banyoles, per invidents?

Banyoles per invidents?

1

Helena Xargay IES PLA DE L’ESTANY 11-12

BANYOLES PER

INVIDENTS?

Estudi d’un itinerari per a persones amb discapacitat visual.

Alumna: HELENA XARGAY FUSELLAS

Grup i curs: 2n BATXILLERAT B

Tutora: PURIFICACIÓN HERMOSO

Data de lliurament: 17 D’OCTUBRE DEL 2011


2



3


BANYOLES PER INVIDENTS?

Estudi d’un itinerari per a persones amb discapacitat visual.


4


ÍNDEX :

1 Introducció ........................................................................................ 7

1.1 Objectius ............................................................................... 8

MARC TEÒRIC

2 Terminologia i conceptes ............................................................... 10

2.1 Els sentits .................................................................................. 10

2.2 Definició de discapacitat visual .................................................. 13 2.3 Definició de baixa visió ............................................................. 13 2.4 Definició de ceguesa ................................................................. 14

2.4.1 Etiologia o causes ....................................................... 14

2.5 Tipus de ceguesa o baixa visió ................................................... 15

3 Intervenció educativa ..................................................................... 16

3.1 Tècniques d’estimulació dels sentits ........................................... 16 3.1.1 Tacte ......................................................................... 16 3.1.2 Oïda .......................................................................... 16 3.1.3 Olfacte ...................................................................... 17 3.1.4 Gust ......................................................................... 17

3.2 Tècniques per l’aprenentatge ..................................................... 17 3.2.1 La il·luminació ............................................................ 17 3.2.2 La pissarra .................................................................. 18 3.2.3 El mobiliari i el material .............................................. 18 3.2.4 Situar adequadament l’alumne amb discapacitat visual .. 18 3.2.5 Distribuir de manera correcta la informació escrita ...... 19 3.2.6 Verbalitzar tots els detalls de qualsevol situació del centre

escolar ........................................................................ 19 3.2.7 Anticipar les noves situacions, activitats o espais ............ 19 3.2.8 Respectar el ritme de treball ......................................... 19 3.2.9 Respectar els propis recursos de l’alumne ...................... 19 3.2.10 Procurar que l’alumne amb discapacitat visual tingui les

millors condicions en qualsevol situació escolar ........... 20

3.3 L’aprenentatge dels nens amb discapacitat visual ......................... 20 3.3.1 Llengua oral ................................................................. 20 3.3.2 Llengua escrita: aspectes generals ................................ 21 3.3.3 Matemàtiques ............................................................ 21 3.3.4 Coneixement del medi ................................................ 21 3.3.5 Visual i plàstica .......................................................... 22 3.3.6 Música i dansa ........................................................... 22 3.3.7 Educació física ............................................................ 22


5


3.4 Autonomia ............................................................................... 23 3.4.1 Gossos pigall .............................................................. 23 3.4.2 Bastó ........................................................................ 24

4 Etapes educatives ......................................................................... 26

4.1 Educació infantil ...................................................................... 26 4.1.1 Estimulació precoç ..................................................... 26

4.2 Educació Primària ................................................................... 27 4.3 Secundària .............................................................................. 28 4.4 Estudis post obligatoris ............................................................. 28 4.5 Universitat ............................................................................... 28

5 Recursos d’aprenentatge .............................................................. 29

5.1 Codi Braille com a codi de la lectroescriptura: Alfabet Braille ....... 29 5.2 TAC (Tècniques audiovisuals de comunicació) ........................... 31

5.2.1 Opcions d’accessibilitat .............................................. 31 5.2.2 Tauleta digital ............................................................ 31 5.2.3 Teclat ampliat ............................................................ 32 5.2.4 Ampliadors de pantalla .............................................. 32 5.2.5. Lector de pantalla ...................................................... 32 5.2.6 Aprenentatge de mecanografia .................................. 32 5.2.7 Pissarres digitals interactives ...................................... 33

5.3 Especialistes dels centres .......................................................... 33 5.3.6 Recursos personals interns del centre escolar .............. 34 5.3.7 Recursos personals externs al centre escolar ............... 34

6 Institucions que donen serveis al col·lectiu de persones

amb ceguesa ................................................................................ 35

6.2 ONCE ...................................................................................... 35 6.2.6 Què és? ..................................................................... 35 6.2.7 Objectius ................................................................... 36

6.3 Generalitat ............................................................................... 36 6.3.6 Departament de Benestar social i familiar ................... 36 6.3.7 Departament d’ensenyament ..................................... 37

6.3.7.1 Suport dels EAPs .......................................... 37

6.3.7.2 CREDVG ..................................................... 37

6.3.7.3 Vetllador o educador d’educació especial ........ 39

6.3.7.4 USEE ........................................................... 40

6.4 Altres a Catalunya .................................................................... 41 6.4.6 Associació Discapacitats Visuals de Catalunya .............. 41 6.4.7 ACIC .......................................................................... 42 6.4.8 Fundació Manel Cargol ............................................... 42


6


MARC PRÀCTIC

1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa .................... 44

1.1 Introducció .............................................................................. 44 1.2 Objectius ................................................................................. 45

DIARI DEL TREBALL PRÀCTIC ................................................................. 45

2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents ............................... 50

2.1 Introducció ............................................................................... 50

2.2 Objectius .................................................................................. 50

DIARI DE L’EXPERIÈNCIA ....................................................................... 50

3. Anàlisi de les possibles millores ....................................................... 53

7 Conclusions ...................................................................................... 55

8 Bibliografia i webgrafia ..................................................................... 58 ANNEX A


7


1. Introducció

Aquest treball de recerca tracta de l’alumnat amb discapacitat visual,

concretament en els nens i nenes més petits. Per poder realitzar aquest treball,

primer hem d’informar-nos sobre els conceptes bàsics i generals de la

deficiència visual, per poder redactar i entendre tot tipus d’aspectes. Un cop els

hem assimilat, podem començar a aprofundir-los.

La motivació principal que m’ha portat a treballar aquest tema, ha estat la meva

ignorància i el meu interès en el món de les persones amb ceguesa. Quan em

vaig preguntar com seria estudiar sense veure-hi, va augmentar la meva intriga

per com ho feien aquestes persones per aprendre i moure’s pel món.

Aquest treball consta de dues parts:

o Una part teòrica amb una finalitat educativa, informativa i de

coneixement.

o Una part pràctica amb l’explicació d’un itinerari per Banyoles per a

persones cegues i per a persones vidents.

Voldria destacar l’atenció sobretot de la tutora Puri Hermoso que s’ha

encarregat del seguiment d’aquest treball i m’ha ajudant en moltes coses.

També nombrar a la Margarita Albertí, especialista en discapacitats visuals, per

explicar-me tot el que no acabava d’entendre i a l’Elvira Gil, la bibliotecària de

la ONCE per la seva atenció al dia de la visita i en els tallers. Per a mi, el seu

suport ha estat imprescindible ja que m’han ajudat molt a orientar-me en com

accedir a tota mena d’informació i a poder-la simplificar.

Per últim, voldria dir que si l’estudi que presento s’ha acotat a la ciutat de

Banyoles ha estat per poder desenvolupar una anàlisi més intensa i profunda.


8


1.1 Objectius

L’objectiu general d’aquest treball de recerca ha estat aprofundir en el

coneixement de les persones amb ceguesa o baixa visió i conèixer el món de

l’aprenentatge amb una discapacitat visual.

Podria citar alguns objectius específics:

Estudiar els diferents tipus de discapacitat visual.

Estudiar les tècniques per l’aprenentatge d’un alumne amb discapacitat

visual o ceguesa.

Experimentar i dominar l’Alfabet Braille.

Conèixer més profundament la fundació ONCE i els recursos que ofereix

als alumnes integrats als centres ordinaris perquè aquesta inclusió sigui

una realitat i puguin desenvolupar-se com a persones que poden fer els

aprenentatges al costat d’alumnes sense cap discapacitat.


9


MARC TEÒRIC


10


2. Terminologia i conceptes

2.1 Els sentits1

Tots sabem que una persona té 5 sentits coneguts clàssicament:

o Vista

L’òrgan responsable de la vista és l’ull. Aquest òrgan té una part interna i

una d’externa. A la part interna hi podem trobar:

· la còrnia

· l’iris

· la pupil·la

· el cristal·lí

· la retina

A la part externa hi podem trobar:

· les parpelles

· les pestanyes

· les celles

1 http://www.slideshare.net/loretocabot/els-sentits-2505044

http://www.slideshare.net/loretocabot/els-sentits-2505044


11


o Oïda

L’òrgan responsable de l’oïda és l’orella. Té 3 parts:

· orella externa

· orella mitjana

· orella interna

o Gust

L’òrgan responsable del gust és la llengua.

La llengua pot arribar a notar 4 gustos.

L’amarg, l’àcid, el salat i el dolç.

Com podem veure a la foto cada

part de la llengua percep un gust diferent.

Salat Dolç

Amarg Àcid


12


o Tacte

L’òrgan responsable del tacte és la pell. No en tot el cos tenim la mateixa

percepció; hi ha zones que són més sensibles que d’altres. La pell

percep la pressió i la temperatura.

Té dues capes:

· Epidermis (capa externa)

· Dermis (capa interna)

o Olfacte

L’òrgan responsable de l’olfacte és el nas. Al nas hi ha:

· Dos orificis: per on entra i surt l’aire.

· Dues fosses: separades per una paret i

comunicades amb la boca.

A la part superior de les cavitat hi ha una

membrana que percep les olors.


13


En el cas de les persones amb ceguesa, la informació de l’entorn els hi arriba

pels altres 4 sentits que han de desenvolupar i estimular molt més que una

persona vident (persona que no pateix una discapacitat visual) ja que són

d’aquests els quals pot gaudir-ne. La visió parteix d’una percepció global del

nostre entorn i en canvi si aquest l’hem de percebre pels altres sentits haurem

d’analitzar tota la informació per arribar a tenir la percepció global, els altres

sentits actuen de forma analítica. Per exemple, quan una persona amb visió

entra a una habitació, la informació visual rebuda li proporciona ràpidament una

visió general dels objectes, dimensions, persones i/o tot el que es pugui trobar

en aquella habitació, en canvi, una persona sense visió necessita analitzar a

través dels altres sentits per poder obtenir la visió general de l’habitació i

aquesta percepció analítica d’aquest entorn serà més lenta.

2.2 Definició de discapacitat visual2

Quan diem que una persona pateix discapacitat visual pot tractar-se d’una

persona cega o d’una persona amb baixa visió. És a dir, el concepte

discapacitat visual engloba ceguesa i baixa visió (o disminució visual).

2.3 Definició de baixa visió3

Parlem de baixa visió quan una persona té una agudesa visual més baixa de la

normalitat, o sigui no té un 100% de visió. Aquesta disminució de l’agudesa

visual és una disminució de la qualitat o quantitat de la visió. Per tant, hi ha

persones que tenen dificultat per veure de prop o de lluny; altres tenen dificultat

per veure quan disminueix la llum o es fa de nit. N’hi ha que tenen una reducció

del seu camp visual i veuen com si miressin a través d’un tub, algunes veuen

borrós, ... i la manera en què veu una persona amb baixa visió dependrà del

diagnòstic visual que tinguin.

2 [email protected]

3 http://vieravisioncare.es/pagines_cat/cuida/baixa.html

mailto:[email protected]

http://vieravisioncare.es/pagines_cat/cuida/baixa.html


14


2.4 Definició de ceguesa4

Quan parlem de ceguesa ens referim a la falta del sentit de la visió; en tenir una

visió zero o solament tenir una mínima percepció de llum. En la ceguesa

absoluta o total no es distingeix la llum de la foscor.

2.4.1 Etiologia o causes5

Les causes de la ceguesa o baixa visió poden ser: congènites o adquirides.

o congènites: cataractes, albinisme, glaucoma, coloboma, ...

o adquirides: per accident, tumor, infeccions, ...

Molta gent es pensa que vista és igual a visió, però no és així. La vista només

engloba l’ull i la visió és l’habilitat global del cervell per extreure, processar i

actuar sobre la informació del nostre entorn.

4 [email protected]

5 Powerpoint - Què és la Visió de Margarida Alberti

Visió

Vista



15


2.5 Tipus de ceguesa o baixa visió6

*CRE ONCE – Centre de Recursos Educatius de la ONCE

6 Powerpint - Grau de deficiència de Margarida Alberti

CATEGORIA GRAU DE

DEFICIÈNCIA CRE ONCE*

Visió normal Cap -

Lleugera -

Discapacitat visual:

Baixa visió

Moderada Baixa visió +

Greu Baixa visió

Profunda Baixa visió –

Discapacitat visual:

Ceguesa

Quasi total Ceguesa Parcial

Total Ceguesa Total

Atenció segons necessitats

Atenció directe


16


3. Intervenció educativa7

3.1 Tècniques d’estimulació dels sentits

Cal estimular tots els sentits de manera progressiva i ordenada per tal que

proveeixin el nen de la major quantitat i qualitat possible d’informació útil i hem

de tenir en compte les diferents modalitats sensorials de què disposa.

3.1.1 Tacte

El tacte es pot treballar en aquest ordre:

o Exploració (examen minuciós, atent i intencionat d’un objecte)

o Identificació (interpretació de la informació recollida)

o Discriminació (agrupar i diferenciar)

o Seguiment (evolució del repertori conceptual de l’alumne)

Es treballa tant el tacte directe (amb el propi cos) com el tacte indirecte (amb el

calçat, coberts o bastó)

3.1.2 Oïda

L’oïda es pot treballar en aquest ordre:

o Atenció (és la base de la percepció auditiva)

o Identificació (interpretació de la informació)

o Localització (identificació de la procedència del so)

o Seguiment (determinar la direcció d’una font sonora mòbil i desplaçar-se

en la mateixa direcció)

o Discriminació (seleccionar sons identificats i distingir-los entre d’altres)

o Ecol·locació (determinar la presència o l’absència del so reflectit en una

superfície)

o Ombra del so (detecció d’obstacles entre una font sonora i el receptor per

una alteració en la percepció d’aquest so)

7 Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció

escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1


17


3.1.3 Olfacte

L’olfacte es pot treballar en aquest ordre:

o Identificació (olors)

o Descripció (fort, suau, agradable, desagradable, ...)

o Reconeixement (de productes, ambients, aliments, ...)

o Discriminació (contrast, classificació, agrupació)

3.1.4 Gust

El gust es pot treballar en aquest ordre:

o Identificació (gustos)

o Descripció (dolç, amarg, salat,...)

o Reconeixement (de productes, materials, aliments, ...)

o Discriminació (contrast, classificació, agrupació)

3.2 Tècniques per l’aprenentatge8

En realitat no existeix una metodologia específica per treballar amb alumnes

amb discapacitat visual, però si que es necessari tenir en compte una sèrie

d’orientacions que podem trobar en els apartats següents:

3.2.1 La il·luminació

La il·luminació és molt important per tots els alumnes i essencial per els

alumnes amb discapacitat visual. La llum no afecta per igual a totes les

persones amb discapacitat visual. Unes requereixen una il·luminació intensa,

natural i directa, mentre que altres la necessiten baixa, artificial i indirecta. Per

tant, cal conèixer com afecta la llum al nostre alumne i buscar el tipus

d’il·luminació que més afavoreix el seu funcionament visual.




18


3.2.2 La pissarra

La majoria d’alumnes amb discapacitat visual no aconsegueixen veure la

pissarra tradicional des del seu lloc de posició dins de l’aula. No obstant,

accedeixen fàcilment a la informació amb la utilització d’una pissarra digital a

l’aula, a través d’un monitor o ordinador portàtil a la seva taula.

3.2.3 El mobiliari i el material

La distribució del mobiliari i el material han de tenir un ordre estable sobretot en

el cas dels alumnes amb ceguesa , per millorar la seva autonomia i ritme de

treball. Si hi ha un canvi en el mobiliari de l’aula o en la distribució dels

materials, se li ha de comunicar prèviament a l’alumne o bé que ell participi en

el canvi.

3.2.4 Situar adequadament l’alumne amb discapacitat

visual

En la majoria de casos, la millor situació és en el centre de la primera fila, prop

del professor i de la pissarra. La

proximitat del mestre és un factor

fonamental, tant per els alumnes amb

baixa visió com per els alumnes amb

ceguesa. Aquesta col·locació els permet

escoltar amb claredat les explicacions,

localitzar-lo ràpidament quan necessiten

ajuda i facilita que el mestre pugui

donar-li el material que necessita.

El fet de que l’alumne amb discapacitat visual pugui necessitar dues taules per

distribuir el seu material específic, no hauria de diferenciar-se dels demés i no

tenir cap company al seu costat.

Si l’alumne presenta diferent visió en els dos ulls, es col·locarà a l’aula tenint en

compte l’ull amb més visió.


19


3.2.5 Distribuir de manera correcta la informació escrita

Per l’alumne amb discapacitat visual tenir una bona distribució de la informació

escrita a l’aula és important, ja sigui seleccionant la més important per evitar

massa lletra, situant la informació visual o tàctil a l’altura del seus ulls o mans,

elaborant els cartells amb la informació necessària de manera simple, amb

lletra gran i bé contrastada (en cas d’alumnes amb ceguesa, tota la informació

escrita estarà en tinta i en Braille), organitzant per zones per facilitar la

localització ràpida i millorar el ritme de treball i avisant a l’alumne quan

s’afegeixi o s’elimini informació.

3.2.6 Verbalitzar tots els detalls de qualsevol situació del

centre escolar

Els alumnes amb discapacitat visual al no percebre la informació visual o

percebre-la de forma distorsionada, per compensar aquesta falta d’informació,

és necessari que el mestre expliqui i descrigui oralment totes les situacions

escolars i les característiques de les persones i objectes.

3.2.7 Anticipar les noves situacions, activitats o espais

Els canvis desorienten molt els alumnes amb discapacitat visual. Explicar-los

amb antelació aquelles variacions de la rutina els ajuda a sentir-se més

tranquils, segurs i receptius en el moment de realitzar la nova activitat.

3.2.8 Respectar el ritme de treball

Els alumnes amb discapacitat visual presenten un ritme de treball més lent que

els seus companys i es poden cansar amb més facilitat. El que no hem de fer

és reduir els conceptes. Sí, hem d’adaptar però no facilitar.

3.2.9 Respectar els propis recursos de l’alumne

El mestre ha de permetre que l’alumne amb discapacitat visual s’aixequi i

s’apropi per mirar la pissarra i qualsevol informació visual, li ha de donar la fitxa

que ha de fer, perquè pugui seguir l’explicació al mateix temps que el mestre

dóna les indicacions generals a la pissarra, ha de permetre que l’alumne faci


20


les coses amb bolígraf o retolador en lloc de llapis, perquè així podrà veure

més clarament el seu propi treball.

3.2.10 Procurar que l’alumne amb discapacitat visual tingui

les millors condicions en qualsevol situació escolar

El tutor/a i/o professors de l’alumne serà el responsable de fer arribar les

orientacions als altres mestres que intervenen amb l’alumne, assegurar-se que

sempre està ben situat i sol·licitar assessorament dels professors especialistes

davant de qualsevol dubte o quan es consideri necessari.

3.3 L’aprenentatge dels nens amb discapacitat visual9

Els alumnes amb discapacitat visual presenten un desenvolupament cognitiu

similar al dels alumnes amb visió normal. No obstant, s’ha de tenir en compte

que realitzen la representació mental de conceptes sense el recolzament de les

imatges visuals (en el cas dels alumnes amb ceguesa) o a partir de unes

imatges que veuen fragmentades i/o distorsionades (en el cas del alumnes amb

baixa visió). En els següents apartats podem saber com els alumnes amb

discapacitat visual realitzen l’aprenentatge de les principals àrees de

coneixement (llengües, matemàtiques, coneixement del medi, educació

artística i educació física).

3.3.1 Llengua oral

És la base de la interacció a l’aula i en la societat en general. L’adquisició i el

desenvolupament de la comprensió i expressió oral en els alumnes amb

discapacitat visual no tenen perquè presentar greus problemes. Els alumnes

amb discapacitat visual tenen menys recursos i estratègies comunicatives per

iniciar i participar en una conversació.




21


3.3.2 Llengua escrita: aspectes generals

És la base de l’ensenyament i l’aprenentatge de tota la vida escolar, ja que la

majoria dels aprenentatges es realitzen a partir de la lectura i l’escriptura. Els

alumnes amb discapacitat visual greu presenten dificultats d’accés a la lectura i

l’escriptura. Aquest alumnat no ha rebut els estímuls previs a l’aprenentatge de

la lectroescriptura. Això pot provocar un menor interès. El mestre l’ha de

motivar i despertar-li aquest interès. No hi ha dubte que el Braille és el codi de

la lectroescriptura que utilitzen els alumnes amb ceguesa.

3.3.3 Matemàtiques

Molts alumnes amb discapacitat visual poden tenir dificultats en l’àrea de

matemàtiques degut al caràcter abstracte dels continguts i exercicis. És

necessari presentar els continguts relacionant-los amb els coneixements i

experiències reals de l’alumnat. És a dir, aplicar els

continguts a situacions quotidianes de la vida diària.

Per l’alumne amb discapacitat visual no és suficient

escoltar l’explicació oral dels continguts matemàtics,

sobre tot aquells més abstractes. Necessita reforçar

la explicació oral amb la manipulació de material adequat.

3.3.4 Coneixement del medi

Els objectes i continguts conceptuals procedents d’aquesta àrea afavoreixen el

desenvolupament i l’autonomia personal i social de l’alumne amb discapacitat

visual. Aquests presenten dificultats bàsicament en la comprensió del medi físic

que l’envolta. També en aquells objectes i continguts que impliquen el

coneixement de les propietats i característiques dels materials i els objectes, ja

que es treballen principalment a través de l’observació. És necessari apropar la

realitat a l’alumne amb discapacitat visual, sobretot a l’alumne amb ceguesa,

que necessita riquesa i reiteració d’experiències directes, com per exemple:

facilitar maquetes tridimensionals o els mateixos elements estudiats, minerals,

objectes de laboratori, reproduccions d’animals en miniatura..., perquè ells els

reconeguin a través dels altres sentits.


22


3.3.5 Visual i plàstica

Per els alumnes amb discapacitat visual, la capacitat d’interpretar i representar

el món a través de les imatges no es tal i com l’entenem pels alumnes vidents.

L’adaptació d’imatges pels alumnes amb

ceguesa o discapacitat visual greu és un

procés complex perquè la informació tàctil

no és equiparable a la visual. Primer de

tot, se’ls ensenya amb una representació

tridimensional, quan ja reconeixen

aquesta, passen al pla bidimensional amb textures i finalment reconèixer el

perfil amb relleu.

3.3.6 Música i dansa

Els alumnes amb discapacitat visual han de participar en totes aquelles

activitats artístiques que generen espais d’experiència i convivència per no

quedar exclosos a nivell social i cultura. No obstant, necessiten les adaptacions

adequades per poder accedir a la informació que els seus companys obtenen

mitjançant la vista. No solen presentar dificultats en l’exploració i percepció de

sons o peces musicals o vocals, ja que han desenvolupat molt el sentit de

l’oïda. Tampoc presenten dificultats en la interpretació i creació musical, sigui

amb la pròpia veu o amb instruments. Però si presenten dificultats en la

realització de danses, exercicis corporals i jocs motrius, perquè no poden

interioritzar els passos ja que no els perceben. En aquest cas, és necessari

modelar en el seu propi cos els moviments que han de realitzar.

3.3.7 Educació física

Aquesta àrea, a part de treballar valors físics i motrius, també es treballen

valors cooperatius i d’integració. La falta de visió o la visió distorsionada

provoca dificultats en l’activitat física en general. L’alumne amb discapacitat

visual té problemes, principalment en el coneixement i el domini de l’espai, el

moviment, en l’ús del material en la normativa i la tàctica del joc.


23


La motivació per les activitats d’educació física, en els alumnes amb

discapacitat visual greu, sol ser molt disminuïda.

3.4 Autonomia

3.4.1 Gossos pigall10

Els gossos pigall o també anomenats gossos guia són gossos de treball i no

mascotes. Són ensinistrats per guiar persones cegues o amb una deficiència

visual greu, o per ajudar-les a les feines de la llar. Per ells i per l’amo és millor

que els ignoris, però no per això els hi hem de tenir por, perquè no fan mal a

ningú sense cap motiu i així no es distreuen. El seu

comportament i la seva manera de tractar són totalment

diferents a la dels altres gossos. Han de ser respectats

per les seves dues funcions, com a gossos pigall i

companys de la persones cega. Si ens trobem algun gos

guia que està fent la seva feina, no l’hem de tocar ni

acariciar perquè podria ser que es distragués i podria

fallar al seu amo. Si portes un gos i passes pel seu costat, és bo que vigilés

que el teu gos no causi cap accident ni al gos pigall ni al seu amo. No se’ls ha

de donar altre menjar que el seu, i tampoc a hores que no siguin les correctes.

L’amo és l’encarregat de l’alimentació. Si trobem alguna persona que va

acompanyada d’un gos pigall i li volem dir alguna cosa, ens hem de dirigir a la

persona i no al gos. Aquests gossos normalment es col·loquen al costat dret de

la persona. Si alguna persona cega ens demana ajuda, per travessar un carrer

que hi ha un semàfor, per exemple, ja que els gossos no distingeixen el color

vermell i verd ens hem de col·locar al costat esquerra, allà on no hi hagi el gos.

En aquest cas, la persona li ordenarà al gos que et segueixi o bé, et demanarà

que li ofereixis el colze esquerra, i li farà una senyal al gos, per dir-li que està

fora de servei.

10 Powerpoint - Perros Guia de l’Ana Ahijados


24


Si una persona cega et pregunta direccions, procura donar-li indicacions clares

del sentit on ha de girar o seguir per ubicar el lloc on es dirigeix. No corris o

donis del braç a una persona cega amb companyia d’un gos pigall sense abans

parlar-li. Tampoc toquis l’arnès del gos guia ja que és només per l’amo al qual

acompanya.

Els gossos pigall estan habituats a viatjar en

qualsevol medi de transport als peus del seu amo

sense molestar als altres passatgers. Els gossos

pigall estan entrenats per poder anar a qualsevol

lloc públic juntament amb el seu amo, ja sigui a un

restaurant, teatre, centres comercials, cinemes, supermercats, centres

d’estudis o de treballs, ... sense causar cap alteració anormal o molèsties al

funcionament o al personal o públic.

En els lloc de treball, els usuaris amb gossos pigall es troben capacitats per

poder fer les seves funcions amb ells al seu costat. Juntament amb

l’entrenament que reben, mai estan lliures en els recintes, sinó que es troben

als peus dels seus amos. Els gossos pigall tenen el mateix dret que ells a tenir

un lliure accés a tots els llocs públics.

3.4.2 Bastó11

El bastó pels cecs és com els seus ulls. Gràcies a

aquesta eina poden ser independents i moure’s per

una ciutat o tal sols per casa seva. Saber desplaçar-

se amb bastó per ells és molt important i per això

l’ONCE ensenya a nens que tenen ceguesa a

controlar-lo. A través del

bastó poden percebre que hi

ha un esglaó, una baixada,

unes escales, una pujada, una irregularitat en el carrer

o a la vorera, .... . Per tal de percebre els obstacles que es poden trobar en un

carrer han de moure el bastó amb arc, d’un costat a l’altre i han d’anar a poc a

11 http://www.webacic.cat/viapubli.htm

http://www.webacic.cat/viapubli.htm


25


poc. Alguns dels obstacles més freqüents que es troben les persones cegues o

d’altres en un carrer són:

Les motos, bicicletes i altres vehicles aparcats en lloc poc apropiats i els

elements sobresortits que de vegades porten.

Les terrasses que posen la majoria de bars i restaurants a les voreres a

l’estiu decorades amb plantes, tendals i para-sols.

Els exteriors dels comerços com ara els aparadors que sobresurten de les

façanes, els tendals que no compleixen les normatives d’alçada, les

plantes, els jocs recreatius per a nens, caixes, ... .

Les obres que tenen lloc a les vies públiques que estan mal senyalitzades

Els bassals que ens podem trobar a les voreres, més freqüentment a les

boques de metro després d’una ploguda.

El mobiliari urbà: papereres, pals, bústies, contenidors, cabines, arbres, ...


26


4. Etapes educatives

4.1 Educació Infantil

4.1.1 Estimulació precoç12

S’entén per atenció precoç el conjunt d’actuacions de caire preventiu, de

detecció, diagnòstic i d’intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinar, que

s’entén, en un sentit ampli, des del moment de la concepció fins que l’infant

compleix els sis anys, abastant, per tant, l’etapa prenatal (etapa fetal), postnatal

(última etapa embrionària), perinatal (del naixement fins els 18 mesos) i primera

infància (dels 0 als 6 anys).

Són un conjunt d’activitats que s’apliquen de forma repetitiva per actuar sobre

els sentits del nen/a en els primers anys de vida. Aquestes activitats s’apliquen

12

http://centreauca.es/estimulacion.html

No obligatòria

però recomanada

Obligatòries

Post obligatoris



27


als nens que se’ls ha detectat un problema de desenvolupament, tant físic com

psíquic.

L’objectiu és millorar les seves capacitats i la seva funcionalitat d’acord amb el

problema.

L’estimulació en els primers anys de vida, fa que el nen pugui adaptar-se al seu

entorn i que pugui adquirir aprenentatges de forma constant.

Abans de començar el seguiment, es fan uns estudis psicològics del

desenvolupament del nen/a per tal de poder saber els objectius que s’han de

treballar, el mètode i el temps més adequats.

Les activitats de cada sessió són curtes, senzilles i repetitives per tal de que el

cervell del nen/a assimili petites quantitats d’informació i pugui processar-les i

així enfortir camins neuronals que facilitaran aprenentatges futurs.

Durant les classes s’estimula el vincle comunicatiu i emocional, el llenguatge i

el moviment segons el desenvolupament de cada nadó.

La comunicació amb els pares és constant ja que cal informar-los de la

progressió del seu fill o filla i sempre que ells autoritzin s’intercanvia informació

amb els altres professors per si fa falta algun canvi.

4.2 Educació Primària

A l’etapa d’educació primària podem trobar altres suports a més de la ONCE:

o Professionals de l’EAP

o Mestres d’educació especial (MEE)

o Professionals del CREDVG

o Unitats de suport de l’educació especial (USEE)

o Materials adaptats


28


4.3 Secundària

A l’etapa de secundària podem trobar altres suports a més de la ONCE:

o Professionals de l’EAP

o Mestres d’educació especial (MEE)


o Unitats de suport de l’educació especial (USEE)

o Mestres de Pedagogia Terapèutica (MPT)


4.4 Estudis post obligatoris

A l’etapa d’estudis post obligatoris podem trobar altres suports a més de la

ONCE:



o Associacions

o Més temps a l’hora de fer proves i a l’hora

d’accedir a la selectivitat

4.5 Universitat

A l’etapa universitària podem trobar altres suports a més de la ONCE:

o Adaptacions dels exàmens

o Més temps i suports a l’hora de fer proves

o Podem accedir a les aules amb el seu gos pigall i amb els ordinadors

personals adaptats


29


5 Recursos d’aprenentatge

5.1 Codi Braille com a codi de la lectroescriptura: Alfabet Braille13

L’Alfabet Braille va ser inventat per Louis Braille (1809-1852), que va quedar

cec per culpa d’un accident. És un sistema de lectura i escriptura per mitjà del

tacte que consisteix en punts.

Consisteix a llegir movent les mans d’esquerra a dreta, passant per cada línia.

Els lectors de Braille poden llegir un promig de 104 a 125 paraules per minut,

encara que de vegades poden arribar a llegir 250 paraules per minut utilitzant

les dues mans.

El signe generador està distribuït per 6 punts. Inclou totes les lletres de

l’abecedari, els signes de puntuació, els números i les notes musicals.

13 http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/sistema_braille.htm

Abecedari Braille

Signe majúscula

Signe número

Si posem el signe de número davant d’una de les primeres 10

lletres de l’abecedari, es converteixen amb el número que ocupen

a l’abecedari.

http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/sistema_braille.htm


30


La lectura en Braille es fa per mitjà el tacte i lletra per lletra, no pel

reconeixement de les paraules completes. Per això es tracta d’una cosa lenta,

que requereix una gran concentració, difícil en edats menors.

Podem obtenir dos fases lectores:

o Unimanual: els dits índex s’utilitzen com a lectors. Junts inicien la

lectura de cada línia. Quan arriben al final de la línia, retrocedeixen

sobre ella. Quan retrocedeixen i arriben a la meitat, baixen a la línia

següent i acaben de retrocedir sobre aquesta fins arribar al principi per

començar altre cop la lectura.

o Bimanual: es comença a llegir la primera línia amb els dits índex de

cada mà junts i, quant arriben a la meitat, la mà dreta acaba de llegir la

fila, mentre que la mà esquerra retrocedeix al començament i baixa a la

línia de baix.

L’escriptura en Braille es fa per mitjà d’una

màquina anomenada Perkins. Consta de

varies tecles: sis per l’escriptura

(corresponen als sis punts del codi Braille),

una per retrocedir i un per desplaçar el carro.

Per escriure una lletra pressionem a la

vegada les tecles que equivalen als punts

que la formen. Per exemple: per escriure la D, pressionem la tecla 1, 4 i 5 al

mateix temps.


31


5.2 TAC (Tècniques audiovisuals de comunicació)14

En aquests moments ens trobem a l’era de la tecnologia, molt present en els

centres escolars. Els alumnes amb discapacitat visual greu, inclús amb

ceguesa, utilitzen aquesta tecnologia, principalment els ordinadors. Dominar

aquesta tecnologia suposa un aprenentatge, però una vegada après, l’alumne

amb discapacitat visual obtindrà una gran eina de treball molt útil per als seus

estudis i per a la seva vida diària, ja que afavorirà la seva integració, motivació,

autoestima i autonomia.

El professional especialitzat és el responsable d’introduir i ensenyar a l’alumne

amb discapacitat visual la utilització de les noves tecnologies.

Les noves tecnologies que podem trobar són les següents:

5.2.1 Opcions d’accessibilitat

El propi sistema Windows permet modificar i fer més accessible la visualització

de la pantalla, obté inclús un assistent d’accessibilitat per persones amb

discapacitat visual:

o Propietats de pantalla: permet ampliar la lletra dels menús, la mida de

les icones, el contrast del clor del text amb el fons...

o Configuració del cursor: permet substituir el cursor per defecte per altres

de més grans i colors més contrastats, modificant la velocitat i mostrant

la ubicació del cursor.

5.2.2 Tauleta digital

La tauleta digital o tauleta gràfica és un recurs

perifèric existent en el mercat que és possible

utilitzar per a què els alumnes més petits amb

discapacitat visual greu, sobre tot amb

ceguesa, puguin accedir a algunes activitats de

l’ordinador a través del tacte. La tauleta digital substitueix el teclat i el ratolí.




32


Situem a la taula digital una làmina adaptada en relleu que reprodueixi

esquemàticament la imatge que es mostra a la pantalla. L’alumne explora la

làmina de forma tàctil, i mitjançant el llapis òptic, activa les accions que faria el

ratolí.

5.2.3 Teclat ampliat

Per facilitar l’accés al teclat convencional, podem inicar el coneixement del

mateix amb el model Bluestork teclats Funkids de colors

per a nens. És un model simplificat, amb les tecles

grans i classificades per colors. Una altra adaptació que

podem fer és utilitzar lletres adhesives ampliant la mida

de les que apareixen en el teclat.

5.2.4 Ampliadors de pantalla

Són programes que permeten magnificar la informació de la pantalla i fer-lo

gran, fins a més de 25 vegades la seva mida normal. Entre altres opcions,

permeten ubicar ràpidament el cursor a la pantalla, configurar els colors del

fons i de les lletres i verbalitzar els documents de text que apareixen en

pantalla. Els programes més utilitzats en aquests moments són: Magic Vision y

Zoomtext versió 9.1.

5.2.5 Lectors de pantalla

És un software que converteix el contingut de la pantalla en el so. Permet que

l’alumne amb discapacitat visual escolti tota la informació i tingui el control

auditiu del teclat. Per tant, l’alumne amb discapacitat visual greu, inclús amb

ceguesa total, pot utilitzar l’ordinador de forma autònoma i accedir a,

pràcticament, totes les aplicacions de l’entorn Windows.

5.2.6 Aprenentatge de mecanografia

És molt important que els alumnes amb discapacitat visual greu dominin el

teclat gràcies a l’aprenentatge de la mecanografia. Els programes més utilitzats

actualment per els nostres alumnes són: Teclado 20, per alumnes amb retràs

visual; DIO, per alumnes amb ceguesa.


33


5.2.7 Pissarres digitals interactives

Les pissarres digitals, connectades a un ordinador o a un vídeo-projector,

permeten, per un costat, escriure directament sobre les pissarres com si es

tractés d’una pissarra convencional i, per l’altre, controlar els programes

informàtics de l’ordinador. Actualment,

moltes aules dels centres escolars

funcionen amb aquest tipus de pissarres.

Aquestes pissarres solucionen uns dels

majors problemes dels alumnes amb baixa

visió en l’aula ordinària; la visualització de la

pissarra. L’alumne amb discapacitat visual

pot seguir les anotacions de la pissarra a través de la pantalla de l’ordinador, ja

sigui seient davant l’ordinador del professor, col·locant el monitor a la taula de

l’alumne o a través de l’ordinador portàtil de l’alumne. Actualment, les pissarres

digitals més utilitzades en les aules són: Mimio, Smart, Interwrite e Hitachi.

A l’escola, des de les primeres etapes, familiaritzen els alumnes amb

discapacitat visual amb els ordinadors, ja que per la majoria d’ells aquests

seran la seva eina de treball en etapes educatives posteriors.

5.3 Especialistes dels centres15

És necessari conèixer l’existència dels recursos personal, interns i externs del

centre escolar, que faciliten el procés educatiu d’un alumne amb discapacitat

visual. El propi centre escolar ofereix una diversitat de recursos personals, per

atendre a l’alumne amb discapacitat visual en cas necessari. Quant aquests

recursos no siguin suficients, recorrerem als recursos externs.

15 http://www.xtec.cat/cse/

http://www.xtec.cat/cse/


34


5.3.1 Recursos personals interns del centre

escolar

Els recursos personals interns del centre escolar són els següents:

o Equip docent: l’alumne amb discapacitat visual és un alumne més del centre

escolar, per tant, tots els mestres del centre estan implicats en el seu procés

educatiu.

o Mestre tutor: és el primer recurs personal i un dels més importants.

o Mestre d’educació especial (MEE)/ psicopedagog del centre: prioritza la seva

atenció a l’alumnat amb discapacitat visual i amb necessitats educatives

específiques.

o Mestre d’audició i llenguatge: prioritza la seva atenció a l’alumnat amb retràs

i trastorns en la parla, la comunicació i el llenguatge.

o Tècnic d’educació infantil (TEI): col·labora amb el mestre tutor d’educació

infantil en el procés educatiu de l’alumnat, principalment en el

desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en l’atenció a les necessitats

bàsiques dels nens.

o Auxiliar d’educació especial: atén a alumnes amb discapacitat per afavorir el

desenvolupament de l’autonomia personal i millorar la qualitat de vida

d’aquests alumnes.

5.3.2 Recursos personals externs al centre

escolar

Existeixen diferents serveis externs al centre escolar, però tot i així poden

intervenir dins el centre. Aquests serveis són equips multiprofessionals que

donen assessorament i recolzament als centres educatius. En el cas de que un

alumne amb discapacitat visual presenti una altra discapacitat associada,

recorrerem també al servei corresponent. En la Comunitat Autònoma de

Catalunya, el principal servei per a la intervenció d’alumnes amb discapacitat

visual greu, és el Centre de Recursos Educatius per Discapacitats Visuals

(CREDV), fruit d’un conveni de col·laboració establert entre el Departament

d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ONCE.


35


Pontevedra

Barcelona

Alacant

Madrid

Sevilla

6 Institucions que donen serveis al col·lectiu de persones

amb ceguesa

6.1 ONCE16

6.1.1 Què és?

La ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols) és una institució amb

gairebé 70 anys d’existència, una entitat quotidiana, propera, estable, discreta i

sobretot sense ànim de lucre. Està oberta a totes aquelles persones afectades

per una discapacitat visual, ja sigui lleu o greu, que treballa dia a dia.

El seu motor econòmic són productes de joc que la societat espanyola dia rere

dia hi té compromís i fidelitat. No només treballa per persones que pateixen

ceguesa o deficiència visual, sinó que també treballa per persones que són

dins d’aquesta gran institució i podem trobar una fundació anomenada CRE

(Centre de Recursos Educatius) que tenen tot tipus de material per aquells

infants que pateixen una deficiència visual i estan escolaritzats a les escoles

dels seu poble, barri o ciutat i segueixen un currículum oficial i reben una

atenció complementària. Els centres d’aquesta institució els podem trobar en 5

ciutats: Barcelona, Madrid, Alacant, Sevilla i Pontevedra.

16

http://www.once.es/new/otras-webs/catala



36


6.1.2 Objectius

La seva missió és millorar la qualitat de vida de les persones cegues i amb

discapacitat visual de tot Espanya, oferir programes d’integració social i

incorporació laboral. Volen aconseguir que aquestes persones puguin fer una

vida similar a la de totes aquelles que no tenen cap discapacitat. Ajudar-les

perquè puguin tenir una feina, puguin anar sols, puguin tenir autonomia i puguin

viure en una casa o a un pis i no hagin de dependre sempre d’una persona.

6.2 Generalitat 6.2.1 Departament de Benestar social i

familiar17

Aquest departament consta d’uns serveis socials de màxima qualitat per

enfortir l’estat del benestar i tenir capacitat de resposta davant les necessitats

específiques de les persones, de les famílies i del país en conjunt.

L’enfortiment del nostre estat del benestar, entre altres coses, ens demana fer

front als grans reptes que tenen avui dia els serveis socials: lluitar contra la

pobresa i l’exclusió social, reforçar el paper de les famílies, protegir la infància,

treballar per a la promoció de l’autonomia personal de les persones en situació

de dependència, atendre i facilitar la integració de les persones amb

discapacitat, promoure polítiques d’igualtat entre els homes i les dones, afavorir

la vida activa de les persones grans, donar suport al teixit associatiu i al

voluntariat, promoure l’emancipació dels joves i potenciar la cohesió social de

la nostra comunitat.

17

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.c1f6a57fb286c6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=7e3744d2bb0a42

10VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7e3744d2bb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=d

efault

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.c1f6a57fb286c6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=7e3744d2bb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7e3744d2bb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default




37


6.2.2 Departament d’ensenyament

6.2.2.1 Suport dels EAPs18

Els EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica) donen suport

al professorat i als centres educatius als alumnes i els familiars dels alumnes

que presenten necessitats educatives especials.

Formen part dels serveis educatius de zona conjuntament amb els centres de

recursos pedagògics i els equips de suport i assessorament en llengua,

interculturalitat i cohesió social.

Els seus objectius són:

Identificar i avaluar les necessitats educatives especials dels alumnes i

fer la proposta d’escolarització

Assessorar el professorat i les famílies en la resposta educativa a

l’alumnat amb necessitats educatives especials, en col·laboració amb els

docents especialitzats i els serveis educatius específics.

Assessorar els equips docents, l’alumnat i les famílies sobre aspectes

d’orientació personal, educativa i professional.

Donar suport als centres educatius en la millora de l’atenció a la

diversitat i la inclusió

Col·laborar conjuntament amb el servei educatiu de zona i els específics

per tal de promoure activitats d’intercanvi i de formació del professorat

Col·laborar amb els serveis socials i sanitaris de l’àmbit territorial

d’actuació, per tal d’oferir una atenció coordinada als alumnes i famílies

que ho necessitin.

6.2.2.2 CREDVG19

El CREDV és un Servei Educatiu Específic del Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya.

18 http://www.xtec.cat/eap/

19 http://www.xtec.cat/cse/credv.htm

http://www.xtec.cat/eap/

http://www.xtec.cat/cse/credv.htm


38


Província de Girona

Província de Barcelona

Província de Tarragona

Província de Lleida

La funció del CREDV és col·laborar amb els centres docents i els serveis

educatius de la zona per donar resposta a les necessitats educatives dels

alumnes amb sordesa i dels alumnes amb trastorns de llenguatge.

Ofereixen els seus serveis en Centres Públics i Concertats de les Comarques

Gironines que depenen del Departament d’Educació.

El CREDV està compost per un equip multiprofessional que centra el seu

interès en tres grans àmbits:

· Alumnes i famílies

· Centres educatius i professorat

Els principals objectius d’intervenció són:

realitzar la valoració i el seguiment psicopedagògic dels alumnes

amb necessitats educatives específiques derivades de la discapacitat

visual

oferir atenció directa a l’alumnat amb discapacitat visual greu

treballar amb les famílies

proporcionar assessorament, material i estratègies al professorat

col·laborar amb els centres i serveis educatius de zona i en l’orientació

de l’adequació curricular.

Tracten amb nens de 0 fins a 16 anys i les seves respectives famílies.

A Catalunya podem trobar 4 CREDV-ONCE a les províncies de Girona,

Barcelona, Tarragona i Lleida.

· Zona educativa


39


6.2.2.3 Vetllador o educador d’educació

especial20

Vetllador: és aquella persona que està en tot moment amb un alumne que per

necessitats educatives especials necessita sempre algú al seu costat, ajudant-

lo, donant-li suport i guiant-lo.

Ajuda a l'alumne en:

1. Ajuda en els desplaçaments dins i fora de l’aula si és necessari amb els seu

mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, bastons, ...).

2. Vigila i ajuda a les hores d'entrada i sortida dels centres.

3. Vigila durant l'estona dels patis i en les hores d'esbarjo.

4. Vigila i ajuda durant els àpats en el menjador.

5. Realització d'actuacions relacionades amb la higiene personal (canviar

bolquers, dutxa, seguiment del control d'esfínters...).

6. Afavorir el control i els canvis posturals necessaris per garantir la seva

mobilitat.

7. Realitzar les primeres cures senzilles que calguin durant el dia (amb la

autorització corresponent).

8. Realitzar altres tasques encomanades pel director/a o mestre/a tutor/a

pròpies del seu grup professional.

9. Facilitar les eines i materials necessaris a l’alumne i al professor.

Educador d’educació especial: és aquella persona que dóna suport a l'alumnat

amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats

que organitza el centre docent. Algunes de les funcions de l’educador

d’educació especial són:

1. Participar en el projecte educatiu del centre.

20 http://www.terra.es/personal/anpegi/PEDUCADR.htm

http://www.terra.es/personal/anpegi/PEDUCADR.htm


40


2. Conèixer els objectius i continguts dels programes, per tal, de poder adequar

de la millor forma possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres

tutors i especialistes.

3. Proporcionar als mestres-tutors i especialistes elements d'informació sobre

l'actuació dels alumnes, per tal d'adaptar i millorar el seu procés

d'aprenentatge.

6.2.2.4 USEE21

Les USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial) són unitats de recursos

(humans, tècnics i materials) que faciliten l’atenció educativa i promouen la

participació en entorns escolars ordinaris als alumnes amb discapacitats

intel·lectuals, trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de

l’aspecte autista. Els professionals assignats a aquestes unitats han d’atendre

8 alumnes.

En un centre educatiu ordinari els alumnes als quals s'aplica el recurs USEE

han de formar part d’un grup ordinari d’alumnes. Així, tots els professors que

tracten amb l’alumne/a de la USEE han d’aportar les valoracions corresponents

per a la seva avaluació.

Els objectius són:

Facilitar el treball d’integració escolar i d’educació inclusiva dels alumnes

amb problemes d’aprenentatge o discapacitat congnitiva, sensorial i/o

motòrica dins l’aula ordinària.

Conscienciar-nos que tots som diferents però que tenim els mateixos

deures i els mateixos drets. Cal buscar la manera per a aconseguir-ho.

21

http://blocs.xtec.cat/escolallarusee/



41


6.3 Altres a Catalunya

6.3.1 Associació Discapacitats Visuals de Catalunya22

L’Associació Discapacitat Visual Catalunya és una entitat sense ànim de lucre

que dóna serveis a persones amb discapacitat visual per a millorar la seva

qualitat de vida i exerceix una tasca de divulgació de la problemàtica del

col·lectiu per a aconseguir millorar la seva integració social.

La finalitat de l’entitat és donar servei aquestes persones, sense discriminació

ni en funció del seu grau de discapacitat, ni en funció de la seva nacionalitat.

Els objectius principals són:

Promoure la consciència individual i col·lectiva en relació a la

discapacitat visual.

Fomentar la integració social i millorar la qualitat de vida del col·lectiu de

discapacitats visuals.

Instruir i informar els socis i la resta de la població sobre els problemes

que plantegen una discapacitat visual

Impulsar un esperit de cordialitat i ajuda mútua entre els membres de

l’Associació

Realitzar tota mena d’activitats socioculturals adaptades per les

persones amb discapacitat visual i aconseguir que hi hagi més oferta

accessible

Crear i prestar tots aquells serveis, que puguin dur a terme, sol·licitats

pels socis

Fomentar la Investigació Científica i la col·laboració amb el Tercer Món.

22

http://www.b1b2b3.org/ca/



42


6.3.2 ACIC23

L'Associació Catalana per a la Integració del Cec és una petita agrupació de

persones, cegues o no, que estan interessades a treballar en aspectes

relacionats amb la integració de les persones amb discapacitat visual en el

conjunt de la societat.

Exposa alguns dels problemes amb què es troben les persones cegues i

deficients visuals quan caminen pel carrer i aporten algunes solucions que

podrien servir per evitar-los

6.3.3 Fundació Manel Cargol24

La Fundació de Cecs Manel Cargol vol posar la tecnologia a l’abast dels que no

veuen, fent possible que els cecs llegeixin el que els vingui de gust sense

necessitat de que estigui escrit en Braille, que puguin informar-se a través dels

diaris, llibres i revistes que es trobin a la llibreria més propera, escriure textos

en lletra impresa o trobar un número de telèfon amb facilitat. Es tracta d’aportar

la tecnologia necessària per que els cecs s’enriqueixin com a persones,

guanyin independència i es sentin útils.

Els objectius són:

Apropar a les persones actual o potencialment cegues el món de la

tecnologia més avançada per invidents.

Fomentar, promocionar i divulgar tota la informació existent en aquest

camp.

Desenvolupar i millorar el coneixement pràctic i teòric dels cecs i

discapacitats visuals en tots els àmbits, especialment l’informàtic

Contribuir a la integració més completa del cec i discapacitat visual en el

món laboral i cultural.

23 http://www.webacic.cat/

24 http://sapiens.ya.com/eninteredvisual/fcaragol.htm

http://www.webacic.cat/

http://sapiens.ya.com/eninteredvisual/fcaragol.htm


43


MARC PRÀCTIC


44


La meva part pràctica conté dues parts:

1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa

2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents

1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa

1.1 Introducció

Inicialment la meva idea era adaptar un conte

amb Braille utilitzant textures, relleus i tota mena

de materials per a nens/es amb ceguesa, però

no m’entusiasmava gaire perquè no ho trobava

una cosa innovadora.

Juntament amb la tutora del treball vam contactar amb l’Elvira Gil, la

bibliotecària de la ONCE.

A mitjans de desembre vam fer la visita a la

fundació ONCE de Barcelona, que consistia en

la realització d’uns tallers de sensibilització, de

tècniques d’acompanyament amb els ulls

tancats, d’iniciació al Braille, els sentits en la

lectura, entre d’altres.

En allà, la bibliotecària de la ONCE, ens va informar i assessorar sobre aquest

camp.

Al cap d’uns dies, l’Elvira Gil, es va posar en contacte amb la tutora del treball i

li va proposar fer l’acompanyament d’un nen cec de Vilafranca del Penedès de

3r o 4t d’ESO que es deia Nil.

Jo li havia de preparar una visita per l’estany

perquè pogués conèixer l’entorn on té lloc la

llegenda del Drac de Banyoles i informar-lo

sobre coses relacionades amb el poble ja que

havia de fer un treball per el dia de St. Jordi

sobre la llegenda del Drac de Banyoles.


45


Al cap d’uns dies la Puri em va proposar definitivament fer l’acompanyament i li

vaig dir que sí, que hi estava interessada i podria ser una experiència molt

bonica i emocionant.

A partir d’aquell dia vaig començar a pensar com podria preparar l’itinerari i

quines coses podríem visitar.

1.2 Objectius

Objectius generals de l’itinerari per Banyoles dirigit a en Nil:

Tenir una idea de l’estany de Banyoles

Conèixer la llegenda del Drac de Banyoles

Experimentar el màxim de llocs i objectes

Posar en pràctica el que vaig aprendre en els tallers de la ONCE

DIARI DEL TREBALL PRÀCTIC

Dies previs a la trobada:

Per preparar la visita, primer vaig buscar la llegenda del Drac

de Banyoles a la Guia de Banyoles ciutat d’aigua, vaig llegir-la

i copiar-la a l’ordinador. La vaig imprimir per poder-la donar

als seus pares el dia de la visita.

A la llegenda hi destaquen dos personatges que són el rei

Carlemany i Sant Mer. Al ser dos personatges propis de

l’entorn vaig buscar informació i la vaig adaptar a nivell de 3r i 4t d’ESO.

Degut a la seva discapacitat visual, no la podria llegir, per això, em vaig gravar

a mi mateixa llegint la llegenda i després de molts intents va sortir bé (la podeu

trobar en el DVD de l’Annex A).

Amb la Puri vam trobar interessant que en Nil pogués escoltar els sorolls

ambientals d’alguns llocs determinats de l’estany i el dia que els vam voler anar

a gravar feia tant i tant de vent que no vam poder fer.


46


Vaig demanar a una amiga que em baixés la cançó del

Monstre de Banyoles i quan la vaig tenir, vaig gravar un

CD amb la llegenda i la cançó.

Perquè el nen pogués conèixer el recorregut que faríem, vaig anar a l’oficina

d’informació a buscar mapes de Banyoles. Un cop allà vam demanar si tenien

material per a persones amb discapacitat visual i em van dir que l’únic que

tenien era una guia amb Braille però que només es podia consultar a la mateixa

oficina.

Llavors perquè jo pogués dibuixar en el mapa la ruta que tenia pensada vaig

resseguir-la amb el Vitra Plom i així ell la podria seguir amb el dit.

DIARI DE LA VISITA D’EN NIL

Dilluns 7 de Març de 2011:

12:15;

Amb en Nil i els seus pares havíem quedat davant el

restaurant la Carpa i la Puri m’hi va acompanyar. Al

veure el nen, vaig poder comprovar que era petit, feia

3r de Primària i feia poc que aprenia a controlar el

bastó. Era un nen molt obert, simpàtic i explicava

històries de víkings i pirates.

Portava ulleres de sol perquè la llum li molestava als

ulls i la seva visió era quasi nul·la (tenia pèrdua de

visió degenerativa).


47


Ens vam presentar com ens van ensenyar als tallers de la ONCE, indicant-li el

nom, agafant-li la mà i fent-li dos petons.

Després ens vam intercanviar els regals; ell em va donar petxines i un dibuix

d’un drac i jo li vaig donar el CD, els mapes (un amb relleu i l’altre sense) i la

llegenda per als seus pares. Els mapes no van ser utilitzats però el CD li va fer

molta il·lusió i el va voler escoltar al cotxe.

12:30 – 12:50;

A partir d’aquell moment vaig veure que no podríem realitzar el treball previ i

hauria d’anar adaptant sobre la marxa.

Mentre anàvem caminant fins a l’escola de Natura li vaig explicar la llegenda

del Drac de Banyoles.

En Nil no parava de xerrar, l’havies d’ajudar agafant-li la mà i dient-li si havíem

de girar a la dreta, a l’esquerra, si hi havia esglaons i si els havia de pujar o

baixar.

13:00;

A l’escola de Natura ens van ensenyar tres maquetes de l’estany perquè en Nil

pogués fer-se la idea de com era l’estany i a quin lloc estava situat.

El nen anava tocant el relleu i la Núria (monitora de l’Escola de Natura) li

explicava a què corresponia les diferents alçades.

La Núria li va explicar la llegenda d’en Murgat amb el suport tàctil de la

maqueta i també li va tornar a repetir la llegenda del Drac de Banyoles.

També va poder escoltar sorolls d’animals, bàsicament ocells, a través dels

instruments (que es poden veure en les fotografies de la pàgina següent), tocar

microorganismes que podem trobar a l’aigua de l’Estany i la pedra de

Banyoles, el Travertí.


48


14:00;

Un cop vam haver acabat la visita vam anar a dinar de picnic a les taules de la

Draga.

14:45 – 16:15;

Després d’haver agafat forces, vam anar caminant fins al

Museu Darder, passant pel voltant de l’estany perquè en

Nil pogués escoltar els sorolls dels ànecs, i els altres

ocells, el vent en els arbres i l’ambient.

Vam passar també pel costat dels recs perquè pogués

sentir el soroll de l’aigua quan corre.

16:15;

Abans d’arribar al Museu Darder, ens vam aturar a la plaça Major, i així en Nil

va poder percebre l’ambient i l’entorn, tot fent-li una descripció verbal detallada.

Vam aprofitar per parlar amb els pares i de l’altre vegada que havien estat a

Banyoles.

16:30;

Vam començar la visita al Museu Darder i vam poder

comprovar que no està adaptat per a persones amb ceguesa

però si per a persones amb deficiència auditiva. Vam

començar la visita per la planta baixa, on hi ha els animals

dissecats i passant vitrina per vitrina li anava explicant a en

Nil quins animals hi havia.


49


Quan vam haver acabat la planta baixa, vam anar a la 1ª planta i allà hi havia

un dibuix del cicle de l’aigua i li vaig explicar el curs que feia l’aigua des que

queia dels núvols fins que arribava a l’estany a través dels aqüífers (que és el

que representava el dibuix). La visita va ser molt ràpida perquè hi havia molt

poques coses que ell pogués tocar i estava molt cansat.

17:00 – 17:30;

Vam tornar caminant des del Museu Darder fins a l’estany perquè hi teníem els

cotxes i quan vam haver arribat al restaurant la Carpa, ens vam acomiadar.


50


2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents

2.1 Introducció

Aquesta part del marc pràctic consisteix en l’experiència d’una persona vident

(persona que no pateix cap discapacitat visual) seguint un itinerari semblant al

que vam fer amb en Nil.

Perquè això fos el més semblant possible anava amb els ulls tapats, a peu i

seguint les indicacions orals que jo li indicava (vaig gravar uns vídeos on es

mostra les reaccions davant les ordres, aquests vídeos es poden trobar en el

DVD de l’Annex A).

2.2 Objectius

Objectiu general de l’itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents:

Experimentar el que sent una persona invident quan va pel carrer dirigit

per ordres verbals.

DIARI DE L’EXPERIÈNCIA

Diumenge 28 d’Agost de 2011:

18:00;

Vam quedar amb la Joana davant del Club Natació Banyoles per començar a

gravar els vídeos.

Des del club ens vam dirigir a l’Escola de Natura. Va ser el primer lloc on li vaig

tapar els ulls amb un mocador (a la Joana). Va fer un tros a peu mentre jo la

gravava i li donava indicacions perquè es pogués orientar. No

seguia un camí recta, es dirigia sempre cap a l’esquerra. Es

mostrava insegura, tenia por.


51


persona amb discapacitat visual quan

passeja pel carrer.

En acabar, vam anar davant del Parc Neolític de la,

Draga on percebia les ombres i la llum entre els arbres.

Es sentia més segura i s’entrebancava amb els

esvorancs.

Després vam anar davant el restaurant la Carpa on va

fer un altre petit tros amb els ulls tapats. Estava més

insegura pel fet de sentir moltes veus i percebre la sensació de molta gent al

seu voltant.

Després ens vam desplaçar fins al museu Darder per gravar un altre petit tros

amb els ulls tapats. No vam entrar a l’interior perquè estava tancat. Es

mostrava molt més segura, no tenia tanta por, seguia un camí més recte i es

podia orientar en l’entorn perquè prèviament havia mantingut contacte visual hi

ho havia memoritzat. Al sentir l’aigua de la font es va espantar.

Al cap d’uns dies ens vam trobar per parlar del que havia sentit i experimentat i

va fer comentaris com:

que havia passat por

se sentia insegura

notava canvis de llums (les ombres)

percebia els arbres, bancs i altres obstacles encara

que no els veiés

tenia la sensació que caminava recta però no era així

es podia orientar en l’entorn perquè prèviament

n’havia tingut contacte visual

el fet de no veure i portar els ulls tapats li provocava

mareig

Va ser una experiència molt interessant de viure, perquè realment pots sentir i

experimentar molt bé com es deu sentir i

quines sensacions i percepcions té una


52


Ella va tenir la meva ajuda amb les indicacions de quan podia travessar la

carretera i quan no, quan estava a punt de xocar, quan hi havia una bassa, ...

però una persona invident potser no té l’ajuda de les indicacions verbals, però

s’ajudaria del seu bastó o gos pigall.

Això em porta a pensar en la importància que l’ajuntament els hi facilitin la seva

vida a través d’accions com:

posar semàfors que “piten” quan poden travessar la carretera,

posar baixades en els passos de vianant en comptes d’esglaons,

evitar que hi hagi esvorancs en els carrers.

Entre altres coses més que fan que els hi sigui més fàcil moure’s pel poble o

ciutat.


53


3. Anàlisi de les possibles millores

Desprès de dur a terme un anàlisi a partir de les dues experiències he pogut

comprovar que Banyoles no està adaptada per ser visitada per invidents.

Les possibles millores que proposo que es poden dur a terme són:

Pel que fa a la informació turística, tal com explico només existeix una guia

Braille que solament és consultable a la mateixa oficina de turisme, no tenen

mapes en relleu adaptats, i tampoc es disposa d’audiodescripció de l’entorn, la

història, ... .

Seria interessant facilitar un material adequat, com per exemple: gravar en veu

la informació que es pot trobar a la guia i tenir mapes amb relleu, perquè

persones amb discapacitat visual també puguin gaudir d’una ruta turística.

Com a exemple: el material que vaig elaborar per en Nil i que presento en

l’Annex A.

Pel que fa a l’entorn natural de l’Estany caldria que els cartells explicatius

també els trobessin amb Braille acompanyats d’una audiodescripció d’una part

de la passejada que anés pautada en punts indicats en el mapa adaptat.

Aquest punts a més de la descripció, es poden afegir gravacions dels sorolls

ambientals, en diferents èpoques de l’any, ja que al ser un entorn natural

canvia estacionalment.

Pel que fa a la ciutat, a la ruta dels recs i dels llocs més importants de la

ciutat com poden ser la plaça Major, la plaça de les Rodes o l’ajuntament,

entre molts d’altres, hi podria haver una audiodescripció que expliqués

detalladament com és el lloc on es troben, un gravació ambiental en diferents

moments (mercat, festes, ...). També caldria, que els semàfors disposessin

d’un avís sonor, durant el període que estan verds i que en els carrers no hi

haguessin canvis de nivells.


54


Pel que fa el museu Darder, el mateix que en els apartats anteriors, però a la

planta baixa hi hauria d’haver alguna mostra d’animals dissecats perquè

poguessin tocar-los. Els cartells informatius i explicatius haurien d’estar situats

fora de la vitrina i amb Braille. També podria haver-hi una descripció auditiva de

tota la sala, de la història del Museu i del seu fundador, Francesc Darder.

D’altre banda, a la 1ª planta trobem molta informació auditiva però els cartells

també haurien d’estar amb Braille. No estaria malament tenir alguna maqueta

de l’Estany, com les de l’Escola de Natura perquè poguessin tocar-la i poder

comprovar el relleu i fer-se una idea de la formació de l’estany.


55


7. Conclusions

Un cop feta una breu aproximació conceptual a aspectes relacionats amb la

ceguesa i les seves implicacions, he pogut entendre més profundament el que

és una ceguesa o discapacitat visual, la diferència entre vista i visió i conèixer

els tipus de ceguesa o baixa visió juntament amb la categoria i el grau de

deficiència. Depenent d’aquests aspectes, el grau de visió de les persones amb

discapacitat visual serà qualitativament i quantitativament diferent i, en

conseqüència, també variarà la seva manera d’adquirir els conceptes. Se sap

que un infant, que hagi adquirit la ceguesa en la infància, pot dur a terme el seu

desenvolupament sense massa problemes, però tot i així la ceguesa pot afectar

la seva evolució i repercutir en un futur en la seva vida acadèmica i social.

Pel que fa a la intervenció educativa en l’alumnat amb discapacitat visual, he

après que l’alumnat amb ceguesa ha de tenir les aules adaptades a les seves

necessitats educatives. S’ha de situar davant la taula de la mestra, davant la

pissarra, a primer fila i a prop del material de l’aula que sempre ha d’estar ben

ordenat i ha de tenir un lloc fix.

Quan es tracta d’alumnat amb baixa visió cal tenir una il·luminació intensa,

natural i directa i un monitor o ordinador portàtil a la seva taula que els facilita

accés a la informació de la pissarra digital. La informació ha d’estar ben

distribuïda, hi ha d’haver el més important i explicat amb claredat, tots els

canvis han de ser comunicats, els detalls han de ser explicats, s’ha de

respectar el ritme de treball ja que tenen un ritme més lent, i també s’han de

respectar els recursos de l’alumne, com aixecar-se per veure la pissarra o

donar-li la fitxa perquè pugui seguir l’explicació del mestre, o deixar-li escriure

amb bolígraf o retolador perquè pugui veure més clarament el seu propi treball.

És rellevant, en l’apartat escolar el debat sobre la integració escolar dels

alumnes amb discapacitat visual. Els pares que estan en contra de la integració

pensen que és millor l’escola especial perquè en els centres ordinaris hi ha

menys professionals especialistes, menys material adaptat, menys atenció

específica, etc. i els pares que estan a favor de la integració creuen que


56


l’escola ordinària és millor perquè possibilita la integració de l’infant en la vida

adulta en un futur i crea una interacció més gran entre els infants amb ceguesa

i els vidents, la qual cosa evidentment afavoreix la comunicació i l’adaptació

social. A nivell legal, l’opció de l’Administració Educativa catalana és clara a

favor de la integració escolar, a través especialment de l’actuació dels CREDV

(Centre de Recursos Educatius per a persones amb Discapacitat Visual) i els

seus professionals. Això no vol dir, però que no existeixin avui centres

d’educació especial per a alumant amb ceguesa.

A través del marc pràctic puc concloure que tota la feina feta prèviament no va

servir de gaire ja que inicialment em van informar de que el nen feia 3r o 4t

d’ESO però no va ser així, en Nil feia de 3r de Primària. Havia preparat la

llegenda del Drac de Banyoles perquè la va escolar en el cotxe, juntament amb

la cançó, però el mapa resseguit amb Vitra Plom no el vam utilitzar perquè vam

creure que era massa petit per aquesta activitat.

La meva visita a la fundació ONCE de Barcelona va ser profitosa ja que vaig

poder posar en pràctica el que havia après allà, com ara, la manera de tractar-

lo i dirigir-m’hi.

La visita a l’Escola de Natura va ser molt interessant tot i que no tenen el

material adaptat en Nil va poder manipular, escoltar, tocar i fer-se la idea de la

forma, l’entorn i la situació de l’estany. També vaig poder observar que li

agrada molt que li expliquin contes perquè va estar molt receptiu quan la Núria,

la monitora de l’Escola de Natura li explicava la llegenda d’en Murgat i li repetia

la del Drac de Banyoles.

En canvi, la visita al Museu Darder va ser molt ràpida i poc profitosa, en Nil

estava cansat i no hi havia material adequat. El que li va sobtar més van ser els

tipus d’animals que hi ha dissecats a la planta baixa, i a mi el fet de que ho

gaudís tant només sentint el nom dels animals i no podent-los veure.


57


Al fer el segon itinerari vaig poder observar que quan una persona vident se li

anul·la el sentit de la visió el primer que es manifesta és inseguretat, després

por, mareig, i intenta buscar algun punt de referència, com ara, ombres, l lums i

sorolls. Si el lloc és visualitzat anteriorment aquestes sensacions es minimitzen

però no desapareixen.

En el cas d’en Nil, el bastó li dona més seguretat i el fet d’haver-hi vist quan era

més petit li dona referències alhora de assimilar el que se li diu verbalment.

Quan no utilitza el bastó, ha de tenir algun objecte (una carta) entre les mans

per sentir-se segur.

Al fer la valoració dels objectius generals de cada itinerari comprovo que es

compleixen perquè al final del primer itinerari en Nil va poder tenir una idea de

l’estany de Banyoles, coneixia la llegenda, va experimentar amb objectes i vaig

poder posar en pràctica el que havia après en els tallers de la ONCE, i en el

segon itinerari la persona vident va poder experimentar i expressar el que

sentia al ser dirigit amb els ulls tapats seguint ordres verbals.

Per finalitzar, he de dir que m’ha agradat i he gaudit molt fent aquest treball

perquè he après un munt d’aspectes que fins ara eren totalment desconeguts

per a mi, i també puc estar molt contenta perquè el fet de que una persona no

tingui visió no significa que sigui diferent i l’experiència m’ha aportat un

enriquiment personal molt gratificant.

Després de tot he aconseguit assolir tant l’objectiu general com els específics

proposats al començament del treball hi puc contestar a la pregunta Banyoles

per invidents? amb un no. Només la voluntat de tots els que vivim a Banyoles

pot fer que la pregunta sigui positiva.


58


8. Bibliografia i Webgrafia

1. http://www.slideshare.net/loretocabot/els-sentits-2505044 (informació dels 5 sentits del

cos humà) [Consulta: Hivern 2011]

2/4. [email protected] (Algunes definicions del concepte discapacitat visual i ceguesa) [Consulta: Hivern 2011]

3. http://vieravisioncare.es/pagines_cat/cuida/baixa.html (Definició de baixa visió)

[Consulta: Hivern 2011]

5. Powerpoint - Què és la Visió de Margarida Alberti (Diferència entre el

concepte visió i el concepte vista)

6. Powerpint - Grau de deficiència de Margarida Alberti (Taules que mostren el

tipus d’atenció depenent de la categoria, el grau de deficiència i el CRE de la

ONCE)

7/8/9/14. Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual,

col·lecció


10. Powerpoint - Perros Guia de l’Ana Ahijados (Presentació d’un gos guia o

gos pigall, la seva funció i el comportament que has de tenir davant un gos

pigall)

11. http://www.webacic.cat/viapubli.htm (Obstacles que es poden trobar les persones

amb discapacitat visual a la via pública) [Consulta: Primavera 2011)

12. http://centreauca.es/estimulacion.html (definició d’estimulació precoç, les sessions

i la musicoteràpia) [Consulta: Primavera 2011]

13. http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/sistema_braille.htm (alfabet braille) [Consulta:

Hivern 2011]

15. http://www.xtec.cat/cse/ (Recursos personals interns i externs del centre

escolar) [Consulta: Primavera 2011]

http://www.slideshare.net/loretocabot/els-sentits-2505044


http://vieravisioncare.es/pagines_cat/cuida/baixa.html

http://www.webacic.cat/viapubli.htm


http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/sistema_braille.htm

http://www.xtec.cat/cse/


59


16. http://www.once.es/new/otras-webs/catala (pàgina web de la ONCE, què és la

ONCE, introducció, afiliació, serveis, ...) [Consulta: Hivern 2011]

17.http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.c1f6a57fb286c6b43f6c8910b0c0e1a0/?vg

nextoid=7e3744d2bb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7e3744d2bb0a4

210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Presentació del Departament

de Benestar social i familiar per el senyor conseller Josep Lluís Cleries i

Gonzàlez) [Consulta: Estiu 2011]

18. http://www.xtec.cat/eap/ (descripció de l’EAP, destinataris, objectius, ... )

[Consulta: Primavera 2011]

19. http://www.xtec.cat/cse/credv.htm (descripció del CREDV, destinataris, objectius,

... ) [Consulta: Primavera 2011]

20. http://www.terra.es/personal/anpegi/PEDUCADR.htm (Definició de vetllador i

d’educador d’educació especial juntament amb les seves funcions) [Consulta:

Primavera 2011]

21. http://blocs.xtec.cat/escolallarusee/ (què és la USEE, objectius, ... ) [Consulta:

Primavera 2011]

22. http://www.b1b2b3.org/ca/ (Descripció de l’Associació Discapacitat Visual

Catalunya i els seus objectius) [Consulta: Estiu 2011]

23. http://www.webacic.cat/ (Què és la ACIC i què fan) [Consulta: Estiu 2011]

24. http://sapiens.ya.com/eninteredvisual/fcaragol.htm (Descripció de la Fundació Manel

Cargol, els objectius i els serveis que ofereixen de cara al públic) [Consulta:

Estiu 2011]

Imatges extretes de la xarxa

Parts internes de l’ull:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://eureka.ya.com/astronomia76/ic/secull.jpg&imgrefurl=

http://eureka.ya.com/astronomia76/cat/ulls.html&usg=__8SU-

D1Oa0Afy8qHiGDVzlRtMc1U=&h=407&w=500&sz=38&hl=es&start=9&zoom=1&tbnid=N25Dgs

mBhmU6CM:&tbnh=106&tbnw=130&ei=StLCTd6XDtKy8QODq7H4BQ&prev=/search%3Fq%3





http://www.xtec.cat/eap/

http://www.xtec.cat/cse/credv.htm

http://www.terra.es/personal/anpegi/PEDUCADR.htm



http://www.webacic.cat/

http://sapiens.ya.com/eninteredvisual/fcaragol.htm

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://eureka.ya.com/astronomia76/ic/secull.jpg&imgrefurl=http://eureka.ya.com/astronomia76/cat/ulls.html&usg=__8SU-D1Oa0Afy8qHiGDVzlRtMc1U=&h=407&w=500&sz=38&hl=es&start=9&zoom=1&tbnid=N25DgsmBhmU6CM:&tbnh=106&tbnw=130&ei=StLCTd6XDtKy8QODq7H4BQ&prev=/search%3Fq%3Dparts%2Bde%2Bl%2527ull%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1





60


Dparts%2Bde%2Bl%2527ull%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1116%26bih

%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1

Parts externes de l’ull:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_GFXccsJcIXU/SmoDy2-

eolI/AAAAAAAAAA0/xv8FMpXj4n8/s400/Ull%2Btancat&imgrefurl=http://lanineta.blogspot.com/2

008_12_01_archive.html&usg=__-

qxwBOejWMAFP7mmKYcQsqPXGgo=&h=336&w=400&sz=187&hl=es&start=3&zoom=1&tbnid

=TLiVhsuP-

AnruM:&tbnh=104&tbnw=124&ei=U9XCTZKVBcqu8QO0nJXkBQ&prev=/search%3Fq%3Dull%

2Btancat%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1

&itbs=1

Parts de l’orella:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.cat/~rvillanu/nervios/oida.jpg&imgrefurl=htt

p://llenguadesignes.blogspot.com/p/audicio-i-perdua-

auditiva.html&usg=__34GvsELLS4ljJmufIFOcOOpVliE=&h=221&w=300&sz=14&hl=es&start=0

&zoom=1&tbnid=R2F2ILHv99t2dM:&tbnh=126&tbnw=184&ei=Lg0jTvOBPMm28QO6nfCdAw&p

rev=/search%3Fq%3Dcadena%2Bossets%2Bde%2Bl%2527orella%26um%3D1%26hl%3Des%

26sa%3DX%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=55

5&vpy=96&dur=355&hovh=176&hovw=240&tx=160&ty=106&page=1&ndsp=9&ved=1t:429,r:2,s

:0

Situació dels diferents gustos a la llengua:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.araucaria2000.cl/lossentidos/lengua2.jpg&imgr

efurl=http://elsentits.blogspot.com/2009/05/activitats-del-

gust.html&usg=__irWhlPmPaHU9sEGSl-

B1ztCMpFU=&h=472&w=302&sz=10&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=DPHjlgMkUvK_sM:&tbnh

=150&tbnw=96&ei=5dTCTa3zLMnB8QO-

9pzsBQ&prev=/search%3Fq%3Dparts%2Bde%2Bla%2Bllengua%26um%3D1%26hl%3Des%2

6biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=187&page=1&nds

p=13&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=37&ty=81

Capes de la pell:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/tacte.jpg&imgrefurl=htt

p://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm&usg=__g2fVi17ldCPxTkOhCd87HyGp7_g=&h=2

34&w=300&sz=17&hl=es&start=11&zoom=1&tbnid=nMTtFwCLQaQx_M:&tbnh=127&tbnw=162

&ei=FtXCTZLYMsG28QPqgNm9BQ&prev=/search%3Fq%3Dtacte%26hl%3Des%26biw%3D11

16%26bih%3D445%26site%3Dsearch%26tbm%3Disch0%2C162&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=4

58&page=2&ndsp=12&ved=1t:429,r:3,s:11&tx=147&ty=43&biw=1116&bih=445

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_GFXccsJcIXU/SmoDy2-eolI/AAAAAAAAAA0/xv8FMpXj4n8/s400/Ull%2Btancat&imgrefurl=http://lanineta.blogspot.com/2008_12_01_archive.html&usg=__-qxwBOejWMAFP7mmKYcQsqPXGgo=&h=336&w=400&sz=187&hl=es&start=3&zoom=1&tbnid=TLiVhsuP-AnruM:&tbnh=104&tbnw=124&ei=U9XCTZKVBcqu8QO0nJXkBQ&prev=/search%3Fq%3Dull%2Btancat%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1








http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.cat/~rvillanu/nervios/oida.jpg&imgrefurl=http://llenguadesignes.blogspot.com/p/audicio-i-perdua-auditiva.html&usg=__34GvsELLS4ljJmufIFOcOOpVliE=&h=221&w=300&sz=14&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=R2F2ILHv99t2dM:&tbnh=126&tbnw=184&ei=Lg0jTvOBPMm28QO6nfCdAw&prev=/search%3Fq%3Dcadena%2Bossets%2Bde%2Bl%2527orella%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DX%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=555&vpy=96&dur=355&hovh=176&hovw=240&tx=160&ty=106&page=1&ndsp=9&ved=1t:429,r:2,s:0








http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.araucaria2000.cl/lossentidos/lengua2.jpg&imgrefurl=http://elsentits.blogspot.com/2009/05/activitats-del-gust.html&usg=__irWhlPmPaHU9sEGSl-B1ztCMpFU=&h=472&w=302&sz=10&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=DPHjlgMkUvK_sM:&tbnh=150&tbnw=96&ei=5dTCTa3zLMnB8QO-9pzsBQ&prev=/search%3Fq%3Dparts%2Bde%2Bla%2Bllengua%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=187&page=1&ndsp=13&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=37&ty=81








http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/tacte.jpg&imgrefurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm&usg=__g2fVi17ldCPxTkOhCd87HyGp7_g=&h=234&w=300&sz=17&hl=es&start=11&zoom=1&tbnid=nMTtFwCLQaQx_M:&tbnh=127&tbnw=162&ei=FtXCTZLYMsG28QPqgNm9BQ&prev=/search%3Fq%3Dtacte%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26site%3Dsearch%26tbm%3Disch0%2C162&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=458&page=2&ndsp=12&ved=1t:429,r:3,s:11&tx=147&ty=43&biw=1116&bih=445







61


Parts internes i externes del nas:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/olfacte.jpg&imgrefurl=

http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm&usg=__Oyc9Z2Ht_hoXsYRN8sXxDwYA4Xo=

&h=243&w=300&sz=12&hl=es&start=23&zoom=1&tbnid=A2q9am9qmF1INM:&tbnh=128&tbnw

=145&ei=xtTCTeW-Fsmx8QO-

7c3HBQ&prev=/search%3Fq%3D%2522parts%2Bde%2Bl%27orella%2522%26hl%3Des%26bi

w%3D1116%26bih%3D445%26site%3Dsearch%26tbm%3Disch0%2C593&um=1&itbs=1&iact=

rc&dur=231&page=3&ndsp=11&ved=1t:429,r:0,s:23&tx=94&ty=66&biw=1116&bih=445

Gos pigall:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.perrosycia.net/Blog/wp-

content/uploads/2009/05/pero_guia.jpg&imgrefurl=http://www.perrosycia.net/Blog/perros-de-

asistencia/&usg=__5yR5hm6T7f-

zLnkvugYQMKg5qaw=&h=433&w=350&sz=21&hl=es&start=2&zoom=1&tbnid=tZNDlxotl1d6fM:

&tbnh=126&tbnw=102&ei=d9LCTZq3DtO38QOK3MXqBQ&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2B

guia%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs

=1

Gossos pigall a un museu:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.bne.es/imagenes/NOTICIAS/jornadasabiertas1.

jpg&imgrefurl=http://www.bne.es/ca/NavegacionRecursiva/Cabecera/noticias/noticias2009/jorna

dapuertasabiertas.html&usg=__NnBWDupJQ6kRXzg3NAWaamOhB2w=&h=171&w=256&sz=1

6&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=eBOvshT0c3GxJM:&tbnh=123&tbnw=187&ei=qw0jTqODPdS

u8QOwwvTOAw&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bguia%2Bmuseu%26um%3D1%26hl%3D

es%26sa%3DN%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur

=411&page=1&ndsp=9&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=38&ty=50

Silueta d’un home amb bastó:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.social.cat/imgMini/340/87/406&imgrefurl=http://

www.social.cat/etiqueta/%2Bgos%2Bpigall&usg=__rkHwVs60UiWxyN4fAV-R-

3hftT4=&h=191&w=340&sz=5&hl=es&start=34&zoom=1&tbnid=TIlv99_O6PQVRM:&tbnh=60&t

bnw=107&ei=nwsjTrGuN4iv8QON4bCkAw&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bpigall%26um%

3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=

1&iact=rc&dur=157&page=4&ndsp=11&ved=1t:429,r:5,s:34&tx=43&ty=22

Dues persones caminant amb bastó:

http://www.once.es/new/Fotos-SS.SS/fotos-baston-blanco/caminando-con-

bastones.jpg/image_view_fullscreen

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/olfacte.jpg&imgrefurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm&usg=__Oyc9Z2Ht_hoXsYRN8sXxDwYA4Xo=&h=243&w=300&sz=12&hl=es&start=23&zoom=1&tbnid=A2q9am9qmF1INM:&tbnh=128&tbnw=145&ei=xtTCTeW-Fsmx8QO-7c3HBQ&prev=/search%3Fq%3D%2522parts%2Bde%2Bl%27orella%2522%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26site%3Dsearch%26tbm%3Disch0%2C593&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=231&page=3&ndsp=11&ved=1t:429,r:0,s:23&tx=94&ty=66&biw=1116&bih=445







http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.perrosycia.net/Blog/wp-content/uploads/2009/05/pero_guia.jpg&imgrefurl=http://www.perrosycia.net/Blog/perros-de-asistencia/&usg=__5yR5hm6T7f-zLnkvugYQMKg5qaw=&h=433&w=350&sz=21&hl=es&start=2&zoom=1&tbnid=tZNDlxotl1d6fM:&tbnh=126&tbnw=102&ei=d9LCTZq3DtO38QOK3MXqBQ&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bguia%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1







http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.bne.es/imagenes/NOTICIAS/jornadasabiertas1.jpg&imgrefurl=http://www.bne.es/ca/NavegacionRecursiva/Cabecera/noticias/noticias2009/jornadapuertasabiertas.html&usg=__NnBWDupJQ6kRXzg3NAWaamOhB2w=&h=171&w=256&sz=16&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=eBOvshT0c3GxJM:&tbnh=123&tbnw=187&ei=qw0jTqODPdSu8QOwwvTOAw&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bguia%2Bmuseu%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=411&page=1&ndsp=9&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=38&ty=50







http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.social.cat/imgMini/340/87/406&imgrefurl=http://www.social.cat/etiqueta/%2Bgos%2Bpigall&usg=__rkHwVs60UiWxyN4fAV-R-3hftT4=&h=191&w=340&sz=5&hl=es&start=34&zoom=1&tbnid=TIlv99_O6PQVRM:&tbnh=60&tbnw=107&ei=nwsjTrGuN4iv8QON4bCkAw&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bpigall%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=157&page=4&ndsp=11&ved=1t:429,r:5,s:34&tx=43&ty=22






http://www.once.es/new/Fotos-SS.SS/fotos-baston-blanco/caminando-con-bastones.jpg/image_view_fullscreen

http://www.once.es/new/Fotos-SS.SS/fotos-baston-blanco/caminando-con-bastones.jpg/image_view_fullscreen


62


Esquema de les etapes educatives:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://loreto.abatoliba.edu/cream/loreto/etapas_catalan.jpg

&imgrefurl=http://loreto.abatoliba.edu/cream/%3Fsite%3Dloreto%26lang%3Dca%26page%3D1

3&usg=__G4hKnPg8Ft69u6Ixh778Igp1o3U=&h=500&w=305&sz=28&hl=es&start=0&zoom=1&t

bnid=J0mZkg3xfv_M1M:&tbnh=144&tbnw=88&ei=t9LCTZCbDMmo8AOhtfTfBQ&prev=/search

%3Fq%3Detapes%2Beducatives%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445

%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=344&page=1&ndsp=12&ved=1t:429,r:5,s:0&tx=3

0&ty=63

Teclat ampliat de colors per a nens:

http://www.google.es/imgres?q=teclat+de+colors+per+a+nens&um=1&hl=es&biw=1047&bih=43

5&tbm=isch&tbnid=i86mHj33GSQIAM:&imgrefurl=http://elracodelratoli.blogspot.com/&docid=Na

Se0RIbKoCS7M&w=640&h=535&ei=AJ-

ATv_DFdGK4gT8ju3FDg&zoom=1&iact=hc&vpx=100&vpy=116&dur=1034&hovh=205&hovw=2

46&tx=161&ty=135&page=1&tbnh=112&tbnw=165&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:0,s:0

Pissarra digital interactiva:

http://www.google.es/imgres?q=pizarra+digital+interactiva+portatil&start=77&num=10&um=1&hl

=es&biw=1047&bih=435&tbm=isch&tbnid=438tHhty86snuM:&imgrefurl=http://www.abc.com.py/

nota/7508-pizarra-digital-

interactiva/&docid=KkmuCXmS0C0s_M&w=400&h=295&ei=BaOATseuD6Tj4QSPibm0Dg&zoo

m=1&iact=rc&dur=241&sqi=2&page=7&tbnh=93&tbnw=124&ndsp=13&ved=1t:429,r:11,s:77&tx

=71&ty=36

Mapa de Catalunya:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vegueries.com/vegueries/images/mapaprovinci

as1833.gif&imgrefurl=http://www.vegueries.com/vegueries/1833ESP.asp&usg=__I2v3y0bERy-

S49rvs2-JTV-waWs=&h=463&w=450&sz=22&hl=es&start=7&zoom=1&tbnid=omVDwz0Bee-

kSM:&tbnh=128&tbnw=124&ei=ndLCTfzCDoKp8APG2eXYBQ&prev=/search%3Fq%3Dmapa%

2Bde%2Bprovincies%2Bde%2Bcatalunya%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih

%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1

Logotip de la ONCE:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.realfalla.com/images/logo%2520once.jpg&imgr

efurl=http://www.realfalla.com/publicidad.htm&usg=__oPGElLNdLuNFreLAjRxL688_ZNo=&h=7

16&w=3091&sz=177&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=srfu2tYfQ_bIhM:&tbnh=41&tbnw=176&ei=

-

QlUTfjQO9KH5AaR3rHlCA&prev=/images%3Fq%3Dlogotip%2BONCE%26um%3D1%26hl%3

Des%26biw%3D1366%26bih%3D599%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=23&vpy=

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://loreto.abatoliba.edu/cream/loreto/etapas_catalan.jpg&imgrefurl=http://loreto.abatoliba.edu/cream/%3Fsite%3Dloreto%26lang%3Dca%26page%3D13&usg=__G4hKnPg8Ft69u6Ixh778Igp1o3U=&h=500&w=305&sz=28&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=J0mZkg3xfv_M1M:&tbnh=144&tbnw=88&ei=t9LCTZCbDMmo8AOhtfTfBQ&prev=/search%3Fq%3Detapes%2Beducatives%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=344&page=1&ndsp=12&ved=1t:429,r:5,s:0&tx=30&ty=63







http://www.google.es/imgres?q=teclat+de+colors+per+a+nens&um=1&hl=es&biw=1047&bih=435&tbm=isch&tbnid=i86mHj33GSQIAM:&imgrefurl=http://elracodelratoli.blogspot.com/&docid=NaSe0RIbKoCS7M&w=640&h=535&ei=AJ-ATv_DFdGK4gT8ju3FDg&zoom=1&iact=hc&vpx=100&vpy=116&dur=1034&hovh=205&hovw=246&tx=161&ty=135&page=1&tbnh=112&tbnw=165&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:0,s:0





http://www.google.es/imgres?q=pizarra+digital+interactiva+portatil&start=77&num=10&um=1&hl=es&biw=1047&bih=435&tbm=isch&tbnid=438tHhty86snuM:&imgrefurl=http://www.abc.com.py/nota/7508-pizarra-digital-interactiva/&docid=KkmuCXmS0C0s_M&w=400&h=295&ei=BaOATseuD6Tj4QSPibm0Dg&zoom=1&iact=rc&dur=241&sqi=2&page=7&tbnh=93&tbnw=124&ndsp=13&ved=1t:429,r:11,s:77&tx=71&ty=36






http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vegueries.com/vegueries/images/mapaprovincias1833.gif&imgrefurl=http://www.vegueries.com/vegueries/1833ESP.asp&usg=__I2v3y0bERy-S49rvs2-JTV-waWs=&h=463&w=450&sz=22&hl=es&start=7&zoom=1&tbnid=omVDwz0Bee-kSM:&tbnh=128&tbnw=124&ei=ndLCTfzCDoKp8APG2eXYBQ&prev=/search%3Fq%3Dmapa%2Bde%2Bprovincies%2Bde%2Bcatalunya%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1






http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.realfalla.com/images/logo%2520once.jpg&imgrefurl=http://www.realfalla.com/publicidad.htm&usg=__oPGElLNdLuNFreLAjRxL688_ZNo=&h=716&w=3091&sz=177&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=srfu2tYfQ_bIhM:&tbnh=41&tbnw=176&ei=-QlUTfjQO9KH5AaR3rHlCA&prev=/images%3Fq%3Dlogotip%2BONCE%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1366%26bih%3D599%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=23&vpy=156&dur=942&hovh=108&hovw=467&tx=278&ty=51&oei=-QlUTfjQO9KH5AaR3rHlCA&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0







63


156&dur=942&hovh=108&hovw=467&tx=278&ty=51&oei=-

QlUTfjQO9KH5AaR3rHlCA&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0

Mapa d’Espanya:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/Mapa

_provincial_d%27Espanya.png&imgrefurl=http://debates.coches.net/showthread.php%3Ft%3D1

72504&usg=__E69nPntU4vWFh79DfRApE723J1o=&h=700&w=835&sz=213&hl=es&start=0&z

oom=1&tbnid=vQPKfHbM9Br0qM:&tbnh=137&tbnw=163&ei=O_9TTZLDO8KW4AaA4IDsCA&p

rev=/images%3Fq%3Dmapa%2Bd%2527espanya%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1366

%26bih%3D599%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=127&vpy=75&dur=419&hovh=2

06&hovw=245&tx=123&ty=108&oei=Qv9TTbCEG6KW4gbqiu3SCA&esq=1&page=1&ndsp=32

&ved=1t:429,r:0,s:0

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/Mapa_provincial_d%27Espanya.png&imgrefurl=http://debates.coches.net/showthread.php%3Ft%3D172504&usg=__E69nPntU4vWFh79DfRApE723J1o=&h=700&w=835&sz=213&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=vQPKfHbM9Br0qM:&tbnh=137&tbnw=163&ei=O_9TTZLDO8KW4AaA4IDsCA&prev=/images%3Fq%3Dmapa%2Bd%2527espanya%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1366%26bih%3D599%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=127&vpy=75&dur=419&hovh=206&hovw=245&tx=123&ty=108&oei=Qv9TTbCEG6KW4gbqiu3SCA&esq=1&page=1&ndsp=32&ved=1t:429,r:0,s:0








banyoles, per invidents?

Documents