capturar (i menjar-se) la bellesa. silvestrisme, parany i enfilat

4
Capturar (i menjar-se) la bellesa. Silvestrisme, parany i enfilat. Publicat a La Ploma, de TVAnimalista. Cadernera tancada dins d'una gàbia, preparada per a una competició de cant. A la meua terra, el País Valencià, el govern del PP complirà 19 anys eixint de les urnes i entrant als jutjats. Entre les seues últimes raneres (esperem) estarà una “Llei de Senyes” per a blindar legalment el secessionisme lingüístic i el linxament de bous al carrer. Un dels objectius d’aquesta llei seria, segons el conseller de Governació Luís Santamaria, “redoblar la pressió sobre aquelles iniciatives que atempten contra les senyes dels valencians [i valencianes, supose]”. És el “que hay de lo mío” del món tauricida: sempre han dit que allò de torturar animals és legal, fins i tot constitucional, i que per aquest motiu s’ha de perseguir i castigar qui “no compleix la llei”. Anem a parlar, ara, d’altres que també porten tota una vida amb el seu “que hay de lo mío”: el món del parany. En el seu cas, del que es tracta és de respectar la sacrosanta tradició, malgrat que això implique no complir les lleis. Per a actuar amb absoluta impunitat, també necessiten la protecció de la gent de les urnes i els jutjats. El parany i l’enfilat es justifiquen dins d’una pràctica que es diu silvestrisme. Primer que res, és una forma de caça: consisteix en capturar aus lliures amb l’objectiu de ficar-les en gàbies tota la seua vida. Les víctimes són ocells fringíl·lids, xicotetes aus menjadores de llavors i amb un llenguatge format per un repertori de cants enormement divers. És el cant dels ocells que més sentim, el dels insans, verderols, passerells i, sobre tot, caderneres. Els seus captors han catalogat completament el llenguatge de les aus amb el que anomenen codis de cant. Descriuen els patrons i criteris per a identificar i valorar les distintes formes d’expressió d’eixe llenguatge dins de campionats. Són una colpidora representació de la buidor i la tristesa: les xicotetes gàbies de fusta són penjades en pals ben distanciades unes de les altres, al davant de les taules dels jurats i del públic, que ha de romandre en silenci. I, d’eixes cadenes perpètues que furten cada minut de vida de les seues xicotetes ales, ix el preciós cant dels ocells. Al món del silvestrisme, hi ha qui ho anomena “el dret a capturar la bellesa”.

Upload: jesus-frare-garcia

Post on 18-Jul-2015

29 views

Category:

News & Politics


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Capturar (i menjar-se) la bellesa.  Silvestrisme, parany i enfilat

Capturar (i menjar-se) la bellesa. Silvestrisme, parany i enfilat. Publicat a La Ploma, de TVAnimalista.

Cadernera tancada dins d'una gàbia, preparada per a una competició de cant.

A la meua terra, el País Valencià, el govern del PP complirà 19 anys eixint de les urnes i entrant als jutjats. Entre les seues últimes raneres (esperem) estarà una “Llei de Senyes” per a blindar legalment el secessionisme lingüístic i el linxament de bous al carrer. Un dels objectius d’aquesta llei seria, segons el conseller de Governació Luís Santamaria, “redoblar la pressió sobre aquelles iniciatives que atempten contra les senyes dels valencians [i valencianes, supose]”.És el “que hay de lo mío” del món tauricida: sempre han dit que allò de torturar animals és legal, fins i tot constitucional, i que per aquest motiu s’ha de perseguir i castigar qui “no compleix la llei”. Anem a parlar, ara, d’altres que també porten tota una vida amb el seu “que hay de lo mío”: el món del parany. En el seu cas, del que es tracta és de respectar la sacrosanta tradició, malgrat que això implique no complir les lleis. Per a actuar amb absoluta impunitat, també necessiten la protecció de la gent de les urnes i els jutjats.El parany i l’enfilat es justifiquen dins d’una pràctica que es diu silvestrisme. Primer que res, és una forma de caça: consisteix en capturar aus lliures amb l’objectiu de ficar-les en gàbies tota la seua vida. Les víctimes són ocells fringíl·lids, xicotetes aus menjadores de llavors i amb un llenguatge format per un repertori de cants enormement divers. És el cant dels ocells que més sentim, el dels insans, verderols, passerells i, sobre tot, caderneres. Els seus captors han catalogat completament el llenguatge de les aus amb el que anomenen codis de cant. Descriuen els patrons i criteris per a identificar i valorar les distintes formes d’expressió d’eixe llenguatge dins de campionats. Són una colpidora representació de la buidor i la tristesa: les xicotetes gàbies de fusta són penjades en pals ben distanciades unes de les altres, al davant de les taules dels jurats i del públic, que ha de romandre en silenci. I, d’eixes cadenes perpètues que furten cada minut de vida de les seues xicotetes ales, ix el preciós cant dels ocells. Al món del silvestrisme, hi ha qui ho anomena “el dret a capturar la bellesa”.

Page 2: Capturar (i menjar-se) la bellesa.  Silvestrisme, parany i enfilat

Les aus no volen donar continuïtat a la seua condemna i no crien en captivitat. Per això, els caçadors diuen que no es pot prohibir la captura perquè això significaria la fi del silvestrisme. Necessiten capturar-les i “ensenyar-les”, obligar-les a acceptar la seua condició d’esclaves que han de cantar quan els amos volen. El seu problema és que les lleis europees protegeixen les aus fringíl·lides i, sobre tot, prohibeixen de forma taxant els mètodes de caça no selectius com les xarxes, que atrapen qualsevol au amb una mida que no li permeta escapar-s’hi. Cauen ocells fringíl·lids migratoris, espècies protegides i en perill d’extinció que pateixen estrès, es fereixen a les ales o a les potes i moren.Els mètodes són molt truculents. Al País Valencià, les xarxes més comunes es diuen enfilat. És una trampa abatible que el caçador amagat acciona a distància, i cau a sobre de les aus que s’han posat a terra a menjar-se l’esquer com si foren dues tapes d’una caixa. El parany, que a les Terres de l’Ebre el coneixen com a caça en barraca, és encara pitjor. Des del món silvestrista el defensen com l’únic m è t o d e v à l i d e n d e t e r m i n a d e s circumstàncies, com la caça en zones boscoses i de muntanya o la captura de pinsans, que no solen caure a les xarxes. Un parany, o una barraca, és una trampa que aparenta ser un arbre. La captura no es fa amb xarxes, sinó amb unes vares impregnades de vesc o lliga que es claven a les perxes. Aquestes fan la funció de branques per a que es posen les aus de qualsevol mida i espècie i, en el moment

que estan a punt d’aterrar amb les ales obertes, les vares s’enganxen a elles. Una vegada passa això, no poden volar i cauen a terra, dins de l’estructura trampa del parany. Allí resten, lluitant per lliurar-se de les vares, fins que arriba el caçador. Moltes vegades, troba cadàvers d’animals desplomats i que, fins i tot, s’han arrencat les ales.Amb aquesta pràctica s’estima que maten, només a les comarques de Castelló, entre un milió i mig i tres milions d’aus protegides cada any, i des de 2002 ho fan contravenint les lleis europees i espanyoles. totes les formes de caça silvestrista incompleixen aquestes lleis i, en el cas del parany i l’enfilat, també vulneren les diverses sentències d’alts tribunals que culminen amb la del mateix Tribunal Constitucional del 2013. La justificació torna a ser la tradició, tornen a eixir a la llum vells tractats medievals i documents antics que, segons aquesta gent, justifiquen una barbaritat pel fet de recollir-la. Si, el PP vulnera la Constitució quan convé als interessos que protegeix, i ho fa amb les negacions, mentides i manipulacions de sempre. Menteixen sobre la realitat de les captures i les trampes, neguen la dimensió de la matança i manipulen sobre reformes destinades a garantir que es capturaran els animals sense matar-los. Com diuen des de GECEN (Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals), caçar amb parany sense mort seria com caçar amb escopeta sense disparar. Darrere de tota aquest discurs silvestrista i de la “captura de la vellesa” s’amaga una pràctica que també és molt vella: la caça d’aquests animals per a menjar-se’ls. Hi ha moltes proves, com les gravacions ocultes de caçadors amb enfilat que ixen corrent del seu amagatall per a trencar el

Cadàvers de tords morts al parany, junt a un pot de lliga.

Cadàver d'un xicotet ocell al parany.

Page 3: Capturar (i menjar-se) la bellesa.  Silvestrisme, parany i enfilat

c o l l d e l s o c e l l s c a p t u r a t s suposadament per a la pràctica del silvestrisme, un a un, esclafant-los amb els dits i amb una habilitat que mostra l’experiència acumulada. Els cuinen fregits amb tomata o dins de guisats, i una sola persona es pot menjar desenes d’aquests xicotets cossos mutilats d’una sola vegada. Això és el que mou la matança de milions d’animals cada any. És un bon negoci i implica la restauració, els locals on serveixen aquest tipus de plats i que compren els cadàvers als caçadors.Que aquest article servisca com a la primera vegada que em riuré a la cara del futur òrgan de control per a l’aplicació de la Llei de Senyes valenciana, si és que arriba a funcionar

alguna vegada. La banda del Bigotes pot tindre ben clar que exercirem els nostres drets fonamentals i que lluitarem pels dels altres animals sense cap por als seus òrgans de vigilància ideològica, si és que una cosa semblant es pot arribar a constituir per a tornar a passar per sobre de la seua sacrosanta Constitució. I, si alguna vegada incomplim alguna llei, ho farem emparats per la legitimitat d’una causa justa, no com els amics paranyers i silvestristes. ———Capturar (y comerse) la belleza. Silvestrismo, “parany” y “enfilat”. Traducción del original en catalán. Publicado en La Pluma, de TVAnimalista.En mi tierra, el País Valenciano, el gobierno del PP cumplirá 19 años saliendo de las urnas y entrando en los juzgados. Entre sus últimos estertores (esperemos) estará una "Ley de Señas" para blindar legalmente el secesionismo lingüístico y el linchamiento dels “bous al carrer”. Uno de los objetivos de esta ley sería, según el Conseller de Gobernación Luis Santamaria, "redoblar la presión sobre aquellas iniciativas que atentan contra las señas de los valencianos [y valencianas, supongo]".Es el "que hay de lo mío" del mundo tauricida: siempre han dicho que lo de torturar animales es legal, incluso constitucional, y que por este motivo se ha de perseguir y castigar a quien "no cumple la ley”. Vamos a hablar, ahora, de otros que también llevan toda una vida con su "que hay de lo mío": el mundo del “parany”. En su caso, de lo que se trata es de respetar la sacrosanta tradición, aunque esto implique no cumplir las leyes. Para actuar con absoluta impunidad, también necesitan la protección de la gente de las urnas y los juzgados.El “parany” y el “enfilat” se justifican dentro de una práctica que se llama silvestrismo. Antes que nada, es una forma de caza: consiste en capturar aves libres con el objetivo de meterlas en jaulas toda su vida. Las víctimas son pájaros fringílidos, pequeñas aves comoderas de semillas y con un lenguaje formado por un repertorio de cantos enormemente diverso. Es el canto de los pájaros que más oímos, el de los pinzones, verderones, pardillos y, sobre todo, jilgueros.Sus captores han catalogado completamente el lenguaje de las aves con lo que llaman códigos de canto. Describen los patrones y criterios para identificar y valorar las distintas formas de expresión de ese lenguaje dentro de campeonatos. Son una impresionante representación del vacío y la tristeza: las pequeñas jaulas de madera son colgadas en postes bien distanciadas un s de otras, en frente de las mesas de los jurados y del público, que debe permanecer en silencio. Y, de esas cadenas perpetuas que roban cada minuto de vida de sus pequeñas alas, sale el precioso canto de los pájaros.En el mundo del silvestrismo, hay quien lo llama "el derecho a capturar la belleza".

https://www.youtube.com/watch?v=9x3-FkBqxpc

Page 4: Capturar (i menjar-se) la bellesa.  Silvestrisme, parany i enfilat

Las aves no quieren dar continuidad a su condena y no crían en cautividad. Por ello, los cazadores dicen que no se puede prohibir la captura porque eso significaría el fin del silvestrismo. Necesitan capturarlas y "enseñarlas", obligarlas a aceptar su condición de esclavas que han de cantar cuando los dueños quieren. Su problema es que las leyes europeas protegen las aves fringílidas y, sobre todo, prohíben de forma tajante los métodos de caza no selectivos como las redes, que atrapan cualquier ave con un tamaño que no le permita escapar a ellas. Caen pájaros fringílidos migratorios, especies protegidas y en peligro de extinción que sufren estrés, se rompen a las alas o las patas y mueren.Los métodos son muy truculentos. En el País Valenciano, las redes más comunes se llaman “enfilat”. Es una trampa abatible que el cazador escondido acciona a distancia, y cae encima de las aves que se han posado a comerse el cebo como si fueran dos tapas de una caja. El “parany”, que en Terres de l’Ebre conocen como caza en barraca, es aún peor. Desde el mundo silvestrista lo defienden como el único método válido en determinadas circunstancias, como la caza en zonas boscosas y de montaña o la captura de pinzones, que no suelen caer en las redes.Un “parany”, o una barraca, es una trampa que aparenta ser un árbol. La captura no se hace con redes, sino con unas varas impregnadas de muérdago (“vesc) o “lliga” que se clavan en las perchas. Estas hacen la función de ramas para que se pongan aves de cualquier tamaño y especie y, en el momento que están a punto de aterrizar con las alas abiertas, las varas se pegan a ellas. Una vez ocurre esto, no pueden volar y caen al suelo, dentro de la estructura trampa del “parany”. Allí quedan, luchando por librarse de las varas, hasta que llega el cazador. Muchas veces, encuentra cadáveres de animales desplumados y que, incluso, se han arrancado las alas.Con esta práctica se estima que matan, sólo en las comarcas de Castellón, entre un millón y medio y tres millones de aves protegidas cada año, y desde 2002 lo hacen contraviniendo las leyes europeas y españolas. Todas las formas de caza silvestristas incumplen estas leyes y, en el caso del “parany” i el “enfilat”, también vulneran las diversas sentencias de altos tribunales que culminan con la del mismo Tribunal Constitucional de 2013. La justificación vuelve a ser la tradición, vuelven a salir a la luz viejos tratados medievales y documentos antiguos que, según esta gente, justifican una barbaridad por el hecho de recogerla.Si, el PP vulnera la Constitución cuando conviene a los intereses que protege, y lo hace con las negaciones, mentiras y manipulaciones de siempre. Mienten sobre la realidad de las capturas y las trampas, niegan la dimensión de la matanza y manipulan sobre reformas destinadas a garantizar que se capturarán los animales sin matarlos. Como dicen desde GECEN (Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales), cazar con “parany” sin muerte sería como cazar con escopeta sin disparar.Detrás de toda este discurso silvestristas y de la "captura de la vejez" se esconde una práctica que también es muy vieja: la caza de estos animales para comérselos. Hay muchas pruebas, como las gravaciones ocultas de cazadores con “enfilat” que salen corriendo de su escondrijo para romper cuello de los pajaros capturados supuestamente para la práctica del silvestrismo, uno a uno, aplastándolos con dos dedos y con una habilidad que muestra la práctica acumulada. Los cocinan fritos con tomate o en guisos, y una sola persona se puede comer decenas de estos pequeños cuerpos mutilados de una sola vez. Esto es lo que mueve la matanza de millones de animales cada año. Es un buen negocio e implica la restauración, a los locales donde sirven este tipo de platos y que compran los cadáveres a los cazadores.Que este artículo sirva como la primera vez que me reiré en la cara del futuro órgano de control para la aplicación de la Ley de Señas valenciana, si es que llega a funcionar alguna vez. La banda del Bigotes puede tener bien claro que ejerceremos nuestros derechos fundamentales y que lucharemos por los de los demás animales sin miedo a sus órganos de vigilancia ideológica, si es que algo parecido se puede llegar a constituir para volver a pasar por encima de la su sacrosanta Constitución. Y, si alguna vez incumplimos alguna ley, lo haremos amparados por la legitimidad de una causa justa, no como sus amigos tramperos y silvestristas.