Espai de paginació 2 / 25

VISIÓ/DESENVOLUPAMENT/ APRENENTATGE

Margarita Albertí

MARIA

EDAT: 3anys.Diagnòstic visual: Retinosis pigmentariaAgudesa Visual: UD: 0’02 UE: 0,05Camp visual: reducció del camp visual perifèric.

1.Valoració de la funcionalitat visual en nens molt petits.2.Vista no és igual a visió3.Funcionament, evolució i vulnerabilitat del sistema visual.4.Relació visió-desenvolupament-aprenentatge.5.Importància de l’atenció primerenca quan un nen presenta una discapacitat visual.

Què aprendrem amb la Maria:

MARIA:12 mesos

PROCÈS DE DETECCIÓ:

SIGNES D’ALERTA

LA FAMÍLIA PEDIATRIA CDIAP ZONA CREDV-CRE-ONCE

Signes d’alerta que presenta la

Maria

•Quan entrava en una habitació es quedava fixada a la llum del sostre.

•Pobre o no contacte visual amb les joguines i/o objectes del seu entorn.

•Donava la sensació que escoltava més que mirava.

•Desviació de la mirada (girava un ull)

• Buscava un lloc ben il·luminat per jugar

•S’enlluernava fàcilment.

•Retard motriu tot i tenir un bon to muscular..

•Localitzava la mare quan aquesta parlava.

•Només li agradaven les joguines amb so.

•Poc interès pels objectes o persones.

•Localitzava els objectes pel tacte.

•No feia coordinació òcul-manual.

Signes d’alerta que presenta la

Maria

1.RECOLLIDA DE DADES (amb els professionals del CDIAP)

2.EXPLICACIÓ DEL NOSTRE SERVEI A LA FAMÍLIA.

Procés d’avaluació(en el CDIAP de la zona)

3. AVALUACIÓ:• Valoració de la funcionalitat visual.• Valoració de les capacitats de la Maria• Valoració de l’estat emocional dels pares i de la seva relació

amb la Maria.

4. PROPOSTA DE TREBALL.

•Dades personals i familiars.•Dades mèdiques:

• diagnòstic visual: encara no n’hi ha, però diuen possiblement serà una nena amb ceguesa

• altres diagnòstics: no•Dades de l’embaràs i naixement: tot normal•Dades del desenvolupament: retard motriu•Com creuen que hi veu la Maria: no veu res, però sempre mira a la llum.

Procés d’avaluació1.RECOLLIDA DE DADES

• Conveni entre Generalitat-ONCE • Població que atenen:

• Alumnes de baixa visió• Alumnes cecs• Alumnes amb sordceguesa• Alumnes amb ceguesa cortical

• Edats d’intervenció: A partir dels 0 anys• Àmbit d’intervenció del servei: nen, família escola, altres

professionals o institucions.• Ubicació• Servei gratuït.

Procés d’avaluació2.EXPLICACIÓ DEL NOSTRE

SERVEI A LA FAMÍLIA

DE LA FUNCIONALITAT VISUAL:1.Recollida d’informació dels pares2.Utilització del Protocol “Primera avaluació visual a nadons i primera infància” de Mercè Leonhard.

DE LES SEVES CAPACITATS:•Resposta i orientació al so.•exploració tàctil,•comunicació•Regulació dels seus estats d’ànims,•Capacitats motrius: moviment i desplaçament en l’espai.•Localització en l’espai de persones i objectes.DE LA RELACIÓ E INTERACCIÓ DE LA MARIA AMB ELS SEUS PARES.

Procés d’avaluació3.PRIMERA OBSERVACIÓ I

AVALUACIÓ

1º observación 1º observaciónCara humana

Alert Fijac Aten Seg Pred Alert Fijac Aten Seg Pred

sí Sí Sí, acompanyat de la veu

0 Der No No 0 Der1 x Izq 1 Izq2 Bil 2 Bil3 Recor 3 Recor

sí Sí Sí 0 Der No No 0 Der1 x Izq 1 Izq2 Bil 2 Bil3 Recor 3 Recor

sí Sí Sí 0 Der No No 0 Der1 x Izq 1 Izq2 Bil 2 Bil3 Recor 3 Recor

sí Sí Sí 0 Der No No 0 Der1 x Izq 1 Izq2 Bil 2 Bil3 Recor 3 Recor

sí Sí Sí 0 Der No No 0 Der1 x Izq 1 Izq2 Bil 2 Bil3 Recor 3 Recor

sí Sí Sí 0 DerBola

Reflec-tante

Sí Sí 0 Der1 x Izq 1 Izq2 Bil 2 Bil3 Recor 3 Recor

sí Sí Sí 0 DerCaja

Roja

No No 0 Der1 x Izq 1 Izq2 Bil 2 Bil3 Recor 3 Recor

Observació i valoració de la

funcionalitat visual.

Código de seguimiento

0 No 1 Ligero

2 Ojos

3 Cabeza y ojos

CONCLUSIONS DE LA VISIÓ FUNCIONAL:

Maria no era una nena cega, tenia una resta visual funcional.Les funcions òptiques: hi havia alerta, fixació de curta durada e inestable i lleugers seguiments, a la llum i als optotips molt contrastats.Els seguiments només es donaven quan l'estímul apareixia pel mig del camp visual, per tant deduïm que hi ha reducció de camp. Eren seguiments intermitents, ja que hi havia un nistagmes per falta de fixacióObservem també estrabisme.Constatem que necessita unes bones condicions de llum per donar una resposta (hem fet l’observació en dos llocs de la sala en condicions de llum diferents.)

COMUNICACIÓN, LENGUAJE Y SOCIALIZACIÓN

COMPRENSIÓN SENSORIOMOTORA Y COGNICIÓN

• Echa brazos a la madre desde otro adulto • Dice adiós con un gesto • Tira besos • Acepta a otras personas conocidas • Tiene alguna jerga expresiva o imitación • Dice 2 ó 3 palabras con sentido o sonidos consistentes • Responde a alguna pregunta sencilla

•Señala tres partes de su cuerpo • Muestra interés por los objetos • Entiende el “dame” • Busca objetos escondidos en diversidad de lugares • Tira de una cuerda para conseguir un objeto (*)

Què fa un nen de 1 any i què feia la Maria?

MANIPULACIÓN

MOTRICIDAD GRUESA, ESQUEMA CORPORAL Y OGANIZACIÓN ESPACIAL

HÁBITOS Y AUTONOMÍA

• Explora los objetos • Destapa un bote redondo • Saca anillas ensartadas en un palo vertical • Saca las chinchetas del clavijero • Mete objetos en una cubeta • Abre puertas y cajones

• Se mantiene en un balancín o en un correpasillos • Salta sobre una pelota o cama elástica, de las manos del adulto • Pasa de sentado a de pie. • Se desplaza sentado • Se desplaza de pie con apoyo • Camina sujeto a un correpasillos • Camina de forma independiente (*)

• Toma alimentos blandos y semitriturados • Bebe de una aza o vaso que se le sujeta • Conoce el plato y la cuchara y sabe para qué sirven • Colabora en las tareas de vestirse y desvestirse

VALORACIÓ I OBSERVACIÓ DE LES SEVES CAPACITATS:

• Bona resposta a sons tant fluixets com forts i també localitza ràpidament la font del so.

• exploració tàctil: localitza les joguines que hi ha a prop seu, les explora provocant so i moviment.

• Comunicació: Molt bona capacitat de comunicació amb la mare. Utilitzava diferents sons i gestos per fer-se entendre. També molt bona comunicació amb el professionals en el moment de l’exploració.

• Regulació dels seus estats d’ànims: S’enfadava amb facilitat, però també es tranquil·litzava fàcilment. Davant el cansament va mostrar mal estar i va fer rabieta, no vam poder treballar més. Es va mostrar contenta,

• Capacitats motrius: bon to muscular. Li costava molt fer canvis posturals, ella es mantenia molt bé asseguda i només interactuava amb els objectes que accedia amb aquella posició. Agafava els objectes i els manipulava.

• Localització en l’espai de persones i objectes: només aquells que estaven propers, tot i així necessitava l’ajuda del tacte per localitzar-los i agafar-los.

2.LA MARIA TÉ UNA VISIÓ FUNCIONAL I UNES BONES CAPACITATS.3.RETARD EN EL DESENVOLUPAMENT.4.BONA INTERACCIÓ VINCULACIÓ, I RELACIÓ AMB ELS PARES.

Procés d’avaluació:

1.LA DETECCIÓ HAURIA POGUT SER ABANS: DES DEL NAIXEMENT.

CONCLUSIONS:

VisióDesenvolupament i

Aprenentatge:

Com es veu afectat el mecanisme de la visió en el cas de la Maria, quina és l’edat evolutiva visual i en quines àrees haurem d’incidir per un òptim desenvolupament i aprenentatge.

El mecanisme de la Visió :

• El sistema nerviós rep de l'exterior una quantitat d’informació estimada en uns 1.000.000.000 d’unitats d’informació per segon.

Veure-hi implica entendre per poder aprendre.

• La interacció i integració de la informació, que mitjançant les diferents vies sensorials arriba al cervell, on es processa per sortir de l’individu en forma d’acció, és el que anomenem procés d’aprenentatge.

LA VISIÓ ENS PERMET:•Organitzar i estructurar la informació que ens aporten els altres sentits.•Globalitzar la informació del entorn.

El 80% de la informació que arriba al nostre cervell ho fa mitjançant la visió.

La Visió :

• Mobilitza interiorment i posa en funcionament el nostre sistema motor. • I és la base de les primeres relacions, transmet sentiments i emocions.

El mecanisme de la visió

Estímul visual ull nervi òptic cervell

flor··········· recull la informació······· la transmet··············la interpreta

La visió

“La visió és l’habilitat global del cervell per extraure, processar i actuar sobre la informació del nostre entorn”

IMPORTANCIA D’UNA DETECCIÓ I UNA

ESTIMULACIÓ PRECOÇ

VULNERABILITAT DEL SISTEMA

VISUAL

• Existeixen 2 períodes:

- CRÍTIC: del naixement al 4º mes.

- SENSIBLE: del 4º mes fins als 8-9 anys.

EL DESENVOLUPAMENT VISUAL

GRANS ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT NORMAL

DE LA FUNCIÓ VISUAL

• A la primera setmana: fixació i seguiment visual.• De la 2ª a la 4ª setmana s’organitza la fixació i el

seguiment• De la 4ª a la 10ª es perfecciona la coordinació binocular• De la 5ª a la 7ª apareix l’acomodació• Al 4º mes s’estableix el reflex de fusió, és l’edat de la

instal·lació de la visió estereoscòpica (visió de relleu).

Funcions òptiques: ens permeten captar la informació de

l’entorn.

•El desenvolupament del camp visual es realitza al llarg del primer any de vida.•La resta de funcions visuals (òptico-perceptives i perceptives)es desenvolupen progressivament en el primer any ens permeten captar, codificar, organitzar i emmagatzemar la informació de l’entorn (visió de: formes, colors, sensibilitat al contrast).

• Entre el 5º y 6º mes apareix la visió binocular

• 6º mes, la visió estereoscòpica es troba pròxima a la de l’adult

La Maria és una nena de Baixa visió, però com hi veu?

Baixa visió

Tipus de visió:Visió perifèrica Visió centralVisió borrosaVisió amb enlluernament

PROPOSTA DE TREBALL

1. Fer un treball amb la Maria i la seva família des del CREDV/CRE ONCE directe i setmanal.

2. Degut a la situació familiar proposar fer el treball en un espai del CDIAP de la zona.

Amb l’ objectiu d’afavorir el desenvolupament global de la Maria elaborarem un programa de treball on es tindran en compte les següents àrees d’intervenció:

Desenvolupament afectiu i emocional.Desenvolupament sensorial.Desenvolupament perceptiu -cognitiu.Comunicació i llenguatge.Desenvolupament psicomotor.Autonomia personal.Funcionalitat visual.

Funcions òptiques:0-6 mesos

Funcions òptic-perceptives: 6-12 mesos

Funcions perceptives: 12 mesos als 3anys

• Fixació

• Acomodació

• Seguiments

• Convergència que no es va aconseguir degut a l’estrabisme.

Funcions òptiques:0-6 mesos

•Discriminació: Hi ha alguna cosa?•Resolució: Quina forma té?•Reconeixement: Què és? Ex: Una planta.•Identificació: ex: la planta del menjador.•Localització: on és?

Funcions òptic-perceptives:

6-12 mesos

•Representació simbòlica.•Memòria visual.•Percepció espaial.

Posicions, relacions espacials, distància, coordinació òcul-manual,...

•Reproducció.•Diferenciació figura-fons•Complementació visual, constància de la forma.•Relació parts-tot i tot-parts.

Funcions perceptives:

12 mesos als 3anys

Desprès de diferents proves (PEV, ERG,...) ,als dos anys, l’oftalmòleg de l’Hospital de Sant Joan de Déu,

diagnòstica a la Maria una Retinosi pigmentària.

Retinosi Pigmentària (RP)

• Distròfia progressiva bilateral extensa de la retina externa, per mort dels fotoreceptors, que afecta inicialment a bastons i finalment als cons.

• Malaltia hereditària de la retina més freqüent.Afecta a 1 de cada 4000 persones de la població.Difícil fer un diagnòstic genètic.

• 16% associades a síndromes els més freqüents Sd de Usher 20% ( RP+ sordesa) i Bardet –Biedl 9%( RP+ obesitat +polidactilia +hipogonadisme +Retard Mental),...

Clínica : ceguesa nocturna ,reducció concèntrica del camp visual i pèrdua progressiva de AV central.Exploració fons d’ ull: nervi òptic d’ aspecte groguenc, taques negres irregulars disperses de pigment, atenuació dels vasos de la retina.Proves específiques: Electroretinograma (ERG)on es manifesta l’alteració dels bastons.

Retinosi Pigmentària (RP)

Fotoreceptors

ConsCons

BastonsBastons

ConsCons

BastonsBastons

Fotoreceptors

Estímul Estímul lluminóslluminósEstímul Estímul lluminóslluminós

Fotoreceptors

Impulso Impulso eléctricoeléctricoImpulso Impulso eléctricoeléctrico

Fotoreceptors

Impuls Impuls elèctricelèctricImpuls Impuls elèctricelèctric

Fotoreceptors

Impuls Impuls elèctricelèctricImpuls Impuls elèctricelèctric

FONS D’ ULL NORMAL

PAPIL.LA

MÀCULA

Retinosi Pigmentària ( RP)

Retinosi Pigmèntaria

Retinosi Pigmentària (RP)

Actuació:•Diagnòstic de certesa ( exploració, ERG, autofluorescència ( anell parafoveal hiperfluorescent), AGF i camp visual.•Estudi genètic dels familiars: pares en edat de tenir més fills•Tractament: no existeix tractament específic

– Dosis altes de vitamina A serien beneficioses– La vitamina E tindria efecte perjudicial– àcids grassos omega 3– Suplements de luteïna– Filtres d’ absorció selectiva per disminuir enlluernament– Són pocs efectius els sistemes de magnificació– Posar la millor correcció i bona llum per llegir– Futur teràpia gènica.

“És vital per la salut mental del nadó que mare i fill tinguin una relació càlida, afectuosa, íntima i continua, des de l´inici de la vida”

Treball amb els pares

Ajudar als pares a veure el seu fill no com un nen deficitari, sinó com un nen diferent, amb ritmes diferents, amb la seva particular manera de descobrir el món”

Treball amb els pares

Fer un acompanyament en tot el procés que farà el seu fill/a de desenvolupament i d’aprenentatge.

“Els nens poden aprendre a viure amb una discapacitat però no poden viure sense la convicció que els seus pares els consideren dignes d´amor... i si els pares, l´estimem ara, poden creure que altres l´estimaran en el futur”

Winnicott.