any vi. nüm. . 63. - servei d'arxiu municipal de …© ens ensenya la canço que per vos, agna...

ANY VI. PALAMÓS , F E B R E R DE 1919. Nüm. 63.

_ ... _ iWW

At t^jyìltmu^ j i ' à t i ^ i a C A S A L S Y VERNAS ' Í91\<

n b u t a u n g o s a d o r a n o n i m

Bé ens ensenya la canço

que per vos, Agna Maria,

el jorn és melancolía,

la nit es iliusió.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

18 MARINADA

Qui l'encis pugués entendre

de] llum que en vos s'amaga!

Obriu els ulls, i s'apaga,

els tancau, i es torna encendre.

Una rosa a cada galfa

fenili, perla, com dormiu,

però com vos deixondiu

tenia la color maialici. (0

Vostres .ulls, quan reposau,

toca l'àngel dels amors,'

per fer-vos obiradors

uns altres ulls que enyorau.

I aixi, per la porta oberta

de l'ensomni, es fa present

qualcú que plorau absent

totduna que estau desperta.

Una rosa a cada gaita

tenia, perla, com dormia,

però com vo5 deixondia

tenia la color malalta,

JOAN A L C O V E R

i M A S P O N S .

Mestre en G a i S a b e r ,

(1) Cançô popular.

i n R. Casals i Vernis

L a s e v a obra

i e ls s e u s ex- i ibr is .

Sobradament conegut és

el nom del professor en R.

Casals i Vernis, qui des de}

la seva adolescència es de-

mostré veritable entusiasta

II. Casals Y ternis

R C A S A L S , V E R M S I î i 6


MARINADA 19

per a les belles arts, fis-

sent molt jovenet encara

i per sos merits,fou pen-

sionat per a completar els

seus estudis a Roma, con-

corrent a la Acadèmia Gi

gi i en el Regio Institutto,

i mostrant-se entre els

seus companys un ver

artista i un gran adorador

de l'art clàssic, reproduint

les millors obres dels

grans mestres del renai-

xement italià. Refornat a

Catalunya pie d'entusias-

me, s'instal'Ià en la llar

dels seus pares per a qui

sentía pregona estimació;

crea l'academia Fortuny

amb classes diurnes i noc-

turnes; a la vegada feia'

oposicions per adquirir la

cátedra de la escola d'arts

i oficis de Reus, desem-

penyant sos càrrecs du-

rant 30 anys amb gran

apreci del seus deixebles, entre ells, els qui avui son grans artistes corn en

Sabaté.Furnells, Cuadrada i tantsaltres que no recordem en aquests mo-

ments, donant a l'ensems baix la seva direcció artìstica, jorns gloriosos a la

seva nadiuaciutat de Reus. Com a pintor, ha créât véritables meravelles

d'art amb distints procediments, inclinant-se més al retrat i figura que al

paisatge, inspirant-se sempre en el seu gran mastre Fortuny, per a qui sent

gran venerado, i de qui actualment està escrivint la seva biografia.

Pintant, ha procurât sempre que els seus quadres fossin nascuts i plens de

vida. Descriure les seves obres, fora tasca interminable: sois senyalarem

aigunes que per sa gran valor han trascendit ai public popularment, quedant

sancionades com a veres joies de l'art català. Per encàrrec dels marqueses de

Vallgornera pintà una gran tela mural, destinada a llurs habitacions particulars;

L'Aparició de Nostra Senyora de Nuria, que li válgué un gran premi en un

concurs celebrai a Lleida; La Sagrada Familia, quadre de gran tamany,

destinât al col'legi de St. Pere Apóstol de Reus, on de molts anys hi dona

classe de dibuix; La Cena dels Apòstols, els quals, taiment, semblen figures

vi ventes per èsser de tamany naturai. Hom els contempla un moment i sembla

• • • p c . A < > i > v x > n H i » - n i >


20 M A R I N A D A

))) F E r ^ T í((

que dirigeixen la paraula, per llur

naturalitat i expressió viva. Els llurs

ropatjes, pels tons perîets, semblen

vestits de teixida tela. Finalment, el

célébrât quadre de la vida «Els Vetlss,

elogiai per tota la premsa tarrago-

nina.

Si el professor Casals i Vernis

volgués conrear el retrat, sensdub-

te seria un dels millors retratistes ac-

tuals de Catalunya. No poguéexcu-

sar-se, entre els seus amies de profes-

sorat, d'acceptar l'encàrrec de pintar

el retrat del gran i i l lustre reusenc

N'Eugeni Mata, fundador i director

de l'Institut de Reus, com a tribut

d'admiració. Aqueix retrat per si sol,

acredita el mestratge d'En Casais :

vivor en el colorii, justesa i serenor

en la posa i mirada. La figura del

docte matemàtic transllueix sa vida.

També hem tingut ocasió de veure en son taller, ornant ses paréis, la

reprodúcelo de formosos cartelis, en varis colorits i targes per a objectes co-

merciáis, guanyant amb tais obres

premis en concursos concorreguts.

Veu'saqui, a grans plomades, 1' obra

pictórica del gran mestre, a la qual al-

tres escriptors amb més lluïment sabran

donar tota la valor de què és acreedora.

L'exlibrisme encara no es coneixia a

Catalunya que en Casals dona a co

nèixer el primer ex-libris en 1889, estil

Lluis XVI, per a En Pau Font de Ru-

binat, introductor del col'leccionisme

a Catalunya i possessor.dela col'lecció

més important d'heràldics o siguin ex li-

bris antics, contenint 10.000 exemplars,

la majoria castellans i catalans En 1898

un estol de joves barcelonins crearen

la revista «Luz», introduint amb ella a .

Espanya 1' art modernista ; en varis

números reproduiren ex-libris anglesos

i b e l g ue s del renaixement artistic.


•I MAR INADA 21

Aproîitant en Casals la prioritat, gravá ex-libris modems, fent l'aiguafort

per al bibliôîil En Pau Font i a la vegada varis ex-libris a la ploma;

per En J . Bartomeu Granell feu un ex-libris tricornia; i per a ell mateix, un

ex-libris excellent en fototipia; aquests dos últims procediments nous comple-

tament dins l'ex-librisme, avui encara unies exemplars que es coneixen. En

1899 dibuixá els ex-libris d'en A. Pascual Cugat , Antoni Serra, J . Gras

i Elias, Lluis Quer i Boule i Pau Font. En 1900 dibuixà els ex-libris d'en

R. Vidiella i Balart, J . Pin i Soler, R. Casals i Vernis i J . Puig Algué, bastant

a fer-se un nom en aquest ram. Avui els ex-libris del professor Casals tenen

en totes les col-leccions, Hoc de preferència, obligant tots els principals

aficionats a adquirir un o varis ex-libris originals per a llurs canvis. Por-

ta dibuixats 120 ex-libris, introduint amb ells diferents procediments com

son la sèrie d'ex-libris retrat, hel'lènics i a varies tintes, cervàntics i artístics.

Ha gravai 13 aiguaîorts esplendents, sobressortint de tots, els destinais ais

colieccionistes Monsalvatje, Fabregat, Dalmau Sigalés i V. Martinez. L'obra

completa està próxima a publicar-se. Els ex-libris a la ploma formaran un

volum i els aiguaforts una carpeta. El seu entusiasme l'ha portât a organitzar

el moviment ex-libristic a Reus, créant en 1917 la societat Reusense d'amics

del llibre i d'ex-libris de la qual és President. Ara de poc, ha rebut diferents

encàrrecs de la noblesa de Madrid per a dibuixar i gravar ex-libris heràldics,

amplificant aixi la seva prodigiosa obra ex-librista.

Altra de les seves especialitzacions, és la decoració del llibre, exposant

anys enrera unes formoses fototipies per a la llegenda «Miracle del Tallat»

originai d'En Pin i Soler, en el Saló Parés, de Barcelona; com a originalitat

d'il'lùstració, és I'ostentada en la Copa d'en Francese Matheu, exemplar unie

del cultissim Pau Font. Actualment està treballant en la decoració del Sant

à Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

22 MARINADA

Francesc d'en Verdaguer, exemplar del bibliófil doc-tor Fabregat . No acaba-riem si tinguessim d 'es-c r i u r e t o t a l a seva obra; siguí la nostra justifica-ció, la reproducció que de sos diversos treballs acom-panya aquest article.

El lector, delecíant-se en la contemplado , des-cobrirá el segell d 'escola propia i la característica de gran mestre.

B. S IGALES.

* * *

Ai el riure baladrer de la flor de l'ametller! Ai la fresca nuditat de la seva joventut! Ai la rica plenitut del seu fruit avellutati

JOAN M. G U A S C H . M e s t r e en Gal Sabe r ,


MARINADA 23

Desig Que el nom créés la constel'lació...

No per guanyar l'alçada que governa

el volt més ait, ni per brillar, sino

per obéir l'exacta Ilei eterna

de la divina numeració.

El respecte ¿Per qué m'heu demanat si sóc felic?

Mireu-me com mireu Testel que munta

blavor ent^à per el cel net tot llis,

• i mireu-me només, sense pregunta.

j. M. LÓPEZ PICÓ.

(De lsegonrecu l ldePoes/esquees tàapunt de publicar La Soeielat Catalana d'edi-

cìons.)

CSD d e d o

Xàfec i sol. El dol s'atura.

Passa el clergat cantussejant.

Paraigues. Veig una tonsura.

Embús de gent que va minvant.

El cap de dol ja resta sol.

Un cotxe ve, portella oberta.

Es de xarol per fer més dol

i fa un ressol que desconcerta.

El cap de dol no té fretures

d'enllestir res. Dia perdut.

Parlen del temps i les malures

que es el primer que se els acud.

S'estritlla el núvol que era trist,

de reconfort cèlic indici:

malgrat el xàfec imprevist,

esdevingué llarg el seguici.

GUERAU DE LIOST.


.1 ij

1 24 MARINADA

Concurs de prosa liierària o r g a n i t z a t p e r l a r e v i s t a " T í i f l R I N ñ D ñ "

Primer p remi .—Cen t pessetes.

' Segon premi. - Objecte d'art.

Tercer premi. — O b j e c t e d'art.

Seran concedides menclons honorif iques. Eis autors dels treballs,

mereixedors de tal distinció, obtlndran la subscripció a ia revista.

Totes les composiclons han d'esser remesses al locai de la Redacció,

Carretera de 6 l rona num. 27, per tot el dia 31 de Maig prop vinent.

Formen el Jurat el Mestre de la prosa catalana, En Joaquím f îuyra i la Redacció.

E l r t ^ v ,

o v ; - ... . M

e i r e t o r n 'v: T ' I b V ' A Joaquim f u ra, mestre I amie.

Com a aquell qui abandona la mulle,

guanyat per els encísos d'altra fembra.

així mateix un temps m'esdevingué.

Agegut sobre els camps, era el Septembre,

un faune ornat de pàmpols i raïms,

qui jugava la flauta de set canyes.

Amb ella m'encantà i em dugué ais cims,

fent-me deixar la mar per les muntanyes.

Ais primers jorns tot em sembla tan beli

que ni de la muller feia memòria :

cada cim devenia un escambell

i era Thabor per a la meva gloria.

I m'empenyía el eos un viu délit

i els ulls duia prenyaís de clarianes.

Si en la pujada em fadigava el pit,

m'oferien repos les herbes blanes


M A R I N A D A • 25

i encara, amb una veu insinuant,

ein feien llur convit les fontanelles.

Jo em sentía tan alt com un gegant

i amb les mans abastava les estrelles.

Per sort dura ben poc Tencantament.

En tant que s'escursava cada dia,

en la llàntia del cor l'enyorament

vessa el seu olí, i una flama pia

em recordava la perennitat

de l'oblidada meva'amor primera,

oferint-me la clara venustat

del seu eos en eterna primavera.

Car la muntanya anà perdent l'encís:

que les fulles s'enduia la ventada

i el cel, tan vari, sigué sempre gris

i tot va amortallar-ho la nevada.

¿Com podia volé una amor mortal

que tan prest em deixava solitari?

D'un Comte Arnau cal l'ànima avernal

per a abrandar la carn dins un sudari.

I ja-em trigava l'hora del retorn,

que fou a l'endemà, en fiorir l'aurora.

Emperesit es desvetllava el jorn,

pro mon euga avençava trotadora

rostos avall, com l'aigua, vers la mar

que al lluny Iluia sa blavor xalesta.

Adeu, muntanya! M'era tan poc car

son record, que ni hi vaig girar la testa.

Ben aviat, de trist, torni joliu.

Aixi un amie inesperai, trobava,

bru i humil com un frare, un caseriu,

amb célica corona de llum biava.

I acudiren també els gernlans ocells,

donata al voi igual que ¡a crinera

de l'euga, i el meu cor va cantâ amb ells

la bellor d'aquella hora matinera.


26 M A R I N A D A

s

Fins que sortí la vila al nostre pas,

la meva, la gentil, dol^a i galana.

Com abans que era infant em duia al brac;,

vingué a rebre'm amb aire de germana

qui veu entra a la casa el fill perdut

per art d'engany, pro sab que és bo de mena:

el front li vaig besar, molt commogut,

i ella me'l besá a mi noble i serena.

Després, ja no tenint aturado

reprenia el camí qui duu a l'esposa;

(estremia mon eos Temoció,

com un oratge fa estremir la rosa).

I ella, la mar, m'estava allá esperant,

enamorada igual que al primer dia

i em parla amb una veu parrupejant,

com si no res sabés de ma follia.

Encisadora i casta i atraient

a la faiQÓ de verge pudibunda,

i augusta al mateix temps del lassament

de la muller prodigament fecunda.

¡Qui hagués pogut fe etern l'instant tan breu!

El sol, al punt més alt del romiatge,

era la teia encesa d'Himeneu

i ens oferia un tálem d'or la platja.

La mar mudá son ritme en baíicor,

en tant que amb escumeig, per tarongina,

jo la guarnía, com si fos fadrína.

I reflorí nuvialment Famor.

JOAN D R A P E R .

Mare D'on vens fill meu sense braQ

mal ferit i amb una cama?

i els altres germans on són?

—Moriren en la batalla.


MARINADA 27

Caiguei:en gloriosament

defensant la seva pàtria.

—La patria que és immortal

amb ta vida vols salvar-la?

Pobres bocins del meu cor,

vides ben malaguanyades!

—Es dever de tot bon fili

morir defensant sa mare

i la pàtria ho és de lots.

—La vostra intenció era santa,

mes fou sacrifici xorc;

la pàtria ja no voi martres

sino ciutadans conscients

molt més humans.i menys barbres.

— I si un jorn, com sol passar,

un foraster la maltracta?

—Cai defensar-la amb amor

sens matar-se els uns ais altres,

que els homes tots son germans,

tot el mon és una pàtria.

—Però hi ha alguns mal nascuts

que no respecten sa mare

i és précis...

—Serán filis bords

pro mata'ls fora una infàmia.

La mort no esborra el pecat,

vivint poden esmenar-se.

—Volem una pàtria gran,

gloriosa i respectada.

—I per fer-la gran moriu

i mateu el qui s'atansa?

—Es que ho fem amb nobles fins.

—Però amb medis reprovables.

No deu matar-se a ningú

car la vida ens l'han donada

i fora injusticia greu

uns amb altres de robar-se-la.

—Des dels temps més primitius

que l'home mor per la pàtria.

—í en temps modems hem de fer

com en edats de barbàrie?,

és que el progrés no ens duu res,

és en va que els segles passen?

i*

i Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A

— La pàtr ia . . .

— N o dim a la mort,

sino a la vida, els qui es maten

no conipleixen amb el fi

que foren criats, són plantes

que donen fior sense fruii ,

que floreixen pro no granen.

La mare que aima sos filis

ja mai fa sacrificar-los,

moriria ella primer

si precis fos mil vegades.

La pàtria menjant-se els filis

no és mare, fora marastre!!

LL. B A R C E L Ó 1 B O U .

Crònica loca Per raó del dol que senten moites families, se veié poc concorreguda la

festa tradicional del Cas ino «La Unión>, en la qual tocà la cobla La Prin-

cipal de la nostra vlla. La nova Junta , presidida per En Pelai Pagès, per tal

de realitzar reformes, proposa l 'augment voluntari de les quotes. C o m a

estímul de les tais reformes, hi ha exposât el projecte del mëritissim artista,

En Manel Grau , projecte que, junt amb ses ultimes producciotis pictòriques,

acusa un major abastament de bellesa, sens dubte reflex de la bellesa

perfecta de N 'Ade la Corominas , a qui- ha ofert son cor el nostre amie i

coTlaborador.

El dia 3, el gran vent de llebeig anà rolant fins a migjorn, desfent-se un

temporal aterrador. Sota pluja bâtent, les ones s 'acimaven, envestint, a dret

fil, el tîostre port, on per guardar-se de 1'anterior tramuntana, s 'eren

arredossades moites embarcacions. El pailebot «Solgul i» de Barcelona rompé

amarres i derivà a la platja entravessat; més com que va romandre a part del

curs normal de les ones, la sua s a l v ado no ha estât molt costosa. Petaque-

jant-se, com enemies, en el rebull de la mar, el Haut «Enrique» de Ma lgra t i

el pai lebot «Maria Luisa» de Tarragona , rompé caps i cadenes el Haut i se

precipita sobre les roques, esbotzant-se. El pa iró , saltant-hi des del mol í ,

junt amb un company, aconsegu í salvar 12.000 pessetes i la docunientació

que tenia en la cambra. En fer-se dia, calma un poc la ventada, i el bot

salvavides fou varat per salvar les tripulacions qui sofríen més perill.

Retorna la nit i, amb ella, la furia del vent . Trets i coets avivaren l 'alarma

de qué ja eren presos tots els cors. La fosca impenetrable abocava horrors al

port castigat. Tots els bastiments s'escometien amb feresa, com en foli abor-


M A R I N A D A 29

datge, fent oir c ru ix iments de fusta i remors d 'esqueixament. C o m arbre de-sarreiat , el pai lebot por tugués del bonic nom de «Estrel la do mar» fou dut per les ones envers la p lat ja . El pai lebot «Mar ieges>, que corna el tempora l , disposât a arr ibar a Roses, se decidí a refugiar-se en el nostre por t . Per la foscor regnant , envest í , amb sa ràpida entrada, ei pa i lebot «Valent ina» de Cadaqués, embarrancant-se ambdós a 'vo ra terra. La Hum del jo rn presenta la desolació mai v is ta : en les roques del mol l comercia l hi havien. malniesos, I 'anomenat Haut «Enrique:^, el pai lebot «Mar ia Luisa», el pai lebot «Paquito» de Ma lg ra t , la barca «Raimunda» de Barce lona, la barca «San Juan» d 'A l tea , i un balancí de les obres del por t . Per la plat ja i per les aiguës s'escamparen bocois i restes del naufragi . A fo r t unadamen l no hi hagué cap desgràcia personal. Les averies causades en l 'escol lera de contenció són valorades et) 80.000 pessetes.

A la nit d 'hor ror seguí una nit calma, suau, nit de Reis, que va perme-tre a la mainada passejar-se anib els fanalets de color en íiurs braços i la il lusió dolc iss ima en l 'anima.

Gran mov iment en les representacions sociajs. E l fabr icant En Mar t í Montaner és nomenat President de la Cambra de Comerc i N ' Emi l i Pagès, Secretar i .

L ' A g r u p a c i ó Cata lanis ta nomena President En M i q u e l Roger i Crosa ; President de la Comiss ió de Pol í t ica, En Francese T o r r e n t ; President de la Comiss ió de Cul tura , En Joan B. Camós; T resore r , En Jaunie Camps i Vocals, En César Esteva i En Josep Suñer .

La Comiss ió Execut iva de l 'Aco rd de TAjuntan ient de posar el nom de Wi l son a la Plaça de la M u r a d a i el de A l ia ts al carrer de l 'As t i l le ro és const i tuïda com segueix: President, Josep GafaS; Vice-President, Jaunie Joera; Secretar i , L luís Sais; V ice-Secretar i , Bald i r i Ponjoan; T resore r , A lber t Bas lar t ; Vocals , Josep Clos i G i l Comas.

La Junta del. Casino de «La Unión» és així formada: President, Pelai Pa^ès; V ice-Pres ident , En Jaunie Camps; T reso re r , M ique l Pale i ; Vocals, Facund Prat i Enr ic B lanco; Bibl iotecar i^ En M a r t í Montaner i Bruch, i Se-cretar i , Sant iago Val í .

L 'O r feo «Aucel lada» nomena Vice-President, En Ramon Co l le l l ; Vocals, En Joan Jord i i en L lorenç V i ves ; B ib l io tecar i , En M a r t í Gua i , i Vice-Secre-tari , En Germà Sabat.

El Foment d' Obres i Const rucc ions ha anu l ' la t el contracte de les obres del por t . L 'Es ta t ha accedit a augmentar a set mi l ions de pesseles el crédit ais Docks de Palanjós, jn i t jançant la p ignorac ió de mercaderies Els Docks arribant a un vo lum inesperat d 'operacio i is , han con ju ra i les di f icui tats ex-tremes a les quals arr ibé la industr i a tapera. En la industr ia ha augmentât considérablement el va lor deis desperdic is. La Coopera t i va ha repart i t el Î 3 per cent en el quart t r imestre. H i f iguren 1.951 socis, qui han imposât 18,230 pessetes. L 'O f i c i na de Correus ver i f ica ei serve i de paquets postals:


30 M A R I N A D A

5 Ki los valen 1 pesseta. Bis obrers de l ' impremta Llorei is Castello demana-ren augment de jornal i menys temps de íreball, cosa que els fou concedida. Igual demanda han presentai els obrers de la fábrica de canemàs d'En Sal-vador Gubert , els mossos de café també presenten bases i a la tCorchera» esclata una vaga duradera. Nostre amie, N 'Al fons Pages, farmacèutic, s'és instar iat a Tiana. Botiga i taller d ' E n Francese de A . Maru l l han estât traspassats ais senyors Llorens Castello. Arr ibaren de l'estranger els senyors Lloverás i Matas, qui han passai el temps de guerra a Bèlgica. Dolcissima han trobada la llur patria. Benvinguts. La salvació del «SolguiU no ha estât sens treballs. Els armadors feren venir de Barcelona enormes peces de melis. A últ ims de mes, anunciaren la varadura, atraient molts de curiosos; mes no pogué realitzar-se per petites deficiències. Se realitzà el diumenge, dia 2 de febrer, en temps molt propici.

AI Centre Federal la Companyia d'Aíicionaís posa en escena «La barca dels afi igits» i «La Criada nova». A l 'Agrupació Catalanista foren represen-tades les següents obres: «L'Agr icul tor de Xicago» de Marc Twa in i sFilo-sofies del xampany». En la.vetllada debutaren literàriament En Josep Ayesta 1 Boix i N 'Antoni Plaja i Güel l ; els coneguts poetes En, Joan B. Camós i En Ll . Barceló i Bou Ilegiren composicions inédites. Amenitat oferí la senyo-reta Nativi tat Roure cantant genti lment l 'esplèndid lied «Margarideta fi lant» de Schubert. L l ista dels aficionáis d'aquell jorn: la senyoreta Cors qui fou molt aplaudida, i els senyors Tor ren t , Camós, Goday, Brandes i Crosa. En el Centre Economic ja teñen enllestit Tescenari. Actualment, els dues r ival i t -zen en atraccions.

Una setmana espiritual amb els exercicis presidits pel P. Plus d'Igualada i el P. Ezequiel de Mataró. Malgrat del fret i de les malalties, l 'esglèsia, al vespre, s'ompli de gom a gom i no fou escassa la concurrencia en les fun-cions matinals. Valuós ha estât el f rui t , i per tant, molt gojós queda el nostre estimât senyor Rector.

En Joan Matamala, regidor, fou el delegat de l 'A juntament en l 'Assem-blea de Catalunya.

Ja ressonen Ies xarangues de Carnestoltes, però Thumor, enguany, és aiguaiit per les dif icultats del viure.

Les campanes han tocat a mort per N 'Antoni Montaner i Bruch, f inat a Alemanya, f i l i gran del gran fabricant. Portava en l'anima el geni comercial, de tradició en sa famil ia, i quan ja per sos treballs havia donat prova de sos mèrits i de què la importantissima casa desplegaria, a ses mans, major volada encara de la molta i altissima que fins ara ha fet, deixà el món de llàgrimes per presentar-se a Déu. Eli l i dongui el repòs de la glòria. Les campanes han tocat a mort pel dist ingit català mort a l 'estranger. La fábrica de Palamós ha estât tancada i una corrua de paiamosins se són dir igits a la casa pairal del f inat per a presentar a D . Mar t i el testimoni de llur condol. MARINADA li presenta ben sincer i ben cordial. J Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

MARINADA 31

Movìment del oort duranl el mes de Qener de 1919

E N T R A D E S T O N E L A T G E S S Ü R T I D E S T O N E L A T G E S Vapors 8 B a r c o s de vela 25

3293 V a p o r s 8 1461 B a r c o s d e vela 24

3293 1430

O D e r a c i o n s d e la C a i x a d ' C s t a l v i s Mas de Gener

Hombre d'Impnsicions Quantitats imposades Reintegres Quantitaìs pagades Llibretes noves 137 18.505'04 36 4.809'64 8

II PVFJ> '; O -

L S t a c i o D u v i o m e t n c a o .. -Í. )

Aigiia recol l ida di i rant el uies de G e n e r : 0 imii.

^ e a i s t r e c iv i Mes de Gener

Naixemenis: 1. G a s p a r H u e l g a i Bianco .—2. Ra imunda Pal l i i L lora —3. A g u s t i T o r r e n t i B o r r a s .

¡nnomenals: 1. H e r n á n d e z i R a m o n e t . —2 G a r r o s e t i F e r r a g u t . ~ 3 . S a r r a t i Oli-ver .—4. M a r t í i Fon t .—5. E s p i n ó s i Sa i s .

Defiincions: 1. T e r e s a Vil la lba i Noya , 44 anys.—2. N a r c í s C o r r e d o r i G a f a r o t , 74 anys.—3- S e b a s t i a n a De la igua i F e r r e r , 28 anys .—4. Mar ia P a j a i G a l l a r t , 43 anys ,— 5. Adolf T u r r ó i C o l o m é , 15 anys .—6. J o s e p Ba rnach i G e l a b e r t , 72.

Mairimonis: 1. J o s e p Ma tama la i Rovi ra amb Agna C o t x o i Es taf lo t .—2. En r i c Lladó i R a g o l t a amb J o s e p a C o n s t a n s e u i B i rba .—3. J o s e p G o n z á l e z i T o s c a n o amb Pi-lar C a r b o n e l l i C a n e t . — 4 . G e n i s R ie ra i P a g e s amb Agna B a s s o l s i C r o s a

Taller« Tipogràfics LLORENS CASTELLÒ-Palamós,


í MARINADA 32

A R T I C L E S P E R A

S P O R T S

M O T O S 1 S I D E - C A T : Í S


any vi. nüm. . 63. - servei d'arxiu municipal de …© ens ensenya la canço que per vos, agna...

Documents