1

LA CRISI DE LA CRISI DE LA RESTAURACILA RESTAURACIÓÓ

(1902 (1902 –– 1931)1931)

HISTÒRIA D'ESPANYAHISTÒRIA D'ESPANYA

EL REGNAT D'ALFONS XIIIEL REGNAT D'ALFONS XIII

LA FI DE LA MONARQUIA LA FI DE LA MONARQUIA

LA DICTADURA DE PRIMO LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERADE RIVERA

CONFLICTES DEL REGNATCONFLICTES DEL REGNAT

IMPORTIMPORTÀÀNCIA I NCIA I CARACTERCARACTERÍÍSTIQUESSTIQUES

I

II

III

IV

2

IIMPORTIMPORTÀÀNCIA I NCIA I CARACTERCARACTERÍÍSTIQUESSTIQUES

CONFLICTES CREIXENTSCONFLICTES CREIXENTS

PROBLEMES GREUS PROBLEMES GREUS

CRISI DEL LIBERALISMECRISI DEL LIBERALISME

EXPANSIEXPANSIÓÓ MUNDIAL MUNDIAL

LLARGA CRISI DE L'ESTAT LLARGA CRISI DE L'ESTAT LIBERALLIBERAL

El regnat d'Alfons XIII coincideix amb una època d'expansió econòmica mundial:

Fases d'alt creixement econòmic capitalista:La “belle époque”Els “feliços anys vint”

La bona conjuntura beneficia l'economia espanyola:

Important creixement industrial, però desigual

Auge de l'agricultura d'exportació, però retard de l'agricultura tradicionalCiutats modernes, però arcaiques aldees

EXPANSIÓ MUNDIAL

3

El regnat d'Alfons XIII coincideix amb la instauració de règims autoritaris i la consolidació de sistemes democràtics a Europa:

Règims democràtics a França, Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, Suècia i Noruega

Règims autoritaris a Hongria (1920), Itàlia (1922), Bulgària (1923), Portugal (1926 i Polònia (1926)

El regnat d'Alfons XIII coincideix amb l'impacte de la Gran Guerra i la Revolució Russa:

Crisi de valors per la Primera Guerra Mundial

Polarització social davant la revolució soviètica

CRISI DEL LIBERALISME

PROBLEMES GRAVES

Durant el regnat d'Alfons XIII continuen els problemes, agreujant-se les contradiccions de la Restauració:

Un exUn exèèrcit polititzat amb fortes rivalitats rcit polititzat amb fortes rivalitats internesinternes……

PROBLEMA MILITARPROBLEMA MILITAR

DDèèficit cultural amb una Esglficit cultural amb una Esgléésia massa sia massa influent i conservadorainfluent i conservadora……

PROBLEMA EDUCATIUPROBLEMA EDUCATIU

Un centralisme que xoca amb la diversitat Un centralisme que xoca amb la diversitat econòmica, social i cultural ... econòmica, social i cultural ...

PROBLEMA PROBLEMA ““REGIONALREGIONAL””

Fortes desigualtats i desemparament dels Fortes desigualtats i desemparament dels menys afavoritsmenys afavorits……

PROBLEMA SOCIALPROBLEMA SOCIAL

Un Estat patrimoni dels mUn Estat patrimoni dels méés rics amb la s rics amb la impossibilitat de democratitzarimpossibilitat de democratitzar--sese……

PROBLEMA POLPROBLEMA POLÍÍTICTIC

4

CONFLICTES CREIXENTS

Els PROBLEMES s'entrellacen i conjuguen en creixents CONFLICTES que soscaven la Monarquia:

1909 : SETMANA TRÀGICA

CRISI DE 1917

CRISI DEL “TRIENNI BOLXEVIC” (1917 – 1919)

CRISI DEL PARLAMENTARISME (1920- 1923)

L'excessiu protagonisme d'Alfons XIII precipita la seua caiguda el 1931: Dona suport a la dictadura militar de Primo de Rivera el 1923

El fracàs de la Dictadura acaba arrossegant la Monarquia

LLARGA CRISI DE L'ESTAT LIBERAL

Els problemes i els conflictes conformen una LLARGA crisi de

l'Estat Liberal que continua amb la Dictadura i la Segona República fins a desembocar en la Guerra Civil:

GUERRA CIVIL

SEGONA REPÚBLICAIntent de soluciIntent de solucióódemocrdemocrààticatica

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

Intent de soluciIntent de solucióóautoritautoritààriaria

REGNAT D'ALFONS XIII

CR

ISI D

E L

'ES

TA

T

LIB

ER

AL

5

CONFLICTES DEL REGNATCONFLICTES DEL REGNAT

CRISI DEL PARLAMENTARISME 1920 – 1923

CRISI DEL “TRIENNI”

LES CRISIS DE 1917

1909: SETMANA TRÀGICA

II

1909: SETMANA TRÀGICA

CONSEQCONSEQÜÈÜÈNCIES DE LA NCIES DE LA SETMANA TRSETMANA TRÀÀGICAGICA

LA INSURRECCILA INSURRECCIÓÓ DE DE BARCELONABARCELONA

GUERRA DE MELILLAGUERRA DE MELILLA

L'ERA DE L'IMPERIALISME L'ERA DE L'IMPERIALISME (1870 (1870 –– 1914)1914)

6

L'ERA DE L'IMPERIALISME (1870 – 1914)

Estats rics i poderosos

controlen controlen mercatsmercats

colonitzencolonitzen

ÀÀfrica, frica, ÀÀsia, sia,

OceaniaOceaniadominen dominen territoristerritoris

IMPERISIMPERIS

Gran Gran Bretanya, Bretanya, FranFrançça, a,

Alemanya, Alemanya, EUAEUA

REPARTEIXEN REPARTEIXEN EL MEL MÓÓNN

Acords i comferAcords i comferèències ncies (Comfer(Comferèència de Berlncia de Berlíín (1885) : n (1885) :

repartiment d'repartiment d'ÀÀfrica)frica)

GUERRES DE GUERRES DE REPARTIMENTREPARTIMENT

A) LA COMFERÈNCIA D'ALGESIRES (1906) ADJUDICA A ESPANYA EL RIF (NORD DE MARROC)Alguns empresaris estan interessats en explotar les mines de ferro del Rif (triangle Melilla, Ceuta i Tànger)

Alguns militars volen convertir Espanya en una potència colonial

B) GUERRA PERMANENT AL NORD DE MARROCAtacs constants de les tribus rifenyes contra l'exèrcit: enviament continu de soldats

Derrota de l'exèrcit espanyol al Barranc del Llop

El Govern decideix enviar més tropes a Melilla de soldats reservistes

LA GUERRA DE MELILLA

7

A) MOTI I VAGA GENERAL A BARCELONA (JULIOL DE 1909)Revolta antimilitarista al port de Barcelona contra l'embarcament de tropes per a anar a Melilla

Sindicats i partits d'esquerra convoquen una vaga general com a protesta contra l'expedició militar

El Govern de Maura declara l'“estat de guerra”

B) INSURRECCIÓ GENERAL A BARCELONAVaguistes i amotinats alcen barricades Crema de convents, col·legis i esglésies (més de 80)

C) INSURRECCIÓ A ALCOI, BILBAO, ETC.

LA INSURRECCIÓ DE BARCELONA

A) DURA REPRESSIÓ500 Ferits, 100 morts

Més de 200 consells de guerra que afecten més de 1.500 manifestants: 16 condemnats a mort; 5 afusellats

Afusellat per “inspirador” el pedagog Ferrer i Guàrdia

B) PROTESTA INTERNACIONAL

C) DIMISSIÓ DEL GOVERN DEL CONSERVADOR ANTONIO MAURA

D) AUGMENTA EL CONFLICTE CLERICALISME –ANTICLERICALISME

E) DIVISIÓ DE L'EXÈRCITAfricanistes: reclamen un ascens per mèrits de guerraJuntistes: defenen l'ascens per antiguitat

CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA

8

LES CRISIS DE 1917

CRISI SOCIAL

CRISI MILITAR I CRISI POLÍTICA

CONSEQÜÈNCIES DE LA I.G.M

A) PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1914 – 1918Espanya no participà per:

Aïllament polític (no té interessos imperialistes)

Aïllament econòmic (fort proteccionisme)

Divisió de l'opinió pública:

a) Germanòfils: donen suport Alemanya i Àustria (conservadors i carlins)b) Aliadòfils: donen suport França, G. Bretanya i EUA (liberals, republicans i socialistes)

B) REPERCUSSIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS∆ les exportacions cap a Europa, es redueixen les importacions:

∆ els beneficis empresarials

Creació de noves empreses amb millor tecnologia

∆ els preus, encariment del cost de la vida (20%)

∆ del malestar i descontentament social

CONSEQÜÈNCIES DE LA I.G.M.

9

1. Militars juntistes s'enfrenten al govern exigint un augment de sou i nous ascensos per antiguitat

1. Els militars juntistes critiquen els polítics i formen juntes de defensa (associació de militars)

1. Diputats dels partits nacionalistes, republicans i socialistes es reuneixen al Congrés de Diputats per a exigir la formació d'un govern provisional, noves eleccions i nova constitució

1. El govern desautoritza l'assemblea de diputats, i els militars juntistes la critiquen

1. El govern, pressionat, accepta les demandes dels juntistes

1. L'assemblea de diputats es disol sense obtindre cap de les seuesexigències

CRISI MILITAR I CRISI POLÍTICA

1. Els sindicats UGT y CNT s'uneixen i convoquen una vaga general

1. La vaga general té una alta participació

1. El govern reprimeix la vaga declarant l'“estat de guerra”

1. L'exèrcit reprimeix els vaguistes: més de 70 morts i 200 ferits, 2000 detinguts

1. Els dirigents dels sindicats són jutjats en consell de guerra i condemnats a cadena perpètua

1. A causa de la pressió popular i internacional, els sindicalistes són amnistiats

CRISI SOCIAL

10

CRISI DEL “TRIENNI” (1917 – 1919)

CONFLICTES I CONSEQÜÈNCIES

IMPACTE DE LA REVOLUCIÓRUSSA

1) AUGMENTA LA POLARITZACIÓ SOCIALEntusiasme d'alguns obrers i camperols, volen el repartiment de terres i la gestió de les fàbriques, com a Rússia

Alarma i por entre molts empresaris i terratinents que es sentenamenaçats

2) CONFLICTES SOCIALS A TOT EUROPAInsurreccions a Alemanya i Hongria

Vagues generals a França, Itàlia i Gran Bretanya

3) ESCISSIÓ DELS PARTITS SOCIALISTESAfiliats als partits socialistes, simpatitzants de la revolució a Rússia, formen Partits Comunistes a cada país

Els partits comunistes s'agrupen a la III Internacional

IMPACTE DE LA REVOLUCIÓ RUSSA

11

A) REVOLTES CAMPEROLES A ANDALUSIA, EXTREMADURA I AMBDUES CASTELLES

Crema de collites

Ocupació de terres

B) VAGUES A ASTÚRIES I AL PAÍS BASC

C) VAGA GENERAL A BARCELONA EL 1919

D) CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI:Augment de la inestabilitat dels governs

Augment de la força dels partits d'oposició

Creació el 1920 del Partit Comunista (PCE) per afiliats del PSOE

CONFLICTES I CONSEQÜÈNCIES

COLP D'ESTAT

DESASTRE D'ANNUAL

EL PISTOLERISME

CRISI DEL PARLAMENTARISME 1920-1923

12

A) MOVILITZACIÓ DE LES ASSOCIACIONS PATRONALS

A) Vagues patronals (Lock out) i manifestacions d'empresaris B) Acomiadament dels sindicalistes obrers C) Els empresaris creen sindicats “grocs”

B) TERRORISME “BLANC”A) Bandes armades de “pistolers” al servei dels empresaris intimiden

els treballadorsB) Atemptats i assassinats de sindicalistes i advocats laboralistes

C) TERRORISME D'ESTATA) Aplicació de la “llei de fugues” als detingutsB) Augment d'assassinats de sindicalistes

EL PISTOLERISME

1. El general Silvestre inicia una ofensiva militar per a ampliar la dominació a la zona del Rif

1. Els soldats espanyols porten pocs mesos a Àfrica i manquen de preparació suficient

1. Rebel·lió de les tribus armades (cabiles) del Nord d'Àfrica dirigida per Abd–el–Krim

1. Les tropes d'Abd – el - Krim ataquen per sorpresa i derroten a l'exèrcit espanyol a ANNUAL

1. Al desastre d'ANNUAL moren 13.000 soldats

DESASTRE D'ANNUAL

13

COLP D'ESTAT

1. Commoció de l'opinió pública i enfrontament entre militars i govern sobre les responsabilitats del desastre d'Annual:

Uns responsabilitzen els militars implicats

Altres responsabilitzen el govern

2. Formació de una comissió d'investigació parlamentària per depurar responsabilitats a Annual (expedient Picasso)

3. A Setembre de 1923 s'anuncia que el'expedient Picasso va a fer-se públic

4. El 13 de setembre el general En Miguel Primo de Rivera declara l'“estat de guerra” i exigeix que el poder passe als militars

5. Després d'unes hores, Alfons XIII nomena Primo de Rivera president del govern

DICTADURA DE PRIMO DE DICTADURA DE PRIMO DE RIVERARIVERA

PROBLEMA MILITAR

CENTRALISME I CLERICALISME

CORPORATIVISME I REPRESSIÓ

INTERVENCIONISME ECONÒMIC

DICTADURA MILITAR

III

14

DICTADURA MILITAR

ETAPES DE LA DICTADURA

REORGANITZACIÓ DE L'ESTAT

A) MESURES AUTORITÀRIES PER A LIQUIDAR EL RÈGIM LIBERAL DE LA RESTAURACIÓ

1. Suspensió de la Constitució de 1876

2. Límits als drets de reunió, manifestació i expressió (censura prèvia)

3. Prohibició de partits i sindicats

4. Dissolució del Parlament i cessament dels governadors civils i alcaldes

B) IMPLANTACIÓ DE LA DICTADURA– Administració central: Govern militar i Monarquia (poder executiu i

legislatiu, subordinació del poder judicial)

– Administració territorial: Governadors militars a cada província

– Administració municipal: Regidors elegits per electors rics de cada municipi. Formació de somatens armats

REORGANITZACIÓ DE L'ESTAT

15

A) DIRECTORI MILITAR 1923 – 1925: Primo de Rivera destaca al colp d'Estat el caràcter provisional de la Dictadura Militar:

Aconsegueix amplis suports socials (burgesia dels negocis, terratinents, Església i Exèrcit)

Aconsegueix l'acatament de conservadors, liberals, socialistes, nacionalistes…Aprovació d'Alfons XIII

Govern format per militars i presidit per Primo de Rivera

B) DIRECTORI CIVIL 1925 – 1930:Incorporació de ministres civils (antics polítics conservadors)

Creació d'Unión Patriótica, partit polític únic governamental

Rebuig de liberals, socialistes, republicans i nacionalistes, alcontinuisme de la Dictadura

ETAPES DE LA DICTADURA

INTERVENCIONISME ECONÒMIC

A) INTERVENCIONISME DEL GOVERN: – Comissió Reguladora de la Producció per a controlar las empreses– Augment del proteccionisme comercial: aranzels del 50%

B) NACIONALISME ECONÒMIC: Creació d'indústries públiques (de l'Estat o amb alta participació) amb caràcter monopolista:

1924, Compañía Telefónica Nacional de España1927, Iberia i CAMPSA

Creació del Banco de Crédito Industrial, Banco Exterior…

C) CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA ECONÒMICA

Augment del dèficit comercialAugment del deute públic pel creixement de despeses estatals

16

CORPORATIVISME I REPRESSIÓ

A) REPRESSIÓ DISCRIMINADA CONTRA EL MOVIMENT OBRER– La CNT, perseguida; la UGT, tolerada

– Prohibició de vagues i manifestacions

B) CREACIÓ DE L'ORGANITZACIÓ CORPORATIVA DEL TREBALL:– Comités paritaris (amb representants obrers i patronals)

– Els comités negocien els conflictes laborals i controlen la normativa sobre el treball

C) CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA SOCIALAugment del nombre d'afiliats de la UGT, que col·labora amb la Dictadura fins a 1929

Radicalització de la CNT: creació de la FAI (1927)

CENTRALISME I CLERICALISME

CRITICA I COMPROMÍS DELS INTEL·LECTUALS

CENTRALISME I REPUBLICANISME

17

A) CENTRALISMEConcepció centralista d'Espanya; la unitat de la pàtria

Els nacionalismes són considerats un “perill per a la pàtria”, un atac a la unitat

B) REPRESSIÓ CONTRA ELS NACIONALISMESPersecució als nacionalistes

Dissolució de la Mancomunitat Catalana

Prohibició de partits, associacions culturals, llengua i banderes

C) RADICALITZACIÓ DELS NACIONALISTESEls partits nacionalistes de dretes s'enfronten a la Dictadura

Sorgeixen partits nacionalistes republicans:Esquerra Republicana de Catalunya

Organización Republicana Galleguista Autónoma

Partido de Unión Republicana Autonomista de Valencia

CENTRALISME I REPUBLICANISME

A) REBEL·LIÓ ESTUDIANTIL I CRITIQUES DELS INTEL·LECTUALS

L'autorització a atorgar títols universitaris als centres privats d'El Escorial (agustins) i Deusto (jesuïtes) provoca una vaga i manifestacions d'estudiants

Tancament de la Universitat (1929) i dimissió de catedràtics universitaris famosos

Crítiques d'Unamuno, Valle Inclán i Blasco Ibáñez…

B) EDAT DE PLATA DE LA CULTURAGeneració del 27 (García Lorca, Rafael Alberti, Vicente Aleixandre…)Pintors famosos: Picasso, Miró, Gris…

C) COMPROMÍS POLÍTIC Crítiques a la Dictadura i MonarquiaFormació de l'Agrupación de Intelectuales al servicio de la República

CRITICA I COMPROMÍS DELS INTEL·LECTUALS

18

PROBLEMA MILITAR

A) FI DE LA GUERRA DE MARROCGuerra hispano-francesa amb una operació amfíbia (1925)

Victòria d'Alhucemas i rendició d'Abd el Krim en 1926

El general Sanjurjo anuncia en 1927 la fi de la guerra: èxit al Marroc

B) AUGMENT DELS CONFLICTES INTERNSAmnistia als oficials implicats a Annual

Augment de la rivalitat entre africanistes i juntistes

Descontentament d'oficials juntistes que es pronuncien contra Primo de Rivera i Alfons XIII

FI DE LA MONARQUIAFI DE LA MONARQUIA

FI DEL REGNAT D'ALFONS XIII

IV

CAIGUDA DE LA DICTADURA

19

CAIGUDA DE LA DICTADURA

DIVISIÓ DELS MONÀRQUICS

ENFONSAMENT DE PRIMO DE RIVERA

ENFONSAMENT DE PRIMO DE RIVERA

1929Divisions dins de l'Exèrcit

Ampli rebuig al projecte de “constitució”, Alfons XIII no ho accepta

Creixent inflació: devaluació de la pesseta

1930Augment de l'atur i l'oposició obrera

Dimissió del Ministre de Hisenda Calvo Sotelo

Dimissió de Primo de Rivera

Primo de Rivera mor a París en març de 1930

20

DIVISIÓ DELS MONÀRQUICS

A) GOVERN DEL GENERAL BERENGUER (“DICTABLANDA”):

1. Polítics monàrquics refusen la proposta de restablir la Constitució de 1876

2. Intel·lectuals critiquen el projecte de tornar al sistema canovista (Ortega y Gasset: “Delenda est monarquía”)

3. Divisió d'opinions d'antics líders monàrquics (Romanones, Alba,

Cambó, etc.)

B) GOVERN DE L`ALMIRALL AZNAR:

Convocatòria d'eleccions municipals el 12 de abril de 1931 (per a preparar

eleccions legislatives)

FI DEL REGNAT D'ALFONS XIII

ELECCIONS DEL 12 DE ABRIL

UNIÓ DELS REPUBLICANS

21

UNIÓ DELS REPUBLICANS

1. Els socialistes es decanten per un règim republicà

1. La CNT acorda donar suport la futura república

1. Molts xicotets partits republicans s'uneixen formant l'Alianza Republicana

1. Tots els partits de l'oposició a la dictadura signen el pacte de Sant Sebastià, en agost de 1930, per a aconseguir un règim republicà

1. Creix l'antimonarquisme per les execucions dels capitans republicans sublevats a Jaca

1. Major popularitat dels líders republicans, que empresonats ixen de presó

ELECCIONS D'ABRIL DE 1931

LES ELECCIONS DEL 12 DE ABRIL DE 1931 ES CONVERTEIXEN EN UN PLEBISCIT SOBRE LA MONARQUIA

ELS MONÀRQUICS OBTENEN MÉS VOTS I MÉS REGIDORS A LES ZONES RURALS:

60260241.22441.224MONMONÀÀRQUICSRQUICS

95395339.24839.248REPUBLICANSREPUBLICANS

REGIDORS A CAPITALS REGIDORS A CAPITALS REGIDORS A MUNICIPISREGIDORS A MUNICIPISPARTITSPARTITS

ELS REPUBLICANS GUANYEN A 41 DE LAS 50 CAPITALS DE PROVÍNCIA

ALFONS XIII ABANDONA ESPANYA

14 DE ABRIL DE 1931: PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA