularitzar els imports negatius quees poden produir com a conseqüència de l’execució, només cal fer un traspàs de crèdits).

EL PRESSUPOST PER PROGRAMESEn canvi, el pressupost per programes posa l'èmfasi en la relació centre gestor – programapressupostari, i relega la classificació econòmica —la naturalesa de la despesa— al paper d’element de classificació necessari per realitzar les operacions comptables que calen per complir els objectius dels programes pressupostaris de cada centre gestor.

Aquest senzill canvi en les relacions entre les tres classificacions del pressupost comporta lageneració d’un nou sistema d’elaboració del pressupost i la incorporació d’uns objectius i unsmecanismes de seguiment de la seva execució.

Unitat 7

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/estructura_del_pressupost._classificacio_de_l_estat_d_ingressos.html





no departamentals).

(Guia ràpida de conceptes pressupostaris: web del departament d'Economia i Coneixement)

Només tenen definida la classificació orgànica els centres gestors integrants del sector públiccatalà que tinguin pressupost d’ingressos propi, tant en el subsector de les administracionspúbliques com en el subsector empresarial.

Entitats autònomes administratives

Entitats autònomes comercials i financeres

Entitats de dret públic

Societats mercantils

Consorcis

Fundacions

La classificació econòmicaLa classificació econòmica de l’estat d’ingressos és similar a la del de despeses i es componde:

capítols

articles

conceptes

subconceptes

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu7_presing.jpg



subaplicació

El codi que defineix la classificació econòmica està format per lalletra I i nou posicions numèriques.

Exemple

I/520.0001.00 Interessos dels comptes corrents

CAPÍTOL

CAPÍTOL 1. IMPOSTOS DIRECTES

Inclou tot tipus de recursos exigits sense contraprestació (impostos) i que el fet imposableestigui constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica que posin demanifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la possessió

d’un patrimoni , d’increments patrimonials a títol lucratiu o de l’obtenció d’una renda.CAPÍTOL 2. IMPOSTOS INDIRECTES

Inclou tot tipus de recursos exigits sense contraprestació (impostos) i que el fet imposableestigui constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica que posin demanifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la circulaciódels béns o la despesa de la renda .

CAPÍTOL 3. TAXES I ALTRES INGRESSOS

Inclou tot tipus de recursos exigits per la imposició sobre la utilització privativa o

d’aprofitament especial del domini públic, en la prestació de serveis o en la realitzaciód’activitats en règim de dret públic que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular el subjecte passiu, quan es produeixin en determinades circumstàncies (Taxes).

Inclou tot tipus de recursos exigits per les contraprestacions pecuniàries obtingudes per laprestació de serveis o la realització d'activitats efectuades en règim de dret públic quan, tot ique aquests serveis i aquestes activitats es prestin també pel sector privat, siguin desol·licitud voluntària per part dels administrats (Preus públics).

Inclou tot tipus de recursos exigits per la prestació de serveis que no tinguin la consideracióde preus públics, els procedents de la venda de béns, els reintegraments d'operacions dedespesa i d’altres.


Inclou les transferències, les subvencions i els ajuts, i s’imputen a l’article corresponent enfunció de l’emissor (de la transferència, subvenció o ajut).

S’entén per transferència qualsevol aportació dinerària que rebin l’Administració de laGeneralitat, les entitats autònomes o altres ens públics dependents o vinculats, i tambéles corporacions i els ens locals, i que es destini a finançar globalment les operacionscorrents de cada ens en l’àmbit propi de les seves competències.

S’entén per subvencions i ajuts les aportacions dineràries que rebi l’Administració de laGeneralitat de persones físiques o jurídiques per finançar operacions de despesacorrent sense contraprestació directa dels beneficiaris amb finalitats de foment,promoció o protecció.



L’ingrés d’aquest capítol s’ha d’utilitzar per al pagament dedespeses corrents, enteses com les despeses compreses entreels capítols 1-4 de l'estat de despeses del pressupost.

CAPÍTOL 5. INGRESSOS PATRIMONIALS

Inclou els ingressos provinents de les rendes de la propietat o patrimoni de l’Administració dela Generalitat i les seves entitats autònomes, així com els derivats de les activitats realitzadesen règim de dret privat.

CAPÍTOL 6. ALIENACIÓ D'INVERSIONS REALS

Inclou els ingressos derivats de la venda de capital propietat de la Generalitat de Catalunya,les entitats autònomes i altres ens públics.

CAPÍTOL 7. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

Inclou les transferències, les subvencions i els ajuts, i s’imputen a l’article corresponent enfunció de l’emissor (de la transferència, subvenció o ajut).

S’entén per transferència qualsevol aportació dinerària que rebin l’Administració de la

Generalitat, les entitats autònomes o altres ens públics dependents o vinculats, i tambéles corporacions i ens locals, i que es destinin a finançar globalment les operacions decapital de cada ens en l’àmbit propi de les seves competències.

S’entén per subvencions i ajuts les aportacions dineràries que rebi l’Administració de laGeneralitat de persones físiques o jurídiques per finançar operacions de capital sensecontraprestació directa dels beneficiaris amb finalitats de foment, promoció o protecció.

L’ingrés d’aquest capítol s’ha d’utilitzar per al pagament dedespeses de capital, enteses com les despeses compreses enels capítols 6 i 7 de l'estat de despeses del pressupost.

CAPÍTOL 8. VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS

Inclou els ingressos procedents de la venda dels actius financers, els procedents delsreintegraments de préstecs concedits i dels reintegraments de dipòsits i fiances constituïdes,i els procedents d’aportacions a fons patrimonial i a compte de capital.

CAPÍTOL 9. VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS





Inclou els ingressos obtinguts per l’Administració de la Generalitat, les entitats autònomes ialtres ens públics procedents de l’emissió del deute i l’obtenció de préstecs , tant en monedanacional com en moneda estrangera, a curt o llarg termini, pel seu import efectiu, minorat, siescau, per les diferències negatives que s’apliquen al capítol 3. Inclou també els ingressosprocedents de dipòsits i de fiances rebudes.

AGRUPACIÓ DELS CAPÍTOLS PER TIPOLOGIA D’INGRÉS

ARTICLE

Com en l’estat de despeses, en el d’ingressos l’article constitueix la segona agrupació que espot efectuar en el codi econòmic i està format per les seves dues primeres posicions.L’article pressupostari significa un nivell superior quant al grau de concreció de la naturalesade l’ingrés, sobretot si es compara amb el que proporciona el capítol:




CONCEPTE

Continuant el procés d’aproximació a la naturalesa dels ingressos, es troba el conceptepressupostari, format per les tres primeres posicions del codi econòmic. El conceptedetermina força clarament el tipus d’ingrés a realitzar. A tall d’exemple, es pot dir que, de

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/articlesing001.jpg



l’article 40, "Transferències corrents del sector públic estatal", el concepte 402 recull les del’Administració de l’Estat i el 403, les de les entitats autònomes de l’Estat; o que, de l’article52, "Interessos de dipòsit", el concepte 520 correspon a interessos de comptes corrents i el521, a altres interessos de dipòsits, etc.

SUBCONCEPTE

L’últim nivell de definició de la naturalesa de l’ingrés és elsubconcepte .

El subconcepte està format per la quarta, la cinquena, la sisena i la setena posicions del codieconòmic i es caracteritza per la seva doble funció:

Completar el detall conceptual que ofereix el concepte pressupostari: el subconcepteserveix com a comptador per a cada definició del concepte.

Dins del concepte 321, "Taxes", podem trobar:

I/321.0001 Taxes

I/321.0002 Taxes d’inspecció i control d’animals i llurs productes

I/321.0003 Prestació de serveis facultatius veterinarisI/321.0004 Llicència de pesca recreativa (gestionada per AG)

I/321.0005 Llicència de pesca recreativa (gestionada per MA)




…

Servir d’element diferenciador d’una partida nominativa : les partides nominatives sónles que contenen en la seva definició el nom de l'entitat que ha de rebre el crèditconsignat. Si l'entitat aprova els seus pressupostos a través del Parlament i figura en laLlei de pressupostos de la Generalitat, el seu codi orgànic s'utilitza com a subconcepte.

És possible que una entitat que no formi part del pressupost de la Generalitat i que, per tant, no disposi de codi orgànic, constitueixi una partida nominativa. En aquest cas, elsubconcepte serà del format numerador, com s'acaba de veure ara mateix.

Dins el concepte 430, "D’entitats autònomes administratives de laGeneralitat", podem trobar:

I/430.6030 A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya

I/430.6050 A la Institució de les Lletres Catalanes

I/430.6080 A la Biblioteca de Catalunya

I/430.6100 Al Consell Català de l’Esport

…

SUBAPLICACIÓ

Finalment, els dos últims dígits del codi econòmic configuren la subaplicació. Aquests dos

dígits serveixen per desglossar una ingrés concret segons els criteris que cada centre gestor pugui establir internament. Es tracta d’un nivell de gestió que no aprova el Parlament.

Inici

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/inici.html



U8 . La consolidació i l'estabili tatpr essupostàries

8.1. La consolidació pressupostària8.2. L'estabilitat pressupostària

8.2.1. Marc legal8.2.2. Concepte8.2.3. Límit de l'import del dèficit

8.1. LA CONSOLIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIAEn parlar del principi pressupostari d’unitat, s’ha dit que l'article 49 de l’Estatut d’autonomiade Catalunya estableix que el pressupost de la Generalitat de Catalunya és únic, és a dir,que integra tant el del Parlament i els organismes estatutaris i consultius, com el delsdiferents departaments i fons no departamentals. A més, ha de contenir els pressupostosdels organismes autònoms (administratius, comercials i financers), les entitats de dret públicsotmeses al dret jurídic privat, les societats mercantils i els consorcis i les fundacions que,

seguint els criteris de les normes del sistema europeu de comptes (SEC 95), formin part delsector públic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Parlar del pressupost del sector públic de l'Administració de la Generalitat de Catalunyacomporta unificar els pressupostos de totes aquestes entitats, tot considerant que entre lesunes i les altres es produeixen importants quantitats de transferències econòmiques. Per aquest motiu, quan es parla del pressupost global de la Generalitat s’ha de considerar elconcepte de pressupost consolidat .










normativa va ser revisada l’any 2006 per tal d'introduir dos canvis substancials: el primer vaser mesurar l’equilibri pressupostari al llarg del cicle econòmic, de manera que es permetiaun cert nivell de dèficit en moments de recessió econòmica, sempre que fóra compensat ambsuperàvits en moments d’expansió econòmica; l’altre canvi significatiu va ser permetre uncert nivell de dèficit per finançar inversions productives (l’anomenada Golden Rule).

Atesa la situació de crisi econòmica i financera que sacseja l’economia europea des de2008, l'Estat espanyol ha pres la decisió política de portar el principi d’estabilitat al text de laConstitució, tot reformant l’article 135 (BOE 233 de 27/09/2011), el redactat del qual quedade la manera següent:

Article únic.

«1. Totes les administracions públiques adequaran les sevesactuacions al principi d’estabilitat pressupostària.

2. L’Estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un

dèficit estructural que superi els marges establerts, si s’escau,per la Unió Europea per als seus Estats membres. Una lleiorgànica fixarà el dèficit estructural màxim permès a l’Estat i a lescomunitats autònomes, en relació amb el seu producte interior brut. Les entitats locals hauran de presentar equilibripressupostari.

3. L’Estat i les comunitats autònomes hauran d’estar autoritzatsper llei per emetre deute públic o contraure crèdit. Els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les

administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat dedespeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà deprioritat absoluta. Aquests crèdits no podran ser objected’esmena o modificació, mentre s’ajustin a les condicions de lallei d’emissió. El volum de deute públic del conjunt de lesadministracions públiques en relació amb el producte interior brutde l’Estat no podrà superar el valor de referència establert en elTractat de Funcionament de la Unió Europea.

4. Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic

només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals,recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària queescapin al control de l’Estat i perjudiquin considerablement lasituació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat,apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrésdels Diputats.

5. Una llei orgànica desenvoluparà els principis a què es refereixaquest article, així com la participació, en els procedimentsrespectius, dels òrgans de coordinació institucional entre lesadministracions públiques en matèria de política fiscal ifinancera. En tot cas, regularà:



a) La distribució dels límits de dèficit i el deute entre les diferentsadministracions públiques, els supòsits excepcionals desuperació d’aquests i la manera i el termini de correcció de lesdesviacions que sobre l’un i l’altre puguin produir-se.

b) La metodologia i el procediment per al càlcul del dèficitestructural.

c) La responsabilitat de cada administració pública en casd’incompliment dels objectius d’estabilitat pressupostària.

6. Les comunitats autònomes, d’acord amb els seus respectiusestatuts i dins dels límits a què es refereix aquest article,adoptaran les disposicions que calguin per a l’aplicació efectivadel principi d’estabilitat en les seves normes i decisionspressupostàries».

Disposició addicional única.

1. La Llei Orgànica prevista a l’article 135 de la ConstitucióEspanyola s’haurà d’aprovar abans del 30 de juny de 2012.

2. La Llei esmentada preveurà els mecanismes que permetin elcompliment del límit de deute a què es refereix l’article 135.3 dela Constitució Espanyola.

3. Els límits de dèficit estructural establerts a l’article 135.2 de laConstitució Espanyola entraran en vigor a partir de 2020.

Disposició final única. Aquesta reforma de l’article 135 de la

Constitució Espanyola entrarà en vigor el mateix dia de lapublicació del seu text oficial en el «Boletín Oficial del Estado».Es publicarà també en la resta de llengües d’Espanya.

Reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola (BOE 233de 27/09/2022)

Segons l'exposició de motius del text, la reforma de l'esmentat article "persegueix, per tant,garantir el principi d'estabilitat pressupostària, vinculant totes les administracions públiquesen la seva consecució, reforçar el compromís d'Espanya amb la Unió Europea i, al mateixtemps, garantir la sostenibilitat econòmica i social" de l'Estat espanyol.

Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària isostenibilitat financera

8.2.2. Concepte

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/boe_233-2011.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/llo_2_2012_cat.pdf



L’article 3 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitatfinancera, defineix el concepte d’establitat :

Article 3. Principi d’estabilitat pressupostària.

1. L’elaboració, aprovació i execució dels pressupostos i altres

actuacions que afectin les despeses o ingressos dels diferentssubjectes compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei s’ha derealitzar en un marc d’estabilitat pressupostària, coherent amb lanormativa europea.

2. S’entén per estabilitat pressupostària de lesadministracions públiques la situació d’equilibri osuperàvit e structural .

3. En relació amb els subjectes als quals es refereixl’article 2.2 d’aquesta Llei s’entén per estabilitatpre ssupostària la posició d’equilibri financer .

En termes pressupostaris, la capacitat o necessitat de finançament d’una entitat es mesuracom la diferència entre els ingressos no financers (capítols 1-7 dels ingressos) i lesdespeses no financeres (capítols 1-7 de les despeses), i la resta, al resultat, de l’import delcapítol 5 de despeses (fons de contingència). El resultat d’aquesta operació s’anomenasaldo no financer . En cas que aquest sigui positiu, indica que l’entitat té capacitat definançament o superàvit pressupostari no financer. Si el saldo no financer és negatiu, indicaque l’entitat té necessitat de finançament o, el que és el mateix, que té un dèficitpressupostari no financer. En aquest darrer cas, l’Administració ha de recórrer al’endeutament.




El sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC 95) és un sistema de comptabilitatnacional que s’aplica als estats membres per tal de constituir un marc comptable que permetihomogeneïtzar la comptabilitat de tots els estats i, per tant, afavorir la seva comparació iconsolidació.

Les lleis d’estabilitat pressupostària determinen que la capacitat o la necessitat definançament de les administracions públiques s’haurà de calcular d’acord amb les normes decomptabilitat nacional del SEC-95. Els criteris del SEC-95 no sempre coincideixen amb lesnormes de comptabilitat pressupostària, de manera que a vegades cal aplicar un seguitd’ajustos al saldo no financer pressupostari per tal d’expressar-lo en termes de comptabilitatnacional.

L’informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012diu:

8.2.3. Límit de l'import del dèficit

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/deficit1.jpg



L’article 15 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d'estabilitat pressupostària isostenibilitat financera, diu:

Article 15 .

Establiment dels objectius d’estabilitat pressupostària i de deutepúblic per al conjunt d’administracions públiques.

1. En el primer semestre de cada any, el Govern, mitjançant unacord del Consell de Ministres, a proposta del ministre d’Hisendai Administracions Públiques i amb l’informe previ del Consell dePolítica Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes i de laComissió Nacional d’Administració Local pel que fa a l’àmbitd’aquestes, ha de fixar els objectius d’estabilitat pressupostària,en termes de capacitat o necessitat de finançament d’acord ambla definició continguda en el Sistema europeu de comptesnacionals i regionals, i l’objectiu de deute públic referits als tresexercicis següents, tant per al conjunt d’administracionspúbliques com per a cada un dels seus subsectors. Els objectiusesmentats han d’estar expressats en termes percentuals delproducte interior brut nacional nominal.

Als efectes que preveu el paràgraf anterior, abans de l’1 d’abrilde cada any el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques hade remetre les propostes d’objectius respectives al Consell dePolítica Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes i a laComissió Nacional d’Administració Local, que han d’emetre elsseus informes en un termini màxim de 15 dies a comptar de ladata de recepció de les propostes a la Secretaria General delConsell de Política Fiscal i Financera de les Comunitats

Autònomes i a la secretaria de la Comissió Nacionald’Administració Local.

L’acord del Consell de Ministres inclou el límit de despesa nofinancera del pressupost de l’Estat al qual es refereix l’article 30d’aquesta Llei.

2. Per a la fixació de l’objectiu d’estabilitat pressupostària s’ha detenir en compte la regla de despesa recollida a l’article 12d’aquesta Llei i el saldo estructural assolit en l’exerciciimmediatament anterior.

3. La fixació de l’objectiu de deute públic ha de ser coherent ambl’objectiu d’estabilitat pressupostària establert. Si en els casosque preveu l’article 13.3 se superen els límits que assenyalal’article 13.1 d’aquesta Llei, l’objectiu ha de garantir un camí dereducció de deute públic d’acord amb la normativa europea.

4. Per a la fixació dels objectius d’estabilitat pressupostària i dedeute públic s’han de tenir en compte les recomanacions iopinions emeses per les institucions de la Unió Europea sobre el



Programa d’estabilitat d’Espanya o com a conseqüència de laresta de mecanismes de supervisió europea.

5. La proposta de fixació dels objectius d’estabilitatpressupostària i de deute públic ha d’anar acompanyada d’uninforme en el qual s’avaluï la situació econòmica que es preveuper a cada un dels anys previstos a l’horitzó temporal de fixaciódels objectius esmentats.

Aquest informe ha de ser elaborat pel Ministeri d’Economia iCompetitivitat, prèvia consulta al Banc d’Espanya, i tenint encompte les previsions del Banc Central Europeu i de la ComissióEuropea. Ha de contenir el quadre econòmic d’horitzó plurianualen el qual s’ha d’especificar, entre altres variables, la previsiód’evolució del producte interior brut, la bretxa de producció, lataxa de referència de l’economia espanyola prevista a l’article 12d’aquesta Llei i el saldo cíclic del conjunt de les administracionspúbliques, distribuït entre els seus subsectors.

6. L’acord del Consell de Ministres en el qual es continguin elsobjectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic s’ha deremetre a les Corts Generals acompanyat de les recomanacionsi de l’informe als quals es refereixen els apartats 4 i 5 d’aquestarticle. De forma successiva i després del debat corresponent alPle, el Congrés dels Diputats i el Senat s’han de pronunciar iaprovar o rebutjar els objectius proposats pel Govern.

Si el Congrés dels Diputats o el Senat rebutgen els objectius, el

Govern, en el termini màxim d’un mes, ha de remetre un nouacord que s’ha de sotmetre al mateix procediment.

7. Aprovats els objectius d’estabilitat pressupostària i de deutepúblic per les Corts Generals, l’elaboració dels projectes depressupost de les administracions públiques s’han d’acomodar als dits objectius.

8. L’informe del Consell de Política Fiscal i Financera al qual esrefereix l’apartat 1 del present article, així com els acordsd’aquest que es dictin per a l’aplicació dels objectius d’estabilitatpressupostària i de deute públic, s’han de publicar per aconeixement general.

Unitat 9

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/credits_pressupostaris._concepte_i_formacio_de_les_bosses_de_vinculacio.html



U9. Crèdits pressupostaris: concepte iformació de les bosses de vinculació

9.1. Concepte de crèdit pressupostari 9.2. Formació de les bosses de vinculació

9.2.1. Vinculacions9.2.2. Per què es creen les bosses de vinculació

El preàmbul de la Llei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat deCatalunya per al 2006, s'emmarca en un context de millora i racionalització del conjunt del

procés pressupostari , en un sistema d'elaboració i gestió dels pressupostos més orientat alsobjectius i als resultats , i afegeix:

"Juntament amb la generalització i sistematització del pressupostper programes, cal avançar per a assolir una eficàcia i unaeficiència majors en l'execució pressupostària. Per això cal eliminar o flexibilitzar algunes rigideses innecessàries i assignar

més responsabilitats als gestors dels crèdits pressupostaris ,sense reduir els mecanismes de control, que han de permetre unrendiment adequat dels comptes per a poder assolir els objectiusmarcats."

Així doncs, per tal de flexibilitzar algunes de les rigideses innecessàries per a l'execuciópressupostària, s'ha redefinit el concepte de crèdit pressupostari .

9.1. CONCEPTE DE CRÈDIT PRESSUPOSTARID’ençà de l’entrada en vigor de la Llei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al 2006, la definició del concepte de crèdit pressupostari hasofert un canvi transcendental. Fins l’any 2005, un crèdit pressupostari es podia definir comcadascuna de les partides en què estava configurat el pressupost, de tal manera que lapartida definia l’òrgan que gastava, la naturalesa econòmica de la despesa i el programa aquè s’aplicava.

A partir de la Llei 20/2005 i, per tant, del pressupost per al 2006, apareix una nova

concepció del concepte de crèdit pressupostari , ja que aquesta Llei fa possible —seguintl'article 3— vincular ("lligar amb un vincle legal", segons la definició del diccionari de l'Institutd'Estudis Catalans) les partides pressupostàries que compleixen les condicions establertesen l’article esmentat. És a dir:



CRÈDIT PRESSUPOSTARI és cada conjunt de partides quecompleixen les regles de l’article 3 de la Llei de pressupostos, laqual cosa permet compartir els imports consignats per a cadapartida i formar el que s’anomena bossa de vinculació .

A partir del pressupost per al 2006, els imports inicials de lespartides pressupostàries formen part de l'import total del crèdit(bossa de vinculació) del qual formen part.

Per tant, quan l’article 35 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en elsapartats 1 i 2, defineix el caràcter limitatiu i vinculant dels crèdits pressupostaris…

"1. Els crèdits per a despeses es destinaran a la finalitatexclusiva que en motiva la dotació.2. Els crèdits consignats als estats de despeses del pressuposttenen un abast limitatiu i, en conseqüència, no es podranadquirir compromisos en quantia superior als seus imports.”

… s’haurà d’entendre que aquesta limitació s’ha d’aplicar al conjunt dels crèdits entesos coma bosses de vinculació.

Diapositiva extreta de la presentació efectuada a les sessions de treball de la DireccióGeneral de Pressupostos i Tresor amb la Intervenció General (2-2-2006) i amb els serveisdepartamentals de gestió econòmica (Barcelona, 7 de febrer de 2006) .

9.2. FORMACIÓ DE LES BOSSES DE VINCULACIÓ


http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/presentacio_vinculacions_2006.pdf



9.2.1. VinculacionsL’article 3 de la Llei de pressupostos per al 2012 defineix les regles per formar els crèditspressupostaris. Com a norma general els crèdits pressupostaris, per tal de poder ser vinculats, han de complir quatre regles bàsiques:

1ª. Han de pe rtànyer a la mateixa secció pressupostària , és a dir han de ser d'unmateix departament (no es poden vincular crèdits de diferents departaments.)

2ª. Han de pertànyer també al mateix servei pressupostari , és a dir han de ser crèditsd'una mateixa direcció general o secretaria sectorial d'un departament (no es poden vincular crèdits de direccions generals diferents.)

3ª. Han de ser partides del mateix capítol pressupostari (les partides del capítol 1

despeses de personal, només poden vincular amb altres partides del capítol 1, i aixísuccessivament per a la resta de capítols pressupostaris).

4ª. Finalment, les partides han de tenir el mateix programa pressupostari (lespartides del programa 121 Direcció i administració generals, només poden vincular ambaltres partides del mateix programa, i així per als altres programes pressupostaris).

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/vinculacioregla002.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/vinculacioregla003.jpg



CAPÍTOL 3. DESPESES FINANCERES

Els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.


http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu9_bossacap2.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/bossacap3_000.jpg



9.2.2. Per què es creen les bosses de vinculacióEn el pressupost orientat als resultats, el que té més importància és obtenir els resultatsprèviament definits en els corresponents programes pressupostaris. Per aquest motiu, elvalor que aporta la classificació econòmica del pressupost, és a dir, identificar la naturalesade la despesa, passa a un segon terme i es converteix en un mecanisme d'ordenació de la

despesa per naturalesa sense valor decisori. En el pressupost per programes o orientat alsresultats, les classificacions orgànica i per programes marquen la pauta.

Aquest fet permet poder donar a la classificació econòmica un caràcter més flexible, amb laintenció de facilitar l'obtenció dels resultats definits en el pressupost. I el mecanisme ques'empra per flexibilitzar la gestió són les bosses de vinculació.

Els crèdits pressupostaris ja no són les aplicacions o les partides: són les bosses devinculació. Per tant, per dur a terme tots els moviments que el gestor econòmic hagi de fer dins una mateixa bossa de vinculació, no caldrà l'autorització de ningú: els podrà fer sempreque hi hagi saldo a la bossa.

Amb tot, hi ha algunes partides que la Llei de pressupostos no permet que es vinculin a capaltra, com la de les atencions protocol·làries i representatives (226.0002) o la de publicitat,difusió i campanyes institucionals (226.0003). Aquestes partides són especialment"sensibles" i no s'ha volgut que en aquestes hi hagi una despesa desmesurada, més enllàdel que va aprovar el Parlament de Catalunya. Si estiguessin vinculades a una bossagenèrica, es podria anar fent despesa i arribar a superar el crèdit aprovat pel Parlament isense el vistiplau del Departament d'Economia i Finances. En aquest cas, com que no estanvinculades, si se'n vol ampliar el crèdit, s'haurà de fer una transferència de crèdit que ha deser aprovada pel Departament d'Economia i Finances.

La tramitació d'un expedient de modificació pressupostàrianomés és necessària quan cal modificar l'import global de labossa de vinculació de la qual forma part la partidapressupostària.

Unitat 10

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/execucio_del_pressupost._comptabilitzacio_de_les_fases_de_l_estat_de_despeses.html



U10. Execució del pressupost:comptabilització de l'estat de despeses

10.1. Marc legal i concepte

10.2. Les reserves de crèdit, una eina de gestió10.2.1. Reserves de gestió10.2.2. Reserves certificades10.2.3. Reserves cautelars o d'habilitació10.2.4. Reserves de nòmina10.2.5. Reserves de subvencions

10.3. Les fases de l'execució pressupostària

10.3.1. Autorització10.3.2. Disposició10.3.3. Obligació10.3.4. Esquema dels documents pressupostaris10.3.5. Documents d'ajust de valor

10.1. MARC LEGAL I CONCEPTELa comptabilitat pública és un sistema d'informació basat en un procés ordenat d'accionseconòmiques amb l'objectiu d'informar de l'estat econòmic, del patrimonial, de la situaciófinancera, dels resultats i de l'execució del pressupost d'una entitat pública.

Quan es parla d’execució en l’estat de despeses del pressupost, es vol especificar tot elprocediment necessari per formalitzar i realitzar les despeses habilitades en el pressupost. Elmateix es pot dir en relació amb l’execució en l'estat d’ingressos del pressupost: es fareferència a la liquidació i la recaptació dels drets públics de caràcter pressupostari d’acordamb les normes jurídiques i procedimentals que els són d’aplicació.

L’execució de l’estat de despeses està configurada en tres fases: l’autorització, la disposició il’obligació. La fase de reserva no és una fase pressupostària, sinó que es tracta d'un recursa disposició dels gestors econòmics per facilitar les tasques pressupostàries. Les fasesd’ordenació del pagament i, finalment, pagament efectiu no es poden considerar pròpiamentfases d’execució de despesa, sinó fases de tresoreria.



Les tres fases de la comptabilitat pressupostàries de l'estat de despeses coincideixen ambles tres fases característiques del procediment de tramitació d'un expedient administratiu:

10.2. LES RESERVES DE CRÈDIT, UNA EINA DEGESTIÓCal dir que, a l’hora de gestionar el pressupost, es disposa d’una eina que facilita la tasca decontrol dels crèdits: les reserves.

Les reserve s , malgrat que es formalitzen amb un document comptable, no formen part dela comptabilitat pressupostària , no són una fase comptable, tal com esmenta el Text refósde la Llei de finances públiques de Catalunya.

Les reserves són retencions que es practiquen sobre els crèdits pressupostaris per tal degarantir la seva disponibilitat quan sigui necessari dur a terme l’execució d’una despesa. Unareserva no consumeix crèdit (contràriament al que fan els altres documents de la resta defases comptables), però minora l’import disponible en el crèdit pressupostari. Les reservesde crèdit es divideixen en cinc grups diferents, segons la seva utilització posterior:

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/execuciodespesa2.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/execuciodespesa001.jpg



10.2.1. Reserves de gestió

Veure document RG

La reserva de gestió és una reserva efectuada i administrada des dels òrgans gestors queintrodueixen les reserves en el sistema. Aquestes reserves no tenen cap protecció, demanera que poden ser modificades, tant a l’alça com a la baixa, i fins i tot poden ser anul·lades (sempre que no tinguin assignat cap document) per l’òrgan gestor que les hacreat. La seva característica és la flexibilitat.

10.2.2. Reserves certificades

Veure document RC

Les reserves certificades, com les de gestió, també són creades pels centres gestors, però,un cop creades, necessiten ser fiscalitzades per la intervenció delegada, que les certifica. Elfet d’estar certificades fa que no puguin ser modificades ni anul·lades si prèviament laintervenció delegada no les ha descertificat. Així doncs, l’efecte de certificació confereix a lesreserves certificades un caràcter de seguretat que serveix per justificar l’existència de crèditen els expedients que ho requereixen.

10.2.3. Reserves cautelars o d'habilitació

Veure document RH

Es tracta de reserves certificades introduïdes en el sistema per les habilitacions dels

departaments i que tenen com a objectiu assegurar que hi hagi crèdit disponible a finalsd’any quan els habilitats justifiquin les despeses periòdiques –ADO(FM)–.

10.2.4. Reserves de nòmina

Veure document RN

Són reserves de crèdit especials introduïdes en el sistema a través d’una interfície entre elsistema de nòmines GIP-SIP per part del procés de despesa del pagament de les nòmines.

10.2.5. Reserves de subvencions

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_rg2010.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_rn2010.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_rc2010.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/rh.pdf



Veure document RS

Inicialment es van utilitzar com a reserves de crèdits dels capítols IV i VII del pressupostdestinades a suportar expedients de subvencions o transferències. Actualment són

utilitzades amb altres finalitats de control de la despesa.

10.3. LES FASES DE L'EXECUCIÓ PRESSUPOSTÀRIA

10.3.1. AutoritzacióDEFINICIÓ

L’autorització és la primera fase del procediment d’execució del pressupost i les sevescaracterístiques són:

Inicia el procés administratiu d’execució d’una despesa mitjançant l'acord de larealització d'aquesta a càrrec d’un crèdit pressupostari.

És un acte intern , és a dir, no significa cap relació amb un tercer.

El seu import indica laquantitat màxima que es podrà gastar en realitzar la despesa.

Prèviament a l'inici d'aquesta fase cal presentar una proposta de despesa que ha decontenir les dades següents referents a la despesa:

breu descripció del seu objecte i la seva finalitat

import exacte o aproximat a l'alça

posició pressupostària a la qual s’ha d’imputar

centre gestor (secció o servei) que la proposa

període a què es refereix

en cas que s’hagi de fer un contracte, procediment d’adjudicació

disposicions legals que la fonamenten

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_rs2010.pdf



SITUACIONSInici d'un expedient de subvencionsInici d'un expedient de contractació

Existència d'acord per a la signatura d'un conveni…

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/fasesdespa001.jpg




COMPETÈNCIA

Tenen competència per autoritzar la despesa —llevat dels casos reservats per la Llei alGovern—:

els òrgans superiors de la Generalitat

els consellers i/o les conselleres dels departaments

els presidents i/o les presidentes, o els directors i/o les directores, de les entitatsautònomes

COMPTABILITZACIÓ

L’autorització, també anomenada fase A , es comptabilitza mitjançant l’elaboració d’undocument comptable que s'anomena:

A si es carrega directament sobre els crèdits de la posició pressupostària.

Veure document A

AR si els crèdits havien estat reservats prèviament amb la formulació d’un documentRG (reserva de gestió) o RC (reserva certificada).

Veure document AR

Aquest document de la fase A, juntament amb l’expedient i la proposta de despesa, s'ha detrametre a la Intervenció per tal que en fiscalitzi el contingut i mostri la seva conformitat o el

seu desacord.L’article 18.5 de la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, creal’apartat 6 en l’article 50 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, del Text refós de laLlei de finances públiques de Catalunya, segons el qual, durant el mes següent a l’aprovaciódel pressupost, tots els departaments han d’autoritzar i comptabilitzar les despesescorresponents als compromisos pluriennals i les referides a contractes o convenis d’abastanual relatius al funcionament dels serveis. Si no és així, el Departament d’Economia iFinances pot efectuar una reserva dels crèdits afectats, amb l’informe previ de l’interventor delegat o la interventora delegada corresponent, fins que l’autorització hagi estat

materialitzada.En el cas de les despeses amb un abast pluriennal, l’expedient s’ha d’acompanyar d’undocument comptabilitzat corresponent a la fase A, per l’import corresponent a l’anualitat del’exercici corrent.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/exedesp_ar001.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_a2010.pdf




10.3.2. DisposicióDEFINICIÓ

La disposició, també anomenada compromís de despesa , és la segona fase del procedimentd’execució del pressupost i les seves característiques són:

Ja no inicia el procés administratiu d’execució d’una despesa, sinó que és laconseqüència pressupostària d’aquesta decisió.

És un acte extern , ja que consisteix a acordar amb un tercer, després d’acomplir tota latramitació legal, la realització concreta d’unes obres, la prestació d'uns serveis o elsubministrament d'uns béns.

Ha de determinar l’import exacte de la despesa a realitzar.

SITUACIONSResolució de la convocatòria de subvencionsResolució d'adjudicació del contracteSignatura del conveni…

COMPETÈNCIA

Tenen competència per disposar o comprometre la despesa els mateixos òrgans a quicorrespon aprovar-ne l'autorització .

COMPTABILITZACIÓLa disposició o compromís, també anomenada fase D , es comptabilitza mitjançantl’elaboració d’un document comptable que s'anomena:

DA si es carrega directament sobre els crèdits de la posició pressupostària.

Veure document DA

D si els crèdits havien estat comptabilitzats prèviament en un document A o AR.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_da2010.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/fasesdespd001.jpg



Veure document D

DR si els crèdits havien estat reservats prèviament amb la formulació d’un documentRG (reserva de gestió) o RC (reserva certificada).

Veure document DR

Aquest document de la fase D, juntament amb l’expedient i els documents comptables de lafase A, si n’hi ha, s'ha de trametre a la Intervenció per tal que en fiscalitzi el contingut i mostrila seva conformitat o el seu desacord.

10.3.3. ObligacióDEFINICIÓL’obligació és l’última fase del procediment d’execució del pressupost i les sevescaracterístiques són:

El tercer amb qui s’havia pactat la realització d’unes obres, la prestació d’un servei o elsubministrament d’un bé, acredita el seu acompliment davant l’Administració.

L’Administració, en donar la sevaconformitat amb l’execució del pacte, es converteix endeutora respecte del tercer.

SITUACIONSJustificació de la subvencióRecepció del contracteVenciment del termini de pagament del conveni…

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_d2010.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/docsdespclassd001.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_dr2010.pdf



COMPETÈNCIA

Tenen competència per disposar o comprometre la despesa els mateixos òrgans a quicorrespon aprovar-ne l'autorització i disposició .

COMPTABILITZACIÓ

L’obligació, també anomenada fase O , es comptabilitza mitjançant l’elaboració d’un documentcomptable que s'anomena:

OA si es carrega directament sobre els crèdits de la posició pressupostària, amb la qualcosa s'incorporen les tres fases en un sol document (A-D-O).

Veure document OA

O si els crèdits havien estat comptabilitzats prèviament en un document D o DR.

Veure document O

OR si els crèdits havien estat reservats prèviament amb la formulació d’un documentRG (reserva de gestió) o RC (reserva certificada).

Veure document OR

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_o2010.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/fasesdesp01.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_oa2010.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/doc_or2010.pdf



Aquest document de la fase O, juntament amb l’expedient i els documents comptables de lafase A/D, si n’hi ha, s'ha de trametre a la Intervenció per tal que en fiscalitzi el contingut imostri la seva conformitat o el seu desacord.

10.3.4. Esquema dels documents pressupostaris

10.3.5. Documents d'ajust de valor Qualsevol document comptable és susceptible de ser modificat un cop comptabilitzat. Aquesta modificació pot donar com a resultat que el valor inicial augmenti o bé quedisminueixi, depenent del motiu de la modificació. Per realitzar aquesta operació, cal utilitzar l'opció "Crear +/-" que ens dóna el programari GECAT per a cadascun dels documentsexistents.

10.3.5.1. Comportament comptable d'un document d'ajust de valor Quan s'elabora un document d'ajust de valor és important conèixer quin serà el resultat delscanvis en la comptabilització dels crèdits minorats. S'ha de tenir molt present que quan esminora un document, el saldo que s'allibera passa al document immediatament anterior,llevat que aquest document minorat s'hagi comptabilitzat partint del crèdit pressupostari, comserien els casos de tots els documents de reserva i dels documents A, DA i OA.

En aquests casos l'import minorat passa a formar part del saldo disponible del crèdit

pressupostari.MINORACIÓ D'UN DOCUMENT "R"

Quan minorem un document de reserva (RG, RC, RS, RN, RS o RH) l'import minorat, coms'acaba d'apuntar, passa a formar part del saldo disponible del crèdit pressupostari. Enl'exemple es pot observat un crèdit pressupostari amb 1.000 euros de pressupost inicial idisponible. S'efectua un document de reserva per import de 100 euros. Aquest documentdeixa la fase de reserva amb un saldo de 100 euros i el crèdit pressupostari amb un saldodisponible de 900 euros. En realitzar-se un document d'ajust de valor per import de -40euros el saldo de la reserva passa a valer 60 euros i el saldo disponible del crèditpressupostari es situa en 940 euros. Els 40 euros minorats del document de reserva passena formar part del saldo disponible del crèdit perquè el document de reserva s'ha efectuatsobre el saldo inicial del crèdit pressupostari.

MINORACIÓ D'UN DOCUMENT "R" PER ASSOCIAR-HI UN DOCUMENT "AR" D'IMPORTMENOR QUE L'"R"

Aquest cas es dóna quan es comptabilitza un document de reserva per import superior alposterior document d'autorització. El saldo sobrant en el document de reserva un copcomptabilitzat el document "AR" corresponent s'ha de retornar al saldo disponible del crèditpressupostari.



En l'exemple es pot observar com d'un crèdit inicial de 1.000 euros es comptabilitza unareserva de 100 euros, i el saldo disponible del crèdit pressupostari queda en 900 euros. Enel moment de comptabilitzar el document d'autorització "AR", l'import necessari per seguir latramitació de l'expedient administratiu és de 90 euros, i per tant queden 100 euros en fasede crèdit reservat i 90 euros en fase d'autoritzat. La diferència de 10 euros cal retornar-la alsaldo disponible del crèdit pressupostari, per la qual cosa caldrà comptabilitzar unaminoració del document de rese rva "R" per un import de -10 euros, de manera que

queden igualats els saldos reservats i autoritzats a 90 euros i el saldo pressupostari a 910euros.

DOCUMENT D'AJUST DE VALOR QUE MINORA UNA RESERVACERTIFICADA

MINORACIÓ D'UN DOCUMENT A

Minorar un document A té un procediment molt similar al que s'ha de realitzar per minorar undocument R. Tots dos inicien el procés de comptabilització, per la qual cosa quan minoremun d'aquests dos documents l'import minorat passa a augmentar el saldo disponible delcrèdit pressupostari.

En l'exemple es pot veure la comptabilització d'un document A per import de 200 euros. Atèsque l'import inicial del crèdit era de 1.000 euros, el saldo autoritzat restarà en 200 euros i elsaldo disponible del crèdit serà de 800 euros.

Si s'efectua una minoració del document d'Autorització (A) per un import de -50 euros, el quesucceeix és que el saldo autoritzat resta en 150 euros i el saldo disponible del crèditpressupostari augmenta en 50 euros i es situa en 850 euros.

MINORACIÓ D'UN DOCUMENT AR

Quan es minora un document AR (autorització referenciat a una reserva) s'ha de tenir present que s'està minorant el segon document de la cadena: primer s'ha comptabilitzat un

document de reserva i amb posterioritat s'ha comptabilitzat un document d'autoritzacióreferenciat a la reserva anterior. Per tant, quan es minora un document AR es minora elsaldo de la fase d'autorització, i l'import passa a incrementar el valor de la fase de reserva.Per tornar l'import sobrant al saldo disponible de la partida pressupostària, caldrà fer unsegon pas: minorar també la reserva de crèdit inicial.

En l'exemple tenim un crèdit inicial de 1.000,00 euros contra el qual es comptabilitza undocument de reserva per import de 100 euros (el saldo disponible del crèdit inicial baixa finsals 900 euros i el saldo de la fase de reserva se situa en 100 euros). Tot seguit, escomptabilitza un document de classe A referenciat a la reserva, per tant un AR per un importde 100 euros (en aquest moment hi ha 100 euros en fase de reserva que han estat utilitzatsper comptabilitzar el document AR i també 100 euros en la fase d'autorització, fet que esgota



el saldo de la reserva). En el supòsit que en el moment de comptabilitzar la fase dedisposició només es necessitessin 70 euros dels 100 euros disponibles en la fased'autorització i, per tant, s'hagués de tornar la diferència cap al saldo disponible del crèditpressupostari, caldrà efectuar els següents documents:

1. Comptabilitzar una minoració del document AR per import de -30 euros, per tal d'ajustar l'import autoritzat de 100 euros a 70 euros. Amb aquesta acció el crèdit autoritzat se situa en70 euros i la diferència passa a incrementar el crèdit disponible en la fase de reserva.

2. Comptabilitzar una minoració del document R per import de -30 euros, per tal que aquestimport minori la fase de reserva i alliberi el saldo no utilitzat al crèdit disponible de la partidapressupostària.

Amb aquests dos ajusts, l'import reservat, autoritzat i disposat se situa en 70 euros i el saldodisponible de la partida en 930 euros.

MINORACIÓ DOCUMENT D

La minoració d’un document D és causada, normalment, per un import menor en la

comptabilització del document de la fase següent (obligació).

Seguint amb l’exemple anterior, un cop ajustats els imports de les fases D, A i R a 70 euros,el pagament a efectuar és de 60 euros. Això obliga a ajustar totes les fases prèvies per tald’alliberar els 10 euros que sobren en l'expedient.

El mecanisme segueix sent el mateix. Com que la comptabilització s’ha fet fase a fase (primer una reserva (RG), després una autorització referenciada a la reserva (AR), posteriormentuna disposició lligada a l'autorització (D) i finalment l’obligació (O)), a mesura que anem

ajustant els imports dels documents, el saldo s'anirà lliurant a la fase anterior. Per tant, i talcom indica el gràfic superior, primer caldrà minorar el document D per -10 euros, amb la qualcosa la fase de disposició quedarà a 60 euros i els 10 euros sobrants figuraran en la fase A. Acte seguit, caldrà comptabilitzar un ajust al document AR per -10 euros i els 10 euros sesituaran en fase de reserva. Finalment, s'ajustarà la reserva per -10 euros, moment en quès'alliberarà l'import retornat al saldo de la reserva. D'aquesta manera, totes les fasespressupostàries estaran a 60 euros i el saldo disponible de la partida a 940 euros.

DOCUMENT D'AJUST DE VALOR QUE AUGMENTA UN DOCUMENT DEDISPOSICIÓ

Unitat 11




U1 1. Procediments especials d'execuc ió dele s despeses: els pagaments a justific ar pe riòdics i esporàdics

11.1. Concepte11.2. Les habilitacions11.3. Marc legal11.4. Manaments de pagament a justificar11.5. Els pagaments a justificar renovables: els fons de man iobra11.6. Peculiaritats de la gestió dels fons a justificar11.7. Requisits de les factures

11.1. CONCEPTETal com s'ha exposat, el procediment habitual d'execució de la despesa és el que s'iniciaamb la proposta de la despesa, seguida de la reserva del crèdit i, a partir de la incoació del'expedient, la comptabilització pressupostària seguint les fases del procediment del'expedient administratiu (autorització en el moment de la incoació, disposició quan s'adjudicai obligació d'acompliment de l'encàrrec per part del tercer). Finalment, la Tresoreria

formalitzarà el pagament.

Però hi ha ocasions en què aquest procediment no es pot seguir i es fa necessari abonar elpagament corresponent sense haver formalitzat les fases pressupostaries prèvies, és a dir,sense que s’hagi pogut aportar la documentació justificativa necessària abans de realitzar

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/fasesdesp01_.jpg













les corresponents autorització, disposició, obligació i proposta de pagament.

Aquest tipus de pagaments es realitzen en efectiu o a través de targetes de crèdit o dedispositius de lectura telemàtica (autopistes). Per poder-los efectuar, doncs, s’ha de disposar de diner en metàl·lic.

Així, els pagaments a justificar són lliuraments en metàl·lic de crèdits que fa l’Administracióper atendre pagaments freqüents o reiteratius i d’escassa quantia destinats habitualment a

despeses corrents en béns i serveis, o per atendre necessitats ocasionals que no tinguincontinuïtat durant l’exercici i que no puguin ser satisfetes mitjançant el tràmit normal depagaments.

En tot cas, són sempre provisions de fons que es lliuren en previsió d’unes determinadesdespeses.

11.2. LES HABILITACIONSL'òrgan responsable dels fons a justificar que es lliuren és l'habilitació corresponent que escrea.

Dins de cada secció pressupostària (departaments i altres organismes), els seus titularscreen les habilitacions (i subhabilitacions, si escau), nomenen els seus titulars i ordenenl’obertura de comptes corrents amb la finalitat de rebre els fons a justificar, amb l’autoritzacióprèvia de la Direcció General de Pressupostos del Departament d’Economia i Finances.

Els habilitats i/o les habilitades tenen la titularitat de les habilitacions i els corresponen lesfuncions que s’han de dur a terme per a la gestió dels pagaments regulats per la normativaespecífica. Es consideren habilitats i/o habilitades els funcionaris o les funcionàries i altres

empleats públics de l’Administració de la Generalitat que són nomenats per a la gestió delsfons a justificar d’una part o de la totalitat d’una secció pressupostària, de manera que sónresponsables de l’ús i la disposició dels fons lliurats i de formar i retre comptes d’acord ambel que disposa la normativa vigent.

Els subhabilitats i/o les subhabilitades tenen la titularitat de les subhabilitacions, queimpliquen una descentralització de les habilitacions. Es consideren subhabilitats i/osubhabilitades els funcionaris o les funcionàries i altres empleats públics de l’Administracióde la Generalitat que per raons d’eficàcia, eficiència o economia són nomenats per a lagestió d’una part dels fons a justificar d’un habilitat i/o una habilitada, i resten obligats i/oobligades a portar i retre els comptes de la gestió efectuada davant d’aquest habilitat i/oaquesta habilitada.

11.3. MARC LEGAL

1. Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel quals’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques deCatalunya (article 50). Article 50 (modificat per la Llei7/2004: es modifica el paràgraf 2 i s'afegeix el paràgraf 6)



2. Els manaments de pagament que no puguin anar acompanyats dels documents justificatius quan s’expedeixintenen el caràcter de manaments a justificar , sens perjudicide l’aplicació que calgui als crèdits pressupostariscorresponents. Els lliuraments de fons poden tenir elcaràcter de renovables , d’acord amb les normes següents:

I. a ) La renovació s’efectua per l’import justificat , demanera que la quantitat lliurada romangui fixa al llargde l’exercici.

II. b ) Abans del lliurament de fons, s’ha d’efectuar laretenció del crèdit en els conceptes pressupostarisper als quals se sol·licita.

III. c ) El règim de funcionament i els conceptespressupostaris que es poden utilitzar han d’ésser fixats per ordre del Departament d’Economia iFinances.

3. Els perceptors d’aquests manaments quedaran obligats a justificar en el termini de tres mesos l’aplicació de lesquantitats rebudes.

4. En el curs del mes següent a la data d’aportació delsdocuments justificatius a què es refereixen els apartatsanteriors d’aquest article, es produirà l’aprovació orectificació del compte feta per l’autoritat competent.

Real Decreto 1496/2003, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento por elque se regulan las obligaciones de facturación, y se modifica el Reglamento del Impuestosobre el Valor Añadido

Ordre ECF/382/2003, de 24 de juliol, del procediment a seguir per al pagament de lesobligacions de la Generalitat de Catalunya (disposició addicional quarta)

Ordre del Departament d’Economia i Finances de 12 de desembre de 2001, sobremanaments de pagament a justificar.

Guia per omplir els models d’acta d’arqueig de departaments i organismes autònoms denaturalesa administrativa (en referència a les instruccions de 5 de desembre de 2003)

Instrucció de 10 de juny de 2008, de la Secretaria de Política Financera, Competència iConsum i la Intervenció General, que modifica i complementa la Instrucció sobre elsmanaments de pagament a justificar de data 28 de desembre de 2001.

Instruccions conjuntes de la Secretaria de Política Financera, Competència i Consum i laIntervenció General de 28 de desembre de 2006, sobre obertura i tancament d’habilitacions,nomenament d’habilitats i habilitades i altres aspectes referents als pagaments a justificar

Circular 4/2005, de 23 de juny de 2005, de la Direcció General del Patrimoni, d'utilització detargetes com a mitjà de pagament dels billets per a viatges de treball amb càrrec a uncompte de fons de maniobra de l'Administració de la Generalitat de Cataluya i les sevescobertures d'assegurances

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu11_circ4_2005.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/habml04.pdf








Instruccions conjuntes de la Direcció General de Pressupostos i Tresor i la IntervencióGeneral de 5 de desembre de 2003, sobre modificació dels models de les actes d’arqueig deles instruccions sobre manaments de pagament a justificar de 28 de desembre de 2001

Instruccions conjuntes de la Direcció General de Pressupostos i la Intervenció General de 28de desembre de 2001, sobre manaments de pagament a justificar

Instruccions de l'interventor general de la Generalitat d'1 d'abril de 2000, sobre el

procediment per a la comptabilització i liquidació de les retencions de les dietes pagades pelsdepartaments pel procediment de despeses a justificar

Circular 1/99, de 14 d'octubre, de la Direcció General de Patrimoni, sobre la utilització detargetes com a mitjà de pagament dels billets per a viatges de treball amb càrrec a uncompte de fons de maniobra de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

11.4. MANAMENTS DE PAGAMENT A JUSTIFICARTal com diu l’article 1 de l’Ordre del Departament d’Economia i Finances de 12 de desembrede 2001, sobre manaments de pagament a justificar, es consideren manaments depagament a justificar els que s’expedeixen a favor de persones habilitades dintre delpersonal de l’Administració de la Generalitat per atendre despeses que, per la sevanaturalesa, no sigui possible aportar la seva documentació justificativa corresponent abansde realitzar la proposta de pagament.

Es diuen a justificar perquè els lliuraments corresponents no van acompanyats delsdocuments justificatius, que seran presentats posteriorment per la persona habilitada com a justificants de la despesa realitzada.

Els manaments de pagament que s’expedeixen amb caràcter a justificar poden ser de dostipus:

1. Renovables (fons de maniobra): són els manaments que lliuren provisions de fons a lespersones habilitades per atendre pagaments freqüents o repetitius d’escassa quantiadestinats a despeses corrents en béns i serveis. Veure document FM

2. Esporàdics (J): són els manaments que lliuren provisions de fons a les personeshabilitades per atendre necessitats ocasionals, que no tinguin continuïtat durantl’exercici i que no puguin ser satisfets amb el tràmit normal de pagament. (Veuredocument J)

11.5. ELS PAGAMENTS A JUSTIFICAR RENOVABLES:ELS FONS DE MANIOBRALa quantia global màxima utilitzable per aquest tipus de pagaments a justificar és el 7 % del total dels crèdits pressupostaris inicials de despesa del capítol II de la secció pressupostària .Pot ser modificat per la Direcció General de Pressupostos si les circumstàncies horequereixen.

Les provisions són els imports lliurats temporalment a disposició de la persona habilitada i

s’anomenen bestretes bimestrals . Amb caràcter general corresponen a la sisena part de lesquantitats aprovades pel Departament d’Economia i Finances per a tots els conceptes quehavien estat proposats amb caràcter anual, abans de començar l’exercici, per cadadepartament. En principi, només són imputables a crèdits del capítol II.





http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/docfm2.pdf

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/docje.pdf



Abans de lliurar la primera bestreta es fa la corresponent retenció cautelar per l'import de latotalitat de la proposta anual de despesa, en els crèdits per als quals es van sol·licitar elsfons de maniobra. Aquestes retencions no cal que coincideixin exactament amb cadascundels conceptes de despesa proposats, sinó que poden ser aplicades als principalsconceptes pels quals es prevegi que es realitzaran les despeses o a qualsevol altre.

Els manaments de pagament són els documents que es fan cada bimestre fins a l’import dela bestreta bimestral.

Per a la justificació s’expediran documents ADOP FM comptabilitzats contra la retenciócautelar feta en els conceptes pressupostaris que realment corresponguin a la despesa,acompanyats dels justificants corresponents.

La reposició de fons es realitzarà per l’import líquid gastat que es justifiqui documentalment ique s'ha de correspondre amb la suma de tots els documents comptables ADOP FMformalitzats en la darrera justificació presentada. Aquesta reposició s’ha de fer, amb caràcter general, per bimestres naturals.

L’última justificació de l’exercici es pot efectuar fins al darrer dia laborable i seguint elprocediment esmentat en els punts anteriors. La justificació s'ha de fer en el termini de tresmesos a comptar des de la data en qual hagin estat posats a la seva disposició. La personahabilitada ha de presentar un compte justificatiu de l’ús del fons i s’ha de procedir alreintegrament dels no utilitzats. Es poden fer justificacions parcials dins del termini anterior.Si no es presenta la justificació en el termini de tres mesos, no s’intervindrà cap mésdocument a justificar de la mateixa persona habilitada i la mateixa aplicació pressupostària,llevat que la Direcció General de Pressupostos hagués autoritzat especialment un terminimés ampli que no podrà excedir, en cap cas, els sis mesos.



11.6. PECULIARITATS DE LA GESTIÓ DELS FONS AJUSTIFICAR Aquests fons a justificar es lliuren a comptes corrents autoritzats per a aquesta finalitat itenen la consideració de fons públics.

Els interessos produïts no poden ser utilitzats per al pagament de despeses, sinó que s'hand'ingressar al Tresor a través dels comptes restringits d’ingressos.

Les persones habilitades poden disposar dels fons mitjançant els instruments financerssegüents:

1. Transferència bancària2. Targeta de dèbit amb disposició limitada pel que fa al temps i la quantia3. Xec bancari que s’ha d’expedir a favor de la persona creditora directa4. Efectiu, caixa de metàl·lic, si és necessari i hi ha mesures de seguretat5. Targeta de crèdit, amb els límits i en els casos que determini la Direcció General de

Pressupostos

6. Altres opcions autoritzades per la Direcció General de Pressupostos

Les despeses i el pagament material per les persones habilitades amb càrrec a aquest fons,han de ser amb càrrec a l’exercici per al qual van ser lliurats.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/fasesdespfm001.jpg



La documentació justificativa l’ha de custodiar l’òrgan a disposició de la Sindicatura deComptes i de qualsevol altre òrgan de control.

11.7. REQUISITS DE LES FACTURESEls requisits de les factures justificatives són els mateixos que en els documents per alpagament en ferm (art. 72 del Reial decret 1098/2001, pel qual s'aprova el Reglamentgeneral de la Llei de contractes de les administracions públiques, actualment Llei decontractes del sector públic), però han d’anar acompanyades del corresponent rebut oacreditació del pagament:

1. Número i en tot cas sèrie (la numeració ha de ser correlativa)2. Nom i cognoms o denominació social, NIF i domicili del proveïdor 3. Nom del pagador: departament, adreça i NIF4. Concepte de la facturació5. Albarà (si escau)6. Data7. Detall i aplicació correcta dels impostos i les retencions (IVA, IRPF)

Unitat 12

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/execucio_del_pressupost._comptabilitzacio_de_les_fases_de_l_estat_d_ingressos.html



U12. Execució del pressupost:comptabilització de les fases de l'estatd'ingressos

12.1. Naixement del dret12.2. Reconeixement i liquidació

12.1. NAIXEMENT DEL DRETEl naixement del dret es produeix en el mateix moment en què es té coneixement fefaent dela seva existència i significa una obligació a càrrec d’un tercer a favor del Tresor de laGeneralitat.

Aquesta obligació pot ser concretada de dues maneres:

Contreta prèvia o diferida : si el dret neix i no es liquida immediatament, es comptabilitzamitjançant un document de contreta prèvia (document CD).

Contreta simultània : si el dret neix en el mateix moment en què s'efectua la liquidació,

es comptabilitza mitjançant una contreta simultània (document CS).

12.2. RECONEIXEMENT I LIQUIDACIÓEn el moment en què una entitat rep en el seu compte corrent l'ingrés líquid d'un dretcontret, ha d'aplicar aquest ingrés al pressupost. Aquesta operació es realitza mitjançant undocument que s'anomena IP (ingrés pressupostari).

L'IP cancel·la el dret pendent de liquidar, alhora que l'aplica a la partida pressupostàriacorresponent de l'estat d'ingressos.

EXEMPLESCONTRETA PRÈVIA

Quan l’Escola d’Administració Pública de Catalunya lloga a un tercer les seves aules per talde fer una activitat, neix el dret a cobrar el servei prestat, l'import total del qual s'ha decomptabilitzar en un document CD.



En el moment en què es produeix l’ingrés del servei facturat, es comptabilitza mitjançant undocument IP.

En la comptabilització diferida , les dates dels documents CD i elseu corresponent IP són diferents.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/ingdoccd001.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/ingdocipcd001.jpg



CONTRETA SIMULTÀNIA

Quan un organisme detecta un ingrés en el seu compte corrent en concepte d'interessosbancaris, ha de comptabilitzar aquest ingrés en la fase de naixement del dret amb undocument CS.

I en la fase de liquidació ha de comptabilitzar-lo amb el corresponent document IP.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/ingdoccs001.jpg

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/ingdocipcs001.jpg



En la comptabilització simultània les dates dels documents CD iel seu corresponent IP són iguals.

Unitat 11 - Unitat 13


http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/les_modificacions_pressupostaries._conceptes_marc_legal_i_tipologia.html



U13. Les modificacions pressupostàries:concepte, marc legal i tipologia

13.1. Concepte

13.2. Marc legal

13.3. Procediment per a la tramitació d'un expedient demodificació pressupòstaria

13.4. Tipus de modificacions de crèdit

13.4.1. Crèdit extraordinari i suplement de crèdit13.4.2. Ampliacions de crèdit13.4.3. Crèdits ampliables dels quals no s'exigeix caprequisit per finançar-los13.4.4. Crèdits ampliables que s'han de tramitar com unatransferència de crèdits13.4.5. Incorporacions de romanents13.4.6. Generacions de crèdit

13.4.7. Transferències de crèdit

13.5. Habilitació d'una partida pressupostària

13.5.1. Habilitació d'una partida d'un crèdit existent13.5.2. Habilitació d'una partida d'un crèdit inexistent o ambincrement del crèdit

13.1. CONCEPTEEls crèdits aprovats per la Llei de pressupostos poden ser objecte de determinadesmodificacions durant el decurs de l’exercici. Aquestes variacions en el pressupost esprodueixen, principalment, per tres motius:

per un canvi en els objectius inicials,

per la insuficient dotació d’un o de diversos crèdits, o

per la seva duració temporal.

S’ha de considerar que el pressupost s’elabora durant l’últim trimestre de l’exercici anterior alde la seva aplicació i, per tant, hi ha circumstàncies inicialment no previstes que al llarg del’execució del pressupost obliguen a efectuar modificacions en els crèdits aprovats. Per



aquest motiu, aquest procediment es regula tant en el Text refós de la Llei de financespúbliques de Catalunya (articles 39-45), com en les lleis de pressupostos anuals(normalment el capítol II del títol I està dedicat al règim de les modificacions pressupostàries).

13.2. MARC LEGALL’article 5 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunyaper al 2012, expressa:

Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despesesautoritzats en els pressupostos per al 2012 de la Generalitat, delServei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, del’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitatsautònomes administratives s’han d’ajustar al que disposaaquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refósaprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són

modificats pels articles 6, 7, 8 i 9 d’aquesta llei . En tots els casos,és preceptiu l’informe de l’òrgan competent de la IntervencióGeneral.

Tal com indica la Llei de pressupostos, el marc legal el disposa l'esmentada llei, i allò que noestigui regulat en la Llei de pressupostos estarà disposat en el Text refós de la Llei definances públiques de Catalunya.

13.3. PROCEDIMENT PER A LA TRAMITACIÓ D'UNEXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIALa tramitació dels expedients de modificació pressupostària ha de:

Ajustar-se a la legalitat.Seguir els procediments específics dictats per a cada tipus de modificació concreta.

El 30 d’abril de 2002, la Intervenció General i la Direcció General de Pressupostos vanelaborar unes instruccions sobre el procediment a seguir per a la tramitació dels expedientsrelatius a modificacions pressupostàries.

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu13_normativa.jpg



Despesa que no pot ajornar-se fins a l’exercici següent.

No hi ha el crèdit adient.

Existeix el crèdit, però és insuficient i no ampliable.

No hi ha crèdit suficient en el fons de contingència.

PROCEDIMENT

El conseller o la consellera d’Economia i Coneixement, prèviament presentats els informes dela Direcció General de Pressupostos, sotmetrà al Govern l’acord de trametre al Parlament elcorresponent projecte de llei de concessió d’un crèdit extraordinari o d’un suplement decrèdit, en el qual s’ha d'incloure, necessàriament, la proposta dels recursos concrets que elshan de finançar.

Crèdit extraordinari : no existeix la partida en el pressupost.

Suplement de crèdit : la partida existeix però no estàsuficientment dotada.

Aquests tipus de modificacions requereixen l’aprovació d’una lleipel Parlament.

ORIGEN DEL CRÈDIT

Crèdit extraordinari: 0022Suplement de crèdit: 0032

13.4.2. AMPLIACIONS DE CRÈDITCONCEPTE I MARC LEGAL

Atès que hi ha crèdits la necessitat real dels quals pot ser complicada de preveure’s en elmoment d’elaborar el pressupost, tant el Text refós de la Llei de finances públiques deCatalunya, en l'article 35.3, com la Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al 2012, en l'article 8, ofereixen la possibilitat d'ampliar determinats crèdits fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu reconèixer.

L'article 35.3 i 4 del Text refós de la Llei de finances públiquesde Catalunya diu:

"3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, seran ampliablesels crèdits que amb aquest caràcter especifiqui la Llei de



pressupostos i, en tot cas, els crèdits concernents a lesdespeses de classes passives i els derivats de transferències decabals afectats a serveis traspassats per l'Administració del'Estat , a l'entrada en vigor de l'acord valorat de traspàs aprovatpel Consell de Ministres.

4. El caràcter ampliable d'un crèdit permetrà d'augmentar el seuimport, previ compliment dels requisits que es determinaran per reglament, en funció de la recaptació efectiva dels drets afectatso del reconeixement d'obligacions específiques de l'exercicirespectiu fet conformement a disposicions amb rang de llei."

La Llei 1/2012, de 22 de febrer, en l'article 8 diferencia dues tipologies dins dels crèdits quedefineix com a ampliables:

a ) Els compresos en l’apartat 1, dels quals no s’exigeix cap requisit per finançar-los.

b ) Els compresos en l’apartat 2, dels quals l’apartat 4 diu: “les ampliacions de crèdit a

què fa referència l’apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressoss’han de tramitar com a transferències de crèdit i s’han de finançar preferentment ambcàrrec a baixes d’altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o delmateix organisme o entitat o, si això no és possible, d’altres seccions o del Fons decontingència, amb l’autorització prèvia del Govern”.

Finalment, l’apartat 3 estableix que els crèdits ampliables que són minorats perden lacondició d’ampliables.

13.4.3. CRÈDITS AMPLIABLES DELS QUALS NO S'EXIGEIXCAP REQUISIT PER FINANÇAR-LOSTenen la consideració de crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions queés preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, elscrèdits següents, dels quals, en tots els casos, s’ha de donar compte trimestralment alParlament:

a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei del’Administració de la Generalitat, d’acord amb els preceptes en vigor, i també l’aportacióde la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris de la Generalitatb) Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestata l’Administració

c) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses deldeute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. Enel supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitata les quals fa referència l’article 5 siguin insuficients per a atendre les obligacions queprodueixin aquestes operacions, s’han d’ampliar els crèdits que siguin consignats per aaquestes entitats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En elsupòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitucióautoritzades per l’article 39.1.d, el Departament d’Economia i Coneixement had’efectuar les modificacions pressupostàries que calgui.

A més, la llei determina, per a cada exercici pressupostari, els crèdits concrets quegaudeixen de la condició d'ampliables.



d) En la secció "Departament d'Interior", dins els serveis IT 03 i IT06, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per afrontar situacions excepcionals declarades "d'emergència 2".

e) En la secció "Departament de Governació i RelacionsInstitucionals", el crèdit de la partida pressupostària GO 03D/763.0001/713 per afrontar les despeses extraordinàries,degudament aprovades pel Govern, derivades de danyscatastròfics.

13.4.4. CRÈDITS AMPLIABLES QUE S'HAN DE TRAMITARCOM UNA TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITSL'apartat 4 de l'article 8 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitatde Catalunya per al 2012, diu que "les ampliacions de crèdit a què fa referència l’apartat 2

que no corresponguin a generacions per majors ingressos s’han de tramitar com atransferències de crèdit i s’han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d’altrescrèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, siaixò no és possible, d’altres seccions o del Fons de contingència, amb l’autorització prèviadel Govern".

I l'apartat 2 diu:

"Amb caràcter específic, són crèdits ampliables fins a una

quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer,amb el compliment previ de les normes legals pertinents, elscrèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:

a) En la secció "Departament de Justícia", els crèdits de lespartides pressupostàries que correspongui, en funció del costque es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors.

Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i elnombre d'assumptes atesos.

b) En la secció "Departament de Governació i RelacionsInstitucionals":

Primer. El crèdit de la partida pressupostària GO 03D/462.0002/711, segons el finançament de polítiques pròpies delConsell General d'Aran.

Segon. El crèdit de la partida pressupostària GO 03D/462.0003/711, per a finançar les competències transferides alConsell General d'Aran.

Tercer. El crèdit de la partida pressupostària GO 01D/227.0004/132, per a despeses electorals.



Cinquè. El crèdit de la partida pressupostària 5000D/480.0002/315, "Prestació econòmica vinculada al servei(LAPAD)".

Sisè. El crèdit de la partida pressupostària 5000D/480.0003/315, "Prestació econòmica per cuidador noprofessional (LAPAD)".

Setè. El crèdit de la partida pressupostària 5000D/480.0004/315, "Prestació econòmica d'assistència personal(LAPAD)".

h) En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de lapartida 5100 D/489.0001/411, "Farmàcia (receptes mèdiques)".

i) En el pressupost de l'Institut Català de l'Adopció, el crèdit de lapartida pressupostària 6160 D/480.0010/318, "Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat", fins al límit deles necessitats que es derivin d'aquesta prestació de dretsubjectiu."

ORIGEN DEL CRÈDIT

Els crèdits ampliats es codifiquen amb els dígits següents:/0012.

13.4.5. INCORPORACIONS DE ROMANENTSREGULACIÓ

Les incorporacions de romanents es regulen en els articles 37 del Text refós de la Llei definances públiques de Catalunya i 9 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al 2012.

CONCEPTE

El punt 1 de l’article 37 del Text refós diu que els crèdits per a despeses que en l’últim dia del’exercici pressupostari corresponent no estiguin vinculats al compliment d’obligacions jareconegudes —a documents de la fase O—, restaran anul·lats de ple dret. L’importd’aquests crèdits s’anomena romanent .

Els romanents que compleixin el que regula el punt 2 de l’article 37 del Text refós, es podranincorporar a l’exercici en curs, per tal d’executar-los.

OBJECTE

Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat, de lesentitats autònomes administratives, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de laSalut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, els romanents de crèdits queenumera l’article 37.2 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.



d’obligacions ja reconegudes, es poden incorporar al pressupostdel 2012 per aplicar-los a les finalitats que van motivar els ditsingressos.

4. Les incorporacions de romanents de crèdit corresponents aoperacions no financeres s'han de compensar amb retencionsde crèdit o bé s'han de finançar amb càrrec a una minoraciód'altres crèdits, en qualsevol cas corresponents a operacions nofinanceres. Amb caràcter excepcional i amb l'autorització prèviade la Intervenció General, també es poden finançar amb càrrecals romanents de tresoreria de l'exercici anterior que no haginestat aplicats al pressupost de l'exercici, ni retinguts segonsl’article 12.

5. La necessitat de compensació o finançament a què fareferència l'apartat 4 no és aplicable en els casosd'incorporacions de romanents de crèdits finançats a càrrec defons finalistes efectivament ingressats. En aquests casos n'hi haprou amb l'acreditació de l'ingrés

DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA DE L'EXPEDIENTJustificació dels supòsits de l’article 37 del Text refós de la Llei de finances públiquesen els quals es basa la proposta d’incorporació.

En el cas de crèdits extraordinaris o suplements de crèdits, còpia de la lleicorresponent.

En el cas de compromisos contrets que no s’hagin pogut realitzar durant l’exercici,relació detallada dels documents comptables justificatius del compromís.

Pel que fa als romanents en funció dels drets afectats, cal adjuntar una justificació de larecaptació específica dels ingressos que motiven la petició.

Pel que fa als romanents procedents de generacions de crèdit a l’estat de despeses del’exercici anterior, cal adjuntar la resolució d’autorització de la generació amb justificacióde l’ingrés efectiu.

El document que formalitza la comptabilització pressupostària s’anomena IRRE.

ORIGEN DEL CRÈDIT

Crèdits provinents de l'exercici 2008 finalistes: /2008




Crèdits provinents de l'exercici 2011 no finalistes: /NF11



13.4.6. GENERACIONS DE CRÈDITREGULACIÓ

Les generacions de crèdit es regulen en els articles 44 del Text refós de la Llei de financespúbliques de Catalunya i 7 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al 2012.

CONCEPTE

Si durant l’execució anual del pressupost es produeix un ingrés que no ha estat recollit en el pressupost inicial aprovat pel Parlament, aquest s’haurà de modificar mitjançant un expedientde generació de crèdits que afegeixi l’import de l’ingrés a la/les partida/es pressupostària/esadient/s de l’estat d’ingressos del pressupost. Atès que les generacions de crèdit comportenun augment en l’import total de l’estat d’ingressos del pressupost, caldrà augmentar pelmateix import les partides que corresponguin de l’estat de despeses, per tal de tornar al’equilibri entre els dos estats del pressupost.

OBJECTE

L’article 44 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya ens indica quinessón les operacions que poden generar crèdit:

"a ) Aportacions de persones físiques o jurídiques, per a finançar, juntament amb la Generalitat o les seves entitats autònomes,despeses que per la seva naturalesa siguin compreses dintredels objectius o finalitats de les entitats esmentades.

b) Alienació de béns de la Generalitat o de les entitatsautònomes.

c ) Prestació de serveis.

d ) Reemborsament de préstecs.

e ) Crèdits de l’exterior per a inversions públiques."

L’article 7 de la Llei 1/2012 afegeix que, a més de les operacions que ens indica l’article 44del Text refós, poden generar crèdit:

"b) Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos deserveis d'altres administracions que s'acordin el 2012, fins al'import de les transferències de fons acordades per a atendreels serveis traspassats.

c) Els ingressos efectivament recaptats per les taxes que,d'acord amb la legislació aplicable, siguin afectades adeterminades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi lesprevisions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.

d) Els reintegraments de pagaments pressupostaris que tinguinlloc en l’exercici corrent, corresponents a obligacionsreconegudes en el mateix exercici pressupostari o



excepcionalment en el darrer trimestre de l’exercici anterior,sempre que aquests s'apliquin als mateixos crèditspressupostaris.

e) Els crèdits corresponents a revocacions de les subvencionsd'exercicis anteriors que hagin estat gestionades amb ingressosfinalistes provinents de l'Administració de l'Estat i a les qualssigui aplicable la regla cinquena de l'article 86.2 de la Llei del'Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària.

f) En la secció "Despeses de diversos departaments", elsingressos derivats de compromisos contractuals formalitzats enel sistema central d'adquisicions de béns i serveis de laGeneralitat que gestiona la Comissió Central deSubministraments, sempre que es destinin a l'adquisiciód'equipaments per a millorar les condicions de treball delpersonal al servei de l'Administració de la Generalitat i a l'impulsde projectes tecnològics o al desenvolupament de sistemesd'informació d'abast o interès corporatiu.

g) En la secció "Despeses de diversos departaments", elsingressos derivats de l'alienació i d'altres operacions de cessióde drets sobre immobles de titularitat de la Generalitat fins al límitde l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estatd'ingressos del pressupost, per a destinar-les a efectuar inversions en edificis i altres construccions.

h) Altres supòsits establerts per normes amb rang de llei.

2. Amb caràcter excepcional també poden generar crèdit en elpressupost de l'exercici els ingressos derivats de les operacionsa què fa referència l'apartat 1 que hagin estat efectuats el darrer trimestre de l'exercici anterior.

3. Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedentsd'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat,un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin quel'administració que ha de trametre els fons reconeix aquestaobligació.

4. En el supòsit que es produeixin ingressos per a atendrenecessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, espoden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partidespressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat,l'habilitació s'ha de tramitar juntament amb l'expedient degeneració de crèdits corresponent.”

TIPOLOGIA DE LES GENERACIONSGeneracions amb ingrés pressupostari . En aquest cas, existeix un manament d’ingrésque recull l’ingrés efectiu realitzat al Tresor de la Generalitat. El manament es formalitzaen un document IP d’ingrés pressupostari i permet distribuir en l’estat de despesesl’import total a generar mitjançant l’expedient corresponent i el document IIIP.



Generacions sense ingrés condicionades a l’ingrés . En el moment de conèixer ambcertesa la realització d’un ingrés, malgrat que aquest no s’hagi ingressat al Tresor de laGeneralitat, es pot generar el crèdit en l’estat de despeses (la seguretat de l’ingrés potvenir donada per una ordre de traspàs publicada al BOE, la formalització d’undocument de pagament de l’Estat a la Generalitat, la signatura d’un conveni, etc.). Enaquest cas, el fet de condicionar la generació a l’ingrés implica que els crèdits generatsnomés poden comprometre’s fins a la fase d’obligació, de manera que el seu pagamentresta pendent de l’ingrés efectiu. El document pressupostari que acompanya la

generació de crèdits sense ingrés condicionada a l'ingrés s’anomena IICD.Generacions sense ingrés no condicionades a l’ingrés . Finalment, es poden generar crèdits sense ingrés no condicionats quan siguin necessaris per atendre les despesesde personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessaris per assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni, o que es tracti deprogrames finançats totalment o parcialment per la Unió Europea. El documentpressupostari que acompanya la generació de crèdits sense ingrés no condicionada al'ingrés s’anomena IISC.

Aquest tipus de generacions estan definides en l’article 7.3 de la Llei 1/2012, de 22 defebrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012:

"Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedentsd’altres administracions o d’entitats públiques de la Generalitat,un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin quel’administració que ha de trametre els fons reconeix aquestaobligació.”

ORIGEN DEL CRÈDIT

Generacions amb ingrés: 0042

Generacions sense ingrés no condicionades a l’ingrés:0052

Generacions sense ingrés condicionades a l’ingrés: 0062

Generacions de crèdit amb ingrés del darrer trimestre del’exercici anterior: 0072

13.4.7. TRANSFERÈNCIES DE CRÈDITREGULACIÓ

Les transferències de crèdit es regulen en els articles 42 i 43 del Text refós de la Llei definances públiques de Catalunya i 6 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de la

Generalitat de Catalunya per al 2012.CONCEPTE



Les transferències són distribucions entre els crèdits de partides del pressupost que no estroben vinculades, segons les regles que determina l’article 3 de la Llei 1/2012, de talmanera que unes disposen d’un import insuficient per fer front a les despeses que es volenimputar i les altres presenten un excedent en el seu saldo disponible. En un expedient detransferència de crèdits, l’import total de les partides que es minoren ha de ser el mateix queel de les partides que s’incrementen, per la qual cosa aquest tipus de modificació delpressupost no varia l'import total d'aquest.

Les transferències poden ser:

Intradepartamentals: quan les partides de l’expedient pertanyen a un sola secciópressupostària.

Interdepartamentals: quan les partides de l’expedient pertanyen a dues o més seccionspressupostàries.

OBJECTE

Les transferències de crèdit tenen una doble regulació. D’una banda, el Text refós de la Lleide finances públiques de Catalunya, l’article 42 de la qual diu:

"El conseller o la consellera d’Economia i Coneixement, aproposta dels respectius departaments, pot acordar transferències de crèdit amb les limitacions següents:

a ) No afectaran els crèdits per a despeses de personal ni elsampliables, ni els extraordinaris concedits durant l’exercici.

b) No reduiran crèdits per a despeses destinades a subvencionsnominatives, ni els que hauran estat augmentats ambsuplements o transferències.

c ) No augmentaran crèdits que mitjançant altres transferèncieshauran estat reduïts.

d ) No afectaran més d’un programa.

e ) No podran fer-se a càrrec d’operacions de capital per tal definançar les operacions corrents, llevat del supòsit dels crèditsper a dotar el funcionament de noves inversions.

f ) No podran fer-se a càrrec de crèdits incorporats, procedentsd’exercicis anteriors."

Atès que les limitacions que proposa el Text refós fan complicada la gestió pressupostària,anualment la llei de pressupostos regula aquesta tipologia de modificació amb l'objectiu deflexibilitzat la regulació del Text refós:

Tal com indica l’article 6 de la Llei 1/2012:

"1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateixpressupost entre els crèdits de despeses a què fa referèncial’article 4, amb les limitacions següents:



a ) No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements decrèdit concedits a partir de l’entrada en vigor de la Llei depressupostos.

b) No poden minorar crèdits per transferències o aportacionsnominatives, llevat de les establertes entre un departament ouna entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de laGeneralitat. En aquest cas, si la modificació afecta un contracteprograma o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, caltramitar simultàniament la modificació d’aquest contracte o pla.

c ) No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüènciade romanents d’exercicis anteriors, llevat que es compensin ambaugments en altres partides incorporades procedents del mateixexercici.

d ) No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliatsprèviament.

e ) No poden minorar els crèdits finançats amb ingressosfinalistes o afectats, llevat que s’apliquin a la mateixa finalitat queva motivar aquests ingressos.

2. En el supòsit que en l’execució del pressupost sorgeixinnecessitats que no hi hagin estat expressament recollides, espoden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partidespressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat,s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per acompensar, per un import igual, la dotació de les noves partides,amb les limitacions que estableix l’apartat 1.

3. Les transferències de crèdit han d’indicar la secció, el servei ol’entitat, i també els programes i les aplicacions que restenafectats per la transferència, independentment dels nivells devinculació establerts. També s’ha d’indicar l’impacte de latransferència sobre els objectius dels programes afectats."

TIPOLOGIATransferència interdepartamental . Són les transferències que es realitzen entre crèditsde dos o més departaments. En aquest cas, cada departament inicia la seva part del’expedient de modificació pressupostària, i és el departament que modifica a la baixaels seus crèdits qui realitza el document pressupostari RETR, de reserva detransferència. Finalment, el Departament d’Economia i Coneixement s’encarrega d’unir les parts departamentals de l’expedient i formalitzar el document pressupostari TRF,que comptabilitza la transferència.

Transferència intradepartamental . Els crèdits afectats per aquesta transferènciapertanyen a un mateix departament. Així doncs, el departament corresponent ésl’encarregat de confeccionar l’expedient de transferència de crèdit i formalitzar elsdocuments pressupostaris RETR i TRF.

13.5. HABILITACIÓ D'UNA PARTIDA PRESSUPOSTÀRIA



En cas que en l’execució del pressupost apareguessin necessitats no previstes inicialment ique, per tant, no s’haguessin previst les partides corresponents, cal utilitzar l’habilitació decrèdits, és a dir, la incorporació al pressupost de partides no aprovades inicialment pelParlament en la Llei de pressupostos.

S’han de diferenciar dos tipus d’habilitació de crèdits:

D’una banda, l'habilitació que no necessita dotació inicial de pressupost perquè elcomparteix amb un crèdit pressupostari (bossa de vinculació).

De l’altra, l'habilitació que comporta modificació pressupostària.

13.5.1. HABILITACIÓ D'UNA PARTIDA D'UN CRÈDIT EXISTENTQuan es vol crear una partida que passarà a formar part d’un crèdit existent (bossad’aplicacions vinculades) sense necessitat d’incrementar l’import total de la bossa, no calincoar cap expedient de modificació pressupostària, sinó que només s'ha de comunicar a laDirecció General de Pressupostos i a la Intervenció mitjançant la fitxa model creada per a

aquesta finalitat i donar-la d’alta en l’estructura del pressupost. La partida habilitada passaràa formar part del crèdit pressupostari al qual s’hagi vinculat.

13.5.2. HABILITACIÓ D'UNA PARTIDA D'UN CRÈDITINEXISTENT O AMB INCREMENT DEL CRÈDITQuan, en canvi, el crèdit pressupostari no existeix o bé es vol incrementar la seva dotaciómitjançant l’aportació d’altres partides no vinculades, cal efectuar les transferències de crèditnecessàries per compensar, per un import igual, la dotació de les noves aplicacions amb leslimitacions que la llei estableix per a les transferències de crèdit.




Tot i que la manera més habitual d’habilitar partides pressupostàries és a través de lestransferències de crèdit, les generacions de crèdit també poden comportar l'habilitaciód’aplicacions.

Unitat 14

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/aprovacio_dels_expedients_de_modificacio.html



U14. Aprovació dels expedients demodificacióLes competències específiques per a l’aprovació de les modificacions pressupostàries estanregulades en l’article 10 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitatde Catalunya per al 2012, segons la qual:

"1. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement,autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'article 6.1, les modificacions de crèditsegüents:

a) Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d'unimport igual o superior a 30.000 euros.

b) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec adisminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d'un import igual o super ior a30.000 euros.

c) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses no financeres amb càrrec adisminucions de crèdits de despeses financeres.

d) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses de personal amb càrrec adisminucions de crèdit de qualsevol altre capítol.

e) Transferències de crèdit que afectin els crèdits destinats a despeses de personal quecomportin increments de plantilla.

f) Transferències de crèdit que minorin crèdits per transferències o aportacions nominativesentre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre elspressupostos d'aquestes mateixes entitats.

g) Generacions de crèdit que compleixin simultàniament les condicions regulades pelsarticles 7.3 i 19.2.

2. Correspon al conseller o consellera d'Economia i Coneixement autoritzar l'habilitació de

crèdits, les incorporacions de crèdit i, sempre que no corresponguin al Govern, lesgeneracions, les ampliacions i, amb les úniques limitacions que estableix l'article 6.1, lestransferències de crèdit següents:

a) Transferències de crèdit entre diverses polítiques dins una mateixa secció o entitat.

b) Transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i lasecció "Despeses de diversos departaments", servei 03, per a finançar l'adquisició, lacontractació i la gestió centralitzades de béns i serveis i les despeses d'assegurances.

c) Transferències de crèdit que augmentin els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a

excepcions o minorin els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.d) Transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.



Unitat 15

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/altres_casos_d_afectacio_dels_credits_pressupostaris.html

http://virtual.eapc.cat/pluginfile.php/110865/mod_resource/content/1/gest_pressup/media/gpu14_art10.jpg



U15. Altres casos d'afectació dels crèditspressupostaris

15.1. Despeses pluriennals15.2. Aplicacions de crèdit

15.1. DESPESES PLURIENNALS

REGULACIÓLes despeses pluriennals es regulen en els articles 36 i 92.6 del Text refós de la Llei definances públiques de Catalunya.

CONCEPTEL’article 36 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, permetcomprometre despeses per a exercicis futurs (això significa una excepció al principid’especialitat temporal), per a la qual cosa estableix que l’autorització d’aquestes despeses

amb un abast pluriennal se subordinarà als crèdits que per a cada exercici figurin en elspressupostos de la Generalitat.

L’execució d’aquestes despeses s’haurà d’iniciar durant l’exercici que s’autoritzin, de maneraque es pot sol·licitar l’esmentada autorització amb l’anticipació (per exemple, iniciantl’execució el pressupost vinent), i hauran de tenir com a objecte finançar despeses del tipus:

a ) Inversions reals i transferències de capital.

b ) Transferències corrents derivades de normes de rang de llei o de convenis o decontractes programa que emparin actuacions d’abast pluriennal.

c ) Despeses de béns i serveis la contractació dels quals, sota les modalitats establertesen la Llei de contractes de les administracions públiques, no pugui ésser estipulada oresulti antieconòmica en el termini d’un any.

d ) Arrendament de béns immobles a utilitzar per la Generalitat, organismes, institucionso empreses que en depenguin.

e ) Càrregues derivades de l’endeutament.

f ) Actius financers.

El nombre d’anualitats no pot ser superior a quatre en tots els supòsits, excepte en el d i l'e .APROVACIÓ



Les despeses pluriennals són aprovades pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Elsacords de Govern es formalitzen a proposta del conseller o la consellera d’Economia iConeixement i estableixen la part de despesa corresponent als exercicis futurs i el nombred’anualitats.

Quant a les subvencions pluriennals, l’article 92.6 del Text refós de la Llei de financespúbliques de Catalunya estableix que, amb caràcter previ a la publicació de la convocatòria,s’ha d’autoritzar la despesa derivada de la línia d’ajuts convocada. En cas que en laconvocatòria es comprometin fons públics d’exercicis pressupostaris futurs, l’autorització dela despesa correspon al Govern. En la convocatòria s’ha d’adjuntar el certificat de laintervenció que acrediti que s’ha efectuat la reserva de crèdit corresponent.

15.2. APLICACIONS DE CRÈDIT

També s'anomenen reconeixement de deute o d'obligacions .

RegulacióLes aplicacions de crèdit es regulen en els articles 38.2 del Text refós de la Llei de financespúbliques de Catalunya i 18 de la Llei 1/2012, de 22 de febrer, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per al 2012.

Concepte

Les aplicacions de crèdit consisteixen a aplicar als crèdits de l’exercici corrent les despesesderivades d’obligacions en vigor el 31 de desembre de l’exercici anterior corresponents adespeses efectuades degudament que no s’hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèditsdel seu pressupost natural.