1

BUTLLETÍ Nº 14SETEMBRE 2007Exemplar gratuït

Quercus calliprinos,a la zona de la Mediterrània

oriental del JardíFotografia: Amadeu Camps

Els guies voluntaris del Jardí • El llegat d’Oriol de Bolòs

SUMARI JARDÍ BOTÀNIC

3 Flaixos 4 Serveixen els jardins botànics per ensenyar i divulgar les ciències naturals? 6 Aprenem botànica... 8 Benjamí Aïsa, cap dels voluntaris de les visites guiades 10 Oriol de Bolòs. L’empremta d’un gran científic 12 L’Armilla del naturalista: un nou recurs lúdic i educatiu al Jardí

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC

13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci

Nº 14 BROLLADireccióJosep M. MontserratCoordinacióAmadeu CampsConsell de RedaccióAnna M. Llor, Carlos Azofra,Josep M. Montserrat i Amadeu CampsCol·laboradorsJaume Pàmies, Josep Manel Gómez,Núria Abellán, Teresa VilaDisseny gràficRamon MartínezImpremtaImatge i producció editorialde l’Ajuntament de Barcelona

Paper Cyclus offset de 170 g,100% reciclatDIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-101.000 exemplars gratuïts

Amb la col·laboració del Centre deNormalització Lingüística de Barcelona.Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts

Jardí Botànic de Barcelona/Associació d’Amics del JardíBotànic de BarcelonaC/ Dr. Font i Quer, 2Parc de Montjuïc08038 BarcelonaTel. 93 426 49 35 (Jardí)Tel. 93 325 29 73 (Assoc. Amics)Fax 93 424 50 53A/e: jardibotanic@bcn.cat (Jardí)amicsjbb@telefonica.net (Assoc. Amics)Web: www.jardibotanic.bcn.cat

EDITORIAL

Diuen que viatjar et permet aprendre i conèixer dife-rents costums i maneres de pensar i de fer les coses.Enguany, l’Associació d’Amics del Jardí Botànic ha organitzat el seu cinquè viatge per visitar un altre jardí de l’Estat. Sembla que va ser ahir quan anàvem a Mallorca a visitar-hi el Jardí Botànic de Sóller. Poste-riorment, València, Gijón, Màlaga i Còrdova han estat les nostres destinacions.

És curiós, i gratificant, poder dir que no val la pena buscar similituds o diferències entre tots aquests jardins. S’han de valorar i apreciar per la seva realitat aïllada, pels seus objectius i pel seu valor com a re-serva natural o museu vivent.

Fa més de sis anys que vaig visitar per primer cop el Jardí Botànic de Barcelona. Gaudeixo de pensar com ha canviat en aquest temps, i em complau sentir dir als voluntaris, als socis, als visitants, als treballadors que bonic que és el nostre Jardí.

Gaudim-ne tots. L’agenda d’activitats, objectiu que teníem per millorar aquest 2007, ens ofereix un ven-tall de motius per apropar-nos al Jardí. Sortosament, els barcelonins no hem de viatjar per visitar un gran jardí botànic.

Ana M. Llor i Duran

Presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic

3

Flaixos

4Properament, i gràcies a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, subs-tituirem els suports dels cartells de curiositats del Jardí i n’incremen-tarem el nombre, passarem de sis a dotze. Els núvols, el tarout, els ro-quissars, els ocells i els arbres his-tòrics del Jardí en són alguns.

4La Fundació Catalana per a la Re-cerca i la Innovació coordina la 12a Setmana de la Ciència del 9 al 18 de novembre. El Jardí i els Amics oferim tallers per als més joves i una xerrada sobre l’expedició del vaixell Bio Hes-pérides a l’Àrtic el mes de juliol pas-sat, en el marc del projecte ATOS.

4Al número 28 del mes d’abril passat, de la revista Nat (pàg. 40-43), hi va aparèixer un article sobre els Jardins Botànics de Barcelona, Blanes, Sóller i València, titulat Quatre jardins botà-nics que cal descobrir. Visitem els centres de recerca i conservació més emblemàtics del nostre país. Us el recomanem!

4La Asociación Ibero-Macaronésica de Jardines Botánicos (AIMJB) acaba d’editar juntament amb la Universidad de Alcalá de Henares, una guia titulada Jardines Botánicos de España y Portugal. Al llarg de quatre-centes vuitana pà-gines s’hi descriuen vint-i-quatre Jardins Botànics d’Espanya, Gibraltar

i Portugal. Properament es podrà ad-quirir a la taquilla del nostre Jardí.

4En el marc de Barcelona Ciència 2007, el 28 de juny passat el Museu d’Història de la Ciutat va inaugurar al Monestir de Pedralbes l’exposi-ció Plantes, remeis i apotecaris. El jar-dí medieval del Monestir, en la qual el Jardí Botànic hi ha col·laborat. Rela-cionada amb l’exposició, aquest curs 2007-2008, s’ofereix als alumnes de primària una activitat d’història i botànica, que anirà a càrrec del Ser-vei d’Activitats Educatives (SAE), de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona.

Dades climàtiques bàsiquesal Jardí Botànic,

per Josep M. Gómez

Mitjana temp. màximes 12,5 º C 22,9 º C

Hivern Primavera 2006-07 2007

Mitjana temp. mínimes 7,6 º C 13,9 º C

Màxima absoluta 19,3 º C 32 º C 12 febrer 18 juny

Mínima absoluta 2,6 º C 5,3 º C 27 gener 22 març

Precipitació acumulada 39,2 l/m2 110,3 l/m2

a tota l’estació

4

Del 3 al 6 de juny, se celebrà a la ciutat de Coimbra, a Portugal, el IX Simpósio da Associaçäo Ibero-Macaronésica de Jardins Botânicos, una entitat que, l’any 1985, va fundar diferents jardins bo-tànics dels estats espanyol i portuguès. Actualment, aquesta associació té uns vint-i-cinc jardins botànics associats, un dels quals és el de Barcelona.

D’ençà de l’organització del primer simposi el 1988, aquestes trobades s’han continuat fent amb una periodi-citat biennal. En aquesta ocasió hi và-rem assistir dues persones de l’equip del JBB, una, la Teresa Vila, hi va pre-sentar una comunicació titulada Las actividades del Jardín Botánico de Barcelona.

De fet, per als tècnics i directius dels distints jardins el simposi és un punt de trobada, és el moment de compartir experiències, de debat i discussió, de cerca de solucions conjuntes. Aquesta trobada és tan important que a Coimbra va sorgir la proposta de fer unes jorna-des monogràfiques els anys en què no hi ha simposi, per tal de mantenir viu aquest contacte. Les primeres jornades es faran l’any vinent a València i el pro-per simposi a Màlaga, al Jardín Botáni-co-Histórico La Concepción.

Aquest any el tema central fou el paper dels jardins botànics en l’ensenyament i en la divulgació de les ciències de la natura. El tema no era nou, anys enre-re ja s’havia tractat, no és estrany però, que tornés a sorgir. La divulgació de les ciències naturals, i, l’educació ambien-tal, han estat, tradicionalment, un dels eixos bàsics dels jardins botànics.

Temàtiques més tradicionals, com l’educació ambiental per a escolars, o d’altres com l’etnobotànica o la divul-gació científica, estan creixent amb força a quasi tots els jardins botànics.

Coimbra és una ciutat universitària, a mig camí entre Lisboa i Porto, i a uns 40 km de la costa atlàntica. El Jardim Botânico da Universidade de Coim-bra, d’estil clàssic, creat el 1772 i vin-

Simposi a Coimbra

SERVEIXEN ELS JARDINS BOTÀNICSPER ENSENYAR I DIVULGARLES CIÈNCIES NATURALS?

Alguns dels participants al Simposi durantla visita al Jardim Botânico da Universidade

de Coimbra

5

culat històricament a la Universitat, és digne de ser visitat. Conté alguns exemplars de grans dimensions i els hivernacles també mereixen una vi-sita detinguda.

Altrament, són molt interessants el Banc de Llavors i l’Herbari, d’uns 700.000 plecs, un bon nombre amb flora procedent d’excolònies por-tugueses i d’altres països africans. Certament, la ciutat, el Jardí Botànic i la Universitat foren un marc ideal de convivència i de comunicació entre els participants, no exempt d’un cert aire de saudade, més intens com més a prop de la ribera del riu Mondego.

El Simposi va finalitzar amb una mag-nífica excursió a l’espai natural prote-git de la serra do Açor, excursió guia-da magistralment pel Dr. Jorge Paiva, tota una institució científica, humana i ambientalista del Departament de Botànica de la Universitat de Coimbra.

Vaig poder observar l’espectacle de la floració de la major població de llo-rer-cirer de Portugal (Prunus lusitani-ca subsp. lusitanica) de tota la seva àrea de distribució, i també d’un dels pocs exemplars relictuals que es conserven de la primitiva roureda de roure pènol (Quercus robur) o de magnífics exem-plars de castanyer (Castanea sativa).

El gran valor natural d’espais com el de la serra do Açor o la Mata da Margaraça, contrastava amb la visió al llarg del viatge de dos grans pro-blemes ambientals i paisatgístics, generals arreu del país, la manca de la gestió i explotació de les enormes plantacions d’eucaliptus per a la in-dústria paperera i els incendis fores-tals; ambdues problemàtiques estan relacionades amb l’abandonament de les explotacions agràries tradicionals i el despoblament rural.

4Jaume Pàmies Pagès

Llorer-cirer de Portugal(Prunus lusitanica subsp.Lusitanica).Foto: J. Pàmies

6

Aprenem botànica...

4Nom científic: Quercus calliprinos

4Nom comú: Palestine Oak

4Etimologia: El gènere Quercus és la traducció llatina del mot roure

4Família: Fagàcies

4Descripció: La seva distribució comprèn els països de la Mediterrània oriental, de l’est del Mediterrani i del sud-oest asiàtic. Es troba als boscos secs subtropicals on conviu amb diver-sos tipus de pinedes esclarissades i hi forma màquies amb la pistacea palesti-na entre els 200 i 1.200 m d’altitud.

Aquesta espècie ha estat de difícil ca-talogació, ja que hi ha qui la classifica com a subèspecie de Q. coccifera (el nostre garric). Això és a causa de la inestabilitat genètica dels processos evolutius, però les diferències mor-fològiques són bastant evidents com per considerar-la una espècie a part.

Arbust o petit arbre, de fins a 12 m, ar-rodonit, perennifoli, de fulles espar-ses, simples, més o menys oblongues, entre 3 i 5 cm de llarg i de color verd. A diferència del Q. coccifera, presenta unes fulles més planes i menys espi-noses. Flors unisexuals agrupades en aments d’entre 2 i 4 cm, més petites les femenines i poc vistoses.

4Detall de la fulla:

4Característiques dels fruits:Fruits en forma d’aglans, petits i ar-rodonits

4Il·lustracions: Jaume Morera

Pericarp

Cotilèdons

Cúpulaescamosa

7

4Etimologia: Fa al·lusió a les carac-terístiques de flors i fruits del gènere fagus.

4Trets diagnòstics de la família de les fagàcies: La família es divideix en tres grups: fagoidees, quercoidees i castanoidees.

A les terres temperades de l’hemisferi boreal apareixen com a arbres de fulla caduca, en canvi, a la part de climes més temperats i eixuts trobem arbres o rarament arbustos de fulla persistent.

Les fulles són esparses, simples, de senceres a pinnlobades, amb estí-pules caduques. Algunes presenten una suau pilositat que fa que tinguin un color verd-grisenc, però general-ment són de color verd intens i amb marcada nervadura.

Les flors són unisexuals disposades de forma monoica i agrupades en aments poc atractius. Són pol·linitzades per papallones i pel vent. Les flors mas-culines acostumen a ser més grosses i tenen un gran nombre d’estams lliures amb llargs filaments. Les femenines, sovint més curtes, tenen tres carpels soldats en un pistil d’ovari ínfer que donarà pas, a la tardor, a un fruit en forma de núcula o gran aqueni, en-voltat per un involucre lignificat i amb

una superfície punxant o escamosa, com la de les castanyes.

Els fruits es dispersen amb dificul-tat i tenen poc poder germinatiu. La llavor prové d’un sol embrió i té uns cotilèdons rics en farines i greixos.

4Distribució de les fagàcies al món:– Nre. gèneres al món: 8– Nre. d’espècies: aprox. 1.000– Apareixen distribuïdes com a espè-cies dominants als boscos temperats.– Usos: ús alimentari per al bestiar i també, humà. Fusta per a la construcció i també per a ús ornamental i paisatgístic.

4Les fagàcies del Jardí Botànic:– Mediterrània occidental: Q. ilex, Q. suber, Q. petraea, Fagus sylvatica– Mediterrània oriental: Q. Callipri-nos, Aesculus x carnea– Califòrnia: Aesculus californica

4Text: Núria Abellán

LA FAMÍLIA DE LES FAGÀCIES

8

L’entrevista

Quin va ser el teu primer contacte amb el servei de visites guiades?Farà uns nou anys, vaig assistir com a simple espectador a unes visites guia-des per Montjuïc, que feien un recor-regut botànic pels voltants de la Foi-xarda. Allà fent-ne el guiatge, hi havia en Guillem Ramon Condal, el guia més antic del nostre equip. Hi vaig pensar molt de temps en aquella visita. Al cap d’uns anys vaig tornar per Montjuïc. Vaig anar al Jardí Botànic com a visitant i vaig aprofitar per fer-me’n volunta-ri. Al cap de poc temps, sota el guiatge d’en Guillem vaig poder començar a fer visites guiades al públic del Jardí. Això va estar com tornar als meus orígens.

Quin és el teu « motiu íntim » per dedicar-t’hi ?La natura em produeix satisfacció i pla-er, i també la transmissió de la cultura. I penso que, a la vegada, això és bo per als

altres. Si a mi m’agrada transmetre és gràcies al fet que a algú li agrada rebre.

Ens expliques com funcionen actual-ment les visites guiades del Jardí?Som un equip de sis persones: en Guillem Ramon Condal, l’Emili Iz-quierdo, la Laura Buguñá, en Carles García, l’Elena Peña (s’hi incorpora a partir del setembre després d’acabar un ERASMUS a Islàndia) i jo mateix. I hi ha quatre persones més que es-tan fent formació: la Isabel, la Julie, la Mercedes i la Nayra.Tots els dissabtes i els diumenges, de 10.30 a 13 h (excepte a l’agost) oferim recorreguts als visitants del Jardí. No som estrictes amb l’horari. Si una persona està interessada a fer una vi-sita guiada a les 13 h, la hi fem.Com que els grups no són homogenis sempre donem tota la llibertat perquè acabin la visita en el moment que ells

Benjamí Aïsa, cap dels voluntarisde les visites guiadesJubilat però actiu, Benjamí és el cap dels voluntaris de l’As-sociació d’Amics que ofereixen el servei de visites guiades els caps de setmana. Aquest home, d’esperit obert, et pot parlar en anglès, francès, italià o alemany. És fill del Pla de Bages on va viure la seva infantesa envoltat d’horts i de natura. Va estudiar peritatge agrícola. Va treballar primer, durant més de deu anys, al món de l’ensenyament i, des-prés, en la difusió de la premsa internacional en làmbit dels països de l’Europa Occidental i d’Amèrica del Nord. Sempre va deixar en un racó la seva afició per la botànica, i quan es va jubilar, s’hi va dedicar plenament.

9

vulguin. Hem d’aplicar la psicologia sovint, per saber què els pot interes-sar més i fins a quin punt.Els expliquem la història del Jardí, els expliquem com funciona el manteni-ment del Jardí i el recorregut botànic, com a mínim, acostuma a ser per les zones d’Austràlia, Sud-àfrica, passem per la cruïlla de les zones àrides, con-tinuem per Xile i acabem a Califòrnia. Total, una hora més o menys. Però, si la gent s’hi engresca podem continuar per la Mediterrània occidental i orien-tal fins arribar a les illes Canàries.

Pots aprofitar per posar en relleu les mancances, els suggeriments sobre el vostre servei o sobre el Jardí en general…Perquè puguem desenvolupar la nos-tra tasca amb seguretat i qualitat ne-cessitem formació. Volem formació regular per saber què hi ha de nou al Jardí. Si no la tenim correm el risc de sentir-nos abandonats. Fa dos anys vàrem fer la primera reunió de coordi-nació amb personal del Jardí Botànic, i vàrem aprofitar aquesta oportunitat per posar sobre la taula les mancances i les necessitats dels voluntaris.Aquest espai ens ha servirt per con-nectar-nos més amb el Jardí i ara ens hi sentim especialment reconeguts.I sobre el Jardí, què hi trobo a faltar?... Al Jardí, hi ha moltes hectàrees, i hi ha també molta feina. Estic convençut que hi falten recursos i també, mitjans. Això

no vol dir que no haguem d’estar-ne or-gullosos. Hi ha visitants de casa nostra que se sorprenen de l’existència d’aquest indret. No el coneixien ni de referència. I els impressiona la seva bellesa. Hi so-vintegen també estrangers, per exemple, grups d’alumnes d’arquitectura anglesos, italians, alemanys... que, en canvi, saben molt bé on van i què hi volen veure. I és que el Jardí té reconeixement mundial tant paisatgístic com arquitectònic.

Ja que parlem de visitants, que és el que t’expliquen, què et demanen?Hi ha visitants que demanen, una zona de pícnic. Val a dir, que jo n’estic en con-tra, en el sentit següent. Aquesta zona ha d’estar fora de l’àmbit de la col·lecció permanent. Així passa en altres llocs. Per molt que el preu de l’entrada doni accés a la col·lecció i a la zona de pícnic, consi-dero que han de ser espais diferenciats.També hi ha qui demana una guia bo-tànica del Jardí. Per cert, als volunta-ris ens agradaria molt de col·laborar-hi, cas que se n’edités una.

I, per finalitzar, què et sembla si ens re-comanes el teu racó preferit del Jardí?Sud-àfrica. Aquesta zona del Jardí destaca per la seva bellesa exòtica. Tot i ser una zona relativament petita, les espècies que hi ha són molt interes-sants. I ben aviat ho serà el bosc aus-tralià que ja s’està creant.

4Amadeu Camps

10

Oriol de Bolòs

El Dr. Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007) de molt jove s’interessà per les plantes. Sota el guiatge del seu pare, Antoni de Bolòs i Vayreda, ales-hores conservador de l’Institut Botà-nic, començà a estudiar la flora dels voltants de Barcelona quan encara feia el batxillerat. El resultats d’aquests primers treballs, publicats el 1950, foren una obra de referència durant molts d’anys. Algunes idees ben arre-lades a la societat actual sobre la ve-getació de Barcelona i de la Catalunya més mediterrània, ja s’apuntaven en aquestes primeres publicacions.

Però la persona que tingué més in-fluència en la seva formació fou Jo-sias Braun-Blanquet, ja que tenia una llarga experiència en l’estudi de la flora mediterrània, gràcies al conei-xement de la flora del Marroc central i del migjorn francès. Volia comparar la vegetació dels territoris nord-afri-cans amb la de les planures àrides de la vall central de l’Ebre. Per indicació de Pius Font i Quer, Braun-Blanquet va trobar en el jove Oriol de Bolòs un col·laborador tan infatigable, rigorós i metòdic, com ell mateix. Les campa-nyes per l’Aragó establiren una estreta relació personal entre tots dos que es perllongaria molts d’anys. Aquesta in-fluència decantà els interessos d’Oriol de Bolòs cap l’estudi de la vegetació.

Entre 1951 i 1986 va ser col·laborador científic del CSIC a l’Institut Botànic, després catedràtic de la Universitat i finalment, l’any 1964, va guanyar la plaça de director de l’Institut Botànic.

Una amplíssima formació, la utilit-zació fluida de nombroses llengües, i una enorme capacitat intel·lectual, el van dotar per exercir amb rigor l’en-senyament de la botànica a la Univer-sitat de Barcelona.

Avui, gràcies a l’obra feta per Oriol de Bolòs, podem conèixer les nos-tres plantes fent servir la nostra llen-gua, podem explicar arreu com són els nostres boscs i de quina manera s’agrupen les plantes al nostre terri-tori. També va publicar milers de ma-pes de distribució de les plantes.

L’EMPREMTA D’UN GRAN CIENTÍFIC

Imatge de l’any 1995, a l’antiga seude l’Institut Botànic (av. Muntanyans).

Al centre Oriol de Bolòsi la seva esposa, Margarida,

a la dreta, Pere Vives,i a l’esquerra, Àngel M. Romo.

11

Per tot plegat, som molts els que ens reconeixem deutors del mestratge d’Oriol de Bolòs i la seva obra perdu-ra en la mesura que avui coneixem i apliquem les seves idees.

A més, els Amics de l’Associació del Jardí Botànic, tenim també un deute amb ell. Durant vint anys va ocupar-se de l’Institut i del Jardí Botànic de Barcelona. No van ser anys fàcils. En-mig de dificultats i incomprensions, Oriol de Bolòs, va ser capaç de sos-tenir l’activitat científica a l’Institut i d’aportar criteris per fer efectiva la voluntat de disposar d’un bon jardí botànic, útil per al millor coneixe-ment de les nostres plantes. L’antic Jardí Botànic de Montjuïc va ser una preocupació permanent de Pius Font i Quer, d’Antoni de Bolòs i també del seu fill Oriol. Tanmateix les vicissi-tuds de l’època en què els va tocar viu-re van fer ben difícil el sosteniment de les riques col·leccions de plantes andaluses i africanes amb què comp-tava el Jardí l’any 1939.

Jo he tingut la sort de ser deixeble i col·laborador seu durant molts anys. Van ser anys de relació cordial i afec-tuosa, dedicats a l’estudi de la flora, de les col·leccions, i de participació en les diverses activitats de l’Institut. La bonhomia i la disponibilitat del Dr. Bolòs, van guiar sempre les seves relacions amb les persones que tenia

més a prop. Tant per a les coses més senzilles, com per a les més complica-des. Sovint buscàvem la seva lucidesa i capacitat per identificar els aspectes principals d’un problema concret. No oblidaré mai el seu suport en les pri-meres decisions difícils relacionades amb el nou Jardí, quan amb menys de trenta anys, vaig tenir l’honor de suc-ceir-lo al capdavant de l’Institut i del Jardí Botànic de Barcelona. Després de la jubilació, i mentre la seva salut li ho va permetre, continuà la redacció de la Flora dels Països Catalans (amb la col·laboració del Dr. Josep Vigo) des de l’Institut Botànic.

4Josep M. Montserrat

Dissortadament enguany, hem de lamentar, també, el traspàs de la Dra. Creu Casas i Sicart (1913-2007), primera dona membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans i líder indiscutible a la península Ibèrica en l’estudi dels briòfits. Amb la seva pèrdua i la del Dr. Bolòs, se’n van dos valuosos testimonis del mestratge de Pius Font i Quer i de molts altres cien-tífics que foren obligats, per les circumstàncies de l’època en què varen viure, a allunyar-se de l’en-senyament universitari.

12

L’Armilla del naturalista

A mitjan del mes de juny, vam posar a l’abast de les famílies i grups amb nens i nenes d’entre tres i dotze anys deu Armilles del naturalista.

Amb l’Armilla volem proporcionar-vos diferents recursos per visitar el Jardí Botànic amb els petits que us acompa-nyen, amb la idea de que la passejada sigui entretinguda i amena i que, de pas, aprenguin algunes coses mentre juguen. D’aquesta manera volem contribuir a despertar la seva curiositat per les plan-tes, pel món que els envolta, i alhora, in-tentar fomentar el desig de conèixer-lo millor per així estimar-lo i respectar-lo.

La nostra intenció és que l’Armilla generi un diàleg dinàmic i enriquidor entre adults i petits com ara:

Juguem al memo de gazànies?O prefereixes jugar a les famílies?

Ara mirem d’esbrinar l’edat dels arbres!He resolt l’endevinalla botànica!

I si aparellem fruits i flors d’eucaliptus?En què es diferencien aquests cargols?Vols pintar les fulles com les que veus?

Jo sí! Jo me n’inventaré els colors!

L’Armilla conté, en cadascuna de les butxaques, diversos materials didàc-tics que podreu fer servir per jugar amb els petits i engrescar-los perquè observin el seu entorn. Per aconse-

guir-ho, podeu recórrer a l’ajuda d’una senzilla guia que descriu les activitats que us proposem. La guia també us aporta alguna informació tècnica so-bre el tema tractat a cadascuna de les activitats, per si voleu aprofundir-hi.

El vostre recorregut pel Jardí acabarà quan vosaltres vulgueu. Sou vosaltres qui decidiu quines activitats voleu fer i quines no, en quin ordre, quines poden ser les més adequades a partir de les edats dels nois i de les noies i dels seus interessos i inquietuds.

Convidem els petits naturalistes que ens deixin de record un dibuix que ells mateixos poden penjar al suro de l’Aula Mediterrània.

L’Armilla es deixa en préstec tots els dies que el Jardí és obert, excepte els dies de portes obertes i el darrer diu-menge de mes. Val 1 €.4Teresa Vila

UN NOU RECURS LÚDIC I EDUCATIU AL JARDÍ

Foto

s: M

arta

Ber

roca

l

13

Breus de l’Associació...

CAM dóna suport als Serveisd’Activitats Educativesdel Jardí BotànicEl 17 d’abril, a la seu central de Caja del Mediterráneo (CAM), es va signar un conveni de col·laboració entre aquesta entitat financera i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona.

La relació entre les dues entitats s’inicià l’any 2002, amb una convocatòria del seu Programa de Voluntariat Ambiental (VOLCAM), i aquest és el segon any que se signa un conveni de col·laboració.Concretament, el programa subven-cionat són els Serveis d’Activitats Educatives (SAE), que any rere any creix en nombre d’activitats, en nom-bre de grups i escoles, i en nombre d’activitats proposades.A la reunió del 17 d’abril, els directius de CAM van elogiar els resultats que es-tem aconseguint, més encara si es té en compte que és una associació qui hi ha darrere del programa d’activitats, amb el suport, és clar, del Jardí Botànic.Com a resposta al suport que ens do-nen, la presidenta de l’Associació, l’Anna Maria, va insistir als directius

de CAM en organitzar una visita dels empleats de CAM al Jardí Botànic.I així, el dissabte 26 de maig un grup de vint-i-cinc empleats i familiars de CAM, guiats per la Mònica Viladesau i la Lourdes Roca, passejaren pel Jardí Botànic, hi descobriren el bon estat que té (algunes d’aquestes persones no hi havia tornat des de la inauguració), i gaudiren d’un refrigeri als exteriors de l’Institut Botànic, amb la merave-llosa vista del Jardí i de Barcelona.

Al SAE, ja som cinc monitors!Als darrers números de la BROLLA, no fem més que anunciar incorpora-cions de nous membres de l’equip del SAE. Sota la coordinació de la Mòni-ca Viladesau, hi treballen la Lourdes Roca, la Mercè Guàrdia, i, des del maig, el Carles López. A més, gaudim de la col·laboració d’una altra veterana, l’Olga Pradas, en règim de servei ex-tern. Tenir un equip ampli i il·lusionat no sempre és fàcil, i la presentació de l’equip al complet al dinar d’estiu de l’Associació va ser una simpàtica cloenda a una molt bona temporada.

14

Guies botànicsÉs important destacar que aquest grup de voluntaris, que són la cara visible del Jardí Botànic, va iniciar al març un procés de formació permanent, la qual cosa per-met a cada guia mantenir la il·lusió per ampliar els coneixements referents a les noves plantacions del Jardí. Un cop per trimestre, tècnics del Jardí els posen al corrent de les novetats, i és un espai que també serveix per aclarir dubtes propis i qüestions que plantegen els visitants.Els guies volen transmetre l’agraï-ment al Josep Manel Gómez i al David Bertran per la seva tasca formativa.Us convidem a conèixer de prop el servei que ofereixen els caps de set-mana aquests voluntaris.

Programa dels AmicsL’any 2007 ha permès a l’Associació retrobar un costum antic, lligat a la Festa de la Primavera: el plaer d’un concert. Al març vàrem gaudir de la gran varietat d’instruments de l’Or-questra Leza, amb un repertori de música tradicional, amb l’afegit de l’encant de la Sala Salvador de l’Insti-tut Botànic com a marc de la trobada.Des d’aquestes línies, fem una crida a tots els Amics que conegueu alguna or-questra per a la festa que ve.

Dinar d’estiuEl dissabte 16 de juny va tenir lloc el tra-dicional dinar de germanor, que posa fi d’una manera oficiosa al curs. Enguany la trobada va tenir com a novetat que es

feia fora del Jardí Botànic: es traslladà al Restaurant el Lliure. Tot i que vam sofrir les incongruències dels problemes de trànsit que origina la Fira de Barcelona, gaudírem d’un bon àpat, en una sala per a nosaltres sols. Com a cloenda, l’equip del SAE repartí un llibre per a cada parti-cipant, la presidenta ens va adreçar unes paraules d’ànim per afrontar el quinzè aniversari i, finalment, el Dr. Josep M. Montserrat, director del Jardí Botànic, ens informà de les últimes novetats.

Viatge a MadridA començament de juny, el cinquè viat-ge de l’Associació, va dur a Madrid vint-i-sis Amics, que visitaren el Reial Jardí Botànic, i descobriren els mil encants de la ciutat d’Aranjuez.On vols viatjar l’any 2008? Fes-nos arri-bar el teu suggeriment.

I tu, com vols celebrar el 15 ani-versari de l’Associació? Feu-nos arribar la vostra proposta per escrit, abans del 15 d’octubre, a la Se-cretaria de l’Associació, dins d’un sobre on hi digui “AAJBB-15 anys; c. Dr. Font i Quer, 2; 08038 Barcelona”. Tots els par-ticipants rebreu un petit obsequi.

Agenda del voluntari• Grup viver dels dimecres: inicia les activitats el dimecres 19 de setembre• Grup viver dels dissabtes: s’inicia el dissabte 29 de setembre• 6 d’octubre: trobada de tots el vo-luntaris del Jardí Botànic

Racó del soci

Donem la benvinguda a: Maria Jesús Martínez, Sebastián Jimeno, Lucien Beilos, Maria Serrat, Olga Ávi-la, Olga Pérez i Isabel Arbués, nous socis numeraris.

Albert Sagrera, Montserrat Colomé i Isabella da Silva, nous socis voluntaris.

Carles López, nou monitor del Servei d’Activitats Educatives.

Compten amb tu, per les seves propostes a l’Agenda,els amics Enric Orús i Jaume Morera.

Els amics del Jardí Botànic de Barcelona...• Poden visitar el Jardí Botànic gratuïtament• Donen suport al creixement del Jardí• Tenen un descompte en les activitats de l’Agenda del Jardí• Reben informació de les novetats del Jardí• Gaudeixen d’un programa especial d’activitats• Reben la BROLLA• Poden col·laborar en el manteniment del Jardí• Tenen descomptes a: Garden Center Bordas Gavà - Navarro Mitre, floristaOryx, botiga de natura i d’excursionisme - Tokonoma, botiga, escola i viver de bonsais

✁Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

Individual: 20 € Estudiant: 14 € Jubilat: 14 € Protector: 300 € ..........................

Nom i cognoms ................................................................................................. Data de naixement .....................................

DNI ................................................ Població ...........................................................................C.P. ....................................

Adreça ............................................................................................................... Telèfon ...................................................

Forma de pagament

Ingrés en compte (s’adjunta justificant):La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724Xec nominatiu

En efectiu

Entitat bancària (recomenat)

Data ........................... Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona(C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo al banc/caixa .............................................................................

Adreça agència ........................................................................................

Població ................................................................... C.P. ........................

ENTITAT OFICINA DÍGIT CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’araper l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Voleu rebre la revista en format digital?Voleu rebre la informació d’una manera més immediata?

Envieu un e-mail a: acamps@bcn.cat

Hi heu de posar: el vostre nom, els cognoms i l’adreça electrònicaon voleu rebre tota la informació del Jardí.

A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.

La nostra llavor fa créixer el JardíAPUNTA-T’HOA LA TEVA AGENDA:

• Exposició Els colors ocults de la natura Fins al 31 de desembre

• Consultori de Plantes Diumenges 30 de setembre i 28 d’octubre

• Conferència sobre el canvi climàtic · Setmana de la Ciència Diumenge 11 de novembre

• Curs d’introducció a la micologia Dimarts 20, dijous 22 i dimarts 27 de novembre

• Mostra de bonsais Dissabte 24 i diumenge 25 de novembre Taller demostratiu de bonsais Diumenge 25 de novembre

Aesculus hippocastanum,il·lustració de Jaume Morera, voluntari

de l’Associació d’Amics