CatalunyaCristiana Setmanari d’informació

i de cultura religiosaANY XLI | NÚM. 2114

2,90 € | 29 MARÇ 2020

P. 14-15

Església samaritana per pal·liar els efectes del coronavirusLes comunitats es preparen per viure una Setmana Santa sense fidels presencials

EDITORIAL i EN PRIMER PLA (P. 3 i 8-11)

El papa Francesc pels carrers buits de Roma.

Reflexions de Francesc Torralba, Raquel Sancho, Montserrat Unterlöhner, María del Carmen de la Fuente, Jaume Aymar, J. M. Guardiola i Xavier Casanovas

EDITORIAL 3CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

Aquesta Quaresma té un to diferent. Els carrers i les places dels nostres po-bles i ciutats —mig deserts a causa del confinament que ha comportat el co-ronavirus— fan pensar més en d’altres temps quan tot, especialment al vol-tant de la Setmana Santa, convidava al silenci, a la interiorització i al reco-lliment. El cardenal Omella, en la se-va carta pastoral —que publiquem en extracte a les pàgines 24-27 d’aquest número— ens convida a «regalar temps a Déu»; diu: «La reclusió a casa nostra pot ser un bon moment per al recolli-ment i la pregària personal i familiar. És també un temps ideal per a la lectura de la Paraula de Déu.»

Ora et labora: l’activitat apostòlica no cessa. L’Església catalana per mitjà de tants agents de pastoral, procura en aquests dies estar a prop dels qui pateixen, dels contagiats pel virus, dels qui estan en quarantena i també de les persones de risc, persones grans, nens i malalts crònics. Tot i que molts serveis de Càritas es tanquen presencialment, es garanteix l’acompanyament indivi-dual telefònic, tasca on-line i presencial en el cas d’alguna urgència.

Molts continuen treballant telemàti-cament des de casa i els missatges per les xarxes corren més que mai: n’hi ha alguns d’alarmistes però també molts

amb reflexions encertades, formatius i esperançadors. Una problemàtica d’aquestes característiques requereix un enfocament interdisciplinari (mè-dic, cultural, periodístic, pastoral...). És el que volem fer en aquest número del setmanari, un número que voldríem que arribés a tots els nostres lectors.

A causa de la situació excepcional que estem vivint, els pastors de les deu diòcesis amb seu a Catalunya han dis-pensat del precepte dominical als fi-dels mentre duri la situació de greu crisi sanitària actual. S’han suspès totes les celebracions de l’Eucaristia amb parti-cipació de fidels, també la dominical. Aquesta mesura —realment excepcio-nal— posa més en relleu la importància dels mitjans de comunicació (televisió, ràdio, xarxes) que possibiliten seguir les celebracions des de casa.

Aquesta suspensió del culte no vol dir que se silenciïn les campanes (títol d’un llibre memorable de Jordi Albertí); els bisbes catalans han demanat que es toqui l’Àngelus cada migdia, a l’ho-ra que recordem que gràcies al sí de Maria, el Verb es va fer carn i habità entre nosaltres.

És una Quaresma diferent, estranya, dolorosa, però voldríem que fos autèn-tica, intensa i esperançada per a tots, camí de la llum de la Pasqua.

Una Quaresma diferent però autèntica

Ole

na P

anas

ovsk

a

SUMARI

Contingut

4 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

03 Editorial

05 La setmana

06 Opinió

08 En primer pla

13 Vida eclesial

22 Opinió

24 Reportatge

28 Carta dominical

30 Bíblia

32 Litúrgia

34 Espai lectors

36 Cultura

41 Cultura

46 Agenda

47 Des del carrer

Carta del cardenal Omella sobre el coronavirus

Déu també és emoció

Via crucis dels cristians al PakistanPÀGINA 22PÀGINA 24

36 «Nord & Sud» al MEV 38 Catalonia Sacra

PÀGINA 16

P. JULIÁN LOZANO @JULIANLOZANOLPrevere de la diòcesi de GetafeImpactat de com està colpejant el #coronavirus (zona Valdemo-ro). Impressionat amb l’enteresa i entrega del personal sanitari. Commogut de veure com Déu consola tantes persones. Demano oracions, perquè cal frenar això

JOSÉ MARÍA OLAIZOLA @JMOLAIZOLA Jesuïta i sociòlegÉs molt emocionant el que està passant amb la celebració de l’Eucaristia virtual. Moltes famílies resant juntes a casa, moltes per-sones soles que, de cop, s’unei-xen a milers més en la pregària... No us imagineu els missatges preciosos que estem rebent. Déu ens uneix

LA SETMANA

Zoom

La setmana en tuitsFRANCESC XAVIER BISBAL I TALLÓ @BISBALTALLORector de Santa Maria i Sagrada Família d’IgualadaPrego per tots els igualadins que viuen amb angoixa i por. Els que estan sols, la gent gran. Prego pels malalts, els difunts i la fi de l’epidèmia. Orgullós d’Igualada: professionals de la salut @Hos-pitaligd i també de les autoritats, especialment @marccastells

XAVIER ROCA BAS @XROCABASDelegat de Mitjans de Comunica-ció del bisbat de GironaFestival de Música Catòlica #Yo-MeQuedoEnCasa amb artistes de primer nivell com @jesus_cabello o @Athenasmusica. Per a tots els gustos

EDUARD BRUFAU

5CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

Escoltat a Ràdio EstelIGNASI MIRANDACoordinador d’informatius

Tothom a casaLa programació s’ha reorganit-

zat, sobretot des de la declaració de l’estat d’alarma i amb les mesu-res restrictives per frenar el coro-navirus. El programa El Mirador de l’actualitat (de dilluns a divendres a les 18 h) ha hagut d’obrir un pa-rèntesi de durada encara incerta. A banda d’alguns espais setmanals que igualment s’han aturat tem-poralment, entre ells A tota costa i Trotamundos (dissabtes al matí) i Rutes per Catalunya (diumenges al migdia), la resta de l’oferta radiofò-nica es manté amb reajustaments, sobretot en el sistema de treball, amb un màxim d’una persona a l’estudi i rotacions perquè tots els qui puguin treballin des de casa.

Entre les novetats, A primera hora (de dilluns a divendres de 8 a 10) comparteix més minuts amb experts i analistes que interpre-ten les claus d’aquesta pandèmia. També acull l’emissió de Diari del Papa (cap a les 9.45). I a tot el ser-vei religiós habitual, hem afegit la Missa diària, de dilluns a dissabte a les 19.15h des de la catedral de Barcelona, i mantenim la de diu-menge a les 19.

L’efemèride de la setmana

La pandèmia de coronavirus ens deixa imatges inusitades, com aquesta del papa Francesc beneint una plaça de Sant Pere buida de fidels. En el moment de tancar aquesta edició els infectats es comptaven per dese-nes de milers tant a Itàlia com a Espanya, amb la previsió que encara augmentessin més.

31 de març del 1861: a Lleida es funda l’Orfeó Lleidatà.

No respectar l’aïllament és un autèntic atemptat contra els nostres conciutadans, els nostres germans

OPINIÓ6 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

Què està passant amb el corona-virus? Avui és dimarts 17 de març. Arreu del món s’han fet més de 15.000 nous diagnòstics. Fins ara, és el dia amb més casos diagnos-ticats. Què està passant? La situa-ció la coneixem i vivim tots. Estat d’alerta nacional. Confinats a casa. Col·legis i universitats aturats. Les esglésies, tancades. El culte públic, suspès. Una situació social sense precedents al nostre país.

El SARS-CoV-2, coronavirus, és molt contagiós. Ha entrat amb força a la nostra societat. Situació de pandèmia. Moltíssimes persones infectades. Centenars de pacients ingressats als nostres hospitals. En pocs dies en seran milers. Unitats de cures intensives plenes.

Incertesa de futur. No sabem

Què està passant amb el coronavirus?

quant durarà aquesta situació, ni la intensitat que prendrà. Els models matemàtics predictors de l’evolució de la pandèmia no són falaguers.

Soc realista. I vull ser optimista: comptem amb un equip humà im-pressionant. La resposta per part de metges, infermeres, auxiliars, admi-nistratius, personal de neteja, etc. és exemplar. Un immens esperit so-lidari recorre els hospitals. La prio-ritat és cuidar i curar els pacients. Es treballa molt i molt bé.

Superarem aquesta situació

amb l’esforç de tothom. Els hospi-tals estem en situació d’emergèn-cia. S’han habilitat espais i s’han dissenyat nous circuits. Hem aug-mentat hores de feina. S’han anul·lat congressos, permisos, vacances. Tots som necessaris. Nosaltres fem la nostra feina. És fonamental que tothom es quedi a casa. El virus no té cames. Si no vivim «l’aïllament solidari» donem avantatge al virus. No respectar l’aïllament és un au-tèntic atemptat contra els nostres conciutadans, els nostres germans.

No hi ha dubte que és un temps difícil. Temps de fraternitat. Temps de pregària. Temps de confiança en Déu, tal com ens ensenya el papa Francesc. Em pregunto quin missat-ge ens vol transmetre Déu, Rei de la Història.

Aquesta quaresma secular i forçada ens pot portar al goig de la vida solidària i austera, respectuosa amb la natura

Coronavirus: una oportunitat per secularitzar la Quaresma

Fa temps que miro de fer apolo-gia de la necessitat de secularitzar la Quaresma. Per raons evidents, les nostres societats occidentals han anat agafant cadascuna de les cele-bracions religioses i adaptant-les al calendari secular. Ara bé, és evident que una societat capitalista com la nostra omplirà de nous significats només allò que la beneficia —festa, desmesura, creixement— i reduirà a la insignificança tot allò que pu-gui arribar a qüestionar-la. No ens enganyem, la Quaresma ni és sexy

ni farà guanyar diners a ningú. Per això podria convertir-se en una po-derosa arma de combat.

El decreixement arribarà, sigui voluntàriament o a la força. I posats a escollir, i pel bé dels que sempre acaben pagant-ne els plats tren-cats, millor que sigui a les bones. Aquí és on sorgeix la gran pregunta: quina pulsió podrà acompanyar la necessària transició que s’imposa cap a un estil de vida desaccelerat i no compulsiu? Quina voluntat serà capaç de negar-se a voler més, tenir més, córrer més i no ser percebuda com una extravagància?

La situació creada pel coronavi-rus ens planteja de cara aquestes preguntes. Està obligant els governs a mesures dràstiques: aturada de la vida laboral i escolar, cancel·lació de viatges, una economia en caigu-da lliure... No és això el que vindria a

ser una Quaresma inevitable?Ara que ens hi hem vist obligats,

fem de la necessitat virtut i pensem de quina manera viure amb menys. Buscar el silenci i l’aturada podria ser una opció vital vàlida. Podríem, a partir de l’any vinent, recordant l’aprenentatge d’un temps que tard o d’hora acabarà, reconèixer que per unes setmanes vam obrir els ulls i se’ns va fer evident que el nostre horitzó és finit, que no som realitat virtual sinó cos físic que pateix i s’es-gota i que no hi ha futur sense un present conscient dels seus límits. Si la Quaresma cristiana culmina amb l’alegria de la Pasqua, aquesta quaresma secular i forçada ens pot portar al goig de la vida solidària i austera, respectuosa amb la natu-ra, una vida humil que és condició de possibilitat i garantia d’una vida plena.

PUNT DE VISTA

DR. J. M. GUARDIOLA TEYMetge Internista de l’Hospitalde Sant Pau de Barcelona

XAVIER CASANOVASDirector del Centre d’Estudis Cristianisme i JustíciaArticle original a: blog.cristianismeijusticia.net

MIRADA AL MÓN

OPINIÓ

UN NOU LLINDAR

7CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADABisbe de Mallorca

Per seguir fent front a aquest repte global, tenim qui ens acompanya i, cridant-nos a respondre confiant, ens diu: «No tingueu por!»

Davant la gravetat de la pandèmia del coronavirus, encara hi ha qui es demana sobre la repercussió que un petit gest pot tenir davant d’un problema de dimensions universals, com si la petitesa de la bona voluntat tingués molt poc a fer respecte d’un enemic que, a més d’invisible, ha sembrat el desconcert, la desolació i la mort. El dubte hi és, però hi som nosaltres per sembrar la confiança i solidaritat. Hi som per ajuntar forces i bona voluntat, per prendre decisi-ons valentes encara que tinguin una vessant de risc, hi som per respondre amb més humanitat a un problema que és global. L’oceà es fa de peti-tes gotes i totes són necessàries. Tinguem-ho present.

Des que es va dir «queda’t a casa», els esquemes quotidians van canvi-ar de rumb. L’eslògan demanava a l’instant la col·laboració eficaç per solucionar un problema col·lectiu. Evitar el contagi era el primer gest, una actitud preventiva que resulta necessària sense claudicació. La resposta correspon a la magnitud del repte i aquesta espècie de de-sert imposat que ens toca viure s’ha convertit en una infinitat de mostres de generositat i de servei envers els altres, sobretot els més febles. És el desert quaresmal que enguany es-tam vivint i que —com veiem— ens ajuda a entrar més dins el propi interi-

or i començar a veure-ho tot amb uns altres ulls, la vida familiar, la relació virtual amb les amistats, la percepció dels esdeveniments, l’ús del temps, l’amplària que pren l’instint creatiu i les pròpies habilitats, el retorn pau-sat a la lectura, al silenci, també la intensificació de la pregària.

Molts ja ho diuen, tot això ens es-tà ajudant a refer actituds que esde-vinguin una nova forma de pensar, de mirar, d’observar, de reaccionar, d’actuar, un gest de conversió. Una mirada nova, sens dubte, que es fixa més en l’essencial i oblida tot allò que ens fa perdre el temps, com el pes d’una vida estressada o el poc valor que donam a la salut i als valors de l’esperit. Per a nosaltres, la mirada té que veure amb l’adhesió al Jesús de l’Evangeli, on hi podem trobar la resposta global als reptes que ens afecten a tots i demanen una respos-ta generosa. Els cristians, com tantes persones de bona voluntat amb qui compartim uns mateixos anhels, no podrem abaixar mai la guàrdia per respondre amb valentia a tot allò que se’ns presenta. Jesús va dir «vetlleu!», «amb la mà a l’arada, no mireu enre-re!», «aneu, jo soc amb vosaltres cada dia!». Per seguir fent front a aquest repte global, tenim qui ens acompa-nya i, cridant-nos a respondre confi-ant, ens diu «no tingueu por!». Fem-li cas!

A desafiament global, més humanitat

EN PRIMER PLA8 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

FRANCESC TORRALBAProfessor de la Fundació Blanquerna-URL

Les crisis són sempre una opor-tunitat. Ningú no desitja patir una experiència crítica, veure com les seves rutines i hàbits quotidians s’alteren significativament, però les crisis, ben digerides, són una oportunitat i no solament a títol in-dividual, sinó també col·lectiu.

La crisi pandèmica que patim ens exigeix estar confinats, closos en l’espai íntim de la llar. Aquesta reclusió és una novetat en la nostra vida quotidiana. Tendim a marxar de casa d’hora i, sovint, arribem tard, després d’un dia de múltiples activitats. L’imperatiu de restar a ca-sa ens desafia, ens sacseja, fins i tot, ens indigna, perquè volem exercir la nostra llibertat de moviments, però també és una gran oportu-nitat, una ocasió que pot ser molt fecunda per a tots.

És, en primer lloc, un acte de so-lidaritat. No solament estem con-finats per protegir-nos a nosaltres mateixos, sinó per protegir els al-tres conciutadans i, especialment, els grups més vulnerables de la so-cietat, els qui estan més exposats a patir la malaltia. Hem d’estar a casa, però això no és fàcil. S’obren, però, un munt de possibilitats. La vida ac-tiva deixa pas a la vida contempla-tiva; la vida exterior, generalment acuitada i sense pausa, cedeix pas a la vida interior.

La crisi pandèmica, una oportunitat

Tot això ens causa neguit. Què farem ara? Com passarem les hores tots plegats? El qui està sol, haurà de pouar en la seva creativitat per mirar d’ocupar el temps. Els qui vi-vim acompanyats de fills, haurem de conrear mútuament la paciència i la tolerància per evitar les friccions pròpies de la vida en comú.

La crisi que patim és una ocasió per créixer, per fer net, per mirar-nos per dins, per retrobar el que és es-sencial, per engegar converses que mai no hem tingut amb els nostres fills, per llegir llibres acumulats a la prestatgeria, per acostar-nos a l’Evangeli i meditar-lo a fons, pa-ràbola a paràbola, per assaborir aquella música que ens transporta al setè cel, per donar-nos mútua-ment ànims, per practicar la vida comunitària i prendre distància del consumisme compulsiu que col-lectivament ens caracteritza.

També és una ocasió per agrair

als professionals de salut tot el que fan per curar i cuidar els qui patei-xen; per veure el que ens uneix a tots, més enllà de la cansada pica-baralla política. No som afortunats. Ningú no vol les crisis, tampoc el patiment, el desconcert, ni la des-feta econòmica que suposarà per a moltes economies domèstiques. Ningú no ho vol, però ens ha tocat viure-la.

La crisi és una ocasió per ser més humils, més atents, més solidaris, més respectuosos amb les autori-tats públiques i més agraïts als ci-entífics que cerquen la fórmula per evitar la seva extensió. També és un temps per retrobar la pregària, per confrontar-se a Déu, per demanar-li que ens doni la força per afrontar-la amb dignitat, amb temprança i amb esperança; perquè vessi els seus dons en tots els ciutadans, especi-alment en aquells que pateixen la malaltia en la pròpia carn.

Haurem d’aprendre a conso-lar-nos, a dir-nos les paraules de conhort i d’estima, a establir vincles més sòlids i sincers. Aquest temps de separació física també és una ocasió per adonar-nos del valor que té la relació social, el tracte amb els altres, el llenguatge no verbal. Ens costa desprendre’ns d’aquest llenguatge, però, en fer-ho, ens adonem del valor que té i com el necessitem per expressar l’afecte que sentim per les persones més properes. Paciència i esperança.

L’imperatiu de restar a casa ens desafia, ens sacseja, però és una gran oportunitat que pot ser molt fecunda per a tots

9CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020EN PRIMER PLA

Estem vivint una Quaresma de qua-rantena. Un veritable desert en aquest temps quaresmal. Els carrers vuits i l’isolament il·lustren, portant la imatge fins a l’extrem, una realitat cada vegada més preocupant: la ruptura dels lligams socials, la crisi de la família, l’augment dels problemes econòmics derivats de la desocupació. Aquest virus posa en evidència la tendència dels darrers temps i, sobretot, l’aïllament dels més febles i vulnerables.

Com es pot isolar a casa qui no té casa? Les persones sense sostre són les que aquests dies pateixen particular-ment. Recordem que són unes 2.000 que dormen al ras, en edificis abando-nats, assentaments o barraques. Qui viu al carrer escolta com tothom les notícies però aquests dies se sent en-cara més marginat i exclòs. Veu com tothom es tanca a casa seva, plena de menjar, mentre ell no té un lloc on pro-tegir-se i menjar. Ningú no s’atura a ex-plicar-los el que passa. Amb els carrers deserts i molts espais tancats és més difícil poder rebre atenció, ajuda, una almoina. A més, cal afegir la suspensió de molts serveis als quals acudien de forma habitual per tal de cobrir les se-ves necessitats bàsiques. Tenen gana.

Sant’Egidio no ha volgut interrom-pre el servei del menjador, del centre d’acollida, dels sopars per al carrer. Amb responsabilitat i imaginació, i prenent les mesures de precaució ne-

El desert de la QuaresmaRAQUEL SANCHOComunitat de Sant’Egidio

cessàries per evitar la propagació del contagi, continuem ajudant els nostres amics. Als diferents serveis s’explica el que està passant, es do-nen consells, si no es pot donar la mà, es fa una mirada amb simpatia. En els espais de servei s’entra de forma esglaonada respectant la distància recomanada, es vetlla per la higiene de les mans, l’ús de mascaretes, gels, guants... Una amiga del carrer que freqüenta el servei de la Comunitat de Sant’Egidio ho va expressar així: «Gràcies perquè teniu obert el men-jador; està tot tancat. Gràcies pel got d’aigua, pel menjar.»

Aquests dies Sant’Egidio busca diferents maneres d’acompanyar i fer sentir la proximitat amb els més febles i indefensos. També amb els ancians, que se senten encara més sols, a través de trucades, cartes, mis-satges. No ens podem deixar vèncer per la por ni per la mandra. Els ciu-tadans i les institucions hem de ser responsables i prudents, però alhora en aquest desert hem de mirar els po-bres, alliberar-nos de la por i ser més solidaris! Tothom pot fer alguna cosa, un gest, un somriure, una paraula, un ajut, una col·laboració econòmica. Ai-xò no costa a ningú! Si el contagi ens obliga a allunyar-nos físicament dels altres, la solidaritat ens uneix, ens fa més forts davant la por i ens ajuda a protegir-nos.

En aquest desert hem de mirar els pobres, alliberar-nos de la por i ser més solidaris!

10 CatalunyaCristiana EN PRIMER PLA29 MARÇ 2020

Temps guanyat per a l’hospitalitat

«Aquest matí, en només du-es hores, han vingut 5 persones.» Aquest és el missatge que ens en-via el Pau, jesuïta, des de la porta de Migra Studium, a les 11 del matí del dilluns 16 de març, primer dia de confinament i primer dia en què entitats que fem primera acollida te-nim la porta gairebé tancada. Temps en què no podem fer allò pel qual vam ser creades: oferir acollida a les persones migrants més vulne-rables. Els darrers dies vam pensar en un sistema de teletreball i ens vam repartir feina per fer des de casa. Semblava que ho teníem tot controlat, però la mateixa vida ens ha recordat que això no va només d’eficiència i gestió i que, mentre duri aquest confinament, haurem de patir la imatge contra la qual lluitem cada dia: la de les persones esperant davant una porta tancada.

Nosaltres no oferim un servei bà-sic i, per tant, seguint les instrucci-ons de les autoritats i pensant en el bé comú, no obrim. No estaria justificat que una persona sortís del seu domicili per venir «a casa nos-tra», tot i que per a moltes d’elles, i especialment les més vulnerables, les entitats d’acollida són els únics llocs on troben algú disposat a es-coltar-les, on poden deixar de ser invisibles i compartir qui són i en quina situació es troben. Aquesta

porta tancada l’intentem compen-sar intensificant el contacte telefò-nic amb qui ja estàvem en contacte, però no podrem arribar a tota aque-lla gent a la qual encara no coneixí-em. Persones que és probable que hagin de viure més amagades que mai, ja que la presència policial al carrer és molt més evident. Aquest serà un temps perdut per a l’aco-llida.

En altres casos, la porta tancada és la del mateix lloc on viuen les per-sones migrades més vulnerables. No farem servir aquí la paraula «ca-sa», perquè gràcies a informes com La llar és la clau de Càritas sabem com viuen moltes d’elles: un 36% de la població de la diòcesi de Barce-lona viu en un habitatge insegur o inadequat, una xifra que augmenta

fins al 72% en el cas de persones d’origen estranger. Quantes perso-nes viuen el confinament en llocs insalubres? Quantes ho fan amb persones desconegudes? Quantes en una habitació de pocs metres quadrats? Quantes sense un mínim espai d’intimitat? Quantes tancades en un Centre d’Internament tot i sa-ber que no podran ser expulsades i quedaran en llibertat amb la ma-jor part dels recursos assistencials tancats? No sabem la xifra, però és suficient saber que són totes aque-lles a les quals no els hem ofert una alternativa més digna. Serà aquest un temps perdut per a la protecció de qui és més vulnerable.

I en aquest univers de portes tancades, un contrapunt, tan petit i humil com potent i esperançador: el que representen les famílies i co-munitats que en algun moment van decidir obrir la porta de casa seva i oferir la seva hospitalitat. Com la Xarxa d’Hospitalitat de Migra Stu-dium, que acull gent a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Cu-gat, Sant Feliu i Terrassa. Dones i homes que comparteixen temps de confinament (i de pors i oportuni-tats) amb algú que no fa gaire era un desconegut o desconeguda. Serà un temps per a la vida compartida, un temps guanyat per a l’hospita-litat.

MARÍA DEL CARMEN DE LA FUENTE PÉREZDirectora de Migra Studium

Famílies d’acollida de la Xarxa d’Acollida de Migra Studium.

En aquest univers de portes tancades, un contrapunt: el que representen les famílies i comunitats que en algun moment van decidir obrir la porta de casa seva i oferir la seva hospitalitat

11CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020EN PRIMER PLA

Aquestes últimes setmanes hem estat llegint al refetor la biografia de la missionera catalana Isabel Solà. Es tracta d’un llibre molt i molt re-comanable titulat Lo que no se da se pierde, el relat de la seva vida a Haití, sobretot amb la vivència del devastador terratrèmol del 2010. Ens ha colpit molt i ens ha recor-dat, una vegada més, que l’estil de vida que portem a casa nostra és molt privilegiat en comparació amb el dia a dia de milions de persones. Ara, però, pel que sembla, ens ar-riba una amenaça seriosa, un virus posa en perill la nostra salut i la dels nostres éssers estimats, des-

GNA. MONTSERRAT UNTERLÖHNER SALVAT Monestir de Sant Benet de Montserrat

Quan us vaig veure malalt, i us vaig visitar?bordant el sistema sanitari i deixant descol·locades les autoritats.

Aquests dies ens tocarà viure situacions molt insòlites, el con-finament dins les cases n’és un exemple. I si d’una cosa en sabem una mica els monjos i les monges és de recolliment. L’ordre i la quoti-dianitat de la vida monàstica estan pensats per fugir de la dispersió i la precipitació; tot i així, malgrat que pugui semblar el contrari, el córrer, l’estar a punt i actiu, sí que és una actitud molt valorada per sant Benet i que apareix al llarg de la seva Regla. Sant Benet té una pressa existencial, d’urgència i de compromís amb el pla de Déu: «Correu mentre tingueu la llum de la vida perquè no us sorprenguin les tenebres de la mort” (Pr,v. 13), «Cal ara córrer i fer allò que ens aprofiti per sempre» (Pr v. 44). Aprofitar el present, que és l’únic que realment tenim a l’abast, és indispensable per a construir-nos i realitzar-nos com a persones.

La situació de reclusió que ens fa viure el coronavirus és una opor-tunitat per intensificar aquesta ex-periència de present. D’un present que mai no és passiu perquè, fins i tot, no fent res, ja estem prenent

una opció vital. Dins del monestir sabem que no hi ha dos dies iguals, encara que conservem la mateixa rutina. La nostra vida transcorre en un vaivé d’emocions que ens acom-panyen en la nostra recerca de Déu. La perseverança en la pregària i en el treball ens ajuda a donar sentit al gest més simple i aparentment buit de transcendència. Nosaltres sabem que el nostre Déu no és amic del soroll i l’espectacularitat, sinó que es fa present en les coses pe-tites, senzilles e insignificants.

El nostre Déu és tan humil que difícilment ens adonem que el te-nim al costat. Ignorem que el seu cor ens enyora i està delerós perquè correm a aixoplugar-nos-hi així que l’invoquem. M’emociona pensar en tota la gent que s’està donant als altres aquests dies. La situació és excepcional i no deixa de ser una oportunitat per escollir entre fer el bé o deixar de fer-lo; estimar o deixar de fer-ho; obrir-nos als altres o tancar-nos en les nostres pors i egoismes. Cada gest, cada elecció, cada acció per més petita, secreta i insignificant que sembli té un valor incalculable als ulls de Déu. Molta gent no ho sap, però, darrere del coronavirus, s’està guanyant el cel.

Dins del monestir sabem que no hi ha dos dies iguals, encara que conservem la mateixa rutina

12 CatalunyaCristiana EN PRIMER PLA29 MARÇ 2020

A les celebracions televisades o radiades solem saludar els qui s’hi uneixen de lluny estant, persones grans, malaltes o impedides... el Covid-19 ens permet fer nostra la seva sort. Francesca Morelli, psi-còloga, escriu: «En un moment his-tòric en què certes polítiques i ide-ologies discriminatòries (...) estan ressorgint a tot el món, apareix un virus que ens fa experimentar que, en un tancar d’ulls, podem conver-tir-nos en els discriminats, aquells als quals no se’ls permet creuar la frontera, aquells que transmeten malalties. Tot i no tenir cap culpa, tot i ser de raça blanca, occidentals i disponsant de tota mena de luxes econòmics al nostre abast.» Afegi-ria: i en unes circumstàncies en què tots ens convertim en malalts o en candidats a la malaltia, podem es-devenir més empàtics amb els ma-lalts crònics i els impedits de per vida, perquè amb les actuals me-sures sanitàries, els catòlics prac-ticants estem també impedits —i àdhuc dispensats— d’anar a missa. Però si els mitjans de comunicació

—ràdio, televisió, internet...— ens permeten de veure-la i escoltar-la a temps real, per què no unir-nos-hi? Experimentarem el que els nostres germans televidents i radiooients fan cada diumenge. I, sobretot, en el cas de la missa radiada, podrem fer-nos aquella composició de lloc que proposava Ignasi de Loiola: ani-rem a l’essencial i ens distraurem menys amb el secundari.

Els monjos de Montserrat que, des del primer d’octubre del 2007, permeten que retransmetem les pregàries de laudes i vespres —i també l’eucaristia dominical— i els de Solius amb les completes, queden sorpresos de la diversitat de persones que els escolten, per cert no sempre practicants ni cre-ients. Alguns, per molts motius, no assistiran mai presencialment a una celebració, però sí que la seguiran des de l’anonimat, de lluny estant.

Durant uns anys trucaves al te-lèfon de l’Evangeli i senties l’enre-gistrament de l’homilia dominical. Els seus promotors eren conscients que, per a moltes persones desco-negudes, aquell era l’únic contacte que tindrien amb la Paraula de Déu.

També hi ha matrimonis grans

que segueixen les celebracions des de casa i residències d’ancians que viuen l’experiència de veure en grup una eucaristia televisada. Fa anys la gent veia molt més la tele conjuntament als bars: era un fac-tor de cohesió social. Avui —llevat dels partits de futbol— l’oferta s’ha diversificat. En canvi, les misses i altres actes religiosos mantenen aquesta potencialitat.

Ara els canonges de la catedral de Barcelona han demanat a Ràdio Estel de retransmetre diàriament l’eucaristia que se celebra a la Seu barcelonina com fem des de fa més de vint anys els diumenges. Hem accedit de bon grat a fer-ho després de vespres i, ells, amablement, a re-tardar quinze minuts la celebració (19.15h) per poder oferir-la en temps real.

Una de les coses que no perme-ten les retransmissions és passar la safata, però això facilita que les institucions i les persones siguin en-cara més lliures per aportar, amb discreció, els seus donatius: gràcies a l’avançada. Potser un dia les ad-ministracions descobriran també que estem parlant d’accions d’uti-litat pública.

JAUME AYMAR I RAGOLTADirector de «Catalunya Cristiana» i Ràdio Estel

El coronavirus i les retransmissions

Ignasi Miranda transmet cada dia per Ràdio Estel, de dilluns a dissabte a les 19.15 h, la missa des de la catedral de Barcelona. Els diumenges ho faa les 19h.

Vida eclesial

Aquesta setmana parlem d'una Setmana Santa sense fidels al Vaticà, coneixem la nova edició de Tabor Conference, reflexionem sobre els joves i ens aproximem als cristians al Pakistan

1329 MARÇ 2020 CatalunyaCristiana

Els ritus de Setmana Santa es faran sense la presència dels nombrosos fi-dels que habitualment hi solen partici-par, però poden ser seguits en directe a través de Vatican News i dels canals de televisió d’arreu del món.

La prefectura de la Casa Pontifícia ha anunciat que «a causa de l’actual emergència sanitària internacional, totes les celebracions litúrgiques de Setmana Santa tindran lloc sense la presència dels nombrosos pelegrins» que tradicionalment demanaven par-ticipar dels ritus.

Aquesta decisió històrica respon a la responsabilitat de no propagar el co-ronavirus i afecta les celebracions del Diumenge de Rams, el 5 d’abril; de Di-jous Sant, el 9; de Divendres Sant, el 10, i del Via Crucis posterior al Colosseu; del Dissabte Sant, l’11, amb la Vetlla Pas-qual, i del Diumenge de Resurrecció, dia 12, amb la tradicional benedicció urbi et orbi.

Fins al 12 d’abril les audiències ge-nerals del Papa i el res de l’Àngelus continuaran com fins ara, sense fidels, i retransmesos en directe. També es manté la transmissió en viu de la missa de Santa Marta.

El papa Francesc ha adreçat un mis-satge als joves amb motiu de la 25ena Jornada Mundial de la Joventut 2020, que se celebra el 5 d’abril, Diumenge de Rams. El Papa aprofundeix en el tema triat per a enguany: Jove, aixeca’t! (Lc 7,14). El context del relat bíblic escollit és la ciutat de Naïm, a Galilea, on Jesús es troba amb un seguici fúnebre. Els protagonistes: un jove, mort, fill únic, acompanyat de la mare i els amics.

Francesc explica: «Al nostre vol-tant, però a vegades també dins nostre, trobem realitats de mort: física, espi-ritual, emotiva, social. Ens n’adonem o simplement en patim les conseqüènci-es? Hi ha res que puguem fer per tornar a donar vida?» El Papa demana als joves que es fixin en «la manera com actua Jesús»: «Aquell noi de l’Evangeli, que era veritablement mort, va tornar a la

vida perquè va ser mirat per Algú que volia que visqués. Això pot pas-sar fins i tot avui i cada dia.» «La commoció de Jesús el fa partícip de la realitat de l’altre. Pren damunt seu la misèria de l’altre. El dolor d’aquella mare es converteix en el seu dolor. La mort d’aquell fill es converteix en la seva mort.»

I afegeix que aquesta manera de captenir-se de Jesús està present en milers de joves quan reaccionen davant de necessitats familiars, co-munitàries, catàstrofes i davant de la destrucció de la natura: «No us deixeu robar aquesta sensibilitat. Escolteu sempre el gemec del qui pateix; deixeu-vos commoure per aquells que ploren i moren en el món d’avui. Si sabeu plorar amb els qui ploren, sereu veritablement feliços.»

En darrer lloc, Francesc anima els joves a aixecar-se i a aixecar els altres per canviar aquest món: «“Aixeca’t” vol dir també “somia”, “arrisca”, “compromet-te per can-viar el món”, torna a encendre els teus desitjos, contempla el cel, els estels, el món al voltant teu. Aixe-

Les celebracions de Tridu pasqual es podran seguir en directe

AGÈNCIESCiutat del Vaticà

ESGLÉSIA A ROMA14 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

Setmana Santa al Vaticà sense fidels pel coronavirus

ESGLÉSIA A ROMA 15CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

ESGLÉSIA EN SORTIDA

Comunitat des de casaEns han demanat que estiguem a casa, que no sortim més que l’imprescindible, si pot ser gens i més si som del grup de població que té més risc de contagi del coronavirus. Així ho estem fent, uns millor que altres, però tots dins de les nostres possibilitats.A l’Església li va costar una mica prendre la decisió de no fer cele-bracions amb fidels presencial-ment, semblava que en moments de dificultat la pregària era més necessària que mai. I així és. Potser el que no és tan necessari és el fet d’estar junts en un mateix espai i temps.Aquesta decisió difícil de pren-dre ens ha obert tot un món de possibilitats i d’oportunitats, començant per tenir temps de silenci. Sí, de tancar la porta de la nostra habitació i trobar-nos a soles amb aquell que sabem que ens estima, que ens diria la santa. Aquestes estones que tanta falta ens fan en la quotidianitat i ens permeten prendre perspectiva i veure la nostra vida des de la cal-ma de la solitud i el silenci per tal de valorar el que és o no accesso-ri, l’imprescindible... l’horitzó...Aquests dies moltes comunitats han obert les pregàries gràcies a les tecnologies i podem sen-tir-nos resant junts l’Àngelus, la litúrgia de les hores, l’eucaristia, reflexions…Per a mi, aquests dies, malgrat la preocupació i les dificultats, han suposat una descoberta de la celebració comunitària des de casa, sentint-nos units en el mo-ment actual. És el més proper de saber-me Església amb els meus germans i germanes que, majori-tàriament no conec ni coneixeré. Un cop més, la comunitat de fi-dels podem acompanyar-nos des de la distància, tot sabent-nos units en l’essencial, cuidant-nos i vetllant unes per les altres, més enllà del contacte físic.

ESTHER BORREGO

PAPA FRANCESC«“Aixeca’t” vol dir també “somia”, “arrisca”, “compromet-te per canviar el món”»

ca’t i sigues el que ets.»

Meditacions des de la presóEn una carta enviada al diari italià

Il Mattino di Padova, el Papa ha donat a conèixer que enguany les meditaci-ons del Via Crucis de Divendres Sant seran escrites pels membres de la parròquia de la presó de Pàdua, Due Pallazzi.

A la carta, el Papa escriu: «He triat la presó perquè, també aquesta ve-gada, fossin els últims a dictar-nos el pas.» Les meditacions —per primera vegada confiades als detinguts— són «una obra coral» que uneix «els di-versos rostres» del món penitencia-ri: «La víctima, la persona detinguda, el policia de presons, el voluntari, la família del pres, l’agent de llibertat condicional, el pedagog, l’Església, la persona innocent de vegades injusta-ment acusada.»

Un veritable «calidoscopi de si-tuacions», escriu el Pontífex, que afirma que està «commogut» pels textos de les meditacions, «partícips d’aquesta història, germà de qui es va equivocar i de qui accepta ser al seu costat per reprendre l’ascens».

Es pot ser jove, modern i catòlic? La resposta, òbviament, és que sí, però també ho és que moltes vegades costa de visualitzar aquesta combinació de conceptes com joventut, modernitat i catolicitat. Del que no hi ha dubte és que les delegacions de Pastoral de Jo-ventut malden per apropar als joves el missatge de l’Evangeli i de Jesucrist de forma atractiva, emprant el llenguat-ge d’avui. «El contingut és molt im-portant, però també ho és la forma de presentar-lo, sobretot en el món d’avui en què rebem una allau d’impactes», reflexiona Berta Puig, membre del Se-cretariat de Pastoral amb Joves de l’ar-quebisbat de Barcelona i graduada en Publicitat i Relacions Públiques.

A l’hora d’anar a cercar models vi-sualment atractius, una meca indis-cutible són els Estats Units. És també un país on la religió i l’espiritualitat es viuen de forma natural i, per tant, on no cal amagar-se ni avergonyir-se de la condició de creient. No és estrany, doncs, que moltes de les metodologies que s’estan aplicant a casa nostra en l’àmbit de la pastoral juvenil tinguin de-nominació d’origen nord-americà, com el Life Teen aplicat a la catequesi i, més recentment, el Tabor Conference. Una altra eina importada dels Estats Units que es vol implementar a casa nostra és NET (National Evangelization Teams / Equips Nacionals d’Evangelització).

«El Tabor Conference és un esde-veniment per a adolescents d’un cap de setmana de durada», explica Bru-no Bérchez, delegat d’Anunci de la Fe i d’Iniciació Cristiana de l’arquebisbat de Barcelona. És una trobada festiva amb música, xerrades, testimonis, jocs i moments intensos de pregària, pensat perquè els joves de 14 a 17 anys puguin tenir un encontre personal amb Jesús i experimentar l’alegria de la fe.

16 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020 ESGLÉSIA A CATALUNYA

Barcelona

CARME MUNTÉBarcelona

Déu també és emoció

Segons el responsable de Pastoral de Joventut, «vol ser una invitació a pujar a la muntanya del Tabor perquè els joves experimentin l’amor de Déu».

Per afavorir aquesta trobada cal molta profunditat de contin-gut, com la celebració eucarística, l’adoració al Santíssim o el testi-moniatge, però també una forma atractiva de presentar-lo. Per això és importantíssim una bona ora-tòria per part dels qui expliquen la seva experiència (speakers) i una música de lloança ben executada.

«El Tabor convida a no tenir por de refiar-se de Déu», exposa Bru-no Bérchez. «No és només música i xerrada, és una experiència de fe similar a la viscuda en una Jornada Mundial de la Joventut o en l’Aplec de l’Esperit.»

«Ser catòlic mola»

L’estiu del 2017, Berta Puig va tenir l’oportunitat a Nova York de

En preparació la segona edició del Tabor Conference, una trobada de cap de setmana per a adolescents

BERTA PUIG«El contingut és molt important, però també ho és la forma de presentar-lo»

1729 MARÇ 2020 CatalunyaCristianaESGLÉSIA A CATALUNYA

prendre nota in situ de l’experièn-cia d’una Steubenville Conferen-ce, organitzada per la Universi-tat Franciscana de Steubenville, el bressol on va néixer fa més de trenta anys. «En aquell viatge als Estats Units», rememora, «Déu ens va posar la llavor d’un somni: es tractava de replicar-lo a casa nostra per mostrar que “ser ca-tòlic mola”».

El somni va prendre forma el juny de l’any passat, quan el Secretariat diocesà de Pastoral amb Joves va organitzar a La Salle Bonanova Barcelona la pri-mera edició del Tabor Conferen-ce amb el lema Beloved («Esti-mat»). Es tractava de traslladar a un format més reduït però igual-ment ambiciós el que s’organitza a l’altra banda de l’Atlàntic. Per això comptaven amb la música de lloança de Worship.Cat i diversos testimonis i actuacions com la del cantant de rap Grilex o el DJ Nira. 

Aquella primera edició a Bar-

celona va aplegar uns 250 joves, acompanyats dels seus monitors, que van sortir profundament remo-guts de l’experiència i amb ganes de repetir-la. «Els joves ploraven i s’emocionaven experimentant l’amor de Déu», comenta mossèn Bruno. «Potser algú dirà que és molt emocional; certament és així, però és que a un adolescent no li en-tres amb discursos, sinó amb emo-cions. Si s’emociona amb el futbol o amb el seu cantant preferit, per què no amb una experiència de fe, de pregària, d’Església o escoltant una xerrada que li parla de la seva vida de fe? Déu també és emoció.»

En aquest sentit, Bruno Bér-chez destaca la participació d’un grup de noies d’un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa), acompanyades de la seva monito-ra: «Va ser impactant veure com aquestes noies, que arrosseguen històries molt dures de violència i abusos, van sortir guarides per dins perquè havien experimentat la trobada d’amor amb Déu. Recor-do que una se’m va acostar i em va dir: “Gràcies pel Tabor.” Per aques-ta sola noia havia valgut la pena tot l’esforç d’organització.»

Un altre moment impactant va ser després de la missa del diu-menge, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell, amb l’enviament i la crida vocacional als joves. «Ho havíem vist als Es-tats Units però no sabíem si aquí funcionaria», reconeix Berta Puig. El resultat, però, va arribar a sor-prendre els mateixos organitza-dors. «Vaig preguntar si algun jove s’havia plantejat la crida a la vida religiosa o sacerdotal», recorda el responsable de Pastoral Juvenil, que va quedar profundament com-mogut de veure com els joves ana-ven fent un pas endavant. El bisbe Vadell els va beneir i va pregar per ells. «En el fons és reptar els joves, és llençar-los una pregunta direc-ta», destaca Bérchez.

L’experiència va ser tan positiva que ara s’està preparant la segona edició del Tabor Conference amb el lema «Crist Viu», partint de l’ex-hortació del papa Francesc. Serà el cap de setmana del 3-5 de juliol. Més informació: www.delejove.bcn / www.taborconference.org

BRUNO BÉRCHEZ«A un adolescent no li entres amb discursos, sinó amb emocions»

«Photocall» de la primera edició del Tabor Conference, celebrat el juny de l’any passat a La Salle Bonanova.

1929 MARÇ 2020 CatalunyaCristiana

Els joves són l’ara de Déu. Els joves enriqueixen i aporten a l’Església una frescor, una novetat, una provocació i unes preguntes, que la gent gran no es fa. Els joves pregunten als grans i aquests han d’intentar no deixar-se emportar per respostes tancades o preconcebudes. Els grans tenen molt a aprendre dels joves per la via de l’em-patia, el que el Papa anomena «camins d’encontre». El diàleg entre grans i pe-tits és necessari per fer créixer l’Esglé-sia; contràriament, el que crearíem és una distància major entre grans i joves.

Però tots els joves són iguals? La paraula «joves» els engloba a tots?

Cada jove ha de ser considerat terra sagrada, i ens hi hem d’acostar amb aquesta convicció. La paraula joventut no defineix res, hauríem de parlar de joventuts…, ja que existei-xen «joves (concrets) amb les seves vides concretes», conèixer com són els joves que tractem és fonamental per poder-los entendre... cada reali-tat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.

Molts joves viuen en contextos de guerra, víctimes de segrestos, es-clavitud, explotació sexual, violació, delinqüència, violència, situacions d’addiccions, víctimes de la margina-ció i l’exclusió social... l’Església ha de plorar davant dels drames que viuen alguns dels joves d’avui dia. No podem tampoc acostumar-nos que això sigui «el normal», ni fer mirar als nostres

ESGLÉSIA A CATALUNYA

CHRISTUS VIVIT

Com són els joves d’avui dia?

MIQUEL VENTURADelegat de Joventut de la diòcesi de Solsona

Tania R

odriguez (Pixabay)

joves cap a un altre costat, amb anes-tèsies, els hem de convidar a plorar pels drames dels seus germans.

Els joves actuals viuen en el món actual: globalitzat, hipersexualitzat, ple d’ideologies, interessos econò-mics i prejudicis, és l’era digital. Viuen en aquest món i és el mateix que el pot allunyar de l’Església per no trobar respostes a les situacions que viuen. Els joves viuen, moltes vegades, allu-nyats de la realitat en l’esfera digital: distanciats de la seva família, dels va-lors culturals i religiosos... i això por-ta moltes vegades les persones a la soledat més absoluta... són els «emi-grants digitals». Existeixen, apunta el Pontífex, uns altres emigrants fruit de les guerres. Són els «emigrants com a paradigma del nostre temps».

Ni els abusos, ni les arrugues de l’Església ens han de fer perdre l’es-perança: és el moment d’una renova-ció històrica, d’una nova Pentecosta! Francesc anima també els joves a demanar a Jesús que els renovi, en moments de debilitat, cansament o decepció.

Arriscar-se que valgui la pena, arriscar-se pels altres... quants joves de les nostres parròquies tenen grans somnis, somnis no gens egoistes. El Sant Pare els convida viure una vida comunitària, a no aïllar-se. La soledat debilita, fa perdre forces. Lluitar pels altres, fer grans sacrificis pels altres, aquest ha de ser l’alè per als nostres joves!

Cada realitat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.

• COTXE, MOTO I CICLOMOTOR• PSICOTÈCNICS• LLICÈNCIA D’ARMES• LABORALS I ESCOLARS• NÀUTICA

CERTIFICATS MÈDICSCARNET DE CONDUIRNÀUTICA I ARMES

CENTRE MÈDIC PLAÇA MOLINADR. RAFAEL SOLANAS ANGLADA

LABORABLES De 10 a 13 h i de 16 a 20 hLes persones que es presentin amb un exemplar de Catalunya Cristiana tindran un descompte de 10 euros www.centromedicoplazamolina.es

INFORMEU-VOS-EN:Tel. 932 188 826Mòbil: 639 474 741c/ Balmes, 281, entrl. 2n08006 Barcelona

Estem vivint una situació excep-cional. Tots ho sabem: si no ens hi posem de debò no ho arreglarem. Cal que seguim les indicacions que se’ns estan donant, tant des de l‘ad-ministració com des dels bisbats. També sabeu que s’han suspès totes les eucaristies i grups de les parròquies. Això ja dona una idea de la gravetat de la situació. Segons els experts, si ho fem bé, en quinze dies podríem evitar que els serveis sanitaris es col·lapsin —aquest és el risc més gran— i puguem començar a revertir la situació. Això és el que ha passat a la Xina —origen de la infecció—, permetent-los, a hores d’ara, tornar a la feina...

Des de Vida Creixent us dema-nem que sigueu pacients, que com-pliu amb el que se us demana i que pregueu una mica. Com a moviment de gent gran —col·lectiu aquest molt vulnerable davant la situació— hem de ser especialment curosos.

Mantinguem-nos en la nostra esperança i tinguem fe. Com a cris-tians no podem caure en el desànim i l’alarmisme. Podria ser una bona idea —ara que tenim més temps a casa— de dedicar una estona més llarga a la pregària. Com ens diu sant Pau: «La pregària dels fidels és poderosíssima.»

Tinguem fe, siguem responsa-bles i no perdem l’esperança. Com també diu santa Teresa de Jesús: «A Dios rogando y con el mazo dan-do.»

XAVIER MORETÓConsiliari de Vida Creixent

Vida Creixent i el coronavirus

Carlos Daniel En aquests moments tan delicats que vivim, seria una

bona idea dedicar una estona més llarga a la

pregària a casa.

29 MARÇ 202020 CatalunyaCristiana VIDA CREIXENT

21

Al Pakistan el 2% dels 200 mi-lions d’habitants que té són cristi-ans. Portar el cognom de Crist és un estigma: l’accés a l’educació, escola o universitat, és molt limitat. Optar a certs llocs de treball és impossi-ble; per a la dona cristiana, però, és fàcil la feina domèstica per a grans senyors, que molt sovint abusen d’elles. També és fàcil trobar fei-na per a nens a fàbriques tèxtils, en condicions indignes. Famílies senceres de cristians treballen de sol a sol al camp i a les fàbriques de maons, explotats per musulmans poderosos que, gràcies a un malèfic

TESTIMONIS DE FE

JAVIER MENÉNDEZ ROSDirector d’Ajuda a l’Església Necessita-da a Espanya

El Via Crucis dels cristians al Pakistan

es calcula que estan condemnades a la pena de mort per suposades blasfèmies.

Malgrat tot, els cristians, ma-joritàriament analfabets, viuen la seva fe de forma admirable. Viuen una fe amb ple sentit de la creu i de la Resurrecció de Jesucrist. Viuen en la seva carn el dolor de la margi-nació, de la incomprensió, de l’abús, de la injustícia, de la mentida i de la violència, totes elles exercides de forma gairebé permanent contra ells. Però no es queden en el dolor. Saben que la seva creu té un perquè. Per això, la pregària amb la qual se sentien més identificats és el Via Crucis, perquè en ella s’uneixen ple-nament al dolor de Jesucrist i li do-nen tot el sentit al seu propi dolor. Ells viuen la Resurrecció del Senyor, canten amb alegria, es diverteixen, aprenen la fe amb entusiasme.

Accepten la seva vida com Crist va acceptar la seva marginació o el ser incomprès i menyspreat per molts, però també ho volen denun-ciar perquè estan segurs que no es-tà dins dels plans de Déu viure amb aquestes injustícies.

Asia Bibi no és ni de bon tros l’únic cas de presó injusta patit al Pakistan per suposades blasfèmi-es. Cada any es calcula que s’afegei-xen entre 70 i 80 condemnats per aquest delicte. Ella representa la bandera de tots ells. Per defensar el seu dret a la llibertat van ser sal-vatgement assassinats l’any 2011 un musulmà, Salman Taseer, el governador del Panjab, i un cristià, Shahbaz Bhatti, ministre per a les minories religioses.

Però Asia Bibi encarna com po-ques persones el patiment injust al Pakistan per les lleis de la blas-fèmia. Ella ha patit l’assetjament, la incomprensió, la mentida, el menyspreu i la soledat pel fet de ser cristiana. Ella ha estat un Jesucrist del segle XXI, només que, gràcies a Déu, amb un final feliç: el seu alli-berament després d’un procés ju-dicial que semblava interminable.

A nosaltres, cristians d’Occi-dent, hereus d’una educació cristia-na i amb valors, potser ens aniria bé preguntar-nos: com hauria respost si estigués a la pell d’Asia Bibi? Què puc fer ara per ajudar tants cristi-ans que pateixen persecució pel simple fet de ser creients?

sistema de préstecs, fan endeutar els cristians per dècades.

Per si això fos poc, practicar la fe es converteix en un acte d’alt risc. No estan lliures d’atemptats contra les seves comunitats on suïcides jihadistes els assetgen i ataquen fins a arrabassar-los la vida.

En qualsevol moment, a causa de les Lleis de la Blasfèmia, po-den ser acusats d’haver ofès Al·là, Mahoma o l’Alcorà. La seva defensa és pràcticament impossible i que-den subjectes al linxament previ de les masses o a judicis on no poden fer res per evitar condemnes de per vida o, fins i tot la pena capital, com en el cas de la mare catòlica Asia Bi-bi i de fins a més de mil persones que

François Thom

as

La història d’Asia Bibi ha tingut un final feliç.

29 MARÇ 2020 CatalunyaCristianaESGLÉSIA AL MÓN

OPINIÓ

SABER ESCOLTAR JOAN GUITERAS I VILANOVACanonge emèrit del Capítol Catedral de Barcelona / secretaria@catedralbcn.org

A PROPÒSIT DE...P-J YNARAJACapellà del Montanyàynaraja@gmail.com

Conversa amb un taxista

Un jove taxista m’explicava els problemes arran de la supressió del Mobile World i del coronavirus. També lamentava la davallada de tu-ristes a Barcelona. M’ha preguntat si jo era creient i li he explicat el meu estatus de sacerdot. Ell ha referit aquests fets a Déu, tot lamentant la poca fe de molts en Jesús.

Diumenge, a la sortida de mis-sa, un conegut em deia que, si els humans complíssim els Deu mana-ments, el món seria millor. Li vaig respondre que tenia tota la raó i que el teòleg Hans Küng havia es-crit que, si no hi hagués el Decà-leg, hauria estat molt difícil trobar els drets humans. Heus aquí la gran qüestió: Déu, que ens ha fet lliures per estimar i fer el bé. Oblidar això comporta una llibertat mal usada.

El problema de Déu no és una

cosa qualsevol, sinó que influeix en la visió del món i de la vida personal i social. Un escriptor actual afirma que, a bastants, sembla que Déu els produeix al·lèrgia. I fins i tot militen en contra d’ell o el veuen com una antiguitat. La idea de Déu la subs-titueixen, moltes vegades, per les ideologies, és a dir, per pensaments actuals i consideren que la llibertat és fer «el que em dona el gust i la gana».

En l’actualitat, funcionen les se-güents ideologies: la relativista, la marxista i la de gènere. Totes parlen un llenguatge agradable de lliber-tat, de fraternitat i de democràcia, que tendeix a la violència. La veri-tat i el bé depenen de l’adaptació a la realitat. El Parlament Europeu (setembre 2019) va afirmar els fruits nefastos del marxisme, que reposa

en l’economia, la lluita de classes i l’odi i que només ha portat pobresa i moltes víctimes.

La ideologia de gènere va contra la família i el matrimoni. Què hem de fer els cristians? Observar els Mana-ments i especialment el de l’amor. L’articulista afirma: «Avui, la major part de les obres de misericòrdia i de les institucions benèfiques són obres de l’Església.» Recordem que els pares de la Unió Europea eren cristians: Adenauer, Schuman, De Gasperi...

Avui, la major part de les obres de misericòrdia i de les institucions benèfiques són obres de l’Església

Coronavirus

Avui pensava acabar la qüestió de la classe de religió, però la trista realitat que vivim m’ho impedeix, i he de ser fidel a l’actualitat, opinant o il·luminant la situació amb idees que puguin donar ajuda espiritual.

Les primeres notícies de l’epi-dèmia ens arribaven de molt lluny, de la Xina, i se li va donar poca im-portància. De seguida vaig pensar en algunes escenes de la pel·lícula d’Ingmar Bergman El setè segell, en aquella simpàtica família de ti-tellaires ambulants que la pesta arrabassa.

Em va venir al cap la novel·la d’Al-bert Camus La pesta. Fa uns anys es va posar de moda. L’argument era una pesta que es declarava a Algèria. La conseqüència trista que en recordo va ser que, en molts ca-sos, el plantejament del relat havia

comportat la pèrdua de la fe del jove que la devorava apassionadament. Els protagonistes del relat, més que les víctimes, són un metge i un sacerdot, amics i bondadosos tots dos, però dispars en el terreny de les conviccions religioses. Més que el fet, interessen les discussions apassionades. El moment àlgid és la declaració del metge: «No po-dré acceptar mai una religió que no m’expliqui el sofriment i la mort innocent dels infants.»

Jo contestava com podia a l’ar-

gument del metge-personatge, amb la frase d’Emmanuel Mounier: «Res no s’assembla més a Crist que la innocència sofrent» (la seva filla Françoise era víctima d’una malal-tia irreversible. Els paràgrafs que li dirigeix són sublims).

Submergit en la pandèmia, i en edat de risc preferent, agraeixo a Déu els meus 87 anys que complei-xo aquests dies. És un do generós i una responsabilitat.

A casa, sense sortir, puc i he de ser fidel a la meva vocació. La pregària, la litúrgica i la personal. L’evangelització, que internet em permet…

Evidentment, el primer que vaig pensar i que no he ignorat en cap moment, tot i que no en vaig dir res, va ser en la pesta que va afligir el po-ble d’Israel en temps del rei David, (2 Samuel 24,13 ss). Ho deixo per a un altre dia, si Déu vol.

Submergit en la pandèmia, i en edat de risc preferent, agraeixo a Déu els meus 87 anys que compleixo aquests dies

22 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

Empassar-nos les mateixes notícies de la televisió tot el dia crea neurosi

SIGNES D’AVUI LLUÍS SERRA LLANSANAllserrall@gmail.com

Quedem-nos a casa

FINESTRA A LA VIDAVICTÒRIA MOLINS, s.t.j. viquimolins70@gmail.com

Dones i… dones

El P. Ignasi Fossas, prior de l’aba-dia de Montserrat, va intervenir en una sessió acadèmica, organitzada per l’Ateneu Sant Pacià el dia 3 de març i dedicada a l’economia del papa Francesc. Va dir, entre altres coses, que la Regla de Sant Benet serveix com a criteri d’organització. Es tracta de posar ordre en el caos per convertir-lo en cosmos (=be-llesa). Per tant, ordena l’espai, orde-na el temps i ordena la convivència.

Davant la imperiosa necessitat actual de quedar-se a casa, pràcti-cament reclosos a causa de la pan-dèmia, m’ha vingut al cap aquesta intervenció per aplicar-la al nou estil de vida d’aquestes setmanes. Estem acostumats a entrar i sortir de casa sense cap problema. No poder-ho fer, ens pot conduir al caos si no sabem posar ordre en aquests tres

Acaba el mes de març. L'any 1972 les Nacions Unides van declarar el dia 8 de març Dia Internacional de la Dona. Hem vist jornades més o menys reivindicatives, manifesta-cions, eslògans publicitaris a favor de la dona, s’han escrit pàgines i s’han repetit consignes femenines a tots el mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Sempre en relació i comparació amb els homes, amb el masclisme, l’abús de poder o la violència de gènere.

Avui vull fer un homenatge a al-gunes dones que potser no han tin-gut gaire capacitat, ni gaire temps, per participar en algunes d’aques-tes mogudes, però que són impres-cindibles en les nostres societats benestants. He tingut experiències molt properes amb moltes dones que des de fa anys, amb gran do-

conceptes als quals apunta la Regla.Ordre i bellesa a l’espai. Cada fa-

mília ha de ser conscient de l’espai del qual disposa i de com el pot or-ganitzar. La percepció dels límits és inevitable. En alguns casos, gairebé angoixant. Pisos petits. No obstant això, saber trobar un ordre només pot beneficiar. Hi ha la possibilitat d’organitzar l’espai i de distingir els llocs personals dels comunitaris.

Ordre i bellesa en el temps. Si no distingim el dia de la nit, si no gaudim d’un horari que reguli el temps de manera harmònica, cada

nou minut serà l’anunci del caos im-minent. Empassar-nos les mateixes notícies de la televisió tot el dia crea neurosi. Cal saber trobar ritmes per a les necessitats variades, incloses les espirituals. L’inici i el final de la jornada per anar a dormir. Temps per estar junts. Temps de tasques familiars.

Ordre i bellesa en la convivència. Els altres dos aspectes redunden en aquest. Com que no estem acos-tumats a viure tantes hores junts, podem arribar a treure foc pels queixals per la tensió acumulada. Cal saber trobar ordre en la convi-vència. Aportar aspectes positius. Temps per parlar i temps per callar. Respecte, afecte i atenció cap a les persones que compartim en el ma-teix espai i el mateix temps. Tot un repte.

lor, van deixar la seva terra llunyana de Llatinoamèrica, els seus fills i els seus pares i aquí tenen cura dels fills o dels avis d’altres.

Són un exemple de tendresa amb la gent gran o amb els nens, són solidàries amb les compatriotes que arriben i a les quals ajuden. I, quan aconsegueixen reagrupar la família, són l’ànima i el suport de tots els problemes. I els seus ma-rits no sempre estan a l’altura de la seva entrega a la feina i a la família.

Són dones que passen desaper-cebudes a les nostres grans ciutats però que tenen un paper molt im-portant en la nostra societat.

Són dones que potser no tenen gaire temps per reivindicar, però que són capaces de demostrar fins a quin punt són imprescindibles per fer un món més just i habitable.

A Santa Anna, a l’Hospital de Campanya, ens ho han demostrat en moltes ocasions. S’ajuden mú-

tuament, es comprometen sovint entre elles i saben viure amb una bonhomia admirable i un saber fer que sovint amaga bona dosi de do-lor per les dificultats de trobar una casa, una feina i un tracte dignes, en espera que passin els tres anys d’empadronament que la Llei d’Es-trangeria exigeix per poder ser lega-litzades. I, us ho asseguro, ningú no diria el que estan passant sentint-les cantar amb entusiasme a les mis-ses llatines de Santa Anna. Deu ser potser aquesta fe la que els dona la força per ser com són?

El meu homenatge a totes les dones que no han pogut participar en moltes manifestacions però que són imprescindibles pera la nostra societat

2329 MARÇ 2020 CatalunyaCristianaOPINIÓ

24 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

Carta pastoral del Card. Omella amb motiu del coronavirus

CARTA PASTORAL

CARD. JOAN JOSEP OMELLA OMELLA Arquebisbe de Barcelona

Dirigida a tots els diocesans i diocesanes, davant la situació de greu crisi sanitària actual

«A vosaltres, estimats de Déu, la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare» (Cf. Rm 1,7)

Benvolguts diocesans,

El coronavirus ha posat en es-tat d’alerta el nostre món. És com si, de sobte ens quedéssim flotant en l’aire sense trepitjar terra ferma. Ens agafa por a tots, una certa dosi d’incertesa, de preocupació i d’an-goixa, semblant a la que tenien els apòstols quan navegaven pel llac de Tiberíades i un fort vent sacse-java la barca fins al punt de posar-la en risc d’enfonsar-se.

És part essencial del ministeri dels preveres ser prop de la gent. Aquesta situació és també una gran oportunitat perquè tots, sacerdots i laics, ens convertim en agents evangelitzadors amb el nostre testimoni d’entrega, de pregària i d’amor.

Des de l’arquebisbat s’han enviat unes recomanacions, seguim-les. Des del Ministeri de Sanitat i la Con-selleria de Sanitat ens han donat unes normes que cal seguir.

Queda sempre el dubte sobre com actuar en l’administració dels sagraments. En tot cas, no hem d’oblidar que els sagraments són «medicina espiritual» per a l’ànima i també per al cos.

Les autoritats ens insisteixen en la importància de col·laborar acti-vament seguint les seves indicaci-ons per evitar que aquest virus es propagui. Us prego insistentment que en seguim totes les instruc-cions. Per això,  us comuniquem que, mentre duri aquesta situació de greu crisi sanitària actual:•Tots els fidels de la nostra arxidiò-

cesi de Barcelona queden dispen-sats del precepte dominical.

•Queden suspeses totes les cele-bracions públiques de l’Eucaristia.

Per aquest motiu, és important recordar a tots el fidels que poden seguir devotament la celebració de la Santa Missa per televisió o per ràdio.

No obstant això, també seria de-sitjable que els temples estiguessin oberts perquè qualsevol persona pogués anar a pregar, a adorar el Senyor, present en els sagraris de les esglésies, tenint en compte les normes de distància, de no aglo-meracions, etc. El papa Francesc així ens ho ha recordat durant la celebració de la Missa diària a Santa Marta del divendres 13 de març.

CARTA PASTORAL 2529 MARÇ 2020 CatalunyaCristiana

No oblidem que a casa podem pregar sols o en família. I que a Déu el trobem també en les persones que ens envolten. Moltes persones estan soles, no podran sortir al car-rer a comprar menjar o medicines i necessitaran també el consol d’una visita, d’una trucada telefònica. Ai-xò sí, sempre seguint les indicaci-ons sanitàries exigides per evitar el contagi, especialment, entre la població de risc.

1.- Als poders públicsVull agrair al Govern de l’Estat i

de la Generalitat, a les administra-cions públiques, així com als servi-dors públics, el vostre gran esforç per atendre l’emergència produïda per la pandèmia del coronavirus. Soc conscient que no sempre és fàcil prendre decisions impopulars, però, de vegades, ho exigeix el bé comú de tots els ciutadans. Avui, més que mai, les autoritats neces-siteu la nostra pregària intensa per-què el Senyor us il·lumini i us doni la serenitat necessària per prendre les decisions que siguin oportunes.

2.- Als treballadors dels Cen-tres Sanitaris

Vull agrair de tot cor la tasca im-mensa que esteu fent tots els met-

ges, infermers, auxiliars i personal administratiu i de neteja dels cen-tres hospitalaris. Vosaltres esteu oferint tot el vostre saber, energia i temps per atendre els nostres ger-mans i germanes malalts. Ho feu co-neixent el risc de contagi d’aquest virus. Alguns de vosaltres us heu infectat durant l’atenció als malalts. Gràcies per tot aquest servei i per l’amor amb què ateneu els malalts i acompanyants. Demano a tots els fidels que preguin intensament per tal que el Senyor us sostingui i us il·lumini en aquesta noble missió al servei de la humanitat.

3.- Als contagiats pel virus i als qui sou en quarantena 

Vosaltres sou els primers de pa-tir els efectes d’aquest virus. Ens diuen els experts que tard o d’ho-ra molts de nosaltres passarem per aquest mateix procés. Gràcies pel vostre testimoni d’enteresa, gràcies pels detalls amb les persones que us atenen i que tenen cura de vosal-tres amb una entrega tan generosa. Gràcies per tot el vostre esforç per tal d’evitar nous contagis. Tots vos-altres sou presents en les nostres pregàries, demanem per la vostra prompta recuperació.

A altres us toca passar per la incertesa de la quarantena. No us trobeu malament, però us toca se-guir aquestes mesures de preven-ció. Gràcies per la vostra paciència. Encara que no us ho sembli, pot ser un temps ideal de recés personal i espiritual. Tindreu temps lliure. Que no us robin tot el temps les tecnologies. Dediqueu temps per pensar, per repassar la vostra vida, per pensar cap a on i com voleu ori-entar la resta de les vostres vides en aquest món a l’espera de la trobada definitiva amb Déu.

4.- A les persones de risc: per-sones grans, nens i malalts crònics

Aquest temps d’incertesa pot ser per a vosaltres d’una preocu-pació i angoixa més grans en ser conscients de la vostra fragilitat. Heu de saber que no esteu sols, que compteu amb la nostra pregària i amb la proximitat atenta de tots els fidels d’aquesta diòcesi. No deixeu de demanar-nos ajuda, atenció, es-colta, etc.

Si us plau, us demano que se-guiu amb atenció i responsabilitat

Avui, més que mai, les autoritats necessiteu la nostra pregària intensa perquè el Senyor us il·lumini i us doni la serenitat necessària per prendre les decisions que siguin oportunes

26 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

tots els consells i indicacions de les nostres autoritats, que vetllen per tots nosaltres i, d’una manera par-ticular, per cada un de vosaltres. Us demano un cop més que us quedeu a casa i que participeu de la Missa diària o dominical a través de la TV o de la ràdio.

Els nens i nenes segur que us heu adonat que vivim un moment singular. Poden semblar unes va-cances, però bé sabeu que es tracta d’un temps que posarà a prova la vostra paciència. Pot ser un temps ideal per deixar que creixi la vostra creativitat. Us demano que ajudeu molt els vostres pares i mares. Ells necessiten la vostra col·laboració. La millor manera és que sigueu obedients, que els ajudeu en les tasques de la casa, que sapigueu distingir els moments de fer deures dels de jugar. I, en aquests dies, que de ben segur seran bastant llargs, no us oblideu de Jesús ni de la Ma-re de Déu. Pregueu personalment i en família, parleu amb Déu, confi-eu-vos als àngels de la guarda.

5.- Als pares, mares,  mestres i docents

No sempre som conscients de la bella tasca dels pares, que cuiden i eduquen els seus fills. Gràcies per l’entrega generosa que teniu cap als fills. Ells són el futur de la so-cietat i de l’Església. Tot i que de vegades us toca patir, els fills són l’alegria de pares i avis. Són un regal que Déu us confia.

Com que passareu molt temps junts segurament sorgiran petites enganxades. No serà fàcil, però us animo a seguir educant els vostres fills. No abandoneu aquesta bella missió que us correspon, en primer lloc, a vosaltres en benefici de tota la societat. Quantes coses devem als nostres pares i avis! Aquest temps que ens toca viure és també una gran oportunitat per al diàleg profund en família, per repensar els nostres esquemes de valors. Pre-guem a Déu que us il·lumini i que us guardi sempre en la seva pau.

Agraeixo també, als professors, la pacient i exigent tasca de formar els alumnes. Seguiu fent aquesta

feina tan apassionant en connexió directa amb els pares. De ben segur que aquesta crisi generarà moltes preguntes profundes en els nostres infants i joves. Serà una gran oportu-nitat per aprofundir i per promoure els valors humans, ètics i espirituals. Recordeu-los que tot no consisteix a saber molt per guanyar molts diners. Ajudeu-los a descobrir els valors de la solidaritat, de la fraternitat, de la convivència, de la tolerància i del respecte a la diversitat.

6.- Als preveres, diaques, consa-grats/ades i agents de pastoral

Gràcies per la tasca impressionant que feu a les diferents parròquies, llocs de culte, en els diferents àmbits de la pastoral. També a vosaltres us preocupa la situació que estem vivint a causa d’aquesta pandèmia.

Procureu ser prop dels qui patei-xen i ho passen malament, encara que només sigui perquè senten la solitud i l’angoixa del contagi de la malaltia. Estigueu disponibles en tot moment per acollir i atendre a tothom. A ve-

Vull agrair de tot cor la tasca immensa que esteu fent tots els metges, infermers, auxiliars i personal administratiu i de neteja dels centres hospitalaris

CARTA PASTORAL

2729 MARÇ 2020 CatalunyaCristiana

gades, n’hi ha prou simplement d’escoltar, de donar una paraula de consol i d’ànim. Aprofiteu d’una ma-nera particular el telèfon, internet i les noves tecnologies per ser ben prop del vostres feligresos.

Ajudeu-los a descobrir la pre-sència de Déu enmig d’aquest desconcert i dolor ocasionat per la pandèmia. Atreviu-vos a ser com els apòstols a la barca, quan desperten Jesús i li demanen que intervingui davant la tempesta que està a punt d’enfonsar-los al llac de Tiberíades. Ajudeu-los a pregar, a oferir la vida, la por i el dolor per la salvació del món.

Respectant sempre les recoma-nacions de les autoritats sanitàries, tingueu obertes les esglésies, on sigui possible, per tal que les per-sones que ho desitgin puguin anar a pregar.

Des del Secretariat Diocesà de Catequesi us enviaran una propos-ta catequètica elaborada a partir de l’Evangeli de cada diumenge, per-què la feu arribar a totes les famí-lies. Creiem que pot ser una bona manera de pregar junts i compartir la fe en família i, alhora, estar en comunió amb tota l’Església.

Convido tots els preveres de la diòcesi a continuar oferint l’Euca-ristia diària en sufragi pels vius i difunts, i, en particular, perquè el Senyor aturi els efectes dolorosos d’aquesta pandèmia.

En aquests dies en què ens cal estar molt atents a l’evolució de la situació, hem acordat, conjunta-ment amb els bisbes auxiliars, la celebració quotidiana de sessions de coordinació per tal de vetllar per vosaltres i pel servei que hem d’oferir als fidels.

7.- A tots els membres d’aques-ta Església que peregrina a Barce-lona 

Vull acabar aquesta carta amb una invitació a tots i cadascun de vosaltres a aprofitar aquesta situa-ció que ens toca viure per créixer en la nostra vida espiritual. Són dies en què se’ns demana quedar-nos a casa. Tindrem temps per a moltes coses, entre elles, us convido que

regaleu temps a Déu. La reclusió a casa nostra pot ser un bon moment per al recolliment i per a la pregà-ria personal i familiar. És també un temps ideal per a la lectura de la Paraula de Déu. Trobem temps per a la lectura atenta i pregada dels passatges bíblics que l’Església ens ofereix en la litúrgia d’aquests dies de Quaresma.

Us desitjo a tots una Quaresma profitosa, camí cap a la Pasqua, en aquest any de gràcia del Senyor en el qual se’ns demana una més gran conversió a Déu i una mirada atenta cap als germans, que són presèn-cies vives de Crist entre nosaltres.

Tinguem molt presents en la nostra pregària tots els nostres ger-mans i germanes que ens han dei-xat. Demanem amb confiança que puguin gaudir de la presència de Déu acompanyats de tots els seus éssers estimats.

Acabo amb una bella pregària del papa Francesc que podríem fer nostra en aquests moments en què el coronavirus ens turmenta a tots. Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança.Nosaltres ens encomanem a Vós, Salut dels Malalts, que a la Creu vàreu ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la vostra fe.Vós, salvació del poble, sabeu de què tenim necessitat, i estem segurs que proveireu a fi que, com a Canà de Galilea, pugui tornar la joia i la festa des-prés d’aquest moment de prova.Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a configurar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens digui Je-sús, que ha pres damunt seu els nostres sofriments i s’ha carregat els nostres dolors per portar-nos, a través de la Creu, al goig de la Resurrecció.  Sota la vostra protecció, cerquem refugi, Santa Mare de Déu. No menystingueu les nostres sú-pliques, ara que som provats, i deslliureu-nos de tot perill, oh Verge gloriosa i beneïda. Amén.

Foto: Església de Barcelona

Convido tots els preveres de la diòcesi a continuar oferint l’Eucaristia diària en sufragi pels vius i difunts, i, en particular, perquè el Senyor aturi els efectes dolorosos d’aquesta pandèmia

CARTA PASTORAL

Benvolguts,Nabí és una de les obres cabdals del

cèlebre escriptor català Josep Carner (1884-1970), on reprèn el tema bíblic de Jonàs, mostrant el desencís davant les misèries humanes i les contrarie-tats de la vida, com ho feia el profeta de l’Antic Testament. En el llarg poe-mari, publicat acabada la Guerra Civil, hi trobem versos sublims, alguns dels quals ens pot fer bé de meditar-los durant aquesta Quaresma. Ho veureu tot seguit.

Els homes i dones afermem la per-sonalitat a mesura que assegurem la nostra autonomia. Però les nostres històries, com la història del conjunt humà, a voltes van massa enllà. Ens desmarquem fins i tot de Déu, de qui hem rebut justament la sement de la nostra personalitat.

Cal oblidar-se de Déu —diuen molts—, si vols ser lliure. Cal prescin-dir de Déu si es vol aconseguir una societat que miri endavant. Es tracta d’una filosofia que corre i s’escampa com una taca d’oli en el nostre món d’avui. Convé saber-ho per a sa-ber-se’n guardar.

En canvi, la referència de la bondat i de la maldat es posa en l’humanisme cultural en voga, tan sols en el poder d’adquisició, és a dir, en el nombre de vots, com si l’ètica es derivés de la sociologia: una cosa està bé o es-tà malament segons allò que diu la majoria. L’home s’emmiralla en ell ma-teix i acaba en un narcisisme que li fa perdre el cap.

També, n’hi ha d’altres que diuen: l’home en tot cas és un malalt, no un pecador, una víctima de l’ambient.

JOAN PLANELLASI BARNOSELLArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

28 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020 CARTA DOMINICAL

Déu «Nua l’home de la seva pretensió de ser just»

En aquest sentit, cal eliminar la idea de pecat, a fi que la persona humana s’alliberi de la seva consciència de culpa. No hi ha pecat.

En aquest punt, ens farà bé anar al poemari de Carner. Hi ha un moment que Nabí —equivalent a Jonàs— dis-curseja dient: «Home perdut entre un manyoc de vies / oh malaventurat! / a mig camí no tens esment de què volies» (II,1-3). I, dirigint-se a Déu, li diu: «El crim és adorat en pedra i fusta. / Tes legions on són? / De ton voler la vida es desajusta; / corren balders els falliments del món» (II,56-59). I, encara, manifesta aquest plany: «Por tinc, Senyor, que ja no et tinguin por» (II,71). L’home, un do de Déu, cerca la seva identitat i les seves certeses en ell mateix. Però, com afirma el mateix poemari de Carner, «quan Déu revé, quan Déu es lleva despulla l’home de la seva pretesa de ser just» (I,85-87).

Només quan ens acceptem com a do de Déu, sortim del nostre encalla-ment. A la llum de Crist ens adonem de la nostra ombra. El fill pròdig de l’evangeli s’adona on ha anat a parar quan li revé a la memòria la vida que feia a la casa del pare. En la persona de Jesús, no vista com un fet cultu-ral, sinó des del convenciment de la seva presència, prenem consciència de salvats i, per tant, de pecadors; i sentim la necessitat de desfer-nos del pecat. Molts ja el sabíem, l’Evangeli, però el reteníem com una filosofia, no com una comunió amb algú. Només el qui sent la necessitat de comunió amb Déu Pare té la sort de desco-brir-se pecador.

Ben vostre,

CARTA DOMINICAL 29CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

JOAN JOSEPOMELLA OMELLACardenal arquebisbe de Barcelona

L’epidèmia de la soledat

de la població occidental, especi-alment la gent gran. A Espanya, per exemple, més de 850.000 perso-nes de més de 80 anys viuen soles. El 2019, els bombers de Barcelona van irrompre en 141 domicilis per rescatar ciutadans que havien mort, completament abandonats, a casa seva. Gairebé tots superaven els seixanta anys.

En aquest temps de Quaresma i mentre duri l’Estat de Alarma de-cretat pel Govern, estiguem a prop de les persones més vulnerables: la gent gran. Prenent les precau-cions necessàries exigides per les autoritats sanitàries: oferim-nos als nostres veïns més necessitats per anar a comprar allò que necessitin, per llençar la bossa d’escombraries o per treure a passejar el seu gos.

Ajudar la gent gran no és només un gran acte d’amor, sinó també una de les almoines més exigibles per a persones que es veuen limitades per l’edat o per la malaltia. ¿Per què no dediquem quinze minuts diaris a trucar a aquelles persones soles que tenim més a prop: una veïna

Diuen que un dia un senyor d’edat avançada va portar el seu mòbil a reparar convençut que no anava bé. L’amo de la botiga, des-prés d’inspeccionar l’aparell, li va dir: «Senyor, aquest mòbil no està espatllat, funciona perfectament.» El senyor, amb llàgrimes als ulls, li va respondre: «Si no està espatllat, llavors, per què ningú em truca?»

Aquesta història tan trista és un reflex de la situació de soledat de molta gent gran, especialment aquests dies de reclusió forçosa. Ens dol veure com les seves vides transcorren sense cap al·licient. Al-guns avis, tot i que no viuen sols, se senten invisibles: no els deixen prendre decisions ni opinar. Se’ls ar-racona com els trastos vells que fan nosa. D’altres són abandonats a resi-dències on amb prou feines reben al-guna trucada i les visites són gairebé nul·les. La majoria ja no recorda què és una xerrada distesa, un copet a l’esquena o una abraçada.

La soledat és una gran epidè-mia de segle XXI, s’estén silenci-osament i ja afecta una gran part

d’avançada edat que viu sola, una tia-àvia que veiem molt de tant en tant o, fins i tot, els nostres pares?

Oferir el nostre temps i compa-nyia és un regal preciós, molt difícil de trobar i de rebre. No és l’obsequi més regalat, però sí el més preuat. El papa Francesc vol que la gent gran no sigui descartada en la nos-tra societat i, a més, ens adverteix: «De vells, en som nosaltres: ho se-rem tard o d’hora, inevitablement, encara que no ens ho pensem.» Efectivament, si Déu vol, tots algun dia podem arribar a la vellesa.

Benvolguts germans i germa-nes, descobrim en la soledat de les persones i, en particular, dels nos-tres avis, una oportunitat per donar amor i rebre’n. Acompanyem-los i ajudem-los no només durant aquests dies convulsos, sinó sem-pre. Escoltem les seves històries, regalem-los el nostre temps i, lla-vors, com ens diu el profeta Isaïes: «Brillarà com l’alba la teva llum (…) Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens!» (Is 58,8-9).

Llàtzer, el nostre amic, dorm; però vaig a despertar-lo

COMENTARI DE LA PARAULA

JOSEP RIUS-CAMPSTeòleg i biblista / riuscamps@yahoo.es

PER A CONSULTES: REDACCIO@CATALUNYACRISTIANA.CAT

IGNASI RICARTClaretià i biblista

Em voldria fixar avui en l’amis-tat profunda que vigia entre Jesús i Llàtzer, «el nostre amic» (recalcat pel Còdex Beza: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort»). La relació de Je-sús amb la comunitat de Betània era d’una gran amistat: «Les ger-manes de Llàtzer enviaren a dir a Jesús: “Senyor, mira, aquell que tu ames està malalt”»; «Jesús amava la Marta i la seva germana i Llàt-zer»; «Mira com l’amava», deien els jueus. Malgrat aquesta estreta re-lació d’amistat, els seus membres, com els jueus en general, seguien creient que la mort era un estat ja definitiu. Com a màxim parlaven d’una vida umbrosa en l’Hades, la regió subterrània dels morts. Je-sús vol impartir-los una lliçó so-bre la mort. Per això no acudeix immediatament a Betània quan li anuncien que estava malalt. S’es-pera que passin quatre dies per presentar-s’hi, quan tothom creia que la mort ja era definitiva: «Se-nyor, ja fa pudor: és el quart dia», li va retreure Marta. A tot estirar s’havia anat introduint en el món jueu la creença en una molt llu-nyana resurrecció futura: Marta

diu a Jesús: «Sé que ressuscitarà en la resurrecció, en el darrer dia.» Jesús, però, parla amb el present de Jahvè: «Jo Soc la resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. Creus això?», li pregunta. Marta s’escapoleix: «Sí, Senyor, jo crec fermament que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.» Jesús, però, no efectuarà cap miracle. En primer lloc, la co-munitat ha de retirar la llosa que havia posat sobre el difunt: «Alceu la llosa!». Quan, doncs, hagueren alçat la llosa, també Jesús alçà els seus ulls enlaire i digué: «Pare, et dono gràcies perquè m’has es-coltat.» El miracle, doncs, ja s’ha produït. Després crida: «Llàtzer, surt fora!» Però va sortir com si fos una mòmia: «Lligats els peus i les mans amb benes i la seva cara embolcada amb un sudari.» És la comunitat qui l’ha d’alliberar de la mort: «Deslligueu-lo i deixeu que se’n vagi» pel seu propi peu.

CONSULTORI BÍBLIC

BÍBLIA30 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

Com hem d’entendre el pecat d’Adam i Eva?

 El Gènesi explica que Adam i Eva simbolitzen els primers éssers humans i la humanitat sencera. El nom d’Adam representa tot el col·lectiu humà, creat per Déu. A  punt d’acabar la creació, Déu es diu a si mateix: «Fem l’home [l’adam masculí i femení] a imatge i semblança nostra.» Déu va modelar l’adam amb pols de la terra. El fang s’anomena en hebreu adamà i la figura que surt de la terra és adam. Les narra-cions bíbliques sobre Adam i Eva no-més volen deixar constància que la hu-manitat té originalment una condició terrenal, i que això és una benedicció. Fet de fang, l’Adam és «vivent» perquè respira gràcies a l’alè de Déu. Déu fa viure l’Adam al jardí-hort de l’Edèn amb la missió de cuidar-lo, juntament amb Eva, que és la vida, «la mare de tots els qui viuen». Déu la crea a partir d’Adam mateix i trenca la solitud d’Adam: Eva compartirà la vida amb ell: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!»

Al bell mig de l’Edèn hi havia l’ar-bre del coneixement del bé i del mal: simbolitza el desig de l’home a deter-minar per ell mateix, sense Déu, el que és el bé i el mal. La serp temptadora estava associada als cultes cananeus: simbolitza l’origen obscur del mal. El manament donat per Déu posa un lí-mit a l’home: pots menjar de qualsevol arbre, fora d’un, el del coneixement del bé i del mal (Gn 2,16), cosa que permet exercir la llibertat. A més de l’arbre de la vida, del que poden menjar sempre, hi ha l’arbre del coneixement del bé i del mal porta el risc de la mort. La serp introdueix la desconfiança, la gelosia (3,1-5). El text suggereix dues hipòtesis: tot està prohibit (no menja-reu dels fruits), després tot està permès (sereu com déus...no morireu). Nega tota diferència entre Déu i l’home, i suggereix un món politeista (sereu com déus). Cal escollir entre la vida i la mort. Adam i Eva cauen en la tempta-ció de menjar del fruit que els expulsa del paradís de l’Edèn i els porta camí de la mort.

GLÒRIA MONÉS

Ez 37,12-14

Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida

Lectura de la profecia d’Ezequiel:

Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres se-pulcres, us en faré sortir i us faré en-trar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Lla-vors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert.» Diu el Senyor Déu.

31CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020BÍBLIA

Rm 8,8-11

L’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts,habita en vosaltres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma:

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals si-nó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosal-tres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, enca-ra que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Es-perit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

129

Des de l’abisme us crido, Senyor.Escolteu el meu clam.Estigueu atent, escolteuaquest clam que us suplica.

R. Són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa.

Si tinguéssiu en compte les culpes,qui es podria sostenir?Però és molt vostre perdonar,i això ens infon respecte. R.

Confio en la paraula del Senyor.La meva ànima hi confia.Espera el Senyor la meva ànima,més que els sentinelles el matí. R.

Que esperin el matí els sentinelles!Israel espera el Senyor,perquè són del Senyor l’amor fideli la redempció generosa.És ells qui redimeix Israelde totes les seves culpes. R.

Diumenge V de Quaresma

Lectura primera

Evangeli

Lectura segonaSalm responsorial

VersetJn 11,25a-26

Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor; els qui creuen en mi, no moriran mai més.

Jn 11,1-45

Jo soc la resurrecció i la vida

Lectura de l’evangeli segons sant Joan:

En aquell temps, [...] Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.» Jesús, en sentir això, di-gué: «Aquesta malaltia no és mor-tal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat.» Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.» [...] Quan Je-sús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. [...] Marta,

ria pogut fer que Llàtzer no morís?» Jesús, commogut altra vegada, ar-ribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germa-na del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.» Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i di-gué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i cre-guin que sou vós qui m’heu enviat.» Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslli-gueu-lo i deixeu-lo caminar.» Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Je-sús, cregueren en ell.

quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a ca-sa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu.» Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia.» Li diu Jesús: «Jo soc la resur-recció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.» [...] Jesús [...] es com-mogué profundament i es contor-bà. Llavors preguntà: «On l’heu po-sat?» Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hau-

29. DIUMENGEDiumenge V de Quaresma, Morat. Lectures: Ezequiel 37,12-14 / Salm 129 / Romans 8,8-11 / Joan 11,1-45SANTORAL: Beatriu de Silva, rel.; Ciril, diac. i mr.; Eustaci, ab.

30. DILLUNSFèria, Morat. Lectures: Daniel 13,41c-62 / Salm 22 / Joan 8,1-11SANTORAL: Joan Clímac, ab.; Quirí, mr.; Règul, b.

31. DIMARTSFèria, Morat. Lectures: Nombres 21,4-9 / Salm 101 / Joan 8,21-30SANTORAL: Amós, prof.; Benjamí, diac. i mr.

Abril1. DIMECRESFèria, Morat. Lectures: Daniel 3,14-20.91-92.95 / Salm Daniel 3,52-56

Calendari de la setmana

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions(CICLE LITÚRGIC A; FERIAL II)

TEMPS DE QUARESMA

(SALTERI: SETMANA 1)

Març

/ Joan 8,31-42SANTORAL: Hug, b.; Nuño Álvares Pereira, rel.; Tedoroa, mr.; Venanci, b. i mr.

2. DIJOUSFèria, Morat. Lectures: Gènesi 17,3-9 / Salm 104 / Joan 8,51-59SANTORAL: Francesc de Pàola, erm. i fund.; Maria Egipcíaca.

3. DIVENDRESFèria, Morat. Lectures: Jeremies 20,10-13 / Salm 17 / Joan 10,31-42SANTORAL: beata Guiomar; Nice-tas, ab.

4. DISSABTEFèria, Morat. Lectures: Ezequiel 37,21-28 / Salm Jeremies 31,10-13 / Joan 11,45-56SANTORAL: Benet de Palerm, rel.; Plató, ab.

LITÚRGIA32 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

El Sant 30 MARÇ

Sant Joan ClímacEl monaquisme neix durant els primers segles del cristianisme com una forma de viure més ra-dicalment la pobresa i l’amor de Déu. Ha configu-rat tota l’Església, sobretot a Orient, on els grans sants solen ser sempre monjos i abats. Un dels més venerats és sant Joan Clímac (c. 570 – 649).Nascut probablement a Síria i de llengua grega, va rebre la millor educació de l’època. La voca-ció a la pregària i la pobresa el va dur abans dels vint anys a viure al desert, combinant la vida en comunitat amb llargues temporades d’isolament com a ermità. A causa de l’austeritat en què vivia i dels ensenyaments que donava com a pare espiritual a una edat avançada, va ser escollit abat del monestir de Santa Caterina del Sinaí. Allà va escriure moltes de les seves obres, la més coneguda de les quals és Escala del paradís, una guia per ascendir espiritualment. En grec «esca-la» és klímax, d’aquí el seu sobrenom i que a la iconografia sovint se’l representi amb una escala. A la seva mort va ser considerat un home sant i ben aviat se’n va difondre el culte per tot l’Orient cristià.

33CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020LITÚRGIA

És cosa sabuda que l’eucaristia és el Sacramentum caritatis, és a dir, el sa-grament del gran amor de Déu, ja que en ella es renova, sacramentalment, el sacrifici de Crist a la Creu, amb el qual fórem redimits, coronat per la seva san-ta resurrecció. Per això l’eucaristia és la font i el cimal de tota la vida cristiana.

El papa sant Joan Pau II, en la seva darrera encíclica, Ecclesia de Eucha-ristia, afirmà que la vida eucarística consisteix en la caritat activa envers els germans, per amor de Déu. O si-gui que, el qui participa de l’eucaristia i viu d’ella conforma tota la seva vida a l’Amor de Déu, el qual, en Jesucrist, se’ns ha donat totalment i per sempre, en un acte sublim d’amor, aquell que consisteix —en paraules seves— a donar la vida pels amics.

Per tot això, entre altres coses, se’ns fa estrany estar davant de «diumenges sense missa», a causa de l’epidèmia que es propaga entre nosaltres i afecta no poques persones, especialment les de salut ja fràgil. Els nostres pastors, els bisbes, amb molt de dolor, han pres aquestes mesures pensant, de forma caritativa, en tots nosaltres i, especial-ment, en tantes persones vulnerables que freqüenten les celebracions de l’eucaristia cada diumenge i cada dia. Totes elles són especialment estimades per la comunitat cristiana, no solament per la feblesa de l’edat, sino perquè són, enmig nostre, un signe evangèlic de fi-delitat a la fe i a la voluntat de Déu.

Tanmateix, abans he parlat de «diu-menges sense missa», i no és pas exacta la situació. Els sacerdots de Jesucrist

celebrarem l’eucaristia cada diumenge, a més de cada dia, encara que ho fem sense les nostres habituals assemblees. En unes esglésies buides, silencioses, i on les parets i les imatges ens parlaran de l’absència de tants, oferim pel bé de tot el poble el Sacrifici del nostre Redemptor sobre l’altar, i amb aquesta oblació —la més santa— supliquem al bon Déu el seu auxili per tots els sofrents del món, pels qui són a prop i pels qui són lluny.

És moment d’enlairar la nostra mi-rada més enllà de les coses visibles, i trobar-nos tots, ni que sigui en aquesta absència obligada, en la veritat de les coses eternes; de viure la missa des del fons del nostre cor, amb aquella comu-nió dels sants que és un gran tresor que traspassa límits i dificultats. És moment de la unitat en la fe i d’experimentar amb radicalitat fins a quin punt l’eucaristia és el sagrament de la caritat.

Aquests diumenges, doncs, lluny de viure’ls amb ànim frustrat i amb una pregària avorrida i distreta, lluny de pensar que «avui no hi ha missa», hem de prendre consciència que no podem viure sense l’eucaristia, dedicant temps a llegir les lectures de la paraula de Déu i algun comentari, així com a pregar en el silenci i la quietud de casa nostra, en el sentiment viu que formem part de l’Església de Crist, sense oblidar la nostra disponibilitat per ajudar totes aquelles persones que ens necessitin, amb generositat i afecte fratern.

Desitjar l’eucaristia amb tot el cor i amb tota l’ànima, i fer el bé amb joia, serà ja un signe clar de com ha arrelat en nosaltres l’Amor de Déu.

Eucaristia i caritat en temps difícils

JAUME GONZÁLEZ PADRÓSProfessor de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

CatalunyaCristiana ESPAI LECTORS34 29 MARÇ 2020

EL CONSULTORIPREGUNTES I RESPOSTES SOBRE DOCTRINA I MORALpel Dr. Joan Antoni Mateo

PER ENVIAR CONSULTES AL DR. MATEO:elconsultori@hotmail.com Ap. de correus 121-25620 Tremp (Lleida).

Què hi podem fer?Des de temps de guerra, mai

no s’havien suspès les misses. Què podem fer els fidels davant d’aquesta situació?

Comprenc que vostè pateix i que li costa acceptar aquesta dura prova. Jo mateix experimento un gran sofriment quan celebro la san-ta missa a porta tancada, tot sabent que molts fidels voldrien assistir-hi però que no poden. Però també hem de comprendre que vivim una situació veritablement greu i excepcional. Diuen que a grans mals, grans remeis. Estic conven-çut que aquesta dura mesura s’ha pres en consideració a l’amenaça que suposa per a la salut col·lectiva la ràpida propagació d’aquest virus maligne i que els nostres bisbes ho han ponderat a consciència davant del Senyor. Ara, amb dolor no cal dir, hem d’obeir i acceptar amb res-ponsabilitat les mesures que s’han pres en l’actual estat d’alerta. Tam-bé li diré que la santa missa es con-tinua celebrant cada dia per part de la majoria dels sacerdots, de la qual obtenim imponderables gràci-es per a tota l’Església i la societat. A diferència de pestes d’altres èpo-ques, avui tenim la possibilitat de seguir la santa missa pels moderns mitjans de comunicació i unir-nos en pregària amb tota l’Església. Això és imprescindible. Podem fer una fervorosa comunió espiritual per rebre Jesucrist en el nostre cor. Cada dia podem unir-nos a las dotze del migdia a la pregària de l’Àngelus, implorant a Déu per intercessió de Maria la fi d’aquesta terrible pesta. En aquests moments hem d’intensificar més que mai la nostra fe i pregària, i ens hem de posar amb confiança en les mans de Déu. I, com que estem tantes hores a casa, podem, sens dubte, dedicar temps a pregar, a meditar la Paraula de Déu, a pregar units en família, a contactar amb persones que viuen soles... Podem i hem de fer molt.

MAR ARGUETAResponsable Nacional d’Iniciació i Exten-sió a la JOC

El dissabte 15 de febrer es va celebrar la XXI Trobada Nacional d’Iniciació a la JOC a Bellavista (Franqueses del Vallès). Aquesta trobada va ser preparada i realit-zada per la iniciació del moviment. Ells i elles, a través de les coordi-nadores, van encarregar-se de di-namitzar el dia.

La trobada va començar a dos quarts de dotze del migdia i va du-rar fins a les vuit de la tarda. Vam tenir uns jocs de presentació, en els quals ens vam poder conèixer millor. Seguidament, vam anar a la parròquia de Sant Francesc d’Assís per celebrar l’eucaristia, oficiada por Mn. Pepe Baena. Va remarcar la importància de viure amb amor i de donar-nos suport els uns als altres.

A la tarda, després de menjar tots i totes plegats, vam fer el Got Talent de presentació de federaci-ons, moment en què les diferents zones on hi ha establerta la JOC a Catalunya es van presentar amb els seus talents i trets característics. L’ENIE (Equip Nacional d’Iniciació i Extensió) va fer de jurat i va repartir els diversos premis: el show més original, el més divertit, el més col-laboratiu i el més elaborat.

Un cop presentades les fede-racions, vam fer la dinàmica de campanya on, a través de la gim-cana i les proves que van preparar els joves, vam sensibilitzar sobre la nostra campanya 2018-2020: «Joventut que lluita, joventut que dignifica!»

Rap reivindicatiu

Després tots i totes vam tornar a la plaça Major, on vam compartir com ens havien interpel·lat aques-tes dinàmiques i què volíem com-partir amb la resta de grups. Una vegada posat tot en comú, vam presentar el rap reivindicatiu, inter-pretat per un jove d’iniciació amb l’ajuda de la resta de federacions, que van compondre’n la lletra.

La cançó, que ens parla sobre les desigualtats i les problemà-tiques amb les quals s’enfronta la joventut, va servir com a eina reivindicativa per tal de fer l’acte final, que va consistir en un acte simbòlic en què trencàvem fulls on hi havia escrites les esmenta-des desigualtats i dificultats per aconseguir tenir un present i un futur més dignes.

Finalment, però no menys im-portant, vam tenir les increïbles actuacions d’Eva i Arcade, que van posar el punt final a un dia intens, preciós i lluitador.

XXI Trobada Nacional d’Iniciació a la JOC

ESPAI LECTORS 35CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

CartesPostals desd’Andalusia

ANTONIO GILSacerdot i periodista

Setmana Santa sense processons

Andalusia viurà tot un xoc emocional perquè s’han supri-mit les processons d’aquesta Setmana Santa. Pràcticament, totes les capitals i una majoria dels pobles andalusos seguiran les normes traçades per contenir el coronavirus i les onades d’an-goixa i preocupacions. A Còrdo-va, serà la primera Setmana Santa a la ciutat sense processons de manera oficial des del 1934. El bisbe de la diòcesi, Mons. Deme-trio Fernández, subratllava que «aquesta suspensió és una cosa dolorosa, però serà un bé major per a tothom en aquest moment de prova». «Ens encomanem als nostres titulars respectius, va afe-gir el prelat, a Crist el Senyor i a Maria Santíssima, la nostra Mare.»

Seria un error pensar que, amb la mesura de «suprimir les processons», se suprimeix també la Setmana Santa. Aquí ningú no ha cancel·lat la Setmana Santa. En realitat, sempre hem parlat de «tres Setmanes Santes»: la Setmana Santa de la litúrgia de l’Església, que té com a escenari catedrals i temples, i que celebra i reviu el drama de la Passió, mort i Resurrecció de Jesús; la Setmana Santa del carrer, de la mà de les nostres germandats i confraries, amb els seus titulars realitzant l’Estació de penitència, en una catequesi plàstica i esplendorosa de fe, de simbolismes i d’emoci-ons, que és la que s’ha suprimit per les circumstàncies sanitàri-es; i la Setmana Santa del cor, la que cada persona creient viu en el més pregon del seu ésser, i que obre de bat a bat la seva vida a la Bona Notícia de la salvació de Déu.

Les Germandats i Confraries d’Andalusia presenten les imat-ges dels seus titulars, enguany, amb especial devoció i encant, suplint amb afecte i generositat la presència de les multituds en-fervorides als carrers.

Missatge per a fra Valentí Serra

Avui he llegit aquest missatge al Facebook que us adjunto aquí. Això és cert?

«Informació per als que som llaminers. A més de la gran quan-titat de calories que conté la mel —una cullerada té 64 calories, da-vant les 49 del sucre la qual cosa augmenta el risc de malalties com l’obesitat—, no s’ha d’administrar a nadons menors de 12 mesos, pel risc de botulisme. També augmen-ta els nivells de glucosa en sang, fet que pot provocar resistència a la insulina i diabetis, si se n’abusa. Per tant, el fet de ser més nutritiva no és sinònim de consum lliure.»

ÀNGEL FRANCESC M. S.Granollers

RESPOSTA

La ingesta de la mel ha de ser moderada: és un aliment molt po-tent i beneficiós per a l’organisme, però tothora ingerida amb seny i mesura. Dels efectes nocius als nadons, no en tinc notícia, però és versemblant. Caldria preguntar-ho a algun dietista o expert en nutrició.

CoronavirusAquest virus de la punyeta ens

ha portat a l’arrest domiciliari de caràcter universal. Una minúscula substància ens té reclosos a casa talment com si un assasí ens es-perés a la porta per liquidar-nos silenciosament.

Aquells que es creien podero-sos, perquè podien fabricar bom-bes atòmiques, ara no saben tro-bar aquest virus tan i tan petit que ara anomenem pesta o pandèmia, perquè la paraula és més moderna. Aquells mateixos que es comença-ven a creure déus per crear vida en un laboratori ara pateixen el des-encant d’un virus insignificant que ens amenaça a tots.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLEGranollers

El camp no pot esperar

A la caiguda de la natalitat, s’hi suma el cost elevat d’oferir recur-sos públics de qualitat a llocs amb baixa població. Des d’una visió optimista en excés, els partits po-lítics acostumen a presentar grans solucions que passen per la transi-ció ecològica o per fomentar que les famílies migrants s’instal·lin al camp. O potser que en un dia no gaire llunyà el teletreball contribu-eixi a omplir els pobles una altra vegada, però, de moment, el camp no pot esperar. De les ajudes a les famílies a un debat seriós sobre dis-tribució equitativa de les inversions públiques, passant per un consum més solidari amb els productors lo-cals, ja hi ha moltes mesures, que no resoldran el problema, però sí que podran pal·liar la situació. I so-bretot, que es podrien aplicar ara mateix. És qüestió de voluntat.

DOMINGO MARTÍNEZ MADRIDBurgos

Podeu enviar les cartes a: redaccio@catalunyacristiana.cat

FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESABarcelona

29 MARÇ 202036 CatalunyaCristiana CULTURA

El Museu Episcopal de Vic reuneix per primera vegada art medieval de Catalunya i Noruega a l’exposició «Nord & Sud»

Portentosa germanor artística

MACVic

activitat pública, el museu ofereix diverses propostes en línia perquè els internautes puguin gaudir del virtuosisme de l’art.

Excepcional patrimoni artístic

En aquesta mostra s’apleguen per primera vegada diversos ob-jectes del mobiliari litúrgic (an-tependis, retaules-tabernacles, marededeus, crucifixos, reliquia-ris...) procedents d’aquests dos extrems del continent. Una vintena d’obres que no només parlen de l’excepcional patrimoni artístic no-ruec i català, sinó també de l’espi-ritualitat medieval que es respirava arreu d’Europa.

L’exposició, organitzada pel Museu Episcopal de Vic i el Museu Catharijneconvent d’Utrecht, està comissariada per Marc Sureda i Ju-

En endinsar-te al Museu Episco-pal de Vic, t’has de deixar seduir per la bellesa de les seves múlti-ples propostes. Aquesta, aquella... De sobte, t’hi atures. Durant uns quants minuts contemples emba-dalit una meravellosa obra d’art. Un frontal d’altar de fusta pintada del segle XIV. Al seu costat n’hi ha un altre. També és de la mateixa època i executat amb pintura a l’oli. Amb una expressivitat iconogràfica, pa-leta cromàtica... molt similars. El fet desconcertant s’esdevé quan llegeixes els rètols de cada peça.

La primera és originària de Sant Cebrià de Cabanyes, una ermita si-tuada al municipi de Sant Fost de Campsentelles, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest frontal, que narra la història de sant Cebrià, es conserva al Museu Episcopal de Vic. La segona prové de la cate-dral de Nidaros, ubicada a la ciutat noruega de Trondheim. L’antepen-di, que relata la mort de sant Olaf, patró de Noruega, i el trasllat del seu cos incorrupte a la catedral, es custodia al Museu Erkebispegar-den de Trondheim.

El visitant es veu obligat a fer-se aquesta pregunta: per què, malgrat els tres mil quilòmetres de distàn-cia, els testimonis artístics medie-vals de Catalunya i de Noruega són sorprenentment tan semblants? A aquesta qüestió intenta donar res-posta l’exposició Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya. 1100-1350, que es pot veure al Mu-seu Episcopal de Vic. Actualment, atesa la cancel·lació de la seva

Les obres medievals de Catalunya i de Noruega són sorprenentment semblants

Frontal d’altar de Sant Cebrià de Cabanyes (Museu Episcopal de Vic).

37CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020CULTURA

dit Verdaguer, amb Micha Leeflang i Justin Kroesen com a comissaris convidats.

A tot Europa s’ha salvaguardat un centenar de frontals de fusta pintada d’entre els anys 1100 i 1350. D’aquests, més de cinquanta es troben a Catalunya i una trentena a Noruega. Les semblances estilís-tiques entre aquestes peces pale-sen l’existència d’una xarxa cultural que feia possible la difusió dels ma-teixos patrons fins als racons més allunyats de la geografia europea.

Mentre que en aquestes dues zones s’han preservat obres de l’esmentat període —protegides pels fiords de la costa noruega o per les valls pirinenques catala-nes—, al centre d’Europa gairebé han desaparegut. A Noruega, la re-forma protestant no va comportar destruccions massives d’imatgeria d’altar, com sí que va passar, per exemple, als Països Baixos o a An-glaterra. La creació de museus, a partir del segle XIX, també va ser clau perquè es pogués conservar aquest extraordinari patrimoni.

Més informació: www.museue-piscopalvic.com.

© M

useu Erkebispegarden de T

rondheim

Frontal d’altar de Sant Olaf (Museu Erkebispegarden de Trondheim).

© G

abriel Salvans

38 CatalunyaCristiana CULTURA29 MARÇ 2020

L’entitat posa en marxa la iniciativa de les esglésies en xarxa, formada per 25 temples oberts al públic

Catalonia Sacra presenta l’agenda d’activitats del 2020

MACIÀ GRAU Barcelona

El dimecres 11 de març passat, Catalonia Sacra va presentar oficial-ment l’agenda d’activitats del 2020 en un acte celebrat al claustre de la Mercè de la basílica de la Sagrada Família. La presentació, presidida pel bisbe de Girona i delegat de la Con-ferència Episcopal Tarraconense per al Patrimoni Cultural, Mons. Francesc Pardo, va servir tant per fer un balanç general de la situació del patrimoni eclesial, com perquè Catalonia Sacra mostrés les propostes que formaran l’agenda d’activitats d’aquest any.

El patrimoni eclesial, un referent a Catalunya

Esteve Camps, president de la Junta Constructora de la Sagrada Família, va obrir l’acte agraint la tas-ca de Catalonia Sacra: «La vostra feina ha fet que avui els monuments eclesials siguin referents de la nostra història. Teniu cura del patrimoni de l’Església, renovant-lo, cuidant-lo i estimant-lo.» El mateix president va aprofitar la presentació per recordar la importància que té el patrimoni eclesial dins el turisme de Catalunya,

com ho mostren les dades de l’Obser-vatori de Turisme de Barcelona: «1 de cada 3 turistes que ve a la ciutat opta per visitar monuments religiosos.»

Per la seva banda, el bisbe Pardo també va agrair públicament el tre-ball de l’entitat, que, com va expli-car, amb la divulgació del patrimoni eclesial «realitza una aportació es-sencial per a l’enfortiment espiritual i cultural del país». D’altra banda, el bisbe de Girona va fer una crida a les administracions públiques perquè col·laborin econonòmicament en la preservació d’aquests monuments: «El nostre patrimoni, tot i ser privat, té una dimensió pública, que s’hauria de veure reflectida en els ajuts eco-nòmics per part de l’administració.»

Esglésies de la xarxa i altres activitats

Dani Font i Montanyà, coordinador de Catalonia Sacra, va fer un balanç anual positiu de l’entitat, i va destacar la iniciativa de les esglésies en xarxa: «Aquest projecte ha permès que fins a 25 de les esglésies més importants de Catalunya tinguin les seves por-tes obertes al públic durant tot l’any.» D’entre els temples que formen part de la xarxa, hi ha una gran varietat de corrents artístics, que van des del romànic i el gòtic fins al barroc o contemporani.

Pel que fa a l’agenda del 2020, la principal novetat és que a partir d’ara totes les activitats requeriran una ins-cripció obligatòria que s’haurà de fer a la mateixa web de l’entitat. L’oferta per a aquest any està dividida en cinc grans blocs: “Catedrals, Esglésies per descobrir, La pell de les esglésies, els Espais annexos i el Patrimoni en di-recte”.

Tota la informació relacionada amb les activitats de Catalonia Sa-cra es pot consultar o bé a la web www.cataloniasacra.cat/agenda o bé trucant a 693 720 202 (de dilluns a divendres de 10.00 a 15.00 h.).

El monestir de Santa Maria de Ripoll forma part de la xarxa d’esglésies que ha posat en marxa Catalonia Sacra.

FRANCESC PARDO«El nostre patrimoni, tot i ser privat té una dimensió pública, que s’hauria de veure reflectida en els ajuts econòmics per part de l’administració»

permès conèixer que el 52% es decla-ren creients, tot i que només el 10,9% reconeix ser creient practicant. Estadís-ticament, això suposa que a Catalunya hi hagi fins a 3,4 milions de catòlics, dels quals només 600.000 van a missa almenys una vegada al mes. En aquest aspecte, la població que es considera catòlica augmenta amb l’edat, ja que si ens fixem només en els majors de 65 anys, veiem que fins a un 78% de les persones es consideren catòliques. Al contrari, a la franja dels més joves el percentatge disminueix fins a només el 30%.

Aquesta diferència també es pot veure en la puntuació que posen els joves i els més grans a l’Església: la franja d’edat que és més crítica és la compresa entre els 25 i 34 anys, que la puntua amb un 1,82, mentre que la franja més jove (18 a 24 anys) la valora igual que la franja més adulta, que li dona l’aprovació en un 23%.

Una altra de les dades d’interès que es desprenen d’aquest estudi és la rela-ció entre la postura política i la valora-ció de l’Església catòlica. Els únics que l’aproven són els votants del PP (amb un 5,23), seguits dels votants de Ciutadans (4,58). Els votants del PSOE la puntuen amb un 3,22, mentre que els dels par-tits independentistes li atorguen un 2. Finalment, els que pitjor nota li donen son els votants d’Unides Podem, que li posen només un 1,56.

39CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020CULTURA

L’últim estudi elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), fet a partir de 3.600 enquestes (800 a Catalunya), ha posat el punt de mira en el prestigi que tenen les institucions, entre elles l’Església, vers la societat espanyola.

Les dades recopilades, tot i que no expliquen ni valoren els motius, han permès conèixer xifres de molt interès, com per exemple quina és la nota que atribueixen els catòlics catalans a l’Es-glésia, així com també el percentatge de persones que es consideren catòli-ques en tot l’Estat.

Segons les enquestes, a Catalu-nya els catòlics valoren l’Església amb una nota de 3,8 sobre 10, una xifa que encara baixa més si tenim en compte els que no són religiosos, que li posen només un 2,6. Aquesta puntuació situa l’Església a la franja de les institucions menys valorades a Catalunya, només per damunt de la monarquia, a la qual segons les enquestes se li atorga un 2,1. En general, la tendència dels catalans a l’hora de valorar les institucions és negativa, ja que com es veu a l’estudi només aproven les universitats (6,5), els Mossos d’Esquadra (5,9) i els ajun-taments (5,7).

La població catalana, majoritàriament catòlica

Encara que els catalans suspenguin l’Església, el mateix estudi del CEO ha

Atribueixen a l’Església una nota de 3,8 sobre 10, segons un estudi del Centre d’Estudis d’Opinió

Els catòlics catalans suspenen l’Església

MACIÀ GRAU

Foto: El percentatge de catòlics a Catalunya mostra una gran diferència entre el catolicisme dels més joves i el dels més grans.

40 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020 IN MEMORIAM

Fa uns dies va morir el monjo nica-ragüenc Ernesto Cardenal als 95 anys, després d’haver estat participant a la resistència contra el dictador Somoza, en la seva primera joventut, perseguit i empresonat, haver entrat després a la trapa de Getsemaní (un gran període de silenci i meditació), ser el primer minis-tre de Cultura el 1979 quan va guanyar la revolució sandinista, poeta ben recone-gut, escultor, crític aferrissat de la deriva autoritària de l’actual règim sandinista a Nicaragua i del clan de la família de Daniel Ortega, i sobretot fundador d’una comu-nitat cristiana de pregària i acció a l’illa de Solentiname, al bell mig del llac Managua on encara vivia.

Compromès amb el seu poble, i es-pecialment corprès per la indignitat de la misèria en què viu molta gent, predi-cà des de sempre el missatge de Jesús alliberador, que necessita de l’acció de cadascun de nosaltres per construir un Regne de justícia: ni més ni menys que el que es va batejar com a «teologia de l’alliberament».

Compromès amb el seu poble, els po-ders de l’Església de finals de segle com-bregaven malament amb el clam «Justícia vull, i no sacrificis», més preocupats com estaven per lluitar contra doctrines socia-litzants i per mantenir dogmes i litúrgies. El papa Joan Pau II el va suspendre com a sacerdot per la seva implicació política i la seva acció pastoral, suspensió que va ser retirada fa pocs anys pel papa Francesc.

Compromès amb el seu poble, la seva poesia canta el clamor d’Amèrica per un continent més just i menys desigual, apel-la a les consciències dels rics i anima els més pobres a treballar per reclamar més justícia i fer-ho amb amor. L’amor que Cardenal té al món i a la bellesa, com quan diu: «L’amor de Déu ha creat el món i continua creant-lo a cada instant en el procés de la seva evolució. El món no és com un quadre pintat per un artista fa molts segles i que avui penja intoca-ble en un museu, sinó que és més aviat com una obra d’art en constant procés de creació, en el taller d’uns artistes que som nosaltres.»

I per això a l’illa de Solentiname hi ha una petita comunitat de pregària i acció, però també hi ha el policlínic i l’escola que aquesta comunitat va promoure en instal·lar-s’hi. La vida en l’amor.

XAVIER MASLLORENSPresident de l’Institut Català Interna-cional per la Pau Ernesto Cardenal, un capellà

i poeta compromès

Compromès amb el seu poble, i especialment corprès per la indignitat de la misèria en què viu molta gent, predicà des de sempre el missatge de Jesús alliberador

41CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

rència de malalties coronàries en grups de persones que viuen a prop d’autopistes que en les que viuen en zones no tan contaminades.

La contaminació, però, no tan sols ve dels vehicles de l’exterior o altres causants exteriors. Avui dia ens trobem que els interiors do-mèstics també poden ser causa de dany. L’OMS atribueix a aquesta mena de contaminació 3,5 milions de morts prematures. La pol·lució que prové del tabac n’és una de ben important, però n’hi ha d’altres, com certs productes de neteja o les estufes de llenya. I s’ha parlat ja de construir vivendes fetes amb instal-lacions que donin aire «potable». Això s’ha plantejat per als països freds que viuen en cases tancades sempre.

En el dit article també se’ns diu que no n’hi ha prou amb sortir al camp un cop per setmana i així «oxigenar-se»; és recomanable però no suficient. L’aparell respi-ratori no pot quedar netejat amb unes poques hores setmanals de respirar aire pur, encara que és bo almenys aconseguir això. I tenir en compte el que pot ajudar a evitar contaminació interior, que és tenir bona ventilació a la casa i neteja com cal.

Què hi podem dir nosaltres? Que la cosa és important i cal te-nir-la en compte.

Acabo de llegir un article seri-ós que fa referència a aquest te-ma, i m’ha impactat molt. Crec que m’agraireu que us en digui alguna cosa. S’hi diu que segons l’informe anual del grup Ecologistes en Ac-ció i segons dades del 2013, el 95% de la població estigué exposada ja aleshores a nivells de contaminació de l’aire superiors als recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Espanya, concre-tament, hi ha un 30%, o sigui uns 16,8 milions de persones, que es-tan respirant aire contaminat. I se-gons Ecologistes en Acció cada any moren a Espanya 19.940 persones de mort prematura per afeccions derivades de la contaminació at-mosfèrica (unes 17 vegades més de les que moren per accident de tràn-sit). I no semblen pas exageracions ecologistes. Altres organismes, com la Comissió Europea arriben a xifres semblants, ja que ens diuen que a Europa hi ha cada any unes 430.000 persones que fineixen per problemes relacionats amb la qua-litat de l’aire que es respira.

És que respirar bé és vital per a tot organisme. La contaminació atmosfèrica no tan sols implica patologies com l’asma bronquial, sinó que també influeix en malalti-es cardiovasculars, neurològiques i hematològiques. Alguns estudis han constatat que hi ha més ocur-

FRANCESC NICOLAU Professor emèrit de la Facultat de Filosofia de Catalunya

ACTUALITATS CIENTÍFIQUES

La contaminació atmosfèrica, un problema a tenir molt en compte

CULTURA

Ventilar la casa és important per fer disminuir la contaminació interior.

La taperera (llat. Capparis spinosa; cast. alcaparra) és una mata perenne de tiges esveltes i fulles carnoses que creix a les garrotxes i roquissars de la Medi-terrània. En ja molt llunyà segle XVI, el famós catedràtic de la Universitat Com-plutense, D. Andrés de Laguna († 1560) la descriví així: «La planta que produze las Alcaparras es una mata espinosa que esparze sus ramos al derredor por tier-ra. Sus espinas son retorcidas a manera de anzuelos, como las de la çarça; las hojas redondas y semejantes a las del membrillo. Su fructo se parece a una azeytuna. Las alcaparras perturban el vientre, son dañosas al estómago y en-gendran sed, pero si se comen cozidas són útiles al estómago» (Acerca de la materia medicinal, 248).

A propòsit de les propietats gastro-nòmiques i remeieres de la tàpera, els antics religiosos d’abans de les exclaus-tracions decimonòniques assenyalaren que: «Los tallos tendidos y espinosos y, sobretodo, las flores grandes y largas de la alcaparra sirven a la farmacia poco antes de abrirse. Su raíz, larga y gruesa, se separa de la corteza que es la parte medicinal; es aperitiva y diurética» (El huerto medicinal, 68-69). Semblant-ment, la tàpera o taperot que hom des-tina a usos gastronòmics s’ha de collir quan el capoll de la flor és encara verd i, tradicionalment, s’usa per condimentar i donar gust al vinagre i especialment

reforçar nombroses salses: «Machaca-das las alcaparras en un mortero, con perejil y un poco de pasta de mostaza y mezclada con mayonesa, dan a ésta un sabor exquisito» (Recetario, s. f.).

A propòsit dels usos gastronòmics del taperot a la cuina conventual, anti-gament se solia guisar el conill amb salsa de tàperes, tal com ho recull el text d’un vell receptari que vaig editar l’any 2015: «Si vols cuinar el conill amb salsa de tàperes, agafaràs una mica d’oli d’oliva on hi fregiràs ceba picada molt menuda. Tindràs preparades les tàperes, ben dessalades i cuites, que incorporaràs a la paella amb la ceba i l’oli, on hi afegiràs també el pebre i una mica de vinagre. Li dones un bull, marques els conills i, després de rostits, els picaràs les cames i els lloms, i els posaràs al plat on abocaràs per sobre la salsa de les tàperes.

»Aquesta salsa la faràs així: escull anxoves de les millors, les rentes bé i els hi lleves les espines, després les piques afegint-hi algunes tàperes, una mica de nou moscada, pebre negre i mostassa i es posa a la vora del foc fins que la salsa sigui ben lligada i espessa, i ja ho pots dur a taula, car és una bona menja de frares» (Cuinar en temps de crisi, 24). D’ací a quinze dies us parlaré, si Déu vol, de la pebrera o pebrotera, que és també una planta molt útil a la cuina catalana.

29 MARÇ 202042 CatalunyaCristiana CULTURA

TRADICIONS REMEIERES

La tàpera és molt aperitiva

FRA VALENTÍ SERRADE MANRESAArxiver dels Caputxins

M. CARME BERNAL i CARME RUBIOTant de gust…Senyora Víctor CatalàPublicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 85 pàg.

Caterina Albert i Paradís, que signava les seves obres amb el pseudònim «Víctor Català», és una de les figures més representatives de la literatura catalana de tots els temps. Una escriptora que, malgrat els prejudicis de la seva època, va saber trobar la manera d’expres-sar-se amb llibertat.

CULTURA 43CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

AGUSTÍ ROIGMaria RàfolsHeroïna de la caritatCPL, 2020, 26 pàg.

Maria Ràfols va néixer a Vilafran-ca del Penedès. Va ser pionera de la vida religiosa apostòlica femeni-na, va ser la fundadora, junt amb el P. Joan Bonal, de les Germanes de la Caritat de Santa Anna. Una dona exemplar que va lliurar-se to-talment a l’àrdua tasca del servei desinteressat al proïsme fins al dar-rer dels seus dies.

GABRIEL MAGALHÃESRestaurant CaníbalPagès editors, 2020, 207 pàg.

Hi ha qui menja carn humana perquè no li queda cap altra opció. És una qüestió de supervivència, i hi ha qui ho fa per aconseguir els poders dels seus enemics. Però també hi ha uns quants escollits que en mengen per pur plaer. On? Al restaurant caníbal palplantat a la ciutat de Porto que ha creat amb un encert singular l’escriptor Gabriel Magalhães.

EDUARDO BARBA GÓMEZEl jardín del PradoEspasa, 2020, 236 pàg.

Les plantes han estat presents al llarg dels segles a la pintura, l’escul-tura o les arts decoratives. El Museu del Prado acull obres amb algunes de les representacions botàniques més boniques de grans mestres. El Bosco, Tiziano, Fortuny, Botticelli, etc., ens delecten amb clavells, calèndules, milfulles o assutzenes. Aquest autor ha dedicat moltes hores d’estudi i contemplació per aprendre d’aquesta bellesa vegetal.

Llibres més venuts el mes de FEBRER

MONTSERRAT COLL, AURELI ORTÍN (Eds)

Als 25 anys del Concili Provincial TarraconenseAmb fidelitat i amb llibertatClaret

Concili Provincial Tarraconense - 1995

Documents i resolucions. Edició comentada dels 25 anysClaret

LLUÍS DUCH ÁLVAREZ

Conceptes fonamentals d’antropologia i religióFragmenta Editorial

AMB BON HUMOR

Comèdia de la bona. Comèdia a la francesa, com la truita. I no és una manera de dir perquè en aquesta obra tot es capgira com una trui-ta ben recargolada en el moment menys pensat. Quan els especta-dors pensen de quina manera se’n pot sortir el trio protagonista —que és quan la trama sembla que podria decaure— immediatament hi ha una guspira que encén novament el foc i el remolí de l’embolic torna a co-mençar.

Només es pot dir això: una em-presa contracta una nova cap de recursos humans amb una missió a complir des del primer minut: ha de fer fora un dels dos candidats proposats per la directora. I ho ha decidir amb criteri profesional des-prés de tenir una entrevista amb els dos. I fins aquí tot el que és possible desvelar. La resta és una sorpresa

La roba bruta es renta a casa

CULTURA44 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

constant que es manté durant no-ranta minuts i que aguanten amb fermesa, bon ofici, humor i gràcia els tres intèrprets.

A una comèdia, quan està ben escrita i ben travada, només li cal un repartiment que rebli el clau. L’actor Mingo Ràfols hi fa un dels seus paperots més suggeridors (cap del departament de comptabilitat), a vegades més suggeridors per l’ex-pressivitat que no pas pel que diu. Impossible no prendre’s les seves intervencions sense un somriure permanent. L’actriu Roser Batalla hi està més «batalladora» que mai, en el paper de la dolentota de la pel·lí-cula (empleada del mateix departa-ment de comptabilitat) amb tots els matisos i les pujades i baixades que la dolenteria exigeix. I l’actriu Irina Robles (la nova cap de recursos), fa un paper d’espàrring entre els dos presumptes candidats a ser acomi-adats per ella mateixa que aparenta ser en el fons l’ànima més caritativa dels tres.

Exit és una comèdia que té un text molt ajustat, un guió sense temps morts, una interpretació ex-cel·lent i una direcció que ha contro-lat el tempo amb mà de cronòmetre. Comèdia sense portes, però amb moltes «portes» i «finestres» simbò-liques que s’obren i es tanquen per anar descobrint, com en una casa de nines de joguina, que no només a dins hi ha molta roba bruta sinó que, des de fora, hi ha una feinada a deixar-la ben neta. I és que, com s’acostuma a dir i aconsellar, la roba bruta val més rentar-la a casa.

CRÍTICA TEATRAL

ANDREU SOTORRA andreusotorra@gmail.com

© Leandro G

arcía

L’actriu Irina Robles, l’actor Mingo Ràfols i l’actriu Roser Batalla en un moment de l’obra «Exit».

«EXIT», d’Agustí FranchINTÈRPRETS: Roser Batalla, Mingo Ràfols i Irene RoblesVEUS EN OFF: Francesca Piñón, Gemma García i Toni ClapésDIRECCIÓ: Òscar Contreras i Agustí FranchTeatre Gaudí Barcelona, Barcelona. Fins al 12 d’abril

Mortals com sempre

Per a nosaltres, occidentals moderns, les plagues i les pestes eren cosa del passat llunyà. Sabíem que n’hi havia hagut a Europa perquè els llibres d’història i les pel·lí-cules ens ho deien, però de l’última epidèmia ja feia més de cent anys, i per això avui ni tan sols els més ancians en tenen memòria. I pel que fa a les epidèmies del món actual, fins fa ben poques setmanes estàvem convençuts que tan sols les podien patir els països més pobres. En tot cas, les epidèmies eren tan i tan remotes, ja fos en el temps o en l’espai, que, de fet, per a nosaltres no existien, no eren reals. Per això, ni en el pitjor dels malsons podíem ima-ginar el drama que avui ens toca viure.Potser ara estem en condici-ons de comprendre una mica millor tots aquells pobles antics, ja fossin els homes del paleolític o els nostres medievals. Fins i tot als que som creients ens sorprenien les seves pràctiques supers-ticioses i les invocacions i els conjurs que feien per allunyar l’enemic tan invisible com letal de la plaga. Nosaltres ho atribuíem a la seva igno-rància, però ara comencem a saber per pròpia experiència que era fruit de la necessi-tat humana tan universal de salvació. És indubtable que els avenços tecnològics i l’elevat coneixement científic són d’una ajuda inestimable, però també experimentem que la vastíssima i detallada informació que sortosament tenim sobre aquest virus nou no ens salva de patir l’epidè-mia. Tots esperem i desitgem que aquest tràngol passi ben aviat, i amb aquesta esperan-ça ens posem davant de Déu.

RAUXA

EDUARD BRUFAU

CULTURA 45CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

CRÍTICA LITERÀRIA

El fet religiós

«Tenim el goig de presentar Horitzó...» (Editorial). I nosaltres tenim el goig de rebre’l.

Qui som «nosaltres»? Entenc que som totes aquelles perso-nes encuriosides pel fet religiós des de la seva variant cultural, antropològica, històrica, espiri-tual, teològica, etc. Una curio-sitat que cerca anar descobrint rigorosament l’entrellat de l’àmbit de la transcendència, la divini-tat, aquella realitat de la qual les paraules són un dels testimonis d’una experiència que va més en-llà de la raó. I aquí cal fer referèn-cia a Rudolf Otto, Lo Santo (1917), on fa una anàlisi fenomenològica de l’experiència religiosa. Una al-tra aproximació al significat de la transcendència humana es fa des de la reflexió d’anar més enllà de les possibilitats que li ofereix la seva instintivitat natural (Ll. Duch, Simbolisme i salut, 1997). Es po-dria anar referenciant un munt d’aportacions que contribueixen a explicar i fer comprensible allò que no ho és: el Misteri, Ex 33,20-21.

Torno a la bona notícia del naixement d’Horitzó. Aquest nú-mero, que entenc premonitori dels que vindran, es divideix en dues grans seccions: articles (català, castellà, anglès) i recen-sions. Ambdues seccions contri-bueixen, des d’una perspectiva acadèmica, a enriquir l’espai del coneixement en un món on se’ns diu que cada vegada més es des-interessa de tot allò que no pot ser aprehès, constatat; que fuig de la reflexió, la contemplació, de la realitat; que cerca en el lleure el bàlsam de la recerca insatisfeta del sentit de tot plegat. Horitzó, al meu entendre, desmenteix tal diagnòstic: representa el coratge humà per capgirar el que hem dit més amunt.

Un poema inèdit de David Jou fa de pòrtic. Uns versos que es remeten a la paràbola de El Fill pròdig: «...escrutant des del terrat de casa / l’horitzó per si veu el fill que va marxar...» I tal «mirada» porta a descobrir altres pobles, costums, maneres de fer i enten-dre la vida i el món. Que per molts anys Horitzó faci tal servei!

HORITZÓRevista de Ciències de la ReligióInstitut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (Iscreb), Núm. 1, 2019, 110 pàg.

ROSA M. BOIXAREUSíndica de Greuges de la URL

AGENDA

Més informació: www.catalunyacristiana.cat Catalunya CristianaSUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀCatalunya, resta de l’Estat espanyoli Andorra: 145 €Gibraltar i Portugal: 145 €Resta d’Europa: 222,99 €Amèrica i Àfrica: 254,19 €Àsia i Oceania: 325,43 €

Membre de l’APPECAssociació de Publicacions Periòdiques en Català

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta

Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Macià Grau, Rosa M. Jané, Carme Munté, Joan Andreu Parra, Rosa PeraireLingüista: Montserrat Pibernat

Col·laboradors d’aquesta setmana: Jaume Aymar, Pilarín Bayés, Rosa M. Boixareu, Esther Borrego, Xavier Casanovas, Agustí Codinach, M. C. de la Fuente, Antonio Gil, Jaume González, J. M. Guardiola, Joan Guiteras, Xavier Masllorens, Joan A. Mateo, Javier Menéndez, Ignasi Miranda, Victòria Molins, Glòria Monés, Xavier Moretó, Francesc Nicolau, Quique, Ignasi Ricart, Josep Rius-Camps, Raquel Sancho, Lluís Serra, Valentí Serra, Andreu Sotorra, Sebastià Taltavull, Francesc Torralba, Montserrat Unterlhöner, Miquel Ventura, P-J Ynaraja

Redacció, administració, publicitat i promoció: C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775

a/e: redaccio@catalunyacristiana.cat (Redacció)

a/e: administracio@catalunyacristiana.cat (Administració i subscripcions)

a/e: publicitat@catalunyacristiana.cat (Publicitat)

Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa

Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització i la cultura

Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis (subscripcions)

Autoedició i compaginació: Carlos Aguado

Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km 34. Polígon industrial El Cementiri.

46 CatalunyaCristiana 29 MARÇ 2020

www.catalunyacristiana.cat

/catalunyacristiana

@catcrist

catalunya_cristiana

El setmanari rep l’ajut de la Generalitat de Catalunya

TEMPS DE PREGÀRIA

Mare de Déu de Montserrat, Vós que sou l’estel resplendent del matí, vós que vetlleu sempre pel vostre poble, Vós que portàreu al món Aquell qui és l’esperança, us demanem que gireu vers no-saltres el vostre dolç esguard, que estengueu la vostra mà protecto-ra sobre tota la humanitat, i que escolteu les pregàries dels qui us invoquen:

Que aquells que estan malalts puguin recobrar la salut, i que en els moments de debilitat no els manqui mai el consol.

Que els professionals sanitaris que en tenen cura siguin assistits sempre per l’esperit de saviesa i de fortalesa.

Que els qui tenen responsabili-tats polítiques sàpiguen prendre les decisions correctes en bene-fici del bé comú.

Que en els cors dels qui com-partim la incertesa del moment present sorgeixin la confiança i la serenitat d’un futur millor.

Pregària del P. abat Josep M. Soler a la Mare de Déu de Mont-serrat arran del Covid-19 que po-deu visionar al canal de Youtube de l’abadia de Montserrat.

TEMPS DE CELEBRACIÓ

A causa de la situació d’emer-gència, l’Editorial Claret ofereix de manera gratuïta l’aplicació de La Missa de cada dia. Claret permet seguir els textos litúrgics de la missa amb la versió premium de l’aplicació a tots els usuaris.

L’App està disponible en català i castellà, i inclou els textos litúr-gics per a totes les celebracions eucarístiques del missal. Hi po-dem trobar les d’àmbit general i les que són pròpies de cada bisbat i les de les principals poblacions.

RECURSOS PER VIURE LA FE DES DE CASA

Ofereix els textos que corresponen a cada dia segons el calendari litúrgic i les festivitats locals més importants. També proporciona comentaris sobre els textos bíblics per facilitar la prepa-ració de les homilies o per a la medi-tació i pregària personal de qualsevol usuari.

Per activar el període gratuït d’un mes, és indispensable haver-se regis-trat a l’aplicació i introduir el mateix nom i correu electrònic en el formula-ri d’aquest enllaç: https://primavera.missadecadadia.cat.

TEMPS DE SOLIDARITAT

La Comunitat de Sant’Egidio ens convida a no deixar ningú sol, espe-cialment els més fràgils i vulnerables, davant la propagació de l’epidèmia del coronavirus. És la necessitat a la qual Sant’Egidio intenta respondre aquests dies, amb sentit de respon-sabilitat, per contribuir eficaçment a la contenció del contagi, complint les mesures necessàries, mantenint i, si és possible, reforçant, els vincles de solidaritat que per a molts represen-ten un suport vital.

A causa de la circumstància que estem vivint animem a tothom a ser més solidari mitjançant aliments i es-tris d’higiene útils: gel higiènic, mo-cadors de paper, mascaretes i tova-lloletes humides.

Qui ho vulgui, pot ajudar econò-micament.

DONACIONS: ES74 2100 3000 1321 0293 1895Si el contagi ens allunya físicament,

la solidaritat ens uneix, ens fa més forts davant de la por i ens ajuda a protegir-nos.

DES DEL CARRER 47CatalunyaCristiana29 MARÇ 2020

EDUARD BRUFAU

El mes de febrer passat la Fun-dació Joan Maragall i l’Observatori Blanquerna de la Universitat Ra-mon Llull van convidar el monjo or-todox Cyril Hovorun a parlar sobre l’estat actual del diàleg ecumènic. Hovorun, malgrat les dificultats encara existents, considera que el diàleg entre ortodoxos i catòlics ha avançat molt i que en el futur enca-ra ho farà més.

Com descriuria la relació actual entre catòlics i ortodoxos?

Jo diria que el marc general de la relació és bo: mantenim el diàleg i duem a terme moltes activitats en comú. De tota manera, els darrers anys aquest diàleg podríem dir que ha estat posat a prova per certs es-deveniments dins de l’ortodòxia. Patim certes tensions entre els pa-triarcats de Constantinoble i Mos-cou a causa del conflicte a Ucraïna i del reconeixement d’una nova Església en aquest país. Aquesta tensió interna, de retruc, perju-dica el diàleg extern. Ara bé, crec que tant el papa Francesc com la majoria de patriarques ortodoxos, sobretot Bartomeu I de Constanti-noble, són conscients de la impor-tància de seguir parlant. Francesc i Bartomeu, de fet, estan sovint en contacte i mantenen una relació cordial. A més, la relació entre tots dos és especialment fàcil perquè el patriarca de Constantinoble va estudiar a Roma i parla l’italià, de manera que es poden entendre bé perquè, literalment, parlen el ma-teix llenguatge. Crec que aquesta entesa personal entre tots dos aju-da molt a millorar la relació entre Esglésies.

L’objectiu del diàleg ecumènic és la unió entre Esglésies?

Certament, l’objectiu és arribar a la unió. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que els ortodoxos esta-blim un diàleg amb tres grans con-

El P. Cyril Hovorun és el director de l’Institut Ecumènic Hu¥ington de la UniversitatLoyola Marymount de Los Angeles

testants sí que tenim diferències teològiques més importants.

Creu que el diàleg entre orto-doxos i catòlics s’intensificarà els propers anys?

Farem tot el possible perquè sigui així. Personalment, com a di-rector de l’Institut Ecumènic Huf-fington el meu objectiu és precisa-ment aquest: intensificar el diàleg entre catòlics i ortodoxos. Ho fem a escala local a Los Angeles i a tot el sud de Califòrnia, on tenim una gran presència de catòlics, la majo-ria procedents de Llatinoamèrica, i també comptem amb una presèn-cia destacada de cristians ortodo-xos. Això facilita molt el diàleg tant a Califòrnia com també en general a tots els Estats Units, on som un actor actiu en el diàleg ecumènic.

«Estic esperançat que tard o d’hora podrem arribar a la unió amb l’Església catòlica»junts d’Esglésies: les protestants, les pròpiament orientals (l’etíop, la copta, la siríaca i l’armènia) i, és clar, l’Església catòlica. En ca-dascun d’aquests diàlegs el ritme que se segueix, les dificultats i els avanços aconseguits són molt dife-rents. Les Esglésies amb qui tenim més possibilitats d’unió real són les orientals per raons històriques, teològiques, d’estructura eclesial i en general pel fet de pertànyer a Orient. Després vindria l’Església catòlica, amb la qual el principal obstacle és la interpretació de la primacia dins l’Església. Les dife-rències teològiques del passat han quedat enrere i per això estic espe-rançat que amb l’Església catòlica tard o d’hora podrem arribar a la unió. Crec que anem pel bon camí. En canvi, amb les Esglésies pro-

Agustí C

odinach