Butlletí informatiuNúm. 23Setembre 2011Exemplar gratuït

Per la Mercè, el Jardí acull per primer cop la Nishikiten:X Mostra de Bonsais a Catalunya

3

SUMARIJARDÍ BOTÀNIC 3 Flaixos 4 Parlem amb la Glòria Lloreda 6 Els programes públics del Jardí Botànic 7 Plagues i malalties 8 Aprenguem botànica… 10 Digitalització de l’Herbari de l’Institut Botànic

ASSOCIACIÓ D’AMICSDEL JARDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci

Núm. 23 BROLLADirecció:Josep M. MontserratCoordinació:Carme SolàConsell de redacció:David Bertran, Miriam Aixart,José Manuel Gómez, Ángel HernansáezCol·laboració:Neus Ibáñez, Glòria Lloreda, Lina Ubero,Jaume PàmiesDisseny gràfic:Ramon MartínezRevisió lingüística:Carme SolàImpremta:ArtipapelPaper Cyclus print de 200 g, 100% reciclatDipòsit legal: B-7696-2003-03-101.000 exemplars gratuïts

Jardí Botànic de Barcelona /Associació d’Amics del JardíBotànic de BarcelonaDr. Font i Quer, 2Parc de Montjuïc08038 BarcelonaTel.: 93 256 41 60 (Jardí)Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics)Fax: 93 424 50 53a/e: jardibotanic@bcn.cat (Jardí)amicsjbb@telefonica.net (Assoc. Amics)Web: www.jardibotanic.bcn.cat

EDITORIAL

El creixement de les col·leccions requereix una perseveràn-cia constant per obtenir les llavors de les plantes que han d’enriquir les col·leccions del Jardí fins a acostar-lo als ob-jectius traçats d’antuvi. Cal recordar que algunes àrees en-cara no estan completament plantades. Les granes de mol-tes plantes són difícils d’obtenir i algunes només es poden aconseguir mitjançant programes d’intercanvi o convenis de col·laboració amb centres de conservació dels països on viuen de manera espontània. L’altra possibilitat és anar-les a recollir directament, sempre respectant els convenis in-ternacionals i les normes regionals que protegeixen la flora. Enguany estem centrant els nostres esforços de recol·lecció directa en dues direccions: per una banda, completar els lots disponibles de llavors de plantes amenaçades i en perill d’extinció a Catalunya, amb el propòsit de realitzar els as-sajos necessaris per posar-les en cultiu i aprendre a propa-gar-les per tal d’afrontar amb èxit, en el futur, els possibles programes de reintroducció i reforçament d’algunes pobla-cions naturals. Per l’altra, millorar la representació de les plantes de la flora mediterrània en cultiu a Barcelona, por-tant granes de les espècies més representatives o bé d’aque-lles que per diversos motius el Jardí necessita.

La recol·lecció directa requereix molta experiència perquè s’han de conèixer prèviament les localitats de les plantes que es busquen i saber-les reconèixer quan, tot sovint, ja no els queden ni fulles ni flors. Des d’aquí volem regraciar l’ajut dels nombrosos botànics catalans que ens han volgut acompanyar per facilitar-nos la loca-lització de les poblacions menys accessibles.

Amb aquests propòsits principals hem visitat des dels Ports de Tortosa al Cap de Creus i des dels voltants de Barcelona fins al Segrià o la Noguera. També hem visitat de nou el Marroc oriental i diversos indrets d’Andalu-sia oriental. Esperem veure ben aviat algunes d’aquestes plantes florir sota el mateix cel que moltes altres plantes mediterrànies del nostre Jardí Botànic de Barcelona.

Josep M. MontserratDirector del Jardí Botànic de Barcelona

FLAIXOS

La Nishikiten amplia fronteres! Per la Mercè el Jardí acollirà la Nishikiten, X Mostra de Bonsai, organitzada conjuntament per l’Asso-

ciació Art del Bonsai i el Jardí Botànic. La mostra ve acompanyada de diverses activitats, com demostracions de tècniques de modelat, tallers de bonsai per a aficionats i per a infants, tallers de Raku (tècnica japonesa de tractament de ce-ràmica), mercat de bonsais, i una activitat que té molt èxit entre els aficionats: l’anàlisi de l’exposició a càrrec del mestre japonès Chiharu Imai.

Enllestides les vitrines del Museu Blau. A l’exposició “Planeta Vida” del Museu Blau ja podeu veure acabada la part de botànica. Consta

de tres vitrines amb llavors, fruits, fulles i plecs d’herbari, i una taula amb un conjunt de fotografies de flors, organitzades en un mapa de la Terra amb les dife-rents localitzacions mediterrànies de cadascuna. Cal destacar que és un material generalment poc vist en museus de ciències naturals i que conté exemplars ex-trets majoritàriament del nostre Jardí.

El Jardí contribueix a l’Estratègia Mundial per a la Conserva-ció d’Espècies Vegetals. Aquesta primavera-estiu el Jardí ha iniciat un

seguit de campanyes de prospecció de plantes amenaçades amb la finalitat d’aju-dar a complir els objectius fixats per l’Estratègia Mundial per a la Conservació de les Espècies Vegetals 2011-2020, que forma part del Conveni de Biodiversitat Bio-lògica del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. El treball, que hem dut a terme al llarg de tota la franja costanera catalana, ens ha permès recol·lectar llavors d’una cinquantena d’espècies rares o endèmiques de la flora catalana.

Millores al Jardí Botànic Històric. El Servei de Promoció i Conser-vació de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha instal·lat

una font d’aigua potable al Sot de la Masia, prop de l’hort. En endavant, visitants i voluntaris ja podran refrescar-se sense haver d’anar a la plaça del Sot de l’Estany.Per altra banda, s’ha millorat la senyalització i l’estètica de l’entrada del JBH, en coordinació amb el Departament de Comunicació del Museu de Ciències Natu-rals: s’ha canviat el cartell d’entrada al Jardí, incorporant-hi el nou logotip, i s’ha folrat de fusta la caseta del servei de vigilància.

Imatge de la portada:Bougainvillea glabra

Imatge del fons: Delphinium bolosii

4 5

PARLEM AMB LA GLòRIA LLOREDA

A la pàgina web de l’Associació dieu que heu fet d’aquest art “un vehicle d’expressió creativa”. Ens ho pots explicar una mica? Molta gent se sorprèn quan manifes-tem que el bonsai és un art, perquè desconeixen el que significa el bonsai en la seva màxima expressió. El bon-saista, la persona que cuida bonsais, transmet els seus sentiments i la seva creativitat en la forma de cultivar el bonsai. Així, un mateix arbre serà in-terpretat de tantes maneres diferents com cuidadors tingui. El bonsai és una escultura viva, que està en canvi permanent.

Quina filosofia hi ha darrere del bonsai? Per una banda, i en contra del que molta gent pensa, hi ha un respecte i una estimació molt grans per la natu-ra. Per altra banda, és imprescindible tenir valors artístics, a més d’altres valors com constància, perquè el bon-sai no admet descuits ni interrupci-ons, i paciència, ja que els treballs es realitzen tenint en compte el desen-volupament de l’arbre a anys vista.

Des del 2001 t’encarregues de l’or-ganització de la Nishikiten. Què sig-nifica aquesta paraula?

Com que és una mostra itinerant vo-líem un nom que la identifiqués in-dependentment del lloc on es fes. El nostre amic Josep Berch, que malau-radament fa un temps que ens va dei-xar, va proposar el nom de Nishikiten, que entre altres coses significa “els colors de la tardor”, ja que la mostra es fa sempre a la tardor.

Com va sorgir la idea de fer aquesta mostra?A l’Associació teníem la inquietud de fer una exposició més en la línia del que es feia a altres ciutats d’Europa, seleccionant els arbres i cuidant tots el detalls. N’hem fet una cada any du-rant 10 anys (entre Granollers, la Gar-riga i les Franqueses del Vallès) i de mica en mica ens hem anat guanyant la confiança de les persones que tenen les millors col·leccions de l’Estat es-panyol. Des de fa dos anys treballem la idea de portar-hi gent i arbres de tot el món, és a dir, de fer-la interna-cional, com la Sakka Ten (d’Itàlia), la Ginkgo (de Bèlgica), l’enorme Koku-fu Ten (del Japó) o, en l’àmbit estatal, la d’Alcobendas. Per això calia també convertir-la en biennal, com la majo-ria de mostres importants.

Enguany organitzeu l’exposició amb el Jardí Botànic i el Museu de Cièn-cies Naturals de Barcelona.

Efectivament. L’oferiment ens va ve-nir de Juanjo Pardo, cuidador dels bonsais del Jardí Botànic i company nostre de l’Associació, i considerem que és una gran oportunitat per mi-llorar la mostra i fer el salt que tant hem somiat perquè esdevingui inter-nacional.

Per acabar, si haguessis de dir en po-ques paraules d’on prové la fascina-ció pels bonsais, què diries? L’encant del bonsai crec que ve de la combinació de l’amor per la natura amb el fet que és un mateix qui l’ajuda i en ressalta la bellesa, fent-la arribar a la seva màxima expressió. El bonsaista és l’escultor d’un ésser viu.

Carme Solà

Glòria Lloreda, presidentade l’Associació Art del Bonsai.Des del 2001 s’encarrega,juntament amb tot l’equipde l’Art del Bonsai, de la mostrade bonsais Nishikiten.

Relació de membres de l’equip:– Selecció dels arbres i muntatge

de l’exposició: Xavier Massanet– Mercat: Jeremias Harnan– Pàgina Web: Ana Cacerez– Tallers infantils: Manel Garcia

i Javi Garcia– Presentació de l’associació:

Sergi Fernandez– Disseny gràfic: Ruben Roig

i Dan Roig– Secretaria: Mercè Lazo– Tresoreria: Joaquim Mauri

6 7

ELS PROGRAMES PúBLICS DEL JARDÍ BOTÀNIC

El Jardí Botànic de Barcelona:un patrimoni estimulantper a un públic motivat

Un dels objectius dels programes públics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és difondre el patrimoni que es conserva al Jardí Botànic, i per fer-ho s’organitzen propostes dirigides als diferents públics de què gaudeix el Jardí. La comunitat educativa disposa d’un conjunt d’activitats adaptades a tots els nivells de l’ensenyament, amb més d’onze mil participants el curs 2010-2011. En aquesta línia, les festes de primavera i tardor reuneixen un públic familiar molt nombrós. El públic interessat disposa de cursos i seminaris que aprofundeixen en els temes lligats a la recerca i a l’activitat del Jardí Botànic. Dins d’aquesta col·lecció de planta viva única a la ciu-tat que representa el Jardí, enguany el Museu vol donar a conèixer la singular col·lecció de bonsais, que tot i que data del 2002, encara és força desconeguda. Els visitants del Jardí en poden descobrir una part, que s’exposa en un espai especialment condicionat. A més, el 28 i 29 de maig es va organitzar una mostra de boscos de la col·lecció, amb motiu de l’Any Internacional dels Boscos. La mostra ocupava la sala d’expo-sicions de l’Institut Botànic, i el públic va poder gaudir de la bellesa i la perfecció dels bonsais seleccionats. Així mateix, durant les festes de la Mercè el Jardí Botànic, conjuntament amb l’As-sociació Art del Bonsai, organitzarà la “Nishikiten. X Mostra de Bonsai”, una trobada nacional i internacional que comptarà amb la participació de destacats especialistes.Aquestes activitats permetran consolidar el Jardí Botànic com a centre de conei-xement de l’art del bonsai al mateix temps que s’esperen nous públics interessats en aquesta part del patrimoni del Jardí. Finalment, cal destacar l’activitat i el suport de l’Associació d’Amics del Jardí, que ajuden de manera incondicional a la difusió del Jardí Botànic de Barcelona.El Museu treballa per fer del Jardí un servei cultural a l’abast de tothom.

Lina Ubero i Badia. Cap de Programes Públics Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El psíl·lid escut dels eucaliptus vermells

A les col·leccions del gènere Eucalyptus s’observen taquetes blanques a les fulles. Si us hi atanseu i us hi fixeu bé, veureu que es tracta d’uns petits escuts cònics que prote-geixen les nimfes d’un psíl·lid.

Homòpter de la família Psyllidae anomenat Glycaspis brimblecombei, es coneix normal-ment com el psíl·lid escut dels eucaliptus vermells, ja que aquests són molt més sus-ceptibles a la plaga. Originari d’Austràlia, l’insecte xuclador afecta diverses espècies del Jardí Botànic: E. camaldulensis, E. cos-mophylla, E. rubida, E. leucoxylon var. rosea, E. megacornuta i E. diversicolor.

El seu cicle es desenvolupa a temperatures que oscil·len entre els 16,5ºC i els 22ºC, i es completa entre els 26 i els 57 dies. De-penent de les condicions climatològiques, les generacions poden solapar-se. Presen-ta 5 estadis nimfals, els tres primers de co-lor groc i els dos darrers amb tonalitats que varien del groc cap al taronja, amb parts fosques (color cafè) al darrer estadi.

El verd groguenc dels adults en facilita el camuflatge i l’expansió. Disposen els ous en forma de filera o en agrupacions irre-gulars a les fulles joves i als brots tendres.

Text: José Manuel GómezImatges: Ángel Hernansáez (1) (2), José Manuel Gómez (3)

PLAGUES I MALALTIES

1. Fulla d’Eucalyptus camaldulensis plenade conus nimfals en diferents estadis.Els puntets taronges més petits són postes.

2. Nimfa i escuts blancs compostosde sucres cristal·litzats.

3. Mascle adult. Longitud: 2,5 – 3,1 mm.

98

APRENGUEM BOTÀNICA…

• Nom científic: Cneorum tricocconNom comú: Olivella, olivereta, boixerol, escanyacabres, garrupa, raspall. Olivillo (cast.).• Etimologia: del grec kneoron, “raspador”, en al·lusió a les seves propietats vesicants i irritants. tri- = tres i kokkon = coc.• Descripció: L’olivella és un petit arbust perenne, de fulles simples, esparses, en-teres, espatulades, sèssils, i amb el limbe coriaci i lluent.Floreix a final de primavera (maig-juny). Les flors són hermafrodites, actino-morfes i trímeres o tetràmeres. Es disposen en cimes a l’axil·la de les fulles su-periors sobre curts peduncles. El fruit és drupaci i normalment està format per 3 cocs lobulats (cadascun dels carpels individualitzats d’un ovari que té els carpels soldats, i que pot contenir una o més granes o llavors). En la maduració primer són verds, després vermells i finalment negres o grocs. És una espècie bastant rústega que pot viure bé en terrenys calcaris i secs, pro-pers al litoral.Admet la poda i pot retallar-se per formar tanques vegetals. N’hi ha exemplars ben desenvolupats al Jardí Botànic de Barce-lona, concretament a la rocalla balear, i alguns altres de plantats més recentment estan situats a la brolla basòfila de la Me-diterrània occidental.Fulles i fruits s’han fet servir localment de purgant i de diürètic, encara que com a purgant l’olivella és molt violenta i, doncs, poc recomanable.Presenta una curiosa distribució disjunta restringida al Mediterrani occidental i li-mitada a algunes àrees costaneres de la pe-nínsula Ibèrica, França, nord d’Itàlia i Sardenya, però les poblacions més grans són a les Illes Balears. A Catalunya creix des del Port de la Selva fins a Cadaqués.

El grau de dispersió del C. tricoccon és baix i depèn del mutualisme amb un ani-mal que s’alimenti dels seus fruits i en dispersi les llavors. En depèn tant, que una alteració en aquesta relació pot fins i tot dur aquesta planta a l’extinció en una localitat determinada. Curiosament, a les Illes Balears la introducció de mamífers carnívors (martes i genetes) ha trencat la interacció mutualista planta-sargantana i, com a conse-qüència, a Mallorca la planta s’ha estès a altituds més elevades, i ha colonitzat altres hàbitats. A Menorca, en canvi, la pràctica desaparició del rèptil ha reduït dràsticament les poblacions de C. tricoccon fins a gairebé l’extinció.

La família de les rutaceae• Etimologia: El nom de la família ve de la ruda (Ruta graveolens).• Caràcters diagnòstics: generalment són arbres i arbustos, i en algun cas herbes, de gran importància econòmica. En molts individus d’aquesta família, quan se’n friccionen les fulles se’n desprèn una olor molt forta, de vegades desagradable, procedent dels olis essencials segregats per unes glàndules que poden observar-se en les fulles, a contrallum, com punts transparents.• Distribució de les rutàcies al món:Nº de gèneres al món: uns 150.Nº d’espècies: unes 900.Regions tropicals i temperades.Usos: fruits cítrics, ornamentals i essències per a perfumeria i medicina.• Les rutaceae del Jardí Botà-nic:Austràlia: Philotheca myoporoi-des, Correa pulchella i Boronia he-terophylla.Sud-àfrica: Zanthoxylum capense, Clausena anisata, Vepris lanceolata, Coleonema pulchellum i C. album.Mediterrània occidental: Cneorum tricoccon (rocalla balear).Canàries: Neochamaelea pulverulenta (tabaibal).

Distribució disjunta de C. tricoccon

10 11

DIGITALITZACIÓ DE L’HERBARI DE L’INSTITUT BOTÀNIC (BC)

L’Institut Botànic de Barcelona, centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona, conserva el segon herbari més important de la Península. Aplega uns 800.000 exemplars entre herbaris històrics, herbari general i col-leccions complementàries (fig. 1).Els herbaris històrics, conservats de manera segre-gada a l’herbari general pel seu valor històric, conte-nen exemplars recol·lectats des del segle XVI fins al XIX i encara ara són útils per a la recerca científica.A l’herbari general es conserven materials recol-lectats per la majoria dels botànics que s’han inte-ressat per la flora del nord-est peninsular. Un volum important va ser aplegat pel mateix Font i Quer i els seus col·laboradors al llarg de les campanyes de-senvolupades a la península Ibèrica i al Marroc. Es conserven també plantes de J.M.C. Arvet-Touvet, M. Bernades, A. de Bolòs, O. de Bolòs, R. Bolòs, C. Pau, R. Maire, E. Jahandiez, R. Margalef, R. Masferrer, P. Montserrat, F. Masclans, E. Batalla i J. Vigo, entre molts d’altres.

Es tracta d’una col·lecció en creixement continu gràcies sobretot a les recol·leccions portades a terme pel personal investigador de l’Institut, però també per l’activitat d’intercanvi i donacions que es manté amb altres herbaris d’arreu del món.

Des del 2006 s’està duent a terme un projecte de digitalització de la col·lecció. La idea és fer accessibles a la comunitat científica les col·leccions conservades, mitjançant la publicació per Internet de les dades dels plecs. Cal donar a conèi-xer tota la informació continguda en els herbaris per poder fer un catàleg el més complet possible de la biodiversitat al nostre país i poder així constatar la diver-sitat d’una mateixa espècie en diferents ecologies, localitats, alçades...Ja s’han informatitzant les dades dels plecs amb el programa “Herbar”, un pro-grama emprat per la majoria d’herbaris de la península Ibèrica i que està recolzat pel node GBIF (Global Biodiversity Information Facility) a Espanya.A l’actualitat ja s’han informatitzat 48.500 plecs, les dades dels quals s’exporten periòdicament al GBIF (http://www.gbif.es/) perquè puguin ser consultables per la comunitat científica.

També es col·labora amb el projecte ORCA (Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans, http://biodiver.bio.ub.es/orca/), obra en la qual s’han recollit fins a l’actualitat 541 cites de plecs de l’herbari de l’Ins-titut Botànic de Barcelona.

Des del 2007 s’està col·laborant en un altre projecte per digitalitzar els plecs ti-pus dels herbaris d’arreu del món. Un plec tipus és aquell en el qual l’autor s’ha basat per a la descripció d’un tàxon per primer cop. És el testimoni últim de re-ferència per a l’aplicació correcta dels noms de les plantes. Segons el Codi de Nomenclatura de Viena, a partir de l’any 1953 la descripció de nous tipus s’ha de publicar vàlidament en revistes científiques, cosa que obliga els investigadors a donar referències de l’exemplar en el qual s’han basat per a la seva descripció i a citar el plec d’herbari referit i on està guardat.A l’herbari BC s’ha calculat que se n’hi conserven uns 10.000.

Aquest projecte de digitalització de plecs tipus és fruit d’un conveni entre l’Insti-tut Botànic i la Fundació Andrew W. Mellon (http://www.mellon.org/), una ins-titució americana sense ànim de lucre que dóna diners i dota els centres d’ordi-nadors i d’escàners adequats per escanejar els plecs. Les imatges, de molt alta qualitat, de 200 MB aproximadament, i de 6.000 dpi, es publiquen a la seva pàgina web (http://plants.jstor.org/).

Mitjançant aquestes imatges, que permeten observar la majoria de les caracte-rístiques de l’exemplar, els científics poden consultar els plecs tipus per Internet sense haver de visitar els diferents herbaris. També es digitalitza la informació de les etiquetes mitjançant l’Herbar i es bolquen les dades a la mateixa pàgina web.

L’escàner usat està especialment dissenyat perquè no calgui girar els plecs i evitar així el risc de perdre part del material (fig. 2). Es tracta d’un escàner convencional però que s’ha muntat de forma invertida, de manera que només cal pujar el plec cap amunt amb una maneta perquè toqui la superfície de l’escàner i escanejar.

Fig. 1. Vista general de l’Herbari BC

Fig. 2. Unitat d’escaneig de l’Herbari BC

13

BREUS DE L’ASSOCIACIÓ...

Nous estatuts pera l’associació El dimecres 29 de juny es va celebrar una assemblea general extraordinària amb la finalitat d’acceptar la propos-ta de nous estatuts, adaptats a la Llei 4/2008, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. L’advocat Raimon Bergós, com ja va fer el 1993, ha desenvolupat la pro-posta de canvis, i va assistir a l’assem-blea per poder explicar-la.La proposta es va aprovar per unani-mitat, amb la qual cosa els estatuts vi-gents per a l’Associació són els accep-tats el 29 de juny del 2011.

Què fan els voluntaris?El Jardí Botànic de Barcelona comp-ta amb un Pla de Voluntariat que col-labora en diverses tasques de mante-niment, conservació i divulgació del Jardí. En aquesta secció volem donar a conèixer quines són aquestes tasques, explicades pels mateixos voluntaris.

GRuP DEL ViVERUna de les principals activitats que realitzen els voluntaris consisteix en la plantació de noves plantes que s’han cultivat al viver o que han estat adquirides de fonts externes. Tam-bé ajuden en el manteniment de les diferents àrees plantades realitzant

desherbatge, poda, retallada de tan-ques vegetals, rec, etc.A més, sembren llavors de plantes anuals, incloent varietats autòctones i plantació de bulbs segons les estacions de l’any.John Robb

GRuP DE FOTOGRAFiAGuia portàtil multimèdia al JBBEl Jardí Botànic de Barcelona ha vol-gut aplicar els recursos tecnològics de geoposicionament i navegació per resoldre d’una manera innovadora i eficient les exigències de gestió, do-cumentació i divulgació que comporta la col·lecció de planta viva.

Per això s’ha impulsat un projecte conjunt entre la Universitat de Barce-lona i el Jardí Botànic: una guia portà-til multimèdia, que es podrà demanar en préstec a les taquilles. L’aplicació informàtica de la guia també es po-drà descarregar al mòbil. El visitant apareix ubicat en el mapa del Jardí, i en desplaçar-se per l’espai físic va

El 2007 es van obtenir 1.107 imatges d’alta resolució de plecs africans (projecte API) (fig. 3). Actualment a la pàgina web de la Fundació hi ha penjats 363.850 plecs africans d’herbaris de tot el món, de manera que aquesta institució ha aconseguit que el continent amb menys recursos per digitalitzar els seus exem-plars (la majoria conservats en herbaris europeus) tingui el volum més impor-tant d’imatges accessibles per Internet.

El 2010, l’Institut Botànic va continuar col·laborant amb el projecte LAPI, en què es van digitalitzar 722 imatges de plecs llatinoamericans (fig. 4).

Pròximament es vol participar en el projecte GPI (Global Plants Initiative), pro-mogut per la mateixa entitat per digitalitzar tots els plecs tipus de l’herbari inde-pendentment del seu origen geogràfic, de manera que es puguin consultar sense necessitat de prestar-los, cosa que contribuirà a la seva millor conservació. Tot i que per aconseguir aquest objectiu encara queda molta feina per fer.

Fig. 3. Plec tipus africà, BC-98241,Perralderia paui Font Quer

Fig. 4. Plec tipus americà, BC-624109,Ilex yurumanguinis Cuatrec.

14

✁Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/sòcia:

individual: 20 € Estudiant: 14 € Jubilat: 14 € Protector: 300 € ..........................

Nom i cognoms ................................................................................................. Data de naixement .....................................

DNI ................................................ Població ...........................................................................C.P. ....................................

Adreça ................................................................................................................Telèfon ...................................................

Forma de pagamentIngrés en compte (s’adjunta justificant):“la Caixa”, oficina 1152, núm. compte: 0200048724Xec nominatiu

En efectiu

Entitat bancària (recomanat)

Data ........................... Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona (C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo el banc/caixa .............................................................................

Adreça agència ........................................................................................

Població ................................................................... C.P. ........................

ENTITAT OFICINA DÍGIT CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’araper l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

RACÓ DEL SOCI

visualitzant sobre el mapa totes les plantes del Jardí, de manera que pot accedir a la informació de cada una: descripció, floració, imatges, etc. Un grup de voluntaris de l’Associació, apassionats per la fotografia i la natura, col·laboren en aquesta tasca fotografi-ant les espècies del Jardí que passaran a formar part d’aquesta guia.Eva Ollé, Col·leccions, JBB

Així, doncs, si us agrada la fotografia i la natura us convidem a participar en aquest projecte de documentació fo-togràfica del Jardí. Envieu un correu a: info@amicsjbb.org

Camp de treballdel voluntariatLes tasques que s’han dut a terme du-rant el camp de treball de juliol d’en-guany han estat les següents:

– Manteniment de les parcel·les de-dicades a plantes aromàtiques, culi-nàries i medicinals.

– Creació de nous parterres en la zona de l’hort.

– Diferents podes d’aclarida.– Voltejat, garbellada i obtenció de

compost vegetal.Tot i que algunes activitats han estat bastant dures, ateses les condicions climatològiques, cal destacar la cons-tància i passió dels voluntaris. La ma-jor satisfacció que ens ha quedat són aquests instants de pau, d’alegria i, també, de màxim esforç, sempre re-compensat pel resultat obtingut.Volem agrair la col·laboració i l’entu-siasme, i convidem a tothom qui ho desitgi a participar en properes acti-vitats.Pere Casbas

Més informació a l’Agenda d’Activitatsi a la web www.amicsjbb.org

ACTIVITATSViatge a la Selva d’Irati. Del 25 al 29 de juliol del 2011 s’ha dut a terme l’estada a la Selva d’Irati (Navarra), on hem pogut gaudir d’un entorn magní-fic i d’un ambient de companyonia exquisit.Les fagedes immenses, juntament amb alguna ave-tosa espectacular, alternen amb la flora dels prats de muntanya, que hem pogut estudiar detalladament. Però no només això: hem vist també la fauna de la Foz de Lumbier, monuments megalítics com el Crom-

lech d’Organbide, o fenòmens geològics interessants com la cova d’Arpea, sense oblidar visites turísti-ques més convencionals com les de Roncesvalles o St.Jean a Pied de Port, i pujades a cims com l’Urkulu.En resum, una experiència inoblidable que recoma-naríem a qualsevol persona i que seria bo que fos l’inici d’altres sortides futures. Emili Giménez

AGENDA• Dimecres 21/9 i dissabte 1/10:

trobada de voluntaris.• Dissabte 15/10: passejada matinal

per la Ciutadella.• Dissabte 5/11: xerrada-passeig al Jardí: l’alzina.• Dissabte 12/11: taller sobre plantes medicinals.• Dissabte 19/11: taller pràctic sobre el saüc.• Diumenge 20/11: sortida boletaire.• Dissabte 17/12: Festa de Nadal

2012: Celebrem 10 anys de viatges per conèixer jardins. Preparem la visita al Kews Garden, a An-glaterra.Inscripcions abans de final d’any.

Loteria de Nadal: el número és el 59301.Ja en podeu fer la vostra comanda ainfo@amicsjbb.org i al 616134533.

Coedita:

Euphorbia, il·lustracióde Josep Sabanès, voluntaride l’Associació d’Amics.

www.museuciencies.bcn.cat

www.museuciencies.bcn.catwww.agenda.museuciencies.catwww.blogmuseuciencies.orgwww.facebook.com/museuciencies

museuciencies@bcn.catjardibotanic@bcn.cat

Museu BlauParc del Fòrum

Jardí BotànicJardí Botànic HistòricParc de Montjuïc

Museu MartorellLaboratori de NaturaParc de la Ciutadella

Institut Botànic de BarcelonaCentre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona

Associació d’Amics del Museu deCiències Naturals de Barcelona

Amb la col·laboració de:

Estació meteorològica del Jardí Botànic. Període: 11/04/2011 a 21/08/2011per José Manuel Gómez

Dies analitzats: 133Dies amb pluja: 41Precipitació acumulada: 359,8 l/m2

Temperatura mínima: 10,2º C (16/04/2011)Temperatura màxima: 31,9º C (21/08/2011)Cop de vent més fort: 50,8 km/h (19/07/2011)Total dies òptims de visita: 84 dies (63%)

69%dels dies sense pluja

31% delsdies amb pluja

La nostra llavor fa créixer el Jardí