1.

Renaixement.PinturaAutor: Botticelli.Nom: El naixement de Venus.

EsculturaAutor: Miguel àngel.Nom: Pietat del Vaticà.

Obra arquitectònicaAutor: Joan d’Herrera Nom: Basílica de l’Escorial.

Barroc

PinturaAutor: La Meninas. Nom: Velázquez

EsculturaAutor: Gianlorenzo Bernini .Nom: la cabra Amaltea amb el nen i el faune.

Obra arquitectònicaAutor: BerininiNom: La plaça de Sant Pere del Vaticà

NEOCLASSICISME

PinturaAutor: Jaques-Louis David

Nom: Cupido y Psiquis. Óleo.

EsculturaTítol : Eros i PsiqueAutor: Canova, Antonio

Obra arquitectònicaAutor: Palau de les Corts de MadridNom: Narcís Pascual Colomer

2.QUEIXES DE UN GALANT A UNA REIXA

PERQUÈ LI IMPEDíA LO VEUREA UNA HERMOSA ENCOMANADA

Reixa cruel, que la claror divinaque mos ulls cerquen com a glòria suaentre eixa espessa nuvolada tuacubres, i causes ma fatal ruina!

No degué eixir de la ordinària minaeixa matèria forta, odiosa i crua,sinó de algun volcà per on traspuala infernal flama, a ton miner veïna.

Però, qué dic? Oh, reixa generosa!En gràcia de mes queixes faç mudançai, arrepentit, adoro la duresa:

Ja no el vull dir cruel, sinó piadosa,puix tu sola has pogut, en ma venjança,la que a mi em té pres, tenir-la presa.

Amb aquest sonet el poeta intenta expressar la ràbia que sent l’home al no poder veure a la seva dama per culpa d’una reixa, aquesta no li permet observar amb facilitat al seu amor. Al final del sonet podem observar una reflexió que fa l’home ja que la reixa també impedeix que tothom vegi a la seva estimada.

El tema és l’amor, com a figures retòriques trobem una pregunta retòrica (“però, qué dic?”). I les característiques barroques que s’observen son: la frustració que sent l’home per no poder veure la seva estimada, el contrast de pensament, ja que primer sent frustració perquè no la pot veure i després alegria per aquest mateix fet i l’ús de les figures retòriques.

Goig Cobles fetes en laor del beneyt apostol sent Bernabeu 

    1      Puix als cels ab tanta gloria    2      vostra sanctedat huy seu,    3      recitar vull la istoria    4      de vos, digne Bernabeu.

    5      De aquells dexebles dignes,    6      los quals son setanta dos,    7      hu d’aquells humils benignes    8      en est mon sou estat vos;    9      y per ço, puix fos tan digne,    10     per Jhesus foreu elet    11     en apostol seu insigne,

    12     just y sant y tot perfet.

    13     Gran virtut y senyalada    14     rebes de l’Esperit Sant,    15     car per ell vos fon donada    16     gracia molt abundant    17     ab la qual vos, sant, vivieu    18     en l’amor del fill de Deu,    19     al qual vos, beneyt, servieu    20     fent tostemps lo voler seu.

    21     Ab la gracia tan digna    22     que rebes vos, sant beneyt,    23     convertis la gent maligna    24     d’aquell poble tan maleyt    25     qui les ydoles honrava    26     denegant lo Creador,    27     y al Messies ver negava    28     esser Deu y salvador.

    29     Los lenguatges tots parlaveu    30     quant pricaveu a la gent,    31     la Scriptura declaraveu    32     a tot hom molt clarament;    33     y per ço, los qui us hoyen    34     per lo mon axi pricar,    35     verament tots coneixien    36     que·s devien batejar.

    37     Los miracles que vos feyeu    38     qui pot dir quant eren grans    39     en virtut d’aquell qui creyeu    40     qui ’s la fe del christians!    41     Los malalts, segons se mostra,    42     tots per vos foren guarits,    43     y axi molts, per virtut vostra,    44     a Deu foren convertits.

    45     Per la vostra vida santa,    46     de la qual Deu vos dota,    47     gracia vos feu ell tanta    48     que us feu bisbe de Mila,    49     hon donas tan gran exemple    50     de la vostra fermetat    51     que, segons de vos contemple,    52     fos hun subiran prelat.

    53     Arqua fos de pasciencia    54     en les persecucions,    55     y espill gran de penitencia

    56     ornat de perfeccions;    57     car los actes que obraveu,    58     tan perfets y excellents,    59     eren lum que vos donaveu    60     en est mon per a les gents.

    61     Fent lo vostre sant offici,    62     lo qual fon pel mon pricar,    63     vos, per fer mes beneffici,    64     als juheus, volgues tornar    65     y pricar en la Judea,    66     de hon vos ereu exit,    67     y per tota Galilea    68     per que Deu fos mes servit.

    69     Y axi vos, beneyt, pricaveu    70     en les terres dels juheus,    71     de hon molt a Deu loaveu,    72     informant los pobles seus    73     y fent actes gloriosos    74     per que·ls fesseu convertir:    75     molts d’aquells, tots envejosos,    76     no us volgueren may hoyr.

    77     Los juheus, infels malignes,    78     qui estaven obstinats,    79     vent los actes tan insignes    80     contra vos foren irats,    81     y tantost consell tingueren    82     sobre·l vostre sant pricar,    83     de hon tots ensemps digueren    84     que us devien fer matar.

    85     Los ingrats volent entendre    86     en donar vos mort cruel,    87     ells tantost vos feren pendre    88     cautament y ab gran recel,    89     estimant que fugirieu    90     per gran por a la greu mort;    91     mas lavors vos offerieu    92     al morir constant y fort.

    93     Los infels, ab gran malicia,    94     tenint vos en son poder,    95     plens de tota injusticia    96     y exercint son delliber,    97     fort ligat exir vos feren    98     fora·ls murs de la ciutat,    99     y gran foch ells encengueren    100    y axi fos per ells cremat.

    101    Quant hagues la mort rebuda    102    per la fe del Creador,    103    gran companya fon venguda    104    del alt cel superior    105    per portar vos en la gloria    106    dels sants benaventurats,    107    puix tingues del mon victoria    108    y d’aquells juheus malvats.

    109    Aquells sants acompanyaren    110    ab gran goig vostre sperit,    111    y en los cels lo presentaren    112    a Jhesus Deu infinit,    113    lo qual vos dona la paga    114    dels treballs que tingues tants,    115    qu’es la lum que may s’apaga    116    y la gloria dels sants.

    117    Puix es cert de vos s’amaga    118    l’enemich, tot ple d’engans,    119    feu que no sentam sa plaga    120    y guardau nos de ses mans.

 

Aquest és un goix de l’apòstol Sant Bernabeu, amb ell s’exposa que va ser escollit per Jesús, entre els humils, que va convertir gent maligne i va difondre el Regne de Déu i que pot guardar els creients del mals dels infidels.

1. Buscar una pintura, escultura i obra arquitectònica de cadascun dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra.

Renaixement

Botticelli – Venus y Marte

Michelangelo – La piedad

Diego de Siloé – Catedral de Granada

Barroc

Diego Velázquez- Las meninas

Gregorio Fernández – Cristo yacente de El Prado

Gian Lorenzo Bernini – Iglesia de Sant’Andrea al Quirinale

Neoclassicisme

Jacques-Louis David – El juramento de los Horacios

Antonio canova – Psique reanimada por el beso del amor

Carl Gotthard Langhans – Puerta de Brandeburgo

2. Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies, indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques que hi trobeu.

Al desdenyós mirar d’una dama

Si los raigs ab què a penes me tocàreude la llum celestial de aqueixa cara,perquè mon tendre cor no se abrasaraab tal pressa, Senyora, els retiràreu,

una piadosa crueltat usàreu:Juntament fóreu pròdiga i avara,puix, escusant un mal, que bé causara,de mil béns i dolçures me privàreu,

quan més que, sin mon fat venturós era (o Ídol de mon gust, ingrata amada),que fósseu ma tirana i homicida:

Cert, morir per morir, més me valgueraque lo foc amorós, no la geladadel desdeny, acabàs ma trista vida.

El poeta es dol de que la seva amada no el fa cas i l’ignora; pensa que la seva vida no val res i prefereix morir que estar trist.

El tema és l’amor no correspost.

La figura retòrica està subratllada i és un hipérbaton.

Les característiques del barroc són la deformació de la realitat per mitjà de la idealització amb un estil complicat i artificiós.

3. Buscar un goig, copiar-lo i sintetitzar-ne el contingut en quatre línies.

Goig a la llaor de Sant RocJordi Bilbeny

Peregrí de passa lliure,que et renoves caminant; per la vida que hem de viure, Roc, ajuda'ns, tu que ets sant! Obre'ns el cor a la terra i a l'aigua pura del cel, perquè salvem la Riera i, amb ella, la nostra arrel!

Cavaller sense més arma que la saviesa que dus; tu que et despulles i guanyes en la nuesa un món just, deslliura'ns de tota pesta i de tot inútil vel, perquè salvem la Riera i, amb ella, la nostra arrel!

Senyor que estimes el pobleperquè el teu poble t'ès llar; tu que vius per a cada ome i en cada ome ets venerat, il·lumina'ns la consciència d'un viure en més ample anel, perquè salvem la Riera i, amb ella, la nostra arrel!

És una pregària on es demana la salut espiritual d’una comunitat. En aquest cas es demana a Sant Roc l’ajuda perquè el poble no es perdi i, amb ell, l’arrel de tota la comunitat.

1. Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra arquitectònica de cadascun dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra

RENAIXEMENT:

BARROC

NEOCLASSICISME

El naixement de Venus. Es una pintura de Sandro Botticelli.

Cola da Caprarola, Antonio da Sangallo el Joven, Baldassarre Peruzzi, Galeazzo Alessi, Michele Sanmicheli, Vignola e Ippolito Scalza.

David de Donatello.

Sopar a Emmaus pintat per Caravaggio.

Pietro Tacca realizó el retrato ecuestre de Felipe IV.

Cúpula de la Basílica de San Pedro de Roma.

El juramento de los Horacios, obra de Jacques-Louis David

Ganímedes (José Álvarez Cubero)

Catedral de Cádiz

2. Consulta aquesta web amb les obres de Vicenç Garcia:  http://vallfogona.usuaris.net/

Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies, indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques que hi trobeu

ELOGIA UN GALANT L’HERMOSURA D’UNA DAMA

Sou, oh Nise, la suma de bellesaon, totes juntes, contemplar-se podenles mostres del vestit que a Flora brodenseda i agulla de Naturalesa:

Clavell la boca, olor de camuesa;als ulls, dos ulls de lliris se acomoden;tot lo demés, ab dolces bandes, rodenles roses i jasmins, ab sa puresa.

Puix, ¿qué diré de la bellesa raradel jardí de aqueix pit, que sempre hi nevai sempre está cubert de maravelles?

No com les altres, que la sort avaradintre de un dia la bellesa els lleva:que divines i eternes són aquelles.

Contingut:

Un galant dóna elogis a una dama, de la qual sembla estar enamorat, parla de la seva hermosura i totes les meravelles que troba al mirar-la.

Característiques barroques:

Busca la bellesa formal sense importar el contingut sinó la forma. Utilitza recursos expressius com l’hipérbaton, perífrasis, metàforas, etc…

Hipérbaton: Alteració de l’ordre lògic dels elements de l’oració.Metàfora: Identificació entre dos termes diferents, un de real i altre d’imaginari.Al·literació: Repetició de sons iguals o semblants en un vers o frase.Interrogació retòrica: Formulació d’una pregunta emfàtica sense esperar resposta.

3. Cada component del grup ha de buscar un goig, copiar-lo i sintetitzar-ne el contingut en quatre línies.

Contingut: Goig que parla de quatre màrtirs, Just, Paulí, Ascisi i Germà, iguals en la fe, grans cristians, amb grans virtuts, que van realitzar bons exercicis de l’arquitectura, demana a Déu per la seva salut i la seva cura al cel, i a la resta del món per la seva memòria.

1.Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra arquitectònica de cadascun dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra.

RENAIXEMENT.

BARROC.

NEOCLASSICISME.

Escultura: Piedad del Vaticano obra del Renacimiento de Miguel Ángel Buonarroti.

Pintura: La Gioconda pintura de Leonardo Da Vinci.

Obra arquitectònica: Villa Capra d’Andrea Palladio

Obra arquitectònica: Cúpula de la Basílica de San Pedro de Roma de

Bramante, Rafael, Sangallo, Miguel Ángel, Maderno y Bernini.Pintura: Cena en Emaús

pintada per Caravaggio.

Escultura: Crist de la Bona Mort de Juan de Mesa

Pintura: El juramento de los Horacios de Jacques-Louis

David

Obra arquitectònica: Puerta de Brandenburgo de Carl Gotthard

Langhans

2.Cosulta aquesta web amb les obres de Vicenç Garcia:  http://vallfogona.usuaris.net/. Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies, indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques que hi trobeu.

Ara baixes la vista envers la immunda Gruta de l’univers, alberg de pena, On ja més s’ha avingut la llum serena Ab les tenebres de la nit profunda,

Ara en lo cel, que de claror abunda, Mires dels signes la dorada vena I en la gran bola, d’alimàries plena, Les pollegueres fermes on se funda,

Ara te’n vages a la terra freda A qui lo sol ab raigs escassos mira O a la que lo Equinocci més abrase,

Entres en mar tempestuosa o queda,

En terra estigues sossegat o ab ira, Sempre, pio lector, seràs un ase.

3.Cada component del grup ha de buscar un goig, copiar-lo i sintetitzar-ne el contingut en quatre línies.

Escultura: Psique de Antonio Canova

Contingut: L’autor critica al lector, critica la seva manera de llegir, s’hi fixa en el moment del dia en què el lector llegeix, ja sigui de dia o de nit, el tracte d’ase ja que mentre llegeix, el lector llegeix intensament i passa per diferents estats anímics. Tema: En aquest sonet, l’autor critica al lector. Figures retòriques: -Anàfora: repetición d’una o més paraules a l’inici de diversos versos o frases. -Antítesi: inclusió dins d’una mateixa frase de dos mots o expressions de significat oposat. Característiques barroques: Pessimisme, mostra els aspectes més sòrdics de l’existència, és un poema satíric ja que tracta burlescament al lector; aquest to burlesc, és un recurs per a mostrar novament la crueltat i el desencís propis de l’estètica barroca.

Contingut: El goig anterior lloa a una santa, en aquest cas a Santa Llúcia. És utilitzat com a pregària, al principi descriu com era la seva vida abans de quedarse cec, el martiri de l’enfermetat i els seus miracles. Demana per la protecció d’una enfermetat concreta, en aquest cas de la ceguera.

1.Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra arquitectònica de cadascun dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra.

RENAIXEMENT:

BARROC:

NEOCLASSICIME:

És la pintura d’ Adán i Eva, pintada per Alberto Durero

És l’escultura de Dafne i Apolo, feta per Gian Lorenzo Bernini

És la cúpula de Santa Maria del Fiore( sols la cúpula es d’art renaixentista)

Rembrandt van Rijn, La ronda de noche o La compañía del Capitán Frans Banning Cocq

Tumba de León XI, Vaticano, feta per Alessandro Algardi

Arquitectura Barroca feta per Stift Melk, és el palau Wachau,a Austria

La fuente, obra de Ingres.

Font de Hércules y Anteo en els jardins del Palau de Aranjuez, fet per Juan Adán

Temple de la Virtud Antigua, Stowe, Buckinghamshire, de William Kent.