butlletí informatiu csif tarragona especial renda 2014

Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 Mbils 24 hores: 633 053 080 - 655514060 FAX: 877 441 434

E-MAIL: [email protected]

ELS NOU ERRORS MS FREQENTS EN PRESENTAR LA

DECLARACI DE LA RENDA Hisenda retornar enguany 10.550 milions a 14 milions de contribuents

Comena la campanya de la renda amb millores en la daci en pagament

El passat dimarts va comenar la campanya de la renda i el patrimoni corresponent a l'exercici 2014. Est previst que 19.275.000 de contribuents presentin la declaraci, el primer increment en tres anys grcies a la lleu millora del mercat laboral. Del total, 14.225.000 es retornaran. Hisenda haur de reintegrar als ciutadans prop de 10.550 milions d'euros. La declaraci sortir a pagar a 4.280.000 contribuents, per un import total de 7.350 milions d'euros.

No estan obligats a declarar els contribuents amb rendes del treball de menys de 22.000 euros a l'any, tot i que a vegades resulta oport presentar la declaraci per beneficiar-se de les ajudes fiscals, desgravacions i deduccions que l'Estat i les comunitats autnomes ofereixen als ciutadans.



No obstant aix, el lmit anterior es redueix amb carcter general fins als 11.200 euros si els rendiments del treball procedeixen de ms d'un pagador i quan es percebin pensions compensatries del cnjuge o anualitats per aliments no exempts.

Quan es rep l'esborrany de la renda cal revisar-lo atentament. Cal recordar que el contribuent ser el responsable ltim en cas d'errors o omissions en l'esborrany ems per l'Agncia Tributria. En aquest sentit, els errors ms comuns sn:

1. Circumstncies personals i familiars. Si us heu casat, heu tingut fills o us heu separat durant el 2014, haureu de comprovar que l'esborrany d'Hisenda recull la nova situaci personal. s important per poder beneficiar-se dels beneficis tributaris per fills o altres ajudes fiscals que ofereixen les comunitats autnomes, o, si ho considereu oport, per presentar la declaraci conjunta.

2. Deducci per maternitat. s habitual que l'esborrany no inclogui la deducci per maternitat per a mares treballadores. Per a aquestes, Hisenda ofereix una deducci de 1.200 euros anuals que es poden gaudir amb independncia que no tingui quota suficient. A ms, per anticipar aquesta deducci, es permet a les mares treballadores amb nens menors de tres anys cobrar aquesta ajuda mensualment amb un ingrs en el seu compte de 100 euros al mes. Les comunitats autnomes tenen altres ajudes per naixements de fills o menors a crrec del contribuent.

3. L'habitatge. s un dels apartats que dna ms maldecaps a l'hora de confeccionar la declaraci de la renda. Els que van comprar habitatge desprs de l'1 de gener del 2013 no podran beneficiar-se de la deducci per adquisici d'habitatge habitual. Els que van comprar-lo abans d'aquesta data podran deduir-se el 15% dels pagaments anuals (hipoteca, interessos i despeses registrals) amb un lmit de 9.040 euros. Cal revisar l'esborrany perqu no acostuma a incloure aquests pagaments.

4. Segon habitatge. Els declarants que tinguin un segon habitatge o ms han de fer-los constar en la declaraci de la renda perqu cal tributar per aquest patrimoni. El contribuent ha d'imputar en la seva renda un 1,1% del valor cadastral d'aquestes immobles. Hisenda disposa de les dades que els proporcionen els registradors i notaris, aix que detecta amb facilitat qualsevol oblit. No obstant



aix, resulta important comprovar que el valor cadastral que s'imputa a l'habitatge coincideix amb el que figura en els registres de l'Agncia Tributria.

5. Lloguers. s habitual que Hisenda no detecti en l'esborrany si el contribuent t un habitatge en lloguer. s convenient incloure'l a la declaraci si no voleu tenir una sorpresa desagradable perqu s fcil que el detecti a posteriori amb l'encreuament de dades de consum d'aigua, electricitat o gas. A ms, com que hi ha bonificacions autonmiques per als arrendataris pot saltar en l'encreuament de dades.

6. Aportacions als plans de pensions. Els ciutadans tenen dret a restar de la base imposable de la renda les aportacions als plans de pensions. S'ha de verificar si Hisenda ho ha incls en l'esborrany perqu rebaixa substancialment la factura fiscal. La reducci t un lmit de 10.000 euros amb carcter general i de 12.500 pels que tinguin ms de 50 anys.

7. Subvencions i ajudes pbliques. El declarant ha de tenir en compte que les ajudes pbliques i subvencions es consideren un guany patrimonial i ha de tributar per aix. s freqent que no aparegui en l'esborrany, motiu pel qual cal completar-ho incloent-hi, per exemple, les ajudes estatals per la compra del cotxe del pla PIVE o les que aporten algunes comunitats per a l'adquisici d'habitatge.

8. Aportacions a quotes sindicals i fundacions. Un altre dels punts que cal revisar en l'esborrany sn les aportacions a collegis professionals, organitzacions sindicals, poltiques i d'altres sense nim de lucre. Com que sn dedubles s important comprovar que estan incloses en l'informe fiscal que us remet Hisenda.

9. Deduccions autonmiques. Les comunitats autnomes tenen una grup de deduccions, bonificacions i exempcions fiscals. En destaquen les familiars, per despeses educatives o per habitatge. Les administracions regionals poden regular sobre el tram autonmic, el 50% del total. Aix que resulta convenient revisar la declaraci per comprovar que us heu acollit a tots els avantatges fiscals que ofereixen les autonomies.

COMPROMS, BONA FEINA I FER PINYA SN LES ACTITUDS QUE FAN FUNCIONAR EL NOSTRE SINDICAT, EL TEU SINDICAT,

CSIF



ELS PETITS PARANYS FISCALS MS COMUNS QUE

HISENDA NO PERDONA La deducci irregular de despeses suposa bona part de les infraccions

El frau fiscal ha crescut dins el fragor de la crisi. Molts contribuents miren d'esquivar les seves obligacions tributries amb petits fraus, oblits premeditats i altres prctiques dubtoses. s una espcie de pluja fina que no t res a veure amb els grans fraus que foraden les arques pbliques per a la qual l'Agncia Tributria ha tret un impermeable. Hisenda t mecanismes per detectar molts dels paranys tributaris. Normalment, es tracta de persones sense assessorament fiscal, petits professionals, per no t res a veure amb el frau de la gran empresa, puntualitza Jos Mara Mollinedo, del sindicat de tcnics d'Hisenda (Gestha). El fisc fa cada any ms de mig mili de comprovacions de control extensiu, segons l'ltima Memria de l'Agncia Tributria de 2013. Quins fraus comuns fan saltar les alarmes del fisc?

Despeses personals. s habitual que entre autnoms, professionals i pimes es dedueixin com a despeses coses de consum personal. Hisenda no accepta les



desgravacions de roba, menjar, i altres factures que no tenen a veure amb l'activitat professional. Quan un professional que declara guanyar 8.000 euros a l'any se'n desgrava 6.000 s evident que salten les alarmes, explica Jos Mara Mollinedo, de l'associaci de Tcnics d'Hisenda (Gestha). Tamb hi ha els qui fan obres a casa seva i demanen al provedor que a la factura hi figurin les dades de la seva empresa per deduir-s'ho. s freqent que a la factura hi hagi errors i llavors es detecta, diu Mollinedo.

El cotxe. L'empresari o professional que compri un cotxe ha de recordar que noms es pot deduir el 50% del valor d'adquisici, tret que pugui justificar al fisc que destina ms d'aquest percentatge a la seva activitat empresarial. Hisenda sol posar pegues si el ciutad mira de desgravar-se ms d'aquest percentatge excepte, per a empreses de logstica, agents comercials o del sector de transport, descriu Adolfo Jimnez, president de l'organitzaci d'assessors fiscals Asefiget.

Alguns ciutadans tamb es dedueixen les multes de trnsit, per el fisc t accs a una base de dades amb totes les sancions d'aquest tipus, per la qual cosa ho detectar. A ms, t competncies per recaptar les sancions per encrrec d'altres ens pblics si arriben a fase executiva.

Despeses de viatge. Alguns autnoms o empresaris han arribat a deduir-se les despeses de vacances amb les seves famlies. Aix salta amb facilitat perqu Hisenda disposa de rtios i ndexs de sectors i s fcil de detectar. s deduble noms el que s necessari per a l'obtenci d'ingressos, insisteix Jimnez. Un assessor reconeix: Hi ha qui prova de desgravar-se fins a les copes que es pren a la nit.

Els tiquets de la benzinera. Els rebuts de menjars, compres en supermercats, gasolineres o bars no sn dedubles, perqu no permeten acreditar la identitat de qui fa la despesa. Hisenda exigeix presentar factura per poder disminuir la crrega fiscal. Una dels petits paranys ms comuns consisteix a deduir-se l'IVA de les despeses de provement de combustible. L'Agncia Tributria noms hi posa pegues en aquesta prctica. La llei de l'IVA s molt formal. No em serveix un tiquet, explica Adolfo Jimnez, president de l'Associaci Espanyola d'Assessors Fiscals i Gestors Tributaris (Asefiget). Nosaltres intentem que les coses es facin b. Si s'obre una inspecci, ens suposa ms feina i fa menys rendible l'activitat.



Preferim que les coses estiguin correctes per no tenir problemes, insisteix. Aquestes prctiques es donen sobretot en els autnoms depenents, professionals que treballen per a una empresa per que cotitzen com a autnoms. s freqent que fiquin tiquets de despeses personals com si fossin de la societat.

L'habitatge. Molts contribuents que van generar el dret per beneficiar-se de la deducci de l'habitatge habitual ho continuen fent encara que ja no puguin. Aix afecta sobretot contribuents joves, que van comprar un pis i que lamentablement els va anar malament i van haver de tornar a casa dels seus pares. Aquest ciutad perdria aix el dret a la deducci, perqu aquest immoble en el qual ja no hi viu deixa de ser el seu habitatge habitual. Hisenda pot creuar el consum d'energia i d'aigua per comprovar si el pis est habitat. Han enxampat bastants casos, explica Jimnez. Una altra de les irregularitats relacionades amb l'habitatge ms habitual es produeix quan un contribuent finana amb la hipoteca del pis la compra de cotxes o la reforma la cuina. De vegades el ciutad se n'oblida (deliberadament, de vegades) i s'ho desgrava tot, diu Mollinedo, que recorda que noms pot deduir-se la part corresponent a l'habitatge. Hisenda, a ms, est estrenyent el setge sobre aquells que es van deduir les quantitats aportades al compte estalvi habitatge i finalitzat el termini per comprar no ho van fer i no han retornat els diners al fisc.

Els lloguers. Sn un dels controls que ms fa l'Agncia Tributria creuant dades de diferents mitjans: ja sigui informaci obtinguda per tercers (preguntes a vens) o per les dades de consums d'aigua, electricitat. A ms, quan el contracte de lloguer est a nom d'un inquil, per a la casa hi viuen diverses persones per exemple, una parella noms es podr deduir el lloguer el titular del contracte, i si hi ha diversos titulars, a parts iguals dividint els pagaments. s freqent que tots els inquilins mirin de deduir-se la renda completa, per el fisc ho detectar a travs de la fitxa cadastral de l'immoble i per la declaraci de l'arrendador.

Els fills. Un altre dels paranys ms freqents es produeix quan els dos membres de parelles de fet o que fan la declaraci per separat es dedueixen el 100% de cada fill, quan haurien de repartir-se la desgravaci entre tots dos pares. Mollinedo explica que abans no s'exigia reflectir el NIF dels fills a les declaracions. Per la situaci ha canviat. Hisenda explica ara amb informaci procedent del Registre Civil.



Errors a la declaraci. Des de l'Associaci Espanyola d'Assessors Fiscals (Aedaf), Ainhoa de la Cuadra explica que els errors a les declaracions sn freqents i que Hisenda se n'adona rpidament. En aquest sentit, els pares que tinguin un fill de menys de 25 anys i sense ingressos poden aplicar deduccions. Sovint el fill en fa 26 i els pares continuen beneficiant-se d'aquest mnim. Els controls ara ho detecten.

Societats patrimonials. Facturar les activitats professionals a travs de societats s lcit i com. No obstant aix, aix no sempre garanteix avantatges fiscals. Les despeses que es poden deduir sn les mateixes: les necessries per a l'obtenci d'ingressos. El professional ha de facturar a l'empresa pels serveis que presta. I ha de fer-ho a preu de mercat, la qual cosa suposa, en la prctica, tributar per l'IRPF. Hisenda fa diversos anys que vigila aquestes prctiques que han donat lloc a polmiques als mitjans. Un servei val al mercat el que alg ali al seu prestador est disposat a pagar-hi, explica Francisco de la Torre, inspector d'Hisenda i autor de Hacienda somos todos? (Debat).

Subvencions. L'Agncia Tributria t informaci de totes les subvencions pbliques. Algunes estan exemptes de tributaci, per d'altres no, i en aquests ltims anys s'est incrementant el control quan aquests guanys patrimonials no apareixen a les declaracions dels beneficiaris.

Premis de loteries o altres jocs. Malgrat que els premis de la Loteria, ONCE i Creu Roja estan subjectes a una retenci que evita haver de declarar aquests guanys a l'IRPF, no passa aix amb la resta de jocs, els guanys dels quals han de ser declarats, podent-se compensar nicament les prdues del joc d'aquest mateix exercici amb el lmit del mateix guany. s freqent que Hisenda durant l'etapa de recaptaci detecti oblits.



COMENA LA CAMPANYA DE LA RENDA AMB MILLORES EN LA

DACI EN PAGAMENT

ELS CONTRIBUENTS TENEN FINS AL 30 DE JUNY PER PRESENTAR LA DECLARACI

Aquest dimarts comena la campanya de la renda i patrimoni. A partir d'avui es podr sollicitar l'esborrany de la declaraci i confirmar-lo en cas que es consideri que s correcte i que inclou totes les dades tributries. Tamb podr descarregar-se el programa PADRE i presentar-lo a travs de la plataforma digital de l'Agncia Tributria (www.aeat.es). Per primera vegada, es fixa una nica data tant per a la presentaci d'esborranys de l'IRPF com de les declaracions del programa PADRE i equivalents a travs d'Internet, cosa que far ms gil l'ingrs de les devolucions.

La campanya de la renda del 2014 durar fins al 30 de juny que ve per a les declaracions que surtin a retornar o aquelles que surtin a ingressar per no es domicili a travs del banc. En aquest cas, amb domiciliaci bancria, el termini conclou cinc dies abans, el 25 de juny.



Els que tinguin ms dificultats per omplir els formularis poden sollicitar cita prvia a partir del 6 de maig a les oficines de l'Agncia Tributria o a travs del telfon 901 22 33 44. A ms, a partir de l'11 de maig comena l'atenci presencial a les oficines de l'Agncia, on us podran ajudar a elaborar la declaraci i modificar l'esborrany en cas que sigui necessari. Les comunitats autnomes i ajuntaments tamb obren oficines d'ajuda per fer la declaraci.

Aquest any el conegut com sistema RENO que facilita un nombre de referncia per accedir per Internet a l'esborrany o a les dades fiscals canvia la tradicional casella 620. S'ha de facilitar, a ms del nmero d'identificaci fiscal (NIF), l'import de la casella 415 de la declaraci de l'IRPF de l'exercici 2013 [base liquidable general sotmesa a gravamen], i el nmero del telfon mbil en qu es vol rebre mitjanant un missatge de text el nmero de referncia de l'esborrany o de les dades fiscals. Amb aquest nmero de referncia del sistema RENO es podr confirmar l'esborrany, amb modificaci o sense.

Compensar les prdues de les preferents

La novetat principal en l'impost de la renda del 2014 que es pot presentar a partir d'aquest dimarts consisteix que es permet als titulars de deute subordinat i obligacions preferents que compensin les rendes negatives amb les positives. D'aquesta forma, la prdues procedents de les preferents generades entre el 2010 i el 2014 es podran compensar, no noms amb rendiments de cabdal mobiliaris positius, sin tamb amb guanys patrimonials i amb rendes positives incloses a la base general que procedeixin de la transmissi d'elements patrimonials.

Exempci de la daci en pagament

Des del gener del 2014 i per als anys anteriors que no estiguin prescrits (fins al 2010), queden exempts els guanys patrimonials per la transmissi de l'habitatge habitual derivats de la daci en pagament o per execuci hipotecria judicial o notarial, segons expliquen des del Sindicat de Tcnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).

s a dir, que no caldr pagar impostos pel benefici fiscal que resulti de la supressi del deute hipotecari per la daci en pagament o el desnonament. Per executar la cancellaci, han d'estar contretes amb una entitat de crdit o una



altra entitat que, de manera professional, faci l'activitat de concessi de prstecs hipotecaris. Tamb s requisit indispensable que el propietari de l'habitatge no disposi d'altres bns o drets en quantia suficient per satisfer el pagament de tot el deute i evitar l'alienaci de l'habitatge.

Amnistia per als expatriats retornats

Una altra de les novetats de la campanya de la renda del 2014 s l'amnistia als emigrants retornats que van cobrar pensions de l'estranger. Des de l'estiu del 2013, l'Agncia Tributria va comenar a regularitzar la situaci dels residents a Espanya que cobren pensions de l'exterior i d'aquells estrangers que viuen a Espanya la seva jubilaci. Davant les protestes, Hisenda va aprovar amb la reforma tributria una pseudoamnistia perqu posessin en ordre els seus comptes amb Hisenda sense les sancions, recrrecs ni interessos que els correspondrien.

Els emigrants retornats disposen fins al 30 de juny del 2015 per regularitzar la situaci. Els que la van regularitzar voluntriament tamb podran obtenir la devoluci dels recrrecs que hagin pagat, o sollicitar la seva condonaci si les liquidacions sn fermes.

LA CAMPANYA DE LA RENDA 2015

Nova campanya. Ja es pot fer la declaraci de la renda de l'any passat. El lmit per complir amb Hisenda s el 30 de juny. Per Internet, primer. Des del 7 d'abril es pot confirmar l'esborrany de la declaraci per via electrnica. La campanya presencial, amb assistncia a oficines, comenar l'11 de maig. El servei de cita prvia s'obrir el 6 de maig. Les xifres del 2013. En l'exercici de 2013, la declaraci del qual es va fer l'any passat fins a juny, hi va haver 499.683 liquidacions a l'IRPF; 39.112, a l'impost de societats i 108.542 a l'IVA. Revisions. El fisc duu a terme cada any ms de mig mili de comprovacions de control sobre declaracions.



ASSEGURANA INDEMNITZACI PER BAIXA LABORAL

MAPFRE I LA CSIF UNIM ESFOROS I CREEM UNA ASSEGURANA PER COMPENSAR LES RETALLADES ALS

EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulaci que els treballadors pblics tenien respecte a la prestaci per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb MAPFRE per oferir als nostres afiliats una assegurana d'indemnitzaci diria que ajudi a compensar la prdua econmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitria.

Dirigit a tots els empleats pblics per protegir el 100% de la seva nmina durant els primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una cuota anual. Aquesta mesura pretn respondre a la retallada realitzada per totes les administracions sobre les nmines dels empleats pblics que es troben de baixa per malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral. Podran contractar aquest segur tots aquells empleats pblics que tinguin entre 18 i 65 anys, es trobin en situaci activa (que no estiguin d'excedncia). Davant aquestes retallades, lassegurana que llana la CSI-F garantir el pagament d'un capital diari per valor de la reducci aplicada pels organismes pblics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.

BUTLLET DADHESI ASSEGURANA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER MALALTIES

Companyia asseguradora de reconeguda solvncia i especialitzada en aquest tipus d'assegurances: MAPFRE Cobertura del 100% de l'import assegurat. Sense declaraci de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractaci excepte preexistncies denfermetats greus) Sense distinci per edats. Sense perode de carncia (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la plissa) Lmit dindemnitazci de 55 dies any i assegurat. Es cobrar la indemnitz corresponent a lopci contractada



DATOS PERSONALES (IMPRESCINDIBLE CUMPLIMENTAR TODOS LOS CAMPOS EN MAYUSCULAS)

Nombre y apellidos: _________________________________________ F. Nacimiento: ______________

NIF:______________ Domicilio: __________________________________________________Localidad: ____________

Provincia:_______________

C.Postal:____________ Tlfn/mvil:_________________ e-mail:_______________________

COBERTURA: Indemnizacin diaria derivada de enfermedad comn y accidente no laboral (RDL 20/12 de 13 de julio)

MARQUE CON UNA X LA OPCION QUE DESEA CONTRATAR

DATOS BANCARIOS PARA EL COBRO DE RECIBOS E INDEMNIZACIONES IBAN Banco Oficina D.C. Nmero de cuenta

TITULAR:____________________________________________________

FECHA: ______________________ FIRMA:_______________________

SI TINTERESSA, AFILIAT a CSIF TARRAGONA i envians-ho a: E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434

OPCIONES SALARIO NETO

Coste total

anual

Indemnizacin diaria del 1 al 3

da de baja

Indemnizacin diaria del 4 al 20

da de baja OPCION 01 550 17,56 10,00 5,00 OPCION 02 600 17,56 10,00 5,00 OPCION 03 900 26,33 15,00 7,50 OPCION 04 1000 29,85 17,00 8,50 OPCION 05 1.250 36,87 21,00 10,50 OPCION 06 1.500 43,89 25,00 12,50 OPCION 07 1.750 52,67 30,00 15,00 OPCION 08 2.000 57,94 33,00 16,50 OPCION 09 2.250 66,71 38,00 19,00 OPCION 10 2.500 71,98 41,00 20,50 OPCION 11 2.750 80,76 46,00 23,00 OPCION 12 3.000 87,78 50,00 25,00



Descubre ahora tus ventajas exclusivas en GAES por ser afiliado a

CSIF Tarragona!

Revisin Auditiva Gratuita

15% de descuento en audfonos

Disfruta adems de todos los servicios del Club GAES:

50% de descuento en moldes (1 por ao) en caso de audfono retro

1 paquete de filtros gratis al ao en caso de audfono intra

Precio especial pilas

36 pilas al ao por audfono (mximo 3 aos)

15 % de descuento en reparaciones

1 spray de limpieza al ao

Atencin y trato preferente

Revista Gente GAES gratuita en domicilio

Programa de puntos canjeables por regalos

Regalo de cumpleaos

Descuentos en empresas colaboradoras

3 aos de Garanta Especial GAES (componentes internos y externos)

IMPRESCINDIBLE MOSTRAR CARNET DE AFILIADO

Para ms informacin pincha en: www.gaes.es



Afiliar-se a la CSIF no costa res!!!

Efectivament, aix s aix perqu tot i que la quota mensual dafiliaci per a lany 2015 s de 9 , que es cobra trimestralment, a lhora de fer la declaraci de la renda aquesta quantitat desgrava ntegrament. A ms, si tafilies a la CSIF et garantim: confidencialitat de la teva afiliaci, si aix ho desitges. Informaci i assessorament professional permanent. Representar-te i defensar-te, sense que res ni ning condicioni la nostra activitat.

DADES DAFILIACI Nom.................. Cognoms.............................................................. Data de naixement......................... NIF............................Domicili............................................................................C.P................... Localitat ..........................Telfon ...................................N.R.P...........................e-mail ................................................................................Cos........................Especialitat..............................Centre destinaci ......................................................................................

AUTORITZACI BANCRIA Sr/a Director/a del Banc/Caixa . En/Na......................................................................................, amb NIF .............. autoritzo al Banc/Caixa ........................................... a qu em siguin carregats a la llibreta IBAN _ _ _ _c.c / - - - - / - - - - / - - / - - - - - - - - - - / els rebuts que trimestralment presentar la CSIF en concepte de quota sindical.

Data i signatura.

Si us plau, ompliu aquest full i ens el feu arribar, per FAX: 877 441 434 o per e-mail: [email protected]

Us informem que aquestes dades sincorporaran a la base de dades de la CSIF, i que podeu exercir els drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici, mitjanant un comunicat adreat a la CSIF., dacord amb la llei Orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de Dades.



Els nou errors ms freqents en presentar la declaraci de la rendaHisenda retornar enguany 10.550 milions a 14 milions de contribuents

Els petits paranys fiscals ms comuns que Hisenda no perdonaLa deducci irregular de despeses suposa bona part de les infraccions

Comena la campanya de la renda amb millores en la daci en pagamentEls contribuents tenen fins al 30 de juny per presentar la declaraciLa campanya de la Renda 2015DATOS PERSONALES (IMPRESCINDIBLE CUMPLIMENTAR TODOS LOS CAMPOS EN MAYUSCULAS)

IBAN Banco Oficina D.C. Nmero de cuentaDescubre ahora tus ventajas exclusivas en GAES por ser afiliado a CSIF Tarragona!

IMPRESCINDIBLE MOSTRAR CARNET DE AFILIADOPara ms informacin pincha en: www.gaes.es

Afiliar-se a la CSI F no costa res!!!DADES DAFILIACIAUTORITZACI BANCRIA

butlletí informatiu csif tarragona especial renda 2014

Documents