apunts 2t i 3t - 3er eso - iessantvicent.com · no dels tocs amb les cames i peus determinant si...

IES SANT VICENT FERRER 3ER ESO APUNTS 2ON

I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 1

COLPBOL

1. Introducció El colpbol es defineix com un esport col·lectiu d’invasió disputat per dos

equips mixtes formats per 7 jugadors en un espai clarament definit, la

finalitat dels quals és introduir, a base de colpejos amb la mà, una pilota en

la porteria contrària.

2. Història

El colpbol naix a través d’un procés d’investigació en les classes

d’Educació Física. El seu origen és la recerca d’un esport d’equip que

supere les limitacions educatives dels esports tradicionals. És a dir un joc

col·lectiu que fomente la màxima participació possible de tots els jugadors,

siga quin siga el seu desenvolupament psicomotor; que reduesca al mínim

les diferències individuals i exigisca una imprescindible col·laboració i

comunicació col·lectiva per a aconseguir l’objectiu final del joc.

El colpbol sorgeix a finals dels 90 a València on es referma com una

nova modalitat esportiva a través del treball escolar com un nou contingut

dins l’àrea d’Educació Física. Posteriorment el colpbol transcendeix a altres

àmbits i es realitzen les primeres competicions locals i comarcals

(trobades).

I a l’any 2004 queda registrat definitivament el joc i establit el seu

Reglament Oficial.

3. Resum reglamentari

• L’habilitat bàsica del colpbol és el colpeig . És la base del joc. La

pilota només es pot jugar a base de colpejos amb les mans, braços o

part superior del cos. A més a més, mai cap jugador pot colpejar la

pilota dues vegades consecutives (doble toc)

• Així, queden prohibides les accions següents:

o Doble toc

o Toc intencionat amb les cames o peus

o Colpejar el baló amb el puny tancat


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 2

o La retenció del baló

o Agarrar o llançar el baló amb una o ambdues mans

o Espentar o agafar el contrari

o No respectar les distàncies en les tretes de banda.

Totes aquestes infraccions es resolen amb falta . Aquesta sempre

es trau des de la línia de banda del lloc més proper on s’ha

produït la infracció.

Cap jugador pot colpejar la pilota amb el peu, excepte el porter,

qui dins la seua àrea i només en situació defensiva (quan el baló

ve del contrari).

• Sobre la intencionalitat del doble toc o el toc als peus. Regla

específica 7.2. “L’àrbitre serà l’encarregat de decidir la intencionalitat o

no dels tocs amb les cames i peus determinant si és o no falta. Si és un

toc intencionat es resoldrà amb treta de falta en la banda; si no ho és

l’àrbitre cridarà la paraula “rebot, continuem” i realitzarà un gest amb la

mà indicant que continue el joc”

• Tretes :

o Faltes- banda

o Fora per la línia de banda- treta de banda

o Fora per la línia de fons- córner o treta de porta des de l’interior de

línia de puntets( sol pot estar dins el/la porter/a i el llançador/a)

o Treta de centre- després d’un gol

o Treta de l`àrbitre- començar el partit i després de joc parat.

Totes les tretes es realitzen colpejant el baló i la resta de jugadors

obligatòriament a 3 metres de distància.

• No hi ha penals : falta dins l’àrea s’executa igual que qualsevol

altra.

• Terreny de joc : pista poliesportiva de 20x40 m. Línies: línies de

banda, línies de fons i línia de l`àrea de 9 metres (discontínua)

• Baló : el baló és de forma esfèrica de plàstic, goma o material

sintètic i de bot dinàmic. Ha de tindre de 65 a 72 cm de circumferència.

• Nombre de jugadors : 7 jugadors (6 i el porter) al camp. Un equip

pot tindre’n fins 12. Equips obligatòriament mixtes.


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 3

• Duració del partit :

o A l’escola molt flexible. Varia segons les necessitats i propòsits.

o Reglamentàriament:

� Per a equips de més de 18 anys, la duració del partit és de

dos temps de 25 minuts amb 10 minuts de descans.

� La duració del partit per a equips d’edats inferiors a 18 anys

és de 2x20 minuts si tenen de 18 a 13 anys i de 2x12

minuts de 8 a 12 anys, amb un descans de 5 minuts.

4. Característiques del colpbol

• Evita l’increment de les desigualtats entre els par ticipants : el fet

de no poder retindre la pilota pretén augmentar al màxim el temps de

pràctica de tots, fins i tot dels menys hàbils. El fet de tindre pocs

requeriments tècnics, fa que tots participen amb èxit.

• Coeducació : en el colpbol participen conjuntament jugadors i

jugadores. Per tant, fomenta la integració i la socialització i evita la

discriminació per raó de gènere.

• Dinamisme : el colpbol és un esport molt dinàmic. El fet de no poder

retindre el baló fa que la participació siga major i que en tot moment

s’estiga en moviment.

5. Enllaços d’interés

o www.colpbol.es


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 4

PILOTA VALENCIANA

Les modalitats en la pilota es poden dividir en dos grans grups:

JOC DIRECTE: aquell en que s'enfronten 2 equips d'un o diversos components

que ocupen camps oposats, tot llançant la pilota directament i alternativa els

uns contra els altres, intentant aconseguir que la falta es produesca en el camp

contrari per obtenir els punts. Aquest grup es divideix en tres :

1. JOC AL CARRER Natural o Artificial

� Joc per baix: EL RASPALL

� Joc per l'alt: LA GALOTXA

� Joc lliure: LES LLARGUES

2. JOC AL TRINQUET

� Joc per baix: EL RASPALL

� Joc a l'alt: ESCALA I CORDA

� EL REBOT

3. JOC A LA GALOTXETA

� Joc a l'alt: GALOTXETES DE MONÒVER

JOC INDIRECTE: aquell en què s’enfronten 2 equips d’un o diversos

components que ocupen tots el mateix camp, llancen la pilota contra un

element (un mur) anomenat frontó que retorna la pilota per rebot per tal que la

jugue l’equip contrari. Aquest apartat té una sola modalitat, anomenada Frontó

Valencià , que es juga al Frontó (aquest pot ser obert, tancat, cobert o

descobert).


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 5

EL RASPALL Aquesta modalitat de pilota valenciana també es coneguda com

“raspallot” i es caracteritza per la llibertat de la pilota, ja que no importa el

nombre de bots que pegue. Es juga al trinquet o al carrer, i cal dir que és la

modalitat més dura per la intensitat del joc i l’especificitat dels moviments.

Per a jugar a raspall en el carrer, es marquen dues línies de “quinze”. A

una banda es col·locarà el rest i en l’altra el traure.

Un jugador de l’equip que té el traure bota la pilota abans de la ratlla, la

colpeja i inicia la partida. Els contraris (el rest) intentaran tornar la pilota

colpejant-la amb la mà i intentaran que la pilota passe per terra o per l’aire més

enllà de la ratlla de quinze que defenen els seus adversaris (els del traure).

Cada vegada que la pilota passa la ratlla de quinze sense ser tornada a

l’aire, es guanya un quinze. Al principi de cada joc es canvien els papers i els

del traure passen al rest i aquests últims al traure. Una partida de raspall sol

jugar-se a 5 jocs (25 “tantos”).

Quan un jugador colpeja la pilota i aquesta cau en un teulat o balcó i no

baixa, serà quinze per a l’altre equip. També perdrà el quinze qualsevol jugador

que siga tocat o colpege la pilota amb una part del cos que no siga la mà o

l’avantbraç. I si la pilotat es para entre el públic o en la porta d’una casa. Es

traurà recta al centre del carrer. Des d’ací serà colpejada amb la mà no

dominant per un jugador de l’equip adversari.

En el trinquet el traure es realitza des del dau i l’objectiu dels jugadors és

aconseguir que la pilota toque el tamborí de l’adversari. I els jugadors del rest

poden fer que la pilota toque el tamborí del dau o enviar-la a la llotgeta o a la

galeria. Els dos equips poden també aconseguir quinze fent que la pilota toque


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 6

el frontó del contrari sense que aquest puga tornar-la de rebot. Per últim cal dir

que quan la pilota es pare entre el públic segut en l’escala es jugarà amb la mà

dominant.

1. Instal·lacions

La pilota valenciana es pot jugar al carrer o a una instal·lació específica

anomenada trinquet. Els carrers no tenen dimensions fixes. En canvi, el trinquet

és un rectangle tancat, amb una longitud que oscil·la entre els 43 i 59 metres, i

una amplada de 7 a 11 metres. A continuació podeu observar una reproducció

d’un model de trinquet.

A: corda

B: pedra de ferir

C: dau

D: galeria del dau

E: escales

F: llotgetes

G: línia de ferir

H: galeries llargues

I: galeria del rest

Els noms que reben cada part de la instal·lació són:

� “Muralla ”: parets laterals que limiten l’espai de joc.

� “Escala ”: element format per 4 escalons pegats a la muralla de

l’esquerra del “dau”.

� “Llotgeta ”: compartiment destinat al públic, situat a la dreta del “dau”, en

l’angle que forma la “muralla” i el “frontó”.

� “Tamborins ”: xicotetes rampes que uneixen els frontons a terra.

� “La careta ”: cara vertical del primer escaló de “l’escala” del trinquet.

� “El dau ”: quadrilàter de 2 a 3 metros pintat a terra.


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 7

� “Galeries ”: grada situada en la part superior dels “frontons”.

� “La corda ”: corda grossa que es fixa a les muralles situada

aproximadament a 2 metros de altitud. Divideix el trinquet en dos partes

iguales.

� “Els banquets ”: bancs allargats situats sota la corda

� “La pedra ”: punt assenyalat en el paviment del trinquet, situat un poc

abans de la corda i al costat de “l’escala”. És on es bota la pilota per a

“ferir” (traure).

� “Els frontons ”: parets situades en els fons que limiten l’espai de joc

longitudinalment.

2. La tècnica

Quan parlem de la tècnica en la pilota ens referirem sempre,

independentment de la modalitat a jugar, als diferents colps que podem emprar

per fer moure la pilota d’un lloc a un altre desitjat.

En el cas de la pilota valenciana, la major part de les modalitats usen la

mateixa tècnica. És per això, que explicarem de manera única els colps tant per

al raspall com per a les galotxetes de Monòver que anem a practicar.

D’aquesta manera sabem que al transcurs d'una partida de pilota són

moltes les possibilitats que un pilotari té de pegar a la pilota. El jugador haurà

de tindre present tant les condicions en què ve la pilota com quines són les

seues intencions. En virtut d'aquests dos aspectes el jugador utilitzarà una o

altra manera de tot un ventall de possibilitats que a continuació esmentarem.

En una primera divisió distingirem aquells colps en els quals s'ha d'alçar la

mà per dalt del muscle, anomenats colps per dalt o a l'aire , i aquells colps que

són jugats amb la mà a l'alçada de la cintura o més avall, que anomenarem

colps per baix . Podem dir que els primers són sobretot propis dels jugadors de

davant, on la pilota sol portar una major alçada, mentre que els segons

corresponen als jugadors del rest, posició on la pilota ja va perdent alçada.


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 8

COLPS PER DALT COLPS PER BAIX

- La volea

- El bot de braç

- El manró

- El carxot o calbot

- La palma

- La bragueta o butxaca

- La raspada

Per altra banda, també podem diferenciar els colps jugats abans que la

pilota aplegue al rebot, que anomenem colps per davant , i les pilotes

jugades de rebot , és a dir, després que la pilota pegue als frontons.

LA VOLEA

És, sense cap dubte, el colp que es dóna a major altura. Pot

ser descrit com el colp que es pega a la pilota amb el braç elevat,

els peus fixats al sòl i el cos tirat enrere. En aquest colp, per uns

instants, tot el cos és en gran tensió centralitzada als muscles i

articulacions del braç. A causa d'aquesta forta tensió és, segons

els entesos, la jugada que més cansa i al mateix temps la que

més lesions pot causar al jugador.

EL BOT DE BRAÇ

És un altra possibilitat de pegar-li a la pilota per

dalt. En aquesta jugada el colp es produeix després

de botar la pilota en terra. És el mateix colp que la

volea però quan ja la pilota ha pegat un primer bot, i

per tant, ja no té la mateixa força que a la volea.

En aquesta jugada, el pilotari projecta el braç

des de darrere del cos i el desplega violentament. La qual cosa fa del bot de

braç un dels colps més demolidors del transcurs d'una partida. És més violent

que la volea, perquè el jugador el pega amb major comoditat. Mentre que a la

volea el jugador li entra a la pilota conforme ve, ara la deixa botar i té tots els

avantatges, a més, la pilota ja ha perdut força en el bot.


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 9

LA PALMA

La palma és un colp fonamentalment defensiu, encara que

també hi ha especialistes que poden utilitzar-la d'una manera

ofensiva. Aquesta jugada pot ser feta tant a l'aire com al bot, és a

dir, abans o després de pegar el primer bot.

De palma es resten les pilotes arrimades a la muralla, a les

quals no es pot arribar mitjançant les altres maneres. També

s'utilitza per a enviar una pilota complicada a l'escala, evitant-se problemes.

Per a efectuar la palma, el jugador se situa enfront la trajectòria de la

pilota i li imprimeix un colp amb la mà oberta, després de descriure un gir

semicircular dins d'un plà vertical.

LA BRAGUETA, BUTXACA O SOBAQUILLO

El colp de bragueta és un colp amb el qual s'aconsegueix

alçar la pilota i profunditzar-la. Malgrat això, alguns jugadors

han fet d'aquest colp una eina fonamentalment ofensiva. Així

per als que la dominen, és una arma molt important per a tallar

la corda des del dau.

En aquest colp, el braç és mogut de la mateixa manera que en els colps

de palma, però amb la peculiaritat d'estar pegat al cos, quasi friccionant-lo,

motiu pel qual fa l'aparença que el jugador es trau la pilota de la butxaca o de la

bragueta, per això els dos noms.

Enfront de la palma, ara el cos es manté en una posició lateral a la

direcció de la pilota i el recolzament es produeix sobre la cama de la mateixa

banda del braç que s'acciona.


I 3ER TRIMESTRE

EDUCACIÓ FÍSICA 10

EL MANRÓ

Aquest és un colp menys utilitzat que els descrits fins ara.

És molt poc emprat, encara que sempre hi ha hagut jugadors

que han sabut practicar-lo amb gran mestratge.

En aquest colp el jugador es situa de cara a la pilota i la

colpeja després de descriure amb el braç un semicercle

horitzontal, enfront de la palma que era vertical.

Els qui dominen aquesta manera de pegar a la pilota a

més de defensar amb ella pilotes amb fortes dificultats, aconsegueixen

imprimir-li estranys efectes que poden sorprendre el contrari.

EL CARXOT O CALBOT

Aquest és, segons els entesos, un dels colps relativament més

moderns dins del joc de pilota. Això i el fet de ser un dels més

difícils d'executar fan que siga un dels cops més apreciats pel

públic.

Consisteix en pegar a la pilota de bot de braç, quan la pilota

s'ha elevat tan sols uns centímetres del terra. Per això el jugador

replega el braç en espiral, inclina exageradament el cos i quan hi és a punt de

caure la pilota, la colpeja.

EL REBOT

La pilota de rebot pot ser jugada gairebé de

totes les formes que hem descrit fins ara, tanmateix,

la forma més utilitzada és la de bragueta. En les

jugades de rebot, la pilota ja ha perdut molta força i

això permet que els restos puguen lluir-se.

Es coneix per rebot a colp aquella jugada en la

què la pilota colpeja el frontó abans del primer bot i,

per tant, pot encara fer un bot. També pot donar-se el cas que la pilota


I 3ER TRIMESTRE


rebotada no caiga a les lloses, sinó que córrega per l'escala, això es coneix

com una pilota correguda d'escala.

LA RASPADA

Aquest és el colp utilitzat més freqüentment en la

modalitat de raspall. Consisteix en pegar a la pilota quan

va rodant per terra, posant la mà exactament entre la pilota

i el terra, raspant realment la superfície del pis amb la mà.

Per a protegir-se d'aquestes jugades el jugador de raspall

porta la mà totalment coberta.

3. La tàctica

La tàctica es pot resumir com el pensament en acció , açò és, la tàctica

és el conjunt de decisions que pren un jugador (o més d’un alhora) entre un

ventall d’opcions possibles.

El raspall és una modalitat de pilota valenciana que requereix molta

atenció i concentració, és a dir, requereix un funcionament cognitiu ràpid i

eficient, el qual ens ajude a escollir l’opció tècnica idònia en funció de molts

factors que condicionen el joc, com ara, el públic, l’escala i la muralla, el

número de contrincants, la possibilitat real d’èxit, etc. Triar la millor opció, quan

n’hi ha moltes de possibles, no és gens fàcil. És una habilitat que s’adquireix

amb la pràctica.

Els principis tàctics més importants del raspall, tant en funcions ofensives

com en defensives són els següents:

PRINCIPIS TÀCTICS OFENSIUS

- Mantindre una bona posició en el terreny pel colpeig de la pilota de

manera còmoda.

- Avançar en el terreny de joc i envair el de l’equip adversari.


I 3ER TRIMESTRE


- Enviar la pilota a l’adversari de forma dificultosa per ell.

PRINCIPIS TÀCTICS DEFENSIUS

- Recuperar una bona posició en el terreny i pel colpeig de la pilota.

- Evitar la invasió o progressió de l’equip contrari.

- Evitar el quinze i evitar fer falta.

Si coneixem aquests principis i els apliquem amb coherència

aconseguirem que les nostres decisions tàctiques milloren i, per tant, serem

jugadors més intel·ligents, amb més possibilitats de gaudir de l’esport i de

guanyar.

4. Reglamentació (al trinquet)

Aprovat en la Junta Directiva i l’Assemblea de la F PV, segons les

propostes fetes per l’Assemblea de Raspall del 18-0 1-2008.

Art.1. Lloc de joc (carrer, canxes artificials i trinquets)

Concepte de Terra : Es considerarà “terra” l’espai comprés per les lloses

del sòl.

Concepte d’Aire : Es considerarà “aire” totes les superfícies que es troben

per damunt de la línia que forma l’angle entre el terra i la paret, incloent el

sòcol, repises, escalons, etc.

1.2. Trinquet.

a. El lloc de joc haurà d’estar delimitat obligatòriament per dos ratlles

situades als extrems del mateix denominades tamborí a la ratlla de quinze

del rest, i a la ratlla de quinze del traure s’anomena, per part de la careta,

ratlla del dau o del traure , i per la part de la muralla, rebot de la llotgeta .

b. Així mateix, haurà d’estar marcat el punt del traure que està dins del

quadre del quinze del traure, denominat Dau.


I 3ER TRIMESTRE


Art. 2. La Pilota

La pilota reglamentària és la pilota de vaqueta que pesarà entre 40 i 42

grams. Nosaltres utilitzarem les pilotes de badana , que pesaran entre 22 i 35

grams.

El canvi de pilota el decideix el jugador que està al

traure. Si hi ha pilotes noves es podran utilitzar a partir

del 3er joc, no podent utilitzar-se dos d’aquestes en el

mateix joc. Es podrà disposar de totes les pilotes per

a qualsevol equip a partir del 4t joc.

Art. 4. Equips

Els equips que s’enfronten hauran d’estar formats per un, dos o tres

jugadors, podent formar equips de:

a) Tres contra tres, denominant-se equips de trios .

b) Tres contra dos, denominant-se trio contra parella .

c) Dos contra dos, denominant-se equips de parelles .

d) Un contra un, denominant-se mà a mà .

Art. 5. Jutges

Pot ser qualsevol persona que acredite la seua vinculació amb la Pilota

Valenciana. Actuarà sempre de bona fe (d’ací el nom “home de bó” ) i haurà


I 3ER TRIMESTRE


d’identificar-se públicament abans de començar la partida. Són funcions del

jutge classificar la jugada de bona o falta.

Art. 6. Traure i joc

Per a començar el joc, no es podrà traure sense avisar abans als jugadors

del rest i tenint la seua conformitat. Es procedeix de la següent forma:

Traure al Trinquet

El traure es realitzarà botant la pilota en el punt assenyalat (dins del

quadre del Dau) i colpejant-la abans que done un segon bot.

El Joc

Una vegada s’ha tret, l’equip contrari haurà de tornar la pilota a l’aire, al

bot o raspant, no podent colpejar-la dues vegades seguides el mateix equip.

Per ajudar a entendre el Reglament, tindrem en compte que el qualificatiu

dels termes “quinze“ i “falta”, sempre s’entendran des de la perspectiva del que

la tira o de l’últim que la toca.

1 – Es farà quinze, tant al carrer com al trinquet:

a) Quan la pilota colpege en qualsevol part del cos que no siga la mà ni

l’avantbraç.

b) Quan un jugador alce la mà i diga “quinze”.

Al Trinquet serà quinze:

a) Quan toque tamborí.

b) Quan la pilota bote, toque rebot i no és jugada a l’aire.

c) Quan la pilota vaja directa al rebot i no es jugada abans del segon bot.

Al Trinquet serà falta

a) Quan siga raspada xafant la ratlla del dau o darrere d’ella.

b) Quan el jugador colpege la pilota amb les dos mans juntes.


I 3ER TRIMESTRE


NOTES:

- Tota pilota que vinga del rebot i, al colpejar-la, el jugador toque la mà en terra,

serà considerada com que ha fet un bot.

- Si dos jugadors li peguen alhora a la pilota, aquesta serà bona i farà joc.

2 – Serà pilota parada:

Al trinquet

a) Quan la pilota puge, directa o indirectament, a l’escala o colpege en

qualsevol espectador que estiga ubicat en ella.

Nota:

1- Si la pilota puja a l’escala entre el 9 i mig i la ratlla del dau, el jugador la

podrà jugar a láire, bot o raspada.

2- Si la pilota puja a léscala directament després del 9 i mig o després de

la ratlla del dau, es podrà jugar a láire o al bot.

3- Si la pilota puja a léscala després de botar com en lápartat anterior, es

jugarà a l’aire.

4- Tota pilota que puja a l’escala haurà de jugar-se a l’altura on haja botat

la pilota. Si la pilota ha donat el bot entre la ratlla del dau i la paret del dau es

jugarà a l’altura de la ratlla del dau. Si la pilota ha donat entre la ratlla del 9 i

mig i la paret del rest es jugarà a l’altura del 9 i mig.

Art. 7.Puntuació i resultat

La puntuació es compon de quinzes i de jocs , anomenats també tantos .

El jocs van de quinze en quinze agrupats en quatre jugades: 15, 30, Val i

Joc. S’anomenen 15 net o per res/cap, 30 neta o per res/cap, Val ne t i Joc

net (anomenat Joc Curiòs).

Guanyarà l’equip que aconseguisca els quatre quinzes amb una diferència

de dos sobre el contrari. (El joc consisteix en pujar i baixar) Per la qual cosa, si

després d’aplegar un equip al Val, l’equip contrari li empata es baixarà a 30 per

30: anomenats Iguals o a Dos .

Per això, l’home bó sempre marxarà l’últim que ha fet el quinze fent

referència així a qui puja i qui baixa. També senyalar que quan els dos equips

porten 15 per 15 s’anomena Quinzens .


I 3ER TRIMESTRE


Per últim, tindrem en compte que els jocs van de 5 en 5 i per tant, a cada

joc que es guanye li sumarem 5 als que ja teníem, fins aplegar al tanteig final

de la partida.

Al trinquet: les partides es jugaran a 30 tantos, anomenats també 6 jocs. A

més, es pot jugar a 25 tantos, anomenats 5 jocs si es juga dos contra dos o un

contra un.

Per començar la partida, la designació de l’equip que ha de situar-se al

dau o traure es decidirà per sorteig tirant una moneda a l’aire (cara o creu) o bé

(roig i blau), decidint l’equip que l’encerte.


I 3ER TRIMESTRE


VOLEIBOL 1. Introduccio

El voleibol és un esport col·lectiu de camp dividit. El joc s’inicia mitjançant un

colp des de la zona de sacada i la pilota ha de passar per damunt de la xarxa

cap al camp contrari. Aleshores l’equip contrari rep la pilota i tracta de tornar-la.

Cadascun dels dos equips tracta de jugar la pilota perquè l’equip contrari no

siga capaç de tornar-la. Si un equip no la torna, l’altre s’anota un punt.

El voleibol té unes característiques que el diferencien d’altres jocs esportius

col·lectius:

a) El camp està dividit per una xarxa que separa els dos equips. Això

implica que no hi haja contacte amb els jugadors contraris.

b) El baló no pot tocar terra

c) No es pot agafar el baló

d) En principi no hi ha posicions fixes, ja que existeix la obligatorietat de

rotar.

e) Hi ha un límit de tocs per equip

f) Molts jugadors en espai reduït

g) Es pot jugar fora del camp

2. Historia

Fou inventat en 1895 per William G. Morgan, director d’Educació Física de la

universitat catòlica de Hollyoke, Massachusetts (EEUU).

Els primers campionats nacionals de volei tingueren lloc als Estats Units en

1922, i fou en 1928 quan es creà la USVA: United States Volleyball

Association. Més tard, en 1947, es formà la federació internacional de Volei

(FIVB).

El volei arriba al nostre país, aproximadament, cap a l’any 1920, com a joc

recreatiu, practicat en les platges catalanes, per influència europea occidental.

El primer reglament de volei fou editat per l’Escola d’Educació Física de Toledo

en 1925, traducció del què s’utilitzava en aquells temps en Europa.


I 3ER TRIMESTRE


La consolidació mundial del voleibol es produeix amb la seua incorporació com

a disciplina olímpica als Jocs Olímpics de Tòquio de 1964.

3. Reglament

• Objectiu del joc: intentar aconseguir guanyar tres dels cinc sets del

partit. Per puntuar hem de procurar que la pilota toque el camp de l’equip

contrari o que l’altre equip no puga tornar-la.

• Terreny de joc: el camp de voleibol és un rectangle de 18x9 m, amb

una xarxa al mig de la pista. La xarxa està col·locada verticalment a 2,43

metres d’alçada per als homes i 2,24 per a les dones. En cada camp hi

ha una línia d’atac, situada paral·lelament a la línia central a 3 metres,

que divideix cada camp en zona d’atac i zona de saguers (defenses).

• Durada: els partits de voleibol no tenen temps determinat, guanya

l’equip que demostra ser el millor de 5 sets (qui guanya 3 sets)

• Jugadors: l’equip està integrat per dotze jugadors: sis que inicien el

partit i sis que seuen a la banqueta. L’entrenador pot fer sis canvis en

cada set. Els jugadors, en funció de la posició que ocupen, tenen una

missió específica:


I 3ER TRIMESTRE


o Defenses o saguers: s’encarreguen de rebre el servei o les

rematades i de passar la pilota al col·locador. Juguen en les

posicions 5, 6 i 1.

o Col·locadors: la seua missió és fer una bona passada perquè un

company/a puga efectuar la rematada. Acostumen a jugar en la

posició 3.

o Rematadors: han de tindre una gran capacitat de salt, i força per

efectuar unes rematades potents. Acostumen a jugar en les

posicions 2 i 4.

• Puntuació:

o L’equip que durant el joc fa una acció contrària al reglament comet

una falta. Si l’equip adversari ha fet el servei, aconsegueix un punt

i continua amb el servei. Si l’equip adversari ha rebut el servei,

aconsegueix un punt i guanya el dret a servir.

o L’equip que fa 25 punts amb un avantatge de dos guanya el set.

En cas d’empat 24-24, el joc continua fins que un equip

aconsegueix un avantatge de 2 punts.

o Per a guanyar el partit cal aconseguir tres sets. En cas de

disputar-se el cinquè set, es juga a 15 punts.

• Faltes:

o 4 tocs per equip: l’equip té dret a un màxim de tres tocs de pilota

per enviar-la al camp contrari. El toc de bloqueig no compta.

o 2 tocs per jugador: cap jugador no pot tocar dues vegades

seguides la pilota, excepte si la primera és el bloqueig.

o Falta de retenció: el baló ha de ser colpejat. No es pot retindre o

agafar.

o Tocar la xarxa: està prohibit tocar qualsevol part de la xarxa.

o Invasió de l’espai contrari: està prohibit passar a l’espai del

camp contrari amb qualsevol part del cos, excepte en el bloqueig.


I 3ER TRIMESTRE


o Falta de rotació: cada vegada que es recupera el servei, l’equip

ha de fer una rotació, que consisteix en el desplaçament de tots

els jugadors a la següent posició, en el sentit de les agulles del

rellotge. El jugador que se situa a la posició 1 és el que fa el

servei. Els jugadors adopten unes posicions en el camp:

LÍNIA CENTRAL

4

3

2

5

6

1

LÍNIA DE FONS

4. Accions tècniques

Podem fer una classificació dels gests tècnics:

- Atac: servei, toc de dits, rematada i finta.

- Defensa: bloqueig, toc de mà baixa i caigudes.

• Servei.

o Serveix per iniciar el joc enviant la pilota al camp contrari.

o El reglament obliga a fer-lo amb una mà.

o Hi ha diferents tipus de serveis: servei baix o de seguretat, ganxo,

tennis, lateral, suspensió.

Posició en el servei de seguretat


I 3ER TRIMESTRE


• Toc de dits.

o Normalment s’utilitza, després del toc d’avantbraços, per a

col·locar la pilota on ens interesse perquè un company/a puga

executar la rematada. S’ha de fer una extensió del cos i

simultàniament tocar la pilota amb els dits de les dues mans.

• Rematada: generalment és el tercer toc de l’equip

i pretén passar la pilota al camp contrari de

manera que els adversaris no la puguen tornar.

Les fases d’aquesta tècnica són el desplaçament,

el salt, colp i caiguda.

• Finta: s’utilitza per enganyar i provocar errades en els adversaris,

executant el toc de dits per enviar la pilota a l’altre camp, tocant la pilota

suaument quan els adversaris esperen una rematada forta, canviant un

toc per una rematada...

• Toc d’avantbraços.

o S’utilitza per rebre la pilota després dels servei o una rematada.

o Generalment és el primer toc de l’equip i consisteix a tocar la

pilota amb els avantbraços per a elevar-la i passar-la al

col·locador.

o És important fer una extensió de les cames i no alçar els braços.


I 3ER TRIMESTRE


• Bloqueig

o El jugador o jugadors davanters que estan més

prop de la xarxa estiren els braços per a evitar la

rematada de l’equip contrari.

o En cas que la pilota toque el bloqueig no compta com a toc i és

important que hi haja companys prop per a intentar alçar la pilota i

iniciar l’atac.

• Caigudes: de vegades no és possible arribar en bones

condicions fins a la zona on es troba la pilota. En

aquestos casos les caigudes permeten guanyar aquells

centímetres per a poder tocar la pilota.

5. Aspectes tàctics

En el voleibol el joc en equip és molt important. Per aquest motiu hi ha tres

tipus de sistemes: per a rebre la pilota del servei, per atacar i per a defensar-se

de l’atac de l’equip contrari. La situació dels jugadors en el camp ha de

permetre cobrir tot l’espai i afavorir la possibilitat d’ajudes entre els companys.

SISTEMA DE RECEPCIÓ DEL SERVEI

Els sistemes es representen esmentant el nombre de jugadors en les

diferents línies, començant per les posicions més properes a la xarxa.

El sistema de recepció més utilitzat en la iniciació al

voleibol és el 1-3-2 ó en W, ja que és el que cobreix més

zona del camp.

En aquest sistema el col·locador no rep mai, i es col·loca pròxim i lateral

a la xarxa per a realitzar la segona passada o passada de col·locació. De

manera que qualsevol jugador que reba ha d'enviar el baló al col·locador.


I 3ER TRIMESTRE


SISTEMA DE DEFENSA

El sistema més utilitzat quan es pretén evitar l’atac de l’equip contrari és el

3:1:2 o central avançat. Els tres davanters se situen prop de la xarxa amb la

intenció de bloquejar la pilota, i el defensor de la zona 6 s’avança.

SISTEMA D’ATAC

Es distingeixen per la posició del col·locador.

� SISTEMA PER TORN

Cada jugador exerceix la seua funció segons el lloc que li toca per

rotació. Una vegada s’ha fet la recepció, la pilota passa a la línia d’atac, on el

col·locador (normalment situat en la posició 3), pot passar la pilota en

condicions a qui va a rematar (posicions 2 i 4).


I 3ER TRIMESTRE


HANDBOL

Si volem cercar el seu origen, hem d’anar a Alemanya. El senyor Heiser va

inventar aquest joc per ocupar el temps lliure dels treballadors de l’empresa

Siemens. Després va ser Carl Schelenz qui en va canviar una mica les regles

creant l’handbol d’onze, el que es coneixia com a HANDBOLD. El 1947

l’handbol va evolucionar i es va convertir en el joc que coneixem ara: amb set

jugadors i un camp de 40 x 20 m.

AI nostre país no és fins l’any 1958 que es participa per primera vegada en una

competició internacional. L’any 1979 Espanya guanya una competició

internacional com el Mundial B. És a partir d’aquesta fita que l’handbol

espanyol es col·loca en els primers llocs de l’handbol mundial fins a guanyar la

medalla de bronze en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sidney 2000 i Pequín

2008, i els campionats del mon del 2005 (Túnez) i del 2013 (Espanya).

1. Principis bàsics

Objectiu : introduir la pilota dins de la porteria contraria. Guanya l’equip que al

final del partit ha fet més gols.


I 3ER TRIMESTRE


Terreny de joc : Les dimensions d’un camp d’handbol són les indicades al

dibuix.

Material : Pilota de cuir amb diferents diàmetres segons la categoria.

Durada : 2 parts de 30 min amb 10 min de descans.

Jugadors : l’equip està integrat per dotze jugadors: set jugadors de camp (sis i

un porter) i cinc reserves. Cadascun dels jugadors de camp té un lloc específic:

� Porter : Jugador que defensa la porteria.

� Extrems : Són els jugadors que actuen més a prop de la línia de banda.

Les seves característiques principals són la velocitat i l’habilitat en el

llançament des de posicions difícils.

� Laterals: Destaquen per la seva alçada i potència de llançament.

� Pivot: Juga en el centre de l’atac i d’esquena a la porteria. És un jugador

fort que lluita contra les defenses per aconseguir espais per als seus

companys.

� Central: Jugador que organitza el joc d’atac de l’equip.

2. Sancions

En el joc de l’handbol hem de distingir dos tipus de sancions: les sancions

tècniques i les sancions disciplinaries. A continuació enumerarem aquelles que

són més importants.

2.1. Sancions tècniques

Cop franc . Llançament que fa un jugador per tornar a posar la pilota en joc

quan l’equip contrari ha comés una falta. Es fa des del lloc on s’ha comés

aquesta. Els jugadors defensors han de situar-se a 3 m de la pilota.

Llançament de 7 m o de penal . Sanció tècnica màxima imposada a un

jugador defensor per haver evitat de forma antireglamentària una situació clara

de gol.

Passes . Falta comesa per un jugador que camina o corre més de 3 passes

sense fer botar la pilota.


I 3ER TRIMESTRE


Dobles . Falta comesa per un jugador quan corre fent botar la pilota, s’atura i la

torna a fer botar.

Servei de banda . Llançament que fa un jugador quan la pilota ha sortit per

lalínia de banda. S’ha de fer des del mateix lloc i trepitjant la línia.

Servei de meta : Llançament que fa el porter quan la pilota ha sortit per la línia

de fons, de manera directa o després de fer una aturada el porter. S’ha de fer

des de l'interior de l'àrea de meta.

Passivitat : Falta comesa per un equip quan amb el seu joc no mostra intenció

de fer un llançament per a fer gol.

2.2. Sancions disciplinàries

Amonestació . Targeta groga a un jugador per haver tingut una conducta

antireglamentària.

Exclusió . Si el jugador continua amb la mateixa actitud, l’àrbitre el sanciona

amb una exclusió del joc durant 2 minuts.

Desqualificació . La tercera exclusió del mateix jugador se sanciona amb una

targeta vermella. Aquest jugador no podrà tornar a jugar, però podrà

substituirlo un altre al cap de 2 minuts.

Expulsió . Davant d’una acció antidisciplinària molt greu, l’àrbitre sancionarà el

jugador amb targeta vermella directa: expulsió del jugador per tot el partit. El

seu equip jugarà amb un jugador menys el temps que resti de partit.

3. Conceptes tàctics bàsics

Com deveu recordar, els gestos tècnics més importants de l’handbol són la

posició de base, la passada, el llançament, el bot, la recepció, el blocatge i la

tècnica del porter, tots amb una aplicació intel·ligent a la tàctica individual i

col·lectiva (marcatge, desmarcatge, passar i tallar, encreuament, canvi

d’oponent, etc). En aquesta unitat us ampliarem la informació per completar els

conceptes bàsics de l’handbol.

3.1. Tàctica individual

La finta . Acció del jugador atacant amb l’objectiu de desmarcar-se del seu

defensor.


I 3ER TRIMESTRE


Les fintes poden ser:

� Sense pilota : superar el defensor per rebre la pilota.

� Amb pilota : finta de passada, finta de llançament o finta de

desplaçament.

La intercepció . Acció defensiva amb l’objectiu de recuperar la possessió de la

pilota. L’acció del defensor ha de ser per sorpresa i ha de tenir lloc en el

moment oportú, i cal que el jugador es pose entre la mà del jugador contrari i la

trajectòria de la pilota per interceptar-la.

3.2. Tàctica col·lectiva d’atac

Penetracions successives . Acció tàctica col·lectiva d’atac on el jugador

aprofita l’espai que ha deixat seu defensor, que ha estat fixat per l’atacant del

costat.

Bloqueig . Acció tàctica col·lectiva d’atac on l’atacant,

fent servir el seu cos, obstrueix la trajectòria del

defensor en benefici del seu company.

Pantalla . Són bloquejos de dos o més jugadors per afavorir el llançament

exterior.

4. Sistemes defensius i ofensius

El sistemes de joc són la forma de distribució dels jugadors en el camp, tant a

l’atac com a la defensa. Estan basats en dos principis: l’amplada i la

profunditat.

L’objectiu del sistema de joc és superar el de l’equip adversari, i aconseguir

una opció de fer gol o evitar de rebre’n un. L’elecció del sistema de joc depèn

de les característiques dels jugadors de l’equip i dels sistemes de joc que fa

servir l’adversari al llarg del partit.


I 3ER TRIMESTRE


4.1. Sistemes defensius

Defensa individual . Cada defensor és responsable d’un jugador atacant. És la

que s’utilitza en l’aprenentatge de l’handbol.

Defensa de zona . Cada defensor és responsable d’una zona i defensa el

jugador que hi siga. Dins d’aquest sistema podem diferenciar les modalitats

següents: 3:3, 3:2:1, 5:1 i 6:0.

Defensa mixta. És la barreja de la de zona i la individual, i pot ser 5+1 o 4+2.

Durant un partit pot haver-hi canvis constants de sistema defensiu, en funció de

la situació del joc o del resultat.

4.2. Sistemes ofensius

Atac contra defensa individual . Desmarcatges constants per tot el camp.

Atac de zona . Cada atacant ocupa una zona. Aquests poden ser 3:3 o 2:4

apunts 2t i 3t - 3er eso - iessantvicent.com · no dels tocs amb les cames i peus determinant si...

Documents