columna oberta quart

Columna Oberta

NÚMERO 4, ABRIL 2013

-NOU CLUB AMB

N O S A L T R E S , E L

CATALUNYA ESCACS CLUB!

-ANÀLISI D ’UNA

P A R T I D A D E L

T O R N E I G D E

CANDIDATS!

-BLITZ THEORY ,

H I S T O R I E T E S ,

HUMOR… I MOLTES COSES MÉS!

BENVINGUTS A COLUMNA OBERTA!!!

Columna 2 Oberta

Sumari

Director & Editor: Marc López Forn.

Perspectiva: Guillem Subirachs Mancebo.

Col·laboradors: Club d’escacs Sant Martí, Club d’escacs Tres Peons, Club d’escacs Peona i Peó, Cata-

lunya Escacs Club, Laura Capellades, MF Josué Expósito, Frederic Corrigüelas, Joan Regidor, Víctor Co-llell, Enric Garcia, Guillem Subirachs, Ilora Foroponova, MK Joan Xancó, Juli Bernat i Gabriel Beaskoa.

Contacte: [email protected]

Editorial 3

Club d’escacs Sant Martí 4-5

Cartes des del Tres Peons 6-9

Catalunya Escacs Club 10-15

Rabiosa Actualitat de Peona i Peó 16-21

Gràcies 22

Acudits 23

Publicitat 24-25

La pedrera 26-38

Torneig de candidats 39-43

El consell del Mestre 44-47

Rabiosa Actualitat 48-53

Problemes amb... 54-55

Coses de nens 56-63

Temps al racó 64-66

Tauler de lletres 67

Pasión 68

Teoria de ràpides 69-72

Contra 73

Columna 3 Oberta

Editorial

Benvolguts lectors, Moltes coses han passat aquests dies, però començarem felicitant als nostres col·laboradors! En Josué va quedar campió dels dos torneigs que organitzava el club d’escacs Tres Peons. Això passava mentre en Joan Xancó feia la seva tercera i definitiva norma de Mestre Català, i en Guillem la seva primera en el per equips. Competició que han bordat els clubs de Columna Oberta, que casualment compartien grup a Primera Divisió. El Tres Peons i el Peona i Peó han aconse-guit l’ascens directe a la Divisió d’Honor quedant primers i segons respectiva-ment, el Catalunya ha fet una temporada històrica i per poc no han aconseguit pujar i el Sant Martí ha salvat la categoria in extremis. Un cop ensabonats tots plegats, hem d’anunciar una incorporació, la del Cata-lunya Escacs Club, i una remodelació del contingut: en Víctor Collell deixa de comentar per Peona i Peó i la seva secció serà més enfocada a la Pedrera dels escacs catalans en general. No tenim cap dubte que ens informarà tant bé com sempre. A més a més, com la portada il·lustra, hem pogut gaudir aquests dies del tor-neig de candidats i la increïble lluita que duien a terme Carlsen i Kramnik, i en aquest sentit, Gabriel Beaskoa ens analitza una partida brillant del prodigi No-ruec i nou aspirant al títol de campió del món, Magnus Carlsen. Esperem els agradi aquest número quatre de Columna Oberta! Salutacions cordials.

Marc López Forn.

Columna 4 Oberta

Club d’escacs Sant Martí

Ricard Llerins

Del 17 de gener al 14 de març va tenir lloc a la sala d'actes del centre cívic Sant Martí el II Torneig Clàssic Sant Martí 2013.

Al torneig, vàlid per elo Fide, Feda i Fce, van participar 73 jugadors, dels quals 70 el van acabar, que van jugar nou partides en un sol grup, els dijous per la tarda a les 19:15h. L'Àrbitre principal va ser el AI Miquel Fernández-Díaz Mas-cort, auxiliat per AN Pablo Castillo Garcia. El torneig, que tenia 1.030 € en pre-mis, el va guanyar el Mi Arturo Vidarte Morales, empatat a 7 punts amb el GM Miguel Muñoz Pantoja. Va quedar en tercer lloc el MN Jaume Anguera Maes-tro, amb 6,5 punts.

Respecte el Campionat de Catalunya per Equips, el primer equip del Sant Mar-tí aquest any 2013 no ho ha fet gaire bé. Hem quedat en vuitè lloc, dels deu possibles, darrers dels que no baixaven de categoria, precisament aquest any

Columna 5 Oberta

Club d’escacs Sant Martí

que només baixaven dos equips respecte dels tres habituals per l'augment dels equips de DH de 12 a 16. Ens ha tocat el grup més fort dels dos que hi ha-via, sense cap dels tres filials de l'altre grup, encara que al Peona i peó també i ha pujat de categoria, al qual felicito per descomptat. Al final es va salvar el primer equip a la darrera ronda guanyant al Sant Boi per la mínima, fent tres punts, amb només dos victòries. El segon equip va tenir opcions de pujar a Se-gona Divisió, però les va perdre a la penúltima ronda perdent amb l'Escola d'Escacs de Barcelona B, acabant segon amb 7,5 punts.

El cas és que al final hem pujat tres equips: el D i F a 1a Territorial i el G a 2a Territorial. Cal dir que només hem perdut una partida per incompareixença nostra en 486 partides en joc, bé, alguna menys per que dels vuit equips tres van descansar una ronda.

En qualsevol cas volia dir que les entitats no professionals com la nostra, hau-ria de tenir més importància el fet social que l'esportiu. A tothom li fa il·lusió pujar de categoria, però normalment puges un any i baixes al següent. L'im-portant és la trajectòria de l'entitat, i no el fet puntual, pertanyent a un grup de bones persones on passar-ho bé. Pots estar més amunt o avall al Per Equips, però una entitat que organitza moltes activitats pels socis perquè la gent es senti agust té futur, i la que no ho fa doncs crec que no.

Per que per això crec que existim les entitats sense ànim de lucre, per ser útils a la societat.

Columna 6 Oberta

Cartes des del Tres Peons

Benvolguts amics: Finalment no va poder ser, la sorprenent i exitosa cursa de l’Alex Gonzalez a l’-l’Obert Tres Peons es va frenar després dels 6 de 6 inicials i a le s tres darreres rondes no va puntuar. El torneig se’l va endur el MF Josué Expósito, (a la foto-grafia) en segon lloc un altre MF, Julio A. Hernando i en tercer, el nostre juga-dor i MC, Jaume Gallart . Pel que fa al grup B, un jugador que milita al club Es Castell, de Menorca, va guanyar el torneig i Carlos Vargas del Tres Peons va acabar en segon lloc. També ha tancat les portes per aquest any l’Obert Bicolor que en la seva vuitena edició ha aplegat 54 jugadors, cada vegada més ju-gadors utilitzen aquest torneig de partides de 25 minuts, amb dos colors a cada jornada com una eina útil per afinar les seves estratè-gies. El guanyador també va ser Josué Expósi-to seguit del jugador de l’Olot Jordi Triadú i el MC Joan Domínguez. I ara es obligat dedicar una estona a escriure del Campionat de Catalunya per Equips:

Joan Galceran

Columna 7 Oberta

EL TRES PEONS TORNA A LA DIVISIÓ D’HONOR, ASCENS DE L’EQUIP “F” A PRIMERA CATEGORIA,

ELS “C”, “G” i “H” CONSOLIDEN L’ASCENS DE L’ANY PASSAT, EL “D”, ELS NOIS DEL “I” I ELS NENS DEL SUB12 SENSE CANVIS,

ELS EQUIPS “B” I “E” NO PODEN MANTENIR-SE,

Aquests son els titulars-resum del Campionat pel que fa al Tres Peons. La valo-ració global és necessàriament d’èxit rotund. Si parlem de resultats és evident que tornar a formar part del selecte grup de clubs de Divisió d’Honor és la mà-xima fita que podíem aconseguir. Com a l’any 2007 els jugadors del primer equip han quedat primers del seu grup, però si llavors varen aconseguir 7,5 punts, aquesta vegada han guanyat els 9 punts en disputa.. Ara els queda l’enfrontament amb el Lleida per decidir qui serà el Campió de Catalunya de primera Divisió, a la foto tenim a Clopés, Gallart, Cruz, Leiro, Rivero, Torrents i González, alguns dels responsables d’aquest excel·lent torneig També l’equip “F” ha aconseguit pujar a primera categoria, ascens que servirà per neutralitzar el descens del “E” i ens deixarà com aquest any amb dos equips a primera i tres a segona.


Columna 8 Oberta


L’equip “C” a més de mantenir-se en la dura categoria de preferent a igualat la seva millor posició històrica, repetint el quart lloc de l’any 2003, aquest millor registre històric, es aplicable també al “G” i “H” que es mantenen en els seus debuts a la segona categoria. Els veterans del “D”, els joves del “I” i els nens del “sub12” s’han quedat on es-taven.. No m’he oblidat del “B” sinó que l’he deixat pel final per fer més evi-dent el nostre aplaudiment als seus components. No han pogut mantenir-se a segona divisió, però, qui hagués pogut fer-ho quan cada diumenge s’han en-frontat amb equips que els superaven en tots els taulers amb una mitjana de gairebé 100 punts d’Elo? El seu gran mèrit ha estat lluitar sense defallir en aquestes adverses circumstàncies i es per això que ens sentim molt orgullosos i satisfets de tenir aquests jugadors al Tres Peons. L’èxit s’arrodoneix quan contemplem el grau de participació dels nostres juga-dors. Aixecar els diumenges al matí a 72 persones durant 9 setmanes és un exercici de fidelitat i compromís col·lectiu que tot i repetir-se cada any, no dei-xa de sorprendre’ns . En aquest gràfic es pot veure d’una banda l’equilibri en els resultats i d’altra les partides en les que no es va presentar el nostre juga-dor, (la meitat del que va passar en sentit contrari), i encara d’aquestes set ab-sències, cinc ho varen ser a la mateixa jornada fruit dels estralls propiciats per refredats i grips. Sempre que escric d’aques-ta competició haig d’esmen-mentar de manera especial les persones que fan de ca-pitans dels equips, verita-bles pals de paller que aguanten i solucionen els mil problemes que aparei-xen, i, francament trobar deu persones que vulguin

Columna 9 Oberta

fer aquesta tasca és també un bon símptoma de la salut esportiva del nostre Club. Atenció a l’equip “I” que ens ha donat una agradable sorpresa tant per l’amb-l’ambient que han creat, com pels resultats que gairebé els han dut a l’ascens, format per Leire Martínez. Oriol Calvet, Adrià Martínez, Daigo Akiyama i Gust-avo Cilleruelo estan pujant com l’escuma. I abans de deixar el per equips recullo les paraules de Dani Leiro al dinar de co-miat del torneig “Un altre jugador que s’ha fet al Tres Peons ha debutat al pri-mer equip; en Xavi Martínez s’afegeix a la llista dels que com en Joan Prat, en Jaume Gallart o jo mateix vàrem començar a jugar en aquest Club”. També ai-xò forma part de l’èxit rotund, la valoració amb la que començava aquest re-sum. Al Tres Peons comencem ara la part final de la temporada, l’Obert Internacio-nal Tupinamba omple la nostra sala cada dimecres, i els divendres han comen-çat la sèrie de competicions socials, està en joc el social d’actius al que seguirà el Social de ritme normal, per tancar amb la Copa Tres Peons, el social per eli-minatòries. Fins a la propera amics dels escacs, salutacions des del Tres Peons


Columna 10 Oberta

Catalunya Escacs Club

Actualitat del Catalunya Escacs Club El Catalunya, arrelat al barri de Sants des de la seva fun-dació el 1975, s’incorpora aquest més a l’apartat d’informació de clubs, dins d’aquesta jove i interessant proposta que és Columna Oberta, de la qual estem encantats de participar i aportar el nostre granet de sorra. El primer trimestre de l’any (gener-març) és sempre el que ve més farcit d’act-ivitats al nostre club, com suposem igual que a la resta de clubs, i a continua-ció en farem cinc cèntims.

Campionat per Equips: els equips freguen l’excel·lent El Catalunya tornava a Primera Divisió onze anys després d’una curta experièn-cia de dues temporades (2001-2002) i ho feia amb l’únic objectiu d’assolir la permanència. No en va, el grup era ple d’equips històrics i amb àmplia experi-ència en aquesta i en la màxima categoria. Després d’una ajustada victòria en una primera ronda que crèiem de vida o mort, contra el Gran Penya (5,5-4,5), l’equip va seguir puntuant cada diumen-ge. Tres setmanes després, després de la victòria a domicili contra el Gerunda, l’equip ja podia assaborir l’objectiu (3,5/4): no només això, sinó que se situava en posicions d’ascens a Divisió d’Honor, en les quals hi viuria durant quatre rondes. A falta de dues rondes, l’equip es mantenia invicte, amb 5,5 punts en 7 matxos i optimitzant els punts de tauler: tres victòries per la mínima, una per 6-4 i tres empats.

Jordi Morcillo

Columna 11 Oberta


Quedaven, no obstant, dos matxos claus per intentar la proesa de l’ascens a la màxima categoria, o si més no, la tercera plaça que donava dret a jugar la pro-moció d’ascens. Però el Tres Peons, líder indiscutible del grup, va passar pel Casinet d’Hostafrancs com un cicló (2-8); i en la darrera ronda, el Peona i Peó, que ja ens havia pres el segon lloc, el va mantenir amb una victòria molt treba-llada (6-4). Foto: D’esquerra a dreta: Alex Sáez, Jordi Amigó, Pau Juan, Xavi Guerrero, David Vi-go, Pedro Serrano, Jordi Morcillo, Xavi Serrano, Felipe Vera i Rubén Martín

Columna 12 Oberta


La temporada no ha arribat a miracle per molt poc, però la satisfacció pel bon comportament de l’equip és el que ens queda. A nivell de puntuació, curiosa-ment hem obtingut un 61% dels punts de matx i només un 48% en punts de tauler. Cap jugador s’ha sortit en percentatges, però tots han aportat en un moment o altre punts claus, fet que explica que hem trobat un bloc solvent i de garanties. Als jugadors “de tota la vida”, s’hi sumen dos primers taulers molt seriosos (MC’s Jordi Amigó i Felipe Vera) i dos joves de 16 anys en franca progressió: Pau Juan, la perla de la pedrera del club, ja número 4 de l’equip de ple dret; i Alejandro Sáez, incorporat enguany i que ha aportat un plus de com-promís i il·lusió molt positiu. A nivell estadístic, es tracta de la millor classificació històrica de l’equip A. Però no cal menystenir l’equip que fa més d’una dècada va jugar dues temporades a Primera: amb la progressiva reestructuració de categories, ara ser de Primera significa pertànyer a un top-36 de Catalunya, mentre que llavors era un més selecte top-20. Per tant, el nostre reconeixement a aquells jugadors, alguns dels quals encara hi són, però d’altres que ja han deixat els escacs (com Jorge Pinazo o Luis González) o bé que juguen per altres clubs (com Joan Canal). L’equip B, per la seva banda, també ha passat amb nota per la seva categoria, la Preferent de Barcelona, amb una excel·lent tercera posició (6,5/9) només per darrere d’equips potents com la Lira o l’Aragonès. Mantenint un bloc fidel i compacte, destaca l’aportació de Manuel Vargas, “pitxitxi” del club amb 7,5/9 i exemple de compromís amb l’entitat. Els equips C i D han pogut mantenir sense massa angoixes les seves categories, Primera i Segona Provincial respectivament, però per fer-ho han hagut d’optimitzar els jugadors, movent-se d’un equip a l’altre en funció de la força dels rivals. Aquí cal destacar l’excel·lent “score” d’Albert Coll, millor veterà del club en aquest torneig amb 7 de 9.

Columna 13 Oberta


La sorpresa més positiva l’ha posat l’equip E, que partia amb finalitats pura-ment participatives i de promoció de jugadors, i finalment ha quedat segon del seu grup de Tercera Provincial, cosa que li atorga l’ascens a Segona. A mit-jans de torneig, donada la bona classificació de l’equip, ens vam plantejar la possibilitat de reforçar-lo amb jugadors més experimentats per donar-li un cop de mà, però finalment vam desestimar-ho per tal de donar-li tot el protagonis-me als jugadors habituals, independentment del resultat. I, un cop més, es de-mostra que formar un bloc compromès i amb il·lusió és la millor garantia d’èxi-t. En aquest simpàtic equip destaca la prestació dels joves Marc Juan i Magí Bernat, aquest millor jugador d’escacs de base del club amb 6,5/8. I finalment, l’equip F també anava destinat a promocionar nous jugadors, en aquest cas adults que fan els seus primers passos en les competicions federa-des. Tampoc ho han fet gens malament i durant tot el torneig s’han situat en la meitat alta de la taula del seu grup, també a Tercera Provincial. Destaca l’ac-tuació de Xavi Giner, habitual primer tauler i millor debutant del club amb 4,5/7

Copa Catalana: l’equip A guanya plaça per a la Final Absoluta El Catalunya segueix el seu idil·li amb la Copa, després que l’any passat va ser cinquè a la fase de Barcelona i campió a la Final de Segona, celebrada a Ponts. Enguany, l’equip A va fer un torneig un pèl més irregular a la fase de Barcelo-na, però després d’una bona ratxa de tarda, es va situar a la zona noble a falta d’una partida, perdent contundentment amb el potent Sant Josep. No obstant, la setena posició el va deixar, pels pèls, en places d’accés a la Final Absoluta, que es jugarà el 7 d’abril a la Selva del Camp (Tarragona). L’equip, en principi, serà una de les “ventafocs” de la final, però és un petit èxit a sumar en el bon currículum del club els darrers anys.

Columna 14 Oberta


Campionats Escolars del Barcelonès: any de transició i creixement A nivell de resultats, els èxits no han acompanyat aquest any tant com en dar-rers. La majoria dels jugadors amb més possibilitats es trobaven en el seu pri-mer any a la categoria corresponent, i això sempre es nota en un campionat d’edats. En el fort torneig sub-18, Alejandro Sáez (5/8) i Pau Juan (4,5/8) van estar sempre a prop dels llocs capdavanters, però petits detalls els van deixar fora del podi i sense opcions a la darrera ronda. A sub-16, Alejandro Calderón va estar lluny del seu millor nivell (4/8), mentre que a sub-14 Marc Juan va lluitar colze amb colze amb els favorits fins a l’últim terç de torneig (5/8). A les cate-gories més “joves” la majoria dels nostres anaven amb la finalitat d’agafar ex-periència en la competició, a vegades per primera vegada, i només va destacar Magí Bernat, a la part alta de sub-12 (5,5/8). En el moment de publicar-se aquest número, s’està jugant la fase per equips i, al marge dels resultats, cal aplaudir un petit èxit que hem assolit, potser per primera vegada: presentem un equip en totes les categories (de sub-8 a sub-18), cosa que només pot dir el Peona i Peó, el club amb una pedrera més àm-plia de Barcelona. El campionat per equips d’edats del CEEB és un escenari ideal per “fer pinya” i introduir els joves a la competició. Però per desgràcia, les circumstàncies cada cop ajuden menys: el torneig s’ha reduït a unes pírriques 5 rondes i la quota d’inscripció, fins i tot per a equips de tres jugadors, és de 50 euros, una quanti-tat abusiva. Sens dubte és un tema a plantejar seriosament, però no pas en aquest espai.

Columna 15 Oberta


Tornejos socials de semirràpides i ràpides Per posar els motors a punt de cara al per equips, i també per integrar els socis més recents, vam celebrar aquestes dues competicions, molt tradicionals a la nostra entitat. El 17 i 18 de desembre es va celebrar el torneig de semirràpides: un sistema suís a 8 rondes que va guanyar amb molta autoritat el jove Pau Juan (7,5), se-guit de David Vigo (6) i Jordi Morcillo (6). I la vigília del Campionat per Equips, el 19 de gener, van tenir lloc les ràpides del club, jugant un suís a 7 rondes a 5 minuts. El desenllaç va ser força més ajustat, amb Jordi Amigó campió (6), amb els mateixos punts que David Vigo, i amb Rubén Martín (5) a la tercera plaça.

Columna 16 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó

RABIOSA ACTUALITAT PEONA I PEÓ

PER EQUIPS CATALUNYA 2013 ANÀLISI EQUIP PER EQUIP EQUIP A. PRIMERA DIVISIÓ. L’equip A de Peona i Peó ha finalitzat segon del grup 2 de Primera Divisió Cata-lana aconseguint així un històric ascens a la Divisió d’Honor. Tot un somni fet realitat, qui ho hagués dit l’any 1994 quan es va fundar el club que el primer equip aconseguiria algun dia pujar a la màxima categoria.

Enric Garcia

Columna 17 Oberta


Resultats ronda a ronda: RONDA 1 Tarragona 5’5 - Peona i Peó 4’5. La primera ronda tocava un dels equips favorits, es va donar una bona imatge i el matx va ser lluitat fins al final. Derrota mínima però l’equip demostrava que no lluitaria per les places de descens, sinó que podia aspirar a mantenir places intermitges durant tot el torneig. RONDA 2 Peona i Peó 5’5 - Catalonia 4’5. Després de caure per la mínima la setmana anterior ara va anar molt bé una victòria per la mínima molt treballada davant un perillós equip. Semblava que seria una temporada de consolidació a la categoria, l’equip anava agafant mo-ral poc a poc. RONDA 3 Tres Peons 5’5 - Peona i Peó 4’5. Un altre derrota mínima contra l’altre favorit. Aquest matx es va escapar per molt poc. La sensació de sortir del local de Gràcia amb possibilitats de victòria, va resultar també positiu per l’equip per afrontar les rondes properes. RONDA 4 TERRASSA 4’5 - PEONA I PEÓ 5’5 Victòria mínima molt important contra un altre aspirant a l’ascens que jugà-vem. Va ser molt complicat aquest matx. L’entitat del rival feia que alguns co-mencessin a pensar que es podia aspirar almenys a intentar buscar la plaça de promoció.

Columna 18 Oberta


RONDA 5 PEONA I PEÓ 7’5 - GRAN PENYA 2’5. Després de 4 matxs complicats i igualats ens tocava el Gran Penya, provisional-ment l’últim classificat; l’equip estava en bon moment i preparat per una victò-ria més clara i que ens enviava ja a la part de dalt del grup.

RONDA 6 SANT MARTÍ 3’5 - PEONA I PEÓ 6’5 L’equip demostrava que lluitaria per les places d’ascens o promoció. Victòria important contra un sòlid equip que estava lluitant fins al moment per sortir dels llocs de darrera. Era un matx amb alguns coneguts o amics entre les dues parts. RONDA 7 PEONA I PEÓ 6’5 - SANT BOI 3’5 Un altre matx per consolidar-se entre els primers. El somni de la Divisió d’Hon-or semblava possible. El Sant Boi era un dels equips revelació del grup, estava fent també un bon campionat. Victòria finalment i a preparar el desplaçament a Girona. RONDA 8 GERUNDA 4’5 - PEONA I PEÓ 5’5 Complicat desplaçament a Girona. L’equip del Gerunda era fort, però havia perdut varis matxs per la mínima i necessitava punts per pujar posicions. L’e-rontament va ser molt igualat i semblava que sortiríem perdedors, però un pa-rell de partides es van girar i finalment victòria ajustada per la mínima. La Divi-sió d’Honor estava molt a prop.

Columna 19 Oberta


RONDA 9 PEONA I PEÓ 6 - CATALUNYA 4 Jugàvem contra segurament l’equip revelació del grup i que tenia també opci-ons de plaça de promoció d’ascens o inclús pujar directament. Amb la victòria per 6 a 4 certificàvem l’ascens històric a Divisió d’Honor, una gran fita. Gran èxit conjunt de tot el club, integrants de l’equip i socis. Un equip A molt jove i prometedor i una escola d’escacs molt activa. També destacables les normes de MC aconseguides pel Ferran Cervelló, Guillem Subirachs i el Jose González. Enhorabona a tothom !

EQUIP B. SEGONA DIVISIÓ. Aquest equip ha aconseguit la permanència a Segona Divisió Catalana; que-dant sisè classificat en el seu grup amb 4 punts. Ha estat la temporada de la consolidació d’aquest equip a Segona Divisió Catalana. La major part de la lliga ha mantingut estable la seva posició a meitat de taula. En determinats mo-ments han pujat jugadors a l’equip A quan ho ha necessitat o han baixat al C també en determinats matxs.

Columna 20 Oberta


EQUIP C. PRIMERA PROVINCIAL. Aquest equip ha aconseguit un important ascens a la categoria Preferent que-dant líder del seu grup. Els principals rivals han estat el Pineda i el Canet que han quedat a mig punt, i també el Cerdanyola Mataró i el Ateneu Colon B han posat les coses difícils. Ha estat un equip compenetrat i on els seus integrants han jugat pràcticament la totalitat de les partides. EQUIP D. PRIMERA PROVINCIAL. Aquest equip ha aconseguit la permanència en aquesta categoria difícil. Era un grup amb un parell d’equips molt durs com són el Barcelonès Sud i el Jake B; després altres equips on l’equip D els hi podia plantar cara. Al final ha fet una gran temporada quedant tercer de grup amb 6 punts aconseguits. Varis juga-dors joves han participat en aquest equip, realitzant unes interessants rotaci-ons.

EQUIP E. PRIMERA PROVINCIAL. Aquest equip “E” ha aconseguit una molt meritòria permanencia en una cate-goria complicada. L’equip primer classificat del grup ha estat l’Ateneu Hortenc. L’equip E de Peona després d’algunes derrotes van aconseguir unes victòries importants contra Torrenegra i Foment C, finalment s’aconseguia salvar pels ajustos de les places provincials a les categories catalanes. Ha estat un equip que mai s’ha rendit, i ha confiat en la permanència en tot moment.

EQUIP F. SEGONA PROVINCIAL Un altre equip que aconseguia salvar una categoria amb força mèrit. Ha que-dat vuitè del seu grup on guanyava l’Ateneu Colon D. Important la victòria que aconseguien contra Sabadell E. També es confiava sempre que s’aconseguiria l’objectiu marcat.

Columna 21 Oberta

EQUIP G. TERCERA PROVICIAL. Notable torneig d’aquest equip a la categoria de Tercera quedant 7è del seu grup. Sent el primer equip d’aquesta categoria del club l’objectiu no era anar més enllà, ja tenim suficients equips en categories de més amunt. La Lira D és l’equip que puja d’aquest grup de Tercera Provincial.

EQUIP A DE PROMOCIÓ Fort equip del grup de Promoció que ha aconseguit el seu objectiu de classifi-car-se per la Final Four d’aquesta categoria. 3er del seu grup de Preferent Pro-moció. Li desitgem molta sort en aquesta competició.

EQUIP B DE PROMOCIÓ Aquest equip ha realitzat un digne torneig en el seu grup de Promoció que-

dant 3er i classificant-se per jugar un play off per pujar al grup de Preferent.


Columna 22 Oberta

Gràcies

Columna 23 Oberta

Acudits

Columna 24 Oberta

Coronació / 20 € Checkmate / 20 €

Rei Ofegat / 20 €

Diagrama / 20 € Fischer / 20 €

Columna 25 Oberta

Beatles / 20 € Capablanca / 20 €

e4! / 20 €

Kaypi

Si vols una samarreta

Escriu-nos a: [email protected]

I te la fem!!

Columna 26 Oberta

La Pedrera

La Pedrera Anàlisi previ al Campionat de Catalunya d’edats En aquest article mensual del mes d’abril, us faré un anà-lisi previ d’aquest Campionat de Catalunya d’edats, avalu-ant als jugadors que jo consideri candidats a guanyar el campionat o que tenen serioses possibilitats. Començarem amb els més grans d’aquesta categoria.

Víctor Collell

Els sots-18. FM Marc Sánchez (Foment Martinenc). Sens dubte clar candidat a guanyar,

novament, aquest Campionat de Catalunya sots-18. L’any passat ja s’hi va proclamar campió realitzant un gran torneig, i sens dubte que aquest any, ja sent dels grans de la categoria, no creiem que falli.

Carles Díaz Camallonga (Societat Coral Colón Sabadell). Últimament està

fent unes partides realment bones, porta una molt bona ratxa al Campio-nat de Catalunya per equips, i està a punt d’aconseguir el títol de Mestre Català. No voldrà posar les coses fàcils a l’1 del rànking. És de primer any.

MK Jordi Bals (Mollet). També clar candidat a podi (o primera posició) el ju-

gador vallesà intentarà plantar cara a Marc Sánchez i companyia. Jugarà amb el seu club, el Mollet, la promoció d’ascens, i ha estat clau per acon-seguir-ho, jugant sempre als primers taulers. Està en un bon estat de for-ma.

Columna 27 Oberta

La Pedrera

Pau Juan Bartrolí (Catalunya). Després de no guanyar el Campionat sots-18 a la fase prèvia del barcelonès, el jugador del CE Catalunya intentarà tre-ure’s l’espina clavada lluitant per aquest torneig que normalment se li dóna bé. Vol aconseguir les normes definitives per ser Mestre Català.

Carlos Rojano (La Colmena). L’altre jugador barceloní que tampoc va acon-

seguir endur-se el campionat després de ser l’1 del rànking, baixa fins al rànking 5 en aquest Campionat de Catalunya, però és un jugador molt perillós i seriós candidat. És de primer any.

Oriol Delisau (Sant Andreu). Vigent campió de Barcelona sots-18, voldrà de-

mostrar el per què del seu liderat a la fase prèvia, on va tenir un joc mag-nífic i amb molt poques fissures. Crec que sempre estarà jugant a les tau-les capdavanteres del torneig. Molt de compte.

Elisabet Ruiz (Vilafranca). Primera femenina referint-nos a ELO FIDE del

campionat, intentarà fer tot el possible per quedar primera femenina en el seu duel particular amb la jugadora del Cerdanyola Andrea Norte. Sempre fa bon paper en aquest campionat. És de primer any.

Jose Pérez Cabas (Balaguer). Vigent campió de Catalunya sots-16 (va ser

una revelació) espera fer un altre gran torneig enguany sent un jugador de primer any. Ningú esperava aquella victòria, per tant és un jugador a tenir en compte també en aquest campionat.

Alexandre Pinsach (Figueres). Un jugador que últimament s’està desvelant

com a un jugador a tenir en compte, degut a les seves puntuacions en els darrers torneigs. També jugador habitual del Figueres a la Divisió d’Honor, s’haurà de tenir en compte en aquest campionat. És de primer any.

Columna 28 Oberta

La Pedrera

Aleix Jareño (Societat Coral Colón Sabadell). Un jugador que s’està desta-pant últimament com a jugador a tenir en compte, ha realitzat última-ment torneigs molt i molt seriosos i per tant el considero com a candidat al títol o si més no a les primeres places.

*D’aquesta categoria cal destacar que Miquel Sierra, del Sant Andreu, assisteix al campionat sense haver jugar prèviament el Territorial del barcelonès (sots-18).

Els sots-16 Llàtzer Bru (Cerdanyola del Vallès). En aquest Per equips ha defensat nom-

broses vegades el primer tauler de l’equip B, a Primera Divisió. Ha que-dat en més d’una ocasió Campió de Catalunya però encara no ho ha fet sent de primer any. Serà un repte per ell. És de primer any.

Columna 29 Oberta

La Pedrera

Pere Garriga (Mollet). Ell també ha estat als primers taulers de la Primera Divisió amb el Mollet i ha demostrat bon joc, i ha aconseguit jugar la pla-ça de promoció amb el seu equip. En un bon estat de forma, intentarà quedar campió. Sens dubte, un clar candidat. És de primer any.

Joan Buch (Masdenverge). Un jugador amb sempre molta presència en

aquests campionats de Catalunya, intentarà (per què no) guanyar aquest campionat, fet que encara no ha aconseguit però el considero com a se-riós candidat a pujar al podi. Vol demostrar el seu ELO.

Martín Forsberg (Foment Martinenc). Campió del Territorial del barcelonès

(sots-16), és sens dubte clar aspirant al títol malgrat ser el quart del ràn-king és, per mi, el jugador més fort de la categoria. L’any passat va patir un mal campionat però de ben segur que es voldrà refer.

Marc Pozanco (Cerdanyola del Vallès). Un jugador que s’ha de tenir molt en

compte; està molt en forma últimament, fent grans partides contra juga-dors realment forts, com per exemple l’IM Héctor Mestre. De ben segur que jugarà sempre a les primeres taules.

Gal·la García-Castany (Societat Coral Colón Sabadell). Primera femenina si

ens referim a rànkig, és per mi seriosa candidata també a les primeres places de la classificació absoluta ara que s’han suprimit els podis feme-nins. En un bon estat de forma pot donar molts problemes.

Ferran Cervelló (Peona i Peó). El jugador que ha contribuït enormement a

l’ascens del seu club a Divisió d’Honor, parteix com a 9 del rànking però amb serioses aspiracions. Va quedar tercer al Territorial del barcelonès (sots-16) demostrant un molt bon joc.

Laura Martín (Llinars del Vallès). Sempre candidata en aquest tipus de tor-

neigs, ha jugat de primer tauler al Per equips amb el seu club a Segona Divisió demostrant un molt bon joc. Pot donar alguna sorpresa als de dalt si està en el seu millor estat de forma, sens dubte.

Columna 30 Oberta

La Pedrera

David García Playà (Cerdanyola del Vallès). Per mi, té més poc ELO del que li pertoca, crec que és candidat malgrat els jugadors esmentats anterior-ment, pot guanyar a qualsevol. Juga realment bé i en els darrers anys ha demostrat ser un magnífic jugador.

*En aquesta categoria trobarem a faltar a jugadors d’alta qualitat que per algu-nes raons no han pogut disputar aquest campionat, com és el cas del jugador Jesús Ligero, de Peona i Peó, de Rocco Ballester, del Foment Martinenc o de Pol Sánchez del Cerdanyola del Vallès. També poden estar a les primeres tau-les jugadors com Oriol Porta de l’Ateneu Colón, Roger García Acosta del Cer-danyola del Vallès, Màxim Ventura del Vila Olímpica, Rasen Mediña del Ge-runda, Marc Arnijas del Llinars del Vallès o Eduard Aymerich de l’Olot.

Columna 31 Oberta

La Pedrera

Els Sots-14 Guillem Salagran (Gerunda). Primer del rànking, és el favorit per l’ELO que

té, però té jugadors per sota que li poden plantar molta cara. Ha debutat a Primera Divisió amb el seu club. Aquests campionats a Salou se li do-nen més que bé. Amb un bon joc estarà a dalt segur.

Guillem Porta (Ateneu Colón). Vigent sots-campió d’Espanya sots-12, és un

jugador que està molt fort, en els darrers opens ha demostrat ser un ju-gador a tenir en compte, no només en aquest torneig. Pot quedar cam-pió tranquil·lament. En un bon estat de forma és letal. És de primer any.

Alexandre Ventura (Vila Olímpica). Potser no va tenir el seu moment, al Ter-

ritorial del barcelonès (sots-14) però quan un jugador no està en un bon estat de forma el pot fer encara més perillós. És sens dubte clar candidat a quedar campió, és la seva principal meta.

Daniel García Ramos (Cerdanyola del Vallès). És sens dubte dels jugadors

en més forma de la categoria. Després de fer un gran per equips a Prime-ra Divisió, espera fer un gran torneig i el considero com a favorit indiscu-tible. És el jugador amb més ELO català de la competició.

Xavier Martínez Pla (Tres Peons). Campió del Territorial del Barcelonès

(sots-14) està també en un gran estat de forma, últimament demostrant bon joc i combinacions magistrals al Territorial. El veurem a les primeres taules, de ben segur.

Oriol Serra (Figueres). Un enorme jugador i seriós candidat, l’any passat va

donar sorpreses a les primeres taules sent de primer any. Capaç de gua-nyar a qualsevol i de quedar primer, no en tenim cap dubte. Clàssic d’a-quest tipus de torneigs.

Columna 32 Oberta

La Pedrera

David Iglesias (Blanes). Un jugador amb poc nom però que aspira al més alt. Juga realment bé i l’any passat sent de primer any en aquest mateix torneig va deixar anar alguna sorpresa. És candidat, potser no tant com els demés, però un jugador a tenir molt en compte.

Xavier Povill (Peona i Peó). Mestre de la teoria, si s’entona en aquest cam-

pionat el veurem de ben segur a les primeres places del torneig. Els seus esquemes sòlids l’han portat a fer grans partides últimament, i el consi-dero com a candidat. És de primer any.

*A partir d’aquestes categories s’acostumen a veure a gent de poc ELO a les primeres taules. Per tant, possibles revelacions poden ser Rodrigo Iglesias del Blanes, Ramón Cosialls de l’Almenar, Albert Pita de Peona i Peó, Max Orteu de l’Escola d’Escacs de Barcelona, Cristian Granados del Figueres, entre d’altres.

Columna 33 Oberta

La Pedrera

Els sots-12 Albert Castillo (Vila Olímpica). U del rànking i vigent campió del Territorial

del barcelonès (sots-12), seriós candidat al títol. Ve en un gran estat de forma a la Pineda, però segurament amb molta pressió per aquest elevat número de rànking.

Gerard Ayats (Llinars del Vallès). Un jugador agressiu i molt perillós, última-

ment jugant també realment bé, és més que seriós candidat. En ple estat de progressió, que quedés campió de la categoria no seria cap sorpresa. El veurem a les primeres taules segur.

Sergi López Pajuelo (Montmeló). Un jugador molt fort i també molt regular,

difícilment té un mal torneig, en tots demostra ser un enorme jugador i un enorme joc. L’any passat va ser campió de la categoria sots-10. Una jove promesa dels escacs catalans.

Ferran Solé (Lleida). Un jugador poc conegut però que pot guanyar nom en

aquest torneig. Quart del rànking, força agressiu, de ben segur que el veurem a dalt. Fa molts anys que juga i aquest pot ser el torneig que el faci esclatar com a jugador.

Pau Martín (Llinars del Vallès). També fa moltíssim que juga, és seriós can-

didat al títol, pel seu joc i per les seves ganes de guanyar aquets campio-nat, fet que no seria cap sorpresa. Està en un bon estat de forma i no se-ria cap sorpresa veure’l guanyar el campionat.

Andrea Jausàs (EDAMI). Acostumada a guanyar-ho tot o pràcticament tot a

la seva categoria, en aquest campionat s’enfrontarà a rivals molt i molt durs, però no per això deixa de ser candidata. Juga realment bé i en un bon estat de forma, podria quedar primera absoluta.

Columna 34 Oberta

La Pedrera

Héctor Sama (La Lira). Un jugador amb quasi 2000 català però sense FIDE que l’aparten de les primeres posicions del rànking, seriós candidat, un jugador que sempre ha demostrat ser molt i molt fort, i l’ELO que té és molt poc enganyós, és verdaderament un jugador amb molta qualitat.

*D’aquesta categoria destacarem a més jugadors però només citant-los, ja que poden fer molts punts però que serien sorpresa a guanyar el campionat. Sara las Heras de Llinars del Vallès, Magí Bernat del Catalunya, Daniel Codina del Peona i Peó, Jordi Lladós del Peona i Peó, Xavier Marzo de l’Ateneu Colón, Marc Rosàs del Llinars del Vallès, Shu Yang d’EDAMI, entre d’altres.

Columna 35 Oberta

La Pedrera

Els sots-10 Víctor Álvarez Albiol (Foment Martinenc). U del rànking, aquest estiu es va

destapar com a gran jugador i com a promesa dels escacs catalans. Enca-ra no té molt nom a nivell local però fent un bon torneig es guanyarà el respecte de tothom.

Sergi Riu (EDAMI). Una altre promesa, juga realment bé i també és força

desconegut, però pot guanyar molta força fent un gran campionat. Seriós candidat i dos del rànking, el veurem a les primeres taules si està en un correcte estat de forma.

William Harutian (Catalònia). Més que seriós candidat, té un nivell de joc

altíssim per l’edat que té i ha demostrat en Opens que no s’arronsa da-vant de cap rival. És més conegut que els dos primes del rànking però no per això s’ha de confiar. El veurem a dalt segur.

Joana Ros (Sant Boi). Jugadora molt coneguda per tothom, és una jove pro-

mesa dels escacs catalans i seriosa candidata al títol. Ara que han tret els podis femenins estarà més motivada que mai per quedar primera absol-ta i té molts números, no ho dubtem.

Alex Maria Oproae (Llinars del Vallès). Últimament està guanyant reputació

allà on va, degut a que el tipus d’escacs que practica és molt divers, pot jugar molt agressiu però també molt sòlid. És un jugador molt complet i seriós candidat al títol, sens dubte.

Llibert Céspedes (Tres Peons). Vigent campió d’Espanya sots-8 a Padrón,

entra a la categoria sots-10 veient que tindrà que superar a jugadors re-alment forts si vol guanyar aquest campionat. És molt conegut per tot-hom degut al palmarès que du a sobre.

Columna 36 Oberta

La Pedrera

Laura Povill (Peona i Peó). Bon paper de la Laura al Territorial del barcelo-nès (sots-10) en el que va demostrar ser una molt bona jugadora i per què no, ser candidata al Campionat de Catalunya d’edats. Li agrada molt atacar, té un estil agressiu i tàctic.

*Aquí també destacaré a jugadors que estaran a dalt segur però que els hi cos-tarà molt guanyar el títol com és el cas de Natasha de Blois de Peona i Peó, Sergi Prats del Llinars del Vallès, Hugo Barrionuevo del Cerdanyola Mataró, Gorka Parra de les Franqueses, Ranim Lari de Ripollet, Pau Pueyo de la Colò-nia Güell, entre d’altres.

Columna 37 Oberta

La Pedrera

Els sots-8 Arnau Castillo (Vila Olímpica). Vigent campió del Territorial del barcelonès

(sots-8) i u del rànking en aquest torneig, és el favorit a guanyar a la cate-goria sots-8, degut al seu joc, al seu ELO i al seu renom que té als escacs base catalans. Malgrat tot, no es pot confiar.

Artur Ciuret (La Colmena). Un jugador agressiu però també força teòric, és

més que seriós candidat a guanyar el títol. Potser no va tenir el seu dia al Territorial del barcelonès (sots-8) degut a partides perdudes amb gent teòricament més fluixa, però vol donar la campanada.

Nicolás Ballesteros (Casa Eslava – Estel). Un jugador poc conegut per tot-

hom però que allí està, a les primeres places del rànking, sent llavors candidat a guanyar el títol, però haurà de demostrar a tothom ser un molt bon jugador i es doni a conèixer.

Nicolás Jiménez (Peona i Peó). Jugador amb molta qualitat i molt talent, es-

tà demostrant últimament ser un gran jugador per l’edat que té i per tant és seriós candidat a guanyar el títol. Pot donar més d’una sorpresa a tot-hom degut a que la gent no el coneix massa.

*Destacarem a possibles revelacions; Alex Rodriguez del Foment, Ramón Martínez de Peona i Peó, Josep Navajas de la Vall del Tenes, Jan Travesset del Sant Andreu, Artur Taltavull del Congrés, Bernat Pou de Peona i Peó, entre d’altres.

Columna 38 Oberta

La Pedrera

Víctor Collell No us oblideu de visitar el meu bloc! http://

www.peonaipeo.blogspot.com.es/, amb cròniques, entrevistes, notícies, prò-

xims torneigs, torneigs en joc, entre d’altres!

http://www.peonaipeo.blogspot.com.es/

http://www.peonaipeo.blogspot.com.es/

Columna 39 Oberta

Gabriel Beaskoa

Magnus Carlsen 2872

Alexander Grischuk 2764

Torneig de candidats

1.e4 e5 2.Nf3 Nc6 3.Bb5 Nf6 4.d3

Una espanyola per començar. No obstant això, aquesta obertura té una quantitat de teoria a les esquenes tan gran, que molts jugadors in-tenten evitar-la amb jugades com d3. Kramnik va fer famosa la defensa Berlin, que apareix després de 4.0–0 Cxe4 5. d4 Cd6 6. Axc6 dxc6 7. dxe5 Cf5 8. Dxd8+ Rxd8. Aquesta defen-sa ha demostrat ser molt sòlida i gairebé inex-pugnable en el nivell de l'èlit.

És per això que Carlsen es desvia amb d3, per aconseguir un joc més tranquil, amb tensió al centre, que correspon més a la seva manera de jugar. 4...Bc5 5.c3 Prepara prendre el control del centre amb d4, però també ofereix un re-fugi a l'alfil de b5 que no ha estat expulsat amb a6. En cas que volgués conser-var aquest alfil, Carlsen ho podrà fer. 5...0–0 6.0–0 d6 7.h3 a6 8.Bxc6 Sembla que la retirada per conservar l'alfil sigui més natural, però aprofitant que el negre ha retardat a6, el blanc no vol perdre temps en la maniobra de retirada i canvia l'estructura per començar amb un nou pla. 8...bxc6 9.Re1 Re8 10.Nbd2 d5!?

Columna 40 Oberta


Grischuk es decideix per trencar el centre i obrir la posició. El fet de tenir la parella d'alfils fa que sigui una opció interessant, però per altra ban-da, debilitarà la seva estructura de pe-ons. 11.exd5 Qxd5 Els dos peons doblats de c són una debilitat, però a canvi, l'activitat de les peces és prometedora. Menjar de peó no era una opció, perquè es perdia e5. 12.Nb3 Ara, pe-rò, Carlsen comença un pla amb extraordinària energia, que li permetrà crear les primeres amenaces serioses.

Amb tres moviments, engega la maquinària i agafa la iniciativa. 12...Bf8 Donar la parella seria incoherent, i els peons de c es convertirien en una debilitat re-al. 13.c4!? Carlsen mobilitza el centre de manera peculiar. Sembla que l'objectiu hagi de ser trencar amb d4, però la idea és fa clara quan es mir amb atenció. La dama està lligada a la defensa d'e5. S'haurà de retirar a d6 i el blanc posarà més llenya al foc amb Ae3, amenaçant Ac5, gràcies al con-trol que hi exerceix el cavall de b3. 13...Qd6 14.Be3 Nd7 Això controla l'ame-

Columna 41 Oberta


naça, però Carlsen ha aconseguit que el negre hagi de descoordinar les seves peces. L'alfil de c8 està tancat; el de f8, bloquejat per la dama, i la torre d'a8 no juga. Sembla que Grischuk haurà de fer a5 per començar a activar-se, però fixem-nos amb quina energia, el noruec ha aconseguit la iniciativa. 15.d4!

Altre cop, iniciativa! El negre seria feliç si pogués fer c5, Ab7, etc. I Carlsen aprofita el moment oportú per evitar-ho. Menjar no és bo degut a que la debilitat dels peons de c queda al descobert, en un mo-ment en què el desenvolupament del blanc és molt major. 15...e4 16.Nfd2 a5 17.a4 f5?!Lleugera imprecisió. Grischuk podia jugar Dg6, amb la idea de dur l'alfil a d6 i el cavall a f6, per obrir la diagonal de l'alfil de c8.

Això li donaria cert contrajoc. Per altra banda, el rus comença a pensar molt, i perd cada cop més temps, cosa que fa que comenci a jugar de manera tàctica i poc profunda, amb l'objectiu de buscar complicacions. 18.c5!

Però Carlsen és l'home de gel. Utilitza el temps de manera correcta i no es precipita. Crea una casella a c4 pel cavall i evita c5. Obre d5, però és més important el joc de les seves pe-ces. 18...Qg6 19.Nc4 Nf6 20.Bf4! Jugada molt precisa. Carlsen té la iniciativa, però, alhora, veu els perills. La temptadora Ce5, que centra-litzava el cavall i tocava la dama, podia semblar bona, però es trobava amb la potent Txe5!, un sacrifici de qualitat que seguit de Cd5 i f4 li do-nava una compensació més que suficient al ne-

Columna 42 Oberta

gre, i a sobre atac. Però Carlsen, simplement bloqueja el peó i controla e5. 20...Nd5 21.Qd2 Altre cop, la senzilla i bona. Carlsen defensa l'alfil i con-necta les torres. És impressionant la manera de jugar del noruec. Sembla que quan juga tot és molt fàcil. La lògica Ae5 es trobava amb f4!?. 21...Be6 22.Nbxa5 Grischuk comença a patir els destrets de temps. Carlsen, sense exci-tar-se, guanya un peó i comença a crear amenaces sobre c6 i c7. 22...Reb8?!

Menjar a f4, seguit de Df6, per provar g5 i f4, era el pla més prometedor. Ara, el rus, nerviós i sense temps, comença a jugar una partida ràpi-da. Se'l coneix per la seva gran capacitat per ju-gar bé amb poc temps, però ara es troba davant el número u del món. 23.Ne5 Qf6 24.Bh2 Rxa5?! El rus té ja només 2 minuts per arribar a la jugada quaranta, i, en un intent des-esperat, intenta llençar-se a l'atac. 25.Qxa5 Rx-b2 26.Rab1 Ra2 27.Qa6

Però, com sempre, Carlsen, sense aprofitar els destrets de temps del seu rival, pensant bé les jugades, situa la dama a a6 per controlar la de-fensa del flanc de rei, en cas que hi hagi de tor-nar. 27...e3 28.fxe3 Qg5 29.Re2! Ara es veu la raó de Da6... 29...Nxe3 Grischuk entrega la resta. Li queden 20 segons per 10 jugades, sense increment. És o tot o res. 30.Nf3!


Columna 43 Oberta


La defensa precisa. Txa2 dona avantatge al ne-gre després de Axa2 i Ad5, on g2 és un objectiu fàcil. Amb Cf3, es toca la dama i es tapa la dia-gonal de l'alfil. 30...Qg6 31.Rxa2 Bxa2 32.Rb2 Carlsen segueix calculant el temps ne-cessari, aprofitant el seu avantatge. En cap mo-ment es planteja aprofitar la situació desespe-rada amb el temps del rus.

32...Bc4 33.Qa5 Bd5 34.Qe1! Ad5 amenaçava el cavall i el noruec torna a la defensa mentre amenaça, al seu torn, el cavall negre. 34...f4? Amb menys de deu segons al rellotge, Grischuk es desespera i treu el darrer cartutx. 35.Bxf4 No passa res. 35...Nc2 36.Qf2 Bx-f3 37.Rxc2 En aquest moment, al rus se li cau la bandera, però la posició està perduda.

1–0

Columna 44 Oberta

El Consell del Mestre

Frederic Corrigüelas

La posició Philidor Estic fart, però fart FART, que la gent perdi finals de torres que s'entaulen amb la coneguda posició Philidor. Ningú, repeteixo, NINGÚ hauria de perdre mai un final Phili-dor. No es pot perdre mai. Com pot ser possible que algú perdi un Philidor?

Anem a pams, un final Philidor és el següent:

Columna 45 Oberta


1) El rei del bàndol defensor se situa a la columna del peó enemic. 2) La torre talla el rei per la fila per impedir que el rei avanci i ajudi a la torre a fer-nos mat. Un cop tenim això, ja tenim muntada la posició Philidor.

La gent només pensa en "torre a tercera" quan parlem de la posició Philidor, i

és fals, ja que pots tallar el rei perfectament a 4a:

El que és de vital importància és tallar el rei ri-val, que no passi! També és molt important tenir el nostre rei ac-tiu, per això, si la torre blanca marxés, el nostre rei s'ha d'activar: 1. Tg1, per exemple, Rc6. Això obliga a la torre blanca a tornar: 2. Tg6+ Rc7 i tornem a estar com abans.

Llavors, com es perd una posició Philidor?

Badant. Permetent que el rei rival passi. Per exemple, en aquesta posició, si el

blanc juga 1. c5 amenaça Rb5, i això no ho podem tolerar, ja que el rei negre

haurà aconseguit passar. Què fem quan el peó fa de cortina? Torre a baix! 1. ...

Tg1, en aquest cas, per fer escac tota l'estona:

Columna 46 Oberta


Ara el blanc no pot guanyar, ja que si 2. Rb5 Tb1+ i no té cap lloc on amagar-se per evitar els escacs. veieu que és molt important que el rei negre estigui actiu? Si el rei negre hagués estat una fila més a baix, el blanc podria refugiar-se a la casella c6.

L'altre dia vaig veure com un jugador perdia un final Philidor. Era aquesta posi-

ció:

Clar, tanta història amb "torre a 3a", que el jugador no va entendre que podia arribar a una posició Philidor. va pensar que ja era tard, perquè el rei ja havia progressat, i la torre blanca dominava la 3a fila. Error, això és que no entén la posició Philidor. Com entaular això?

Columna 47 Oberta


Fàcil: 1. ... Th3. La torre ha de tenir espai per fer escacs. 2. Tg7+ Rc8. I ara com progressa, el blanc? Si 3. Rb5 Th6 i ja tenim muntada la posició Philidor. Si el blanc juga 2. Rb5 sense fer l'escac de torre previ, fem Tb3+ i el rei blanc només pot amagar-se a c5, repetint la posició inicial. Com va perdre? Va jugar 1. ...Tc3?! imprecisa, ja que permet al rei blanc pro-gressar, però encara no perd. 2. Tg7+ Rc8 3. Rb5 Tb3?! una altra imprecisió, ja que això només ajuda el rei a progressar, però encara no perd! 4. Rc6 Rd8?? ara sí que perd, havia de fer Rb8 i se salva, perquè el rei ha d'anar pel costat curt, i la torre fer escacs pel costat llarg, un altre tema que tractarem en futurs consells. En resum, la posició Philidor es basa en evitar que progressi el rei rival. Quan fa la cortina amb el peó, llavors la torre fa els escacs per baix perquè el nostre rei evita que el rei rival progressi. Molta gent es pensa que la posició Philidor és posar la torre a 3a i ja està, i així les perd, per fer les coses mecànicament i sense saber per què. Per cert, jo també vaig perdre una posició Philidor...

Fins la propera, amics!!

Columna 48 Oberta

Rabiosa Actualitat

RABIOSA ACTUALITAT LA NOTÍCIA DEL MES Aquest mes s’han portat a terme els Campionats de Catalunya Per Edats a Vila-seca. Un torneig sempre molt ben organitzat. Concretament en aquest han hagut 2 novetats importants relacionades. Una el tradicional podi de 3 serà ara podi de 5 premiats per categoria absolut. La segona, i aquesta és la notícia del mes, s’elimina el podi íntegre femení. Les noies s’integren en l’anterior podi absolut per optar a premi. No entrem a valorar aquí si la notícia resulta positiva o negativa, o les seves

conseqüències; resulta aquest un tema molt complexa. La meva opinió ja la

vaig publicar al darrer numero de Columna Oberta en l’article “Decisions de

Reunió”. Únicament comentar que per tradició històrica i per l’impacte del

campionat on s’ha produït, sens dubte aquesta és la notícia del mes.

Enric Garcia

Columna 49 Oberta

Rabiosa Actualitat

ESPAI PER APLAUDIR TEMA 7 ARTICLE 20 MARÇ A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SO-BRE L’INICIATIVA “ESCACS AL CARRER” DEL CLUB ESCACS ESPIGA DE LES CORTS.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/districtes-de-bcn/escac-mat-sol-2344932

En anteriors articles publicats al Butlletí de Peona i Peó ja havia realitzat algu-na reflexió sobre determinat article aparegut a el Mundo Deportivo sobre una notícia que havia passat mitjanament desapercebuda en el propi àmbit intern escaquista. M’agraden aquestes reflexions i comparacions entre notícies apa-regudes a mitjans generals sobre el tema escacs, i quin impacte li otorguem nosaltres. Ara apareix aquest fabulós article a plana sencera a El Periódico de Catalunya sobre la iniciativa “Escacs al carrer” que portarà a terme el Club Escacs Espiga de Les Corts els primers diumenges de mes. Per veure més detalls de la matei-xa llegir la notícia. Aplaudeixo i felicito la iniciativa del club, com també el diari El Periódico per fer difusió a una plana sencera !! del nostre joc. Però també a mi m’interessa realitzar algunes petites reflexions al respecte, perquè per mi notícia i detalls donen per molt. En una setmana on hi havia Matx de Candidats al Mundial a Londres, Per equips de Catalunya rondes finals i inici del Campionat de Catalunya per edats,……l’article que surt a un mitjà ge-neral és aquest. Ho celebro naturalment, però dóna a pensar……..



Columna 50 Oberta

Rabiosa Actualitat

També en l’article surt promocionada la 3ªclassificada femenina del campionat

per edats del Barcelonès (anunciat en l’article i fotografia). Una jugadora que

ha progressat molt i té molt futur. Just la setmana en què la Federació Catala-

na organitza el primer Campionat Per Edats sense el Premi o Podi Femení com

a tal. També fa pensar quina és la veritable utilitat dels premis femenins, no

entendre que es donen perquè les noies són jugadores de menys nivell que els

nois (fals del tot), estan per motius de promoció ……i aquest article és un

exemple molt clar del fet.

Columna 51 Oberta

Rabiosa Actualitat

ESPAI CRITIC INTENTAREM PASSAR DE PUNTETES. Tema 9 ALGUNES CONSIDERACIONS DELS PREMIS DE TRAMS Aquest article no el publico per criticar determinats clubs o opens que opten per repartir els premis com creuen convenient, sino més aviat que pel tema de la crisi sovintegin més endavant algunes pràctiques que poden portar algun perill. D’entrada tot club que organitzi un torneig o open té molt mèrit. Els escacs ca-talans estan força actius i vius gràcies a això. També tothom es lliure de repar-tir els premis econòmics com creu convenient. En funció de les possibles sub-vencions o quotes o inscripcions cadascú pot repartir més o menys diners en premis. Fins aquí tot és perfecte. El problema podria venir si amb les dificultats econòmiques del moment co-mencem a premiar proporcionalment en major mesura grups B, o quasi equi-parar aquests premis amb l’A absolut; o inclús que es propaguin en excès opens de promoció amb limitacions d’elo. Són pràctiques que si hi ha pocs que les utilitzen no passa res o inclús resulten beneficioses com a promoció, però si sovintegen per un determinat territori pot ser perillós pel fet de discriminar en excés jugadors de nivell amb uns de-terminats trams d’elo. Podria provocar que ens resulti potser més pràctic bai-xar expressament l’elo per aspirar a determinats premis. Penso que en algun moment la Federació Catalana podria possar algun tope econòmic en premis de grup B o establir algun tipus de normativa en les pro-porcions entre els premis econòmics dels diferents grups dels opens computa-bles. Crec que amb l’arribada de la crisi i els canvis que això pot comportar als opens el tema podria ser perillós.

Columna 52 Oberta

Rabiosa Actualitat

Igualment per mi resulta bàsic i important comentar que a pesar que es pu-

guin detectar aquest tipus de problemes, la solució mai ha de passar per elimi-

nar aquest tipus de premis de tram de grups B o C. Aquests premis fan una

funció de promoció dels escacs molt important per als jugadors aficionats, tot

i que al donar-los estem creant una petita discriminació respecte a jugadors

d’un nivell lleugerament més alt. Com els escaquistes som conscients de l’e-

rme promoció que provoquen, evidentment ningú es planteja eliminar-los, jo

menys. Únicament comento que potser en algun moment haurem d’establir

algunes normes.

Columna 53 Oberta

Rabiosa Actualitat

EL RACÓ DE NOSTRADAMUS S’ha près alguna decisió justificada en funció de premiar o beneficiar el pro-grès de jugadors / res més ben classificats que altres. Això resulta molt cohe-rent i a més ha evitat certs problemes que es produïen. Però també hi haurà repercussions en la promoció i participació de les noies a les competicions d’escacs. Cada vegada hi haurà menys inevitablement perquè els per edats han adoptat el model dels opens adults on no acostuma a haver diferenciació en els premis respecte a aquestes. Actualment també a Catalunya tots els Per Edats oficials funcionen segons l’ef-ecte domino al caure les peces ordenades en fileres. O sigui si al Torneig refe-rència es decideixen uns canvis en el reglament, a les altres Territorials sa-tèl·lits això no triga a arribar o s’acaben adaptant també a aquests canvis.

Temps al temps.

Columna 54 Oberta

Problemes amb...

Paul Morphy Paul Morphy (1837-1884) és considerat un dels millors jugadors de la història dels escacs. Nascut a Louisiana l’any 1837 va començar a ser famós quan amb només 12 anys va derrotar a Lowenthal en tres partides seguides. Però mai va prioritzar la pràctica dels escacs i va seguir estudiant fins que amb 20 anys es va proclamar campió dels Estats Units. Va ser aleshores, i mentre esperava ser admès a la universitat, que va decidir jugar contra els millors jugadors del mo-ment. La victòria contundent sobre Anderssen, el fins aleshores considerat mi-llor jugador del món, va fer que se’l declarés el gran jugador de l’època.

Morphy veia la pràctica dels escacs com un passatemps, no volia ser-ne pro-

fessional. Es divertia reptant a la resta de jugadors a fer partides amb avantat-

ge de material per a ells. L’esclat de la Guerra Civil als Estats Units l’any 1861

va aturar tan la seva carrera d’advocat com la seva progressió en el món dels

escacs però Morphy sempre serà recordat pel seu gran joc creatiu i tàctic.

Guillem Subirachs

Blanques juguen i guanyen

Morphy, P. – Braunschweig

& Isouard (Paris, 1858)

Columna 55 Oberta

Problemes amb...

Negres juguen i guanyen

Marache – Morphy, P. (New

York, 1857)

Blanques juguen i guanyen

Morphy, P. – Anderssen, A.

(Paris, 1858)

Negres juguen i guanyen

Paulsen – Morphy, P. (New

York, 1857)

Columna 56 Oberta

Coses de <<nens>>

O la complexitat dels conceptes elementals

-Aquí podries jugar f3- -Sempre ens dius que f3 és dolenta- -No sempre- -Però debilita l'enroc, no deixa sortir el cavall i tanca la dama- -D'acord doncs... no facis f3- Un dels meus alumnes i jo

Arribem a la fi d'aquesta trilogia d'articles en què hem repassat els punts més importants a l'hora de poder valorar una posició. Per acabar, veurem què pas-sa amb el Rei i el seu entorn.

El Rei i el seu entorn Quan comencem a jugar a escacs la tercera norma de la obertura és «Enrocar el Rei». Jo he preferit sempre dir-ho diferent i ho treballo amb els meus nens com a «Protegir el Rei». A primer cop d'ull pot semblar el mateix concepte, pe-rò divergeix en moltes coses. Quan diem que un rei està protegit? Direm que un rei es troba protegit quan la nostra capacitat de defensar-lo supera la capacitat ofensiva del rival. Per analitzar la seguretat del nostre rei és imprescindible fer-ho a partir de l'es-tructura de peons i del desenvolupament de les peces. Recomano, doncs, haver llegit els dos articles anteriors d'aquesta secció de la revista Columna Oberta abans d'endinsar-se en aquest.

MK Joan Xancó

Columna 57 Oberta

Coses de <<nens>>

La capacitat defensiva del nostre rei normalment ve donada per l'estructura de peons. Una estructura de peons que jugui a favor del nostre rei és bàsica per evitar l'entrada de les peces rivals. En aquestes pàgines veurem què po-dem aconseguir i com fer-ho. Què volem aconseguir atacant el rei? Ja sé que la resposta pot semblar molt òbvia, però no ho és tant. L'atac al rei no només ens aporta la possibilitat de fer escac i mat, sinó altres coses.

Podem guanyar temps portant una torre a e1, fent escac al rei d'e8. Podem guanyar material gràcies a un escac doble, per exemple. Podem debilitar l'estructura rival obligant, potser, a que avanci peons

per defensar-se. I la dificultat sempre és la mateixa: com? Tots sabem avançar peons i moure les peces cap a l'enroc enemic, però hem d'intentar ser el màxim eficaços. In-tentarem endreçar una mica tot el que sabem per ser-ho.

Obrir línies És molt important obrir línies cap al rei contrari. Obrir línies no és més que sa-ber de quins recursos disposem i fer tot el possible perquè puguin arribar al seu objectiu. Per saber-ho cal observar bé la posició. En aquest diagrama, veiem que el negre ha debili-tat el flanc de dama, en especial la diagonal blanca a4-e8.

Columna 58 Oberta

Coses de <<nens>>

També tenim el rei a la mateixa columna que la nostre torre. Podríem intentar obrir ràpidament la columna d'e, abans que s'enroqués.

Quin dels dos plans sembla més ràpid i eficaç? 1. a4! Una manera ràpida i eficaç d'obrir la dia-gonal i treure el màxim partit de la debilitat a c6 i del rei a e8. En aquesta posició veiem que el rei negre està únicament protegit per la seva estructura de peons. El nostre peó d'f6 ens dóna una possibi-litat de mat, en el cas que la nostra dama po-gués entra-hi.

Per saber si podem treure partit d'aquesta situació, hauríem de calcular la possibilitat immediata d'obrir línies. 1.Txh5+! Obrim línies i permetem a la nostra dama entrar ràpidament. Després de 1. ... gxh5 2.Df5+ i mat en 3 jugades. De situacions com aquestes n'hi ha moltes. El que podem extreure com a co-mú a totes elles és que en totes intervenen peons. L'estructura de peons és qui defensa el rei i atura l'acció de les altres peces. Si volem accedir al monar-ca caldrà trencar-la per algun costat, és a dir, obrir línies.

Localitzar els punts dèbils Els punts dèbils de la posició cobren aquí especial importància. La obligació del nostre rival a defensar un escac i mat i l'escac al rei ens obren un seguit de possibilitats que no podem obviar.

Columna 59 Oberta

Coses de <<nens>>

En aquesta posició el blanc tenia un peó a d5. El seu rei es troba al centre, amb la diagonal a5-e1 oberta i si s'enroca es trobarà a la diagonal b6-g1. A més, es troba en una columna oberta. Sembla que el rei blanc no es troba en la millor posició i el negre ho aprofita. Analitza la posi-ció blanca i hi troba dues debilitats:

- El rei blanc es troba exposat - El peó de d5 i l'alfil de b4 estan mal o gens defensats

Amb aquestes dues premises troba un pla eficaç amb el que deixa tocada la posició blanca: 1. ... Cxd5!, tot jugant amb l'escac, que converteixen el cavall en una peça que no es pot menjar. La clau és saber aprofitar les debilitats del rival Que el rei es trobi al centre és un fet que cal mirar d'aprofitar. Però si es troba enrocat també podem crear i trobar debilitats a l'enroc, sobretot relacionades amb l'avanç dels seus peons. Recordem que qui protegeix essencialment al rei són els peons. Si modifiquem l'estructura de peons s'originen possibilitats de ruptura que poden comprome-tre el nostre rei. Tot avanç d'un peó a l'enroc significa crear una debilitat.

Columna 60 Oberta

Coses de <<nens>>

En aquesta posició el negre veu: El rei blanc es troba al centre El peó de c3 és dèbil i només el defensa

l'alfil. L'alfil d'f6 es troba molt actiu Una vegada sabut tot això, només cal trobar la jugada: 1. ... Ag5! Amenacem la dama i la peça que defensa l'es-tructura de peons. Les estructures més dèbils i més comunes en els enrocs són les següents: Aquestes posicions corresponen a l'enroc curt. Tot i així són extrapolables a l'enroc llarg. En totes s'ha vist compromesa l'estructura de peons. És molt possible que pensem que els avanços del peó d'h o de g no signifiquen debilitats, però són punts en què permetem la ruptura de l'estructura de peons.

Columna 61 Oberta

Coses de <<nens>>

Si això passa hem de reproduir el mateix esquema d'atac: Reconèixer els punts dèbils del rei rival Obrir línies per poder optimtizar les nostres peces en l'atac

Ens trobem en una posició on els dos jugadors han debilitat el seu enroc. I sembla que el blanc ho ha fet més que el negre. Recordem, però, el que hem dit en un inici: "Direm que un rei es troba protegit quan la nostra capacitat de defensar-lo su-pera la capacitat ofensiva del rival." La capacitat ofensiva de les negres és inferior a la de les blanques. Aquestes tenen les seves peces bolcades a l'enroc negre. Analitzem les característiques de la posició:

Els peons d'h6 i d'f6 es toben avançats Les peces negres no defensen l'enroc, només la dama. Les blanques apunten a l'enroc enemic.

Una vegada localitzades les debilitats, només cal trobar com obrir línies abans que el nostre rival pugui defensar-se i mirar si funciona: 1.Axh6! (Dinamitem l'enroc) gxh6 2.Ch5! Una vegada hem obert línies només ens cal portar peces perquè aquestes ens ajudin a assolir els objectius.

Columna 62 Oberta

Coses de <<nens>>

Fianccetar l'alfil i després canviar-lo ens deixa forats a les caselles del seu color i si el nostre rival té l'alfil que pertoca... tindrem problemes. El negre ha canviat l'alfil i s'ha centrat a obtenir avantatge al flanc de dama. Analitzem: - Forats a les caselles negres - Peces blanques molt actives atacant l'enroc negre - Les peces negres no defensen l'enroc -Control absolut de les caselles negres per part de les blanques. Amb aquestes 4 premises, la jugada: 1.Cxh7! Rxh7 2. Ag5. Amenaça la dama i prepara el mat amb Dh4+ i Af6 Observem com el blanc castiga la debilitat de l'enroc negre.

Columna 63 Oberta

Coses de <<nens>>

Resumint Per acabar aquest capítol i la trilogia sobre com analitzar una posició podríem resumir-ho de la següent manera: En general, en una posició existeixen punts dèbils i punts forts en els dos bàn-dols. Guanyarà qui sàpiga treure'n millor rendiment i per això necessitarem lo-calitzar-los ràpidament i, si s'escau, neutralitzar-los. De tipus de debilitats n'hi ha moltes però el que és comú en totes és que si volem guanyar la carrera serà necessari disposar de les peces ràpidament, tenir-les desenvolupades. Qui dis-posa de més i millors efectius abans té més possibilitats d'èxit. Tant important és localitzar les debilitats com no crear-ne en la nostra posició. Serà inevitable, però hem d'anar amb cura a l'hora d'avançar peons de l'enroc, permetre clavades, no desenvolupar peces, deixar el rei al centre, etc. Res és dolent per sí mateix, però és important tenir clar el nostre objectiu i que to-tes les jugades hi juguin a favor. Si no tenim objectiu, un pla, vagajarem pel taulell. I per acabar de la mateixa manera com vam començar...

Qui està millor?

Columna 64 Oberta

Temps al racó

El nen Gauss La història que us explicaré fa anys que la conec, però com totes les histories d’aquesta mena, encara no se si és certa o si és una llegenda. En qualsevol cas, trobo que és inspiradora i emocionant. Carl Friedrich Gauss és considerat el príncep de les matemàtiques, i un dels ci-entífics més brillants i influents de la història. Per a més informació us recoma-no que feu servir google que us podrà aportar més detalls de la seva vida i obra. De moment ens centrarem en la història a la que feia referencia:

Com tothom, Gauss abans de res fou un nen, i com tots els nens en algun mo-

ment el professor li va haver de cridar l’atenció a classe.

Així doncs, un bon dia a l’edat de set anys estant a classe i xerrant més del

compte, el professor va ingeniar un càstig amb el qual el nen Gauss hauria

d’estar ocupat una bona estona.

El càstig consistia en sumar tots els números que van de l’1 al 100.

Realment és una bona feinada si et deixes endur pel primer rampell i decidei-

xes anar-los sumant 1 + 2 = 3, 3 + 3 = 6, 6 + 4 = 10... I així successivament.

El professor pensava que li havia guanyat la partida al pobre nen, i que tindria

una classe tranquil·la, però res més lluny de la realitat doncs als tres minuts d’-

acceptar el repte, Gauss digué en veu alta i triomfant: Ligget sé! Que ve a ser

quelcom així com: Aquí està!

López Forn

Columna 65 Oberta

Temps al racó

El professor incrèdul li va dir que no podia ser, i rient li demanà la resposta, a

lo que Gauss contestà que la suma de tots els números de l’1 al 100 era igual a

5.050.

Com que el càstig se l’havia inventat sobre la marxa, ni el propi professor con-

eixia la resposta correcta, cosa que va fer que li preguntés a Gauss pel mètode

que havia usat, i entre riures li anava dient que inventar-se una xifra a la baba-

là no era una opció gaire científica i que si basava el seu bon fer en aquests

mètodes, no arribaria a res a la vida.

Gauss no feia cas a les impertinències del seu mestre i sortint a la pissarra els

explica als seus companys com havia trobat la solució correcte:

“Si us hi fixeu, les enumeració de tots els números, ja sigui fins a cent, fins a mil

o fins a un milió tenen una cosa en comú, i és que la suma del primer i de l’úl-

tim és igual a la del segon amb el penúltim, que alhora és igual a la suma del

tercer amb l’avant penúltim, i així anar fent.

És a dir: 1 + 100 = 101, 2 + 99 = 101, 3 + 98 = 101...

De tal manera que si seguim arribarem a la

meitat de la llista on 50 + 51 = 101.

O sigui que hem sumat 50 cops 101, és evi-

dent aleshores que:

50 * 101 = 5.050”

Columna 66 Oberta

Temps al racó

Quan alçà la vista per veure satisfet la reacció del seu mestre, veié com aquest

estava bocabadat, i fou gràcies a aquest càstig que el professor va descobrir

que tenia a un noi molt especial entre els seus alumnes, així que va cuidar-lo

tot el que va poder en el sentit de que des d’aquell dia va estimular al màxim

la ment del jove Gauss a base de deixar-li llibres i facilitar-li qualsevol cosa que

necessités.

De fet, aquell mateix dia, a l’acabar les classes, el mestre va demanar a Gauss

que es quedés una estona, i junts van formalitzar el que Gauss havia resolt a la

classe, i així va néixer la fórmula general:

Que sigui certa o falsa la història poc importa, la història em recorda a la que

va publicar en Joan Regidor a Racó del temps del primer número de Columna

Oberta. La que duia per títol: És que em van ensenyar a pensar.

En els escacs i en la vida en general també hem de trobar aquesta originalitat,

hem de saber enfocar els problemes des de tots els punts de vista possibles

per a trobar la millor solució. El nen Gauss podria haver estat dies sumant un a

un tots els números, però va intuir que hi havia una simetria, i a l’aprofundir

en la idea va trobar no només la manera de sumar els números de l’1 al 100,

sinó que va descobrir la fórmula general.

Columna 67 Oberta

Tauler de lletres

ATZUCAC AMB DESTRET DE TEMPS (O NOMÉS RESTEN ALFIL CONTRA CAVALL I DOS GRAPADETS DE PEONS ACOM-PANYATS DE BEN POC TEMPS)

A Rubén Martín Grillo Traça el més algèbric sonet dins l’axiomàtic tauler finit. L’únic espai complet on els preceptes són el bé. Un drama amb final de sainet arran del destret s’esdevé: fas l’atzucac sense genet i amb diagonals d’escaquer. Juli Bernat Endreça: deixeu-me matar el misteri, aquest poema és un tauler de vuit versos octosíl·labs –seixanta-quatre síl·labes- amb rimes amb e oberta i e tancada alt-ernades –la lletra de la columna de rei- i, per últim, a Rubén Martín Grillo per-què sense fer gens de soroll –al capdavall jo jugava una partida molt seriosa i tenia poc temps- em va donar un cop de mà i una lliçó de veritable generositat i amistat.

Juli Bernat

Columna 68 Oberta

Pasión

Ilora Foroponova

Columna 69 Oberta

Teoria de ràpides

Blitz Theory Després de la ressaca del per equips i de celebracions per l'històric ascens del Peona i Peó a divisió d'honor (moltes felicitats des de aquestes línies! sou uns cracks!) ja no em queden forces per analitzar gaires variants d'obertura així que intentaré donar algunes recomanacions per a ritmes ràpids que serveixin tan per a partides online com en persona, e intentaré fer un article de caire més teòric, encara que molts dels següents arguments semblin obvis potser més d'un no hi ha pensat. Cada vegada és més important dominar la vesant rapida dels escacs ja que els nous ritmes de joc de una hora i mitja fan partides més curtes i que molt so-vint s’arribi a apurs de temps mutus on el millor preparat s‘emporta el punt. També estan proliferant bastant torneigs actius que compten per a elo català i si algun escèptic encara no creu que les rapides son importants amb mirar una mica les bases de torneigs importants es pot veure que fins i tot les rapides en desempats poden arribar a decidir qui serà el pròxim campió del mon. Per començar, les partides rapides tenen un important component tàctic i per això trobo que és molt interessant com a entrenament pràctic “pre-torneig“, resoldre uns quants problemes abans de jugar un campionat. Però res de pro-blemes de nivell 4 o 5 de llargues combinacions, això normalment no fa falta perquè en una partida real no es té gaire temps de càlcul. Crec que és molt més valuós el practicar problemes senzills de mat o trucs tàctics en dos o tres que serà lo que ens trobarem. Hi ha una web que simula molt be això, http:\\chess.emrald.net, et posen una posició, et donen un parell de segons per pensar, fan el moviment del rival i t'avaluen la jugada.

MF Josué Expósito

Columna 70 Oberta

Teoria de ràpides

El segon consell és Atacar! fins i tot un atac incorrecte pot ser bo. De fet, és més fàcil que l’oponent faci una errada si està en posicions defensives. I per descomptat és més senzill trobar jugades d’atac que quan estàs defenent (a menys es clar que siguin jugades úniques). Un detall que es desprèn de l’afirmació anterior és que una gran quantitat de sacrificis son bons a rapides. Poden haver dos escenaris: - Que el rival decideixi refutar la nostre entrega, en aquest cas necessitarà un cert temps per fer alguns càlculs i encara que aconsegueixi trobar-la, segura-ment acabi trobant-se en apurs de temps on la possibilitat de cometre algun error serà exponencial, si no es que perd per bandera. - Que el rival es “cregui” la entrega i continuï jugant com si res, això o bé ens donarà una avantatge material o si no es el cas provocarà un efecte psicològic negatiu en el nostre adversari que donarà un canvi d’inflexió a la partida. Un consell molt important és Res de blunders! algú dirà...“vaja consell més re-dundant” però és cert, com normalment no hi ha gaire temps per calcular és vital verificar les possibles respostes d’atac del adversari. No fa falta calcular tant el pla estratègic del rival, ni calcular llargues variants. En general, és molt més pràctic mirar una mica per sobre les jugades agressi-ves que té i si cap ens molesta fer la jugada que pensàvem. Posaré un diagra-ma d’exemple, que un article d’escacs sense diagrama pot avorrir a més d’un... En aquesta posició:

Columna 71 Oberta

Teoria de ràpides

El negre ens ha fet Ab6 i ràpidament se’m venen un parell de jugades al cap per a fer, la primera canviar l’alfil a b6 i menjar a a4, i la segona tocar-li el ca-vall de f6 amb 1...Ag5, que el defensi o el tregui i després matar a a4. Per lo que sigui penso primer 1...Ag5 (encara que a mi m’agrada pensar primer les jugades que fan canvis o entregues de peces), faig una “repassada d‘esquerra a dreta” rapida pel taulell i miro les jugades del negre que son “d’atac”.

Aquí pensaria ràpidament en 1...Cxe4, 1...Axf2 i 1...Txc3. Les dos primeres les podria descartar ràpida-ment pq son òbviament dolentes, però a la tercera ja em pararia uns segons i amb un càl-cul ràpid veuria que 1...Txc3 2.Txc3 Cxe4 com a mínim em posa en problemes. Potser amb 3.Tc4 Cxg5 i 4.h4 el cavall no surt i recuperaria

la peça o amb 3.Ae3 no em guanya més que un peó. Però es que això ja no ho calcularia, si veig que em posa en problemes ja ni entro, quan veig el 2...Cxe4 directament optaré per 1.Axb6 i després 2.Cxa4 segurament. En l’apartat d’obertures, el nostre repertori hauria de ser diferent al de parti-des lentes. I seria bo que fos agressiu i que contingui variants amb gambets que ens permetin atacar des de ben al principi. També hauria de ser no gaire conegut, de tal manera que si tu coneixes la vari-ant i el teu adversari no, podries fer 20 jugades al toc amb el consegüent avan-tatge de rellotge. En aquest apartat potser podrien ser útils alguns dels anàlisis que aportem en aquesta revista :)

Columna 72 Oberta

Teoria de ràpides

Planificar el teu “time table” abans de la partida pot arribar a ser útil. Pensar com consumiràs el temps per jugada, 6 segons més o menys a cada una si es una partida de 5 minuts... si vols intentar seguir un ritme constant, o intentar jugar l’obertura al toc de forma intimidant, fer la tècnica que tenen alguns de “comptar 1-2-3 i jugar“, o no se... Apurar-se voluntàriament com fan alguns a partides lentes no crec que funcioni gaire bé, però qui sap. El que si recomano realment, es intentar sempre controlar els temps dels dos durant tota la parti-da, i si li cau la bandera veure-ho al instant, això últim crec que és bàsic. I per últim, per avui, la part més fonamental de totes. Estar ben concentrat!

En una partida lenta es pot compensar la falta de concentració o el estat aní-mic prenent-te el teu temps en jugar o repensant la variant una vegada i un al-tre. A rapides no, es fonamental estar ficat en la partida i aprofitar cada segon inclús quan pensa l’altre, no estar mirant al voltant, no estar pendent d’altres coses i mai, mai estar amb la típica cançoneta mental enganxada a la ment :) Bueno, de moment ho deixaré aquí, que he quedat per fer unes rapidetes i faig tard! :) fins la propera!

Columna 73 Oberta

“Stay Hungry

Stay Foolish”

columna oberta quart

Documents