art2 f 46 david-donatello
TRANSCRIPT
DAVID
ÍNDEX
� 0. Fitxa tècnica
� 1. Biografia de l’autor
� 2. Descripció formal
� 3. Temàtica
� 4. Models i influències
0. Fitxa tècnica� Títol: David
� Autor: Donatello (Florència, 1386-1466)
� Cronologia: 1444-1446
� Tipologia: escultura exempta
� Material: bronze
� Mides: 1’58 m.
� Estil: renaixentista
� Tema: bíblic
� Localització: Museo Nazionale del Bargello (Florència)
1. Biografia de l’autor
� Donatello, autor més famós del S.XV
� Aprenentatge basat sota les ordres de Ghiberti.
� Juntament amb Brunelleschi van fer obres importants per a la
catedral de Florència.
� Es traslladà cap a Roma al 1430 i al 1432.
� Entre 1443 i 1453 va viure a Pàdua.
� L’any 1454 va tornar a Florència.
2. Descripció formal� Escultura de bronze
� Representació d’un jove nu, dret, amb cabell
llargs i calçat amb unes botes fins a l’alçada
dels genolls.
� A la mà esquerra duu una pedra.
� A la mà dreta aguanta una espasa.
� La cama dreta suporta tot el pes del cos en
tensió.
2. Descripció formal� La cama esquerra descansa sobre el cap de Goliat.
� La nuesa permet contemplar el suau modelatge del cos.
� Aquesta composició presenta un joc de corbes
compositives que dibuixen una anatomia perfecta .
� Compensació de volums a partir d’un contrapposto i
recrea la corba praxiteliana.
� El rostre transmet una sensació de serenitat gràcies a
les proporcions molt treballades de les faccions. Cert
amanerament.
3. Temàtica� Tema bíblic de David i Goliat.
� Donatello fa una interpretació teològica a través de la victòria de
David vers Goliat com la victòria de Jesús sobre Satanàs (del bé
sobre el mal).
� Històricament s’ha interpretat l’elm amb visera i ales de Goliat
com una al·lusió als ducs de Milà, que amenaçaven a la ciutat de
Florència.
� Alguns crítics argumenten que no es tracta de la victòria de
David sobre Goliat, sinó la representació del déu pagà Mercuri
amb el cap del gegant Argos.
� També és el símbol de Florència.
Contingut i significació
4. Models i influències� Donatello va agafar com a referència els models de l’estatuària grega
clàssica.
� Aquesta influència s’observa en la representació d’un cos nu, en la
utilització de la corba de Praxíteles i un lleuger contrapposto, les
suavitat i delicadesa dels contorns i les faccions dels personatge.
� Aquesta escultura es considerada com la primera obra nua fosa en
bronze.
� Donatello va trencar amb els estereotips tradicionals gòtics i va alliberar
l’escultura de les limitacions del marc arquitectònic.
� El mateix autor es considerat com el primer en inaugurar els nous cànons
de bellesa renaixentista i a recuperar l’estudi de la perfecció del cos humà.
Esteban Suárez B.
Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART de l’Ed. Vicens Vives