arquitectura del renaixement

28
EL RENAIXEMENT. OBRES ARQUITECTÒNIQUES M. Victòria Almuni Institut La Sénia

Upload: malmuni1

Post on 16-Feb-2017

256 views

Category:

Art & Photos


4 download

TRANSCRIPT

Page 1: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT. OBRES ARQUITECTÒNIQUES

M. Victòria Almuni Institut La Sénia

Page 2: Arquitectura del Renaixement

SEGLE XV

Page 3: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Nom: Cúpula de Santa Maria dei Fioe

Autor: F. Brunelleschi

Cronologia i localització: 1418-1446. Florència

Context immediat: La catedral de Florència estava gairebé acabada però calia cobrir el cimbori. Era un gran espai que no es podia tancar amb la tecnologia tradicional. Es va convocar un concurs que va guanyar Brunelleschi.

Aspectes clau: és la primera obra arquitectònica del Renaixement. Combina la tradició gòtica i noves solucions inspirades en la tradició clàssica

Page 4: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Nom: Església de Sant Llorenç

Autor: F. Brunelleschi

Cronologia i localització: 1421-1470. Florència

Context immediat: Florència era una ciutat rica que valorava la cultura i l’art. Els burgesos i nobles n’eren protectors ( mecenes). Sant Llorenç va ser finançat per un membre de la família Médici, banquers que van governar la ciutat durant moltes generacions

Aspectes clau: Resumeix les característiques principals del renaixement del segle XV: recuperació del llenguatge clàssic; bellesa basada en l’harmonia i les proporcions; espai integrat i abastable.

Page 5: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Nom: Porxo de l’Hospital dels Innocents

Autor: F. Brunelleschi

Cronologia i localització: 1421. Florència

Context immediat: La valoració que la ciutat de Florència fa per l’art es fa palesa també en l’arquitectura civil.

Aspectes clau: recuperació del llenguatge clàssic. La repetició d’arcs i de voltes de mocador dona esveltesa i ritme a la façana de l’hospital, que és molt allargada.

Page 6: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENTNom: palau Medici-Ricardi

Autor: Michelozzo Michelozzi

Cronologia i localització: 1460. Florència

Context immediat: Els burgesos florentins van voler viure en comoditat i aplicar a l’arquitectura civil les característiques formals pròpies del nou llenguatge artístic. Tots els grans mecenes es van construir grans palaus seguint el model del palau Pitti traçat per Brunelleschi

Aspectes clau: Distribució al voltant d’un pati central gran. Façana de dos cossos superposats de carreus encoixinats. Distribució simètrica dels arcs del porxo i de les obertures.

Page 7: Arquitectura del Renaixement

SEGLE XVI

Page 8: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Autor: autors diversos Data i localització: 1503-1629. Vaticà (Roma)Context immediat: Al segle XVI els papes esdevenen principals mecenes amb l’objectiu de refermar el paper de Roma com a capital del cristianisme. La capitalitat artística es trasllada a aquesta ciutat. Els millors arquitectes, entre ells Miquel Àngel, treballen al Vaticà.Aspectes clau: Monumentalisme i robustesa. Maduresa de les formes clàssiques. Canvis de projecte per la successió d’arquitectes ( pas de creu grega a creu llatina). Evolució de la cúpula renaixentista.

Nom : basílica de sant Pere

Projecte definitiu i autors

Page 9: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Sagristia Nova a Sant Llorenç de Florència

Exemple de construcció cúbica. El mur inferior s’articula mitjançant pilastres que emmarquen fornícules i sostenen un arquitrau. Aquest marca el pas al nivell superior, al qual s’obren les finestres.

Page 10: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Sagristia Nova a Sant Llorenç de Florència

Tant el cos principal com l’absis es cobreixen amb cúpula semies`fèrica sobre petxines.

Page 11: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Sagristia Nova a Sant Llorenç de Florència

La cúpula està treballada amb cassetons.

Page 12: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENTNom i situació: Templet a San Pietro in Montorio. Roma

Autor: Donato Bramante

Cronologia i localització: c. 1502

Materials: carreus de pedra

Estructures: llindada i voltada

Planta circular formada per un cos central rodejat d’un peristil de columnes dòriques. Pla centralAlçat organitzat en tres nivells superposats: cripta, cos de la capella i cúpula. Capella interior austera. Poca llum. Zenital.Coberta superior: cúpulaExterior força valorat. Cos principal sobre un estilobat. Al damunt, el peristil amb columnes toscanes i entaulament del mateix ordre amb tríglifs i mètopes decorades.

Page 13: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Al damunt de l’entaulament hi ha una balustrada de pedra, envoltant la base del tambor. El mur d’aquest i el del cos inferior s’articulen amb fornícules i finestres separades per pilastres.

Page 14: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Proporcions molt cuidades. Alçada del mur igual a amplada.

Page 15: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Cúpula semiesfèrica rematada per una llanterna cega. Reforçada amb nervis que visualment son continuació de les pilastres del tambor i les columnes del peristil. Aquests elements donen una sensació de verticalitat que els nervis frenen en convergir a la llanterna.

Decoració centrada en els elements estructurals, que donen ritme i plasticitat. Mètopes decorades amb calzes.

Relació amb l’entorn: dins d’un pati quadrat que no correspon al projecte original.

Page 16: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Context immediat: encàrrec dels reis Catòlics per recordar el lloc on va ser martiritzat Sant Pere (erroni)

Bramante: etapa romana. Obra de maduresa, immediatament anterior a la de sant Pere del Vaticà. Molt bon coneixedor de Vitrubi i de les ruïnes romanes. Base del llenguatge sobri i monumental del segon Renaixement.

Funció i relació forma-funció: monument commemoratiu del martiri de sant Pere. Per això copia l’estructura dels antics “martiria” paleocristians”. Destinat a capella-oratori per a poques persones. Força referents simbòlics.

Page 17: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Simbolisme: la çúpula simbolitza el cel on van els justos. Recull també la idea clàssica que l’associa amb el món i l’evocació del Cosmos i la divinitat. En aquest sentit fa referència a la ciutat ideal de Plató. Sant Pere és el primer pontífex de tot el cristianisme i converteix a Roma en ciutat universal (nova Jerusalem). Les mètopes fan al·lusió a la litúrgia cristiana, en representar el calze i la patena (primer cop que es fa aquesta combinació).

Valoració: nombrosos precedents de l’estructura (Panteó de Roma). Recull la tradició de cúpula clàssica que Brunelleschi havia exaltat a santa Maria de Florència.

Page 18: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Antecedents

Roma clàssica: Panteó

Page 19: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Miquel Àngel recull aquest exemple com a inspiració per fer la cúpula de sant Pere del Vaticà

Brunelleschi fa la primera gran cúpula renaixentista a la catedral de Florència.

Page 20: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

El Vaticà a la vegada servirà com a referent per als edificis cupulats del barroc i el neoclassicisme

Cúpula del Vaticà Panteó de París

Page 21: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Autor: Andrea palladio Data i localització: inici 1566. Rodalies de Vicenza ( Itàlia)

Context immediat: Els membres de l’aristocràcia tenien grans propietats al camp. La vil·la, junt amb el papau urbà, era sinònim de poder. A la funció pràctica, de control de l’activitat agrícola, s’hi afegia la de plaer.

Aspectes clau: planta centralitzada, cúpula central i quatre façanes d’igual plantejament orientades als quatre punts cardinals. Model d’ordre i proporció.

Nom: Villa Capra o La Rotonda

Page 22: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

Cada una de les quatre façanes la centra un porxo que recorda un temple grec d’estil jònic, hexàstil, coronat per un frontó amb acroteris. L’espai central fa funcions de saló principal i organitza tot l’edifici; és ressaltat a l’exterior per una cúpula

Nom: Villa Capra o La Rotonda

Page 23: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

La vil·la es situa damunt d’una petita elevació de terreny de suaus pendents. A més, l’edifici s’aixeca sobre un elevat podi quadrat que serveix per a sobreaixecar l’edifici i per a disposar de cambres per al servei i la intendència.

Nom: Villa Capra o La Rotonda

Page 24: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT

L’arquitecte volia aconseguir la fusió del paisatge i l’arquitectura. La vila era el punt des d’on partia la urbanització del territori. Les escales estan flanquejades lateralment per jardí. L’escalinata monumental de cada façana està formada per vint graons.

Nom: Villa Capra o La Rotonda

L

Page 25: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT A ESPANYA

Autor: Juan de Herrera Data i localització: segona meitat s. XVIContext immediat: Les influències del renaixement a Espanya van arribar al segle XVI. Felip II va voler dedicar un convent sant Llorenç i aixecar, al mateix temps, un conjunt que es convertís en símbol del poder i de l’autoritarisme reial.Aspectes clau: la planta recorda la graella on van martiritzar el sant. És mostra de la sobrietat i monumentalitat del renaixement hispànic. Es va convertir en mostra principal de l’estil herrerià, que va perdurar fins el segle XVIII.

Nom: El Escorial

Page 26: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT A ESPANYA

Nom: El Escorial

Page 27: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT A CATALUNYA

Nom: Reials Col·legis. Tortosa

Page 28: Arquitectura del Renaixement

EL RENAIXEMENT A CATALUNYA

Nom: Reials Col·legis. Tortosa