pàg. 1

Centre d’estudis del MacbaProjecte Mela

Jessica EscanellasJoan Marc FerretRaul HaroMarina MartínezEdu MartínezAmadeu Ventayol

pàg. 2

Centre d’estudis del Macba por Jessica Escanellas, Joan MarcFerret, Raul Haro, Marina Martínez, Edu Martínez, Amadeu Ventayolse encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual 3.0 Unported.Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia puedenencontrarse en http://www.hijosdemartin.net.

pàg. 3

Índex

711 12 15263435363940434446

Problemes detectats i enfocament de la propostaEspai despullat: ambigüetat de la salaModels horitzontals com a nous models d'activitatsMobiliari de codi obert i, per tant, col·laboratiuIdentitat i comunicacióReproductibilitat del material exposat: FacsímilsTargetInternet i arxiuLa plaçaEl cub: cicle de dinamitzadors i minicomissariatsEl pavimentLa façana i els accesosInteriors

pàg. 4

pàg. 5

"Lo que importa es el carácter de modelo de la producción, que es capaz en primer lugar de guiar a otros productores a producir, y en segundo lugar, de poner a su disposición un modelo mejorado. Y éste aparato será tanto mejor cuántos más consumidores sea capaz de transformar en productores, esto es cuantos más lectores o es-pectadores sea capaz de transformar en colaboradores".

Walter Benjamin. El autor como productor.Fragment citat en la conferència "Atlas Ilustrado de Sistemas Opera-tivos Culturales" realitzada alCCCB el 24/04/2007. A càrrec de José Luis de Vicente, i Òscar Abril, amb la participació de JorgeLuis Marzo, Rubén Díaz, Marcos García i Pedro Soler.

pàg. 6

pàg. 7

Problemes detectats i enfocament de la proposta

El Centre d’estudis del MACBA, dins del programa MeLA, ens pro-posa el replantejament de la seva planta zero.

Els problemes detectats van des de poca afluència d'assistents, falta de visibilitat urbanística, una desorientació del visitant i prob-lemes de identitat respecte la resta d'elements del conjunt del MACBA. A aquests caldria afegir-hi, al nostre entendre, un problema de visibilitat cultural.

Per tant el que ens demanen és que adeqüem la sala a uns formats d’exposició concrets: els arxius. Així com també donar visibilitat al Centre d’estudis, tant físicament com a la institució i, a l’hora, es-tablir una connexió amb tot el conjunt del MACBA. Però tot i així, ens trobem amb una sèrie de condicionants que ens limiten en el pro-jecte, com són l’estructura arquitectònica la qual no podem modifi-car, les condicions ambientals, les normatives tant a l’espai exterior com a l’interior, el temps que requerim i el cost.

Podria entendre’s l'espai actual del Centre d’estudis del MACBA com un “no lloc”. Com planteja Marc Augé*, en la societat contem-porànea es dóna un nou paradigma espaial. La creixent acceleració del temps, la hiperactivitat de la ciutat dóna lloc a una nova tipolo-gia d'espai. Es tracta d'aquells llocs de trànsit, inpersonals, asèptics, on no hi ha lloc ni temps per a la sociabilització i on tot contacte esdevé incòmode. La sala 0 del Centre d’estudis és efectivament un lloc de pas.

Així, proposem i recolzem que el Centre d’estudis fassi el pas cap a una nou model d'arxiu, marginant pràctiques unidireccionals, con-templatives i de fet, anacròniques. Veiem en aquest projecte un resquici per on el centre es pot desvancar de l'actitut post-marxista de la cultura destinada a uns quants, tant pròpia d'aquesta ciutat.

Entenem la posició del document dins el món de l'art actual, la seva democratització i desburocratització. Considerem imprescindible un canvi de paradigma real en els formats expositius, on el contingut provoqui interacció i no contemplació.Aboguem per una democratització (i per tant, obertura) del arxiu i de les seves activitats, on aquestes siguin horitzontals, per digitalit-zar i distribuir tot l'arxiu. Aboguem també per treballar sota proces-sos oberts i col·laboratius. Aboguem per exposar tots els documents com a reproduccions.

Creiem que el centre Weils a Brusel·les és un bon exemple. Un espai polivalent obert tot el dia i a tot tipus d'activitats, tant organitzades pel centre com propostes dels usuaris. Un espai on poder reunir-te, treballar o pendre un café com assistir a un taller o xerrada.

En el text "El mal de archivo" Derrida planteja el caràcter d'autoritat que representa tot arxiu: "fuerza de ley", "instituyente y conserva-dor"*. Tota elecció implica de manera intrínseca un descartament. I aquesta és la pedra angular de la qüestió de l'arxiu, i és en l'elecció de tal contingut i no un altre on es perpetuen els valors imperants afins amb l'autoritat. Derrida planteja dos requisits imprescindibles en l'arxiu: Un suport i una residència. En quant a la qüestió del suport, Derrida sentencia "no hay archivo sin el esparcimiento instituido de un lugar de im-presión", entent aquesta com un "deseo de memoria", amb intenció trascendent. Però el cert és que la digitalizació planteja un nou par-

* AUGé, Marc. LOS «No Lugares», ESPACIOS DEL ANONIMATO Una antropología de la Sobremodernidad. Gedisa editorial, 2000.

* Conferència pronunciada a Londres el 5 de juny de 1994 en un col·loqui internacional titulat: Memory: The Question of Archives. posteriormente.

pàg. 8

adigma en el moment que fa possible una realitat efímera, una in-formació accessible però no per això amb una dimensió física. Der-rida explica que "Freud aparenta cierta inquietud. No va acometer gastos inútiles?¿No está movilizando una pesada máquina de archi-vo (imprenta, impresión, tinta, papel) para registrar algo que en el fondo no lo merece? Certament l'exterioritat, el fet de materializar informació requereix un temps de producció en el qual deixa de ser plenamente contemporani, mentre a través d'internet l'actualitazció constant d'informació posibilita un lux dinàmic d'informació.

L’adveniment d’internet planteja un canvi estructural en quant a la naturalesa de la informació. La prolificació de xarxes socials i processos que requereixen de la partipació, desbanquen un model social basat en el binomi emisor- receptor. Internet és una eina clau per a desvincular el concepte d’arxiu d’aquesta realitat unívoca, la xarxa no és instituent en tant que és popular i d’accés lliure, d’altra banda la generació constant d’informació li resta aquest caràcter conservador i estàtic propi de la impressió.

Així com el suport físic és una variable prescindicible, la qüestió de la residència té valor en l'experiència real i sensorial. En la mesura que serveix com a espai social, d'intercanvi directe on hi intervenen molts més factors propis de la naturalesa humana, molt més compl-exa, rica i necessària.

La ruptura amb un model en què la informació és emesa unidirec-cionalment, entronca amb la cita de Benjamin amb què el model de societat ha de dirigir-se cap un on els agents receptors siguin alhora emissors. Els factors espai i temps es veuen alterats. D'aquesta manera la producció i materialització ja no comprometen la contem-poranietat del document.

pàg. 9

pàg. 10

pàg. 11

Espai despullat: ambigüetat de la sala

Tant el Museu d’Art Contemporani, com l’Auditori, com el Centre d’estudis i la Capella dels Àngels formen part de moments i estè-tiques diferents. Però pel que fa a les característiques espacials de la sala interior d’exposicions del Centre d’estudis, veiem que aques-ta segueix el mateix llenguatge que el MACBA: l’estètica “white cube”, un espai blanc, minimalista i asèptic. Hi domina el silenci per sobre de tot, de forma que no incentiva la participació dels usuaris, creant una predisposició al públic més propera a la contemplació i al respecte, que a la accessibilitat. Per bé que pretén la neutralitat eliminant elements visuals, aconsegueix una simulació, una rec-reació, doncs la neutralitat per força inclou elements no-bells, com ara cables, interruptors, etc.

Per aquest motiu havíem pensat en el concepte d’espai despullat, ja que el nostre objectiu es treure la ”disfressa” d’aquesta sala per retornar-la al seu origen, i proposar en ella un espai ambigu únic. Ambigu perquè no volem que existeixi una forma i un ús definits sinó tot el contrari, volem un espai flexible sense delimitacions i que s’adapti als diferents usos i activitats impartides pel Centre. I perquè creiem que l’actitud més honesta enfront a aquest espai és presentar-lo tal com és.

pàg. 12

Models horitzontals com a nous models d'activitats

Les exposicions que s’han realitzat en el Centre d’estudis sempre han seguit el model expositiu de l’edifici del MACBA, basat en la contemplació. En el cas del Centre d’estudis hem de tenir present que no estem parlant d’obres d’art sinó d’arxius, on podem incloure des de llibres, revistes i editorials fins a arxius digitals i performanc-es. Si l’objectiu del Centre és el de fomentar el coneixement i el de-bat sobre els arxius que s’hi exposen, veiem que el format expositiu actual és estàtic i inflexible ja que no permet aquestes funcions. La contemplació sempre ha marcat una certa distància entre l’usuari i la peça exposada, per tant el que volem és eliminar aquesta distàn-cia ja que els documents de l’Arxiu exigeixen diferents dinàmiques d’apropament, centrades en la interpretació activa i fonamentades en un model dialògic. Per tant els usuaris han de poder interectuar amb ells i no simplement contemplar-los.

Per solucionar aquesta problemàtica proposem noves formes d’exposició a partir de models horitzontals en les activitats. Ens basarem amb el concepte de taula rodona perquè volem que els usuaris puguin participar obertament i de forma igualitària en les activitats impartides pel Centre, on inclús hi podrien participar els mateixos artistes i d’aquesta manera s’establiria una relació més directa amb el públic.

pàg. 13

pàg. 14

pàg. 15

Mobiliari de codi obert i, per tant, col·laboratiu

Responent a la necessitat de mobiliari per a un model d’activitats tant variades i aprofitant el subtil inclinació de la Fundació MACBA cap a la cultura de codi obert (agafem com a pista el registre a llicència Creative Commons de la publicació Índex) hem decidit tre-ballar en codi obert i lliure. Enfocant el projecte sota un proces obert i col·laboratiu, fent particep als assistents de la mateixa manera que se li vol fer en les activitats, treballant amb programari, recursos, llicencies lliures, obertes, col·laboratives, modificables, distribuibles i moltes vegades gratuites.

La nostre intenció és crear un sistema on un models establerts pre-vis de mobiliari puguin ser modificats i generats de nou a les neces-sitats de pròximes activitats on tothom pugui participar (aprofitant tota aquesta tendència interdisciplinar al mòn del disseny). Això im-plica distribuir tot el codi del moble: planols, instruccions, renders... A més, és necessari una bona documentació de la creació original o de tota modificació, facilitant un diàleg dins aquesta comunitat amb l’objectiu de compartir coneixement, sobre el mobiliari col·laboratiu, l´usuari pot decidir o aportar ideas sobre la distribució o modelació del mobiliari. Per cada event o exposició, especificant a través del web al mobiliari que es vol dur a terme, s´ha dissenyat una serie de peçes, les quals es poden construïr mobiliari lliurament per l´usuari.

La manera més sencilla de llençar aquest sistema és crear un web específic, amb un repositori amb tota la documentació i material, un forum de discussió i un blog de documentació.

A més, al involucrar tota una comunitat de col·laboradors, el centre gaudiria de més reconeixement cultural i repercussió social (encara que sigui només aquesta comunitat participativa). Com a suggeren-cia, es podria afegir una llista de col·laboradors dins de cada pro-jecte/activitat a mode de crèdits d’autoria.

A nivell técnic, i donades les circunstancies, es tractaria de mobil-iari de materials barats, com el tabler de aglomerat compost, fent ús d’anclatges el qual hem dissenyat, es tracta d´un pistó de 12 cm de plàstic que es treu i es posa als orificis que estan marcats a las diferentes peçes del mobiliari, el nostre principal anclatge es el pistó de plàstic pero també podem utilitzar cargols y claus si fos necesari, sense tenir que utilitzar ni colas ni silicones.

Es poden veure referencies al blog del projecte*.

Exemple de mobiliari col·laboratiu pot ser el set de Mathieu Gabiot realitzat per al atelier del col·lectiu OSP*.

* ( http://Centre d’estudis.tumblr.com )

* ( http://www.mathieu-g.be/en/2011/05/constant-osf/ )

pàg. 16

Tenim expecificats tres models de mobiliari bàsic: la cadira, la taula i la prestatgeria, son tres models d´ús freqüent en els ambits del Centre d’estudis del Macba.

La cadira pot incloure respatlle per a un model d’activitat mes proper a la projecció. També, la prestatgeria és pintada per el dors per a utilitzada com a pantalla de projecció.

A més, s’adaptat un model de taula per a taula de recepció, de la mateixa manera que s’ha generat un moble per a sostindre el pro-jector.

Detall d’anclatge

pàg. 17

pàg. 18

Sistema d’enmagatzematgeMobiliari + Emmagatzematge

CADIRA x 34 unitats

TAULA x 8 unitats

MOBLE RECEPCIÓ / INFORMACIÓ x 1 unitat

PANELL x 20 unitats

PAPERERA x 1 unitat

MOBLE PEL PROJECTOR x 3 unitats

pàg. 19

Mobiliari + Emmagatzematge

CADIRA x 34 unitats

TAULA x 8 unitats

MOBLE RECEPCIÓ / INFORMACIÓ x 1 unitat

PANELL x 20 unitats

PAPERERA x 1 unitat

MOBLE PEL PROJECTOR x 3 unitats

pàg. 20

treballdocumentació discussió

procomú

Gestor(responsable d'activitats: Carles

Guerra?)

comunitat

3 models inicials (seient, taula i expositor)

Web com a plataforma

plataforma colaborativa

Esquema del procès col·laboratiu del projecte Centre d’estudis

modificacions segons necessitats de

futures activitats

pàg. 21

treball

plataforma colaborativa

repercussió en àmbit cultural

eines, recursos, llicencies i processos oberts i lliures

disseny en codi obert

models derivatsproducció

externa a càrrec del Macba

modificacions segons necessitats de

futures activitats

pàg. 22

Descarrega d'arx iusBrief per a pròxima activitat

GitHub

Pàgina d'inici

Web

Esquema del web de la plataforma.

pàg. 23

Respecte a la plataforma. Plantejem un web lineal. On a la pàgina d’inici només es presenti dos opcions: - Descàrrega directe dels plànols i processos sota licències obertes.

- Anar al brief de la pròxima activitat on es detalla el model d’activitat, informació del contigut de la activitat, un recull de necessitats tècniques i recursos, eines, processos i sistemes d’anclatge amb el que el Centre d’estudis compte per a aquest brief.

Del brief, l’usuari accedeix al repositori GitHub. Plataforma utilitzada per gestionar projectes col·laboratius en codi obert.

pàg. 24

Plana web per a descàrrega, brief, i repositori Github

pàg. 25

pàg. 26

Identitat i comunicació

Actualment el Cedoc està plantejat en el mateix nivell jeràrquic que els demés espais satèl·lit: Auditori i Capella. La nostra proposta planteja allunyar-lo d’aquesta equidistància i donar-li autonomia pròpia.

D’aquesta manera, entenem que aquest centre pot desvincular-se parcialment a nivell comunicacional de la resta d'elements del MACBA. Així, ens interessa proposar una identitat pròpia tenint en compte a quin organisme pertany, sent coherent. Creiem necessari que la identitat gràfica sigui acorde amb la naturalesa dinàmica de l'edifici, sent contextual sense ser mimètic.

Així proposem un sistema general, ampliant la identitat angular del Macba, per a generar tres identitats derivades responent als tres espais adjunts: Capella, Auditori i Centre d’estudis. Em afegit certes correccions de proporcions per tal d’ajustar l’espai entre elements.

De totes maneres, la identitat del Centre d’estudis no es construeix de manera piramidal a partir del logotip, sinó per acumulació, generant un imaginari gràfic, on el grafisme i la comunicació tenen suficient caràcter per a donar identitat pròpia al Centre d’estudis.

Es tracta d'una identitat oberta i dinàmica, responent graficament a paràmetres com la naturalesa de la activitat, al cicle al que pertany o la data. El grafisme es construeix a partir de les quatre modalitats d’events que el Cedoc acull: exposicions/presentacions, projeccions, tallers i conferències

Acord amb el projecte, a nivell gràfic treballem amb codi obert. Explorant les possibilitats i camins que ofereix els processos col·laboratius, els recursos com programari, mètodes o tipografies obertes i sota llicències d'altre flaire.

Per tant presentem Arev Sans com a tipografia identitaria. Arev es una tipografia palsec humanísta sota llicència oberta i dissenyada de manera comunitària. Ofereix un hinting molt acurat, fet que la fa idònea per a tipografia de pantalla, mitjà per el que apostem com a principal canal de comunicació del centre.

De fet, una interessant reflexió que ha surgit al voltant dels canals de comunicació de les entitats culturals, és que el mitjà digital, tant com plataformes socials, mailing o blogs, són fonamentals i que, Macba com a entitat cultural, ha d’apostar, proporcionant peces gràfiques pensades per a mitjà digital. Així, nosaltres proposem tot el seguit de peces gràfiques ideades per a tal canal, entenen aquest com a principal canal actual per a arrivar a la comunitat, però sense oblidar aplicacions físiques de carrer.

A nivell cromàtic, hem optat per escollir una gama de colors terci-aris, no-purs, lletgistes. Creiem que el ventall de colors primaris, brillants i saturats, en primer lloc estàn sobreexplotats de manera que difícilment són identificables respecte la resta d’usos que se’n fan. En segon lloc i sobretot, l’us de colors saturats i brillants re-spon a una estètica capitalista, una voluntat comercial que s’ha apropiat dels colors més llampants per a fins merament econòmics, segons demostren els nombrosos estudis de mercat que se n’ha fet al respecte. D’altra banda, utilitzant aquesta gama de colors volem qüestionar la noció de bellesa que sovint és estàtica i (sembla) ab-soluta.

pàg. 27

pàg. 28

Arev SansThe quick brown fox jumps over the lazy dog.

Apostem per una comunicació sense fotografies. Considerem aquestes com representacions literals del contingut que es presen-ta, es tracta d’un recurs que anticip. Trobem més interessant gen-erar una comunicació pròpia, que tingui autonomia per si mateixa, que informi més que “vengui”.

Hem cregut oportú plantejar una comunicació sense logotips, no-més amb text. Som conscients que potser es tracta d’una proposta utòpica, i que supeditar la identitat dels col·laboradors a la gràfica de la entitat és

L'actual nom del centre planteja certa imprecisió. D'una banda l'edifici reuneix una sala d'exposicions, una biblioteca, oficines etc, amb la qual cosa aquesta diversificació d’usos necessita d’un nam-ing que no sigui tant descriptiu i literal. Pensem que al fer ús de sigles per a intentar expressar tots els seus elements el nom perd el sentit. Per tant, pensem que Centre d’estudis és una bona proposta per al centre.

pàg. 29

La retícula de les aplicacions respon a la planta del Centre de documentació, així funciona com a indicatiu de la localització concreta de les activitats dins l’espai.

Taula rodona

Els 4 models inicials d’activitats:

Projecció

Expositor

Taller

pàg. 30

Mailing

pàg. 31

pàg. 32

pàg. 33

Animació gif com a aplicació per a difusió digital, tal com blogs, diaris digitals,.. Clica a sobre per a veure l’animació.

pàg. 34

Reproductibilitat del material exposat: Facsímils

és interessant la proposta que s’ha donat en alguna ocasió d’apropar a la sala d’exposicions el material de la biblioteca, com en el cas de l’exposició “Barcelona metropolitana” fruit del curs que acull el Macba sóta el nom de PEI.

Si bé ens sembla acertat oferir una selecció concreta de documents depenent de l’exposició, com si es tractés d’una bibliografia, com a reforç al discurs que el centre acull; creiem que es tracta d’una iniciativa massa tímida.

En aquest sentit, plantejem que els continguts a exposar siguin sempre reproduccions, amb la qual cosa s’ofereix un total accés del usuari a les peces, afavorint aquest model horitzonal i eliminant tot límit en la interacció amb les mateixes. I d’aquesta manera respon-dria al model de desaurització de les peçes exposades, per a nosal-tres obsolet en un centre contemporani.

D’altra banda, es redueixien costos d’assegurança de les peçes així com de transport i seguretat de les mateixes.

pàg. 35

Target

La relació del públic amb el centre és una de les qüestions clau del projecte. L’actual problema planteja la poca permeabilitat del centre a la societat.

No creiem que la solució passi per ampliar el ventall de públic, això portaria a un model genèric, popular, descafeïnat. De la mateixa manera que el Macba no és un centre dirigit a un públic massiu, creiem apropiat recuperar la estratègia doncs aquesta cripticitat pot tenir una acepció positiva en tant que crea comunitat.

En aquest sentit creiem que el Centre d’estudis podria ser un espai que acollís les noves inquietuds i propostes entorn al tema del pro-comú, creant així un espai específic. Com ja està passant a internet, estudis sociològics estan corroborant que Internet esta produïnt noves tipologies de relacions més especialitzades, amb inquietuds més específiques del que resulta de les relacions físiques.

pàg. 36

Internet i arxiu

Si bé ens sembla poc destacable la proposta espaial de l’arxiu del CCCB, sí que ens sembla interessant l’arxiu digital què s’hi troba. Es tracta d’una base de dades que contè informació sobre els actes que s’han fet al centre, sent aquesta d’una diversitat tal com vid-eos, audio, fotos i textos.

Internet és el nou arxiu per excel·lència, la quantitat d’informació que conté és inabarcable, la seva economia d’accès és ínfima, doncs el creixement constant de continguts és exponencial. Un Cen-tre d’estudis no pot ser aliè a aquesta realitat.

Alguns exemples son Ubuweb o AAAAARG, pàgines web que con-tenen informació entorn a l’art, filosofia, i estan vinculades a circuits universitaris. Una altra qüestió que ens sembla important d’aquesta plataforma és tot el contingut és generat per l’usuari, “lo hacen exclusivamente voluntarios”.

és interessant veure com resol aquest projecte el delicat tema dels drets d’autor. Aquesta és una de les quëstions clau en la nostra proposta, i la que podria semblar més problemàtica.

Ubuweb planteja “All rights for materials presented on UbuWeb belong to the artists. All materials are for non-commercial and / or educational use only.”

“¿Cuál es vuestra política respecto a publicar material con copy-right?Si está descatalogado, creemos que es justo. Si algo está publicado pero tiene un precio exagerado o es increíblemente complicado de conseguir, nos arriesgamos. Si está publicado y al alcance de todo el mundo, no lo tocaremos. Lo último que queremos es sacar ni la más mínima cantidad de dinero de los bolsillos de quienes publican materiales de vanguardia generalmente mal vendidos. UbuWeb fun-ciona como centro de distribución de materiales difíciles de encon-trar, descatalogados y poco conocidos, transferidos digitalmente a la web. Por ejemplo, nuestro escáner de una poesía concreta históri-ca no rebaja en ningún sentido el valor físico de ese objeto en el mundo real; de hecho, es probable que lo mejore. De todas formas, no nos importa: Ebay está repleto de artefactos físicos maravillosos, muchos de los cuales valen mucho dinero.

En caso de que algo vuelva a imprimirse, lo eliminaríamos de nues-tro sitio inmediatamente. Asimismo, si un artista encuentra su ma-terial en UbuWeb publicado sin permiso y quiere que lo eliminemos, por favor, que nos lo haga saber. No obstante, en la mayoría de ocasiones averiguamos que los artistas están encantados al descu-brir que alguien le presta atención a su obra y la muestra en un con-texto agradable. Como siempre, damos la bienvenida a más piezas de los artistas que ya aparecen en el sitio.

Afrontémoslo, si tuviésemos que tener el permiso de todas las per-sonas que aparecen en UbuWeb, no existiría UbuWeb.”

pàg. 37

pàg. 38

pàg. 39

La plaça

El Centre d’estudis es troba a la plaça dels Àngels, una zona peat-onal rodejada per diferents centres culturals com el mateix MACBA, la Capella dels Àngels, el Fad i el CCCB. Aquesta plaça té diverses funcions al llarg de l’any, i arriba a funcionar com a extensió d’aquestes entitats contigües.

Per molta gent, és una zona de transició, un “no lloc”, com un aero-port al mig de la ciutat on les persones no es queden per fer-hi res, sinó que hi passen per arribar a un destí.

Un altre grup important de gent utilitza la plaça com un lloc per fer esport, és el centre de “skaters” de Barcelona, on els joves utilitzen els elements arquitectònics per realitzar les seves piruetes.

I finalment la plaça es converteix durant l’any, en un lloc on es re-alitzen diversos actes periòdics com el FadFest, el Sònar, activitats de la festa de la Mercè…. On diversa gent de la ciutat hi va, en un moment específic per assistir en un acte o activitat especifica.

Per aquesta raó, creiem necessari que la plaça també ha d'incorporar una funció del Centre d’estudis, que en algun moment puntual de l’any o qualsevol dia, es transformi en un lloc del Centre d’estudis i entri a formar part dintre de totes les activitats que s’hi realitzen. Projeccions, taules rodones o inclús tallers a l’exteriors podrien servir per visualitzar l’entita alhora que per qüestionar la frontera entre interior i exterior.

pàg. 40

El cub: cicle de dinamitzadors i minicomissariats

Davant de l’entrada frontal del Centre d’estudis hi ha l’accés del pàrquing que dificulta la visualitazió de l’entrada. Es tracta d’un ele-ment arquitectònic ineludible que exergeix una interferència visual. Però invertint el problema, s’obté un element poc comú on interve-nir, que dóna visibilitat a l’entitat així com caràcter.

Plantejem un cicle de dinamitzadors on aquests incidirien en el cub de diferents maneres, reflexionant sobre el mateix centre, l’arquitectura o temes aliens. La seva tasca podria ser presencial en el format performatiu realitzant-ho periòdicament, o bé en el tracta-ment gràfic del cub (mapping, miniexposició, etc)

Per aquesta raó el que proposem és convertir el cub d’accés en una ampliació més del centre, utilitzant-lo com a sistema publicitari, zona d’exposició exterior o altres funcions encara per determinar. D’aquesta manera a un element arquitectònic que juga en contra de l’espai li donaríem una funció pel Centre d’estudis, incorporant-lo fins a la mesura que es pugui com a un departament extern de l’arxiu de documents.

pàg. 41

Pavelló d’Espanya, Biennal de Venècia 2011

Tallers realitzats a La factoria Sant Andreu impartits per Jordi Ferreiro, actual responsable de les activitats infantils a Macba

pàg. 42

pàg. 43

El paviment

Ens sembla que el sòl és un element clau en la limitació dels espais. Hi ha paviments que segons el material presenten millors qualitats per a ser ubicats a l’exterior o a l’interior. I el de la plaça del Macba és especialment particular. Richard Meyer va plantejar la coin-tinuïtat d’aquest entre la plaça i el Macba, de manera que creava un diàleg entre ambdós.

En aquest sentit, ens interessa unificar urbanísticament els tres edi-ficis de la Fundació mitjançant el paviment, present tant a la plaça com al museu Macba. Hem pensat que el paviment fasi un nexe d'unió entre plaça i el Centre d’estudis, aixi també modificar el terra tal com van anunciar en la visita realtizada, va ser una de les qües-tions que tenien previstes, i una intervenció més que justificada.

pàg. 44

La façana i els accesos

La façana del Centre d’estudis és un element que no ajuda a la comunicació dels arxius. Primer de tot incorpora una senyalètica que indica el nom de l’edifici i amb paraules de l’encarregada de la visita: “Sembla que tinguem por de dir el nom de Centre d’estudis i de documentació, és com si diguéssim el nom xiuxiuejant”.

En segon lloc, trobem unes incoherències en l’arquitectura de la façana, principalment el gran frontal. Veiem que és una tercera part de la pell de l’edifici i no comunica res, és un gran mur que sembla que pogués tenir unes finestres, però fins i tot estan tapades. A més a més, veiem que hi han 6 franges verticals que arriben fins a la

pàg. 45

primera planta, que remarquen una verticalitat amb unes línies que van cap a dalt. També diríem que està fet amb por, ja que si la seva principal funció és aquesta, el que haurien de fer és travessar tot l’edifici o com a mínim arribar el següent i últim nivell d’obertures.

La nostra voluntat serà de donar una coherència a l’edifici i com hem fet amb el cas del cub, donar-li una nova funció, ja sigui comu-nicadora, per realitzar actes artístics, o per donar-li una lògica entre altres opcions a tot el conjunt.

A més, proposem crear accesos a les cantonades, amb l'objectiu d'augmentar el trànsit de gent.

pàg. 46

Interiors

El MACBA, al ser una fundació involucrada amb l’art contemporani, proposem que l’espai del Centre d’estudis sigui un reflex de la ideo-logia d’aquest art.

Es planteja un espai despullat, és a dir, on tot queda vist i no s’amaga res, treiem l’estructura de cartró guix existent deixant a la vista l’estructura de pilars i de murs de mamposteria, aconseguint un espai amb més identitat que l’existent. Conjuntament també eliminem els bancs que es troben a la façana, ja que és un element que impedeix la connexió entre l’exterior i l’interior, a mès d’ em-fatitzar la introducció del paviment de la plaça a l’espai i donar més transperència el centre.

Tot l’espai ha estat projectat perque sigui ambigu, multifuncional. No es planteja una distribució fixa, sinò tot el contrari, un lloc on transcorrin diverses activitats les quals puguin conviure entre si i siguin definides pel mobiliari que proposem.

Tot aquest mobiliari que s’utilitza té una zona d’emmagatzematge que es situa a l’espai de trànsit. S’ha plantejat un nombre concret de peces de mobles per que convisquin en l’interior del Centre d’estudis, ja sigui en l’espai prinicpal com a l’espai de pas.

Aquest espai d’emmagatzematge tambè te diverses funcions, no nomès és una zona de connexiò entre l’espai a intervenir i les altres plantes ( biblioteca, oficines, arxiu, aula..) sino que tambè es plant-eja que es mantengui també com a zona on es troben les taquilles i, a més incorporar-hi una màquina expendedora per oferir un servei de cafè i snacks, als usuaris.

Tornant el tema d’entendre aquest espai com un lloc que tot queda vist, les instal·lacions del centre es proposen que siguin visibles i per tant, tot el tema de il·luminació seguirà la mateixa estètica. Tenim dos sistemes d’il·luminar l’espai, primerament trobem una lluminària fixa, com a llum general. Està situada el sostre i es tracta d’un conjunt de bombetes suspesses mitjançant els propis cables elèctrics i els quals passen entre l’estructura de formigó existent.

Per altra banda, com que tenim una distribució versàtil, plantegem una segona il·luminació que emfatitzi la idea mobilitat. Es tracta d’unes lluminàries de peu, que incorporen un sistema per regular la llum, d’aquesta manera podem il·luminar les zones que més ens interessin en el moment de cada activitat.

Per poder endollar aquests punts de llum i es puguin situar de forma al·leatòria dins l’espai, incorporem en els pilars laterals un endoll i en els pilars centrals 2.

D’aquesta manera gràcies a tots els elements comentats a la part superior, aconseguim un espai dinàmic, ambigu, transperent/con-nectat a l’exterior i per sobre de tot, amb una identitat pròpia dins del conjunt MACBA.

pàg. 47

pàg. 48

pàg. 49

pàg. 50

pàg. 51

pàg. 52

pàg. 53

pàg. 54

pàg. 55

pàg. 56