butlletí informatiu número 85 tarragona universitat rovira ... filei que, ocasionalment, els...
TRANSCRIPT
1
Gener 2017 Butlletí informatiu número 85 Tarragona
Editorial Universitat Rovira i Virgili
El guepard
En alguns editorials anteriors s’ha fet referència a la pèrdua de la biodiversitat, les conseqüències de la qual són difícilment avaluables. Aquest procés, que devasta la riquesa biològica del planeta, no és, malauradament, notícia, tot
i que, ocasionalment, els mitjans de comunicació es fan ressò d’algun episodi que, pel coneixement de l’espècie afectada
entre l’opinió pública, té una certa transcendència, la qual cosa constitueix una oportunitat de subratllar la gravetat d’allò que succeeix i que, lamentablement, s’ha normalitzat, a saber, la desaparició continuada i creixent de formes de
vida.
En les darreres setmanes ha estat el guepard l’espècie amenaçada que ha aconseguit una certa atenció mediàtica. Com
acostuma a succeir, l’opinió pública presta atenció a formes de vida que han aconseguit fer-se un lloc en l’imaginari col·lectiu. El guepard, animal de gran bellesa, protagonista de preguntes de concurs com a mamífer més veloç, i estampa
de llarga vida en llibres il·lustrats, es troba en perill d’extinció particularment greu, com han posat de manifest la Societat
Zoològica de Londres, Panthera i la Societat per a la Conservació de la Vida Silvestre (WCS, en les seves sigles en anglès) en un article publicat a la revista nordamericana Proceedings of the National Academy of Sciences.
Les conclusions del treball esmentat són devastadores: només restarien en llibertat una mica més de 7000 exemplars, l’espècie hauria estat expulsada de més del 90% del seu hàbitat històric, conservant ja solament una presència
testimonial a Àsia, a banda de les poblacions africanes, més significatives, i no gaudiria de taxes de creixement
poblacional en cap territori dels que encara habita. En definitiva, el crom del guepard s’encamina a passar de la pàgina dels felins vius a la dels dinosaures, com tantíssimes espècies menys espectaculars i conegudes.
El mamífer més ràpid del món, com va succeir amb el panda, es converteix així en una icona d’un dels processos més dramàtics que viu el planeta en el present, l’extinció massiva de patrimoni biològic. La velocitat del guepard hauria
d’esdevenir una metàfora de la urgència amb que la humanitat ha d’afrontar aquest problema de manera efectiva.
Gener 2017.
Agenda
XXVI Jornada Europea “La transició de l’economia europea cap a un model circular, un repte indefugible” Data i lloc: 30 de gener de 2017, de 8.30 - 14h, Parlament de Catalunya
Organitza: Consell Català del Moviment Europeu Per més informació: Programa provisional
Waste in Progress - Fòrum Internacional de Gestió de Residus Municipals Data i lloc: 6, 7 i 8 de febrer de 2017, Girona
Organitza: Ajuntament de Girona i Fira de Girona Per més informació: http://wasteinprogress.net/es/
VI Seminari Internacional Bioplàstics i Composites Sostenibles Té com a objectiu promoure el debat sobre els nous reptes i oportunitats dels bioplàstics i composites sostenibles.
Data i lloc: 1 i 2 març 2017, València Organitza: AIMPLAS • Institut Tecnològic del Plàstic
Per a més informació: http://www.biopolymersmeeting.com/
1a Trobada de professors i estudiants de Màster Oficial en Dret Ambiental (MODA)
A les 11 h benvinguda i presentacions, 11.30-13 h visita a l'CRAI i al Fons Bibliogràfic en Dret Ambiental de la URV, 13 h desplaçament a un restaurant per fer una calçotada (preu subvencionat a determinar)
Data i lloc: 4 de març de 2017, Campus Catalunya, Tarragona Organitza: Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)
2
IX CONEIA- Congrés Nacional d’Avaluació d’Impacte Ambiental
Congrés Nacional d'Avaluació d'Impacte Ambiental (IX CONEIA), lema "Èxits i reptes de l'Avaluació Ambiental" Data i lloc: 29, 30 i 31 març 2017, Saragossa
Organitza: Associació Espanyola d'Avaluació d'Impacte Ambiental Per més informació: http://www.coneia2017.com/
2n Tarragona International Enviromental Law Colloquium (TIEC) Longing for Justice in a Climate-Changed World: From Theory to Practice
Data i lloc: 18 i 19 de maig de 2017, Campus Catalunya, Universitat Rovira i Virgili (URV) Organitza: Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)
Per més informació: https://tiecolloquium.wordpress.com/
Noticies
Internacional
Els 10 grans avenços i victòries assolides per la natura i el medi ambient en 2016 Un dels moments més importants d'aquest 2016 per WWF ha estat el llançament del nostre Informe Planeta Viu, amb
el qual hem llançat la veu d'alarma sobre la immensa pressió que estem exercint sobre el planeta i totes les seves
formes de vida: les poblacions globals de peixos, aus, mamífers, amfibis i rèptils han caigut un 58% des de 1970. Són unes dades que ens animen a seguir treballant, amb més força encara, per protegir la natura. Davant els grans
desafiaments a què ens enfrontem, no podem caure en el pessimisme. Hem seleccionat 10 grans avenços i victòries assolides aquest any per la natura i el medi ambient, i que ens demostren que podem i hem de ser optimistes. No ho
haguéssim pogut aconseguir sense totes les persones que ens doneu suport dia a dia.
Per primera vegada en 100 anys, creix la població salvatge de tigres L'Acord de París contra el canvi climàtic entra en vigor, i l'Hora del Planeta compleix 10 anys
Cada vegada més pandes en la naturalesa Després de la nostra campanya en defensa de Doñana, Espanya es compromet davant UNESCO a no autoritzar
el dragatge del Guadalquivir Les lleis que protegeixen la natura europea, fora de perill
La primera manifestació en defensa del llop ibèric, un gran èxit
Victòria per a la costa: Cabo Cope, per fi lliure de maó Els tribunals ens donen la raó: no hi haurà autovia a través de les Muntanyes de Toledo
La major àrea marina protegida del món, declarada a l'Antàrtida Seguim allunyant al linx de l'extinció: ja hi ha més de 400 en llibertat
Font: ecoticias.com (21 de desembre de 2016)
El mar 'fulmina' les costes africanes Moltes ètnies africanes, com els Imraguen a Mauritània i els n'zima a
Costa d'Ivori, viuen del mar, però la seva unió va més enllà de la pesca.
La connexió simbiòtica amb l'oceà els porta a enterrar els seus morts prop del litoral, que pateix un gran desgast per l'erosió i l'augment del
nivell mar, perceptible a simple vista. L'aigua, que avança a passos de gegant any rere any, entra en els cementiris i arrenca les làpides i
desenterra els ossos.
"No és estrany observar a la ciutat de Punta Negra, al Congo, ossos
humans visibles pel deteriorament que pateixen els cementiris i làpides que suren al mar. Ara el cementiri és l'últim lloc on tenen descans
etern ", explica a Sinc Abou Bamba, coordinador regional a Àfrica occidental del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient
(UNEP, per les sigles en anglès).
L'augment del nivell de l'oceà provocat per l'escalfament de l'atmosfera i les aigües, i pel desglaç dels casquets polars,
s'ha accelerat des de mitjans del segle XIX, i ha estat superior a la mitjana dels dos mil·lennis anteriors, segons el V Informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès). Encara que el nivell mitjà
global del mar s'ha elevat 0,19 metres des de 1901 fins a 2010, el seu augment ha estat dispar en les diferents zones del món.
En tota la costa de l'Atlàntic occidental, des de Mauritània a Sud-àfrica, el fenomen, al costat de l'erosió costanera, és molt més que un problema ecològic
Foto: ecoticias.com
3
De fet, en tota la costa de l'Atlàntic occidental, des de Mauritània a Sud-àfrica, el fenomen, al costat de l'erosió costanera, és molt més que un problema ecològic. La pujada de les aigües, que en alguns països s'empassen més de
10 metres de superfície de platja, fa perillar tota una forma de viure.
Continueu llegint la notícia completa: ecoticias.com (20 de desembre de 2016)
Estats Units i Canadà 'es posen les piles' i protegeixen les àrees marines més importants de l'Àrtic
La declaració conjunta dels Estats Units i Canadà per protegir l'Àrtic és una gran victòria per als seus ecosistemes únics, les comunitats locals que depenen d'ells i tota la humanitat.
El president Obama va anunciar la protecció permanent de gairebé mig
milió de quilòmetres quadrats d'aigües federals en els mars de Chukchi
i Beaufort enfront de l'explotació marina de gas i petroli.
Aquestes aigües són una de les regions més sorprenents del planeta, la llar de comunitats indígenes i d'espècies com morses, balenes, óssos
polars, aus marines i paisatges marins únics. Per protegir-les, Obama ha utilitzat una llei aprovada pel Congrés americà el 1953, que dóna als
presidents l'autoritat de protegir hàbitats marins crítics de
desenvolupament potencialment destructiu.
L'activitat petroliera a l'Àrtic suposa un risc immens perquè no hi ha cap manera provat per netejar un vessament en un entorn tan hostil. Aquesta amenaça es suma a la realitat que augmentar la producció petroliera augmentarà les
emissions de diòxid de carboni: una cosa que agreujarà el canvi climàtic i que l'Àrtic no es pot permetre.
El govern de Canadà també va actuar per l'Àrtic, aprovant moratòries per a la pesca comercial al mar de Beaufort i per
a nova producció petroliera i gasística offshore. En la declaració conjunta, Canadà també es compromet a "explorar com donar suport i protegir el futur del 'últim reducte del gel' (Last Ice Àrea, en anglès) on el gel marí es manté cada
estiu." La protecció d'aquesta zona és una proposta de WWF per preservar la increïble riquesa natural de l'Àrtic.
WWF seguirà col·laborant amb les comunitats locals que estan sent afectades pel ràpid escalfament de l'Àrtic, així com
amb científics i administracions per enfortir la governança a tot l'Àrtic i aconseguir protecció permanent per a àrees ecològicament crítiques.
Font: ecoticias.com (21 de desembre de 2016)
El guepard corre veloç cap a l'extinció El guepard, el mamífer més veloç del planeta, corre rabent cap a l'extinció i aviat podria desaparèixer si no s'adopten
mesures urgents de conservació com la seva catalogació internacional com a animal en perill i la protecció efectiva dels territoris on encara és present.
Així ho adverteix un estudi dirigit per la Societat Zoològica de Londres, Panthera i la Societat per a la Conservació de la Vida Silvestre (WCS, per
les sigles en anglès) que s'ha publicat a la revista nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences.
El treball, la més completa i actualitzada avaluació de l'estat global del
guepard (Acinonyx jubatus '), mostra que actualment només queden en
llibertat uns 7.100 exemplars repartits per diversos països africans i una població relicta a Àsia. L'espècie ha estat expulsada del 91% del seu
hàbitat històric i la dinàmica poblacional no és positiva en cap dels 40 territoris on està present.
Les associacions participants en l'estudi han obert una campanya de donacions per ajudar a frenar la ràpida extinció de guepard i també del licaó o gos salvatge africà, que així mateix s'enfronta a un perillós declivi de les seves poblacions.
Mapa del guepard
Les principals poblacions es troben a Àfrica meridional, amb el 60% dels efectius mundials entre Angola, Sud-àfrica, Botswana, Namíbia i Zàmbia, ia l'Àfrica oriental, amb grups notables en el territori Serengeti-Mara-Tsavo (1.362
exemplars) i en menor mesura en la confluència Etiòpia-Kenya-Sudan del Sud (191) i al parc tanzà de Ruaha (200). Hi
ha també 457 guepards repartits per diversos països del Sahel (Txad, Níger, Burkina Faso, Mali i Algèria).
A Àsia, finalment, els efectius es limiten a 43 exemplars en tres enclavaments de l'Iran. Antany els hi va haver en gran part de l'Índia i el Pakistan, així com a la península Aràbiga les repúbliques del Caucas.
Foto: ecoticias.com
Foto: elperiodico.com
4
Continueu llegint la notícia completa: elperiodico.com (27 de desembre de 2016)
Les ciutats xineses s'enfonsen
Les ciutats xineses s'enfonsen sense fre. S'enfonsen en bona part del globus, però en cap país tan ràpida ni extensament com a la Xina. El
trànsit dels arrossars al ciment planteja reptes majúsculs de
sostenibilitat i medi ambient que les urgències no ajuden a resoldre.
La premsa local va alertar recentment que a Chengdu, capital de la província interior de Sichuan, la terra sobre les obres del metro cau a
raó d'un centímetre anual. És l'última de les grans ciutats afectades
de subsidència o enfonsament del terreny. Són ja 46, segons dades oficials. La raó principal és l'ús dels aqüífers del subsòl per a cobrir les
necessitats de poblacions creixents, sumat l'enorme pes assentat en la superfície com a conseqüència de la urbanització.
Els majors esforços arriben a Pequín i Xangai, capital política i financera respectivament, que no només acullen desenes
de milions d'habitants sinó també incomptables gratacels i infraestructures sensibles com el metro o línies de tren d'alta
velocitat. La seguretat ciutadana està en risc, han alertat els experts. La subsidència també facilita les inundacions.
Continueu llegint la notícia completa: elperiodico.com (3 de desembre de 2016)
Unió Europea
La 'tràgica' especulació amb aliments El passat 1 de desembre, després d'un llarg procés de negociacions, la Comissió Europea va presentar els últims
elements tècnics que completen la directiva MIFID II, (Directiva de Mercats i Instruments Financers). Amics de la Terra i altres organitzacions de la societat civil compromeses amb la Sobirania Alimentària, consideren que la Directiva no
respon al seu objectiu ja que no aconseguirà reduir l'impacte perjudicial de l'especulació sobre els aliments. Coincidint en el temps, Amics de la Terra presenta la seva publicació, "El Casino de la Fam", on denuncia el paper criminal de
l'especulació com una de les causes principals de la fam al món.
Avui 21 de desembre, Amics de la Terra presenta la publicació al Casino
de la Fam, en la qual mitjançant diferents col·laboracions s'explica què és l'especulació alimentària i les seves conseqüències, les regulacions
existents com la directiva MIFID II i quines línies s'haurien de seguir
per limitar els impactes de l'especulació en les poblacions més vulnerables.
2.000 milions de persones utilitzen més del 50% dels seus ingressos
per adquirir aliments; qualsevol variació en el preu dels mateixos pot
ser devastadora per a aquestes famílies. L'Organització Mundial per l'Agricultura i l'Alimentació, la FAO, assenyala que 800 milions de
persones passen fam, segons xifres de 2015.
Les causes d'aquesta situació tan dramàtica es troben en els mercats financers i un sistema agroalimentari seu objectiu és el benefici de les grans empreses i no la producció d'aliments per
a la població.
El 2012, després d'un pic en els preus dels aliments, la Unió Europea va començar a preparar la directiva MIFID en un
intent de regular l'especulació i amb la finalitat última de reduir la volatilitat excessiva dels preus. Les organitzacions socials van posar sobre la taula les seves demandes per a restringir l'especulació de forma efectiva, però, la intensa
pressió del lobby financer va aconseguir una directiva plena de llacunes i ambigüitats.
La Directiva incloïa una segona fase, en la qual l'autoritat reguladora europea, ESMA (Autoritat Europea de Valors i
Mercats) desenvoluparia els aspectes tècnics i financers per a fer efectiva la regulació. La proposta de l'ESMA coincidia i coincideix "sorprenentment" amb la posició mostrada per la indústria financera en comunicats i diferents documents
públics.
Tant és així que, al març de 2016, la Comissió Europea es va trobar amb l'oposició al text per part del Parlament, i es
va veure obligada a rebutjar la proposta de l'ESMA. Les normes presentades l'1 de desembre a Brussel·les per la Comissió Europea només difereix de l'anterior en qüestions simbòliques i de poc calat.
Continueu llegint la notícia completa: ecoticias.com (21 de desembre de 2016)
Foto: ecoticias.com
Foto: elperiodico.com
5
Un 2017 més just i sostenible
Ecologistes en Acció formula els seus desitjos perquè el 2017 sigui un any més just per a tothom i per al planeta. Amb aquestes 12 propostes l'organització en defensa de la natura vol fer arribar a tota la població que, treballant juntes i
junts, podem somiar amb un món viu en el present i també en el futur.
Tema a tema, per no ennuegar amb el raïm, esperem que aquests siguin
algunes de les fites assolides durant aquest nou any que va a començar. Des d'Ecologistes en Acció van a seguir generant alternatives,
denunciant injustícies i insistint a les administracions públiques en els seus diferents nivells en què és possible aconseguir les propostes que
segueixen -i moltes altres que no ens caben en sol 12 campanades- si
es té la voluntat política de posar-les en marxa.
1. En primer lloc, desitgem que el 2017 sigui l'any en què les polítiques migratòries de la Unió Europea (UE) que vulneren els drets humans desapareguin i que la solidaritat entre els pobles
es manifesti donant refugi als qui fugen de la guerra, la misèria i el deteriorament ambiental. Ha de ser l'any en què les diferents administracions municipals, autonòmiques, estatals i europees es plantin davant aquest genocidi sense
precedents.
2. El 2017 també serà l'any en què el CETA no serà aprovat al Parlament Europeu i tampoc ratificat pels parlaments
nacionals i regionals. Els mecanismes privats d'arbitratge seran considerats il·legals i hauran de retirar de qualsevol tractat vigent. Al 2017, el comerç internacional ha d'haver únicament per exportar models d'economia social i solidària,
i mai més posarà en perill els ecosistemes i els drets socials.
Continueu llegint la notícia completa: ambientum.com (30 de desembre de 2016)
Més de la meitat dels europeus respiren un aire amb un perjudicial nivell de partícules
Malgrat les millores dels últims anys, més de la meitat dels europeus que viuen en ambients urbans respiren un aire amb un nivell de micropartícules potencialment perjudicial per a la salut, segons posa de manifest el nou informe sobre
qualitat de l'aire de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). També presenten nivells molt preocupants l'ozó
troposfèric i els benzoapirenos.
Els contaminants atmosfèrics, vinculats a diverses afectacions pulmonars, cardiovasculars i càncer, entre d'altres problemes,
segueixen sent el "major perill de l'àmbit ambiental" a què s'enfronten
els ciutadans de la Unió Europa, amb una estimació de 467.000 morts prematures cada any, un 1% més que en l'informe precedent.
"Hem d'abordar les causes profundes de la contaminació atmosfèrica,
cosa que exigeix una transformació fonamental i innovadora dels
nostres sistemes de mobilitat, energia i aliments", destaca en un comunicat el director executiu de l'AEMA, Hans Bruyninckx.
Les dades de l'AEMA abasten dades de 400 àrees urbanes de la Unió
Europea (més Islàndia, Noruega Sèrbia, Croàcia, Montenegro i Macedònia) durant el període 2000-2014. Si només es compta la UE-28, llavors el nombre estimat de morts anuals és de 430.000.
L'estudi mostra que l'any 2014, l'últim amb dades disponibles, el 16% de la població urbana de la UE va estar exposada a nivells de PM10 (micropartícules d'una grandària inferior a 10 micres) que superaven el valor límit diari establert per
la legislació comunitària, mentre que a PM2,5 (menys de 2,5 micres) va ser del 8%.
No obstant això, quan es compara amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més
actualitzades, els percentatges de població urbana vulnerable ascendeixen al 50% i el 85%, respectivament. Les PM10 es respiren i s'acumulen en els pulmons, mentre que les PM2.5, per la seva grandària, poden arribar al corrent sanguini.
Continueu llegint la notícia completa: elperiodico.com (23 de novembre de 2016)
Els animals deixaran de ser tractats legalment com "coses", a Portugal
Decisió històrica per a la defensa dels animals a Portugal. L'Assemblea de la República (Parlament) va aprovar per
unanimitat el dijous 22 de desembre una modificació del Codi Civil per la qual s'estableix una nova situació jurídica per als animals.
Foto: ecologistasenaccion.es
Foto: elperiodico.com
6
Fins ara, davant de qualsevol reclamació, denúncia o decisió legal, els animals tenien la mateixa consideració que les "coses". A partir de
l'aprovació del nou redactat del Codi Civil, a Portugal, els animals no humans han de ser reconeguts a tots els efectes com a "éssers
sensibles".
La proposta inicial de modificació del Codi Civil va ser presentada per
PA (Persones, Animals, Natura), Partit Socialista, Bloc d'Esquerres i Partit Social Demòcrata.
El redactat final va aconseguir la majoria absoluta dels vots després del debat a la Comissió d'Assumptes Constitucionals, Drets, Llibertats
i Garanties.
El text acordat incorpora una modificació del Codi Civil amb l'objectiu d'establir un estatut legal adequat per als animals,
el reconeixement de la naturalesa dels éssers vius sensibles, i diferenciar el concepte d'animal en les disposicions relatives a les coses.
Continueu llegint la notícia completa: lavanguardia.com (23 de desembre de 2016)
Greenpeace denuncia que la Unió Europea prepara un salvavides per al carbó que podria fer descarrilar la transició a les energies renovables
Greenpeace adverteix que el paquet de mesures en matèria de política energètica publicat avui per la Comissió Europea amenaça amb descarrilar els esforços per accelerar el desplegament de les energies renovables alhora que perllonga
de la dependència del carbó.
"Aquests esborranys de mesures estan fets per afavorir a les grans empreses energètiques contaminants en comptes
que a la ciutadania europea. La Comissió Europea està fent el fre a les renovables i, al mateix temps, pretén deixar que els governs nacionals segueixin regalant diners públics a les centrals de carbó almenys durant una altra dècada, el que
posarà en risc la capacitat de la Unió Europea per complir amb la seva compromisos internacionals en matèria de canvi climàtic i minar la participació ciutadana en les energies renovables ", ha afirmat Sara Pizzinato, responsable de la
campanya de renovables de Greenpeace.
Les mesures proposades per la Comissió Europea inclouen mantenir unes subvencions conegudes com «pagaments per
capacitat», que s'espera beneficiïn al carbó, al gas i a l'energia nuclear amb el pretext d'assegurar que es puguin "mantenir els llums encesos" en tot moment. No obstant això, el mercat elèctric a la Unió Europea ja està acusant un
excés en la capacitat instal·lada de centrals tèrmiques. Al voltant del 95% de les centrals elèctriques de carbó podrien
rebre pagaments per capacitat fins a 2026 en virtut de les propostes de la Comissió que assigna un límit d'emissions de CO2 només a les noves centrals després de 2026. A partir d'aquest any totes les centrals tèrmiques que demanen rebre
pagaments per capacitat hauran d'emetre menys de 550g de CO2 quilowatt / hora.
La Comissió també proposa abandonar una norma existent que obliga els operadors de les xarxes elèctriques a prioritzar
el despatx i accés a la xarxa de l'electricitat d'origen renovable respecte a l'energia contaminant procedent del carbó i de les centrals nuclears. És probable que això porti a més casos en què les energies renovables seran tallades,
especialment en èpoques d'excés d'oferta, perquè és més fàcil i més barat desactivar l'energia eòlica o solar que el carbó i les centrals nuclears. És d'esperar que aquestes mesures bloquegin les noves inversions en renovables.
Continueu llegint la notícia completa: greenpeace.org (30 de novembre de 2016)
Espanya Com evitar que els residus procedents dels aparells elèctrics i electrònics acabin a les escombraries?
En la campanya nadalenca es concentra el 50% de la venda anual de joguines, es venen més d'un milió d'ordinadors i els smartphone es
converteixen en el producte estrella, amb el que es genera un
considerable increment dels residus procedents dels aparells elèctrics i electrònics (RAEE).
FER adverteix que és fonamental que el ciutadà sàpiga on dipositar els
RAEE per dur a terme un tractament correcte de recuperació dels valuosos materials que contenen.
Els telèfons intel·ligents, més coneguts com smartphones, tornaran a ser un any més l'objecte de desig dels espanyols en Nadal i en la campanya
de rebaixes. A més, a la llista de preferències es sumen videoconsoles, smart TV, pastilles, polseres d'activitat, wearables, ordinadors i així fins
Foto: ecoticias.com
Foto: lavanguardia.com
7
a un llarg etcètera d'aparells elèctrics i electrònics que en substituir als ja existents a la llar generen una plusmarca de residus a aquestes dates.
Per això, la Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge (FER) fa una crida a la ciutadania per fer un consum
responsable en la campanya de Nadal i perquè realitzi una correcta gestió dels aparells fora d'ús, bé utilitzant les deixalleries municipals, punts de venda o l'extensa xarxa capil·lar de gestors autoritzats per al seu tractament.
Continueu llegint la notícia completa Font: ecoticias.com (21 de desembre de 2016)
Espècies invasores en joguines infantils? La Conselleria de Medi Ambient i Ordenació do Territori ha iniciat la tramitació de dos expedients sancionadors a
empreses fabricants de joguines després de detectar la presència d'una espècie exòtica invasora.
En concret, segons un comunicat difós pel departament que dirigeix
Beatriz Mato, es tracta del crustaci 'Triops longicaudatus', una mena "totalment inofensiva per a la salut de les persones" però que suposa
"una amenaça greu" per a les autòctones.
Aquest crustaci apareix com a component de diverses joguines infantils
destinats a la cria i cura de petits mol·luscs i els fabricants s'exposen a una sanció per infracció greu --entre 5.001 euros i 200.000--.
A més, el departament autonòmic ja ha posat en marxa un dispositiu
d'actuació per al control, seguiment i eliminació d'aquesta espècie
invasora a fi d'evitar la seva introducció en el medi natural, alhora que ha notificat al Ministeri d'Agricultura que ha passat.
Igualment, ha donat avís a l'oficina de coordinació de la Xarxa d'Alerta per a la vigilància d'espècies exòtiques invasores
i l'Institut Galego de Consum, perquè adverteixi als consumidors.
Font: ecoticias.com (21 de desembre de 2016)
El Govern espanyol està incomplint el compromís d’aturar la pèrdua de biodiversitat per a 2020
Davant de la imminent clausura de la Conferència de les Nacions Unides sobre Biodiversitat (COP13) del Conveni de Biodiversitat, que s’està celebrant del 2 al 17 de desembre a Cancun, Quintana Roo (Mèxic), Ecologistes en Acció
reclama a la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que adopti mesures extraordinàries perquè l’Estat
espanyol intenti complir l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat en 2020, tal com s’ha compromès amb el Conveni de Diversitat Biològica i amb la Unió Europea.
El Govern espanyol es va comprometre en 2010, com a part del Conveni sobre la Diversitat Biològica celebrat a Nagoya
(Japó), a aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics, i restaurar-los en la mesura que
siga possible. Per la seua banda, en 2011 els caps d’estat o de govern de tots els països de la Unió Europea van aprovar l’objectiu d’"aturar en 2020 la pèrdua de la biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics de la UE, i restaurar-
los en la mesura que siga possible, i incrementar alhora la contribució de la UE a la lluita contra la pèrdua de biodiversitat mundial”.
Ecologistes en Acció, que realitza des de 2010 un seguiment del nivell de compliment dels Objetius d’Aichi (aprovats
pel Conveni de Diversitat Biològica) i de l’Estratègia Europea de Biodiversitat, denuncia que el Govern espanyol no ha
adoptat mesures eficaces per a aconseguir aquest objectiu a causa de la falta de voluntat política i a la falta de coordinació amb les administracions autonòmiques, i ha incomplert així els compromisos adquirits.
Resulta especialment greu que no s’hagin aplicat en la seua gran majoria les actuacions incloses en el Pla Estratègic del
Patrimoni Natural i de la Biodiversitat 2011-2017. El Ministeri ha justificat la falta d’aplicació en l’escassetat de mitjans
econòmics.
No obstant això, bona part de les seues actuacions no requereixen inversions. Concretament, no s’han aprovat els plans sectorials sobre les polítiques sectorials mes impactants com ara infraestructures, agricultura, indústria, aigua...
Aquestos plans sectorials tenien com a objectiu assegurar que totes les polítiques sectorials foren compatibles amb la conservació de la biodiversitat.
A més, els canvis legislatius aprovats en els últims quatre anys han suposat un greu retrocés en la defensa de la biodiversitat.
Continueu llegint la notícia completa: ecologistasenacción.es (17 de desembre de 2106)
Foto: ecoticias.com
8
Nadals Sostenibles
Desembre, el període nadalenc per excel·lència. Es tracta de l'època de l'any on la decoració té una presència abundant en qualsevol municipi espanyol que es preï, on les llars exhibeixen nombrosos adorns i els carrers estan plens de llums,
mostrant el colorit característic d'aquestes dates.
Durant el Nadal, les famílies realitzen diferents activitats com els
tradicionals sopars, reunions o regals, on el motiu primordial d'aquestes festes és passar una estona agradable tots junts, atès que és molt difícil
ajuntar a tots els membres de la família en altres èpoques de l' any, ja sigui per motius de treball o residir a diferents ciutats o països. Tots i
cadascuns dels ciutadans podem ser més solidaris i responsables amb
el medi ambient, ja sigui a l'hora d'escollir la decoració de les nostres cases o el mitjà de transport que utilitzem per desplaçar-nos i veure
com han posat la il·luminació als carrers de les nostres ciutats.
En la majoria de les llars espanyoles, l'element primordial de la decoració nadalenca és l'arbre, on grans i petits ho adornen junts perquè llueixi espectacular en l'inici del Nadal. Però quan aquest període festiu arriba al final, què passa
amb els arbres exhibits a les cases i carrers de les ciutats?
Passen a un segon pla, com si haguessin acabat els seus dies de glòria, atès que la gent s'oblida completament d'ells.
Gran part de la població del nostre país opta per utilitzar arbres artificials davant els naturals causa de la gran quantitat de diners que es estalviar i sobretot, el poder reutilitzar aquest arbre durant tots els anys que sigui possible.
No obstant això, els arbres naturals són més favorables per a la natura, contaminen menys i són més elegants a l'hora de decorar una casa que els artificials, ja que aporten aquest punt extra anomenat vida. En concloure aquestes festes,
els ajuntaments de cada regió espanyola habiliten punts de recollida als ciutadans perquè dipositin els seus arbres i sigui més fàcil aconseguir amb la col·laboració de tots un medi ambient sostenible.
El transport públic és un factor important que els ciutadans no han de passar per alt, és un dels agents principals per
aconseguir l'objectiu d'aconseguir un medi ambient sostenible. Totes aquelles persones que desitgen desplaçar-se per
veure com llueixen els carrers de si ciutat, sens dubte han d'inclinar per utilitzar aquest mitjà de transport, més ecològic i on la contaminació atmosfèrica es redueix considerablement. A més, s'eviten embussos innecessaris per culpa dels
carrers tallats (com pot ser la Gran Via de Madrid) a les quals només tenen accés taxis i autobusos, a banda de trobar aparcament es preveu complicat. A causa d'això, resulta més còmode per als ciutadans i menys perjudicial per al medi
ambient la utilització del transport públic.
La il·luminació dels carrers és el colorit de les ciutats durant aquestes dates. No cal tant despesa innecessària d'energia
perquè una ciutat llueixi més bella i distingida, hi ha diverses formes d'estalviar una gran quantitat d'energia sense que la il·luminació perdi ni una mica de la seva essència inicial. Un altre aspecte rellevant a tenir en compte és el temps que
la il·luminació dels carrers està encesa, i és la major part del temps, cal escurçar aquest temps a les hores de nit o
moments especials. Les bombetes de baix consum i les bombetes LED es presenten com alternatives a les bombetes tradicionals, disminuint d'aquesta manera el consum d'energia i aconseguir així l'objectiu comú que ens uneix a tots,
aconseguir un medi ambient sostenible.
Font: ambientum.com (27 de desembre de 2016)
La DGT envia etiquetes ambientals per 4,3 milions de cotxes
La Direcció General de Trànsit (DGT) ha començat a remetre als conductors espanyols milions d'etiquetes adhesives de col·locació
voluntària que acrediten el grau d'emissions contaminants del seu vehicle, una mesura indispensable perquè els ajuntaments puguin
establir mesures de control -Premiar als més nets o seleccionar els
models que no poden circular, per exemple- a les ciutats que tinguin problemes amb la qualitat de l'aire.
Després de l'enviament de les etiquetes per a cotxes elèctrics, al març,
i híbrids, al juny, ara li ha arribat el torn al gran contingent de cotxes de categories B i C, que engloben tots els turismes de gasolina
matriculats a partir del 2000 i dièsel a partir del 2006, així com tots els
de més de vuit places amb independència de l'any.
Els distintius, que arriben per correu ordinari, es recomana adherir a la part inferior dreta del parabrisa per permetre la seva visibilitat.
Foto: ambientum.com
Foto: elperiodico.com
9
Al llarg del 2017
La primera remesa de la DGT està formada per uns 4,3 milions d'etiquetes per a vehicles de categoria B i C matriculats a les províncies de Madrid, Barcelona, Granada, Sevilla i València, àrees metropolitanes que concentren els problemes
de mala qualitat de l'aire a Espanya. Els enviaments continuaran al 2017 amb la resta de províncies.
Com destaca la pròpia DGT, s'ha optat per incentivar els vehicles més 'saludables' en lloc de criminalitzar als més
contaminants. "Els titulars dels vehicles més antics i contaminants no rebran distintiu ambiental", insisteix. Un dels problemes és que les etiquetes s'han cenyit exclusivament a l'any de fabricació, i no a la cilindrada del vehicle.
Continueu llegint la notícia completa: elperiodico.com (11 d’octubre de 2016)
Catalunya
L’Ajuntament de Barcelona ha de caminar amb fermesa cap una gestió de l’aigua pública amb empoderament ciutadà
L’any 2010 una sentència del jutjat contenciós administratiu 12 va posar de manifest que no existia cap contracte que formalitzés la concessió d’abastament d’aigua a la ciutat de Barcelona a partir de la denúncia d’un veí que havia de
pagar una factura d’un import de 6.500€ que AGBAR reclamava per impagaments. Agbar havia realitzat l’abastament
d’aigua domiciliari a Barcelona durant 140 anys sense cap contracte formal.
Aquesta sentència i la intenció del que després va ser el gran nyap de la privatització d’Aigües Ter Llobregat varen ser les claus inicials del treball persistent i rigorós d’incidència política d’Aigua és Vida en la difusió de les nombroses
irregularitats i l’aberració d’ampliar, a Catalunya, l’activitat de negociar amb un Dret Humà fonamental per a la vida com
ho són l’aigua i el sanejament.
Per a solucionar aquesta evident irregularitat el novembre de 2012 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) li atorgar la gestió integral del cicle de l’aigua incloent-hi l’abastament de 23 municipis, la depuració de les aigües residuals i el
sanejament a una Societat d’Empresa Mixta (SEM) amb una participació de capital majoritàriament privat (incialment 85% provinent d’AGBAR) , deixant el 15% restant per la participació de l’administració pública, i que preveia facturar
uns 300 milions d’euros anuals. L’atorgament es va fer, doncs, sense la convocatòria d’un concurs públic i va tirar
endavant amb els vots a favor de CiU i PSC, l’abstenció de PP i ERC i el vot en contra d’ICV-EUiA.
El 17 de març d’enguany el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul·la la SEM que gestiona el subministrament d’aigua a Barcelona i a l’AMB). Tanmateix, la sentència no és ferma perquè AGBAR ha recorregut al
Tribunal Suprem (TS).
És evident que l’activitat de la Plataforma Aigua és Vida, a partir de la sentència del jutjat contenciós administratiu 12
del 2010, ha obert nous escenaris a Barcelona i a la seva Àrea Metropolitana després d’anys de silenci absolut i d’irregularitats evidents, incloses en la sentència d’anul·lació de la SEM el 2016 pel TSJC.
Continueu llegint la notícia completa: ecologistasenacción.es (24 de novembre de 2016)
Demanen una regulació forta que limiti els importants impactes socials i ambientals de la indústria de creuers
Demà s’inicia la 6ª edició del Congrés International de Creuers a Madrid, una trobada que debatrà la situació mundial d’aquesta indústria. Al
programa es pot comprovar com entre les preocupacions del sector no
estan els impactes negatius que es denuncien sobre aquesta indústria.
Mentre els ports i navilieres prodiguen una història d’èxit amb rècords de cruceristes, creix la protesta social que qüestiona la suposada
repercussió positiva sobre l’economia local i denuncia els costos socials
i ambientals associats a aquesta activitat.
Les polítiques de turisme sense control que han impulsat Barcelona, Illes Balears, Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, i els
canvis en les rutes tradicionals en el Mediterrani per la inestabilitat en alguns països, han provocat una situació insostenible i una forta
contestació de les poblacions locals. Protestes que es donen a escala mundial en nombrosos ports des del Carib fins al
Mediterrani, com ha ocorregut amb el recent cas del creuer de luxe Crystal Serenity per l’Àrtic.
Es tracta de l’expansió d’un mateix patró global que, operat per capitals internacionals, concentra beneficis astronòmics i externalitza els costos sobre les poblacions i el medi ambient sense trobar límits a les seves ambicions. Segons dades
Foto: ecologistasenaccion.es
10
de l’Organització Mundial del Turisme, el 88% de l’oferta mundial està controlada per tres grans companyies navilieres: Carnivale Corporation Plc, Royal Caribbean Ltd. i Star Cruises. Entre les navilieres és habitual registrar els vaixells en
paradisos fiscals i utilitzar banderes de conveniència per evitar normatives laborals i ambientals i evadir impostos.
Entre els majors impactes causats per aquesta indústria estan les emissions contaminants que llança a l’atmosfera. Un creuer mitjà (de 2.000 a 3.000 passatgers) consumeix la mateixa energia que uns 12.000 cotxes, utilitzant un fueloil
pesat 100 vegades més tòxic que el diésel que utilitzen automòbils i camions, ja que conté fins a 3.500 vegades més
de contingut de sofre. Un combustible que està prohibit en terra, on és considerat un residu perillós que exigeix un tractament altament costós. No obstant això es permet el seu ús en el transport marítim per la feble regulació
internacional sobre el sector, que fins i tot li ha deixat fora dels acords de la COP21 sobre el clima, al costat del sector de l’aviació. Ecologistes en Acció alerta que, de seguir com fins ara, la majoria de les emissions en els ports (CH4, CO,
CO2 i NOx) es multiplicaran per quatre fins a 2050, any en el qual arribaran aproximadament a 70 milions de tones de
CO2 i fins a 1,3 milions de tones de NOx. Els efectes sobre la població i sobre el clima tindrien conseqüències devastadores.
Continueu llegint la notícia completa: ecologistasenaccion.es (21 de novembre de 2016)
Per respirar aire legal cal reduir el 30% del trànsit motoritzat
La Plataforma per la Qualitat de l’Aire, en la qual participa Ecologistes en Acció, valora positivament la mesura de
reducció permanent del trànsit a Barcelona però demana compromís per la seva implementació a l’actual mandat.
Per aconseguir els nivells legals cal reduir un 30% el trànsit privat segons va establir el Pla de mobilitat urbana (PMU) 2013-2018. Possiblement
aquest percentatge és major tenint en compte que la "millora
tecnològica" destapada amb el frau dièsel ha portat més contaminació a la nostra ciutat.
Les més de 70 entitats que aplega la Plataforma saluden que per primer
cop es parli del problema de contaminació diària i no d’episodis puntuals, i de la necessitat de mesures permanents estructurals.
Donen suport a gran part de les actuacions presentades però senyalen la manca de definició per valorar el seu grau d’ambició i factibilitat, reclamant que es presenti la reducció d’emissions de cadascuna de les actuacions així com el
pressupost assignat.
En els càlculs que projecta el pla demanen que es consideri també el creixement del trànsit que s’està produint.
Tanmateix celebren que l’Ajuntament presenti per primer cop la restricció del trànsit permanent amb la creació de dues
zones de Baixes Emissions en l’àmbit metropolità i intra-rondes, a l’igual que va fer l’Àrea Metropolitana a la reunió del Consell de Mobilitat del passat mes de juliol. Mesures que s’estan aplicant a més de dues-centes ciutats europees des
de fa anys i que és la principal política europea per reduir les emissions i impulsar els modes de transport sostenible,
vianant, bicicleta i transport públic.
Sense reduir el trànsit es constata que moltes de les mesures del PMU es bloquegen o s’eternitzen sense incidir en la millora de la qualitat de l’aire.
Més aviat la situació està empitjorant amb un augment del 2,3% de l’ús del vehicle privat durant el 2015 a Barcelona.
En el cas Barcelona, la ciutat amb més densitat de vehicles d’Europa, l’avantatge que tenim és que l’Àrea Metropolitana de Barcelona compta amb la segona millor oferta de transport públic del món després de París, segons un estudi recent
de ICTD (The Institute for Transportation and Development Policy). Cal treure cotxes perquè sigui eficient i identificar punts crítics on s’haurà de reforçar el servei.
Continueu llegint la notícia completa: ecologistasenaccion.es (21 de novembre de 2016)
Competitivitat agrària El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha
iniciat el pagament de 23.347.074 € corresponents als ajuts a la competitivitat agrària.
Un total de 1.147 explotacions catalanes es beneficiaran d'aquests ajuts, que estan associades al Contracte Global d'Explotació (CGE)
corresponents a la convocatòria 2015.
Foto: ecologistasenaccion.es
Foto: gencat.cat
11
Els ajuts a la competitivitat agrària comprenen les ajudes a la primera instal·lació de joves agricultors, a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries, a la mitigació del canvi climàtic a les explotacions agràries i la diversificació
agrària.
Aquests ajuts estan cofinançats pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), que participa en un 43% del finançament, i s'emmarquen en el PDR 2014-2020.
Amb el pressupost d'aquest any 2016 es dóna suport a la totalitat de les instal·lacions de joves i una part de les inversions sol·licitades i aprovades de la convocatòria 2015. D'aquesta mateixa convocatòria, resten pendent de
pagament projectes previstos per a les anualitats pressupostàries 2017 i 2018 .
Amb l'objectiu de fomentar la creació d'empreses agràries viables per part de persones joves, el DARP va concedir l'any
2015-775 joves emprenedors l'ajuda a la primera instal·lació. Un cop comprovada la viabilitat i el compliment dels requisits de 712 projectes, els beneficiaris han rebut aquest any el primer pagament corresponent al 50% de l'ajut, per
un import superior a 10M €.
Pel que fa a l'ajuda a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries, en aquest any 2016, el DARP ha pagat una subvenció per un import superior a 10M € a 301 titulars d'explotació, dels qual han realitzat una inversió de 20M
€.
En relació amb l'ajuda a la mitigació del canvi climàtic a les explotacions agràries, un total de 108 explotacions han
rebut 2M €, els quals han suposat una inversió de 4 M €. Finalment, 26 explotacions agrícoles s'han beneficiat de l'ajuda a la diversificació agrària. Dotat amb gairebé 1M €, ha suposat una inversió de gairebé 2,3M € en activitats que aporten
rendes complementàries a l'explotació.
Font: ambientum.com (30 de desembre de 2016)
L'empresa que netejava Flix deixa sense retirar 100.000 metres cúbics de llots
Uns terrenys que amaguen una muntanya tòxica en el subsòl del recinte industrial, dos hectòmetres d'aigua contaminada a l'embassament i una quantitat fins ara indeterminada de
residus tòxics en aquest mateix pantà.
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha revelat, després de conèixer
en una comissió tècnica, que van quedar per extreure, després de la fi precipitat dels treballs de descontaminació a la fi del 2015, 100.000
metres cúbics de residus -unes 150.000 tones-, el que equival a un 12%
del total de material que havia d'eliminar el projecte de descontaminació d'Acuamed.
La Generalitat i l'Ajuntament de Flix reclamen que se solucioni de
manera "immediata" una situació que el municipi anhela des de fa anys
veure resolta i reclamen celeritat al Ministeri de Medi Ambient perquè conclogui i lliuri l'informe que confirmi l'abast d'aquest llegat i la seva composició.
Tot i això, les plantes utilitzades per al tractament dels llots ja estan en part desmantellades i inoperatives.
Continueu llegint la notícia completa: elperiodico.com (16 de desembre de 2016)
CEDAT
Seminari de recerca: Noves tendències teòriques relatives al concepte de justícia global: reformulant la justícia ambiental
El passat 14 de desembre de 2016 a la Sala de Graus del Campus Catalunya URV es va presentar el seminari que va
estar compost per "Noves tendències teòriques relatives al concepte de justícia global: reformulant la justícia ambiental. La teoria de la justícia de J. Rawls, M. Nussbaum i A. Sen". Presentació: Dr. Víctor Merino Sancho, Dra. Àngels Galiana
Saura i Dr. Mario Ruiz Sanz (Universitat Rovira i Virgili). Comentaris: Dra. María Eugenia Rodríguez Palop (Universitat Carlos III de Madrid) i Dr. Vicente Bellver Capella (Universitat de València). "De l'paradigma tecnocràtic a la justícia
ecosocial". Presentació: Dr. Vicente Bellver Capella (Universitat de València). "Reformular la justícia ambiental enfront de la crisi civilitzatòria". Presentació: Dra. María Eugenia Rodríguez Palop (Universitat Carlos III de Madrid).
Organitza: CEDAT amb el suport del Fons Social Europeu, l’AGAUR i el Ministeri d’Economia i Competitivitat Per més informació: http://www.cedat.cat/noticias/844/seminario-de-investigacion-nuevas-tendencias-teoricas-
relativas-al-concepto-de-justicia-global-reformulando-la-justicia-ambiental
Foto: elperiodico.com
12
Normativa
Unió Europea Decisió d'Execució (UE) 2016/2132 de la Comissió, de 5 de desembre de 2016, relativa a les emissions
de gasos d'efecte hivernacle de cada Estat membre per a l'any 2013 contemplades en la Decisió núm. 406/2009 / CE del Parlament Europeu i del Consell.
Per a més informació: DOUE L núm. 331 de 6 de desembre del 2016, pàgines 9 a 11 (3 pàgines)
Decisió d'Execució (UE) 2016/2266 del Consell, de 6 de desembre de 2016, per la qual s'autoritza als
Països Baixos a aplicar un tipus impositiu reduït a l'electricitat subministrada a estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics.
Per a més informació: DOUE L núm. 342, de 16 de desembre de 2016, pàgines 30-31 (2 pàgines)
Reglament d'Execució (UE) 2016/2261 de la Comissió, de 15 de desembre de 2016, relatiu a l'autorització
de l'òxid de coure (I) com a additiu en pinsos per a totes les espècies d'animals (Text pertinent a l'efecte de l'EEE).
Per a més informació: DOUE L núm. 342, de 16 de desembre de 2016, pàgines 18 a 21 (4 pàgines)
Directiva (UE) 2016/2284 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2016, relativa a la
reducció de les emissions nacionals de determinats contaminants atmosfèrics, per la qual es modifica la Directiva 2003/35 / CE i es deroga la Directiva 2001/81 / CE (Text pertinent a l'efecte de l'EEE).
Per a més informació: DOUE L núm. 344, de 17 de desembre de 2016, pàgines 1 a 31 (31 pàgines)
Espanya
Reial Decret 639/2016, de 9 de desembre, pel qual s'estableix un marc de mesures per a la implantació d'una infraestructura per als combustibles alternatius.
Per a més informació: BOE Núm. 298, de 10 de desembre de 2016, pàgines 86.182-86.188 (7 p.)
Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, el Reglament de Planificació Hidrològica i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d'inundació,
cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d'aigües residuals .
Per a més informació: BOE Núm. 314, de 29 de desembre de 2016, pàgines 91.133-91.175 (43 pàgs.)
Resolució de 12 de desembre del 2016, de la secretària d'estat de medi ambient, per la qual es formula declaració ambiental estratègica de l'Estratègia d'adaptació al canvi climàtic de la costa espanyola.
Per a més informació: BOE Núm. 309, de 23 de desembre de 2016, pàgines 90.315-90.330 (16 pàgs.)
Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la llei de prevenció
i control integrats de la contaminació. Per a més informació: BOE Núm. 316, de 31 de desembre de 2016, pàgines 91.806-91.842 (37 pàgs.)
Jurisprudència
Unió Europea Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala), de 8 de novembre de 2016, assumpte
C-243/15, pel qual es resol la qüestió prejudicial en relació amb la interpretació de la Carta Europea de Drets fonamentals, en relació amb el Conveni d'Aarhus.
Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Tercera), de 10 de novembre de 2016,
assumptes C 313/15 i C 530/15, pel qual es resol la qüestió prejudicial en relació amb la interpretació de la Directiva 94 / 62 / CE, d'envasos i residus d'envasos.
Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Primera), de 17 de novembre de 2016,
assumpte C-348/15, pel qual es resol la qüestió prejudicial en relació amb la interpretació de la Directiva d'avaluació d'impacte ambiental de projectes.
Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Quarta), de 21 de desembre de 2016,
assumpte C 272/15, pel qual es resol Règim per al comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle - Obligació de lliurar els drets d'emissió en relació amb els vols entre els Estats membres de la Unió i la
major part dels països tercers. Font: InfoCuria Jurisprudència del Tribunal de Justícia
13
Espanya
Sentència 614/2016, de 30 de juny de 2016. Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura. Dret de propietat. Espais naturals protegits.
Font: CENDOJ
Sentència del Ple del Tribunal Constitucional 165/2016, de 6 d'octubre de 2016. Recurs
d'inconstitucionalitat 1870-2011. Interposat pel Govern d'Aragó respecte de diversos preceptes de la Llei 40/2010 sobre d'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni.
Font: BOE
Sentència del Ple del Tribunal Constitucional 171/2016, de 6 d'octubre de 2016, pel qual es transposa la
Directiva 2012/27/21 / UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, relativa a l'eficiència energètica, pel que fa a les auditories energètiques, acreditació de proveïdors de serveis i
auditors energètics i promoció de l'eficiència del subministrament d'energia. Font: BOE
Sentència 4762/2016, de 27 d'octubre de 2016.Tribunal Suprem. Estat. Reglament General de Costes.
Font: CENDOJ
Sentència 4838/2016, de 08 de novembre de 2016. Tribunal Suprem. Anul·lació del Pla General
d'Ordenació Urbana de Santander per absència de recursos hídrics. Font: CENDOJ
Articles
Farbiarz Mas, Alexandra (2016). La UE proposa la creació d'unitats policials especialitzades en delictes ambientals
Esteve, Abel; Andalús, Javier; Segura, Francisco (2016). Bones pràctiques per al clima en l'aprofitament de diferents tipus de biomassa. Casos pràctics a l'Estat espanyol
The Climate Group (2016). Informe anual 2016 del Pacte d'Estats i Regions
Miranzo Díaz, Javier (2017). Cap a una administració pública sostenible: novetats en la legislació europea de contractació pública
Publicacions de membres del CEDAT Capítols de llibres o articles de revistes
Pérez, Beatriz Felipe; Hofbauer, Jane A.; Mayrhofer, Monika and Calzadilla, Paola Villavicencio (2017). Rethinking the Role of Development Banks in Climate Finance: Panama’s Barro Blanco CDM Project and
Human Rights
Publicacions de recent adquisició Disponibles en CRAI
Derecho ambiental para una economía verde: informe Red Ecover. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2016
Vicente Davila, Fernando. Evaluación de impacto ambiental transfronteriza entre España y Portugal. [Madrid]: Atelier, 2016
Lobo Rodrigo, Ángel. La Ordenación y gestión de las playas: especial referencia a los usos turísticodeportivos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2016
Handbook of transnational environmental crime. Cheltenham, Glos; Northampton, Massachusetts: Edward Elgar
Publishing, [2016] Hinojo Rojas, Manuel; García García‐Revillo, Miquel. La Protección del medio ambiente en el derecho internacional y
en el derecho de la Unión Europea. Madrid: Tecnos, 2016
El butlletí informatiu és un servei gratuït del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)
Par altes o baixes de subscripció, comentaris o suggeriments, escriure a [email protected] https://www.facebook.com/CEDAT.URV