CATALOGACIÓTítol- Torre EiffelAutor- Alexandre EiffelCronologia 1887-89Tipologia- CommemoratiuMaterial- Ferro colat-forjaEstil- Arq. en ferroLoc.- Camps de Mars París

ANÀLISI FORMALEl material 18000 peces de ferro. 2,5 milions de cargols. 324m els 24 últims l’antana.Quatre pilars amb gats hidràulics. Forma piramidal i simètrica. tres plataformes (57 m.) (115 m.) i (274 m.)

ANÀLISI ESTILÍSTICAInvestigació sobre noves formes d’arquitectura. Resistència i elasticitat. Grans estructures per a estacions i palaus de vidre.

CONTEXT GEO-HIST.Edifici emblemàtic de París. Situat al parc del camp de Mars. Representa els avenços tecnològics de la Revolució industrial. Exp. Universal de París (1889) Centenari de la Rev. Fran.

SIGNIFICAT FUNCIÓEl significat és el de presentar França com pionera en la tecnologia. Funció commemorativa (Cent. de la Rev. francesa)La torre esdevè un símbol de la ciutat.

INFLUÈNCIESEl punt de partida és el Crystal Palace de Joseph Paxton (1851). Influencia en les arquitectures dels gratacels, començant per l’obra de Llouis Sullivan (Magatzems Carson.

CATALOGACIÓTítol- Magatzems CarsonAutor- Louis SuillivanCronologia- 1899-1901Estil- Escola de ChicagoTipologia- Arq. civilMaterials- Formigó, ferro i vidreLoc.- Chicago (EUA)

ANÀLISI FORMALLa base, entresol i 1a. planta amb decoració naturalista de ferro forjat. La resta, construcció cel·lular amb repetició de mòduls rectangulars separades per estructures de formigó. La coberta plana. A la cantonada un cos cilíndric. Façana ben il·luminada.

ANÀLISI ESTILÍSTICAParteix de l’arquitectura en ferro. Decoració derivada de l’Art Nouveau. Adaptació a l’entorn urbà. Arquitectura diàfana. Funcionalitat. Equilibri entre l’horitzontalitat i l’alçada.

CONTEXT GEO-HIST.Una ciutat que s’ha de construir de nou després de l’incendi de 1871 i que utilitza la nova tecnologia del ferro.

SIGNIFICAT FUNCIÓMagatzems especialitzats en el comerç de roba, calçat, mobiliari i articles de la llar, productes de bellesa i joieria. Per a Sullivan la forma segueix la funció

INFLUÈNCIESEl punt de partida és l’arquitectura en ferro i concretament Joseph Paxton i Effel amb la Tour Eiffel i les influències posteriors caminen en direcció al funcionalisme d’Adolf Loos i el racionalisme de Le Corbusier.

CATALOGACIÓTítol- Eros i PsiquéAutor- Antonio CanovaCronologia- 1787-1793Tipologia- Escultura exemptaMaterial- MarbreMides- 1,55 X 1,68 m.Estil- NeoclassicistaLoc. Museu del Louvre

ANÀLISI FORMALTipologia: grup escultòric exempte agenollat i recolzat.Composició en aspa.També un cercle doble format pels braços.Tendresa i elegànciaTextures polides

ANÀLISI ESTILÍSTICASupera la fredor del neoclassicisme i afegeix les emocions del romanticisme però contingudesDescripció de la bellesa ideal de dos cossos joves.

CONTEXT GEO-HIST.Època napoleònica.Necessitat de Napoleó d’imitar els cèsars romans.

SIGNIFICAT FUNCIÓEros, enamorat de Psiqué li construeix un palau amb la condició de no ser vist. Psiqué, encuriosida li mira i Eros marxa. Eros va quedar dormida per desobeir Venus i castigada a dormir fins que eros li fes un petó.

INFLUÈNCIESLes obres clàssiques renaixentistes italianes són el punt de partida.Va influir en Damià Campeny i Antoni Solà

CATALOGACIÓTítol- El pensadorAutor- Auguste RodinCronologia- 1880-1900Tipologia- Escult. exemptaMaterials- BronzeMides- 71,5 X 40Estil- ImpressionistaTema- SimbòlicLoc.- Museu Rodin (París)

ANÀLISI FORMALHome nu amb mans, braços i peus. Figura sedent realitzada amb la tècnica de la fosa a la cera perduda. Braços, mans i cames enormes. Composició centrípeta. modelat en tensió. Textura rugosa. “Non finito”.

ANÀLISI ESTILÍSTICAEntra en la escola impressionista.Presenta, però, elements simbolistes.Treballa la textura per a crear un joc de llum i ombra

CONTEXT GEO-HIST.Moment de la Revolució industrial i entrada de les filosofies Marxistes, socialistes i nihilistes.

SIGNIFICAT FUNCIÓVa ser fet per la porta de l’infern de Dante.L’home pensatiu representa la tragèdia de l’home enfrontat a la tragèdia del seu destí,: la mort.

INFLUÈNCIESParteix de les figures no acabades de Miquel Àngel.El punt d’arribada pot ser l’obra de Brancusi

CATALOGACIÓ:Títol- Els primers fredsAutor- Miquel BlayCronologia 1892Tipologia- Escultura exemptaMaterial- Marbre blancMides- 2,93 X 1,95 m.Estil- Realista/SimbolistaTema- Anecdòtic i costumistaLocalització- MNAC (Barna)

ANÀLISI FORMAL:Dues figures sedents formen grup escultòric. Home gran i noia joveneta. Tots dos nus La composició del home simètrica trencada per la corvatura de la noia. Minuciositat i realisme. Sensació de fred patent a tot el cos. Contrast entre els dos cossos

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Partint del realisme (representació de la realitat amb preferència de sectors socials desafavorits) arriba al simbolisme que expressa continguts metafòrics de significats ocults.

CONTEXT GEO-HIST.L’obra de Miquel Blay s’enquadra en el marc d’una Catalunya que s’obre a Espanya volent ser un model. És l’època de la Mancomunitat. La indefensió pot ser una metàfora referida a Catalunya.

SIGNIFICAT FUNCIÓLa vellesa i la infantesa, reflexió sobre la fragilitat d’aquestes dues etapes de la vida. Una presentació idealitzada del sofriment humà. La funció és estètica i de reflexió existencial.

INFLUÈNCIESLa influència de Rodin és evident ja que utilitza el símbol i la tècnica del “non finito” al rostre de la nena. També s’inspira en Hugues (Edip a Colonna). Blay influencia en Josep Llimona i Enric Clarasó

CATALOGACIÓ:Títol- El jurament dels horacisAutor- Jacques-Louis DavidCronologia- 1784Tècnica- Oli sobre telaMides- 3,30 X 4,25 m.Estil- NeoclàssicTema- Literari Loc.- Musée du Louvre (París)

ANÀLISI FORMAL:Cada grup en una arcada. Les figures modulades amb dibuix perfecte. Línia recta pels homes i corba per les dones.Predominen grisos, ocres i vermells. El vermell equilibra l’escena. El color està subordinat a la línia. Llum tènue d’esquerra a dreta Emula Caravaggio.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:L’estil és el neoclàssic amb recreació del món clàssic. Equilibri de la composició. Convencionalisme del color. Necessitat d’emular els cèsars per Napoleó. Aparició d’Herculano i Pompeia.

CONTEXT GEO-HIST:L’època napoleònica. Intent de conquesta d’Europa per Napoleó. Creació de les Acadèmies. Assimilació del bé comú en una França imperial que manté moltes guerres.

SIGNIFICAT FUNCIÓEls tres germans horacis de Roma juren les armes davant el pare contra els Curiacis d’Alba Longa. A la dreta apareixen les dones: Camil·la (de blanc) germana d’Horaci i dona de Curiaci i Sabina (lila) germana de Curiaci i dona d’Horaci. Als fons els fills.

INFLUÈNCIESDavid reb influències de Rafael, Poussin i Caravaggio i és un referent per a altres artistes neoclàssics

CATALOGACIÓ:Títol- El tres de maig de 1808Autor- Francisco de GoyaCronologia- 1814Tècnica- Oli sobre telaMides- 2,68 X 3,47 m.Estil- Neoclàssic-romànticTema- Històric-al·legòricLoc. Museo del Prado (Madrid)

ANÀLISI FORMALComposició en dos grups: soldats i gent que es afusellada. Tota la llum es projecta des del fanal. Línia de l’horitzó alta. Personatge central de blanc. Pinzellada densa predominen ocres i grisos.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Entre neoclassicisme i romanticisme. Lecció moral del poble (neoclasicisme) i heroisme patriòtic (romanticisme)

CONTEXT GEO-HIST.Invasió d’Espanya per tropes de Napoleó. Aixecament del poble de Madrid.

SIGNIFICAT FUNCIÓDenúncia de les arbitrarietats de la guerra. Formava part d’un arc per a rebre Ferran VII. Els francesos són instruments del destí. La llum és un personatge més

INFLUÈNCIESEls antecedents s’han de buscar en la pintura barroca de Caravaggio i Ribera (martiris de sants) Influencia en Edgar Manet (Fusellament de Maximilià)

CATALOGACIÓ:Títol- La llibertat guiant el pobleAutor- Eugène DelacroixCronologia- 1830Tècnica- Oli sobre telaMides- 2,60 X 3,25 m.Estil- RomànticTema- Al·legòric-històricLoc. Musée du Louvre (París)

ANÀLISI FORMALLa composició triangular amb la bandera francesa al vèrtex i els morts a la base.Importància a la línia corba.Destaquen els ocres i els colors de la bandera francesa la taca pastosa i densa. El fons amb Notre Dame. Perspectiva aèria i linial.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:La temàtica introdueix la pintura romàntica amb el tema de la llibertat i el patriotisme. Utilització de símbols.

CONTEXT GEO-HIST.Reprodueix al·legòricament els fets del 27, 28 i 29 de juliol de 1830que va portar a França la monarquia const. . Es representen totes les classes socials,però va ser una revolta burgesa.

SIGNIFICAT FUNCIÓLa burgesia, els menestrals i les generacions futures representades pels joves. També el sacrifici del poble (morts) i La representació de la llibertat per una nova França. Funció propagandística i comme- morativa.

INFLUÈNCIESReb les influències de Rubens, Miquel Àngel i Caravaggio pel clarobscur. També de Goya i sobretot de Gericault (Rai de la Medusa). Influències posteriors són Renoir, Seurat i Van Gogh.

CATALOGACIÓ:Títol- La vicariaAutor- Marià FortunyCronologia- 1887-1870Tècnica- Oli sobre fustaMides- 60 X 94 cm.Estil- RealistaTema- Escena de gènereLoc. MNAC (Barcelona)

ANÀLISI FORMALEl punt de fuga en la signatura. El grup del casament és el centre de la composició. Al fons dos grups secundaris i en primer terme un torero i una maja. Dinamisme pel diàlegs. Pizellada minuciosa. Colors càlids.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Pintura realista preciosista que reprodueix com si fos una crònica un acte social, com un casament. Precisió en el traç, lluminositat i herència del romanticisme i camí cap l’impressionisme.

CONTEXT GEO-HIST.Acte social del Madrid del segle XIX. La vicaria amb la firma que legalitza el matrimoni. Possiblement la sagristia de l’església de San Sebastià que visità per preparar el seu casament amb la filla de Madrazo.

SIGNIFICAT FUNCIÓL’obra s’inclou al gènere de “tableautin” obres detallistes setcentistes que reflecteixen una societat dominada per les tradicions ancestrals.

INFLUÈNCIESEl referent del passat és Goya en l’època dels cartrons dels tapissos. També la pintura rococó de Boucher i Fragonard. Pot influir en pintors de finals del XIX com Rosales, Casado de Alisal o Ramón Casas.

CATALOGACIÓ:Títol- El dinar campestreAutor- Édouard ManetCronologia- 1863Tècnica- Oli sobre telaMides- 2,08 X 2,64 m.Estil- Realista- Impression.Tema- Escena costumistaLoc. Musée d’Orsay (París)

ANÀLISI FORMALDos homes vestits i una dona nua esmorcen al camp. Una altra dona juga amb l’aigua a un rierol. Pinzellada solta i pastosa. Llum natural. Perspectiva aèria. Colors grisos i càlids. Composició triangular.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Manet parteix del realisme per a donar les bases impressionistes. Com a realista presenta una escena provocadora. Com a pre-impressionista desdibuixa la pinzellada al paisatge. Encara utilitza el color negre.

CONTEXT GEO-HIST.La pintura de Manet provoca la crítica als salons de París que es mantenien fidels al classicisme i els ideals romàntics.

SIGNIFICAT FUNCIÓEl germà del pintor Eugène i l’esc. Ferdinand Leenhoff (cunyat de Manet) posen amb Victòrine Meurent nua (model del pintor). Funció estètica per una obra que va voler ser una provocació.

INFLUÈNCIESEl model el prén del Judici de Paris de Rafael. Altre pot ser el concert campestre de Ticià. També de Velázquez. La seva pintura influirà en els impressionistes i sobretot en Cézanne.

CATALOGACIÓ:Títol- Sol ixent. ImpressióAutor- Claude MonetCronologia- 1872Tècnica- Oli sobre telaMides- 48 X 63 cm.Estil- ImpressionistaTema- PaisatgeLoc. Musée Marmottan (París)

ANÀLISI FORMALPort de El Havre, primera hora del dia. Ambient boirós. Perspectiva aèria. Colors freds. Punt càlid del sol. Pinzellada solta i pastosa. Captació ràpida de la realitat. Tres barques en diagonal potencien la profunditat.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Captació de la llum. Colors primaris i secundaris. No es fa servir el negre. Pintura ràpida per a captar el moment. El gènere més treballat és el paisatge. Pinzellada densa i pastosa a petits tocs.

CONTEXT GEO-HIST.Moment del començament del segle XX. Investigació de la llum i la descomposició en set colors. Aparició de la càmera fotogràfica. Noves teories de la ciència, com les de Darwin.

SIGNIFICAT FUNCIÓL’art deixa de ser una repetició de la realitat, sinó una investigació de com reflecteix la llum. S’intenta captar un instant fugaç, que desapareix en pocs minuts.

INFLUÈNCIESEl punt de partida més remot és Velázquez i els paisatgistes anglesos, com Constable i Turner, el més pròxim Édouard Manet. Monet influiria en Renoir i els impressionistes i també en puntillistes (Seurat).

CATALOGACIÓ:Títol- Nit estrelladaAutor- Vincent van GoghCronologia- 1889Tècnica- Oli sobre telaMides- 74 X 92 cm.Estil PostimpressionistaTema- PaisatgeLocalització- MoMA (Nova York)

ANÀLISI FORMALDues parts: el cel amb astres lluents i la terra amb muntanyes i poble. Trenca la vertical del xipré. Pinzellada densa amb ritme dinàmic i sinuós pel cel i geometri. pel poble. Equilibri de càlids i freds

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Postimpressionisme. Puntillisme o divisionisme.Pinzellada solta i densa aplicada a petites tires. Colors blaus, verds, ocres, grocs i blancs. Utilitza símbols. Utilitza el color negre.

CONTEXT GEO-HIST.Pintada al sanatori de Saint-Rémy. Crítica de la vida moderna i reclam de la vida al camp, més natural. Es pot comentar els pocs avenços mèdics en el tracte de les malalties mentals

SIGNIFICAT FUNCIÓReclam d’una vida al seu país (Holanda).Recerca espiritual que no troba amb la seva malaltia. Xipré, símbol dels cementiris i els astres (Lluna i Venus) donen sensació de caos. Als dos mesos se suïcidà.

INFLUÈNCIESPartint de la pintura de Delacroix (clarobscur i pinzellada densa) influirà en fauvistes Matisse i Vlaminck i expressionistes, com Ensor i Nolde.

CATALOGACIÓTítol- Els jugadors de cartesAutor – Paul CézanneCronologia- 1893Tècnica- Oli sobre telaMides- 47 X 57 cm.Estil- PostimpressionistaTema- Escena de gènereLoc. Musée d’Orsay (París)

ANÀLISI FORMALDos jugadors de perfil miren les cartes. Simetria que marca l’ampolla. La composició triangular: mirada i mans. Colors grisos i càlids. Marca els contorns. Formes geomètriques.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Divisionisme o post-impressionisme. Descomposició de les formes en geometries simples. És un antecedent del cubisme.

CONTEXT GEO-HIST.L’escena, de gènere reprodueix una partida de cartes. Presenta un aspecte de la vida provinciana de la Provença

SIGNIFICAT FUNCIÓEl jardiner del seu pare, Alexandre (esquerra) guanya una partida a un jugador novel. Estudi psicològic dels jugadors de cartes. Va fer cinc quadres en aquesta sèrie.

INFLUÈNCIESCézanne reb influències de pintors del barroc, com Caravaggio i Le Nain, que pinten el tema de les cartes. Picasso i Braque seguiran investigant formes geomètriques (cubisme).

CATALOGACIÓ:Títol- El CritAutor- Edvard MunchCronologia- 1893Tècnica- Oli sobre telaMides- 91 X 73 cm.Estil- ExpressionistaTema- Al·legòricLocalització- Nasjonalgalleriet d’Oslo

ANÀLISI FORMALUn home crida davant la passivitat d’una parella. Composició tancada, assimètrica. Color càlid al cel i fred a l’aigua. Pinzellada pastosa i ritme sinuós. Horitzó alt i figura empetitida.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:L’expressionisme representa les emocions i sentiments de l’artista. Pintura de caire psicològic. Visió subjectiva de la realitat, que expressa el seu estat d’ànim convuls i desequilibri emocional.

CONTEXT GEO-HIST.Centrada en Noruega Reflecteix els problemes d’una societat que aïlla i fa insolidari l’individu. Desenvolupa les filosofies del moment, com Froid i el Nihilisme.

SIGNIFICAT FUNCIÓL’obra és una metàfora visual de la solitud de l’ individu a la societat moderna. Critica l’optimisme burgès. La imatge de l’home que crida ha estat identificada amb una mòmia andina del Musée de l’Homme de

INFLUÈNCIESEl punt de referència són les pintures de Goya de la Quinta del Sordo. Munch fa influència en els expressionistes alemanys del grup Die Brücke, com Krichner.

París.CATALOGACIÓ:Títol- Palau de la MúsicaAutor- Lluís Domènech i MontanerCronologia- 1905-1908Tipologia- AuditoriMaterials- ferro, vidre, ceràmica i maóEstil- ModernistaLoc..- Barcelona

ANÀLISI FORMALDues façanes maó vista Arcades planta baixa mosaics i busts de Lluís Bru. A la cantonada grup escult. de M. Blay dedicat a la cançó popular. Interior amb: accessos, auditori i escenari.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Estil modernista. Naturalisme. Integració arts aplicades (vidre, ceràmica, trencadissa, fusta, ferro forjat, etc.). Simbolismes musicals. Línies corbes i sinuoses.

CONTEXT GEO-HIST.La Barcelona del començament del segle crea una seu per l’Orfeó Català. Vinculat als sentiments catalanistes. Moment de la Renaixença.

SIGNIFICAT FUNCIÓSeu de l’orfeó Català. Simbolitza la música catalana i el carisma de tot el catalanisme amb al·lusions a la pàtria, bandera i símbols. La funció era ser sala d’assaig i de concerts

INFLUÈNCIESReferent llunyà, l’art gòtic. També l’arquitectura del ferro. Més recent, la casa Tassel de Víctor Horta i pot ser un referent per a l’auditori de València de Santiago Calatrava.

CATALOGACIÓ:Títol- Casa Milà ( La Pedrera)Autor- Antoni GaudíCronologia- 1906-1912Tipologia- Edifici civilMaterials- Formigó, pedra, maó, ceràmica i ferroEstil- ModernistaLocalització- Barcelona

ANÀLISI FORMALDomina la línia corba. Dues entrades, cinc pisos i àtic amb terra- ssa. L’ondulació que separa els pisos li dona horitzontalitat.Ximeneies i ventilació com escultures. Pati de llum.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Estructura de ferro, pedra i maó. Espai interior de les plantes autònoms. La façana és una estructura super- posada. Decoració naturalista. Vitralls. Ferro forjat i ceràmica.

CONTEXT GEO-HIST.Creació de la nova Barcelona (Pla Cerdà). Industrialització de la ciutat. Edifici de la nova burgesia que regenten les fàbriques. La singula- ritat de Gaudí fa referèn- cia a la de Catalunya.

SIGNIFICAT FUNCIÓEdifici de vivendes. Paln- ta baixa cotxeres i boti- gues. Planta principal del Sr. Milà i reste hab. de lloguer. Reb el nom de La Pedrera pel seu aspecte. Les ximeneies semblen guerrers.

INFLUÈNCIESInspirada en la natura. La muntanya de Mont- serrat. Una influència pot ser el moviment expressionista alemany (Erich Mendelsohn). Actualment Santiago Calatrava.

CATALOGACIÓTítol- Pavelló alemanyAutor- Mies van der RoheCronologia- 1929Tipologia- Pavelló d’exp.Materials- Marbres de colors, travertí, vidre, ònixEstil- FuncionalistaLoc.- Montjuich (Barna)

ANÀLISI FORMALSobre podi de travertí. A l’esquerra zona de serveis. Edifici sostingut per vuit pilars crucifor- mes. Parets lliures. Inte- rior amb pati, piscina i escultura de Georg Kolle. paret d’ònix, catifa negra, cortina, bandera alemana

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Funcionalisme iniciat a l’escola de Chicago. Integració al paisatge. L’aigua és el mirall que reflecteix l’arquitectura. Pocs materials. Estructures ja són la decoració.

CONTEXT GEO-HIST.Exposició de Barcelona 1929. Demostració de modernitat d’Alemanya. Sensació de país adaptat a les noves tecnologies en matèria d’arquitectura.

SIGNIFICAT FUNCIÓRepresentà Alemanya a l’Exposició Internacional de 1929. Funció d’acollir la recepció al rei Alfons XIII per les autoritats ale- manes. Acabada l’Expo es va desmuntar i es torna a muntar entre 1983-1986.

INFLUÈNCIESL’Escola de Chicago i Louis Sullivan. També l’arquitectura alemana de Walter Gropius i a França Le Corbusier. Mies van der Rohe ha inspirat l’arquitectura de moltes generacions d’arquitectes contemporanis.

CATALOGACIÓTítol- Casa KauffmannAutor- Frank Lloyd WrightCronologia- 1938Tipologia- Casa unifamiliarMaterials- Formigó armat, pedra vidre i aluminiEstil- OrganicistaLoc.- Bear Bun, Pensilvàn.

ANÀLISI FORMALSobre una roca, s’estructura a partir de les xemeneies. Asimetria. Terrasses volades. Disposicions lliures cada planta. Diafanitat per l’ús del vidre. Representa el desordre de la naturalesa

ANÀLISI ESTILÍSTICA:L’organicisme utilitza el medi natural al qual l’edifici ha d’integrar-se. Arquitectura unifamiliar i integrada. Obeeix a les necessitats personals de qui l’encarrega.

CONTEXT GEO-HIST.Presenta la lluita amb els arquitectes funcionalistes ja que l’arquitectura ha de ser respectuosa amb el medi natural. Respon al creixement econòmic dels EUA després de la Segona Guerra Mundial.

SIGNIFICAT FUNCIÓIntenta expressar la unitat entre la humanitat i la natura, sense renunciar a les comoditats de la modernitat és un habitatge ecològic i integrador.

INFLUÈNCIESRemotament es pot parlar de la arquitectura grega: el teatre d’Epidaure i la influència més directa està en Alvar Aalto i els arquitectes que fusionen l’organicisme iel funcionalisme.

CATALOGACIÓTítol- Museo GuggenheimAutor- Frank O. GehryCronologia- 1991-97Tipologia- MuseuMaterials- Pedra calcària, vidre i titaniEstil- DesconstructivistaLoc.- Bilbao

ANÀLISI FORMALDos volums diferents: els ortogonals, coberts de pedra calcària i els ondulats, coberts de titani.Els elements s’uneixen en una cortina de vidre. Forma de vaixell o de gran flor. Tres nivells

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Vinculat al descontructivisme on els edificis tenen aparença d’escultures gegants.L’edifici és singular i s’integra en la zona de la ria.

CONTEXT GEO-HIST.Una zona recuperada per la ciutat després de la transformació de la indústria siderúrgica de Bilbao. Símbol de la nova imatge de la ciutat. Edifici emblemàtic del Bilbao modern.

SIGNIFICAT FUNCIÓLa seva funció és exposar les manifestacions artístiques contemporànies. Les formes de vaixell són un homenatge a una ciutat amb unes arrels de drassanes i indústria pesada.

INFLUÈNCIESLa influència més forta és la de l’arquitecte desconstructivista rus Tatlin amb el monument a la Tercera Internacional

CATALOGACIÓTítol- Formes úniques de continuïtat en l’espaiAutor- Umberto BoccioniCronologia- 1913Tipologia- Escul. exemptaMaterial- BronzeMides- 111 X 88 cm.Estil- FuturistaTema-Home en moviment

ANÀLISI FORMALCos antropomòrfic que camina endavant. Projecció de moviment en la musculatura del tors i les cames. Seqüència creada per la superposició de volums. Seqüenciació i distorsió. Composició oberta i centrífuga.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:El futurisme és seqüència. Formes dinàmiques i expressió de moviment. S’ha anomenat cubisme dinàmic. Intent d’expressar la voràgine de la vida moderna i el moviment en una imatge tridimensional.

CONTEXT GEO-HIST.Revolució del transport. Maquinisme derivat de la Revolució industrial i la invenció del ferrocarril i l’automòbil. Respon a les teories del superhome de Nietze i és protegit pel fascisme itelià.

SIGNIFICAT FUNCIÓRetrat tridimensional d’un cos enèrgic i poderós. Expressió de l’energia i la dinàmica interna d’un cos humà. Representació de l’home modern meitat home i meitat màquina.

INFLUÈNCIESUna influència llunyana és la niké o Victòria de Samotràcia i una influència posterior en l’obra de Pau Gargallo.

CATALOGACIÓTítol- El profetaAutor- Pablo GargalloCronologia- 1933Tipologia- Esc. exemptaMaterial- BronzeMides- 235 X 65 cm.Estil- CubistaTema- ReligiósLoc.- Reina Sofia (Madrid)

ANÀLISI FORMALFigura feta amb planxes de metall. L’eix format pel cap, la columna vertebral i cama esquerra. El buit cobra significat. Tensió i dinamisme. Efectes de llum i ombra. Els espais positiu i negatiu creen volums virtuals.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:El cubisme reprodueix la realitat transformada en formes geomètriques. L’expressionisme deixa anar sentiments interiors. Les formes es representen des de diferents punts de vista.

CONTEXT GEO-HIST.En un context d’una Espanya dividida i abocada a una guerra civil, el profeta pot ser una veu que anuncia aquest esdeveniment o que crida a la reflexió.

SIGNIFICAT FUNCIÓLa figura del profeta crida i convida a seguir-lo i representa la força de la paraula en un moment de crisi i conflicte.

INFLUÈNCIESEl punt de partida és Pablo Ruiz Picasso, tot i que, des del punt de vista formal hi ha una influència en Henri Moore per la utilització dels espais buits i plens.

CATALOGACIÓTítol- Nit de llunaAutor- Leandre CristòfolCronologia 1935Tèc.- Fusta i fusta pintadaMides- 71 X 40 cm.Estil- SurrealistaTema- Al·legòricLoc. MNAC (Barcelona)

ANÀLISI FORMALSobre una base rodona, un ou de sargir i un fus de filar. Hi ha una oposició de l’element vertical i de línia recta amb el rodó. Presentació d’objectes descontextualitzats. Senzillesa de composició.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:S’inclou dins del surrealisme poètic i objectual. Els objectes evoquen records i persones però mai somnis com en el surrealisme oníric.

CONTEXT GEO-HIST.L’obra surrealista de Cristòfol coincideix en el temps amb el final de la Guerra Civil. La cultura en mans d’un petit grup d’intel·lectuals. Evocació d’un món agrari i de pagesia.

SIGNIFICAT FUNCIÓA la vista de la possible pèrdua dels seus pares, Cristòfol evoca la presència de la mare amb els estris que feia servir i el record del pare a partir de la fusta d’olivera.

INFLUÈNCIESUn dels referents pot ser el dadà de Marcel Duchamp. També està a prop Joan Miró i com a argument literari la poesia de Joan Brossa.

CATALOGACIÓTítol- Elogi de l’aiguaAutor- Eduardo ChillidaCronologia 1987Tipologia- Esc. exemptaMaterials- Formigó i acerMides- /,20 X 12 X 6,5Estil- AbstracteTema- Al·legòricLoc.- (Barcelona)

ANÀLISI FORMALEstructura de formigó de 54 tones penjada de les roques per cables d’acer. Penjada sobre un estany. Formada per un cub i quatre urpes. Gravetat i l’aire. L’estructura vol atrapar l’aire. La imatge es duplica a l’estany.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:L’abstracció escultòrica contempla la creació de formes que es torcen en l’espai. Hi ha sempre un joc de geometria lliure. Monumentalitat i desafiament a la gravetat. Formes de formigó armat. Sensació d’ingravidesa.

CONTEXT GEO-HIST.Concepció d’una nova Barcelona que fa, al llarg dels anys 80 del segle XX una transformació urbanística i estètica que tindria la seva fi als Jocs Olímpics del 92. Barcelona vol donar una imatge de modernitat.

SIGNIFICAT FUNCIÓÉs el joc de la matèria i el buit. La matèria sòlida que intenta atrapar l’altre espai que és l’aire. El fet de què l’escultura es reflecteix a l’aigua reviu el mite grec de Narcís de la Metamorfosi d’Ovidi,

INFLUÈNCIESEl punt de partida més llunyà poden ser l’arquitectura megalítica., que està dotada d’un sentit màgic. El referent més directe podria ser la mateixa natura com a obra d’art natural.

CATALOGACIÓTítol- MamanAutor Louise BourgeoisCronologia- 1999Tipologia- Esc. ExemptaMat- Bronze, marbre, acerMides- 8,95 X 9,80 X 11,60Estil- ExpressionistaTema- Al·legòricLoc. Gugghenheim, Bilbao

ANÀLISI FORMALEstructura de bronze com les voltes del gòtic. Mobilitat i estabilitat. Cos central amb tela metàl·lica i ous de marbre. Suspensió en el buit. Majestuositat i monumentalitat. Superfície rugosa

ANÀLISI ESTILÍSTICA:L’escultura expressionista està basada en la concepció de significats ocults. El que es representa, en realitat és la protecció d’una mare a la mainada.

CONTEXT GEO-HIST.En un moment de transformació de la ciutat de Bilbao, el MoMa crea un museo a la ciutat i aquesta escultura és una de les que decora l’esplanada entre el Gugghenheim i la ria.

SIGNIFICAT FUNCIÓHomenatge de l’artista a la seva mare que era tapissera. Els valors de l’aranya són els que ella atribueix a la seva mare: intel·ligent, calmada, pacient, fina, subtil, calmada, etc.

INFLUÈNCIESInfluència de les tribus primitives americanes. També de la pintura de Frida Kahlo pel que fa a l’expressió de sentiments. Finalment va tenir relacions amb el surrealisme parisenc.

CATALOGACIÓTítol- La ratlla verdaAutor- Henri MatisseCronologia- 1905Tècnica- Oli sobre telaMides- 42X32 cm.Estil- FauvistaTema- RetratLoc. Mu. Reial de Belles Arts de Copenhaguen

ANÀLISI FORMALLa ratlla verda del front divideix el quadre en dues meitats: dreta colors freds i esquerra càlids. Dibuix esquemàtic i geomètric. Pinzellada densa. Contrast de colors

ANÀLISI ESTILÍSTICA:El fauvisme utilitza el color violentament i d’una forma anàrquica i descontextualitzada. El color esdevé un element psicològic que actua en el significat de l’obra.

CONTEXT GEO-HIST.Els artistes comencen a investigar altres formes d’expressió i són rebutjats dels salons oficials. El fauvisme inicia les inquietuds del començament del segle XX

SIGNIFICAT FUNCIÓEl retrat de Mdme. Matisse no té ja la funció testimonial sinó una nova visió de l’interior de la realitat. Les formes i, sobre tot el color és més protagonista que la pròpia Mdme. Matisse

INFLUÈNCIESParteix del simbolisme de Gustau Moureau i inclou la pinzellada densa i violenta de la pintura de Van Gogh. La forma fauvista seria també usada pels expressionistes.

CATALOGACIÓTítol- Paisatge a l’EstaqueAutor- Georges BraqueCronologia- 1908Tècnica- Oli sobre telaMides- 81 X 65 cm.Estil- CubistaTema- PaisatgeLoc. Kunstmuseum (Berna)

ANÀLISI FORMALUn camí condueix al poble de l’Estaque. Un primer terme amb un arbre. Perspectives múltiples. Carència de colors (grisalles) La llum ajuda la visió cúbica dels elements.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Cubisme analític amb descomposició de formes, perspectives múltiples.Falta de llum. Grisalles i colors plans. Transformació de la realitat en cubs.

CONTEXT GEO-HIST.Al començament del segle XX Braque i Picasso investiguen sobre noves formes de representació de la realitat. La pintura recerca noves solucions estètiques.

SIGNIFICAT FUNCIÓEs tracta d’una forma personal de veure el paisatge reduït a geometria. En un començament s’experimenta amb el paisatge i més tard amb natures mortes.

INFLUÈNCIESEl punt de partida són els paisatges de Cézanne. La obra de Braque i Picasso influeix en altres cubistes com Juan Gris i Robert Delauny.

CATALOGACIÓTítol- Composició IVAutor- Wasili KandinskyCronologia- 1911Tècnica- Oli sobre telaMides- 1,59 X 2,50 m.Estil- AbstracteLoc. Kunstammlung Nord- rhein Westfalen (Düsseldorf)

ANÀLISI FORMALA l’esquerra dos genets lluiten sobre l’arc de Sant Martí. Al centre, sobre una muntanya hi ha un castell i tres cavallers amb llances. Dues meitats. A la dreta l’escena no és dinàmica sinó tranquil·la. Contrastos emocionals.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Kandinsky arriba a l’abstracció amb elements figuratius desfigurats i afegeix emocions que seran la llavor de l’expressionisme. La pintura no representa sinó que emociona i crea sensacions.

CONTEXT GEO-HIST.Kandinsky va ser un dels creadors de la Bauhaus. És un moment d’investigació sobre les noves formes d’expressió artística i de desfeta de la pintura figurativa cap a l’abstracció.

SIGNIFICAT FUNCIÓEn principi Kandinsky no vol expressar una temàtica concreta, sinó desvetllar les emocions interiors a partir de formes simples i colors sorprenents combinats. Tres categories: Impressió, improvisació i composició.

INFLUÈNCIESKandinsky és un iniciador en la recerca de l’abstracció, tot deixant-se portar pel món interior de les emocions. Ha influït en expressionistes com Jackson Pollock i Franz Kline.

CATALOGACIÓTítol- Interior holandèsAutor- Joan MiróCronologia- 1928Tècnica- Oli sobre telaMides- 92 X 73 cm. Estil- SurrealistaTema- Quadre del tocador de llaüt d’Hendrick SorghLoc.- MoMa de Nova York

ANÀLISI FORMALL’eix central de la composició és un home tocant el llaüt. Al seu voltant la dona, el gat, la taula, la finestra, el paisatge. Traços negres i viu cromatisme. Els càlids apropen i els freds allunyen. Composició centrípeta i dinàmica.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:El surrealisme de Miró està basat en la creació d’un univers de símbols de lectura fàcil. Un ordre esquisit en la composició. Automatisme surrealista i llenguatge iconogràfic molt personal.

CONTEXT GEO-HIST.Miró entra en contacte amb els surrealistes i presenta les seves propostes però acabaria treballant individualment un surrealisme automatista de símbols personals.

SIGNIFICAT FUNCIÓRepresenta un quadre d’Hendrick Sorgh: El tocador de llaüt. És una nova lectura del famós quadre holandès amb un llenguatge nou de signes i formes que són l’exponent d’una forma personal d’expressió.

INFLUÈNCIESMiró contempla l’obra del seu amic André Masson. Una altra influència és Kandinsky i les seves línies i geometries. Miró també deu remotament molt a l’art primitivista.

CATALOGACIÓTítol- Persistència de la M.Autor- S. DalíCronologia- 1931Tècnica- Oli sobre telaMides- 24 X 33 cm.Estil- SurrealistaTema- OníricLoc. MoMa de Nova York

ANÀLISI FORMALPaisatge atemporal de la Costa Brava. Bloc de pedra amb rellotge i formigues i altre tou amb mosca. Soca d’olivera amb rellotge tou. Autoretrat amb altre tou. Detall fotogràfic. Color brillant. Llum des de dreta

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Irracionalitat i al·lusió al món oníric. Records d’infància. Recull de frustracions i desitjos psicològics. Expressió íntima de la seva sexualitat. Imatges amb doble significat.

CONTEXT GEO-HIST.Moment anterior a la Guerra civil on l’artista busca una forma nova d’expressió. Relació dura amb Breton i els surrealistes. Relació amb Gal·la. Anada a Nova York.

SIGNIFICAT FUNCIÓEvoca l’etern tema del pas del temps. L’autoretrat representa el perfil de Dalí dormint. Les formigues evoquen la descomposició del pas del temps. Els rellotges són l’angoixa del control del temps.

INFLUÈNCIESPrimerament podem parlar de Giorgio De Chirico. En la tècnica minuciosa l’antecedent és Vemeer

CATALOGACIÓTítol- U (Boirina d’espígol)Autor- Jackson PollockCronologia- 1950Tèc.- Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre telaMides- 1,60 X 2,59 m.Estil- Expressionisme abs.Loc. N. Gallery Washington

ANÀLISI FORMALRegalims que cobreixen la totalitat de la tela. Ritmes dinàmics Abandonament compositiu. No existeix cap centre d’atenció principal. No existeix tampoc cap relació en la combinació dels colors.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:L’expressionisme abstracte utilitza mecanismes d’intuïció i automatismes. L’artista es deixa portar per sensacions internes. No s’exigeix cap resultat formal. Tècnica del goteig (dripping)

CONTEXT GEO-HIST.EUA agafa el relleu d’Europa en la investigació sobre noves formes d’expressió. EUA s’ha recuperat econòmicament i inicia un liderat artístic i creatiu.

SIGNIFICAT FUNCIÓL’espectador s’enfronta amb un espai sense possible ordre de lectura. Es creen ritmes primaris. Es tracta de crear un nou concepte d’abstracció desvinculat totalment d’un projecte intel·lectual.

INFLUÈNCIESReferent antic, els indis navajos i l’automatisme surrealista de Miró i Masson. La intensitat rítmica de El Greco, Miquel Àngel i Rubens. El traç de Monet. Influeix en el Body Art.

CATALOGACIÓTítol- Sopa Campbell’sAutor- Andy WarholCronologia- 1965Tècnica- Acrílic i serigrafia sobre telaMides- 92 X 61 cm.Estil- Pop ArtTema- Natura morta cont.Loc.- Diferents museus

ANÀLISI FORMALLlauna de sopa centrada sobre un fons neutre. El contorn marcat per una línia negra. Frontalitat i lleugera perspectiva lineal i aèria. Colors llampants i complementaris. No hi ha clarobscur ni profunditat. Tonalitats planes.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:El Pop Art representa objectes de consum habitual per a expressar com a crítica al contingut excessivament intel·lectual de l’expressionisme abstracte i paral·lelament critica el món irracional del consum.

CONTEXT GEO-HIST.La recuperació econòmica dels EUA fa que la societat reaccioni amb un abús dels bens de consum. És el moment del creixement de la classe mitja americana.

SIGNIFICAT FUNCIÓEs tracta d’una simple i senzilla llauna de sopa, molt comú als EUA de la postguerra. Es tracta de fer veure que un simple objecte comú pot ser una obra d’art. És una transfiguració del banal.

INFLUÈNCIESUn referent poden ser els publicistes de l’època. També el pintor Robert Rausechenberg, que enganxava fotos i imatges a les seves obres i Jasper Johns.. La obra de Warhol és un antecedent a la de Richard Estes.

CATALOGACIÓTítol-El marxisme curarà els malaltsAutora- Frida khaloCronologia- 1954Tècnica- Oli sobre telaMides- 76 X 61 cm.Estil- Nou realismeTema- SimbòlicLoc. – Museu Frida Khalo (Ciutat de Mèxic)

ANÀLISI FORMALAutoretrat amb dues crosses i un arné. A la dreta els elements vinculats amb la pau marxista. A l’esquerra els que fan referència a l’imperialisme. Karl Marx escanyant al tio Sam. Formes realistes farcides de símbols, entre els que compta el color.

ANÀLISI ESTILÍSTICA:Pintura del nou realisme que vol ser un retrat psicològic i ideològic de la pintora. Frida, autodidacta intenta fer-se una radiografía política de la seva condició marxista. Pot aproximar-se al surrealisme però no té la mateixa intenció.

CONTEXT GEO-HIST.En un moment, en plena Guerra Freda, Mexic dona acollida a molts líders de la revolució Bolchevique. Tota la seva obra vol ser una propaganda al sistema comunista de la URSS.

SIGNIFICAT FUNCIÓFrida Pinta un autoretrat psicològic en el que critica el poder imperialista dels EUA i intenta sir-nos que la pau benefactora de l’URSS fa que ella pugui prescindir de les crosses. És una radiografia política de la pintora.

INFLUÈNCIESElla entra en el món de la pintura a partir de dels muralistes mexicans Diego Rivera, J. Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros, però el punt de partida podria ser l’art precolombí.

CATALOGACIÓTítol- Creu i RAutor- Antoni TàpiesCronologia- 1975Tècnica- Mixta sobre fustaMides- 162 X 162 cm.Estil- InformalismeTema- AbstracteLoc. MACBA de Barcelona

ANÀLISI FORMAL ANÀLISI ESTILÍSTICA: CONTEXT GEO-HIST. SIGNIFICAT FUNCIÓ INFLUÈNCIES

CATALOGACIÓCATALOGACIÓCATALOGACIÓCATALOGACIÓ