butlletí maig 2014

Maig 2014

Av. d'Andorra, 1 1 Esc B -Baixos 43002 TarragonaTelèfon: 633 330 249 /977 23 1 9 [email protected]

Ensenyament

Decret de plantilles

Jornada continuada

S’ha aprovat l 'anomenat Decret deplanti l les. El proper curscomençarà, amb tota la sevacruesa, la veritable implementacióde la LEC en el seu articulatfonamental. Tal vegada ara elprofessorat serà mes conscient delque li ve al damunt.

No fa falta que capfiquem la nostramirada amb la LOMCE, aquí tenimla LEC. A més, en essència,aquestes dues lleis comparteixenuna mateixa fi losofia, si bé, en elsmitjans de comunicació es volaprofundir en les seves diferències ino pas en les seves semblances,les quals són moltes.

Aquestes lleis es basen en realitaten un fet fonamental que nos’esmenta però que s’indueix delseu articulat, i és que en el fonss’està donant la culpa del fracàsescolar al professorat. Per això,en els mitjans de comunicació se’nsdiu que fa falta un professorat méscompromès posant a aquestcol•lectiu contínuament sota sospitai en la picota social.

Hem arribat a un extrem tal quehem interioritzat aquest sentiment

de culpa, de manera quenosaltres mateixos ensfustiguem o qüestionem lamanera de treballar dels nostrescompanys, sense adonarnos ques'ha aconseguit l’objectiu delmenyspreu social de la nostraveu i per tant, ens han fetemmudir.

Qualsevol que hagi estat immers enla realitat del sistema educatiu, quehagi participat activament dintre deles seves circumstàncies reals i nodes de la distorsionada realitat delsdespatxos, haurà pogut comprovarque el diagnòstic que es fa delbaix rendiment educatiu és erroni. En realitat, el fracàs escolarobeeix més a problemessistèmics promoguts per uneslleis que han menyscabat el valorde l’esforç en l’alumne, i quehan fomentat un clima a l’aulainadequat per a l’aprenentatge.

Lleis que han estat méspreocupades per aconseguir unigualitarisme social, sense adonar-se que aquesta igualació es feiacap a baix, amb les consegüentsrepercussions que això ha tingutpel sistema.

CSIF és un sindicat professional, independent, que no està lligat a cap ideologia

Amb un diagnòstic taninteressadament desencertat de larealitat i amb l'apl icació d'aquestesl leis i decrets, no s’aconseguirà capaltra cosa que aprofundir més en laindefensió i en la penúria de lescondicions laborals del professorat,sense redreçar de debò el problemadel fracàs escolar, l ’origen del quales troba en les lleis fetesd’esquenes a la realitat del profes

sorat.

Per tot això, la CSI·F reivindica unsistema educatiu que parteixi decriteris professionals i de les propostes dels docents.


QUÈ COMPORTARÀ EL DECRET DE PLANTILLES?(DECRET 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procedimentsper definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents)

UNA NOVA CLASSIFICACIÓ DELSLLOCS DE TREBALL DOCENTS

Segons l 'article 2 correspon a ladirecció proposar anualment laplantilla en funció del projecteeducatiu i del projecte de direcció.Segons aquest decret la direccióproposa al Departament la sevaplanti l la. A més pot demanar requisitsespecífics per a qualsevol lloc detreball de la plantilla docent.A partir d’aquest decret els llocs detreball queden dividits en 3tipologies:

1. Ordinaris: Correspondrien als l locsde treball propis d’una especial itatdocent i estarien relacionats amb laimpartició de classes i la participació enactivitats complementàries iextraescolars. Com a mínim la meitatdels llocs de treball d’un centre hande ser d’aquest tipus.

2. Específics: amb perfi l propi itècniques de treball , responsabil itats ifuncions específiques. Aquestes placestindrien associades condicionsespecífiques de titulació, formació iexperiència. Exemples: coneixement deles l lengües, ús de les TIC, tècniquesde treball innovadores o aquelles quedetermini la direcció.

3. Llocs de treball d’especial responsabilitat: reservats pels membres del’equip directiu amb funcions de gestió .El director podria definir requisitsespecífics d’aquests l locs.

UN NOU SISTEMA PER AL’OBTENCIÓ D’UN LLOC DETREBALL

Per a cada tipologia de llocs detreball el decret defineix unprocediment diferenciat per al’obtenció d’una destinació

DESTINACIONS DEFINITIVES

Concurs general (article 13):Definit com el procediment “normal”d’assignació de docents destinats alsl locs de treball ordinaris de les planti l lesdocents, que seguiria el concurs detrasllat estatal actual.

Concurs específic (article 15):Aquest procediment serviria per proveirde docents les places reservades perla direcció del centre com a llocs detreball específics amb característiques especials. Caldria tenir 2 anysd’experiència per poder participar. Elprocés de selecció dependria de lapuntuació obtinguda en les següentdues fases:

Nou Decret


a) Valoració dels mèrits de lespersones candidates (com a mínim el60 % de la puntuació): treballdesenvolupat, avaluació positiva del’exercici de la docència, activitats deformació i perfeccionament, titulacionsacadèmiques, projectes d’innovació,pol ivalència curricular, coneixementd’una l lengua estrangera a nivel l detitulació B2. . .

b) Fins a un 40% de la puntuació:defensa davant d’una comissióavaluadora (inspecció, director delcentre i 2 docents escoll its pelclaustre) del projecte personal dedesplegament de les funcions del l locde treball al qual s’opta. El decretsuggereix l ’entrevista personal com amecanisme de selecció.

Convocatòria pública de provisióespecial (article 17):Pensada per a funcionaris docentssense destinació definitiva al centreque vulguin ocupar l locs d’especialresponsabil itat, donant suport alsòrgans de govern del centre educatiu.Correspondria al director proposar a lapersona d'entre les que compleixin elsrequisits.

REMOCIÓ DEL LLOC DE TREBALL

Les destinacions obtingudes pelsprocediments descrits als articles 1 3,1 5 i 1 7 són de caràcter definitiu. Arabé , l 'article 21 diu que la destinaciódefinitiva pot quedar suspesa per" l'avaluació negativa de l’acompliment del lloc de treball. "

Aquesta avaluació negativa potarribar a comportar “la remoció dellloc de treball per manca manifestade competència docent”. Enaquests casos el docent perdria laseva especialitat i quedariacondemnat a realitzar durant dos anystasques no relacionades amb l'atenciódirecta de l 'alumnat i a perdre de laseva nòmina el seu complementespecífic de destinació o similar.

Més endavant, per poder participar enels concursos ordinaris de provisióhauria de superar una prova d’idoneïtat sobre la seva especial itat i unprocediment de tutorització, que inclouun període d’avaluació.

La remoció per modificació o su-pressió del lloc de treball obtingutper concurs general o específiccomporta l’adscripció a un altre l locde treball vacant a la mateixa zonaeducativa.

D'aquesta manera, un propietari definitiu pot ser desplaçat a un altrecentre de la seva zona educativa almodificarse les característiques delseu lloc de treball.


DESTINACIONS PROVISIONALS

Article 26:- Les direccions intervindran en laprovisió de l locs de treball específics ide responsabil itat especial ambcaràcter provisional del centre. Tambépot proposar, per als llocs ordinarisdels centres de dificultat especial,ubicats en entorns socials ieconòmics desfavorits.

- La direcció podrà proposar lacontinuïtat del funcionariat sensedefinitiva, en pràctiques o interí quepertanyin al centre.

- La direcció pot proposar la NOcontinuïtat de qualsevol funcionaridocent amb destinació provisional alcentre. Això implicarà la separació delcentre per un període mínim d’un cursescolar.

INTERINS

Article 27: la direcció pot escollir aqualsevol interí, independentmentdel seu número d’ordre a la borsad’interins, per ocupar una determinadavacant sempre i quan l 'interí tingui unaexperiència mínima d'un any ambavaluació positiva. Es prioritzen lespropostes de les direccions en elprocediment de nomenament d’interinsper davant dels criteris d’ordenació dela borsa.

La direcció també podrà proposar laseva NO continuïtat.

SUBSTITUTS

Article 28: La direcció pot escollird’entre els vint primers aspirants delpersonal de la borsa de treball, alcandidat més adient al lloc detreball. El director del centre haurà defer un mínim de 3 entrevistes perseleccionar el substitut. Es valorarà demanera especial haver treballat enaquell centre amb anterioritat, enaquest cas, no serà necessari per ladirecció fer les 3 entrevistes

Article 3 bis: Els docents de novaincorporació hauran de superar unperíode de prova de 4 mesos permantenirse a la borsa. Això implicaràuna avaluació positiva de la direcció decadascuna de les substitucions querealitzi fins a sumar 4 mesos,sempreque els nomenaments tinguin unadurada mínima d’un mes.

A més a més, l ’annex tercer del decretconcreta les regles de polivalènciadisciplinar, que afecta als centres desecundària, implica que un mateixdocent pugui impartir 2 o més matèriesen funció de les necessitats del centrea definir per la direcció.


Això és el què hauríem de plantejar-nos, i per a això hem de fer una micade memòria. L'anomenat Decret deplantilles no és res més que laconseqüència del desenvolupament de la LEC, la qual té el seuorigen en el Pacte Nacional per al 'Educació de Catalunya, en l ’èpocaque governava el tripartit.

Malauradament, la LEC va sersignada per dos sindicats, malgratel rebuig general itzat del professorat.Així mateix, el sindicat majoritari al'Ensenyament públic de Catalunya,el qual tenia ample poder de

convocatòria, es va abstenir demobil itzar el professorat per raonssuficientment conegudes deproximitat política amb qui aleshoresgestionava el Departamentd'Educació.

És precisament durant aquestaèpoca del tripartit quan una part delsmembres d’aquest sindicat vanaccedir a càrrecs dins del propiDepartament. Si bé a hores d’ara,tots els sindicats a Catalunya hemmanifestat el nostre rebuig a aquestDecret, des de la CSI•F hem cregutinteressant fer-vos arribar aquestpetit recordatori.


La CSI•F defensa que la jornadacontinuada a la primària sigui unaopció més dintre de les propostesestablertes a l’ordre del calendariescolar, i que cada centre pugui triarel tipus d’horari més adient a la sevacomunitat educativa, ja siguicontinuada, partida o mixta. Aixímateix demanem que per lasecundària quedi establerta com ahorari normal.

Quina és la realitat més enllàdel nostre territori?

La majoria de ComunitatsAutònomes ja fa anys que tenenregulada per normativa la tria entrediferents tipus de jornada escolar,incloenthi la intensiva. En canvi aCatalunya aquesta possibilitatroman completament ignorada. LaCSI•F porta anys demanant aquestanormativa, la qual hem pogutaconseguir en molts indrets de l’Estat.

Pel que fa a la primària, València,Catalunya i l ’Aragó presentenmancances en aquest àmbit, oncomunitats com Castella i Lleó, quepresenta els millors resultatssegons l’informe PISA, oferta lajornada continuada d’ençà l’any2001.

Actualment, tant a l ’Aragó com al PaísValencià, la CSI•F en quant a sindicat

majoritari , està l iderant la l luita i fentels passos oportuns per tald’aconseguir la creació d’unanormativa adient, que sigui fruit de lapresent negociació.

Més informació sobre la jornada conti-nuada en altres comunitats autòno-mes:- http: //csif.cat/ensenyament-http: //www.csi-f.es/sector/ensenanza/ambito/cataluna (web estatal)

Com ho tenim a casa nostra?

A Catalunya, amb data d’abri l del201 4, l ’actual ordre del Departamentd’Ensenyament estableix que l’horariescolar comprèn normalment l ’horaride matí i tarda.

En el cas de l’educació secundàriaobligatòria, l ’article 9 permet lesmodificacions de l’horari per jornadacontinuada, la qual figura com a“organització horària singular”.Entenem però, que hauria d'estarestablerta dintre de l’article 4 com a“organització horària habitual”. Jaque el moment econòmic que l’hafacil itada pot ser divergent de lesnecessitats de gestió i rendiment del’alumnat a l ’aula.

En el cas de la primària es contemplala modificació horària excepcional,l ’obtenció de la qual depèn en última


instància del beneplàcit deldirector/a dels serveis territorials.

On és la lluita per la jornadacontinuada a primària?

La negociació s’hauria de portar aterme a la Mesa sectoriald’Ensenyament, on els sindicats queentre tots vam triar per representar-nos l ’haurien d’haver fet entrar altauler de joc, perquè sense unavoluntat clara dels sindicats quesón dintre de la Mesa mai es podràaconseguir la jornada continuada.

On és doncs aquesta voluntatferma per demanarla? Nosaltres notitubegem, no necessitem ferenquestes per saber quina opiniótenen els docents sobre aquest tema,mai anteposarem l’opinió d’altressectors de la societat a la del propiprofessorat, sabem dels bonsresultats tant acadèmics com desatisfacció general que ha donat la

jornada continuada en altresComunitats.

Ara mateix, l ’estem reivindicant ambforça en les Meses d’Aragó i València,i ens agradaria poder fer el mateix aCatalunya si comptéssim amb larepresentació necessària, des de laCSI•F coneixem que aquesta és unareclamació majoritària de gran partdel professorat.

Els que treballem a l’aula sabem queel màxim rendiment dels alumness’aconsegueix durant les primereshores del matí i , que la realitzaciód’activitats lectives per la tarda és undesgast innecessari tant per el ls comper a nosaltres.

L’horari de custòdia, que per motiusdels “irracionals horaris laborals”necessiten les famíl ies tenir cobertses pot omplir amb activitats lúdiques,tal com fan, des de fa temps, enaltres l locs de l 'Estat.


Reclamem que el claustre de professors sigui un veritable òrgan decisori en els centres

CSI•F A FAVOR DE LA DEMOCRÀCIA EN ELS CENTRES DOCENTS

En els anys vuitanta en els centresdocents es respirava un esperitdemocràtic. Les decisions del centre esprenien de manera transparent, a travésd’eleccions l l iures del claustre deprofessors. D’aquesta manera ladirecció del centre era triadademocràticament pel mateix claustre.

Desprès de l’èxit de les vaguesindefinides de finals dels 80 i de laposterior implantació de la LOGSE,l ’administració va fer que el claustre deprofessors anés perdent gradualmentla seva preponderància en la presa dedecisions en els centres educatius.

Ara ens trobem amb la rematada finaldel que resta de democràcia alscentres educatius, conseqüència que vede la mà de dues lleis generalsd’educació: la LEC (aprovada fa ja 5 anyspel Parlament de Catalunya) i la sevacosina germana, la LOMCE, les quals enel seu articulat acaben amb la gestiódemocràtica dels centres educatius iaprofundeixen en la seva jerarquització.

El decret de plantilles és el moll del’os de la LEC, a través del qual eldirector podrà triar directa o indirectamentla planti l la del centre docent, i d’aquestamanera s’afavoreix, explícita oimplícitament, l ’arbitrarietat en elsprocessos de nomenament del personaldocent, introduint un model en el que la

direcció podrà jugar a ser empresariprivat amb diners públics. I això obreles portes al clientelisme, a l 'amiguismei a la corrupció. Sabem que no ho farantots els directors, però el que ho facies mourà en una impunitat legal quetindrà com a revers la indefensió debona part del professorat.

Això va en contra dels principis bàsicsde transparència que ha de regir elfuncionament d’una administraciópública democràtica, en el que elsllocs de treball es proveeixen d’acordamb uns criteris objectius iquantificables de publicitat, igualtat,mèrit i capacitat.

En definitiva, aquest decret obre la portaa un model de direcció i de gestióautoritari més propi dels anyspreconstitucionals que d’ara. És peraixò, que des de la CSI•F exigim laretirada de l'anomenat Decret de planti l lesara denominat "procediments per definirel perfi l i la provisió dels l locs de treballdocents".

També fem ressò al professorat i a les di-reccions de les paraules de la pròpiaConsellera referint-se a la LOMCE “lamillor manera de boicotejar una lleiinjusta, és no complirla”.


Ompliuaquestfullifeu-nos-elarribar

[email protected]

oviafaxal877441434

Usinformemqueaquestesdadess’incorporaranalabasededadesdelaCSI•F,iquepodeuexercirelsdretsd’accés,rectificació,cancel•lacióioposició,mitjançantuncomunicatadreçatalaCSI•F.

Laquotamensual d’afi liacióésde9€

El pagamentdelamateixainclouunaAssegurançadeResponsabil itat

Civi lpel professorat.

AquestaaportacióésINTEGRAMENTDEDUÏBLEDEl'IRPF

DADESD’AFILIACIÓ

Nom..................Cognoms..............................................................Datadenaixement.........................NIF.........................

Domicili............................................................................C.P...................Localitat................................................................

Telèfon........................................................................e-mail....................................................................................

Cos........................Especialitat..............................Centredestinació......................................................................................

AUTORITZACIÓBANCÀRIA

Sr/aDirector/adelBanc/Caixa...............................................En/Na......................................................................................

,ambNIF.................................autoritzoalBanc/Caixa...........................................aquèemsiguincarregatsalallibreta

IBAN/----/----/----/--/----------/elsrebutsquetrimestralmentpresentaràlaCSI·Fenconcepte

dequotasindical.

Dataisignatura.

http://csif.cat/ensenyament

butlletí maig 2014

Documents