Capricis de Goya - NADIE SE CONOCE 1799Tema: es veu a un general afeminat o disfressat de dona a una festa i li està demanant per ballar a una dona. En aquella època hi havia gran interès pels balls de màscares i hi anaven els nobles de les grans cases. Significat: Goya aprofita per comparar i criticar els prejudicis i hipocresies de la comèdia de la vida per mitjà d’aquesta representació tan carnavelesca. Ell creia que el món és una màscara, el rostre, els vestits i la veu, tot es fingit. Tothom vol aparentar el que no son, tothom s’enganya i ningú es coneix realment.Funció: criticar la burgesia i la noblesa de l’època

- DIOS LA PERDONE: Y ERA SU MADRE 1799Tema: es veu a una noia jove vestida formalment que no fa cas a la vella que la segueix i li demana almoina. No reconeix que era la seva pròpia mare ja que la jove prospera tant en la seva vida fora del poble que quan torna ni se’n recorda.Significat: es tracta d’una noia que anava molt a la seva i fins i tot es deia que era prostituta, al tenir aquesta vida es despreocupa totalment de la resta. Funció: criticar els estereotips i prejudicis del moment

- ¿DONDE VA MAMÁ? 1799Tema: es veu a una dona portada en braços per éssers demoníacs. Es tracta d’una escena de bruixes i forma part del grup de capricis: “sueños y brujas”, podem veure que tracta aquest tema a través del vol del mussol, forma tradicional de representar el vol de les bruixes.Significat: fa al·lusions satíriques en contra de la Església, els seus dogmes, els seus misteris, i sobretot contra les ordres religioses.Funció: criticar l’Església

- NO GRITES TONTA 1799Tema: aquest caprici correspon al grup temàtic “diabluras y brujerías”, ho podem comprovar per mitjà de la representació de dos monjos que s’aproximen a una jove amb aire poc espiritual i la fan callar perquè no provoqui cap escàndol.Significat: per explicar el seu significat hem de recordar el refrany que diu: "Comer y beber y andar por el aire: éstos son los mandamientos del fraile”. En el context del proverbi “andar por el aire” aquest es refereix a l’acte sexual, sent aquest l’últim manament dels tres que el poble atribuirà als monjos dolents. L’acte de volar és un eufemisme en el Caprici igual que al refrany.Funció: criticar l’Església i les seves costums

Desastres de la guerra - CON RAZÓN O SIN ELLA dècada del 1810 Tema: es tracta d’una escena plena de violència on es suprimeix totalment totes les possibles referències espacials concretes i aproxima als protagonistes a un primer pla i els divideix amb dos grups, igual que al quadre del 3 de maig. Per una banda els espanyols representats popularment i amb navalles i per l’altre l’exèrcit francès molt més ben equipat.Significat: té una doble interpretació: per una banda es pot interpretar com l’expressió dels dubtes de Goya sobre la justificació d’un alçament acceptat per els sector més reaccionaris de la societat espanyola, i per l’altre pot expressar l’oposició existent entre el fanatisme i les passions com instints naturals de l’ésser humà i la raó impulsada pels il·lustrats.Funció: Mostrar la tràgica expressió de la mort i el sofriment humà.

- ESTO ES PEOR 1810-1814Tema: en aquesta obra es pot veure que la forma en que l’home ha sigut executat es pitjor que en la resta de Desastres de la guerra, en aquesta escena es produeix un salt qualitatiu en la barbària i Goya passa de mostrar-nos als ajusticiats mitjançant mètodes convencionals a oferir-nos una forma de tortura, en la que l’home és assassinat, despullat i mutilat.Significat: tradicional l’obra ha sigut interpretada com la representació d’una bàrbara execució d’un guerriller a mans dels soldats francesos als que es veuen al fons. Aquesta obra i el Desastre 39 (Grande hazaña con muertos) volen mostrar la brutalitat dels bàndols contendents amb els seus enemics.Funció: funció crítica: Goya transcendeix la representació concreta d’un succés per convertir-se en una imatge icònica de la crítica cap a la violència extrema, vingui d’on vingui.

- QUE LOCURA! 1814-1815Tema: Goya vol captar l’essència dels fets i en aquest Desastre es situa en un pla contigu a l’acció, formant part del succés. Com sempre la mort és la protagonista indiscutible de l’obra i, a més a més, Goya presenta la violència i la mort en les seves més pures expressions davant les imatges heroiques i aduladores.Significat: La seva interpretació apunta als diferents aspectes de la representació i la tornada al absolutisme que va suposar el retorn a Espanya de Ferran VII i a l’obra hi podem veure com torna el llenguatge al·legòric amb el títol: Que locura! Funció: Emocionar a l’espectador

- CONTRA EL BIEN GENERAL 1814-1815Tema: Es una animalització o deshumanització on llops, vampirs, voltors, mussols i altres essers monstruosos a mig camí entre l’home i l’animal, reprimeixen i acaben amb la vida dels homes. Significat: La seva interpretació va lligada als diferents aspectes de la repressió i la tornada a l’absolutisme que va suposar el retorn a Espanya de Ferran VII i, com a l’anterior, també retorna al llenguatge al·legòric que ja havia utilitzat als Capricis. Aquesta obra té un gran contingut al·legòric polític: de nou Goya torna a enllaçar títols molt expressius i imatges durant diversos Desastres. Ha de ser entesa com un demolidor atac als governants que, contra el bé general, (terme que s’utilitzava per justificar la política dels governs) dictaven lleis basades en els privilegis de l’Antic Règim. Funció: criticar la política de l’època

Tauromàquia - OTRO MODO DE CAZAR A PIE 1814-1816Tema: Torna a passar com als Desastres de la guerra, hi ha una reiteració temàtica d’una estampa a l’altre. Goya torna a reforçar el caràcter brutal dels protagonistes caracteritzant-los amb pells i rostres d’aspecte feroç i amb el paisatge accentúa la soledat i l’escenari natural en el que transcorre l’acció. Significat: Vol al·ludir als temps primitius expressant l’origen ancestral del combat amb els toros. Amb la composició, on desplaça les figures lleugerament a l’esquerra deixant ben visible el paisatge i els personatges contraposats vol accentuar la idea de força en el combat desigual contra el toro. Funció: Funció de crítica social: vol criticar la societat del moment i la tauromàquia.

- CAIDA DE UN PICADOR DE SU CABALLO DEBAJO DEL TORO 1814-1816Tema: Aquesta estampa parla sobre la sort de picar, ja que era u dels moments de major tensió i risc en les corrides de toros. Dels freqüents moments en que els caballs no portaven el peto queda constància en nombroses descripcions de l’època i així no és extrany que Goya s’hi fixés i ho vulgui plasmar. També es pot veure en aquesta estampa la vinculació entre els Desastres de la guerra amb la Tauromaquia ja que aborda un tema taurí des de els pressupostos de la iconografia de guerra.Significat: Amb aquesta plasmació vol mostrar la violència implícita en les corrides de toros. També contrasta la relació de forces al contraposar el poder del toro, les banyes del qual atravessen el cos del cavall. Les figures dels que componen el grup de gent recorden tant als caçadors de toros en el camp (que podem veure en les primeres estampes de la Tauromàquia), com als espanyols que es defenen i ataquen a l’exèrcit francès als Desastres. Funció: Funció de crítica social: vol criticar la societat del moment i la tauromàquia.

Disbarats i proverbis - DISBARAT GENERAL Tema: els temes que tracta l’obra són una expressió crítica universal de l’essència de l’ésser humà, de les seves pors, la seva violència, les seves creences, els seus vicis i errors. Significat: és un fidel reflex del context històric i personal del artista que, finalitzada la Guerra de la Independència, va veure decaure part del món progressista amb el que ell es sentia identificat. Una vegada més ens trobem davant una escena carnavalesca en la que els homes disfressats es burlen de les jerarquies.Funció: Al·ludir a adagis populars.- DISBARAT DESORDENAT o MATRIMONIAL Tema: tracta el tema de la indissolubilitat del matrimoni: un grup d’espectadors contempla la situació d’una parella d’aspecte indissoluble amb actitud de recriminació. Significat: és un escenari fora de l’ordre racional o natural que fa una critica als matrimonis fets a la força que es feien a l’època, moltes vegada per interessos familiars. També vol significar el fet de que el divorci i la separació eren temes tabú en l’època. Funció: Funció de crítica social: vol criticar les normes socials sobre el matrimoni en el moment- DISBARAT DE CARNAVAL Tema: l’escena presenta l’enfrontament jocós entre dos personatges disfressats davant una multitud de figures ben diverses i no ben determinades. Significat: el màxim significat d’aquest Disbarat es troba en el fet de que a l’esquerra un religiós sigui objecte de bromes i un militar aparegui tombat, qui sap si dormit o begut, revelen el caràcter subversiu del carnaval i en fa crítica.Funció: Funció de crítica social: vol criticar les costums festives de l’època.- DISBARAT CRUEL o FURIOSO Tema: es tracta d’una representacio més, tensa, furiosa, de les emocions violentes i de la violència mateixa, imatge d’un dels aspectes de la realitat quotidiana, que el lloc i la foscor de l’escena universalitzen Significat: els personatges s’associen a l’expressió de la mentida i la irracionalitat, que es troben també als Capricis. Per altra banda els personatges masculins amb les cames entreobertes han estat associats a la relaxació sexual Funció: Funció de crítica: crítica la violència, no tan sols material sinó també psicològica.

Context cultural i històric del 3 de maig CONTEXT CULTURAL - L’arribada de l’Il·lustració va tenir una forta influència en l’obra ja que Goya va viure

l’època. Un moviment que socialment s’insereix a l’àmbit de la burgesia. Filosòficament es basa en les corrents racionalistes i antropocèntriques; econòmicament es basa en l’individualisme.

- Goya tenia idees progressistes, era d’esquerres, i també compartia idees de l’Il·lustració.

- L’obra es situa amb els antecedents artístics del Neoclassicisme i l’Academicisme, moviments que es fixaven en l’antiga Grècia i Roma. Goya estava en contraposició absoluta a totes les normes del Neoclassicisme tot i que era de l’època neoclassicista.

- Goya llavors entra en contacte amb la noblesa ja que va ser el pintor de cambra de Carles IV, l’any 1799 on va realitzar nombrosos retrats de la noblesa i els personatges importants de l’època.

CONTEXT HISTÒRIC - L’arribada de Ferran VII l’any 1813, un cop acabada la Guerra del Francès- La constitució de les Corts de Cadis de 1812- Més de 20.000 soldats francesos van entrar a Espanya el novembre de 1807, amb la

missió de reforçar l’exèrcit hispà per atacar Portugal. Els espanyols no van oposar resistència i van permetre el seu lliure trànsit.

- Cap al febrer de 1808, els autèntic plans de Napoleó es van començar a conèixer i va haver-hi petits brots de rebel·lió a varies parts d’Espanya, com Saragossa.