area metropolitana barcelona

Ciutat Mosaic Territorial. Màster Oficial en Urbanisme. Departament D’Urbanisme i Ordenació del Territori

1. La matriu biofísica. ( El equilibri com a estadi d’intercanvi)

El territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és molt divers. La heterogeneïtat i la complexitat són continguts substancials del seu ADN per la interacció entre diferents xarxes biològiques pròpies del suport morfològic del lloc. La geografia del medi previ a la ciutat no només s’hauria d’entendre com a receptor sinó també com a productor actiu d’un possible intercanvi entre medi i ciutat. Avui en dia un dels objectius bàsics en ecologia urbana assolir la ciutat – territori com a la ciutat d’una “civilització empàtica”1, on els ecotons graduen la urbanitat en àmbits de transició entre medi i ciutat. Com diu Michael Braungart “ hem de viure com els arbres, que tot vivint netegen el terra”2. Les ciutats haurien de fer el mateix: consumir els recursos del medi biofísic i retornar-los a aquest i depurar els impactes de la ciutat per tal de fomentar l’equilibri en el cicle biològic però de quina manera reconeixem els llocs on potenciar aquest intercanvi?

La matriu biofísica ens mostra els llocs de potencial biofísic. En ella reconeixem els llocs de valor i interès paisatgístic, allà on lo important es activar la biodiversitat. En canvi, són uns altres llocs de trobada, a vegades en conflicte , on resoldre el intercanvi territorial si veiem aquest conflicte com a una oportunitat d’interacció, intercanvi i producció. És el que anomenem “Ecotons urbans”. Com explica Miguel Ángel Bartorila en la seva tesi sobre “ Articulaciones entre el artefacto urbano y ecosistemas naturales. Exploraciones proyectuales en los ecotonos urbanos de Mérida – Venezuela”3 , els ecotons defineixen les zones de transició mitjançant peces pròpies del medi i teixits urbans que creen situacions d’empaties diferents. Podríem així valorar l’eficiència energètica d’una ciutat. Salvador Rueda en el seu estudi sobre “Models d’odenació del territori sostenible”4 ho explica com el quocient de la relació entre la diversitat i l’energia consumida en un espai en concret. És l’espai de vora urbana l’espai de referència?

1- Rifkin,J.(2010) “La empatía urbana y la tercera revolución industrial” http://www.youtube.com/watch?v=9BPV1_zFJwQ 2- Braungart,M. (2012) La contra de la Vanguardia 10 gener. “Hem de viure com ho fan els arbres que tot vivint netegen el terra” 3- Bartorila, M.A. (2010) Tesi doctoral“ Articulaciones entre el artefacto urbano y ecosistemas naturales. Exploraciones proyectuales en los ecotonos urbanos de Mérida –

Venezuela”. Carles Llop i Salvador Rueda. 4- Rueda, S (1995). Ecología Urbana. Barcelona i la seva regió metropolitana com a referents” Beta Editorial. 5- Sennett,R (1997) .”Carne y piedra” ED. Alianza. Les dues pells de la ciutat.


El valor de la diversitat com a vector per a la concepció de la ciutat territori ( ciutat + medi) ens porta a classificar la matriu biofísica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en cinc situacions diferenciades. El sistema de Serralada de Marina i el Maresme (1) , el Vallès i Collserola (2), el Delta del Llobregat i el Parc Agrari (3), el Llobregat, el Garraf i Collserola (4) i per últim Barcelona i Collserola. Tal i com es mostra a la documentació gràfica la matriu biofísica es relaciona de maneres diferents en aquests fragments de territori aportant ecosistemes múltiples. D’aquí el valor heterogeni del territori com a principal actor per a la biodiversitat territorial.

Es pot reconèixer el paper de l’aigua con a vector clau, sempre present dins de la matriu biofísica per a potenciar aquesta biodiversitat i el intercanvi mencionat entre el medi i el consum de la ciutat. Ara bé, la ciutat no és només consumidora sinó també productora per a equilibrar la negociació.

Situacions de vora urbana que trobem a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. (Ecotons de transició)

2. L’àmbit de Vora Urbana com a lloc de situacions d’empatia.

Després del reconeixement de la matriu biofísica i el potencial dels llocs d’intercanvi territorial ens interessa conèixer i definir l’àmbit objecte del contacte de la ciutat amb el medi, com a aquest lloc on trobar situacions d’empatia urbana. Son els “ecotons” els que defineixen trobades i intercanvis diferents per a possibilitar el projecte de la ciutat territori com a evolució de la metròpolis però ara, integrada al medi, en constant empatia.

-Àmbit de possible vora urbana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


L’àmbit de Vora Urbana es centra en la recuperació d’espais periurbans, que són expectants a ser transformats per passar a ser un espai on “Lo urbà” es troba amb el paisatge definint diferents trobades. Com si d’una disputa a un joc es tractés, l’espai deixa de tenir una pertinència a un domini urbà, i reconeix la seva heterogeneïtat i diferencia a través del treball dels “ecotons”.( camins, rieres, conreus, boscos, patrimoni construït, natural, cultural, parcs...) que defineixen les diferents situacions de transició. (Veure referència PDU Serralada de Marina)6.

- De la ciutat compacta a la ciutat mosaic territorial. Reconeixement de les peces de transició. Un espai “de contactes, contigüitats i friccions” que gradualment canvia la seva urbanitat reconeixent els punts d’accessibilitat, àrees d’interès paisatgístic i àmbits on la ciutat pot definir la seva façana al paisatge. La ciutat ja no es mira a sí mateixa sinó que ara reconeix el seu àmbit de límit i interactua amb el seu entorn amb diferents negociacions més pròpies del lloc i de la socioeconomia que de les dinàmiques especuladores del sòl.

6- Sabaté, J. (2010) Pla Director de la Serralada de Marina.


3. Co-evolució. Els sis moments de Barcelona. Les trobades de l’aigua i la ciutat. Barcelona ha viscut diferents moments de creixement associats a idees i formes diferents de l’aigua. Mitjançant l’anàlisi del creixement de la ciutat i les lògiques d’assentament, es pot entendre com es relaciona l’activitat de l’habitar amb l’aigua, des del punt de vista de la biogenètica. La presència de l’aigua garanteix la major habitabilitat del medi, també a la ciutat? Pot ser l’aigua el vector substancial per a la cohesió urbana de la ciutat mosaic territorial? Segurament aquesta seria la hipòtesi a defensar en la tesi, l’aigua com a actor clau que negocia el intercanvi territorial en el projecte d’escenaris on es reflexiona la contenció i l’articulació urbana. S’han superposat sis moments de la ciutat sobre el suport hidrològic per veure quines relacions s’establien. En la concepció de Barcelona com a metròpolis trobem un moment crític quan Barcelona ocupa la plana i entra en contacte amb els límits topogràfics. En aquest moment és on ens plantegem si l’aigua té el paper clau per ser protagonista en la transició, en les franges intermèdies on les velocitats són més lentes i pot entrar dins dels límits de la ciutat, ara que ja no existeixen les muralles com a límit. Pot ser doncs l’aigua la que protagonitza el límit urbà de la ciutat –territori? Són els mars, oceans, rius rieres les que ara fragmenten el territori, en contrapartida a les infraestructures? Com a exemple es mostra una petita ciutat de Mèxic (Mexcaltitán) on van decidir aïllar-se del medi, fent una vora urbana d’aigua. Segurament aquest exemple és un extrem, però és una eina exemplar per vitalitzar el medi, aïllant la ciutat i la seva activitat depredadora.

Ciutat de Mexcaltitán. Mèxic. La ciutat sense vora. Segurament podem trobar en l’aigua l’oportunitat d’articular peces urbanes, potenciar el medi i la biodiversitat i utilitzar-la per molt més que un recurs, perquè la ciutat sigui “ Com les fulles i les arrels” de Michael Braungart. La metodologia a seguir per l’estudi de la Ciutat Mosaic Territorial és la següent:

MATRIU 1: LA MATRIU BIOFÍSICA I ELS TERRITORIS AMBIENTALS La geografia i el medi receptor previ a la ciutat; la genealogia geomorfològica. MATRIU 2: EL SUPORT I ORDIT DEL TERRITORI: LA CIUTAT SENSE LA CIUTAT Deconstrucció del territori. Interpretació de l’estructura del territori, les seves latents formes d’ocupació implícites i els seus components. MATRIU 3: LA MATRIU MORFOGENÈTICA, “SETTLEMENT”, OCUPACIÓNS, ANTROPITZACIÓNS Lògiques i patrons de l’assentament poblacional, de les primeres ocupacions, formació i evolució del territori. MATRIU 4: LA MATRIU MORFOLÒGICA TERRITORIAL, TERRITORIS MORFOLÒGICS I COMPONENTS TERRITORIALS Trames urbanes, espais territorials,Perímetres, vores, límits, zones de transició, ecotons urbans i fronteres, franges, espais direccionals, dispersions, fragmentacions,...


El diagrama dels sis moments del creixement de la ciutat i la relació del projecte de l’aigua a l’Area metropolitana de Barcelona ens aporta una nova mirada de la concepció de límit com a espai receptor de l’aigua del medi i com punt de canvi de forma de l’aigua, de velocitat.

- Diagrama Evolució dels límits urbans i la seva juxtaposició amb la xarxa hidrològica existent


4. Els carrers de l’aigua. La naturalesa sí que és líquida.

La naturalesa sí que és líquida, això és cert perquè té raó de ser amb la presència de l’aigua més alguns altres elements biològics. La superfície en contacte amb l’aigua llavors, té unes qualitats biològiques que fan el substrat ric per a la creació de nous ecosistemes. L’aigua és un element clau per a la connectivitat ecològica i sap adaptar-se al suport morfològic adoptant diferents formes. Com no ha de saber trobar la seva forma dins la ciutat? L’aigua té potencial per relacionar-se amb alguns escenaris de l’experiència d’habitar i pot ser el vector d’oportunitat per transformar el territori. Podem re-naturalitzar les ciutats? La ciutat no pot ser líquida, en tot cas és un recipient complex on es reconeixen llocs a través de la diferència. “ El temps pot ser líquid7”, les relacions, les comunicacions i fins i tot la natura, però la ciutat no pot, té forma sòlida referenciada a un lloc. Perquè la ciutat com a recipient no obre les portes a l’aigua per re-naturalitzar la ciutat i potenciar ecosistemes urbans? La naturalesa arriba on no arriba l’home, sap escalar, baixar, volar, filtrar-se, i ocupar llocs a vegades remots com si d’un líquid es tractés. El esquema següent mostra el contacte entre l’estructura hidrològica i els carrers en pendent que recorre l’aigua en el circuit urbà. Podem observar que a la ciutat es multipliquen els seus recorreguts i per tant, les oportunitats per entronitzar noves formes de l’aigua.

- Xarxa hidrológica superposada als carrers de l’aigua. Recorreguts de l’aigua urbana.

7- Zygmunt,B. (2007) “Tiempos líquidos. Vivir en época de incertidumbre”. Tusquets editores.


És el denominador comú de totes les situacions territorials possibles que pot ser capaç de construir matrius territorials urbanes i biofísiques en la concepció de la ciutat territorial en totes les seves escales? Enguany si entenem el funcionament actual de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i grafiem la forma del territori determinant les entrades de les rieres, les afluències de les conques principals que subministren aigua, les franges que divideixen les velocitats de l’aigua, les zones d’inundació on l’aigua es troba tranquil·la, les aigües canalitzades i reciclades, els punts de depuració i emmagatzematge, la distribució del consum domèstic, la xarxa de clavegueram, etc, es podria tracta de optimitzar el cicle de l’aigua existent actualment amb dos vides de l’aigua. Una primera de consum agrícola i la segona d’ús domèstic.

- Informació sol·licitada a Aigües de Barcelona . (http://www.aiguesdebarcelona.cat/cat/agua/ciclo_urbano.asp)

- Diagrama resum formes de l’aigua a l’AMB. Informació d’aigües de Barcelona i del PDU AMB. Informació del pla director d’aigües pluvials de

Barcelona


Podríem fer que la ciutat entri en comú funcionament amb el medi en el cicle de l’aigua, optimitzant-la com a recurs i trobant oportunitats de diversos projectes on l’aigua pot ser clau per a articular un projecte d’una urbanitat graduada i adaptada a la vora urbana (als ecotons) on la relació es configura com a “peces de mosaic” amb diferents situacions d’empatia entre elles. En definitiva es tracta d’exposar una reflexió introductòria que pretén explicar la importància de l’aigua en l’estudi d’aquestes vores urbanes i dels ecotons que sintetitzen diferents negociacions com a conglomerant i com el vector determinant que pren protagonisme en l’espai d’interstici entre les petites i grans peces de la “Ciutat Mosaic Territorial”.

- Intersticis de l’aigua com a oportunitat en la Ciutat Mosaic Territorial

area metropolitana barcelona

Documents