columna oberta 1

Columna Oberta

NÚMERO 1, GENER 2013

-COMENTA EL VIRTUAL GRAN MESTRE ÀLVAR ALONSO! -VIVIM L’ACTUALITATS DELS CLUBS SANT MARTÍ, TRES PEONS, PEONA I PEÓ I AGUSTÍ -GAUDIM DE LES C L À S S I Q U E S SECCIONS: CONSELL DEL MESTRE, TEORIA DE RÀPIDES… I MOLTES COSES MÉS!!!

BENVINGUTS A COLUMNA OBERTA!!!

Columna 2222 Oberta

SumariSumariSumariSumari

Director & Editor: Marc López Forn.

Perspectiva: Guillem Subirachs Mancebo.

Col·laboradors: Club d’escacs Sant Martí, Club d’escacs Tres Peons, Centre d’esports Agustí, Club

d’escacs Peona i Peó, Laura Capellades, MF Josué Expósito, Frederic Corrigüelas, Joan Regidor, Víctor Collell, Enric Garcia, Guillem Subirachs, Ilora Foroponova, MI(GM) Àlvar Alonso, Ricard Llerins, Jose Mi-guel Pérez García, Juli Bernat. Contacte: [email protected]

Editorial 3

Club d’escacs Sant Martí 4-9

Centre d’esports Agustí 10-11

Cartes des del Tres Peons 12-16

Acudits 17

Rabiosa Actualitat de Peona i Peó 18-23

La Pedrera de Peona i Peó 24-26

Gràcies 27

Publicitat 28-29

Campionat d’Espanya 30-37

XX Torneig Promoció Badalona 38-39

El consell del Mestre 40-43

Rabiosa Actualitat 44-57

Problemes amb... 58-59

Racó del temps 60-62

Tauler de lletres 63

Festival de Benidorm 64-71

Tirant la Peça 72-81

El ajedrez es imaginación 82

Teoria de ràpides 83-90

Contra 91

Columna 3333 Oberta

EditorialEditorialEditorialEditorial

Benvolguts lectors, Neix Columna Oberta. Però més que néixer, potser es tracta d’una transformació. Des de setembre de 2011, la majoria dels col·laboradors de columna oberta treballàvem per el que era el butlletí d’escacs de Peona i Peó. Però com que la vida és canvi, el camí de Columna Oberta serà diferent al de l’esmentat butlletí. Columna Oberta tractarà d’acostar els escacs catalans als lectors, per això comptem amb el suport i la col·laboració d’importants clubs de Catalunya, sense oblidar que com el seu nom indica, Columna Oberta és oberta a tothom, sempre que es mantingui un mínim de respecte i educació. Dono les gràcies a tots els que col·laboreu, i espero que el lector, endinsant-se en aquestes pàgines, pugui trobar un racó on distreure’s, aprendre i fer volar la imaginació. Salutacions cordials.

Marc López Forn.

Columna 4444 Oberta

Club d’escacs Sant MartíClub d’escacs Sant MartíClub d’escacs Sant MartíClub d’escacs Sant Martí

Ricard Llerins

Torneigs Socials Sant Martí 2012 i IV Tancat MI

A diferència del que passa a la majoria de clubs, els torneigs social al Club d’Escacs Sant Martí segueixen amb una gran salut.

Són torneigs que tenien molta empenta fa 35 anys, quan només hi havia dos torneigs l’any vàlids per elo català on podies pujar de categoria, i per tant la gent s’inventava competicions per poder jugar la resta de l’any. El socials tenen l’objectiu per un costat d’atraure nous jugadors a l’entitat i per l’altre és una competició interna d’una certa rivalitat. L’únic problema és que en tenir participants no federats, no valen per elo català. El dissabte 15 de setembre per la tarda va tenir lloc el XIV Torneig Social Actiu Sant Martí 2012 a la sala d’actes del centre cívic Sant Martí. Al torneig van participar 41 jugadors, rècord de la proba. Va quedar primer el Pau Castillo García, empatat amb 5 punts de 6 possibles amb l’Òscar Ruiz Mata i amb l’Éric Sáchez Ibern, que va guanyar el campió a la darrera ronda.

El XXX Torneig Social Sant Martí 2012 va tenir lloc a la sisena planta del centre cívic Sant Martí els dissabtes per la tarda del 29 de setembre al 17 de novem-bre. Aquest torneig el van jugar 56 jugadors, per la qual cosa va ser un dels socials de lentes amb més inscripció de la història de l’entitat. El torneig el va guanyar

Columna 5555 Oberta


el MC del At. Colón Raúl Mínguez Rodríguez amb 7,5 punts de 8 partides, se-guit pel jugador del Torrenegra Lluís Canellas Magide, empatat amb 6,5 punts amb el local David Vivancos Allepuz. El millor veterà va ser l’Antoni Martín Sánchez amb 5 punts, i el millor sots-18 va ser el David Peña Mor amb 4,5 punts. Del 29 de setembre al 24 de novembre vam organitzar a la cinquena planta del centre cívic, seu de l’Escola d’Adults, el IV Torneig Tancat MI Sant Martí 2012. Ningú va aconseguir la norma de Mi en aquest torneig, mentre que l’àrbitre principal Miquel Fernández-Díaz donava una norma d’Àrbitre Nacional al Pau Castillo i una altre a Ricard Llerins d’Organitzador Internacional.

Columna 6666 Oberta


El Marc Sánchez l’hagués fet si hagués guanyat la darrera ronda, però va per-dre. El torneig el va guanyar el MI Jonathan Cruz del Tres peons amb 6,5 punts, se-guit pel Mi Luís A. Rojas Keim de Mollet, empatat a 6 punts amb el MF irlandés del Foment Martinenc Joseph Ryan. El 24 de novembre per la tarda, dia de l’entrega de premis de tots els torneigs anteriors i alguns més, vam organitzar el XXX Torneig Social Ràpid Sant Martí 2012. En ell van participar 67 jugadors, rècord de la proba, entre ells 4 MF i 2 MC. Entre els tres socials van participar 164 jugadors, cosa mai vista. El millor sots-18 va ser Ricard Nadal Fajardo del Bcn-Vulcà i el millor veterà Joaquim Pujal Moncho. El torneig el va guanyar el MF Erik Martínez Ramírez amb 8,5 punts de 10 par-tides, seguit pel Josep Maria Vázquez Moreno amb 8 punts, i pel Josep Aranda González amb 7,5 punts.

Columna 7777 Oberta


A l’entrega de premis van assistir les conselleres de CiU Margarita Planas i Rita Alvar i els del PSC Maria José del Caño i Josep Maria Barroso. Un cop sortejat un lot de Nadal entre els socis presents, que va correspondre a l’Antoni Martín Sánchez, va tenir lloc un piscolabis pels assistents. També s’havia d’entregar la placa d’homenatge pels seus 25 anys a l’entitat al Ramón Ger Garcia, però no va poder venir a buscar-la.

Columna 8888 Oberta


Festa Major de La Lira 2012:

El festiu 6 de desembre ha tingut lloc el tradicional torneig d'escacs per equips de la Festa Major de Sant Andreu, organitzat per La Lira, i qui agraïm un cop més la invitació. A la competició estaven invitats 12 equips: tres de locals i dos nostres, encara que un dels equips convidats no s'ha presentat. El Sant Martí ha presentat un primer equip molt competitiu, que en poques rondes s'ha posat al capdavant de la classificació, i ja no l'ha deixat. Per la seva banda, l'equip B ha fet també bastant bons resultats, afluixant una mica a les darreres rondes. Al principi de la competició anava inclús per davant del pri-mer equip. Finalment el Sant Martí A ha fet 39 punts de 44 possibles, seguit pel La Lira i el At. Colón, empatats a 32 punts, on ha desempatat el resultat particular entre ells, mentre que el nostre segon equip ha fet 25,5 punts, amb un gran Beto Moreno de primer tauler, amb 8 punts de 9 partides.

Columna 9999 Oberta


Un cop acabat el torneig, a més dels tradicionals intercanvis de loteries entre els clubs, els local van oferir un piscolabis als assistents.

Equip A: 1. Òscar Ruiz 7/9 2. José Aranda 5,5/8 3. Francisco Núñez 8/8 4. M. Fernández-Diaz 8,5/9 5. Ricard Llerins 1/1 6. David Vivancos 9/9

Equip B: 7. Beto Moreno 8/9 8. Javier Ríos 7/9 9. Roger Gallo 5/7 10. D.A. Martínez 3,5/9 11.Jordi Sabater 0/3 12.Iván Climent 2/7

Columna 10101010 Oberta

Centre d’esports AgustíCentre d’esports AgustíCentre d’esports AgustíCentre d’esports Agustí

22 años de madrugadas de los lunes.

Lunes no festivo ni víspera, es el día de reunión escaquista del Centre d´esports Agustí. Ajedrez sobre todo, pero útil para comentar fútbol, fin de se-mana, escuchar música, criticar a la parienta o lo que sea en general siempre de buen rollo. En las últimas semanas un alud de visitantes ha disfrutado del ambiente infor-mal y especialmente tolerante de nuestro club. Las visitas de Beaskoa, Lasao-sa, Cárdenas, Boulan... son bienvenidas, buenos ajedrecistas y buenos consu-midores de bar algo siempre de agradecer. Esta última semana también parti-ciparon Guillem Mut, Marc Alquézar y Sergi Leiva que sumaron hasta 16 juga-dores que disputaron un torneo prenavidad del que salió vencedor Gabriel Be-askoa. Tal es el entusiasmo que hasta se dejó el móvil el jugador del PIP.

Xavier Robla


Centre d’esports AgustíCentre d’esports AgustíCentre d’esports AgustíCentre d’esports Agustí

Para rematar la fista el torneo de dobles davis se lo llevaron la pareja Lasaosa-Montero que se impuso en la final a Be-askoa-Robla http://www.youtube.com/watch?v=b5LcI7wasPo

https://plus . google .com/u/0/photos/113598363850555911957/

albums/5823233609333442513

Es destacable que en la época cibernética, con mucho juego virtual existan

clubs en que puedas disputar de una velada de partidas cara a cara. Otras enti-

dades de prestigio organizan torneos de blitz, como el reciente circuito del

Congrés o aprovechan el fin de semana para otros eventos rápidos, pero por

desgracia no son tantos en los que solo apareciendo una tarde, tengas garant-

ía de jugar unas partidas, u otras actividades como los juegos de marcianitos

de los años 80 .

Saludos desde el Agustí. feliz 2013 y por muchos años de noche de invitados


Cartes des del Tres PeonsCartes des del Tres PeonsCartes des del Tres PeonsCartes des del Tres Peons

Benvolguts amics:

Deixem enrere un any per encarar-ne un altre sense gairebé temps per assen-

tar-nos a mirar amb una mica de perspectiva com ens ha anat el 2012. Hem

assolit, o no, els reptes i objectius que ens havíem fixat per l’any, i ja en tenim

d’altres pel 2013, sembla com si estiguéssim en una cinta de córrer que no te

comandament per poder-la aturar. Potser aquesta oportunitat que ens dona

en Marc d’escriure unes ratlles, ens serveixi per fer una pausa, mirar enrere i

endavant i fer quatre reflexions en veu alta.

Ja ha passat a la història el repartiment de premis dels últims oberts de l’any

que organitzem al Tres Peons. Els dos oberts internacionals, el Memorial Xavi-

er Chavarria i el Vila de Gràcia han omplert la nostra sala de joc amb prop de

111 jugadors, però en canvi a l’Obert d’escacs de Base Vila de Gràcia hem tin-

gut menys inscripcions que l’any anterior, de fet, des de que fa cinc anys vàrem

posar en marxa aquest torneig, les inscripcions han anat baixant, i dels 58 ju-

gadors del primer torneig, a l’any 2008 ens hem quedat amb 37 aquest any.

Naturalment els nens i nenes creixen i es fan grans, i la tendència a superar el

límit dels 16 anys no es veu compensada per nous jugadors. El torneig el va

guanyar en Xavier Martínez Pla, repetint el títol que ja va aconseguir l’any an-

terior.

En Xavier es un noi amb empenta i una alta dosi de curiositat i iniciativa, segu-

rament superior a les que son pròpies de la seva edat, probablement continu-

arà fent créixer el seu Elo que al gener serà de 2055, tres-cents punts més en

tres anys... una mostra del seu joc es aquesta partida :

Joan Galceran



Xavi Martinez (2030) - Martí Gonzalez Alonso (1783) [C41] Obert de Base Vila de Gràcia, 07.12.2012 1.Cf3 d6 2.e4 e5 3.d4 exd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 Ad7 6.Ac4 c5 7.Cb3 Ae6 8.Ab5+ Ad7 9.Axd7+ Dxd7 10.0–0 Ae7 11.Ag5 0–0 12.a4 a6 13.a5 Cc6 14.Axf6 Axf6 15.Cxc5 De7 16.Cd5 De5 17.Cd7 Dxb2 18.C5xf6+ gxf6 19.Cxf8 Rxf8 20.Dxd6+ Rg7 21.Ta3 Ce5 22.f4 Cc4 23.Tg3+ Rh8 24.Dd7 Tf8 25.De7 Dd4+ 26.Rh1 Dd6 27.Dxd6 Cxd6 28.e5 fxe5 29.fxe5 Cc4 30.e6 Td8 31.e7 Te8 32.Txf7 Ce5 33.Tf8+

1–0

Pel que fa al VI Obert Internacional Vila de Gràcia, el ranking inicial estava en-

capçalat pel MI Filemón Cruz seguit d’una cohort de tretze titulats .

Jorge Alberto García Ramírez, un mexicà

“Candidat Master” segons la titulogía FIDE

és el guanyador del torneig amb un bagat-

ge de 7 victòries, una derrota a la primera

ronda per incompareixença i unes taules

finals amb el MF Ramon Chalmeta.

Una bona actuació que en Jorge Alberto ha complementat amb el tercer lloc al

Memorial Chavarria. El MF Ramón Chalmeta aconsegueix el sotscampionat

sense perdre cap partida, cedint quatre taules i guanyant la resta, tot i que,

sense voler treure-li gens de mèrit, hem de dir que l’emparellament li va evitar

enfrontar-se als jugadors que el precedien en el ranking inicial, aquesta és la

partida de la última ronda entre aquests dos jugadors.



Jorge Ramirez (2236) - Ramon Chalmeta (2302) [D12] Vila Gracia (9), 10.12.2012 1.d4 Cf6 2.Cf3 d5 3.c4 c6 4.e3 Af5 5.Cc3 e6 6.Ch4 Ag4 7.Db3 Db6 8.h3 Ah5 9.g4 Ag6 10.Cxg6 hxg6 11.Ag2 Cbd7 12.Ad2 Ae7 13.0–0–0 Tc8 14.Rb1 0–0 15.f4 Tfd8 16.Ac1 Dc7 17.e4 dxc4 18.Dxc4 Cb6 19.De2 Ab4 20.Dc2 Td7 21.Ce2 Tcd8 22.Ae3 Af8 23.Af3 c5 24.dxc5 Txd1+ 25.Txd1 Txd1+ 26.Dxd1 Cc4 27.Ad4 Axc5 28.Dc1 b5 29.b3 Ca3+ 30.Rb2 Axd4+ 31.Cxd4 Db6 32.Dd2 b4 33.e5 Cd5 34.Axd5 exd5 35.f5 gxf5 36.gxf5

½–½ Els tres jugadors del Tres peons que varen aconseguir millor resultat: Filemón

Cruz, tercer, després de perdre la primera partida per arribar tard i ser derro-

tat a la tercera ronda per la jove jugadora del Peona i Peó Carla Marín.

Marcos Gonzalez i Antoni Marqués, sisè i setè, els dos amb 6,5 punts, el pri-

mer sense perdre cap partida +4 =5; i el segon amb +6 =2 -1, destacat la victò-

ria de la darrera jornada enfront el company d’equip Jaume Gallart.



Els trams d’Elo varen per ser per Josep Maria Muntane, Jo-

an Grifell i el nostre company Víctor Marquínez (a la foto-

grafia) i el segon lloc els ocuparen Joan Vallbona, Yolanda

Castillo i Gabriel Beaskoa.

Tot i que el torneig es va desenvolupar sense incidents i

amb l’esperit de “fair play” que trobem sempre en els juga-

dors que ens visiten, aquesta vegada s’ha de deixar cons-

tància del fet d’un jugador que tant en aquet torneig com en el Memorial Cha-

varría va actuar d’una manera sorprenent i que encara que legalment, va ge-

nerar queixes d’altres participants.

El MF Alfred Rosich va demanar 4 byes a cada competició, jugava setmana sí,

setmana no. Això va fer que a la novena ronda, amb 4 punts, un jugador es

trobés assentat davant del número 2 del ranking del torneig, a les bases no

s’especifica el número de byes que pot demanar un jugador i per aquest motiu

l’actuació de Rosich es legal, però certament estranya.

Per aquest motiu a partir d’ara les bases dels nostres oberts recolliran que no-

més es poden demanar dos byes en tot el torneig.

A la ronda cinquena el torneig estava encapçalat per tres MC; Jaume Gallart,

Marcos González i Sergi Obón, però a la ronda següent, el “pelotón” ja havia

caçat als escapats i ara eren set els jugadors capdavanters entre els que hi ha-

via el nostre Alex González.

Les tres rondes finals varen decidir la classificació final.



Daniel Leiro arbitrant, i mantenint a punt de solfa els tres oberts que de mane-ra simultània s’han jugat com ja es tradicional a la nostra sala de joc quan arri-ba la tardor...

I ara toca mirar endavant, tenim ja l’Obert d’escacs actius Bicolor que comença el dimecres 9 de gener i el XV Obert Internacional Tres Peons, a partir del di-vendres 11 de gener i que aquest any estrena format i passa a jugar-se en dos grups, d’aquesta manera recollim les peticions d’alguns jugadors que no els hi agrada massa trobar-se amb superElos a la primera ronda. I el Catalunya per Equips, que s’ha anticipat al 20 de gener, aquest any no se si repetirem amb els 11 equips de l’any passat o els deixarem en 10 perquè els ascensos han incrementat el nombre de jugadors en dos equips que de tercera van passarà a segona, i un que de primera ha anat a preferent. I res ens posa-rem les piles per coordinar-nos amb els capitans, els jugadors... en fi que us haig d’explicar ... Des del segon pis de Ros de Olano 9, els Tres Peons us desitgen que al 2013 pugueu fer allò que us agrada i compartir-ho amb els qui estimeu, i ... no us oblideu de jugar escacs i encomanar la vostra afició a la gent que us envolta . Salutacions cordials

Joan Galceran


AcuditsAcuditsAcuditsAcudits


Rabiosa Actualitat, Peona i PeóRabiosa Actualitat, Peona i PeóRabiosa Actualitat, Peona i PeóRabiosa Actualitat, Peona i Peó

TOTHOM ESPERA EL SEGON OPEN DEL GUINARDÓ

L’Open de Nadal del Guinardó que organitza el club Peona i Peó, és un torneig que aconsegueix mobilitzar a un bon grup de voluntaris. Genera una gran il·lusió i per mi es un campionat que es planifica a llarg termini amb certa an-telació. Ho vivim molt !!.

El que més m’agrada d’aquest torneig es que uneix per una causa a tots els

grups o família del club; o sigui adults jugadors, nois / es alumnes, entrena-

dors, junta, pares, mares……Altres campionats o activitats que s’organitzen des

de el club o en que participa gent del club interessen també, però de forma

proporcionalment diferent segons els grups d’edats o socis del club.

FAVORITS O JUGADORS A SEGUIR A L’OPEN DEL GUINARDÓ

Està a punt de començar l’open, farem un repàs dels jugadors més interes-sants a seguir en aquest open que organitzem al Peona i Peó sobretot tenint en compte el seu nivell o estat de forma. Favorits a l’open:

Enric Garcia



GM Miguel Muñoz Terrassa. Potser el principal favorit. GM i està en gran moment de forma, recent sub campió d’Espanya ab-solut i va guanyar el campionat de ràpides que vem organitzar al club aquest Septembre. MI Luc Bergez. Barberà. L’any pas-sat també va jugar. Pot ser un clàssic del torneig. Sempre se l’ha de tenir en compte. MI Lluís Maria Perpinya. Sabadell. L’altre gran favorit. Guanyador any passat d’aquest torneig del Guinardó, defensa el títol. Fa poc segon al Open de Martorell, bon estat de for-ma. MF Enric Colon. Sabadell. L’any passat va fer una actuació destacada, un dels jugadors més prometedors de Catalunya. Va comentar una interessant partida al Butlletí de Peona i Peó. MF Marc Sánchez Foment Martinenc. Un altre promesa o realitat dels escacs catalans. Amb diversos títols de Catalu-nya i d’Espanya per edats. MF Marc Capellades. Peona i Peó. Jugador favorit local. Està en gran forma. 2on a Ideal Clavé i 1er de tram a l’ac-tiu del Garcia Ilundain. Altres jugadors a seguir: Ricard Brusi Barcelona Uga, Javier Ruiz Manchon Es-

cola Escacs Barcelona ex jugador de Peona i Peó i va deixar bon record,

Artur Valls Ateneu Colon, Jordi Herms Granollers- Canovelles, David Vigo Ca-

talunya, Juan David López Prdomo Peona i Peó.



CAMPIONAT DE CATALUNYA D’ESCACS ACTIUS ESCACS BASE

(Paper Peona i Peó)

El dissabte dia 15 de Desembre s’ha jugat a les Cotxeres de Sants el tradicional Memorial Gar-cia Ilundain d’Escacs Base, que aquesta tempo-rada també s’ha considerat com a Campionat de Catalunya Escacs Actius. Els representants del Peona i Peó han tingut una actuació força destacable. Albert Ezquerro ha quedat campió de la categoria sub 20 amb 6’5 punts sobre 8 partides. Ferran Cervelló també ha quedat campió de la categoria sub 14 amb 7 punts sobre 8 partides. També han fet podi individual Carlos Martínez segon a la categoria sub 12 i Nicolas Jimenez tercer a la categoria sub 8.

També hi havia premis per equips, amb destacable actuació del club. A les ca-

tegories sub 8 i sub 12 Peona i Peó ha quedat campió. A sub 14 han fet podi

quedant segons.



SEGON ACTIU FEMENÍ MAS GUINARDÓ I DIADA PEONES AVANCEN

El 2 de Desembre es va portar a terme el Segon Actiu Femení Mas Guinardó de partides semi-ràpides; que aquest any ha quedat integrat en la Diada d’Esc-acs Femení “Peones avancen”. Es van portar a terme activitats com el torneig del grup A per a jugadores d’elo mig o alt, un campionat per equips amistós per a jugadores de nivell iniciació o mig, classes d’iniciació, simultànies, exposicions, projeccions de documentals i una taula rodona on es va debatre el interessant tema “Les peones avancen menys?”.

Tota la diada organitzada pel Peona i Peó ha estat un èxit participatiu impor-

tant, resultant una festa per als escacs femenins.



Campionat de Semi-ràpides La primera classificada del grup A ha estat la jugadora del CE Llinars Laura Martin (2ona de Catalunya 2012 sub 16). Segona classificada ha estat la jugadora del CE Cerdanyola Cora Castellet (campiona de Catalunya sub 14 2012). Tercera classificada i primera del club Peona i Peó va ser la Llum Cardó (3ªclassificada de Catalunya sub 14 2012). Han fet també un notable torneig les següents participants: Júlia Muratet (CE Banyoles) 4ªclassificada. Núria Torres (Mora d’Ebre) 5ª, Elena Casset (Sant Martí) 6ª, Daniela Velasco (Peona i Peó), Laura Capellades (Peona i Peó), An-drea Jausas (Edami), Laura Ovejero (Peona i Peó), Natasha de Blois (Peona i Peó), Alexandra Muratet (CE Banyoles), Ariadna Bada (Peona i Peó), Leire Martínez (Tres Peons), Nagore Martínez (Tres Peons), Laura Povill (Peona i Peó), Ilora Khosseyn (Sant Martí), Mireia Costas (Dominiques de l’Ensenyament). A les partides amistoses per equips l’equip guanyador de Peona i Peó ha estat

el format per Mercè Blas, Anna Baixas i Natalia Afanasiyadi. L’equip segon

classificat ha estat el format per Nuria Penedés i Maria Glòria Penedés Catari-

neu, germanes del CE Llinars, i la seva mare Glòria Catarineu.

MEMORIAL GARCIA ILUNDAIN (Paper Peona i Peó)

Aquí cal destacar el bon paper del nostre entrenador Alex Cuartas que ha gua-nyat brillantment aquest torneig fent 8 punts sobre 9 partides. Es una bona notícia per al club.



També han destacat jugadors del club com Marc Capellades 10è classificat i premi de tram, Pau Jover 5 punts, Roger Cervelló 5 punts i Carlos Martínez 5 punts i premi de tram.

Notables també els 4’5 punts de Gabriel Beaskoa i els 4 punts de Marc Tor-

rents.

BENIDORM. FESTIVAL BALI. TANCAT MAGISTRAL FEMENÍ Una de les activitats del famós Festival de l’Hotel Bali de Benidorm es el Tancat o Magistral Femení. Aquest té un nivell molt alt, amb jugadores totes famoses i de renom. Doncs aquest any han pujat al podi dues jugadores que formen part del pas-sat, present i futur de la història de Peona i Peó. Primera classificada ha estat la Sopiko Gurashmili; jugadora que va jugar amb el club fa 5 anys i ens va aju-dar en el primer ascens a Segona Divisió Catalana, va deixar un bon record, fe-licitats!!. Segona ha estat la rusa Anastasi Savina.

Tercera classificada ha estat la nova fitxatge

del club pel per equips Anna Matnatdze. Juga-

dora que ja fa varis anys que fa classes al Peona

i Peó. Ha estrenat el seu nou club oficial amb

una meritòria tercera posició en aquest fort

tancat.


La Pedrera, Peona i PeóLa Pedrera, Peona i PeóLa Pedrera, Peona i PeóLa Pedrera, Peona i Peó

Arribem a dia 1 de gener i ara és quan la temporada escaquística arriba a un moment dolç. Ja ha començat l’Escolar de Barcelona i els nostres peons i peo-nes buscaran millorar el seu joc i, per què no, buscar la glòria fent-se campions de Barcelona. Jugar aquest torneig és una experiència realment bonica, és el campionat que més t’agrada jugar, per l’ambient i sobretot, perquè és tradició. De moment tan sols s’han disputat dues rondes i no tenim favorits, els podem

intuir pel rànking inicial. Hi ha gent que sempre està allà dalt, lluitant pel podi i

que moltes vegades acaba en bona posició, però també hi ha revelacions del

campionat. Al pròxim article en parlarem!

Víctor Collell

I un fet realment important, s’està disputant el II Obert Internacional de Nadal del Guinar-dó! Aquest torneig és organitzat per la gent de Peona i Peó i aquest any la participació ha estat nombrosa, més del que s’esperava. I ens alegrem, per descomptat! Hi ha molta gent del club disputant el tor-neig. No puc parlar encara dels resultats, quan escric aquest article som a dia 27 de desembre i avui mateix comença el torneig. Contem de molta gent jove del club, més en-cara si contem que hi ha dos Grups C, un per

a gent amb més experiència i l’altre amb jugadors molt però que molt joves. El Grup C és exclusiu per a sots-12.



Al Grup B i al Grup A també tenim a molts jugadors joves, també al Grup A, on

hi trobem valents com Ferran Cervelló, Xavier Povill o Marc Torrents. Al Grup

B també tenim molta gent jove, com Albert Pita, Adrià Pérez, Jaime Arroyo,

Llum Cardó o jo mateix!

El torneig promet molt, i esperem veure a gent del club allà a les primeres pla-ces, i per què no, gent jove! I fa uns dies que es va disputar el Memorial Garcia Ilundain, que ara també és el Campionat de Catalunya individual per edats de semi ràpides, de la catego-ria sots-8 a la sots-20. I tenim grans resultats per la gent del club! A la categoria sots-20 enorme victòria d’Albert Ezquerro! A la categoria sots-14 enorme victòria de Ferran Cervelló! A la categoria sots-12 segona posició per Carlos Martínez!

A la categoria sots-8 segona posició per Nicolás Jimé-nez!

Aquest any no l’he pogut

jugar i no vaig poder pre-

senciar el campionat, però

no dubto del bon joc de la

gent del club i de l’ambien-

tàs que hi va haver a les

Cotxeres de Sants.



Des d’aquest article vull felicitar públicament a la Penya d’Escacs Cerdanyola, que al Festival Bali de Benidorm es va proclamar campió d’Espanya sots-14. És un equip que ens va guanyar al Campionat de Catalunya per la mínima, i després de tenir el matx a les nostre mans contra ells mateixos, encara estem més orgullosos del bon paper que vàrem fer. No hi ha dubte que és una de les millors canteres de Catalunya. Vull dir, d’Espanya. De nou; Felicitats Cerdanyo-la!

En el proper article parlarem d’aquest trepidant Obert Internacional del Gui-

nardó, de l’Escolar de Barcelona, i del Per Equips de Catalunya, que poc falta

per a que comenci! Bon any nou a tothom i que acabeu de gaudir de les fes-

tes!

Salut i escacs!

Víctor Collell No us oblideu de visitar el meu bloc! http://

www.peonaipeo.blogspot.com.es/, amb cròniques, entrevistes, notícies, prò-

xims torneigs, torneigs en joc, entre d’altres!


GràciesGràciesGràciesGràcies


Coronació / 20 € Checkmate / 20 €

Rei Ofegat / 20 €

Diagrama / 20 € Fischer / 20 €


Beatles / 20 € Capablanca / 20 €

e4! / 20 €

Kaypi

Si vols una samarreta

Escriu-nos a: [email protected]

I te la fem!!


Campionat d’EspanyaCampionat d’EspanyaCampionat d’EspanyaCampionat d’Espanya

Àlvar Alonso

Per gentilesa del quasi Gran Mestre (a l’espera de que la FIDE entre els dies 18 i 20 de gener actualit-zi els seus estats) Àlvar Alonso, inaugurem el pri-mer número de Columna Oberta amb una partida (Què dic partida, partidasa!) seva! No una qualsevol, sinó la que li va valdre el sobre-nom, per part de Leontxo García, d’Àlvar El Pro-fundo:

Àlvar Alonso 2528

Alfonso Romero 2508

1. d4 d6 2. Nf3 Bg4 3. e4 {No és que sigui dolen-ta, però just jugar-la em vaig enrecordar que te-nia planejat jugar c4 contra aquest esque-ma} (3. c4 {Ésla més habitual} Bxf3 4. exf3 c6 5. Nc3 {Amb la idea de respondre d5 contra e6,evitant el bloqueig})

3... Nf6 4. Nc3 c6 (4... e6 5. h3 Bh5 6. Qe2 a6 {És una altra alternativa, intentant evitar fer c6}) 5. h3 Bh5 6. g4 Bg6 7. Qe2 Qa5 {No és principal, però és força interessant} (7... e6 8. h4 h5 (8... h6) 9. g5 Nfd7 10. Bh3 {És lo més jugat, que porta a posicions amb perills per ambdós bàndols, ja que qualsevol error pot condemnar a una posició estratégicament perduda})



8. Bd2 Qa6 9. Qe3 {No interessa canviar dames, encara que puguin quedar els peons doblats a a, el centre blanc està massa exposat i el negre estaria molt còmode} Qb6 {Primer punt crític, on opto per un pla força errat} 10. g5

{Vaig pecar de ser jugador de d4, i quan va i g ve u re l a o p o r t u n i t a t d e trasposar a algo conegut, m'hi vaig llençar, g5 en sí no és dolenta, però el pla estava mal orientat} (10. O-O-O {Aprofitant que al negre li manca desenvolupament, les amenaces de g5 o Ch4 o e5 estan sempre latents i el negre haurà d'afinar per no patir una rápida derrota. Sembla una mica millor que la de la partida, ja que és més flexible.}) 10... Nh5 11. Na4 {No calia, el pla que se-gueix és poc acertat}

11... Qc7 12. c4 e5 $1 $13 {Tot i semblar que el desenvolupament del blanc és superior, i que c4 recolza el centre, després d'e5 no es veu quin problema té el ne-gre, ja que el blanc es queda sense pla clar i el negre juga força còmo-de.}

13. Nc3 Nd7 14. O-O-O Be7 15. Rg1 {Un intent fallit de pro-filaxis} (15. Kb1 Sembla més coherent, sortint del foc creuat de b5. h4-Ah3-Ag4 podria ser un pla.})



15... a6 {Intentant mobilitzar al flanc de dama, on dis-posa de diverses ruptu-res, la més clara d'elles b5, no es veu quin pla pot tenir el blanc per contrarrestar al negre.} 16. Kb1 O-O-O

{Sorprenent jugada, molt contraria a la idea d'a6, però també que-da justificada per evitar dxe5 seguit de Dxa7. Però tot i així, 0-0 era molt més lógica já que el bloqueig del Cavall d'h5 és molt fort i li serà difícil atacar al blanc} (16... b5 {Potser massa precipitada, ja que encara té jugades pendents com enrocar, però és interessant igual} 17. Nh4 O-O 18. Rc1 b4 (18... Qb6) 19. Ne2 c5 20. d5 a5) (16... O-O 17. Nh4) 17. Rc1 {Sembla adequada, però després em vaig donar compte que la idea del blanc és jugar d5, llavors el negre con-testarà amb c5, doncs la torre a c1 no hi pinta gaire res.} (17. Nh4 {És més flexible que d5 i no permet concretar plans al negre donat que el centre no s'ha tancat

del tot}) (17. d5 {Era molt més natural.}) 17... Kb8 18. Ka1 (18. Nh4 $5 {Semblava més fina, no deixant trencar el flanc de rei blanc al negre amb tan-ta facilitat, però igual-ment} f6 19. Nxg6 hxg6 20. d5 $5 (20. gxf6 exd4 21. Qxd4 Bxf6 22. Qe3 g5 $36 {El negre té un bon control de les case-lles negres, i de cop to-tes les peces estan mal ubicades}) 20... fxg5 21. dxc6 bxc6 22. Na4 {Amb joc força compli-cat, ja que si el blanc no troba re concret, les ca-selles negres són molt debils})



18... f6 (18... h6 19. gxh6 Rxh6 {La posició és difícil pel blanc, ja que el pla del negre és molt clar}) 19. d5 {Necessària per dispo-sar almenys del pla d'a-tacar el flanc de dama} c5 (19... Rde8 {Diu fre-dament la màquina, però no es veu gaire sentit en deixar obtenir la casella d5 al blanc després de dxc6}) 20. gxf6 Bxf6 21. Ng5 {Ara el blanc tindrà problemes amb h3, ja que havia calculat que tenia temps d'acabar jugant h5, però no podré, com es veu a la partida.} (21. h4 {Era preferible, no deixant la columa f tan ràpidament oberta. Seguint amb la idea de fer Cg5 i prendre de peó, deixant fixat el flanc de rei negre})

Ara que per fi no disposo del molest alfil de caselles blanques, reoriento les meves peces al flanc de dama per començar l'ofensiva} Qc8 27. b4 $1 cxb4 28. Rxb4 Qxh3 29. c5 {Jugada clau dintre de la idea de Tb1-b4, ara e5 estarà dèbil i la

21... Bxg5 22. Rxg5 Rhf8 23. Be2 (23. h4 Rf4) 23... Nf4 24. Rcg1 {En un intent de forçar aconteixements i pressionar el canvi de l'alfil d'e2, amb el qual era difícil movilitzar peces ja que sempre estaria mal ubicat, o deixaria peces aïllades (Com per exemple fent Af1, la torre de g5 quedaria fora de joc)} Nxe2 (24... Nf6 {Seguit de Ch5, semblava més natural que canviar l'al-fil de caselles blan-ques}) 25. Qxe2 Nf6 26. Rb1!



dxc5 30. Rb1 {Evitant problemes amb l'escac a h1, ara el negre no pot parar totes les amenaces i ha d'afinar per aguantar la posició}

on el blanc té els punts a favor de la majoria central, la columna b semioberta al seu favor, i la passivitat de les pe-ces menors negres, però en canvi el negre disposa d'un peó pas-sat, sembla que es pot defensar bé, té un punt clar de pressió que és f3 i a sobre la situació del rei blanc no és ni molt menys óptima. Per tant podríem con-cloure que encara po-drien passar forces co-ses, ja que és ben in-certa la posició.}) 31. Rxe5 Ng4 32. f4

{Crec que va ser una bona decisió, ja que de cop la partida es com-plica encara més, ja que a canvi de la quali-tat i el peó de menys, els 3 peons centrals i la debilitat del rei negre posaran en greus pro-blemes al blanc. La de-cisió no estava absenta de riscos, ja que si m'els conseguía blo-quejar podria tenir pro-blemes, i certament no tenia molt segur el rei i finalment dir que els 2 estàvem amb 1 minut cadascú, el que incre-mentava la possibilitat d'equivocar-se} (32. Re6 {Havia vist que do-nava taules amb la se-guent seqüència} Rxf2 33. Qxa6 Rxd2 34. Rxb7+ Rxb7 35. Qd6+ Rc7 36. Qb6+ Rb7 37. Qd6 {Però vaig conside-rar que l'alternativa que tenia a això era bastant jugable, i a més jugant amb blanques sempre s'ha d'intentar puntuar, ja que és arris-

Rd7 (30... Ka8 31. Rxe5 {I donada la situació tan caótica, no és gens clar qui pot estar millor, una continuació podria ser} Rfe8 32. Rxe8 Rxe8 33. f3 Qg3 (33... Bh5 34. Bf4 Qxf3 35. Qb2 Re7 36. Be5 {Amb la forta amenaça de Db6, por-taria a la victoria al blanc}) 34. Be3 Nd7 35. Qb2 Rb8 {Restant amb una complexa posició,



cat dependre del rendi-ment amb negres}) 32... Nxe5 33. fxe5 {Aquí el negre té diver-ses alternatives} c4!?

Nb5 Rxd5 37. Qc7+ Ka8 38. e6 {Increiblement disposo d'aquesta jugada que amenaça el mat amb Da5-a7-a8 i el negre no té cap réplica contundent} Qf6+ 39. Bc3 Qxe6 40. Qa5+ Kb8 41. Qa7+ Kc8 42. Qa8+ Kd7 43. Qxb7+ Kd8 44. Ba5+ Ke8 45. Nc7+ Kf7 46. Nxe6+ Kxe6 47. Kxb1 {I després de tota aquesta maniobra més o menys forçada el blanc disposa d'un final força bo ja que el negre ha de defensar-se a úniques cada jugada pràcticament}) 34. e6! {Sembla la millor deci-sió col.locar els peons en blanc, per evitar que el negre els pugui blo-quejar} Rc7 35. d6!?

d'aquí es podrien treu-re forces problemes de càlcul, ja que el blanc disposa de moltes ma-neres de progressar i el negre ha de defensar-se molt acuradament. Per exemple} Rc7 35. Ba5 Rcf7 36. e6 Rf2 37. Qc4 Qh2 (37... Qa3 38. Bb6 {Seguit d'Axc5}) 38. Nb6+ Ka7 39. Nd7 Rc8 40. Qb3 {Ara segueix una variant bastant absurda, però força curiosa} b5 41. a4 Bxe4 42. axb5 Bxb1 43. bxa6 Rb2 44. Bb6+ (44. Qxb2 Qxb2+ 45. Kxb2 Be4) 44... Ka8 45. Qxb2 Bc2 46. Bxc5 Qh1+ 47. Ka2 Qxd5+ 48. Ka1 Qd1+ 49. Ka2 Qd5+ {Segurament té algun error la variant, però la idea de que la posició és molt difícil de valorar està clara}) (33... Qf3 34. Qxa6 {La idea és fer Db6 i Cb5} Bxe4 35. Qb6 $1 Bxb1 36.

{Interessant réplica: evita la captura d'a6, restringeix una mica al blanc i si fos capturat, permetria activar-se al negre amb Tf2. Però obre la diagonal negre a7-g1 el que será fatí-dic} (33... Ka8 34. Na4 $5 {Ficant més llenya al foc. La màquina no do-na cap jugada millor donada la alta com-plexitat de la posició,



{Potser una mica preci-pitada ja que em blo-quejarà els peons} (35. Be3 {Amb la idea de muntar la màquina amb Dd2 i Dd4 era més contundent. Per exem-ple} b5 {Proposa la màquina, intentant di-namitzar una mica la posició, però sembla força arriscat} 36. a4 Rb7 37. axb5 Ka8 38. bxa6 Rxb1+ 39. Kxb1 {Ara de cop el rei negre està una mica més se-gur i és el blanc el que ha de consolidar la po-sició, és difícil saber qui està millor, però sem-bla que el blanc té mi-llors perspectives amb els 3 peons passats centrals})

35... Rc6 36. e7 Rfc8 37. Nd5 (37. Qe1 {Amb la idea d'Af4 semblava força bo també}) 37... Ka8 {No se si és adequat considerar-ho error, ja que possiblement ja estigui perdut el negre} (37... b5 {Pot semblar una bogeria però les alternatives no eren gaire encoratgedores} 38. Nf4 Qd7 39. Nxg6 hxg6 40. e5 {Sense l'alfil que pugui bloquejar sembla més difícil de contrarrestar els peons passats, però ara també el negre disposa d'un fort peó a c4 que pot ocasionar problemes}) (37... Qd7 38. Bf4 {No es veu cap contrajoc per part del negre, difícilment podrà fer alguna cosa per contrarrestar la força dels peons passats})

38. Nb6+ (No és dolenta, però no és tan forta com ho era Df2, ara el negre té al-guna idea defensiva} (38. Qf2 {Senzilla idea basada en jugar Cb6 i reprendre de dama amenaçant mat a b7 i alhora fer Ae3 amb mat imparable a a7. El ne-gre no tenia res a fer. Per exemple} Rxd6 39. Nb6+ Kb8 40. Nxc8 Qxc8 41. Bf4)



{Després d'efectuar aquesta jugada, el meu rival es va ensorrar, i jo vaig donar per fet que s'havia olvidat de blo-quejar el peó de d6 i amb força convicció vaig efectuar la següent jugada} (39... c3 40. Bc1 c2 {I amb aquest peó a 7na, no li serà fàcil al blanc montar un atac al rei negre. Llavors resta una posició força com-plexa on qualsevol po-dria perdre, donat que si el blanc no troba res concret, patirà per fre-nar els peons del flanc de rei negre}) 40. d7 {Sense preveure que perdia aquest peó} (40. Qe3 {Amb la senzilla idea de Dd4 i Ae3 abans ja esmentada, i a sobre Dd4 en aquest cas també amenaça d7. No es veu cap solució adequada pel negre} Qxe3 (40... Qe5+ 41. Qc3 Qe6 42. Qd4) 41.

En el següent enllaç podeu veure la partida en un visor, comentada per Leontxo García: http://

cultura.elpais.com/

cultura/2012/10/06/

actualida-

d/1349500452_992664

.html

Bxe3 Be8 42. d7 (42. e5 Bd7 43. e6 Bxe6 44. d7 {Seria el mateix}) 42... Bxd7 43. Rd6 Ba4 44. Rd8 {I l'escac a f4 decideix}) 40... Qe5+ {Ja desmoralitzat i sense temps, no va veure que podia reprendre el peó de d7} (40... Qg1+ 41. Kb2 Qd4+ 42. Bc3 Qxd7 43. Qd2 Qxe7 44. Qd5 {I tot i que el blanc està actiu, sense els dos peons passats patirà}) 41. Rb2 {I al no trobar solució, el negre es va rendir. Final d'aquesta boja partida amb opcions tant estratègiques com tàctiques pels dos bàndols, però que al fi-nal em va somriure la fortuna}

1-0


XX Torneig Promoció BadalonaXX Torneig Promoció BadalonaXX Torneig Promoció BadalonaXX Torneig Promoció Badalona

Els dimarts a partir de les 19:30h. del 2 d’octubre al 27 de novembre he partici-pat al XX Torneig Promoció Badalona, organitzat pel club de la ciutat que por-ta el mateix nom. Com a àrbitre ha estat el Pablo Díaz-Flores que no ha tingut que intervenir en cap moment, donat que l’esportivitat ha estat la nota dominant de la competi-ció. El torneig ha tingut una participació de 34 jugadors, amb un fort desnivell de joc dels primers jugadors respecte la resta, la qual cosa s’ha plasmat a la classi-ficació final. El MF Alfred Rosich era el número ú del torneig, i ha guanyat amb comoditat fent 8,5 punts de 9 partides. Només jo vaig poder treure-li unes taules. El nú-mero dos del torneig, el MC Teodoro Asensio, es va retirar quan portava 2 de 2. Com a anècdota van haver d’avisar l’Emili Martínez del Sant Josep que havia guanyat per que a l’altre li havia sonat el mòbil, per que no hi sent. Respecte la meva actuació, cal dir que vaig arribar diverses partides tard, però així i tot, vaig estar forçant les posicions més inversemblants per igualades que estiguessin, fent cas al que els hi dic als nens: “Taules és rei contra rei i tot lo altre es pot guanyar”.

Així vaig guanyar torre i peó contra torre i peó, un final d’alfils de diferent color amb igualtat de peons, torre i quatre peons per bàndol, uns davant els altres, tots a les columnes a, b, g i h... Potser jo no sé molts finals, però els meus rivals tampoc.

Ricard Llerins


XX Torneig Promoció BadalonaXX Torneig Promoció BadalonaXX Torneig Promoció BadalonaXX Torneig Promoció Badalona

Clar que forçant tant t’arrisques a perdre, la qual cosa va poder succeir diver-sos cops, però vaig tenir sort. Al final 8 punts, quasi igualant els 8,5 de 9 que vaig fer fa dos anys. Gran actuació del jugador del Vallromanes Eduard Bertran Milià que va fer 6,5 punts, i que partint del lloc 24 va quedar tercer guanyant a jugadors en teoria bastant superiors. L’entrega de premis va tenir lloc el dimarts 4 de desembre.


El Consell del MestreEl Consell del MestreEl Consell del MestreEl Consell del Mestre

Frederic Corrigüelas

EL TACTE AMB EL REI

Què en penseu, d’aquesta posició?

Quin rei, eh? Tot i que el negre té una peça de

més, a ningú ens agradaria estar en aquesta si-

tuació.

I què en penseu d’aquest altre rei? El de les blanques.

És normal que no hagi volgut enrocar curt, pe-

rò amb la torre a b1 tampoc tenia gaires més

alternatives... Deu ser que Ah4+ l’ha molestat

massa, a qui se li acut obrir la diagonal e1-h4?



I què me’n dieu d’aquest altre?

Potser un huracà s’ha endut tota la defensa

del monarca negre, però les coses són així, té

avantatge material però molt pocs llocs on

amagar-se.

Encara que us sembli mentida un dels tres reis no corre perill. I d’això és el que tracta el consell d’avui: del “tacte” amb el rei. Saber fer servir el rei com una peça més, que intervé en la lluita. Hi haurà vegades que tocarà menjar-vos una peça, aguantar un atac fortíssim sense un robust enroc que us protegeixi, però al final tondreu la vostra recom-pensa, que serà una simplificació de peces que ens portarà a un final guanyat, perquè en el final ja sabem que el rei ja pot sortir del seu amagatall sense por de rebre escac i mat.

Com detectar si un rei està desprotegit o si estem fent “tacte” amb el rei? La

veritat és que no és fàcil, i molts dels que han intentat aquest tacte, han rebut

mat en poques jugades. Però el que us donaré són algunes pautes:

1) Heu de tenir material prou valuós com perquè compensi el vostre rei desemparat. Un peó o dos solen ser poc. Si heu de comprometre el vos-tre rei, que sigui almenys a canvi d’una peça.



2) Heu de tenir una ruta d’escapament. El rei no pot quedar-se de per vida desprotegit. Heu de preveure, abans d’aventurar-lo, on l’amagareu. És a dir, heu de tenir previst un “enroc artificial” per protegir-lo de les perse-cucions de les peces enemigues.

3) He de tenir un càlcul molt precís. No feu bestieses amb el vostre rei si po deu caure en una xarxa de mat. Amb les altres peces sempre teniu l’opció de sacrificar-ne una, però amb el rei no. No traieu el rei de l’enroc si no heu calcu-lat exhaustivament que no rebeu mat o una descoberta, clavada o doble ame-naça mortals.

Després de tot això, quin dels tres reis no corre perill? Tots tres s’han menjat una peça. Però en el segon cas, veiem que aviat la per-drà. De fet, un simple 1. ... Cxd4 ja la recupera. I si 2. Cd5 tocant dama, fem De6, i no pot fer 3.Axd4 per Dxe4 i ho toquem tot. En definitiva, les blanques recupe-ren la peça, com a mínim. Què té a canvi d’un mal rei, el blanc? Res. Per tant, la posició número 2 no és “tacte” amb el rei, és un rei desenrocat, amb tots els problemes que comporta. En el tercer cas, el càlcul precís ens porta a mat a favor de les blanques. Fem 1. Ah4+ Rf4 2. Df3+ Re5 3. Ag3+ Cf4 4. Dxf4++. Va fer bé el negre, no en-trant en aquesta posició. Tenia el suculent premi de guanyar peça, però el càl-cul revelava l’existència d’una xarxa de mat. I el primer cas? Aquell rei està bé? Encara que sembli mentida, sí.



El blanc només pot fer continu. 1. Dd3+ Re6 2. Df4+ Rd5. No té res millor. Perquè? Perquè el negre pot tornar la peça a canvi d’una ruta d’escapament. El cavall de c6 es mourà, encara que això costi sacrificar-lo, perquè el rei pugui fugir via c6, d7, o jugarà b6 per refugiar-se a b7. Mirem una possible continua-ció on el blanc intenta fer-li mat, però s’escapa: 1.Df5+ Rd5 2.c4+ Rxc4 3.Ae3 Cd4 4.b3+ Rc5 5.c3 Rc6 6.cxd4 b6 7.De4+ d5 8.Dxe5 Rb7. Ni tant sols he hagut de fer les jugades més fortes que dóna el mòdul d’anàlisi, simplement he anat fent jugades on el rei s’amaga. Hi ha altres alternatives d’atac pel blanc, però el rei negre sempre s’escapa. Perquè té una ruta d’escapament, no ho oblideu. Per tant, recordeu: no és bo comprometre la seguretat del rei, però si en una partida cal fer-ho, que sigui per una bona causa, assegureu-vos una ruta de fu-gida i, sobretot, afineu el càlcul. I que no us passi com a mi, jo sóc el que vaig valorar positivament la posició número 2 perquè creia que estava fent “tacte amb el rei”, i també sóc el que va rebutjar que el meu contrincant es quedés en la posició 3 que us he mostrat, perquè creia que s’escaparia i es quedaria amb el material de més. Ah, però sí que vaig voler que el meu rival arribés a la posició 1, perquè jo cre-ia que li faria mat. Tantes lliçons que dono i no n’encerto ni una...

Fins la propera, amics!


Rabiosa ActualitatRabiosa ActualitatRabiosa ActualitatRabiosa Actualitat

LA NOTICIA DEL MES. ESPAI PER APLAUDIR “La Notícia del Mes” serà aquella que considero de major importància o mèrit

o que hauríem de destacar més. A la vegada classifico també l’article com a

“Espai per Aplaudir” tema 4, secció que vaig iniciar en els meus anteriors arti-

cles al “Butlletí de Peona i Peó”, i continuaré aquí a “Columna Oberta”.

Tema 4. EQUIP SUB16 CERDANYOLA VALLÉS CAMPIÓ D’ESPANYA Durant aquest mes de Desembre per mi la notícia estrella es el Campionat d’-Espanya de clubs o equips sub 16 guanyat pel Cerdanyola Vallés a Benidorm. L’equip estava integrat per Llàtzer Bru, Marc Pozanco, Roger Garcia Acosta, David Garcia Playa i Pol Sanchez, juntament amb el delegat Gabriel Castellet. Particularment m’agrada destacar especialment dintre dels escacs base, els re-sultats meritoris aconseguits per les categories de més avançada edat (cursos secundària i /o juvenils); amb tots els respectes també per categories anteri-ors, tota fita aconseguida sempre es digna d’el·logi ja que hi ha un treball al darrera. Però tot aprenentatge d’una habilitat no deixa de ser un procés, i cal tenir en compte que en primeres etapes potser hauriem de plantejar-nos que els ob-jectius podrien més centrar-se en el “juga, disfruta i aprèn” independentment del guanyar o perdre; i aquest podria resultar totalment anècdotic o que el nen /a el vagi experimentant. No dic que a etapes més properes a l’adolescència hagi de resultar diferent, però si que considero que en aquestes edats els brillants resultats aconseguits són cada vegada més fruït d’un major treball i/o unes etapes anteriors consoli-

Enric Garcia



dades; i no tant per habilitats innates del jugador / a o unes primeres experi-ències ben assolides. No oblidem que molts d’aquests nois / noies d’aproxima-dament 16 anys dediquen ja les seves hores d’estudi al joc dels escacs, que han de compaginar amb els seus estudis d’institut també cada vegada més durs, pel seu cap passa segur en moltes ocasions l’abandonament de la pràcti-ca del joc. Per això el meu homenatge als campions en aquestes categories.

A la fotografia el més senzill hagués estat posar una amb els triunfadors al po-

di, però he preferit fotografiar la samarreta. La intenció es simbolitzar que el

campionat es una fita conjunta; l’han guanyat uns jugadors, però també l’han

guanyat uns acompanyants, un delegat, uns entrenadors, un club, i una escola

d’escacs que com he comentat abans haurà seguit un adequat procés d’-

aprenentatge per aconseguir una fita d’equip de cantera d’aquesta magnitud.

Felicitats campions !!!.



BUTLLETÍ OPEN A OPEN

MEMORIAL GARCIA ILUNDAIN 1er classificat GM Alex Cuartas Montcada. 2on classificat GM Orelvis Pérez Montcada. 3er classificat. GM Juan Manuel López Sabadell.

Han realitzat un notable campionat: Arian Gonzalez

Sabadell, Arturo Vidarte Montcada, Jonathan Cruz

Tres Peons, Miguel Muñoz Terrassa, Marc Sanchez

Foment Martinenc, Victor Lillo Figueres, Marc

Capellades Peona i Peó, Carlos Martínez Peona i Peó,

David Miguel Centeno Padró, Laura Martin Llinars.

MAGISTRAL ELGOIBAR 1er classificat GM Azer Mirzoev. 2on classificat GM Cristian Cruz. Escola Escacs Barcelona. 3er classificat GM Viktor Moskalenko. Escola Escacs Barcelona. 4art classificada WGM Ana Matdnatze. Peona i Peó.

TANCAT SANT MARTÍ

El MI peruà Jonathan Cruz ha estat el guanyador d’aquest fort tancat. Segon

ha estat el MI chilè Luís Rojas, tercer el MF irlandés Joseph Ryan. Notable tor-

neig per al jugador del Foment Martinenc Marc Sanchez 4art. També bon tor-

neig pel comentarista d’aquesta revista Josue Exposito que ha fet 3 punts, no

està malament pel nivell que es respirava en el tancat.



TANCAT DE LLEIDA Podi: 1er MI Jorge Gonzalez, 2on MF Arian Gonzalez, 3er MI Guillem Baches. Han realitzat un notable torneig: MI Juan Mellado, MC Daniel Jose.

CAMPIONAT DE CATALUNYA D’ESCACS ACTIUS ESCACS BASE El tradicional Memorial Garcia Ilundain d’Escacs Base aquesta temporada també s’ha considerat com a Campionat de Catalunya Escacs Actius. Per aquest motiu penso que el campionat tenia un punt més de prestigi; afegit al ja tradicional color que té aquest torneig amb força públic a Cotxeres entre fa-miliars, entrenadors i acompanyants. Tot plegat es una festa sempre emocio-nant. Categoria sub 20: Podi: 1er. Albert Ezquerro Peona i Peó. 2on David Kauffman Tarragona. 3er Ferran Gonzalez Sant Andreu. 1era Femenina: Andrea Norte Cerdanyola Vallès.



Categoria sub 16: Podi: 1er Carlos Rojano La Colmena. 2on Gal·la Garcia Castany Sabadell. 3er Carles Díaz Camallonga Sabadell. 1era femenina. Gal·la Garcia Castany Saba-dell. Han realitzat un notable torneig. Laura Martin Llinars. Marc Pozanco Cerda-nyola Vallés. Roger Garcia Acosta Cerdanyola Vallés. Categoria sub 14 Podi: 1er Ferran Cervelló Peona i Peó. 2on Pere Garriga Mollet. 3er Daniel Garcia Ramos Cerdanyola Vallés. 1era femenina. Cora Castellet Cerdanyola Va-llés. Han realitzat un notable torneig: Llatzer Bru Cerdanyola Vallés. Alex Ventura Vila Olímpica. Guillem Salagran Gerunda. Carlos Hernandez La Colmena. Categoria sub 12 Podi: 1er Gerard Ayats Llinars. 2on Carlos Martínez Peona i Peó. 3er Marc Va-lle Vilafranca. 1era femenina. Andrea Jausas Edami. Han realitzat un notable torneig: Daniel Riu Edami. Manuel Pulido La Colme-na. Pau Martin Llinars. Xavier Povill Peona i Peó. Guillem Porta Ateneu Colon. Ruben Lorenzo Les Franqueses. Categoria sub 10 Podi: 1er Marcel Claramunt Ateneu Colon. 2on Héctor Sama La Lira. 3er Sergi López Pajuelo Montmeló. 1era femenina Joana Ros Colonia Güell. Han realitzat un notable torneig: Eduard Cano Ateneu Colon. Guillem Masde-mont Joviat. Jordi Sarrate Les Franqueses. Victor Alvarez Foment Martinenc. Yang Shu Edami. Sergi Riu Edami.



Categoria sub 8 Podi: 1er Llibert Cespedes Tres Peons. 2on Nagore Martínez Tres Peons. 3er Sergi Prats Llinars. 3er Nico Jimenez Peona i Peó. 1era femenina. Nagore Mar-tínez Tres Peons. Han realitzat un notable torneig: Arnau Castillo Vila Olímpica. Jaume Foix Va-

llfogona.

Competicions per equips. A la categoria sub 20 1er va ser el SCC Sabadell, 2on Cerdanyola Vallés, 3er Sant Andreu. A la categoria sub 14 1er el Cerdanyola Vallés, 2on el Peona i Peó, 3er el Ge-runda. A la categoria sub 12 1er el Peona i Peó, 2on Llinars, 3er Vilafranca. A la categoria sub 10 1er el Cerdanyola Vallés, 2on Vilafranca, 3er Figueres. A la categoria sub 8 1er el Peona i Peó, 2on Tres Peons, 3er Cerdanyola Vallés.



OPEN VILA DE GRÀCIA. ORGANITZAT PEL TRES PEONS El primer classificat ha estat el jugador mexicà Jorge Alberto Ramírez, 2on ha estat Ramon Chalmeta del Sant Boi i tercer el jugador local del Tres Peons File-mon Cruz. Jugadors que han fet un notable torneig: Sergi Obon Sant Andreu, Lluís Oms Barcelona Uga, Marc González Tres Peons, Antonio Marques Tres Peons, Jordi Amigó Catalunya, Omar Gonzalez Sabadell.

OPEN VILA DE GRÀCIA ESCACS BASE. ORGANITZAT PEL TRES PEONS Versió per a joves promeses que es disputa a la mateixa sala abans que l’an-terior open els mateixos divendres. El primer classificat ha estat el Xavier Mar-tínez Pla jugador local del Tres Peons. Segon ha estat el Carlos Martínez de Pe-ona i Peó i tercer el també jugador del Peona i Peó Jaume Lladós. Jugadors que han fet un notable torneig: Max Orteu Escola Escacs Barcelona, Joana Llum Cardó Peona i Peó, Adrià Perez Peona i Peó, Jordi Lladós Peona i Peó, Marcel Claramunt Ateneu Colon, Martí Gonzalez Escola Escacs Barcelo-na.

OPEN IDEAL CLAVE Tancat norma MC Primer classificat Daniel Garrido Foment Martinenc, segon Jordi Chalmeta Sant Boi i tercer Pau Juan Bartroli Catalunya. Han realitzat també un notable torneig Josep Pellús Ideal Clavé i Francisco Javier Ramon La Colmena. Open Víctor Vehí Escola Escacs Barcelona ha estat el guanyador. Segon classificat ha estat Marc Capellades de Peona i Peó; tercer Marc López Forn Peona i Peó, un dels periodistes d’aquesta revista.



Han realitzat un notable torneig: Pere Emilio Fernandez Granollers, Albert Ezquerro Peona i Peó. Ràpides

El guanyador ha estat Josue Exposito Passió Esparraguera i col·laborador de la

nostra revista. Segon ha estat Albert Ezquerro Peona i Peó, tercer Marc López

Forn Peona i Peó i col·laborador també de la nostra revista. Han realitzat un

notable torneig Juan David López Perdomo Peona i Peó, Daniel Garrido Fo-

ment Martinenc, Guillem Subirachs Peona i Peó.

CAMPIONAT CATALUNYA INDIVIDUAL Grup Barcelona En el grup A el guanyador ha estat el jugador d’Escola d’Escacs Barcelona An-toni Gual, seguit de Santi Beltran del Sitges segon i Enrique Fernandez Agua-do també del Sitges tercer. Jugadors que han fet un notable torneig: Daniel Garrido Foment Martinenc, Guillermo Arias Boo Barcelona Uga, Arturo Vidarte Montcada, Marc Capella-des Peona i Peo, Ramon Chalmeta Sant Boi. Grup Girona Víctor Lillo del Figueres ha estat el guanyador. Segon classificat ha estat Alex Vidal del Santa Eugènia, tercer ha quedat Jordi Triadu de l’Olot. Jugadors que han realitzat un notable torneig: Ricardo Alejo Cassà, Jaume

Mundet Gerunda, David Huici Gerunda, Alexandre Pinsach Figueres, Gerard

Cano Santa Eugènia, Guillem Salagran Gerunda.



Grup Tarragona El guanyador ha estat Carles Moreno Carretero jugador del Tarragona. Segon ha estat Joan Buch del Masdenverge, tercer Josep Maria Guasch de l’Espluga del Francolí. Jugadors que han realitzat un notable torneig: Enric Regue Escacs Reus, Llàtzer Bru. Grup Lleida El guanyador ha estat Albert Ramon Solans jugador del Tarrega; segon ha es-tat Alejandro Barbero del Lleida i tercer classificat Joan Trepat també del Llei-da. Jugadors que han realitzat un notable torneig: Ivan Martínez López Lleida, Da-vid Monell Geva Andorra, Albert Palau Baix Segre, Ferran Gutierrez del Bena-vent. CAMPIONAT FEMENÍ DE CATALUNYA Podi: 1era WFM Beatriz Alfonso La Colmena. 2ona Elisabeth Riera Cirera 3a Elisabet Ruiz Vilafranca. Han realitzat un notable torneig: Sonia Martin Olesa, Mireia Terrones Mora d’Ebre, Yolanda Castillo Sant Andreu, Carla Marin Peona i Peó, Joana Ros Co-lonia Güell, Xenia Arno Almenar, Laura Martin Olesa, Vinyet Palau Alcoletge. OPEN COSTA BRAVA MEMORIAL JOAN GELPÍ Podi: 1er Didier Fernandez Gerunda, 2on Jordi Triadu Olot, 3er Sergi Vinardell Olot. Han realitzat un notable torneig: Monica Vilar Olot, Francesc Fernandez Pala-frugell, Enric Dilmé La Bisbal, Salvador López La Bisbal, Oriol Serra Figueres.



OPEN MARTORELL Podi: 1er MI Antoni Gual Escola Escacs Barcelona, 2on MI Lluís Maria Perpi-nya Sabadell, Benjamin Pérez Barbera. Han realitzat un notable torneig: Manuel Palacios Lira Vendrellenca, Elisabet

Ruiz Vilafranca, Esteve Garnica Moli Nou, Tomas Sirera Vilafranca.

ESPAI CRÍTIC. INTENTAREM PASSAR DE PUNTETES. “Espai Crític Intentarem passar de puntetes” es una secció de l’article que s’e-scrivia al “Butlletí de Peona i Peó”, però a partir d’ara es continuarà publicant la secció aquí a “Columna Oberta”. Queda pendent en aquesta secció la segona part del anterior article “Definició de Fitxatge”, sortirà en propers numeros.

Nota prèvia: En aquesta secció no parlo especialment del meu club o escola.

Tema 6. INDEFINICIÓ DELS ESCACS A L’ESCOLA Es molt clar que els escacs poden suposar uns avantatges educatius evidents. Treballem qualitats com l’anàlisi, la memòria, la lògica, el càlcul, el respecte pel company, l’apr-enentatge d’un reglament de joc......... Els avantatges dels escacs resulten variats i també enriquidors; per mi aquesta diversitat té a veure també amb l’interessant debat de la definició múltiple sobre “que és els escacs exactament?”: un joc de taula..., una ciència..., un esport..., un art.... o potser tot a la ve-gada. Tota escola que prengui la iniciativa de treballar els escacs d’una o una altra manera resul-ta digne d’el·logi. Tots estem d’acord que realitza una aposta positiva, nosaltres com a es-caquistes ens alegrem. Teòricament hem vist que la múltiple definició o potser indefinició del joc provoca unes



característiques didàctiques riques i variades. A la vegada i relacionat amb això explicat, a la pràctica la nostra activitat entra a l’escola de formes molt diferents; aquesta la pot adoptar desde diferents àmbits ja que hem vist que la societat no acaba de definir la pràc-tica escaquística. Algunes escoles l’adopten com activitat esportiva, altres com activitat cultural, altres ho fa un AMPA, altres un taller de migdia, algunes poques entra com assig-natura obligatòria tot el curs o altres un trimestre o temporada. Això teòricament es tot molt positiu perque ens proporciona recursos d’entrada de l’activ-itat a l’escola, fins aquí tot perfecte. Però m’agradaria en l’article tocar el tema que aques-ta indefinició també porta alguns problemes a la pràctica per als qui treballem de moni-tors, professors o entrenadors fent classes d’escacs a les escoles. Veurem alguns proble-mes en funció cadascú de les maneres diferents com l’escola adopta l’activitat. 1er problema o en aquest cas realitat. Aquest més que problema seria realitat. Quan els escacs estan a l’escola com a activitat en horari lectiu obligatori per a tot el grup, el pro-fessor al tenir molts nois / es li resulta molt complicat gestionar el pas a la competició ex-terna d’aquests. Afegit al problema 3 que veurem més endavant i que seria el tema princi-pal de l’article; se li pot presentar que en un grup nombrós de més de 20 pot resultar complicat la gestió de qui pots portar fóra de l’escola a competicions exteriors i qui no. A la pràctica es plantegen uns objectius educatius de presa de contacte amb el joc, i si es produeix la competició externa acostuma a ser alguna festa o trobada de final de curs. 2on problema. Si entra a l’escola com a activitat de tarda extraescolar pot dependre d’un coordinador d’esports, encara que no es molt habitual. En aquest cas l’escola l’entèn com a activitat esportiva, porta a solucionar el més habitual problema 3 que veurem després, però sens dubte ocasiona altres; com per exemple la terrible competència que hi ha a les tardes amb el Fútbol i el Bàsquet que poden amb tot. La societat en general beneficia la propaganda que tenen aquests perque són productes comercials, i els altres esports mi-noritaris ofertats per la tarda se’n resenteixen inevitablement. Però també hi ha altres in-convenients pràctics amagats, per exemple un coordinador esportiu no està familiaritzat en general amb activitats d’aula, el seu fort es l’aprenentatge físic a la pista, inevitable-ment poden sortir inconvenients pràctics en aquest aspecte. 3er problema més habitual o problemes. Els escacs també entren a l’escola com a activi-tat extraescolar cultural, depenent en ocasions d’un AMPA o directament de l’equip do-cent per un coordinador cultural. En aquest cas també pot ser activitat de tarda en com-petència amb els 2 gegants esportius, però pot ofertar-se com a activitat de migdies. En aquest cas els escacs comparteix horaris amb activitats culturals la majoria d’aula com música, anglès, plàstica,.....no s’aprecia el possible problema 2 però apareix un altre molt



comú i que ha estat el veritable motiu de fer aquest article. L’escola adopta clarament els escacs amb aquesta opció majoritària com a activitat cultu-ral d’aula. Aleshores com els monitors o entrenadors escaquistes volem la majoria de les vegades que els alumnes tinguin un ocasional contacte amb la competició, aquí inevita-blement es produeixen alguns problemes pràctics. L’hipotètic coordinador no està familia-ritzat amb el món esportiu competitiu, ni realitza inscripcions d’altres activitats, ni l’escola potser ha pressupostat aquestes, ni tampoc entra segurament en el pressupost el treball realitzat per l’entrenador present mentre els seus alumnes competeixen; a més al resultar activitat de migdia hi ha escàs contacte directe amb els pares per a informar com a pro-blema afegit. Que passa a la pràctica?. Molts monitors / entrenadors opten per no fer competir als alumnes fins alguna festa o trobada de final de curs per no complicar tota la gestió. Altres ho mouen i fan competir als alumnes, aleshores en ocasions gestionen ells mateixos les inscripcions i asisteixen presencialment a l’acte, la majoria de vegades sense cap remune-ració per aquestes hores de feina. Quan a la resta d’esports extraescolars hi ha sempre un coordinador esportiu que fa professionalment tota la feina burocràtica; i la societat en ge-neral entèn naturalment que qualsevol entrenador d’un determinat esport físic davant un partit fa unes hores de feina que naturalment han de ser remunerades i formen part de la mateixa activitat. Per tant el monitor / entrenador d’escacs totalment autònom que entra a treballar en una escola es troba que no té els mateixos avantatges que qualsevol altra activitat esportiva, alhora sobretot de portar els alumnes a la competició. Tampoc pot exigir només comen-çar a treballar certs temes perque prou fa l’escola adoptant una activitat com els escacs; li agraïm sempre aquest aspecte i poc a poc ha d’anar gestionant els entrebancs que es pre-senten. Cada vegada més per temes com aquest està desapareixent la figura del entrenador d’e-scacs que arriba pel seu compte a una escola. A la pràctica molts entren vinculats a un club d’escacs d’una població o barri que ha establert el contacte amb l’escola; o també una determinada agrupació o empresa escaquística gestiona el treball d’un equip de mo-nitors. Això pot solucionar o minimitzar alguns problemes descrits, però es una realitat que el entrenador totalment autònom es una espècie en extinció en el nostre camp. 4art problema. El contacte o relació amb un club per part del monitor / entrenador que treballa a una escola no resulta tampoc “flors i violes”; en alguns aspectes es pot arreglar el problema 3 anterior perque el club li aporta solucions, també ajuda el pas de l’escola al



club d’alguns alumnes que surten beneficiats. Però......el tema ajuda a aguantar grups d’-escacs extraescolars ja de per si justets en numero a l’escola?, no massa, si es fa precipita-dament portar 3 o 4 alumnes al club et pot suposar que durant el curs següent no tinguis prous nois / es perque l’activitat sigui rendible i et quedis sense feina.

Extrapolació del problema 3 al club d’escacs o al determinat monitor / entrenador o qui s’encarrega dels grups de cantera. Tot el plantejament descrit en el problema 3 també adopta un significat per a un club d’e-scacs que funcioni també com una escola de cantera. Qui remunera la cada vegada més feixuga feina de gestió burocràtica d’inscripcions a campionats per edats?. Es contemplen en els pressupostos del mateix club la feina de delegats, necessària si hi ha un grup, en campionats per edats?.

Està clar que en aquests aspectes molts esports es troben davant un altre realitat o avan-

tatges. Qualsevol club esportiu té moltes activitats que gestiona (no els escacs que estem

ubicats en entitats culturals o locals propis independents), per tant un determinat coordi-

nador s’encarrega de formalitzar professionalment moltes tasques dels determinats es-

ports que l’entrenador ni olora, aquest es dedica únicament a la tasca per la qual se sent

preparat, que es la d’ensenyar i entrenar.



EL RACÓ DE NOSTRADAMUS

La crisi econòmica està en boca de tots, de Nostradamus també, que ja ha es-crit varis articles parlant del tema. Un dels problemes que pot comportar la crisi econòmica es que comencem a plantejar o planificar molts temes a partir si aquests resulten rendibles o porten guanyis. Això podria resultar positiu si no disposem de recursos per a més, però comp-te perque tant pensar en pressupostos i rendibilitat que no ens porti també a planificar coses sense lògica. Potser ara poden canviar les característiques dels opens, o els premis d’aquests, o els trams.....s’ha d’anar amb compte que no apareixin campionats o opens o trams ofertats amb característiques il·logiques amb l’excusa de la rendibilitat o la crisi. Potser a propers números d’aquest butlletí a la secció “Espai Crític. Intentarem passar de puntetes” aclareixi exactament de que estic parlant o donaré més informació. No us perdeu propers números!! Temps al temps


Problemes amb...Problemes amb...Problemes amb...Problemes amb...

Adolf Anderssen Adolf Anderssen (1818—1871) és un dels jugadors clau de la història dels es-cacs. Nascut a Breslau, en aquella época dins l’antic imperi alemany i actual-ment a Polònia, Anderssen va ser considerat el millor jugador del món des que va guanyar el torneig de Londres l’any 1851. Tot i ser derrotat per Paul Morphy el 1858, va aconseguir guanyar la majoria de torneigs importants del moment com Manchester el 1862, Baden—Baden el 1870 i Viena el 1873. La seva ca-rrera va ser prèvia a l’aparició dels Campionats del Món però tot i això sempre es considerarà Anderssen com un dels grans jugadors de la història. A l’igual que la majoria dels grans jugadors del segle XIX es recorda a Anders-sen pel seu joc espectacular d’atac, deixant per la posteritat grans obres d’art com les anomenades Immortal (Anderssen, A— Kieseritky, L. Londres, 1851) i Sempreviva (Anderssen, A— Dufresne, J. Berlin, 1852).

Guillem Subirachs


Problemes amb...Problemes amb...Problemes amb...Problemes amb...

Blanques juguen i guanyen

Anderssen, A— Kieseritky, L (Londres, 1851)

Anderssen, A— Dufresne, J (Berlin, 1852)

Anderssen, A— Zukertort, J (Berlin, 1869)


Racó del TempsRacó del TempsRacó del TempsRacó del Temps

"És que em van ensenyar a pensar" Fa uns pocs dies vaig trobar aquesta anècdota tot navegant per Internet. A pri-mera vista, te poca cosa a veure amb el mon dels escacs pro jo penso que hi està força relacionat. Com entrenem la nostra ment es un tema que podem aplicar a millorar els nostres escacs i la nostra vida en general. Tenim que aprendre a entendre les coses i no acceptar-les sense mes, qüestionar-nos tot allò que ens expliquin, en definitiva aprendre a pensar. Espero que us agradi: Sir Ernest Rutherford, president de la societat reial Britànica i Premi Nobel de química al 1908 explicava la següent anècdota: "Fa algun temps vaig rebre la trucada d'un col·lega. Anava a posar un cero a un estudiant per la resposta que havia donat a un problema de física, tot i que el propi alumne afirmava amb rotunditat que la seva resposta fou totalment en-certada. Professors i estudiants varen acordar demanar arbitratge de algú im-parcial y em van escollir a mi. La pregunta d'aquell examen era: "Demostri co-mo es possible determinar l'alçada d'un edifici amb l'ajut d'un baròmetre". L'estudiant va respondre: "Porti el baròmetre al terrat del edifici, lligui-li una corda molt llarga, despengi'l fins la base del edifici, marqui la mesura. La longi-tud de la corda és igual a la longitud del edifici." Realment, l'estudiant havia plantejat un seriós problema amb la resolució del exercici, perquè havia respost a la pregunta correctament. Per un altra banda, si se li concedia la màxima puntuació, podria alterar el promig del seu any aca-dèmic, obtindre una nota mes alta y així certificar el seu alt nivell en física; pe-rò la resposta no confirmava que aquell estudiant tingues aquest nivell. Vaig proposar que se li tingués al alumne un altre oportunitat. Li vaig concedir 6 minuts perquè respongués a la mateixa pregunta pro aquest cop amb la condi-ció que la resposta tenia que demostrar els seus coneixements de física.

Joan Regidor


Racó del tempsRacó del tempsRacó del tempsRacó del temps

Varen passar cinc minuts i l'estudiant no havia escrit res. Vaig preguntar-li si volia marxar, pro la seva resposta va ser que tenia múltiples respostes al pro-blema. El seu problema era escollir-ne la millor. Vaig excusar-me per la inter-rupció y vaig pregar-li que continues. En el minut que quedava va escriure la següent resposta: "Agafi el baròmetre i llenci'l al terra des de el terrat del edi-fici, calculi el temps de caiguda amb un cronòmetre. Després apliqui la formu-la alçada = 0,5 acceleració per temps al quadrat y així obtindrem l'alçada del edifici. En aquest punt vaig preguntar-li al meu col·lega si l'estudiant podia re-tirar-se. Va donar-li la màxima puntuació. Després d'abandonar el despatx, vaig retrobar-me amb l'estudiant i vaig de-manar-li que m'expliques les altres respostes a la pregunta. "Be - va contestar - n'hi ha moltes de respostes, per exemple, agafes el baròmetre en un dia sole-jat y meures l'alçada del baròmetre y la longitud de la seva ombra. Si mesurem a continuació la longitud de l'ombra del edifici y apliquem una simple propor-ció, obtindrem també l'alçada del edifici. Perfecte -vaig contestar-li-¿i quin altre manera? -Si- va contestar- aquest es un procediment molt basic per mesurar un edifici, però també serveix. En aquest mètode, agafes el baròmetre y et situes a les escales del edifici a la planta baixa. Segons puges les escales, vas marcant l'al-çada del baròmetre i compres el nombre de marques fins el terrat. Multipli-ques desprès l'alçada del baròmetre per el nombre de marques que has fet i en tens l'alçada. -Aquest es un mètode molt directe. - Es clar que si el que vol es un procediment mes sofisticat, pot lligar el barò-metre a una corda y moure'l com si es tractes d'un pèndul. Si calculem que quan el baròmetre es a l'alçada del terrat la gravetat es zero y si tenim en compte la mesura de l'acceleració de la gravetat al caure, el baròmetre en tra-jectòria circular al passar per la perpendicular del edifici, de la diferencia d'a-quests valors, y aplicant una senzilla fórmula trigonomètrica, podríem calcular, sens dubte, l'alçada del edifici. En aquest mateix estil de sistema, lligues el ba-


Racó del tempsRacó del tempsRacó del tempsRacó del temps

ròmetre a una corda i el despenges des de el terrat al carrer. Utilitzant-lo com un pèndol pots calcular-ne l'alçada mesurant el seu període amb precisió. En fi - va concloure - n'existeixen moltes d'altres maneres. Probablement, la millor sigui agafar el baròmetre y trucar a la porta de la casa del conserge i quan obri dir-li: "Senyor conserge, aquí tinc un bonic baròmetre, si em diu l'alçada del edifici li el regalo". Arribats a aquest punt de la conversa, vaig preguntar-li si coneixia la resposta convencional al problema (la diferencia de pressió marcada per un baròmetre en dos llocs diferents ens proporciona la diferencia d'alçada entre ambdós llocs). Va dir que la coneixia, però que durant els seus estudis, els seus profes-sors van intentar ensenyar-li a pensar. L'estudiant es deia Niels Bohr, físic da-nés, premi Nobel de Física al 1922, mes conegut per ser el primer en proposar el model del àtom amb protons y neutrons y els electrons que el rodejaven. Fou fonamentalment un innovador de la teoria quàntica. FONT: Física creativa: La anècdota de Rutherford y Bohr


Tauler de lletresTauler de lletresTauler de lletresTauler de lletres

TORNEIG D’ESCACSTORNEIG D’ESCACSTORNEIG D’ESCACSTORNEIG D’ESCACS

Molts mons simètrics plens d'espais paral·lels

amb finals tètrics i alegres com estels: aplec d'astuts fidels.

Juli BernatJuli BernatJuli BernatJuli Bernat


Festival de BenidormFestival de BenidormFestival de BenidormFestival de Benidorm

El festival internacional de ajedrez del gran hotel Bali de Benidorm, qué más se puede decir de este torneo que no se haya escrito ya… a continuación, voy a hacer una crónica desde mi punto de vista personal de cómo me fue el torneo y de las vivencias que tuve en una semana realmente increíble, como lo son prácticamente todas en esta clase de viajes ajedrecísticos.

José Miguel Pérez García

Benidorm ha servido para aprender, para bien y para mal, yo creo que para mí ha sido mi peor Bali en cuanto a resultados, en 8 participaciones, 3 de ellas en el A y 5 de ellas en el B, lo cierto es que el A nunca me ha ido bien, es un tor-neo súper duro, pero aún así, se puede hacer siempre mejor…, siempre he aguantado conjuntamente el ritmo de las lentas y las rápidas, muchos torneos en pocos días, a rápidas, puedo decir que gané 3 de los 4 torneos B, en el pri-mero torneo de Alojados quedé 10º, tras perder la última con clara ventaja, aunque ganando hubiera hecho podio y en el 2º torneo matinal de alojados,


Festival de BenirdormFestival de BenirdormFestival de BenirdormFestival de Benirdorm

quedé primer clasificado de la comunidad valenciana, y con los premios acu-mulados, conseguí más que el primer clasificado, en cambio, en los 2 torneos nocturnos, gané en ambos y sacándole un punto al 2º, aunque pueda sonar algo mal decírselo uno mismo, al final me han sucedido muchas cosas y expe-riencias, os relataré el torneo de la forma más ecuánime posible…: Gané la primera no sin dificultades ante un Grand prix correoso contra una Portuguesa que jugó bien la apertura pero muy mal el medio juego, al final me impuse en el final con soltura, en la 2ª, me quedé en mi opinión, algo mejor en la apertura contra el francés jerome blondel, muy educado en el análisis por otra parte, en un momento dado en el medio juego, le entregué 3 piezas sacando a pasear su rey, pensando que había mate y quizá queriendo crear más magia de la necesaria, cuando en ronda 2 había que ser algo más prácti-co, gané la ronda 3 en la partida más corta de mi vida en 6 jugadas con un tru-co algo rastrero que mi rival no vio y se dejó pieza y abandonó, un señor ma-yor al que me supo hasta mal ganar así, pero el truco era.. podemos decir teó-rico y no lo vio..., como le comenté, al llegar 9 minutos tarde a la partida, quizá jugó muy rápido al principio y por eso se descuidó, esto remarca lo importante de la regla fide de estar al inicio de la partida, hay que llegar pronto… 2 jorna-das seguidas importante, la partida más loca del torneo en la ronda 2, y la par-tida más corta de mi vida en la ronda 3… LA NOCHE TRAS LA RONDA 2, TRAS PERDER, GANÉ EL PRIMER TORNEO NOCTURNO EN SO-LITARIO CON UN PUNTO DE VENTAJA Y SÓLO 2 TABLAS FI-NALES. 7 DE 8, A rápidas, sí q me sentí bien…



La ronda 4, fue clave para mí, otro francés con blancas, Bertrand Catherine, pero este fue especial, invidente total, no deficiente visual, ciego, muy impre-sionante en mi modesta opinión, me jugó una india de rey con soltura, me costó mucho atacarle, además de ser una partida incómoda para mí, nunca había jugado con un invidente, tuve que hacer las jugadas de los 2 en mi table-ro, y en una ocasión se me olvidó una suya, lo que me costó bastante rato de reloj al darme cuenta, porque la posición cambiaba, pero fue culpa mía, evi-dentemente, él tenía la posición bien en su tablero especial, y yo no me dí cuenta, en fin, un jaleo que derivó en un final de tablas en la jugada 40, que intenté forzar de todos los modos posibles, pero por supuesto, legales, ame-nazando trucos, pero no pude engañarle, y claudiqué en la 80 para no rellenar una 2ª planilla, ofreciendo tablas, dado que además, había bastante gente ob-servando el interesante final, para mi descargo, decir que quedé impresionado porque me jugó el final al toque con un minuto desde la jugada 45 y me quedé tan impresionado que lo felicité por su esfuerzo y admirable labor siendo invi-dente, además decir, que seguramente podría haberle ganado por tiempo, pe-ro cuando le quedaban 5 minutos, le dije sin que él me lo pidiera, que dejara de apuntar si así lo necesitaba, ya que le vi algo nervioso, si no, estoy seguro de que hubiera perdido podido perder por tiempo..., él apuntaba en braille con un punzón en un folio, no me arrepiento, quizá hubiera ganado, pero de qué modo...



Las rondas 5 6 y 7, las gané sin demasiados problemas, decir que en la 5 tenía calidad de menos por peón pero como se demostró muy compensada por ata-que, la ronda 6 gané un final de torres con facilidad al tener un peón de más desde el medio juego y la 7 con facilidad tb pero con enfado, otra anécdota ante uno de esos rivales curiosos que te puedes encontrar en el tablero en cualquier lugar de este loco mundo…, porque mi rival se quejó 4 veces de mí al árbitro sin necesidad y con inventos, una de esas personas extrañar que me encuentro... que si hice ruido COMIENDO CARAMELOS, que si lo miraba mu-cho, que si tocaba mucho sus piezas componiendo, cuando era culpa suya, que las movía mal, dejándolas a medio camino entre casillas, creo incluso que aposta desde el principio... y el colmo, cuando un amigo me hizo una foto ju-gando, que dijo en voz alta que fotografió la posición para ayudarme, ridículo y lamentable, y era la ronda doble, por la mañana, el día lo cierto es que co-menzaba de manera bastante cansada… El Jueves por la tarde me tocó un brasileño bastante duro y amable, tengo que decirlo, que planteó mal una gambito de dama algo extraño y yo quedé con clara ventaja en un final de torres que equivoqué simplificando en un orden nefasto, cuando tenía clara ventaja, al final, tablas muertas imposibles de for-zar aunque seguí unas cuantas jugadas dado que era el tablero 6 y nos jugába-mos bastante...



El Viernes llegó mi vía crucis personal: Ronda 9, tablero 5, Con blancas, contra un fuerte jugador que quedó en bue-nos puestos en años anteriores, una partida épica e increíble para mí, jugada 11, inglesa simétrica parecía igualdad, pero como demuestran los análisis, yo ya estaba algo mejor, INCREIBLE!! me dio un chungo y una bajada de tensión, casi me desmayo, aún no me lo podía creer, los árbitros me acompañan a to-mar el aire, uno me trae un agua, pasa media h. de reloj, y yo pensando, bue-no, me tocará jugar, tiempo perdido, jugaré algo más rápido, volví a la sala, sorprendido, porque mi rival seguía pensando en la apertura, no perdí tiempo, me siento y pienso, ofreceré tablas, no me encuentro bien y soy blancas en una posición igualada...... Y ZAS, mi rival juega tras media h. pensando UNA MUY MALA JUGADA, y se deja pieza en 2, con un truco que hay que ver... lo veo, me la como, ataco ata-co, se defiende con únicas, se sigue defendiendo, me sigue una posición perdi-da, lo cierto es que con 2 huevos... y cuando a él le queda un minuto y a mí 50, y ganando me metía en mesa 2 o 3... lo increíble, tengo una posición de +6 y paso a -2, ME DEJÉ UNA TORRE LIMPIA CON UNA JUGADA INCREIBLE (LA CLÁSICA CEGUERA AJEDRECÍSTICA, MI POSICIÓN SE DERRUMBABA Y ADEMÁS ME DABA MATE prácticamente imparable… A POSTERIORI, HABLANDO CON ÉL, MI RIVAL SE QUEDÓ CONSTERNADO DI-CIÉNDOME QUE NO ERA FORMA DE GANARME, ABANDONÉ POR VERGUEN-ZA... LO CIERTO ES QUE NO ME HABÍA PASADO NUNCA ALGO ASÍ EN UN OPEN INDIVIDUAL, AUNQUE ESTE AÑO EN EL INTERCLUBS, SÍ QUE ME PASÓ ALGO SIMILAR, ME PUSE A LLORAR DE LOS NERVIOS, MI RIVAL, YA FUERA DE LA SA-LA, NOS ABRAZAMOS, YO ME HICE EL ARAKIRI DEJANDOME LA TORRE, FUE CULPA MÍA, PARA ÉL EL PUNTO, ASÍ LE DIJE, HAY QUE APRENDER... LA NOCHE TRAS ESTA RONDA, COMO EN LA RONDA 2, TRAS PERDER, GANÉ EL SEGUNDO TORNEO NOCTURNO EN SOLITARIO 8'5 DE 9 TRAS DUCHARME Y RE-VIVIR, APLASTANTE CIERTAMENTE, no? Jejeje.



Aquella noche, me hubiera gustado, pero no pude salir de fiesta, pero tampo-co pude dormir apenas, tenía algo de nerviosismo, y taquicardia, quizá por to-do lo vivido el día anterior y a lo largo de la semana, lo cierto, es que fue de las dejadas de pieza más caras de mi vida, económica y emocionalmente, razón por la cual se podría pensar que perdí la última también, evidentemente, no, luché, la que increíblemente fue la partida más larga de mi vida, 4 h y media y 124 jugadas, un final de tablas, que no me daba la gana de hacer tablas... forcé y perdí, no jugué bien, pero tampoco muy mal, cierto es que en la sala de al lado jugaban el torneo de rápidas de niños que ganó un alumno mío en el sub 12 y mi compañero de habitación en el sub 16 y yo estaba más de pié que sen-tado en la parte inicial de la partida, además de despidiéndome de gente, pe-ro no es excusa, al final, la salsa de esta clase de torneos, al menos para mí, es la cantidad ingente de amigos con quienes hablar en los pasillos, durante la ronda, y saludar, pasarse mucho tiempo sentado, tras tantos días al final es ca-si insano, Jejeje…



Ya el último día: a salir de fiesta CON LOS AMIGOS!!, volví al amanecer al hotel a desayunar opíparamente y sin dormir, ya dormí al volver a mi casa, sin pre-mio en el Open de lentas, pero las rápidas que me pagaron sobradamente la habitación... gané los 2 nocturnos a 3+2 y uno matinal a 15+2 y en el otro 4º, demostré soltura a rápidas, pero como se puede ver, la semana ha sido una puñetera locura (locura que repetiría ahora mismo con la debida preparación, física, mental y alimenticia, que son cosas que muchos no toman en cuenta, pero son importantes), al final 6 de 10 en el Open de lentas, mal resultado, pe-ro no tan mal juego, -7 de elo, normal… A rápidas, a 3 minutos + 2 seg de in-cremento, 16’5 de 18, con sólo 3 tablas y 0 derrotas, y a 15+2, 11’5 de 16, si mal no recuerdo, con sólo 3 derrotas, buen balance a estos ritmos, sin duda, a toda esta explicación desde un punto de vista personal, hay que sumarle una infinidad de cosas: Torneos de rápidas, buen ambiente, póker, simultáneas de Gm’s chinos, even-tos matinales con conferencias, charlas y reuniones de diferentes tipos, Cerra-do internacional femenino, muy fuerte este año, torneos infantiles de todo ti-po, por edades, de rápidas y de lentas, campeonato de España por equipos de club cadetes, un sinfín de eventos, en el festival por excelencia del ajedrez de cara a los aficionados, mi consejo, no os podéis quedar sin jugarlo al menos una vez en vuestra vida, yo repetiré, aunque me toque jugar en el A el año próximo, ahora mismo, he vuelto a bajar algo de elo, pero este año seguiré ju-gando torneos incansablemente, tengo pensado volver a Cataluña en verano, y jugaré lo mejor que pueda para conseguir algún éxito por esas queridas tie-rras, pero veremos cómo se da el año, la cosa será, seguir compitiendo y pasándolo bien!!!



En el siguiente enlace del blog de ajedrez valenciano, pueden verse grandes crónicas de todos los eventos, por parte del árbitro principal e Internacional, Vicente Gómez: http://www.ajedrezvalenciano.blogspot.com.es/2012/04/bali-2012-30-noviembre-9-de-diciembre.html

UN ABRAZO, Y FELICES FIESTAS, JOSÉ MIGUEL PÉREZ GARCÍA.


Tirant la PeçaTirant la PeçaTirant la PeçaTirant la Peça

Crònica del Campionat de Catalunya d'Escacs Actius d'Edats. X Festi-val d'Escacs Memorial David Garcia Ilundain 2012 Escacs de Base El Campionat de Catalunya d'Escacs Actius d'Edats. X Festival d'Escacs Memori-al David Garcia Ilundain 2012 Escacs de Base potser és el torneig amb el nom més llarg de la geografia europea -¿potser per això aquesta edició no porta l'a-fegit Adjutori Mas? No dedicaré més temps a aquesta fotesa, tanmateix sorprèn. Però sens dubte només fa que explicitar el que fa temps ja era cert de manera informal: és el veritable campionat de Catalunya d'escacs actius de canalla des de fa força edicions. A més, se celebra en la catedral dels escacs catalans: les Cotxeres de Sants. Dubto que cap altra seu hagi acumulat, en el que portem de segle, tantes competicions i de tan alt nivell com les Cotxeres. Aquesta edi-ció serà recordada perquè ha demostrat que els jugadors no són d'una sola peça: hi ha qui és un campió de lentes, hi ha qui té la mà trencada amb els rit-mes més ràpids i tot són habilitats dignes de ser reconegudes -malgrat l'ances-tral prestigi de les lentes. Vegem'ho per categories d'edats.

Sub 8 Aquí no va haver color: Llibert Céspedes campió de la primera a l'última ronda, vuit de vuit. I la Nagore Marínez a un punt i mig, sis i mig. Sens dubte el Tres Peons té dos peons magnífics, els seus menudets van gua-nyar clarament el primer i segon lloc i la categria femenina. Van forts i, ara que me n'adono, m'haig de mossegar una mica la llengua: a sub 8 el campió de lentes i d'escacs actius és el mateix i la campiona femenina, també. Tercer Ser-

Juli Bernat



gi Prats del Llinars i Nicolàs Jiménez del Peona i Peó amb sis de vuit i empat en els tres desempats. Déu n'hi do! Però hi ha una diferència significativa entre tots dos: a la quarta ronda es van enfrontar i va guanyar Sergi Prats, va ser, sense saber-ho ningú de bell antuvi, una veritable final pel bronze. A més, Sergi va patir les dues derrotes contra Nagore i Llibert, una altra dada prou significativa. Cinquè, Ar-nau Castillo del Vila Olímpica amb sis punts; sisè, Jaume Foix del Vallfogona també amb sis punts; setè Jan Insa del Peona i Peó; vuitè Joaquim Riera del Calldetenes; novè Pau Pueyo del Colònia Güell i desè Andy Turner del Peona i Peó; tots quatre amb cinc punts. Dels deu primers, set van ser també en la pri-mera desena del Campionat de Catalunya sub 8 celebrat a la Pineda de Vila-seca el 21 i el 22 d'abril de 2012.

Sub 10 Aquesta vegada les coses van anar molt més igualades i, en certa mesura, va haver-hi sorpresa, ja que Marcel Claramunt de l'Ateneu Colón malgrat ser el quart de la classificació inicial no l'emparava cap actuació molt brillant en una competició oficial individual d'enguany. Després de la segona ronda tot semblava rutinari excepte la punxada d'Hèctor Sama de la Lira -va perdre davant de Víctor Álvarez amb cent vint-i-tres punts d'ELO de diferència. Vegem-ho: Marcel Claramunt, Sergi López, Shu Yang i Joa-na Ros entre altres tenien dos punts. La tercera ronda no va canviar gaire les coses. A la quarta Joana Ros feia taules i Marcel Claramunt perdia davant Sergio Mar-tínez mentre Hèctor Sama no perdonava i semblava que es recuperava, mal-grat tot eren Sergi López i uns sorprenents Alejandro Martínez -va guanyar a Shu Yang- i Sergio Martínez els únics que havien aconseguit fer quatre de qua-tre. Però la cinquena ronda va afegir molta igualtat i emoció i la categoria que-dava molt oberta a tres rondes del final: vuit jugadors tenien quatre punts; Jo-ana Ros quatre i mig i Sergi López, cinc.



A la sisena Joana Ros dóna la sorpresa i venç Sergi López, l'únic que anava des-tacat al davant. Més igualtat. I a la setena Joana Ros i Marcel Claramunt fan taules! Més emoció, impossible. I arribem a l'última ronda amb Joana Ros amb sis punts i quatre jugadors amb cinc punts i mig: Marcel Claramunt, Hèctor Sama, Sergi López i Jordi Sarrate, que malgrat que no l'hem esmentat abans duia tot el torneig treient el cap pels primers llocs. I la vuitena també ens va atorgar sorpreses: Joana Ros amb blanques perdia contra Hèctor Sama i l'Hèctor salvava els mobles definitiva-ment; Marcel Claramunt deixava despenjat Jordi Sarrate -per cert, si hagués guanyat el Jordi hagués quedat primer, mireu els desempats!- al setè lloc; Ser-gi López va fer taules contra Shu Yang -un altre que si guanya hagués quedat primer! Una vuitena ronda que demostra que a escacs les partides i els torne-jos van de ben poc i qui bada un segon és queda amb el mal gust de boca de no guanyar després de fer-ho gairebé tot bé. La classificació final va ser la se-güent: 1r Marcel Claramunt (Ateneu Colón) 6 ½ punts 2n Hèctor Sama (La Lira) 6 ½ punts 3r Sergi López (Montmeló) 6 punts 4a i 1a femenina Joana Ros (Colònia Güell) 6 punts 5è Eduard Cano (Ateneu Colón) 6 punts 6è Guillem Masdemont (Joviat) 6 punts 7è Jordi Sarrate (Les Franqueses) 5 ½ punts 8è Víctor Álvarez (Foment Martinenc) 5 ½ punts 9è Shu Yang (EDAMI) 5 ½ punts 10è Sergi Riu (EDAMI) 5 ½ punts Fins a seixanta jugadors.



Sub 12 Gerard Ayats (Llinars): partia com a desè a la classificació inicial però des de bon principi va demostrar que això no comptava gaire -per no dir gens- ja que va encadenar tres victòries, unes taules, dues victòries, unes altres taules i una victòria final en tots els sentits. Set punts de vuit i invicte, justíssim vencedor de la categoria. Si demostra més cops tanta solidesa en aquest ritme de joc potser serà un especialista en actius; on cal més fiabilitat que no pas grans in-novacions i mantenir la concentració durant moltes hores -un dia!- sense defa-llir. Carlos Martínez (Peona i Peó): cinquè a la classificació inicial, també set de vuit i invicte, però va pagar car fer taules a la quarta i a la cinquena, mentre Ayats en feia a la quarta -tots dos s'hi enfrontaven!- i a la setena; aquesta peti-ta diferència va emparellar-lo a les rondes sisena i setena amb jugadors amb menys punts i, molt possiblement, és la causa que acabés amb els tres desem-pats lleugerament inferiors als de Gerard Ayats. Sistema suïs i desempats Buc-holz, combinats, de vegades interpreten prou bé detalls mínims, de fet van operar, de manera encoberta, com un desempat progressiu. Malgrat tot, el torneig de Carlos Martínez va ser magnífic, en d'altres tornejos amb uns resul-tats iguals i en el mateix ordre es guanya claríssimament. Marc Valle (Vilafranca): setzè a la classificació inicial, sis i mig de vuit i només una derrota a la cinquena ronda contra Xavier Povill; les taules les va fer a la quarta contra Pol Bover. Però on va acabar de fer un magnífic torneig i el ter-cer lloc merescudíssim va ser en les dues últimes rondes; a la setena va derro-tar Jaume Ros, tercer enguany a la Pineda, i a la vuitena, la diverses vegades campiona, Andrea Jausàs. Si a ningú li sobta aquest magnífic resultat és que mai no s'havia fixat en Marc Valle. Feia temps que tenia victòries notables de partides en el seu haver i bones actuacions en els tornejos oficials de canalla, sobretot a les territorials del Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès. Malgrat tot el seu entorn afirmava que el seu defecte era que jugava massa rà-pid, bé però ràpid, i, sens dubte, aquest cop ha fet d'un possible defecte, vir-



tut. Jugar bé en poc temps és un avantatge en l'àmbit dels escacs actius, de fet, es tracta d'això, només d'això. Potser som davant d'un gran jugador, dels que fan pòdium, en aquests ritmes més aviat ràpids. I vés a saber si en d'altres ritmes de joc, també. El temps de la canalla és obert. Del quart al novè, el grup del sis de vuit: sis jugadors van obtenir tot seguit sis punts; alguns eren clars aspirants al pòdium i al triomf final. Quart, Daniel Riu (EDAMI); cinquè, Manuel Pulido (La Colmena); sisè, Pau Martín (Llinars); setè, Xavier Povill (Peona i Peó); vuitè, Guillem Porta (Ateneu Colón) -campió a la Pineda enguany- i novè, Rubén Lorenzo (Les Franqueses) que partia del lloc vint-i-tresè de la classificació inicial, cal felicitar-lo. Daniel Riu i Pau Martín van fer dues taules i van patir una derrota; la resta, Manuel Pulido, Xavier Povill, Guillem Porta i Rubén Lorenzo van patir dues derrotes. Però observem bé les coses, Daniel Riu es va disputar el triomf final absolut contra Gerard Ayats a l'última ronda, qui guanyés seria primer, i Pau Martín es va disputar el segon lloc contra Carlos Martínez també a l'última ronda; si filem més prim es veu que si mantenim el resultat de l'enfrontament entre Gerard Ayats i Daniel Riu, victòria d'Ayats, però canviem el de Carlos Martínez i Pau Martín, imaginària-ment victòria de Martín, Pau Martín hagués guanyat el torneig. És a dir, a l'últi-ma ronda els dos primers taulers permetien combinacions de resultats amb quatre possibles vencedors del torneig -Carlos Martínez hagués estat primer si vencia i al primer tauler G. Ayats i D. Riu feien taules. Quin final més obert i emocionant! Andrea Jausàs (EDAMI): tercera de la classificació inicial, tretzena de la final i primera de la classificació femenina. Cinc de vuit. Fins a la sisena ronda va ser al capdavant disputant la victòria absoluta, però sengles derrotes a la setena contra Carlos Martínez i a la vuitena contra Marc Valle -prèviament havia per-dut contra Daniel Riu a la quarta- la van relegar a la tretzena posició. Va fer un bon torneig, però ha escacs un punt o mig punt generen un una distància im-mensa a efectes de classificació, ja ho sabíem, oi?



Només resta destacar l'absència d'Alejo Ismael Giménez, subcampió a Catalu-nya i campió a Espanya. Potser no es fa amb aquests ritmes, potser tenia altres desitjos o obligacions -ep! Que no n'haig de fer res! Malgrat tot ens hagués agradat veure'l jugar i saber si també la seva parsimònia ens regalava jugades que generessin la la nostra perplexitat a quinze minuts i uns quants segons.

Sub 14 La classificació final va ser la següent: 1r Ferran Cervelló (Peona i Peó) 7 punts 2n Pere Garriga (Mollet) 6 ½ punts 3r Daniel Garcia (Cerdanyola del Vallès) 6 punts 4t Llàtzer Bru (Cerdanyola del Vallès) 5 ½ punts 5è Alexandre Ventura (Vila Olímpica) 5 ½ punts 6è Guillem Salagran (Gerunda) 5 ½ punts 7è Carlos Hernández (La Colmena) 5 ½ punts 8è Xavier Martínez (Vila Olímpica) 5 punts 9è Eduard Prujà (Gerunda) 5 punts 10è Jordi Jané (Cardona) 5 punts … 12a i 1a femenina Cora Castellet (Cerdanyola del Vallès) 4 ½ punts Fins a trenta vuit jugadors de fet. En aquesta categoria els tres primers llocs, com es veu a la classificació final, van quedar prou ben establerts i diferenciats. De fet només va haver-hi una sorpresa, això sí, ben grossa: Pere Garriga -campió enguany a la Pineda i domi-nador de la categoria durant tot l'any i per què no dir-ho, un dels espanta sèni-ors més importants, si no ho creieu, mireu la classificació de diversos tornejos- amb blanques va perdre contra Marc Masalies que partia amb tres-cents vui-tanta-sis punts d'ELO català menys que el seu oponent i que va acabar dissetè i amb quatre punts! Pere Garriga va arrossegar aquest llast la resta de torneig. Malgrat tot va demostrar ser un campió ja que va acabar segon i no va demos-


Tirant la peçaTirant la peçaTirant la peçaTirant la peça

trar gens de desànim ni males maneres -gens de vedette emprenyada, molt de jugador esforçat, capaç i respectuós amb tothom. Va seguir llluitant i només va cedir mig punt més en una disputadíssima partida contra Cora Castellet a la quarta ronda. Comprensible, tots dos militen en clubs del cluster escaquístic del Vallès i prou que deuen conèixer com juguen l'un i l'altre -que ningú no pensi que un somriure el va encaterinar! Tant va lluitar que a la setena ronda es va enfrontar amb Ferran Cervelló, qui-na emoció hagués hagut si Pere no hagués cedit mig punt! Emoció infinita! I prou que va despertar l'atenció la seva victòria, però Ferran Cervelló depenia d'ell mateix i no va fallar a l'última ronda contra Xavier Martínez que, per cert, tenia desempats que en cas de victòria haguessin fet la guitza als de dalt. Però parlem del primer! Que si no se'm veurà el llautó. Ferran Cervelló va fer un torneig seriós i constant: va aprofitar l'oportunitat que li brindava l'ensope-gada de Pere Garriga, va aguantar la pressió del seu perseguidor més temible, va vèncer tot de jugadors desitjosos i interessats de guanyar-lo i només li pot quedar una mica de mal gust de boca de perdre amb Pere Garriga en un en-frontament força decisiu i farcit de càrrega simbòlica -si hagués guanyat o ha-gués fet taules potser encara estaria llançant coets. Cal felicitar-lo, va ser un just guanyador ja que va entomar una tarda duríssi-ma: cinquena ronda contra Alexandre Ventura; sisena contra Llàtzer Bru; sete-na contra Pere Garriga i vuitena contra Xavier Martínez. Tots quatre, ell també, amb un ELO català superior a 2000 – de fet, Eduard Prujà, al qual va vèncer a la quarta ronda també en té més de 2000! De la resta de jugadors qui va mantenir possibilitats de victòria fins a l'última ronda va ser Llàtzer Bru. Si hagués guanyat a Pere Gàrriga a l'última ronda i Ferran Cervelló hagués fet com a molt taules podria haver guanyat el torneig. Quina tensió que han de patir els jugadors en rondes finals com l'esmentada!



Daniel Garcia va saber rendibilitzar molt bé les seves victòries i, encara més, la seva derrota i les dues taules: va acabar amb uns desempats força justets per a un tercer lloc, però els punts eren clars, sis, o senzillament, els seus contrin-cants en algun moment van defallir més del compte. Només resta parlar de les noies. Dotzena Cora Castellet i quinzena Daniela Ve-lasco (Peona i Peó), totes dues amb quatre punts i mig. Els desempats van dei-xar les coses absolutament a favor de Cora que és una jugadora molt consoli-dada des de fa temps en els escacs catalans i prou que ho va demostrar amb les taules ja esmentades contra Pere Garriga. I de Daniela hem de dir que va per molt bon camí: ha donat grans alegries últimament a la família, a la peona-da de Peona i Peó i a la Federació -la seva actuació al Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques celebrat a Àvila del vint-i-sis al vint-i-nou de juny de 2012 va ser molt sòlida i decisiva per aconseguir el primer lloc. Cal felicitar-la malgrat que aquest cop no sortís a recollir cap copa.

L'aiguabarreig: de sub 16 a sub 20 Primer de tot un suggeriment. No sé si paga la pena una categoria tan àmplia, prou que veig que el nombre de joves -aquí ja no puc dir canalla- que hi participa no és tan gran i que que-darien tres categories força petites, però no hi veig el problema. Una altra proposa seria fer-ne una amb els sub 16 i els sub 18 i enviar els sub 20 al Garcia Ilundain de diumenge amb els sèniors -de fet força s'apunten a tots dos tornejos. Potser només jo hi veig un problema. Al capdavall, amb l'ac-tual opció, res perilla; malgrat que veig més preparats per entomar la lluita amb els sèniors als sub 20 que no pas jovenets sub 16 de només quinze anys haver d'heure-les amb curtits de vint anys. És el meu parer, de ben segur que hi ha molts més condicionants, no m'hi po-saré pas fort, jo només suggereixo.



Tanmateix m'haig de mossegar un altre cop la llengua: prou que els sub 16 llui-ten, només cal veure que entre els sis primers n'hi ha tres, i que cap dels tres sub 20 que a més són mestres catalans van fer un resultat final gaire lluït -i que em perdonin, ja que són grandets i poden entomar una petita crítica. Les classificacions finals segregades són les següents: 1r sub 16 Carlos Rojano (La Colmena) 6 punts 2n sub 16 Gal·la Garcia-Castany (SCC Sabadell) 6 punts 3r sub 16 Carles Díaz (SCC Sabadell) 5 ½ punts 1a femenina sub 16 Gal·la Garcia-Castany (SCC Sabadell) 6 punts Dins sub 20 resten inclosos els sub 18 1r sub 20 Albert Ezquerro (Peona i Peó) 6 ½ punts 2n sub 20 David Kaufmann (Tarragona) 6 ½ punts 3r sub 20 Ferran González (Sant Andreu) 6 punts 1a femenina sub 20 Andrea Norte (Cerdanyola del Vallès) 5 ½ punts Sincerament, el més destacable del torneig va ser la immensa igualtat que va regnar entre un grup de jugadors -els de les llistes de més amunt i uns poquets més. Es va arribar a l'extrem que els tres primers taulers de l'última ronda acu-llien jugadors amb opcions a gairebé tot i que re de re era definitiu fins que acabessin tots tres enfrontaments. Finalment dos dels enfrontaments van ser taules; comencen a semblar tots plegats una colla de grans mestres! També cal destacar que l'actuació que més va sorprendre va ser la de Gal·la Garcia-Castany. Partia com a tretzena a la classificació inicial i va acabar cin-quena si tenim present totes tres categories i segona absoluta i primera feme-nina dins els sub 16 -ep, que és sub 16! Cal felicitar-la. També va brillar una al-tra sub 16, Laura Martín (Llinars) que amb 5 ½ punts va acabar quarta dels sub 16, 2a femenina dels sub 16 i 8a dins les tres categories barrejades. Molt bé.



Descans Va haver-hi moments per a la conversa. I el periodista, a més de dir ha d'escol-tar -¿o potser ha d'escoltar per poder dir? Diverses veus sòlides del món dels escacs van manifestar que el gran favorit dels sub 12 era Guillem Porta i ho de-ien després de l'ensopegada de la segona ronda i tenien raó, sí, ja ho sé, va acabar vuitè, però només a un punt del primer, sí, ja ho sé també, va perdre amb Gerard Ayats el justíssim guanyador. Però insisteixo, tenien raó: la seva trajectòria durant l'any ha estat boníssima i sempre manifesta un nivell de joc, de tècnica, de tranquil·litat, d'humilitat, d'educació i d'accessibilitat que no-més auguren que som davant un campió que donarà moltes satisfaccions. Sens dubte la principal que és una bellíssima persona. Jorge del Vila Olímpica va lluir durant el torneig el seu somriure -només supe-rat per la seva bonhomia. Entre rondes es mostrava exultant i deia “tanta igualtat demostra, més aviat, que el nivell dels escacs dels joves a Catalunya ha pujat moltíssim i això és boníssim” i ¿qui sóc jo per discutir la mirada d'un fi-níssim i avesat observador de l'escena escaquística? Només un parell de notes negatives. La primera, sembla impossible circular amb facilitat pels laterals de la catedral en els tornejos de canalla; massa pares o passadissos massa estrets, tant fa com li digueu. La segona, el clima no va acompanyar i va fer una calor sufocant, la solució era sortir al pas de Fructuós Gelabert i airejar-se, però la canalleta no ho tenia pas tan fàcil i no va ser es-trany veure durant la tarda menuts i no tan menuts badallant i vermellots com a perdigots. Potser és el preu de les catedrals.

Juli Bernat


El ajedrez es imaginaciónEl ajedrez es imaginaciónEl ajedrez es imaginaciónEl ajedrez es imaginación

Ilora Foroponova


Teoria de ràpidesTeoria de ràpidesTeoria de ràpidesTeoria de ràpides

The Pannov Attack Bon any nou a tots! He rebut més d'una crítica constructiva que em deia que les obertures que tractem en aquest petit espai del nostre butlletí no son prou bones com per jugar-les o almenys com per perdre temps en estudiar-les i després no poder posar-les en pràctica en partides lentes. Les obertures que proposo son, en gran mesura, el meu repertori per a quan jugo partides a ritmes ràpids de torneig o per a quan jugo partides de cafè amb qualsevol amic en un bar, o per a quan guanyo al Dr Mayans en un matx amistós. No son els típics anàlisis super detallats que trobem en publicacions comercials que has de memoritzar i després se t'obliden i has de tornar a re-pasar, per això agafeu un bon llibre d'algun GM i estudieu tant com vulgueu, son petits anàlisis d'obertures canyeres que realment funcionen a rapides, o almenys a mi m'han funcionat alguna vegada i per descomptat, les presento verificades amb un potent software com es houdini 2.0 De totes formes, per a que no serveixi de precedent, avui us presento l'únic estudi més o menys formal que he fet en molts anys. És una recopilació de di-verses fonts que vaig fer en una de les poques vegades que em preparo una partida a lentes (amb alguna millora del ordinador) i que com sol passar en aquest casos, no em va servir de res. L'obertura escollida en aquest cas ha sigut l'agressiva variant del atac Panov contra la defensa caro-kann que amaga moltes trampes i podria ser també una bona arma per a partides de ritme ràpid. Espero que us agradi i us serveixi més que a mi.

MF Josué Expósito



1.e4 c6 2.d4 d5 3.exd5 cxd5 4.c4 Cf6 5.Cc3 El negre té bàsicament 3 moviments aquí, 5...g6, 5...Cc6 i 5...e6. Només ens centrarem en aquest últim, que a més, és el més empleat a la pràctica. 5...e6 6.Cf3 Ae7 [Altres possibilitats que s'han de tenir en compte però que no analitzarem gaire son 6...Ab4 o 6...Cc6 6...Ab4 7.cxd5 Cxd5 8.Ad2 0–0 9.Ad3 Cc6 10.0–0 és una opció per si no voleu mirar res més d'algun llibre de teoria. En aquest punt la jugada més empleada és 10...Ae7 i la diferència amb la nostra variant principal és que en comptes de tenir l'alfil a c1 el tindríem a d2.; 6...Cc6 tenim l'opció de tancar amb c5 o intentar transposar a la variant princi-pal amb Ad3 per exemple 7.Ad3 Ae7 8.cxd5 Cxd5 9.0–0 0–0] 7.cxd5 Cxd5 [Matar de peó també és viable, però no gaire usual 7...exd5 8.Ad3 0–0 9.h3 Cc6 10.0–0 i l'alfil de caselles blanques del negres sembla que no tingui bones caselles 10...Ae6 i atacar-lo pot ser una bona alternativa 11.Cg5 sense témer 11...Cxd4 per l'amenaça a h7] 8.Bd3 b6 (Sistema amb Cc6 directament, del negre) [Sí en comptes d'intentar desenvolupar l'alfil "dolent" ràpidament ens fan la jugada natural enrocant-se i traient ràpid el cavall per c6, jugarem primer Te1 abans de saltar a e5 amb el cavall de la següent forma: 8...0–0



9.0–0 Cc6 10.Te1 les dos jugades nor-mals en aquesta posi-ció son 10...Cf6 o 10...Af6; en realitat i ha moltes més però per algun motiu son con-siderades dolentes pel llibre d'obertures de Frtiz 10...Cf6 a) Si 10...Af6 11.Ae4 normalment per con-trolar la casella d5 aquí es juga 11...Cce7 (11...Dd6 o 11...Cc6 son menys habituals) 12.Ce5 Ad7 (12...g6?!

13.Ah6 Ag7 14.Axg7

Rxg7 y aquí podem continuar amb la teoria oficial amb Df3 inten-tant capturar a d5 amb l'alfil i jugar una posició

de cavall bo contra alfil dolent o bé fer Tc1 què és preferida per hou-dini amb una valoració de +0.51) ; b) No és una opció bona 10...b6 per què després de 11.Cxd5 exd5 (11...Dxd5?

12.Ae4 Dd6 13.Ce5 se-guit de Af4 i l'avantatge es casi decisiu)

12.Axh7+

12...Rxh7 13.Dc2+ Rg8 14.Dxc6 el blanc guanya un peò; Continuem amb 10...Cf6 11.a3 amb el pla de ju-gar Ac2 i Dd3. 11...b6 En aquesta posició pro-

posarem dos tipus de estratègies diferents. La primera que comença amb 12.Ce5 que ens portarà a un final amb iniciativa. Òbviament d'aquest primer pla no faré casi comentaris, perquè qui vulgui jugar finals que és compri un llibre de capablanca :P Aquí anem a pel rei enemic i farem 12.Ac2!!

Primer el pla "dolent"

(12.Ne5?? (es un signe subjectiu, en realitat no és dolenta) 12...Ab7 (12...Cxd4? 13.Ae3 Cf5

14.Df3) 13.Aa6!



13...Dc8 (13...Axa6?! 14.Cxc6 Dc7 15.Cxe7+ Dxe7 16.Ag5 Tfd8 (16...h6??

17.Cd5 guanyant)) 14.Axb7 Dxb7 15.Cxc6 Dxc6 16.d5 Dc4 (16...Cxd5? 17.Cxd5

Dxd5 18.Dxd5 exd5

19.Txe7) 17.De2 Dxe2 18.Txe2 Ac5 19.dxe6 fxe6 20.Ae3 amb un cert avantatge gracies al peó aïllat) 20...Axe3 21.Txe3

14...exd5 (No es bo matar de cavall 14...Cxd5?! 15.Cxd5 Dxd5 16.Dxd5 exd5 el final es molt dolent pel negre de-sprés de 17.Af5! Tcd8 18.Ac7 Ta8 (18...Tde8??

19.Ad7) 19.Ad7 Af6 20.Axc6 Tac8 21.Ad6 Tfd8 22.Ae7 Axe7 23.Txe7 Txc6 24.Txa7 i el final és favorable al

I ara el pla recomenat: 12.Bc2!! Dos opcions pel negre,

treure l'alfil per b7 o

per a6

Opció A (12...Aa6 13.Af4! Tc8 14.d5!

blanc) 15.Af5 Ta8 16.Da4 Ab7 17.Tad1 el blanc té moltíssima iniciativa per un peó que caurà en breu) Opció B 12...Ab7 13.Dd3 g6 (una jugada natural com 13...Tc8 fa que el negre passi molts prob-lemes després de 14.d5



14...exd5 15.Ag5 Ce4 (Si 15...g6 16.Txe7 Dxe7

17.Cxd5 guanyant

16.Cxe4 dxe4 17.Dxe4 amenaçant mat 17...g6 18.Dh4!!

és la clau per guanyar rapidament ja que 18...Axg5 19.Cxg5 h5 20.Axg6!!

20...fxg6 21.Dc4+ Rh8 22.Cf7+ Txf7 23.Dxf7 guanyant) Simplement continuem desenvolupant 14.Ah6 Te8 15.Tad1 Tc8 16.Cg5 potser es millor 16.Ab3, però aquesta jugada amaga una trampa molt interes-sant 16...Cg4? sembla que el blanc perdi una peça, però... 17.Cxf7!!

17...Rxf7 18.Df3+ Cf6 19.Ab3!! una millora que guanya directa-ment (també guanyem amb 19.d5 exd5 20.Ab3

Ca5 21.Axd5+ Axd5

22.Cxd5 Dd6 23.Ag5) ] Continuem amb 9...b6 (Sistema sense Cc6 di-rectament del negre) 9.Ce5



9...0–0 10.0–0 Ab7 11.Dg4 Cf6 (11...f5 pot-ser és bona però de-bilita molt e6) 12.Dh4

14...h6 (Si 14...Cxe5 15.dxe5

Cd5 16.Axe7 guanyant;

Si 14...Dxd4 15.Dxd4

Cxd4 16.Axb7 guan-

yant;

Si 14...Axa6 15.Cxc6

Dd7 16.Cxe7+ Dxe7

17.Axf6)

15.Axh6 i s'acaven els recursos del negre 15...Cxe5? (15...Cd5

16.Dh3!!+-; 15...Axa6

16.Cxc6+-; 15...Ch5

16.De4+-) 16.Axb7+-) B. 13...h6? 14.Axf6 Axf6 15.De4 15...g6 16.Cxc6 Dd6 17.Df3!! tocant l'alfil de f6 que ens permet defensar el cavall amb

Aquesta posició és clau, vegem tres posi-bilitats Possibilitat A [12...Cc6? és bastant dolenta, diria inclús que perdedora i per sort, bastant habitual en la pràctica 13.Ag5! vegem tres opcions: A. (13...g6 14.Aa6!! i el negre està perdut faci el que faci

Ae4;

C. 13...Cxe5 14.Axf6 Cxd3 15.Axe7 i guan-yem una qualitat ben bona. Possibilitat B Potser la opció més lògica si no és coneix la variant és 12...Cbd7 13.Td1 Ce4 (13...g6 de-bilita massa les caselles negres 14.Ah6+-)

14.Dh3 Cdf6 i podríem continuar amb Ce2 se-guit de f3 i g4 i llençar-li a sobre els peons de flanc de rei]



Possibilitat C (la teòri-cament millor) 12...Ce4 13.Dh3

13...Dxd4 [Si 13...Cf6?! 14.Ag5 h6 (14...g6? 15.Rad1±)

15.Bxh6

15...gxh6 16.Dxh6 Dxd4 17.Tae1 i no es pot parar la xarxa de mat] 14.Af4

14...Cf6 [14...f5?! 15.Ac4 Cc5 16.Dg3 i el negre perd material; 14...g6? 15.Axe4 Axe4 16.Tfd1 Db4 (16...Axg2

17.Dg3) 17.a3 el blanc guanya l'alfil] 15.Ce2 Da4 [15...Dd8 16.Tfd1±; 15...Dxb2?? 16.a3

i la dama no s'escapa] i una possible con-tinuació podria ser: 16.Tfc1 Aa6 (contra 16...Ca6 17.Tc4!±) 17.Ac2 De8 (Si 17...Db4 18.a3 Dxb2 19.Cc3 Tc8 (única) 20.Df3 Ad6 (única) 21.Dxa8 Axe5 22.Axe5 Cc6 (única) 23.Ab8 i el blanc està una mica millor) 18.Cc3 Cbd7 19.Cd5!



i amb aquesta posició molt favorable pel blanc ho deixem per avui, espero que aquest petit estudi sigui del agrad d'alguns lectors, si es que n'hi ha :) i sinó, no passa res, el proper mes continuarem amb els articles habituals de teoria d'obertures per a rapides i/o potser un article estrictament d'estratègia per a jugar aquests ritmes. Us desitjo que comenceu molt bé aquest any nou! Fins la propera!

columna oberta 1

Documents