L´ART DEL RENAIXEMENT pdf

Download L´ART DEL RENAIXEMENT pdf

Post on 03-Oct-2014

380 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>LART DEL RENAIXEMENT</p> <p>Diego Caballero Garca</p> <p>NDEX1. CARACTERSTIQUES GENERALS 1.1. Arquitectura 1.2. Escultura 1.3. Pintura 2. ETAPES 2.1. Arquitectura del Quattrocento 2.2. Escultura del Quattrocento 2.3. Pintura del Quattrocento 2.4. Arquitectura del Cinquecento 2.5. Escultura del Cinquecento 2.6. Pintura del Cinquecento</p> <p>3. FORA DITALIA</p> <p>1. CARACTERSTIQUES GENERALSMoviment artstic que va sorgir a Italia en el segle XV acompanyant al Humanisme. Si a lEdat Mitjana lart tenia una funci religiosa, al Renaixement sutilitza per a demostrar el poder de burgesos i monarques, promovent la recuperaci de lart de lantiguitat grecoromana (temes de la mitologia clssica). Lsser hum es va convertir en el centre de lunivers i els artistes es van preocupar per plasmar en les seues obres lideal de bellesa.</p> <p>1.1. ARQUITECTURAEls arquitectes adapten els edificis a les proporcions humanes (reduxen la seua dimensi). Per mitj de lutilitzaci de la geometria es reflectix la perspectiva, grcies a la qual es pot representar la profunditat en una superfcie plana. Utilitcen elements constructius simples , ordenats i proporcionats. Introducci delements grecoromans: arc de mig punt, volta de can, frontons i cpules. Utilitzaci de lordes clssics: dric, jnic i corinti.</p> <p> Los elementos constructivos son semejantes a los</p> <p>empleados en la arquitectura griega y romana</p> <p>El Redemptor. Palladio Segle XVI</p> <p>Esglsia gtica Esglsia renacentista</p> <p>Esglsia gtica</p> <p>Esglsia renacentista</p> <p>ALBERTI. Santa Maria Novella</p> <p>BRUNELLESCHI. Hospital dels Innocents</p> <p>Arc de mig punt cpula</p> <p>Volta de can</p> <p>Cpula de la catedral de Florncia</p> <p>front</p> <p>(Temple Grec)</p> <p>(Arc de Triomf rom)</p> <p>Orde corinti</p> <p>Orde jnicOrde dric</p> <p>Palau Rucellai. Alberti</p> <p>1.2. ESCULTURABusquen la proporci harmnica del cos hum seguint el model clssic grec en quant a proporcions. Plasma la bellesa del cos hum. Lsser hum s el tema central: retrats, escultura eqestre (amb cavall) i escultures religioses i mitolgiques.</p> <p>Eqestre</p> <p>Retrat</p> <p>Religis (David) Mitolgic (Dia i Nit)</p> <p>1.3. PINTURAEls pintors donen profunditat a les seues representacions a travs de la perspectiva o punt de fuga. Plasmen el volum i les expressions. Composicions equilibrades i geomtriques. Temes religiosos i mitolgics centrats en lsser hum. Pintura a loli</p> <p>BOTTICELLI. Venus i Mart</p> <p>Pintura gtica</p> <p>Pintura renacentista</p> <p>Pintura gtica</p> <p>Pintura renacentista</p> <p>El Sant Sopar. Da Vinci</p> <p>2. ETAPESCUATTROCENTO Segle XV Florncia Mecenes: Mdicis CINQUECENTO Segle XVI Roma Mecenes: Papes</p> <p>QUATTROCENTO (1400-1500)ARQUITECTURA</p> <p> Brunelleschi Alberti</p> <p>ESCULTURA</p> <p> Ghiberti Donatello</p> <p>PINTURA</p> <p> Masaccio Piero della Francesca Botticelli</p> <p>2.1. ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO</p> <p>Destaquen Brunelleschi i Alberti.</p> <p>BRUNELLESCHI. Cpula de la catedral de Florencia</p> <p>ALBERTI. Santa Maria Novella</p> <p>2.2. ESCULTURA DEL QUATTROCENTODestaquen Ghiberti i Donatello, a ms de Brunelleschi. La ciutat de Florncia va convocar un concurs per a la realitzaci dunes portes per al Baptisteri. En ell competien:</p> <p>Brunelleschi</p> <p>Ghiberti</p> <p>Va vncer Ghiberti i va realitzar una srie de relleus (Les portes del Parads)</p> <p>Donatello va expressar lelegncia en les seues obres.David</p> <p>Sant Jordi</p> <p>2.3. PINTURA DEL QUATTROCENTO</p> <p>Els pintors ms representatius sn Masaccio, Piero della Francesca i principalment Botticelli, que va recrear un mn mitolgic ple de sensibilitat i bellesa.</p> <p>PIERO DELLA FRANCESCA. Flagellaci de Crist</p> <p>MASACCIO. Expulsi dAdam i Eva del Parads</p> <p>VenusPrimavera (estaci del renixer)</p> <p>BOTTICELLI. Naixement de Venus</p> <p>Cupido</p> <p>Ritu pag de la Primavera</p> <p>Flora</p> <p>Venus Mercuri Les tres grcies BOTTICELLI. La Primavera</p> <p>CINQUECENTO (1500-1600)ARQUITECTURA</p> <p> Bramante Miquel ngel</p> <p>ESCULTURA</p> <p> Miquel ngel</p> <p>PINTURA</p> <p> Da Vinci Rafael Miquel ngel</p> <p> Tici Durer Van Eyck El Bosch</p> <p>2.4. ARQUITECTURA DEL CINQUECENTOEl cinquecento va ser el perode de maduraci del Renaixement i el de major expressi artstica. El Papa va iniciar la construcci de la baslica de Sant Pere del Vatic i en va encarregar les obres a Bramante i, ms tard, a Miquel ngel.</p> <p>BRAMANTE. San Pietro en Montorio</p> <p>MIQUEL NGEL. Cpula de S. Pere del Vatic</p> <p>2.5. ESCULTURA DEL CINQUECENTO</p> <p>Miquel ngel, a ms de pintor i arquitect, est considerat com lescultor ms important del seu temps. La seua obra no se centra en la recerca de les proporcions i de lequilibri, sin de lexpressi dels sentiments. MIQUEL NGEL.La pietat</p> <p>MIQUEL NGEL. Moiss</p> <p>MIQUEL NGEL. David</p> <p>2.6. PINTURA DEL CINQUECENTO</p> <p>Leonardo da Vinci s un model dartista del Renaixement, excepcionalment dotat per a la creaci artstica i la cincia.</p> <p>La Mare de Du i les roques</p> <p>La Gioconda</p> <p>De Rafael destaquen les seues Madonne (Mare de Du) i les pintures murals de les Estances Vaticanes, com lEscola dAtenes.</p> <p>LEscola dAtenes</p> <p>La Mare de Du i la cagarnera</p> <p>Miquel ngel va decorar la Capella Sixtina, on va representar la Creaci del Mn i el Judici final, donant a les figures representades un volum quasi escultural.</p> <p>Mare de Du</p> <p>Crist</p> <p>1. Mn Celestial 2. Redimits 3. Condemnats 4. LInfern 5. Resurreci dels cossos 6. ngels amb trompetes</p> <p>Sants</p> <p>El Judici Final</p> <p>Mare de Du i Crist</p> <p>Sant Bartolomeu</p> <p>Condemnats</p> <p>Redimits</p> <p>Resurreci dels cossos</p> <p>LInfern</p> <p>El pintor ms important de lanomenada Escola de Vencia va ser Tici i els seus quadres sn una sntesi entre colorisme i sensualitat.La Bacanal</p> <p>3. FORA DITALIA</p> <p>A Alemanya, grcies al triomf de la Reforma luterana la pintura deixa el contingut religis i es centra en els retrats. Durer fou un dibuixant i un gravador excepcional.</p> <p>A Flandes la caracterstica ms important s el gust pels detalls i els retrats. Els pintors ms importants van ser Van Eyck i el Bosch, que mostra un mn imaginari i fantstic amb una finalitat moralitzadora.Parads Luxria Infern</p> <p>EL BOSCH. El jard de les delcies</p> <p>2</p> <p>5</p> <p>3 1</p> <p>SMBOLS:1. Prosperitat 2. Amor</p> <p>1</p> <p>3. Fertilitat 4. Fidelitat 5. Sacerdot i testimoni de la boda</p> <p>4 VAN EYCK. Matrimoni Arnolfini</p>