DIVISIÓ DE LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

• Filosofia antiga: Grècia i Roma.• Filosofia medieval: final de l’imperi romà

fins al Renaixement.• Filosofia del Renaixement: segles XV i

XVI.• Filosofia Moderna: segles XVII i XVIII.• Filosofia Contemporània: segles XIX i XX.

FILOSOFIA ANTIGA. GRÈCIA

CONTEXT HISTÒRIC

• La filosofia apareix al segle VI aC. a la Grècia clàssica. Per què?– Ja existeix l’escriptura, base material per deixar

constància del pensament.– Hi ha una certa “llibertat” de pensament, perquè la

religió politeista ho permet: no hi ha una classe sacerdotal poderosa.

– Les polis gregues floreixen gràcies al comerç i els ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en tenir solucionades les qüestions “pràctiques”.

CANVI DE “MENTALITAT”

• Les qüestions “teòriques”, com l’origen de totes les coses i el seu sentit, tenien una explicació mítica en les obres de Homer i Hesíode: tot s’esdevenia a causa dels déus i els seus capricis.

• Sorgeix una explicació alternativa, no basada en els mites sinó en la raó, el logos, l’explicació racional, sorgeix la filosofia.

• “Logos” significa “raó” o “paraula”. D’aquí deriva “lògica”, “filologia”, etc. El logos, a diferència del mite, implica ordre i necessitat.

ELS PRIMERS FILÒSOFS O FILÒSOFS PRESOCRÀTICS

• El problema filosòfic que els preocupa a tots és l’origen de totes les coses, de l’univers sencer. Tot prové del mateix origen? O hi ha varis elements originals? Quin és el principi de tot?

• Origen, principi, causa... en grec es diu “arkhé”. Quin és l’”arkhé de l’univers, del cosmos (ordre)?

• Els milesis i els eleates són considerants “monistes” per la resposta.

TALES DE MILET

• Tales fou savi, era matemàtic, astrònom, aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i també se’l considera el primer filòsof.

• És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC.• En filosofia (quan encara no existia ni el nom i segons el

primer historiador de la filosofia: Aristòtil) va sostenir que tota la realitat actual, plural quant al nombre d’elements, es redueix a una única causa al principi. L’arkhé de tot és l’aigua.

• Ho argumentava observant que res pot sobreviure sense aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la terra ferma sembla surar sobre aigua.

ANAXIMANDRE DE MILET

• L’arkhé no pot ser un element determinat, dels que existeixen a la realitat.

• L’arkhé ha de ser indeterminat, indefinit, en grec “apeiron”.

ANAXÍMENES

• L’arkhé ha de ser l’aire.• Tot prové de la condensació o

la rarefacció de l’aire.

PITÀGORES DE SAMOS

• Va fundar el que avui en diríem una “secta” místico-religiosa.

• Els seus membres anaven aprenent per fases els secrets matemàtics de l’univers.

• Als més avençats se’ls proporcionava el coneixement d’un poliedre regular que tothom desconeixia: l’icosaedre (veure pantalla següent).

• L’univers és formulable matemàticament, és més, l’arkhé de les coses són els nombres.

• Pels pitagòrics el número 1 és un punt a l’espai, “existeix”, per tant, totes les coses estan compostes de nombres. 2 punts formen una línia, 3 una figura plana i 4 un volum.

• També creien en la transmigració de les ànimes.

PROBLEMA FILOSÒFIC: EL CANVI

• Un problema derivat de les teories anteriors és que no poden explicar convincentment per què les coses canvien. Observam que les coses canvien constantment, neixen i moren. Com podem dir que “són” si mai estan “quietes”?

• Només podrem dir que "és" allò que sempre sigui, que no esdevingui, que no canviï:

SER, CANVI I PERMANÈNCIA

HERÀCLIT D’EFES

• Per Heràclit totes les coses estan en continu moviment, al dia succeeix la nit, al fred la calor, a la guerra la pau, a la fam el saciament... PANTA REI. Tot sembla que canvia cíclicament de forma ordenada: el cosmos està compost de contraris que es necessiten uns als altres.

• Aquesta lluita continua entre contraris és una harmonia, hi ha un “logos” intern, una raó. Les imatges d’aquesta tensió harmoniosa són la lira i l’arc: els dos costats que estiren es necessiten mútuament.

• La concepció del temps d’Heràclit, així com de la cultura grega, diferent a la concepció cristiana, és que aquest és circular, cíclic, no lineal com després s’introduirà amb el cristianisme.

• El cosmos, la natura és com un foc que sempre crema, més viu a estones, més apagat de vegades, però sempre encès. Per això, Aristòtil va dir que per Heràclit l’arkhé de l’univers és el foc.

• Aquest logos universal (foc, cosmos, physis, tot apunta al mateix) també és present en els humans, però els qui no ho entenen i creuen que el continu canvi és irracional estan “adormits”.

• Heràclit ha passat a la Història de la filosofia com l’autor de la frase “ningú es pot banyar dues vegades en el mateix riu”, però sembla que se li atribueix falsament.

PARMÈNIDES D’ELEA

• La filosofia de Parmènides és rigorosament lògica i només pensant amb el significat estricte de les paraules es pot copsar.

• La filosofia de Parmènides deriva de dos enunciats principals:– “el que és és i el que no és no és”– “pensar i ser són el mateix”.

• Això implica que el que ara és una cosa, no pot arribar a ser-ne un altra, perquè el no ser és impossible.

• És nega així la realitat del canvi o del moviment, encara que el camí de l’opinió el pugui considerar autèntic. El camí de la veritat sap que el que no és, no és ni serà mai.

• Així, el que és, l’ésser, és tota la realitat, res hi queda fora. L’ésser és: inengendrat, imperible, íntegre, únic, inestremible, realitzat plenament, continu, indivisible, homogeni, immòbil, complet, esfèric i finit.

• Un deixeble de Parmènides, Zenó, utilitzarà les famoses apories d’Aquiles i la tortuga, l’arc i la fletxa, etc., per demostrar lògicament que el moviment no és real.

Els pluralistes

• Després de Parmènides tots els filòsofs intentaran resoldre el problema filosòfic de la realitat del canvi.

• Els anomenats “pluralistes” acceptaran les característiques de l’ésser de Parmènides però sostindran que n’hi ha múltiples, i que les seves combinacions donen lloc al canvi i al moviment.

EMPÈDOCLESD’AGRIGENT

• Parteix de Parmènides: intenta resoldre el moviment i el canvi amb un ésser immutable.

• Per Empèdocles hi ha 4 elements originaris: terra, aire, aigua i foc. Són les arrels de tot. Cada element té les característiques de l’ésser de Parmènides. Es mesclen donant lloc a les coses, tot són combinacions dels 4 elements.

• Les forces d’unió i separació són Amor i Odi.• En un principi els quatre elements estan

absolutament cohesionats per l’Amor, formant una esfera; després l’Odi separa i es genera el món plural. És un cicle etern, només romanen els quatre elements.

ANAXÀGORESDE CLAZÒMENES

• També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de tenir començament ni fi.

• Els elements o principis de tot són unes petites partícules materials «spermata», «llavors o homeomeríes», segons Aristòtil. Són infinites en nombre i en la divisió.

• «Tot és en tot» : les coses estan formades per totes les llavors però són el que són perquè hi predominen les de la seva essència.

• En un principi totes les partícules estaven juntes en un remolí mogut pel NOUS (intel·ligència), després tot es mescla formant el món.

DEMÒCRITD’ABDERA

• Els elements són Ésser i no-Ésser (buit), aquest és tan real com el primer.

• L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles (“àtom” significa “indivisible”). Aquests àtoms tenen les característiques de l’ésser de Parmènides, menys l’esfericitat —tenen qualsevol forma—, i la infinitud. Difereixen entre si per la figura, la posició i l’ordre.

• Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol direcció i sense finalitat. Per mor de l’atzar van xocant i formant remolins: les coses.

• Mecanicisme: no hi ha intel·ligència ordenadora ni forces externes als àtoms. El món canvia, es mou, mecànicament.

• Demòcrit és admirat pels científics moderns: va intuir racionalment moltes coses que després es varen poder demostrar, com el buit, els àtoms i el mecanicisme