EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE LINDIVIDU DINS UN

CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

El envejecimiento de la poblacin es un fenmeno urbano. Estructura familiar bastante dbil (aumento del nmero de personas

mayores que viven solas)

Peligro de la supervivencia de los modelos familiares. Separacin del grupo familiar original (formado por varias generaciones).

Perspectiva biogrfica: visin del ciclo vital como una experiencia biogrfica y no slo biolgica. En la biografa de cada uno estn las marcas del proceso de envejecimiento.

El problema est cuando se concibe al envejecimiento como una adaptacin. No se puede reducir el proceso de envejecer a un mero ejercicio de adaptacin. Este es ante todo vivir, crear, construir y dar significado al ciclo vital en su conjunto.

El desarrollo humano, el ciclo de la vida y el proceso de envejecimiento conlleva un dilogo constante entre lo individual y lo social.

El envejecimiento de la poblacin es un fenmeno urbano. Estructura familiar bastante dbil (aumento del nmero de personas

mayores que viven solas)

Peligro de la supervivencia de los modelos familiares. Separacin del grupo familiar original (formado por varias generaciones).

Perspectiva biogrfica: visin del ciclo vital como una experiencia biogrfica y no slo biolgica. En la biografa de cada uno estn las marcas del proceso de envejecimiento.

El problema est cuando se concibe al envejecimiento como una adaptacin. No se puede reducir el proceso de envejecer a un mero ejercicio de adaptacin. Este es ante todo vivir, crear, construir y dar significado al ciclo vital en su conjunto.

El desarrollo humano, el ciclo de la vida y el proceso de envejecimiento conlleva un dilogo constante entre lo individual y lo social.

LECTURA

Son personas que cuentan con tiempo y quieren utilizarlo en sentido producctivo y como un verdadero aporte a sus vidas y a su comunidad.

El ciclo vital biolgico y el social interactan a lo largo de toda la vida de las personas (generacin de expectativas sobre el comportamiento en relacin con cada etapa).

Cmo una persona y cada pueblo experimenta la vejez nos habla del espacio social y cultural en el cual les ha tocado envejecer.

En la cultura occidental moderna: la vejez tab. Imagen negativa de la vejez ligada a las ideas de negacin y prdidas. Meros receptores pasivos de cuidados, ayuda y beneficios.

En la sociedad actual la edad cronolgica o la jubilacin no son suficientes para marcar el paso, el umbral, el lmite entre el final de la adultez y el comienzo de la vejez. Se crearn nuevos ritos de paso.

Feminizacin de la vejez.

Son personas que cuentan con tiempo y quieren utilizarlo en sentido producctivo y como un verdadero aporte a sus vidas y a su comunidad.

El ciclo vital biolgico y el social interactan a lo largo de toda la vida de las personas (generacin de expectativas sobre el comportamiento en relacin con cada etapa).

Cmo una persona y cada pueblo experimenta la vejez nos habla del espacio social y cultural en el cual les ha tocado envejecer.

En la cultura occidental moderna: la vejez tab. Imagen negativa de la vejez ligada a las ideas de negacin y prdidas. Meros receptores pasivos de cuidados, ayuda y beneficios.

En la sociedad actual la edad cronolgica o la jubilacin no son suficientes para marcar el paso, el umbral, el lmite entre el final de la adultez y el comienzo de la vejez. Se crearn nuevos ritos de paso.

Feminizacin de la vejez.

LECTURA

Continguts

1. Definici de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funci del ritu. Classificaci dels ritus.

2. El cicle de la vida i els ritus.2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificaci dels ritus de pas den Van Gennep

2.2.1. Embars i part2.2.2. Naixement i infncia2.2.3. Adolescncia2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i comensalia.4. Ritus de pas i gnere.5. Ritus contemporanis.

Continguts

1. Definici de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funci del ritu. Classificaci dels ritus.

2. El cicle de la vida i els ritus.2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificaci dels ritus de pas den Van Gennep

2.2.1. Embars i part2.2.2. Naixement i infncia2.2.3. Adolescncia2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i comensalia.4. Ritus de pas i gnere.5. Ritus contemporanis.

PROGRAMA DEL CURS

EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE LINDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

Dimarts 16 de desembre 2013

EL CICLE DE LA VIDA I ELS RITUSEL CICLE DE LA VIDA I ELS RITUS

22

2.1. ELS RITUS DE PAS2.2. CLASSIFICACI DELS RITUS DE PAS DEN VAN GENNEP

2.1. ELS RITUS DE PAS2.2. CLASSIFICACI DELS RITUS DE PAS DEN VAN GENNEP

EL CICLE DE LA VIDA I ELS RITUS

- Al llarg de la vida anam passant etapes dun cicle que comena

amb el naixement i culmina amb la mort.

- Els individus i la societat estan lligats a la naturalesa i a

lunivers, per tant, estan sotmesos als ritmes que imposen sobre

la vida humana. Per aix podem relacionar les cerimnies de pas

de les persones i les cerimnies de les transicions csmiques:

pas de un mes a laltre (lluna plena), duna estaci a laltra

(solsticis, equinoccis), dun any a laltre (Cap dAny, Any Nou),

etc.

-Moltes cultures celebren cerimnies quan es produeixen els

canvis biolgics i socials dels individus o grups: el cicle de la vida

es ritualitza.

- Al llarg de la vida anam passant etapes dun cicle que comena

amb el naixement i culmina amb la mort.

- Els individus i la societat estan lligats a la naturalesa i a

lunivers, per tant, estan sotmesos als ritmes que imposen sobre

la vida humana. Per aix podem relacionar les cerimnies de pas

de les persones i les cerimnies de les transicions csmiques:

pas de un mes a laltre (lluna plena), duna estaci a laltra

(solsticis, equinoccis), dun any a laltre (Cap dAny, Any Nou),

etc.

-Moltes cultures celebren cerimnies quan es produeixen els

canvis biolgics i socials dels individus o grups: el cicle de la vida

es ritualitza.

- Sembla que hi ha una correspondncia entre fets biolgics lligats

als processos de creixement i maduraci que sn universals i els fets

culturals que sn les respostes singulars que cada societat elabora per

a aquestes etapes.

- Els ritus tenen una capacitat pedaggica i integradora pels individus

a cada una de les etapes del cicle de la vida.

- Els rituals del cicle de la vida dun individu es consideren ritus de

pas que marquen els moments ms importants de lexistncia,

tanquen etapes passades i nobrin de noves: el naixement, l infncia,

ladolescncia, el matrimoni, la mort...

- Els actes repetitius que es produeixen als rituals senyalen el canvi

gradual de personalitat social.

- Sembla que hi ha una correspondncia entre fets biolgics lligats

als processos de creixement i maduraci que sn universals i els fets

culturals que sn les respostes singulars que cada societat elabora per

a aquestes etapes.

- Els ritus tenen una capacitat pedaggica i integradora pels individus

a cada una de les etapes del cicle de la vida.

- Els rituals del cicle de la vida dun individu es consideren ritus de

pas que marquen els moments ms importants de lexistncia,

tanquen etapes passades i nobrin de noves: el naixement, l infncia,

ladolescncia, el matrimoni, la mort...

- Els actes repetitius que es produeixen als rituals senyalen el canvi

gradual de personalitat social.

ELS RITUS DE PAS

- Els ritus de pas tenen una dimensi comunitria, involucren a altres

persones. No tan sols comporten canvis a la vida dun individu, sin

que dins una comunitat generen noves relacions o les modifiquen.

- Lantropleg Marvin Harris creu que la funci principal dels ritus de

pas s dar reconocimiento comunitario a todo el complejo de relaciones

nuevas o modificadas y no meramente a los cambios experimentados por

los individuos que nacen, se casan o mueren (...). Los ritos de paso se

ajustan a una pauta notablemente similar en las culturas ms diversas

(). En primer lugar, los principales actores son separados de las rutinas

asociadas a su vida anterior. En segundo lugar, se dan pasos fsicos y

simblicos decisivos para extinguir los estatus anteriores. A menudo estos

pasos incluyen la idea de matar la vieja personalidad. Para promover la

muerte y la transfiguracin se cambian las ropas y adornos viejos por

otros nuevos y se pinta o mutila el cuerpo. Finalmente, los participantes

retornan ceremoniosamente a la vida normal (Harris, 2009:363)

- Els ritus de pas tenen una dimensi comunitria, involucren a altres

persones. No tan sols comporten canvis a la vida dun individu, sin

que dins una comunitat generen noves relacions o les modifiquen.

- Lantropleg Marvin Harris creu que la funci principal dels ritus de

pas s dar reconocimiento comunitario a todo el complejo de relaciones

nuevas o modificadas y no meramente a los cambios experimentados por

los individuos que nacen, se casan o mueren (...). Los ritos de paso se

ajustan a una pauta notablemente similar en las culturas ms diversas

(). En primer lugar, los principales actores son separados de las rutinas

asociadas a su vida anterior. En segundo lugar, se dan pasos fsicos y

simblicos decisivos para extinguir los estatus anteriores. A menudo estos

pasos incluyen la idea de matar la vieja personalidad. Para promover la

muerte y la transfiguracin se cambian las ropas y adornos viejos por

otros nuevos y se pinta o mutila el cuerpo. Finalmente, los participantes

retornan ceremoniosamente a la vida normal (Harris, 2009:363)

ELS RITUS DE PAS

- Lantroploga Mary Douglas considera que Van Gennep fou el

primer que va distingir una forma comuna a totes les cerimnies de

transici: Constat que all donde se quiera expresar el paso de

un estatus social a otro se utilizan inevitablemente smbolos de

transicin y asimismo que el rito adopta la forma de una

separacin preliminar de la comunidad y una reintegracin

subsiguiente a ella. Dado que este fenmeno transciende los

lmites de las diversas culturas, podemos considerarlo una forma

simblica natural (Douglas, 1978:10)

- Lanlisi antropolgic no sha de concentrar en el sistema de

creences sin en la forma en que els individus i els grups socials

utilitcen els ritus de pas a la seva vida com a reguladors o canals

del canvi social.

- Lantroploga Mary Douglas considera que Van Gennep fou el

primer que va distingir una forma comuna a totes les cerimnies de

transici: Constat que all donde se quiera expresar el paso de

un estatus social a otro se utilizan inevitablemente smbolos de

transicin y asimismo que el rito adopta la forma de una

separacin preliminar de la comunidad y una reintegracin

subsiguiente a ella. Dado que este fenmeno transciende los

lmites de las diversas culturas, podemos considerarlo una forma

simblica natural (Douglas, 1978:10)

- Lanlisi antropolgic no sha de concentrar en el sistema de

creences sin en la forma en que els individus i els grups socials

utilitcen els ritus de pas a la seva vida com a reguladors o canals

del canvi social.

ELS RITUS DE PAS

- Van Gennep parla del pas material, per exemple, dun pas a

laltre (el pas duna frontera). Sovint, el territori que ocupa una

tribu semicivilitzada est definit per accidents naturals i els seus

habitants coneixen prou b aquets lmits territorials; o el lmit

natural s una roca, un arbre, un riu o un llac sagrats que no

es poden franquejar perque sofririen sancions sobrenaturals.

El ms habitual s que el lmit estigui marcat per un objecte, un

poste, un prtic, una pedra, que se han col.locat en aquest lloc

acompanyats de ritus de consagraci. La prohibici dentrar a

certs territoris t carcter de tab, de pas mgic-religis.

- Van Gennep parla del pas material, per exemple, dun pas a

laltre (el pas duna frontera). Sovint, el territori que ocupa una

tribu semicivilitzada est definit per accidents naturals i els seus

habitants coneixen prou b aquets lmits territorials; o el lmit

natural s una roca, un arbre, un riu o un llac sagrats que no

es poden franquejar perque sofririen sancions sobrenaturals.

El ms habitual s que el lmit estigui marcat per un objecte, un

poste, un prtic, una pedra, que se han col.locat en aquest lloc

acompanyats de ritus de consagraci. La prohibici dentrar a

certs territoris t carcter de tab, de pas mgic-religis.

ELS RITUS DE PAS

- Antigament entre dos pasos existia un tros de territori neutre que

es dividia en seccions anomenades marques. Van Gennep diu que les

societats semicivilitzades han conservat aquestes zones neutres que

poden ser un desert, un pant o una selva, i quan es troben en

aquestes zones viuen una situaci especial: floten entre dos mns.

Van Gennep anomena aquesta situaci marge i diu que aquest marge

est present a totes les cerimnies per passar duna situaci mgica

religiosa o social a un altre.

- Tot aix, es pot aplicar a un pas, a un poble, a una ciutat, a un barri,

a un temple o a una casa. En aquests casos la zona neutra s ms

petita. El prtic-tab-de-pas pot ser una murada, una porta al mur,

una viga o la porta de la casa. La porta representa el lmit entre el

mn exterior i el mn domstic en el cas duna casa, o el lmit entre el

mn sagrat i el mn prof en el cas dun temple. Aix doncs, passar el

llindar significa que ens afegim a un nou mn.

- Antigament entre dos pasos existia un tros de territori neutre que

es dividia en seccions anomenades marques. Van Gennep diu que les

societats semicivilitzades han conservat aquestes zones neutres que

poden ser un desert, un pant o una selva, i quan es troben en

aquestes zones viuen una situaci especial: floten entre dos mns.

Van Gennep anomena aquesta situaci marge i diu que aquest marge

est present a totes les cerimnies per passar duna situaci mgica

religiosa o social a un altre.

- Tot aix, es pot aplicar a un pas, a un poble, a una ciutat, a un barri,

a un temple o a una casa. En aquests casos la zona neutra s ms

petita. El prtic-tab-de-pas pot ser una murada, una porta al mur,

una viga o la porta de la casa. La porta representa el lmit entre el

mn exterior i el mn domstic en el cas duna casa, o el lmit entre el

mn sagrat i el mn prof en el cas dun temple. Aix doncs, passar el

llindar significa que ens afegim a un nou mn.

ELS RITUS DE PAS

- Van Gennep creu que els ritus realitzats al llindar mateix sn

ritus de marge. Com a ritus de separaci del mn anterior sovint

sn ritus de purificaci (netejar-se), seguits de ritus dagregaci

(menjar en com).

- Propasa anomenar:

Ritus preliminars als ritus de separaci del mn anterior.

Ritus liminars als ritus que es duen a terme durant lestadi de

marge.

Ritus postliminars als ritus dagregaci al mn nou.

- El ritual t tres fases: separaci, marge i agregaci. La forma i

la duraci de la primera i la tercera fase pot variar en funci de

la cosa que es celebra.

- Van Gennep creu que els ritus realitzats al llindar mateix sn

ritus de marge. Com a ritus de separaci del mn anterior sovint

sn ritus de purificaci (netejar-se), seguits de ritus dagregaci

(menjar en com).

- Propasa anomenar:

Ritus preliminars als ritus de separaci del mn anterior.

Ritus liminars als ritus que es duen a terme durant lestadi de

marge.

Ritus postliminars als ritus dagregaci al mn nou.

- El ritual t tres fases: separaci, marge i agregaci. La forma i

la duraci de la primera i la tercera fase pot variar en funci de

la cosa que es celebra.

ELS RITUS DE PAS

- Es recola en una religi primitiva per entendre les formes de

lo religis. Mitjanant lestudi de diferents civilitzacions

descobreix que moltes manifestacions socials segueixen el

mateix esquema formal i utilitcen el mateix marc espai-temporal.

Cercava un principi universal que ajuds a comprendre aquests

trnsits individuals i col.lectius, en el temps i lespai. Ell estava

especialment interessat en el vincle entre ritu i estructura social.

- La novetat que introdueix Van Gennep en lestudi dels ritus s

estudiar els fets dins la seva seqncia de desenvolupament i no

allats. El ritu de pas recompon lordre social que forma part de

cada nova etapa del cicle biolgic de lhome. Ell estudia la

manifestaci ritual dins la seva totalitat i la descompon en

seqncies consecutives, i mai no lestudia fora de contexte.

- Es recola en una religi primitiva per entendre les formes de

lo religis. Mitjanant lestudi de diferents civilitzacions

descobreix que moltes manifestacions socials segueixen el

mateix esquema formal i utilitcen el mateix marc espai-temporal.

Cercava un principi universal que ajuds a comprendre aquests

trnsits individuals i col.lectius, en el temps i lespai. Ell estava

especialment interessat en el vincle entre ritu i estructura social.

- La novetat que introdueix Van Gennep en lestudi dels ritus s

estudiar els fets dins la seva seqncia de desenvolupament i no

allats. El ritu de pas recompon lordre social que forma part de

cada nova etapa del cicle biolgic de lhome. Ell estudia la

manifestaci ritual dins la seva totalitat i la descompon en

seqncies consecutives, i mai no lestudia fora de contexte.

ELS RITUS DE PAS

La vida individual, cualquiera que sea el tipo de sociedad, consiste en pasar

sucesivamente de una edad a otra y de una ocupacin a otra. All donde tanto las

edades como las ocupaciones estn separadas, este paso va acompaado de actos

especiales, que por ejemplo en el caso de nuestros oficios constituyen el aprendizaje,

y que entre los semicivilizados consisten en ceremonias, porque ningn acto es entre

ellos absolutamente independiente de lo sagrado. (...) de modo que la vida individual

consiste en una sucesin de etapas cuyos finales y comienzos forman conjuntos del

mismo orden: nacimiento, pubertad social, matrimonio, paternidad, progresin de

clase, especializacin ocupacional, muerte. Y a cada uno de estos conjuntos se

vinculan ceremonias cuya finalidad es idntica: hacer que el individuo pase de una

situacin determinada a otra situacin igualmente determinada. (...) es del todo

necesario que los medios para alcanzarlo sean, sino idnticos en los detalles, al

menos anlogos, modificndose por lo dems, el individuo, puesto que va dejando

tras de s varias etapas y franquea varias fronteras. De ah la semejanza general de las

ceremonias del nacimiento, de la infancia, de la pubertad social, de los esponsales,

del matrimonio, del embarazo, de la paternidad, de la iniciacin a las sociedades

religiosas y de los funerales (Van Gennep, 2008: 15-16)

La vida individual, cualquiera que sea el tipo de sociedad, consiste en pasar

sucesivamente de una edad a otra y de una ocupacin a otra. All donde tanto las

edades como las ocupaciones estn separadas, este paso va acompaado de actos

especiales, que por ejemplo en el caso de nuestros oficios constituyen el aprendizaje,

y que entre los semicivilizados consisten en ceremonias, porque ningn acto es entre

ellos absolutamente independiente de lo sagrado. (...) de modo que la vida individual

consiste en una sucesin de etapas cuyos finales y comienzos forman conjuntos del

mismo orden: nacimiento, pubertad social, matrimonio, paternidad, progresin de

clase, especializacin ocupacional, muerte. Y a cada uno de estos conjuntos se

vinculan ceremonias cuya finalidad es idntica: hacer que el individuo pase de una

situacin determinada a otra situacin igualmente determinada. (...) es del todo

necesario que los medios para alcanzarlo sean, sino idnticos en los detalles, al

menos anlogos, modificndose por lo dems, el individuo, puesto que va dejando

tras de s varias etapas y franquea varias fronteras. De ah la semejanza general de las

ceremonias del nacimiento, de la infancia, de la pubertad social, de los esponsales,

del matrimonio, del embarazo, de la paternidad, de la iniciacin a las sociedades

religiosas y de los funerales (Van Gennep, 2008: 15-16)

ELS RITUS DE PAS

ELS RITUS DE PAS

Edmund Leach (antropleg)

- Afirmava que en todas las sociedades humanas, la gran mayora

de los momentos ceremoniales son ritos de paso, que marcan el cruce

de lmites entre una categora social y otra; ceremonias de pubertad,

bodas, funerales, ritos iniciticos de todas las especies, son los

ejemplos ms evidentes (Leach: 1978: 49).

El cruce de fronteras y umbrales siempre se rodea de ritual; tambin,

por tanto, el cambio de un estatus social a otro (Leach: 1978: 48)

- Els ritus de pas tenen una doble funci: proclamar el canvi destatus

i fer que aquest canvi es produeixi mgicament.

Edmund Leach (antropleg)

- Afirmava que en todas las sociedades humanas, la gran mayora

de los momentos ceremoniales son ritos de paso, que marcan el cruce

de lmites entre una categora social y otra; ceremonias de pubertad,

bodas, funerales, ritos iniciticos de todas las especies, son los

ejemplos ms evidentes (Leach: 1978: 49).

El cruce de fronteras y umbrales siempre se rodea de ritual; tambin,

por tanto, el cambio de un estatus social a otro (Leach: 1978: 48)

- Els ritus de pas tenen una doble funci: proclamar el canvi destatus

i fer que aquest canvi es produeixi mgicament.

Mary Douglas diu que en Van Gennep vio a la sociedad como una casa con

habitaciones y corredores en los que resulta peligroso el paso de unos a

otros. El peligro reside en los estados de transicin; sencillamente porque la

transicin no es un estado ni el otro, es indefinible. La persona que ha de

pasar de uno a otro est ella misma en peligro y emana peligro para los

dems. El peligro se controla por el rito, que precisamente lo separa de su

viejo estado, lo hace objeto de segregacin durante un tiempo y luego

pblicamente declara su ingreso en su nuevo estado. No slo es peligrosa la

transicin, sino que los ritos de la segregacin constituyen la fase ms

peligrosa de la serie ritual. Leemos por ello con frecuencia que los muchachos

mueren durante las ceremonias de iniciacin (...). Estos peligros inventados

expresan algo importante acerca de la marginalidad.Decir que los muchachos

arriesgan sus vidas significa precisamente que salirse de la estructura formal

y entrar en los mrgenes es exponerse a un poder que es capaz de matarlos

o de hacerlos hombres (Douglas, 1971:131-132)

Mary Douglas diu que en Van Gennep vio a la sociedad como una casa con

habitaciones y corredores en los que resulta peligroso el paso de unos a

otros. El peligro reside en los estados de transicin; sencillamente porque la

transicin no es un estado ni el otro, es indefinible. La persona que ha de

pasar de uno a otro est ella misma en peligro y emana peligro para los

dems. El peligro se controla por el rito, que precisamente lo separa de su

viejo estado, lo hace objeto de segregacin durante un tiempo y luego

pblicamente declara su ingreso en su nuevo estado. No slo es peligrosa la

transicin, sino que los ritos de la segregacin constituyen la fase ms

peligrosa de la serie ritual. Leemos por ello con frecuencia que los muchachos

mueren durante las ceremonias de iniciacin (...). Estos peligros inventados

expresan algo importante acerca de la marginalidad.Decir que los muchachos

arriesgan sus vidas significa precisamente que salirse de la estructura formal

y entrar en los mrgenes es exponerse a un poder que es capaz de matarlos

o de hacerlos hombres (Douglas, 1971:131-132)

ELS RITUS DE PAS

Victor Turner

- Segueix la teoria dels ritus de pas den Van Gennep i sinteressa sobretot

per letapa liminar.

- Comparteix la idea que un ritu de pas acompanya a cada un dels nous

estatus que sadquireixen per raons culturals o per edat. Els ritus de pas

tenen tres fases:

1a- Fase preliminar (Van Gennep: separaci). La separaci de lindividu

del seu estatus social previ.

2a- Fase del llindar o limen (Van Gennep: marge). Representa una condici de no ser membre complet dun estatus. Lestat del subjecte ritual s ambigu (ni aqu ni all). s apartat de la vida social a una casa de reclusi o al camp i est en situiaci digualtat amb els altres principiants.

3a- Fase postliminar (Van Gennep: agregaci). Reagrupaci de lindividu en un nou estatus. Torna a entrar a lestructura social per amb un nou estatus.

Victor Turner

- Segueix la teoria dels ritus de pas den Van Gennep i sinteressa sobretot

per letapa liminar.

- Comparteix la idea que un ritu de pas acompanya a cada un dels nous

estatus que sadquireixen per raons culturals o per edat. Els ritus de pas

tenen tres fases:

1a- Fase preliminar (Van Gennep: separaci). La separaci de lindividu

del seu estatus social previ.

2a- Fase del llindar o limen (Van Gennep: marge). Representa una condici de no ser membre complet dun estatus. Lestat del subjecte ritual s ambigu (ni aqu ni all). s apartat de la vida social a una casa de reclusi o al camp i est en situiaci digualtat amb els altres principiants.

3a- Fase postliminar (Van Gennep: agregaci). Reagrupaci de lindividu en un nou estatus. Torna a entrar a lestructura social per amb un nou estatus.

ELS RITUS DE PAS

- Turner sinteressa especialment per la fase liminar. Lindividu que est

a naquesta fase presenta uns trets especfics i no sel pot classificar

sociolgicament perqu es troba en una posici inestable. Com senyala

Segalen, est mort pel mn dels vius i molts rituals fan que els novicis

sassemblin a esperits i nimes, linvisibilitat social es pot marcar amb la

prdua del nom, la retirada de la roba i signes de la seva etapa anterior i,

a vegades, sn tractats com a nadons. Passen per proves fsiques que poden

ser en forma de mutilacions, per tamb passen fases daprenentatge.

Aquest aprenentatge els ajudar a reincorporar-se, a sortir del seu estat

preliminar i conduir-los al seu nou estat social que els far iguals als

membres de la comunitat.

- Turner creu que la fase de liminalitat desenvolupa la communitas perqu

prepara a lindividu per a la comunitat. Ha aprs tot el que necessita del seu

nou estatus mitjanant el procs de liminalitat. La communitas enfatitza

ligualdat i la camaraderia com a normes.

- Turner sinteressa especialment per la fase liminar. Lindividu que est

a naquesta fase presenta uns trets especfics i no sel pot classificar

sociolgicament perqu es troba en una posici inestable. Com senyala

Segalen, est mort pel mn dels vius i molts rituals fan que els novicis

sassemblin a esperits i nimes, linvisibilitat social es pot marcar amb la

prdua del nom, la retirada de la roba i signes de la seva etapa anterior i,

a vegades, sn tractats com a nadons. Passen per proves fsiques que poden

ser en forma de mutilacions, per tamb passen fases daprenentatge.

Aquest aprenentatge els ajudar a reincorporar-se, a sortir del seu estat

preliminar i conduir-los al seu nou estat social que els far iguals als

membres de la comunitat.

- Turner creu que la fase de liminalitat desenvolupa la communitas perqu

prepara a lindividu per a la comunitat. Ha aprs tot el que necessita del seu

nou estatus mitjanant el procs de liminalitat. La communitas enfatitza

ligualdat i la camaraderia com a normes.

ELS RITUS DE PAS

Pierre Bourdieu (socileg)

- Proposa substituir el concepte de ritu de pas pel de ritu de legitimitzaci, consagraci o instituci.

- Creu que s important analitzar la lnia que governa el pas dun estat a laltre i les manifestacions de poder de les autoritats que linstauren. Ms important que el pas s la lnea.

- El ritu no serveix per passar sin per instituir, sancionar, santificar el nou ordre establert, incita a lindividu a viure dacord amb les expectatives socials relacionades al seu estatus

- El ritu necessita una autoritat superior (esglsia, Estat, etc.)

Pedro Molina (antropleg)

- Relaciona ritu de pas amb la reproducci del mite fundacionalduna societat. Tota societat histrica genera un mite originari o mite fundacional que es transmet i mant mitjanant els ritus.

Pierre Bourdieu (socileg)

- Proposa substituir el concepte de ritu de pas pel de ritu de legitimitzaci, consagraci o instituci.

- Creu que s important analitzar la lnia que governa el pas dun estat a laltre i les manifestacions de poder de les autoritats que linstauren. Ms important que el pas s la lnea.

- El ritu no serveix per passar sin per instituir, sancionar, santificar el nou ordre establert, incita a lindividu a viure dacord amb les expectatives socials relacionades al seu estatus

- El ritu necessita una autoritat superior (esglsia, Estat, etc.)

Pedro Molina (antropleg)

- Relaciona ritu de pas amb la reproducci del mite fundacionalduna societat. Tota societat histrica genera un mite originari o mite fundacional que es transmet i mant mitjanant els ritus.

ELS RITUS DE PAS

- El cicle dels rituals condueix a lhome de la vida a la mort, la finalitat

s passar dun estat social a laltre mitjanant moments de ruptura

amb lo quotidi.

- Van Gennep classifica els ritus de pas del cicle de la vida en:

1. Ritus dembars i part

2. Ritus de naixement i de linfncia

3. Ritus diniciaci (pubertat, clans totmics, societats secretes, cofradies religioses, castes, professions, etc.)

4. Ritus de festeig i matrimoni

5. Ritus funeraris

- Altres tipus de ritus de pas: cabells, vel, llenges especials, ritus

sexuals, cops i flagelacions, la primera vegada, cerimnies (anuals,

estacionals, mensuals, quotidianes), sacrifici, peregrinatge, etc.

- El cicle dels rituals condueix a lhome de la vida a la mort, la finalitat

s passar dun estat social a laltre mitjanant moments de ruptura

amb lo quotidi.

- Van Gennep classifica els ritus de pas del cicle de la vida en:

1. Ritus dembars i part

2. Ritus de naixement i de linfncia

3. Ritus diniciaci (pubertat, clans totmics, societats secretes, cofradies religioses, castes, professions, etc.)

4. Ritus de festeig i matrimoni

5. Ritus funeraris

- Altres tipus de ritus de pas: cabells, vel, llenges especials, ritus

sexuals, cops i flagelacions, la primera vegada, cerimnies (anuals,

estacionals, mensuals, quotidianes), sacrifici, peregrinatge, etc.

CLASSIFICACI DELS RITUS DE PAS DEN VAN GENNEP

La divisi en tres fases dels ritus de pas que fa en van

Gennep (separaci, marge i agregaci o reincorporaci) no

sempre es pot aplicar als ritus actuals. Per, aquests ritus

segueixen servint per a reforar la cohesi familiar i

comunitria de la persona que els passa. Els baptismes, les

noces, els enterraments, etc. serveixen per marcar les

etapes del cicle de la vida i, els drets i deures de lindividu.

Aquests ritus tenen carcter socialitzador: els regals, les

felicitacions, el condol, etc. impliquen solidaritat i

integraci en el grup.

La divisi en tres fases dels ritus de pas que fa en van

Gennep (separaci, marge i agregaci o reincorporaci) no

sempre es pot aplicar als ritus actuals. Per, aquests ritus

segueixen servint per a reforar la cohesi familiar i

comunitria de la persona que els passa. Els baptismes, les

noces, els enterraments, etc. serveixen per marcar les

etapes del cicle de la vida i, els drets i deures de lindividu.

Aquests ritus tenen carcter socialitzador: els regals, les

felicitacions, el condol, etc. impliquen solidaritat i

integraci en el grup.

CLASSIFICACI DELS RITUS DE PAS DEN VAN GENNEP

- A letapa del naixement, malgrat que la persona no ns conscient,

participa a una srie de cerimnies i ritus que serveixen per donar-li la

benvinguda com a nou membre de la comunitat. El naixement s un

aconteixement que assegura la descendncia del grup familiar i t

connotacions de bona sort.

- El pas de linfantesa a ladolescncia sol caracteritzar-se a moltes

cultures per la celebraci de ritus ms traumtics. A les societats

rurals o precapitalistes el nin sha dendurir i curtir per afrontar la vida.

En canvi, la societat industrialitzada s sobreprotectora i els ritus han

perdut consistncia.

- El pas a la maduresa sol anar lligat al matrimoni. La finalitat era

perpetuar el grup per la descendncia. A les societats modernes,

encara que les noces perden les connotacions religioses segueixen

essent una celebraci en la que es construeix un nou nucli familiar.

- A letapa del naixement, malgrat que la persona no ns conscient,

participa a una srie de cerimnies i ritus que serveixen per donar-li la

benvinguda com a nou membre de la comunitat. El naixement s un

aconteixement que assegura la descendncia del grup familiar i t

connotacions de bona sort.

- El pas de linfantesa a ladolescncia sol caracteritzar-se a moltes

cultures per la celebraci de ritus ms traumtics. A les societats

rurals o precapitalistes el nin sha dendurir i curtir per afrontar la vida.

En canvi, la societat industrialitzada s sobreprotectora i els ritus han

perdut consistncia.

- El pas a la maduresa sol anar lligat al matrimoni. La finalitat era

perpetuar el grup per la descendncia. A les societats modernes,

encara que les noces perden les connotacions religioses segueixen

essent una celebraci en la que es construeix un nou nucli familiar.

CICLE DE LA VIDA I RITUS DE PAS

- A les societats occidentals, el pas a la vellesa es caracteritza pel

ritus de pas de la jubilaci. Fins ara, el progrs econmic havia perms

que les persones que arribaven a una certa edat poguessin descansar i

mantenir-se amb el que havien cotitzat durant la seva vida laboral. Per

uns, suposa una nova etapa en la que podran gaudir de la vida i,

daltres, pateixen la sndrome i ara qu, especialment, si no han

desenvolupat inquietuds i interessos que els permetin omplir el temps

lliure que ara tenen.

- La mort i els ritus funeraris que lacompanyen tamb estan sofrint

canvis a les societats modernes: testament vital, cerimnies civils,

cremaci del cos, etc. Els darrers anys la festa dedicada als morts,

com a moltes cultures i que es sol celebrar a la tardor, comena a

competir amb la festa de Halloween.

- A les societats occidentals, el pas a la vellesa es caracteritza pel

ritus de pas de la jubilaci. Fins ara, el progrs econmic havia perms

que les persones que arribaven a una certa edat poguessin descansar i

mantenir-se amb el que havien cotitzat durant la seva vida laboral. Per

uns, suposa una nova etapa en la que podran gaudir de la vida i,

daltres, pateixen la sndrome i ara qu, especialment, si no han

desenvolupat inquietuds i interessos que els permetin omplir el temps

lliure que ara tenen.

- La mort i els ritus funeraris que lacompanyen tamb estan sofrint

canvis a les societats modernes: testament vital, cerimnies civils,

cremaci del cos, etc. Els darrers anys la festa dedicada als morts,

com a moltes cultures i que es sol celebrar a la tardor, comena a

competir amb la festa de Halloween.

CICLE DE LA VIDA I RITUS DE PAS

MOLTES GRCIES