CARRERLa Veu del

Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona ● www. lafavb.com Nº 86 setembre-octubre de 2004

FEDERACIÓ

DʼASSOCIA

CIONS

DE VEÏN

S I VEÏN

ES

DE BARCEL

ONA

FÒRUM 2004: EL FRACÀS DE LA IMPOSTURA (pàgs. 3 a 6)

Plans Comunitaris(Pàgs. 11 a 25)

Plans Comunitaris(Pàgs. 11 a 25)

2 CARTES setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49

Baix Guinardó93 436 81 80

Barceloneta93 221 72 44

Bon Pastor93 346 46 18

Camp dʼen Grassotj.serra.gros@telefonica.net

Camp NouBenavent, 14

Can Baró93 285 12 96

Can CaralleuGuarderia, 12

Can PegueraVilaseca, 1

Can Rectoret93 205 04 87

Carmel93 357 57 48

Casc Antic93 319 75 65

Cera93 329 48 53

Ciutat Meridiana93 276 30 94

Clot-Camp de lʼArpa93 232 46 10

Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 28 80

Congrés 93 340 70 12

Coor. Casc Antic93 310 53 33

Defensem la Barcelona Vella

93 319 00 87 Diagonal Mar

93 307 91 20Dreta Eixample

93 488 05 90Esquerra Eixample

93 453 28 79Font dʼen Fargues

ffargues@hotmail.comFont Guatlla-Magòria

93 424 85 06Font del Mont

93 406 90 49Fort Pienc

93 231 11 46Gòtic

93 315 18 20Gràcia

93 217 60 88Gràcia Nord-Vallcarca

93 211 26 27G. Via-Perú-Espronceda

93 308 77 34Guineueta

93 428 46 23Horta

93 407 20 22Hostafrancs

93 421 79 19Joan Maragall

93 347 73 10

La França93 325 08 93

La Pau93 313 28 99

Les CortsJoan Gamper, 48, 2n

Maresme93 266 18 56

Mercè, Barri de la93 205 16 95

Meridiano Cero93 274 02 72

Mont dʼOrsà-Vallvidrera93 406 84 53

Montbau93 428 29 34

Navas93 340 51 85

Ntra. Sra. de la Salut93 204 86 04

Nou de la Rambla93 441 01 83

Paraguai-Perú93 278 06 93

Parc93 221 04 87

Parc de lʼEscorxadorC. de Cent, 82, 6è, 1a

Parc la Vall dʼHebron93 428 68 66

Passatge IsabelPg. dʼIsabel, 6

Penitents-Taxonera93 418 68 71

Pi i Margall (Baró de Viver)93 311 41 93

Poblenou93 266 44 41

Poble Sec93 441 36 65

Polvorí93 432 36 42

Porta93 359 44 60

Prosperitat93 276 30 15

Provençals Verneda93 307 46 95

Putxetavputxet@hotmail.com

Racó de les Cortselracodelescorts@yahoo.es

Rambla, Amics de la93 317 29 40

Rambla de la Bordeta93 331 10 07

Raval93 441 77 21

Roquetes93 359 65 72

Ronda General Mitremitre@mixmail.com

Ronda Sant Antoni93 442 24 12

Ronda Sant PereRda. Sant Pere, 7

Sagrada Família93 246 53 19

Sagrera93 408 13 34

Sant Andreu de Palomar

93 345 81 54 Sant Andreu Nord

93 274 03 34Sant Antoni

93 423 93 54Sant Cristòfol

93 432 34 71Sant Genís

93 417 03 67Sant Gervasi

93 417 90 65Sant Martí Provençals

93 314 17 04Sant Ramon Nonat

93 440 14 54Sants

93 331 10 07Sarrià

93 204 90 58Sudoest del Besòs

93 278 18 62Tallers, Gravina, Jovellanos i Pl. Castella

93 317 38 39Taula del Raval

93 442 46 68Torre Baró

93 276 09 48Torre Llobeta

93 429 07 06Travessera de Dalt

93 284 23 42Tres Torres

93 205 77 89

Triangle de Sants93 431 75 45

Trinitat Nova93 353 88 44

Trinitat Vella93 274 19 58

Turó de la Peira93 358 06 95

Unió-M. Barberà-Sta. Margarida-Penedides

93 317 16 11Vallbona

93 354 89 82Verdum

93 276 02 30Verneda Alta

93 314 58 13Via Trajana

V. Trajana, bloc 10, 1r Vil·la Olímpica

93 221 93 93Xile

Av. Xile, 34, 11-15Zona Sud Sant Andreu

93 346 72 03Zona Universitària

93 401 77 43

La Veu del CARREREditaFederació dʼAssociacions de Veïns i Veïnes de BarcelonaObradors, 6-8 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 412 76 00Fax: 412 58 88e-mail: carrer@lafavb.comweb: www.lafavb.comConsell de direccióAndrés Naya, Marc Andreu i Eva FernándezCap de redacció i maquetacióElia HerranzConsell de redaccióRedactorsAlberto González, Joan A. Guerrero, Francisco Manzano, Gerard Melgar, Jordi Gol, Marta Milà, Rosa Mª Palencia, Laia Farran, Vanessa Pedrosa, Albert López, Gemma Aguilera, Luis Caldeiro, Eva Lechuga, Alícia Tudela, Jaume Figueras, Laura Baeza, Rosa Mª Marcer, Cristina Salas, Iris Martín, Sergio Porcel, Gladys Echeverri, Albert Ollés, Maria OrtegaFotògrafsDani Codina, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés, Andreu Blanchar.

Consell assessorManel Andreu, Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Alfons Barceló, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Josep Lluís Rueda, Mercè Tatjer, Ángel Valverde, Ole Thorson, Pau Vinyes, Luis ZaurínPortada i dibuixos dossierMontse CaboMaqueta originalJoan Carles MagransAdministracióMarga ParramonPublicitatIsabel Mancebo i Carmen PlazaFotomecànica i impressióGrinver, S.A. (T. 373 68 61)DistribucióTrèvol Missatgers (T. 93 498 80 70)

Lʼedició dʼaquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col.laboradors.

ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA

La FAVB no està necessàriament dʼacord amb les opinions que sʼexpressen als ar-ticles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut dʼaquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

Un nou CARRER a internet

www.lafavb.comImprès en paper ecològic de 65 grams

Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

Aquest número té un tiratgede 8.000 exemplarsi la seva distribució és gratuïta

Canvis: Elia HerranzTelèfon: 93 412 76 00

Els nostresde DISTRIBUCIÓ

Pati Llimona. Regomir, 3Informació Cultural. Rambles, 118La Rosa de Foc. Rec, 69CC.OO. Via Laietana, 16El Cafetí. Hospital, 99El Glaciar. Plaça ReialTaller de Músics. Requesens, 5Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260Forn de pa Aubet. Sicilia, 205Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275Forn dʼen Pere. Dos de Maig, 281Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89Autoservei Navarro. Av Mistral, 6Celler de lʼEstevet.Calàbria, 57Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382Centre Social de Sants. Olzinelles, 30Cotxeres de Sants. Sants, 79Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc de la Espanya Industrial, s/nCentre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116Can Cadena. Mare de Déu del Port,397La Bàscula. Foc, 128Centre de Serveis Personals de Les Corts. Masferrer, 33Can Deu. Pl. Concordia, 13Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9Quiosc. Plaça de SarriàLlibreria La Kktua. Pl. de Vallvidrera, 3Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7Hotel dʼEntitats de Gràcia. Providència, 42Centre Cívic de El Coll. Aldea, 15-17La Sedeta. Sicília, 321Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9Polisportiu Perill. Perill, 16-22Polisportiu Claror. Sardenya, 333El Carmel. Santuari, 27Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20Centre de Serveis Personals dʼHorta.Pl. Santas Creus, 8Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13Ateneu Popular Nou Barris. Port Lligat, s/nCasal de Barri Prosperitat. Pl. Ángel Pestaña, s/nCentre Sóller. Plaça Sóller s/nCan Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276Centre Cívic Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25Centre Cívic de Trinitat Vella. Foradada, 36-38Centre Cívic de Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111Can Guardiola. Cuba, 2Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/nDistricte Sant Andreu. Pl. Orfi la, s/nCentre Cívic de La Sagrera. Martí Molins, 29Casal de Barri Congrés. Acàcies, 26Farmàcia. Bolívia, 19Llibreria Etcètera. Llull, 203El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46Centre Cívic de Sant Martí. Selva de Mar, 215Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14Casal Alternatiu. La Verneda, 18Casal Joan Casanelles. Pl. Joan Casanelles,s/nFoment Martinenc. Provença, 595SESE. Joan Alcober, 6Padam-Padam. Rauric, 9

PUNTS

El pròxim número de Carrer el podreu trobar als punts de distribució el proper mes de novembre

El ninot...Un dibuix de Editorial

Cartes dels lectorsJazz a lʼHivernacle

Mʼha sorprès veure que dins lʼinforme “El jazz a Barcelona” del darrer número de La Veu del Carrer es feia un repàs dels locals on habitualment es fa jazz, i no es feia cap esment de la programació es-table que té lloc, des de fa una pila dʼanys, a lʼHivernacle del Parc de la Ciutadella, tots els dimecres a dos quarts dʼ11, de maig a octubre.

Araceli Aiguaviva

Informació complementàriaEstem convençuts que el dèfi -cit informatiu del nostre núme-ro dedicat al jazz a Barcelona no es limita únicament als concerts que se celebren a lʼHivernacle. Ja en la presen-tació del dossier indicàvem que es tractava dʼuna modes-ta aportació a una expressió artística de la qual es parla poc a la nostra ciutat.

Per paliar aquest buit, informem que tots els dimecres dʼoctubre se ce-lebraran concerts en el citat Hivernacle del Parc de la Ciutadella (Passeig Pi-casso s/n) a les 22:30 hores. El preu és de 4 euros.

Al mes dʼoctubre estan anunciades les següents actuacions:

●6 dʼoctubre, Celia Mur Quartet●13 dʼoctubre, Aiguaviva Quartet●20 dʼoctubre, Brassas Company●27 dʼoctubre, Cristo Fuentecilla Quartet.

Agraïm a lʼamiga i lectora Araceli Aiguaviva la informació que ens ha facilitat.

Redacció

Una tardorplena de reptesAquest ha estat un estiu de sorpreses que, tot i que anunciades, ens han omplert dʼinterrogants i de preocupació lʼagenda del nou curs, ja de per sí plena.

Abans de lʼestiu lʼalcalde Joan Clos ens va sorprendre demanant a les entitats que féssim una proposta de noms per tal dʼescollir la Defensora o Defensor de la Carta de Drets a la Ciutat o Síndic de Greuges de Barcelona.

La Favb ja va participar activament en el procés de consulta popular que es va iniciar al novembre de 2001 des de la Regidoria de Drets Civils i que va ser aturat pel mateix Ajuntament.

En aquells moments un conjunt dʼentitats, reunides el 4 de desembre de 2001 a la casa Golferichs, va demanar que el procés dʼelecció del futur o futura síndic es donés mitjançant una consulta popular directa. En canvi, al plenari municipal de 21 de març de 2003 es va aprovar, sense haver obert un procés de debat ciutadà, el Reglament del/de la Síndic de Greuges de Barcelona que regula la designació dʼaquesta persona per lʼalcalde. El Reglament preveu la consulta a les entitats però el resultat de la mateixa no és vinculant per a lʼalcalde.

Entenem que això no garanteix la imparcialitat i la representativitat de la persona escollida i per tant des de la Favb vàrem optar per no legitimar aquest procediment amb la nostra participació i seguir demanant una consulta popular activa que doni com a resultat una terna de candidates i/o candidats i que aquesta terna sigui vinculant per a lʼalcalde.

Més tard, ja iniciat el mes dʼagost, ens vam trobar amb el desallotjament de lʼHamsa. Barcelona té un trist record dʼaccions empreses a lʼagost, quan els moviments socials estan en pitjors condicions per donar respostes a aquestes situacions. A més a més del que va representar lʼHamsa en relació al teixit social de la ciutat, el fet que els responsables del desallotjament fossin un cos especial com els Geos ens preocupa de forma especial ja que pot suposar una escalada més en la criminalització del moviment okupa.

La tardor es presenta moguda i calenta: la reactivació de les lluites pels drets de les persones immigrades, la valoració fi nal del Fòrum i de les seves herències en tots els aspectes, la lluita per lʼhabitatge entès com un dret, les diverses iniciatives de debat sobre la precarietat social i les seves conseqüències a la nostra ciutat, són alguns dels reptes que seʼns plantegen a lʼagenda dels propers mesos. Nosaltres hi posarem el nostre gra de sorra específi c amb la celebració del Tercer Fòrum Veïnal Barcelonès el proper 16 de desembre. Una ocasió per posar al dia el mapa de reivindicacions pendents a Barcelona i per debatre quines són les prioritats dels nostres barris.

Fer

3CRÒNICAsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

El fracàs de la imposturaNi una espectacular campanya dʼintoxicació propagandística acceptada acríticament pels mitjans de comunicació ni una oferta cultural sobredimensionada que ha costat 2,5 milions dʼeuros diaris han impedit que el Fòrum de

les Cultures tanqués molt lluny dels entre 7 i 5 milions de visitants previstos. El Fòrum reconeix lʼerror però es consola amb 3 milions de visites i 800.000 euros de piromusical, amb el discutible llegat urbanístic dʼun esdeveniment que ha

exportat a Monterrey pel 2007 i amb el desigual èxit dʼuns diàlegs poc participatius que han acabat amb una declaració de bones intencions que no concreta res ni fa de Barcelona referent mundial en sostenibilitat, multiculturalitat i pau.

MARC ANDREU I ANDRÉS NAYA

El Fòrum 2004 no ha mogut el món; amb prou feines ha sacsejat la ciuta-dania de Barcelona, i a última hora. Són clamorosos la indiferència, els silencis i les crítiques a un parc temàtic que el despotisme il·lustrat ha volgut situar entre Davos i Porto Alegre però que tothom ha vist com a impostura i que ha estat incapaç de reeditar lʼentusiasme popular, internacional i informatiu dʼuns Jocs Olímpics, una Expo o fins i tot un Fòrum Social Mundial. Entre dʼaltres motius, per la reiterada negativa dʼuna organització lligada de mans i peus a patrocinadors i a compromi-sos econòmics i polítics contradicto-ris amb lʼesperit de lʼesdeveniment a obrir el Fòrum a la participació social i, el seu recinte, a la ciutadania de forma gratuïta. De poc han servit jornades de portes obertes encober-tes a base de regalar desenes de milers dʼunes entrades que els ma-teixos treballadors del Fòrum han revenut a la baixa i que ajuntaments i tour-operadors han retornat.

Responsabilitats polítiques

Els números canten. I caldrà audi-tar-los a fons per veure si cal de-manar responsabilitats polítiques i socials. Perquè gastar 341,8 milions dʼeuros per una sobredi-mensionada oferta dʼespectacles que ha enriquit alguns promotors i que el mateix consell dʼadministra-ció del Fòrum ha reconegut com a “gran error” hipoteca les necessi-tats dʼequipaments culturals i so-cials de tota la ciutat. ¿Calia que, durant cinc mesos, Barcelona es gastés més de mig milió dʼeuros diaris en promoció dʼun parc te-màtic els espectacles i serveis del qual han costat prop de 2 milions dʼeuros al dia? Es fa difícil creure que, malgrat deixar dʼingressar 32 milions dʼeuros per entrades no venudes, el Fòrum tanqui amb

“dèficit zero”. Una altra cosa és que convingui maquillar-ho així, perquè si hi ha dèficit lʼhaurà dʼas-sumir lʼAjuntament de Barcelona.

Però, sobretot, si cal demanar responsabilitats serà per la factura

que pagarà la ciutat i els seus bar-ris després de gastar 2.860 milions dʼeuros per urbanitzar lʼespai Fòrum amb criteris discutibles. És cert que sʼha recuperat una àrea degradada i sʼha integrat a la ciutat (amb discu-

tible sostenibilitat) una depuradora i una incineradora. Però, en realitat, el que sʼha fet és terciaritzar (hotels, oficines, port esportiu...) i entregar al capital privat una gran zona lʼús soci-al de la qual és una gran incògnita.

De fet, els 141 dies de Fòrum han estat una gran prova pilot del nou model de ciutat de fires, con-gressos i turistes que lʼAjuntament ven als grans poders econòmics però sense complicitats amb el tei-xit social i ciutadà de Barcelona. El Centre de Convencions del Fòrum, construït amb diner públic (102 mili-ons) i el més gran del sud dʼEuropa, ja té programats 119 congressos fins el 2007 i peticions pel 2013. El negoci el farà GL Events, empresa filial de la francesa Générale Loca-tion a qui sʼha entregat la gestió del recinte. El 12% i el 8% dʼaccions de GL Events que, respectivament, tenen lʼAjuntament de Barcelona i el Gremi dʼHotelers exemplifiquen, a més, una gran paradoxa: la dʼun

govern municipal dʼesquerres i uns empresaris capitalistes impulsors i corresponsables del model de ciu-tat de fires i congressos que ara ells mateixos semblen qüestionar-se a partir del debat sobre la taxa turísti-ca i lʼexcés de places hoteleres.

La fi del consens urbà

“Alguna cosa falla a la ciutat i en la percepció que aquesta té dʼella ma-teixa”, va dir el filòsof Josep Ramo-neda, precisament en un diàleg del Fòrum, després dʼanunciar la fi del “consens urbà” aconseguit als anys 70. Té raó. Però sembla que els polítics no vulguin veure el que fins els músics de Carlinhos Brown van percebre el 16 de setembre, quan van preguntar-se per què el públic del concert més massiu del Fòrum esbroncava lʼalcalde Joan Clos. Aquest ha denunciat una

“conspiració” antifòrum, mentre que el director general del Fòrum, Jordi Oliveras, sʼexcusa: “Hem es-tat el parallamps de totes les críti-ques”. Potser és que la gent no és tonta i ja sap veure quan la volen manipular. Per això sona a inge-nuïtat la indulgència que Oliveras ha reclamat per un Fòrum que “no és el responsable de que el preu de lʼhabitatge estigui on està”. Oliveras diu que no sʼha especu-lat perquè la reforma del barri de la Mina “és una realitat”. Però els veïns saben que no ho serà fins el 2010, i que en front dels gairebé 3.000 milions dʼeuros gastats en obres (ja acabades) al Fòrum, el pla (inacabat) de La Mina no arri-ba als 100 milions. I també saben els veïns que el Fòrum és una zona envoltada, encara avui, de pisos afectats dʼaluminosi, per una banda, i dʼhotels de cinc estrelles i pisos de luxe com els de Diagonal Mar, de lʼaltra.

“És un èxit conceptual que lʼassistència al Fòrum sigui inferior a la prevista quan es sobrevaloren les il·lusions de lʼociu massiu”, ha escrit lʼarquitecte Oriol Bohigas. Aquesta afirmació seria una boutade més si no fos perquè perpetua la impostura dels respon-sables dʼun Fòrum que han comprat (79,1 milions dʼeuros) una campanya informativa, pressions incloses, amb intenció de silenci-ar les crítiques a lʼesdeveniment. Tot i així, han estat moltes les veus dissonants. Fins i tot entre els 7.000 treballadors del Fòrum, alguns dels quals han denunciat condicions laborals injustes, i entre els 4.862 voluntaris i cooperants, alguns dels quals sʼhan sentit mà dʼobra barata o convidats de pedra.

Ignasi Carreras, director dʼIntermón Oxfam, la ONG més gran de les que han participat al Fòrum, admet que lʼesdeveni-

ment “no ha sabut despertar lʼentusiasme generalitzat dels ciutadans” perquè ha fa-llat en credibilitat, implicació i organització. “Les activitats dʼalguns dels patrocinadors xocaven amb els valors que el Fòrum ha volgut promoure”, remata Carreras. “El Fò-rum ha suposat el fracàs dʼuna organització que ha negat al ciutadà el dret a participar de la seva ciutat”, es va concloure en una semiclandestina reunió de valoració (nega-tiva) del Fòrum que, el 9 de setembre, va reunir al Col·legi de Periodistes coneguts intel·lectuals, periodistes i polítics. Fins i tot la tinent dʼalcalde Imma Mayol (ICV-EUiA), portaveus dʼERC i lʼoposició de CiU i el PP han criticat amb duresa el Fòrum malgrat ser-ne corresponsables.

Paradoxalment, tothom ha fet servir els arguments crítics que la Favb sʼha cansat

de repetir des de fa anys per exigir, primer, una rectificació en el projecte de Fòrum i, després, per argumentar la seva negativa a participar-hi. Unes crítiques que aleshores no van ser escoltades i que fins i tot han dut el moviment veïnal a ser demonitzat o acusat de conspirar amb determinats perio-distes i una Assemblea de Resistències que sʼha limitat a exercir el dret a manifestar-se (petits incidents al marge) des de la inaugu-ració a la clausura dʼun Fòrum que la majo-ria de la gent encara es pregunta què volia ser. Ara, però, la pregunta ja és una altra. Se la fan tots els barcelonins i lʼha verbalitzat el pregoner de les últimes festes de la Mercè, lʼescriptor Carlos Ruiz Zafón: “La pregunta del milió, o de moltíssims milions, és què es farà amb lʼimmens recinte després de que el Fòrum tanqui les portes”.

Crítiques dures i generalitzades

Lligat a compromisos econòmics i polítics contradictoris, el Fòrum sʼha tancat a la participació social i el seu recinte, a tota la ciutadania

4 CRÒNICA setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER 5CRÒNICAsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Els altres 141 dies

08/05/04Cerimònia d’inauguració●Sʼhavia dit que no seria un acte dʼEstat, però al final la inauguració del Fòrum la presideix el Rei i, a última hora, les banderes de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa.●2.500 policies, una bateria antiaèria, 9 patrulles marítimes i un robot desactivador dʼexplosius vigilen la inauguració.●La majoria del públic són polítics i alts funcionaris. “Mol-ta corbata i poc color”, titula El Periódico. “Una cerimònia restringida dʼexaltació al poder”, escriu Jordi Borja a La Vanguardia.●La policia impedeix 800 manifestants antifòrum protestar a lʼentrada. Dues hores de cassolada.●200 persones viuen en condicions extre-mes en tres campa-ments gitanos situats a prop del Fòrum.●La Favb presenta un especial de Carrer de-dicat al Fòrum i denun-cia que als barris que envolten el recinte hi ha més de 2.000 habitat-ges amb aluminosi que fa més de 9 anys que esperen una solució.

09/05/04Primeres crítiques●Protestes perquè el Fòrum no deixa entrar menjar i aigua a un recinte del que tampoc permet sortir i tornar a entrar.

10/05/04Absències i desallotjaments●Els diàlegs comencen amb absències notables: Bill Clin-ton, Jacques Delors, Helmut Kohl, Lula...● Dues cases okupades de la Meridiana són desallotjades per set furgonetes policials. Sʼimpedeix que una televisió alemanya faci un reportatge sobre lʼaltra Barcelona.

11/05/04Fora les famílies gitanes●Un jove és condemnat a 200 euros i a un arrest de cap de setmana per pintar “No al Fòrum de la hipocresia”.●La guàrdia urbana desallotja set famílies gitanes dʼuna casa del carrer Taulat, a 20 metres del recinte del Fòrum.

13/05/04Clos: ‘7,5 milions de visites’●Lʼalcalde Joan Clos declara: “La previsió de tenir 7,5 mi-lions de visites no és desaforada”.●El País informa que el vi Barcelona que lʼAjuntament cul-tiva a Collserola no estarà a punt per brindar pel Fòrum. ●Desenes dʼentitats presenten a Nou Barris lʼEix 9B 2004 sota el lema “Fem cultura tocant de peus a terra”.

16/05/04Primeres rectificacions●El Fòrum autoritza poder entrar i sortir el mateix dia al recinte i que sʼhi porti menjar i aigua. Les empreses con-cessionàries (Altracuina, Husa, Pans&Company, Bocatta, Paradis Group i Sodexho) exigeixen revisar a la baixa els seus contractes.

17/06/04Fracàs televisiu●Comencen les retransmissions televisades dels diàlegs del Fòrum a deu biblioteques de la ciutat. No hi va ningú.

20/06/04Un toc de democràcia●Lʼex-líder soviétic Mikhail Gorbachov, davant la negativa de Joan Clos a contestar un periodista, exigeix a lʼalcalde una resposta, convidant-lo en públic a ser demòcrata.

23/05/04Esquerdes al parc●Al Parc dels Auditoris es trenquen 3.200 lloses.

26/05/04Entrades gratis i espectacle●El Fòrum regala a cadascun dels seus 7.000 treballadors un passi de temporada i cinc tiquets de tres dies. Són unes 40.000 entrades gratis. LʼAjuntament de Sant Adrià del Be-sòs regala 20.000 entrades als seus ciutadans. Tot plegat represzenta més de 400.000 euros.●Tres pantalles gegants retransmeten el partit Brasil-Catalunya. Preguntada per què no havia retransmès la boda reial, lʼorganització del Fòrum respon: “No tenia els drets dʼemissió” (El Periódico). Sí es retransmetran els Jocs Olímpics i lʼEurocopa de futbol, per captar cli-entela.

30/05/04Antiavalots●LʼAjuntament envolta amb vuit furgonetes antiavalots de la guàrdia urbana un solar reivindicat a Poblenou com a Parc Central, impedint que se celebrés una festa reivindi-cativa.●La protesta entra al recinte Fòrum en forma dʼenganxines als lavabos. Diuen: “Fòrum de Barcelona. Convertim lʼestu-pidesa en diners i els diners en estupidesa”.

01/06/04Visca l’energia nuclear!●Gorbachov, nou predicador de la sostenibilitat, defensa lʼús de lʼenergia nuclear en un diàleg que costava 48 eu-ros.

03/06/04Clos canvia de discurs●Clos canvia el discurs i de lʼeufòria dels 7,5 milions de visitants previstos inicialment passa als 5 milions : “Allò im-portant és la qualitat i no la quantitat” (La Vanguardia).

05/06/04Tancament d’immigrants● Després dʼuna manifestació de 10.000 persones, uns 1.700 immigrants ocupen la Catedral i lʼesglésia del Pi. De matinada, un centenar dʼantiavalots desallotgen els 1.500 tancats de la catedral amb el vistiplau de lʼarquebisbe. El rector del Pi no permet el desallotjament dels seus 150 tancats.

07/06/04Indefinició●El Fòrum no es defineix davant el tancament i la situació dels immigrants. El Govern central, coorganitzador del Fò-rum, obre expedients dʼexpulsió a 15 immigrants que sʼhavi-en tancat a la catedral.

08/06/04Firmes per tancar el Fòrum● LʼAssemblea de Resistències denuncia el director general del Fòrum, Jordi Oliveras, pel seu paper priva-titzador de lʼaigua a Llatinoamèrica quan era directiu dʼAgbar.●Els antifòrum anuncien una campanya de recollida de signatures per tancar el Fòrum.

10/06/04Més espectacle i rebaixes●El Fòrum incorpora una pista de ball, revetlles a la Haima, més terrasses, més pantalles de televisió i cinc quilòmetres de garlandes lluminoses de dubtosa sostenibilitat.●Noves entrades nocturnes a partir de a 12 euros, 9 per a joves i jubilats. Divendres i dissabte, a 15 i 12 euros.

11/06/04Campanya orquestrada●Clos afirma que les crítiques al Fòrum són “una campa-nya ben orquestrada amb acusacions falses”.

15/06/04Guerrers xinesos humits● Lʼexposició dels guerrers de Xiʼan tanca unes hores perquè algunes peces estan afectades per una filtració dʼaigua.

18/06/04El negoci de les escoles●Últim dia de visites per a les escoles. Dels 742.679 visitants, 212.384 han estat escolars, (un 40%). Alumnes de 1.319 es-coles van fer treballs, textos, dibuixos i vídeos pel Fòrum. Un bon negoci, ja que per veure les seves obres els alumnes havien de pagar entrada. Lʼimport ronda el milió i mig dʼeuros. Tot i rebaixes del 30%, moltes escoles protesten.

19/06/04Diàlegs gratis i protestes●El Fòrum deixa els visitants entrar gratis als diàlegs si hi ha places lliures. Un greuge per als que van pagar.●Una manifestació de 1.500 pesrones convocada contra la guerra acaba també amb consignes contra el Fòrum.

20/06/04Consulta social impedida●La Delegació del Govern confisca les taules de la Consulta Social Europea. El poder continua practicant la tolerància.

21/06/04Crítiques i desallotjaments●Feministes denuncien la presència de Nestlé al Fòrum: “Lʼempresa va pressionar moltes dones per utilitzar un suc-cedani de llet materna que ha fet milers de morts infantils”.●El Consell dʼAdministració del Fòrum rebutja les jornades de portes obertes proposades per diversos experts.●La policia desallotja, després de dos anys, una casa okupa del carrer Ali Bei. Cinc hores de resistència a la façana.

23/06/04Policia i festa reivindicativa●Policies de paisà i uniforme intenten registrar el Casal Po-pular de Gràcia. Els joves es neguen a desallotjar el local i exigeixen una ordre judicial, però la policia hi entra.●Les obres del Parc Central del Poblenou porten dos anys de retard. Els veïns denuncien en una revetlla reivindicativa que els diners seʼls ha menjat el Fòrum.

24/06/04Pressions, oblits i ‘Forumatón’●Sis monjos budistes de Dharmansala munten el mandala més gran del món, “una visió cosmològica de lʼunivers”, a les Rambles i no al Fòrum per pressions del Govern xinès.●850 nens i nenes saharians passen les seves vacances amb famílies catalanes. Una altra realitat aliena al Fòrum.● Un Forumatón crític fotografia més de 1.000 ciutadans a les rambles amb lemes contraris a lʼesdeveniment.

REDACCIÓ / IL·LUSTRACIONS: CARLOS AZAGRA

Vet aquí una cronologia crítica del Fòrum. Per què? Doncs per contrarrestar una operació dʼimatge de dimensions insospitades i 79,1 milions dʼeuros. El Fòrum va firmar convenis amb més de 70 mitjans de comunicació de 25 països. Qui pot pensar que aquests convenis no han influït en la línia informativa sobre lʼesdeveniment? Molts mitjans escrits han dedicat dues o més pàgines diàries a donar una visió dolça Fòrum. La ràdio i la televisió han bombardejat també amb notícies del Fòrum autocomplaents. Amb tot, alguns periodistes han colat informacions crí-tiques. Unes administracions transparents estan obligades a informar dʼaquests convenis i, els mitjans, de les freqüents pressions de tot tipus que han rebut directius i alguns periodistes.Amb humor, aquesta cronologia alternativa vol compensar una mica lʼexcés de propaganda.

4 CRÒNICA setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER 5CRÒNICAsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

28/06/04Diversitat sexual?● 8.000 persones es manifesten contra les agressions en el Dia Internacional per a lʼAlliberament Gay. Dirigents dʼaquests col·lectius denuncien que el Fòrum ignora la di-versitat sexual.

29/06/04Desallotjaments●Un pis okupat al carrer Independència i el centre social La Guarderia són desallotjats pels antiavalots de la policia.

02/07/04El Dalai Lama, vetat●El líder religiós budista anul·la la seva participació al Fòrum per pressions polítiques de Xina. Els responsables de la Casa del Tibet a Barcelona manifesten que no són creïbles els motius oficials, que fan referència a la seva salut.

03/07/04Immigrants en dejuni●200 sense papers fan un dejuni de 36 hores a les escales de la Catedral per protestar pel desallotjament, la Llei dʼEs-trangeria i el centre dʼinternament de la Verneda.●A una periodista acreditada se li impedeix entrar a un diàleg a causa de la seva vestimenta. Portava una sa-marreta amb la inscripció “Anti-nazi League”. Segons el porter-policia, no es podien portar missatges polítics que poguessin ferir altres persones. Qui havia donat les ins-truccions? Després de lʼincident, es rectifica i la periodista pot entrar.

08/07/004Exclusió d’obrers catòlics●Acció Catòlica Obrera denuncia que han estat vetats al Fòrum i que no seʼls va permetre organitzar al Fòrum lʼAs-semblea Mundial de Treballadors Cristians.

09/07/04Tibetans “comunistes”●El Govern xinès, per primera vegada, envia al Parlament de les Religions una delegació oficial tibetana.

17/07/04Més entrades gratis●6.000 veïns de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí són convidats al Fòrum per cele-brar la recuperació del Besòs. Els convidats de la Guineueta, sorpresos, viuen lluny del riu.●Un jutge dels EUA condemna el Fòrum a pagar 3 milions dʼeuros per encarregar una pel·lícula en tres dimensions i no complir el contracte. Lʼorganització diu que els cineas-tes havien amenaçat el Fòrum i que impug-narà la sentència.● 3.000 persones que acullen infants sa-harians es manifesten en solidaritat amb aquest poble.

18/07/04Els pirates aborden el Fòrum● Davant el desinterès i lʼapatia dʼuna gran part de la població, 300 antifòrum accedeixen al recinte per terra, mar i aire. Des de la platja de la Mar Bella, 30 embar-cacions construïdes artesanalment a mode de pasteres intenten recórrer els dos quilòmetres que els separen del Fòrum. Una mar picada i amb fortes onades fa que 28 persones hagin de ser rescatades per la Creu Roja. Després de quatre hores de navegació, només una de-sena de naus desembarquen al Fòrum. Els que havien fracassat i dʼaltres antifòrum entren al recinte obrint un forat a la tanca i amb lʼoposició dʼalguns guàrdies de seguretat que, després dʼesbatussar algunes persones, són emplaçats a retirar-se per la direcció del Fòrum. També aterra al recinte un ultralleuger. 300 persones es manifesten tot denunciant el Fòrum. Hores després abandonen el recinte i són acusats de fer pintades i saquejar alguns xiringuitos, aspecte que els ocupants neguen. Lʼendemà envien 100 euros per pagar els des-perfectes.

20/07/04Immigració i especulació● SOS Racisme denuncia la contradicció entre les polítiques dʼimmigració que practiquen alguns partits i institucions que gestionen el Fòrum.●Lʼhotel Atenea Barceló Mar supera en 7 plantes lʼaltura que permet el PGM. Tapa la vista al mar a 257 famílies.

21/07/04Vaga de monitors●71 monitors de tallers del Fòrum de la Cooperativa Entorn SCCL anuncien una vaga si no sʼigualen les seves condi-cions laborals a la resta de treballadors. En el diàleg de les cultures del treball es van predicar unes idees que després sʼincompleixen. El Fòrum obliga lʼempresa a recollir les rei-vindicacions dels monitors. Es desconvoca la vaga.

23/07/04Dubtes monàrquics●La làpida que pomposament deixa constància de la in-auguració del Fòrum ha canviat dʼidioma un parell de cops. Primer tenia el nom del rei en català, Joan Carles. Després es va canviar al castellà, Juan Carlos. Però algú va fer notar que no era cap catàstrofe que el nom anés, com la resta de la làpida, en català, i es va tornar a canviar.

25/07/04La bèstia negra del litoral● Josep Maria Castellano, de Greenpeace, qualifica les obres del Fòrum com “la veritable bèstia negra del litoral català”.

27/07/04Nou tancament d’exposicions●Una avaria en la refrigeració obliga a tancar durant un curt període les exposicions Ciutats-Cantonades i Veus.

29/07/04Poques dones●La Vanguardia informa que entre els 72 membres del Co-mitè Executiu del Fòrum Mundial de les Dones només hi ha 3 dones. De les 4.500 congressistes previstes hi assisteixen 1.600. CCOO i UGT no hi assisteixen perquè el Fòrum in-compleix lʼacord compromís de deixar-los intervenir.

31/07/04El negoci de la guerra●LʼEscola de Cultura de la Pau de la UAB assenyala les 180 empreses catalanes que negocien amb la guerra. Els patrons del Fòrum Indra, Telefónica i El Corte Inglés són dʼaquestes.

03/08/04L’edifici Fòrum, sense aigua●Per problemes de manteniment, fonamentalment econò-mics, se suprimeix lʼestora dʼaigua que cobria lʼedifici.● Sʼaprova rebaixar un 12% les entrades a famílies nombroses. El mateix descompte es feia ja a socis del RACC.

04/08/04L’Hamsa, desallotjada●De matinada desallotgen lʼHamsa, referent dʼun movi-ment okupa que a Barcelona té 150 cases okupades, 30 centres socials okupats (CSO) i més dʼun miler de joves ad-herits. Hamsa, que es va okupar 15 dies després del brutal desallotjament del cine Princesa, ha estat durant 8 anys un planter dʼidees i manifestacions culturals autogestionades. En una nota de protesta, la Favb diu que “fer un desallot-jament de matinada i a lʼagost és un clar intent dʼevitar la reacció social”. Malgrat això, a primera hora del matí comencen les manifestacions. A la Pedrera, 300 persones donen suport a dos okupes que es pengen de la façana. Una manifestació de 1.000 persones recorre Sants. Una desena de descontrolats van fer desperfectes al mobiliari urbà i a comerços.

05/08/04‘Cap persona és il·legal’●Tercer aniversari del desallotjament dʼimmigrants subsa-harians a la plaça Catalunya per lʼAjuntament de Barcelona. Concentració i manifestació. Una pancarta diu: “Cap perso-na és il·legal”. Presenten un manifest que denuncia que segueixen sense papers, sense feina, sense família.●La supressió de lʼaigua del sostre de lʼedifici Fòrum oca-siona despreniments. Es tanquen al públic tres exposicions. El cost de lʼedifici va ser de 72 milions dʼeuros.

06/08/04Manifestació okupa●Més de 1.000 persones es manifesten a Sants per pro-testar pel desallotjament de lʼHamsa. No hi ha incidents.

08/08/04Rebaixes i festa extramurs● Nova rebaixa de les entrades. Fins al dia 14, per 5 euros poden veure els concerts els menors de 30 anys. Els 8.000 assistents al Festival Mundial de la Joventut no paguen. ●Milers de persones en una festa que diverses entitats fan a la Rambla del Raval per la diada nacional de Pakistan.

10/08/04Festival Mundial de la Joventut●No és cap invent del Fòrum. Sʼhan celebrat ja a Portugal i Panamà. En els debats, molts ponents adults i, en con-cret, al de pobresa, cap africà i cap dona. 3.000 joves (africans i asiàtics) no hi assisteixen per problemes amb els visats. Els joves critiquen lʼEuropa que és un “espai de seguretat”.

14/08/04Més joves sense papers●Deu joves de Guinea-Bassau que participen al Festival Mundial de la Joventut fugen del campament i es conver-teixen en sense papers malgrat tenir els seus passaports retinguts per les autoritats del seu país. Un membre de la delegació italiana denuncia el vincle del Festival amb el Fòrum. Un altre jove francès puja a lʼestrada i treu una pancarta contra els patrocinadors del Fòrum.●Presentació del CD Espanyol al Fòrum i entrada gratis per 6.000 socis. Els familiars tenen un 12% de descompte.

15/08/04Antifòrum a les festes de Gràcia● El pregó de la Festa Major Alternativa de Gràcia es titula: “Això no és Fòrum”. A la plaça del Diamant hi ha una taquilla que té a Clos de venedor dʼentrades del Fotut 2004.●5.000 persones assisteixen al concert de Ojos de Brujo a Gràcia. Aquest grup havia dit no a participar al Fòrum.

19/08/04Joves de Sant Andreu dejunen●Un dejú veïnal protesta contra els usos que es volen do-nar als solars de les antigues casernes. Els joves exigeixen que el 100% dels habitatges siguin públics i de lloguer.

20/08/04Boicot al pregó de Sants●El grup Teatre de Guerrilla no pot llegir el seu pregó de la festa major de Sants en ser boicotejat per un grup de joves com a protesta pel desallotjament de lʼHamsa.

26/08/04L’àrab, vetat en un diàleg●Lʼescriptora egípcia i Premi Catalunya Nawal el Saadawi denuncia que no pot expressar-se en àrab al Fòrum.

Passa a la pàgina 6 ➡

6 CRÒNICA setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Ve de la pàgina 5

29/08/04Recolzament festes populars●Les comissions de festes de Gràcia i Sants exigeixen un augment de les ajudes de les administracions. No és casu-alitat que aquesta reivindicació contrasti amb el malbarata-ment de recursos realitzat amb el programa del Fòrum.

31/08/04Llibertat sense ira●Tres presos es fugen aprofitant una visita al Fòrum.

01/09/04A la caça del visitant●El Fòrum potencia les festes nocturnes i amplia els ho-raris. Contracta Loquillo, Kiko Veneno, Bebo Valdés i Pesti-cidas Volantes per la seva recta final.

●El cantant Loquillo accepta actua al Fòrum al setembre. El 9 de juny havia declarat a El Mundo: “El Fòrum suposa un malbaratament, tenint en compte que una part de la ciutat està totalment oblidada. No vull participar en res rela-cionat amb el Fòrum”. La pela és la pela.

02/09/04Concentració d’immigrants●A 400 immigrants seʼls nega el dret a manifestar-se da-vant del Fòrum; la policia els allunya fins la rambla Prim. Els immigrants denuncien que al diàleg dedicat a moviments humans i migracions participen banquers, polítics i experts però cap cap sense papers ni organització representativa.

03/09/04El metro s’adapta al Fòrum●Sʼamplia lʼhorari dels transports públics per fer-lo coincidir amb els del Fòrum. Les associacions de veïns i veïnes por-ten anys reclamant lʼampliació dʼhoraris i encara esperen.

04/09/04Expulsió d’antifòrum●9 visitants són registrats per la policia només accedir al recinte en un moment en què entraven nombrosos visitants. Els troben una pancarta que diu: “Regularització per a tots”. Són expulsats immediatament. La seva localització és fruit dʼun chivatazo dʼun guàrdia urbà infiltrat entre els antifòrum. ●Després de 120 dies, i quan en falten 20 per la seva fi, el Fòrum penja per primera vegada el cartell de complet.

09/09/04Debat clandestí●Manuel Campo Vidal, contractat pel Fòrum per remuntar el fracàs comunicatiu, organitza al Col·legi de Periodistes un debat privat sobre lʼesdeveniment. Hi participen intel-lectuals, polítics i urbanistes. Nombroses veus qualifiquen el Fòrum de “fracàs”. El director dʼun diari subratlla la “falta de professionalitat” dels organitzadors. La paraula “nyap” apareix en diverses ocasions. Es considera un greu error la “sobreoferta” dʼactes. “Sʼha negat al ciutadà el dret a parti-cipar de la seva ciutat”, indica un urbanista. “Les tensions polítiques van castrar la qualitat dels diàlegs”, afegeix una veu que es manté en lʼanonimat. “El Vaticà de Barcelona”: així es defineix la intervenció urbanística. Diversos assi-tents mostren el seu “desassossec” pel buit que sʼhavia fet a les associacions de veïns.

16/09/04120 associacions abandonen●120 associacions de més de 20 països abandonen el Fò-rum Urbà Mundial denunciant que no els hi deixen participar.

18/09/04Pèrdua de caladors ●La confraria de pescadors de Barcelona i Greenpeace denuncien que les obres del port esportiu del Fòrum han fet baixar la pesca dels caladors barcelonins fins un 85%.●Han hagut de passar 134 dies perquè el recinte superés els 45.000 visitants diaris. Les cues per veure espectacles o exposicions superen les tres hores. La reacció arriba tard.●Es convoca la premsa per presentar les conclusions del Fòrum Urbà Mundial. Sʼinforma que no hi ha conclusions.

19/09/04Tàpies sí, però no●El Fòrum havia demanat a Antoni Tàpies una obra per a lʼedifici Fòrum que fos “un equivalent del Guernika”. El pintor va descartar fer-ho i algunes veus van demanar que no la fes. Finalment, lʼartista ofereix una obra de 1999, Complement Miraculós, de dimensions menors que les sol-licitades. LʼAjuntament pagarà 300.000 euros.

23/09/04Concentració popular●Concentració a la plaça Sant Jaume coincidint amb el pre-gó de les festes de la Mercè. 200 manifestants de diversos col·lectius (treballadors de Parcs i Jardins, Plataforma pel Soterrament de les vies de Sants, veïns del Raval contra la construcció dʼun hotel a lʼilla Robadors, associacions dʼimmigrants i col·lectiu antifòrum) exhibeixen desenes de pancartes. LʼAssemblea de Resistències publica un comuni-cat que diu: “És ara quan comença el veritable Fòrum, el de lʼespeculació i el dels interessos de les empreses privades per sobre de les necessitats dels barris de la ciutat”.

26/09/04Passeu, passeu!●Lʼúltima manifestació antifòrum convoca 300 persones.●Jaume Sisa canta Qualsevol nit pot sortir el sol en com-panyia dʼuna marroquina, un indi i una mexicana. Era la ce-rimònia final del Fòrum. Les televisions donaven la imatge dʼuna Barcelona oberta als immigrants. La Barcelona dʼun Fòrum que els va expulsar de la catedral i anteriorment de la plaça André Malraux i que no els va convidar als diàlegs que parlaven de la seva situació. Una situació que resumia gràficament els 141 dies del Fòrum de la hipocresia.

➡

7CRÒNICAsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

El distrito 22@, a medio gasLa instalación industrial en el 22@ avanza lentamente y aún está lejos de conse-guir la “masa crítica” de ins-talaciones esperada por sus impulsores para este año.

JORDI GOL

El Ayuntamiento de Barcelona ha hecho balance en 2004 del estado del proyecto 22@, que ha de rede-finir la fisonomía de Poblenou. En su informe asegura que los 30 pla-nes de mejora urbana realizados han iniciado la renovación de más del 50% de las áreas industriales del distrito, poniendo en el mer-cado más de un millón de metros cuadrados de espacio productivo, lo que constituye el 60% de la oferta prevista para toda Barcelo-na en los próximos años.

El sector inmobiliario privado,

afirma el informe, ha apostado por el proyecto, promoviendo 24 de los 30 planes, con una oferta de 500.000 m2 de techo. Tam-bién el sector empresarial se ha interesado, con una sesentena de empresas que han incrementado la actividad productiva en 200.000 metros cuadrados.

Sin embargo, esta cifra cons-tituye apenas un 6,25% de los más de tres millones de metros cuadrados que comporta el total del proyecto. Además, de las se-senta empresas mencionadas en el informe, sólo una veintena ha comenzado sus actividades, ya que el resto son sólo proyectos de instalación. Asimismo, en el recuento se incluyen como activi-dades 22@ hoteles y empresas

del parque industrial urbano que comenzaron a funcionar en 2001, difícilmente clasificables como nuevas tecnologías.

Estos números no asustan a Xavier Casas, primer teniente de alcalde, que afirma que el 22@ va a “velocidad de crucero”, aunque ve necesaria una mayor implica-ción empresarial para alcanzar una “masa crítica” de instalaciones que haga viable el proyecto. Por ello, el Ayuntamiento invertirá 40 millones de euros hasta 2007 para relanzarlo, ya que considera que “su prosperidad es necesaria para Cataluña”. Esta cifra, que se suma a los 162 millones ya invertidos, servirá para dotar a la zona de me-jores prestaciones tecnológicas, como el cable de fibra óptica.

El informe no ha dejado indife-rente a los sectores más críticos, que opinan que a estas alturas el balance es negativo y acusan al Ayuntamiento de maquillar

las cifras para tapar un proyecto especulativo que finalizará con la recalificación del suelo para vivienda, tras el fracaso de la ins-talación industrial.

Lo cierto es que, en sus pocos años de vida, el 22@, ha sido objeto de encendida polémica. Desde el punto de vista urba-

nístico, hay quien piensa que es un buen proyecto, pero que los plazos de ejecución se alargarán a 15 o 20 años. Lo mismo opinan algunos promotores inmobiliarios, aunque ven en la saturación de la

oferta de oficinas un escollo para la realización de todo su potenci-al. Frente a éstos, están quienes piensan que el espacio es dema-siado para transformarlo en diez años, y que, además, hay que de-jar terreno libre para necesidades aún no previsibles.

Desde el punto de vista eco-nómico también hay discrepanci-as. Algunos, como Albert Recio, profesor de economía en la UAB, piensan que “en España no exis-te infraestructura suficiente para desarrollar tanto el sector tecno-lógico, recientemente afectado, además, por una grave crisis”. Ni siquiera es posible, afirma Recio, “que las multinacionales se insta-len en España, ya que no se dan las circunstancias de infraestruc-tura y competitividad adecuadas”. Sin embargo, hay quien confía en modelos mixtos entre la empresa y las administraciones para incen-tivar a la industria, con proyectos

como el Campus Audiovisual, pro-movido por el consorcio del Ayun-tamiento 22@bcn S.A, la Universi-dad Pompeu Fabra y el grupo de comunicación Media Pro.

Caso paradigmático es el de T-Systems, la última de las empresas instaladas, que emplea a unas 900 personas dedicadas, sobre todo, a la prestación de servicios a la Generalitat. T-System apuesta por

dinamizar la zona creando un clús-ter (asociación) de entre 60 y 100 empresas de TIC para compartir proyectos, ya que opinan que el sector está demasiado disgregado en pequeñas empresas.

El proyecto 22@ nació como un plan urba-nístico estratégico que diera una solución válida al área industrial de Poblenou, ba-sándose en el modelo mixto de vivienda e industria que ha caracterizado al barrio en el último siglo.

Este proyecto satisfizo desde el primer momento las expectativas de la Asociación de Vecinos de Poble Nou, que ya en 1998, mostraron su acuerdo con un plan global, evi-tando así la proliferación de pequeños planes que segregasen zonas y que rompiesen la trama urbana, social y humana del barrio.

El Ayuntamiento de Barcelona, para arrancar el proyecto, se hizo cargo de seis ámbitos que encargó a seis arquitectos de renombre. “Sin embargo” – afirma Salvador Claròs, presidente de la Asociación de Veci-nos de Poble Nou – “se pervirtió la idea origi-nal, convirtiéndola en un puro plan inmobilia-

rio, como demuestra el PERI del Eix Llacuna, aprobado en Navidad de 2001”.

Ante esta posibilidad, los vecinos mantu-vieron, en enero de 2002, cuatro maratonia-nas reuniones con responsables del Ayun-tamiento, con el objetivo de recuperar en la medida de lo posible en plan original. “Los te-mas más candentes”, cuenta Clarós, “fueron la conservación del patrimonio industrial, la afectación de los mínimos vecinos posibles, la conservación del tejido de comercios y talleres que caracteriza al barrio y la concre-ción de equipamientos en su emplazamiento definitivo”. Finalmente, tras una manifesta-ción que reunió a más de tres mil personas, se alcanzó un acuerdo satisfactorio para las dos partes, cuyo punto más complicado fue el bajar la altura del techo, que se redujo, de seis edificios de 70 metros, a dos de 40 y 48, respectivamente.

Según Claròs, las mejoras más impor-tantes del acuerdo son “la introducción de nuevos criterios en los planes urbanísticos, tales como la conservación del patrimonio, la construcción de equipamientos, la conserva-ción de la geografía humana, la obtención de un plan de vivienda 100% de protección ofi-cial -con un 25% dedicado a alquiler- y, sobre todo, el haber convencido a los responsables de que es necesario un plan global, hasta el punto de que se han modificado planes apro-bados anteriormente”.

No obstante, algunas organizaciones vecinales, como la Associació dʼAfectats del 22@, formada por pequeños propietarios, o la Coordinadora contra el 22@, siguen considerando el plan como una maniobra especulativa para recalificar cuatro millones de metros cuadrados de suelo tras el fracaso del asentamiento de la industria.

Crónica de un triunfo vecinal

El distrito 22@ será pionero en la implantación de las lla-madas zonas 30, donde los vehículos no podrán sobre-pasar los 30 km/h, y que se implantarán en vías secunda-rias, residenciales o comercia-les, con tráfico fluido.

El sistema, que se ex-tenderá a toda Barcelona, implica una transformación de las calles, ensanchando calzadas y pasos de pea-tones, en combinación con carriles bici y vegetación. El objetivo es pacificar el tráfi-co y contribuir a la seguridad vial, ya que el riesgo de su-frir lesiones graves pasa de un 45% si el vehículo va a 50 km/h a un 5% si circula a 30 km/h.

Pioneros enzonas 30

ANDREU BLANCHARLos plazos de ejecución del proyecto pueden alargarse 15 o 20 años y surgirán nuevas necesidades. De las sesenta

empresas que menciona el informe sólo están activas una veintena

Los críticos creen que el proyecto finalizará con la recalificación del suelo para vivienda

La crisis del sector tecnológico y la falta de infraestructuras pueden ser un escollo para el plan

M. A.Àrea del futur PERI Eix Llacuna

8 CRÒNICA setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Los vecinos de Gràcia exigen soluciones imaginativas al conflicto del ruidoA Gràcia no facis soroll o Recorda, de nit els sorolls molesten més son algu-nas de las recomendacio-nes que se pueden leer en folletos informativos, abanicos y carteles que se han distribuido por toda la ciudad y que forman parte de la campaña de fomento del civismo desarrollada por el Ajuntament de Bar-celona desde principios de este año.

EVA LECHUGA

Se trata de un intento amable de solucionar el problema del ruido (y como telón de fondo el tema de la limpieza y la responsabilidad cívi-ca de los ciudadanos) en nuestra ciudad. Un problema basado en la conciliación del derecho al ocio con el derecho al descanso de los vecinos.

Sin embargo, estas campañas han resultado insuficientes. Pare-ce que nadie está satisfecho y, de hecho, la presión ejercida desde todos los frentes no augura una fácil solución.

Por una parte, los vecinos defienden su derecho al descan-so. La Plataforma Vila de Gràcia Contra los Ruidos reclama al ayuntamiento medidas para erra-dicar el ruido por la noche. Sus integrantes piden más presencia de la Guardia Urbana, limitación del horario de cierre de terrazas y bares, y aumento del control de la venta ambulante de latas de cerveza. Esta plataforma organizó dos manifestaciones la primavera pasada con el lema Gràcia quiere descanso.

“El derecho al descanso tiene que prevalecer sobre cualquier otro interés”, afirma Joana Mariné, presidenta de la Associació de Veïns de la Vila de Gràcia. Por otro lado también reconoce que los jóvenes tienen que divertirse: “la dificultad estriba en el modelo de ocio imperante, que es dema-siado consumista y no favorece la participación. La alternativa sería que pudieran participar en la ela-boración de su propio ocio. Y esto no existe”, afirma Mariné.

David Fernández, miembro de la CPF (Coordinadora Popular de Fiestas), comparte la misma opinión e insiste en que, desde el punto de vista de los valores, el ocio que se propone a la ju-ventud es materialista y limitado. Y añade, “la campaña de “Vine a Gràcia a fer la última copa” que hizo el ayuntamiento hace 10 años se quiere solucionar ahora con presencia policial. Nosotros, en cambio pedimos más política social y menos presencia policial. Hay que cambiar el modelo de ocio, proponer alternativas y crear circuitos nuevos para que la ju-

ventud pueda elegir cómo y dónde quiere divertirse”.

Los jóvenes, por otra parte, defienden su derecho a reunirse: “Me parece ridículo que no quie-ran que me beba una cerveza en la calle”, dice Lola, una chica de 25 años que está haciendo lo propio en la plaza del Sol. Su amiga Sara, de 24 años increpa: “Yo comprendo que los vecinos se quejen, pero es que nosotros también tenemos derecho a di-vertirnos. Si nos dejaran entrar gratis en el Fòrum, estaríamos allí”. Lola añade: “Eso, también está lo de los precios. ¿Quién va a pagar 5 euros por una cerveza cuando la puedes comprar por 1

euro al del carrito?”.Éste es otro de los vértices del

conflicto, la venta ambulante, los bares y sus propietarios. Antoni Maristany, presidente de la Asso-ciació de Comerciants i Veïns de la plaza del Sol, opina que se ve menos venta ambulante que en otras temporadas: “Los últimos años era un escándalo la cantidad de vendedores ambulantes que había, y somos los primeros que reconocemos que eso nos perju-dica”. Maristany tampoco está de acuerdo con algunas medidas que ha tomado el ayuntamiento hasta ahora, como es el recorte del nú-mero de mesas en las terrazas de plaza del Sol: “El hecho de pasar de tener una docena de mesas a

sólo 5 nos ha perjudicado econó-micamente y ha promovido el bo-tellón en toda la plaza”. Cree que se ha intentado culpabilizar a los bares cuando éste no es el proble-ma real ya que ellos respetan los horarios que se les han impuesto y, a pesar de ello, el problema ha ido en aumento, “y es que noso-tros no somos responsables de lo que hace la gente una vez que los bares están cerrados”.

La réplica del ayuntamiento es la suspensión, durante un año, de la concesión de licencias de aper-tura de bares y restaurantes en Gràcia; además, las inspecciones a las terrazas en la ciudad se han triplicado en un año. Durante este año se han denegado 120 solici-tudes a bares (84 por ruido) y el pasado año fueron sancionados 111 locales de ocio. También ha creado el Fórum del Silencio, que agrupa a las partes implicadas para intentar encontrar soluciones a través del diálogo. El regidor de Gràcia, Ricard Martínez explica a otros medios que “además de in-crementar las inspecciones de los locales, la actuación de la Guardia Urbana va en aumento”.

Como consecuencia de las inspecciones realizadas por el ayuntamiento en casi todos los bares y restaurantes de la ciudad, el pasado 20 de julio el consistorio presentó nuevas medidas para combatir el ruido en las que los bares serán, a partir de ahora, su principal objetivo. Las sanciones por consumo de alcohol fuera del local, cierre de éste más tarde del horario permitido y ruidos a la salida del bar pueden llegar a ser de 6.010 euros; para aquellos establecimientos que realicen actividades que no permite su licencia, la sanción puede alcan-zar los 60.010 euros. También se ha insistido en que si existe reincidencia en la ilegalidad, se

procederá al cierre del local y a la imposibilidad de solicitar la licencia correspondiente a esa ac-tividad durante los siguientes 18 meses. También se ha prohibido a los bongoseros tocar en el parque de la Ciutadella.

Estas duras medidas, sin em-bargo, no parecen inocentes. Se han presentado 24 horas antes de que el consistorio se reuniera por última vez antes de las vacacio-nes de verano. En dicha reunión los líderes de la oposición muni-cipal, Xavier Trias (CiU) y Alberto Fernández (PP), tenían previsto plantear medidas para criticar la “ineficacia” del gobierno a la hora de solucionar el problema del

ruido. Asimismo, el hecho de que el Juzgado Contencioso-Adminis-trativo número 1 haya condenado este mismo mes de julio al ayunta-miento a indemnizar a dos familias de Gràcia por no haber “atendido en debida forma” sus reiteradas denuncias de contaminación acústica, también puede haber influido en la nueva actitud del gobierno de nuestra ciudad.

Todavía está por ver cómo fun-cionarán estas nuevas medidas que, junto con la campaña de civismo, pretenden solucionar un problema con tantos frentes que convergen en una sola idea: todos queremos conciliar el derecho al descanso y el derecho al ocio en nuestra ciudad. Veremos.

ANDREU BLANCHAREste pasado verano los balcones de Gràcia han visualizado el malestar del vecindario.

Los vecinos defienden el derecho al descanso y critican un modelo de ocio ʻconsumistai poco participativoʼ

En5 paraules

Salvi’s qui pugui!

L’enderrocament de Can Tunis, lloc on es concentrava el tràfic i consum de droga, ha donat lloc a la reaparició en diverses barriades d’escenes pròpies dels anys 80: persones que es passegen com perdudes en el paisatge humà que les rodeja, que s’injecten sense les mínimes condicions sanitàries, etc.Tot hagués estat més fàcil si s’hagués donat una alternativa a la situació existent a Can Tunis. S’ha ignorat aquests malalts i no s’ha construït, com va fer l’alcalde de Madrid, una narcosala. Metges i treballadors socials insisteixen en la necessitat de construir les infraestructures mínimes i molt necessàries. Les morts per sobredosi tornaran als nostres carrers. Els barris més afectats, Ciutat Vella i Nou Barris.

Primera víctima

Victorino, de 83 anys, ha mort atropellat pel Trambesòs en passar en vermell el semàfor de vianants a l’altura del número 20 del carrer Buenaventura Muñoz. Va mirar les vies en una direcció, però no en el sentit contrari. El primer accident amb resultat mortal dels 27 ocorreguts en els últims 8 mesos. Malgrat que el conductor va frenar, el vehicle va copejar el cap a la víctima. Els tramvies també són notícia perquè quasi s’ha doblat el temps d’espera, una decisió que repercutirà molt negativament en l’ús dels mateixos.

Carta Municipal

L’Ajuntament ha lliurat al ministre d’Administracions Públiques un text consensuat. S’espera que entri al Parlament per a la seva aprovació a principis de l’any 2005. Una de les novetats és la creació d’una justícia de proximitat, una xarxa de jutges de barri elegits per la majoria del ple de l’Ajuntament.

Fora les travesses

El director general de Salut Pública de la Generalitat va instar ahir els ajuntaments a retirar dels parcs totes les travesses de tren reciclades. S’utilitzen per fer passarel·les, ponts, jardineres i murs de contenció de terres. Aquestes fustes són tòxiques i estan impregnades d’una substància, la creosota, que és cancerígena.

ʻTambién tenemos derecho al ocio. Si nos dejaran entrar gratis al Fòrum, estaríamos allíʼ, afirma una joven

9CRÒNICAsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Polèmica per la Torre de Babel que ha dʼunir Barcelona i Hospitalet

ALBERT OLLÉS

Setembre de 2003. Als antics quarters de Lepanto, ara en runes, tornen a tocar diana. Lʼocasió sʼho val. És lʼacte de col·locació de la primera pedra de la nova Ciutat de la Justícia, una de les iniciatives urbanístiques més ambicioses dels darrers temps. Qui es mogui, no surt a la foto. Un any després el solar roman buit, mentre la Gene-ralitat enllesteix un nou projecte i polítics, membres del món judicial i veïns no es posen dʼacord per consensuar un pla de proporcions tan grans com les divergències

que provoca. Una autèntica Tor-re de Babel a la frontera entre Barcelona i Hospitalet.

La Ciutat de la Justícia fou batejada per lʼanterior Govern de CiU com “la solució definitiva per acabar amb la dispersió històrica dʼedificis judicials i dignificar so-cialment la justícia catalana”, en paraules de la llavors consellera, Núria de Gispert. La idea era con-centrar en un únic espai físic de 280.000 metres quadrats, format per 11 edificis de gran alçada (fins a 65 metres), tots els òrgans judici-als de Barcelona i Hospitalet (més de 200 jutjats), juntament amb la Fiscalia, lʼAudiència Provincial, el Tribunal Superior de Justícia Catalunya, lʼInstitut de Medicina Legal i els serveis auxiliars. Un cop enllestida hi treballarien 3.500 funcionaris i rebria una afluència diària de 15.000 persones

Suport dels dos consistoris

El projecte, que porta per nom “Justa Mesura”, va ser dissenyat per lʼarquitecte anglès David Chipperfield i els seus socis es-panyols b-720 Arquitectura, sota una inversió de 266 milions dʼeu-ros (45.000 milions de pessetes). Des de la Generalitat seʼl qualifi-cava de “modern, segur, punter urbanísticament, analitzat des del punt de vista de la mobilitat i lʼaccessibilitat, consensuat amb el món jurídic i judicial, i viable eco-nòmicament”.

Els dos ajuntaments implicats se sumaven a la unanimitat i apro-vaven el projecte. A LʼHospitalet, ciutat que acull un 85 % dels terrenys, el seu alcalde, Celes-tino Corbacho, es convertia, fins i tot, en un dels defensors més ferms: “Permetrà recuperar una zona fronterera eternament poc aprofitada i donar un impuls al barri de Santa Eulàlia, que es troba en procés de renovació. És, a més, la peça que mancava per completar la reurbanització de la Gran Via, dʼautopista a carrer”, afirmava.

Primeres objeccions

Però no tot eren flors i violes. Dins el mateix ajuntament riberenc, la regidora dʼERC, Anna Simó obria la caixa dels trons en dir que el pla era “insostenible” i que compor-taria el col·lapse viari dʼuna zona tradicionalment molt carregada de trànsit per la seva condició de por-ta dʼentrada i sortida. A Barcelona tancaven files davant lʼentusiasme de bona part dels seus companys hospitalencs, però lʼalcalde, Joan Clos, tampoc no ho veia massa clar: “Aquest pla segueix la teoria segregacionista dʼexpulsar de la ciutat allò que resulta difícil dʼen-caixar-hi dins, com es va fer amb les universitats. També es descar-ta un model més social que barre-gi usos residencials, comercials i empresarials. Quan tothom plegui a les cinc de la tarda es crearà un desert”, alertava.

I els veïns? El dia de la col-locació de la primera pedra els habitants de Santa Eulàlia de-nunciaven que la gran alçada dels edificis, seguint el model de Manhattan a Nova York, trencaria lʼestètica del barri i avisaven dels problemes dʼinseguretat dʼuna zona només habitada per funci-onaris, erma de caliu humà a les tardes i les nits.

Ningú no els va fer cas i les primeres excavadores van entrar unes setmanes després al recin-te. Va ser, però, un miratge. Els vents van deixar de bufar a favor

de CiU i els resultats de les elec-cions de novembre van donar un tomb a la situació.

Recurs contra el projecte

El 4 de desembre de 2003, amb el tripartit estrenant-se, els 740 veïns de Santa Eulàlia més afec-tats (alguns quedaran tapats rera

els gratacels, ja que els tenen no-més a 20 metres de distància) van presentar un recurs contenciós-administratiu contra el projecte en considerar que excedia en 40.000 metres quadrats el màxim dʼedifi-cabilitat permès pel Pla General Metropolità (PGM). “La Ciutat ha dʼintegrar-se a lʼentorn i no do-nar cabuda només a interessos immobiliaris. No seʼns pot fer un

Manhattan sense Central Park”, ironitzava lʼadvocat dels denunci-ants, Eduard Moreno.

Uns dies després, Anna Simó es convertia en consellera de Benestar i Família i Josep Maria Vallès es feia càrrec de la cartera de Justícia. Al febrer del 2004 es-clatava la polèmica. La Generalitat anuncia que revisarà el finança-ment i el model de la Ciutat de la Justícia i titlla el projecte de “faraò-nic”, “megalòman” i de “massacre urbanística”. Surten tot seguit a la llum pública dades que parlen dʼirregularitats a lʼadjudicació de la gestió del complex, per un pe-ríode de 35 anys, a les mateixes companyies encarregades de la seva construcció, agrupades sota una Unión Temporal de Empresas (UTE). Durant aquest temps la Generalitat ha de pagar un llo-guer per lʼús i el manteniment de les instal·lacions que suposa una despesa de 487 milions dʼeuros (81.000 milions de pessetes), el doble del pressupost de construc-ció. La UTE es queda, a més, amb la gestió permanent de 3 dels 11 edificis (22.000 metres quadrats) per instal·lar-hi despatxos dʼadvo-

cats, oficines i locals comercials i de restauració. També li correspon lʼexplotació de les 1.400 places de lʼaparcament. ʻPelotazoʼ o sistema de finançament innovador?

Des de llavors, i fins ara, cadas-cuna de les filtracions aparegudes sobre el projecte que prepara la Conselleria ha estat marcada per la controvèrsia, a causa de

lʼoposició de bona part del poder judicial i, com no, de CiU. Els veïns sʼhan fet forts mitjançant la Plataforma Ciutat de la Justícia i la Plataforma contra lʼEspeculació del Sòl i consideren insuficients les reformes; mentrestant, arqui-tectes i advocats diuen la seva als diaris, augmentant encara més el debat. Resta lluny -amb la vènia- el veredicte final.

Enaltida pel Govern de CIU, remodelada pel tripartit i denunciada pels veïns, la futura Ciutat de la Justícia provoca odis i passions i molts interessos obscurs.

JOAN MOREJÓNUn enorme solar indica la zona on sʼha dʼubicar aquest complex. Les obres estan paralitzades.

La Generalitat ha de presentar aquest mes el nou projecte, però ja ha transcendit a la premsa un esborrany amb una reducció del 36 % de les edificacions previstes. Amb aquesta mesura es vol corregir lʼelevat co-eficient dʼedificabilitat (relació entre la mida del solar i la superfície total construïda) de lʼanterior pla.

Per compensar-ho, el Govern mantindrà sis edificis judicials a altres indrets de la ciu-

tat, trencant la filosofia original dʼagrupar-los en un únic espai. Els defensors dʼaquesta nova opció afirmen que uns serveis en xarxa, repartits pels districtes, són més propers als ciutadans, tot i que no siguin tan còmodes per als professionals.

El pressupost de construcció es retalla en 40 milions dʼeuros (6.600 milions de pesse-tes) i es manté lʼespai per a oficines i locals comercials, però compartit amb habitatges

de protecció oficial i de lloguer (uns 400 pisos).

Els veïns es queixen que no els han infor-mat i critiquen lʼesborrany: “Volem habitatges i equipaments, però no aquí. Sʼha de reduir més lʼíndex dʼedificabilitat i crear zones ver-des i obertes dins el recinte, i entre aquest i el barri per evitar els problemes de col·lapse viari i insostenibilitat”, afirma Margarita Jime-no, portaveu dels afectats.

Habitatges socials sense zones verdes

Lʼanterior projecte de CIU volia concentrar tots els edificis judicials en un únic espai físic de 280.000 metres quadrats on hi treballarien 15.000 funcionaris

Per als veïns el pla és insostenible i faraònic, i només respon a interessos immobiliaris

Els veïns més afectats quedaran ʻtapatsʼ rera els gratacels, a 20 metres de distància

10 OPINIÓ setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

L’elecció dels alcaldes:directa o indirecta?

Anna Alabart i Jordi GavaldàSociòlegs

l mètode emprat per escollir l’alcalde d’una corporació municipal a tra-vés d’unes eleccions locals és un focus de debat recurrent. Durant els quatre anys que dura la legislatura el debat roman la-tent, però sovint esdevé manifest un cop el poble ja ha parlat. Algunes veus advoquen perquè els alcaldes puguin ser escollits directament, és a dir, que l’elector pugui dipositar un vot per a una persona con-creta -tal i com es fa en els sistemes pre-sidencialistes- en comptes de fer-ho per a una llista tancada i bloquejada d’una formació política determinada. D’altres defensen el sistema actual, que repro-dueix el model parlamentari utilitzat a les eleccions autonòmiques i legislatives, segons el qual l’alcalde és el cap de llista que obté més vots en la sessió constitutiva del consistori.

Els partidaris de l’elecció directa de l’alcalde defensen que aquest mètode con-necta amb la cultura política d’inspiració

rousseauniana i de democràcia directa consistent a considerar que si l’alcalde és la fi gura de l’administració més propera al ciutadà, cal que sigui una persona caris-màtica i gaudeixi de la confi ança popular. Interpreten que escollint-lo directament, amb independència de les sigles políti-ques i sense que hi intervinguin altres estaments, la persona que accedeix a l’al-caldia té una legitimitat superior i és més representatiu dels electors. Sens dubte un plus de valor afegit.

Per contra, els defensors de l’elecció indirecta de l’alcalde remarquen els avantatges de les decisions col·legiades -ple municipal- i alerten del perill que impliquen els governs presidencialistes. quan els alcaldes pertanyen a formacions polítiques que no compten amb el suport majoritari del ple municipal. Si l’alcalde i el partit majoritari del consistori són de colors polítics diferents, el poder dels regidors queda molt minvat mentre que el de l’alcalde s’escapa de control. Mesures garants de la democràcia com la moció de censura no s’apliquen. Qui corregeix un alcalde que s’extralimita en les seves actuacions o que les dirigeix contra la voluntat popular majoritària?

El que sembla un apropament a la de-mocràcia directa pot esdevenir un perill potencial perquè manca la possibilitat de revocació. D’altra banda, l’elecció directa dels alcaldes nega la possibilitat de pactes entre les forces polítiques i, per tant, condemna els partits petits a l’ostracisme.

Un cop exposats molt breument els pros i els contres d’ambdós models és important conèixer com es procedeix a l’elecció de l’alcalde segons la llei vigent. Jaume Magre, professor de Ciència Políti-ca de la Universitat de Barcelona, indica a L’Alcalde a Catalunya que l’article 196 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General estableix una sèrie de criteris a

l’hora d’elegir aquesta fi gura. En primer lloc, l’elecció no es pot fer extensiva a una persona que no pertanyi a la corporació municipal, sinó que només poden ser candidats els regidors que encapçalen les llistes. En segon lloc, si algun d’ells obté la majoria absoluta de vots dels re-gidors, és proclamat alcalde. I en tercer lloc, si cap d’ells no la obté, l’alcalde és el regidor que obre la llista que hagi ob-tingut el major nombre de vots populars. En cas d’empat, es resol per sorteig. Els candidats disposen de vint dies a comptar des de les eleccions per consensuar un candidat d’entre els caps de llista del con-junt de forces polítiques representades al consistori.

La llei contempla dues excepcions res-pecte a la norma general. La primera és la dels municipis que tenen entre cent i dos-cents cinquanta habitants, en els quals tots els regidors poden optar a ser candi-dats a alcalde, siguin caps de llista o no. La segona la constitueixen els municipis que funcionen en règim de consell obert. En aquests casos, els votants elegeixen l’alcalde directament per sistema majori-tari. El govern i l’administració correspo-nen a l’alcalde i a una assemblea de veïns formada per la totalitat dels electors.

La llei actual intenta, de fet, conjugar els dos models fent que l’alcalde tingui el màxim d’atributs possibles però que, alhora, estigui controlat per la resta dels membres del consistori. Com afi rma Magre, no es pot parlar d’un presidenci-alisme d’origen però sí de l’establiment d’una fi gura amb molta capacitat de decisió.

Tot és susceptible de ser millorat, però l’actual solució sembla capaç d’esquivar els perills que els dos models, en forma pura, podrien comportar: l’excés de per-sonalisme sense possibilitat de control, d’una bada; l’exagerat protagonisme dels partits, de l’altra.

E

Kiosk

Fòrum, Pakistán, GràciaEugeni MadueñoLa Vanguardia, 15 dʼagost de 2004

Cuesta entender que el colectivo de inmigrados más numeroso, cohesionado y económicamente activo de Barcelona, el pakistaní, organice su gran fi esta anual y lo haga... lejos del Fòrum de les Cultures. Como si en esta ciudad ahora medio vacía sobraran acontecimientos culturales masivos o como si el éxito del Fòrum fuera tan apabullante

que ya no cupiera nadie más dentro. ¿Acaso no es esta expresión pakistaní del deseo de integrarse la mejor aportación que la ciudad puede hacer al evento? ¿No es esta fi esta la expresión de la vita-lidad propia de Barcelona, de su diversidad social realmente existente?

Resulta desalentador haber de aceptar día sí y día también que no se cubren las expectativas de

asistencia al Fòrum, mientras que sus verdaderos protagonistas, aquellos cuya existencia lo justifi ca, celebran su fi esta en la calle y lejos del recinto.

¿Hasta tal punto llega el distanciamiento de las institucions con los colectivos sociales?

Decía que cuesta entenderlo, pero en realidad es tan evidente que resulta transparente. El even-to se ha hecho para nosotros -para la ciudad-, pero sin nosotros. Sin la sociedad civil organizada. Se denunció en su día, y llevamos meses corroborán-dolo. No se puede organizar “desde arriba” una reunión multicultural en la que según dijeron íbamos a degustar platos de todo el mundo, y confi árselo a una empresa de cátering antes que a los organizadores locales de la añorada Festa de la Diversitat. La época de las élites dirigentes que diseñan para el pueblo pero sin contar con el pueblo ha pinchado. La vitalidad social existe, y lo democrático es apoyarla y estimularla, no contro-larla, o lo que es peor, ignorarla.

La participación popular y la vitalidad social de Gràcia, demuestra que otro Fòrum habría sido posible.

Rauxa

Cirilo PobladorLa Veu del Carrer

Ex-president de la Asociación de Cabezas de Familia de Vallbona l’any 1958. Uns temps de dicta-dura en què l’associacionisme es-tava copat per falangistes. Però a Vallbona i Torre Baró, com a algun altre barri, va signifi car l’inici de la lluita veïnal. Dos “garbanzos negros”, com explica-va Cirilo referint-se a ell mateix i a Manuel Vital de Torre Baró.

Havia nascut a Robladillo de Trujillo, Cáceres, el 1919. Va arribar a Vallbona, va comprar amb molts sacrifi cis una parcel-la i va començar a aixecar la seva casa. Malgrat l’assetjament del sergent de la guàrdia urbana, el Grabao, va aconseguir el seu objectiu. Així va començar una llarga i important lluita.

Amb Vital i Ignasi Català va fundar l’AVV de Nou Barris i ja

no va descansar fi ns poc abans de morir, just quan arribava l’estiu. En el seu enterrament van estar presents els seus vells companys de l’AVV i els joves que ara formen la junta de l’entitat. De ben segur que somreia i els hi deia: “Conti-nueu endavant, companys”.

La época de las élites dirigentes que diseñan para el pueblo pero sin contar con el pueblo ha pinchado

El que sembla un apropament a la democràcia directa pot esdevenir un perill perquè manca la possibilitat de revocació

11DOSSIERsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

DOSSIER

’un temps ençà s’estan portant a terme en diferents barris de la ciutat processos participatius

que han d’incidir en la millora de les con-dicions de vida d’aquests barris: es tracta dels anomenats plans comunitaris.

Podríem entendre un pla comunitari com un procés destinat a que les adminis-tracions, les entitats i la ciutadania com-promesa puguin definir quines actuacions i amb quines prioritats s’han de portar a terme en el seu espai de residència i con-vivència, que és el barri.

Això que pot semblar tan simple com-porta, però, el compliment d’un seguit de condicions.

En primer lloc, si considerem que la participació ciutadana consisteix en

l’exercici de compromís amb la ciutadania, el seu moment àlgid és el procés de debat de confrontació de les diferents propostes que afecten el futur d’un barri per tal de configurar un projecte comú. I això vol dir que aquestes propostes han de complir dues condicions bàsiques: haver estat ela-borades mitjançant el consens dels promo-tors de les mateixes i ser prou obertes per poder-hi incloure els elements de millora col·lectiva que les aportacions de la resta de participants puguin aconsellar.

Superar allò sectorialL’administració pública, per la seva pròpia raó de ser, ha de tenir una visió global del territori i de la societat. Les associacions, en canvi, llevat de les de veïns, s’han consolidat i estructurat a partir de la sectorialització temàtica, perquè es varen crear en el seu moment per afrontar problemàtiques concretes. La superació de la visió sectorial esdevé fonamental per poder participar en el

projecte comú del Pla Comunitari.Un tercer element a tenir en compte

consisteix en que per poder fer propostes cal tenir opinió i, sense que això signifi-qui cap menyspreu envers ningú, l’opinió només es pot crear a partir de la reflexió, individual o col·lectiva, en base a la dispo-nibilitat d’informació.

En aquest sentit, tota aquella informa-ció objectiva sobre la situació del barri ha d’estar a l’abast de tots els participants i la resta d’informació s’ha d’elaborar a partir de la recopilació de les diferents percepcions i mitjançant un debat ampli i sincer. Altrament, l’elaboració del diag-nòstic, que esdevé imprescindible, resta-ria coixa d’entrada.

Les AAVV en el procésAl meu entendre, les associacions de veïns haurien de ser les més interessades en el desenvolupament de plans comunitaris al

barri. En primer lloc, no es tracta d’orga-nitzacions sectorials i, per tant, tenen una visió més global de la realitat del barri en

els seus diferents aspectes. Seria un gran error considerar que aquesta visió global les confereix la funció d’interlocutors únics, però això no pot passar perquè, en definitiva, les associacions de veïns sempre han reclamat la participació de la ciutadania i això suposa un increment de la seva base opinativa.

D’altra banda, i pel que fa a la inter-locució social, l’elaboració de plans comu-nitaris ha de suposar un enfortiment de la pròpia associació i en certa manera un retorn als orígens, quan les diferents vo-calies recollien la percepció i opinió de les diferents sensibilitats del barri.

Per últim, i això fa temps que s’ha assumit, conviure en un mateix espai territorial no vol pas dir haver de tenir

una mateixa visió de futur. Aquesta visió de futur es concreta a partir del debat amb tots els sectors actius del barri i mitjançant la promoció del conei-xement mutu.

D

Una experiència de compromís i participació

Pep MartíSociòleg

Partint d’un suggeriment que ens van fer alguns barris, publiquem un ampli dossier sobre els plans comunitaris des de diversos punts de vista. Un seguit d’articles plantegen com s’entén des del treball comunitari la transformació social, els interessos col·lectius, la remodelació dels barris, el treball en

xarxa, l’exclusió social i la sostenibilitat amb articles de Mª Inés Amoroso, Jordi Borja, Eva Fernández, Marco Marchioni, Pep Martí, Andrés Naya, Albert Recio, Òscar Rebollo i Joan Subirats. Prudenci Sánchez fa memòria i explica l’experiència veïnal dels plans populars dels anys 80 a la nostra ciutat.

Acabem el dossier amb l’aportació de les associacions de veïns i veïnes que ens expliquen en breus textos els motius pels quals han optat per portar a terme l’experiència del treball comunitari. Els dibuixos que acompanyen els articles i la portada són creació de la il·lustradora Montse Cabo.

Els plans comunitaris

Un pla comunitari no es porta a terme amb un procés metodològic tancat, sinó que a partir d’uns elements bàsics s’estableix una dinàmica participativa que indica el procés a seguir. És important doncs, no ja que es participi des de l’inici, sinó que la mateixa demanda sorgeixi del barri.

Només a títol orientatiu, indiquem algunes fases d’elaboració d’un pla comuni-tari per tal de fer-lo més comprensible:

●Definició del projecte i pre-diagnòstic●Treball de camp●Anàlisi de la informació i primer diagnòstic●Debat social dels resultats●Incorporació de nova informació al procés●Difusió i programacióI, durant tot el procés, mobilització social i avaluació.

Un esbós metodològic

La superació de la visió sectorial és fonamental per poder participar en l’elaboraciódel pla comunitari

Les associacions de veïns, amb el seu abast global, haurien de ser les més interessades en el procés comunitari

12 DOSSIER setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER 13setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

n els darrers temps constatem una notable recuperació en l’ús de conceptes com comunitat, tre-

ball comunitari, procés comunitari o pla-nificació comunitària. Una primera qües-tió a plantejar-se seria doncs què és el que fa que avui es parli més de comunitat i del que l’envolta que fa uns anys. De segur que hi intervenen molts factors. Un dels més significatius és que ha augmentat la sensació que molts dels problemes col-lectius que tenim plantejats difícilment es poden resoldre sense la implicació directa de les persones, dels grups, de les entitats o de les “comunitats” a les quals s’adrecen i que hi estan implicades. Ha anat consta-tant-se que cada cop és més difícil canviar de veritat les coses fent-ho simplement des de dalt. I ho és per molt que tinguis els instruments normatius, les capaci-tats tècniques i els recursos econòmics necessaris per fer-ho. Per transformar les coses, per canviar-les, necessites la gent, els subjectes, les persones que es veuen implicades directament. Tot plegat respon a la idea que si volem resoldre problemes comuns ho hem de fer sobre la base de les voluntats individuals i col·lectives, de les voluntats comunitàries.

Hi ha probablement un altre element igualment important en aquesta recupe-ració del concepte de comunitat. Les teo-ries de l’acció col·lectiva han acostumat a dir que els interessos dels individus ho són tot a l’hora d’explicar per què la gent fa unes coses i no unes altres. Però cons-tatem que en aquest període de creixent

globalització els elements d’identitat, aquells elements que fan que una persona se senti d’un lloc i no d’un altre, no han perdut significació, sinó que més aviat n’han guanyat. La identitat és cada cop més un element central per explicar la teva implicació amb l’entorn més proper (factor territorial) o més llunyà (la co-munitat virtual dels que pensen com tu; els que són com tu i viuen lluny d’on tu ets ara). El fet de sentir que formes part d’una comunitat, que estàs implicat amb els problemes d’aquesta comunitat et farà sentir-te implicat en els seus neguits col-lectius, en la seva voluntat de transforma-ció i de millora. En el fons, la política no deixa de ser, en el ple sentit de la paraula, una combinació d’identitat i interessos. L’element d’identitat és central i junt amb els interessos configura els processos de canvi i transformació, els canvis polítics que estan darrera les nostres preocupa-cions.

L’altre element que també explica la recuperació del concepte de la comunitat és la sensació que aquesta trenca amb la dinàmica mercantilitzadora que tracta de reduir els lligams de la gent amb el seu entorn a les dinàmiques consumistes, on l’exemple clàssic són les targetes de

fidelització que fan servir alguns super-mercats i les grans superfícies comercials. No és estrany sentir dir que un dels grans problemes europeus és que la gent es mou poc al ritme que el mercat assenyala. Les empreses no tenen vincles, canvien de lloc buscant sempre el marc industrial i de relacions laborals que més els convé i, en canvi a Europa la gent manté massa vincles amb el seu territori, amb el seu en-torn, amb els seus amics i la seva família. Se’ns diu que als EUA passa el contrari. No hi ha tants lligams creats. Cada any molta més gent canvia de feina i de lloc de residència (i per tant de comunitat). I això, ens diuen, és un problema. Però aquí, en canvi, parlem de tots els avan-tatges que tenen els vincles, els lligams, aquests elements tant significatius per omplir el concepte identitat i el concepte de comunitat, i relacionar-ho amb la ca-pacitat per resoldre problemes col·lectius. Per tant hi ha elements que no són tècnics sinó de caràcter ideològic, que poden fer aparèixer com contradictoris els elements d’autonomia individual i de defensa de la comunitat quan no tenen per què ser-ho.

Respostes col·lectivesEls elements de treball comunitari im-pliquen una opció: creure que hi ha res-postes col·lectives a problemes col·lectius i també a problemes individuals. Dins d’una lògica individualista clàssica, una persona sotmesa a situacions de desigual-tat, d’exclusió social, és quasi sempre una persona que ha tingut problemes derivats del (mal) ús que ha fet de la seva llibertat, i no cal doncs plantejar-se respostes col-lectives. Aquestes visions dels problemes socials són les que acaben despolititzant la desigualtat, convertint-la en un pro-blema de guanyadors i de perdedors, de bones i males opcions individuals. Has guanyat o has perdut. Aquest element individualitzador de la desigualtat i de l’exclusió és profundament anticomuni-tari. Si ens fixem, cada cop parlem més d’exclusió i menys de pobresa. De fet, amb

aquest terme volem expressar la manca de lligams, de vincles socials que compor-ta el fet d’estar exclòs, entenent a més a més que és molt difícil sortir de l’exclusió sense un compromís comunitari de les persones que hi ha a l’entorn.

Per altra banda, la idea de comunitat té molt a veure amb la proximitat territo-

rial. Té a veure amb elements d’identitat. Però té a veure també amb l’escala (pro-ximitat, sentir-se part d’una comunitat), amb l’espai (alguna cosa amb la qual jo pugui identificar-me, quelcom entès com natural), en definitiva, amb la capacitat de la comunitat de resoldre els problemes propis. Però si aquests elements no van acompanyats per la capacitat de la comu-nitat o el poder de la comunitat per resol-dre els seus problemes, aleshores simple-ment acabem generant frustracions. Per tant, el quart element a considerar seria el poder, els recursos, la capacitat de la comunitat de fer coses, de canviar la seva situació.

Nous conflictes socialsEls nous processos de desigualtat, d’ex-clusió, són difícils d’abordar des de les polítiques de benestar tradicionals, ja que aquestes estan pensades des d’altres situacions i, a hores d’ara, presenten molts dèficits. Hem anat construint un sistema en què els poders públics inter-venen, responen a les nostres demandes basant-se en el consens creat sobre la importància de compensar els proble-mes que genera l’economia de mercat amb polítiques redistributives. Aquest

consens està actualment en qüestió. Per moltes raons. Hi ha gent que des de po-sicions conservadores considera que no caldria seguir amb aquesta dinàmica de distribució. Que, de fet, amb aquestes polítiques socials només es genera de-pendència i no s’ajuda a crear riquesa. Però hem de reconèixer que el sistema de resposta que havíem creat per fer front a les desigualtats, les polítiques del benestar, tenen dificultats per fer front als nous problemes que els grans canvis que hem patit darrerament han acabat provocant. Les noves situacions d’exclusió acostumen a generar-se per una concatenació de causes. Per exemple, molt sovint no hi ha fracàs escolar sense problemes de família desestructurada, de barri degradat, d’atur i degradació en les condicions de vida. Però, en canvi, els mecanismes de resposta no són globals, són sectorials, especialitzats. Hi ha qui s’ocupa d’educació, d’habitatge, o d’ocu-pació, però ningú no es cuida del conjunt. Es fa difícil avançar amb institucions sectorialitzades. El problema que tenim al davant implicaria una resposta que hauria de ser transversal, integral, no feta de trossets. Hauríem d’acceptar que els diferents problemes que avui tenim plantejats i que hem resumit amb el con-cepte d’exclusió social seran mot difícils d’encarar si no és des de l’àmbit comu-nitari i social. Perquè no estem parlant només de pobresa i de repartir recursos sinó que estem parlant d’estar fora o dins de l’estructura social. D’acompanyar pro-cessos que normalment tenen una lògica individual però que han de trobar sortida no només individual.

Cal implicar la comunitat i adaptar-nos a l’estructura del problema i no a l’inrevés. Es parla dels problemes i d’al-tra banda es parla sobre el format del problema (des de les administracions es generen categories, fent abstracció de les persones). Parlem de lògiques de resposta complexes perquè intentem arribar a persones i en canvi treballem sobre categories. Això, sense tenir al costat els actors socials que assumeixin protagonisme i que facin mediació en els processos més propers, més comuni-taris, es fa molt difícil.

La participació en el diagnòsticCal prendre consciència que existeixen problemes que afecten tota la comunitat, i en aquest sentit el diagnòstic és central. I cal tenir la capacitat de construir el di-agnòstic en comú, anar passant de la idea que la gent té un problema a un tenim un problema. Idea simple, però central. I fugir de la concepció del que a vegades fa l’Administració: definir el problema i després reunir la comunitat per comuni-car-li-ho. Sense aquest pas de diagnòstic compartit previ es fa difícil el bon funcio-nament dels altres processos. No es tracta tant de vendre la moto, com de constru-ir-la conjuntament. És important perquè moltes vegades la gent és capaç d’acceptar decisions encara que vagin en contra dels seus interessos si el procés pel qual s’ar-riba a aquella decisió es veu legítim. Cal també partir del problema. Si es parteix del propi problema generant l’activació comunitària es crea un procés transversal

E

Una eina de transformació social

Joan SubiratsCatedràtic de Ciències Polítiques de la UAB

El treball comunitari permet donar repostes col·lectives a problemes col·lectius i també a problemes individuals

El diagnòstic és l’eina central per entendre que existeixen problemes que afecten tota la comunitat

12 DOSSIER setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER 13setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

i d’integralitat. I això dóna força, genera l’activació que cal per encarar el tema. És evident que quan aquest problema està clar (ben diagnosticat) i la gent està

activa i mobilitzada, la transversalitat i la integralitat es donen, i ja no es parla tant de coordinació perquè, de fet, es compar-teixen objectius.

Hauríem d’entendre que capacitar la comunitat, des d’un punt de vista tècnic,

representa avantatges de cara a l’Adminis-tració. Davant ja no tens només un grup de veïns que es queixa sinó un grup de veïns que intenta introduir respostes. I això és aparentment més complicat per l’Adminis-tració, però si creiem realment que el pro-cés comunitari ens pot ajudar a resoldre els problemes que tenim, aquesta és la via.

L’acció comunitària és eficaçParticipació i eficàcia no van per ca-mins diferents. Cal implicar la gent en el procés i cal fer-ho no per ser bona persona sinó per egoisme comunitari, per aconseguir millorar. Quan es parla de xarxa es vol dir que cada cop més estem en una situació d’interdependèn-cia. L’Administració també depèn dels altres, i això no és puntual sinó que és un fet estructural. Si necessites dels altres i aquesta situació tendirà a ser

permanent, aleshores no s’ha de tenir una visió de guanyador o perdedor en cada cas. És cert que l’Administració té recursos que la comunitat no té, però la

comunitat té uns recursos que l’Admi-nistració no té. S’ha de tenir una visió de xarxa. Les característiques de la xar-xa són: interdependència i continuïtat i no jerarquia. Per tal que el treball de la xarxa sigui fructífer cal generar confi-

ança, cal buscar relacions conjuntes.Ens hem de treure de sobre aquell

ideal de la Il·lustració segons el qual hi ha alguns que saben allò que convé a la gent. Des d’aquest punt de vista cal tre-ballar en el procés i des del procés. No vull amagar les dificultats de tot plegat. La comunitat té també elements poten-cialment negatius: el tancament en ella mateixa, la dificultat en l’acceptació de la diversitat, dels que són diferents a nosal-tres, quan a més a més tots som membres de més d’una comunitat. El debat social ja no està situat només en la dialèctica clàssica de llibertat/igualtat. El debat avui se situa més aviat en la cruïlla d’autonomia/igualtat/diversitat, i el gran tema és com encaixem en aquest triangle el procés comunitari i les seves evidents fortaleses en els processos de transfor-mació social.

La gent és capaç d’acceptar decisions contràries als seus interessos si el procésel sent com a legítim

L

Remodelación de barrioscon procesos comunitarios

Óscar RebolloExpert en processos comunitaris

os programas especiales de remo-delación de barrios se caracterizan en esencia por dos elementos: el

hecho de ser especiales, y el actuar sobre ba-rrrios que concentran problemas diversos.

Destacamos el primer elemento -el he-cho de ser especiales- porque nos interesa fijar la atención en que los barrios que reciben estos programas, además de con-tar ordinariamente con toda una serie de recursos como los que pueda tener cual-quier otro barrio (escuela, centro de salud, equipamientos deportivos, programas de servicios sociales, etc.) reciben también, en cantidades y tipos diversos, recursos extraordinarios. Así, aparece una primera cuestión que los planes de remodelación deben resolver: cómo deben relacionarse y vincularse los recursos y servicios ex-traordinarios (los que llegan con el nuevo plan) con los ordinarios o ya existentes para tirar adelante la transformación del barrio. Este es en mi opinión un aspecto

básico, pues los proyectos de intervención integral en barrios solo pueden dar resul-tados y ser sostenibles a largo plazo si se fundamentan en los recursos ordinarios: aquellos que quedarán funcionando en el barrio cuando la intervención especial, por fuerza acotada en el tiempo, termine.

Además, la concentración de problemá-ticas plantea un doble reto. Por un lado el de entender que la intervención no puede basarse en un único elemento o dimensión -normalmente el urbanismo y la vivien-da- por importante que éste sea, sino en la capacidad de articular proyectos que aborden al menos cuatro tipos de cues-tiones: Garantizar el acceso a recursos a través del empleo; garantizar la eficacia de los servicios públicos ordinarios (es-cuelas sin absentismo, centros de salud

que incidan en las diversas problemáticas físicas y mentales, etc.); la construcción de un espacio público digno, seguro y con la suficiente calidad como para permitir la convivencia en ese espacio; e incorporar estrategias para hacer frente a proble-mas que quizá no sean los más acucian-

tes ahora, pero que lo pueden ser en un futuro próximo (como la inmigración o la sostenibilidad ambiental, por ejemplo), no trabajar con visiones cortoplacistas o inmediatistas, vaya.

El segundo reto que plantea traba-jar con concentración de problemáticas

consiste en encontrar las formas de gestión de esos programas que garanti-cen suficientemente la coordinación, el intercambio de información y recursos, la articulación y consenso de objetivos y otros aspectos básicos, entre actores que se mueven en planos divesos: los ciudadanos de unos programas con los de otros programas, los servicios de un área con los de otras áreas, los políticos de una administración con sus compañe-ros y compañeras de otras y de su misma administración; así como políticos con ciudadanos, éstos con técnicos, etc.

Yo ya no sé lo que es un Plan Comu-nitario, más allá de una receta o una etiqueta. Hemos dicho otras veces que se trata de un proceso transformador de las condiciones de vida de, pongamos por caso, un barrio, protagonizado por la pluralidad de actores políticos, técnicos, económicos, ciudadanos, etc. que residen u operan en el barrio -y también fuera, pero que inciden dentro o tienen poten-

cialidad para hacerlo-. Pero esto, en lo concreto ¿qué significa? Y, sobretodo, ¿cómo se hace? Bueno, seguramente todo esto va de que los políticos locales, los profesionales de los servicios y sus ges-tores, la gente que está en asociaciones y la que no lo está, se relacionen entre sí y sean capaces de escucharse, entenderse y cooperar. Aunque lo correcto sería decir que lo que estos agentes deben hacer es cambiar para poder cooperar: cambiar sus actitudes, sus formas de hacer y sus formas de relacionarse con los demás. Tanto es así que en esto todo el mundo parece estar de acuerdo: en que ¡son Los Otros los que tendrían que cambiar para que las cosas funcionen!

Finalmente, querría señalar que el hecho de que el proceso sea comunitario y, por lo tanto, abierto y participativo, no significa que todo el mundo tenga que participar en todo y esté, además, legitimado, capacitado y disponible para

ello. Hoy en día hay poco movimiento ciu-dadano en los barrios, subsisten asocia-ciones vecinales con poca gente, siempre la misma y demasiado veterana ya, que no tiene capacidad real para articular y representar intereses y demandas que son diversas y complejas. Es posible que la desidia de los políticos y la inoperancia de los gestores públicos de al traste con muchas iniciativas, pero yo he visto muy de cerca fracasar procesos por el afán de protagonismo de tres o cuatro líderes ve-cinales que lo quieren controlar todo y no entienden nada de nada, más allá de ese afán suyo por seguir aferrados a una silla llena de remiendos que seguramente no les de ningún poder, pero sí todo el sen-tido a sus vidas. Estos también tendrían que cambiar.

Los proyectos de intervención integral deben fundamentarse en recursos ordinarios y no en los especiales

Cal implicar les persones amb l’argument de l’egoïsme comunitari, per aconseguir millorar

La concentración de problemáticas plantea el reto de articular los proyectos a largo plazo

Hay que encontrar formas de gestión que garantizen la coordinación y el consenso de objetivos

14 PUBLICITAT setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

15DOSSIERsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

ls darrers anys, la paraula xarxa, o treball en xarxa, ha esdevingut un lloc comú en qualsevol debat,

conferència o article que tingui a veure amb els moviments socials i, de vegades, amb la gestió social. La idea és bona, però hi ha el risc de convertir-la en un concepte buit. De fet, de xarxes n’hi ha de moltes menes, algunes molt descentralitzades i amb objectius insubstancials (com les que es formen en molts xats d’internet), fins a les molt centralitzades i orienta-des a un objectiu prioritari (com les que creen les grans empreses multinacionals amb els seus proveïdors, comercials, lobbys-tes, etc.). Treballar en xarxa és, doncs, una forma bastant comú de funcionament alternatiu. El que cal discutir és quina és la utilitat d’aquest model per als moviments socials en general i per al movi-ment veïnal en particular.

Tres idees a tenir en compteUna primera qüestió és que es tracta, per raons diverses, d’una fórmula necessària per a l’orga-nització dels barris.

En primer lloc, perquè la vida social als barris s’alimenta de grups de gent que habitualment es concentren en una activitat particular -reivindicativa, lúdica, cultural- a la qual hi dediquen molt de temps i amb la qual so-vint s’identifiquen. És impensa-ble que tothom s’organitzi en una sola entitat (com alguna vegada va pensar alguna associació de veïns), i només un teixit organitzatiu pot generar dinàmiques que vagin més enllà del que fa cada grup particular. En segon lloc, perquè sovint cada nucli expressa una sensibilitat particular sobre una determi-nada qüestió -ecologisme, feminisme, so-lidaritat...- i la interlocució amb la resta de sensibilitats pot permetre un enriqui-ment en les formes d’entendre les necessi-tats i problemes de tothom. L’establiment d’un marc de diàleg i reflexió comuna té a més l’efecte beneficiós d’incrementar les relacions interpersonals als barris.

Una segona qüestió és la necessitat de donar contingut a les xarxes, fer-les operatives. Com ens recordava oportuna-ment Rafa Juncadella, un gran animador de xarxes culturals i de solidaritat, sovint entenem que només es tracta d’unes quantes reunions més. Per això només té sentit formalitzar les xarxes quan es detecti que tenen alguna utilitat. Algunes són puntuals, com per exemple les comis-sions de festes de molts barris organitza-

des per diversos col·lectius. Altres tenen a veure amb campanyes específiques de més o menys durada, com la de la cam-panya contra la guerra. I d’altres més for-mals poden estar orientades a aconseguir alguns objectius generals, com la remode-lació d’un barri o la resposta a una proble-màtica social extensa, com la resposta a la marginació endèmica o a greus problemes de convivència. Cal actuar amb sensatesa, adequant la forma d’organització en fun-

ció dels objectius perseguits. Per això pot ser discutible tractar de copiar a tot arreu un model organitzatiu -per exemple, els Plans Comunitaris- que poden funcionar molt bé en alguns barris. El contingut i

forma de les xarxes pot ser divers i el que cal és no convertir-les en una reunió ad-dicional sinó adequar-les a les necessitats de la situació.

Una tercera qüestió és que les xarxes han de pensar-se respectant l’autonomia de les parts. No es tracta d’una qüestió formal. Treballem en xarxa perquè sa-bem que cada col·lectiu té una dinàmica

i preocupacions pròpies, perquè som dife-rents. I per tant donem més importància a unes coses que a altres, malgrat que els objectius acordats siguin comuns. I que, dins la xarxa, qui més es preocuparà per un aspecte serà aquell grup organitzat al voltant del mateix (per exemple, els grups ecologistes tindran més dedicació als problemes ambientals, i els de l’asso-ciació de veïns, sovint al tema dels equi-paments). L’elaboració d’un pla comuni-

tari o una xarxa no fa a tothom partícip en un mateix grau de cada problema; si més no, millora la seva proximitat al mateix. D’aquí es deriven dos corol·laris senzills: 1) Si treballes en un col·lectiu orientat sobre una problemàtica concreta integrada en una xarxa de barri, has de continuar pensant en perseverar en el teu paper d’animador qualificat. 2) Sovint les xarxes estaran exposades a tensions derivades de les diferents sensibilitats (“uns treballen més i altres poc”, “es des-marquen d’aspectes concrets”, “fan coses contradictòries”...).

No hi ha camins planers, cal treballar per resoldre els conflictes raonablement i alimentar les xarxes amb paciència, tole-rància i sentit de l’humor.

Independència i col·laboracióLes xarxes han de servir per reforçar la participació democràtica i la capaci-tat crítica del veïnat. Si els moviments socials volem xarxes en lloc de grans organitzacions centralitzades és perquè

hem après que aquestes ni fomenten la participació ni l’autonomia responsable. Les xarxes han d’afavorir la participa-ció i contribuir al coneixement. Com que la composició social dels barris és molt diferent, possiblement les possibi-litats d’autoformació són variades, però aquest és sempre un objectiu a desen-volupar, perquè les xarxes que depenen de funcionaris i tècnics aliens al barri corren el perill de la burocratització.

Per evitar-ho, cal promoure la formació i generar també relacions amb altres xarxes externes al barri que promo-guin mecanismes d’informació i coneixement.

Relació amb l’AdministracióCal també plantejar la relació entre les xarxes veïnals i l’ad-ministració. En part perquè avui, les administracions també plantegen que el tractament de molts problemes requereix la participació activa del veïnat. També perquè en molts casos les xarxes de barri requereixen la cooperació i relació amb els treballadors i treballadores dels serveis públics, que sovint poden aportar reflexions i experiències igualment útils. Hi ha dos temes en els quals cal filar prim. En primer lloc, s’ha d’evitar que les xarxes de participació substitu-eixin la manca de serveis i perso-nal públic. Sens dubte, sense una ciutadania solidària no es poden resoldre molts problemes (nete-ja, fracàs escolar, acolliment de nous veïns...), però cal clarificar quines són les dotacions que cal exigir. En segon lloc: la coope-ració no exclou el conflicte i les xarxes són cadenes feixugues si aquests s’exclouen. Especial-ment quan tenim la llarga expe-riència que les administracions consulten més als grans poders econòmics que a la ciutadania quan es tracta de discutir grans projectes.

Aturar-se per analitzarNo estic segur d’haver resolt massa coses. Proposo un exercici de reflexió. Fem un llistat de les xarxes en què participem o

hem participat. Analitzem què ha anat bé i malament, on ha funcionat i on no, com ho podem millorar. És l’única via que possiblement ens portarà a millorar la nostra actuació, ja que les fórmules màgiques fa segles que es van esborrar i les transformacions socials només s’asso-leixen amb un exercici quotidià de reflexió autocrítica.

A

Els avantatges de l’organització en xarxa

Albert RecioProfessor dʼEconomia de la UAB

No hi ha camins planers: cal alimentar les xarxes amb paciència, tolerànciai sentit de l’humor

El treball en xarxa ha de servir per reforçar la participació democràtica i la capacitat crítica

Només un teixit organitzatiu pot generar dinàmiques més enllà del que fa cada grup particular

16 DOSSIER setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

n los años 70 las asociaciones de vecinos eran casi las únicas entidades representativas de

los barrios. Hoy no es así. Se han creado nuevas entidades, y algunas surgieron desde las mismas AVV. El tejido social es amplio y diverso. Para conocer las necesidades y prioridades de cada barrio necesitamos un diagnóstico compartido, dada la complejidad de las situaciones y la diversidad asociativa existente. Hoy en día, una AV no puede elaborar un diagnóstico en solitario. Sin embargo, es imprescindible su presencia porque su planteamiento es territorialmente global. Participar en este diagnóstico compartido implica para la AVV abrirse, relacionarse en condiciones de igualdad con las otras entidades. El peso político de cada entidad vendrá dado por sus aportaciones. En al-gunas ocasiones es bueno dejar de pensar que el movimiento vecinal es el ombligo del mundo. Con esto no damos la razón a aquellos que afirman, en la intimidad, que “las AVV, cuanto antes desaparezcan, mejor”. La implicación de todas las enti-dades es esencial para la creación de un diagnóstico compartido.

Unas AVV que no dan información a sus asociados y al vecindario en general, que no son participadas, que no convocan a los afectados, que incluso llevan años y años sin realizar elecciones, difícilmente pueden participar de un proceso comu-nitario que viene caracterizado por ser participativo.

No pocas veces las AVV proponen la puesta en marcha de un plan comunita-rio por la debilidad organizativa y de re-

cambio generacional. Entre los objetivos estratégicos de los planes comunitarios deberá estar el fortalecimiento del teji-do social, ampliando su participación, poniendo en marcha nuevas formas de trabajar, democratizándolo a través de elecciones y huyendo de prácticas presi-dencialistas o burocráticas. Pero nunca será una solución que los profesionales comunitarios contratados dirijan directa o indirectamente la asociación que los ha contratado.

Delegar el poder de decisiónSe trata de una postura cómoda que adopta parte del vecindario y que puede tomar múltiples formas. Es la renuncia a ser ciudadano. Sin embargo, de la mis-ma manera que ejercemos voluntaria-mente la renuncia depositándola en las instituciones, asociaciones, etc. también puede darse la usurpación del poder de decisión. En ocasiones, la delegación y

la usurpación van paralelas. Nos usur-pan la capacidad de decisión secues-trando la información, monopolizando la interlocución, informando de unas propuestas que son, en realidad, hechos consumados. Esta usurpación-delega-ción se da, con matices y diferentes intensidades en las AVV presidencia-listas, en las juntas burocráticas, pero también podemos encontrarla entre los equipos comunitarios. Los planes comu-nitarios son procesos que cobran sentido si nacen para desaparecer, es decir, han de crear autonomía y no dependencia. Delegación del poder de decisión y proceso comunitario son radicalmente contradictorios.

Capacidad de organizaciónA la hora de señalar los principales actores de estos procesos, se suele priorizar a los ciudadanos como entes individuales y no tanto a las entidades y colectivos, que a veces llegan a silen-ciarse. Cuando se piden explicaciones la respuesta es: “los asociados también son ciudadanos”. Individualizar a las personas que voluntariamente forman parte de una organización no es sólo un despiste. Asociarse es una opción libre y personal. Al silenciarlo, silenciamos la importancia que tiene la capacidad de organizarse de los hombres y mujeres. Un objetivo de todo plan comunitario es potenciar y fortalecer el tejido social, pues las asociaciones deberán ser parte importante del liderazgo de los mismos. Los vecinos y vecinas en el ejercicio de su libertad pueden renunciar a su capa-cidad de organización, pero no pueden permitir que se la usurpen.

Técnicos y dirigentes vecinalesEn diferentes experiencias se han pre-sentado problemas en la relación con los equipos técnicos. En alguna ocasión, a la hora de evaluarlas se suele caer en la tentación de plantear el juego de buenos y malos: “Los técnicos son todos excelentes y muy capaces. Los dirigentes vecinales

incapaces, no representativos, incultos”. Años de trabajo comunitario no pueden evaluarse con simplicidades y, a veces, subjetivismos. Son varios los actores que conjuntamente desarrollan el plan de trabajo, y de alguna manera todos tienen su parte de responsabilidad. Hay que ser serios, y como dice el sociólogo Tomás R. Vilasante, “siempre ha habido de todo entre los dirigentes vecinales y entre los técnicos. Sólo el paso del tiempo nos va diciendo cual es el estilo, los intereses y la ética de cada uno”.

Oficinas de colocaciónLos planes comunitarios pueden y deben plantearse, entre otros objetivos, animar la actividad comercial y económica del barrio en una época de progresiva insegu-ridad y precariedad laboral. Pero nunca deben ser entendidos como una agencia local de colocación. Hay que plantear los puestos de trabajo necesarios pero cui-dando especialmente que haya una rela-ción entre los nuevos puestos de trabajo y las necesidades del proceso comunitario. Crear puestos de trabajo que aparecen y desaparecen, sin objetivos claros y sin una mínima garantía de estabilidad es negativo.

También es importante desarrollar un proceso de selección abierto y transpa-rente y no caer en prácticas amiguistas o clientelistas, así como informar de los deberes y los derechos, de los salarios, etc. La responsabilidad de las relaciones laborales debe estar en manos ajenas a los trabajadores. A la hora de garantizar el cumplimiento de las obligaciones no es bueno aquello del “yo me lo guiso yo me lo como”.

Reuniones compartidasHay que establecer las reuniones en hora-rios cómodos para los vecinos. Reuniones en las que sólo pueden participar técnicos comunitarios y funcionarios o políticos no ayudan a la participación. Algunos técnicos se sienten molestos cuando se plantea la importancia de que vayan

vecinos y miembros de asociaciones a las reuniones. Lo interpretan como una falta de confianza. ”Vienen a vigilarnos”, solemos oír. Por pura coherencia, hay que evitar que las reuniones sean exclusivas y se debe potenciar la diversidad de in-terlocutores.

Un proceso educativoEntendemos que aprender no es sólo cono-cer más, sino también tener la capacidad de hacernos interrogantes y preguntarnos el por qué y el para qué de las cosas o de las situaciones. Los grupos de trabajo, las charlas, las publicaciones han de ser instrumentos educadores. Conocer y entender. Todo ello nos permitirá tomar posturas, opinar, realizar propuestas que puedan transformar lo que no nos gusta. Ser crítico, no aceptar las cosas “porque sí” es fundamental si queremos que los vecinos y vecinas sean cada vez más pro-tagonistas y no sólo espectadores de lo que ocurre en el barrio.

Conflicto y plan comunitarioEl conflicto y la presión en sus múlti-ples formas han jugado un papel impor-tante en la historia de nuestros barrios, en sus transformaciones. Los planes comunitarios se basan en la cultura del consenso y pueden ser experiencias po-sitivas para algunas AVV que basan su trabajo pura y simplemente en la cultu-ra de la confrontación. Hoy, el trabajo comunitario está demostrando que es posible colaborar con administraciones y consensuar actuaciones y planes para el barrio. Pero no olvidemos que cada plan comunitario se concreta aquí y ahora, con unas administraciones que tienen sus programas y prioridades políticas. Unos gobiernos municipales que están permanentemente presio-nados por intereses que no son los del vecindario. Unos barrios, una ciudad, que tienen importantes desequilibrios y desigualdades.

En cierta ocasión, un concejal dijo: “Es inaudito: estamos juntos entidades y Ayuntamiento en el Plan y me organi-záis una manifestación”. Para el político, el plan comunitario era garantía de paz social. Para los barrios son instrumentos importantes para llegar a hacer realidad los intereses vecinales sin perder la au-tonomía, sin descartar el conflicto o la presión cuando no quede más remedio. Por encima de todo están los intereses del vecindario.

EvaluaciónLa participación no se ha de dar única-mente en la fase de diagnóstico sino a lo largo de todo el proceso y, de forma muy especial, en la fase de evaluación, que no se trata de un puro trámite. A la hora de realizar los documentos de evaluación se suele caer en el autobombo, brillando casi por su ausencia la autocrítica. Importante es concretar los objetivos, fundamental analizar cómo se han cumplido y qué cosas podemos mejorar. Es posiblemente la parte más ilustrativa y interesante del proceso ya que según como se lleve a cabo puede generar nuevos procesos o bien desmovilizar a las personas que se han implicado.

E

El proceso comunitario a pie de calle

Andrés Naya

Los planes son instrumentos importantes para hacer realidad los intereses vecinales sin perder autonomía ni descartar el conflicto cuando no hay otra opción

17DOSSIERsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

n 1992, en el foro alternativo a la Conferencia de Río sobre el desarrollo sustentable, mucho

más concurrido e interesante, se celebra el Foro de Reforma Urbana, en el que participan un millar de representantes de organizaciones populares de todo el mundo. Se nos pide a José Luis Coraggio (economista y sociólogo latinoamericano muy comprometido con los movimientos sociales más avanzados) y a mí que co-laboremos en la redacción final del ma-nifiesto del Foro que ha preparado una comisión. Nos entendemos muy bien y Coraggio me regala un libro que acaba de publicar, Ciudades sin rumbo. Me ad-vierte con un cierto embarazo que hay un capítulo que está dedicado a criticarme, con bastante rudeza por cierto, por mis propuestas sobre la descentralización y la participación en las ciudades, aunque matiza que su crítica va principalmente dirigida al uso que se ha hecho de estos conceptos por parte de ideólogos y políti-cos más preocupados del déficit fiscal que del social y más proclives al control que al conflicto social.Los planes comunitarios creo que repre-

sentan un avance democrático indudable puesto que contribuyen a que los habitan-tes, en especial los que menos disfrutan de las posibilidades teóricas de la vida urbana, obtengan un entorno vital de más calidad y un plus de ciudadanía que les equipare con el resto. Y precisamente porque los planes comunitarios son nece-sarios y positivos conviene alertar sobre sus posibles usos perversos.En primer lugar un plan comunitario, en la medida que pretende transformar la cualidad urbana de un barrio, conlleva una relación formal con la Administración, la local (o la autonómica) casi siempre. La inevitable complicidad que se crea, la de-pendencia de la subvención para financiar la asesoría técnica, la conveniencia de ge-nerar acuerdos amplios para garantizar la ejecutividad del plan, todo ello contri-buye a generar un ambiente consensual pasivo que elimine la necesaria presión conflictual sobre la Administración. No siempre ocurre así, pero quien avisa no es traidor. En mis primeras reuniones con la Favb, cuando ejercía de responsable de descentralización municipal ¡hace ya más de 20 años!, coincidimos en preferir sub-venciones no condicionadas a un proyecto

concreto pero sí destinadas genéricamen-te a la elaboración de propuestas para la ciudad o el barrio, con apoyo técnico o administrativo.

Punto dos: los conflictos de valores y de intereses tambien existen en el barrio. Una de las virtudes de un plan comunitario es reforzar o crear tejido aso-ciativo o capital social y necesariamente el plan debe gestionar las diferencias y las inevitables contradicciones. Sobre la

seguridad, la valoración patrimonial de la propiedad, el diseño y los usos del es-pacio público, la recepción de poblaciones externas al barrio o al país, la presencia de actividades económicas más o menos molestas, la localización y la gestión de los equipamientos, la cofinanciación de programas que no son de “obligación” municipal, la densificación residencial o

no de la zona, etc. Se oponen tanto valo-res de identidad, ideologías y prejuicios, como intereses materiales muy concretos pero no siempre explícitos. El plan comu-nitario no puede suponer a priori que hay un interés colectivo: este interés hay que contruirlo a través de un proceso en el que no todos participan y no siempre es posible el acuerdo.Punto tres: la participación en el plan comunitario. Es fundamental el tejido asociativo y es lícito solicitar también a los ciudadanos individuales. Pero es justo y necesario dar voz a los que casi nunca tienen voz reconocida: niños y ancianos, colectivos inmigrantes, grupos informales de jóvenes, desocupados, mujeres amas de casa, etc. Y encontrar las formas para ello. Las escuelas, los mercados, las plazas, in-tranets barriales, etc. Con frecuencia los recursos humanos más potentes para de-sarrollar la vida barrial no se encuentran entre adultos que trabajan y también es-tán en las entidades si no en sectores de la población que no se organizan hasta que encuentran algo que les afecta, les intere-sa y les da una dignidad de protagonistas, de ciudadanos responsables.

Y por último una nota respecto a los técnicos. En la historia del movimiento asociativo hemos aprendido todos que

los técnicos no se fabrican tanto en la universidad como en la acción. Muchos dirigentes vecinales se convirtieron en excelentes conocedores de la gestión urbanística o en expertos gestores de programas sociales o culturales. El sa-ber profesional no sobra, al contrario, es también necesario, siempre que entre en diálogo con el saber vivencial en el curso de la acción. Y, además, hoy necesitamos un saber tranversal, que no sea el del

abogado o del arquitecto solamente, ni del especialista de lo que sea. Debemos construir una cultura ciudadana común que integre saberes distintos ya que de-bemos afrontar problemáticas complejas, pues así es la vida de todos nosotros. En fin, compañeros, adelante con los planes si son portadores de esperanzas, de ciu-dad futura.

E

El optimismo de la voluntad

Jordi BorjaUrbanista

Anunciaʼt a La Veu del Carrer!93 412 76 00 - carrer@lafavb.com

El interés colectivo hay que construirlo a través de un proceso donde no siempre es posible el acuerdo

Es fundamental dar voz a entidades e individuos pero también a los quecasi nunca la tienen

Todos hemos aprendido que los técnicos no se fabrican tanto en la universidad como enla acción vivencial

18 PUBLICITAT setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

19DOSSIERsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

n estos últimos veinte años se ha dado un gran avance en lo que se refie-

re a la presencia de recursos téc-nicos y profesionales de diferentes ámbitos de las ciencias humanas y sociales en las comunidades locales. Se puede afirmar con absoluta seguridad que jamás en la historia moderna ha habido tantos recursos cualificados para atender a las demandas y necesi-dades sociales de las poblaciones en su propio territorio de vida o muy cercanos a él.

Este panorama positivo -en potencia muy favorable para un enorme avance social a todos los niveles- se ve complicado y a ve-ces enturbiado por una serie de elementos o factores que de hecho disminuyen o limitan este gran potencial y esta riqueza. Estos

elementos pueden ser resumidos en los siguientes puntos:

● La deriva puramente asis-tencial de las políticas sociales; la reducción de las demandas sociales a cuestiones exclusi-vamente individuales y nunca colectivas; la renuncia a abordar sus causas limitándose a las con-secuencias; todo esto ha llevado a la fragmentación de la acción social, a la pérdida de la visión global y a intervenciones cada vez más sectoriales y específicas dentro de un proceso paralelo y creciente de privatización de la gestión de servicios, prestaciones y programas. Nece-sitamos superar la situación existente y recuperar lo que siempre se definió como trabajo comunitario, es decir, un trabajo dirigido a la participación de la población, al reforzamiento del tejido asociativo y a la promoción de un nuevo tejido abierto y de-mocrático interesado en la “cosa pública” y no sólo en su propio interés particular.

●La dependencia de los recursos de di-ferentes administraciones o de diferentes sectores o áreas de las administraciones, en ausencia de una planificación global compartida, conduce a intervenciones sectoriales compartimentadas y crean barreras innecesarias.

●El aumento creciente de las deman-das sociales determinado por la aparición de nuevas problemáticas sociales y por el avance de las ciencias humanas en general produce muy a menudo el hecho de que la mayoría de los recursos se vean absorbidos por la atención inmediata y fundamentalmente individualizada, con consecuencias importantes tales como:La imposibilidad de hecho de atender las

demandas colectivas; la imposibilidad de hecho de intervenir sobre las causas de las demandas; la ausencia de tiempos, espacios y órganos de coordinación y de intervención compartida; la imposibili-dad de realizar intervenciones realmente preventivas; y la enorme dificultad para implicar correctamente a la población en procesos educativos y participativos

absolutamente necesarios para invertir tendencias negativas y para conseguir resultados más permanentes.

Todo ello nos lleva a afirmar que el enorme potencial de recursos existentes está siendo infrautilizado y que la res-puesta a las demandas sociales no alcan-za los objetivos que seguramente todo el mundo consideraría necesarios en el nue-vo contexto social y económico en el cual

nos movemos: las nuevas necesidades y demandas sociales de una sociedad en rápida transformación, la velocidad de los cambios a todos los niveles, el peligro para mí muy grave de una dicotomización so-cial (véase la crisis del sistema educativo público) que manifestaría la obsolescencia de una de las conquistas más grandes del movimiento obrero y sindical y de las fuer-zas progresistas: el Estado Social. Todo esto requiere hoy un cambio.

Desde los diferentes Planes Comuni-tarios que se han ido desarrollando en toda España, y en particular en Cataluña, planteamos una acción que permita recu-perar una perspectiva socialmente avan-zada y progresista al conjunto de profesio-nales y técnicos que, de hecho, trabajan en directo contacto con la población. Pensa-mos por lo tanto, en base a numerosas y diferentes experiencias, que es necesario y posible retomar el terreno comunitario como uno de los terrenos de trabajo de los servicios (no sólo públicos, ya que la res-puesta social está hoy en gran parte pri-vatizada y fragmentada entre diferentes recursos), no por parte de un solo servicio sino a través de una eficaz coordinación comunitaria (a través de lo que llamamos Comité Técnico Asesor). Esta relación co-

ordinada con el territorio y con la comunidad local del conjunto de recursos existentes permite elevar el nivel de conciencia co-lectiva respecto a las demandas sociales existentes, sus causas y sus efectos, así como la búsque-da de soluciones comunes para la mejora de las condiciones de vida en clave solidaria y de sostenibilidad no sólo ecológica, sino social. Este proceso de toma de conciencia encuentra en el diagnóstico comunitario un ele-mento fundamental.

Permite también liberar una fuerza de trabajo técnico -al que llamo equipo comunitario- de las tareas asistenciales y dedicado a la promoción y organización de la participación ciudadana y per-mite la posibilidad de programar intervenciones de medio-largo pe-ríodo con la implicación de todas las áreas y de todas las adminis-traciones con carácter preventivo y con posibilidad de remover las causas de las demandas sociales.

Todo ello requiere, natural-mente, un trabajo a nivel inte-rinstitucional y entre las diferen-tes áreas de las administraciones para que asuman el territorio (la comunidad) como referente de la intervención social y a su pobla-ción como referente social, para que ésta supere la “delegación pasiva” (a los técnicos o a los políticos) y asuma su parte de responsabilidad y protagonismo en la respuesta solidaria a las necesidades sociales.

Naturalmente, todo esto re-quiere por parte de los técnicos de los diferentes recursos mu-chos cambios y la utilización de una metodología comunitaria que permita una relación con la

población mucho más paritaria y demo-crática, basada en una aportación, absolu-tamente fundamental hoy, de elementos científicos de análisis y comprensión de la realidad, así como de la búsqueda de las soluciones más adecuadas.

La resistencia a avanzar en esta línea sólo nos hace ver un paisaje de conflictos sociales locales con la hegemonía y prepon-

derancia de intereses particulares y, sobre todo, la definitiva afirmación de la ideología neoliberal del “sálvese quien pueda” o que la solución sólo es una cuestión individual. No creo que sea por esta visión por la que tendríamos que apostar los que creemos en una sociedad donde todo el mundo pueda gozar efectivamente de todos los derechos y donde la equidad y la paridad de oportu-nidades sea algo más que un eslogan.

E

Unos recursos técnicos infrautilizados

Marco MarchioniSociòleg i expert en desenvolupament comunitari

Las políticas sociales son sólo asistenciales, renuncian a abordar las causas y adolecen de visión global

Se requiere un trabajo a nivel institucional que asuma el territorio como referente de la intervención social

Es necesario retomar el terreno comunitario para diagnosticar las situaciones y promover la participación

20 DOSSIER setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Barcelona, a propòsit dels plans comunitaris de Nou Barris, s’ha fet

una positiva reflexió sobre la importància de tenir en compte la sostenibilitat ambiental a l’hora de concebre la construc-ció o modificació d’un barri. Una bona part de la ciutadania d’aquesta àrea es va incloure en les dinàmiques per prendre de-cisions sobre les edificacions, ja que era conscient del poder que tenia per millorar el seu entorn i també del greu impacte ambi-ental que suposa la construcció d’habitatges.

Segons el Worldwatch Insti-tute de Washington, la construc-ció d’edificis consumeix el 60% de recursos -és a dir materials i energia- extrets de la terra i el 30% de les construccions noves o rehabilitades pateixen la síndrome de l’edifici malalt, provoquen molèsties i malal-ties, de vegades cròniques, en les persones que les utilitzen o viuen al seu voltant. La sín-drome de l’edifici malalt té el seu origen en la radioactivitat dels materials, una ventilació dolenta, la descompensació de les temperatures, les càrregues iòniques i electromagnètiques, les partícules en suspensió, els gasos i vapors d’origen quí-mic i els bioaerosols, entre d’altres agents causals identificats.

Als plans comunitaris s’ha investigat i discutit sobre arquitectura bioclimàtica, sobre gestió del territori i s’ha combinat amb interessants dinàmiques de parti-cipació ciutadana. Així, s’han posat en circulació pràctiques que possibiliten una construcció més sos-tenible com:●L’ús del terri-

tori considerant-lo com a ecosistema. Perquè el territori no és només un solar disponible, sinó què és part in-separable del medi natural amb el seu metabolisme propi. El territori, com les espècies, no evoluci-ona sinó que coevo-luciona. Se l’ha de veure com un conjunt complex.● L’ús de materials que possibiliten

una construcció bioclimàtica. És a dir, construir habitatges saludables amb el mínim d’impacte ambiental i potenciar la seva estructura per procurar l’ús més eficient de l’energia. Cobren importància els aïllaments, l’orientació respecte al sol, la ventilació creuada, l’avaluació de cicle de vida dels materials, etc.●L’ús responsable de l’energia i de les

energies renovables. S’ha inclòs aïllament i energies renovables, especialment ener-gia solar tèrmica que serveixi per escalfar aigua sanitària.●L’ús responsable de l’aigua: inclou la

recirculació d’aigües grises, l’aprofitament de l’aigua de pluja i la utilització d’estris

per reduir el cabdal.●Facilitar la separació, la reducció

i reutilització de residus. Es considera els residus com a recurs aprofitable. Es tracta de tancar cicles, aprofitar cada bocí de matèria perquè tot ve de la natura.●La mobilitat basada en una coexis-

tència pacífica. Es tracta de recuperar el carrer per als veïns i veïnes , per al joc, per a la convivència. Prioritzar les facili-

tats per a les i els vianants, de l’ús de la bicicleta i del transport públic. Aconseguir una circulació menys agressiva del cotxe i també un ús més responsable.

Aquests postu-lats indubtable-ment són un pas en-davant, i des d’aquí felicitem i augurem èxits a les diverses persones implica-

des, tècniques i del moviment veïnal, que han obert la seva ment i amb seguretat també el seu cor per imaginar i fer possi-ble barris més saludables i respectuosos amb la natura i els éssers humans . Ja que els paràmetres tècnics són, d’alguna manera, coneguts o tenim prou informa-ció sobre ells a la Xarxa, volem aprofitar aquest espai per recalcar la idea que per a la implementació d’aquest plans, a més de la saviesa i la responsabilitat, que inclou la participació horitzontal i altres pràc-tiques democràtiques en la planificació i en l’execució, és indispensable assegurar el compromís quotidià de cada persona implicada.

Tot i això, també hem d’anotar que, en els plans comunitaris, és vital la partici-

pació de l’administració pública, que ha de fer explícita la seva coluntat política d’impulsar pràctiques més sostenibles en termes socials i ambientals mitjançant diversos mecanismes, entre els quals la creació de normatives que millorin el comportament energètic i ambiental del parc d’edificis de la ciutat (l’ordenança solar tèrmica va ser un bon inici). Tam-bé s’ha de comprometre en la dotació de prou recursos, no només per a les infra-estructures sinó també per sostenir els llargs proces-sos participatius necessaris per as-solir l’èxit d’aquest d’aquests plans. A més a més, ha de cuidar-se que la part tècnica sigui de la milor qualitat per no córrer el risc del desprestigi.

Els hàbits quo-tidians, a més d’aspectes tècnics i econòmics, impliquen -i amb gran re-llevància- sentiments i valors. Per això afirmem que la presa de consciència ambiental és un procés llarg i complex. Aleshores, la tasca de dinamitzador/a dels processos de presa de consciència ambiental es torna també complexa. Un exemple és l’experiència del Pla Comuni-tari de Trinitat Nova, que ja porta 8 anys de feina intensa però, diuen, “encara ens queda molt per fer”.

Sovint la gent es posa suspicaç a l’hora de fer una opció de consum i es pregunta: Qui hi guanya, amb això?; Què/qui hi ha darrera d’una proposta o d’una altra?. D’altres s’escapoleixen amb el fals argument de “no serveix de res si només ho faig jo”, etc. Per salvar aquests

obstacles, els Plans Comunita-ris dinamitzats per tècniques/cs i veïnes i veïns compromesos –generalment pertanyen a les associacions veïnals- se situen en un lloc privilegiat; tenen un caire proper, són ciutadans/es comuns que poden arribar a seduir la majoria per tal que s’iniciï en pràctiques responsa-bles d’ús d’instal·lacions, estris, aparells i recursos en general. De fet, pel que coneixem, ja han arribat a sembrar les llavors d’una consciència ambiental que s’anirà desenvolupant i madurant a poc a poc.

Per anar enfortint aquesta consciència cal una feina que s’ha de fer de manera sostin-guda i amb molta paciència. Es tracta de sensibilitzar sobre el respecte cap a la natura i dotar d’un mínim d’informació tècnica.

Per a la sensibilització aju-daria el fet de tenir un marc de referència que porti a cadascú i cadascuna a veure la seva petita pràctica estalviadora i/o eficient que contribueix a una fita fixa-da a nivell de barri, imaginada prèviament amb la seva opinió/

participació, i que a la vegada contribu-eixi a un nivell més espaiós, a un marc de referència amb més amplada i prestigi social com ara Kioto. Els acords de Kioto, encara que amb moltes limitacions, poden ser una bona fita on arribar, un bon marc de referència i a la vegada una manera d’impulsar bones pràctiques.

A més a més, és indispensable la informació tècnica, lliurada de manera pràctica i entenedora, sobre el funcio-

nament dels nous e q u i p a m e n t s , instal·lacions i es-tris que s’han posat o que es posaran en el futur a l’abast del veïnat. Així sabran com fer-los servir, com mante-nir-los i com aprofi-tar-los de la millor manera. També sa-bran com reparar-los o a qui acudir perquè pugui fer el manteniment o

la reparació. I també caldria, per altra banda, recordar vells i saludables hàbits que malauradament hem oblidat amb la irrupció de la cultura de les coses d’un sol ús; com ara la reutilització, l’estal-vi, el compartir… Perquè el camí cap a la sostenibilitat només pot fer-se amb l’exercici de la complicitat quotidiana, amb un sentiment de solidaritat proper i a la vegada ampli.

Aquestes experiències seran un exem-ple per a altres barris i faran palès que es pot construir d’una manera ambiental-ment sostenible. Potser, també deixaran petjada positiva per tal que l’adminis-tració comenci a exigir estudis d’impacte ambiental per a la construcció dels edificis d’habitatges.

A

Sostenibilitat i sensibilitat ambiental als barris

Mª Inés AmorosoMembre de lʼAssociació Barnamil

S’ha de potenciar la construcció d’habitatges amb el mínim impacte ambiental i que contribueixin a un ús eficient de l’energia

Els plans comunitaris poden ser un marc idoni per iniciar la majoria delveïnat en pràctiques ecològicament responsables

21DOSSIERsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

ivim en un moment de creixent polarització social i sembla que la ciutat ha esdevingut l’escenari

per excel·lència on es poden observar amb major cruesa els fenòmens de marginació i d’exclusió social.

Hem assistit al pas del model de l’Es-tat del benestar a preconitzar, per raons econòmiques, la necessitat del model de la societat del benestar. En aquest model, la responsabilitat de cobrir les necessi-tats dels ciutadans i ciutadanes es deriva a la mateixa societat de manera que l’Estat se’n desresponsabilitza progres-sivament.

En aquest context sembla pertinent dur a terme una reflexió entorn l’exclu-sió social, la marginació i la interlocució social i política amb aquest sectors. Si la societat civil s’ha de fer càrrec de l’atenció als sectors més desafavorits ens haurem de preguntar des de què entenem per “societat civil” fins a quin és el paper dels protagonistes, de les persones que es tro-ben en situacions de marginació i d’exclu-sió social i que són les grans absents de les polítiques que se’ls adrecen.

Els Plans Comunitaris volen abordar les transformacions urbanístiques que

s’estan produint a la nostra ciutat però també tenint en compte les transforma-cions socials i econòmiques de què són objecte els barris. Els Plans es plante-gen com un model d’interlocució social i política sovint alternativa a altres formes de participació i d’intervenció social i comunitària. És legítim doncs que ens preguntem si els Plans Comu-nitaris poden o han de donar raó de les desigualtats i amb quines eines compten per fer-ho.

A la literatura sobre participació ciu-tadana trobem sovint diversos conceptes, el d’actors, el d’agents socials, el mateix concepte de “comunitat” que ens remeten a la idea d’uns ciutadans i ciutadanes conscients i organitzats i amb objectius comuns. Aquests termes, junt amb el de societat civil, ens parlen de realitats més o menys homogènies. Però les ciutats no són un espai igualitari on tot es resol a partir del diàleg. La ciutat és l’espai de fortes tensions i de lluites de poder, pel poder econòmic i també pel poder polític.

En aquest context, de què parlem quan parlem de societat civil? D’entitats ciuta-danes, d’ongs, de grups empresarials, de lobbys?

Marginació i exclusió social tampoc són termes de fàcil definició. Actualment es troben a l’agenda dels polítics i en les preocupacions de les organitzacions socials. No obstant, gairebé sempre des d’una òptica pal·liativa, poques vegades des de la prevenció i pràcticament mai

des de l’anàlisi de les causes estructurals que les provoquen.

Seguim sucumbint a la idea tranquil-litzadora que la marginació i l’exclusió són fenòmens allunyats de la nostra vida quotidiana, situacions que afecten deter-minats grups de risc i persones que tenen alguns trets específics que predisposen a patir aquestes situacions.

Una societat com la nostra, que es basa en una teòrica igualtat, ha de construir arguments que legitimin i expliquin les desigualtats com un fracàs personal més que no pas com un procés al qual estan predestinats determinats sectors socials. Quan diem que determinats sectors es-tan predestinats a l’exclusió estem fent esment a una característica pròpia, es-tructural del sistema en que vivim que va canviant d’objectiu però que deixa a la cuneta aquelles i aquells que ja no li ser-veixen. Persones que tenen una cara i una identitat conegudes: joves condemnats a treballs precaris, homes i dones que tot i tenir una feina, aquesta no els protegeix de estar sota el llindar de la pobresa, im-migrats i immigrades sense papers que es-tan explotats en treballs en negre o bé que malviuen en precaris campaments de pas improvisats, jubilades, jubilats i vídues que malviuen amb una pensió de misèria, persones sense llar, treballadores sexuals i tantes altres persones que conformen el nostre paisatge quotidià. El sistema capi-talista les expulsa cap a una perifèria de límits cada cop més intangibles.

Els barris perifèrics d’una ciutat llati-noamericana, els camperols expulsats de les seves terres, diversos grups exclosos

generen demandes d’interlocució polí-tica col·lectiva. Aquí, al nostre context, en canvi, sembla difícil treballar des de l’exclusió. La majoria de les respostes es generen des de fora. Els qui parlen en torn de l’exclusió són generalment les i els professionals que hi treballen però poques vegades les persones que en són protagonistes. Efectivament l’exclusió es caracteritza per aquesta dificultat per fer-se visible socialment.

Paral·lelament, el protagonisme de la societat civil, és a dir, la delegació a les entitats que conformen el tercer sector

de les accions adreçades als col·lectius en situacions de marginació o d’exclusió social, planteja diversos problemes que sovint queden amagats. La preponderàn-cia d’un discurs tècnic que fragmenta i individualitza les causes d’exclusió i que amaga les arrels polítiques de la matei-xa, la manca de control ciutadà sobre la gestió o les prioritats que es plantegen, la pràctica absència de la veu dels usuaris i de les usuàries que acostumen a ser des-qualificats per donar la seva opinió... Tot

plegat condueix a un abordatge paterna-lista i destinat més al control social que a la resolució de les causes de l’exclusió i la desactivació de les fal·làcies que la fan creure inevitable.

Sembla clar que un primer pas neces-sari per convertir aquest col·lectius d’ex-closos en interlocutors possibles haurà de ser fer-los visibles. Anar traient-li capes a la ceba de les legitimacions i de les ex-plicacions que estigmatitzen les persones i que són en definitiva les que els situen a la perifèria.

Plans Integrals, Plans Comunitaris, el moviment veïnal clàssic, no hem estat capaços de donar veu a aquests col·lectius que desborden els nostres objectius adreçats a uns sectors socials “normalitzats”. Sectors que ja tenen ca-nals i formes de participació a diferents nivells. Un altre dels interrogants que ens preocupen seria l’àmbit d’actuació. Com conjugar la lluita contra desigual-tats que tenen un abast global i en certa mida globalitzat amb un marc d’actuació necessàriament local?

Els anomenats moviments antisiste-ma, antiglobals, ja han posat a la seva agenda la lluita contra l’exclusió com una prioritat i des de diferents modali-tats de lluita ens fan presents les grans esquerdes que ens estan duent cap a una societat cada cop més fragmentada i in-justa. Tal vegada seria l’hora que el con-junt dels moviments socials assumíssim la lluita contra l’exclusió no des de posi-cions paternalistes sinó com a part d’un projecte emancipador que ens implica a totes i a tots personalment.

V

Exclusió social i interlocució política

Eva FernándezAntropòloga i presidenta de la Favb

Seguim sucumbint a la idea tranquilitzadora que la marginació i l’exclusió són fenòmens allunyats de la nostra vida quotidiana

Un primer pas necessari per convertir el col·lectiu d’exclosos en interlocutors possibles haurà de ser fer-los visibles

22 PUBLICITAT setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

23DOSSIERsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

os primeros planes populares aparecen hacia los años 75-78. Son quizás la más genuina

expresión del romanticismo urbano. La conciencia urbana hervía. Aún se fusila-ba, Martín Villa se reunía con las AVV en el Centre Social de Sants, Socias parecía un alcalde legítimo y las organizaciones vecinales, muchas de ellas para-legales, disponían de una herencia impagable: la muy amplia y rica respuesta a la renova-ción del Plan Comarcal, una de las pocas ocasiones en que el movimiento de barrios reconoce la ciudad real, el área metropo-litana.

En su mayor parte se redactaban a partir de los programas reivindicativos arraigados y poco mas, todo muy vincu-lado a la piedra. Adolecían de planteami-entos culturales (mas allá de los diables o el centre cívic), ambientales o económicos. Era lo que había. Lo primero es antes. Hubo excepciones, entre ellas la del Casc Antic, en que la redacción del plan era mucho más que un listado de reivindica-ciones: era una respuesta en toda regla al durísimo planeamiento existente desde hacía decenios y en proceso de ejecución, la reubicación del centro medieval en el puzzle ciudadano, la aportación in situ de conceptos recientemente aprendidos como rehabilitación, regeneración económica, derecho a la permanencia, preservación del patrimonio, reutilización de espacios públicos abiertos o cubiertos. Todo esto en un contexto de decadencia física, social y económica de este lado de la Ciutat Ve-lla a causa de la clausura del mercat del Born, el traslado del mercat del peix y el puerto comercial la Zona Franca, cierre de las estaciones de Francia y del Norte, y por descontado, la penuria de inversiones a la espera de los bulldozers.

Eran momentos propicios, la po-blación estaba muy sensibilizada y la asociación de vecinos suficientemente arraigada. El porciolismo se confió de-masiado. Las expropiaciones en aras de actuaciones supuestamente higienistas habían seguido un curso inexorable pero ya era tarde para ejecutarlas. Activar el centro histórico como gran reserva de plusvalías especulativas mediante la repetición de vias laietanas como supuestas operaciones saneantes ya no era posible, al menos no como estaba previsto. Eran momentos propicios y las condiciones irrepetibles.

Con el franquismo tardío aparecieron organizaciones vecinales de indiscutible representatividad, cierta capacidad de respuesta política y aglutinadoras de sectores profesionales del mundo del urbanismo, el derecho y las ciencias so-ciales que daban solidez y solvencia a las propuestas. En suma, el plan popular fue un intento de conseguir compromisos a largo plazo de orden normativo, político y económico y mecanismos de cogestión y participación en sus contenidos. La crisis política general tenia su reflejo en el do-minio de la ciudad, en sus recursos, en la gestión. La osadía de las organizaciones de barrio llega a lo más hondo del poder urbano: el planeamiento, o más aún, la utilización fraudulenta y a capricho del planeamiento. Las actuaciones vecinales se concentran en anticipar operaciones

previstas en el plan popular (rehabilita-ción y ocupación de manzanas enteras vaciadas por la expropiación, reutilización de espacios libres y edificios, etc.

Entretanto, superados los primeros tiempos de asentamiento y legitimación, el poder municipal se recompone. Todo empieza a ser más limpio, más verde, más libre, más sano, más culto, legítimo, pero el modelo de crecimiento no puede ser la acumulación de un inmenso listado de programas reivindicativos. Algunos planes populares son acogidos, más bien vampirizados y pronto pasan a ser PERIS para todos los gustos, hasta para legiti-mar las cuatro plantas de más del nuevo edificio de la Diputació.

El debate se traslada a los consells de districte, las áreas de planeamiento municipal o autonómica. Al otro lado de las mesas de negociación se sientan a me-nudo antiguos co-redactores de los planes populares. La desfiguración y aguado de las propuestas originarias no deberían ser demasiado inquietantes.

Entretenidos las asociaciones de barrio en asuntos como la representatividad, la participación o la descentralización, en el

horizonte aparece un modelo imparable de transformación de la ciudad muy vie-jo y muy nuevo: los juegos olímpicos. La auténtica inflexión del latir de Barcelona se produce entonces, y las posiciones se fijan para mucho tiempo. Todo queda su-bordinado a los JJOO. Barcelona tiene un proyecto, lo demás son reclamaciones, re-ticencias, que serán debida y democrática-mente atendidas. Una de las asignaturas pendientes heredadas más significativa de la regeneración urbana de Barcelona, la Ciutat Vella, entra en un proceso de

ralentización normativa, ejecutiva y eco-nómica. Actuaciones puntuales no consi-guen camuflar el hecho de que la Ciutat Vella debe esperar; demasiado caro, de-masiada gente, demasiado injusto, dema-siado pobre. El gringo diría “es el tiempo, estúpido” y era el tiempo. En diez años de mareo de la perdiz en la ejecución de las actuaciones en vivienda, equipamientos, vialidad, revitalización económica, con-servación, el Casc Antic pasó de 47.000 habitantes a 16.000, la mitad de los cuales en situación de lumpenización acusada. La situación es muy otra; las reducidas actuaciones públicas, particularmente en vivienda, no consiguen (suponien-do que se pretendiera) evitar la despo-blación, el desarraigo. El imperdonable aplazamiento de la reutilización del Born y la transformación del Mercat de Santa Caterina, auténticos motores de la activi-dad económica, no pueden achacarse a los arqueólogos. Hay algo de perverso (quizás no deseado) en todo este proceso.

Finalmente, el viejo sueño de Serra-Maragall de propiciar la intervención-rentabilidad del capital privado se está produciendo. En la Ribera, las actuacio-nes públicas prácticamente se han redu-cido a saneamiento y vialidad, el resto ha venido de la mano de la iniciativa priva-da capaz de sacar provecho a los valores de situación y a las particularidades históricas de la zona. Nada que objetar. Quizás no cabía otra opción regeneradora de no ser que para rehabilitar una finca y alquilarla por días a tropezientos euros, primero hay que vaciarla, Más arriba el mercado de Santa Caterina, cercado por las comunidades crecientes de al-macenistas chinos (zona de Sant Pere), dominicana, magrebí, grupos muy poco familiarizados con la cultura de consumo de mercado, de producto fresco, no se sabe muy bien qué papel tiene reserva-do que no sea impresionar... Sólo queda saber si a la recuperación del mercado, demasiado tiempo ausente motor econó-mico de esta zona, traerá la reapertura de la mercería u otro almacén de tejidos asiáticos o una franquicia fashion o las oficinas de administración de alquiler de apartamentos por días con privilegiadas vista a las multicolores conchas del nue-vo mercado.

La respuesta, muy pronto. En cuanto a lo que sobrevive de los planes popu-lares quizás lo más destacable sea que fueron uno de los mejores ejemplos históricos del ansia de intervención en la gestión de la vida en la ciudad, una forma de democracia insuficientemente reconocida.

Una reflexión sobre los planes populares

Prudenci SánchezOrfebre y ex-presidente de la Favb

L

tallers, 79 tel.: 93 301 35 75barnasud, (gavà) tel.: 93 638 29 18tallers, (overstoks) tel.: 93 412 72 85creu coberta, 73 tel.: 93 424 57 96

nou de la rambla, 15 tel.: 93 302 42 36sant pau, 2 tel.: 93 302 23 95tallers, 3 (clàssica) tel.: 93 318 20 41tallers, 7 tel.: 93 302 59 46

*Les teves botigues de música*De la A a la Z *100 x 100 música

24 DOSSIER setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

l treball comunitari no és un invent del segle XXI. Fa dècades que es porten a terme en desenes

de barris de Barcelona els anomenats Plans Comunitaris. Però és sobretot a partir del 90 que, a iniciativa de les AVV, es posen en marxa de manera generalitza-da, amb alguna excepció. Ens va semblar

oportú finalitzar aquest dossier demanant les AVV i entitats que ens expliquessin en breus textos les raons o situacions que els van portar a desenvolupar processos co-munitaris. Així ho han fet i els ho agraïm. Només aclarir que el text de Torre Baró no és únicament de les entitats sinó de la Comissió del Pla Comunitari.

E

Les associacions davant els plans comunitaris

omo Asociación de Vecinos Pi i Margall de Baró de Viver, en el año 2002 nos planteamos captar

recursos económicos para poder realizar un estudio y valorar la posibilidad de promover actuaciones comunitarias en nuestro barrio debido a la situación de precariedad eco-nómica, laboral y social que padecía Baró. A través de Participación Ciudadana del distrito de Sant Andreu con-seguimos la subvención para poder realizar el estudio. Es a partir de este momento cuando entramos en contacto con la fundación privada Tri-nijove, fundación que trabaja en el territorio desde hace más de 18 años en el ámbito sociolaboral y con personas con especial dificultad.

Los objetivos de este estudio se resumieron en tres principalmente: la identificación de los problemas y necesidades del barrio para proponer futuras líneas de intervención comuni-tarias, la detección e identificación de los diferentes agentes que intervienen y realizan actividades y la identificación de los recursos existentes. Mediante los obje-tivos propuestos se elaboró el diagnóstico comunitario y las propuestas de interven-ción comunitaria (de septiembre a diciem-bre de 2002). Con el diagnóstico en mano y el interés que despertó en los propios ve-cinos y entidades del barrio, en abril del 2003 presentamos el documento al barrio invitando también a entes políticos para

que se sumaran a este proceso. Y es en este momento donde surge el compromiso tanto por parte de las administraciones públicas (Generalitat de Catalunya y Ayuntamiento de Barcelona) como de los vecinos y vecinas y del tejido asociativo del barrio para trabajar conjuntamente la posibilidad de llevar a cabo un Plan Comunitario en Baró de Viver. Con este

fin se realiza el anteproyec-to al plan comunitario (de junio a diciembre de 2003) diseñado desde una acción integral, participativa y global dirigida a trabajar desde dos líneas de trabajo: Fomentar la participación del tejido asociativo del ba-rrio e implantar alternati-vas a la inserción sociolabo-ral. Este anteproyecto tiene un efecto positivo y multi-plicador en Baró, llegando a tener como resultados tres comisiones de trabajo, reuniones periódicas de

coordinación con técnicas de ambas admi-nistraciones, funcionamiento estable del punto de atención de inserción laboral, la creación de la asociación de comerciantes Baró Comerç y la elaboración del dicta-men del barrio por parte de los vecinos y del tejido asociativo para tenerlo en cuen-ta en el PAD (Plan de Actuación del Dis-trito). Actualmente, ya estamos dentro de los planes comunitarios existentes y esperamos alcanzar los objetivos que nos planteemos de forma conjunta.

AV Baró de Viver

Baró de Viver ya está en los planes

El plan de futuro de Bon Pastor

a Asociación de Vecinos de Bon Pastor tiene una larga tradición de lucha. En esta tradición siem-

pre ha estado presente la necesidad de agrupar en torno a las reivindicaciones del barrio al conjunto de las entidades: así nació la Comisión Pro-metro, que ha conseguido felizmente que en nuestro barrio las obras de la línea 9 estén ya comenzadas.

En 1998 el distrito y el regidor de en-tonces, Eugeni Forradellas, supo recoger el sentido unitario y planteó la posibili-dad de elaborar un Pla de Futur para ha-cer un diagnóstico de la nueva situación de nuestro barrio a raíz de las distintas intervenciones muy importantes que iban a desarrollarse en nuestro territorio: la renovación de las Casas Baratas, la re-forma de los entornos del río Besòs y el importante crecimiento demográfico del barrio con los cambios que se producirían en La Maquinista eran un ejemplo.

Si bien la asociación de vecinos tenía claras las consecuencias que se derivaban de este proceso, el Pla de Futur sirvió para que, tras la asunción unitaria de un diagnóstico de la situación del barrio y sus posibilidades de futuro, tanto el resto de entidades como vecinos a nivel individual, especialmente jóvenes, se involucraran en el seguimiento de las necesidades y prioridades que surgieron en dicho plan.

Hemos conseguido compromisos, un calendario de desarrollo de algunas piezas

impor tantes para el porve-nir de nuestro barrio: metro, Casas Baratas, terminación del nuevo puente del Molinet sobre el río... y algunas obras emblemáticas que antes de final de año ya

estarán inauguradas (una guardería que comenzará las clases con el nuevo curso es-colar, una biblioteca de barrio y una nueva sede donde ubicar los servicios sociales). Por otra parte, el distrito nos ha servido como intermediario para abrir cauces de interlocución con otras administraciones.

Asímismo, hemos creado una comisión de seguimiento en la que la asociación de vecinos no parará de reclamar los otros elementos que consideramos significativos para la mejora de nuestro barrio, especial-mente una apuesta decidida por los ciclos formativos aprovechando la infraestruc-tura del Instituto Cristóbal Colón, y una residencia de la gent gran, cuyo solar fue cedido en su día por la Generalitat.

El Pla de Futur del Bon Pastor se nos ha revelado pues como un buen instru-mento de diagnóstico, de participación y también una buena herramienta de con-senso vecinal.

AV Bon Pastor

Roquetes, un barrio abierto

l año 2002 se hicieron unas jornadas-debate para plantear como queríamos la remodela-

ción de los equipamientos existentes en Roquetes y cómo nos planteábamos los nuevos equipamientos. La mayoría de los participantes en las jornadas es-tuvo de acuerdo en pedir al distrito de Nou Barris y a la Generalitat la puesta en marcha de un plan comunitario en Roquetes.

Todos los que participamos en las jornadas, la Plataforma de Entidades (entre ellas la AVV de Roquetes) y vecinos/as del barrio, creímos conve-niente recuperar el espíritu participa-tivo, creativo y solidario que siempre ha tenido Roquetes.

A partir de experiencias que el soció-logo Marco Marchioni estaba llevando en algunos barrios de Nou Barris con planes comunitarios, nos pusimos en marcha sabiendo que cada barrio es diferente y que por tanto, las necesida-des no son las mismas, pero teníamos

temas comunes: la sanidad, la ense-ñanza, Collserola...

El por qué de un plan comunitarioCon mucha ilusión presentamos la pro-puesta al distrito de Nou Barris y a la Generalitat, que aprobaron la puesta en marcha del Plan Comunitario de Roque-tes a principios del año 2003.

Entendemos un plan comunitario como una herramienta para convertir una so-ciedad que se está individualizando, y creemos que lo importante somos las personas, porque más vale ser que tener. Porque Roquetes existe y queremos que todos los ciudadanos/as que vivimos en él, nos creamos que la mejor política que se puede hacer es la democracia participati-va, donde cuentan todas las personas que tengamos ganas de creer en un modelo de participación, de consenso, de sostenibili-dad y con visión global.

Con nuestro logo, una piña abierta, pretendemos identificarnos como un barrio abierto y con Collserola como de-fensa.

Ya tenemos un plan comunitario, con un diagnóstico elaborado en el año 2003 y con un montón de propuestas para el año 2004, muchas de ellas ya en marcha y que están siendo llevadas a cabo entre todos y todas.Plataforma de Entidades de Roquetes

a AVV de Ciutat Meridiana de-cidió apostar por el plan comuni-tario de zona, ilusionados y tras

reflexionar sobre la necesidad de mejorar la dinámica asociativa del barrio, y con el objetivo de implicar a vecinos y entidades, aumentando la participación para, de una manera plural, abierta y democrática, elaborar un proyecto de barrio con el cual transformarlo.

Hasta el momento no se ha cumplido el objetivo, pues durante el primer año

el equipo técnico (gestionado por IDEAS) impuso su dinámica y no tomó en cuenta nada de lo que la asociación les propuso, marcando un ritmo que exluía a la AV en la práctica de este proceso. Las dos perso-nas contratadas, que este año son las mis-mas, se escudan en su condición de equipo de zona para no desarrollar casi ningún trabajo de barrio.

A día de hoy, esta asociación no ve refle-jadas las inquietudes y problemas del barrio en el diagnóstico que estos técnicos han ela-

borado. En este momento es-tamos en fase de corrección de un programa de trabajo del plan del barrio y espe-ramos que los técnicos del equipo sean un instrumento para llevarlo a cabo.

En todo caso, nuestro gran objetivo, la implica-ción de las entidades y el aumento de la participa-ción de los vecinos, sigue siendo prioritario junto a la mejora del nivel de vida de este barrio, y esperamos que sea a través del plan comunitario. Si no, habrá que buscar otras alterna-tivas.

AV Ciutat Meridiana

Interrogantes en Ciutat Meridiana

E

C

L

L

25DOSSIERsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Sant Antoni i el pla comunitari

l barri de Sant Antoni ha viscut durant tres anys una experièn-cia força reeixida de desplega-

ment d’un pla comunitari. La cosa, és clar, no va néixer a partir de les deman-des dels veïns, sinó com un objectiu polític promogut per la Diputació Provincial de Barcelona, amb el suport de professors d’universitat desitjosos d’estudiar i ori-entar casos pràctics de sociotècniques, amb la simpatia de tècnics municipals amb ganes de fer la seva feina de forma més propera als veïns i disposats a enfortir les connexions entre la societat i les admi-nistracions.

Tot i així, a alguns nuclis del barri la idea els semblà seductora. No era sorprenent, perquè des de feia temps s’estava tre-ballant, en especial des de l’associació de veïns, de cara a enfor-tir la xarxa solidària i organitzativa del bar-ri. Aquest moviment unitari funcionava, sobretot, de cara a la Festa Major; però també al voltant d’episodis de suport a lluites ciutadanes, com per exemple, en defensa del Xalet de Golferichs, per l’escola pública, reivindi-cant equipaments i serveis per al barri, reclamant atenció especial als problemes de la gent gran.

Amb aquests precedents, de seguida va tenir ressò l’objectiu (que era presentat pels promotors com un projecte obert i participatiu) de confluència entre polítics municipals, tècnics de serveis, entitats ve-ïnals i gent del barri. Tots junts i agerma-nats, amb voluntat de crear organitzaci-ons i impulsar accions per tal de millorar la convivència, el benestar, la responsabi-

litat, la participació ciutadana.La primera etapa va ser donar a co-

nèixer i explicar la iniciativa, constituir un nucli promotor, buscar gent amb ganes de col·laborar. La segona etapa va consistir en fixar temàtiques, formar comissions de treball i plantejar-se un primer objectiu, esbrinar un diagnòstic de situació i albirar algunes mesures viables d’intervenció. A la tercera fase s’havien d’emprendre alguns projectes

concrets i, per tirar-los endavant, calien ajuts i subvencions. Efectivament, per a aquesta etapa de maduresa era indispen-sable poder disposar d’un suport material més o menys important, i d´uns serveis personals de caire tècnic o administratiu segons l’estil de cada projecte. Tanmateix la cosa pintava bé i les administracions havien promés el seu recolzament.

I un cop ja iniciada amb il·lusió aquesta tercera fase, es va interrom-pre de sobte l’experiència, per culpa de la regidora i el gerent del districte de l’Eixample, com vam exposar a l’últim número de Carrer.

AV Sant Antoni

Desarrollo social en Trinitat Nova

a AVV de Trinitat Nova lleva muchos años trabajando por la mejora y condiciones de vida

más dignas de todos los habitantes del barrio. Y analizando en todos sus aspec-tos las deficiencias y, en otro sentido, si hay aspectos positivos y potenciadores.

El tipo de vivienda que se construyó en los años 50 y 60 era pequeña, de baja cali-dad y, para colmo, con aluminosis y carbo-natosis. Con un tejido comercial muy dé-bil. Con una población de edad avanzada y un rápido envejecimiento. Con un tejido social débil. Con todo este análisis pro-fundo de ver lo que teníamos en nuestro barrio. Sentimos una profunda inquietud de cara al territorio. Vimos que lo primero que teníamos que hacer era una autocríti-ca a nosotros mismos y cambiar el chip en otra dirección. Cambiando nuestra forma de hacer las cosas.

Esta visión de análisis nos lleva a tra-bajar un diagnóstico, con la participación del barrio, con todos los agentes sociales

que trabajan en él (entidades, grupos, profesionales, personas, etc). Teníamos que cambiar la forma de trabajar. Si no era así, el barrio caminaba en dirección de convertirtse en una residencia asistida.

Con una agenda cargada de quehace-res, el Plan Comunitario nos ha permitido implicar a más gente en la mejora de nues-tra calidad de vida y abrir nuevas perspec-tivas de transformación del barrio.

AV Trinitat Nova

LE

Verdum, mobilitzat amb el pla

l Pla Comunitari de Verdum es va gestar l’any 1998, quan un grup de persones, recolzades per en

Marco Marchioni, van començar a treballar per fer realitat un desig: mobilitzar el barri i donar-li una dimensió més col·lectiva.

Van ser moltes hores d’il·lusions i de treball, de parlar de possibilitats i de connectar amb ve-ïns i veïnes, asso-ciacions, recursos i serveis per poder fer un diagnòstic el més participa-tiu i integrador possible, on tot-hom hi pogués tenir cabuda.

Per donar més cos i personalitat a la feina que s’estava fent es creà l’Associació Triangle, que te-nia per objectiu vetllar perquè el procés fos metodo-lògicament correcte i integrador, que es creessin dinàmiques comunitàries i el lideratge del Pla fos compartit i plural. En aquesta suma de voluntats i d’esforços, el paper de les ad-

ministracions ha estat clau.Poc a poc els desitjos han anat prenent

forma i el Pla Comunitari de Verdum fa uns anys que ja és realitat: hi ha dues persones treballant al Pla, recolzant els diversos projectes que s’han creat des d’una perspectiva sòcio-educativa.

La gestió de Pla està en mans de l’Associació C o m u n i t à r i a de Verdum, entitat de segon grau, formada per diverses associacions del barri i persones a títol individu-al. Actualment en formen part l’associació de veïns, Els propi-etaris, el Centro Cultural García Lorca, l’Associ-ació Triangle, el Grup Munta-nyès, i veïnes i

veïns no associats.Després d’aquests anys podem dir que

la feina feta és lenta i complexa, però molt rica i que val la pena !!!

Associació Comunitària de Verdum

E

4 años de proceso en Torre Baró

l próximo mes de o c t u b r e

se cumplirán 4 años desde que el Plan Comunitario empezó a dar sus primeros pasos. Es momento para agradecer, para ser conscientes de que esto ha sido posible gracias tanto a quien pegó un cartel como a quien bajo cada lunes a las reuniones de urbanismo…por placer.

Este proceso hoy nos ilusiona, nos ha hecho crecer, si nos sentamos un grupo de vecinos/as frente a una mesa y pensamos qué es el plan es el resultado es: unión, comunidad, valentía, barrio, comunicación, decisión, acercamiento, colaboración, orga-

nización, objetivos, discusión, dar y recibir, apostar, transparencia, dis-crepancia, conviven-cia, amistad, traba-jo, consecuencias… compartir y saber decir a veces “yo sólo sé que no lo sé”.

Los resultados son muchos y que-remos que sigan

creciendo, mes a mes. Eso será posible re-conociendo el trabajo de todos y cada uno de los que colaboran con y para el barrio: vecinos y vecinas, entidades y asociaci-ones, servicios públicos y profesionales, administraciones y otras instituciones.

Comisión del plan comunitariode Torre Baró

E

Vallbona presenta su diagnóstico

allbona es uno de los barrios de Barcelona que está inmerso en un proceso comunitario. Este

barrio, de escasa población y unido inde-fectiblemente a los barrios de alrededor, entendió que la única forma de trabajar eficazmente era aunar a Ciutat Meridia-na y Torre Baró en un Plan Comunitario para los tres barrios.

En la Zona Nord se está dando este proceso vecinal de una manera un tanto curiosa: a dos velocidades, ya que Torre Baró lleva-ba tres años trabajando en el Plan Comunitario, mientras que Ciutat Me-ridiana y Vallbona empe-zaban con el proceso. Así, Vallbona, que acaba de terminar la presentación del diagnóstico, empieza a notar la existencia de un proyecto de dinamización social que, aunque nació con ciertos resquemores y falta de claridad, se acoge con ilusión entre los que estamos trabajando direc-tamente en la mejora de la

vida en los barrios.El Plan Comunitario, desde el pun-

to de vista de Vallbona, es un proceso participativo que pretende sacar a los vecinos de su ensimismamiento y ani-marles a participar en actividades cuya intención sea la mejora social de su entorno y generar una comunidad so-lidaria que luche unida por sus necesi-dades. Es decir, llegar a una dinámica social similar a la que existía a finales

de los años 70 y prin-cipios de los 80 que, de alguna manera, echamos de menos. Aunque nos alegramos de la existen-cia de estos procesos de dinamización, nos parece triste que una sociedad comprometida y solida-ria, nacida de la lucha contra la dictadura, se haya diluido hasta casi desaparecer en la vorági-ne de la tendencia social occidental de egoísmo, individualismo y falta de solidaridad.

AV Vallbona

V

26 PUBLICITAT setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

27OPINIÓsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Kiosk

Un chófer de autobús se suicidaGregorio MoránLa Vanguardia, 26 de junio de 2004

¡Qué difícil es ser feliz! O quizá habría que precisarlo más y decir: ¡Qué difi cil es que te dejen ser feliz! Ésta es la historia de un hombre que fabricó su ruina sin pretender otra cosa que alcanzar un poco más de la felicidad doméstica que ya tenía. Quizá debía de haber pensado que cuando al-guien es dichoso y la vida le rueda, aunque sea a trompicones y rodeado de gentes al acecho para joderte la existencia, lo mejor es disimular y que no se note. Pablo Díez Cuesta, conductor de autobús de Trans-ports Metropolitans de Barcelona (TMB), hubiera cumplido el próximo miércoles 48 años de no ser porque quería tener más tiempo para dedicarlo a los de su casa y, sobre todo, poder asistir a los partidos de fútbol de su hijo José Luis, que por cierto no era suyo, sino de un anterior matrimo-nio de su mujer, pero como si lo fuera. Y por supuesto hubiera cumplido años si eso que se da en llamar ser humano no fuera un animal despreciable al que ponen ga-lones de mando. ¿Cuántos hijos de perra se pueden cruzar en tu camino dispuestos a hundirte la vida de tal modo que sólo te queden dos opciones, la humillación o la muerte?

Ésta es una historia muy sencilla que nadie se ha molestado en contar porque hace ya muchos años que la gente de por acá se olvidó de cuando se emocionaba con lo títulos de las novelas de Paco Can-del, Ha muerto un hombre, se ha roto un paisaje. ¿Quién, fuera de los suyos, va a preocuparse por Pablo Díez Cuesta, na-tural de Castrillo de Rucios -un pueblo difícil de encontrar hasta en el mapa, allá en la linde norte de la provincia de Burgos a la vera del páramo de Masa-, hijo menor de siete hermanos, emigran-tes a Barcelona en los tiempos del cólera, que llevaba trabajando un buen pico de años de conductor en los autobuses del Ayuntamiento? ¿Quién va a dedicar un reportaje a un empleado de ese ayunta-miento modélico, observatorio del mundo mundial, que ha tenido la mala fortuna de matarse cuando apenas se inaugura-ba el Fòrum de les Cultures, donde iban

a tratarse a fondo y con brillantez los males que nos aquejan, ¡ay!, ahora que hemos engordado tanto?

Pablo Díez Cuesta, natural de Castrillo de Rucios, llevaba dicisiete años condu-ciendo un autobús urbano de Barcelona y aunque la vida no le había sido fácil, un matrimonio fallido, una hija por criar, al fi nal la casualidad le abrió una luz en el túnel y encontró una mujer, que hasta en el nombre daba suerte, Maravillas -para que luego digan que el destino no juega con los nombres- ocho años más joven y con otro matrimonio errado que le dejó dos hijos. La cosa funcionó y pasados un par de años de boda y convivencia se de-cidieron a tener uno más, que salió niña, y que hoy es una huérfana de diez añitos, demasiado taciturna para su edad, y que se llama Miriam. Cumpliendo a rajatabla con el horario y añadiendo otros cuarenta

y cinco minutos extra todos los días y no pasándose un pelo en los gastos, la vida podía seguir hacia delante. Pero la ruta que hacía quedaba tan lejos de su casa en l’Hospitalet que eso incomodaba, y además estaban los partidos de fútbol del chaval, que no era suyo pero como si lo fuera, y así que se decidió a cambiarse de zona y agarrar otra línea más cercana a casa; el relevo lo podía hacer en la plaza Espanya, casi a un tiro de piedra. Le costó pero al fi n pudo hacerlo. Lo que no sabía es que iba a durar apenas tres meses lle-vando el autobús por la nueva línea de la Zona Franca.

La cosa empezó a torcerse con el responsable de la zona, porque hacía y deshacía los turnos de fi n de semana como le salía “de la punta del capullo”, que para eso era el jefe y a él nadie le tosía; siempre a los mismos y por las mis-mas espléndidas razones vinculadas a lo testicular. Pablo Díez Cuesta protestó, porque ya no podía hacer lo mismo que antes y no podía acompañar a su hijo a los partidos. La queja sólo sirvió para que le anotara en el libro del te vas a enterar y en la página el próximo marrón te lo vas a comer entero, bravucón. Más tarde o más temprano tenía que ocurrir y el día aciago fue el 21 de enero. Hizo el arqueo en el mismo rollo de los billetes, como ha-cen todos los conductores de autobús, y cortó y lo tiró o Dios sabe lo que debió ha-cer con aquel maldito papel, y empezó a despachar billetes. Pero aquel día estaba llamado a ser un día aciago. Subieron un par de inspectores y una señora enseñó el papelito del arqueo, que muy bien podía haberlo recogido del suelo, y aseguró que aquella especie de billete se lo había ven-dido el conductor.

Los inspectores hicieron el parte de incidente y empezó la tragedia anuncia-da para Pablo Díez Cuesta, acusado de quedarse con un euro y diez céntimos. El expediente siguió su curso. Nunca había tenido enfermedad alguna digna de men-ción fuera de una tendinitis, por práctica de deportes. Su historial clínico es impe-cable, ni una depresión ni un tratamiento especial. El matrimonio iba como una

balsa. Pero a partir de aquel 21 de enero y el expediente algo le hacía temer lo peor, y empezó a dormir mal. Posiblemente no conocía el famoso principio según el cual si algo es susceptible de empeorar, lo más probable es que empeore. Y así ocurrió a los dos meses casi exactos. El martes del pasado 30 de marzo le comunicaron que estaba despedido. Pero las empresas, ya se sabe, no son desalmadas, tienen su corazoncito, aunque sea vil y ratonero, pero para que no se diga le hicieron una suntuosa oferta.

Como seguir negando que él se hubiera quedado con el euro y los diez céntimos de la empresa no les parecía razonable, debía aceptar que se los había embolsa-do, y si reconocía el hurto, la empresa le readmitiría en seis meses, aunque, eso sí, le retiraría la antigüedad y las antiguas

condiciones económicas.La foto fi ja es ésa. Un hombre de 47

años, conductor de la empresa municipal de transportes de Barcelona desde hace 17, padre responsable de cuatro hijos, ca-sado y feliz con Maravillas, ha de asumir que robó un euro y diez céntimos si quiere sobrevivir a la selva laboral y a la hipote-ca. El teléfono móvil de Pablo Díez Cuesta es azul y cuando se enciende salta un mensaje que dice: “Aúpa, Burgos!”. Llamó a su mujer a las dos de la tarde del martes 30 de marzo para decirle que acababan de darle la carta de despido y también le contó que le ofrecían readmitirle a los seis meses si aceptaba que era un ladrón, que se había quedado con el dinero. Con una voz calma le explicó a ella que no se pre-ocupara, pero que no quería ir a casa, que quería pensar, que quería estar solo para pensar. Transcurrieron tres horas, que

Maravillas se pasó mandándole mensajes al móvil, diciendo todas esas palabras que puede imaginar una mujer enamorada que otea un peligro inminente: que todo podía superarse, que seis meses pasan en seguida, que ella sabía muy bien de su honradez, que los hijos no dudarían jamás de él, en fi n, esas cosas que se di-cen cuando se tiene el corazón roto y la sensación de que ya nada será igual pero que hay que intentarlo. A las cinco volvió a llamar él. Dijo que estaba bien, pero que no quería volver a casa porque deseaba seguir pensando, y sobre todo que no se preocupara, que cualquier cosa que hicie-ra siempre sería pensando en ella y en los hijos, en los cuatro. A partir de aquí ya no se sabe más, al menos, yo no sé nada más, aunque no es difícil imaginarlo.

Un hombre vestido con el traje de chófer de los autobuses de Barcelona -pantalón gris, camisa a rayas blancas y rojas-, reforzado con un anorak, camina tratando de encontrar una salida a una situación donde inevitablemente sólo hay dos puertas: o la humillación o la muerte. Ese hombre escoge la muerte porque es la única manera que tiene de demostrar la tropelía que se ha cometido con él y devolver la dignidad a los suyos. No hay otro remedio. ¿Pleitear? Eso lo pueden hacer los ayuntamientos, los sindicatos, los entes que parecen siempre anónimos porque nunca nadie se da por aludido. Pero la carta de despido lo dice bien claro, lo único que dice bien claro es que está di-rigida a Pablo Díez Cuesta. Y decide mo-rir. No nos detengamos ahí. Ayudémosle en el gesto. Un hombre espera a la noche para ahorcarse, porque nadie puede mo-rir así en pleno día, rodeado de mirones. Hay que esperar a la noche, pero antes, escoger el sitio, y hay que ir a comprar la cuerda, porque nadie guarda una cuerda en un almacén para el momento supre-mo, y porque no se venden cuerdas para suicidas, hay que medirla bien y decidir que tiene el grosor adecuado y que se va a deslizar sin que haga un daño excesivo, porque nadie tiene experiencia de aquello que sólo se puede hacer una vez en la vida. O fue de otro modo. Aún es el día que na-die de los suyos sabe ni los resultados de la autopsia.

Bastaría el alegato de este hombre ahorcado junto al Polvorí, en Montjuïc, para echar por tierra todas las papa-rruchas sobre las culturas, los foros, los fantasmas, los brillantes discursos multi-lingües. Pablo Díez Cuesta no tuvo tiem-po de pensar -él, que pasó una tarde tan larga que sólo imaginarla me estremezco-, no tuvo tiempo de pensar que su muerte coincidía con el Fòrum y que apenas sería un recuadro insólito en página par entre las glorias de los fastos. La Guardia Ur-bana de Hostafrancs le dio a la viuda las pertenencias del muerto: la cartera, el móvil azul que dispara un “Aúpa, Bur-gos!”, el anillo, una cadena, las gafas de sol y la carta de despido. Se ahorcó vestido de conductor del Ayuntamiento. Cuentan que su entierro se celebró en Collserola, un sábado, y que se desbordaron las dos salas de compañeros que fueron a llorarle. Afi rman que no fue ni un sólo fotógrafo. El Fòrum de les Cultures acaparó todos los profesionales de guardia de aquel fi n de semana. La verdad es que hubiera servido de poco, pero al menos la familia tendría una gesta para enmarcar y sentirse orgu-llosa cada vez que la contempla.

Esta es la historia de Pablo Díez, conductor de autobús, feliz con su familia, que pidió a TMB poder llegar a los partidos de su hijo

Entre la humillación de reconocer un robo que no ha cometido o la muerte que le devuelve su dignidad, escoge la muerte

FERRAN NADEUEl 15 de septiembre se suspendió por segunda vez el juicio a Transports Metropoli-tans de Barcelona por el despido improcedente del conductor Pablo Díez, que se sui-cidó. El motivo de la suspensión fue la incomparecencia del teniente de alcalde Xavier Casas. Sus compañeros se manifestaron y cortaron el tráfi co de la ronda Sant Pere.

28 PUBLICITAT setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

P arkingsC onse l l de Ce nt , Pl a ça de l es Glòri e s,

Inde pe ndènc ia,Avda . Me ridi ana , Gra n Via

Me tr oGlòri e s, ClotAutobus os

18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

Des d'un botó fins un canó!!OBERT DE SOL A SOL

ELS DILLUNS, DIMECRES,DIVENDRES I DISSABTES

ASSOCIACIÓ DE VENEDORSMercat MunicipalFira de Bellcaire

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell.SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de

MOBLES I TRASTOS VELLS:Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. Ontal vegada trobi els més inesperats.OFERTES PERMANENTS:Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereixal públic a preus veritablement satisfactoris.

FORN DE PA D'AVINYÓ

PA I BOLLERIA ARTESÀESPECIALITAT EN COQUES

ESCUDELLERS, 59Tel. 93 301 57 43

REPARTIMENT DIARIA RESTAURANTS I COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè)Tel. 93 302 24 41

escu

dell

ers,

21

telè

fon

93

317

95 8

4ba

rcel

ona-

2

AGRAÏM LA SEVA COMPRA.REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS,

HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

C R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V CC R I S T A L E R Í A - C A R P I N T E R Í A D E A L U M I N I O Y P V C

C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

Hnos. JURADO10 % de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de baño, rejas de seguridad, cortinas plegables

DIVISIONES DE ALUMINIOREJAS DE SEGURIDAD

PERSIANAS - MAMPARAS DE BAÑO

Exclusives en llana 100% - Seda artificial i naturalPopelin Cotton 100%

Fundada l'any 1820

CAMISERIAESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA

XANCÓ

Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax 412 54 56Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA

Casa fundada l'any 1912

SUÏSSOS, ENTREPANS, ORXATES IGRANITZATS, GELATS...

FABRICACIÓ PRÒPIAI ARTESANA

OBERT TOT L'ANY

Rambla Poble Nou, 44-46Tel. 93 309 18 72 - BarcelonaPàg. web: www.eltioche.comE-mail: eltioche@eresmas.net

RESIDENCIA CLARA

Casa-torre, sol y mucha luz, ascensor, calefacción, terrazas y jardín. 24

plazas, habitaciones individuales y dobles, todas con ventana exterior. Cocina propia, médico, animación y

gimnasia. Un trato esmerado y familiar por personal cualificado. Atención 24

horas, todos los días del año.

Santa Otília, 13-15 (torre)08032 BarcelonaTel. 93 420 95 62

info@miniresidencia.com

(Preguntar por la Sra. Rosa)

Lo que usted busca para sus mayores

ORXATES, GELATS, GRANITZATSI ENTREPANS

OBERT TOT LʼANY

Si vols rebre Carrer a casa, envia aquest cupó a Obradors, 6-8, baixos. 08002. Barcelona.

NOM I COGNOMS: ...........................................................................................................................................

ADREÇA: ..........................................................................................................................................................

POBLACIÓ: .......................................................................................................................................................

CP: ............................... TELÈFON: .....................................................................................................

❑6 NÚMEROS. 10 EUROS (mínim). ❑6 NÚMEROS. ____________________ (Indicar quantitat).

Pagament: (a triar)❑Taló adjunt a nom de la Favb

❑Domiciliació bancària:Entitat: Oficina: Control: Número de compte:

Vols rebre la revista Carrer a casa teva?

29REPORTATGEsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

Luis Caldeiro

Hacen radio y su programa se llama Nikosía,

como la dividida capital chipriota, porque se

consideran seres fronterizos. Son personas

bajo tratamiento psiquiátrico.

La radio de los sin voz

Nikosía es la última ciudad dividida: Por murallas, ideas, religiones y un supuesto abismo cultural. Creemos que quizás de una u otra manera todos llevamos cier-ta Nikosía dentro de la geografía del cuerpo y de la mente. Alguien separó en dos Nikosía, pero no-sotros viajamos constantemente de un lado a otro de esa frontera. Y es desde este dualismo, desde este vaivén, que nosotros vamos a contar aquí nuestra historia; que es tan real y legítima como cual-quier otra.”

Con este texto comienza el es-pacio radiofónico Nikosía, emitido por Ràdio Contrabanda (91.4 FM) todos los miércoles de 4 a 6 de la tarde. Un programa como otro cualquiera, salvo en un detalle: lo realizan personas bajo tratamien-

to psiquiátrico. Seres que se con-sideran a sí mismos fronterizos, porque transitan continuamente (y ponen en entredicho) esa deli-cada línea que separa la cordura o normalidad de aquello que va más allá.

Contrabanda es, según sus

responsables, una radio alegal, porque desde el año 1991 trans-mite sin tener licencia. Ello es po-sible gracias a que funciona bajo el paraguas de una asociación (Asociación Cultural Contraban-da) y se definen a sí mismos como no comerciales y antisistema. Las instituciones saben dónde tiene su sede, pero toleran su existencia porque cuentan con cierto apoyo social. Una radio atípica para una propuesta diferente.

Contrabanda se halla en un enorme y viejo piso con precio-sas vistas a la plaza Reial. Las paredes, atestadas de pósters y proclamas antisistema, sirven de escenario para la mesa re-donda entorno a la cual se reúne el equipo, capitaneado por los antropólogos Nel·la Gonzalo y Martín Correa Urquiza. “Nuestro eje es la lucha contra el estigma con que la sociedad marca a es-tas personas” declara Gonzalo, quien resume así toda la filosofía del espacio. Y como las palabras son muy importantes, advierte: “Ellos prefieren que se les llame ʻpersonas con problemas de sa-lud mentalʼ.”

La idea ha cuajadoNikosía es un programa relativa-mente joven, pues se emite desde febrero del 2003. Comenzaron con 6 personas, y hoy, un año y medio después, son 14. Actual-mente sufren cierta saturación, lo que les ha llevado a plantearse el nombrar corresponsales en los diversos centros que componen la red de Salud Mental (Centros de Día, Hospitales de Día y Hos-pitales Psiquiátricos), para que

puedan elaborar información in situ y divulgarla a través de las ondas. Nikosía está auspiciado por la Asociación Joia, que forma parte de esa red, llamada Fórum de Salud Mental.

La radio como terapiaEl guión del programa se prepa-ra los lunes, entorno a la mesa redonda. Se escoge un tema genérico, y los componentes del equipo (gente joven, entre los veintipico y los treinta y tantos) acuden con un texto propio, que leen en público. Ello suscita una serie de reacciones que Gon-zalo modera y encauza en una determinada dirección, a fin de que aquello fructifique. Alba, por ejemplo, relata una experiencia que, desgraciadamente, es muy frecuente: “En la verbena de San Juan, alguien se mofó de mí por-que voy al Hospital de Día. En ese momento me sentí cohibida. Si hubiera permanecido tranquila, le hubiera contestado como se me-rece”. Para Victor, una inteligen-cia poderosa de 41 años, la ex-plicación reside en que “tenemos un complejo de inferioridad. Las personas dicen cualquier cosa y no se cuestionan. A nosotros, en cambio, nos ocurre lo contrario:

a cualquier cosa que hacemos le damos vuelta 200 veces a ver si está bien o mal”. Y por aquí llegamos al efecto terapéutico de Nikosía. “Me ha ayudado a ser menos tímida”, confiesa Cristina, una atractiva morena. Y Félix, mirada entre astuta e irónica, coincide: “Ahora tengo más con-fianza en mí mismo, me reafirmo más”. Al parecer, la radio les da la oportunidad de hacerse escuchar,

de hacerse valer. Algo difícil en una sociedad que desde siempre les ha ninguneado. Pese a estos beneficios, no existe una relación directa entre los profesionales de la medicina y el programa. “Reco-nocen el valor curativo de la ex-periencia” -afirma Gonzalo- “pero no existe una cauce de comunica-

ción entre ambos”. Y los miércoles, el programa

sale a las ondas. El tema del día es tratado en tres bloques: un espacio de Reflexión, otro de Experiencias y otro de Debate. En los dos primeros, se leen textos preparados por los miembros del equipo, ya sean basados en pu-ras reflexiones o en experiencias reales. En el tercero, se abre un debate entre todos. El espacio se completa con llamadas en directo, chistes o entrevistas.

Hay algo profundamente con-fortante en esta gente. Puede que tengan problemas con su salud mental, pero demuestran una no-bleza que para nada abunda entre las personas que nos conside-ramos cuerdas. Y su inteligencia no tiene porqué envidiar a nadie. “Puede que cuando perdemos la inocencia comience la paranoia, dejamos de tener fe en las perso-nas. Buscas desesperadamente alguien en quien confiar, y puede que te caigan nuevos palos y te conviertes en una persona retraí-da y excesivamente sensitiva”. Alguien capaz de idear una frase así (Félix, en este caso), merece todos los respetos. Los cuerdos, me temo, tenemos aún mucho que aprender.

JOAN MOREJÓNRadio Nikosía en pleno funcionamiento. Emiten desde el 91.4 de la FM, los miércoles de 4 a 6.

Contrabanda emite cada miércoles un programa elaborado por 14 jóvenes en tratamiento psiquiátrico

La radio da la oportunidad de expresarse a personas a las que la sociedad siempre ha ninguneadoLa idea de la radio no es nueva. Por el mismo año en que Contra-

banda comenzaba su andadura, el psicólogo Alfredo Olivera, junto con un puñado de profesionales y de internos, ponía en marcha la primera radio en retransmitir desde una institución neuropsiquiá-trica: el hospital bonaerense José Tiburcio Borda. LT22 Radio La Colifata era su nombre. Años más tarde, la experiencia se había extendido a países como Chile, Uruguay, Alemania, México, Italia y, por supuesto, España. En la actualidad, 15 neuropsiquiátricos argentinos disponen de radios similares. Y Nikosía se halla her-manada con el programa pionero, La Colifata.

La hermanaColifata

30 REPORTATGE setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

Iris Martín

Barcelona és una ciutat amb un ampli

memorial de greuges en homicidis als cines.

Amb la seva desaparició es perd també una

part de la memòria col·lectiva.

Barcelona perd els seus cinemes

Barcelona ha vist com molts somnis es convertien en malsons, con-templant impassible la desapari-ció dels “cines piperos” de sessió doble i la mutació del cinema en un simple utensili comercial, en un espai dʼespeculació despietada. Les causes del fenomen de lʼho-micidi cinematogràfic a Barcelona es deuen en primer lloc a lʼespe-cificitat de les sales: locals grans dʼuna sola peça situats a punts cèntrics i concorreguts dels barris que poden tenir utilitats diverses. En segon lloc, hi ha raons deriva-des del context, car les sales de cinema han hagut de batallar con-tra la competència de la televisió a la dècada dels 70, afrontar grans inversions per a modernitzar les sales a finals dels 70 i els 80, o lʼonada comercial que assalta la ciutat després dels Jocs Olímpics. Tot això, acompanyat de lʼaug-ment progressiu del preu del sòl, ha fet que moltes sales barceloni-nes caiguessin en la temptació de la venda traçant un fugaç epitafi en la memòria col·lectiva.

A la corda fluixaSense anar més lluny, el cine París del Portal de lʼÀngel es con-vertirà aviat en una gran botiga de la marca Zara. La multinacional gallega Inditex ha tancat lʼopera-ció de compra del cinema, que seguirà funcionant encara un any, per rehabilitar a fons el local i con-vertir lʼenorme pati de butaques en un magatzem comercial de la seva marca estrella. Més enllà de la monopolització del carrer per part de lʼimperi dʼAmancio Ortega (el Portal de lʼÀngel comptarà amb 8 tendes de la mateixa empresa) sʼha de tenir present la manca de protecció o ajuda per salvar les sales de cine a la nostra ciutat. A més, Inditex ja té experiència en aprofitar-se del cinema quan va adquirir la bolera del cine Noveda-des per ampliar la botiga Zara del passeig de Gràcia amb Gran Via. Simplement, “la pela és la pela”.

El cas dels cinemes Maldà aglutina un grau més de melangia, ja que amb el seu tancament mor a Barcelona lʼúltim cine que propo-sava la sessió doble de reestrena. Després de queixes, firmes i tribu-nals, lʼAjuntament el va precintar perquè no complia els requisits mínims de seguretat. Davant les inversions impossibles que havia dʼafrontar el cine, que haguessin suposat el seu tancament defini-

tiu, han estat els mateixos treba-lladors els que sʼhan embarcat en la tasca de les reformes, arrancant ells mateixos la moqueta, intentant trobar fons econòmics per tirar endavant un espai únic i genial. Gràcies a la solidaritat i lʼaltruisme dels ciutadans es preveu que el Maldà tornarà a obrir les portes una vegada estigui a punt el local.

Especular amb el cinemaEn matèria dʼespeculació trobem lʼexemple cinematogràfic en el que fou el cine Colón, el local del barri Xino dels mítics happy twenties que va plegar fustigat per la post-guerra a mitjan anys 40. Després dʼalbergar-hi uns magatzems,

es va tapiar fa més de 30 anys i recentment ha estat habitat per un grup dʼokupes. Una empresa sʼhavia apropiat del número 58 del carrer de lʼArc del Teatre i segueix esperant que el vell edifici caigui tot sol. Hi falta poc, perquè el que fou una singular façana senyorial es troba avui quasi en ruïnes, sostingut per bastides, subtilment camuflat darrera de quatre arbres frondosos, amb les pedres que es desprenen de les columnes de línia neoclàssica.

Han existit projectes per sal-var lʼedifici del cine, com el que va intentar engegar, sense gaire èxit, Octavi Alexandre, perquè les evidències mostren que està

massa malmès. Hi ha una previsió dʼenderroc per al mes de setem-bre però encara és incerta, com incertes són les especulacions sobre què es farà en lʼespai que ocupa lʼantic cinema Colón. Inici-alment es va dir que es construiria la nova seu de la Filmoteca de la Generalitat. Sʼha parlat de blocs de pisos i, últimament, dʼun hotel.

La resposta se sabrà en breu, però la conclusió és que sʼha especulat de nou amb un edifici simbòlic de la nostra ciutat.

Barcelona és, de fet, una vella coneguda del fenomen del geno-cidi cinematogràfic: si obrim una mica els ulls trobem precedents de tots colors i, en la majoria dʼocasions, sʼha aprofitat la sala de cinema per especular o prio-ritzar els interessos comercials enfront de la cultura. Recordem la brega de lʼocupat cine Prin-cesa, una sala que des del seu tancament al 1970 es deixava envellir tota sola i que ha acabat convertida en un bloc dʼoficines.

O el modern edifici del Triangle de la plaça Catalunya, que va començar-se a edificar a partir de 1993 sobre les runes del desapa-regut cine Cataluña. O lʼescàndol del cine Fèmina del passeig de Gràcia, que va ser destruït per un misteriós incendi al 1991, quan el cinema ja havia estat tancat. Poc després, els propietaris van apro-fitar la catalogació de la catàstrofe com a sinistre total per construir al seu lloc un bloc dʼedificis.

El cas és que el cinema sʼha utilitzat i sʼutilitza, però queda pendent dʼobrir un debat crític. Hauríem de repensar el deliri multisales que recorre Barcelona, preguntar-nos dʼon ve aquest sacrifici compulsiu de cinemes en pro de beneficis co-mercials i apel·lar a les mesures proteccionistes per part de les autoritats competents, tant per salvar edificis emblemàtics de la ciutat com per fomentar altra ve-gada les petites sales de cinema de barri. 3, 2, 1, 0, acció!

El barri de Sants és un dels barris de Barcelona amb un memorial tràgic més llarg, car ha vist desaparèixer des de principis de segle quasi una desena de cines de barri que han alimentat lʼoblit col·lectiu.

Per exemple, només les fotografies i un anunci publicat a la premsa el 1916 (“Cine y variedades. Interesantísimos programas. 3.000 metros de películas”) indiquen que entre els números 7 i 9 del carrer Galileu hi havia un cinema, el Círcol de Sants, que va tancar lʼany 1939. La guerra va acabar dʼesborrar aquest petit racó cinematogràfic de la memòria del barri, però el cas és que dos cines convisque-ren al mateix carrer, cosa ara impensable a Sants, perquè el número 60 albergava des del 1928 un local molt popular, el cine Galileo: la impossibilitat dʼafrontar reformes van con-vertir-lo en un pàrquing al 1981.

Un dels cinemes més recordats és el Ma-

nelic, potser per la seva situació al bell mig del carrer de Sants. Va funcionar durant la dècada dels anys 30, i després de la guerra va passar a dir-se Albéniz, tot i que tothom va seguir denominant-lo Can Manelic fins al seu tancament al 1965. Un dels adeptes a aquest cinema fou Terenci Moix, que en molts dels passatges literaris recordava les peculiaritats dels cinemes de barri (“saltos incongruentes, rayas que se introducían en los ojos de los actores, saltos de diálogo...”) fent referència a les seves sessions en aquest local.

Sants fou prolífic en cinemes de barri. Hi havia també el Vallespir, un pati de butaques enorme amb 1.400 places que va funcionar fins al 1964. El Miami, a la zona de la Bor-deta, que tenia programa tots els dies de la setmana i pantalla Unus Diplo que fins i tot els veïns acabaren oblidant a mitjan setanta. O el malaurat cine Gayarre, que després de

dècades alimentant somnis en un barri de tradició obrera no va poder superar la ruïna més enllà de 1980.

Lʼúltim cinema en desaparèixer al barri ha estat el Liceo, un dels primers que sʼhavia instal·lat cap al 1914. Set dècades després, lʼacomodador avisava amb una alarma que no hi havia ningú a la sala i apagava el pro-jector a mitja pel·lícula. Davant dʼaquesta insostenible situació, una franquícia dʼelec-trodomèstics adquirí el Liceo, que va tancar al 1989 deixant el barri orfe dʼestrenes. El Palau Balañà, propietat del Grup Balañà, un dels que monopolitza actualment la distribu-ció de pel·lícules a Barcelona, engegà ales-hores una profunda reforma per a convertir-lo en un multisales dʼestrena. És tot el que ara queda al barri de Sants: set sales, una oferta molt més reduïda del que sembla. Sense cap dubte són preferibles set cines.

Últimes sessions del cine de barri

ARXIUEl cine Catalunya s’ubicava on ara es troba l’edifici El Triangle

Adéu als cinemes XA finals dʼany tancarà lʼúltima sala X de Barcelona, situada al carrer Aragó, perquè finalitza el seu contracte de lloguer. Les sales porno van ser creades lʼany 1984 i estaven subjectes a dures condicions econòmiques. No rebien cap subvenció i havien dʼentregar el 30% del taquillatge a lʼEstat. Lʼany 2002, la mitjana dʼassitència diària era de 70 persones per sala i dia.

31REPORTATGEsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Un reportatge de

Maria Ortega

El Centre Cultural Tomàs Tortajada, que

motiva la participació de la gent gran en

activitats diverses, commemora el desè

aniversari de la mort del seu fundador.

La lluita per la vitalització de la gent gran

L̒any 1990 al Poble Sec es va inaugurar un espai destinat a la gent gran que era una de les grans mancances dʼaquest barri, sobretot si tenim en compte el seu elevat índex dʼenvelliment. El centre cultural va rebre el nom del carrer on sʼubicava, Font Hon-rada, i depèn de la Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionis-tes en conveni amb lʼAjuntament de Barcelona. Però, quatre anys més tard, Tomàs Tortajada, fun-dador de lʼentitat, moria i el centre agafava el seu nom com a mostra dʼagraïment a la seva tasca. Avui

ja fa deu anys de la seva mort, i per aquest motiu el Centre Cultu-ral Tomàs Tortajada commemora el desè aniversari amb un seguit dʼactes que tindran lloc el mes dʼoctubre.

El Centre Cultural Tomàs Torta-jada és una iniciativa que obre les portes a la gent gran per oferir-li un ampli ventall dʼactivitats. Es tracta dʼun equipament a mig camí entre un casal dʼavis i un centre cívic, ja que la seva actuació sʼenfoca als avis, però per altra banda els ac-tes realitzats sʼassimilen més als que fa un centre cívic, potenciant

sobretot la participació. Lʼobjectiu bàsic del centre és motivar la gent gran perquè sʼinvolucri, i no senzillament donar-los un lloc on passar les hores.

La seva línia dʼactuació es divideix en tres branques: en primer lloc organitza un seguit de tallers que funcionen de ma-nera periòdica. Així per exemple ofereix classes de cant coral, costura o tai-txi, on les persones grans poden aprendre, participar i relacionar-se amb altra gent. A més, Damna Prudencio, gerent del centre, explica que sovint qui

ha participat en un taller sʼanima a fer de professor dʼuna acti-vitat que domina, i van sorgint dʼaquesta manera nous tallers, on tothom participa de forma voluntària. El segon tipus dʼactes es realitzen un o dos diumenges al mes, quan sʼofereixen obres de teatre o espectacles, que tenen lloc a lʼescenari del que disposa el local del carrer Font Honrada. També se celebren de manera especial les festes popu-lars, com Sant Joan. A més, cada dimarts es projecten pel·lícules, per fer a continuació un fòrum,

despertant així les inquietuds dels assistents.

El desè aniversariLa gerent del Centre Cultural Tomàs Tortajada explica que se sent orgullosa de poder dir que han estat els mateixos usuaris dʼaquest espai els que sʼhan or-ganitzat per anar preparant els actes, que tindran lloc la setmana del 18 al 24 dʼoctubre, amb motiu del desè aniversari. Dʼaquesta manera ha sorgit una comissió integrada per 16 persones que de manera voluntària es reunei-xen periòdicament per anar con-cretant els festejos.

Els actes es divideixen en dos blocs, els que fan referència a la Coordinadora Nacional de Ju-bilats i Pensionistes, de la qual Tortajada va ser president i fun-dador, i els que són pròpiament del Centre Cultural Tomàs Torta-jada, ja que ambdues institucions volen retre-li homenatge. La pro-gramació inclou diverses taules rodones, la primera de les quals és El Tomàs que jo vaig conèixer, on companys del protagonista re-cordaran vivències que van com-partir amb ell. A més, també està previst enregistrar un vídeo per recollir el testimoni de gent que

va compartir moments amb Torta-jada. Dʼaltra banda, es tractaran temes dʼun abast més social, com el paper que juguen les persones grans en la societat. Aquestes taules rodones comptaran amb la presència, entre dʼaltres, dʼEulà-lia Vintró, regidora de Benestar i Salut en època de Tomàs Tortaja-da, i que per tant va intervenir en la creació del centre.

A més, durant tot un dia els tallers que es realitzen habitu-alment dins del local de Font Honrada es traslladaran al carrer, perquè tothom pugui veure què

fan i fins i tot ser-ne partíceps. També hi ha programades dues trobades intergeneracionals, amb col·laboració amb les escoles del barri, per fomentar les relacions entre nens i avis. Finalment sʼhan previst recorreguts històrics pel Poble-sec, per descobrir el refugi de la guerra civil al carrer Nou de la Rambla i diversos edificis amarats dʼuna certa rellevància històrica. Es tracta dʼuna iniciati-va per conèixer millor el barri i les seves arrels.

IGNASI R. RENOMTallers de pintura al centre Tomàs Tortajada.

Es tracta d’un equipament a mig camí entre un casal d’avis i un centre cívic on es potencia especialment la participació

Tomàs Tortajada va arribar al Poble Sec ja de gran, després dʼhaver-se hagut dʼexiliar a França durant la guerra civil, on va ser torturat per la Gestapo i va patir la pèrdua de familiars propers. Josep Fa-bra, president del CerHisec (Centre de Recerca Històrica del Poble Sec) i veí de Tomàs Tortajada, el recorda com un gran lluitador, una persona a qui la vida havia endurit el caràcter, i amb uns ideals molt ferms. De fet, durant el temps que va viure a Barcelona va militar al PSUC i també es va integrar més en el barri, fent-se membre de lʼAs-

sociació dʼAmics de la plaça Santa Madrona. Tant Josep Fabra com lʼactual president de la Coordi-nadora Nacional de Jubilats i Pensionistes, Juan Manuel Velasco, coincideixen a destacar el seu rol fonamental en lʼadquisició del local del carrer Font Honrada, ja que el descriuen com una persona amb un carisma extraordinari i molta capacitat de persuasió. La mostra més clara de la importància de la seva feina és que avui el centre porti el seu nom i no commemori lʼaniversari de fundació, sinó el de la seva mort.

La figura de Tortajada

Els mateixos usuaris d’aquest espai s’han organitzat per anar preparant els actes del desè aniversari de l’entitat

I. R. R.Façana del local de l’entitat.

32 ALTRES ASSOCIACIONS setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER 33ALTRES ASSOCIACIONSsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Infoespai promou la col·lectivització de les idees transformadores

El col·lectiu treballa per a lʼenxarxament dels moviments socials

Entitat

del mes

On anarLʼInfoespaiPlaça del Sol, 19-20, 08012.BCN93 390 72 36www.infoespai.org

Breus de barri●

BARCELONA VELLA

Protestes a la plaçaVila de MadridUn centenar de pancartes denuncien el soroll, la brutícia i la inseguretat existents en aquesta plaça. “No ens escolten”, manifesten uns veïns que han portat la seva protesta davant el districte de Ciutat Vella. Les pancartes fan referència al tracte favorable donat al Fòrum.

GRÀCIA

Obres a la plaça LessepsLes obres del projecte de reforma continuen.Sʼha acceptat la proposta veïnal que demanava que a la part de la muntanya sʼobrís un accés al metro. Les AVV de Travessera de Dalt i General Mitre han presentat al·legacions al projecte ja que consideren la ronda del Mig “com una autopista” i que sʼhan dʼaprofitar les obres per pacificar el trànsit de lʼentorn. També denuncien que des del febrer no es reuneixen amb lʼAjuntament i que aquest ha presentat el projecte dʼinformació pública al mes dʼagost.

SANT ANDREU DEL PALOMAR

Dejuni de tres jovesAmb el recolzament de diverses entitats del barri, protestaven contra el pla urbanístic dels terrenys de les antigues casernes. Exigeixen que el 100% dels habitatges siguin de règim protegit i que es construeixin els equipaments. LʼAjuntament ha imposat una macro-comissaria de mossos que ningú no havia demanat i en comptes de construir una escola, han respost que es realitzarà un estudi.

LA LLACUNA

Molt de soroll a GlòriesEls veïns i veïnes que viuen al voltant de la plaça de les Glòries han creat una plataforma per denunciar els sorolls “insofribles” que produeixen les torres de refrigeració del centre comercial. 400 firmes recolzen que sʼinsonoritzin. El districte els hi va donar la raó i col·locarà unes pantalles antisonores. La Plataforma celebrarà una assemblea al setembre ja que no veuen clara la proposta.

SARRIÀ

Equipaments a lʼHortde la VilaEls veïns, amb la seva associació al capdavant, han salvat les cases de lʼHort de la Vila. Dues dʼelles seran rehabilitades i es dedicaran a equipaments. Les cases no estan catalogades però són lʼúltim vestigi del Sarrià antic. Ans al contrari, lʼAjuntament no accepta la creació dʼun parc en la zona limítrofa, un solar propietat dʼuna empresa immobiliària.

GEMMA AGUILERA

La història de la creació dʼun alta-veu per a les idees sovint silencia-des comença el març del 2003, en el context de les mogudes socials altermundistes de Praga, Niça, Barcelona contra el Banc Mundial, contra lʼEuropa del capital, etc. Coincidint en el temps, sʼedita la Guia útil 2003 per a la transfor-mació social, que conté les dades de més de 1.200 col·lectius de Catalunya que plantegen projec-tes per a la transformació positiva de la societat. A la nostra ciutat, un col·lectiu de joves amb experiència en moviments socials alternatius, que ha coordinat aquesta guia, constata la precarietat total dʼes-pais i de recursos per expressar idees i informacions que quedin fora dʼallò establert per lʼordre, fet que dificulta impulsar alternatives al model social, polític i econòmic dominant. En aquest context neix lʼInfoespai, (www.infoespai.org) un projecte de construcció dʼuna xarxa autogestionada dʼeines i mitjans per produir, col·lectivitzar i difondre la informació de manera lliure entre els moviments socials.

Coneixement lliure

LʼInfoespai funciona com una xarxa que articula diversos pro-jectes. Entre ells, Moviments.info (www.moviments.info), un web de recursos per a la transformació social que recull tota la informació útil relacionada amb els moviments socials del territori català. Així, dóna a conèixer i facilita lʼaccés a les eines, campanyes, ofereix un di-rectori de més de 2.700 col·lectius, un espai dʼelaboració col·lectiva de projectes i la versió digital de la Guia útil 2003 per a la trans-formació social, entre dʼaltres. És doncs, un projecte dʼespai virtual de coneixement lliure per alliberar la informació, compartir-la i facilitar la comunicació entre aquells que vulguin construir conjuntament.

Per altra banda, lʼInfoespai Físic ofereix atenció telefònica i personalitzada en el local de lʼInfoespai, situat a la plaça del Sol del barri de Gràcia. Aquí és

on sʼofereix informació, consulta de documentació en diversos suports i molts altres serveis per als socis de lʼInfoespai, que a més disposen dʼaccés a internet, tallers de formació, serveis de grafisme i altres avantatges. Però lʼInfoespai no tanca les portes a ningú, i ofe-reix informació a qualsevol perso-na interessada en els moviments socials que visiti el local.

També sʼha creat un grup dʼedu-cació, que converteix lʼInfoespai en un punt de trobada de perso-nes que desenvolupen temes rela-cionats amb lʼeducació i posen en comú experiències concretes per tal de formar xarxa amb diversos col·lectius, amb lʼobjectiu de ge-nerar debats i construir un ideari sobre quin plantejament educatiu ha de defensar lʼInfoespai

Com hem dit, aquest col·lectiu aposta per la lliure circulació de la informació i de les idees, per això és especialment important una altra branca de lʼInfoespai, el projecte editorial. Es planteja com una eina per transmetre els sa-bers que es van creant a partir de la pràctica diària dels moviments

socials. Per aconseguir-ho, lʼInfo-espai ofereix difondre propostes de tothom en el suport més adi-ent, amb lʼúnica condició que la informació tingui com a finalitat la transformació radical de la so-cietat i que sʼassumeixi que seran sabers sense propietari, lliures.

Un dels projectes més ambici-osos que lʼInfoespai té en marxa és la creació dʼuna xarxa econò-mica alternativa, solidària. Aposta per un entramat de producció, distribució, i consum de béns i serveis que funcioni amb criteris democràtics, ecològics i solidaris en un territori determinat. Aquesta xarxa hauria dʼestar constituïda per empreses socials, productors i distribuïdores de béns i serveis, entitats sense ànim de lucre -es-pecialment centres socials i ate-neus amb activitat econòmica- i persones “prosumidores”, és a dir, persones que a més de consumir ofereixen serveis a títol indivi-dual, ja sigui a través de xarxes dʼintercanvi o per altres mitjans. Però no sʼexclou de la xarxa altres consumidors que comprin segons criteris ecològics i socials. Per desenvolupar el projecte caldria disposar dʼeines de finançament solidari, i es podrien crear caixes comunitàries pròpies. LʼInfoespai també aposta perquè aquesta xarxa pugui crear llocs de treball vinculats a lʼeconomia solidària, i per altra banda, incorpori aquelles botigues i comerços locals que vulguin adaptar-se als principis que proposi la xarxa. Actualment, el projecte es troba en fase de difusió, i la seva aplicació inicial serà al barri de Gràcia.

LʼInfoespai ofereix als seus so-cis altres avantatges, com fer ús del servidor moviments.net, que ofereix una forma no comercial dʼentendre internet, amb progra-mari lliure, o altres serveis editori-als i de suport a idees i projectes.

Els impulsors del projecte fa un

balanç molt positiu de la trajectòria que ha seguit fins ara lʼInfoespai, i pensen que la seva consolida-ció ha deixat de ser una utopia: “Hem desbancat aquells recels inicials que pensaven que això no funcionaria, que no seria viable econòmicament. El millor de tot és que pel camí hem anat passant un procés de construcció conjunta molt enriquidor tant individual com de grup. Ara sabem fer coses que abans no sabíem fer i hem des-envolupat certa capacitat de rec-tificació”. També sʼadonen que el treball diari dels seus membres els permet avançar en la construcció dʼalternatives necessàries al mo-del social, polític i econòmic que imposa el món global, i el que més els satisfà és que ho fan des de lʼaportació de noves idees: “ens sentim orgullosos de veure que lʼInfoespai està empenyent cap a lʼalternativa amb idees fresques més que cap a la protesta, sense que això vulgui dir que perdem la capacitat de resposta”.

Els reptes de lʼInfoespai per al futur passen per refermar la sos-tenibilitat econòmica del projecte, però sobretot la seva sostenibilitat humana. “Volem que participar i assumir responsabilitats a lʼInfo-espai sigui més goig que patiment. Lʼalternativa que proposem serà viable si internament ens sentim a gust, si generem confiança a les nostres persones pròximes i si la Xarxa sʼentén com un entorn social on tothom és necessari per a viure i on produir ha de ser un fet cooperatiu”.

Infoespai és un col·lectiu assembleari, sense jerarquia establerta, en el qual les decisions es prenen conjuntament i per consens. Els seus membres i grups de treball tenen autonomia per a prendre decisions ràpides, si bé les mesures que adopten poden ser interpel·lades a lʼassemblea si la resta de persones ho consideren necessari. Pel que fa a lʼautogestió, Infoespai pretén ser un projecte sostenible i independent, la seva gestió depèn dels socis, col·lectius o individus que creuen en el projecte i li donen suport mitjançant el pagament dʼuna quota, la prestació dʼun servei o lʼaportació dʼalgun bé.A més, aquest col·lectiu lluita pel lliure accés a la informació, que considera un bé comú que no pot ser capitalitzat per ningú. Per això aposta pel programari lliure i promou conceptes legals com el copyleft, que impedeix la propietat sobre un producte intel·lectual i en garanteix la seva lliure difusió.

Què pensa lʼInfoespai?

DANI CODINALa seu física de lʼInfoespai, al barri de Gràcia, també proporciona serveis als socis.

33VEÏNATsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Políticamente correctoColeccionable ilustrado de aquellos términos de actualidad

que fijan y dan esplendor a la condición humana

Alfonso López

ENVIAR TROPAS: Impulso, prácticamente irreprimible, que todo político experimenta al ser sumergido en el poder, sin que importe mucho el destino final de los agraciados.

De hecho, en la escala evolutiva, viene a ser el equivalente al repertorio de mamporros que se atiza en el pecho cualquier gorila, sexualmente adulto, ante una hembra por fin en celo.

GRUPO DE PRESIÓN: En inglés, lobby. Conjunto de apóstoles muy milagreros que, dotados de una fuerza espiritual inconmen-surable, la reparten generosamente entre periodistas, empresa-rios, congresistas y senadores a fin de que vean la luz y actúen en la dirección correcta, de manera que las invasiones sean las adecuadas, las medallas, las necesarias y la cantidad de palesti-nos sacrificados, aceptable.

CIENTÍFICO: Viene a ser como un ciego palpando a un diplodo-cus intentando averiguar qué es. Una vez comprobado que las patas son patas y no palmeras, es muy posible que al llegar a la cola crea hallarse ante un enorme elefante.

Sʼagreuja el bloqueig contra Cuba davant les eleccions als EUA

DEFENSEM CUBA

El passat 6 de maig, Bush va anunciar noves mesures contra Cuba explicades en un informe de 450 pàgines elaborat per lʼano-menada “Comissió dʼAjuda a una Cuba lliure”.

És època preelectoral als EUA i davant del creixent desprestigi que li comporta el fracàs de la intervenció a lʼIraq i de lʼalarma mundial que han provocat els mètodes de tortura aplicats a militants de la resistència iraqui-ana per lʼexèrcit nord-americà, el president Bush ven la seva ànima a la màfia de Miami per tal que aquesta li asseguri, un altre cop, el triomf en les properes eleccions i el preu és Cuba.

Lʼatreviment, la falsedat, el ci-nisme, el menyspreu a les normes internacionals i la ingerència en els assumptes interns de Cuba que conté lʼesmentat informe són difícils de superar.

Lʼinforme insta a la creació de focus desestabilitzadors interns, a lʼaugment de campanyes in-ternacionals i de desinformació contra Cuba, a lʼadopció de noves mesures perquè afecti lʼeconomia cubana i a la limitació de les tra-meses de divises i de viatges cap a lʼIlla, així com a lʼincrement dels impediments per les reunificaci-ons familiars.

El poble cubà ha manifestat el seu rebuig a aquestes criminals mesures del govern dels EUA i la disposició a defensar la llibertat i el nivell de vida que tants sacrificis els ha costat aconseguir.

Igualment, cubans residents a lʼexterior han expressat la seva condemna a aquest nou agreuja-ment del bloqueig.

El president de la República de

Cuba, Fidel Castro, en un contun-dent discurs va denunciar pública-ment les mentides sobre les quals està muntada la propaganda que, en bona part, domina avui aquest món i va separar curosament el govern dels EUA, del poble nord-americà, respectant aquest i denunciant el primer.

Arribats a aquest punt, cal que ens preguntem: i a nosaltres, en què ens afecta tot això?

Potser pensem que en res, ja sʼho faran, els cubans! Potser, pen-sem que tanta descarada agressió ens fa simpatitzar amb el David en contra del Goliat. O, potser, pensem que la defensa de la so-birania dels pobles, per més petits que aquests siguin, i el rebuig a les ingerències dels països més pode-rosos en els més dèbils, no només és un acte de solidaritat i justícia, sinó, que a més, és garantia dʼun equilibri al món, per tal dʼimpedir

que els imperis més poderosos tractin dʼimposar-nos a tothom (a pocs primer; a dʼaltres, després, i a tots al final) la llei del més fort en benefici dʼunes minories que volen dominar el nostre planeta a qualse-vol preu.

Participem en totes les cam-panyes de solidaritat i coopera-ció amb Cuba que han posat en marxa arreu de Catalunya les nombroses organitzacions que manifesten solidaritat amb lʼIlla.

Solidaritzem-nos amb Cuba. Trenquem el bloqueig.(Trobareu més informació sobre el frau gràcies al qual Bush va ser president a Elecciones en EE.UU. Aumentan las denuncias de irre-gularidades en Florida a medida que avanza el recuento, de Rosa Townsend, Miami, per a El País, i Elecciones en EE.UU. Un diseño para ʻahorrarʼque induce a con-fusión, R.T., Miami).

FOTÒGRAFManifestació contra el bloqueig al Malecón de lʼHavana, al maig.

Tòpics sobre el ʻtreball ̓domèsticROSA MIRÓ

Al 94 es va crear el grup Dones i Treballs a Ca la Dona. Com el seu nom indica, reflexionaven sobre els diferents treballs de les dones. Aquest llibre recull en la introducció i textos de Cristina Carrasco, Neus Moreno, Mª Inés Amoroso, Anna Bosch i Hortènsia Fernandez les idees sobre les quals el grup Dones i Treballs ha reflexionat.

Destaca la metodologia que fa servir aquest grup, composat de dones molt diverses, mitjançant la qual es busca una explicació col-lectiva a la experiència viscuda, cercant les paraules que poden parlar de la vida mateixa amb el suficient rigor conceptual. Les re-flexions giren entorn lʼanomenat treball domèstic, qüestionant ja dʼentrada el mateix terme. Pla-tengen que aquesta activitat no és un treball en el sentit que el terme lʼutilitza, ja que respon a una lògi-ca de la cura i no a una lògica del

benefici. La lògica de cura compren tot un sentit dʼactivitats físiques i psíquiques que asseguren la supervivència i la continuïtat de la vida humana.

Sʼevidencia el greu cost que comporta per a la salut de les dones les diferents conciliacions que han de fer entre els temps de treball i de cura. Es demostra la relació entre societat humana i natura, i com la desvalorització de la natura repercuteix en la desvalorització de les dones i de les seves tas-ques, ja que aquestes són les que fan de mediació entre humanitat i naturalesa.

El conjunt de reflexions porta a plantejar que lʼobjectiu social, polí-tic i econòmic central de la societat hauria de ser el manteniment de la vida humana, fent de lʼactivitat

complexa que permet a las persones créi-xer, desenvolupar-se i mantenir-se com a tal lʼeix de lʼorganitza-ció humana.

Els textos dʼaquest llibre són una inte-ressant aportació i marquen un punt dʼinflexió en lʼanàlisi sobre el treball de les dones. Eviden-cien lʼactualitat i vitalitat dʼun pensa-ment feminista poc

difós i poc valorat per les élites intel·lectuals dominants. Un llibre dʼobligatòria lectura per a qualse-vol dona i home que es pregunti sobre el sentit de lʼactual organit-zació social.

Malabaristas de la vida. Mujeres, tiempos y trabajos.

VV.AA. Icaria Editorial.Col·lecció Más Madera.

34 VEÏNAT setembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

BARCELONAANDRÉS NAYA●

Aquest any en què sʼorganitza el Fòrum 2004 per la sostenibilitat la nostra ciutat no celebrarà la jorna-da reivindicativa-educativa un dia sense cotxes. La notícia no ha sor-près donats els dubtes i ambigüi-tats que han envoltat una història que va començar lʼany 1999.

Fa cinc anys, el 29 dʼabril, Barcelona i 30 ciutats de Catalunya van celebrar la citada jornada, organitzada conjuntament per en-titats i ajuntaments. Amb il·lusió i responsabilitat es va decidir tallar el trànsit privat de les Rambles (en tots dos sentits), de la rambla Catalunya, Via Laietana, Major de Gràcia i diverses zones de gairebé tots els districtes. La jornada va acabar amb una marxa reivindi-cant més transport públic.

En les zones senyalades la ciutadania va poder descobrir una altra ciutat molt més amable amb els vianants i un augment del 30% en lʼús de la bicicleta. La conta-minació es va reduir un 69% i els decibelis van baixar dʼun a quatre segons la zona. Ramon Folch, ex-pert en medi ambient, declarava a la revista Carrer: “El dia sense cot-xes tindrà un efecte pedagògic”.

Lʼany següent, el 22 dʼabril, va augmentar considerablement el número de ciutats que van celebrar la jornada. Ans al con-trari, a Barcelona va ser més

tímid el plantejament i les pors institucionals van augmentar. Els avenços es van limitar a dibuixar 7 quilòmetres de carril bus en di-vuit petits trams. El compromís de tallar indefinidament les Rambles es va incomplir per primer cop. En una crònica a Carrer, Mª Eugenia Ibáñez senyalava que “el veïnat de Barcelona ciutat va fer servir més el transport públic no perquè

estigués més sensibilitzat sinó perquè tenia més facilitats per fer-ho”. Tot el contrari de la “corona” de Barcelona que, mancada de transport públic, està obligada a agafar el cotxe. 14 entitats ciuta-danes van fer públic un manifest que sota el títol El dia després, plantejava diverses reivindicaci-ons relacionades amb la millora del transport públic, la pacificació del trànsit i la defensa del vianant.

El 2001 la diada es va situar en dates de les festes de la Mercè. Havia més temps per preparar-lo

però va tenir molt menys abast que els anys anteriors. Els preju-dicis i la falta de voluntat política van donar lloc a una jornada des-cafeïnada i amb poca participació. Es va cobrir lʼexpedient i no es va plantejar cap obra o modificació permanent, que quedés. Carrer va ficar en el Quarto Fosc a lʼautoritat municipal per la seva manca de voluntat política.

Els titulars de lʼany 2002 no ofe-rien dubtes: “Barcelona menysprea el dia sense cotxes”, “Barcelona passa olímpicament de la diada sense cotxes”... Però la diada es va celebrar a 1.400 ciutats de tota Europa. Va destacar Brusel·les, on el número de vehicles va descen-dir de 600.000 a 10.000.

Lʼany passat, una nota pública de la Favb deia: “després de qua-tre anys creiem que el dia sense cotxes està lluny dels objectius de convivència pacífica entre les diferents formes de moureʼs. Sen-se deixar de reconèixer aspectes positius com la integració tarifària, el camí escolar o lʼincrement del número dʼautobusos, considerem aspectes negatius lʼindefinició res-pecte el túnel dʼHorta, la construc-ció de noves línies de metro i del tramvia i la curta duració del temps semafòric per als vianants”.

Lʼany 2004, feliços i contents anuncien que abandonen el dia sense cotxes. Tot el contrari del que ocurrirà en moltes ciutats dʼEuropa.

El futur de La Violeta

GRÀCIACOMISSIÓ SALVEM LA VIOLETA●

La venda de lʼimmoble del casino La Violeta, a la Vila de Gràcia, i el previsible desnonament de les entitats que tenen en ell la seva seu social continua plena dʼinter-rogants. Malgrat que el conseller del Districte, Ricard Martínez, i el seu president, Ferran Mascarell, sʼhan compromès a trobar una

sortida que permeti que La Violeta continuï sent un equipament soci-al per entitats del barri, de moment no hi ha res de nou.

Lʼirregular procés de disso-lució de la Mútua propietària de lʼimmoble, la venda i el reparti-ment opac dels diners resultants són temes que lʼAjuntament i la Generalitat han dʼinvestigar, però fugen dʼestudi i no sembla que

vulguin fer res.La pèrdua de lʼús social

dʼaquest espai, en benefici de lʼes-peculació immobiliària, suposaria un altre cop al teixit associatiu de la Vila. Per evitar-ho, la Comissió Salvem La Violeta ha decidit orga-nitzar un conjunt dʼactes a lʼentorn del local al llarg dʼaquest trimestre (una xocolatada, un campionat de dòmino, un debat,...).

DANI CODINALa Violeta, un espai de trobada intergeneracional del barri.

GUINARDÓMARTÍ CHECA●

La nit del 24 de gener de 1892, un dels jornalers que viu a Can Gira-pells, Joan Torrents, mor dormint. Els Basté, propietaris del mas, astorats criden a lʼendemà a la po-licia de Sant Martí de Provençals on pertanyia la casa. En aixecar el cadàver pregunten si el mort, de 65 anys, té família. Diuen que ni té família, ni li coneixen hereus i sol-liciten un ràpid trasllat del mort per la mala astrugància que els provo-ca. El xanxes va fer el preceptiu informe que avui trobem a lʼarxiu.

Un fet luctuós, ara revelador perquè no ha estat possible lʼin-dult. La masia de Can Girapells va ser enderrocada a cavall dʼun cap de setmana, el darrer de juliol. Al-guna associació veïnal va moure fils i va aconseguir uns preuats mi-nuts a la televisió autonòmica. No va servir. La masia va caure i va passar un cap de setmana esven-trada i ensenyant el seu interior als nostàlgics que sʼapropaven.

Un nou edifici es farà al solar, inspirat en les planes dʼalguna de revista dʼarquitectura i dissenyat pels arquitectes Alonso i Balaguer perquè Regesa faci un bloc de pi-

sos per ubicar persones afectades per les obres de vials que sʼhan de fer a la zona.

Poca història se sabia dʼaquest mas de planta basilical, també conegut com Casa Basté i que comptava amb tres mujades i tres quarts de terra destinada a vinya i a cereals. Veïna de Can Berdura, de Can Vintró i terres de Can Sa-bastida. Era una propietat mitjana regentada des de 1776 per Miquel Basté i Ferrer i heretada pel seu fill Ramon Basté i Pujadas el 1824. El 1899 va passar a mans dels cinc fills dʼAgustí Basté i Carbonell i Sebastiana Palou Sallent i la propi-etat sʼesmicola i perd el seu sentit agrari. El 1917, aquests germans van vendre per 56.000 pessetes la propietat a la societat Agustí i Cia, regentada pel militar Jorge Palan-ca, que pretenia treure rendiment dels terrenys. Dos anys més tard, era venuda a la Compañía Fabril de Carbones Eléctricos, que va instal·lar un dipòsit a la zona. El 1927 va ser venuda a lʼindustrial Antoni Vidal i Serra per 122.00 pessetes. Aquest va morir el 1933 i la va deixar a les seves filles, Carme i Montserrat Vidal Folch, que lʼhan mantingut fins que lʼex-propia el municipi. Havia estat una mena de taverna i patia des de feia dècades els greus símptomes de lʼabandonament. Era un cadà-ver que esperava ser retirat, en aquest cas per les excavadores. Un trist final.

Adéu, CanGirapells!

Ningú no ha pogut evitar lʼenderrocament de Can Girapells, també conegut com Casa Basté365 dies amb massa cotxes

Breus de barri●

EL RAVAL

No a la mesquitaPolèmica per la construcció dʼun oratori musulmà al Raval, promogut per la comunitat pakistanesa. Una assemblea de lʼAVV va concloure amb lʼexigència que sʼenderroquessin les obres realitzades il·legalment. Manifesten que “el barri no suporta més immigració” i que no es permetrà cap altre oratori. LʼAjuntament va manifestar que no donaria la llicència si no sʼenderroquen unes reformes fetes sense permís. La Favb va fer públic el seu recolzament a lʼoratori “sempre que el projecte compleixi amb la legalitat” i es va oferir com a mediadora. La comunitat pakistanesa va demanar els veïns la solució del problema a base de diàleg. Totes les parròquies del Raval, les comunitats jueva i budista i SOS Racisme recolzen la construcció.

EIXAMPLE

Centenaris i centenàries108 persones superen els cent anys en el districte amb més població gran. Quasi tres persones de cada cent tenen més de 95 anys. El progressiu envelliment de la població és important. Lʼany 2003 havia a Barcelona 568 persones que superaven els 99 anys.

PROSPERITAT

Falta transportLʼAVV va denunciar que un cop acabades les obres de Pablo Iglesias no sʼha restablert el recorregut de la línia 12 que va des de Via Favència fins a Virrei Amat. TMB es nega a restablir aquests trajecte per qüestions econòmiques.

FONT DE LA GUATLLA

No als bongosL̓AVV no accepta el trasllat dels percusionistes des del parc de la Ciutadella. L̓associació no va ser consultada i lʼAjuntament va anunciar el trasllat mitjançant la premsa. Aquest barri porta 12 anys queixant-se dels sorolls de les terrasses del Poble Espanyol.

TORRELLOBETA

Retiren el projecteAl Ple celebrat el passat mes de juliol al districte de Nou Barris es va retirar el projecte de les cotxeres Borbó per lʼoposició veïnal. La proposta preveia una notable densificació. Dʼun total de 22.000 m2 només es dediquen 4.000 a zona verda.

SI NECESSITES UNTAXI, TRUCA'NS

BARNATAXI

93 357 77 55

35FAVBsetembre-octubre de 2004

La Veu del

CARRER

Defensem el verd públicCOMITÈ DʼEMPRESA PARCS I JARDINS

DE BARCELONA

Els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins us informem, i alhora us demanem la vostra participació (implicació) davant del canvi jurídic en la forma de gestió que lʼAjunta-ment de Barcelona i la Direcció de lʼInstitut pretén imposar, transfor-mant lʼactual Organisme Autònom en Entitat Pública Empresarial.

Un canvi que amaga i pretén la progressiva privatització dels serveis, i lʼespeculació mercantil dels recursos de Parcs i Jardins i de lʼús del patrimoni verd de la ciutat. És una decisió política que, de portar-se a terme, suposaria tenir les mans lliures per:

●Donar i derivar el màxim de recursos econòmics de caràcter públic al benefici de les empreses privades subcontractant i exter-nalitzant els serveis i treballs que actualment té assignats lʼInstitut.

●Tornar a la forma de gestió privada dels anys 60 i 70, gestió que va comportar la degradació del servei i les pràctiques de frau i de corrupció, que lʼany 80 van obligar a lʼAjuntament a suprimir-les i a fer-se càrrec directament de la gestió i execució del Servei.

●Lʼencariment del servei. Com de fet ja està succeint amb la sub-contactació de la conservació de jocs infantils i mobiliari urbà, part de la poda de lʼarbrat, de tracta-ments fitosanitaris, de la neteja de zones verdes, etc., i amb lʼexter-nalització a una empresa privada per portar a terme el Pla dʼactua-ció municipal 2004 – 2007.

● La mercantilització i lʼespe-culació dels recursos púbics: In-troduint de manera generalitzada el pagament dʼentrades a deter-minats parcs o jardins de la ciutat, com succeeix al Parc del Laberint dʼHorta, i comercialitzant amb lʼús de lʼespai públic com està passant a lʼHivernacle de la Ciutadella, els Jardins de Miramar... I es destinen

recursos públics, materials i hu-mans, a efectuar treballs a entitats privades i a particulars: avui sʼhi destina al voltant del 20% dels recursos dʼInstitut, en prejudici de les necessitats públiques.

La lluita que els treballador/es de Parcs i Jardins hem decidit re-prendre contra la privatització, està motivada per la necessària defensa dels serveis públics. Volem fer en-tendre i demostrar a lʼAjuntament que la decisió que pretén imposar és errònia i que anirà en contra dels interessos públics, és a dir, contra els legítims interessos dels ciutadans/es i dels treballadors/es.

Reclamem de lʼAjuntament i de lʼEquip de Govern format pel PSC, ERC i ICV – EUiA:

●Que abandoni qualsevol po-lítica de privatització de la gestió del verd i de la mercantilització dels espais públics, que destini els recursos necessaris, econò-mics i de personal, a modernitzar lʼInstitut i a garantir una adequada qualitat de conservació integral de tots els elements que configuren els espais públics verds de la ciu-tat: parcs, jardins, arbrat, jocs in-fantils, mobiliari urbà, etc., dʼacord amb les necessitats ecològiques i de qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

●Que de manera urgent es re-cuperin les zones verdes més de-gradades i els parcs i jardins de ca-

ràcter historicoartístic respectant el seu projecte original, i assegurant la conservació correcta sota els estrictes criteris de professionalitat, que es garantitza amb la gestió i lʼexecució directa municipal.

●Que sʼha de continuant incre-mentat la zona verda urbana; aug-

mentant almenys fins que sʼarribi als 10 m2 per habitant, com esta-bleix lʼOMS (Organització Mundial de la Salut). Avui és de 6,36 m2 .

●Que sʼha de fomentar i faci-litar la participació de les organit-zacions veïnals i ciutadanes en el control de la gestió del Patrimoni del Verd de la Ciutat (Agenda 21) i reconèixer el seu dret a formar part del Consell dʼAdministració de Parcs i Jardins (això ja ho re-clamava el Comitè dʼ Empresa de Parcs i Jardins lʼany 1991).

No a la privatització de Parcs i Jardins.

Barcelona, setembre de 2004Comitè dʼEmpresa de Parcs i Jardins i seccions sindicals de CCOO, USOC, CGT i UGT.

Juanjo Martos PlazaSots-president de lʼAVVde Roquetes (Nou Barris)

“No és incompatible el treball comunitari i organitzar una manifestació” PUYAL

EL COR ROBAT

●CATHERINA AZÓN

Nascut al Verdum, aviat es va traslladar a Roquetes. Des de fa 22 anys és membre actiu de la seva associació de veïns. Treballa a la construcció. És membre de diverses entitats, entre les quals lʼArxiu de Roquetes i la Coordinadora dʼAVV.

Per què un pla comunitari?La decisió es va prendre en unes jornades que vam celebrar diverses entitats i veïns per concretar un pla d’equipaments i les seves prioritats.

Què va opinar lʼassociació?Vam compartir la decisió. Portàvem temps plantejant la idea d’augmentar la participació del veïnat, buscar altres mane-res de treballar, aprofitar millor els recursos i potenciar el treball amb altres entitats. Davant una certa rutina, volíem potenciar la creativitat.

La Plataforma dʼEntitats de Roquetes ja existia?Fa anys. Depenent del moment, agrupa de 10 a 15 entitats.

En quin moment es troba el Pla Comunitari?D’avaluació del camí recorregut. De concretar propostes i prioritats.

Com ara quines?Donar a conéixer al barri què és un pla comunitari. Enfortir l’associacionisme dels comerciants i la intervenció activa dels joves. Quant a l’ensenyament, augmentar la presència de les AMPAS.

I respecte la millora del barri?Collserola, per exemple. Deixar de viure d’esquena a la serra, recuperar espai verd. També l’arribada del metro i el complement d’ascensors i escales mecàniques. Això suposarà un canvi radical, una millora importantíssima en les nostres condicions de vida.

Així doncs, el treball comunitari és implicar tots els actors de la barriada i col·laborar en la recerca de propostes?Perfecte.

Pla comunitari i reivindicació són compatibles?Sí. Les entitats som autònomes i, si és necessari, si no hi ha acord, podem utilitzar mecanismes de pressió. No és incom-patible el treball comunitari i organitzar una manifestació.

Quina és la reivindicació o lʼobjectiu més antic?La remodelació del mercat de Montserrat i el seu entorn.

Ara us arriben nous veïns...Sí, i el tema és important. M’agradaria que el veïnat no ve-iés en ells el perill que ens treuen la feina o les beques dels menjadors escolars. Perquè no és veritat. I respecte els nou-vinguts, no només donar-los la benvinguda, sinó animar-los perquè s’incorporin a les nostres activitats.

Ets membre de la Coordinadora dʼAssociacions del districte?Sí. La coordinadora és un punt de referència important. Es necessiten acords globals per a tot el districte.

Teniu nou regidor i nova gerent...Continuen amb el tarannà dialogant però no falta l’excusa del “no hi ha diners”. En temps del Fòrum, tornem a les olimpíades. Es tanca l’aixeta per als barris.

Revistes de barri40 anys dʼhistòriaLʼAVV del Maresme ha editat un important dossier amb motiu del seu 40 aniversari. Es va fundar oficialment el 21 dʼabril de 1964. Té una llarga trajectòria reivindicativa,i és tan antiga com els primers blocs dʼhabitatges que van començar a construir-se lʼany 1956. La seva existència no es va legalitzar fins a la promulgació de la LLei dʼAssociacions, en el saló dʼactes de la parròquia del Sagrat Cor, que va comptar amb lʼassitència de 150 veïnsi veïnes. 50 pàgines

resumeixen la història dʼaquest barri i les seves lluites: falta de pavimentació i clavegueram, carrers sense il·luminar, habitatges amb aluminosi, urbanització de la rambla Prim, etc.Els textos, elaborats per un equip de persones encapsalat per lʼincombustible Santos Pérez, estan acompanyats de fotografies i diferents plànols que il·lustren el passat i el present del Maresme. Un important material que deixa constància del paper del veïnat en la transformació del barri. Felicitats!

ARXIUEls treballadors de Parcs i Jardins estan en lluita.

El canvi de gestió de Parcs i Jardins pretén la seva progressiva privatització

El pla també implica lʼespeculació mercantil sobre el patrimoni verd

36 setembre-octubre de 2004

Parlant del

CARRERi de la ciutat

Zeta

Sal i pebre Lʼacudit

D

Aniversari tràgicEl 28 dʼagost de 1994 dos nois marroquins van fugir del seu país en una pastera. Després dʼuna travessia de 12 hores van arribar a Fuerteventura, on van ser detinguts. Un nou i insòlit mitjà de transport que sʼha convertit en un recurs desgraciadament habitual. Una dècada en la qual lʼarribada dels sense papers ha estat constant. La tragèdia de lʼèxode dels immigrants africans afecta milers de dones i homes, nens, joves i adults. Una tragèdia que es personalitza en cada immigrant. Tot això hem pogut visualitzar-lo en imatges sagnants, a les quals ja ens hem acostumat. Darrere dʼaquesta situació, uns governs que promouen lleis que condemnen a la il·legalitat milers de persones i que afavoreixen les màfies que en treuen profit oferint cars i perillosíssims viatges que acaben massa vegades en mort. Unes lleis que afavoreixen uns empresaris que sʼenriqueixen amb el profit dʼuns salaris de fam i unes duríssimes condicions laborals. 10 anys de mort i injustícia. Aquest i no un altre és lʼaniversari.

Fer

“Abandonamos el Fòrum frustradosy ahora impulsamos un Foro Social Urbano”

ebimos haber sospechado que algún problema había en el Fòrum 2004 cuando las organizaciones vecinales de Barcelona no participaban en él”. Son palabras de Valerio Lopes, coordinador de la Confederación Nacional de Moradores de Brasil, la organización que agrupa a las asociaciones de vecinos del país suramericano. El 16 de septiembre, Lopes y más de un centenar de representantes de asociaciones de una veintena de países que participaban en el II Foro Urbano Mundial -uno de los diálogos más importantes del Fòrum 2004, pues lo organizaba una agencia de la ONU y reunió a casi 5.000 personas- abandonaron el encuentro oficial denunciando que “se hablaba de los pobres sin los pobres” y que no se les había permitido expresar sus puntos de vista.

“La gente de los movimientos urbanos no europeos hicimos un gran esfuerzo para venir a Barcelona con la esperanza de tener un espacio donde dialogar a partir de nuestras experiencias y problemas como excluídos del sistema neoliberal pero, lamentablemente, la forma cómo se organizó el Foro y unas mesas de debate copadas por funcionarios y representantes gubernamentales no nos dejaron opción a intervenir”, explica Roger Muro, secretario general del Movimiento de Iniciativas Urbanas

de Perú y Premio Príncipe de Asturias de la Concordia 1987 por su lucha en defensa del derecho a la vivienda. Fue esta “frustración” la que llevó a casi 120 entidades de Kenia, Brasil, Perú, México, Argentina, Uruguay, Ecuador, República Dominicana, EEUU, Francia, Italia, Senegal, Filipinas, India, Bangladesh y España a abandonar el II Foro Urbano Mundial y el Fòrum 2004 para constituirse en “espacio propio bajo los

auspicios de la Alianza Internacional de Habitantes”.

Que no fue un gesto de cara a la galería lo prueba que se sumara a la espantada el representante del Frente Continental de Organizaciones Comunales, el mexicano Guillermo Rodríguez, que a su vez es miembro del Comité Internacional contra los Desalojos de la ONU, organizadora del diálogo del Fòrum a través de su agencia UN Habitat. Lopes y Muro, además, explican que su desmarque obedece a “las formas de lucha y denuncia arraigadas en los movimientos urbanos” y no a ninguna conspiración vecinal para desacreditar el Fòrum 2004. “Nosotros no veníamos a Barcelona a pasear, sino a defender el derecho y la necesidad de construir ciudades más abiertas, democráticas y participativas”, remacha Muro.

Veladamente, Lopes crítica que sí que hay quien vino a los diálogos del Fòrum 2004 como turista o como ponente bien

pagado. Cita a Gorbachov, pero también a “los expertos que hablaron en el Foro Urbano Mundial y se movían por la ciudad en coches oficiales o particulares” mientras representantes vecinales como él y Muro usaban el “transporte colectivo” y no podían hablar. Por eso el líder vecinal brasileño sonríe, irónico, ante la diferencia de trato que su compatriota Carlinhos Brown ha recibido de la organización del Fòrum.

Pero no todo ha sido frustración. “Salirnos del Fòrum nos ha permitido a más de un centenar de entidades internacionales coordinarnos en Barcelona para ultimar la propuesta de creación de un instrumento que se llamará Foro Social Urbano o Vía Urbana y que nacerá oficialmente en el próximo Foro Social Mundial de Porto Alegre”, explica Muro. Su primera acción, tras una jornada de trabajo en los locales cedidos por la CGT, fue lanzar la campaña Desalojos cero. En esencia, explica Muro, “se trata de crear un sistema de alerta internacional para impedir desalojos porque, bien sean

las 300.000 personas que han luchado para impedir quedarse sin vivienda en Nairobi o bien sean una docena de jóvenes en una casa okupada de Barcelona, la cuestión no es el número, sino el derecho de cualquier ciudadano a tener una vivienda”. La campaña, además, pide a la ONU “la creación de un Fondo Solidario para la Vivienda a partir de la condonación de la Deuda Externa”.

En síntesis, Muro y Lopes son parte de un nuevo movimiento social urbano que se gestó en el último Foro Social Mundial de Mumbay y que se bautizará en Porto Alegre en enero del 2005 pero que ha nacido prematuramente en la Barcelona del 2004: la ciudad de ese Fòrum al que ellos acudieron “con esperanza” y del que se desmarcaron “con frustración e indignación” porque no se les escuchaba. La ciudad que les ha sorprendido con “un centro de convenciones casi espacial que debe haber costado lo mismo que miles de viviendas sociales” y en la que han percibido “un sentimiento más bien crítico hacia el Fòrum”. La Barcelona, en definitiva, donde aún queda gente que, como ellos, cree que otros barrios y “otras ciudades son posibles”.

Marc AndreuPeriodistaCatherina AzónFotògrafa

Roger MuroSecretario general del Movimientode Iniciativas Urbanas de Perú

Valerio LopesCoordinador de la Confederación Nacional de Moradores de Brasil