aprenentatge motor (bis)

38

Upload: phidalg2

Post on 01-Jul-2015

1.380 views

Category:

Business


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Aprenentatge motor (bis)
Page 2: Aprenentatge motor (bis)

És qüestió d’anatomia?

FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A.

Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment...

Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al

sistema motor

Doncs en què pensa?

Page 3: Aprenentatge motor (bis)

Potser pensa en el moviment?

Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta

Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora

Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda

Page 4: Aprenentatge motor (bis)

Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu

És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en

moviments corporals

Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer

Page 5: Aprenentatge motor (bis)

I saber això per a què carai ens servirà?

Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les

informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics

Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals

ALTRES

DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici)

INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)

Page 6: Aprenentatge motor (bis)

Què ens ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació?

LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat

establim una base motriu amplia

ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA

Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.

Page 7: Aprenentatge motor (bis)

TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

Neixen com un intent de superar les limitacions més importants del conductisme (ambientalisme, associacionisme, antimentalisme).

S’estructura a partir dels postulats propis de la psicologia cognitiva.

L’aprenent té un element actiu, més enllà de respondre a determinades característiques de l’ambient.

Page 8: Aprenentatge motor (bis)

“El dominio cognitivo es ladiferencia fundamental entre el hombre y

los animales inferiores y se hace difícilplantear las leyes del aprendizaje

humano al margen de él”ADAMS,1971

Page 9: Aprenentatge motor (bis)

ADAMS,1971

Es tracta del model bàsic del processament de la informació

S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs) d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquí

s’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb l'emissió d’una resposta motora (output)

Page 10: Aprenentatge motor (bis)

El processament de la informació no és observable

Ex: dibuixa un arbre

Es varen adonar que tot i que les entrades eren les mateixes les respostes no sempre eren

iguals, ni desitjades.

Calia detectar les fases d’aquest procés…

Page 11: Aprenentatge motor (bis)

Per intentar donar respostes a aquests processos

Materniuk presenta el següent model:

Page 12: Aprenentatge motor (bis)

Presenta un model on desglossa l’execució motriu en tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal

que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu.

1- MECANISME PERCEPTIU1- MECANISME PERCEPTIU

Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte.

Page 13: Aprenentatge motor (bis)

Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar

estímuls.

2- MECANISME DE DECISIÓ2- MECANISME DE DECISIÓ

Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és conscient. Intervenen les capacitats cognitives de l’individu.

Page 14: Aprenentatge motor (bis)

El subjecte escull d’entre les respostes que té emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació

concreta.

Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen.

3- MECANISME D’EXECUCIÓ3- MECANISME D’EXECUCIÓ

Encarregat de la realització del moviment.

Page 15: Aprenentatge motor (bis)

És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades

en la resposta programada prèviament.

EXEMPLES:

MECANISME PERCEPCIÓ XMECANISME DECISIÓ X

MECANISME EXECUCIÓ X

Page 16: Aprenentatge motor (bis)

Segons l’exemple anterior la tasca proposada presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan

referència als tres mecanismes….

Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent

Page 17: Aprenentatge motor (bis)

WELFORD (1976) PROPOSA UN NOU MODEL:

QUATRE CIRCUITS PRINCIPALS DE FEEDBACK!

Page 18: Aprenentatge motor (bis)

1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la resposta motriu, l’individu recorre a les experiències passades o

fins i tot a la pràctica imaginada.

2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de les parts o components del moviment a realitzar.

3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels òrgans sensorials de caràcter kinestèsic

4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oïda...)

Page 19: Aprenentatge motor (bis)
Page 21: Aprenentatge motor (bis)

Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans

sensorials

La interpretació de les sensacions, donant significat i organització

Cada persona construeix d’una manera exclusiva i única les percepcions recollides per estímuls. Ex:

un perfum que ens recorda...

Page 22: Aprenentatge motor (bis)

Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com a

informació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària

per tal de ser identificada.

Receptors sensorials

Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.

Page 23: Aprenentatge motor (bis)

Característiques dels receptors

Especificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .

Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari per provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls

cap al cervell.

Adaptació: en la mesura que l’estímul es manté constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una

adaptació (ex: olor permanent)

Page 24: Aprenentatge motor (bis)

Classificació

Page 25: Aprenentatge motor (bis)

Pel que fa al moviment:

Els propioceptors són els receptors més específics pel que fa al comportament motor.

Els interoceptors no tenen funcions directes relacionades amb el moviment.

D’entre els exteroceptors la vista és el que té més importància per les conductes motores

GUITART

Page 26: Aprenentatge motor (bis)

ON SOM?

Page 27: Aprenentatge motor (bis)

ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS

Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment.

DUES CATEGORIES

KINESTÈSICS LABERÍNTICS

Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici

provoca...

A l’aparell locomotor i pell A l’oïda

Page 28: Aprenentatge motor (bis)

DESORIENTACIÓ

INCERTESA

Durant el procés d’aprenentatge

integrem totes les fonts propioceptives, i

també la visual, en unitats més grans.

Page 29: Aprenentatge motor (bis)

Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa.

Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.

Page 30: Aprenentatge motor (bis)

El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget)

Element comú a diferents objectes i situacions

L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs

El reconeixement d’aquests patrons mostra la relació entre tots els processos comportamentals.

Page 31: Aprenentatge motor (bis)
Page 32: Aprenentatge motor (bis)

MECANISME DE PERCEPCIÓ

ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS

Anàlisi Comparació

MEMÒRIA

Codi

Perceptiu

Page 33: Aprenentatge motor (bis)

LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS

El jugador s’ha de fixar en:

CATEGORIES D’INFORMACIÓ

ADVERSARIS

COMPANYS TEMPS

ESPAI

PILOTA

REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES

Directa, dels companys, i intencions

Situacions i intencions

De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques

Camp i joc proper

Del partit i de la acció concreta

Ubicació i perillositat

Page 34: Aprenentatge motor (bis)

ANTICIPACIÓ

COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET

GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL

Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)

APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

Page 35: Aprenentatge motor (bis)

MECANISME DE DECISIÓ

LES MEVES CAPACITATS

MEMÒRIA

Codi Perceptiu

Contrastació

OBJECTIU DE LA

ACCIÓ QUÈ?

PROGRAMA D’ACCIÓ

COM?

Page 36: Aprenentatge motor (bis)

MECANISME D’EXECUCIÓ

SISTEMA NEUROMUSCULAR

GEST

Page 37: Aprenentatge motor (bis)

Característiques de la acció motriu

Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment .

Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic realitzant .

Anticipació: mentre realitzes un gest, mentalment en penses un altre.

Precisió: fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix .

Economia: utilitzar exclusivament els músculs necessaris per aquells moviments .

Estètic : coincidència o no amb els estàndards.

Page 38: Aprenentatge motor (bis)