crònica loca - servei d'arxiu municipal de palamós · 2015-01-10 · . 1-f marinada 115 de...

SUMARI :

CRÒNICA LOCAL. — ENGANY : JoaU AfÚS i ColO-

mer. — CAPVESPRE D'ISTIU : foaqiiim Folguera.

—L'ELEGÌA DEL TAPER : Miguel Roger i Crosa.

— ESPURNA : Francisca Torrent de Figa. — GA-

SINO <EL PUERTO» : Joan B. Caniós. — OFERINT

UN LLIBRE: Antón Busquéis i Punset. — DE L'ES-

TRANGER. — LLIBRES. — TEATRES. — SPORT. —

MOVIMENTDEL PORT. — OPERACIONS DE LA CAIXA

D 'ESTALVIS .—ESTACIÓ PLUVIOMÈTRICA DE PA-

LAMÓS. — REGISTRE CrVIL.

Crònica loca

Hi ha un Hoc a Pa l amós on l ' infant de Gn i d a j uga a les nits estivals. Es

la placeta de la farola, des d'on la vista domina el mar i I 'hori tzó. Impossib le

el trobar un pa lamos í que no hagi parlat d 'amor en aquell esplèndit para tge .

En nits de l luna, la mural la i el banc de pedra no basten a enquib ir contem-

platius i enamorats . La Super ior i tat d 'Obres Pub l iques cura de que el parat-

ge sigui , sempre , polit. Recentment , ha cobert la placeta de pedruscal l .

J a que de petites reformes par lem, parlarem, ara, de la canal i tzació feta

al passe ig de Pu igcerver per a regar els plàtans. •

S i a ç ô plau, desp lau , per contra, la manca de casetes de banys en el pre-

sent istiu.

Després de llargs mesos de no pagar-se molts l loguers de casa, un de-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

114 MARINADA

sahuci promou reunió de liogaters, qui acorden iio pagar res. Maldant molts de propietaris per a cobrar, corre la veu de que els desahucis s 'efectuaràn. L'Ajuntament acorda prorrogar vuií dies la resolució de l 'assumpte enutjós, després dels quais tota la feina recau sobre l 'alcalde accidental, en Salvador Gubert , qui, a copia d'entrevistes, harmonitza eis iiiteressos de propietaris i liogaters. Ja ès una musica de mai harmonitzar. En una de les reunions, mor, de repent, na Joaquima Beltràn ( a . c. s . ) , causant a tot el pöble viva im-pressió.

En les grans manifestacions culturáis, esdevingudes a Barcelona i a Mont-serrat, Palamós hi té represen tado : a la Setmana Municipal, el distingit Se-cretar!, en Conrad Tauler ; a! grandios Congrès Litùrgica l'il 'lustrat Vicari, Mossèn Albert Figa. Són ja en nombre els fedels palamosins qui resen amb PEucologi català, obra esplèndida, oficial de l 'esmentat Congrès,"prova admi-rable de que Catalunya avença en tots els ordres.

L'Embaixador de la República Argentina, Dr. D. Marc Avellaneda visita la nostra fabricació, amb Tintent d'obrir merca ten aquell país. L 'acompanyen el Cónsul General de l 'Argentina, Dr. Albert Gaché i el senador, nostre amie i c o l a b o r a d o r , en Frederic Rahola. Bon encorat jament en I' hora de la crisi.

A la crisi estem ja acostumats, però bones senyals d'entonament i millo-ría es fan sentir, a malgrat de que tots els queviures s 'encareixen. La Cor-chera ha arribat a fer alguna setmanada complida en el present mès. Amb tot i l 'emigracióí oportunament consignada, les raccions de la cuina mu-nicipal aumenten. Contrariament, baixen eis donatius.

Felicitem a la cobla «La Principal» per sos éxits a Puigcerdà, Barcelo-na, Sant Pol i aitres punts. També felicitem a la Societat Footballfstica, qui triomfa a Sant Feliu amb l'obtenció de la Copa de l 'Ateneu Social.

Gran espectacle constitueix la vinguda del regiment d'Asia. Practicant maniobres, simula Tatac i presa de nostra vila. Alguns entusiastes s 'aixequen de matinada. Amb tot i la bona disposició deis nostres conveíns en compli-mentar als militars, no pot esser el compliment tan satisfactori com volíen i esperaven, ja que, per retard, en moites cases ha d'oferir-se un arròs co-vat. Els M. I. S . Capita General i Governador han manifestada gratitut pel fi acolliment.

La casa Cabot de Barcelona tira pel'lícoles de I'entrada del regiment, ai-xis com també del moviment de la gran fábrica Corchera Internacional. Els gerents d 'aquesta societat ofereixen galanament a sos treballadors sessions cinematogràfiques, de lo quai tot-hom parla satisfactoriament i bè.

Es molt digna de lloança 1' Exposició de treballs en les Escoles Gra-duades.

El dia de la Mare de Deu del Carme, l 'orfeó «Aucellada» canta la missa de Mailer en l'esglesia de l'hospital. En el presbiteri prenen siti les autoritats


. 1-f

M A R I N A D A 115

de Marina, les quais ofereixen, i'ensendemà, una missa en sufragi de l'ànima

dels marins morts durant l'any.

Sobre la presa de la Bastilla dona en Josep M.^ Tarin una conferencia

en el Centre Federal.

Comencen les obres del contradic, qui arrenca en la platja davant l'edifi-

ci dels senyors Roura i Porgas.

Els marins se reuneixen per a secundar la vaga general que no arriba a

realitzar-se.

Reprèn la vara el distingit batlle, n'Emili Pagès.

L'Assessor de Marina i President de la Societat de Salvainent de Nàu-

fregs d'aquesta vila, en Félix Ribera, ha rebuda de la Direcció General de la

filantròpica Societat, l'alta distinció de medalla de plata. Sigui enhorabona.

Cundefx gran alarma, una nit, per la suposíció de que han entrât Madres

a casa del fabricant, en César Esteva.

Fineix sos dies la senyoreta Anita Matas (q. a. c. s.) filia del diputat

provincial en Miquel Matas i Tauler. En l'enterrament hi assisteix immensa

gentada..

En la delitosa platja de la Fosca i en el Restaurant Jeroglífic, regna mol-

ta animació, observant-se, enguany, exquisida elegancia en les dames qui es

banyen.

L'Agrupació Lírica representa, en el Teatre Carmen, La Marcha de Cá-

diz, La Noche de Reyea i Bohemios. La complacencia del ptìblic aviva i es-

timula l'engrescament deis aficionats artistes.

N' Isaac Matas compra la fábrica del gas i ofereix al Municipi bons aven-

tatges, tais com l'aument de la Hum eléctrica i l ' instaliació de 38 puntáis en el

passeig de Puigcerver.

Amb un ball ofert pels soldats s'acaba la mesada.

C n g a n y

Del Ilibre 5 0 N E T 5

Sota la rosa bella i perfumada

hi ha respina traidora que ens ferelx,

i el fang innoble que l'enterboleix

sota Taiga serena i reposada.

L'apariencia ès engany; insospitada

la jussania a dintre s'hi abscondeix,

i amb paraules manyagues ens traeix

el més vii sentiment, qualque vegada.


116 M A R I N A D A

Mentres els liavis parlen amb dolcesa

no sabem veure aquella llenga encesa

que ens maleeix des del pregón del cor.

I aquell somriure falp que ens afalaga,

pot ser voldría devenir una daga,

fina i aguda, que ens ferís de mort !

JOAN A R Ú S I C O L O M E R .

Capvespre cl'istiu Del liibre F0ETTÌE5 DE TIEQUIS,

Com una amada silenciosa

s'ageu la nit damunt deis blats.

Un plor d'esqueila tremolosa

diu la tornada deis remats.

Sota la terra fadigada

xarbota encara un poc de sól.

Al fons deis ulls extenuada

mor la claror de Juliol.

D'una finestra mig overta

ve una remor dol^a de prec.

Una visió de lluna incerta

danga, poruga, dintre el ree.

D'una remada que s'atansa

s'ou en la terra el tremolor;

pel carni passa l'enyoranpa

dintre del cor d'una can^ó;

el veli pastor que la cantava

té la parpella vacilant :

la nit que du una vesta biava

li fa tenebres al voltant. "


M A R I N A D A 117

Una novella simfonía

s'al ia sonora pels camins :

dintre la nit que descendía

neix la cangó viva dels grins :

dintre la fosca devallada,

un ritme nou ès palpitant :

ve del neguit de l'estelada

i d'aquell càntic enervant.

JOAQUIM FOLGUERA.

_ e e g i a d e t a p e r

(Continuació).

— A veure si quan torno ja et trobaré fet un catedràtic de l'art del suro,

digué en Falet al petit Tomàs.

— Avui dia, em penso que el milior ofici ès e! de capellà, respongué en

Feüp. Es tapers haurem de morir com a gaiàputs.

— Ca , home! Tu ensenya-li tot lo que sabs de l'industria i no tinguis por.

Murmuri d'assentiment puntualitzà les paraules de l'emigrant, mentres

aquest s'abalan^ava a la seva mare per a abracar-ia.

La pobre dona, carregada d'anys i de xacres, arronsada i pansida, aferrà

els seus dits en els músculs de l'herculi piango. Banyada en ilàgrimes, assajà

de parlar, però les paraules eixien de sa boca, confoses i incomprensibles,

com barboteig de moribón.

En Falet, molt ajupit per a sostenir l'abragada, besava, una i mil voltes,

la fag diminuta qui es movía convulsivament. Tots els homes giraven o aca-

laven la testa, com vergonyosos d'amostrar emoció. -

Un cop de campana agità l'estol. En Falet anà abrapant els seus amics,

un a un, i, al estrènyer en son pit en Romada, son íntim amie, mormolà :

— Felip, cuida'm la mare.

En Felip va plorar com un infant. L'angoixa pesant qui espremia tots

els cors, semblà finir a l'últim senyal de marxa.

— Puja, Falet.

— Mira que ja arrenca.

— Arreconeu-vos, no prengueu mal.

Encara petonejà en Falet la fag apergaminada, tota molla de Ilàgrimes.


118 MARINADÁ

La colla de tapers acompanyà la desconortada velia, qui, amb tot i fruir de l'amor d'una doI(?a germana, l i aparia haver d'esperar la mort en un desert. Com en cortegi fúnebre, el silenci dominà fins en Tinterior de la casa.

— Maleída set de diner que pots més que l'amor d'una mare!, exclama la velia.

D'acord amb el seu sentir, en Romada no sapigué mormolar ni una pa-raula de consol.

— Heu de pensar que no ès pas lluny la Franca i qué amb dos dies pot ser aquí, digué n'Esteve Pou.

— Qui ho sab en aquest món lo que nios convé, recaicà una dona. En Ramada se trastornava, cada jorn, al trobar sempre llagrimosa la po-

bra velia, però en la fábrica motiu de joia tenía al veuré escairar, a son cos-tat, l'hereu, amb tal destresa i rapidesa, que tots els treballadors deien:

—Es ben bé fill de pare. L'intell igencia d'en Tomás era desperta i viva. Com reía el pare d'or-

gull al veure 'n la f lorado espléndida i al experimentar la sorpresa de trobar ja el deixeble passablement instruit de (̂ ò que eli volía ensenyar.

—Sabs que són aqüestes ratlles fines des suro? —Si, pare. Marquen els anys. —I com ne diuen? —Venes. —1 d'aquest tap, sabs com se 'n diu?, interrogava en Felip tot engrescat. —Topetes. 1 aquest trefi petit, i aqueix altra cua de gàrcara. I aquets

que porto aquí a sa butxaca... ¿veus? aquest ès un tomanyi i aquest una topeta.

—I qui t'ho ha ensenyat? —Oh ningú. Tenía rao el xaval: ningú. Era la sava tradicional qui ja alligona la mai-

nada en sos jòcs, qui dona tema inagotable de conversa ais adults, qui escal-fa la passio de tots els cors pel treball de que viuen.

Amb la gracia exquisida del tendre deixeble qui presenta una observació al mestre, digué en Tomaset :

—Lo que'm fa riure és quan, devegades, us sento a dir: aquest tap òs dolent, té un mal gra que li va de ventre a esquena.

—No ho veieu amb que's fixen ses criaturesi, feu n'Esteve Pou.

MiQUEL ROGER I CROSA.

(Seguirà).


M A R I N A D A H 9

t CsDurna a i s MñLñLTS D e i COf^

I Era fresca la vesprada !

¡ era hermós el cel tot blau !

Tot callava... tot dormía.. .

menys mon cor, mon cor malalt.

Elsestels parpellejaven

indecisos... bells... brillants...

1 jo tota embadalida

hi fitava mon esguard

bo i pensant ¡ que meravelles

deu haver-hi cel enllà !

que de bàlsems per les penes ;

dolç conort pels dissortats :

si en plogués una goteta

per mon cor agonizant.. . !

I la nit era plaenta

i era bell el cel tot blau...

les estrelles resplandíen

sobre un fons immaculat.

Un destell de virtut màgica

dins mon cor bé es va filtrant

que totjust trist gemegava

i ara en resta aconortat.

Beli estel de benaurança ;

missatger de dolça pau,

brilla sempre en nit serena,

brilla sempre espurnejant,

que son molts els cors que ploren

que son molts els cors malalts.

FRANCISCA T O R R E N T DE FÎGA.

Sodetat Casino "61 Puerto"

Essent ei Casino «El Puerto» de constitució recent, i la Socíetat exclu-

sivament recreativa, podría dir-se que no té historia, o que no ha tingut temps

de íenir-ne com les altres societats més antigües que aquesta, Casino «La

Unión», «Centro Económico» i «Centre Republicà Federal», ja descrites en


1 2 0 M A R I N A D A

e ls n o m b r e s 14 , 15 , 17 i 1 9 d ' a q u e s t a r e v i s t a ; no o b s t a n t , e n c a r r e g a t q u e s o m d 'his tor iar - Io , p r o c u r a r é a p u n t a r lo m é s i n t é r e s s a n t , e n c a r a q u e d ' i n t e r é s n o en t i n g a lo s u f i c i e n t per a a t r a u r e la a t e n c i ó de i s l l e g i d o r s de MARINADA.

L l e s t o s j a e l s t reba l l s pre l iminars per a la s e v a f u n d a d o , la c o i n i s s i ó or -g a n i z a d o r a v a c o n v o c a r una reunió deis s o c i s inscr i t s , el p r i m e r dia de no-v e m b r e d e 1 9 0 3 , pres id ida p e r en J o a n V a l m a n a , a c í u a n t d e S e c r e t a r ! en J o a n T o r r o e l l a i de V o c a l s n 'Emi l i P a g e s , n 'Eml l i S e r v i a i n ' E d u a r d M a t a s , en la qual va quedar l e g a l m e n t c o n s t i t u i d a la S o c i e t a t a m b 4 5 0 s o c i s f u n d a d o r s i varen e l e g i r - s e les j u n t e s D i r e c t i v a , A d m i n i s t r a t i v a i R e c r e a t i v a , les p r e s i -d e n c i e s de les quals foren c o n f e r i d e s , r e s p e c t i v a m e n t , a en J o a n V a l m a n a , a en J o s e p P a l e t i a en F r a n c e s e d ' A . M a r u l l , p r e n e n t t o t s p o s e s s i ó de l lurs c a -r r e e s i fent e n t r e g a el P r e s i d e n t a la S o c i e t a t del m o b l a t g e i u tens i l i s adquir i t s per D . M a r t í M o n t a n e r , p e r v a l o r d e 5 . 5 0 0 p e s s e t e s , e s p l è n d i t p r e s e n t q u e I ' e s m e n t a t s e n y o r f e ia al C a s i n o .

En reunió de 2 9 - d e j a n e r d e 1 9 0 4 v a a c o r d a r - s e q u e e l s individus qui h a .

g u e s s i n s o l i c i t a i l ' i n g r é s a la S o c i e t a t d e s d e P a c t a de c o n s l i t u c i ó f ins a a q u e -

lla d a t a , i e l s qui ho e f e c t u e s s i n f ins el dia 1 4 d e f e b r e r , d is f rutess in de les

m a t e i x e s f r a n q u i c i e s q u e e l s s o c i s f u n d a d o r s , ç o è s , e x e m p c i ó de p a g a r la

quota d ' e n t r a d a . E l dia de C a r n a v a l , q u e aquel l a n y s ' e s q u e i a en I ' e s m e n t a t 1 4 de f e b r e r ,

v a i n a u g u r a r - s e o f i c i a l m e n t el C a s i n o en el domici l i , l l avors en r e f o r m a , on e s t à i n s t a l l â t avui dia, que è s en el n o m b r e 1 de la A v ì n g u d a P u i g c e r v e r , vu l -g a r m e n t c o n e g u d a per P a s s e i g del P o r t , p r o p i e t a t d e la S r a . V i u d a de don A n t o n i R o g e r , d e s e m p e n y a n t el c à r r e c de C o n s e r g e en Q a i e t à C a n t e n y s , e] qual e n c a r a el c o n s e r v a a g u s t de to t s e l s s o c i s , p e r s o n b o n c o m p o r t a m e n t .

E n v i s t a d e 1 ' i m p o r t a n c i a c a d a dia c r e i x e n t de la S o c i e t a t i a c o s t a n t - s e la f e s t a m a j o r , en 8 de M a i g , el P r e s i d e n t m a n i f e s t a q u e h a v f a fe t e l s t r e b a l l s n e c e s s a r i s per a p r o v e i r el C a s i n o del m o b l a t g e que f a l t a v a , c o m s o n tau les i c a d i r e s s u f i c i e n t s , m o s t r a d o r per a c e r v e s a , c a n c e l l s per a la en t ra da i sa la de bal l , a r m a r i s per a la b i b l i o t e c a , t o l d o pel c a r r e r i lo d e m é s q u e e s c o n s i d e r e s q u e fe ia f a l t a .

R e s u l t a n t la sa la de ball de r e d u i d e s d i m e n s i o n s pel d e s e n r o t l l o c r e i x e n t q u e la S o c i e t a t a n a v a adquir int , no íenint a is c o m e n ç o s g a l e r í a , i r e c o n e g u d a la s e v a n e c e s s i t a t , c a r no e s p o d í e n c e l e b r a r e l s b a l l s a m b el I luiment q u e e x i -g í a la i m p o r t a n c i a del C a s i n o p e r insuf i c i enc ia del loca l , el P r e s i d e n t , en nom i r e p r e s e n í a c i ó de la S o c i e t a t , c e l e b r à una s e n t a d a a m b D . Antoni R o g e r , propie tar i de la f inca , i D . M a r t í M o n t a n e r , a r r e n d a t a r i , per a c e r c a r la solu-c ió q u e f o s m é s f a c t i b l e per a p o r t a r a c a p la s e v a c o n s t r u c c i ó , a c o r d a n t , par-tint de la b a s e de q u e el c o s t a p r o x i m a ! f o s de 3 0 0 d u r o s , que el propietar i en p a g u é s la mei ta t , el C a s i n o l 'a l t ra m e i t a t i el s e n y o r M o n t a n e r hi a f e g i r í a l ' e x c è s si el v a l o r de l 'obra p a s s a v a d 'aquel la q ua nt i t a t . F o u a p r o v a d a s a


M A R I N A D A . 121

construcció el dia 8 de janer de 1905. Malgrat aquest acord, el Casino hagué

de fer-se càrrec dei cost total de l'obra.

A la seva constitució regiren la Societat tres juntes: Directiva, composta

de 9 individus, Administrat iva, de 6, i Recreativa, de 7, elegits o renovats la

meitat, cada any, en reunió de Junta general ordinaria de primer d iumenge de

novembre. En la reforma del Reg lament aprovada el 17 de ma ig de 1907, les

tres juntes se refongueren en una sola, la Directiva; i les Administrativa i Re-

creativa passaren a ser seccions de la Directiva, que es compon de 15 indivi-

dus, els quais prengueren posessió de llurs càrrecs el 28 del mateix mès.

L'admissió de socis, al principi, es feia per votació pel sistema de boles,

en reunió trimestral de Junta general ordinaria. Vist lo engorrós del sistema,

es féu al poc temps per aclamació, i des de maig de 1907 s'exposen les sol1i-

cituts d'entrada, firmades per 3 socis al quadre d'anuncis, quedant. admesos

els interessats al cap de 8 dies d'estar de manifest.

Les quotes que paguen els socis són de 5 pessetes d'entrada i 1*90 el

trimestre, comprenent-s'hi el valor del segell mòbil que el paga el soci.

En el mès de J uny de 1908 s'establí la tarifa obligatoria anyal de 6'50

pessetes pels socis fadrins i r 5 0 pels casats, per a ajudar a sufragar les des-

peses que ocasionen els festejos que celebra el Casino els dies de la festa

major, no iiicluint-se en el pagament d'aquestes quotes els socis que per ma-

laltía, dol, ausencia o altres causes justificades sien retrets de pendre part en

els divert iments que celebra cada any amb balls d'envelat, concerts, etc.,

amenitzats amb alguna de les millors musiques forasteres.

Des de sa constitució fins al susdit any 1908 els esmentats festejos eren

organitzats per la Junta Recreativa i els socis que hi contribuien ho efectua-

ven per abonament vo luntan . Enguany , a causa de les presents circumstancies

anormals la Societat s'ès abstinguda de celebrar la festa major.

En obsequi ais socis, cada mès se celebra un ball de societat, precedit d'un

concert a la sala principal a l'hivern, o d'algunes sardanes tocades al passeig

a l'istiu. Tota, la temporada d'istiu, mentres dura la calor, solen tocarse'n de

sardanes al passeig, a càrrec dels socis, les tardes i nits dels dies festius.

L'edifici social té la cabuda suficient per a l'objecte a que està destinât i

el nombre de socis que sopluja. Consta en la planta baixa, entre altres de-

pendencies, de sala principal, cuina i sala de ball; en el pis, de sala de juntes

i secretaría, saló de lectura i biblioteca, i accès a la galería de la sala de bal l ;

en els baíxos hi ha el pati, la cava, magatzem i habitacions pel Conserge.

El saló de lectura, a tot-hora molt concorregut, ès ben proveit de periò-

dies • revistes de tota mena, i la biblioteca conté més de 800 volums deis mi-

llors autors nacionals i estrangers.

El servei de les consumacions, que són économiques, es fa per administra-

ció, entregant els nioços en l'acte del cobro uns tíquets especiáis pel seu valor.


IÙ2 MARINADA

L'enllumenament era per gas acetilè des de la fundaoio fins al 13 de de-

$embre de 1914, data en que es verificà l'inauguració de l'electricitat.

La secció administrativa, cada divendres, fa el balanç de recaudado i des-

peses setmanals; i la Junta Directiva, les reunions de junta general ordinaria

els primers diumenges de maig i novembre, en les que es presenta el balanç

de les operacions efectuades en el semestre.

La societat està completament allunyada de tot carácter politic.

Son terminantment interdits certa mena de jocs, i deis lícits solament son

permesos els de simple entreteniment, amb subjecció a una tarifa establida.

Han estât presidents en Joan Valmaña, elegit en 1903, en F. de A. Ma-

rull, en 1906, n'Enric Oliu, en 1908, en Germa Viianova, en 1910 i el que ho

ès en l'estat present, n'Enric Prats, en 1914.

L'edifici social està emplaçat en un dels llocs més pintorescs de la vila,

davant el port, motiu pel quai se li ha donat aquest nom. Situât en l'extrem

oriental de la Avinguda Puigcerver, ai costat de T estado del Tramvía del

Baix Empordà, davant del passeig, de cara al mar, la vista gaudeix de la coii-

templació del vastissim panorama que des d'eli pot admirar-se passejant l'es-

guard des de Testadó i la plaça de Gonzalez Hontoria, seguint carretera

avail fins a la plaça de Sani Pere, resseguint el moli comercial amb el seu

tràfec diari, el moli nou, l'esplèndida badia fins a l'horitzó llunyà, les llevan-

tines estribacions de les Gabarres des de la punta de Sant Feliu seguint la

Platja d'Aro, les crestes de Sant Baldiri, la costa rocosa fins a la torre Valen-

tina, Romanyà i Sant Cebrià al dm de la carena, Sant Antoni agegut indolent

entre el pia de Calonge i la sorra coirada, i per la banda del Collet enfilant

l'extrem occidental del passeig, acabant, per fi, en l'avinguda assoleiada.

Quan a la caiguda de les tardes caldejades dels jorns de festa d'istiu, en

la bonança del temps, les tonades pastorils de la nostra musica popular om-

plen l'espai d'harmonies, ès de veure l'animadó que s'ensenyoreix del passeig,

la bellugadiça nota de colors, l'elegancia de les damiseles endiumenjades qui

enjoien aquell trocet d'esplanada; els rotllos dels sardanistes qui puntejen al

ritmic compás de la nostra tipica dança, i la gernació que s'aplega sota el

dosser del toldo del Casino, àvida de temperar amb algún refrigeri l'ardencia

de llurs goles; tota aquella animado, aquell bullid, son deguts, en part, al

«Casino El Puerto», perqué i'atracció que exerceix el cadafalc de la cobla que

a les festes s'aixecá a la cantonada, fa que sigui l'avinguda el Hoc predilecte

on totes les classes socials de la vila van a fruir les delicies de cap al tard,

sentint els acords cadenciosos de les tonades de la terra, contemplant l'im-

mensitat del panorama en l'hora misteriosa del cap vespre i sentint les frisan-

ces de goig mentres les acarona l'hàlit sanitos de la marinada.

JOAN BTA . CAMÓS .


Oíerin

M A R Í N Á D A 123

un ibre

Vostre esperit sempre vigila, —oh gala flor de joveníut— i aixís resteu tota tranquila en mig la dolça solltut, aquelxa jola beneida que US ha portât vers una vida plena de dolça claretat, on l 'Art hi vessa l'exqulslda I suau halè de la Bondat.

A ,

Abril de 1915.

Jo l'he aspirada aquelxa essencia, jo l'he sentit aquelx perfum que en la sobtada florescencia reb del Bon Deu tota la Hum.

Per ço us ofreno aqueix trist lllbre aon ma vida hl bat ardent, i mon esprit, pobric, hi vibra com una flor de sentiment. Será el record d'un trist poeta, d'un somniador de vida Inquieta... ¡ Quin goig al cor si us ès plaent !

ANTÓN BUSQUETS I PONSET.

De estranoer LFÌ \?IDA Ñ R E I M 5 .

L'únic mltjà de comunicació restât amb Reims ès un petit tren d'Interés local. Per un mati de sol radiant, els vlatgers ocupen tranquilament el Hoc mentres eis empleats omplen el furgó de caixes i farcells; hom creurfa assis-tir a la sortida d'un camperol vers un mercat vei, si el soroll dels canons, que espetega a l'horltzô, a intèrvals regulars, no ens feia recordar que ens dirigim vers una clutat de la quai l'enemic ès molt aprop. Els guardies-clvils exami-nen el nostre passeport, degudament refrendat pel comissari de policía de l'estacló i ens acomodem a la plataforma. A travers del bell paisatge de la


124 M A R I N A D A

Champagne, el petit tren camina sense pressa, creuant convois militars i

atravessant poblets, on les tropes son acampades.

De cop, a una volta dei carni, damunt la cresta de la muntanya de Reims,

un ampie horitzó se desenrotlla; ai beli mig de la plana, s'enlairen les dues

torres de la catedral, que de liuny semblen encara intactes; a sos peus s'este-

nen les cases; al fons una iínia de collets coverts de bosc es perfilen ne-

grencs; són les altures de Brimont, Beru i Nogent l'Abesse que ocupen els

alemanys.

Arribem a la zona perillosa, on ens esperen els cotxes, que deuen guar-

dar una respectuosa distancia l'un de l'altre, per a no oferir l'aspecte de con-

vois d'abast ais soldats alemanys que guaiten la carretera deis collets veins.

Algunes dònes s'instalen. amb nosaltres en un cotxe; són valentes Reimseses,

qui, després d'una curta emigrado, preses d'enyorament, tornen a llur ciutat

natal, malgrat els obusos; ens ensenyen en els camps els clots oberts .pels

projectiis i ens conten escenes del bombardeig.

A l'entrada de la ciutat cal ensenyar encara els papers; el nostre cotxe

camina lentament; la gent circula tranquila i les marques del desastre aparei-

xen de més a més nombroses, a mida que avancem vers l'interior. Quasi to-

tes les cases tenen les parets plenes de forats i de rastres de l'explosió deis

shrapnells; les portes de ferro que tanquen molts magatzems buits són abo-

nyegades o foradades com una escorredora. Moites fatxades són compieta-

ment enrunades i deixen veure l'interior destruit, en el qual penjen lamenta-

blement draperies damunt mobles capolats. La circulació es fa, cada cop, més

rara; les desferres de vastes maisons enderrocades en certs carrers buida fan

pensar amb les viles mortes de l'Italia i aquesta impressió ès sobretot sensi-

ble en els barris aristocraties, on grans palaus esili LIuis XV enlairen llur fat-

xada ennegridapei foe.

La nostra primera visita, després d'haver baixat del cotxe, ès per la ca-

tedral. Si de iluny, dominant el paisatge ens sembla intacta, d'aprop ses mu-

tilacions ens trenquen el cor. Es una admirable ruina, empero una ruïna que

el foe ha marcat amb admirables tons de velia terra-cotta.

Ai costat, el palau de l'arquebisbe ès un munì de ruines, mentres que en

l'atri desert l'estatua de Joana d'Are, sense un pelat, eniaira sa espasa al

sol.

La fonda, al cantó de la plaça, ens sembla encara hospitalaria, malgrat

ses parets cosides de metralla; darrera la porta, mig oberta, s'obra el pati si-

lencios i bult, i després ve un jardi que atravessem mentres cridem algú de

la casa. Sembla un castell encantat. En fi, compareix una minyona velia qui

s'esvara davant l'idea de proporcionar-nos dinar i ens du a una cuina apaga-

da i freda, on un criat ens diu que valdria més anéssim a una altra banda i

ens indica un dels sols restaurants oberts. El menjador està tot ocupat per


r MARINADA Í25

mllitars; en un reco hi tenen elsfusiils i les cananes, perqué no poden circu-

lar sense armes per la ciutat tan propera de l'enemic. Quasi tots vénen de !es

trinxeres i totes Ies converses se refereixen ais darrers combats.

Fins aleshores, fora d'algunes detonacions sordes, la calma ès quasi ab-

soluta i Tamo del restaurant se n'estranya, més amb satisfaccio. A la tarde en

el carrer de... els vianants passen amb seguritat i darrera Íes vidrieres, fora-

dades per la metralla, els botiguers que se son quedáis, s'entretenen en iiurs

ocupacions. Bruscament ressona un cop de cano, després un altre mésaprop,

seguit d'un espetec més suau que sembla venir del cel. La gent enlaira la tes-

ta i nosaltres també; en l'aire lleuger floten petits mivols de fum, entre eis

quais passa un aeroplà, en forma de colom. Es un taal?e que vola damunt la

ciutat, que prompte ès seguit d'un altre avió alemany; els canons tiren de per'

tot; els habitants no en semblen pas molt emocionats; les criatures segueixen

jogant en els carrers; unes noies fant una partida de volant; menys acostu-

mats que ells a Ies amenaces d'aquesta mena d'ocells, ens afanyem a sortir

de Ilur radi d'accio. Hi havem sigut a temps, car aprop de nosaltres Ies bom-

bes comencen a caure: I'una foradant el teulat d'una casa, eau a la cuina i to-

ca a una pobre dona mare de sis criatures. Un altra s'aixafa al carrer i els es-

clats fereixen mortalment una altre dona. Altres persones son menys greument

ferides. Per lo demés, a Reims, si el perill no ès pas constant, ès per tot ame-

naçador. De la linia sombre dels collets que tanquen Thoritzó, la mort pot

sortir-ne a tot moment i anar on li plau. Un company nostre que està en el

quart pis d'una casa situada en el barri més ait de la ciutat, ens convida a pu-

jar al terrât: d'allà la vista s'estén dominant tota la plana fins a les Unies ale-

manyes. Que son aprop! Eis soles groguencs de les trinxeres franceses que

Iliguen eis zig-zags dels corredors de comunicació, s'enrodoneixen en arc -de

cercle fins a un pöblet veí, del quai, sense ullera de llarga vista, se poden

veure les cases enderrocades: ès el primer Hoc avençat dels alemanys.

En el cel pintat de coure per la posta de soi, floten borrallons de fum dei-

xats per I'esplosió de shrapneìls; devegades un núvol blanc sembla sortir de

la linia dels boscos; un instant després se sent, un espetec sord: ès un obus

alemany que ès anat a caure a la ciutat o a ses portes.

Baix aquesta menaça continua no ès gens estrany que eis habitants emi-

grin sens interrupció; els qui resten, no obstant, a ilur ciutat, s'arreglen una

existencia especial. No descriurem pas els grans cellers dels rics négociants de

vi de Champagne, transformats en asils de nit, en refectoris i fins en escoles.

Altres habitants menys prudents, habitant eti zones menys perilloses no

han pas jaquit llurs cases; si a la nit son despertats per les explosions, aixe-

quen les orelles, escolten el xiulet dels projectils, es donen compte, gracies a

una experiencia de sis mesos, de la direcció dels tirs i baixen als cellers si

creuen Ilur casa en perill.


126 M A R I N A D A

A la nit la ciutat resta completament a les fosques; després de les vuit no ès permès circular pels carrers i a les nou totes les Hums han d'esser apaga-des, fins dintre les cases. Els deniatins, la vida sembla més activa que a les tardes; en un mercat covert, les compradores s'afanyen a rentorn dels tau-lells ben proveits, corn si cap project!! pogués caure'ls damunt.—M. S.

- l ibres

SONETS, d'en Joan Arús i Golomer. — Complau el veure en la generació novella la gran inquietut qui ès font de treball i producció. Vigorosa, encar, la remembrança de « Cançons al vent », apareix el Ilibre de sonets, on l'autor fa gala de bel! dir, de facilitat poètica i de constant estudi de llenguatge, cosa en la quai no hem de tenir un punt de repos. El Ilibre es divideix en dues parts : « Sonets d'etzar » i « Sonets d'amor ». En ambdues hi han composicions vera-ment encisadores. Felicitem cordialment al nostre distingit col laborador.

PoEMES DENEGuiT, d'en Joaquim Folguera. — Si la poesía lírica fou na-da en nostre país lluminós, quan la Provenga i Catalunya s'uniren, no ès de meravellar que I'esperit patri hi sigui tant inclinât i que els poetes catalans conreuin el lirisme amb destresa i amor.

En Joaquim Folguera, a les primeres polsacions de sa lira, acusa la gran destresa i la bella amor tradícionais. Al costat d'impressions s ugge ri des per la naturalesa hi han les gèrminades per l'amor i la dolor i per la religió. La tònica de moites conposicions ès la paraula qui figura en el ti'tol. Rebi el distingit autor nostre fervent homenatge.

eatres

La representació que donà la nit del 29 de JulioI la «Agrupado Lírica», patentitzà, una vegada més, lo que son capaços de fer aquesta colla d'aficío-nats impolsats per Tentusiasme que senten per l'escena, i dirigits d'una mane-ra encertada i intel'ligenta.

Les obres que oferiren al public, nombrós i distingidíssim, que quasi om-plía la gran sala del cTeatre Carmen», eren : «La Marcha de Cádiz», de la qual se'n donava la segona representació, i «Noche de Reyes» i «Bohemios» deis mestres Serrano i Vives, respectivamení, que s'estrenaren.

En totes elles se Iluiren els actors, essent difícil anomenar els qui més se distingiren, car tots estigueren, en l'interpretació de llurs papers, a altura en-vejable. «La Marcha de Cádiz», sens dubte per no havèr-se-li dedicat gaire temps, que absorvíen les obres noves, ès la que îluixejà un xic, sobre tot per


MAR INADA 127

la part de l'orquestra, resultant, en conjunt, menys arrodonida que en la pri-

mera representado. No obstant, el treball de! primer actor i director senyor

P. Pages, el de les senyoretes Xicoira i Garriga, i dels actors T. Xicoira i

Parera, per no citar-ne més, fou remarcable. Cal esmentar també el chor de

senyoretes, que estigué superior. Els principals números de musica se bisaren.

«Noche de Reyes» ès obra dramática i d'una gran delicadesa que reque-

reix una interpretado justa i qualitats en els actors. Moites companyíes d'afi-

cionats hi fracassaríen. En la nit del dijous no sois no hi fracassaren, sino

que se guanyaren una ovado merescuda, car transcorregué la representació

sense sotragades i sempre els actors estigueren encaixats en llurs papers.

Tant en la part recitada com en la de cant meresqueren els aplaudiments del

public. L'enhoraboua a tots els que hi intervingueren, que tots se la mereixen.

I parlem, per ültim, de «Bohemios», en la quai obra crèiem veure-hi dlfi-

cultats molt grosses, sobretot en la part musical, dificils de resoldre, i que

salvaren amb gran lluiment tots els qui varen treballar-hi. Hem de dir, dones,

que l'obra fou representada i cantada esplèndidament, no havení-se descuidat

tampoc cap detall de presentació. Realment, l'esforç portât a cap ès g ran !

Es de justicia anomenar, entre els qui intervingueren, les senyoretes Garriga

—a qui dèu felicitar-se en especial per haver portât una càrrega tan' feixuga

tota la vetlla—, Xicoira, Parera i al Sr Pèrez qui canta molt bé e! seu difícil

paper de «Roberto», al director Sr. P. Pagès, sempre tan en carácter i, en

particular, al chor qui estigué ajustadíssim.

He deixat aposta per a Túltim l'aplaudir com se mareix al mestre direc-tor i concertador Sr. Pamies, el treball del qual ha de haver estât extraordi-nari. La orquestra, per ell dirigida, logrà un ajust notable.

I, fent un acte de justicia, afegim un caluros elogi al pintor escenògraf Sr. Garriga per i'efecte lograt amb les seves decoracions.

Í... fins a la próxima. — F.

¿ p o r t Foot-Ball

El «Palamós P. C .» , té guanyada una altra gran victoria, i aquesta ès el resultar guanyador en tots els partits que se celebraren per a obtenir la Co-pa Afeneu Deportiu, que la societat «Ateneu Social», de Sant Feliu de Gui-xols, regalava a! team qui résultés triomfant.

El dia 11 ide Jullol, els teams «Strong», de Girona, i «Palamós F. C .» teníen que jogar el partit final, però com que el primer deixà de presentar-se, sens dubte temeros de perdre, la Comissió organitzadora dels partits, en mig de gran entusiasme, entregà la valiosa Copa al «Palamós F. C.» Tot seguit se celebrà un partit amistós amb el team primer de r<Ateneu Deportiu», guanyant els palamosins.

A l'escriure aqüestes ratlles, endrecem una cora! enhorabona al t Pala» mós F. C . , per la seva nova victoria, al ensems que fem vots per a que la seva tasca continui essent fructífera, enlairant, cada dia més, e! pabelió de la Sodeta t .—C. Sénrab,


Í28 MARINADA

Mov iment del port durant eJ mès de Ju l io l de 1915

E N T R A D E S . T O N E L A T G E S O R T I D E S T O N E L A T G E

Vapors 27 Barcos de vela 17

19.926 Vapors 26 1.342 B a r c o s de ve la 16

18.996 1.264

Ooerac ions de la Caixa cl'Estalvis Hombre d'imposicions Qiiantifaís ímposades Reintegres Quantitats pagades Llibretes noves

29 2.852 31 " 3.563'20 2

stacio D uv iome tnca de r a amos

Aigua recoll ida durant el mès de Ju l io ! : 3 '4 inm.

^eq is t re civi TTÌès de Ju l io l

Naixements : 1. Armand Peirú i Gracia.—: 2. J o s e p F u e n t e s i C l a r a m u n t . — 3 . Pe-re Mallol i Geli . — . / / í / 7 í > m e « í 7 / 5 1 . Valls i T o m a s . — 2. Se r rano i B o r r à s . — 3. Vi-dal i Case l l a s . — 4. Bofill i J o r d à .

Defnncions : 1. J o s e p Ros i Bou, 70 anys . — 2. Vicenta Sa lazar i Basa l t , 58 anys . — 3. Armand Pe i rú i Marcelo, 1 dia. — 4. Joaquima Bel t ràn i Caña , 49 anys . — 5. Llui-sa G i ronès i Pons, 34 anys . — ,6. E r n e s t a Ricar t i Caner, 6 se tmanes .— 7. Anita M a t a s i Duelos, 17 anys . — 8. F ranc i sca Liado i Puig, 69 anys .

Mairimonis : 0.

Es tab l imen t s T ipog rà f i c s LA GUTENBERG. - P a l a m ó s


crònica loca - servei d'arxiu municipal de palamós · 2015-01-10 · . 1-f marinada 115 de...

Documents