Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

3

❚ EDITORIAL

Cultura a la vista

MIRADANúmero 3 Any 2005

Consell de RedaccióRafael Ferreruela, Andrea Sanfeliu,Xavier Caufapé, Sílvia Solano,Sebastià Tamarit, Sandra Vargués

RedaccióDiego Aránega, Joan Bellmunt, EsterBlanch, Josep M. Castellví, XavierCaufapé, Joan Duch, RafaelFerreruela, Josep Jover, Anna Sàez,Andrea Sanfeliu, Antonio Segura,Sílvia Solano, Sebastià Tamarit

OpinióNúria Chinchilla, Antoni Llevot, CarlesLlop, Belén Parra

CorreccióACA

FotografiaLaurent Sansen (coordinador), RosaBisbe, Josep M. Castellví, DonAlgodón, Ese o Ese, Plus Fresc,Antonio Segura

Disseny i maquetacióJosep M. Cazares

Coordinació generalServeis de Comunicació Lleida, SLRambla Ferran, 34, 1r B25007 LleidaTel. 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01E-mail: scomunicacio@lleida.org

PublicitatTelèfon 973 24 53 80(Esmeralda Rourera)

Edició gràficaGráficas Viking

Dipòsit legalL-525-04

Normalment el fet visual s’explica fàcilment en una direcció, tant fisiològicacom filosòfica: objecte-ull-cervell, o sigui, va de la percepció d’una realitatvisible a la seva explicació i recreació.

La cultura és, d’alguna manera, el procés contrari. És la mirada. Veure elmón des de les capacitats i el pensament a mesura humana, i transformarallò que capten els sentits en objecte d’expressió i comunicació entre per-sones i comunitats.

En les diverses manifestacions de l’art i de lacultura occidental, s’ha destacat la vista per so-bre d’altres sentits, i sembla que la percepciódel món que ens envolta, tant per a la ciènciacom per a la creació artística, es fonamenta méssovint en allò que ens entra pels ulls que enallò que ens arriba d’altres maneres.

Sovint, això és un fet substancial, intrínsec a lapròpia experiència creativa, tal com es reflecteixen el llenguatge plàstic. Ho demostra la tradi-cional classificació de les arts que ha privilegiatla pintura, l’escultura i l’arquitectura per a defi-nir l’estètica de cada època molt més que lesarts del temps com l’espectacle i la música. Pri-mer, l’element tangible: forma, volum, color,però també proporció, mesura, harmonia...

Ara, en la contemporaneïtat més viva, el vell debat entre pintura i poesiaes replanteja en una actualitat on les imatges protagonitzen la comunicaciói moltes paraules perden el seu significat de sempre o queden en desús.

Parar esment en la mirada, esforçar-se en veure-hi més enllà del missatgede llum que envaeix la retina, i comptar amb la voluntat d’interpretar-ho,és, per tant, una prerrogativa dels humans que renovem cada dia la nostracondició conscient. L’obra humana és, a la fi, l’objecte sobre el qual esfonamenta tota cultura, en el sentit més ampli del terme: l’art, el pensament,el coneixement... La revista MIRADA recull aquest esperit, i hi afegeix elfet generós de la informació i la comunicació, amb articles sobre natura,art, ciència, salut, o patrimoni cultural.

Tres números d’una revista depassen un simple experiment i remarquenla decisió de continuar consolidant un espai de relació i de diàleg. És uncompromís difícil que en aquesta ocasió no parteix d’una empresa edito-rial o d’un col·lectiu específicament cultural en el sentit habitual del terme,i això la fa més valuosa. Tan valuosa i exemplar com la tasca solidària querealitzen els doctors Rafael Ferreruela, Andrea Sanfeliu i tot el seu equipen les campanyes d’ajut que organitzen al tercer món.

La revista MIRADA és, en aquest sentit, una aportació que mostra la claravoluntat de fer cultura. Vol participar activament en una realitat no noméssocial, econòmica o científica, sinó que dóna notícia de tots aquests te-mes i encara molts altres. I en tant que proposa la reflexió esdevé tambégeneradora de coneixement, criteri i opinió.

Les obres humanes, i més les que parteixen d’una voluntat decidida ioberta als altres, no són mai innocents ni innòcues. La cultura no pot teniruna expressió tancada en ella mateixa, mecànica o unidireccional. Confioque la iniciativa atrevida de promoure aquesta revista tan dignament edi-tada rebi l’atenció i reculli el ressò que mereix, tal com ho mereixen lescampanyes de solidaritat.

Un dels grans reptes que tenim com a societat civilitzada, és procurar quela cultura estigui a l’abast de tothom amb totes les seves expressions iconseqüències, tant si aquesta és la feina que tenim encomanada i la nostravoluntat política, com si és –només!- el nostre compromís cívic.

Gràcies per la revista a tots els que la fan possible.

Antoni Llevot i LloretDirector dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Instituto Lleida de OftalmologíaDr. Fleming, 14 (25006 Lleida)Telèfon i fax 973 24 53 80E-mail: info@ilooftalmologia.comwww.ilooftalmologia.com

Pàgs. 03-05 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 11:593

4

SU

MA

RI

6La nova arquitectura de LleidaEl periodista Diego Aránega ens obre una finestraa les construccions més emblemàtiques de laciutat de Lleida

18Parlem de la conciliació laboralUna visió sobre el tema a càrrec de Nuria Chinchilla,directora del Centre d'Investigació, Treball i Famí-lia de l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresade la Universitat de Navarra

21Entrevista amb Asha MiróL'autora de La filla del Ganges, catalana nascudaa l'Índia, parla de la seva experiència com a fillaadoptada i del retorn als seus orígens

28 El monestir de VallsantaAl costat del poble de Guimerà, les suggeridoresrestes del cenobi cistercenc esperen una restaura-ció salvadora. Ens ho explica amb tota mena dedetalls Joan Duch

36A la recerca de la pau interiorEster Blanch ens exposa les bases d'una tècnicamil·lenària de relaxació i salut: el ioga

38Estudiants cosmopolitesLes estades a l'estranger constitueixen un siste-ma excel·lent per aprendre anglès: l'Eva, la Sòniai el Francesc ens expliquen la seva experiència

48Cuineres amb majúsculesLa M. Carmen i l'Anna Maria viuen a l'Albagès itenen una afició comuna: la cuina. Avui ens obse-quien amb un deliciós pastisset d'espinacs

Pàgs. 03-05 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:004

5

52Un museu sota l'aiguaEns submergim amb Josep M. Castellví perconèixer alguns dels avions i vaixells mésfamosos enfonsats a les costes catalanes.Castellví és instructor de busseig i arqueòleg,així com fotògraf i operador de càmarasubmarí del programa de TVE "Al filo de loImposible"

64Els secrets de la Vall de LordAproximació poètica de l'historiador JoanBellmunt a una de les valls més màgiques deles contrades lleidatanes

70Ambaixadors de la modaAmb més de quatre dècades d'experiència,els Cantero han esdenvingut una famíliaemblemàtica en l'àmbit del tèxtil; actual-ment regenten, entre altres negocis, laboutique Don Algodón

76Egipte per terra i marAntonio Segura, tot i ser especialista en Medi-cina Interna, treballa al Servei d'Oftalmologiade l'Hospital Vall d'Hebron i ha esdevingut unaautoritat en el camp de l'úvea. També éscol·laborador de la clínica ILO. Apassionat delsviatges, la fotografia i el submarinisme, enspresenta aquí la seva última aventura

85A la recerca de la qualitatBelén Parra, lead assessor especialista entemes de qualitat, incideix en la importànciad'implantar le gestió de qualitat en els pro-cessos empresarials

86 Què és l'estrabisme?L'oftalmòloga Andrea Sanfeliu ens explicaquè és l'estrabisme i la importància que té enel seu tractament la col·laboració entre elmetge, el pacient i la família

90Història de les cataractesEl tractament modern de les cataractes permitjà de la cirurgia refractiva és plena d'anèc-dotes i fets curiosos. El doctor RafaelFerreruela ens ho explica en aquest article

93Activitats ILOUn petit resum de totes aquelles activitatsque desenvolupa la clínica ILO més enllà dela tasca d'atenció oftalmològica

97Així és Rafel PujolUna amena aproximació a un dels empresa-ris lleidatans més prestigiosos, propietari dela cadena Plus Fresc. Així es va fer Rafel Pujol

Pàgs. 03-05 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:005

6

Una ullada a la novaarquitectura de Lleida

REPORTATGE ❚ ARQUITECTURA

6

D’entrada, un retret. Els lleidatans encara no tenim consciència que la ciutat, poc a poc, ha guanyat bellesa i

autoestima. La nostra mirada no ha descobert, encara, l’esplendor arquitectònica d’una ciutat que, tímida-

ment, ara s’atreveix a lluir la seva façana més moderna i atractiva.

Text Diego Aránega ❚ Fotos Laurent Sansen

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:016

77

La gran “finestra” de la passarel·la del LiceuEscolar és un marc perfecte per a la Seu Vella, en

un bell maridatge entre història i modernitat

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:017

8

De fet, aquest canvi ja s’intueixde fa temps a la ciutat, que finsi tot ha canalitzat el riu perquè

els seus marges llueixin més bonics. Ino és per atzar que allà, al costat delSegre, s’ubiqui el nou campus de laUniversitat de Lleida (UdL), un com-plex arquitectònic de gran interès.

Precisament, aquest reportatge els con-vida a obrir els ulls de bat a bat i, totpassejant, gaudir de la nova arquitec-tura de Lleida, desconeguda per la ma-joria.

Podem començar, per entrar amb bonpeu, per l’esmentat campus de la UdL,al barri de Cappont. Allà, la tirallongade facultats, residències i establimentsd’oci conviuen amb gran harmonia,relaxant l’esperit sovint alterat dels es-tudiants, però també de la gent que s’hiapropa i fa un volt per la zona.

Entre tots els edificis, excel·leix el Cen-tre de Cultures de la Universitat deLleida que, ancorat al costat del riuSegre, sembla, de lluny, una mena detransatlàntic, un Titànic amb les sevesxemeneies gegantines. En canvi, l’obradel reconegut arquitecte finés KristianGullichsen sorprèn, de prop, per la sevalleugeresa i elegància. Destaca, segonsels especialistes, per la disposició del’espai interior, amb sala d’actes, bibli-oteca i auditori.

A la vora, ja s’intueix la futura Facul-tat de Ciències de l’Educació, en obres,dissenyada per un dels arquitectesmés reconeguts del món, el portu-guès Alvaro Siza, l’artífex de la re-construcció del barri del Chiado, aLisboa.

Al campus hi ha més edificisinteressants.La zona lluirà amb totala seva esplendor quan s’acabi el pro-jecte d’urbanització d’en Ramon MariaPuig, que inclou una gran zona verdael·líptica amb un auditori a l’aire lliu-re.

El centre Cívic de l'Ereta, un edifici situat al cor de la ciutat que recorda la proa d'un vaixell.

Ara, des del campus universitari femun salt sobre el Segre per la passa-rel·la de vianants del Liceu Escolar,obra de Mamen Domingo, ErnestFarré, Manuel Reventós i A. CarlosAparicio, un espai que permet seureplàcidament als seus bancs de fustaafricana, com si fos una plaça allarga-da situada sobre el riu, on neden in-dolents els ànecs. Tota una estampa.

Aigües amunt, la ciutat té una altrapassarel·la, la dels Camps Elisis, d’enPere Joan Ravetllat, Carme Ribas,Nicolás Markerkiaga i Andreu Estany,que destaca per conviure harmònica-ment amb els arbres del marge esquer-re. Més solitària que l’altra, aquestapassarel·la mereix una visita amb méscalma. Però, hem d’avançar perquèencara tenim molts indrets per veure.

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:018

9

Interior de la Biblioteca Provincial i el sinuós edifici dels Jutjats, dues construccions remarcables que dignifiquen el perímetre del Centre Històric.

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:029

10

Creuem, doncs, la passarel·la i continu-em caminant fins a l’Auditori MunicipalEnric Granados, a l’extrem de l’Eix Co-mercial, projectat pels arquitectes llei-datans Ramon Artigues i RamonSanabria. Si en tenen l’oportunitat, gau-deixin de l’acústica de les sales de con-cert, dissenyada per Higini Arau, doc-tor físic acústic.

L’edifici, construït amb gran sobrietatmitjançant plaques de pedra natural, téforma prismàtica de triple façana i lacoberta és una mena de quarta façana.Prop de l’Auditori, al número 1 delcarrer Pi i Margall hi ha un edifici pro-jectat per la parella Ramon Fité i JulioMejón que mereix una bona ullada.

Marxem ara en direcció a la Seu Vella,però passem de llarg (llàstima!) i anemcap a l’Illa de la Maternitat. Allà tenim,d’entrada, l’antiga Inclusa Pública quedes de 1998 allotja la Biblioteca Provin-cial segons reforma integral de l’arqui-tecte D. Gelabert. A nosaltres ens inte-ressa, sobretot, el seu pati interior, llu-minós i ampli, a la vegada que juvenil,molt adient per a la majoria dels seusvisitants lletraferits.

Darrere la biblioteca trobem dos edifi-cis que, en el futur, formaran partd’aquesta gran Illa de la Cultura. Estracta del nou Arxiu Provincial, disse-nyat pels arquitectes Josep Benedito iSantiago Orteu, un edifici que, folrat depedra de sauló negre, crida poderosa-ment l’atenció. Al costat, les obres delfutur Museu Diocesà pugen amb vo-luntat duradora, podríem dir que cate-dralícia.

També al Casc Antic, s’hi ubica elCentre Cívic de l’Ereta d’en JaumeTerés. Aquest és un casal de formesrotundes que, amb imaginació, sem-bla la proa d’un vaixell. La façanaexterior de l’edifici, recoberta de pe-dra natural, s’integra perfectament ala composició i al cromatisme delCentre Històric.

L'antic escorxador (a dalt) és ara el Teatre Municipal de Lleida. A sota, el CAP de Cappont.

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:0210

11

Fotos verticals: dues imatges del Centre de Cultures de la Universitat de Lleida. A sota a l'esquerra, la passarel·la dels Camps Elisis.

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:0211

12

si fos la sortida d’emergència d’un an-tic castell.

També d’en Jaume Terés, al carrerTallada (sobre la plaça de l’Ereta), estroba l’escola bressol del Casc Antic,que presumeix de personalitat exteri-or i de la seva rampa interior.

Abans de deixar el Casc Antic, podem

L’arquitectura és diferent de la construc-ció. Incorpora l’art de ben construir, d’en-llestir en una forma habitable les necessi-tats que es deriven de l’aixopluc de l’ho-me; però és quelcom més!

Des de l’origen dels primers pobladorsdel planeta, els esforços per construirl’aixopluc han esdevingut en el seu pro-

grés tecnològic, estètic i cultural, la formació d’un patrimoni que ésl’arquitectura. Arquitectura de bells edificis convertits en exemplum,arquitectures de la ciutat en l’expressió de l’espai urbà, dels barris,o de la ciutat històrica o, fins i tot, en alguns casos la ciutat estesa.

L’arquitectura es viu, però es reconeix quan en viure-la i usar-la s’hiafegeix l’emoció, el plaer dels espais a través de l’art, la percepcióde valors culturals, les sensacions de sentir el pòsit de la història.L’arquitectura comença en la mirada. Mirada individual, miradacompartida, Però cal que aquesta mirada estigui informada decultura arquitectònica i que no sigui solament utilitarista i, si se’mpermet, cal que no caigui en la banalització. Mirar és el principi perveure i per, d’una manera més rica, observar i entrar en el coneixe-ment i en l’experimentació d’una realitat. Veiem, mirem i observemde moltes maneres i explorem amb tots els sentits!

Difícilment, al meu judici, podem valorar l’arquitectura de Lleida,sense una concessió profunda a la riquesa de mirar essent subtils.

L’arquitectura de la nostra ciutat, ancorada per tants anys en unamena de inèrcia grisosa, ha explotat en expressions interessants enels darrers anys. Lluny d’aquell eslògan que tot ho aplanava “perLleida ja està bé”, les arquitectures públiques i els projectes d’al-guns arquitectes exigents han qualificat un territori excessivamentprovincià. Entre els molts exemples recents, proposo que revisitem—amb un viatge en el temps— la gran transformació en el nostreimaginari que suposà la construcció de la plaça dels Apòstols a laSeu Vella —obra d’en Ignasi Miquel— ara acompanyada perintervencions en el recinte de muralles —obres de Ramon M. Puigi Carles Sáez—; o la transformació de la llera del riu, aprofitant lanecessària canalització, i convertint-la en un parc lineal de la ciutat

Noves arquitectures a Lleida:elogi de la mirada exigent

i un brancal del gran sistema d’espais lliures territorials del Segrià.El riu té una finestra oberta als paisatges, un ull d’arquitectura queviu en cada esguard, en cada mirada que travessa la passarel·la dela Mamen Domingo, de l’Ernest Ferré, del Manuel Reventós i delCarlos Aparicio, magnífiques intervencions que porten la modernitata l’espai públic, com ho farà l'execució de la passarel·la del RamonDomènech o la ja construïda de la Carme Ribas i del Pere JoanRavetllat, del Nicolás Markerkiaga i de l’Andreu Estany.

La transformació del riu, junt amb la generació del Campus deCappont, obrí les portes a una nova apropiació dels espais urbansi a la generació de noves propostes d’arquitectura pública univer-sitària que cal agrair a la Universitat de Lleida, amb una de les obresexpressives de l’espai dels buits i els filtres —el Centre de CulturesBiblioteca-Centre Cultural de la UdL, de Kristian Gullichsen/Gullichsen-Vormala Arquitectes.

La nova seu del Col·legi d'Arquitectes, buc insígnia del nou Canyeret.

Aquest immoble amaga un parell desecrets, que ara desvetllarem. En pri-mer lloc, aprofita la llum natural a lapart central de cada planta, fins i tot, delsoterrani. Gràcies a les amples vidrie-res, des de l’interior sembla que no hihagi parets.

En segon lloc, un túnel, al soterrani,connecta amb la plaça del Dipòsit, com

“La nostra mirada no ha

descobert encara l'esplen-

dor arquitectònica d'una

ciutat que, ara s'atreveix

a lluir la seva façana més

moderna i atractiva”

Carles Llop, arquitecte

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:0212

13

És l’obra pública, doncs, la que en bona mida manté el tremp d’unaaposta íntegra desafiant l’estandardització de les obres d’habitat-ges —per altra banda, la major producció del sector de la construc-ció de la nostra ciutat—. Després de la recuperació de l’anticEscorxador com a Centre Cultural —obra d’Ezequiel Uson i de MariÀngels Negre, seguint la nostra passejada cal que mirem amb ullsdelerosos de bones factures urbanes: les obres d’en Jaume Terés—el Centre Cívic al Centre Històric de Lleida a la plaça de l’Ereta il’Escola Bressol i Ludoteca al carrer de La Tallada-; i les obres quehan aportat un bon grau d’autoafirmació de la represa dels barris:d’en Pere Robert i d’en Josep M. Mezquida —el Centre Cívic deBalàfia— i d’en Ramon Fité i d’en Julio Mejón —el Centre d’Assis-tència Primària a Cappont.

Caldrà que ens exigim més en el camp de l’habitatge. Hi haempreses públiques i privades que realitzen bones feines de gestió

del sòl i d’urbanització, cada cop més qualitativa; caldria tambéinvestigar sobre nous models d’habitatge sense renunciar a l’efici-ència del producte, cercant però la innovació en les formes d’orga-nització i els tipus bàsics. Com a referències que asseguren aquestsestímuls podem citar les obres de Ramon Fité–Julio Mejón —“Sethabitatges de lloguer per a joves” al centre històric de Lleida.Escales de Sant Llorenç o d’en Salvador Giné —l’Edifici d’habitat-ges plurifamiliars al carrer Joc de la Bola 27-29.

Tal vegada, allunyant-nos una mica de la ciutat, entrant al territoriagrícola, recomano especialment trobar-se amb alguna de lesobres de Manel Castellnou i d’Eugènia Rodríguez, que treballen eltema de la casa unifamiliar amb prou gust com per evolucionarconjuntament amb el client, passant d’arquitectures —poc més quede manual de copiar i enganxar— a l’organització d’espais delsuburbi amb qualitat arquitectònica, introduint formes que tren-quen l’estereotip de la casa-xalet que tant ha contribuït a laperiurbanitat del nostre territori.

I per tancar aquest breu elogi de la mirada, entre les moltespropostes —i em deixo alguna arquitectura i la referència algunsarquitectes, que sabran entendre que aquest breu article, no és nide bon tros la continuïtat de la Guia d’Arquitectura de les Terres deLleida 1949-1999, que vàrem fer amb els companys Jordi Bernadó,Francesc Bordes, i Josep Maria Puigdemasa, (Col.legi d’Arquitectesde Catalunya, Lleida, 1999), voldria posar de relleu el treball exquisitd’en Josep Maria Puigdemasa per la seva capacitat de síntesiprojectual integrant en els projectes una gran capacitat ètica iestètica, convertint algunes petites o, tal vegada, senzilles actuaci-ons en esdeveniments d’arquitectura. Cal que us atanseu a lesvivendes de la Cooperativa d’Alcoletge, una resposta per acollirtemporers que necessiten tenir un habitatge digne per compartirl’habitabilitat de les nostres terres, fent bo el principi Vitruvià de“firmitas, utilitas, vetustas”, però afegint-hi contemporaneïtat iexploració vers noves formes, obrint pas a la nova arquitectura.

Tant de bo que les nostres mirades sobre l’arquitectura ens dema-nin créixer culturalment invertint en arquitectura, fent-ho ambprojectes de qualitat que busquen ben segur la rendibilitat econò-mica, però que asseguren la sostenibilitat ambiental i no menyste-nen el foment de l’expressió ètica i estètica en l’art de ben enllestirl’espai. ❚

Les originals façanes del Centre de Cultures de la Universitat deLleida (a dalt) i de la nova escola bressol de Balàfia.

“Entre tots els edificis

excel·leix el Centre de

Cultures de la Universitat

de Lleida que, ancorat al

costat del riu, sembla, de

lluny, una mena de

transatlàntic”.

anar a l’antic Canyeret, al cor de laciutat, un indret de nom ranci peròd’arquitectura del segle XXI. Allà tenimels Jutjats, l’Audiència Provincial, elCol·legi d’Arquitectes i la torre de l’as-censor de la Seu Vella. Curiosament iparadoxal, el Casc Antic podria deno-minar-se, potser amb raó, el Casc Mo-dern de Lleida. Noves construccions,algunes de relleu, treuen el cap entre

els antics carrerons àrabs i jueus, aramés multiculturals que mai.

BarrisPerò, deixem el centre urbà perquè alsbarris de Lleida també ha arribat l’ar-quitectura amb noms i cognoms. Co-mencem, potser, per una obra d’enRamon Fité i Julio Mejón: el Centred’Assistència Primària (CAP) de Cap-

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:0213

14

pont, un edifici que, sens dubte, nodeixa indiferent ningú.“Enmig de blocsd'habitatges desmesurats, el centresanitari s’integra d’una forma abstrac-ta i precisa, unitària i complexa, subjec-tiva vers l’exterior i pragmàtica versl’interior”, segons els especialistesFredy Massad i Alícia Guerrero.

Ara marxem de Cappont i anem cap aBalàfia, en concret, al seu centre cívic,obra d’en Pere Robert i d’en Josep M.Mezquida. Sorprèn la seva façana deformigó, que ret homenatge a Balàfia,barri en plena efervescència urbanísti-ca i constructiva. Dintre, admirem larampa de connexió entre les plantes i ladistribució dels espais interiors, moltamable amb els seus visitants.

Molt a prop, crida l’atenció la nova escolabressol de Balàfia, dissenyada per CarlesSàez. Les lluernes d’aquest equipamentintrodueixen la llum fins als espais mésfoscos, garantint els raigs de sol (sinó hiha boira) als seus petits habitants. Unporxo mòbil permet que els nens juguin,a la carta, al sol o a l’ombra.

A l’altre racó de la ciutat, a l’oest, tro-bem el barri de l’Escorxador, amb elseu teatre del mateix nom. EzequielUsón i Mari Àngels Negre van fer tàn-dem per rehabilitar un vell escorxadormodernista i convertir-lo en la seu deles arts escèniques de Lleida per excel·-lència. Tot un encert, inclòs un petitcafè-teatre molt acollidor. Per últim,fem una petita ullada als edificis d'habi-tatges. Al carrer Joc de la Bola, Salva-dor Giné va construir dos interessantsblocs de pisos diferents però comple-mentaris, amb serveis comunitaris. Unconjunt, en definitiva, de gran plastici-tat.

Fem menció també d’uns habitatgesde lloguer a les escales de Sant Llorenç,obra d’en Ramon Fité, amb una façanade “visions creuades”. De fet, hi hamolts més edificis que mereixen lanostra atenció a Lleida, però hem de

donar per acabada la nostra excursió.Ara, convidem el lector a descobrir elsseus edificis predilectes. Cal una micade paciència i una bona dosi de curiosi-tat, dos aptituds que, encara que desit-jables, estan certament en perill d’ex-tinció.

Tanmateix, ha quedat palès que la ciu-tat de Lleida aposta decididament perla qualitat arquitectònica, però, evi-dentment, encara queda molt camíper recórrer.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, hamanifestat manta vegades que voluna ciutat orgullosa de la seva arqui-tectura. Creu, el paer en cap, que els

edificis, sobre tot els institucionals,han d’embellir un indret que històri-cament, tot s’ha de dir, no ha tingutgaire cura del seu aspecte.

Una prova clara que això està canvi-ant és el concurs arquitectònic, im-pulsat per la Paeria, per construir aPardinyes el futur Palau de Congres-sos, Centre de Negocis i Teatre. Pro-fessionals de primeríssim nivell aspi-ren a fer aquest palau, que podriaesdevenir emblemàtic. Un palau que,una vegada més, conviurà amb el riuSegre, les aigües del qual reflectei-xen, des de fa segles, les pedres do-mesticades pels homes. Per moltsanys. ❚

L'acurada estètica i una magnífica acústica s'agermanen a l'Auditori Enric Granados.

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:0214

16

Un vistazo a la nueva arquitectura de Lleida

Los leridanos todavía no tenemos conciencia de que la ciudad,poco a poco, va ganando belleza y autoestima gracias a su nuevaarquitectura, desconocida por la mayoría. Nuestro paseo por laciudad se inicia en el campus de la Universidad de Lleida, en elbarrio de Cappont, un complejo arquitectónico de gran interés.Allí destaca el edificio del Centro de Culturas que, anclado al ladodel río Segre, parece una especie de Titánic de grandes chime-neas. Se trata de una obra del finlandés Kristian Gullichsen. Justoal lado, se intuye la futura Facultad de Ciencias de la Educación,obra del reputado arquitecto portugués, Alvaro Siza. En elcampus, hay más edificios sobresalientes, aunque lucirán todosu esplendor cuando se acabe la urbanización de la zona, queincluye un parque elíptico con un auditorio al aire libre. Desdeaquí cruzamos el río por la pasarela del Liceu Escolar, obra deMamen Domingo, Ernest Farré, Manuel Raventós y A. CarlosAparicio, un espacio que se asemeja a una plaza alargada dóndepoder sentarse sobre el cauce del Segre. Aguas arriba, la ciudadtiene otra pasarela, creada por Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas,Nicolás Markerkiaga y Andreu Estany, que destaca por suarmonía con los árboles de la margen izquierda. Seguidamente,podemos visitar el Auditorio Provincial Enric Granados, proyec-tado por Ramon Artigues y Ramon Sanabria, que sobresale porsu gran acústica. Ahora, nos dirigimos hacia el Centro Histórico,donde podemos disfrutar del interior de la Biblioteca Provincial,de la fachada del Archivo Provincial y vislumbrar las obras delfuturo Museo Diocesano.

Muy cerca se ubica el Centro Cívico de la Ereta, de Jaume Terés,que esconde un par de secretos, que desvelaremos a continua-ción. En primer lugar, la luz natural entra por el centro del edificioe ilumina todas las plantas, incluida la subterránea. En segundolugar, un túnel conecta con la plaza del Depósito, como si setratara de la salida de emergencia de un viejo castillo. En el cascoantiguo de Lleida también hay que destacar la escuela depreescolar del barrio y la zona del Canyeret, donde están losJuzgados.

Los barrios de la ciudad también tienen arquitectura de grannivel como, por ejemplo, el Centro de Asistencia Primaria deCappont, obra de Ramon Fité y Julio Mejón, de forma abs-tracta. De igual forma, sorprende el local social de Balàfia, dePere Robert y Josep M. Mezquida, así como la próximaescuela de preescolar diseñada por Carles Sàez. En otrobarrio, en el Escorxador, se levanta la sede teatral de laciudad, rehabilitada sobre un antiguo matadero modernista.También hay en la urbe algunos buenos ejemplos de arqui-tectura de viviendas privadas, como el bloque de la calle Jocde la Bola, de Salvador Giné.

Queda demostrado, pues, que Lleida apuesta decididamentepor la calidad arquitectónica y que ya se trabaja en nuevosproyectos emblemáticos, como el del futuro Palacio de Congre-sos, que también se ubicará junto al río. ❚

Pàgs. 06-17 MIRADA OOKK 29/6/05, 12:0216

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

18

❚ OPINIÓ

OPINIÓN

Agenda familiar y laboralpara todo el curso

Nuria ChinchillaDirectora del Centro de Trabajo yFamilia de la escuela de negocios IESE[Article cedit per FERT]

El tiempo es un bien que nos puedeparecer escaso, pero a la vez es el únicorecurso totalmente socializado. 24 ho-ras al día para todos, que ni se compranni se venden. No hay vida sin tiempo,por tanto gestionar el tiempo suponegestionar nuestra propia vida. Si no lle-vamos nosotros las riendas de nuestravida, lo harán quienes nos rodean, con-virtiéndonos en directivos, profesiona-les, padres o maridos reactivos a lasdemandas del entorno, en lugar de serproactivos. Es necesario tener muy cla-ro que una familia o un hogar no es algopuramente material o formal, sino queexige querer ser activamente “construc-tores de hogar”, al igual que vamosconstruyendo nuestra profesionalidad yacabamos teniendo un oficio.

Es interesante observar la influencia que tienen en unafamilia las trayectorias profesionales paralelas de amboscónyugues y más cuando los dos son profesionales Lasmujeres dedican más tiempo a la familia que los hombres,sobre todo si ellos tienen cargos de gran responsabilidad.Pero en los casos en los que ambos son directivos, estadedicación baja en ambos y es muy importante decidir poranticipado qué se delega (y qué no) y en quién vamos adelegar esas tareas. No vaya a ser que acabemos abdicán-dolas.

Para que esto no ocurra, lo primero que debemos hacer esabordar el plano individual. Es preciso partir de la unidadpersonal y matrimonial para resolver el conflicto, teniendoen cuenta que nunca podrá darse la atención y el tiempocualitativo si no existe un mínimo de tiempo qué dedicar.Esta decisión como cualquier otra que se toma y se ejecutarefleja nuestros valores, objetivos y prioridades: dime enqué inviertes tu tiempo y te diré qué es lo que realmente teimporta.

La situación ideal sería estar en cuerpoy alma tanto en la familia como en eltrabajo, sin injerencias psicológicas,sin bloqueos, con absoluta dedicacióna través de un tiempo de calidad a cadaasunto. De este modo, los planos sebenefician mútuamente y podemos sercapaces de aplicar competencias pro-fesionales y directivas en casa, dele-gando, repartiendo encargos y procu-rando tiempos de convivencia, segui-miento y evaluación de cada uno delos hijos, facilitando así la difícil tareade llegar a todo. A su vez, la familiacumplirá su función educadora y repa-radora tras una dura jornada laboral,llegando a ser la base de nuestro equi-librio emocional y personal.

En suma, no vale ni la estrategia autosuficiente de lasuperwoman: racionalización del conflicto, fuerza de vo-luntad y sobrecarga; ni tampoco la de querer evitar cual-quier injerencia de uno de los mundos en el otro, llegandoa una separación esquizofrénica de dos ámbitos que en elinterior del individuo conviven unidos.

No sólo por una cuestión de resultados profesionales y poramor a nuestra familia debemos dar un tiempo a cadacosa, sino también porque es necesario para nuestra saludfísica y mental. Si dejamos que los acontecimientos nosarrastren y vamos actuando sin planificar, lograremosaparentemente resolver lo que tenemos entre manos,pero es muy probable que caigamos, en un momento uotro, en lo que los norteamericanos denominan “flapsihapsi”. Los expertos describen esta situación como aque-lla en la que durante largos períodos de tiempo la personave todas sus futuras obligaciones -tanto en casa como enel trabajo- como una masa de tareas no estructurada,desorganizada. Lo grande y lo pequeño están mezclados,sin ningún orden ni concierto. Como resultado, el cerebro

No hay vida sin tiempo,

por tanto gestionar el tiempo

supone gestionar nuestra propia vida

Pàgs. 18-26 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0718

19

está totalmente ocupado procesando multitud de peque-ños detalles no relacionados entre sí y es imposible distin-guir lo importante de lo trivial. En esta situación muchascosas simplemente se olvidan, otras se ejecutan en unorden inconexo, gobernadas por el bombardeo de impul-sos. A menudo se opta, como solución, por llevar trabajoextra a casa o, por el contrario, se entra en una especie deparálisis o inacción que lleva asociado un cúmulo der e m o r d i m i e n t o s .Como consecuencia,las prioridades deltrabajo se fijan de ma-nera equivocada, por-que el desorden ex-terno e interno sólonos facilita recordarlo que está a primeravista y esta situaciónpuede resultar muypeligrosa, no sólo porlos efectos que cita-mos, sino por su in-fluencia en algo esen-cial: la visión global.Cuando ésta falta, sereduce drásticamentela energía y el nivelde actividad y, por lotanto, la espontanei-dad y la creatividad. Es imposible que una cabeza llena decabos sueltos tenga el sentimiento de control real de lasituación.

Si no cerramos tiempos, si no usamos eficazmente laagenda y ésta no nos es realmente útil, gastaremos eltiempo en resolver crisis. En definitiva, un peligroso círcu-lo vicioso. Y no olvidemos que en muchas ocasiones elestrés es una sensación subjetiva de falta de control másque un efecto real derivado de unas circunstancias objeti-vas más o menos desbordantes, aunque si se experimentacomo tal, acaba somatizándose, provocando enfermeda-des (úlceras, infartos…).

Aunque existen muchos modos de salir de esta situación,uno de ellos es tan fácil como tener una lista maestra decosas a hacer, dónde anotemos tanto las cosas que se nosocurren como los temas pendientes. Tan sólo el hecho deregistrarlas alivia el cerebro considerablemente. Es impor-tante pasar cuanto antes al uso de la agenda: día y horaconcreta para cada una de las tareas pendientes, cuálesson delegables y cuáles pueden esperar. La agenda escomo la memoria RAM de un ordenador y actúa igual,

descargando nuestra memoria temporal que puede asífijar su atención en otras cosas. La agenda es algo más queun recordatorio de citas, es un modo de comprometernoscon nosotros mismos en aquellas cosas que hemos acor-dado como importantes en nuestra vida.

No olvidemos que los ladrones de tiempo más temiblesacostumbran a ser internos y son tres: no saber decir que

no, no saber delegary abdicar temas im-portantes.

Dirigir una empresa,dirigir un hogar o“simplemente” nues-tra propia vida son ta-reas que requierenante todo tener muyclara nuestra misiónpersonal y profesio-nal. Se trata ademásde descubrir aquellasfacetas que sólo no-sotros podemos ha-cer y donde realmen-te somos imprescin-dibles: esposos/as denuestros cónyuges,madres/padres de

nuestros hijos, hijos/as de nuestros padres, hermanos denuestros hermanos, amigos de nuestros amigos. Estareflexión supone siempre establecer muy claramente nues-tras prioridades. Quizá para ello necesitemos pararnos yvolverlas a recordar de vez en cuando, redefiniéndolas osimplemente asentando principios, valores y prioridades.

Hay que tener una sola agenda –no una en el bolso, otra enel despacho y otra en la cocina- ya que la agenda es nuestramemoria permanente. Después hay que concretar cuálesson los mejores momentos –según nuestros biorritmos-para trabajar en las actividades y tareas que nos acercan anuestras metas. Entonces y en la medida de lo posible,bloquear ese tiempo, resguardar espacios, sobre todocuando vemos que peligrosamente la vida profesionalinvade el ámbito familiar o al revés. La agenda recoge nosólo los compromisos que nos vienen impuestos, las citasa las que los demás nos convocan, sino también aquellostiempos que comprometemos con nosotros mismos parasacar adelante nuestra familia y nuestra vida personal.Una agenda así responde a la realidad vital y se convierteen el apoyo perfecto para nuestro cerebro. Sólo así sere-mos una persona. ❚

Pàgs. 18-26 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0719

HARMONITZANT EMPRESA I FAMÍLIA

Per la implementar la conciliació de la vida familiar ide la vida laboral des de l'empresa

La necessitat de conciliar la feina i la família ja ha estat plantejada a nivell internacionali comunitari, com a condició vinculada a la nova realitat social.

Es tracta del que podríem anomenar com una “qüestió d'equilibri necessari en l'àmbitfamiliar” que ens afecta a tots, empresaris i treballadors. Es podria resumir com la manca de coordinació d'horaris escolars i jornada laboral, l’existència d’unes vacancesescolars cada cop més llargues, les malalties dels fills, la gent gran… És un fenomenquotidià, però no per això menys important.

Segons l´IFREI 2004 (IESE Family-Responsible Employer Index) els conflictes laboralsindividuals a les empreses són els següents: absentisme (21%), manca de compromís(15%), arribar tard (12%), dificultat dels trasllats d´empleats (12%), dificultat percontractar-los (9%), perquè viatgin (8%) i estrès i rotació (10%). Moltes vegades, la causa és el conflicte entre la feina, la família i la vida personal. Nombrosos exemplesmostren que aquesta tensió té un cost negatiu per a l’empresa a causa de l´absentisme, elpoc compromís, la reducció de la productivitat, la competitivitat i la rotació del personal. Per tot plegat, les polítiques de conciliació són avui dia estratègies laborals i la paraula "flexibilitat" es converteix en la clau d´un món global, canviant i divers.

Per aquesta raó, des de la nostra Institució, conscients de la importància d’aquest tema,hem cregut convenient organitzar el projecte “Harmonitzant Empresa i Família” per poder contribuir a un creixement econòmic i sostenible de les Terres de Lleida. Sobretot, perquè aquest creixement es produeixi en un entorn d'empreses socialmentcompromeses alhora que rendibles.

Si t´hi vols adherir, comunica-ho a cescart@cambrescat.es

21

Asha MiróENTREVISTA ❚

Text Sebastià Tamarit ❚ Fotos Ese o Ese / Rosa Bisbe (foto pàg. 24)

“Ajudar la gent dóna sentit a la meva vida”

Va néixer l’any 1967 a l’Índia iamb 7 anys va ser adoptada perun matrimoni, l’Electa i enJosep, que la van portar aCatalunya. És mestra, ha pre-sentat diversos programes te-levisius i ha fet també innom-brables xerrades sobre el temade l’adopció. La seva populari-tat va esclatar en publicar el

llibre La filla del Ganges, onexplica la seva experiència coma filla adoptada i el viatge al’Índia en busca de les sevesarrels personals. Posterior-ment, ha escrit una altra obrabiogràfica,Les dues cares de lalluna (on narra la seva trobabaamb una germana biològica queno coneixia) i un llibre de con-

tes, ha treballat al Fòrum de lescultures i ha desenvolupat di-versos projectes de cairesocial. Amable i riallera, feliç deviure el present i de sentir-seestimada per la gent, creu quela seva adopció és un regal queha de tornar a la societat aju-dant els altres. Ella és l’AshaMiró.

Pàgs. 18-26 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0721

22

— Com va sorgir la idea d’escriure La filla del Ganges? I enl’àmbit personal, què va representar per a tu publicar aquestllibre?

Jo mai havia pensat a escriure un llibre parlant de la meva vida,però tot va venir rodat. Vaig fer la primer estada a l’Índia l’any1985 i aquell viatge em va fer canviar molt. Després de sentirdurant tot un mes que la gent em deia que jo era una personamolt afortunada, vaig pensar que jo no podia quedar-meindiferent davant d’aquest regal de la vida. Aleshores, vaigpensar que havia de compensar d’alguna manera la societat peraquest regal que havia rebut; havia d’aportar alguna cosa almón.

Vaig començar fent xerrades davant els pares que estaven enprocés d’adoptar, intentant ajudar-los davant l’angoixa queprovoca un tràmit d’aquest tipus i davant el dubte que tenen desi seran o no bons pares. Aquesta experiència de compartir elmeu bagatge personal va ser meravellosa i amb el temps he vistque aquests diàlegs són molt positius, perquè comprovo quesovint els pares entren a les reunions angoixats i amb moltsdubtes, però en surten amb el convenciment d’adoptar.

Una vegada em van demanar que participés en un congrésinternacional sobre adopció a Barcelona i, de rebot, em vansol·licitar un petit article sobre el tema per a El Periódico.Aleshores, alguns amics em van animar que fes un llibresobre aquella història i em van posar en contacte amb unaeditorial. Vaig reunir-me amb l’editora i al cap d’una setma-na em va trucar i em va dir que hi estaven molt interessatsi que me’l compraven.

Vaig trigar dos anys a fer-lo, però estic satisfeta del resultatperquè no volia que el llibre fos una història dramàtica, alcontrari, l’adopció és una cosa meravellosa i amb aquest llibrejo volia donar una esperança de vida a molta gent que honecessita.

— Tot i ser una qüestió tradicionalment polèmica, lateva visió sobre el tema de l’adopció, tan quan parlescom quan escrius, és sempre molt positiva. Realment hoveus així?

Fins fa pocs anys parlar d’adopció era parlar des d’unplantejament negatiu: que si nens difícils, que no s’adapten,que seran en el futur un problema social... Realment lespersones adoptades volem i podem ser normals, el proble-ma a vegades és la gent, que no ens tracta amb normalitati fa que siguem diferents.

— El teu segon llibre biogràfic, Les dues cares de la lluna, ésde fet una continuació lògica del primer...

A La filla del Ganges explico el meu primer viatge a l’Índia, elretrobament amb la pròpia identitat, el retorn a la meva terradesprés de 20 anys... El segon sorgeix a partir d’un documentalque vàrem fer per a TV3, on viatjàvem a l’Índia i explicàvem lahistòria de La filla del Ganges, però afegint més coses a partir delfet saber que tinc una germana en aquell país.

A Les dues cares de la lluna parlo de la recerca d’aquestagermana, i del retrobament després de tres dècades de separació.És una història preciosa, culminada pel moment màgic on ettrobes amb algú que no sabies ni que existia i que de fet forma partde la teva vida. El segon llibre ve a representar una mena deculminació d’una recerca vital. El títol, a més, és molt simbòlic:som les dues cares d’una mateixa lluna, la germana que viu al’Índia i jo, l’“occidental”. Les dues ens donem força a través dela lluna, una lluna que ens segueix (quan jo me’n vaig a dormir,ella es lleva) i que representa el cicle vital que es repeteix i que ensuneix.

“L'adopció és quelcom meravellós, i almeu llibre volia donar una esperança

de vida a molta gent que ho necessita”

Pàgs. 18-26 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0822

23

— Més enllà d’aquests llibres biogràfics has fet unllibre de contes, Els quatre viatgers. Per què et vasdecidir a provar aquest gènere?

Pensa que sócmestra i el conteés un recurs pe-dagògic quepermet explicarmoltes coses. Enaquest momenten què la societatestà canviant i ensarriben infantsd’arreu del món,els contes ens per-meten treballarvalors humansmolt importantsper als infants i peral seu creixementpersonal. És bàsicque quan esdevin-guin adults cone-guin aquest valorsi puguin conviureamb normalitat enuna societat multicultural, que han de valorar com unelement enriquidor i no com un problema.

— És evident que l’adopció per part de l’Electa i enJosep, els teus pares, ha canviat radicalment la tevavida. En un segon nivell, com l’ha canviat el fetd’esdevenir una persona famosa?

Fa 30 anys no hi havia gent de color a Barcelona i la mevagermana i jo hem estat des de petites un focus d’atracció albarri, a l’escola, a tot arreu on anàvem. Hem crescut amb lasensació de ser persones especials. Després vaig començara treballar a la televisió i la publicació dels llibres ha estat eldetonant final. Per tant, d’alguna manera, ja era coneguda iaquest rebombori no m’ha fet canviar: continuo sent lamateixa i, a més, això és una cosa que valora la gent quem’envolta. La fama és una cosa passatgera i no deixar-seseduir és un exercici d’autoconscienciació personal. Ambl’amor i l’escalfor de la gent ja en tinc prou, no em cal cap altreèxit.

— L’estada al país que et va veure néixer, com hacanviat la teva vida? Tot i que una part important delpaís viu en una situació de pobresa, quins valors hastrobat a l’Índia?

A l’Índia he trobat molts valors que aquí hem perdut. És unapena, però és com si aquí ens haguéssim tornat “qua-drats”. Ens capfiquem amb la feina i no tenim temps perreflexionar sobre nosaltres ni pensar en els altres. Pel carrer

veus la gent grisa,amb la cara serio-sa. Aquí les perso-nes no saben ex-pressar els seussentiments. La gentquasi mai no som-riu: Somriure ésmolt positiu, és unamanera de dir mol-tes coses i de des-encadenar una re-acció positiva en lagent que t’envolta.A l’Índia la gent esmira als ulls quanparla, potser perquèno té res a amagar iaixò nosaltres no hofem.

A la societat índia,igualment, la unitat

familiar té molt valor. La gent parla, es passa hores perdentel temps —que de fet és guanyar-lo— parlant de les cosesdiàries.

— Es pot arribar a entendre l’essència humana? Al costatd’actes solidaris, com l’adopció mateixa, es produeixenamb certa freqüència actes de xenofòbia, amb elsimmigrants per exemple. Com es pot entendre això?

Doncs precisament perquè som humans i tenim la nostra partbona i la nostra part dolenta. Crec que en el cas de la gentnouvinguda el més important és adaptar-se. Si un fa el pasd’aprendre l’idioma i d’integrar-se a la cultura del país d’aco-llida, aquestes actituds xenòfobes perden molta força i que-den fora de lloc.

De fet, hi ha gent amb moltes ganes d’integra-se, però tambéés veritat que nosaltres, els catalans, som “molt nostres”,necessiten un temps per obrir-nos. Això és doncs un aprenen-tatge dues bandes, els catalans hem d’intentar tenir més curade la gent que arriba i els nouvinguts han d’intentar apropar-se més a la nostra cultura. El desconeixement de la cultura del’altre o la por a perdre la pròpia identitat són factors que calsuperar. Per exemple, jo no vull renunciar ni a la meva identitatcatalana ni a la meva identitat índia.

Pàgs. 18-26 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0823

24

— Personalment, has viscut algun episodi de racisme?

Personalment, no he viscut cap episodi negatiu, ben alcontrari, sempre m’he sentit molt protegida i estimada.

— “Viu intensament, com si cada dia fos l’últim de la tevaexistència”. Aquesta penso que és una frase que a tu t’agrada.Què t’ha portat a adoptar aquesta reflexió diguem-ne com a“lema”?

Sí, és el meu lema, la meva màxima de cada dia. Una de les cosesmés boniques que he après de l’Índia és que has de viureplenament cada moment de l’existència; no hem de preocu-par-nos d’allò que hagi de passar després, ja arribarà.

Sovint pensem en allò que ens espera en el futur i no vivimel dia a dia. La meva manera d’afrontar la vida és sent feliç,intento tenir sempre una actitud positiva. El viatge a l’Índiam’ha fet pensar molt en tot això.

I que consti que ser feliç no vol dir despreocupar-se de tot,cal ser sensible a totes les realitats que t’envolten i calevitar tancar els ulls i pensar que no ens afecten. És bo serfeliç, però tocant de peus a terra i sent conscients quealtres no ho són.

En el cas dels nens adoptats, ja afrontes la vida d’una altramanera, perquè és com si t’hagués tocat la loteria de petit,és un regal. Però de fet tots rebem regals contínuament,reps l’educació dels pares, l’educació dels mestres, tantesi tantes coses... I, com les esponges, que no poden anarabsorbint sempre, cal esprémer-les de tant en tant perdeixar anar aigua, també nosaltres hem de donar als altresallò de bo que anem rebent.

Em sento afortunadíssima per haver estat adoptada i torno totaixò que he rebut escrivint llibres, parlant amb les persones,intentant explicar altres realitats, mostrant com viu la gent al’Àsia... I això dóna sentit a la meva vida.

“Una de les coses més boniques que heaprès de l'Índia és que has de viure

plenament cada moment de l'existència”.

Pàgs. 18-26 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0824

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

26

— Respecte al tema de l’adopció, si bé en l’aspectepersonal és una decisió lloable, no ha esdevingut tambéun gran negoci en el qual, de vegades, es juga amb elssentiments de la gent?

És veritat que, depèn a quin país adoptis, has de vigilar molt. Potarribar a convertir-se en un tema excessivament mercantilista iaixò, tractant-se de nens, no es pot permetre de cap manera. Defet, per evitar que passi això s’han establert mesures moltdràstiques. Una altra qüestió és la preocupació que provoca lallarga durada dels processos d’adopció, però cal explicar alspares que moltes vegades el nostre ritme de vida i el del país onadoptem és radicalment diferent. A països com l’Índia, latramitació dels papers és lenta, tot funciona d’una altra manera.Això és molt angoixós pels pares, que pateixen per lescondicions en les quals està la criatura que adoptaran, peròla realitat és aquesta.

Per cert, estem lluitant contra la normativa que estableix quequan ja tens una criatura, l’infant que adoptes ha de ser sempremés petit. Això suposa tancar barreres a l’adopció dels nensmés grans i condemnar-los a continuar als orfenats.

— Què recomanaries a uns pares que es plantegen adoptarun nen o una nena?

A les xerrades que he fet a pares que volen adoptar sempreels he volgut convèncer de tres coses que considero moltimportants: que cal adoptar nens grans (perquè molta genttendeix a anar a buscar infants petits); que no els hem decanviar el nom que ja tenen, perquè és una cosa —ho dic perexperiència personal— que marca molt a la vida i que calestimar molt el país de procedència.

— Continuaràs escrivint? Quins projectes tens?

Ara mateix estem posant en marxa un projecte molt engres-cador en l’àmbit de Catalunya que són les aules d’acollida. Ésuna mena de trampolí perquè els infants que vénen de foraarribin a classe més preparats i s’integrin més fàcilment. Ésuna iniciativa molt bonica, en la qual participo com assesso-ra. Aquest projecte és una resposta a tot aquest canvi socialde què parlàvem.

També m’agradaria continuar escrivint, però no sobre temesbiogràfics, perquè crec que ja ho he explicat tot sobre mi, sinósobre temes socials que també m’afecten plenament, coml’emigració.

De fet, ara mateix no em puc queixar: treballo en el quem’agrada, l’ensenyament i també en temes de televisió,comunicant amb la gent i motivant-la perquè s’impliqui en

“Els catalans hem de tenir més cura dela gent que arriba i els nouvinguts hand'apropar-se més a la nostra cultura”

temes culturals. També estic ficada en el món de la publicitati sóc la imatge d’una casa de joies, Rosa Bisbe, amb la qualvaig contactar a partir d’un projecte de solidaritat.

— I què diries per acabar aquesta entrevista?

Res en especial, simplement m’agradaria donar les gràcies atotes les persones que han llegit els meus llibres i quem’encoratgen a continuar endavant. Jo he rebut molt delsmeus lectors i els ho agraeixo de tot cor. De fet, dono lesgràcies a la gent per acceptar-me com sóc. ❚

Pàgs. 18-26 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0826

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

28

REPORTATGE ❚ GUIMERÀ

28

La natura envaeix, a poc a poc, les restes deVallsanta, un suggerent conjunt arquitectònic

situat dins l'anomenada Ruta del Císter.

Pàgs. 28-35 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0928

29

La mirada de les restes gòtiques del

monestir de Vallsanta a GuimeràText Joan Duch i Mas ❚ Fotos Laurent Sansen

29

Si mirar és observar, atendre, protegir o defensar un bé cultural, hem d´afirmar l´obligació a dignificar tambéles restes d´un monument, aclamant els seus drets a ser contemplades: són les nostres arrels.

Pàgs. 28-35 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0929

30

Des de les primeres excavacions, han passat moltsanys. El proper any podríem celebrar els 20è aniver-sari del silenci i de l’oblit davant del dret que tenen

unes ruïnes històriques. Les pedres que queden del monestircistercenc de Vallsanta a Guimerà demanen la seva dignifica-ció com a restes històriques, artístiques i socials.

La Ruta del Císter ha de fer justícia als finestrals gòtics deSanta Maria de Vallsanta, a les restes del Pedregal i de laBovera a fi que puguin ser visitades, conservades i donadesa conèixer dins de la ruta del Císter a la vall del Corb.

El lloc de la Bovera és conegut des de 1195, any en què elcavaller Pere de Tàrrega decideix fundar, en aquest indret, unmonestir, sota la protecció de Santa Maria de Vallbona. Laprimera abadessa fou Elisenda deTàrrega, filla del fundador. Tanmateix,la seva vida monàstica fou efímera, jaque l’any 1237 les monges de la Boveraes traslladaren al nou recinte monàsticde Santa Maria de Vallsanta, al mig dela vall del Corb.

Amb tot, s’ha de dir que la fundació delmonestir de Vallsanta en un lloc tanpròxim, al peu del puig de la Bovera,necessàriament havia d’influir en la vidad’aquella nova comunitat i del mateixpoble de Guimerà.

La Regla de San Benet aconsella que“cap dels nostres monestirs han d’és-ser edificats a les ciutats, castells i viles,ans en llocs allunyats del tracte amb elshomes”, (Dalmases,1984), norma quecomplien tots aquests cenobis que es-taven integrats a la natura i ben isolats.

Dels monestirs cistercencs de la comarca de l’Urgell, situatsa les valls fèrtils dels rius Maldanell, Ondara i Corb, esconserven restes d’El Pedregal, del Talladell, de La Bovera ide Vallsanta, a Guimerà, i només, encara dempeus i amb vidamonàstica, el cenobi de Vallbona de les Monges. Per tant espot afirmar que aquest espai és el més cistercenc de lacomarca.

De La Bovera a VallsantaUna vegada consumat el trasllat de La Bovera a Vallsanta, el1237, “noviter edificatum”, el nou edifici tenia la capacitatd’acollir la primera comunitat. La comunitat mai no founombrosa i les rendes i les propietats, escasses. Pensem quesi l’any 1246 (Capdevila, 1927), el monestir comptava amb un

total de 23 religioses amb abadessa i gairebé tots els càrrecsd’una comunitat monàstica, documentat a l’Arxiu de la Coro-na d´Aragó, (Pergamins de Jaume I núm. 1074), va ferpossible a final del segle XIII de poder completar els edificisi tenir una vida monàstica completa i consolidada.

La base romànica del monestirLes dates documentals de l’edificació i l’ordre de trasllat deles primeres monges de La Bovera a Vallsanta, al segle XIII,són confirmades per l’arqueologia amb les restes trobadesamb fonaments de l’arquitectura romànica.

Es podria parlar d’una primera construcció romànica, com espot observar per la porta lateral i entrada pel nord i avui migenterrada. Consta de grans dovelles, amb una senzilla deco-

ració funcional: un bordó que surt so-bre aquestes dovelles, per escopir l’ai-gua.

Per les restes citades i per l’orientaciódel portal romànic, es confirma l’exis-tència d’una primitiva capella anteriora les restes actuals.

L’església gòticaL’església és la peça de la qual restamés documentació escrita i abundantsrestes arqueològiques. Està fonamen-tada sobre una base quadrangular ambun absis triangular. El fet que aquestabsis sigui triangular, ho destaca l’ar-quitecte (J. M. Mora, 1989), com unatipologia cistercenca, però única i pocfreqüent en la distribució de les cape-lles, dues de bases poligonals. Es unaobra monumental, de pedra picada,construïda al nord-est de la finca i clau-

sura. És d’una sola nau de 20,50 m de llarg per 9,80 md’ample.

La construcció d’una capella per enterrar el cavaller Bernat deBoixadors ha motivat diferents interpretacions. És documen-tat que Sibil·la de Boixadors, priora de Vallsanta, signa elcontracte per a la construcció de la capella. Sembla ser que,per diversos motius, aviat l’església va tenir seriosos proble-mes arquitectònics. Les obres de la capella dels Boixadors(1345), fetes per «Arnaldo Sabeyla, magister lapidis habitatoriGuimerani“, van fer tocar la paret de migdia i com a resultatpodria haver afeblit alguna fonamentació (aquest fet tambépodria tenir l'origen en no preveure les pressions dels arcs ide les voltes de la nau en la construcció de la capella). Per aCapdevila (1927), són d’aquesta època els contraforts de

El cérvol era un element decoratiu freqüent.

Pàgs. 28-35 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0930

31

Un dels arcs ogivals que sostenien l'església i que ara sembla mirar el cel amb enyor d’esplendors passats.

l’absis i l’afegit d’arc diafragmàtic a la part de ponent. Encaraavui s’observa un gran contrafort de base quadrada fetper aguantar el pes de la paret de migdia de l’absis.

Les restes actuals L’estructura de l’església mostra el moment d’introducció del’arc ogival. La novetat és també la volta de creueria de la nau,que encara es pot apreciar a les capelles de l’absis.

El rigor constructiu del gòtic s’observa en el repartiment deles càrregues i es complementa amb les lligades horitzontalsque es poden contemplar en aquesta obra, per les oberturesi enderrocs a la paret nord de l’absis.

Es poden observar les restes d’unes vigues que formavenpart, interiorment, de la paret de l’absis. Eren vigues emmet-xades entre elles i col·locades en uns canals fets a la partinterior dels carrers: «la fusta quedava embeguda en elmur», d’aquesta manera quedava protegida de l’exterior pera poder treballar com a cinturó que trava els murs. Tambéafirma (J. M. Mora (1989), que aquesta tècnica es comple-menta amb les lligades horitzontals que es poden contemplaren molt poques obres .

Els tres finestrals gòtics, ben conservats, mostren les esclet-xes per situar-hi els vitralls. La novetat de la lluminositat a

l’interior de l’església, amb la varietat de llums que emanende les vidrieres i l’enlluernament, donava una nova visió dela construcció gòtica del Císter.

La nova tècnica constructiva que aporta el gòtic està basadaen l’arc apuntat, l’arc de creueria i l’arcbotant, que a Vallsantasón contraforts, alguns amagats i altres exteriors.

El claustre de VallsantaUn tema que ha de resoldre l’arqueologia és la ubicació il’existència del claustre, peça central de tot monestir cister-cenc, que no és citat a l’inventari que conservem del monestiri tampoc esta situat arqueològicament.

Està documentat que, l’any 1272, Jaume I estableix un llegatper a la construcció d’un claustre (R.Corbella, 1898).

Sobre el trasllat del possible claustre, en el seu moment,segons Joan Bonavia, (Fort i Cogul, 1976), el «claustre vell»de Santes Creus podria haver estat el de Vallsanta i part de lespedres de Vallsanta varen ser traslladades al Cenobi del Gaiàdurant el segle XVII.

Com diem, no és concloent que el claustre de Vallsantahagués estat traslladat a Santes Creus. Les marques delspicapedrers a Vallsanta comparades amb les de Santes Creus

Pàgs. 28-35 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0931

32

La capella lateral, que fa funcions de creuer, encara es manté dreta.

i respecte a la hipòtesi que comenta Eufemià Fort, “lesmarques dels picapedrers a Vallsanta, les hem comparat(A.Oliver, 1989), amb les marques de picapedrers de SantesCreus, i no hi ha cap signe coincident”.

Les excavacionsEntre els elements decoratius que la campanya d’excavaci-ons va aportar hem de citar aquestes descobertes:

1. Tapa de secció triangular amb una figura masculina jaientmolt ben treballada i esculpida. Es tracta de la coberta d’unsarcòfag i hi apareix la figura d’un cavaller vestit amb l’arnèspropi del segle XIV, es tracta d’un membre de la famíliaCervelló.

2. A la part excavada i arrambat a la paret sud es localitzà unsarcòfag i una clau de volta

3. Sota el sepulcre, possiblement arraconat a la paret, esrecolzava una clau de volta, artísticament esculpida, ambl’«Agnus Dei» i figures laterals, amb restes de policromia.

4. En aquest paviment, amb elements de datació del segleXIV, es localitzà la llosa funerària de pedra dedicada a unaabadessa, on hi ha una decoració en relleu.

5. Una clau de volta que representa un guerrer a cavall, onapareix el cérvol, tant a l’escut com a la gualdrapa del cavall.

La família dels Boixadors1. El darrer títol de Bernat de Boixadors fou el de governadori reformador de Sardenya (1340) i Pere III ordenà bastir la sevasepultura al convent de frares menors de Lleida, al costat delrei Alfons. Una altra dada documental confirma que l’escultorGuillem Seguer era també enterrat a Lleida. Consta que vamorir abans de 1371, atès que aleshores van traslladar lesseves despulles d’un indret a un altre de la catedral (Españoli Beltrán,1993).

2. La figura del cérvol, (A.Oliver, 1989), és pròpia de l’heràldi-ca dels Cervelló. És la més emprada en tota l’església deVallsanta i no en trobem cap com la que es pressuposa delsBoixadors: una sírvia esmotaxada o sense banyes.

3. Hi ha un altre fet arqueològic controvertit referit a Vallsanta.Es tracta del sarcòfag i el posterior trasllat, de l’esposa deGuerau Alemany, Sibil·la de Guimerà, al fossar del monestirde Vallbona.

Entre les obres de restauració i consolidació executades ipendents cal esmentar:- Per a la consolidació de l’edifici, davant la necessitat de

protecció de les restes, s’han executat treballs bàsics pergarantir les activitats dels arqueòlegs i de consolidació da-munt del gran arc restaurat el 1372.

- La capella lateral, que fa funcions de creuer, es construeixdesprés, segons el que ens indica el mur originari de tanca-ment aparegut durant l’excavació, segurament durant lasegona meitat del segle XIV.

- A les memòries de les excavacions (A. Oliver,1986), s’hacomprovat que la nau presenta un desnivell considerableentre la capçalera i els peus, alhora que les capelles es trobenalçades per un o dos graons.

Les descobertes pel coneixement de l’entorna) La carretera actual (L-241) que passa pel costat de Vallsanta,no tenia antigament aquest traçat i menys durant l’èpocamedieval. Només es pot parlar d’un camí veïnal que portavaals horts del rec, al molí de Vallsanta i al monestir. L’aigua dela sèquia arribava des de l’entollada, sota les primeres casesde Guimerà, al llit del riu Corb i regava els horts fins als límitsamb el terme de Ciutadilla.

Pàgs. 28-35 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0932

33

b) Mercès a un document del segle XVI (publicat per M.AFarré 2001), sobre la construcció de la porta dels Èvol i la creude terme a la cruïlla de camins, diu textualment :”Ytem se ade hacer una cruz de piedra picada...”, “com el que tiene lacruz questa delante el monasterio de Vallsanta...”

c) Per a la història, defensa i recuperació de les restes delmonestir de Vallsanta, un document de l’arxiu municipal deGuimerà testimonia l’arrendament de la finca de l’anticmonestir i la reserva de les pedres, propietat del senyor deGuimerà: «Item, se ha reservat dit Pror. La pedra de laesglésia de Vallsanta que esta contigua a dit hort y la de lascasa que estan dintre de dit hort tot lo qual consta mésllargament amb acte rebut en poder del rector de Guimerà a2 de octubre de 1684» (J.Duch, 1989).

MANIFEST de VALLSANTA 1998Amb motiu del IX centenari de la fundació del Císter l´any1998, de la valoració positiva per la implicació popular de laRuta del Císter, de l’esforç que ha fet el poble de Guimerà perdefensar, consolidar, restaurar, recuperar les restes del mo-nestir de La Bovera (1986) i col·laborar decididament a larecuperació de les restes del monestir de Vallsanta decidírem

amb en G. Gonzalvo, manifestar i reclamar per escrit aques-tes propostes:

1. Posar de manifest que després de les actuacions fetes aVallsanta han faltat els esforços de coherència per acabaramb l’objectiu de salvar, excavar i dignificar les ruïnes deforma definitiva.

2. Recordar les actuacions fetes per l´Ajuntament de Guimerà:Pla de neteja de les restes, 1966, mobilització del poble persalvar les ruïnes de Vallsanta, 1967 i petició de monumentlocal, l’any 1967.

3. Dir que que per part dels estudiosos es realitzaren:- La trobada del Grup de Recerques a Guimerà per parlar delmonestirs del Císter de la Vall del Corb i d’Ondara. (10 de maigde 1987); la presentació, a Guimerà, del llibre “Monestircistercenc de santa Maria de Vallsanta”, per X.Ricomà, 1988;la publicació del llibre Els monestirs cistercencs de la Vall delCorb, pel Grup de Recerques de les terres de Ponent i lapresentació al Monestir de Vallbona.

4. Les actuacions de les administracions foren prou impor-tants com per ser valorades:- Les excavacions i treballs de consolidació fets pel Departa-ment de Cultura de la Generalitat i de la Diputació deLleida,1986; la primera fase, dirigida per Anna Oliver ambbons resultats, 1986; la publicació de les primeres notícies deles excavacions i l’obra del Consell Comarcal de l´Urgell perconsolidar el campanar de paret – espadanya, 1992.

EL FUTUR DE VALLSANTAPassa el temps i les restes han rebut una visita, l'arc queformava part de les obres de restauració per la caiguda d’unapart de la volta i que va es va reforçar al segle XIV, està enperill. La nova volta, construïda sobre l'anterior, conservavados escuts: eren la marca dels Cervelló i dels Alemany. A labase de l’arc de la nau, on hi havia els escuts a cada costat, araes pot observar com el de la dreta ha estat arrancat (2004) i caldeduir que es va treure trencat.

- Per tot plegat, proposem que es converteixi en un espaiarqueològic per visitar i esdevingui signe de protecció idefensa de les restes històriques de Vallsanta a l’entorn deGuimerà declarat BCIN.

- També caldria senyalitzar les restes dels monestirs cister-cencs de l’Urgell dins de la Ruta del Císter. ❚

Dues imatges del poble de Guimerà, situat a 4 Km de les restes.

Proposem definir el lloc com espai arque-ològic visitable i senyalitzar el conjunt de

restes cistercenques de l'Urgell

Pàgs. 28-35 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:0933

34

REPORTAJE ❚ GUIMERÀ

Si mirar es también observar, atender,proteger o defender un bien cultural,tenemos que afirmar la obligación dedignificar también los restos de unmonumento, aclamando sus derechosa ser contemplados: son nuestras raí-ces.

Desde las primeras excavaciones hanpasado muchos años. El próximo añopodríamos celebrar el 20º aniversariodel silencio y el olvido ante el derechoque tienen unas ruinas históricas. Laspiedras que quedan del monasteriocisterciense de Vallsanta, en Guimerà,piden su dignificación como restos his-tóricos, artísticos y sociales. La Rutadel Císter tiene que hacer justicia a losventanales góticos de Santa Maria deVallsanta, a los restos del Pedregal y deLa Bovera a fin de que puedan servisitados, conservados y dados a co-nocer dentro de la ruta del Císter en elvalle del Corb.

El lugar de La Bovera es conocido des-de 1195, año en que el caballero Perede Tàrrega decide fundar, en este lu-gar, un monasterio, bajo la protecciónde Santa Maria de Vallbona. La prime-ra abadesa fue Elisenda de Tàrrega,hija del fundador. Sin embargo, suvida monástica fue efímera, ya que enel año 1237 las monjas de La Bovera setrasladaron al nuevo recinto monásti-co de Santa Maria de Vallsanta, enmedio del valle del Corb.

La comunidad, instalada ya en el nue-vo edificio, nunca fue numerosa y lasrentas y propiedades, escasas. En elaño 1246, el monasterio contaba conun total de 23 religiosas con abadesa ycasi todos los cargos de una comuni-dad monástica. A finales del siglo XIII,se completaron los edificios y se puede

La mirada de los restos góticos del monasterio deVallsanta en Guimerà

hablar de una vida monástica completay consolidada.

Las fechas documentales de la edifica-ción y el orden de traslado de las prime-ras monjas de La Bovera a Vallsanta, enel siglo XIII, son confirmadas por laarqueología. Se podría hablar de unaprimera construcción románica, comose puede observar en la puerta lateral yentrada por el norte y hoy medio enter-rada.

La iglesia es la parte que dispone demás documentación escrita y abun-dantes restos arqueológicos. Está fun-damentada sobre un cimiento cuadran-gular con un ábside triangular. La cons-trucción de una capilla donde tenía queser enterrado el caballero Bernat deBoixadors ha motivado diferentes in-terpretaciones. Parece ser que, por va-rios motivos, pronto la iglesia tuvo se-rios problemas arquitectónicos. Lasobras de la capilla de los Boixadors

Bonica espadanya gòtica, restaurada en el seu dia pel Consell Comarcal de l'Urgell.

Pàgs. 28-35 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1034

35

(1345), hicieron que se tuviera que to-car la pared de mediodía y este hechopodría haber debilitado algún cimientoal no tener previstas las presiones delos arcos y cúpulas de la nave en laconstrucción de la capilla.

Los restos actualesLa estructura de la iglesia muestra elmomento de introducción del arco oji-val. La novedad es también la cúpulade crucería en la nave, que todavía sepuede apreciar en las capillas del ábsi-de.

Los tres ventanales góticos, bien con-servados, muestran las rendijas parasituar los vitrales en cada ventanal. Lanovedad de la luminosidad en el inte-rior de la iglesia daba una nueva visiónde la construcción gótica del Císter. Lanueva técnica constructiva que aportael gótico está basada en el arco apunta-do, el arco de crucería y el arbotante,que en Vallsanta son contrafuertes, al-gunos escondidos y otros exteriores.

Un tema que ha de resolver la arqueo-logía es la ubicación y existencia delclaustro, pieza central de todo monas-terio cisterciense, que no se cita en elinventario que conservamos del mo-nasterio y tampoco está situadoarqueológicamente. Una posibilidad,no demostrada, es que el claustro deVallsanta hubiera sido trasladadoa Santes Creus.

Entre los elementos decorativos que lacampaña de excavaciones aportó, te-nemos que citar, por su importancia,una cubierta de un sarcófago muy bientrabajada, con la figura de un caballerovestido con armadura propia del sigloXIV, se trata de un miembro de la fami-lia Cervelló; una llave de cúpula, artísti-camente esculpida, con el «Agnus Dei»y figuras laterales, con restos depolicromía; una losa funeraria de pie-dra dedicada a una abadesa, dondehay una decoración en relieve; unallave de vuelta que representa a unguerrero a caballo, donde aparece el

ciervo, tanto en el escudo com en lagualdrapa del caballo.

Para la consolidación del edificio, antela necesidad de protección de los res-tos, se han realizado trabajos básicospara garantizar las actividades de losarqueólogos y de consolidación enci-ma del gran arco restaurado en 1372.

Manifiesto de Vallsanta de 1898Con motivo del IX centenario de lafundación del Císter el año 1998, de lavaloración positiva para la implicaciónpopular de la Ruta del Císter, del es-fuerzo que ha hecho el pueblo deGuimerà por consolidar y recuperar losrestos del monasterio de La Bovera yde colaborar decididamente en la recu-peración de los restos del monasteriode Vallsanta, se ha realizado una seriede propuestas para salvaguardar estosrestos, considerando que después delas actuaciones hechas en Vallsantahan faltado los esfuerzos de coheren-cia para acabar con el objetivo de sal-var, excavar y dignificar las ruinas deforma definitiva.

Pasa el tiempo y el arco que formabaparte de las obras de restauración porla caída de una parte de la cúpula yque se reforzó en el siglo XIV, está enpeligro. La nueva cúpula, construidasobre la anterior, conservaba dos es-cudos: eran la marca de los Cervelló yAlemany. En la base de dicho arco dela nave donde había los escudos encada lado, ahora se puede observarcomo el de la derecha ha sido arran-cado (2004) y cabe deducir que cayóroto.

Así pues, se propone crear en estelugar un espacio arqueológico a vi-sitar, como signo de protección ydefensa de los restos históricos deVallsanta alrededor de Guimerà de-clarado BCIN, así como señalizarlos restos de los monasterioscistercienses del Urgell dentro dela Ruta del Císter. ❚

Imatges de Vallsanta (a dalt) i de l'emblemàtica torre de Guimerà.

Pàgs. 28-35 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1035

36

❚ OPINIÓ

OPINIÓN

Ioga: un camí per trobar la pau interiorIntroduccióEl ioga i les pràctiques orientals de relaxa-ció estan de moda. Si als anys vuitantavan triomfar el culte al cos esvelt i muscu-lós, l’aeròbic i les taules amb aparells deforça, als noranta van començar a in-troduir-se de forma gairebé massiva aOccident les pràctiques de relaxació delcos i les tècniques que exerciten la menta la recerca de l’equilibri i la pau interiors.

La societat d’avui dia és un reflex de lacreença que les malalties, les lluites i elsconflictes són propis de la naturalesahumana. Els condicionants negatius pro-mouen la ignorància i ens impedeixendesenvolupar el nostre veritable poten-cial. Aquests pensaments negatius queden emmagatze-mats al nostre cos i són la causa de bloquejos i desequili-bris en la nostra salut.

En aquest món tant canviant, de ritme frenètic, avençostecnològics i pressions financeres, cada cop són més lespersones que obten pels principis del ioga.

Estudis científics recents han demostrat que la pràcticaregular de ioga redueix els problemes respiratoris, diges-tius i de pressió arterial, a més d’eliminar l´estrés i latensió. Ajuda a pal·liar la simptomatologia de l’artritis i del’arterioesclerosi. Produeix un augment de la capacitatpulmonar, així com una reducció de pes, de colesterol idels nivells de sucre de la sang.

OrígensCada vegada hi ha més centres que ofereixen la possibili-tat d´apropar-se a aquestes disciplines mil·lenàries proce-dents de les riques cultures orientals.

Els orígens del ioga es perden en les tenebres del temps.Alguns estudiosos afirmen, guiats per vestigis en la sim-bologia i en l’art d’Egipte i de l’Amèrica precolombina , queel ioga va sorgir a l’antiga Atlàntida, però el cert és quesembla ser que aquesta saviesa ancestral fou revelada agrans savis de l’Índia (ioguis, mestres de ioga) fa 5.000anys.

La paraula ioga significa “unió”: unió de ment, cos iesperit. El cos i la ment estan units i per tant, si equilibremel nostre cos, equilibrarem la nostra ment.

Però el ioga és abans que res una cièn-cia de la salut, entenent el conceptesalut en el més ampli sentit de la parau-la i allunyat del misticisme o de lametafísica.

El ioga no és, per tant, una religió o unatècnica gimnàstica, sinó una disciplinaque ordena el cos i la ment i els manteen equilibri.

És millor començar durant l’adoles-cènciaLa pràctica del ioga s’adreça principal-ment a persones físicament sanes, en-cara que pot utilitzar-se per tractar al-gunes malalties menors i corregir de-

fectes de postura.

Segons els ioguis, l’ideal és introduir-se en aquesta pràc-tica durant l’adolescència, ja que així el cos és capaçd’assolir una gran flexibilitat. Tanmateix, qualsevol edatresulta vàlida per iniciar-se amb èxit, ja que la flexibilitat ésnomés un dels components de les postures o assanes(qualsevol posició amb el cos que pugui mantindre’s untemps llarg amb comoditat).

Els diversos corrents de ioga també coincidieixen a afir-mar que convé començar a practicar-lo en un centre espe-cialitzat per aprendre’n les tècniques bàsiques. Es necessi-ten tres o quatre anys, però convé que l’alumne adaptil’exercici del ioga al seu desenvolupament i a les sevesnecessitats. Cal estar en contacte amb el professor i obrir-se a altres mètodes que complementen l’estil propi.

Tècniques i mètodesLes tècniques i els mètodes del ioga que han estat univer-salitzats (hi ha vuit branques bàsiques) són les pràctiquesdel Hatha Ioga ( exercicis físics) i del Radja Ioga ( exercicismentals)

El primer, Hatha Ioga, Ha significa sol i Tha lluna, i fanreferència al fet que aquesta disciplina busca equilibrar lesenergies solar i lunar del nostre organisme, que correspo-nen al costat dret i esquerre del cos, els sistemes nerviosossimpàtic i parasimpàtic, els canals d’energia vital a lacolumna, els hemisferis dret i esquerre del cervell, etc. Peraconseguir aquest equilibri físic s’utilitzen les tècniquessegüents:

Ester Blanch MiróÒptic optometrista d´ ILO Oftalmologia

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1136

37

1- Assanes: Són un conjunt de postures dinàmiques iestàtiques per què el cos desenvolupi força, flexibilitat,resistència, coordinació, ritme, equilibri i to adequat.

2- Pranaiames: Són tècniques de regulació conscient delritme respiratori. S’empren per escalfar, refredar, equili-brar i distribuir adequadament l’energia vital de l’organis-me a través de la inhalació, l’exhalació i la retenció de l’alè.

3- Mudres: tècniques gestuals (generalment amb els ditsde les mans) de recanalització i dinamització de l’energiavital cap a punts específics del cos.

4- Bandhes: tècniques de contracció en algunes parts delcos per bloquejar, concentrar o contenir l’energia en certeszones de l’organisme.

5- Shatkarmes: tècniques de purificació i neteja interna,com la neteja de les fosses nasals, dels ulls, dels sinsfrontals, de la llengua i de tot l’aparell digestiu, en especialde l´intestí.

El segon, el Radja Ioga, significa Ioga Real. Buscainterioritzar la consciència a través de la relaxació profun-da. Possibilita la percepció de diferents punts del cos i dediverses sensacions, emocions i pensaments. Aspira a laconcentració i a la meditació.

El Hatha Ioga és la més estesa i popular d’aquestes duesdoctrines ja que resulta fàcil d’assimilar i practicar i s’asso-leixen ràpidament els beneficis que aporta.

Els experts asseguren que el ioga, en general, permetaconseguir un cos saludable, elàstic, harmònic i resistent,així com millorar la concentració, l’atenció i la memòria.

El seu desenvolupament també permet d’adquirir unamajor fermesa de caràcter, de disciplina i de voluntat,qualitats que combaten els transtorns psicològics i eixam-plen la consciència.

El ioga no pretèn oblidar la medicina tradicional ni tampocser-ne un subtitut.

La salut és responsabilitat de tots i anar a l’especialista éssempre una opció encertada. ❚

CINC PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE IOGA

❚ Amb quina freqüència es fan les classes de ioga?L’ideal és anar a classe dos cops per setmana i en grup.El temps que se sol dedicar a cada classe és d´ una horai mitja. Després, es pot afegir quinze minuts diaris depràctica individual a casa.

❚ Es poden ingerir aliments abans de la pràctica?Per realitzar les asanes o postures com a mínim han depassar dues hores des de l’última menjada. De no seraixí, es realitzaran els exercicis amb molta pesantor iseran poc efectius.

❚ Quin tipus de roba s’ha d’utilitzar?Ha de ser ampla i còmoda, generalment de cotó i decolor blanc o blau cel.

❚ Quines persones poden practicar-lo?El Hatha Ioga (el més difós a Occident) pot serpracticat per qualsevol persona que vulgui millo-rar el seu estat físic, mental i espiritual.

Normalment, sol començar en nens a partir dels 6anys i en gent gran fins als 80 anys.

Un cop començada la pràctica es pot continuardurant tota la vida.

❚ Quina és la millor hora per practicar-lo?La millor hora per fer ioga és al matí, abansd’esmorzar. Però hi ha molta gent que el practicaal final del dia.

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1137

38

REPORTATGE ❚ ESTUDIANTS

38

El FrancescVidal i l'EvaBoldú, alumnes del CentreIrlandès de Lleida, esmostren molt satisfets dela seva estada a Irlanda.

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1138

39

Text Anna Sàez ❚ Fotos Laurent Sansen

39

El cursos d'idiomes al'estranger guanyen adeptes

L'anglès a la maletaL'anglès a la maletaEl cursos d'idiomes al'estranger guanyen adeptes

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1139

40

El metge polonès Ludoviko Zamenhof va dedicarmolt de temps i molt d’esforç a crear un llenguatgeuniversal que permetès l’entesa entre els diferents

pobles. L’esperanto era un idioma per a l’esperança, tal icom suggereix el seu nom. Tots partíem de zero. No hihavia excepcions a les normes. Ni gramaticals, ni ortogrà-fiques, ni de cap mena. Tot ben nítid, senzill, racional al’abast d’una persona mitjanament culta que coneix -o, simés no, està familiaritzada- amb la majoria de les arrelsbàsiques d'aquesta llengua, que combina elements llatins,anglogermànics, grecs, etc. Però no ha estat així. Nodisposem d’espai per analitzar-ne les causes, però a horesd’ara l’anglès és la llengua que domina el món. Un idiomad’ús internacional que, per a desgràcia de milions d’habi-tants d’aquest planeta no és una llengua internacional. Ésa dir, aquells que no tenim aquesta llengua com a pròpiaens trobem en inferioritat de condicions, perquè no ésigual aprendre un idioma que mamar-lo. Com que res faalbirar canvis ni a curt ni a mig termini, la millor inversióque podem fer per no sortir excessivament escaldatsd’aquesta realitat incontestable és inscriure’ns en un delsmolts centres d’idiomes que hi ha a Lleida. Amb paciènciai esforç ens en sortirem, però només això. Els nostres fills,en canvi, poden arribar a tenir l’anglès com una segonallengua. Quant més petits comencin a estudiar-ne els

secrets, més recursos tindran. Una inversió de futur, sensdubte. El problema rau en què malgrat els esforços delsdocents, els plans d’estudi actuals no satisfan les expecta-tives. En acabar l’ensenyament secundari, un alumne esdefensa, però només això. El reforç extraescolar es con-verteix en el millor aliat. La part positiva és que les acadè-mies s’adapten com un guant a totes les necessitats (eco-nòmiques, pedagògiques, de disponibilitat horària, ...) Elnivell d’anglès millorarà classe a classe. Si es vol acabar dereblar el clau, res com un curs intensiu en un país anglo-saxó. La immersió lingüística farà que en un estiu es canviïde nivell. De possibilitats n’hi ha moltes, però professorscom Mariano Roca, responsable del Centre Irlandès de

La Sònia Puig (a la foto de grup, amb jersei clar i ulleres) recorda amb carinyo la seva estada a Bath, on va conèixer un munt de gent simpàtica.

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1240

41

L’Eva i Francesc coincideixen en què els viatges a l'estranger, a banda de perfeccionar idiomes, sónútils“per aprendre a espavilar-se”.

Lleida, adverteixen que quant més jove es marxi, mésprofit es traurà de l’experiència. Roca, que també és pro-fessor d’anglès al Col·legi Claver, reconeix que a les famí-lies “molt especialment les mares”, els costa molt dedecidir-se a enviar un noi de dotze o tretze anys a l’estran-ger. “Però puc assegurar, després de mésde trenta anys organitzant viatges, que ésla millor edat: aprenen molt i es portenmolt bé”. Són prou grans per viure l’aven-tura, però encara no exerceixen d’adoles-cents rebels. Són nois i noies que fan sisède primària, ESO o batxillerat. S’organit-zen estades de dues, tres i quatre setma-nes. “L’ideal són quatre setmanes”, adverteix Roca. Lafluïdesa lèxica i gramatical amb què es retorna és directa-ment proporcional a la millora de l’accent. Aquests cursoscosten entre 1.500 i 2.500 euros segons l’edat del noi i lessetmanes d’estada a Dublín. “Per què sigui una inversiórendible, l’important és fer-ho bé: nosaltres som allà ambells. Diàriament, hi tenim contacte personal per evitarqualsevol incidència. Ens fem càrrec del trasllat fins al’aeroport, busquem famílies en les quals l’estudiant quearriba des de Lleida sigui l’únic hispanoparlant i queofereixin una habitació pròpia”. Per descomptat, amb 21hores de classe durant els matins de dilluns a divendres.

Roca és un enamorat d’Irlanda des que hi va anar perprimer cop a principis dels anys setanta. “Evidentment, elmés conegut d’aquest país és la verdor dels seus paisatgesi els seus majestuosos espadats, però després de tantsanys d’anar-hi cada estiu, puc assegurar que aquest no és

el seu principal atractiu, sinó l’amabilitatde la seva gent, molt acollidora per tradi-ció”. Aquest professor lleidatà sovint hade respondre a la pregunta: “Però quant espot aprendre en quatre setmanes?”. Laresposta deixa ben parats els pares: “Mal-grat que organitzem les estades com unesmitges vacances per no carregar en excés

els alumnes, a nivell de comprensió oral i parla l’evolució seràla mateixa que si durant un any i mig fessin classe amb ungrup reduït de tres o quatre persones”. Però Mariano Rocasubratlla que aquest és només un dels atractius dels cursosa l’estranger. “La societat actual tendeix a protegir massa elsnens. L’estada en un país estranger els obliga a desenvolu-par-se sols, a administrar els diners, a triar regals... És comuna aventura però cent per cent controlada” que, a més, elspermet conviure amb nois i noies de la seva edat procedentsdels països més diversos: Xina, Corea, Europa de l’Est... Perviure aquesta experiència només cal ser previsor i inscriure’sara que tot just acaba de despuntar la primavera.❚

Estudiar anglès a

l'estranger s'ha

convertit en un útil

recurs pedagògic

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1241

42

En primera persona

FRANCESC VIDAL

El Francesc Vidal és ara un noi de 18anys. Quan en tenia catorze, la sevafamília li va proposar de fer un cursd’anglès a l’estranger i a ell no li vaagradar gens ni mica la idea. Un anydesprés, però, va anar a Irlanda i s’hova passar tan bé que va repetir l’expe-riència l’estiu següent. El seu nivelld’anglès millorava dia a dia. “Jo crecque amb una setmana ja ho notes,però quan acabes l’estada, és espec-tacular, perquè aconsegueixes pen-sar en anglès”. Aquest jove de Lleidarecorda que, en un primer moment, livan xocar molt els horaris dels irlan-desos, així com els menjars i “la ma-nera d’organitzar-se, més caòtica quela nostra malgrat la nostra malafama”. Però després anava coneixenttanta gent de tants països que aviat jano el sorprenia res. I és que, a més amés d’anglès, s’aprèn molta vida sor-tint de casa. “El segon any, fins i tot,vaig conviure amb un xinès que s’es-tava a la mateixa casa que jo”. ElFrancesc encara manté el contacteamb estudiants italians, francesos ialemanys que va conèixer a Irlanda.“La meva experiència és tan bonaque la recomanaria a tothom. En uncurrículum, compta molt haver fet und’aquests cursos d’estiu i puc garan-tir que es millora el vocabulari, l’ac-cent...” Assegura que les classes “sónmolt dinàmiques”, molt participati-ves i a més d’aprendre anglès, que ésel principal objectiu, “aprens a bus-car-te la vida”. Des de la seva recentestrenada majoria d’edat, admet queva passar por la primera vegada. “Nosaps on vas i encara que sàpiguesque t’aniran a recollir i que tens unmòbil al qual pots trucar les vint-i-

Els professionals adverteixen que, quant més jove és l'estudiant,més profit treurà de l'estada

quatre hores del dia, et penses que etpots perdre”. Aquesta sensació, però,“desapareix de seguida”. I ara, des-prés d’haver fet dos cursos d’estiu, es

proposa tornar a fer les maletes.“M’agradaria tornar-hi, però aquestcop treballant”. Una altra manerad’aprendre. ❚

El Francesc afirma que “la meva experiènciaés tan bona que la recomanaria a tothom”.

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1242

43

En primera persona

SÒNIA PUIG

Sònia Puig, de Sant Martí de Maldà(Urgell), va estar a Bath (Anglaterra)l'estiu de 2003. Aleshores, tenia 15 anysi unes ganes enormes de conèixer món.Era la primera vegada que sortia delpaís i ho feia amb l'anglès com a excu-sa perfecta. “Al principi, em feia unamica de respecte", recorda. “Hi anavasola, sense conèixer ningú i el meuanglès era més aviat justet”. Tanma-teix, aquelles vacances angleses vanesdevenir uns quinze dies per no obli-dar.“Tot va anar millor del que m'espe-rava”. La família anglesa la va tractar acos de reina. “L'hora de sopar és quanestàvem més estona plegats”. Enrao-naven tant de coses de Catalunya comd'Anglaterra, de com havia anat el diai de què faria l'endemà. “Eren una gentencantadora, estaven acostumats a te-nir estrangers a casa”.

Evidentment, també tenia classes. Alsmatins tocava fitxar a l’escola, on vaconèixer companys de la seva edatde tot arreu.

A les tardes, feien excursions pelsvoltants, anaven a les piscines i prac-ticaven esports. “Un dia vam anar aLondres. Va ser bestial veure aquellamultitud, sobretot per una nena comjo que viu en un poble petitet”, expli-ca la Sònia.

De mica en mica, anà adaptant-se alsnous usos i costums, coneixia nousllocs i nova gent. “També vaig apren-dre bastant anglès, sobretot a enten-dre'l”. I llavors va passar el que haviade passar: tocava tornar cap a casa.“Quan millor m'hi trobava, vaig ha-ver de marxar”.

Un curs intensiu en un país anglosaxó suposa un complementperfecte a un curs acadèmic en el país d'origen

A la Sònia li agradaria fer una nova estada en un país anglosaxó, sigui Irlanda, Escòcia o Anglaterra.

Per això, a la Sònia Puig li han quedatsempre les ganes de tornar a anar al'estranger. “M'agradria fer un esta-da més llarga en un país on es parlés

anglès, tant se val si és Irlanda, Escò-cia o Anglaterra”, comenta. Caldràveure si li sorgeix una nova oportuni-tat. ❚

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1243

44

En primera persona

EVA BOLDÚ

El pare de l’Eva Boldú havia estatalumne del Centre Irlandès de Lleida.Sempre va tenir ganes de fer un cursd’anglès a Dublín, però no se’n vasortir. Això sí, li va quedar el cuquet adins i quan la seva filla Eva tenia 11anys va pensar que ja que ell no hihavia pogut anar, que fos ella quigaudís de l’experiència. A ella no li vafer por això de fer les maletes i volarcap a l’estranger. I se’n va anar cap aIrlanda quatre setmanes. “Aprensmolt anglès perquè t’has d’espavi-lar”, reconeix. I això ja ho va desco-brir el primer dia, quan la família quel’havia d’acollir la va anar a esperar al’aeroport. “No vaig entendre res delque em deien en un primer moment”.Una cosa són les classes i l’altra lavida quotidiana. “Però de seguida vaigadonar-me que només era qüestiód’acostumar-s’hi i vaig aprendremolt”. A l’Eva, que farà tretze anys al’agost, Irlanda li va semblar un paísmolt diferent al seu. “Tot era unamica rar, sobretot els horaris i el men-jar”, però reconeix que s’ho va passarbé. I això que a la classe ella era lamés joveneta. “Vaig tenir sort d’unanoia de Mallorca que ja portava untemps a Dublín”. Aquesta nova ami-ga li permetia parlar una estoneta decatalà al dia i, a la vegada, li obria lesportes dels misteris irlandesos amb laseva experiència. L’Eva, que ara estu-dia primer curs d’ESO, assegura que al’escola ha notat, i molt, aquest cursd’anglès. “La veritat és que he milloratmolt”. No descarta tornar-hi més enda-vant per viure-ho tot d’una altra mane-ra. Això sí, no es descuidarà d’empor-tar-se roba d’abric. “Anava preparada,amb molts jerseis d’hivern, però tot i

❚ D'UTILITAT

Centre Irlandès de Lleida.—C/ Comerç 4 (25007 Lleida) Tel. 973 23 37 03Centre Municipal d'Informació Juvenil.— Plaça dels Amics de Lleida s/n (25008 Lleida) Tel. 973 22 28 22

Generalitat de Catalunya (Joventut).— Rbla. Aragó, 8 (25002 Lleida) Tel. 973 27 92 17

Eva es va trobar molt ben acollida a Irlanda, “era un membre més de la família”, diu.

així em vaig pelar de fred”. L’estiuirlandès no té res a veure amb el lleida-tà. “Tot és diferent”, afegeix. Tot i queella va anar-hi amb només onze anys,es veu amb cor de recomanar-ho. “Queningú tingui por de res”, diu. Ni els

estudiants ni els pares. Ella, per exem-ple, es quedava tots els vespres amb lafamília d’acollida.“No sortia mai sola”,assegura. “Els nois es converteixen enun membre més de la família”, confir-ma Mariano Roca. ❚

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1244

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Joiers i gemmòlegs des de 1934

Plaça Sant Joan, 22 - Dr. Fleming, 9

46

REPORTAJE ❚ ESTUDIANTES

El inglés en la maletaLos cursos de idiomas en el extranjero ganan adeptos

E l médico polaco LudovikoZamenhof dedicó mucho tiempo ymucho esfuerzo a crear un lenguajeuniversal que permitiera el entendi-miento entre los diferentes pueblos.El esperanto era un idioma para laesperanza, como sugiere su nom-bre. Todos partíamos de cero. Nohabía excepciones en las normas.No disponemos de espacio paraanalizar las causas, pero actualmen-te el inglés es la lengua que dominael mundo. Un idioma de uso inter-nacional que, por desgracia de mi-llones de habitantes de este planetano es una lengua internacional. Laparte positiva es que las academiasse adaptan como un guante a todaslas necesidades. Profesores comoMariano Roca, responsable del Cen-tro Irlandés de Lleida, advierten quecuanto más joven visite el país, másprovecho se sacará de la experien-

cia. “Pero, ¿cuánto se puede apren-der en cuatro semanas?”. La res-puesta deja sorprendidos a los pa-dres: “a pesar de que organizamoslas estancias como unas medias va-caciones para no cargar en exceso alos alumnos, a nivel de expresión ycomprensión oral la evolución serála misma que si durante un año ymedio hicieran clase con un gruporeducido de tres o cuatro perso-nas”.

En primera persona

FRANCESC VIDALFrancesc Vidal es ahora un chico de18 años. Cuando tenía 14, su familiale propuso hacer un curso de inglésen el extranjero y a él no le gustónada la idea. Un año después se fuea Irlanda y se lo pasó tan bien querepitió la experiencia el verano si-

guiente. Su nivel de inglés mejora-ba día a día.

SÒNIA PUIGSònia Puig estuvo en Bath (Inglate-rra). Entonces tenía 15 años. Sinembargo, aquellas vacaciones in-glesas se convirtieron en unos quin-ce días para no olvidar. Evidente-mente, también tenía clases. Por lasmañanas tocaba fichar en la escue-la, donde conoció compañeros desu edad de todo el mundo.

EVA BOLDÚA Eva, que cumplirá 13 años en agos-to, Irlanda le pareció un país muydiferente al suyo. “Todo era un pocoraro, sobre todo los horarios y lacomida”. Eva, que ahora estudiaprimer curso de ESO, asegura queen la escuela ha notado, y mucho,este curso de inglés. ❚

Pàgs. 36-47 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1246

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

48

❚ GASTRONOMIA

Text Sebastià Tamarit ❚ Fotos Laurent Sansen

M. Carmen Solé és natural d’El Cogulperò resideix a l’Albagés. Havia treballat com a perruquera però, en casar-

se, es va aficionar a la cuina. Té una filla, laSandra, i entre els seus hobbies destaquen larestauració d’objectes i, sobretot, la gastrono-mia. Li encanten els programes de cuina, encaraque ella es manifesta autodidacta: “utilitzo lesreceptes però sempre improviso poc o molt”.

Toca un ventall de plats molt ampli (bacallà a lal launa, l luç en salsa verda, caragols a lagormanta), amb una menció molt especial a larebosteria: pastís de pinya, coca de codony, cocade nous o les tan garriguenques orelletes. Tam-poc deixa de banda els plats exòtics, com unes

llenties a l’estil libanès que va aprendre d’unafamília cubana.

Anna Maria Triquell, nascuda a Bellaguarda, tétres fills (el Marc, l’Oriol i l’Alba) i viu també al’Albagés. En casar-se, va deixar la botiga deregals que tenia i va poder dedicar-se a perfecci-onar el seu art cul inar i . L i encanten lesmanualitats i la muntanya, especialment fer ex-cursions pel Pirineu.

Domina molts plats, però se sent especialmentorgullosa de creacions com l’arròs de bacallà, lapota i orella (una deliciosa recepta de l’àvia) ol’arròs amb verdures. Com la M. Carmen, éspartidària de la creativitat però sense deixar mai

A banda de la seva simpatia natural, M. Carmen i Anna Maria tenen dues aficions comunes:

caminar i cuinar. Ho demostren amb les seves passejades diàries de 5 Km, plogui o faci sol, i amb

una envejable creativitat en als fogons. Es pot ben dir que gaudeixen fent exercici i obsequiant

les amistats amb els més exquisits plats. Tenir cura dels amics i tenir cura d’un mateix; què més

es pot demanar?

Cuinar ambimaginacióCuinar ambimaginació

Pàgs. 48-50 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1348

4949

Pastisset d'espinacs, patata i gambes

Elaboració

Tallar el pa amb un motllo rodó, fregir-lo amb oli bencalent, deixar-lo escórrer sobre un paper absorbent.Fregir els espinacs aromatitzant-los amb dos alls ta-llats.Fer un puré amb les dues patates i poca aigua, triturari amorosir el puré amb mantega, llet i un polsim deformatge (opcional).Saltejar les gambes amb oli i flamejar-les amb conyac,guardar la reducció de la cocció.Muntar el pastís, posant al fons el pa fregit, fent capesde puré, espinacs, gambes i acabar amb espinacs.Posar-ho en una llauna per anar al forn.Una vegada muntats fer una beixamel clàssica i napaels pastissos, empolsimar-los amb formatge i gratinar

❚ LA RECEPTA

Ingredients per a 4 persones

❚ Pa de motllo (4 llesques)

❚ 1 kg d’espinacs

❚ 2 patates

❚ 300 g de gambes pelades

❚ formatge tipus emmental

❚ llet, farina i mantega

❚ per la guarnició: panses, pinyons i puré de tomàquet.

al forn a 200º C.Alleugerir la beixamel restant-la amb el suc de fregirles gambes.Presentar individualment amb una cullerada de beixa-mel, una de puré de tomàquet i uns pinyons i pansesprèviament, saltejats. ❚

de banda els ingredients típics de les Garrigues: laverdura, el tocino, el bacallà i, per suposat, l’oli.

“Carinyo, imaginació i paciència”. Amb aques-tes tres paraules resumeixen les nostres dues

cuineres de MIRADA el secret d’una bona gas-tronomia. I, com a demostració pràctica d’aques-ta afirmació, ens obsequien amb uns deliciosospastissets d’espinacs, patata i gambes. Simple-ment deliciosos! ❚

Pàgs. 48-50 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1349

50

❚ GASTRONOMIA

Aparte de su simpatía natural,Mª Carmen y Ana María tienen dosaficiones comunes: caminar y coci-nar. Lo demuestran con sus paseosdiarios de 5 Km, llueva o haga sol,y con una envidiable creatividad enlos fogones. No se puede negarque disfrutan haciendo ejercicio yobsequiando a las amistades conlos más exquisitos platos. Cuidar alos amigos y cuidarse a sí mismas:así pues, ¿qué más se puede pedir?

Mª Carmen Solé es natural de ElCogul pero reside en Albagés. Ha-bía trabajado como peluquera, perodespués de casarse se aficionó a lacocina. Tiene una hija, Sandra, yentre sus hobbies destacan la res-tauración de objetos y, sobretodo,la gastronomía. Le encantan losprogramas de cocina, aunque ellase manifiesta muy autodidacta:“utilizo las recetas pero siempreimproviso”.

Dispone de un abanico de platos muyamplio (bacalao “a la llauna”, merlu-za en salsa verde, caracoles “a lagormanta”), con una mención muyespecial a la repostería: pastel depiña, tarta de membrillo, coca de nue-ces o las tan típicas“orelletes” de les

Pastelitos de espinacas, patata y gambasIngredientes (4 personas)

- pan de molde (4 rebanadas)

- 1 kg. de espinacas

- 2 patatas

- 300 gr. de gambas peladas

- queso tipo emmental

- leche, harina y mantequilla

- para la guarnición: pasas, piñones y puré de tomate.

Elaboración

Cortar el pan con un molde redondo, freírlo con aceite bien

caliente, dejarlo escurrir sobre un papel absorbente.

Freír las espinacas aromatizándolas con dos ajos cortados.

Hacer un puré con las dos patatas y poca agua, triturar y

suavizar el puré con mantequilla, leche y un poco de queso

(opcional).

Saltear las gambas con aceite y flambearlas con coñac,

guardar la reducción de la cocción.

Montar el pastel, poniendo en el fondo el pan frito, haciendo

capas de puré, espinacas, gambas y acabar con espinacas.

Ponerlo en una bandeja para ir al horno.

Una vez montados, hacer una bechamel clásica y napar los

pasteles, espolvorearlos con queso y gratinar al horno a

200º C.

Aligerar la bechamel restando con el jugo de freír las gambas.

Presentar individualmente con una cucharada de bechamel,

una de puré de tamate y unos piñones y pasas, previamente

salteados. ❚

Cocinar con imaginación

Garrigues. Tampoco olvida los pla-tos exóticos, como unas lentejas alestilo libanés que aprendió de unafamilia cubana.

Ana Maria Triquell, nacida enBellaguarda, tiene tres hijos (Marc,Oriol y Alba) y vive también enAlbagés. Cuando se casó dejó la tien-da de regalos que tenía y pudo dedi-carse a perfeccionar su arte culinario.Le encantan las manualidades y lamontaña, especialmente hacer ex-cursiones por el Pirineo.

Domina muchos platos, pero sesiente especialmente orgullosa decreaciones como el arroz de baca-

lao, “la pota i orella” (una deliciosareceta de la abuela) o el arroz converduras. Al igual que Mª Car-men, es partidaria de la creativi-dad pero sin dejar nunca de ladolos ingredientes típicos de lesGarrigues: la verdura, el tocino, elbacalao y, por supuesto, el aceite.

“Cariño, imaginación y pacien-cia”. Estas tres palabras resumennuestras dos cocineras de MIRA-DA el secreto de una buena gas-tronomía. Como demostración deesta afirmación, nos obsequiancon unos deliciosos pastelitos deespinacas, patata y gambas. ¡Sim-plemente deliciosos! ❚

Pàgs. 48-50 Mirada 3 O.K. 29/6/05, 12:1350

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

52

Restes sota el mar català:la càpsula del temps

REPORTATGE ❚ VIATGES

Text i fotos ❚ Josep Maria Castellví

52

5353

Qui no coneix en major o menorprofunditat la dissortada històriadel “Titànic” ?No tots els naufragis contenen un com-ponent emocional i tan mediàtic com eldel famós transatlàntic, però és ben certque cada història de vaixells engolits pelmar té valor –més enllà de la simplevaloració econòmica dels objectes quetransportava– i que amaga sovint fetssorprenents. De tot això, la costa catala-na n’és un extraordinari exemple. A con-tinuació trobaran una selecció d’algunsdels naufragis més populars d’aquestacosta. No hi surten tots els que hi ha alfons del mar, però de ben segur que elsque hi són reflectits despertaran en vos-tès l’aventurer que tothom porta dintre.

54

“Derelicte”Des dels orígens de les civilitzacions,l’home ha utilitzat el desplaçament persobre (i per sota) de les aigües amb laintenció d’explorar, comerciar i obtenirposicions predominants sobre altres ci-vilitzacions. Guerres, accidents i a voltesla mala sort, han deixat un ampli rastrede restes enfonsades al llarg de totes lesrutes marítimes del planeta que perme-ten, un cop ben estudiades, la recons-trucció de molts processos històrics tantdes del punt de vista cultural i econòmiccom de l’evolució de les tècniques denavegació.

En català, la paraula emprada per definirla major part d’aquestes restes és “dere-licte”. En realitat, defineix qualsevol medide transport que s’ha perdut submergit sota l’aigua, ni quenomés sigui una part de la seva estructura o de la seva pròpiacàrrega. Popularment però, es coneix també per naufragi. Ala pràctica designa els vaixells que s’han enfonsat i el succés.Amb el mot “derelicte”, s’hi inclouen les restes d’avionsperduts sota les aigües, cotxes, submarins i altres elementsde transport que malgrat el que costi de creure és fàcil trobarsubmergits.

El “Heinkel” de TarragonaPrecisament, en tenim un exemple proper al mar de Tarragonaon si conserven unes de les poques restes d’aeroplans que espoden trobar enfonsades en aigües espanyoles. Es tractad’un He-111b que va pertànyer a la Legió “Còndor” alemanyadurant la Guerra i que va participar en cruents bombardejosa Catalunya, en concret en els que van afectar Lleida iTarragona. L’aparell va ser abatut per la defensa antiaèria dela darrera ciutat el desembre de 1938, en plena retirada del’exèrcit republicà. En un intent de guanyar la costa mallor-quina, va caure al mar a una vintena de milles de Punta LaMora, en línia amb la coneguda Platja Llarga. Dos tripulantsvan morir en aquest accident i els altres dos caiguerenpresoners.

Actualment, l’avió reposa en un fons de 33 metres, en un llitsedimentari i el seu estat de conservació és molt dolent. Defet, un vaixell d’arrossegament el va col·locar a dues milles dela costa des d’una fondària de 200 metres, cosa que el qual vafer que perdés la cua i les ales pel camí. Encara es pot veure

un dels trens d’aterratge i una de lesgrans rodes de goma, on fins fa pocsanys encara s’hi podia llegir la marca“Continental”.

El passat properEl “Heinkel” no és un fet aïllat a casanostra. La costa catalana és un extraordi-nari ventall de restes submergides, quesumen més de 800 referències identifica-des. Malgrat que els catalans van estarapartats, si més no col·lectivament, de laCursa d’Índies i no hi ha gabions carre-gats de tresors com a la costa Atlàntica, lapresència de restes enfonsades al llargdel nostre litoral abasta des d’extraordi-naris jaciments de vaixells romans fins avastos cementiris de mercants víctimesdels submarins alemanys durant la Pri-

mera Guerra Mundial, amb un ampli repertori de referènciade la resta de períodes històrics. Però, qué és el que térealment valor de tot aquest aparador d’antigalles enfonsa-des ?

Tots els països acostumen a tenir una legislació específicasobre el seu patrimoni i concretament sobre el submergit.L’Estat Espanyol també en té i la Llei del Patrimoni, en el seutítol cinquè, manifesta expressament respecte del PatrimoniArqueològic que:“(...formen part del Patrimoni Històric Espanyol, els bénsmobles i immobles de caràcter històric susceptibles de serestudiats amb metodologia arqueològica, hagin estat o noextrets i tant si es troben a la superfície o al subsòl, al marterritorial o a la plataforma continental (...)”

Això es va completar amb el nou Codi Penal vigent des de1996 que, per primer cop, dóna el tractament de delicte alsdanys causats al patrimoni arqueològic subaquàtic. Al ma-teix temps, cada comunitat autònoma complementa amblegislació específica aquesta llei estatal. A Catalunya la Gene-ralitat té plenes competències en matèria patrimonial. Ésinteressant constatar que, en contra de l’opinió popular queun objecte arqueològic és un objecte molt antic, la legislacióactual considera com a objecte arqueològic qualsevol objec-te històric amb independència de la seva antiguitat. És a dir,que tant pot ésser considerat un objecte arqueològic unaàmfora romana, un avió de la guerra civil o una vella locomo-tora enfonsada en un pantà.

Anomenem“delerictes” les restes dels vaixells, avions oaltres mitjans de transport submergits sota l'aigua

Castellví, un amant del món submarí.

55

Un altre plantejament és el que es dóna als països de l’àreasaxona i alguns de sud-Amèrica, influenciats pels primers. Enaquests països, les troballes i l’explotació dels jaciments esmouen al voltant de complexos processos d’obtenció delsdrets d’explotació, amb l’Estat com a beneficiari de part delnegoci, això sí amb la participació obligada d’arqueòlegsencarregats de la part científica. El “Titànic” no va ésser l’úniccas. Diversos galions enfonsats al Carib o el cas del transat-

làntic “Republic”, enfonsat a 150 milles de Nova York el 1909,en un fons de 80 metres en mig de l’Atlàntic, han generatinacabables processos jurídics d’incert resultat després dedècades.

El “Correu” de TarragonaRelacionat amb això, enfonsat a 50 metres de profunditat,tenim davant de l’Hospitalet de l’Infant, el derelicte del “Cor-reu”, nom amb el qual se’l coneix popularment a la costatarragonina. Es tracta d’un vapor italià que realment es deia“Cavour” i que va enfonsar-se el 1917, en plena Gran Guerra,per un xoc de nit amb un vaixell que li feia d’escorta, camí del’Argentina, carregat d’emigrants italians. Curiosament, aquestmateix vaixell de passatge, va ser el que va xocar enmig dela boira, l’any 1909 amb el luxós transatlàntic « Republic »,que ja hem esmentat, i el va enfonsar a 150 milles de NovaYork. En aquella època, el “Cavour” es deia “Florida”, el seunom de bateig. Escortat per altres vaixells i molt malmès, vapoder arribar al port de Nova York, on va ser reparat. Es vadonar la circumstància que va ser el primer cop que es vautilitzar la radio-telegrafia sense fils a alta mar per demanarauxili. Un altra anècdota és que bona part de la tripulació del“Republic” va nodrir mesos més tard la dotació del “Titanic”ja que tots dos vaixells eren de la mateixa Companyia, lafamosa ”White Star Line”, amb el final ben conegut detothom.

Curiosament, vuit anys més tard, el “Florida-Cavour-Correu”va tenir el mateix final que havia donat, en el seu dia, al“Republic”.

Les càpsules del tempsA diferència del que passa a terra, on és molt difícil trobarjaciments contemporanis, al mar, un naufragi representa unacàpsula del temps. En un moment determinat s’enfonsa iqueda tancada amb tota una sèrie de restes que podenrelacionar-se entre elles ja que pertanyen al mateix momenthistòric. Per aquest motiu, els antics jaciments submergitssón molt apreciats pels arqueòlegs ja que la coincidènciacronològica dels materials, permet treure’n conclusions sò-lides sobre determinats períodes. Davant l’absència de docu-

Un dels delerictes més famosos de la costacatalanaés el de l'avió Heinkel-111 derribatpels antiaeris republicans de Tarragona. Lesdues fotos superiors mostren un model del'avió alemany i una roda del tren d'aterratge.A la foto inferior, un bussejador investigaprecisament la roda del bombarder enfonsat.

Els antics jaciments submergits tenen molt valor perquèpermeten conèixer millor períodes històrics llunyans

56

mentació escrita, la investigació arqueològica és l’única op-ció per conèixer i interpretar aquells períodes. És de granajuda també el fet que els jaciments submergits acostumena estar molt ben conservats un cop queden colgats per lasorra o els sediments marins. Catalunya és molt rica enaquests jaciments, emmarcada com està en les rutes de lescivilitzacions clàssiques i el seu esplendorós passat medie-val.

El “Culip IV”Al Cap de Creus es va localitzar i excavar durant els anys 80un dels derelictes més famosos i ben conservats del segle IdC. Es tracta del jaciment “Culip IV”, que rep el nom de la calaon es troba, justament darrera del mateix Cap de Creus.Éssent el quart derelicte que s’havia localitzat en aquella cala.Els treballs d’excavació i estudi van ser dirigits per l’actualCap del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de la Generalitatde Catalunya, Xavier Nieto, amb un equip inicial d’arqueò-legs submarins, embrió de l’actual Centre. El jaciment vatreure a la llum la càrrega completa d’un vaixell romà del’època de l’Emperador Claudi. Entre les restes, van aparèixertota mena de ceràmiques domèstiques intactes, principal-ment de les que es coneixen com “sigil·lades” i àmfores devi i d’oli, en una àmplia mostra del comerç de cabotatge del’època.

Les restes aparegudes més tard a la Cala Culip, han eviden-ciat que el lloc era un veritable cementiri de vaixells queabasta des de les civilitzacions clàssiques fins als nostresdies. Posteriorment, l’el·laboració d’una carta arqueològicacatalana, de la mà de l’esmentat Centre el qual compta ambel vaixell “Thetis” especialitzat en tasques arqueològiquessota l’aigua, ha permès realitzar altres accions al llarg dellitoral català i a les aigües continentals, entre les quals caldestacar les restes d’un poblat neolític, localitzat al llac deBanyoles, al Pla de l’Estany.

El pas del tempsLa realitat del fons marí és molt llunyana del que la imagina-ció popular i sovint la ficció de Hollywood ens ha fet creure.

Ni els galions es mantenen dempeus al llit marí desafiant lallei de la gravetat, ni els vaixells de metall conserven intactesels objectes com van quedar el dia del seu final fatídic.Quan un vaixell o altres objectes es perden sota el mar, inicienun procés de degradació que tard o d’hora acabarà suposantla seva desaparició en funció dels diferents processos físicsi químics que s’activen.

A diferència dels febles cascs de fusta, que pateixen unaràpida degradació que va de 2 a 4 anys fins a la sevadesaparició, perforats per l’implacable corc marí, el mol·lusc

Foto superior, una misteriosa imatge de la bodega del “Cavour”,enfonsat davant de l'Hospitalet de l'Infant i una foto històrica delvaixell, tot just després de col·lidir amb el “Republic” (es podenveure els danys a proa). A sota, un submarinista sortint de l'aigua.

57

A dalt, el “Tethis”, vaixell especialitzat en recerca arqueològica. A sota: inspecció de les restes del “Llanishen”, vapor anglès torpedinat el 1917 ienfonsat a Cadaqués; una imatge antiga del “Llanishen” i uns submarinistes que surten a la superfície després de fer un macabre descobriment.

58

Altres factors que hi influeixen són: les incrustacionsorgàniques, els corrents, especialment als mars tropicals,la posició del derelicte al fons, el tipus de llit marí on estroba, la presència o no d’embarcacions de pesca arrosse-gant xarxes o l’acció extractiva humana de caire professi-onal o furtiva, afebleixen les estructures metàl·liques delsnaufragis i fan que els bucs es col·lapsin i desapareguinfets miques entre els 100 i 150 anys del seu enfonsament.

Exploracions al límitUn lloc on es pot apreciar aquest fet és en aigües del Golfde Sant Jordi, on s’amaguen les restes de nombrososvaixells víctimes de les incursions dels submarins ale-manys de la Gran Guerra. Recents estudis evidencien lapresència de gairebé una desena de naufragis provocatspels submergibles que, pel fet de produir-se en aigüesinternacionals, van deixar aquests vaixells perduts encotes que van dels 70 als 200 metres de profunditat. L’ús debarreges de gasos en els equips de busseig permet l’explo-ració d’alguns d’aquests derelictes en cotes que voregenels 100 metres i que, fins ara, es consideraven inabastablespel busseig esportiu. Es calcula que unes 500 persones van

Teredo navalis o bé recoberts per incrustacions i coralls, elscascs de metall mantenen una llarga vida després de submer-gits. Si ens cenyim només al procés químic, el temps i el graude degradació poden esdevenir molt diferents fins i tot entreels mateixos tipus de metall, en funció de les condicions ialtres circumstàncies ambientals.

Naufragis rovellatsEl fenomen principal que afecta els metalls dels naufragisés el conegut com la corrosió galvànica. Això es produeixquan dos metalls diferents estan en contacte l’un amb l’altreen un medi líquid conductor. Un dels metalls, l'ànode (o polpositiu) estableix en aquests casos una feble però constantcorrent amb l’altre metall que fa de pol negatiu o càtode.

L’ànode es rovella molt més ràpid en aquests casos que si nohagués tingut contacte pròxim d’un altre metall. En canvi, elmetall més noble actua sempre de càtode i resta protegit enperjudici del que pren l’ànode. Aquesta situació és unaconstant en tots els objectes metàl·lics i comporta una degra-dació selectiva de les diferents parts dels vaixells: ulls de bou,escotilles, portes, etc...

A dalt, les prospeccions submarines requereixen equipament adequat i una bona preparació personal. Imatge vertical, localització d'una granàncora a les costes de Tarragona. Foto petita, tràgica instantània d'un mercant torpedinat a la Segona Guerra Mundial.

59

perdre la vida pels atacs alemanys en aquella etapa histò-rica. En contra del que popularment s’ha dit sempre, capsubmarí d’aquella nacionalitat no va ser enfonsat en ai-gües tarragonines.

Un cas de recent exploració, és el del vapor correu francès“Medjerda” que fou torpedinat el dia 11 de maig de 1917amb la pèrdua de gairebé 400 vides, entre les quals les demoltes dones i nens. Des d’aquell dia, el “Medjerda”reposa en un fons de 105 metres a 20 milles de la costa delGolf de Sant Jordi. L’estiu de 2004, un equip del programade TVE “Al filo de lo imposible” va aconseguir baixar-hiobtenint-ne per primer cop imatges. No fa un parell d’anysque una barca de pesca encara va extraure de la zona ossoshumans de les víctimes del desastre. Aquest fet va ser molthabitual durant les captures properes al lloc molts anysdesprés de l’enfonsament.

Els altres naufragisLa creixent afecció pel busseig ha fet que fins i tot s’hagincreat naufragis “artificials” en zones controlades, on elsaccessos dels esportistes són més fàcils. A Palamós, hi ha

el derelicte del “Boreas ”, un antic pescamines alemany,actiu a la II Guerra Mundial i que, posteriorment, va serdecomisat en una acció anti-droga. El seu final va ser elfons del mar, després de mesos rovellant-se als molls.Actualment, és un lloc de peregrinació dels bussejadorsesportius, en un fons de 35 metres, car s’ha convertit en unveritable viver de vida marina.

Curiosament, la presència massiva de bussejadors es-portius a les Illes Medes, va fer també que a la costa delMontgrí, entre l’Escala i l’Estartit, s’hi enfonsés un vellferri italià, el “Regio”, a 30 metres de profunditat. Laintenció era diversificar l’oferta subaquàtica i descon-gestionar l’afluència de gent al parc de les Medes, ambun resultat poc reeixit.

A Tarragona, en una zona de despoblament piscícola i ambfons sedimentats influenciats per la desembocadura del’Ebre, un altre projecte de parc submarí, amb la inclusiód’un vell vaixell de 70 metres d’eslora (llargada), la“Dragonera”, ha donat de nou vida a la zona propera al’escullera d’aquesta ciutat. ❚

El jaciment “Culip IV”, al Cap de Creus, ha tret a la llum la càrrega completa d'un vaixell romà de l'època de l'emperador Claudi.

60

¿Quién no conoce en mayor o menorprofundidad la desgraciada historiadel “Titánic”?Lo cierto es que no todos losnaufragios contienen un componenteemocional y tan mediático como eldel famoso transatlántico, pero esevidente que cada historia de barcosdesaparecidos en el mar tiene valorpor sí misma —más allá, a menudo,de la simple valoración económicade los objetos que transportaba— yesconde hechos sorprendentes. Lacosta catalana es un extraordinarioejemplo de estos hechos.

Desde los orígenes de lascivilizaciones, el hombre ha utilizadoel desplazamiento sobre (y bajo) lasaguas con la intención de explorar,comerciar y obtener posicionespredominantes sobre otrascivilizaciones. Guerras, accidentes ymala suerte han dejado un amplio

REPORTAJE ❚ VIAJES

Restos bajo el mar catalán:

la cápsula del tiempo

rastro de restos hundidos a lo largode las rutas marítimas del planeta,que permiten la reconstrucción demuchos procesos históricos.

La palabra utilizada para definir lamayor parte de estos restos es“pecio”. Realmente, define cualquiermedio de transporte que se ha perdidosumergido bajo el agua. Esta palabraincluye los restos de aviones, coches,submarinos y otros elementos detransporte.

Precisamente, tenemos un ejemplocercano en el mar de Tarragona,donde se conserva uno de los pocosrestos de aeroplanos que se puedenhallar hundidos en aguas españolas.Se trata de un He-111b que pertenecióa la Legión “Cóndor” alemana durantela Guerra y que participó en los crue-les bombardeos sobre Cataluña,participando entre otros en los que

asolaron Lleida y Tarragona. El“Heinkel” no es un hecho aislado. Lacosta catalana es un extraordinarioespacio de restos sumergidos, quesuman más de 800 referenciasidentificadas. Otro planteamiento esel que se da en el área sajona ysudamericana. El “Titànic” no fue elúnico caso. Varios galeones hundidosen el Caribe han generado inacaba-bles procesos jurídicos de inciertoresultado después de décadas.

A diferencia de lo que sucede en tierra,un naufragio representa una cápsuladel tiempo que en un momentodeterminado se hunde y quedacerrada con toda una serie de restosque pueden relacionarse entre ellos,ya que pertenecen al mismo períodohistórico. Por este motivo, losyacimientos sumergidos son muyapreciados por los arqueólogos. En elCabo de Creus, se localizó uno de los

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

62

“pecios” más famosos y bienconservados del siglo I dC que seconocen. Se trata del “Culipo IV”, querecibe el nombre de la cala en el quese halla. El yacimiento sacó a la luz lacarga completa de un barco romanode la época del emperador Claudio.Más tarde, se ha evidenciado queeste lugar fue un verdaderocementerio de barcos.

La realidad del fondo marino distamucho de lo que la imaginación po-pular y la ficción de Hollywood nos hahecho creer. Ni los galeones semantienen en pie desafiando la ley dela gravedad ni los barcos de metalconservan intactos los objetos comoquedaron el día de su final fatídico.Éstos inician un proceso dedegradación que supondrá sudesaparición. En el Golfo de SantJordi, se esconden los restos denumerosos barcos víctimas de lasincursiones de los submarinosalemanes en la Gran Guerra.Recientes estudios han evidenciadola presencia de una decena denaufragios, dejando los barcosperdidos en cotas que van de los 70 alos 200 metros de profundidad. Un casode reciente exploración es el del vaporcorreo francés “Medjerda” que fuetorpedeado en 1917 con la pérdida decasi 400 vidas, entre ellas las de muchasmujeres y niños. Desde aquel día, estebarco reposa en un fondo de 105 me-tros a 20 millas de la costa de este golfo.

La creciente afición por el buceo hahecho que incluso se hayanprovocado naufragios “artificiales”en zonas controladas, dónde el accesode los deportistas son más fáciles. EnPalamós, hay el “pecio” del “Boreas”,un antiguo dragaminas alemán de laII Guerra Mundial y que después fuedecomisado en una acción anti-dro-ga.

Actualmente, es un lugar de peregri-nación de buceadores deportivos, en

un fondo de 35 metros, convirtién-dose en un verdadero vivero de vidamarítima.

Curiosamente, la presencia masivade buceadores deportivos en las IllesMedes, hizo también que en la costadel Montgrí, entre l’Escala y l’Estartit,se hundiera un viejo ferry italiano, el“Regio”, a 30 metros de profundidad.La intención era diversificar la ofertasubacuática y descongestionar la

afluencia de gente al parque de lasMedes, con un resultado poco exitoso.En Tarragona, en una zona dedespoblamiento piscícola y con fon-dos sedimentados influenciados porla desembocadura del Ebro, otroproyecto de parque submarino, conla inmersión de un viejo barco de 70metros de eslora (largo), la“Dragonera”, ha dado de nuevo vidaa la zona próxima a la escollera de laciudad. ❚

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

64

REPORTATGE ❚ LA VALL DE LORD

64

“Roures centenaris... elements majestuosos,que han vist com ha anat canviant

la contrada en el decurs dels anys”.

65

La Vall de LordText Joan Bellmunt i Figueras ❚ Fotos Laurent Sansen

65

Qui visiti Sant Llorenç de Morunys o la resta de la vall de Lord, de la qualaquesta població n'ostenta la capitalitat, es trobarà sens dubte ambl'agradable sorpresa que aquest lloc —com la resta de la vall esmentada—té una configuració i una identitat que fan que tingui una personalitatpròpia i ben definida.

66

“Els carrers estrets i empedrats amb les flors que neixen a banda i banda, com si volguessin abraçar-se...”.

És ben cert que aquestes poblacions pertanyen i for-men part de la terra del Solsonès, però també ho ésque tota semblança amb la resta de la terra solsonina

és pura coincidència, cosa que fa que sigui certa aquellaobservació que, com a comarca natural, el Solsonès no té resa veure entre el territori del nord, configurat per aquestapreciosa vall (única per la seva bellesa) i la resta del territori.

Aquesta realitat geogràfica, amb escasses comunicacions,fins fa pocs anys, amb la resta del Solsonès, ha configurat uncaràcter, una personalitat, una manera de ser, una història,uns costums, unes tradicions, que no poden passar per alt alsulls de la gent que arriba fins a aquest bell racó de món.

El poble de Sant Llorenç de Morunys, igual que els del voltant,conserva els carrers i els racons tradicionals com si el tempss’hagués aturat un dia molt llunyà. Els carrers estrets iempedrats amb les flors que hi neixen a banda i banda, comsi volguessin abraçar-se, donen un aspecte diferent i unatonalitat que, sens dubte, sorprendran més d’un.

El nucli, conegut també amb el nom dels Piteus, està situat ala vessant sud-est del massís del Port del Comte, a una alçadade 925 metres i a uns tres quilòmetres del riu Cardener, queha nascut uns deu quilòmetres més amunt sobre el poble dela Coma. Orientat a migdia, té un clima assolellat i sec que era

molt recomanat pels metges de Barcelona per als malalts delpit i de les vies respiratòries. El seu origen, com el de moltsaltres pobles, fou un monestir fundat al segle X, a redós delqual s'instal·laren pagesos per conrear les terres dels frares.

Aquest fet comportà una afluència de menestrals, entre elsquals uns teixidors provinents de la comarca del Piteu fran-cès, que introduïren la fabricació d'un drap de la seva terraanomenat piteu i d’aquí ve el renom del poble i del drap ques'hi fabricava. Suposem que aquells teixidors vingueren aSant Llorenç el segle XIII o XIV, ja que al segle XV hi havia jauna indústria pròspera i puixant.

Sant Llorenç, situat a la part sobirana de la vall de Lord, fouel seu centre polític i comercial. Convertit en vila franca l’any1297 per acord de l’abat Berenguer i el vescomte de CardonaRamon Folc V, el poble va créixer per l’arribada de nouspobladors i pels privilegis atorgats pels seus protectors, elsCardona. Fou emmurallat el segle XIII o XIV, atès que elscapbreus de 1483 donen el mur com acabat; actualment téadossades cases en tot el seu contorn.

La principal indústria era la fabricació del drap i sabem que el1483 ja existien fabricants i comerciants que l’exportaven atot Catalunya i també a l'estranger. Els Pla, els Piquer i els Masforen mercaders de gran envergadura. Altres van deixar Sant

67

El nucli, conegut també emb el nom de Piteus, és situat al sud-est del massís de Port del Comte. A dalt, el monestir de Sant Llorenç de Morunys.

Llorenç i formaren part de companyies draperes de Barcelona ies desplaçaren com a representants a Sicília, Bruges i Anglaterra.

Les viles, com les donzelles, tenen el rostre més o menysatractiu, segons per la banda que les mirem. La visió mésdolça de Sant Llorenç de Morunys és des de Coll de Jou,venint de Solsona o d'Organyà. Després d’unes pujadesaspres, per entre mig d'estiballs, sota d'un pedregam queamenaça amb bolcar damunt la carretera, s’arriba al cim, unoasi de pau i serenitat.

Aleshores, al fons de la vall, s’albira per primera vegada SantLlorenç de Morunys. Les seves cases, apinyades a redós delcampanar de l’església, altres més allunyades i escampades,semblen una colla de pollets entorn de la lloca.

La policromia del poble es fa evident. La part antiga grisa, lesteulades vermelles de les noves construccions i algunes depissarra negra, que hi desentonen. El venerable campanar deMorunys sembla presidir-ho tot, amb la serenitat del pare defamília, que veu esmunyir-se els anys i créixer els fills,content de la seva obra, satisfet de l’acompliment del deurede fer prosperar els seus.

Però no podem oblidar les altres poblacions d’aquesta bellavall. Tot contemplant el poble de la Coma —si ho fem quan

68

el comencen a abraçar les ombres allargades que anunci-en la ràpida davallada de l’astre rei— ens meravellarà en elmés profund del nostre ésser aquest conjunt monumentalque ens ofereix la natura, que sembla que s'ha volgutrecrear en aquesta contrada.

Muntanyes, prats, feixes, roures centenaris... elementsmajestuosos, que han vist com ha anat canviant la contra-da en el decurs dels anys. Han vist el naixement de moltagent i també la seva mort. En canvi aquests centenarisroures continuen aquí, com sentinelles d’aquesta terra.Romanen arrelats ben fortament a la terra, a la seva terra,i esdevenen exemple d’identitat a seguir per a molts fillsd'aquesta vall feta en un caprici de la natura.

D’aquest lloc, en procedia la família d’arquitectes dels"Coma o Sacoma" establerta a Lleida als segles XII-XIII,entre els quals es destaca Pere Sacoma, el gran arquitecteque planejà la Seu Vella de Lleida, la primera pedra de laqual es posà el 22 de juliol de l'any 1203 davant del reiPere I, el comte d’Urgell i del bisbe Gombau.

El poble de la Pedra, amb parròquia dedicada a sant Serni,és situat a l’esquerra del Cardener, a 999 metres d’altitud,al peu de la serra de Pratformiu. A uns 100 metres sobrel’església, estratègicament situada dalt d’un turó espadat,trobem les restes del que en altre temps fou l’importantcastell de la Pedra, i de l’antiguitat del qual en parla undocument de l’any 962.

De visita obligada és el municipi de Guixers. L’origen delnom sembla prou clar. Derivat de la serra de Guixers, queinclou terrenys guixosos, i que avui s’exploten industrial-ment. El terme municipal, molt muntanyós i desigual, ambgran quantitat de boscos, forma gairebé un anell al voltantde Sant Llorenç de Morunys.

I les ermites romàniques. El santuari de la Mare de Déu deLord... A tota la vall, són les realitats que generosaments'ofereixen al visitant. És terra de pau profunda, de tènuessuavitats, de pastós silenci... de glòria!

Precisament aquesta podria ser la glossa: terra de glò-ria! Terra situada al bell mig de Catalunya, encara igno-rada per la gran majoria dels habitants d’aquest país.Terra de quietud allunyada de l’agitació frenètica delnostre temps, on el ventijol del matí i del capvespre esportador de glopades de pau que, assossegadament,amb suavitat, en silenci, penetren com pluja persistentd’hivern en el cor de tothom que s’acosta a la bella terrade la vall de Lord. ❚

Dues vistes del poble de la Pedra, ubicat a 999 metres d'altitud.

El centre històric i una ermita romànica de Sant Llorenç de Morunys.

69

REPORTAJE ❚ LA VALL DE LORD

El Valle del LordNo hay duda que quien llegue a SantLlorenç de Morunys, que ostenta lacapitalidad del valle del Lord, y visiteel pueblo o el resto del valle, se en-contrará con la agradable sorpresade que este lugar tiene una configura-ción y una identidad que hacen quetenga una personalidad propia y biendefinida.

Es cierto que estas poblaciones per-tenecen y forman parte de las tierrasdel Solsonès, pero también es ciertoque toda similitud con el resto de latierra solsonense es mera coinciden-cia. Hecho este que hace que seacierta aquella observación que, comocomarca natural, el Solsonès no tienenada que ver entre el territorio delnorte, configurado por este preciosovalle (único por su belleza) y el restodel territorio.

El pueblo de Sant Llorenç de Morunys,junto con los de alrededor, conservanlas calles y los rincones como si eltiempo se hubiera detenido en un díamuy lejano. Las calles estrechas yempedradas con las flores que nacena los dos lados, como si quisieranabrazarse, da un aspecto diferente yuna tonalidad que no dudo que serásorpresa agradable para más de uno.

Sant Llorenç, situado en la parte so-berana de la Vall de Lord, fue el centropolítico y comercial y el pueblo, con-vertido en vila franca el año 1297 poracuerdo del abad Berenguer y elvizconde de Cardona Ramon Folc V,fue creciendo por afluencia de nue-vos pobladores y los privilegios desus protectores, los Cardona. En estebello valle no podemos olvidar el res-to de poblaciones. Contemplando el

pueblo de la Coma nos maravillará,en lo más profundo de nuestro ser,este conjunto monumental que nosofrece la naturaleza que parece quese ha querido recrear en estos luga-res. Montañas, prados, terrazas, ro-bles centenarios... majestuosos, quehan visto como ha cambiado estelugar a lo largo de los años.

El pueblo de la Pedra, con parroquiadedicada a san Serni, está situada a laizquierda del Cardener, a 999 metrosde altura, a los pies de la sierra dePratformiu. A unos 100 metros sobrela iglesia, estratégicamente situado alo alto de una colina espadada, sehallan los restos de lo que en otrotiempo fue el importante castillo de la

❚ D'UTILITAT

Oficina de Turisme de Sant Llorenç de MorunysCarretera de Berga, s/n (25282 Sant Llorenç de Morunys)

Telèfon 973 49 21 81 - Fax 973 49 21 81 - Web: www.lavalldelord.com

Pedra, y de cuya antigüedad se hablaen un documento del año 962. Devisita obligada es el municipio deGuixers. El origen del nombre parececlaro. Derivado de la sierra de Guixers,que incluye terrenos yeseros, que hoyse explotan industrialmente. El tér-mino municipal, muy montañoso ydesigual, con gran cantidad de bos-ques, forma casi un anillo alrededorde Sant Llorenç de Morunys.

Ermitas románicas. El santuario de laMare de Déu de Lord y todo el valle ensu conjunto, son las realidades quegenerosamente se ofrecen al visitan-te. Es tierra de paz profunda, de tenuassuavidades, de pastoso silencio..., ¡degloria!

70

Don Algodón❚ MODA

Text ❚ Don Algodón i Sílvia Solano Fotos ❚ Don Algodón

col·lecció primavera-estiuper enamorar-se

La boutique Don Algodón de Lleida va

ser la primera franquícia espanyola de

roba de gent jove que es va instal·lar a la

ciutat. L’any 1986, la família Cantero, amb

una llarga i reconeguda trajectòria professi-

onal dins del sector tèxtil, es va fer càrrec de

la franquícia que actualment regenta Mariví

Cantero Suñé.

La botiga Saint Michel va ser la primera que vaobrir la família Cantero a Lleida. En aquellaubicació ara hi ha la franquícia Don Algodón.

71

Mariví Cantero Suñéestà al capdavant dela botiga situada al

carrer Major, 82

Domingo Cantero va ser elprecursor de la saga. Vainiciar la seva activitat co-

mercial l’any 1963 creant la prime-ra botiga d’alta costura a Lleida:Saint Michel, al carrer Major, 82.L’any 1968 la família Cantero vaobrir la seva segona boutique a laplaça de Sant Joan, 2, BoutiqueSant Gerans, amb moda fashionde París, Milà, Londres, etc. Dosanys després, inaugura el tercerestabliment dedicat a moda per ahome i dona: Boutique Dominique,al carrer major, 29. I, finalment, el1986 obre les seves portes Don

Algodón, al carrer Major 82, onanys abans havia estat ubicada lapr imera bot iga de la fami l iaCantero.

Línies desenfadades, modatecnicolor i flors romàntiquesDon Algodón ens presenta per a la

temporada de primavera-estiu di-ferents línies per a gustos ben di-versos, i que s’engloben en quatregrans col·leccions; Sport Deluxe,Sicilian Girl, Tokio Girl i Floralia.

La col·lecció Sport Deluxe recupe-ra la sòbria elegància de la sastre-ria clàssica i la barreja amb detallsde comoditat i estil de roba espor-tiva xic, i amb la lleugeresa i lasuavitat de la roba interior vintage.Els vestits més depurats es combi-nen amb peces d’aspecte rentat iconfortable. Els colors matitzatscom el blau cel, el blanc, el salmó

Dos models que podem trobar dins de la col·lecció Sicilian, inspirada en les grans dives del cinema italià.

72

o el verd aigua es combinen ambblancs, crus i marrons. Com a re-sultat, la col·lecció Sport Deluxepresenta una silueta refinada i ca-sual, d’aire totalment desenfadat,però amb un toc d’elegància dis-tintiu.

Una al t ra de les col · leccionsd’aquesta temporada de DonAlgodón és la col·lección SicilianGirl, inspirada en les grans divesdel cinema italià com Sofia Loreno Mònica Bellucci, dones atrevi-des i sensuals, que mostren la sevasensualitat a tothora. Colors fos-

Don Algodón presentacomplements de tot

tipus per a lapròxima temporada.

La col·lecció Sport Deluxe combina aires desenfadats amb tocs d'elegància.

73

cos i profunds com l’albergínia, elblau tinta, el negre, etc. i petitesdelicatessen com transparències,puntes i detalls seductors que esbarregen amb looks sofisticats itemptadors.

La cara més jove i divertida deDon Algodón es pot trobar a lacol·lecció Tokyo Girl, una moda entecnicolor que combina colors iestampats de manera insòlita. Estracta de looks frescos i divertits,siluetes còmodes i amploses, te-xans de colors, molt punt, cotóamb estampats multicolors, super-

posicions i milers de combinaci-ons de colors i formes. L'objectiud’atrevir-se a tot, sense por a res.

La nota romàntica de la nova tem-porada de Don Algodón la trobema la col·lecció Floralia, que neix de

la combinació d’una silueta retro ifemenina amb matisos dels anys50 amb teixits rústics i estampatsflorals. La col·lecció és plena d’es-tampats en colors naturals, verds,terres, etc. en peces refinades iromàntiques: faldilles de volada,vestits de volants,… Flors, gases iendresa per a una primavera bu-còlica i alhora coqueta que convi-da a enamorar i a enamorar-se.

Quatre col·leccions i tot un ventallde complements que t’enamora-ran al carrer Major, 82 de Lleida.Et deixes? ❚

Pirates, vestits de ratlles, colors vius,... la vessant més jove i divertida de Don Algodón la trobem a la col·lecció Tokio Girl.

La nota romàntica dela nova temporada la

trobem dins de lacol·lecció Floralia

74

❚ MODA

Don Algodón

La boutique Don Algodón de Lleida fue la primera franquiciaespañola de ropa para gente joven que se instaló en laciudad. En 1986, la familia Cantero, con una larga yreconocida trayectoria profesional dentro del sector textil,se hizo cargo de la franquicia que actualmente regentaMariví Cantero Suñé.

Domingo Cantero fue el precursor de la saga. Inició suactividad comercial en 1963 creando la primera tienda dealta costura en Lleida: Saint Michel, en la calle Mayor, 82.En 1968 la familia Cantero abrió su segunda boutique en laplaza de Sant Joan, 2, Boutique Sant Gerans, con modafashion de París, Milán, Londres, etc. Dos años después,inaugura el tercer establecimiento dedicado a moda parahombre y mujer: Boutique Dominique, en la calle Mayor,29. Y, finalmente, en 1986 abre sus puertas Don Algodón,en la calle Major 82, donde años antes se había ubicado laprimera tienda de la familia Cantero.

Líneas desenfadadas, con moda tecnicolor y floresrománticas

Don Algodón nos presenta esta primavera-verano variaslíneas para gustos bien diferenciados, que engloba encuatro grandes colecciones: Sport Deluxe, Sicilian Girl,Tokio Girl y Floralia. La colección Sport Deluxe recupera lasobria elegancia de la sastrería clásica y la mezcla condetalles de comodidad y estilo de ropa deportiva chic, y laligereza y la suavidad de la ropa interior vintage. Losvestidos más depurados se combinan con piezas de aspectolavado y confortable. Los colores matizados como el celeste,el blanco, el salmón o el verde agua se combinan conblancos, crudos y marrones.

Otra de las colecciones es la Sicilian Girl, inspirada en lasgrandes divas del cine italiano como Sofia Loren o MónicaBellucci, mujeres atrevidas y sensuales, que muestran susensualidad a todas horas. Colores oscuros y profundoscomo el berenjena, azul tinta, negro, etc. y pequeñasdelicatessen como transparencias, puntillas y detalles se-ductores que se mezclan con looks sofisticados ytentadores.

La cara más joven y divertida de Don Algodón laencontramos en la colección Tokyo Girl, una moda entecnicolor que combina colores y estampados de manerainsólita. Se trata de looks frescos y divertidos, siluetas

colección primavera-verano para enamorarse

cómodas y anchas, tejanos de colores, mucho punto,algodón con estampados multicolores, etc.

La nota romántica de la nueva temporada de Don Algodónla encontramos en la colección Floralia, que nace de lacombinación de una silueta retro y femenina con maticesde los años 50 con tejidos rústicos y estampados florales.La colección está llena de estampados en colores naturales,verdes, tierras, etc. en piezas refinadas i románticas: faldasde vuelo, vestidos de volantes, etc.

Cuatro colecciones y todo un mundo de complementosque te enamorarán en la calle Mayor, 82 de Lleida. ¿Tedejas? ❚

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

76

REPORTATGE ❚ EGIPTE

76

E

7777

La tècnica del busseig és freqüent en el nostre medi. Un cop apresos els mínims coneixements que es

requereixen és una activitat segura i que convida a participar amb les altres de les meravelles del món

submarí. Al món hi ha molts llocs que poden ser explorats, potser un dels més coneguts per tots sigui el

Mar Roig. És una franja d’aigua que separa Egipte dels països de la Península Aràbiga i és una de les

meravelles del món per veure de forma subaquàtica. Tots els bussejadors experimentats viatgers l’han

visitada. Podem dividir aquesta zona en moltes àrees, gràcies a la varietat d’esculls, d’illes i la bellesa

marina que hi trobem.

terra i marText i fotos: Antonio Segura

Egipte

78

“Les principals característiques de les persones que bussegen són la

capacitat de companyerisme, de relació i les ganes de viure”

El temple d’Al-DeirAl Bahari, semi-excavat a la roca, ésun dels mésfreqüentats pelsturistes.

Al sud del Mar Roig és on va néixer una gran cultura, concretamenta Luxor, que va ser una de les capitals del vell Imperi. El nostreviatge va començar a Barcelona i vam aterrar a l’aeroport d’El Caire.D’allí vam agafar un altre vol cap a Luxor. És una de les meravellesdel món. Hi podem obsevar tot el que són els grans temples deGarnac i el temple de Luxor. Estan molt ben conservats i, pels seuspassadissos, hi podem trobar la història de l’antic Egipte.

Vam agafar un autobús i escortats per l’Exèrcit vam anar cap aMarsa Galeb. Des que hi van haver els atemptats a Egipte elsviatges per l’interior es fan escortats per l’Exèrcit, prova que elgovern egipci mima al turisme, una de les principals fonts deriquesa del país. Egipte és un país segur per viatjar, perquè no hi hael problema de l’integrisme islàmic. Durant tota aquesta travessa,de 6 a 8 hores, vam conéixer les principals característiques de lespersones que bussegen. La seva capacitat de companyerisme, derelació i les ganes de viure.

Un cop vam arribar a Marsa Galeb vam entrar al port i hi vam trobarun vaixell magnífic, al qual vam pujar per començar l’excursió per

79

A dalt: la barreja de colors és un dels atractius del paisatge marí. A baix: un submarinista examina detalladament el fons del mar.

80

Segons l’àrea podem veure taurons, mantes, ratlles o múltiples

formacions de corall plenes de peixos de colors

Foto superioresquerra: lamajestuositat de lesestàtues sorprènal visitant. Fotosuperior dreta: elsgeroglífics de l’anticEgipte són encarauna font de misteri.

les zones de busseig com Sha’ab Abu Dabab, Elphinstone, Sha’abMarsa Alam, Sha’ab Sharm, Samadai, Siyul Island, St.Johns,Dolphin Reef, Abu Galawa (Pecio Tienstin), Sha’ab Claudio,Mikauwa, White Rock , Wadi Gimal… són diferents esculls quepodem trobar en aquesta part sud del Mar Roig. El nostre guia ensva ensenyar les belleses submarines. Segons l’àrea vam poderveure taurons, mantes, ratlles o múltiples formacions de corallplenes de peixos de colors.

Durant la travessa vam conversar amb la tripulació, que parlava unanglès bastant correcte, per informar-nos de la principal caracterís-tica de la gent que gaudeix d’aquests viatges. Durant les immersi-ons, que eren de 20 a 30 metres, vam poder veure peixos lleó ambles seves espines dorsals verinoses i tota la bellesa submarinabussejant a mig metre de profunditat amb tub i aletes o baixant finsa 40 metres. Una de les característiques més boniques que se li potpresentar a un bussejador és estar envoltat de dofins o taurons depunta blanca oceànics. Normalment, no són perillosos i com es potveure a les fotografies es pot bussejar lliurement entre aquestsanimals.

81

Hi ha una llegenda negra sobre els taurons. No vol dir que notinguin el seu risc. També tenen la seva personalitat, encara que ladesconeixem, però l’atac de taurons cap a les persones és excep-cional i normalment quan es tracta d’espècies perilloses. Moltsbussejadors han passat per l’experiència d’estar al costat de tau-rons de diferents espècies sense que això suposés cap perill.

A les fotos es pot veure tota la riquesa de les muntanyes de coralli borgònies. L‘espècie de corall del Mar Roig s’anomena corall defoc, i una de les seves característiques és que contacte amb la pellprodueix ferides molt importants que poden deixar seqüeles per-manents. Per això, el bussejador ha d’estar avisat per no patir elgran error de tocar-lo.

Durant tot el viatge vam poder observar infinitat de peixos amb lesseves peculiaritats, com el peix cirurgià, que presenta a la sevaaleta dorsal una o dues fulles tallants que sobresurten i que podenarribar a perforar amb el seu fregament el vestit del bussejador, id’aquí ve el seu nom.

Més que dels taurons, el perill per als bussejadors prové d'espècies com el corall

de foc, que pot produir ferides molt importants amb seqüeles permanents

Imatge delsColossos deMenon, un delsmonumentsemblemàticsd’Egipte.

82

Una morena treu el cap amenaçadorament emmig d'un bellíssim quadre d'espècies i de colors.

Durant la travessa vam poder observar a mar obert i des del vaixell

majestuoses postes de sol d’una bellesa excepcional

Un cop recorreguts els diferents esculls del Mar Roig vam tornarcap al port. Durant la travessa vam poder observar a mar obert lesmajestuoses postes de Sol. Són d’una bellesa excepcional. Un copvam arribar al port vam tornar a Luxor per començar el segonviatge. A pocs quilòmetres hi tenim la Vall dels Reis, una de lesmeravelles turístiques d’Egipte, on podem trobar la tomba deTutankhamon o les tombres de Ramsés i diferents temples. Val lapena visitar-los de mans d’un expert, valorar l’antiga cultura egíp-cia i poder comprovar la bellesa i saviesa que aquells homes del’antiguitat van adquirir.

Amb això, vam tornar a Barcelona i es va acabar el nostre viatge. Valla pena realment recórrer el món i guardar entre nosaltres elsrecords de les persones i els llocs que hem conegut i totes lesimatges meravelloses que s’han quedat impregnades a les nostresretines, per què això no ens ho podrà treure mai ningú i serà elnostre patrimoni per a tota la vida. ❚

83

REPORTAJE ❚ EGIPTO

Egipto: tierra y mar

La técnica del buceo es frecuente ennuestro medio. Es una actividad se-gura una vez aprendidos los mínimosconocimientos que se requieren y queinvita a participar con los demás delas maravillas del mundo submarino.Hay muchos lugares que se puedenexplorar y quizá uno de los más cono-cidos por todos sea el Mar Rojo. Esuna franja de agua que separa Egiptode los países de la Península Arábigay es una de les maravillas del mundopara ver de forma subacuática, de talforma que todos los buceadores ex-perimentados y les guste viajar la hanvisitado. Podemos dividirlo en mu-chas áreas gracias a la variedad dearrecifes, islas y belleza marina quedescubrimos.

En el sur del Mar Rojo fue dondenació una gran cultura, en Luxor, unade las capitales del antiguo Imperio.

Nuestro viaje empieza en Barcelona,aterrizando en el aeropueto de El Cairoy de allí cogiendo otro vuelo haciaLuxor. Es una de las maravillas delmundo. Allí podemos observar todo loque son los grandes templos de Garnacy el templo de Luxor. Están muy bienconservados y en sus pasillos pode-mos hallar la historia del antiguo Egip-to.

Cogimos un autobús y escoltados porel Ejército fuimos hacia Marsa Galeb.Desde que ha habido atentados enEgipto los viajes por el interior seefectúan escoltados por el Ejército,ya que el gobierno egipcio mima alturismo, una de las principales fuen-tes de riqueza. Egipto es un país se-guro para viajar, porque no hay elproblema del integrismo islámico.Durante toda esta travesía, de 6 a 8horas, conocemos las principales ca-

racterísticas de las personas que bu-cean: su capacidad de compañeris-mo, de relación y las ganas de vivir.

Una vez llegamos a Marsa Galeb en-tramos en el puerto y encontramosun barco magnífico en el que subi-mos para comenzar la excursión porlas zonas de buceo como Sha’ab AbuDabab, Elphinstone, Sha’ab MarsaAlam, Sha’ab Sharm, Samadai, SiyulIsland, St.Johns, Dolphin Reef, AbuGalawa (Pecio Tienstin), Sha’abClaudio, Mikauwa, White Rock , WadiGimal… son diferentes arrecifes quepodemos encontrar en esta parte surdel Mar Rojo.En ellas, nuestro guía nos enseñó lasbellezas submarinas. Dependiendodel área podemos ver tiburones,mantas, rayas o múltiples formacio-nes de coral llenas de peces de colo-res.

84

Durante la travesía pudimos con-versar con la tripulación, cuyosmiembros hablan un inglés bastan-te correcto, para poder informarnosde la principal característica de lagente que disfruta de estos viajes.Durante las inmersiones, que erande entre 20 y 30 metros, pudimosver peces león con sus espinas dor-sales venenosas y toda la bellezasubmarina buceando a medio me-tro de distancia con tubo y aletas obajando hasta 40 metros de profun-didad. Una de las características másbonitas que se le puede presentar aun buceador es que esté rodeado dedelfines o tiburones de punta blan-ca oceánicos. Normalmente, no sonpeligrosos y cómo podemos ver enlas fotografías se puede bucear li-bremente entre ellos.

Hay una leyenda negra sobre lostiburones. No quiere decir que notengan su riesgo. También tienensu personalidad, aunque la desco-nocemos. Pero el ataque de tiburo-nes a las personas es excepcional y,normalmente, es de especies peli-grosas. Muchos buceadores han pa-sado por la experiencia de estar allado de tiburones de diferentes es-pecies sin que ello suponga ningúnpeligro.

En las fotos podemos ver la riquezade las montañas de coral yborgonias. Una de las característi-cas del coral que hay en el Mar Rojoes que hay una especie llamada co-ral de fuego. Su contacto con la pielproduce heridas muy importantesque pueden dejar secuelas perma-nentes. Por eso el bucejador tieneque estar avisado para no sufrir elgran error de tocarlo.

Durante todo el viaje pudimos ob-servar infinidad de peces con suspeculiaridades, como el pez ciruja-no, que presenta en su aleta dorsaluna o dos hojas cortantes que so-

bresalen y que pueden llegar a per-forar con su roce el traje delbuceador.

Una vez recorridos los diferentesarrecifes del Mar Rojo volvimos alpuerto. Durante la travesía pudimosobservar las majestuosas puestasde Sol, vistas en mar abierto y des-de el barco. Son de una belleza ex-cepcional. Después llegamos alpuerto de Luxor para empezar elsegundo viaje. A pocos kilómetrosestá el Valle de los Reyes, una de lasmaravillas turísticas de Egipto don-de se encuentra la tumba deTutankhamon o las tumbas deRamsés y diferentes templos. Mere-

ce la pena visitarlos y valorar laantigua cultura egipcia en manos deun experto y poder comprobar labelleza y sabiduría que aquelloshombres de la antigüedad adquirie-ron.

De ahí se regresa a Barcelona y ter-mina nuestro viaje. Merece la penarealmente recorrer el mundo y guar-dar entre nosotros los recuerdos delas personas y los lugares que he-mos conocido y todas las imágenesmaravillosas que se han quedadoimpregnadas en nuestras retinas,porque esto no nos lo podrá quitarnunca nadie y será patrimonio per-sonal nuestro para toda la vida. ❚

85

❚ OPINIÓ

OPINIÓN

¿La vida de la EFQM ola EFQM de la vida?

Suele decirse que una persona tiene“deformación profesional” cuando tien-de a aplicar los criterios profesionales asu vida personal.

Cuando trabajas en una organizaciónen la que la CALIDAD CON MAYÚSCU-LAS es su razón de existir es difícildesvincular el significado técnico de esteconcepto de las expresiones común-mente oídas y utilizadas en conversa-ciones de la vida cotidiana: “la calidaddel aire que respiramos”, “la calidad dela comida que ingerimos”, “La calidaddel agua que bebemos”, “La calidad denuestro sueño” e incluso “La calidad denuestros sentimientos”… y globa-lizando todo ello hablamos de “calidadde vida” pensando en un modelo excelente de “el buensaber vivir”.

No estaría mal pensar en la existencia de un modelo devida “ideal” que te proporcionase herramientas para com-parar tu modo de vida frente a esa utopía y en función delos resultados te ayudase a encontrar puntos de mejora ydesencadenar acciones que llevadas a la práctica nosayudarán a estar cada día más cerca de esa hipotética vida“excelente”.

Desengañémonos, de momento en esta vida cada vez másestandarizada en conductas y comportamientos, aún nohemos llegado a este extremo (afortunadamente por elbien de la diversidad), pero ahora sí, esta forma de actuarse ha incorporado como práctica empresarial habitual enorganizaciones que desean destacar como modelos degestión y acercase cada vez más a la “gestión excelente”.Es este caso, la “empresa idealmente gestionada” tendríauna puntuación de 1.000 puntos y el modelo (denominadoEFQM) proporciona una herramienta de autoevaluaciónque permite, en función de una serie de criterios ysubcriterios preestablecidos, ir calificando cada uno deellos hasta obtener una calificación final, que comparadacon la utópica cifra de 1.000, nos permite saber lo distanteo aproximada que se encuentra nuestra organización de la

empresa excelente.

Hasta aquí, parece que la herramien-ta sólo nos serviría para reconfirmarcon valores numéricos una impresiónsubjetiva que cada uno de nosotrospuede tener de la empresa en la quetrabajamos, pero lo interesante esque, llegado a este punto te permitela identificación y la priorización delas áreas de la misma que necesitanmejorar, proporcionándote la posibi-lidad de planificar, desplegar e im-plantar acciones que reviertan en lamejora del área en la que hayan sidoimplantadas y consecuentemente enel aumento de la puntuación de loscriterios relacionados con ella en una

siguiente autoevaluación. De manera que, partiendo deuna situación inicial y cerrando ciclos consecutivos deacciones de mejora, autoevaluaciòn, acciones de mejo-ra y autoevaluaciòn, nos permite ir acortando distanciaa la empresa “excelente”.

Si consideramos que en los criterios puntuables no sólo setienen en cuenta las partes convencionalmente relaciona-das con una empresa como pueden ser de un lado elaccionariado y del otro el cliente, sino todos los grupos deinterés incluido la sociedad y el empleado, podemos con-cluir que en modelo en último extremo mejora la “calidad”de nuestro trabajo (como empleados que somos) y mejorala “calidad” de la Sociedad en la que vivimos y, conse-cuentemente, nos ayuda en nuestra meta de “calidad devida”.

Teniendo en cuenta, además, que con este sustantivo(“calidad”) tratamos de adjetivar en positivo el término alque acompaña, de manera que siempre sobreentendemosque cuando hablamos de esa meta “una vida de calidad”es una “BUENA vida”, ¿qué nos impide el cambio?

Por cierto, trabajo en LLOYD’S REGISTER como auditorade certificación de sistemas de gestión de CALIDAD deempresas, ¿tendré deformación profesional? ❚

Belén ParraLead assessorLloyd's Register Quality Assurance

86

L’estrabisme

❚ INFORMACIÓ

D'INTERÈS ILO

86

La importància de la sinèrgia metge-pacient-família davant un bebè o unnen afectat per aquesta alteració visual

Estrabisme significa absèn-cia de paral·lelisme dels ei-xos visuals, és a dir, els dos

ulls no són capaços de mirar elmateix objecte. Si l’estrabisma éssempre del mateix ull, es tornagandul (amblíop) per desús.

En néixer, els ulls gairebé no hiveuen i els moviments oculars notenen coordinació. Dels 3 als 6mesos va augmentant l’agudesavisual i els moviments es fan méscoordinats. Així doncs, abans dels6 mesos no s’ha d’intentar confir-mar un estrabisme.

La família sol apreciar el defectemotor ja en els primers mesos de

L'edat d'inici del

tractament és bàsic per

evitar l'ull gandul i una

mala visió binocular

la vida si és congènit. Si és adqui-rit, es manifesta abans o al voltantdels tres anys, edat en la qual espot explorar bé al nen perquè jasol col·laborar.

Durant l’exploració cal captivar,exercir atracció sobre el nen, permantenir-lo amb els ulls obertsmitjançant objectes plens de color

(si és possible, ninots coneguts i,fins i tot, que emetin sons). Explo-rar comporta estudiar el bebè totjugant, “fent màgia”.

És molt important sintonitzar du-rant la primera visita, ja que aixòobre el camí per establir un bondiagnòstic. Evidententment, aixòcomporta que el tractament siguieficaç. En definitiva, la relació met-ge-pacient ha de ser generosa. Elnen capta ben aviat què es respiraa l’ambient i si s’està a la defensi-va no s’obtenen els resultats ade-quats.

El segon repte del procés és comtransmetre el missatge als pares.

Text Andrea Sanfeliu Aresté, oftalmòloga ILO ❚ Fotos Laurent Sansen, ILO

87

Una de les claus perquè el tractament sigui eficaç és assolir una estreta col·laboració amb la família de l'infant amb estrabisme.

Solen estar nerviosos, plorosos da-vant la possible confirmació d’allòque no voldrien escoltar. Té estrabis-me! A continuació, allò que més elsneguiteja és l’estètica, és el signed’alarma. De seguida, pregunten si jaes pot operar.

Abans d’arranjar el problema motoro estètic, hem de dedicar tot el nostreesforç a millorar la visió, perquè l’edatd’inici d’un tractament és fonamentalper evitar una ambliopia (ull gandul)i en moltes ocasions per tenir o nouna bona visió binocular (veure-hiamb els dos ulls a la vegada).

Aconseguir la visió binocular és lamàxima il·lusió d’un estrabòleg per-

què, en definitiva, és la valoració d’untreball ben fet. Un treball, això sí, ques’ha perllongat durant anys i que hareeixit per la interacció entre metge-pacient i família.

El metge dóna les pautes de formapersonalitzada i amb autoritat, per-què als pares, generalment, elscosta assumir aquest llarg camí.

L'estrabisme és l'absèn-

cia de paral·lelisme dels

eixos visuals: els dos

ulls no són capaços de

mirar el mateix objecte

Aconseguir que s’estableixi unabona comunicació és tot un art. Entot aquest procés, els pares hi ju-guen un paper molt important, mésque l’oftalmòleg.

Un nen obeeix, està obert a tot, ésextremadament sensible. Si homli fa veure les coses belles, accep-tarà les ordres sense problemes. Ia la família, la que té un poderimmens és la mare, ja que sol teniruna relació més íntima i duradoraamb el fill.

Així doncs, la salut visual dels nos-tres fills és una empresa de tots:dels professionals, dels pares itambé dels nens. ❚

88

El estrabismo

❚ INFORMACIÓN

DE INTERÉS ILO

La importancia de la sinergiamedico-paciente-familia ante unbebé o un niño afectado por estaalteración visual

Estrabismo significa ausencia deparalelismo de los ejes visuales,es decir, los dos ojos no son capa-ces de mirar el mismo objeto. Si elestrabismo es siempre del mismoojo, este se vuelve gandul(amblíope) por desuso.

Al nacer, los ojos apenas ven y losmovimientos oculares sondescoordinados. De los 3 a los 6meses va aumentando la agudezavisual y los movimientos se hacencoordinados. Así pues, antes delos 6 meses no se debe intentarconfirmar un estrabismo.

La familia suele apreciar el defectomotor ya en los primeros meses dela vida del pequeño si es congéni-to. Si es adquirido, se manifiestaantes o alrededor de los tres años,edad en la cual se puede explorarbien al niño porque éste ya suelecolaborar.

Durante la exploración, es necesa-rio cautivar, ejercer atracción so-bre el niño, para mantenerlo conlos ojos abiertos mediante objetosllenos de colorido (si es posible,muñecos conocidos e incluso queemitan sonidos). Explorar conlle-va estudiar al bebé jugando, “ha-ciendo magia”.

Es muy importante sintonizar en laprimera visita, pues abre el cami-no para establecer un buen diag-nóstico y, por supuesto, conllevaque el tratamiento sea eficaz. Endefinitiva, la relación médico-pa-ciente debe ser generosa. El niñocapta muy pronto lo que se respira

en el ambiente y si está a la defen-siva no se obtienen los resultadosadecuados.

El segundo reto del proceso escomo transmitir el mensaje a lospadres. Suelen estar nerviosos,llorosos ante la posible confirma-ción de lo que ellos no quisieranoír. ¡Tiene estrabismo! A conti-nuación, lo que más les inquietaes la estética, es el signo de alar-ma. Enseguida preguntan si sepuede operar.

Antes de arreglar el problema mo-tor o estético, debemos ponernuestro empeño en mejorar la vi-sión, porque la edad de inicio deun tratamiento es fundamentalpara evitar una ambliopía (ojogandul) y en muchas ocasionespara tener o no una buena visiónbinocular (ver con los dos ojos ala vez).

Conseguir la visión binocular esla máxima i lus ión de unestrabólogo porque, en definiti-

va, es la valoración de un trabajobien hecho. Un trabajo, eso sí, queha durado años y que se ha logra-do por la interacción entre médi-co-paciente y familia.

El médico da las pautas de formapersonalizada y con autoridad,pues a los padres generalmenteles cuesta asumir este largo cami-no. Lograr establecer buena co-municación es todo un arte. Entodo este proceso, los padres jue-gan el papel más importante, másque el oftalmólogo.

Un niño obedece, está abierto atodo, es extremadamente sensi-ble. Si uno les hace ver las cosasbellas, acatará las órdenes sin pro-blemas. En la familia, la que tieneun poder inmenso es la madre,pues suele tener una relación másíntima y duradera con el hijo.

Así pues, la salud visual de nues-tros hijos es una empresa de to-dos: profesionales, padres y de lospropios niños. ❚

La doctora Sanfeliu, autora d'aquest article, té una àmplia experiència en el camp oftalmològic.

89

❚ INFORMACIÓ

D'INTERÈS ILO

Breve historia moderna de lacirugía de la catarata

Texto Rafael Ferreruela, director ILO ❚ Fotos Laurent Sansen, ILO

La historia moderna de la catarata se inicia el 29 de septiembre de 1949

cuando el doctor Harold Ridley substituyó la catarata extraída de un

paciente por una lente artificial. Ridley practicó esta histórica interven-

ción impulsado por dos hechos muy diferentes: por un lado, la curiosidad

de un estudiante de Medicina, que le preguntó porqué la lente extraída —

el cristalino del ojo— no era substituida por otra y, por otro lado, la ob-

servación en los pilotos de la RAF, durante la II Guerra Mundial, de la

buena tolerancia de los ojos a las partículas de plástico de la carlinga

incrustadas por los combates.

90

En esta imagense puedeapreciar

claramente unojo con una

cataratablanca.

En nuestro país, fueron los oftalmólogos demás prestigio, Arruga y Barraquer, los querealizaron las primeras implantaciones. Pero

la voluntad y la ilusión se adelantaron a las técni-cas y los materiales y aquellas intervenciones ini-ciales no se vieron recompensadas con el éxito(surgieron complicaciones de todo tipo: desplaza-mientos de la lente, infecciones, intolerancia, etc.).

Estas circunstancias comportaron el retorno almétodo tradicional, extrayendo el cristalino afec-tado y substituyéndolo por unas gafas. Como afir-mó un oftalmólgo prudente y poco innovador: “lanariz y las orejas están para apoyar las gafas”.

Pero no todos los cirujanos oftalmólogos abando-naron la substitución del cristalino natural por elartificial. Poco a poco van mejorando los diseños,

los materiales y las técnicas y, a principios de losaños 80, en Europa y EE.UU. entre el 10% y el 20%de las cataratas son tratadas mediante la substitu-ción por un cristalino artificial.

Históricamente estas lentes artificiales han pasadopor diseños y planteamientos muy variados. Así,en algunas intervenciones se implantaron delantedel iris o incluso cosidos al mismo iris, hasta que

La experiencia demostró que el

lugar ideal para colocar una

lente artificial es el sitio en que

está situado el cristalino

❚ INFORMACIÓ

D'INTERÈS ILO

91

finalmente se encontró el lugar ideal: en el mismositio en que tenemos situado nuestro cristalino, elsaco capsular.

En nuestro país, la implantación moderna de lentesartificiales se inicia en Valencia (Dr. Menezo), enBarcelona (Dr. Quintana y Dr. De la Cámara) y enLleida (Dr. Ferreruela). Este grupo de oftalmólogos,pioneros en la colocación de lentes intraoculares enlas operaciones de cataratas, formaron en 1980 elClub Español de Cirugía Ocular Implanto Refractiva.

Este club ha tutelado y difundido (mediante cur-sos, congresos, etc.) la mejora y avance de lacirugía refractiva y, hoy en día, constituye la socie-dad más importante del país en este ámbito,englobando la cirugía de la catarata y la cirugiarefractiva (miopía, hipermetropía y astigmatismo). ❚

El doctor Rafael Ferreruela ha realizado varias acciones de asistencia oftalmológica en Etiopía, enel marco de la campaña “Proyecto Visión“. En el montaje gráfico superior, podemos ver la iglesiade Saint George de Lalibela (Etiopía): Un paciente etíope afáquico (sin cristalino), operado decataratas pero sin una lente artificial implantada y una lente intraocular a escala real.

92

El cristalino es una parte interna del ojo que tienefunción refractiva, es decir, hace converger la luzexterior y forma la imagen por detrás de él, sobrela superficie anterior de la retina (el llamadopunto focal). La catarata es un proceso (asociadonormalmente al envejecimiento del ojo) por elcual el cristalino, una lente clara y transparente,deviene oscura u opaca. Este proceso comporta ladisminución de la visión e incluso su pérdida total.

La solución consiste en canviar una lente (elcristalino) por otra artificial. En los últimos añoseste tipo de intervención ha evolucionado y se haconvertido en una operación rápida, cómoda ysegura. Así, inicialmente el paciente ingresabaun tiempo en el centro médico correspondiente,pero hoy en día estamos hablando de cirugíaambulatoria (sin ingreso). Igualmente, se ha pa-sado de la anestesia general a una anestesia localo con gotas.

¿Qué es la catarata?Igualmente, la introducción de la lente artificialsuponía cortes de 6, 8 o incluso de 10 milímetrosen el tejido ocular; actualmente són suficientesincisiones de sólo 3 milímetros. Gracias a lasnuevas técnicas para eliminar el cristalino daña-do (ultrasonidos o focoemulsificación, un siste-ma que rompe y aspira al mismo tiempo la cata-rata) y a las nuevas lentes intraoculares plega-bles.

Otra mejora a destacar es la introducción delentes intraoculares progresivas, que dejan pa-sar la luz y enfocan al mismo tiempo de lejos y decerca.

Así pues, por lo que respecta a las cataratas, elfuturo de la oftalmología pasa por substituir elcristalino alterado por un cristalino artificial querecupere la acomodación del ojo y permita enfo-car las imágenes tanto de lejos como de cerca.

Al lado,las partes del ojo:

1.— Cristalino (la lenteque se cambia cuandose hace una catarata)

2.—Córnea3.— Nervio óptico4.— Humor vítreo

Foto inferiorpágina 91: imagen deuna lente intraocular

progresiva.

93

❚ NOTÍCIES ILO

Presència a Minusval

En el marc del programa de formació continuada que segueix elpersonal d’ILO, dues professionals del centre han fet aquesttrimestre sengles viatges de formació a Mèxic i als EE.UU. Aixíl’òptic optometrista Ester Blanch va fer una estada de duessetmanes al Centro Oftalmológico Ávalos de Guadalajara (Mèxic),dirigit pel professor Guillermo Ávalos Urzua. Gràcies a un pro-grama de col·laboració internacional, Blanch va tenir oportunitatd’intercanviar informació de gran interès sobre el tractamentactual de diferents patologies oftalmològiques.

D’altra banda, la documentalista clínica, Esmeralda Rourera vadesplaçar-se a Nova Orleans per assistir al congrés anual queorganitza l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia. Rourera vapoder conèixer in situ diferents àmbits organitzatius i de docu-mentació dels centres nord-americans. Atualment ILO formapart de l’àrea d’executius de l’esmentada acadèmia. ❚

Presencia en Minusval

El Instituto Lleida de Oftalmología es-tuvo presente en la 10ª edición deMinusval Expoforum, salón organiza-do por la Fira de Lleida y que tuvolugar el pasado mes de octubre, conuna amplia representación de empre-sas y entidades del ámbito de las disca-

L’Institut Lleida d’Oftalmologia va estar present a la 10a edició deMinusval Expofòrum, saló organitzat per la Fira de Lleida i que esva celebrar el passat mes d’octubre, amb una àmplia represen-tació d'empreses i entitats de l'àmbit de les discapacitats. En unestand de 40 m2, representants del centre van atendre les deman-des d’informació dels visitants que, fins i tot, van poder-se feruna revisió in situ per comprovar la seva salut ocular.

La presència a Minusval es va completar amb una conferènciasobre la baixa visió impartida per professionals d’ILO en el marcde la fira. En el decurs de la xerrada, els especialistes en oftalmo-logia, Rafael Ferreruela i Abel Salas van analitzar les causes quegeneren la patologia, mentre que l’òptic optometrista SalvadorVidal va parlar dels ajuts i el tractament a pacients amb baixavisió. ❚

pacidades. En un estand de 40 m2,representantes del centro atendieronlas demandas de información de losvisitantes que, incluso, pudieron ha-cerse una revisión in situ para com-probar su salud ocular.

La presencia promocional en Minusvalse completó con una conferencia so-

bre la baja visión impartida por profe-sionales de ILO en el marco de la feria.En el transcurso de la charla, los espe-cial istas en oftalmología, RafaelFerreruela y Abel Salas analizaron lascausas que generan la patología, mien-tras que el óptico optometrista Salva-dor Vidal habló de las ayudas y el trata-miento a pacientes con baja visión. ❚

Formació continuada del personal d'ILO

Formación continuada del personalde ILO

En el marco del programa de formacióncontinuada que sigue el personal de ILO,dos profesionales del centro han llevado acabo este trimestre sendos viajes de forma-ción a México y a los EE.UU. Así, la ópticooptometrista Ester Blanch realizó una es-tancia de dos semanas en el Centro

Oftalmológico Ávalos de Guadalajara(México), dirigido por el profesor GuillermoÁvalos Urzua.

Gracias a un programa de colaboracióninternacional, Esther Blanch tuvo la opor-tunidad de intercambiar en México infor-mación de gran interés relativa al trata-miento actual de diferentes patologías detipo oftalmológico.

Por otro lado, la documentalista clínicaEsmeralda Rourera se desplazó a Nue-va Orleans para asistir al congreso anualque organiza la Academia Americanade Oftalmología. Rourera pudo conocerin situ diferentes ámbitos organizativosy de documentacióm de los centros nor-teamericanos. Actualmente ILO formaparte del área de ejecutivos de la citadaacademia. ❚

94

Projecte de teleoftalmologia als PirineusL’Institut Català de la Salut (ICS) i ILO van posar en marxa elpassat octubre, un projecte pioner de cribatge de fons d’ull enpacients diabètics de l'àmbit Pirineu mitjançant un sistema defotografia de retina sense dilatació de pupil·la. La imatge digita-litzada, obtinguda pels professionals d’Atenció Primària amb unretinògraf, es transmet telemàticament des del centre d’atencióa l’especialista d’ILO.

La retinopatia diabètica és avui dia la principal causa de ceguesadel món industrialitzat, fet que justifica que es facin exploracionsoftalmològiques regulars per assegurar la detecció precoç de lamalaltia, el seu seguiment i el posterior tractament. El sistema,posat en marxa la passada tardor, redueix la incomoditat de laprova i evita el desplaçament del pacient des de les localitatspirinenques fins a les consultes especialitzades. ILO ha aportat alprojecte la seva experiència professional i tecnològica.

El programa ha suposat també la formació de professionals delPirineu perquè puguin avaluar les imatges i contrastar-les ambl'especialista.

Els pacients que han participat en el projecte són, en una primerafase, les persones diabètiques de l’Àrea Bàsica de Salut deTremp, en concret unes 350. En una segona fase, el projectes’estendrà, l’any 2005, a la resta de pacients diabètics del PallarsJussà i del Pallars Sobirà. ❚

Proyecto de teleoftalmología en los Pirineos

El Instituto Catalán de la Salud (ICS) e ILO pusieron en marcha,el pasado mes de octubre, un proyecto pionero de cribaje defondo de ojo en pacientes diabéticos del ámbito Pirineo median-te un sistema de fotografía de retina sin dilatación de pupila. Laimagen digitalizada, obtenida por profesionales de AtenciónPrimaria con un retinógrafo, se transmite telemáticamente des-de el centro de atención al especialista de ILO.

La retinopatía diabética es hoy en día la principal causa deceguera en el mundo industrializado, lo cual justifica que sehagan exploraciones oftalmológicas regulares para asegurar ladetección precoz de la enfermedad, su seguimiento y posterior

tratamiento. El sistema reduce la incomodidad de la prueba yevita el desplazamiento de los pacientes desde las localidadespirenaicas hasta las consultas especializadas. ILO ha aportado alproyecto el apoyo de su experiencia profesional y tecnológica.

El programa ha supuesto también la formación de profesionalesdel Pirineo para que puedan evaluar las imágenes y contrastarlascon el especialista.

Los pacientes que han participado en el proyecto son, en unaprimera fase, las personas diabéticas del Área Básica de Salut deTremp, en concreto unas 350. En una segunda fase, el proyectose ampliará al resto de pacientes diabéticos del Pallars Jussà ydel Pallars Sobirà. ❚

Reunió del Club d'Oftalmòlegs de BellvitgeL’Institut Lleida d’Oftalmologia va acollir el passat 16 d’octubreuna reunió de treball de professionals del Club d’Oftalmòlegs deBellvitge. Aquest club està format per tots els antics alumnes del’Escola d’Oftalmologia d’aquest hospital de Barcelona. Durantla reunió es van discutir diferents casos clínics i, a més, es vanportar a terme exploracions conjuntes a cinc pacients de laclínica que presentaven una patologia complexa. ❚

Reunión del Club de Oftalmólogos de Bellvitge

El Instituto Lleida de Oftalmología acogió el pasado 16 deoctubre una reunión de trabajo de profesionales del Club deOftalmólogos de Bellvitge. Este club está formado por los antiguosalumnos de la Escuela de Oftalmología de este hospital deBarcelona. En el transcurso de la reunión se discutieron diferentescasos clínicos y, además, se llevaron a cabo exploracionesconjuntas a cinco pacientes de la clínica que presentaban unapatología compleja. ❚

95

Els alumnes del Claver visiten ILO

Festa nadalenca per als clients d'ILO

Els alumnes de 2n d’ESO del Col·legi Claver de Lleida han fetdues visites a l’Institut Lleida d’Oftalmologia que han servit deformació complementària dins el crèdit variable d’òptica queimparteix el centre, dirigit per Sara Arrufat.

Durant la seva estada a la clínica els estudiants han tingutl’oportunitat d’observar el funcionament de l’àrea quirúrgica,de l’àrea de cirurgia refractiva i de la zona de consulta, on s’hanfamiliaritzat amb l’utillatge que hi ha en una clínica d’aquesttipus. També han pogut veure intervencions en vídeo i hanconegut de primera mà els diferents tipus d’ajudes òptiques (leslents que s’utilitzen en la vida diària, les lents destinades apacients amb baixa visió i, fins i tot, les proteccions oculars pera esportistes). ❚

Los alumnos del Claver visitan ILO

Los alumnos de 2º de ESO del Colegio Claver de Lleida han realizado dos visitas al Instituto Lleida de Oftalmología que han servidode formación complementaria dentro el crédito variable de óptica que imparte el centro, dirigido por Sara Arrufat.

Durante su estancia en la clínica los estudiantes han tenido la oportunidad de observar el funcionamiento del área de cirugía, delárea de cirugía refractiva y de la zona de consulta, donde se han familiarizado con el instrumental que hay en una clínica de estetipo. También han podido ver intervenciones en vídeo y han conocido de primera mano los diferentes tipos de ayudas ópticas(las lentes que se usan en la vida diaria, las lentes destinadas a pacientes con baja visión e incluso las protecciones oculares paradeportistas). ❚

El centre ILO va celebrar el 22 de desembre una multitudinàriaFesta de Nadal adreçada tant als petits clients com als fills delsclients de la clínica. L’acte central de la festa va ser la representa-ció del popular conte “En Patufet” a càrrec del Centre de Titellesde Lleida.

La festa infantil es va fer a la planta baixa del centre amb laparticipació d'un centenar de nens i nenes. La celebració vaincloure l'esmentada representació de titelles, la lectura de con-tes, el passi de pel·lícules d'animació i un concurs de dibuix, a mésdel repartiment d’obsequis de mans del Pare Noel.

La festa s'emmarca en el paquet de serveis complementaris queILO ofereix als seus clients, com ara la publicació de la revista“Mirada” o la creació de la tarja de client. ❚

Fiesta navideña para los clientes deILO

El centro ILO celebró el 22 de diciembreuna multitudinaria Fiesta de Navidad diri-gida tanto a los pequeños clientes comoa los hijos de los clientes de la clínica. Elacto central de la fiesta fue larepresentación del popular cuento “En

Patufet” a cargo del Centre de Titellesde Lleida.

La fiesta infantil tuvo lugar en la plantabaja del centro con la participación deun centenar de niños y niñas. Lacelebración incluyó la citadarepresentación de marionetas, la lectu-ra de cuentos, el pase de películas de

animación y un concurso de dibujo,además del reparto de obsequios demanos de Papa Noel.

La fiesta se enmarca en el paquete deservicios complementarios que ILOviene ofreciendo a sus clientes, como lapublicación de la revista “Mirada” o lacreación de la tarjeta de cliente. ❚

96

❚ ENTREVISTA

Text ❚ Xavier Caufapé Fotos ❚ Plusfresc

Reflexions amb el director de Plusfresc

Han estat aproximadament tres hores de conversaamb Rafel Pujol, tres hores repassant la sevatrajectòria professional, sobretot la més descone-

guda, la que no té a veure amb l’activitat que l’ocupa ara,la direcció de la cadena de supermercats Plusfresc.

Hi va haver un abans, que, un cop conegut, t’ajuda aentendre moltes coses sobre el desenvolupament actualde Plusfresc, el seu prestigi i el seu posicionament. Unposicionament que li ha permès competir i resistir davantcadenes més potents i amb més presència geogràfica,com Caprabo o Mercadona i que l’ha convertit en unaempresa que s’analitza en les més prestigioses escoles denegoci.

El que podríem anomenar l’“atracció alemanya” el vaportar a estudiar-hi i treballar-hi un grapat d’anys. Un copacabada la llicenciatura en Ciències Químiques, va decidirdirigir les passes a aquell país i no a cap altre. Hi van tenirmolt a veure diferents factors, entre els quals la recons-trucció modèlica i ràpida després de la guerra, en què elpoble realitzava treballs no remunerats per a la comunitat;les cròniques periodístiques d’en Josep Pla; l’admiraciópel treball científic (cal no oblidar que la física atòmica i lamecànica quàntica van néixer a Alemanya). Se n’hi va anaramb la voluntat de realitzar una veritable immersió iconèixer amb profunditat el país.

Allí estudia a l’Institut Goethe, treballa a la cadena demuntatge d’una fàbrica de neveres, “on vaig tenir l’opor-tunitat d’experimentar la duresa del treball en cadena i deviure l’ambient llòbrec d’una fàbrica com a peó d’unacadena de muntatge. Fou una experiència interessant—sabent, és clar, que era temporal—. També vaig adonar-me que el treballador alemany no era tan perfecte. Elscompanys de la cadena em van advertir que no treballéstan ràpid ja que, si ho fèiem, augmentaríem la velocitat de

la cadena, és a dir, que m’esperés a acabar fins que arribésla següent peça. Jo treballava a bon ritme per quedar bé,ja que “els del sud” teníem fama de poca diligència en eltreball, també ens atribuïen altres característiques queajudaven a construir un estereotip negatiu”.

També fa traduccions a l’espanyol, imparteix classesd’aquest idioma i, fins i tot, treballa com a guia turístic.

És en aquest país, concretament a Frankfurt, on cursa undoctorat a la Johann Wolfgang Goethe-Universitat, Depar-tament de Radioquímica i on llegeix la seva tesi, “Ladependència de la constant dielèctrica del medi, sobre lavelocitat de la reacció d’intercanvi electrònic entre el tal·li1 i el tal·li 3”.

Un cop acabat el doctorat, intenta tornar a Espanya i escriual Ministeri d’Indústria, que li contesta amb la signatura delmateix López Bravo, aleshores titular del Departament iamb una llista d’empreses (un cop contactades però, no ensurt cap resultat positiu). Prova d’entrar a la Junta d’Ener-gia Nuclear, “però pagaven tan poc i, a més, em voliacasar”. Així que entra a treballar com a col·laborador al’empresa d’informàtica Zuse K.G. dr Bad Hersfeld, funda-da pel doctor Zuse, que va ser qui va construir el primerordinador de la història, tot i que els nord-americans li hodiscuteixen i se n’atribueixen el mèrit. Sigui com vulgui, alMuseu de la Ciència de Munic hi ha exposat el seu primerexemplar.

“Després d’un temps de formació en aquesta empresa vaigtreballar en un projecte l’objectiu del qual era optimitzar eltreball d’un tren de laminatge de l’empresa siderúrgica HOAGd’Oberhausen, a la conca del Ruhr; més tard, vaig ingressara l’empresa química Salsdefurt A.G., concretament a una deles fàbriques, instal·lada a Bokelo, un petit poble prop deHannover, com a adjunt a la direcció”.

De químic a empresari

Rafel Pujol

97

Pujol, pioner en aplicar el con-cepte del “discount” que tantva diferenciar en el seu dia lacadena, és un home preocupatperquè els treballadors assu-meixin la cultura d'empresa.

“No entenc que algú sigui mal vist per no conèixer

cert pintor i que es consideri normal desconèixer

tot allò que té a veure amb la ciència”

98

Rafel parla de com es va cultivar el pensament crític delsalemanys: “Després de la guerra, a les escoles es vafomentar seriosament l’esperit crític, per evitar que tornésa ocórrer el desastre del Tercer Reich”. “Pensem que, amés del desastre de l’Holocaust, la bogeria va arribar al’extrem d’intentar refer la física eliminant-ne tot el quetingués origen en científics jueus, entre d’altres coses lateoria de la relativitat d’Einstein. La meitat dels premisNobel alemanys d’abans de la Segona Guerra Mundial erad’origen jueu; amb Hitler van emigrar tots als EUA.”

Comenta que l’alemany culte es parla a poc a poc: “Aixòfacilitava l’aprenentatge de l’idioma. Sovint quan pronun-ciaven una paraula d’arrel llatina, encara ho feien més apoc a poc, per què t’adonessis que era una persona culta.Per cert: aquestes paraules d’arrel llatina també es vaneliminar del vocabulari en temps de Hitler.”

També ens explica altres trets delsalemanys, com ara la falta d’humi-litat, d’empatia i de tacte: “els sobrauna mica de supèrbia”. Ortega yGasset deia que la cara d’un ale-many semblava un desert, per lafalta d’expressivitat. Reconeix, però,que són impressions d’aquell mo-ment: “Actualment, crec que la jo-ventut és molt diferent i, a més, caldir que això d’abans es refereixmajoritàriament als representantsdel sexe masculí; les alemanyes, engeneral, són més amables, sensibles, expressives i tenenmenys prejudicis que els seus compatriotes masculins; oalmenys les que jo vaig tenir la sort de conèixer, entre lesquals la meva esposa.”

És clar que en Rafel Pujol té quelcom de diferent respecteals altres empresaris que puguem conèixer. Només es potentendre la realitat actual de la seva empresa veient l’es-tructura mental que té. Com diu ell mateix, “no és conve-nient ser excessivament intuïtiu, sempre que sigui possi-ble s’aconsella que les nostres decisions siguin resultatd’estudis previs, recerca d’informació, anàlisi i síntesi”.

És un defensor acèrrim de la “cultura científica”. No enténque una persona sigui mal vista pel fet de desconèixer certautor teatral o pintor o músic i que, en canvi, estigui fins itot ben vist dins els anomenats “cercles culturals” tenir ungran desconeixement de tot allò que té a veure amb lesciències. Per ell, el terme “cultura” té un abast molt mésampli del que tradicionalment li hem donat.En aquest sentit, ens explica que Rof Tarrach, catedràtic

de física teòrica de la Universitat de Barcelona iexpresident del CSIC, creu que “la falta d’inversió eninvestigació i ciència a Espanya és conseqüència, entred’altres raons, de la poca pressió social que s’exerceixsobre els governs i que la falta de consciència d’aquestsgoverns és un reflex de la societat”. Per aquest motiu, éstan important que la societat tingui coneixement cientí-fic. El futur del país dependrà en gran part del nivellcientífic que tingui.

L’anàlisi de la situació del negoci quan arriba a Lleida,l’any 1969, el porta a investigar tot allò que es fa a laresta d’Europa. És per això que es dedica a fer un petitestudi bibliogràfic del futur de les cadenes i el comerç,mitjançant uns articles que demana a l’Institut de l’Au-toservei de Colònia. Viatja de nou a Alemanya i a Suïssa,coneix el mercat de les “cadenes voluntàries” i de les

“centrals de compra”, i importa elconcepte del “discount”, que tantva diferenciar al seu moment Super-mercats Pujol.

La resta de la seva trajectòria pro-fessional, fins avui dia, la podeu tro-bar a la pàgina web de l’empresa, toti que alguns ja ho han pogut veurerecentment a l’exposició que es vafer a Sunka. Però el que realment faque entenguem l’actualitat és tot elperíode alemany d’en Pujol.

Actualment és un home preocupat per millorar la gestió depersonal. Sovint li fa l’efecte que “la cadena de comunica-ció descendent a l’empresa és molt millorable, especialmentamb la transmissió de la cultura d’empresa; que el perso-nal la conegui i la interioritzi és molt necessari per què elseu comportament hi estigui d’acord”. D’altra banda, se’lveu molt còmode amb el seu equip directiu, en generalmolt jove però —segons diu— “amb molta capacitat perportar l’empresa”. Aquesta estructura directiva, la té desde fa pocs anys. Anteriorment solament tenia el seu cu-nyat, Antonio Oncins, com a ajuda en les tasques directi-ves.

No es planteja entrar en negocis diferents del seu. Prefe-reix reinvertir en Plusfresc, conscient que encara hi ha moltper fer.

Cal dir per acabar aquest reportatge que hem parlat poc dela família. Aquest tema és patrimoni seu. Però senseoblidar, és clar, que la seva esposa ha tingut un paperfonamental en tota aquesta història. ❚

“No és convenient serexcessivament intuïtiu,sempre és millor que lesdecisions siguin resultatd’estudis previs, recerca

d’informació, anàlisi isíntesi”

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K