correccio-llengua-2103
DESCRIPTION
llenTRANSCRIPT
1
CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVES CORREGIDES
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LLENGUA CATALANA, CASTELLANA I ARANÈS
AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Curs 2012-2013
2
Quadern de llengua catalana TEXT 1: EL GRAN RAM – Text narratiu, continu COMPRENSIÓ LECTORA Activitats 1 – 10 : vegeu el quadern de la prova amb les respostes per a totes les preguntes de resposta tancada. Activitat 11 En aquesta resposta oberta s’accepten com a correctes les respostes següents: Accions positives: Qualsevol que faci referència a la compra de flors per a la mare.
Accions negatives: Abandonar el ram que tant li ha costat aconseguir. Barallar-se i pegar un
company amb el ram. Abandonar les flors a la vorera, etc.
S’atorga 1 punt si diu una acció positiva i una de negativa.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitat 12 : vegeu la resposta al quadern amb respostes.
Activitat 13
Has preparat algun regal per a la teva mare o per a alguna altra persona que estimes? Has
d’escriure en 10 línies:
• A qui has fet el regal i per quin motiu.
• Quin regal li has fet i per què l’has triat.
Si mai no n’has preparat o fet cap, de regal, t’ho pots inventar.
Si ho necessites, pots demanar un full per fer un esborrany o un esquema.
CRITERIS DE CORRECCIÓ DE L’ACTIVITAT 13 En aquesta activitat no es corregiran els escrits de menys de 5 línies. Si un escrit és molt curt, es pot considerar que no hi ha prou elements per atorgar-li la puntuació màxima i, per tant, se li pot donar menys puntuació en cada apartat. S’aconsella marcar els errors de lèxic amb un requadre, els d’ortografia amb un cercle i els de morfosintaxi amb un subratllat. Així seran més fàcils de comptar al final. S’avaluen: Competència discursiva : la competència discursiva implica respondre explícitament al que es demana, mantenint un sentit global del text, seguint l’estructura proposada i fent un ús correcte dels connectors. Coherència i adequació (CA): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts Cohesió (CO): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts Correcció Lingüística: la correcció lingüística implica usar correctament les estructures morfosintàctiques, el lèxic i l’ortografia pròpia del sistema lingüístic en què s’escriu.
3
Lèxic (L): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts Ortografia (O): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts Estructures morfosintàctiques (M): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts
Aspectes formals: l’escrit ha de ser net i la lletra llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat
Presentació i grafia (P): es poden atorgar 1, 0 punts Puntuacions de la competència discursiva de l’exerc ici llarg d’expressió escrita Coherència i adequació (CA) S’avalua si el text respon al que es demana, si manté un sentit global, si segueix l’estructura proposada i si manté un equilibri entre les parts en què està dividit 4 punts Un cop feta la lectura del text, ha de quedar clar que manté un sentit
global, que s’adequa al tema que es demana i que segueix l’estructura proposada. No hi ha canvis en el plantejament a mesura que es va escrivint, l’estructura és clara, es manté un equilibri entre les parts en què s’estructura, no hi ha excés d’informació innecessària ni s’ha de deduir informació.
2 punt Tot i que el text manté un sentit global i que hi ha un fil argumental que l’articula, hi ha algun canvi en l’estructura proposada a mesura que es va escrivint. L’estructura és poc clara, no es manté un equilibri entre les parts del discurs, hi ha excés d’informació innecessària i s’ha de deduir informació.
0 punts El text elaborat no respon al model narratiu demanat en la instrucció i l’estructura del text no és clara
Cohesió ( CO) S’avalua si l’encadenament de les frases i l’ús de connectors són correctes 4 punts L’alumne o alumna evita construir un text repetitiu amb l’ús de pronoms o
sinònims i utilitza connectors (després de, perquè, i, per això, etc.) que donen cohesió al text. L’ús de la primera persona i la tercera persona és correcte.
2 punt El text pot resultar una mica repetitiu. S’utilitzen molt pocs pronoms o sinònims. S’utilitzen alguns connectors, però la majoria de frases no acaben d’estar ben lligades. En general, l’ús de la primera i la tercera persona és correcte.
0 punts Les frases no estan lligades. L’alumne o alumna no utilitza cap dels elements gramaticals que permeten construir un text cohesionat. L’ús de la primera i la tercera persona no és correcte.
Puntuacions de la correcció lingüística de l’exerci ci llarg d’expressió escrita Lèxic (L) En aquest apartat s’avalua el domini del vocabulari, entenent per domini del vocabulari l’ús adequat amb varietat i precisió dels mots propis d’una llengua dins d’una situació comunicativa. Les errades de vocabulari poden ser produïdes per inadequació al tema o per interferència amb altres sistemes lingüístics. 4 punts El lèxic és ric. El vocabulari és precís i variat. No hi ha interferències amb
altres sistemes lingüístics 2 punts El lèxic és correcte. El vocabulari és precís, però poc variat. Hi pot haver
una interferència amb altres sistemes lingüístics.
4
0 punts El lèxic és molt pobre. El vocabulari conté imprecisions. Hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics.
Ortografia (O) S’avaluen l’ortografia natural i l’ortografia arbitrària. S’avalua la puntuació treballada al cicle mitjà. Les errades repetides es compten només una vegada. 4 punts En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural. Tampoc no hi ha cap
errada d’ortografia arbitrària ni de puntuació pertanyents a les treballades al cicle mitjà.
2 punts En el text hi ha una errada d’ortografia natural. Hi ha més de 4 errades entre les de l’ortografia arbitrària i les de puntuació que són avaluades, tot i que això no dificulta la comprensió.
0 punts En el text hi ha diverses errades d’ortografia natural i força errades d’ortografia arbitrària i de puntuació avaluades.
Estru ctures morfosintàctiques (M) S’avaluen:
- Ordre de la frase. - Presència dels elements de la frase necessaris per a comprendre-la. - Concordança dels temps verbals, del verb amb el subjecte i del subjecte amb
els seus determinants i complements. - Absència d’interferències d’altres sistemes lingüístics (tenir que, hi ha que, es
va caure, a la meva casa, les diu en lloc de els diu...). 4 punts El text està compost per frases ben estructurades. No hi ha cap errada
morfosintàctica de les avaluades ni cap interferència d’altres sistemes lingüístics.
2 punts En el text hi pot haver fins a 3 errades morfosintàctiques de les que són avaluades.
0 punts En el text hi ha més de 5 errades morfosintàctiques de les que són avaluades.
Puntuacions dels aspectes formals de l’exercici lla rg d’expressió escrita Aspectes formals (P) S’avalua si l’escrit és net i la lletra llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat. 1 punt L’escrit és net, la lletra és llegible sense esforç, proporcionada i amb bona
direccionalitat. O punts Hi ha incorreccions en la presentació i el grafisme és poc entenedor.
5
TEXT 2: EL RINOCERONT BLANC – Text expositiu, discontinu COMPRENSIÓ LECTORA Activitats 1 – 12 : vegeu el quadern de la prova amb les respostes. EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitat 13
Habitualment = normalment, quasi sempre, sovint, etc.
S’enfureix = s’enfada, crida, es torna agressiu, etc.
S’atorguen 2 punts si fan les dues substitucions correctes i 1 punt si només en fan una de
correcta. O punts quan no n’hi ha cap de correcta.
Activitat 14
Imagina que has de fer un reportatge fotogràfic dels rinoceronts a la sabana. Explica tres
coses que t’emportaries i per què.
En aquesta activitat no es corregiran els escrits massa breus. S’avalua: Competència discursiva Coherència i adequació (CA): es poden atorgar 2, 1, 0 punts Cohesió (CO): es poden atorgar 2, 1, 0 punts Puntuacions de la competència discursiva de l’exerc ici curt d’expressió escrita Coherència i adequació S’avalua si el text respon explícitament al que es demana, amb frases ben estructurades. 2 punts El text està escrit en forma de nota i respon explícitament al que se li
demana. Hi ha tota la informació imprescindible. 1 punt El text està escrit en forma de nota i respon força al que se li demana. Hi
falta alguna informació 0 punts El text no està escrit en forma de nota ni es respon al que es demana. Cohesió S’avalua si l’encadenament de frases és correcte. 2 punts Hi ha un encadenament correcte de les frases (connectors, pronoms...). 1 punt No hi ha un encadenament entre les frases, només hi ha una juxtaposició
o bé hi ha desordre o hi ha una reiteració innecessària d’idees. 0 punts Les diferents frases no estan enllaçades. Hi ha desordre i reiteracions
innecessàries en el desenvolupament del tema. Activitat 15 : vegeu el quadern de la prova amb les respostes.
6
Quadern de llengua castellana TEXT 1: EL LABRADOR Y SUS HIJOS – Text narratiu, continu COMPRENSIÓ LECTORA Activitats 1 – 12 : vegeu el quadern de la prova amb les respostes
EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitat 13
S’atorguen 2 punts quan no repeteixen “el viejo labrador” i escriuen les tres accions.
S’atorga 1 punt quan no repeteixen “el viejo labrador” i escriuen dues accions.
S’atorguen 0 punts quan repeteixen “el viejo labrador”. O bé quan no repeteixen “el viejo
labrador” però escriuen només una acció.
Activitat 14 : vegeu el quadern de la prova amb les respostes.
Activitat 15
Explica en unas cuatro líneas si te ha gustado el cuento y por qué.
CRITERIS DE CORRECCIÓ DE L’ACTIVITAT 15 En aquesta activitat no es corregiran els escrits massa breus. S’avalua: Competència discursiva Coherència i adequació (CA): es poden atorgar 2, 1, 0 punts Cohesió (CO): es poden atorgar 2, 1, 0 punts Puntuacions de la competència discursiva de l’exerc ici curt d’expressió escrita Coherència i adequació S’avalua si el text respon explícitament al que es demana, amb frases ben estructurades. 2 punts El text està escrit en forma de nota i respon explícitament al que se li
demana. Hi ha tota la informació imprescindible. 1 punt El text està escrit en forma de nota i respon força al que se li demana. Hi
falta alguna informació 0 punts El text no està escrit en forma de nota ni es respon al que es demana. Cohesió S’avalua si l’encadenament de frases és correcte. 2 punts Hi ha un encadenament correcte de les frases (connectors, pronoms...). 1 punt No hi ha un encadenament entre les frases, només hi ha una juxtaposició
o bé hi ha desordre o hi ha una reiteració innecessària d’idees. 0 punts Les diferents frases no estan enllaçades. Hi ha desordre i reiteracions
innecessàries en el desenvolupament del tema.
7
TEXT 2: EL REY DEL POLO NORTE – Text expositiu, discontinu COMPRENSIÓ LECTORA Activitats 1 – 10 : vegeu el quadern de la prova amb les respostes. Activitat 11 Es considera correcta la resposta que contingui la idea que no troben menjar al Pol Nord EXPRESSIÓ ESCRITA
Activitats 12 : vegeu el quadern de la prova amb les respostes.
Activitat 13
Imagina que cazan un soso blanco en el Polo Norte y lo llevan a un zoo.
Debes escribir en 10 líneas:
- Cómo surgió se siente el oso al llegar a un espacio cerrado.
- Cómo ha cambiado su vida (qué cosas que hacía en el Polo no puede hacer ahora).
- Cómo es su relación con los humanos.
Debes escribir en todas las líneas y revisar el texto para comprobar que está escrito
correctamente y que se entiende.
CRITERIS DE CORRECCIÓ DE L’ACTIVITAT 13
En aquesta activitat no es corregiran els escrits de menys de 5 línies. Si un escrit és molt curt, es pot considerar que no hi ha prou elements per atorgar-li la puntuació màxima i, per tant, se li pot donar menys puntuació en cada apartat. S’aconsella marcar els errors de lèxic amb un requadre, els d’ortografia amb un cercle i els de morfosintaxi amb un subratllat. Així seran més fàcils de comptar al final. S’avaluen: Competència discursiva : la competència discursiva implica respondre explícitament al que es demana, mantenint un sentit global del text, seguint l’estructura proposada i fent un ús correcte dels connectors. Coherència i adequació (CA): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts Cohesió (CO): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts Correcció Lingüística: la correcció lingüística implica usar correctament les estructures morfosintàctiques, el lèxic i l’ortografia pròpia del sistema lingüístic en què s’escriu.
Lèxic (L): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts Ortografia (O): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts Estructures morfosintàctiques (M): es poden atorgar 4, 3, 2, 1, 0 punts
Aspectes formals: l’escrit ha de ser net i la lletra llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat
Presentació i grafia (P): es poden atorgar 1, 0 punts
8
Puntuacions de la competència discursiva de l’exerc ici llarg d’expressió escrita Coherència i adequació (CA) S’avalua si el text respon al que es demana, si manté un sentit global, si segueix l’estructura proposada i si manté un equilibri entre les parts en què està dividit 4 punts Un cop feta la lectura del text, ha de quedar clar que manté un sentit
global, que s’adequa al tema que es demana i que segueix l’estructura proposada. No hi ha canvis en el plantejament a mesura que es va escrivint, l’estructura és clara, es manté un equilibri entre les parts en què s’estructura, no hi ha excés d’informació innecessària ni s’ha de deduir informació.
2 punt Tot i que el text manté un sentit global i que hi ha un fil argumental que l’articula, hi ha algun canvi en l’estructura proposada a mesura que es va escrivint. L’estructura és poc clara, no es manté un equilibri entre les parts del discurs, hi ha excés d’informació innecessària i s’ha de deduir informació.
0 punts El text elaborat no respon al model narratiu demanat en la instrucció i l’estructura del text no és clara
Cohesió (CO ) S’avalua si l’encadenament de les frases i l’ús de connectors són correctes 4 punts L’alumne o alumna evita construir un text repetitiu amb l’ús de pronoms o
sinònims i utilitza connectors (després de, perquè, i, per això, etc.) que donen cohesió al text. L’ús de la primera persona i la tercera persona és correcte.
2 punt El text pot resultar una mica repetitiu. S’utilitzen molt pocs pronoms o sinònims. S’utilitzen alguns connectors, però la majoria de frases no acaben d’estar ben lligades. En general, l’ús de la primera i la tercera persona és correcte.
0 punts Les frases no estan lligades. L’alumne o alumna no utilitza cap dels elements gramaticals que permeten construir un text cohesionat. L’ús de la primera i la tercera persona no és correcte.
Puntuacions de la correcció lingüística de l’exerci ci llarg d’expressió escrita Lèxic (L) En aquest apartat s’avalua el domini del vocabulari, entenent per domini del vocabulari l’ús adequat amb varietat i precisió dels mots propis d’una llengua dins d’una situació comunicativa. Les errades de vocabulari poden ser produïdes per inadequació al tema o per interferència amb altres sistemes lingüístics. 4 punts El lèxic és ric. El vocabulari és precís i variat. No hi ha interferències amb
altres sistemes lingüístics 2 punts El lèxic és correcte. El vocabulari és precís, però poc variat. Hi pot haver
una interferència amb altres sistemes lingüístics. 0 punts El lèxic és molt pobre. El vocabulari conté imprecisions. Hi ha interferències
amb altres sistemes lingüístics. Ortografia (O) S’avaluen l’ortografia natural i l’ortografia arbitrària. S’avalua la puntuació treballada al cicle mitjà. Les errades repetides es compten només una vegada. 4 punts En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural. Tampoc no hi ha cap
errada d’ortografia arbitrària ni de puntuació pertanyents a les treballades al cicle mitjà.
9
2 punts En el text hi ha una errada d’ortografia natural. Hi ha més de 4 errades entre les de l’ortografia arbitrària i les de puntuació que són avaluades, tot i que això no dificulta la comprensió.
0 punts En el text hi ha diverses errades d’ortografia natural i força errades d’ortografia arbitrària i de puntuació avaluades.
Estructures morfosintàctiques (M) S’avaluen:
- Ordre de la frase. - Presència dels elements de la frase necessaris per a comprendre-la. - Concordança dels temps verbals, del verb amb el subjecte i del subjecte amb
els seus determinants i complements. - Absència d’interferències d’altres sistemes lingüístics (tenir que, hi ha que, es
va caure, a la meva casa, les diu en lloc de els diu...). 4 punts El text està compost per frases ben estructurades. No hi ha cap errada
morfosintàctica de les avaluades ni cap interferència d’altres sistemes lingüístics.
2 punts En el text hi pot haver fins a 3 errades morfosintàctiques de les que són avaluades.
0 punts En el text hi ha més de 5 errades morfosintàctiques de les que són avaluades.
Puntuacions dels aspectes formals de l’exercici lla rg d’expressió escrita Aspectes formals (P) S’avalua si l’escrit és net i la lletra llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat. 1 punt L’escrit és net, la lletra és llegible sense esforç, proporcionada i amb bona
direccionalitat. O punts Hi ha incorreccions en la presentació i el grafisme és poc entenedor.
10
curs 2012-2013
avaluació diagnòstica educació primària competència comunicativa: llengua catalana*
Nom i cognoms
Grup
* Prova corregida* Prova corregida* Prova corregida* Prova corregida
11
Text 1: El gran ram
COMPRENSIÓ LECTORA
Llegeix atentament el text següent i respon les pre guntes tan bé com puguis. Si t’equivoques, ratlla o esborra la resposta equiv ocada i marca clarament la nova resposta.
El gran ram
És l’aniversari de la mare i he decidit fer-li un regal. He agafat els diners que tenia a la meva guardiola. Ja tenia pensat el regal que li faria: un ram immens, com una casa de pagès.
A l’escola frisava perquè s’acabés la classe i poder anar a comprar el regal. Per no perdre els diners, duia la mà ficada a la butxaca, fins i tot per jugar a futbol al pati, però com que no jugo de porter, no tenia gaire importància. El porter era l’Alceste, un company a qui agrada molt menjar.
—Per què corres amb una sola mà? –m’ha preguntat.
Quan jo li he explicat que era perquè volia comprar flors a la meva mare, m’ha dit que ell s’hauria estimat més alguna cosa per menjar.
Quan hem sortit de l’escola, l’Alceste m’ha acompanyat a la floristeria.
En entrar a la botiga, he posat tots els meus diners damunt del taulell. Llavors, he dit a la florista que volia un ram de flors ben gran per a la meva mare.
La senyora ha comptat els diners i m’ha dit que no me’n podria donar pas gaires, de flors. Com que m’he quedat una mica trist, la florista m’ha mirat i m’ha dit que miraria d’arreglar-ho. La senyora ha anat triant flors d’aquí i d’allà i després hi ha afegit un munt de fulles verdes. L’ha embolicat amb un paper transparent i m’ha dit que el portés amb molt de compte. Li he donat les gràcies i hem marxat.
Jo anava molt content amb el meu ram quan ens hem trobat en Geoffroy, un company de l’escola.
—Nicolas, sembles un beneit, amb tantes flors!
—Dóna-me-les a mi, les teves flors –m’ha dit l’Alceste–. Te les vull aguantar mentre estoves en Geoffroy.
Llavors he donat el ram a l’Alceste i m’he barallat amb en Geoffroy. Però l’Alceste li ha donat al Geoffroy un cop al cap amb el ram.
—Les flors! –he cridat–. Em destrossareu les flors!
He agafat les flors i me n’he anat. És clar que no hi eren totes, tampoc no quedaven ni fulles ni paper, però encara era un ram prou bonic. Una mica més enllà he trobat l’Eudes.
—Fem una partida de bales?
—No puc –li he dit–, me n’he d’anar a casa a portar aquestes flors a la mare.
12
Text 1: El gran ram
Marca amb una X la resposta correcta.
1. Què creus que significa la paraula “frisava” que es troba a l’inici del segon
paràgraf?
a. Que tenia fred.
b. Que s’impacientava. X c. Que tenia calma.
d. Que feia tard.
2. Per què es va quedar trist en Nicolas a la floristeria?
a. Perquè el ram hauria de ser petit. X b. Perquè no podia comprar cap ram.
c. Perquè totes les flors del ram eren iguals.
d. Perquè el ram seria de fulles verdes.
3. Per què la florista triava les flors d’aquí i d’allà?
a. Perquè volia que totes les flors fossin iguals.
b. Perquè les agafava de camps diferents.
c. Perquè seleccionava les de color verd.
d. Perquè volia que fossin ben variades. X
Però l’Eudes m’ha dit que encara era d’hora. Llavors he col·locat les flors a la vorera i hem començat a jugar, amb tanta mala sort que m’he entrebancat i he caigut just a sobre del ram. Només n’he pogut salvar una, de flor, que era la menys atrotinada.
L’Eudes ha guillat ràpid cap a casa i jo he anat cap a la meva amb la flor tota pansida. Tenia un nus a la gola.
He obert la porta i li he dit a la mare:
—Per molts anys mare! –i m’he posat a plorar.
La mare ha mirat la flor, semblava tota sorpresa. Després m’ha pres entre els braços, m’ha fet molts petons i m’ha dit que mai no havia tingut un ram tan bonic i ha ficat la flor al gerro blau.
Vosaltres direu el que voldreu, però la meva mare és fantàstica!
René Goscinny, El petit Nicolas.
(Text adaptat)
0-1
0-1
0-1
13
Text 1: El gran ram
4. Per què la florista afegia un munt de fulles verdes?
a. Perquè així feia un gran ram i barat. X b. Perquè a la florista li agradaven molt.
c. Perquè en Nicolas l’hi havia demanat.
d. Perquè a la mare li agradaven les fulles.
5. Quina recomanació li va fer la florista?
a. Que anés amb compte. X b. Que li pagués el compte.
c. Que no les deixés a terra.
d. Que les posés amb aigua.
6. Amb qui es va barallar en Nicolas?
a. Amb ningú.
b. Amb l’Alceste.
c. Amb l’Eudes.
d. Amb en Geoffroy. X
7. Després de jugar amb l’Eudes, com va quedar el ram?
a. Sense cap flor.
b. Amb fulles verdes.
c. Amb una flor pansida. X d. Amb tres o quatre flors.
8. Què vol dir “tenir un nus a la gola”?
a. Estar content.
b. Tenir mal de coll.
c. Estar preocupat. X d. Empassar-se una cosa.
9. Com demostra la mare que estima en Nicolas?
a. Perquè plora d’emoció.
b. Perquè està contenta.
c. Perquè està sorpresa.
d. Perquè li fa petons. X
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
14
Text 1: El gran ram
10 Segons el teu parer, per què la mare li va dir al Nicolas «que mai no havia tingut
un ram tan bonic»?
a. Perquè en Nicolas estigués content. X b. Perquè el ram era molt gran.
c. Perquè mai li havien regalat cap ram.
d. Perquè en Nicolas no s’enfadés amb els amics.
11 De les accions del protagonista, descriu-ne una que et sembli positiva i una altra
que et sembli negativa.
En aquesta resposta oberta s’accepten com a correct es les respostes següents: Accions positives: Qualsevol que faci referència a la compra de flors per a la mare. Accions negatives: Abandonar el ram que tant li ha costat aconseguir. Barallar-se i pegar un company amb el ram. Abandona r les flors a la vorera, etc. S’atorga 1 punt si diu una acció positiva i una de negativa.
Expressió escrita
12 Posa els signes de puntuació que falten en aquesta frase.
, ? ! ¿ ¡
Oh_!_ Aquest ram és molt bonic. On l’has comprat_?_
0-1
0-1
0-1
15
CA
CO
L
O
M
P
Expressió escrita
13 Has preparat algun regal per a la teva mare o per a alguna altra persona que
estimes?
Has d’escriure en 10 línies:
� A qui has fet el regal i per quin motiu.
� Quin regal li has fet i per què l’has triat.
Si mai no n’has preparat o fet cap, de regal, t’ho pots inventar.
Si ho necessites, pots demanar un full per fer un esborrany o un esquema.
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
.........................................................................................................................
0-1-2 -3-4
0-1-2 -3-4
0-1-2 -3-4
0-1-2 -3-4
0-1-2 -3-4
0-1
16
Text 2: El rinoceront blanc
COMPRENSIÓ LECTORA
Llegeix atentament el text següent i respon les pre guntes tan bé com puguis. Si t’equivoques, ratlla o esborra la resposta equiv ocada i marca clarament la nova resposta.
El rinoceront blanc AAmb la seva silueta massissa i les seves dues banyes punxegudes, el rinoceront blanc és un dels animals més impressionants d’Àfrica. Aquest cosí llunyà dels cavalls i de les zebres és un herbívor més aviat tímid. Només és agressiu si el molesten.
Per què blanc? El nom de rinoceront blanc és enganyós, perquè té la pell grisa! Entre les cinc espècies de rinoceronts del món, és la més comuna. A la sabana africana es pot trobar també el rinoceront negre: més rar, és més petit i... de color gris!!!
Un gegant tranquil El rinoceront blanc és un animal solitari. Tot i que habitualment és tranquil i no busca brega, pot passar que s’enfureixi. Viu en el seu territori, que mesura menys de 100 km². És un animal a qui no agrada canviar els seus costums. Segueix sempre els mateixos itineraris a les mateixes hores. Després d’haver pasturat l’herba rasa de la sabana, descansa a l’aigua dels estanys i de les rieres.
Qüestió de banya A causa de la seva talla imponent, el rinoceront no tem els altres animals de la sabana. El seu pitjor depredador és l’home, que el caça des de fa segles per les seves banyes, utilitzades en certes medicines tradicionals. El rinoceront blanc és actualment una espècie en perill d’extinció.
Diversos autors, La vida en els extrems.
(Text adaptat)
El rinoceront blanc
La seva pell és gruixuda i sense pèl. Els insectes i els paràsits, com les paparres, hi troben refugi en els nombrosos replecs.
La gepa del seu llom és una bola de músculs poderosos que serveixen per sostenir el cap, molt feixuc.
Les seves orelles poden pivotar com les dels cavalls i les zebres. Tenen forma de tub i capten molt bé els sorolls.
La seva vista no és gaire bona. No hi veu bé a partir dels 30 metres.
Els membres curts i musculosos permeten al rinoceront canviar bruscament de direcció.
Les banyes són de queratina, la matèria de les ungles.
Té l’olfacte extraordinàriament desenvolupat. Detecta l’olor d’una persona a més d’un quilòmetre.
Les potes tenen tres dits. Cada dit està recobert per un casc.
Els llavis, molt amples, li permeten pasturar l’herba rasa.
L’esplugabous s’alimenta dels insectes espantats pel pas del rinoceront.
El picabou és un ocell que es posa damunt tots els herbívors de la sabana. Menja els insectes i els paràsits que troba a la seva pell.
1
2
17
Text 2: El rinoceront blanc
Marca amb una X la resposta correcta.
1. Com té la pell el rinoceront blanc?
a. Grisa. X b. Blanca.
c. Marró.
d. Verdosa.
2. Els rinoceronts són animals herbívors perquè...
a. s’alimenten de carn.
b. s’alimenten d’insectes.
c. s’alimenten de plantes. X d. s’alimenten de plantes i carn.
3. Què creus que vol dir que el rinoceront «no busca brega»?
a. Que vol lluitar.
b. Que no es vol barallar. X c. Que no es vol divertir.
d. Que no vol anar sol.
4. Per què els rinoceronts poden canviar de direcció de pressa?
a. Perquè tenen bona vista.
b. Perquè tenen la cua llarga i forta.
c. Perquè tenen la banya que els orienta.
d. Perquè tenen les potes curtes i musculoses. X
5. Quins són els seus grans enemics?
a. Els lleons.
b. Les persones. X c. Les altes temperatures.
d. Els altres rinoceronts.
6. Quina funció té la gepa?
a. Fa que el cap se sostingui. X b. Fa que la columna s’aguanti bé.
c. Fa que els picabous hi puguin descansar.
d. Fa que els esplugabous hi puguin caçar insectes.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
18
Text 2: El rinoceront blanc
7. A quin lloc del cos dels rinoceronts troben refugi els paràsits?
a. A les potes.
b. A les orelles.
c. A la gepa del llom.
d. Als replecs de la pell. X
8. De quina substància estan fetes les banyes dels rinoceronts?
a. D’os.
b. D’ungla.
c. De cartílag.
d. De queratina. X
9. Els dits dels rinoceronts es caracteritzen per...
a. la cobertura. X b. la pell.
c. les dimensions.
d. la forma cilíndrica.
10 Les orelles del rinoceront blanc capten molt bé els sorolls a causa de...
a. les dimensions.
b. la forma i moviment. X c. la llargada i fortalesa.
d. la proximitat a les banyes.
11 El rinoceront blanc té...
a. un cap petit i lleuger.
b. uns llavis estrets i fins. c. un olfacte molt desenvolupat. . X
d. un gran nombre de dits a cada pota.
12 El rinoceront podria desaparèixer. Quina és la principal amenaça que té?
a. Els humans. X b. La falta d’aliments.
c. La resta d’animals de la sabana.
d. Les dimensions del seu territori.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
19
CA
CO
Expressió escrita
13 Substitueix les paraules subratllades per altres que tinguin un significat semblant.
El rinoceront habitualment és tranquil però a vegades s’enfureix.
Habitualment = normalment, quasi sempre, sovint, et c. S’enfureix = s’enfada, crida, es torna agressiu, et c. S’atorguen 2 punts si fan les dues substitucions co rrectes i 1 punt si només en fan una de correcta. O punts quan no n’hi ha cap de correcta.
14 Imagina que has de fer un reportatge fotogràfic dels rinoceronts a la sabana.
Explica tres coses que t’emportaries i per què.
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
15 Escriu les lletres que falten en aquest text.
A la sabana hi ha pocs arbres i estan mol_t__ dispersos. La ma_j_oria dels
animals que hi viuen són her_b_ívors com els rinoceronts, les zebres i les
_g_irafes.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
0-1
c
0-1
d
0-1
a
0-1
b
0-1-2
0-1-2
0-1-2
20
curs 2012-2013
avaluació diagnòstica educació primària competència comunicativa: llengua castellana*
Nom i cognoms
Grup
* Prova corregida* Prova corregida* Prova corregida* Prova corregida
21
Texto 1: El labrador y sus hijos
COMPRENSIÓN LECTORA
Lee atentamente el texto y responde las preguntas l o mejor que sepas. Si te equivocas, tacha o borra la respuesta equivocada y marca claramente la nueva respuesta.
El labrador y sus hijos
Un viejo labrador llamó a sus dos hijos y les dijo:
—Estoy muy viejo, así que voy a morir; pero antes quiero deciros un secreto. Esta tierra fue de mi tatarabuelo, y después de mi bisabuelo. Cuando él murió, la recibió mi abuelo, y después mi padre. Ahora ha sido mía, pero yo ya no puedo trabajarla. Así que, en adelante, vosotros seréis los dueños de la tierra, y todo lo que hay en ella os pertenecerá. En algún lugar hay un tesoro escondido. No sé dónde se encuentra. Pero, con un poco de trabajo, lo hallaréis.
—Nunca nos habías hablado de esto antes —dijeron los hijos.
—Esperaba este momento. Ahora os diré lo que tenéis que hacer. Cuando terminéis de cosechar el trigo, el lino y el maíz que se ha sembrado este año, cavad, registrad, removed la tierra palmo a palmo… ¡No dejéis ni un pedacito sin remover y seguro que encontraréis un tesoro enterrado!
El viejo labrador murió y sus dos hijos esperaron hasta la cosecha.
Cuando los campos estuvieron maduros, comenzó la siega y los hijos trabajaron con más ahínco que nunca, para terminar de una vez y ponerse a buscar el tesoro. No les gustaba mucho trabajar, pero eran bastante ambiciosos. Cuando terminó la cosecha, uno de ellos le dijo al otro:
—Nos repartiremos el trabajo; tú removerás el campo de trigo y el de girasol; yo, el de lino y el de maíz.
El otro aceptó e inmediatamente se pusieron a cavar.
Trabajaron todos los días de muchos meses con gran entusiasmo. A cada golpe de azadón les parecía que iba a aparecer el tesoro y así seguían removiendo y removiendo la tierra. Cuando les faltaba un poquito para terminar y aún no habían encontrado nada, uno le dijo al otro:
—¿Qué te parece si, ya que tenemos el campo tan removido, sembramos un poco? ¡Así mientras seguimos buscando, crecerá el trigo! Y podemos sembrar también lino, maíz, girasol… ¡De todo!...
—Me parece muy bien —dijo el otro.
Y mientras uno sembraba, el otro seguía removiendo y removiendo, hasta que no quedó más que un pedacito de tierra de la extensión de un zapato.
Entonces el uno dijo al otro:
—Queda solamente este pedazo de tierra, no creo que haya aquí ningún tesoro.
22
Texto 1: El labrador y sus hijos
Marca con una X la respuesta correcta.
1. ¿Para qué llamó el labrador a sus hijos?
a. Para mostrarles un tesoro.
b. Para hablarles de la familia.
c. Para transmitirles un secreto. X
d. Para despedirse de ellos.
Y era verdad, removieron aquel pedacito de tierra y no había nada.
Pero, mientras tanto, el trigo, el lino, el maíz y el girasol habían crecido, y de la tierra tan removida y trabajada habían salido espigas y mazorcas que parecían de oro. Las flores rojas y azules del lino brillaban como piedras preciosas bajo la luz del sol: los girasoles eran enormes y brillantes como las monedas que guardan los piratas en sus cofres…
Entonces uno de los hermanos le dijo al otro:
—¡Mira el campo! ¡No parece el mismo de antes! ¡Parece un...!
—¡Parece un tesoro! —dijo el otro.
—¡Sí! ¡Un enorme tesoro!
—¡Y lo hemos hecho nosotros!
—¡Removiendo la tierra palmo a palmo!
—¡Un tesoro que ha salido del fondo de la tierra!
—¿Te parece que sabía esto nuestro padre?
Y en aquello pensaban aún, mientras recogían la espléndida cosecha.
Así que, año tras año, volvieron a remover la tierra bien a fondo y a sembrar y a recoger. Hasta que estuvieron viejos y cansados.
Entonces llamaron ellos a sus hijos y les dijeron bajito:
—En el campo hay un tesoro escondido...
Y los hijos removían la tierra con tanto vigor y entusiasmo que todo lo que nacía crecía fuerte y hermoso, y brillaba al sol como un tesoro.
Entonces los hijos se daban cuenta, pero siempre se preguntaban mientras recogían las cosechas:
—¿Sabían nuestros padres estas cosas?
Y el trigo y el lino y el maíz y el girasol les daban la respuesta.
Beatriz Barnés, El labrador y sus hijos.
(Texto adaptado)
0-1
23
Texto 1: El labrador y sus hijos
2. ¿Quién fue el primer propietario de la tierra? a. El tatarabuelo del labrador. X b. El bisabuelo.
c. El viejo labrador.
d. Los hijos del labrador.
3. El viejo labrador murió… a. después de la siega.
b. después de la cosecha.
c. antes de sembrar.
d. antes de la cosecha. X
4. Justo al morir su padre, los hijos se pusieron a trabajar la tierra porqué querían…
a. ver crecer diferentes cereales.
b. obtener una buena cosecha.
c. encontrar un tesoro. X d. repartirse la tierra.
5. ¿Qué es un azadón? a. Una herramienta para trabajar la tierra. X b. Una herramienta para extraer tesoros.
c. Un utensilio para plantar cereales.
d. Un utensilio para recoger maíz.
6. La expresión «remover palmo a palmo» quiere decir: remover… a. dos palmos de tierra.
b. un pequeño trozo de tierra.
c. todo el campo minuciosamente. X d. primero un palmo y después otro.
7. La cosecha consiste en... a. plantar los frutos en la tierra.
b. desechar los frutos estropeados.
c. recoger los productos que da la tierra. X d. vender el maíz, el trigo, el lino y el girasol.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
24
Texto 1: El labrador y sus hijos
8. ¿Cómo crees que se sintieron los hermanos al ver su espléndida cosecha? a. Alegres por tener tantos cereales. b. Satisfechos por el buen trabajo hecho. X c. Cansados de tanto trabajar. d. Tristes porque no recogerían más la cosecha.
9. ¿Qué quiere decir en el texto que las mazorcas «parecían de oro»? a. Que el sol las había secado. b. Que eran del mismo metal que el oro.
c. Que eran de color amarillo brillante. X d. Que eran amarillas por el color de la tierra.
10 ¿Qué es lo que no cosecharon los hijos del labrador? a. Algodón. X b. Maíz.
c. Trigo.
d. Girasol.
11 ¿Qué crees que aprendieron los hijos después de su primera cosecha? a. Qué cereales eran más productivos y cuáles menos. b. Como sacar el máximo provecho de sus tierras. X c. A conocer las mejores épocas para sembrar. d. A trabajar sin gran esfuerzo.
12 Al final del cuento, los hijos del labrador, cuando son viejos, repiten la misma
historia del tesoro a sus hijos. ¿Por qué?
a. Porque se la han aprendido. b. Porque reconocen que les ha sido muy útil. X c. Porque los padres siempre cuentan cuentos. d. Porque no saben otras historias.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
25
Expresión escrita
13 Escribe un texto con las oraciones siguientes, sin repetir el sujeto. Puedes poner
puntos o comas y añadir o quitar palabras.
� El viejo labrador tenía un secreto.
� El viejo labrador iba a morir pronto.
� El viejo labrador contó el secreto a sus hijos.
S’atorguen 2 punts quan no repeteixen “el viejo lab rador” i escriuen les tres accions.
S’atorga 1 punt quan no repeteixen “el viejo labrad or” i escriuen dues accions.
S’atorguen 0 punts quan repeteixen “el viejo labrad or”. O bé quan no repeteixen “el viejo labrador” però escriuen només una acció.
14 Completa el texto siguiente con las letras que faltan.
Mu_ch_os labradores, además de tierras, tienen en sus casas peque_ñ_os corrales con conejos y ga_ll_inas, que les proporcionan _h_uevos.
15 Explica en unas cuatro líneas si te ha gustado el cuento y por qué.
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
0-1-2
CA
0-1-2
CO
0-1-2
0-1
a
0-1
b 0-1
c
0-1
d
26
Texto 2: El rey del Polo Norte
COMPRENSIÓN LECTORA
Lee atentamente el texto y responde las preguntas lo mejor que sepas. Si te equivocas, tacha o borra la respuesta equivocada y marca claramente la nueva respuesta.
El rey del Polo Norte EL OSO POLAR ES EL CAZADOR MÁS GRANDE y poderoso de la región ártica; un macho medio pesa tanto como seis personas adultas. Hay probablemente unos 20.000 osos polares vagabundeando por los bloques de hielo del extenso Ártico. Algunos de ellos llegan a rondar el Polo Norte. Los osos polares son animales solitarios, excepto en la época reproductora. No hibernan, y en los largos inviernos cuando las placas heladas se extienden aún más lejos, hacia el mar, cazan focas bajo el hielo. Su denso pelaje los mantiene calientes incluso en las condiciones más rigurosas. Un pelaje exterior de largos pelos protectores protege el largo pelaje interior. Los largos pelos se pegan entre sí cuando se mojan, lo que forma una barrera impermeable. Bajo el pelaje, una gruesa capa de grasa cumple dos funciones: aislar al oso del frío y actuar como almacén de alimento para ayudarle a sobrevivir en tiempos duros.
PESO PESADO Un macho adulto de oso polar mide 2,5 metros desde la cabeza a la cola y tiene un peso medio de 500 kg. Los machos más grandes alcanzan los 3 metros de longitud y un peso de 900 kg. Las hembras son mucho más pequeñas que los machos.
El juego ayuda a los oseznos a fortalecerse y les permite practicar habilidades que necesitaran de adultos. Los oseznos luchan en la nieve con sus bocas abiertas mostrando sus dientes afilados. De tales luchas salen rara vez heridos. Para los osos encontrar y matar la presa es dificultoso y han adquirido mala fama por sus incursiones en poblaciones humanas en busca de comida.
Altea Visual, La vida en los polos.
(Texto adaptado)
Las orejas pequeñas y redondas disipan poco calor corporal.
Hembra adulta de oso polar.
Los oseznos nacen en diciembre o enero, en una madriguera tibia y acogedora excavada en la nieve por su madre. Crecen con rapidez gracias a la nutritiva leche materna que tiene un 30 por ciento de grasa. Mientras, en la cueva de hielo, la madre no tiene nada que comer y vive de la grasa acumulada en su cuerpo.
27
Texto 2: El rey del Polo Norte
Marca con una X la respuesta correcta.
1 ¿Sabes por qué al oso polar se le llama el rey del Polo Norte? a. Porque es el mayor y más fuerte de todos. X b. Porque es un animal feroz y peligrosísimo.
c. Porque es un animal grande y muy peludo.
d. Porque es el único animal que vive allí.
2 ¿Cómo pueden vivir los osos en un lugar tan frío? a. Porque están acostumbrados.
b. Porque excavan madrigueras en la nieve.
c. Porque son muy fuertes.
d. Porque tienen abundante pelo y grasa. X
3 ¿Se les moja el cuerpo cuando se sumergen en el agua?
a. Sí, porque pasan mucho tiempo en el mar.
b. No, porque su pelo les impermeabiliza. X c. Sí, pero aún mojados aguantan bien el frío.
d. No, porque su pelo es muy largo.
4 ¿Cuáles son los osos que más pesan? a. Las hembras, cuando están embarazadas.
b. Todos los machos adultos.
c. Los machos que tienen un peso de unos 500 kilos.
d. Los machos que miden unos 3 metros. X
5 ¿Qué significa en el texto que los osos son solitarios? a. Que vagabundean por el Ártico.
b. Que viven solos la mayor parte del tiempo. X c. Que necesitan mucho espacio para vivir.
d. Que se juntan para aparearse.
6 ¿Quién construye la madriguera?
a. El macho.
b. La hembra. X c. Toda la familia.
d. Juntos el macho y la hembra.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
28
Texto 2: El rey del Polo Norte
7 ¿Dónde construye la madriguera?
a. Bajo la nieve. X b. Bajo el suelo.
c. Lejos del agua.
d. Cerca del mar.
8 ¿A qué es debido que los oseznos crezcan tan rápidamente?
a. A que la leche de su madre tiene mucho alimento. X b. A que su madre les mantiene siempre calientes.
c. A que se acostumbran a comer de todo.
d. A que la madriguera es acogedora.
9 ¿Qué come la madre en la cueva mientras cría a sus oseznos?
a. Focas.
b. Salmones.
c. Leche.
d. Nada. X 10 Para adquirir las habilidades que necesitarán de adultos, los oseznos…
a. juegan entre ellos. X b. comen mucha carne.
c. cazan grandes focas.
d. excavan escondrijos.
11 ¿Por qué supones que los osos blancos a veces se acercan a lugares
habitados por humanos en busca de comida? Es considera correcta la resposta que contingui la idea que no troben menjar al Pol Nord.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
29
Expresión escrita
12 Ordena alfabéticamente estas palabras:
cazador, madriguera, grasa, cuerpo, oso
_cazador, cuerpo, grasa, madriguera, oso _
13 Imagina que cazan un oso blanco en el Polo Norte y lo llevan a un zoo.
Debes escribir en 10 líneas:
� Cómo se siente el oso al llegar a un espacio cerrado.
� Cómo ha cambiado su vida (qué cosas que hacía en el Polo no puede hacer ahora).
� Cómo es su relación con los humanos.
Si lo necesitas, puedes pedir una hoja para hacer un borrador o un esquema.
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
…………………………...………....………………………………....………………...
...………………………..……………………………………………………………......
Muchas gracias por tu colaboración.
0-1
0-1-2 -3-4
CA 0-1-2 -3-4
CO
0-1-2 -3-4
L 0-1-2 -3-4
O
0-1-2 -3-4
M
0-1
P
30
cors 2012-2013
avaloracion diagnostica educacion primària competéncia comunicativa: aranés*
Nòm e cognòms
Grop
* Pr* Pr* Pr* Pròòòòva corregidava corregidava corregidava corregida (els criteris generals són els mateixos que els que (els criteris generals són els mateixos que els que (els criteris generals són els mateixos que els que (els criteris generals són els mateixos que els que s’apliquen a les proves de llengua catalana i castellana).s’apliquen a les proves de llengua catalana i castellana).s’apliquen a les proves de llengua catalana i castellana).s’apliquen a les proves de llengua catalana i castellana).
Damb era collaboracion deth Conselh Generau d’Aran
31
Tèxte 1: Mandròni
COMPRENENÇA LECTORA
Lieg atentivament eth tèxte seguent e, a continuaci on, respon es questions.
Mandròni
Mandròni ère eth capdèth des tribus qu’abitauen era Val d’Aran en sègle I abantes de Crist. Es romans, acostumats a dominar e sosméter as sòns enemics, volien subjugar-lo; mès eth valentós capdau jamès non se deishèc guanhar. Un dia, es nauarribats conqueridors raptèren ara sua hilha. Quan Mandròni coneishec era notícia s’indignèc de manèra que cargat d’ira e cegat per òdi, se lancèc sus es sòns enemics, es quaus quedèren en bona part presoèrs dejós des sues urpes. A toti es soldats captius les talhèc ua aurelha, e ath sòn capitan totes dues, e les envièc amassa entà Roma entà qu’er emperaire auesse coneishement cèrt der escarment.
Se ditz qu’eth legendari e coneishut gigant de Betlan, de qui se conden en Aran gèstes diuèrses e er eròi Mandròni èren eth madeish personatge, que viuie en ua còva coneishuda tamb eth nòm dera còva deth gigant de Betlan.
Eth nòste personatge se perderà enes laberints dera memòria populara enquia qu’a miei sègle XIX, en des·hèir-se ua absida dera glèisa de Garòs, mossen Jaquet trapèc ua esqueleta giganta d’uns tres mètres de nautada tamb un clau clauat en miei dera tèsta deth sòn voluminós crani. Èren eth madeish personatge, eth capdèth Mandròni, eth gigant de Betlan e era esqueleta de Garòs?
Joan OBIOLS, Uets, hèts e legendes de Naut Aran.
Mèrca tamb ua X era responsa corrècta.
1. Mandròni ère un capdèth…
a. roman qu’abitaue ena Val d’Aran en sègle I abantes de Crist.
b. ibèr que demoraue ena Val d’Aran en sègle I abantes de Crist.
c. grèc qu’ère de vacances ena Val d’Aran en sègle I abantes de Crist.
d. des tribus que viuien ena Val d’Aran en sègle I abantes de Crist. X
0-1
32
Tèxte 1: Mandròni
2. Es romans...
a. lèu jamès guanhauen as sòns enemics.
b. tostemp guanhauen es sues batalhes.
c. lèu tostemp vencien as sòns enemics. X d. jamès perderen cap de guèrra.
3. Quina d’aguestes frases ei corrècta?
a. Mandròni sequestrèc ara hilha deth sòn enemic.
b. Es romans sequestrèren ara hilha de Mandròni. X c. Era hemna de Mandròni siguec sequestrada per un capitan roman.
d. Es conqueridors portèren ara hilha de Mandròni entà Roma.
4. A qui li talhèc dues aurelhes eth capdau des tribus dera Val d’Aran?
a. Ath capitan roman. X b. Ar emperaire.
c. Ad arrés.
d. As soldats captius.
5. Segontes era legenda se cre:
a. que Mandròni e eth gigant de Betlan viuien toti dus amassa en ua tuta. b. qu’eth gigant de Betlan e er eròi Mandròni èren amics.
c. qu’er eròi Mandròni e eth gigant de Betlan èren eth madeish personatge. X d. qu’es pròves scientifiques demòstren que jamès existiren aguesti personatges.
6. En quin poble viuie Mandròni?
a. En Garòs.
b. Ena Val d’Aran.
c. En Betlan. X d. En Roma.
7. Qué vò díder era expression “perder-se enes laberints dera memòria populara”?
a. Non trapar eth camin ne era gessuda.
b. Que tamb eth pas deth temps i a causes que se desbremben. X c. Qu’es vielhs s’ac desbremben tot. d. Que mossen Jaquet se perdec ena glèisa.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
33
Tèxte 1: Mandròni
8. Coma descurbiren era esqueleta giganta en Garòs?
a. En agranir eth cementèri qu’ei ath pè dera glèisa.
b. En tot hèr uns trabalhs ena glèisa. X c. En apariar eth Camin Reiau que passe peth cant dera glèisa. d. En demanar-l’ac a un vielh deth pòble qu’auie fòrça memòria.
9. De qui ère era esqueleta que se trapèc en Garòs?
a. D’un roman fòrça gran.
b. Dera hilha de Mandròni.
c. D’un gigant. X d. De mossen Jaquet.
10 Ordena es frases que seguissen segontes er orde d’aparicion en tèxte.
A Es romans sequèstren ara hilha de Mandròni.
B Mandròni mane es aurelhes entà Roma coma escarment.
C Es romans volien sosméter ath capdau Mandròni.
D Mandròni talhe ua aurelha as soldats captius e es dues ath sòn capitan.
a. D -> A –> B –> C
b. C –> A –> D –> B X c. A –> B –> C –> D d. B –> D –> A –> C
11 Perqué poderie existir era possibilitat de qu’eth capdèth Mandròni, eth gigant de
Betlan e era esqueleta de Garòs siguessen eth madeish personatge?
a. Pr’amor que non se pòt pas demostrar coma moric Mandròni
b. Pr’amor qu’en un territòri tan petit ei dificil trapar tres persones tan nautes. X c. Pr’amor que non s’a demostrat que Mandròni demorèsse en Garòs. d. Pr’amor qu’aguesti hèts passen en un periòde de temps plan luenhenc.
12 A quina tipologia textuau apertien eth tèxte que vies de liéger?
a. Narracion.
b. Descripcion.
c. Legenda. X d. Poesia.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
34
Expression escrita
13 En aguest tèxte an desapareishut bères letres. Complèta-les:
Ena Edat Antica, Roma si_gu_ec eth pòble mès poderós dera _M_editerranèa e desvolopèc ua grana e rica civilizacion. Tamb eth pas de_th_ temps fondèren fòr_ç_a ciutats ena peninsula Iberica.
14 Escriu en plurau aguesta frasa :
A un joen roman li shaute veir coma lute eth gladiador __A uns joeni romans les shaute veir coma luten es gl adiadors __
S’autregen 2 punts quan toti es elements dera frasa s’an passat a plurau
S’autrege 1 punt quan sonque s’a passat a plurau et h subjècte e eth vèrb
S’autregen 0 punts quan cap d’element s’a passat a plurau
15 Coma escarment per auer raptat ara sua hilha, Mandròni envièc ar emperaire roman es aurelhes talhades des soldats captius e deth sòn capitan. Mandròni tanben li escriuec ua nòta entà que sabesse çò qu’auie passat. Pensa per un moment qu’ès Mandròni, qué escriueries en aguesta nòta?
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
0-1-2
CA
0-1-2
CO
0-1
a
0-1
b
0-1
c
0-1
d
0-1-2
35
Tèxte 2: Qué ei eth curling?
COMPRENENÇA LECTORA
Lieg atentivament eth tèxte seguent e, a continuaci on, respon es questions.
Qué ei eth curling?
Eth curling ei espòrt olimpic des des Jòcs de Nagano en 1998.
Ei un espòrt qu’apareishec en Escòcia en sègle XVI, que se practique en ua pista de gèu de 44,50 mètres de longada per 4’75 d’amplada. I jòguen dues equipes de quate jogadors, en tot lançar ueit pèires cada equipa (dues per jogador) alternativament tamb es dera equipa contrària ath long dera pista enes dues tandes enes quaus se dividís un partit.
Era finalitat deth jòc ei deishar es pèires çò de mès apròp possible dera “casa” (centre dera diana mercada en miei dera pista). Guanhe era equipa qu’ath long des dètz tandes a deishat mès pèires ath cant dera “casa”.
Era practica deth curling non a pas de besonh d’ua grana despena fisica, hèt que permet que quina persona que sigue pogue practicar-lo.
Es mainatges e mainades, a compdar de sies ans, se pòden començar a formar. Entada eri i a pèires nomentades junior, es quaus son de mesura mès petita e per tant de menor pes (11,3Kg).
Laguens d’ua madeisha equipa i pòt auer jogadors autant de mès de 18 ans coma de 60; era edat non ei pas un obstacle, coma tanpòc n’ei eth sèxe des persones pr’amor qu’es equipes pòden èster mixtes enes tornegi amistosi. Totun enes competicions oficiaus (Campionat d’Espanha, Jòcs Olimpics, etc.) existissen competicions masculines e femenines independentes.
Tot açò hè qu’eth curling sigue tanben catalogat coma un espòrt familhar, ja qu’en tot eth mon i a equipes formades per membres d’ua madeisha familha: eth pair, era mair, es hilhs, etc.
Damb qué se jògue? Tà poder jogar s’a de besonh: dus jòcs de 8 pèires de desparièr color, que pesen 19,96 Kg. cadua e an ua circonferéncia de 91,44 cm; ua escampa, que servís tà contrarotlar era velocitat dera pèira un còp lançada (quan s’escampe se des·hè era superfícia rugosa deth gèu e alavetz s’artenh qu’era pèira càmbie era sua velocitat e
direccion) e un “slider”, qu’ei ua plantilha que se met dejós dera sabata e que permet esguitlar tamb aqueth pè sus eth gèu.
36
Tèxte 2: Qué ei eth curling?
Mèrca tamb ua X era responsa corrècta.
1. Qué ei eth crling?
a. Un espòrt. X b. Un jòc.
c. Ua marca de ròba.
d. Ua competicion de gèu.
2. En quines olimpiades se hec oficiau eth curling coma espòrt olimpic?
a. Enes Jòcs Olimpics de Nagano en 1998. X b. Enes Olimpiades de 1924.
c. En Escòcia en sègle XVI.
d. Enes Jòcs Olimpics de Londres.
3. En tèxte i ditz qu’ “era practica deth curling non a pas de besonh d’ua grana despena fisica”. Qué vò díder açò?
a. Que cau entrenar dur tà poder jogar ad aguest espòrt.
b. Que non cau pas despéner fòrça sòs en materiau.
c. Que non cau esforçar-se massa pendent que jògues.
d. Que non ei pas de besonh auer ua forma fisica excellenta tà practicar eth curling. X
4. Pòden jogar ena madeisha equipa mainatges e adults?
a. Òc, se son membres dera madeisha familha. b. Òc, pr’amor qu’era edat non se contemple ena normativa.
c. Non pr’amor qu’era edat non se contemple ena normativa. X d. Se vòlen.
5. Guaire pesen es pèires oficiaus tamb es que jòguen es adults?
a. 11,3 quilòs. b. Mès de 20 quilòs.
c. Ath torn des 20 quilòs. X d. 20 mètres.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
37
Tèxte 2: Qué ei eth curling?
6. En un partit oficiau i pòden jogar òmes e hemnes ena madeisha equipa? Perqué?
a. Non.
b. Non, pr’amor qu’es equipes pòden èster mixtes.
c. Non, pr’amor qu’era normativa ditz qu’es competicions masculines
e femenines an d’èster independentes. X d. Òc, pr’amor qu’eth sèxe non ei pas un obstacle.
7. Quin d’aguesti materiaus non ei pas de besonh tà jogar un partit de curling?
a. Es pèires.
b. Un slider.
c. Un tricòt de lan. X d. Ua escampa.
8. Quina d’aguestes frases ei incorrècta:
a. Eth curling se jògue en dues equipes de quate jogadors.
b. Toti es jogadors lancen es pèires ath viatge. X c. Er objectiu deth jòc ei calar o apropar ath maxímum es pèires ena “casa”. d. Eth gèu s’escampe entà manipular era velocitat dera pèira.
9. Se se jògue un partit enter dues equipes de quate jogadors. Guaires pèires i a d’auer ena pista?
a. Ueit.
b. Setze. X c. Dues.
d. Quate.
10 Qué se pòt ensenhar en corset d’iniciacion de teoria deth curling?
a. A chicanar .
b. A patinar sus gèu.
c. Era posicion que s’a de tier entà lançar ua pèira. X d. A jogar a quilhes.
11 Perqué penses qu’aguest espòrt apareishec en Escòcia e non pas en Marròc?
Pr’amor qu’en Escòcia i hè pro heired tà conservar eth gèu. Pr’amor qu’en Marròc i hè massa calor e eth gèu se delís... d’aut es qu’agen coeréncia.
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
0-1
38
Tèxte 2: Qué ei eth curling?
12 Escriu eth contrari d’aguesti vèrbs:
Guanhar ...Pèrder ...........................
Acabar ...Començar ................. 0-1
39
Expression escrita
13 Escriu ua notícia entà publicar ena revista dera tua escòla a on condes era participacion dera tua equipa de curling en Campionat de Catalonha.
- Non desbrembes eth títol, que resumís era notícia.
- En còs dera notícia i a d’aparéisher: a on se celebrèc, quan passèc,
qui participèc, qué succedic.
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
............................................................................................................................
Fòrça gràcies pera tua collaboracion
0-1-2 -3-4
CA 0-1-2 -3-4
CO
0-1-2 -3-4
L 0-1-2 -3-4
O
0-1-2 -3-4
M 0-1
P