1

Papir

Classificació científica

Regne: Plantae

Divisió: Magnoliophyta

Classe: Liliopsida

Ordre: Poales

Família: Cyperaceae

Gènere: 'Cyperus'

Espècie: ''C. papyrus''

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca

Mediterrània, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la família de les

ciperàcees que s'utilitza per a fabricar objectes de cistelleria, sent la seva funció

principal l'elaboració del suport dels antics manuscrits, anomenat també papir.

2

1.- El papir, suport de l'escriptura

Papir egipci

Les tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades després unes sobre les altres,

entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda així era aplastada i assecada, proporcionant

un bon paper (aquesta paraula paper prové del terme grec πάπυρος papiros).

Generalment, empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que poden arribar a varis

metres i solien guardar-se enrotllats entorn a un suport cilíndric de fusta, per això el seu

nom. El papir més antic conegut està en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el

visir del faraó Den, de la Dinastia I, c. 3000 adC, a la necròpoli de Saqqara. Gràcies als

manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'Antic

Egipte, així como altres textos bíblics. Aleshores es feia servir una tinta elaborada a

partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.

2.- Classificació dels papirs

Suport cilíndric de fusta per a conservar rotlles de papir, de l'època de Mentuhotep II. Museu del Louvre

A causa de la gran quantitat de papirs que s'han trobat, s'han fet servir una multitud

d'esquemes diversos de classificació per a permetre la seva identificació:

• Per la persona que posseïa el manuscrit: Papiro Westcar

• Pel seu lloc d'origen: Oxyrhynchus Papyri

• Pel lloc on són conservats: Canon de Torí

A més s'assigna un nombre als papirs, per a facilitar la seva identificació quan s'ha de

fer la seva classificació. Abans se'ls classificava en funció de la seva qualitat, segons

Plini el Vell, en vuit menes:

3

1. Emporítics: els de qualitat inferior, utilitzats com a embolcalls.

2. Taeneòtics: els de qualitat dolent.

3. Saítics: els de qualitat baixa, elaborats amb materials sobrants.

4. Amfiteàtrics: els de qualitat mitjana.

5. Fanians: els de bona qualitat.

6. Livis: els de molt bona qualitat.

7. Augustics: els d'alta qualitat.

8. Hieràtics o regis: els de més alta qualitat, utilitzats només per als textos sagrats.

El pergamí

Segons la tradició, s'atribuïx a la biblioteca del rei de Pèrgam al mèrit d'haver convertit

en ús públic la utilització del pergamí com a suport d'escriptura.

Ja des dels temps antics s'havia utilitzat el cuiro com a suport d'escriptura, en diversos

països van utilitzar pell d'animal, els egipcis, els jueus, els assiris i els perses. Però

només al voltant del segle III a de C., es va iniciar un nou tractament del cuiro, de

manera que s'adoptara millor per a rebre l'escriptura, tal innovació va succeir a Pèrgam,

per tant el pergamí és un "paper" de pell animal convertida en fulls aplanats i llises que

permetien la seua utilització òptima com a material d'escriptura. Per a la preparació de

pergamins s'utilitzaven pells d'animals com l'ovella, cabra, corder i vedella; a Egipte

s'empraven pells d'antílop o de gasela per a obtindre pergamins de millor qualitat.

Per a la seua utilització els pergamins es porgaven introduint-los durant uns dies en calç

i mentres era flexible, s'afaitava per les dos parts per a eliminar el greix i llevar-li les

taques, després es polia amb pedra tosca per a allisar-ho i es reduïa a la grandària

desitjada. El pergamí destinat als còdexs era més fi i polit (vitela), atés que s'utilitzava

pels dos costats, mentres que el dels documents es polia només per un costat.

Els romans van acostumar a tenyir els pergamins de groc o de roig, aparentment perquè

la seua blancor s'embrutava fàcilment. Per als còdexs de luxe es va utilitzar el color

púrpura, amb escriptura d'or i plata, el més famós va ser el Codex argentus, anomenat

d'Ulfila, perquè representava els Evangelis traduïts a llengua gòtica pel bisbe Ulfila,

escrits amb lletres de plata de forma uncial.

4

Entre els tints donats al pergamí en l'època humanística va ocupar el primer lloc la

púrpura, mentres que els casos de pergamí pintats amb safrà o en negre van ser molt rars

o limitats. En l'Alta Edat Mitjana es reutilitzava sovint els pergamins ja escrits per a

nous còdexs. Amb aquest fi s'esborrava l'escriptura submergint-los en llet i refregant-los

amb pedra tosca, són els anomenats palimpsestos o còdexs rescripti.. Un palimpsest és

un document antic reutilitzat. A l'edat mitjana, els suports per escriure (pergamins,

bàsicament) eren cars i difícils de trobar. Per aquesta raó, quan es considerava que ja no

calia el document s'esborraven, rascant el pergamí fins a treure'n la tinta, i s'hi tornava a

escriure al damunt. Com que el procés d'esborrar era difícil i pesat, de vegades no es

completava adequadament, siga perquè es deixaven parts sense esborrar, siga perquè

quedaven restes del text antic que encara es poden llegir. Per aquest motiu, és possible

que, encara que no es puga saber el contingut exacte, es puga identificar el tipus de

document que era (una llista d'inventari, per exemple) o fins i tot reconstruir-lo si el text

és conegut per altres fonts (per exemple, un passatge de la Bíblia).

S'esborraven igualment textos profans i sagrats, ja que sovint estaven espatllats, mutilats

o fora d'ús per la seua antiguitat. Va haver-hi manuscrits reescrits dos o més vegades.

Més tard es va consolidar també el costum d'utilitzar el pergamí només per a les actes

de certes autoritats, com a Papes o alts funcionaris.

El nom de "paper" ve de la paraula grega "papuros". El primer paper, tal i com el coneixem avui, com moltes altres coses, va néixer a la Xina l'any 105 d.C., a partir de l'escorça dels arbres. El seu inventor va ser Ts'ai Lun. Però els xinesos no eren els únics que coneixien la tècnica de treballar les fibres vegetals per escriure. Com deien al principi de l’escrit, fa més de 5.000 anys, els egipcis fabricaven un material per escriure a partir d'una planta anomenada "papir". Els maies i asteques l'utilitzaven per fer memòria de la seva història, per vestir-se, per decorar els pobles durant les festes, per fer mapes de les cases, o per escriure-hi receptes mèdiques, d'astrologia, etc. a través de l'escriptura jeroglífica. Un dels tres tipus d'escriptura que s'utilitzava a l'Antic Egipte, i que també s'aplica a altres cultures antigues. Els seus signes representen la realitat que els envolta, ja siguin vegetals, homes, animals o objectes.

El secret de la fabricació del paper com el coneixem avui en dia restà a la Xina durant més de 6 segles (600 anys), fins l'any 751 d.C., quan un grup de guerrers àrabs van fer presoners uns artesans de paper xinesos. Poc a poc, aquesta tècnica va ser coneguda a l'Àsia i a l'Extrem Orient, fins arribar a la Mediterrània on s'introduí per Xàtiva (València) l'any 1151 d.C.; realment havia entrat abans a la Península ibèrica per Còrdova que en aquell moment era territori àrab. D'allà a Catalunya, a la resta d'Espanya i a Europa.

5

(Font: Museu del paper de Capellades. Catalunya)

La invenció de la impremta per J. Gutenberg l'any 1440 i l'aparició dels primers diaris (segle XVII) van demanar major quantitat de paper i, en conseqüència, la tecnologia de fabricació de paper va haver de millorar. El 1798 un químic francès, Payen, va descobrir la cel·lulosa. Substància orgànica que forma la paret de les cèl·lules dels vegetals. S'obté, principalment, a partir de la fusta i el cotó, li o cànem i és la matèria primera per fabricar el paper. Aquest invent sol no servia de molt sense l'aparició, el 1840, de la indústria de la cel·lulosa. Amb la invenció de la desfibradora de fusta de Keller (1843), es va produir la fabricació massiva de cel·lulosa i començaren a perillar els boscos.

En la fabricació del paper avui en dia intervenen tres elements essencials: 1. La pasta de paper o pasta de cel·lulosa obtinguda a partir de la fusta dels arbres (pins, eucaliptus, avet, ...), de petits vegetals (canyes, palla, bambú...), o a partir de paper vell obtingut amb el reciclatge). 2.Aigua i energia. 3. Productes químics. Per elaborar la pasta de cel·lulosa és necessari transformar la fusta en fibres amb les quals poder fabricar el paper o cartró. Per aconseguir-ho se segueixen uns passos que tens representats en aquests dibuixos.

1. Preparar la matèria primera tallant troncs de fusta per treure'n l'escorça; 2. Elaborar la pasta de cel·lulosa separant la cel·lulosa de la resta de substàncies de la fusta; 3. Rentar o blanquejar la pasta perquè desapareguen les impureses i altres substàncies. També es "blanqueja" la pasta amb productes químics (clor)

6

perquè el paper siga de color blanc, com nosaltres el veiem. En aquest pas es fa servir molta aigua que es contamina amb el clor i cal depurar-la abans de reutilitzar-la; 4. Fabricació del full de paper. Un cop tenim la pasta de cel·lulosa blanca i seca, s'introdueix en uns dipòsits d'aigua i es remena. Després es refina perquè les fibres tinguen la mida i suavitat que es vulga. Ara és el moment d'afegir-hi cola i els colorants que siguen necessaris, això s'anomena "càrrega". Ara la pasta es posa sobre una gran taula i s'elimina l'aigua que hi puga quedar. Seguidament es premsa i s'asseca. Al final el tallarem i embalarem, preparat per fer-lo servir.

En aquest procés la utilització del clor és molt contaminant perquè només serveix per blanquejar la pasta i així veure-la de color blanc. Amb aquest procés l'aigua que es fa servir, que no és poca, queda contaminada amb el clor i cal depurar-la abans de tornar-la a utilitzar.

Hi ha una gran diversitat de tipus de paper i cartró, aproximadament unes 14.000 varietats de paper. Per classificar-les s'han fet servir unes característiques diferencials: 1. El tipus de pasta de paper; 2.Temps de trituració /refinament ; 3. Els additius utilitzats; 4. El procés d'assecatge; 5. Els acabats de superfície

Alguns exemples de varietats de paper i cartró que normalment s'usen són:

PAPER D'EMBALAR

1. Pasta química sense blanquejar. 2. Poc temps de trituració, per tant les fibres seran

rugoses i llargues.

PAPER DE DIARI

1. 80% de pasta mecànica o reciclada i el 20% de pasta química.

2. Poc temps de trituració perquè la pasta reciclada ja està molt trencada.

3. Additius: caolí per donar un acabat més llis. Aprest o cola perquè no perdi la porositat. A vegades colorants per donar color.

PAPER DE LLIBRETA

1. Barreja de pasta mecànica i química. 2. Força temps de trituració, per tant, fibres més fines i

flexibles. 3. Additius: caolí per reomplir i aconseguir una superfície

fina. Cola per evitar que la tinta s'escampi. 4. Es dóna brillantor passant-lo per dos corrons, un

recobert d'acer i l'altre de cotó.

7

CARTRÓ DE CAPSA

1. Normalment de paper reciclat que conté restes de tinta, per això té un color grisós.

2. Poc temps de trituració. 3. Additius: caolí 4. Pot estar recobert d'un full prim de paper blanc que

s'enganxa a una de les cares perquè s'hi pugui imprimir amb claredat.

CARTRÓ ONDULAT

1. Fet de tres capes. La capa central ondulada de paper reciclat, les capes exteriors poden ser de paper reciclat o recobertes de paper nou.

PAPER HIGIÈNIC I SANITARI (TISSÚ)

1. Pasta química i pasta de paper reciclada. 2. Força temps de trituració i refinament per aconseguir

un paper suau i absorvent. 3. No conté aprest o substàncies que rebutgen l'aigua. 4. Té un alt contingut en cel·lulosa.

Per què s'ha de reciclar el paper?

El reciclatge del paper no és pas una cosa nova. Els egipcis ja feien servir paper vell en la construcció de caixes per a les mòmies. Reciclar és aconseguir que un material en desús es tornea fer servir transformant-lo. En la fabricació de paper s'utilitza energia, fusta i aigua. La utilització del paper reciclat ens fa estalviar una gran quantitat d'aquests recursos naturals, a més de proporcionar altres beneficis:

• Econòmics:

o Es redueixen les importacions de fusta i paper de fusta, per tant s'estalvia. o Es creen llocs de treball amb la recollida, el triatge i el reciclatge del paper.

• Ecològics: o Menys deixalles. o Menys consum d'aigua i energia per fabricar paper. o S'evita la tala de boscos perquè una tona de paper vell és igual a 13 arbres

adults. o Es redueixen les extensions de terres ermes. o Es redueix la pol·lució de l'aigua i de l'aire.

On comença el reciclatge?

El primer pas per reciclar és separar el paper de la resta de deixalles. Aquesta primera part del viatge vos resultarà familiar, el qui llig aquestes lletres i la seu família en sou els

8

protagonistes quan seleccioneu les deixalles i les dipositeu als corresponents contenidors. La recollida es pot dur a terme de tres maneres:

1.- Els recuperadors espontanis: aquelles persones que recullen paper i cartró de les escombraries; 2.- L'Ajuntament pot tenir un circuit de recollida de paper i cartró que necessita de la teva ajuda per tal que funcione; 3.- Dipositar el paper als contenidors de paper que hi ha al carrer o a la teva escola.

Com es recicla?

El paper vell recuperat es transforma en pasta de paper. Aquesta pasta de paper serà comprada per les fàbriques que fabriquen paper reciclat a partir del vell. Els processos que es donen a partir del paper vell són:

• els papers de qualitat es destinen per a fabricar paper blanc gràcies a processos químics. El problema d'aquest tipus de paper és que cal separar la tinta del paper, i això suposa aigua i energia. A més, l'aigua residual és molt contaminant i cal depurar-la abans de retornar-la al riu. Si la tinta no se separa, el resultat és un paper grisós. Ens hauríem d'acostumar a comprar paper d'aquest tipus perquè és el que menys contamina.

• els papers sense seleccionar són destinats a la fabricació de paper de baixa qualitat i cartró, i són desintegrats mecànicament.

: un repàs al que acabem de llegir

1. Quin element influeix més en la contaminació en la fabricació de paper? - La tala d'arbres per fer la pasta de paper - El procés químic que implica la transformació de la pasta de paper - Tant la desforestació com el procés químic influeixen en la contaminació del medi 2. Què significa reciclatge? - El motor d'arrencada d'un cotxe - Procés que intenta reduir la quantitat de residus i reutilitzar materials allargant el seu cicle de vida - Un rèptil del desert 3. Quantes varietats de paper existeixen? - Tot és paper, per tant una - Dues, el paper i el cartró - Diverses segons les seves característiques

9

4. Des de la invenció de la impremta de Guttemberg es gastava més paper, per què? - Perquè s'equivocaven molt i gastaven molt paper fins aconseguir acabar els llibres - És mentida, no es gastava més paper - Perquè la demanda de paper era major gràcies a la facilitat amb la qual s'escrivien els textos 5. Com ho faries a casa per estalviar paper? - Aprofitant els fulls per davant i per darrera - Utilitzant paper reciclat - Totes dues són bones idees

INVESTIGUEM UNA MICA...

En aquest apartat vos proposem que feu una petita investigació a casa/escola sobre el consum de paper familiar. Per dur-la a terme necessitareu l'ajut de tots (pares/mares, mestres, germans). Primer, haureu de tenir cura i anar retirant els diaris, revistes, i tota classe de paper que llenceu, separau-lo durant una setmana. Intenteu aconseguir una caixa gran on poder guardar els papers. Suposem que ja tenim un contenidor on abocar el paper utilitzat a casa durant la setmana i que està ple. Ara, haurem de calcular-ne els quilograms seguint la següent fórmula:

• Per calcular la superfície de la base:

a · b = metres quadrats

• Per calcular el volum total del recipient:

a · b · c = metres cúbics

Un cop hem calculat el volum de la caixa, si sabem que cada metre cúbic pesa 250 Kg (quilograms), calcularem quin serà el pes del paper quan el contenidor estarà ple.

Pes = metres cúbics del recipient · 250 kg

- Si aquest és el pes durant una setmana, quin serà al cap de 9 mesos? La resposta és senzilla, haurem de multiplicar el pes que hem calculat abans pel nombre de setmanes que tenen els 9 mesos (36 setmanes)

Ara, si ja hem descobert quant paper consumim a casa durant 9 mesos i sabem que amb 560 gr. (0'560 kg) de paper vell podem fabricar 100 fulls de paper reciclat, podem calcular quina quantitat de paper reciclat podrem fer amb el paper vell que recolliríem a casa durant 9 mesos. Intenta-ho!!!