consulta el treball

Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre

1

1. A mode de pròleg

Quan a primer de batxillerat havíem de triar el tema de que tractaria el nostre treball de

recerca, el més lògic era enfocar-lo en funció de la professió a la que ens volguéssim

dedicar.

Primer problema: jo no tenia clar a què em volia dedicar. Però sí estava obligada a triar

un tema. Si més no, sí que sabia els àmbits de treball que m’agradaven: les ciències i

la interacció que tenen amb les persones o els animals.

Tenia una altra pista: el tema que triés havia de ser poc conegut per mi, així podia

investigar, aprofundir i aprendre coses noves, i , qui sap? potser servia per orientar el

camí que volia seguir per dedicar la meva vida en un futur (ja no gaire llunyà).

Fa un parell d’anys vaig veure per la televisió un petit programa que tractava sobre la

rehabilitació eqüestre. Em va semblar un tema interessant, i poc conegut, cosa que

motivava la meva curiositat.

Aquí va aparèixer la Laia Jiménez, ex-alumna del centre i, per tant, coneguda per

alguns de vosaltres. Ella estava acabant la carrera de biologia, i per si encara no ho

tenia clar em va donar l’última empenta per escollir el tema, oferint-se en tot moment

per qualsevol dubte.

Un cop decidit el tema...

Segon problema: havia de concretar com enfocar-lo. A l’estudiar batxillerat modalitat

Biosanitària em vaig decantar per la banda terapèutica del tema.

Llavors vaig rebre la tercera empenta: el departament de ciències havia acceptat el

meu treball!


2

2. Introducció

La paraula Equinoteràpia és un terme poc comú en el món de la terapèutica, malgrat

que Hipòcrites i Galè ja en fessin referència a les propietats curatives del cavall.

Podem dir que l’equinoteràpia és un mètode terapèutic que utilitza el cavall, les

tècniques d’equitació i les practiques eqüestres, dins d’un abordatge interdisciplinari en

les àrees de l’equitació, la salut i l’educació, amb l’objectiu de trobar amb elles la

rehabilitació, integració i desenvolupament físic, psíquic i social de persones amb

diferents capacitats.

A països com Alemanya, França, Gran Bretanya, Itàlia, EEUU o Nova Zelanda

aquestes tècniques s’estan utilitzant des de fa molts anys com a teràpia de

rehabilitació, especialment per a patologies de tipus neurovegetatives i

traumatològiques, obtenint resultats beneficiosos amb la seva aplicació.

Al nostre país encara és poc coneguda, però comença a ser utilitzada com a

tractament alternatiu en l’àmbit de la fisioteràpia, fins al punt d’haver-se constituït en un

postgrau universitari, fa pocs anys. De fet, encara existeix molt poca bibliografia , i cal

recórrer a publicacions estrangeres per tal d’obtenir estudis sobre els resultats

objectius de la seva aplicació.

Ens trobem, doncs, davant d’una nova teràpia completa, adequada i satisfactòria per a

persones amb discapacitats, on els beneficis no són només físics:

Damunt d’un cavall, una persona discapacitada pot perdre la sensació de les

limitacions que l’incapaciten i sentir-se alliberat...

3. Hipòtesi del treball

Com tots els treballs de recerca, el meu també es basa en una hipòtesi. Aquesta és

comprovar que la rehabilitació eqüestre millora la qualitat de vida dels pacients que la

practiquen.


3

4. Metodologia del treball

En aquest treball he intentat tractar tots els aspectes relacionats amb el tema escollit.

Pot ser, per això, m’he vist obligada a canviar el nom del treball i així poder arribar als

racons que potser no hi arribava d’altres maneres.

He partit de zero, és a dir, el meu contacte amb el món dels cavalls ha estat mínim al

llarg de la meva vida.

He partit d’una motivació: per a mi cada cosa era nova i igual d’important. Per això he

trobat interessant reflectir-ho, tant en una part teòrica com en una part pràctica.

4.1. Part teòrica

Com ja he dit, jo no sabia res sobre la rehabilitació eqüestre.

Em vaig interessar en el tema per curiositat: havia sentit a parlar i m’agradava el que

tractava, tan per al que fa a l’animal, com a la teràpia en sí.

Vaig començar a buscar informació i documentació sobre el tema que em pogués

afirmar o, per contra, negar la meva hipòtesi proposada.

Aquesta part per a mi ha estat la més complicada. La rehabilitació eqüestre és una

pràctica coneguda a diferents part del món, però de teoria no se’n troba gaire. Només

se n’ha fet una tesi, l’any 1960 a França, no hi ha traduccions ni se’n troba cap

exemplar. Per aquest motiu m’era impossible consultar-lo. L’únic llibre que tractés i es

centrés en el tema de la rehabilitació eqüestre va ser un petit llibret que em van fer

arribar al tutor on-line que em van assignar. Per mala sort, la seva informació era molt

limitada. Altres llibres només tractaven l’equitació des del vessant esportiu, o com a

teràpia alternativa, però sense abordar-ho de forma científica, cosa que a mi em

semblava bàsica pel treball.

La part teòrica que es troba al treball ha sigut informació trobada per internet o bé,

definicions i/o explicacions que m’han donat els diferents experts en la matèria que he

consultat.


4

4.2. Part pràctica

A l’investigar una mica en el tema vaig observar que la rehabilitació eqüestre s’utilitza

en tres problemàtiques diferents.

En aspectes psíquics, en uns altres de físics i en aspectes de dificultat en la integració

social. Per això he fet tres pràctiques. Una tracta el vessant de la dificultat d’integració

social (visita al Centre “Sac Xiroi”), una altra tracta els vessants de les discapacitats

físiques i psíquiques (visita a la “Fundació EQUUS”).

He de destacar que totes les fotografies fetes als centres visitats han hagut de ser

preses indirectament. És a dir, mai he pogut fotografiar a un usuari, però sí les

instal·lacions i els cavalls i animals.

En una tercera pràctica, complementant la part teòrica, en descobrir l’existència

d’estudis superiors relacionats amb el tema, m’ha semblat rellevant entrevistar a la

Cap d’estudis dels Estudis de Fisioteràpia a Gimbernat, especialitzada en hipoteràpia,

Teresa Xipell. D’aquesta manera he pogut informar-me de la formació i el camí que

han de seguir els especialistes i professionals en rehabilitació eqüestre.

Com a part del treball també he fet una pàgina web, que estarà penjada a internet

perquè qualsevol usuari interessat en la matèria li serveixi com a font d’informació i

consulta.

5.1. Referències històriques sobre la

Rehabilitació Eqüestre

Trobem referències ben antigues sobre el tema. Cronològicament destaquem les

següents:

- Hipòcrates (458-377 aC.) en el seu llibre titulat “Les Dietes”, ja aconsellava

l’equitació per millorar la salut, preservar el cos de malalties i per al tractament

de l’insomni.

- Asclepiades de Prusia (124-40 aC.) recomanava el moviment del cavall a

pacients epilèptics i paralítics.


5

- Galè (130-199 dC) va recomanar-li a Marc Aureli l’equitació per millorar la seva

motricitat.

- Merkurialis (1569) A la seva obra “L’art de la gimnàstica”, deia que l’equitació

no només exercitava el cos, sinó també els sentits.

- Samuel J. Quelmaz, un metge alemany, va inventar al 1747 una màquina

semblant a un cavall per demostrar els moviments i exercicis físics que duien a

terme els genets sobre el cavall.

- L’Hospital Universitari d’Oxford (1917) va fundar el primer grup d’equinoteràpia

per atendre un gran nombre de ferits de la primera Guerra Mundial.

- Liz Hartel, al 1943, va quedar afectada per una poliomelitis i el seu

fisioterapeuta va recomanar-li l’equitació per rehabilitar-la. La seva recuperació

va ser tan bona que al 1952 als Jocs Olímpics de Helsinki va guanyar la

medalla d’or en doma clàssica, i va tornar-la a guanyar en els següents Jocs

Olímpics a Tokio.

- A França, al 1965, l’equinoteràpia es va transformar en una matèria didàctica.

- Al 1969, al Centre Hospitalari de l’Universitat de la Salpétrière (París) va tenir-hi

lloc el primer treball científic sobre la hipoteràpia.

- Al 1972, es va fer la primera tesi doctoral de medicina sobre la reeducació amb

el cavall, a l’Universitat de París, a Val-de-Marne.

- A Itàlia, trobem reculls científics en els Trattato di Riabilitazione Equestre de

Danielle Nicolas Citterio i el Principi Pratici di Riabilitazione Equestre de

Massimo Papini i Anna Pasquinelli.

- A Mèxic a partir dels anys 1960 1970 ja es parlava de la tècnica, però no va ser

fins a mitjans de 1980 quan es va iniciar com a procediment terapèutic.


6

Actualment la rehabilitació eqüestre està molt estesa per Europa i està molt

potenciada per tota Sudamèrica, on trobem un gran moviment per part de centres

d’estudis superiors en contacte amb centres terapèutics.

Això es pot comprovar fàcilment pel nombre de publicacions (tant periòdiques com

puntuals) així com el gran nombre de congressos i centres adherits a aquestes

tècniques.

La gran referència de pàgines web ens ho confirma.

5.2. Definició de la Rehabilitació Eqüestre

La Rehabilitació Eqüestre és un mètode terapèutic que utilitza al cavall, les tècniques

d'equitació i les pràctiques eqüestres en vessants de equitació, salut i educació,

buscant la rehabilitació i el desenvolupament físic, psíquic i social de les persones amb

diferents discapacitats.

Els experts en rehabilitació eqüestre, la defineixen com un conjunt de mètodes que

possibiliten l'enfortiment dels músculs i la restauració de la mobilitat perduda, o si més

no, la millora de la mobilitat que es tenia en un principi.

La rehabilitació eqüestre permet recuperacions i millores ràpides en algunes malalties

de diversos orígens, com poden ser les limitacions físiques o psíquiques.

Es basa principalment en tres característiques específiques del cavall que actuen en

tot moment sobre el genet muntat a cavall.

• La transmissió del calor corporal del cos del cavall al genet.

La calor corporal del cavall és més elevada que la del cos humà, normalment en repòs

és de 38ºC i pot augmentar fins a 38,8ºC durant el moviment. Aquest fet afavoreix la

distensió i relaxament de la musculatura espàstica i lligaments i , alhora, estimula la

sensopercepció tàctil. S'ha comprovat que l'efecte distensor dels adductors pot

mantenir-se fins a 6 hores després de la sessió terapèutica.

La calor corporal també aporta beneficis terapèutics en l'àrea psicoafectiva perquè

recorda la calor materna i pot fer que el pacient experimenti una regressió que el pot

alliberar de traumes o bloqueigs psíquics.


7

• Transmissió d'impulsos rítmics.

La rehabilitació eqüestre és una alternativa terapèutica basada en la utilització dels

moviments multidimensionals del cavall (variables, rítmics i repetitius) per l'estimulació

dels músculs i articulacions del genet.

És una manera en què el pacient

s'enfronta passivament a

estimulacions físiques i sensorials a

les que no ha estat mai sotmès.

El cavall fa un total de 110

moviments per minut als que el

pacient ha de reaccionar.

El moviment es transmet pels isquions, els

estímuls van a parar al sacre, i d'aquest a la

columna.

Aquests impulsos provoquen reaccions

d'equilibri i estimulen l'erecció de la columna

vertebral enfortint els músculs dorsals i

abdominals. La resposta als estímuls rítmics

passa per un acte de coordinació psicomotriu

del tronc i el cap sense utilitzar les cames, que

consisteix en la base per a l'execució de la

marxa humana i independent.

També permet una estimulació neuromuscular

equivalent a la que es pot realitzar a una sessió

de fisioteràpia. Pel que fa al nivell col·lateral,

també es donen efectes de millora del sistema

respiratori.


8

La percepció corporal dels impulsos rítmics i regulars provoca en el genet diferents

experiències psicosensorials que s'aprofiten en l'àrea psicològica i psiquiàtrica. El

moviment del cavall provoca una sensació de balanceig que genera sentiments de

seguretat, amor i protecció.

• La transmissió d'un patró de locomoció que és equivalent al patró fisiològic de

la marxa humana.

Aquesta característica de la marxa del cavall és molt important en el tractament de les

deficiències neuromotores. Ofereix el patró fisiològic de la marxa, però en forma

asseguda, sense que sigui necessari l'ús de les cames.

El patró fisiològic de la marxa humana, que el pacient realitza durant la munta, es

grava al cervell i amb el temps s'automatitza, el que possibilita la marxa independent

del pacient, ja que aquests moviments són molt semblants als que fa el cos humà a

l'inici de l'acte de caminar.

La sensació d'avançar, caminar o córrer sense obstacles pot ser molt positiva sobre un

estat anímic depressiu o ansiós.

A part d'aquestes tres característiques hem de tenir en compte que la rehabilitació

eqüestre es realitza en íntim contacte amb un animal i l'efecte positiu dels animals

sobre les persones ha estat comprovat en diferents estudis.

L'animal no té reaccions venjatives o rancoroses, l'animal permet i normalment busca

el contacte amb les persones.


9

5.3. Beneficis

A partir del moviment del cavall es pot aconseguir:

Àrea físca-psicomotriu:

• Normalització del to muscular (en els pacients hipotònics els augmenta el to

muscular i en els hipertònics els el disminueix).

• Millora de la coordinació, els reflexes i la planificació motora.

• Millora de l'equilibri.

• Potenciar la musculatura.

• Reduir els espasmes.

• Entrenament de la proporció.

• Relaxació muscular (ja que el cavall té un grau més de temperatura corporal que

nosaltres).

• Millora de la flexibilitat, agilitat i la força muscular.

• Estabilització del tronc i el cap.

• Orientació en l'espai i posició.

• Efectes sensomotors:

• Desenvolupament de la sensopercepció tàctil.

• Desenvolupament del sistema propioperceptiu.

• Foment de la integració social.

• Desenvolupament de la consciència i imatge personal.

• Efectes funcionals:

• Estimulació de la peristalsi.

• Estimulació del sistema circulatori.


10

• Estimulació del sistema respiratori.

Àrea psicològica/cognitiva:

• Millorar l'autoestima.

• Millorar l'autocontrol de les emocions.

• Potenciar el sentiment de normalitat.

• Millorar l'autoconfiança.

• Millorar la capacitat d'atenció.

• Treballar la memòria.

Àrea de la comunicació i el llenguatge:

• Millorar i augmentar la comunicació gestual i oral.

• Augmentar el vocabulari.

• Construcció correcta de frases.

• Millorar l'articulació de les paraules.

Àrea d'adquisició de nous coneixements i tècnica de l'equitació:

• Aprendre a tenir cura d'un cavall.

• Col·laborar amb les tasques d'higiene i nutrició.

• Diferenciar les diferents eines que s'utilitzen per la cura del cavall.

• Conèixer l'equip i aprendre a col·locar-lo.

• Aprendre a guiar el cavall.

• Muntar amb i sense cadira.


11

Àrea socialitzadora:

• Relacionar-se amb persones que no pertanyen al seu entorn familiar o escolar.

• Corregir problemes de conducta.

• Disminuir l'ansietat.

• Millorar l'autoestima.

• Crear amistat amb els instructors i companys (incrementar la interacció social I

l'amistat).

• Desenvolupar amor i respecte cap als animals.

• Augmentar el nombre de vivències.

• Practicar un esport com qualsevol persona convencional.

Cadascun dels alumnes treballa una sèrie de valors i activitats en comú, però també

tenen, tots ells, un projecte individual on es tenen en compte les seves

problemàtiques, disminucions i els seus objectius.

5.4. Destinataris

Es pot utilitzar amb persones afectades per:

• Patologies neurològiques.

• Paràlisi cerebral.

• Esclerosis múltiple.

• Espina bífida.

• Patologies ortopèdiques i quirúrgiques.

• Autisme.

• Síndrome de Down.

• Traumatismes cerebrals.

• Distròfia muscular.

• Conductes caracterials.


12

• Malalties neurodegeneratives.

• Malalties traumatològiques.

• Anorèxia.

• Bulímia.

• Lesions cerebrals i medul·lars.

• Malatia de Parkinson.

• Post-polio.

• Hiperactivitat.

Amb les teràpies assistides amb cavalls, com a activitats complementàries d'altres

modalitats de teràpies físiques i psicològiques, s'han obtingut excel·lents resultats. Són

aplicables tant en nens, adolescents com en adults.

5.4.1. PERFIL DELS USUARIS DE LA REHABILITACIÓ EQÜESTRE

L’estudi sobre la rehabilitació eqüestre en casos de retard mental s’ha dut a terme en

116 subjectes.

Edat:

La gràfica següent evidencia l’edat dels usuaris. La distribució en les diferents edats es

veu altament major en la edat compresa entre els 31 i 45 anys.

69 8

21

35

2418

7 50

5

10

15

20

25

30

35

<20 21-25 26-30 31-35 36-40 41-45 46-50 51-55 56>


13

Sexe:

La distribució per sexe ha sigut donada pel nombre d’interns que es trobaven en el

centre on s’ha fet l’estudi. Els pacients estaven formats per 96 homes i 20 dones.

Sexe

17,20%

82,80%

Femení Masculí

Distribució per retard mental:

El retard mental dels pacients ha estat catalogat segons el grau de gravetat. Els

pacients poden patir un retard mental del lleu al greu. De l’estudi s’han excluit els

pacients amb un retard mental profund.

Retard mental

6%

51,10%

42,90%

Lleu Mig Greu


14

Patologies associades:

La gran part dels usuaris tenen un trastorn mental associat a molts més de tipus

sensorial, motor, neurològic, psicològic, etc. En aquest gràfic es pot veure el grau

elevat de trastorns psiquiàtrics i/o de conducta.

Trastorn Psiquiàtric

36%

64%

Absent Present

Trastorn de conducta

40%

60%

Absent Present


15

5.5. Resultats

El cavall es converteix en el mitjà idoni a través del qual es porten a terme una sèrie

d'exercicis amb un objectiu comú: el de rehabilitar i enfortir tant física com

psicològicament a les persones que pateixen trastorns físics, psíquics o sensorials.

Pels que pateixen alguna discapacitat física,

mental o sensorial, muntar a cavall ofereix un

exercici a l'aire lliure, una experiència de plaer, i

una bona teràpia.

A tot el món hi ha discapacitats que aprenen a

muntar. Surten d'un món limitat amb l'ajuda

d'instructors professionals i cavalls ensinistrats per

a realitzar aquesta tasca. És un tractament tant pel

cos com per la ment.

Per a les persones discapacitades aprendre a

muntar a cavall és un excel·lent procés

experimental, amb la conseqüent relació social positiva, amb els instructors i amb els

altres.

Els fisioterapeutes opinen que la millora en el control de la postura i en les reaccions

de l'equilibri del tronc són més fàcils d'obtenir amb el cavall que a la clínica. A més de

la millora física, el llaç emocional i la comunicació entre el genet i el cavall ajuda als

nens, i també als adults, a ampliar el seu món al mateix temps que prenen part en una

experiència psicològica positiva i gratificant.

5.5.1. VERIFICACIÓ OBJECTIVA DE L’EFICÀCIA DE LA REHABILITACIÓEQÜESTRE

- Extret del Trattato di Riabilitatzione Eqüestre de Massiomo Frascanelli i DanièleCitterio. Phoenix Editrice.

Una de les problemàtiques més actuals de la pràctica clínica en el camp de la

neurologia, la psicologia i la psiquiatria, és la dificultat per contraster amb objectivitat


16

els resultats obtinguts mitjançant la teràpia. Per aquest motiu s’han anat

desenvolupant, mica en mica, en aquests darrers anys diverses escales de referència

d’una patologia o d’un dolor, o d’un estat emocional, del nivell d’autonomia, etc.

(Ganger 1990). Uns exemples d’escales d’ús quotidià en la pràctica clínica sónl’escala

Borg pel cansament, la Gross Motor Function pels aspectes motrius i l’escala per la

mesura de la profunditat del coma de Glasgow.

En la major part dels casos l’escala utilitzada en la pràctica clínica pot objectivar

només aspectes parcials de les condicions del pacient. No obstant, focalitzant l’atenció

sobre aspectes rellevants de les patologies o de la teràpia, és possible obtenir

informacions utilitzables per dirigir més concretament el diagnòstic o el tractament. Per

una altra banda, com a conseqüència de la recent introducció de les Normes ISO 9000

(UNI, 1994), també en la gestió de l’estructura sanitària, ha clagut estructurar de forma

individualitzada les “valoracions de l’eficàcia”de les teràpies, fet que comporta una

precisió i la realització pel personal acreditat.

En el camp de la rehabilitació eqüestre hi ha la proposta d’una possible escala

numèrica per la verificació de les condicions del pacient en el transcurs del procés de

rehabilitació.

Els aspectes més importants què s’han volgut observar en aquest context es

refereixen a l’autonomia del pacient, en relació al desordre crònic de l’aspecte

neuromotor i psíquic que presenta.

La conquesta de l’autonomia representa, per així dir-ho, el “camí comú” en que ha de

ser orientat la teràpia de la rehabilitació eqüestre.

S’ha trobat que l’escala que millor respon al criteri buscat és l’escala de valoració

F.I.M. (Functional Independence Measurement), (UDSMRL, 1992), escala abans

utilitzada per la valoració a llarg termini en nens amb diferents problemàtiques en el

desenvolupament neuromotriu, com la Síndrome de Down, la paràlisi cerebral infantil i

la distròfia muscular de Duchenne.


17

En aquesta gràfica podem observar la valoració mitjana obtinguda en cadascuna de

les àrees de l’escala F.I.M. en un grup de joves amb discapacitats neuromotrius.

Podem observar la diferència entre l’estat dels pacients a l’entrar a la teràpia i la seva

millora al final d’aquesta. En tots els casos es dóna una millora.

Amb aquest tipus de gràfiques podem observar com progressen els pacients que han

seguit la teràpia, que ha permès l’augment del seu grau d’autonomia en la seva vida

quotidiana, amb la millora de les seves condicions clíniques gràcies a la rehabilitació

eqüestre-


18

En aquesta altra gràfica es pot observar la relació matemàtica existent entre l’edat i la

progressió mitjana obtinguda en l’aplicació de l’escala F.I.M. (D.F.I.M. = F.I.M. abandó

– F.I.M. ingrés), en un grup de pacients joves amb discapacitats neuromotores. Com

es pot veure, quan menor és l’edat del subjecte, abans apareixen els resultats de

progrés rehabilitador, a causa de la major plasticitat del sistema neuromuscular en els

petits.

En conclusió, l’ús de l’escala F.I.M. permet verificar objectivament (com a escala

independent de la patologia del pacient i del tipus de tècnica de rehabilitació adoptada)

en quant a la rehabilitació eqüestre, estimulant la capacitat residual i no manipulant al

subjecte, és una teràpia motivant on, alhora gaudeix del moviment del cavall, aquest li

dóna beneficis. Amb la rehabilitació eqüestre es poden aconseguir millores en

l’autonomia del pacient, evidenciant, per tant, l’èxit d’aquesta teràpia específica.

L’estudi comparat i validat sobre la rehabilitació de l’autoestima a través del cavall feta

a Itàlia per Daniele N. Citterio.

En les conclusions, comparant les dates relatives als dos grups estudiats (un de 15

nois/es entre 10 i 15 anys), un que utilitza el cavall com a teràpia i l’altre que no. El

grup que ha utilitzat la rehabilitació eqüestre com a teràpia presenta una millora

significativa de les habilitats de comunicació i del pensament, de interacció amb la

família i amb estrenys, així com del comportament social i l’autonomia domèstica.

També es reduïa els comportaments d’autoestimulació.

5.5.2. CONTRAINDICACIONS

La rehabilitació eqüestre és una teràpia que mobilitza el sistema articular-muscular.

També cal tenir en compte que la teràpia a cavall comporta un cert risc per fer de

treballar amb un animal d'aquestes característiques i, tot i treballar amb el màxim de

precaucions, pot ser que es produeixi un moviment brusc o incontrolat o fins i tot una

caiguda. Per això, la rehabilitació eqüestre està contraindicada en certes patologies.

Alguns dels casos en que no es recomanable aquesta teràpia són els següents:

• Deficiència mental profunda.

• Osteoporosis.

• Hèrnia discal.


19

• Cardiopaties congènites.

• Luxació dels malucs.

• Artrosis.

• Fissures.

• Estats epilèptics

• Fractures simples.

• Glaucoma.

• Insuficiència cardíaca.

• Escoliosi de les de 40º.

• Hemofília.

La teràpia s'ha de suspendre temporalment en casos de :

• Commoció cerebral.

• Fractura de clavícula.

• Hèrnia engonal.

• Trencament de meniscs.

• Esquinços.

• Tendinitis.

• Dislocacions.


20

5.6. Tipus de Rehabilitació Eqüestre

Hi ha quatre tipus de teràpies assistides amb cavalls, depenent de la discapacitat i les

problemàtiques del pacient. A través de les teràpies assistides amb cavalls existeixen

diferents modalitats per la millora dels pacients com l’Hipoteràpia, l’Equinoteràpia

(Equitació Terapèutica), l’Equitació Adaptada i el Volteig Psicopedagògic.

EQUINOTERÀPIA:

En aquesta modalitat la persona que la practica té un cert grau d’autonomia que li

permet dur a terme algunes accions sobre del cavall. Són usuaris amb alguna

disminució física o psíquica però en tot moment són capaços d’entendre i executar les

ordres de l’educador. En aquest tipus de teràpia

assistida amb cavalls també s’inclouen pacients

que la duen a terme per una reintegració social.

Abans de muntar a cavall el pacient ha de tenir

cura de l’animal i preparar-lo per l’activitat.

Els professionals que supervisen l’activitat en tot

moment estan formats en l’equitació terapèutica encara que siguin psicòlegs,

educadors, professors d’equitació, fisioterapeutes, logopedes...

HIPOTERÀPIA:

Tècnica de rehabilitació que té com a eina el

moviment del cavall al pas (ni el trot ni el galop). Va

adreçada a gent amb alguna discapacitat física,

psíquica i de conducta. El pacient no pot tenir el

control del cavall. Només gaudeix del moviment. Es

parla d’hipoteràpia quan la discapacitat física i/o

psicològica de l’individu és total i, en aquest cas, no

pot fer cap tipus d’activitat sobre el cavall. Aquesta

teràpia serveix perquè aquests pacients


21

incapacitats, gràcies al simple pas del cavall, posin en moviment parts del cos que

degut a les seves incapacitats físiques i/o psíquiques no podien moure per si mateixos.

Quan una persona està sobre el cavall, indirectament, gràcies al seu trot, està reben

una sèrie d’estímuls iguals als que rebria si estigués caminant. Això permet un

redreçament raquidi i, llavors, fa que parts del cos, com la columna i altres, s’estimulin i

es pugui millorar l’equilibri del pacient, el to muscular...

Aquests tipus de genets necessiten ajuda de diversos professionals com; un

professional de l’equitació, un professional de l’hipoteràpia per dirigir la sessió (si els

problemes són psíquics els professionals són del món de la salut mental o bé de

l’educació. Si els problemes són físics es necessita un fisioterapeuta com a

professional). A les sessions també es necessiten un o dos acompanyants laterals, ja

que el pacient en molts casos no controla el seu propi equilibri.

En el cas de la hipoteràpia el moviment del cavall és el responsable de la millora del

pacient, gràcies a tres lleis fonamentals: abducció*-adducció**, extensió-flexió irotació intero-extero.

*,**: Veure glossari.

Primer moviment:

Abducció- Adducció:

El pacient s’haurà de muntar sobre la creu del cavall (és el

lloc on s’ajunten el coll amb l’esquena del cavall) on la

columna de l’animal és més alta. En el moment que el cavall

comença la marxa, desplaça les seves extremitats anteriors

fent que els seus músculs lumbars s’elevin en forma vertical.

Gràcies això el pacient s’eleva verticalment separant-se del

llom del cavall en uns 4 cm. El genet, a l’intentar resistir

aquesta força amb la seva pelvis, farà moviments laterals

entre 8 i 9 cm, fent balancejar al pacient. Amb això també es

provoca un moviment de 15º al sacre.

Tot això s’ignifica que la pelvis aconsegueix una obertura i

tancament. És a dir: hem aconseguit un moviment abducció-

adducció.


22

Segon moviment:

Extensió- Flexió:

Al desplaçar-se els membres anteriors, el cavall simultàniament mou els posteriors,

traspassant el seu punt de gravetat i fent moure, també, el del pacient, de tal forma

que s’aconsegueix un avanç horitzontal. La pelvis del pacient s’extén i recull un

moviment cap endavant i cap enrera amb el qual s’aconsegueix l’extensió i flexió de la

pelvis.

Tercer moviment:

Rotació Intero –Extero:

A l’avançar i reunir les extremitats anteriors i posteriors del cavall, els músculs del

ventre del cavall fan un moviment d’acordió (contracció i extensió), al qual el pacient

respon amb un moviment de rotació d’uns 20º, i l’eix d’aquest serà la columna. En

aquest moviment circular es donen extensions internes i externes tant en la pelvis com

en els caps dels fèmurs.

Al iniciar-se aquest moviment tridimensional s’estimulen les dues primeres vèrtebres

superiors de la columna, que estan especialitzades per dotar el cap amb una gamma

de moviments.

En el tercer moviment el control Anticipador del cap del pacient s’activa, provocant

així la correció de la postura, desencadenant els senyals de Referència i els senyals

d’Error, que serviran per mantenir la postura i l’equilibri correctes.

Aquests tres moviments d’abducció-adducció, extensió-flexió i rotació intero-extero són

els mateixos que fa l’ésser humà al caminar. Per això practicant la hipoteràpia el

cervell del pacient rep la informació que li servirà de Control de Referència (potser

perquè aquest abans caminava i ara no pot, o bé perquè mai ha caminat) però en el

seu codi genètic està la informació per fer-ho i el cavall serveix per reactivar aquesta

informació.

Quan el pacient perd l’equilibri o es perd

la postura correcta, el cervell haurà rebut

la senyal d’Error que li permetrà corregir

la situació.


23

La hipoteràpia és una de les àrees de tractament de la fisioteràpia que ha de ser

prescrita per un metge.

Les sessions es realitzen de forma individualitzada i es treballa principalment a nivell

físic.

L’avanç terapèutic permet, a vegades, canviar de l’hipoteràpia a l’equinoteràpia.

EQUITACIÓ ADAPTADA:

En aquesta modalitat el pacient practica

l’equitació com a esport o com una opció lúdica

degut a la seva discapacitat física o funcional

necessiten una sèrie d’adaptacions per muntar a

cavall. Són individus amb discapacitats físiques,

però tot i això poden arribar a competir ja que

tenen un alt nivell d’equitació.

Els professionals que s’encarreguen de dur a

terme l’activitat i/o entrenament són en la seva

majoria professors d’equitació, fisioterapeutes,

terapeutes especials...

Permet la integració plena a la vida esportiva i

social.

VOLTEIG PSICOPEDAGÒGIC:

El volteig és la realització d’exercicis gimnàstics sobre el cavall. En aquesta activitat el

pacient no pateix cap discapacitat greu.

Aquesta activitat és realitzada per un monitor d’equitació terapèutica, sota la supervisió

d’un psicòleg o un pedagog. Aquestes activitats es realitzen durant l’escalfament del

cavall. Es realitzen amb el monitor a una certa distància del cavall, però aquest sempre

l’està subjectant amb una corda. Aquest fet d’estar a uns metres de l’usuari, li transmet

una certa llibertat i confiança. Primer es comença amb el pas, però si el pacient va

millorant es pot arribar, fins i tot, al galop.


24

Per una altra part també pot servir com una iniciació a l’equitació.

Els objectius de l’activitat són nens i

adolescents amb problemes

d’aprenentatge, amb problemes

psicològics, problemes sensorials,

problemes mínims motors.

Totes aquestes activitats, en general, segueixen les pautes que marca el

mètode Bobath. Aquesta és una tècnica segura amb un rigor científic, i per tant dóna

garanties d’un millor resultat.


25

5.7. Formacions necessàries per treballar

en la rehabilitació eqüestre

Diferents formacions i el seu paper dintre l’ocupació:

- Fisioteràpia i Teràpia Ocupacional:Aquests professionals poden treballar a les teràpies assistides amb cavalls atenent

a persones que presentin problemàtiques

físiques lleus (treballant l’equinoteràpia), o

amb problemàtiques greus (si es treballa la

hipoteràpia).

Els objectius d’aquests professionals es

basen en l’àrea psicomotriu i la

rehabilitació física.

Les seves funcions dintre l’equip de treball són:

- Planificar i dissenyar exercicis dins de l’àrea de la rehabilitació física.

- Dissenyar les adaptacions del material.

- Col·laborar amb els diferents professionals que també intervenen al

procés.

- Psicologia:Amb aquesta formació els professionals poden treballar en l’equitació terapèutica

atenent a persones amb discapacitats psíquiques, o persones amb problemes

d’inserció social i laboral, problemes emocionals, d’atenció i cognitius.

Aquests professionals centren els seus objectius a l’àrea relacional, emocional i

cognitiva.


- Elaborar mètodes de treball.

- Dissenyar un seguiment exclusiu per cada pacient.

- Plantejar uns objectius per assolir.

- Poder establir relacions afectives amb els pacients.

- Treballar amb cohesió, juntament, amb tots els professionals que portin

els diferents casos.


26

- Educació Especial i Pedagogia:Aquests professionals poden treballar en l’equitació terapèutica atenent a persones

amb problemes d’aprenentatge, retard mental, problemes d’atenció, problemes de

salut mental, una infància amb problemàtiques socials i deficiències sensorials.

Els objectius d’aquests o aquestes professionals es basen en l’àrea de

l’estimulació de l’aprenentatge i l’àrea cognictiva.

Les seves funcions dintre l’equip de treball:

- Elaborar planificacions didàctiques.

- Establir diferents objectius a les diferents àrees de l’aprenentatge.

- Dissenyar les sessions adaptant-se a les diferents discapacitats dels

alumnes.

- Col·laborar amb els diferents professionals que també participen en el

procés de l’estimulació dels pacients.

- Professionals del món de l’equitació:Poden realitzar un bon treball amb persones que tenen una intel·ligència límit

(border-line), problemes sensorials (es treballa bàsicament amb cecs) i problemes

socials.

Els objectius d’aquests professionals es

centren en la millora dels seus/seves

pacients. Si aquests o aquestes

professionals no tenen cap altre tipus de

formació addicional hauran de treballar

conjuntament amb qualsevol dels/de les

altres tipus de professionals ja esmentats.


- Adaptar els diferents cavalls per les

sessions de teràpies assistides amb

cavalls.


27

- Integrar els alumnes de l’equitació terapèutica amb classes

normalitzades.

- Treballar conjuntament amb els diferents professionals que també

intervenen amb el procés d’estimulació dels alumnes.

També existeixen altres professions que tenen el seu paper dins de les teràpies

assistides amb cavalls:

- Educació social – Treballador social (treballen amb persones amb risc social,

drogodependències, disminucions psíquiques...).

- Medicina (els metges també poden intervenir en el procés d’hipoteràpia).

- Logopèdia (intervenen amb els pacients amb problemes de comunicació i

llenguatge).


28

5.8. El mètode Bobath

En els estudis Superiors en Fisioteràpia assistida amb cavalls es basen en aquest

mètode en l’aplicació de les seves tècniques.

El matrimoni format pel psiquiatra Dr. Karel Bobath i la fisioterapeuta Berta Bobath van

començar el seu treball sobre la dècada dels 30. Tos dos van morir l’any 1991.

Ella s’encarregava de tractar les persones amb lesions neurològiques, i ell revisava els

historials per establir les bases teòriques dels resultats clínics que aportava la seva

dona. Els dos junts van aconseguir una filosofia dirigida a millorar l’espasticitat* dels

pacients.

Ells mateixos deien que era un concepte canviant i que encara quedava molt per

descobrir.

En el Centre Bobath de Londres anomenen aquest concepte com a una tècnica que

inhibeix el to muscular i els patrons de moviment anormals, facilitant, així, un moviment

normal i estimular-lo en casos d’hipotò o inactivitat muscular.

Per tant un to muscular anormal produeix una postura inadequada, i coma

conseqüència dificultats o alteracions del moviment. És a dir, una activitat es

considerada anormal quan dóna com a resultat dificultats per mantenir una postura i

l’equilibri.

Així s’aconsegueix una normalització del to muscular a través de postures que

inhibeixen els reflexes que produeix una activitat anormal. El terapeuta buscarà

l’activitat i els esquemes de coordinació postural i funcional a través de la manipulació

del pacient i la seva postura. Per això és un mètode actiu que necessita la participació

activa del pacient i una pràctica continuada.

Podríem dir que el mètode Bobath és un concepte dirigit al pacient amb disfuncions

neurològiques, en un procés interactiu entre l’usuari i el terapeuta (en l’avaluació, en

l’atenció i en el tractament). El tractament es basa en la comprensió dels moviment

normal, utilitzant tots els canals perceptius per facilitar els moviments i les postures

correctes. Sempre s’ha d’evitar l’esforç excessiu, ja que només produeix un to

muscular elevat i moviments anormals. En el cas dels nens se li dóna una experiència

sensitiva-motora del moviment normal a través del joc i del les activitats efectuades.

Així s’estimula i s’augmenta la capacitat del nen per moure’s i funcionar de la manera

més normal possible.


29

Els objectius principals d’aquest tractament són:

- Millorar la condició física, reconstruint l’activitat motora normal i el control

normal de la postura (es faciliten bàsicament les reaccions d’equilibri, de

sosteniment... sempre amb un objectiu funcional depenent de les condicions de

cada usuari).

- Orientar a tots els que tinguin relació amb el pacient perquè faci un ús correcte,

això evitarà el moviment anormal i el deteriorament físic.

- Augment el desenvolupament físic i mental de l’usuari fins a potenciar al màxim

les seves possibilitats.

Sempre s’ha de comptar amb les adaptacions individuals d’aquest mètode, depenent

del tipus i el grau de discapacitat.

6. Tècnica en la rehabilitació eqüestre

La rehabilitació eqüestre és una teràpia alternativa, el que vol dir que és un camí més

i, que es complementa amb altres sistemes tradicionals.

S’utilitza per igual en nens com en adults i s’obtenen resultats a curt, mitjà i llargs

termini, tot depenent de la patologia del pacient.

La seva aplicació en menors de 2 o 3 anys

dóna fantàstics resultats, gràcies a la gran

plasticitat que ofereix l’edat.

Quan existeix alguna discapacitat física, porta

més temps poder observar els beneficis de la

tècnica.


30

6.1. El cavall

Com a eina bàsica que és de la rehabilitació eqüestre cal conèixer les característiques

bàsiques d’aquest animal.

El cavall és un mamífer de la família dels perissodàctils* (per el nombre senar de

número de dits), solípede**, que es distingeix dels animals afins (ase, zebra) per tenir

besoll i cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les orelles

relativament més petites. Es domestica fàcilment i és dels més útils per a l’home a

l’hora de la seva aplicació en el treball agrícola, transport amb carruatges i incorporar-

se a l’esport de la equitació.

La família a la que pertany el cavall inclou tres grups de mamífers salvatges: un primer

grup està constituït per les zebres, originàries d’Àfrica; un segon grup correspon al dels

ases (en el que també forma part l’ase salvatge africà, el kiang i el ongaro que habiten

a Àsia i la raça autòctona de Catalunya) i, per últim, el tercer grup que està representat

pels cavalls. Existeixen dos tipus de cavalls salvatges: el tarpán (Equus caballus

gemelini) i el cavall de Przewalski (Equus prezwewalskii).

A partir de la seva domesticació el cavall (Equus caballus) ha acompanyat al destí dels

homes, havent estat testimoni, molts cops, d’alguns moments molt importants de la

història de la humanitat.

La característica més destacable del cavall actual és la presència d’un únic dit en les

seves extremitats. Per això se’l considera un perisodàctil (aquest orde també compren

els rinoceronts i els tapirs). El dit del cavall, que correspon al tercer dit de la espècie

humana, s’ha allargat molt i està protegit per una peülla còrnia que envolta, tan sols, la

part frontal i lateral del peu. Els dits segon i quart són vestigials (són restes atrofiades

d’antics dits funcionals), i estan situats més amunt de la peülla. Els ossos del cap del

cavall són llargs i els de la cara tenen el doble de longitud que els del crani. La

mandíbula inferior també és llarga i posseeix una superfície ample i aplanada en la

zona inferior de l apart posterior. La columna vertebral està formada per es següents

vèrtebres 7 cervicals, 18 dorsals, 6 lumbars, 5 sacres i 15 caudals.

Els cavalls tenen un total del 44 dents, els incisius que s’utilitzen per tallar la herba,

creixen formant un semicercle. Entre els ullals i els premolars hi trobem un espai que

s’anomena diastema; on hi encaixa el “bocado” (peça que serveix per poder controlar

el cavall un cop esta sent muntat. Si ell intenta desobeir al genet, aquest només ha


31

d’estirar les regnes i el “bocado” li produirà un lleu dolor). L’estómac del cavall en la

seva etapa d’adult pot arribar a tenir una capacitat de 38 litres. En quant a la

reproducció, ambdós sexes assoleixen la maduresa sexual als dos anys, no obstant no

s’utilitzen per criar fins al tres. El període de gestació dura uns onze mesos, la femella

pareix normalment una cria, el fet de tenir bessons és un fet excepcional.



32

6.1.1. Anatomia del cavall


33

6.2. Per què s’escull el cavall?

Existeixen tres raons per escollir el cavall per duur a terme aquesta teràpia.

Es tracta de motius: històrics, psicològics i físics.

Històricament el cavall sempre ha estat lligat a la vida dels homes, sempre ha estat

present en la formació de pobles i ciutats. En l’aspecte psicològic, l’home montant

sobre el seu cavall va vèncer als seus adversaris. Sobre el cavall el ésser humà se

sent poderòs i quasi invencible. Físicament, els moviments que el cavall realitza al

caminar, es reflecteixen en els pacients. Si s’analitza són els moviments del món

animal més semblants al caminar dels humans.

Els cavalls tenen tres maneres de caminar: el pas, el trot i el galop. En les teràpies

assistides amb cavalls s’utilitza bàsicament el pas (ja que els altres són moviments

bruscos que poden causar caigudes).

El pas es una forma de caminar suau: dels quatre membres de l’animal sempre van a

coincidir amb el terra dos o tres punts de recolzament, és a dir, no hi ha un temps de

suspensió en l’aire. En una sessió de mitja hora el resultat és el mateix que si el

pacient haguès estat caminant, però amb la diferència de no haver de carregar amb el

pes de tot el cos, ja que el trasllada l’animal.

En el cas de les persones discapacitades, realitzen un moviment passiu sobre del

cavall, que per a ells resulta ser un moviment

actiu perquè està potenciant zones del cos que

no es mouen per sí soles (com els pacients que

es veuen obligats a anar en cadira de rodes).

Les teràpies assistides amb cavalls són una

pràctica per realitzar-la tota la vida, perquè el

pacient constantment s’estarà beneficiant dels

seus efectes.

Abans de començar el tractament, el pacient ha

de relacionar-se amb l’animal, acariciar-lo,

alimentar-lo, i fer el possible perquè el pacient

perdi la por. El que s’aconsegueix en aquesta

primera etapa és la base de resultats posteriors. S’obté autodisciplina, ja que gràcies a


34

poder dominar el cavall s’afavoreix l’autocontrol i una bona conducta de l’individu. Amb

els pacients amb problemes de integració social, addiccions, síndromes depressius, es

tracta d’apartar a aquesta persona del seu món marginat i integrar-lo en un habitat

natural i saludable (aquesta pràctica també es duu a terme amb gent amb problemes

d’anorèxia i bulimia).

Cada persona que accepta seguir una teràpia assistida amb cavalls es converteix en

una responsabilitat de l’equip interdisciplinari, per tant es fara un diagnòstic de la seva

disdapacitat i es dissenyarà un seguiment exclusiu i individual per a cada pacient. Les

primeres sessions duren uns 15, 20 minuts, i en les setmanes següents s’incrementa

la durada. Abans de cada sessió es realitza un preescalfament.

6.3. Característiques del cavall en la

rehabilitació eqüestreEls cavalls que participen en la rehabilitació eqüestre han de tenir una sèrie de

característiques molt importants.

No hi ha cap raça específica que sigui utilitzada per aquesta teràpia.

Generalment es busquen aquestes qualitats en l’animal:

Que siguin nobles, amb un temperament dòcil i tranquil, i alhora sensible per a que

pugui reaccionar adequadament al pacient i les seves necessitats específiques.

També s’han de tenir en compte les circumstàncies de vida del cavall i el seu

entrenament, ja que això és molt important perquè el cavall mantingui les seves

característiques òptimes per a aquesta activitat.

Els cavalls de teràpia han de tenir la vida més natural possible: un contacte social amb

els altres cavalls de l’estable., un moviment lliure i algunes activitats complementàries

per assegurar el seu equlibri psíquic (que és molt important en l’activitat que

executen).

L’entrenament dels cavalls requereix experiència, paciència i constància, per tal

d’establir un vincle de confiança amb l’entrenador qui, pas a pas,acostuma al cavall a

les demandes del seu futur treball i després l’acompanya en forma regular per

mantenir el nivell d’atenció i cooperació amb el cavall.

L’edat del cavall ha de ser major a vuit anys. En el cas dels mascles ha d’haver sigut

castrat. I si és femella ha d’haver un seguiment dels cicles hormonals d’aquestes.

És molt important saber que aquesta pràctica no es pot fer amb ponys.


35

6.4. La interacció persona-cavall

El cavall és un animal que fàcilment es mostra dòcil, amigable, domesticable i fidel, i

que pot suplir les nostres cames.

El cavall pot convertir-se en:

1) Company d’una relació positiva:

L’entrega del cavall no està condicionada per influències, ell es limita simplement a

acceptar-nos tal com som, estant sempre receptius a les nostres carícies. La seva

disponibilitat és total.

2) Objecte d’afecte:

Certs animals donen i busquen afecte i el

cavall està entre un d’aquests.

3) Pau i seguretat:

Al ser un animal tan dòcil i a la vegada

tenir una envergadura tan gran dóna una

sensació de seguretat. El cavall accepta

les demostracions d’afecte i les torna.

4) Valoració:

Els pacients sempre duen a terme les

sessions amb un mateix cavall, aquest fet

els fa sentir poseïdors d’aquell animal i per això tenen el dret a dominar-lo. Aquest

fet de poseeïr els dóna la sensació de valorització. A aquest sentiment se li ha

d’afegir el fet de compartir, ja que els pacients saben que el mateix cavall pot ser

utilitzat per persones diferents.

5) Objecte de control:

Apendre a controlar-se, a dominar els própis actes i emocions, respectant les

normes de seguretat, a nivell personal i comunitàries en relació als animals grans

com són els cavalls. El fet de poder dominar a un animal com és un cavall confirma

al pacient que també es pot arribar a dominar a ell mateix.


36

6) Font d’atencions:

El cavall és un animal que necessita una sèrie d’atencions que alguns pacients

poden dur a terme. Aquest fet provoca participació i responsabilitat.

7) Companyia:

El pacient sempre podrà trobar la companyia del cavall quan la necessiti, ell

sempre estarà al seu costat, sense qüestionar-li res.

8) Font de vincles i potenciador de l’home independent:

El cavall permet que el pacient estableixi un vincle afectiu entre els educadors i els

companys. El cavall, en molts casos, dóna un nou sentit a la seva vida, i al meteix

temps ells se senten útils.

Totes aquestes característiques proporcionen als pacients un entorn estructurat i

estructurant perquè puguin adquirir uns hàbits que els hi serveixin en un futur.

6.5. Biomecànica del cavall

Conceptes previs per a l’aplicació de la rehabilitació eqüestre.

La biomecànica és la disciplina científica que estudia els organismes vius a través de

les nocions (sentits) de la llei física i de l’equilibri. Aquesta disciplina es pot dividir en:

estàtica i dinàmica.

Estàtica:

L’estàtica descriu les condicions d’equilibri del cos, i de la força de mantenir-lo en

aquest estat. L’equilibri del cavall es divideix en:

- Estàtic: Capacitat de mantenir una posició estàtica

- Dinàmic: Capacitat de mantenir durant un temps determinat una part del cos es

una condició d’estabilitat.

L’equilibri del cavall sigui estàtic o dinàmic, està controlat per diverses estructures

sensorials que constitueixen les bases per el reflex postural.


37

Centre de gravetat:El cavall arrepenja les quatre

extremitats en una mateixa

superfície, per això el centre

de gravetat (CG) es troba en

el punt d’intersecció de les

diagonals que uneixen els

quatre punts de sosteniment.

En realitat el cavall posseeix un coll i un cap, que al no tenir una própia base de

sosteniment desplacen el

centre de gravetat cap a

endavant.

Mentre el cavall camina el

centre de gravetat

representa el punt de

trobada de totes les

forces, per això

l’estabilitat només s’aconsegueix quan la seva suma és nul·la. L’optimització

energètica del moviment s’obté reduint al mínim el desplaçament de centre de

gravetat.

És interessant saber que la posició del cor correspon a la del centre de gravetat, així

el cor pot treballar sense que les forces el molestin i millorar la circulació sanguínia.

L’estabilitat:L’estabilitat d’un cos ve determinada per molts factors. Aquests es poden dividir en dos

categories:

- Factors primers:

1. Distància del terra amb el centre de gravetat. Unes extremitats llargues

donaran menys estabilitat, però més velocitat. En canvi unes extremitats

curtes donaran més estabilitat, però menys velocitat.

2. Amplada o forma de la base de sosteniment. Si el diàmetre és ample fa que

la base sigui més ample, el que dóna una estabilitat més ample.

3. Posició relativa entre la perpendicular del centre de gravetat i la base

d’arrepenjament. Però també s’ha de tenir en compte el moviment del coll i

el cap al caminar, que fa desplaçar el centre de gravetat.


38

4. Quantitat de moviment d’un cos (relació entre la massa i la velocitat).

5. Orientació de la base de sosteniment respecte a la línia de força (aquest és

un concepte molt important mentre el cavall fa una corba a altes velocitats).

Posició relativa entre la perpendicular del centre de gravetat i la base d’arrepenjament amb la posició estàtica i les

quatre fases del pas del cavall. Cercle tancat: extremitats a terra; cercle buit: extremitat en suspensió. El moviment

d’elevació i flexió del coll, desplaça el CR, però no fa caure la posició sempre a l’interior de la base

d’arrepenjament.

- Factors secundaris:

1. Reflexes posturals, l’orientació de la mirada, del cap i del coll.

2. Estat físic i emocional del cavall.

3. Condicions de les ferradures i el terreny.

4. Altres.

És obvi que un cavall amb extremitats relativament curtes, ronyons llargs i diàmetre

transversal ample, serà més estable que un cavall amb característiques oposades.

També és comprensible que quan es munta un pacient relativament pesat, el cavall

baixi el coll, per estendre els músculs de la columna vertebral que han de suportar el

nou pes, és a dir, reequilibrar i baixar el centre de gravetat.

Respecte al coll, podem observar que quan és llarg i robust, pot oferir un cert grau de

seguretat al genet, i que quan el porta elevat, o per el contrari el porta abaixat, el

centre de gravetat serà desplaçat cap a enrera o cap a endavant, l’animal serà més

ràpid o més lent. Quant més lent sigui el pas, més estable i segur estarà l’usuari.


39

Esquema simplificat dels estímuls que el cavall pot transmetre al genet utilitzant la rehabilitació eqüestre. L’equilibri

dinàmic dels dos elements del sistema cavall-genet preveu que les “reaccions” del genet siguin “estímuls” per al

cavall. Les complexes relacions cavall-genet són encara objecte d’estudi i recerca. (de: Giovagnoli et al., 2000)

6.6. Models de treball terapèutic sobre el

cavall

6.6.1. Posició correcta sobre el cavall

Posició a cavall per aconseguir el

redreçament de la zona cap-tronc.


40

Posició correcta de la mà.

Mà per sobre el mànec amb el

polze per sota i en oposició a la

resta de dits.

6.6.2. Posició de base

REDRESSAMENT DE LA ZONA CAP-TRONC:

1. Esquema en hiperflexió:

1r pas: En el pacient que pateix una hiperflexió, al

col·locar-lo sobre el cavall se li ha d’arrepenjar el

cap sobre el coll d’aquest.

Un cop aconseguit, el terapeuta comença a

estimular el braç del pacient amb una sèrie de

moviments als canells i als colzes. Tant al braç

dret com a l’esquerra.

2n pas: El terapeuta ajuda al pacient a col·locar

les mans al manillar fixat a la sella.

Movent les cames amb moviments verticals el

terapeuta obliga al pacient a que separi el cap del

coll del cavall, millorant la postura.


41

3r pas: Consisteix en seguir amb el moviment

vertical a les cames i exercir un altre moviment

vertical al colze del pacient, aconseguint així que

el tronc s’elevi i acabar amb una postura correcta.

2. Esquema en hipertensió:

1r pas: El terapeuta manté al pacient pel clatell

amb una mà i amb l’altra subjecta un dels genoll,

amb un sentit vertical com indica la fletxa.

2n pas: La mà del pacient ha d’anar a tocar

el coll del cavall. Per això el terapeuta ha

d’incorporar el pacient aixecant-lo amb la mà

que estava al clatell. Mentre, amb l’altra li

col·loca correctament els genolls.

3r pas: El pacient s’ha d’arrepenjar sobre el coll

del cavall. El terapeuta s’encarrega de mantenir la

posició correcta dels genolls.


42

3. Esquema en hipotò:

1r pas: Per tractar millor el problema s’ha de

muntar al pacient sobre la sella del cavall.

El braç ha d’estar en triple flexió.

El terapeuta ha de subjectar la cama del pacient

per mantenir-la en la posició correcta.

2n pas:

Estirar el braç i provocar una rotació

interna forçada.

Fletxa superior: direcció.

Fletxa inferior: resistència.

3r pas: Amb el braç amb la mateixa posició

mantenir el pes del pacient sobre el coll del cavall.

6.6.3. Exercicis per la millora de l’equilbri

Desenvolupant el Concepte Bobath com a model.

Els pacients que pateixen dificultats o impediments per l’equilibri són sotmesos a una

sèrie d’exercicis.

Per la millora de l’equilibri lateral hi ha dos tècniques a seguir:


43

1.Influència d’un moviment serpentejant al

pas del cavall (reacció d’equilibri lateral).

2. Influència al pas del cavall amb un

moviment en cercle (adquisició de la

reacció d’equilibri).

El pacient ha d’estar assegut a la sella agafant amb dues mans el manillar fixat

en aquesta. És en aquest moment

en que el es pot començar el

treball de la millora de la motricitat

en el pacient, com es veurà al

següent pas amb la presa

unilateral.

Amb una sola presa, es

treballarà el braç lliure.

Amb aquest es faran

moviments paral·lels

cap a endavant

(treballant el moviment

horitzontal) i moviments

perpendiculars, fent que

amb el braç es toqui el


44

cap (treballant el moviment vertical).

Quan el treball s’hagi fet amb els dos braços es procedirà a que el pacient ho

faci amb

ambdues mans.

Així

s’aconseguirà

una gran millora

en l’equilibri, ja

que cap mà li

servirà com a

arrepenjament.

Pel que fa a la

posició bi i unipedal del cavall, cal especificar que el baricentre* del pacient ha

d’estar alineat amb el del cavall per aconseguir un equilibri estable.

*: Veure glossari.

Altres exercicis per la millora de l’equilibri són:

El pacient ha d’estar arrepenjat amb els

peus als dos estreps, les cames han

d’estar en triple flexió. El baricentre del

cavall i del pacient han d’estar alineats.

Sosteniment bipedal amb presa

unilateral.


45

Sosteniment bipedal amb els braços alçats.

6.6.4. Exercicis per la neuromotricitat

TREBALL ACTIU:

Obtinguda l’amplada articular completa, es comença el treball actiu del pacient.

Exercici amb un bastó.

Elevació del braç.

Oscil·lació endavant-enrera.

Aixecament i abaixament amb els braços estesos

cap endavant.


46

Rotació del tronc amb un bastó arrepenjat a l’espatlla

i subjectat amb ambdues mans.


47

7. Visita a l’escola universitària

Gimbernat

REHABILITACIÓ EQÜESTRE 16/12/2004

CURS DE POSTGRAU UNIVERSITARI.

7.1. Entrevista amb Teresa Xipell, cap d’estudis de l’escola

Universitària de Fisioteràpia i especialitzada en Hipoteràpia. És la coordinadora del

curs de Postgrau “Rehabilitació Eqüestre” que s’imparteix a l’escola.

- Per què la creació d’aquests estudis?Perquè era una tècnica que començava a tenir un cert ressò i la gent s’hi

començava a interessar. Llavors, nosaltres els professionals, vam creure que hi

havia una necessitat de rigor científic per poder fer les coses correctament. Perquè

aquesta activitat comporta un alt risc de lesions si no hi ha un bon coneixement de

la teràpia, raó per la qual vam posar en pràctica aquest curs, amb el professorat

adequat per poder formar professionals qualificats, i posteriorment treballar amb

coneixement de causa.

Nosaltres adaptem aquí el model de postgrau italià de la Doctora Danielle

Citterio, que van ser pioners en la formació.

- Quin va ser l’any de la creació?Al 1999 es va exposar el projecte i al 2000 va es va fer el primer postgrau.

Aquesta és la sisena edició.


48

- Evolució en la formació.Des del 2000 no hi ha hagut grans canvis, i l’evolució en tants pocs anys no es pot

determinar. El que sí que es nota és un augment d’interessats i un augment de la

gent que ho practica, així que l’evolució la podem considerar positiva. En tot cas, els

professors notem una gran diferència entre els primers alumnes i els actuals. Els

d’ara són joves que des de petits es mouen en el món de hípica, amb la qual cosa

tot és més fàcil i el nivell és més alt.

- Programa d’estudis.El curs té un total de 180 hores i 18 crèdits. Les assignatures que donem són:

anatomia del cavall, comportament i alimentació del cavall, disciplines d’equitació,

biomecànica del cavall, hipoteràpia, psiquiatria, aspectes psicològics de la relació,

legislació, neuropediatria, i neurologia.

Sempre seguim el mètode Bobath per el desenvolupament del treball.

- Perfil del professional.Ha de ser fisioterapeuta, diplomat. A partir d’aquí el perfil no és cap en concret,

l’únic que demanem és que sigui una persona a qui li agradin les criatures, els

cavalls, l’equitació i que estigui disposat a fer-ho, perquè hi ha situacions on aquest

treball és molt dur.

- Àmbits d’aplicació.Com a rehabilitació de problemes o minusvalies físiques o psicomotores, així

com problemes mentals i de comportament.

Volem destacar que la rehabilitació eqüestre des de fa uns anys és prescrita

pels especialistes en Neuropediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu de

Barcelona, amb que estem en contacte i ens coordinem.

- Estadístiques dels resultats.Ara per ara, encara és aviat per obtenir resultats, són només quatre anys

d’experiència. Ara fa una setmana que he tornat d’una conferència sobre

rehabilitació eqüestre a Brasil, encara ens queda molt per fer...

A Itàlia i França sí que trobem estadístiques i resultats.


49

Aquí, tots els resultats són individuals i per la confidencialitat dels informes

hospitalaris no us els podem facilitar, però ja tenim prou informació al llarg

d’aquests anys de la nostra escola i dels àmbits d’aplicació per fer una anàlisi dels

resultats de casos particulars.

Fins ara només hem fet ponències de casos particulars.

Com a estudi global és un tema pendent i ara és el moment de començar a fer-ho

- Centres que hi treballen.La Federació Catalana d’Hípica ens facilita el material, el lloc i els cavalls per

les pràctiques. El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, l’Escola de Captació

Agrària Eqüestre, Centre d’Alt Rendiment del Cavall, OPEN i ONCE són algunes

de les entitats que ens ajuden a fer tot això possible i que cada dia avancem més.

8. Visita a la Fundació EQUUS 20/11/2004

Ripollet

“Ell treball terapèutic amb cavalls”

La FUNDACIÓ EQUUS, Centre Català d’Equinoteràpia i Escola d’Equitació, està

formada per un equip de professionals i voluntaris, formats en diferents àmbits per a

dur a terme interdisciplinàriament la tasca de l’equinoteràpia. Conten amb una


50

experiència de més de sis anys. També cal destacar que van ser innovadors en

aquests tipus de teràpia assistida amb cavalls, almenys en el nostre país.

8.1. Entrevista amb Mónica M.,pedagoga terapeuta de la

Fundació EQUUS.

- Localització i estructura del centre. La Fundació Equus està situada a Ripollet, al costat de la zona industrial.

Tenim aquestes instal·lacions gràcies a un crèdit de l’Ajuntament de Ripollet

i una donació anual de La Caixa de 6000€. Amb això només arribem a pagar el

material i les instal·lacions.

Els usuaris paguen 60€ al mes per una sessió a la setmana, i amb això

paguem el menjar dels cavalls i a la fisioterapeuta.

- Història del centre. Estem a Ripollet des de fa un any. Abans teníem les instal·lacions a

Vilanova i la Geltrú des del 1996, però per la proximitat a Barcelona vam decidir

venir cap aquí.

Tot va començar quan un noi amb distròfia muscular volia practicar

activitats com tothom: submarinisme, equitació... amb l’ajuda d’un terapeuta

que era amic seu, va veure que amb aquesta última millorava el seu to

muscular. Així aquest noi va contactar amb altres persones amb el seu

problema i s’hi van apuntar. D’aquesta manera, mica en mica, es va anar

formant la fundació.

- Tipus d’activitats que es duen a terme. A part de la munta del cavall, depenent de la discapacitat de l’usuari, els fem

que preparin el cavall, que el raspallin, que li donin de menjar...

Una sessió dura mitja hora. Als usuaris amb disminucions físiques es prioritza

l’activitat a sobre del cavall. Als usuaris amb disminucions psíquiques es

prioritza el tracte amb el cavall o al professional que el porta.

Durant el cap de setmana

ens venen més particulars,

però entre setmana també

ens venen escoles

especialitzades en alguna

discapacitat.


51

- Àmbits terapèutics: Físics , sensorials, psíquic. Especificar: Tractem amb disminuits físics, psíquics i sensorials. El que volem és tractar

l’esquema corporal de l’usuari, que guanyi equilibri.

Als nens que poden, els hi fem dibuixar-se només a l’arribar al centre, i al

cap d’uns mesos els hi tornem a demanar. Es molt gratificant veure com al

primer dibuix no es dibuixaven alguna extremitat (perquè era la que tenien

afectada per una paràlisi) i al segon dibuix ja se la dibuixaven.

Edats, tipus i grau de discapacitats que s’atenen. Tenim usuaris de totes les edats, al principi eren més nens que persones

grans, però mica en mica s’han anat igualant.

Els casos que més tenim és per paràlisi cerebral, però també tenim nenes

amb síndrome de Rett, persones amb autisme, síndrome de Down, persones

amb seqüeles de la meningitis, alguns amb discapacitats sensorials (com cecs i

sord-cecs), amb problemes caracterials i alguns amb distròfies musculars (però

aquests no podem fer gaires sessions perquè no es poden cansar).

Com arriben al centre? Qui els deriva? Hi ha gent que arriba gràcies a la premsa escrita, per la ràdio o per

reportatges de la televisió. També per el boca a boca de la gent i per

associacions. Per sortides que fan algunes escoles d’educació especial amb

alumnes discapacitats i després els nois venen, però ja amb els seus pares.

Professionals que hi treballen. Com a persones fixes només tenim a la fisioterapeuta. Els altres som tots

voluntariat. Jo sóc la psicopedagoga, però no demanem cap títol per ser


52

voluntari, només que li agradi tractar amb persones d’aquest caire i que li

agradin els cavalls.

Com es desenvolupen les sessions terapèutiques. Per als discapacitats físics el que fem és que muntin al cavall i els hi fem fer

exercicis sobre d’ell (per tractar l’equilibri, la lateralitat…).

Als psíquics, primer els fem que entrin en contacte amb el cavall, que hi

estableixin un vincle, després que es comencin a relacionar amb la

fisioterapeuta i la psicopedagoga. Finalment, fem que muntin sobre del cavall.

Seguiment de la rehabilitació. Valoracions. En tots dos casos evolucionen molt ràpid els dos primers mesos, però a

partir d’allà s’estabilitzen, avancen, però els resultats no són tan visibles ni tant

espectaculars com al principi.

Els usuaris amb disminucions psíquiques es veu un augment d’autoestima,

autonomia i millora la seva

socialització. I, els canvis

visibles als usuaris amb

disminucions físiques es veu

una relaxació del to muscular,

una millor col·locació de

cames, millora de l’equilibri...

8.2. Històries clíniques

1 Demostració 14 de juliol de 1999 FUNDACIÓ EQUUS

ORIOL:Usuari de 18 anys amb Paràlisi Cerebral Infantil (PCI) que cursa en tetraparèsia*

espastica lleu. Va iniciar la teràpia el Setembre de 1997.


53

Els canvis més notoris han estat a nivell físic: millora en el to muscular, en l'equilibri, en

la motricitat grossa, el domini del cos fins arribar a l'aire del galop.

A nivell emocional el més destacable és la millora de l'autoestima, del concepte d'ell

mateix, de la socialització,

MONTSEUsuària de 24 anys que presenta plurideficiència: Retard Mental Greu, Esquizofrènia i

Espina Bífida. Va iniciar la teràpia el Febrer de 1999.

Els canvis més observables han estat des del punt de vista físic: el to muscular,

manteniment del tronc en equilibri amb el moviment del cavall, aixeca el cap, ... i des

del punt de vista emocional: mostra interès per assistir a teràpia, manté contacte visual

amb el cavall i respon a demandes simples per part dels terapeutes.

*: Veure glossari.

SONIAUsuària de 29 anys ataxia cerebelosa i baixa visió. Va iniciar la teràpia al novembre de

1996.

Els canvis més notoris han estat autonomia en el desplaçament en la marxa i millora

de l'equilibri i a nivell emocional destaquem el guany en l'autoestima i en l'expressió de

sentiments.

PAQUITAUsuària de 46 anys que presenta conseqüències d’una poliomelitis als 7 mesos. Va

iniciar la teràpia l'octubre de 1997.


54

Els canvis físics més notoris han estat millora en la capacitat pulmonar, en la motricitat

de les quatre extremitats i en la pressió de la mà dreta.

Des del punt de vista emocional millora en l'autoestima, en el control de l'estat

emocional i coneixement de les seves capacitats i limitacions.

ELIASUsuari de 18 anys que presenta traumatisme craneoencefàlic que cursa en

hemiplègia*. Va iniciar la teràpia a l'octubre de 1999.

Els canvis observats a nivell físic han estat distensió del to muscular a les extremitats

inferiors i lleu domini del tronc amb extremitats superiors. A nivell emocional ha millorat

en quan a parlar de les seves limitacions i inquietuds, ha millorat també a nivell de

relacions socials.

*: Veure glossari.

ALBERTOUsuari de 15 anys que presenta PCI que cursa en Retard Mental greu i tetraparèsia.

Va iniciar la teràpia al novembre de 1998.

Els canvis més notoris han estat manteniment del cap i el tronc vers el costat dret.

Accedeix a ordres de petició de buscar la mà del terapeuta i s'incorpora damunt del

cavall pels seus propis medis. A nivell emocional cal destacar el gran vincle afectiu que

ha establert amb el cavall que li ha permès desenvolupar algunes habilitats socials.

MARTAUsuària de 14 anys que presenta Síndrome de Rett que cursa en tetraparèsia aterosa,

retard mental greu, ... Va iniciar la teràpia el març de 1999.


55

Els canvis més destacables a nivell físic són control del tronc, elevació del cap per

dirigir la mirada endavant i acompanyament al cavall. Des del punt de vista emocional

cal destacar la resposta afectiva davant del cavall, resposta que encara no es dóna, si

més no amb la mateixa rapidesa, davant dels terapeutes

JOAQUINUsuari de 28 anys que presenta distròfia muscular de tipus Emery Dreifflus. Va iniciar

la teràpia l'abril de 1999.

No hi ha canvis molt notoris donat que ha transcorregut poc temps des de l'inici de la

teràpia. Tot i així cal destacar que ha millorat la mobilitat de les extremitats superiors i

força en les inferiors.

Història clínica d’una usuària de

rehabilitació eqüestre

Edat d’arribada a la teràpia: 14 anys

Edat de diagnòstic Síndrome de Rett: 2 anys i 6 mesos

Edat primer símptomes: 2 anys i 6 mesos

Símptomes inicials: Pèrdua de l’atenció i del llenguatge, estereotipia de mans i

pèrdua del seu ús funcional.

Antecedents: Embaràs desitjat, cesària per posició fetal (asseguda) i no dilatació del

coll de l’úter. Va néixer sense patiment fetal. La nena tingué un desenvolupament

normal, encara que va començar a caminar als 18 mesos per sobreprès.

Tractament: només farmacològic, amb carbomazepina.

Niurka patia una hipertonia* en els membres inferiors i superiors, marxa atàxica** i

amb tendència a la lateralitat i cap inclinat cap a baix, no tenia reflexes de protecció,

no fixava la mirada, hiperventilació a conseqüència de pors al apropar-se-li persones

desconegudes, s’autolesionava quan augmentava l’ansietat, escoliosi, constant rentat

de les mans, estrenyiment, entre altres símptomes.


56

Partint de les seves dificultats articulars que resulta d’una capacitat cognitiva

moderada, interrupcions d’atenció, atacs de pànic, trastorns del to muscular i dificultat

pels moviments voluntaris i involuntaris, juntament amb les seves característiques

positives com un gran interès per les persones, en sons i conservació del coneixement

cognitiu, encara que reduït.


A Niurka se li havien de practicar exercicis fisioterapèutics abans de muntar, per poder

augmentar el grau de mobilitat a les articulacions, disminuir el dolor muscular, lluitar

contra l’escoliosi i relaxar el to muscular.

Els treballs terapèutics sobre el matalàs o el cavall eren quasi impossibles i les flexions

i les extensions dels membres superiors i inferiors li resultaven dolorosos.

S’ha treballat la integració sensorial a traves de diferents textures, l’estimulació

auditiva a través de la música, tant en el matalàs com sobre el cavall.

Després de 7 mesos de treball, els resultats han sigut sorprenents tan pels

especialistes com per als pares.

Niurka ha avançat en:

- Realitza l’extensió i flexió del tronc, braços i cames.

- Recolza el tronc cap enrera en el matalàs i sobre el cavall.

- Busca l’equilibri sobre el cavall.

- Durant els exercicis s’atura l’estereotipia de les mans, ja que les utilitza per

agafar-se al cavall, al pas i al trot.

- Els graus d’escoliosi s’han reduït.

- Aixeca el peu dret per creuar un obstacle.

- Ha reduït la marxa atàxica, aproximant-se a un patró de locomoció correcte.

- Ha eliminat l’estrenyiment.

- Més mobilitat en les articulacions.

- S’ha incrementat la seva socialització i a perdut la por a les persones

estranyes.

- Abraça, somriu i busca amb la mirada quan algú parla.

- Ha regulat la resposta a l’entrada sensorial.

- Millora en la comprensió d’ordres.


57

- Disminució d’estats d’ansietat, per tant, també ha disminuït la l’hiperventilació.

- Eliminació de l’autoagressivitat.

- És capaç de caminar sola sense l’ajuda de ningú.

- Ha augmentat la intenció comunicativa.

- S’aixeca per sí sola.

Conclusions:Podem arribar a la conclusió que la combinació de fisioteràpia, musicoteràpia i pintura

amb l’hipoteràpia, ajuda a que tots els estímuls siguin transferits de forma accelerada a

les diferents zones del cervell, agilitzant el procés sinàptic, afavorint el

desenvolupament neuropsicomotor, l’adaptació de l’individu al medi, major grau

d’autonomia i les intencions comunicatives, arribant a resultats molt favorables des del

punt de vista qualitatiu i quantitatiu.

8.3. Objectius didàctics previs a una

sessió

Arribada al centre. Situació i orientació :- Controlar esfínters abans d’una activitat que els hi suposa desig, emoció,

ansietat, nerviosisme...

Arribada al picadero :- Practicar la salutació al tècnic i al personal més freqüent.

- Iniciar l’orientació espacial dintre el picadero.

Treball previ amb el cavall :- Seguir amb un cert interès l’entrada del cavall i la preparació d’aquest.

- Tractar amb cura els elements relacionats amb la higiene i la cura dels cavall

(raspalls) i amb l’alimentació (no menjar-se les pastanagues, no llençar-les,

dipositar-les al cabàs corresponent).

- Associar els diferents elements (pastanagues, tipus de raspall, cabàs...) per la

seva funcionalitat.

- Mostrar satisfacció en la preparació del

menjar dels cavalls.


58

- Comunicar-se amb el cavall: acostar-se, saludar, tocar, acariciar... i mitjançant

tasques específiques com raspallar, pentinar i donar-li de menjar.

- Disminuir les pròpies fòbies i pors en comprovar el control dels elements.

- Experimentar diferents sensacions produïdes pel contacte amb el cavall

(temperatura, batec del cor, olors, sorolls, textura...)

- Respectar als cavalls.

Desplaçament pels voltants :- Caminar davant del cavall sense aturar-se i portant la corda a la mà.

- Adonar-se de que el cavall el segueix.

Donar de menjar als cavalls :- Associar la pastanaga com aliment per al cavall.

- Seguir les pautes i acceptar l’ajut de l’adult per poder-li donar de menjar a la

boca.

- Disminuir les pors.

- Experimentar la sensació produïda per la llengua del cavall en cpntacte amb la

pell.

En el picadero :- Seguir visualment, amb atenció i des de darrera la tribuna, els moviments del

cavall.

Pujar al cavall :- Col·locar-se a l’esquerra del cavall seguint la indicació de l’adult (utilitzar la

rampa si és necessari).

- Posar el peu esquerra a l’estrep,

agafant-se amb les mans a la sella.

- Impulsar-se per passar la cama dreta a

l’altre costat del cavall.

- Mantenir la postura sobre la sella.

- Col·locar el peu dret dintre l’estrep.


59

A partir d’aquí els usuaris hauran de realitzar uns exercicis personalitzats en funció

a la discapacitat que presentin, fent exercicis del tipus descrits en altres apartats

anteriors.

9. Visita al Centre Sac Xiroi 13/09/2004

SAC XIROI

Castellví de la Marca (Penedès).

Centre equinoterapèutic que treballa amb joves inadaptats socials.

9.1. Entrevista amb Miquel Gallardo, director i

cofundador del centre Sac Xiroi.

9.1.1. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

- Des de quan existeix el centre Sac Xiroi?Des de l’any 1985, quasi uns vint anys.

- L’origen del centre va ser terapèutic des del començament?Sí, aquest centre va estar des d’un primer moment destinat a un fí terapèutic.

- Com va sorgir la iniciativa?Amb motiu d’un viatge que va fer la meva dona l’any 1985 a Berlín (Alemanya),

Holanda i Bolònia (Itàlia). Allà va ser testimoni de diverses sessions terapèutiques

amb l’interacció de cavalls i nens amb disminucions físiques i psíquiques. En arribar


60

a Espanya, em va proposar la idea de fundar un centre dirigit a adolescents on es

treballés amb cavalls com a eina terapèutica.

- Teniu altres àmbits de treball a banda?Fem una rutina de vida diària, d’autonomia. Els nois van a estudiar o a treballar

i després tenen cura del centre rotant càrrecs. Es tracta d’un centre obert on,

bàsicament, es treballa la responsabilitat a través d’establir un vincle amb un

animal. Com veieu, el lligam més important és amb un cavall, però també tenim

gossos, cabres, oques, algun porc, un lloro... Acollim qualsevol tipus d’animal amb

qui poder conviure. La cura i el seguiment dels animals, sota la tutela dels nois, és

molt gratificant. Formador i terapèutic alhora.

Situació actual ensenyament/treball

15,00%

35,00%

35,00%

0,00%

35,00% PrimàriaESOTreballInst.Psiq.Fugats

- Quants treballadors hi ha?Hi ha 18 treballadors per a 20 interns.

- Quina és la formació del personal que hi treballa?Com jo dic sempre: s’ha de saber judo, defensa personal i córrer molt per si algú et

tira pedres! Bromes a part, tenim tot tipus de professionals: pedagogs, psiquiatres,

veterinaris, professors d’hípica terapèutica... així fins arribar als 18.

- Quines són les formes d’accés dels pacients?Actualment formen part de la xarxa de centres per a joves del Departament de

Justícia i la Direcció General d’Atenció a la Infància, amb la diferència que en

aquest centre les portes sempre estan obertes. Aquests nois (no ens envien noies,

encara que ho voldríem, també) venen fruit d’una sentència judicial, bé perquè ha


61

comès algun delicte o bé perquè els seus pares tenen algun problema amb la

justícia i han perdut la seva tutela o no poden fer-se’n càrrec. En tot cas, pateixen

les conseqüències d’una inadaptació social.

80,78%

14,42%

0,96% 3,84%0,00%

10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%60,00%70,00%80,00%90,00%

DGAIA DGJJ Ajuntamentde Barcelona

Diputació deBarcelona

Derivació

- Quina és la durada mitja de les estades?Poden entrar a partir dels 12 anys i han de marxar als 18. Depèn molt de l’intern.

Són nens molt problemàtics i són anys els que han de passar aquí. Tot depèn de la

seva voluntat, nosaltres no els podem forçar a res. Encara que a partir d’alguns

mesos de l’ingrés ja es comencen a notar els canvis.

- Quin és el resultat del treball amb els nois ?És una etapa molt important, i en tenim un 42 % d’èxits, és a dir, de nois que

surten havent normalitzat la seva vida i amb un projecte de futur mitjançant una

feina i una formació prèvia.

Un 25 % surten, però encara necessiten seguiment per tirar endavant.

*DGAIA: Direcció General d’Atenció a l’Infant i l’Adolescent.

**DGJJ: Direcció General de Justícia Juvenil.

Un altre 20% reincideixen i tornen a entrar al circuit de les presons i un altre 13%

es fuguen abans de temps i en perdem la pista, ja que, quan els troben, els porten

a un centre tancat.


62

- Cost, preus. Ajudes de l’administració (alumnat i centre).HI ha un pressupost que Benestar ens dóna per noi, però és un pressupost molt

baix tenint en compte que hi ha 18 educadors. Per això la Trinitat i jo hem de posar

molts diners en aquest projecte. Ara no podrem marxar a Oslo a una conferència

per falta de diners.

- Instal·lacions del centre.Totes les instal·lacions del centre estan adaptades per a nens amb discapacitats

físiques, però d’aquests nens no ens arriben. Els dormitoris se’ls han decorat els

mateixos nois en un taller de marqueteria que fem. I de totes les altres zones del

centre també se’n encarreguen ells. Els caps de setmana, per exemple, es fan ells

mateixos el menjar.

9.1.2. TREBALL TERAPÈUTIC

- Quin tipus de pacients teniu?En el nostre centre tenim, bàsicament, nois que tenen un alt grau de problemàtica

social.

- Entre quines edats estan compreses els pacients?Tots tenen entre 12 i 18 anys.

Edat

8,65%

39,42%

22,12%

29,81%10 a 12 anys12 a 14 anys14 a 16 anys16 a 18 anys


63

- Quines dificultats presenten generalment?Són nens amb problemes d’integració social, i la majoria estan amb tractament

psiquiàtric. Això es dóna perquè tots han crescut en ambients marginats i/o han

patit maltractaments i abusos dels seus familiars. Altres casos són perquè provenen

de països amb cultures molt diferents a les nostres.

Procedència

7,69% 7,69%

20,19%

34,62%

3,85%1,92%

14,42%9,62%

Alt PenedèsBagesBaix LlobregatBarcelonèsTarragonèsMaresme MarrocVallès Occidental

- Què s’hi fa a les sessions?Només arribat al centre el nen baixa a les quadrigues i ha d’escollir el cavall que

més li agradi, del qual haurà de tenir cura, donar de menjar... El cavall té un paper

molt important en la integració del nen a la societat, ja que el cavall no el

discriminarà i no li qüestionarà res, a ell li és igual que el nen sigui alt, baix, sord,

cec...sempre estarà quan el necessiti. El paper del cavall, al nostre centre, és molt

important. El nen aprèn a llegir i escriure amb el simple fet de fer-li apuntar el nom

del cavall del que s’encarrega, o dient-li que porti un medicament en concret. Aprèn

a sumar, restar, multiplicar i dividir fent-li calcular la quantitat de menjar que

necessita encarregar pel “seu” cavall.

A un noi quan li dius que es cuidi d’un cavall, li estàs dient que confies en ell.

- Com són les sessions?Gràcies a que els nostres cavalls són molt dòcils l’únic que fem és lligar una corda

al cavall al morro, de manera que no li faci mal, però que el nen el pugui controlar.


64

En tot moment el nen ha d’estar atent a les indicacions del terapeuta, i obeir-les ja

que si no ho fa segur que acabarà caient del cavall. Això és molt important perquè

hem de tenir en compte que els nois poques vegades havien fet cas a algú,

d’aquesta manera el noi obeeix les ordres de l’educador per poder portar

satisfactòriament el cavall. Creiem que si un nen pot controlar al cavall, també es

pot controlar a si mateix.

- Feu altres activitats al centre?Sí, els nens també han de tenir cura d’altres animals que tenim al recinte. Com

cabres, porcs, gallines...

Tots els nois fora del recinte també fan activitats. Si han d’anar a l’escola hi van, i si

han de treballar els hi preguntem què se’ls dóna bé. Si diuen que cuinar, els portem

a alguna escola que els hi ensenyin, perquè puguin treure’s un títol i començar a

treballar.

Hem de tenir en compte que aquests nens són molt problemàtics, normalment

primer de tot se’ls comença portant, només, a l’hora d’esbarjo, després a la classe

d’educació física i poc a poc s’integren al ritme i a l’ambient de l’institut.

Els caps de setmana procurem fer sortides per la muntanya. Fem sortides amb

bicicleta, pugem al castell caminant... coses per que els nanos es distreguin.

- Altres projectes?En el nostre centre tenim la sort de fer intercanvis amb nens de tot el món (amb les

mateixes problemàtiques socials), des de japonesos, francesos...

A principis d’octubre venen uns nois de Bèlgica.

Resultats:- Nivell d’efectivitat.

Ara mateix tenim un 42% d’efectivitat aproximadament. Això vol dir que gran part

se’n surt.


65

Valoració de la integració social

39,20%

16,35%19,23%

14,42%10,58% Molt positiu

Positiu-dubtósDubtósDubtós negatiuMolt negatiu

- Abandons. Raons.No hi han abandons, ja que els nois que estan aquí estan per obligació. Si surten

d’aquí és per què el jutge ho mana, o bé per alguna fugida que és excepcional.

10. Conclusions finals

En començar el treball vaig plantejar la hipòtesi de que la Rehabilitació Eqüestre

millorava la qualitat de vida de les persones que la utilitzaven com a teràpia.

Calia cercar tota la informació possible sobre el tema que em possibilités afirmar o

rebutjar la hipòtesi. Crec que he arribat a tots a els àmbits al meu abast, tant teòrics

com pràctics, i el recull presentat és complet i representatiu. Tot plegat m’ha fet arribar

a les següents conclusions:

La Rehabilitació Eqüestre es pot considerar una teràpia amb una base científica que la

justifica, fet que es confirma des del moment que estudis fets a França, Itàlia i altres

llocs d’Europa i Amèrica, amb tesis i aplicació de tècniques contrastades, acaben

conformant estudis superiors específics. A Catalunya, per la influència de l’escola

italiana, es consoliden com a estudis de postgrau específic a l’Escola Universitària de

Fisioteràpia Gimbernat, de Sant Cugat del Vallés. Fa 5 cursos que s’imparteixen, i


66

treballen en col·laboració amb moltes entitats relacionades amb el tema, destacant

d’entre totes l’equip de Neurologia i Neurorehabilitació de l’Hospital de Sant Joan de

Déu, de Barcelona. No he aconseguit documentació escrita dels resultats, ja que no

s’han presentat resultats públics encara, però el fet de que la rehabilitació sigui

prescrita per un equip ben prestigiós i que es vagi consolidant i ampliant a d’altres

centres sanitaris dóna garanties de l’efectivitat dels resultats. La Cap d’Estudis del

Postgrau de Gimbernat, Teresa Xipell, ho afirma en l’entrevista, lamenta no poder

facilitar el material que utilitzen en congressos sobre el tema, i ens adreça a les

publicacions italianes de la seva biblioteca, on sí es reflecteix.

Aquest ha estat l’entrebanc més important: no trobar documentació d’aquí sobre els

resultats objectius. He enviat correus demanant-la a diferents centres i, a hores de

tancar la impressió del treball, no m’ha arribat cap documentació sobre el tema. Tant

de bo els pugui aportar en el moment de l’exposició.

De tota manera, quan la fisioteràpia es fa necessària per a rehabilitar aspectes

neuromotors, sempre ens trobarem en la necessitat de realitzar una sèrie d’exercicis

específics que fàcilment acaben sent rutinaris i avorrits, convertint les sessions de

teràpia en càstigs necessaris, especialment pels més petits o per aquells que tenen

patologies psíquiques associades. També pels propis terapeutes. D’aquí que les

teràpies amb mètodes alternatius, com l’aigua o el cavall, serveixin de revulsiu

motivador pels afectats.

En el cas que ens afecta, la relació que s’estableix amb l’animal facilita la rehabilitació,

la transforma en una activitat lúdica i emocionalment motivadora, alhora que facilita la

realització de molts exercicis, ja que és el propi moviment del cavall qui realitza els

exercicis rehabilitadors en el pacient, sense que sigui un treball feixuc i pesat per a

ningú.

També les famílies dels usuaris se’n beneficien de les característiques d’aquesta

teràpia, davant la càrrega que solen suposar les rutines hospitalàries.

En el camp dels trastorns de conducta i inadaptació social sí hem trobat resultats

objectius. L’índex d’èxits del centre “Sac Xiroi” és objectivament més alt que els

d’altres centres tancats de menors amb els mateixos problemes, si mirem l’estadística

dels resultats. Possibilitar que nois de perfil “d’alt risc” visquin en un centre amb les

portes obertes, en contacte amb la natura, i on el vincle amb els cavalls i la


67

responsabilitat de la seva cura els lliga al grup i al treball o a l’estudi, donant models de

convivència estables, de ben segur que, seguint la hipòtesi, millora la qualitat i les

expectatives de futur dels usuaris.

Com a balanç negatiu, les dificultats d’accés pels pacients, ja sigui per les dificultats de

trobar centres que s’hi dediquin, com pel cost de les sessions. És una teràpia cara,

que s’ha de servir de subvencions per tal d’arribar a tots el possibles usuaris. El fet que

la prescripció mèdica sigui coberta per ajudes oficials, confirma la seva efectivitat i en

garanteix la seva continuïtat i generalització.

No obstant, també he pogut arribar a la conclusió de que realment poca gent fa

alguna cosa per avançar en aquest projecte.

Potser al ser poc coneguda, poc contrastada i tan innovadora; la gent que no n’ha

sentit a parlar es mostra distant a l’hora de poder comprovar la seva efectivitat.

Però, entre totes les dificultats hi ha gent amb molta empenta i energia que està fent

que la rehabilitació eqüestre estigui cada cop més a l’abast de tothom. Gent que per a

res a canvi (ja que la majoria són voluntaris) estan aconseguint que la vida de molta

gent (tant pels pacients com per les famílies) millori dia a dia. El que és segur és que

encara queda molt per fer.

La rehabilitació eqüestre és un tema encara desconegut per la nostra societat. Per

això encara té més mèrit aquesta teràpia. Mica en mica, es va aconseguint que la gent

en senti a parlar i que les persones que ho necessiten puguin trobar informació (per

alguns mitjans de comunicació, pel boca-orella, o potser, fins i tot, pels treballs de

recerca).

Esperem que dintre d’un temps la rehabilitació eqüestre estigui totalment reconeguda

com a tal i pugui estar a l’abast de tothom.


68

11. Epíleg

Abans d’acabar he de dir que el treball de recerca el trobo un projecte molt interessant

i formatiu que ens prepara per futurs treballs i tesis que se’ns presentin a fer en

endavant. Però també he de destacar que un tema motivant (com el de la majoria de

treballs de recerca) es pot arribar a convertir en una càrrega. Crec que aquest últim

any de batxillerat és un dels més importants de la nostra vida. Ara tot es decideix. I el

fet d’haver de compaginar el treball de recerca amb els estudis i les activitats extra

escolars (en el meu cas més estudis, que m’ocupen nou hores setmanals) fa que

aquest any, a part d’important, també es faci dur i pesat. I, sincerament, és una pena ja

que un tema que m’és interessant i motivant també s’acaba convertint (en alguns

moments) en una cosa més per fer, i que no s’acaba mai.

O potser és que ens hem d’acostumar a treballar així?

Però no tot és dolent!

A canvi, he rebut la satisfacció de veure com avançava aquest projecte i com, a

diferència d’altres treballs, en aquest, el tema l’ha de decidir un mateix, cosa que fa

que l’agafem amb més ganes. Veure com anava augmentant el número de pàgines,

amb tot el que comporta, és un fet reconfortant que t’ajuda a seguir. El que trobo més

important és que he après moltíssimes coses noves de les quals no en sabia res i he

après a organitzar-ho, contrastar-lo...

Fins i tot he arribat a qüestionar-me aspectes sobre el tema que, sense la informació

recollida, hagués acceptat sense dubtar.

Descobrir per mi mateixa el sentit de la frase socràtica “només sé que no sé res”

també forma part de la meva recerca, perquè a cada aspecte nou que coneixia em

venien noves preguntes i nous dubtes.

Descobrir que el mètode científic té una metodologia on la contrastació amb dades

objectives és irrenunciable i per a mi, difícil d’aconseguir, també m’ha fet qüestionar-

me la fiabilitat de certes conclusions.


69

12. Glossari

Adbucció: Moviment de separació d’un membre pla mig del cos.

Adducció: Moviment que apropa un membre pla mig del cos.

Atàxia: Transtorn de la coordinació que afecta als moviments voluntaris i pertorba les

contraccions musculars necessàries per a l’ajustament de les pestures pel

manteniment de la verticalitat.

Baricentre: Centre de gravetat.

Espasticitat: És una condició caracteritzada per músculs tensos o rígids i reflexes

tendinosos profunds exagerats que interfereixen amb l’activitat muscular, la marxa, el

moviment o el llenguatge.

L’espasticitat generalment resulta de danys en l’àrea motora del cervell (la porció de

l’escorça cerebral que controla el moviment voluntari) o en qualsevol porció de la

matèria gris subcortical (nervis que baixen del cervell a la medul·la espinal).

L’espasticitat pot també interferir en el llenguatge. L’espasticitat severa i a llarg termini

pot conduir a la contractura dels músculs, ocasionant la flexió de les articulacions en

posicions fixes.

Hemiplègia: Pèrdua de la mobilitat voluntària que afecta la meitat dreta o esquerra del

cos com a conseqüència d’una lesió cerebral o espinal.

Hipertonia: Augment del to muscular que es manifesta per un augment de la

resistència del múscul al seu allargament passiu.

Hipotonia: Disminució del to muscular. Es manifesta per la hiperextensibilitat i

passivitat en la movilitat dels membres.


70

Paraplègia: Paral·lisi de les dues extremitats inferiors, generalment a conseqüència

d’una lesió de la medul·la espinal.

Perissodàctils:Mamífers que formen part dels teris. Tenen les extremitats acbades en un nombre

imparell de dits, que acaben en unglots. Són animals molt dotats per a la carrera. Són

herbívors. Poden tenir dents laterals de corona baixa o alta, però tots ells tenen

premolars molaritzades, amb les cúspides molars en coalescencia per formar vores

tallants. L’aparell digestiu és menys especialitzat que el dels artiodàcils. Tenen el

cervell d’una mida petita i l’olfacte és un dels seus principals òrgans sensorials.

Solípede: Animals que tenen un sol dit acabat en peülla.

Tetraparèsia: Pèrdua de la sensibilitat en les quatre extremitats.

Tetraplègia: Paralisi de les quatre extremitats.

13. Bibliografia

SWIFT ,Sally: Equitación Centrada. Ed. Hispano Europea, 2002.

CAUDET, Francisco. Equinoterápia. Ed Astri, 2002.

FRASCARELLI, Máximo i CITTERIO, Danièle. Trattato di Riabilitazione Ecuestre. Ed

Phoenix, 1999.

PAPINI, Massimo i PASQUINELLI, Anna. Principi Pratici di Riabilitazione Ecuestre. Ed

Phoenix, 2000.


71

Pàgines web

www.fchipica.org/hipoterapia/default.asp

www.geocities.com/eq_terap_corbera/eq_terap.htm

www.hipotarapia.com

www.xtec.es/crp-ripolles/experiencies/hipoterapia.htm

www.xtec.es/ceepalau/equinoterapia.htm

www.galeon.com/centrohipoterapia.htm

www.qromex.org/amet

www.humano.ya.com/sacxiroi

www.hipoterapia.todocaballos.com/countries/es/tpl/nrs/sections/hipoterapia

www.monografias.com/trabajos15/hipoterapia-rett/hipoterapia-rett.shtml

www.mundogar.com/ideas/reportaje.asp?ID=13194&MEN_ID=57


72

14. Annexos15.1. Anatomia humana.


73


74

15. Agraïments

Com a tutora del treball, la Mª Àngels es mereix estar en aquests agraïments. Ella va

acollir aquest projecte amb les mans obertes. I ha estat ella la primera en tirar del

carro, que per a mi cada dia pesava més i se’m feia més difícil de portar. Gràcies a ella

vaig poder contactar amb un tutor on-line que em va facilitar la recerca.

Gràcies a aquest treball he après a valorar moltes coses d’aquesta vida. He vist com

pares s’emocionaven al veure com la seva filla que patia autisme somreia al pujar a

cavall. He vist l’esforç desinteressat de moltes persones que fan que una vida millor

sigui possible per aquells que la necessiten. Gràcies a la Fundació EQUUS i a Sac

Xiroi (en aquest, sobretot destacar l’ajuda d’en Miquel Gallardo i la Trinitat, per la seva

força exemplar que han demostrat durant tots aquests anys), per rebrem i oferir-me

tota la seva ajuda. També vull agrair aquest treball a Teresa Xipell, per fer-me un lloc

en la seva apretada agenda.

Aquest treball m’agradaria agrair-li sobretot als meus pares. Sense ells res d’això que

ara presento com a treball de recerca hagués estat possible. A ells, perquè sense cap

dubte són els que em donen forces per fer i aconseguir el que tinc. Perquè confien en

mi com ningú ho farà mai. I, això ho he pogut veure en tots aquests dies que he estat

tan agobiada, com em recolzaven i m’ajudaven a completar aquest treball. Als dos, per

la seva paciència, saviesa, alegria i amor. ¡Gracias papas, os quiero!

Al Pauet! Perquè encara que sigui massa petit per ajudar en aquestes coses, l’energia

que desprèn s’encomana, i fa que tot sigui més fàcil.

A la Laia Jiménez, perquè ella va ser qui em va proposar presentar aquest tema com a

possible treball de recerca. Perquè m’ha aportat molta informació i no ha deixat

d’animar-me. També li he d’agrair els quatre anys de professora particular!

A la Neus Aller, pel seu oferiment incondicional.

També he d’agrair el meu treball a les meves amigues, a la Cristina, la Lucía, la Vir, la

Olaya i l’Anna. No només els he d’agrair la seva ajuda en el treball, sinó també pel dia

a dia, perquè són molts anys o moltes hores de convivència juntes, i sempre fan que


75

aquesta sigui molt agradable. Merci per estar aquí, o si no pot ser, a l’altre costat del

telèfon!

I, aprofitant que aquest és el treball que conclou el meu cicle d’estudis bàsics és el

moment de donar les gràcies a persones que han influït molt en mi, persones que

gaudeixen amb la seva feina, i això es nota. M’agradaria afegir-los en aquests

agraïments, perquè coma professors són boníssims, però crec que com a persones

encara m’han donat més. Perquè gent així hauria de estar en totes les aules, ja què

transmeten la seva passió per la matèria. Són veritables mestres, gent d’una pasta

difícil de trobar, però quan es troba s’agraeix. Mª Pura Badenes, Maite Sobirà, Àngels

Bosch, Mª Àngels, Carme Codina, Carme Picó, Jordi Sadurní, Josep Maria Busquets i

Miquel Almirall. Gràcies per ensenyar, a més, a ser persones.

I gràcies als que heu estat amb mi quan us he necessitat.

consulta el treball

Documents